Eines per a

LAVALUACI
LOGOPDICA DE
LA VEU

...................

Grup de treball
Graciela Oliva, Andreu Sauca
Josep M. Vila-Rovira
 EINES DAVALUACI LOGOPDICA PER PATOLOGIES

AVALUACI DE LA VEU
Us presentem amb molta satisfacci les Eines davaluaci de la veu, treball realitzat pels collegiats
Graciela Oliva, Andreu Sauca i Josep M. Vila.

En la introducci de lapartat de la nostra pgina web dedicat a la Comissi dEines dAvaluaci per pato-
logies, trobareu una petita ressenya histrica general del treball fet durant tots aquests anys al CLC sobre
aquest tema, i portat a terme per molts collegiats. En aquest cas, volem destacar que ja a lany 2001 la
primera comissi de prits judicials -integrada per lAnna Civit, lElisabeth Dulcet, la Caterina Noguer, la M.
Carmen Martn, la Roser Garganta, la Diana Grandi i lAndreu Sauca-, va elaborar una primera proposta de
protocol davaluaci per a disfonies. Arran de les caracterstiques del propi treball pericial, en aquell mo-
ment ens vam trobar sense eines especfiques per fer lavaluaci i el diagnstic de les diferents patologies
logopdiques. Vam constatar que existia una gran varietat dinstruments i escales de valoraci funcional,
sense que hi hagus un consens respecte a quins utilitzar en cada cas. Aquesta realitat ens va encoratjar
a comenar a treballar en lelaboraci de recursos, fets per logopedes i adreats a logopedes, per avaluar
cada patologia logopdica. Vam iniciar la tasca amb lelaboraci de dos propostes sobre patologies de
prevalena: veu i lectoescriptura-dislxia. Per tant, podem dir que del treball de la comissi originria de
prits, va sorgir la llavor que ha donat peu al treball posterior.

Lany 2006, la comissi de prits judicials del CLC va presentar al Departament de Justcia el primer llistat
de logopedes integrants del Torn dIntervenci Professional (TIP). El collegiat Francisco Hernndez Ibez,
membre del TIP, va ser la persona encarregada de reprendre lelaboraci dun recurs davaluaci de la veu, i
a lany 2008, mitjanant una crida oberta a tots els collegiats, el grup es va enriquir amb la participaci de
nous logopedes: Mnica Egea, Graciela Oliva, Andreu Sauca i Josep M. Vila. Daquesta manera va iniciar
una nova etapa de treball.

El CLC seria lencarregat de coordinar i supervisar tot el projecte dedici i difusi dels recursos davaluaci.
La Junta de Govern del CLC em va encomanar la coordinaci de tot el projecte. Portar endavant la feina ha
requerit molta constncia i determinaci per part dels implicats, per mantenir el treball en marxa i donar-li
continutat. Entre tots hem pogut avanar esquivant les dificultats que comporta un projecte daquesta
magnitud i, encara que ms tard del temps previst inicialment, ara us podem posar a les vostres mans
aquest recurs sobre EINES DAVALUACI DE LA VEU.

Agram profundament als autors del treball definitiu: Graciela Oliva, Andreu Sauca i Josep M. Vila la
seva inestimable aportaci, que facilitar el treball dels logopedes que es dediquen a latenci de la veu,
ja sigui a la prevenci de les possibles patologies vocals, aix com a lavaluaci, el diagnstic funcional i el
tractament logopdic de les seves alteracions.

Diana Grandi
Sotsdegana del Collegi de Logopedes de Catalunya
Coordinadora de la comissi deines davaluaci per a patologies logopdiques
Barcelona, 2 de desembre de 2013

Collegi de Logopedes de Catalunya

 3 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu index

ndex
1. Introducci ....................................................................................................... 4
1.1. Marc teric ................................................................................................................ 4
1.2. Definici de la patologia ............................................................................... 5
1.3. Classificacions........................................................................................................ 6

2. DIAGNSTIC LOGOPDIC....................................................................... 6
2.1. Anamnesi .................................................................................................................... 6
Nens i adolescents........................................................................................................ 6
Adults................................................................................................................................. 9
2.2. Avaluaci funcional de la veu .................................................................. 11
2.2.a. Recull de mostres mnimes per a lexploraci vocal. ...................... 11
2.2.b. Valoraci subjectiva del pacient ............................................................. 13
2.2.c. Valoraci del gest comunicatiu ............................................................... 14
2.2.d. Valoraci instrumental i perceptiva de la veu .................................. 19
2.3. Informe logopdic de veu ............................................................................ 22

3. ANNEXOS .................................................................................................................... 23
1. Text per a proves de lectures ............................................................................ 23
2. VOICE HANDICAP INDEX10 .............................................................................. 23
3. Model de fonetograma de la Uni Europea de Foniatres .................. 24

4. GLOSSARI .................................................................................................................... 26

5. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................ 28

Aquesta proposta de protocol va ser revisada pel logopeda Eduard Baulida Estadella, a qui els autors agraeixen molt la seva feina

Collegi de Logopedes de Catalunya

 4 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu introducci

1. Introducci
1.1. Marc teric
La veu s el suport ms com de la nostra comunicaci i tamb s el primer i ms efica. El fenomen vocal s una
adquisici humana tant en levoluci ontogentica com filogentica. La veu s una eina didentitat, s la nostra
carta de presentaci i informa de qui som i de com som. A ms a ms, una part important del missatge expressiu
est en la veu.

La veu s un instrument frgil. La majoria de parlants ha experimentat de manera passatgera o duradora

alguna alteraci en les qualitats acstiques de la veu o sensacions fsiques desagradables en la fonaci. La
disfonia s un fenomen corrent. Normalment les disfonies sn de curta durada i sassocien amb facilitat a
estats gripals, refredats o a excessos vocals. Entenem les disfonies de curta durada com a fenmens banals.
Considerem, en canvi, que aquelles disfonies que es repeteixen amb assidutat, encara que tinguin causa
aparent, aix com aquelles que perduren ms de tres o quatre dies o aquelles que apareixen sense poder-les
relacionar amb algun motiu consistent, han de ser tingudes en compte i ser objecte datenci sanitria.

Algunes manifestacions de la disfonia sn ms evidents que altres i sn diverses les que fan que els pacients sol
licitin una consulta mdica que portar al diagnstic de trastorn vocal. Algunes persones salerten per lalt grau
desfor que han de fer per parlar. Altres demanen atenci sanitria perqu la seva veu s poc intensa, perqu no
poden cridar i els altres no els senten. Algunes persones consulten els especialistes perqu consideren que la seva
veu no s prou clara o neta, que senten aire que sescapa o que sempre estan enrogallats. Molts, finalment,
demanen ajut perqu perden la veu amb facilitat, es queden afnics sovint.

La disfonia ha de ser entesa des duna qudruple perspectiva: acstica, gestual, lesional i comunicativa.

En primer lloc, entenem la disfonia com lalteraci de les qualitats acstiques de la veu, ja sigui la freqncia,
la intensitat, el timbre, la duraci o diverses combinacions daquestes. Una modificaci significativa dels valors
respecte als estndards, pot ser viscuda pel subjecte com una alteraci. Volem insistir en la relativitat del concepte
de la disfonia. Les mateixes manifestacions vocals desviades de la norma poden ser enteses com a patolgiques
o no ser-ho. Per exemple, per a una persona amb interessos musicals, no poder cantar les notes agudes duna
can pot ser viscut com incapacitant i no ser-ho, en canvi, per a alg amb les mateixes limitacions per amb
altres expectatives i necessitats vocals.

En segon lloc, sentn que els fenmens acstics sn el resultat daccions musculars de laparell fonador i que els
seus diferents equilibris configuren les caracterstiques de la veu. El gest fa la veu. Lalteraci dels patrons habi-
tuals per a la producci vocal pot suposar la causa de laparici duna veu disfnica i la configuraci duna lesi.
La funci esdev so i es pot concretar en estructura. Daltra banda, volem incorporar al concepte de disfonia les
sensacions corporals del parlant. Sovint, les persones amb disfonia relaten sensacions corporals desagradables en
el seu gest vocal. La fatiga, el dolor, les sensacions de cos estrany, la cossor... sn sensacions que acompanyen
la producci sonora alterada. En alguns casos, el pacient prioritza les millores en aquest mbit per davant de les
millores en lacstica de la seva veu.

Seguidament, considerem la visi lesional de la disfonia. s conegut que moltes de les manifestacions acstiques
de la veu tenen el seu origen en alteracions histolgiques o morfolgiques de laparell fonador. Algunes alteracions
o lesions sn observables per mitjans de diagnstic mdic i poden tenir orgens congnits o funcionals, entre
altres. La valoraci mdica que indica o no la presncia de lesi larngia ser un factor primordial en la definici
de patologia vocal.

Finalment, el concepte de disfonia ha dobrir-se a la valoraci de leficincia comunicativa. Una veu pot ser acsti-
cament normal, no generar sensacions corporals molestes, no presentar cap alteraci de la morfologia de laparell
fonador, per no ser capa dexpressar les idees o sentiments que el parlant desitja i viure aquesta dificultat com
una prdua de qualitat de vida. Considerem la veu com a suport i al mateix temps missatge de la comunicaci
oral. Una part important de les intencionalitats comunicatives es transmeten en les caracterstiques duna veu. La
incapacitat de donar a la veu diferents significats genera una ansietat que encara limita ms les seves possibilitats
expressives. La darrera perspectiva de la disfonia, la del handicap vocal, ha de ser la clau de volta de la seva con-
sideraci com a patologia vocal.
Collegi de Logopedes de Catalunya
 5 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu introducci

1.2. Definici
LASHA defineix la disfonia com una alteraci de la veu parlada o cantada, i manifesta que est produda per una
anormalitat en les estructures o funcions del sistema de producci vocal i que pot causar dolor fsic, una disca-
pacitat en la comunicaci personal i una limitaci professional o social. Aquesta definici incorpora plenament la
perspectiva bio/psicosocial i els conceptes de salut de lOrganitzaci Mundial de la Salut.

1.3. Classificaci
Sn diverses les classificacions de les alteracions de la veu humana. En presentem una, que sense pretendre que
sigui exhaustiva ni excloent, permet una visi de les diverses formes que poden adoptar les disfonies.

a) Disfonies orgniques. La disfonia orgnica s lalteraci de la veu produda per una lesi
anatmica en els rgans de la fonaci.
b) Disfonies funcionals. Una disfonia funcional s lalteraci de la veu sense lesi anatmica en
els rgans fonatoris.
c) Disfonies psicgenes. Una disfonia psicgena s lalteraci de la veu produda per un trastorn
psicolgic.
d) Disfonies traumtiques. La disfonia traumtica s una disfonia provocada per un traumatisme
extern o intern.
e) Disfonies audigenes. Les disfonies audigenes sn alteracions de la veu com a conseqncia
dun dficit auditiu.

Collegi de Logopedes de Catalunya

 6 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Anamnesi - (nens i adolescents)

2. Diagnstic logopdic
2.1. Anamnesi
ANAMNESI (nens i adolescents)

Identificaci:

Nom: .......................................................................... Cognoms: ...............................................................................................

Data de naixement: ................................................. Edat: ........................................................................................................
Data de lexamen:.........................................................................................................................................................................
Adrea: . ......................................................................................................................... Telfon: ...............................................
Escola: ............................................................................................................................ Tutor: . .................................................
Derivat per: . ..................................................................................................................................................................................

Motiu de la consulta:

Antecedents mdics:

ORL: ............................................................................................................................... Col. n:.................................................

DATA: ..............................................
EXPLORAT AMB:
Laringoscpia especular
Fibroscpia Videolaringoendoestroboscpia:
Hipofaringoscpia Hipofaringo-estroboscpia
Nasofaringoscpia Nasofaringo-estroboscpia
Altres (complementries):
Glotografia RM TC
Electromiografia larngia Exploracions radiolgiques

Intervencions quirrgiques:

Posterior
Localitzaci

Dreta Esquerra

Anterior
Collegi de Logopedes de Catalunya
 7 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Anamnesi - (nens i adolescents)

Antecedents personals i familiars:

Embars: ....................................................................................................................................................................................
Part: . ...........................................................................................................................................................................................
Evoluci psicomotriu: ..............................................................................................................................................................
Evoluci del llenguatge i la parla: .........................................................................................................................................
Antecedents O.R.L. i respiratoris:

Antecedents familiars amb problemes de veu: ..................................................................................................................

Antecedents allrgics: ............................................................................................................................................................
Hipoacsia: ................................................................................................................................................................................
Gentics: ....................................................................................................................................................................................
Personalitat, carcter del nen: ...............................................................................................................................................
Ansis: ............................ Nervis: ................................. Alegre: ................................. Trist: ............................................
Cridaner: ........................ Exigent: .................................

Aspectes relacionats amb la salut en general:

Allrgies: ...................................................................................................................................................................................
Problemes ORL:
Rinitis:. ................................................................. Obstrucci nasal crnica:.................................................................
Ronc nocturn: .....................................................................................................................................................................
Otitis a repetici: . ..............................................................................................................................................................
Tubs de drenatge: ..............................................................................................................................................................
Hipoacsia: .........................................................................................................................................................................
OD: ......................................... dB: . ...............................................................................................................................
OE: ........................................... dB: . ...............................................................................................................................
Faringitis: ............................................................ Amigdalitis de repetici: . ................................................................
Laringitis: ............................................................ Refredats freqents: .........................................................................
Reflux: ..................................................................................................................................................................................
Fumador passiu: .................................................................................................................................................................
Asma: .................................................................. Bronquitis: ..........................................................................................
Altres:
Intervencions quirrgiques: ....................................................................................................................................................
Altres antecedents patolgics: . .............................................................................................................................................
Tractaments farmacolgics: . ..................................................................................................................................................

Aspectes relacionats amb la vida diria:

Des de quan sobserva la veu disfnica?

Abans van haver episodis dafonia resolts?

Tipus: ..............................................................................................................................................................................................
Edat: ...............................................................................................................................................................................................
Duraci: .........................................................................................................................................................................................
Resultats: .......................................................................................................................................................................................
Tractaments realitzats per la disfonia (mdics, logopdics, etc.)
.........................................................................................................................................................................................................
Resultat daquests tractaments:
.........................................................................................................................................................................................................
Simptomatologia associada:
Tos. ................................. Gargamelleig.............................. Hipersecreci mucosa...
Quan millora:
Mat:............................... Tarda:........................ Nit:. ........................... poca de lany:.............................................
Quan empitjora:
Mat:............................... Tarda:........................ Nit:. ........................... poca de lany:.............................................

Collegi de Logopedes de Catalunya

 8 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Anamnesi - (nens i adolescents)

Com s la veu quan est cansat?:. ........................................................................................................................................

Com s la veu quan est emocionat o excitat?...................................................................................................................
Rehabilitaci logopdica per daltres motius:. ....................................................................................................................
Alimentaci:...............................................................................................................................................................................
Hidrataci:..................................................................................................................................................................................
Relaci horria i descans:........................................................................................................................................................
Nucli familiar:.............................................................................................................................................................................
Convivncia:...............................................................................................................................................................................
Models de veus a la famlia:
Pare:...................................... Mare:. ....................... Germans:............................ Altres:. .................................................
Relaci amb els germans:........................................................................................................................................................
Horaris familiars:.......................................................................................................................................................................
Hores de descans i son del nen:.............................................................................................................................................
Aficions familiars:......................................................................................................................................................................
Activitats de lleure a casa:.......................................................................................................................................................
Nivell de soroll a casa:..............................................................................................................................................................
Hores:............................................................ Dies per setmana:. .........................................................................................
Tipus de programes i jocs:. .....................................................................................................................................................
Activitats extraescolars del nen:.............................................................................................................................................
Esports:...................... Tipus:. .............................................. Hores per setmana:....................................................
Coral:........................................................................................... Hores per setmana:....................................................
Observacions:

Entorn escolar:

On s lescola?...........................................................................................................................................................................
Com s la classe?......................................................................................................................................................................
Situaci fsica del nen dins laula:..........................................................................................................................................
Com s el pati?..........................................................................................................................................................................
A qu juga al pati?...................................................................................................................................................................
T molts amics?.........................................................................................................................................................................
s bon estudiant?.....................................................................................................................................................................
Li agrada lescola?. ...................................................................................................................................................................
A lescola coneixen el problema de la veu?.........................................................................................................................

Observacions:

Collegi de Logopedes de Catalunya

 9 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Anamnesi - (adults)

ANAMNESI ADULTS

Identificaci:

Nom: ........................................................................... Cognoms:. .............................................................................................

Data de naixement:......................................................................................................................................................................
Edat:................................................................................................................................................................................................
Data de lexamen:.........................................................................................................................................................................
Adrea:. ................................................................................................................... Telfon:......................................................
E-mail:...................................................................................................................... Mtua:.......................................................
Sexe:........................................................................... Llengua materna:...................................................................................
Derivat per:. ...................................................................................................................................................................................

Motiu de la consulta:

Antecedents mdics:

ORL: ............................................................................................................................... Col. n:.................................................

Telfon de contacte .................................................... DATA: ..............................................................
EXPLORAT AMB:
Laringoscpia especular
Fibroscpia
Videolaringoendoestroboscpia:
Hipofaringoscpia Hipofaringo-estroboscpia
Nasofaringoscpia Nasofaringo-estroboscpia
Altres (complementries):
Glotografia RM TC
Electromiografia larngia Exploracions radiolgiques
Espirometria:..................... ml

Intervencions quirrgiques:

Localitzaci: Posterior

Dreta Esquerra

Anterior
Collegi de Logopedes de Catalunya
 10 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Anamnesi - (adults)

Antecedents personals i familiars:

Antecedents O.R.L. i respiratoris:...........................................................................................................................................

Antecedents familiars amb problemes de veu:...................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................................
Antecedents allrgics:.............................................................................................................................................................
Hipoacsia:.................................................................................................................................................................................

Aspectes relacionats amb la salut en general:

Pes:.............................. Canvis observats:. ..............................................................................................................................

Hbits txics (tabac, alcohol, etc.):........................................................................................................................................
Reflux gastro-esofgic:.............................................................................................................................................................
Trastorns hormonals:................................................................................................................................................................
Trastorns ginecolgics:.............................................................................................................................................................
Est embarassada?...................................................................................................................................................................
Diabetis:.......................................................................................................................... Tipus:..............................................
Artritis:........................................................................................................................................................................................
Problemes cardacs:..................................................................................................................................................................
Herpes.........................................................................................................................................................................................
Hipertensi arterial:..................................................................................................................................................................
Disfgia:......................................................................................................................................................................................
Intervencions quirrgiques amb intubacions anestsiques recents:
.........................................................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................................
Adenoidectomia, amigdalectomia:. ......................................................................................................................................
Trastorns psicoemocionals (estrs, depressi, etc.):...........................................................................................................
Infeccions de repetici:............................................................................................................................................................
Medicaci que pren:. ...............................................................................................................................................................

Aspectes relacionats amb la vida diria:

Relaci horria i descans:........................................................................................................................................................

Quantitat daigua diria que beu:.........................................................................................................................................
A qu es dedica, utilitzaci de la veu:...................................................................................................................................
Entorn laboral (contaminat, sorolls):..................................................................................................................................
Entorn de la llar:........................................................................................................................................................................
Activitat vocal extralaboral:.....................................................................................................................................................

Descripci del problema i les seves causes:

Antiguitat de la disfonia:.........................................................................................................................................................
Forma de comenament (brusc/progressiu):.......................................................................................................................
Des de quan es nota la disfonia:............................................................................................................................................
Ha empitjorat des de:...............................................................................................................................................................
Evoluci de la veu:....................................................................................................................................................................
Quan es lleva:......................................................................................................................................................................
Migdia:. ................................................................................................................................................................................
Vespre/nit:............................................................................................................................................................................
Quan est cansat:...............................................................................................................................................................
Quan est emocionat, excitat:.........................................................................................................................................
Millora amb reps vocal?..................................................................................................................................................
Al final de setmana:...........................................................................................................................................................
Quan est refredat:............................................................................................................................................................
De vacances:........................................................................................................................................................................
Evoluci en el temps:...............................................................................................................................................................

Collegi de Logopedes de Catalunya

 11 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Avaluaci funcional de la veu - Recull de mostres mnimes per a lexploraci vocal

2.2. Avaluaci funcional de la veu

2.2.a. Recull de mostres mnimes per a lexploraci vocal

Es proposa fer un enregistrament digital en format wav amb un sample de 44,1 kHz. i 16 bits. Cal emprar un
micrfon de qualitat alta, unidireccional i en mono.

Les anotacions de la intensitat es prenen amb un sonmetre analgic o digital situat a 30 cm de la boca del
pacient.

Es proposa fer un enregistrament de vdeo dalgunes de les accions del protocol.

s convenient que el full on hi ha el text per a la prova de lectura estigui recolzat a un faristol i estigui escrit amb
un tipus de lletra gran.

Quadre daccions per al recull de mostres

Registre Acci Valor Comentaris

Conversa espontnia.
Demanem que ens faci un resum de la seva problemtica
udio
vocal.
Anotar la intensitat en dB.
Comptar fins a vint-i-cinc.
udio Observar en quin moment agafa aire i el tipus de
respiraci.
Dir lexpressi Avui fa sol demanant que allargui la /a/
udio de fa.
No donar el model i registrar la freqncia de la vocal.
Dies de la setmana.
Demanar-ho dues vegades, i la segona demanar que
udio i
allargui la /o/ de dijous.
vdeo
Anotar la F0 en Hz.
Vdeo en primer pla.
Lectura dun text en intensitat normal.
udio i
Proposem dos textos: un en catal (Annex 1) i un altre
vdeo
en castell (Annex 2).
Comptar fins a deu amb veu forta.
udio i Anotar la intensitat en dB.
vdeo Observar el gest realitzat per a produir la veu dalta in-
tensitat.
Emetre una vocal /e/ a la mnima intensitat.
udio
Anotar la intensitat en dB.
Emetre una vocal /e/ a la mxima intensitat.
udio
Anotar la intensitat en dB.
Dades Rang dinmic dintensitat.
Emetre una vocal /a/ durant un mnim de cinc segons.
udio
Repetir-ho un parell o tres de vegades.
Emetre una vocal /a/ durant el mxim temps possible.
udio
Anotar el temps aconseguit.
Emetre una /s/ sorda durant el mxim temps possible.
udio
Anotar el temps aconseguit.
Emetre una s sonora /z/ durant el mxim temps possible.
udio
Anotar el temps aconseguit.
Collegi de Logopedes de Catalunya
 12 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Avaluaci funcional de la veu - Recull de mostres mnimes per a lexploraci vocal

Dades Quocient s/z

Emetre sirenes o glissandos ascendents i descendents Mn Mx
amb diverses vocals i consonants (a, u, ng). Anotar va- /a/
udio
lors mxims i mnims de freqncia. /u/
/ng/
Amb lajuda dun piano fer escales de tercera o quinta Mn
ascendent i descendent.
udio Anotar els valors mxim i mnim i el gest i esfor realit- Mx
zat. nota de
Anotar la nota o zona de canvi de mecanisme. canvi
Cantar una can.
udio
Proposem demanar la de Per molts anys.
Dades Extensi de la veu en semitons

Collegi de Logopedes de Catalunya

 13 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Avaluaci funcional de la veu - Valoraci subjectiva del pacient

2.2.b. Valoraci subjectiva del pacient

Anlisi de la conversa

En la conversa inicial amb el pacient, s convenient demanar informaci sobre com valora la seva veu en la situa-
ci actual i en poques anteriors. Caldr obtenir informaci sobre:

- Com es nota la veu (ronca, dbil, agreujada, rasposa,...)

- Com la tenia abans (ms aguda, potent, clara,....)
- Quins smptomes o sensacions t:

Ronquera
Dolor quan parla o canta
Fatiga vocal
Sensaci de cos estrany
Tensi al parlar
Picor
Tos freqent
Dificultats de respiraci al parlar
Altres

En el cas de pacients dedat infantil, es proposa que la conversa sobre la veu tingui en compte tant els pares com
els nens i nenes. Es pot demanar lopini sobre:

Com defineix la seva veu

Grau desfor per ser escoltat
Dificultat per cantar
Vergonya per la veu
Limitacions en les activitats per culpa de la veu
Facilitat per fer veus estranyes o imitacions
Desig de canviar la veu

Qestionari VHI (Voice Handicap Index)

Lndex dincapacitat vocal o Voice Handicap Index (VHI) s un qestionari estandarditzat i fcil de completar
pel pacient, que ens permet recollir la informaci ms rellevant sobre la qualitat de vida relacionada amb el seu
trastorn vocal.

La versi americana original de 30 preguntes, publicada lany 1997, s de Jacobson. El 2004, Rosen en presenta
una versi reduda de 10 tems. Proposem ls de la versi de 10 tems (VHI-10) en la seva traducci al castell de
Nez-Batalla (annex 3; 2007) i la versi catalana de Vila-Rovira (annex 4; 2011). Es recomana que sadministri
a linici i al final del tractament, aix com en alguns moments clau del procs (abans de la cirurgia, desprs duna
aturada llarga en el tractament, etc.). En les segones administracions, es recomana que el pacient tingui al davant
els fulls de la primera administraci.

Si el VHI-10 aporta valors superiors a 9 punts, podem considerar que ens trobem davant dun indicador significa-
tiu dalteraci vocal i que cal prendre accions de tipus teraputic.

Collegi de Logopedes de Catalunya

 14 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Avaluaci funcional de la veu - Valoraci del gest comunicatiu

2.2.c. Valoraci del gest comunicatiu

INDEX
2.2.c.1. Postura i moviment
2.2.c.2. Respiraci
2.2.c.3. Articulaci
2.2.c.4. Fluncia
2.2.c.5. Observacions

2.2.C.1. POSTURA I MOVIMENT

1- POSTURA / POSICI de peu

A. Posici del cap Caiguda Aixecada Estirada
B. Muscles Uni/bilateral elevats Correctes Caiguts
C. Esquena Geperuda, cifosi Correcta Lordosi
D. Pelvis Caiguda cap endarrere Correcta Caiguda cap endavant
E. Cuixes Atapedes, creuades Entreobertes Molt obertes
F. Genolls Estirats Lleugerament flexionats Molt flexionats
F. Talons Noms contacte amb
Contacte de costat Ben posats
(contacte amb el terra) les puntes

H. Talons (posici) Molt junts, creuats A lamplada dels malucs Molt separats

Fotografia: (nom de larxiu)...................................................................................................................................................

2- POSTURA / POSICI assegut

A. Posici del cap Caiguda Aixecada Estirada
B. Posici de la
Cap endavant Correcta Cap endarrera
mandbula
C. Muscles Uni/bilateral elevats Correctes Caiguts
D. Esquena Geperuda, cifosi Correcta Lordosi
E. Cuixes Atapedes, creuades Entreobertes Molt obertes
F. Panxells Creuats Oberts Estirats
F. Talons
Contacte de costat Ben posats Noms contacte lateral
(contacte amb el terra)

H. Talons
Estrets, creuats A lamplada dels malucs Molt separats
(posici)

Fotografia: (nom de larxiu)...................................................................................................................................................

Collegi de Logopedes de Catalunya

 15 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Avaluaci funcional de la veu - Valoraci del gest comunicatiu

3. RECULL DE DADES SOBRE LES TENSIONS I LA SEVA PERCEPCI

3.1. Estat de tensi corporal

Els msculs del cos es troben en un estat determinat de tensi o de contracci que anomenem to muscular.
Aquest estat de tonicitat pot tenir diversos graus: [+] hipertonia (alt grau de tonicitat); %[-] hipotonia,(baix
grau de tonicitat); [+/-] eutonia (equilibri); o [0] atonia (absncia de to muscular).
Marcar [+] [-] [+/-] [0] segons correspongui
Ulls .....
Front .....
A. Rostre i coll Coll .....
Llavis .....
Masseters .....
Clatell .....
B. Pit i muscles Muscles .....
Trax .....
C. Abdomen i es- Abdomen ..... Perineu .....
quena Esquena superior ..... (incontinncia?, altres factors?)
Cuixes .....
Panxels.....
D. Cames i peus Posici oberta de les cames .....
Dolors a la sofraja (buit popliti) .....
Contacte dels talons amb el terra .....

3.2. ESTAT PSQUIC DE TENSI

A. Patiment Fort ..... Moderat ..... Poc .....
B. Forma de parlar Tens ..... Relaxat ..... Indiferent .....
C. Contacte visual Freqent ..... Adequat ..... Poc .....
Insegur .....
Intranquil .....
Temors .....
Viva ..... Moderat.....
D. Comportament Cautels .....
Animat ..... Mesurat .....
Reservat .....
Inalterable .....
Rgid .....

3.3. REGULACI DE LA TONICITAT EN LA PARLA

Animats ..... Moderats .....
A. Gestos Excessius .....
Adequats ..... Rgits .....
Inalterable .....
B. Mmica facial Exagerada ..... Viva, adecuada ..... Convulsiva .....
Tensa .....
Coll massa estirat, tens... Petit moviment de la
C. Mandbula i coll Lliure, adequada .....
Mandbula avanada..... laringe .....
D. Obertura de la
Poca ..... Suficient..... Excessiva .....
boca

Collegi de Logopedes de Catalunya

 16 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Avaluaci funcional de la veu - Valoraci del gest comunicatiu

2.2.c.2. RESPIRACI

1.1. TIPUS RESPIRATORI EN REPS (sense parlar)

Nasal Oral Mixta
1. RESPIRACI

Clavicular
Torcica Dorsal
Diafragmtica Abdominal Costal
1.1. TIPUS RESPIRATORI EN FONACI (parlant)
Nasal Oral Mixta
Clavicular
Torcica Dorsal
Diafragmtica Abdominal Costal

2. DIFICULTATS ESPECFIQUES QUANT A LA RESPIRACI

A. La respiraci nasal s... Impossible Possible Limitada
B. Pateix dapnea de la son? S No
C. Pateix de ronquera? S No

3. DESCRIPCI FUNCIONAL DE LA RESPIRACI

3.1. RESPIRACI HABITUAL EN REPS (sense parlar)

A. Respiraci alta Amb moviment dels
Sempre Parcialment
(clavicular o torcica) muscles o espatlles
B. Respiraci
Sempre Possible Impossible
abdominal
Sense esfor
Tranquila Tensa Superficial
C. Descripci
Regular Amb esfor Retinguda
Equilibrada
Regular Irregular
D. Ritme respiratori Tranquil Precipitat
Pauses Amb bloquejos
E. Freqncia
.................... vegades per minut
respiratria
F. Durada de
lespiraci .................... segons
(3 vegades [ fffff ])
Glatzel
Permeable S No
Simetria S No
Obstrucci Dreta Esquerra

Collegi de Logopedes de Catalunya

 17 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Avaluaci funcional de la veu - Valoraci del gest comunicatiu

3.2. RESPIRACI EN FONACI

Amb moviment dels
A. Respiraci alta Sempre Parcialment
muscles o espatlles
B. Respiraci
Sempre Possible Impossible
abdominal

Possible
Forada
Superficial
Sense esfor Panteixant
Respiraci xuclant
C. Descripci Fluida Respiraci curta
Estridor
Equilibrada Lluita per respirar
Parla inspiratria
Massa pressa dal
Desaprofitament de laire

Regular Irregular
D. Ritme respiratori Tranquil Precipitat
Pauses Amb bloquejos
E. Freqncia respiratria ...................... per minut
G. Destensar desprs duna llarga espiraci Regular Possible Impossible

2.2.c.3. ARTICULACI*

Moviment dels llavis Limitat Normal Excessiu

Pressi de la llengua
Moviment de la llengua Limitat Normal
cap endavant
Moviment de la mandbula Limitat Normal Exagerat
Distncia de la dentadura
Limitat Normal Exagerada
(fileres superior i inferior)
Poc clar
Inaudible Exagerat
Formaci del so articulat Precs
Paraules atropella- Artificial
des, precipitat
Errors en larticulaci de sons
(especificar quins)
* Comprovar els aspectes bsics relatius a larticulaci i la seva mobilitat funcional. Si es detecta algun trastorn, veure
els protocols corresponents.

2.2.c.4. FLUNCIA

Descripci del ritme i la prosdia

Montona Animada Estressant

Melodia de la parla
Sense melodia Poc notria No confortable
Intensitat de les variacions Limitada Normal Exagerada
de lentonaci Cautelosa Apropiada Sorollosa
Molt lent
Lent Fluent
Ritme de la parla Sense fluncia
Amb interrupcions Regular
Irregular
Lenta Normal Rpida
Velocitat de la parla
Prudent Equilibrat Brusca

Collegi de Logopedes de Catalunya

 18 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Avaluaci funcional de la veu - Valoraci del gest comunicatiu

Molt llargues Apropiada Curta

Pausa de la parla
Molt freqents Adequada Escassa

2.2.c.5. OBSERVACIONS

Collegi de Logopedes de Catalunya

 19 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Avaluaci funcional de la veu - Valoraci instrumental i perceptiva de la veu

2.2.d. Valoraci instrumental i perceptiva de la veu

Intensitat
Es mesura en dB amb un sonmetre situat a uns 30 cm de la boca.

Interval de normalitat
Intensitat mnima 40-45 dB
Veu de conversa 55-70 dB
Veu projectada 75-85 dB
Veu de crida 85-100 dB
Intensitat mxima 110-120 dB
Dinmica dintensitat Alterada si la diferncia entre mnima i mxima s de < 60 dB

Freqncia
Es mesura en hertz o en la seva equivalncia amb les notes musicals

Hem de distingir diferents parmetres referits a la freqncia:

La F0 espontnia: s la freqncia que el pacient empra de manera ms automtica. Es pot observar en el

so que emet quan pensa (eeeeh, mmmmmm...) o en la zona mitja duna frase afirmativa (avui faaaaa sol). Es
considera que s una nota confortable pel pacient.

F0 habitual: s el valor ms emprat per un pacient, la seva moda. Per obtenir-lo, cal disposar dun programa
danlisi acstica que permeti el seu clcul. Sovint coincideix amb la F0 espontnia.

F0 mnima i mxima: Sn les possibilitats extremes de la veu del pacient. Es poden demanar fent sirenes
sense donar el model o reproduint escales tocades amb un teclat. Els resultats no sn coincidents i depenen
de les aptituds musicals, de la desinhibici del moment de lexploraci o de les pistes sonores que lexplorador
aporta. Cal comparar els resultats obtinguts amb el mateix procediment i reflectir-los en els documents de
transmissi dinformaci. La diferncia entre la freqncia mxima i mnima sanomena extensi i es compta
amb el nombre de semitons inclosos. Es tracta dun valor molt variable per que t uns mnims que es consi-
deren significatius.
Collegi de Logopedes de Catalunya
 20 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Avaluaci funcional de la veu - Valoraci instrumental i perceptiva de la veu

Interval de normalitat F0 mxima Extensi mnima

Homes La1 (110 Hz) Mi2 (164 Hz) Normal > 537 Hz. (Do4) x> 18 semitons
Dones La2 (220 Hz) Mi3 (330 Hz Normal > 667 Hz. (Mi4) x> 18 semitons
Nens fins als set
Mi3 (330 Hz) La3 (440 Hz) x> 12 semitons
anys
Nens dels set als
Do#3 (277 Hz) - La3 (440 Hz) x> 12 semitons
dotze anys

La combinaci de la intensitat i la freqncia ens permet traar el camp vocal, el fonetograma. Proposem ls del
fonetograma seguint el model de la Uni Europea de Foniatres (Annex 5). Cal demanar al pacient que reprodueixi
algunes de les notes de la seva extensi, emetent-les a la mnima i a la mxima intensitat possible. Cal prendre
nota dels valors que dna el sonmetre situat a 30 cm de la boca. Si suneixen els diferents punts, sobt el camp
vocal. En el fonetograma es poden anotar alguns fenmens vocals com els canvis de mecanisme laringi, els di-
ferents registres ressonancials, la facilitat de producci, etc. Es recomana fer-ho en les primeres sessions i al final
del tractament.

Durada
Els temps de fonaci i espiraci sn parmetres rellevants per entendre la fisiopatologia de les alteracions a trac-
tar. No han de ser entesos com a objectius en el tractament, sin com a indicadors del funcionament vocal del
pacient.

Adults Valor normal Desviaci significativa

Temps mxim de fonaci, amb vocal /a/
15 < X< 24 X< 10-12.
i consonant sonora /z/
Temps mxim despiraci /s/ X > 20 X< 10-12
Quocient s/z 1,1 X> 1,5
Comptat de xifres (a una per segon) 25 xifres X<17 xifres

Nens Valor normal Desviaci significativa

Temps mxim de fonaci, amb vocal /a/ i
10 < X< 16 X< 6-8
consonant sonora /z/
Temps mxim despiraci /s/ X > 12 X< 5
Quocient s/z 1,1 X> 1,5

Timbre
El timbre depn de la qualitat de la senyal gltica i de la participaci dels espais de ressonncia.

Sovint, per etiquetar diferents tipus de veu es fan servir adjectius com tensa, escanyada, bruta, rasposa, metl
lica, vellutada... o b es fa referncia a la sensaci de localitzaci (veu engolada, nasal). Per no ens sembla que
aquesta sigui una manera adequada de compartir la informaci entre professionals.

Proposem ls de lescala GRBAS dHirano que valora el timbre en cinc parmetres i dna quatre valors possibles
a cada un. Els valors daquesta escala sn variables i depenen del moment, intenci comunicativa, context, etc.
Cal, per tant, prendre nota de les variacions observades i conservar la mostra de veu sobre la qual sha fet la va-
loraci.

Collegi de Logopedes de Catalunya

 21 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Avaluaci funcional de la veu - Valoraci instrumental i perceptiva de la veu

0 1 2 3 * Valors de 0 a 3
G = Grau de disfonia 0 = Normal
R = Rasposa 1 = Lleu
B = Bufada 2 = Moderada
A = Dbil, astnica 3 = Severa
S = Contreta, escanyada

Proposem que a ms de la valoraci perceptiva del timbre amb lescala GRBAS, el logopeda observi i anoti aspec-
tes qualitatius de la veu. Considerem especialment interessant la referncia a:

Riquesa dharmnics (timbre brillant o pllid)

Dominncia dharmnics (timbre clar o fosc)
Nasalitat
Registre ressonancial de cap, faringolaringi o de pit

Anlisi informatitzada de la veu

Progressivament es van desenvolupant programes informtics de suport a la tasca dexploraci vocal. El consens
professional sobre el seu s i validesa va en augment per considerem que encara s prematur incorporar-los a
un protocol com per a tots els logopedes collegiats. Malgrat aix, i a lespera de programes validats i ms as-
sequibles i fiables, proposem que els logopedes demanin mostres de la vocal /a/ sostinguda per a futures anlisis
informtiques.

Collegi de Logopedes de Catalunya

 22 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Diagnstic logopdic
Informe logopdic de veu

2.3. Informe logopdic de veu

Introducci
Una de les funcions del logopeda quan atn un pacient afectat dalteracions de la veu s la de poder informar-lo i
informar els altres professionals que latenen de la situaci en la qual lha conegut, quines alteracions presentava
i les evidncies de la seva exploraci. Tamb sespera del logopeda que presenti una interpretaci de les dades
obtingudes i que, des duna visi integradora de les informacions daltres professionals, emeti una orientaci
teraputica i un pronstic de levoluci del pacient.

Es considera que lextensi de linforme no ha de ser molt llarga perqu pugui ser fcilment accessible per a tots
els professionals aix com per al propi pacient. Per aix, creiem que no s necessari incloure tota la informaci i
resultats obtinguts en les proves que es presenten a lapartat de Diagnstic logopdic.

Data informe

1. Motiu de consulta

2. Dades ms rellevants a la histria clnica

Aparici i evoluci de la disfonia
Antecedents mdics de relelevncia relacionats amb la disfonia.
Antecedens familiars amb problemes de veu
Hbits txics.
Activitats vocals extra-laborals o extra escolars.
Tractaments anteriors relacionats amb els problemes vocals.

3. Dades ms rellevants obtingudes en lexploraci funcional de la veu

Resultats obtinguts als qestionaris VHI-10.
Valoraci perceptiva-acstica de la veu:
- Intensitat: mnima i mxima. A destacar altres anormalitats.
- F0 habitual.
- Extensi vocal
- s de ressonadors.
- Timbre vocal: classificaci segons lescala GRBAS.
- TMF /a/ =
TMF /z/ =
TME /s/ =
Quocient s/z =
Comportament vocal o hbit fonatori: aqu farem un resum sobre els aspectes ms destacables
en relaci al gest comunicatiu.

4. Orientacions diagnstiques

5. Pronstics

Collegi de Logopedes de Catalunya

 23 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Annexos
Annexos 1 y 2

3. ANNEXOS
Annex 1

Text per a la prova Lectura dun text en intensitat normal

En Vicen ajud el senyor Nicolau a pujar al cotxe. S senyor, com vost mani.
Desprs puj la senyora Teresa. Sempre ho feien aix, primer ell, desprs ella, perqu a
lhora de baixar havien daguantar-lo entre tots dos. Era una maniobra difcil i el senyor
Nicolau necessitava molts miraments. Tiraren pel carrer de Fontanella i, al Portal de
lngel, tombaren a la dreta. Els cavalls anaven al trot i les rodes, negres i vermelles,
acabades denvernissar, giravoltaven, lleugeres, passeig de Grcia amunt.

Merc Rodoreda, Mirall trencat

Annex 2

VOICE HANDICAP INDEX 10

Nom:.................................................................................................................... Data:............................................................

Descripci del perfil del parlant (assenyaleu amb una creu)

Faig servir la meva veu parlada principalment per a:

La meva professi (mestre, advocat, sacerdot, venedor, etc.)

Activitats fora de la feina (associacions, teatre, ONG, etc.)
Cap de les anteriors

Faig servir la meva veu cantada principalment per a:

La meva professi (cantant, estudiant de cant, professor de msica, etc.)

Activitats fora de la feina (cors, cantant aficionat)
Cap de les anteriors. No canto.

poc parladora normalment parladora molt parladora

Em considero una persona

Collegi de Logopedes de Catalunya

 24 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Annexos
Annexos 2

Qestionari de handicap vocal

Aquestes sn algunes frases que es fan servir per descriure la veu i els seus efectes en la vida quotidiana. Assenya-
leu amb una creu la resposta que indica amb quina freqncia teniu la mateixa experincia.

Quasi A Quasi
Mai Sempre
mai vegades sempre

F1 La gent em sent amb dificultat per culpa de la meva veu

F2 Se mentn malament si parlo en un ambient sorolls

F8 Les meves dificultats vocals limiten la meva vida

Em sento desplaat de les converses per culpa de la veu

F9

Els meus problemes de veu fan disminuir els meus

F10
ingressos econmics

P5 Tinc la impressi que he desforar-me per produir la veu

P6 La claredat de la meva veu s imprevisible

Els problemes de veu em preocupen

E4

E6 La meva veu em fa sentir limitat

P3 La gent em pregunta qu et passa a la veu?

Total

Collegi de Logopedes de Catalunya

 Nom: ........................................................................... Cognoms: . ......................................................................................... Data:.................................................
Data de naixement: .......................................... Diagnstic: ........................................................................................ Explorador:................................................
Distncia del micrfon: 30 cm a Blau i Vermell o Verd
dB (A)
120

110

100

90

80
Annex 3
Annexos 3

Collegi de Logopedes de Catalunya

70
Model de fonetograma de la Uni Europea de Foniatres

60
25 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu Annexos

50

40
Do 1 Mi 1 Sol 1 La 1 Do 2 Mi 2 Sol 2 La 2 Do 3 Mi 3 Sol 3 La 3 Do 4 Mi 4 Sol 4 La 4 Do 5 Mi 5 Sol 5
49 55 65,5 82,5 98 110 131 165 196 220 262 330 392 440 524 660 784 880 1.048 1.320 1.568

Frecuncia Hz
 26 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu GLOSSARI

4. GLOSSARI
Abducci: Moviment dun segment corporal que t per finalitat separar-lo de la lnia mitjana o eix. Per exemple,
labducci dels replecs vocals correspon a lallunyament de les seves vores lliures amb un moviment en sentit
lateral.

Adducci: Moviment daproximaci entre dues parts, que provoca que sacostin a la lnia mitjana o eix. Per
exemple, ladducci dels replecs vocals consisteix en el moviment amb sentit intern que aproxima les seves vores
a la lnia mitjana de glotis.

Aperiodicitat ondulatria: Fenomen que t lloc quan la mucosa dun replegament vocal posseeix variacions
irregulars en la seva freqncia de vibraci, pel que realitza perodes de durada diferent als de la mucosa oposada.
Acsticament, aquesta irregularitat vibratria es percep com un soroll sobreafegit al to laringi, que es pot obser-
var tamb mitjanant videoestroboscpia, i pot ser de tipus constant, o b instantani i transitori.

Aprxia de parla: Error de la programaci motora que es manifesta com una discapacitat per realitzar actes
motors complexos, coordinats i seqencials. Ocorren en absncia duna parlisi o una lesi que impedeixi el mo-
viment. Es dna en els casos en qu el subjecte, tot i que t la intenci de realitzar lacte, no pot seqenciar els
segments motors implicats en ell (per exemple, articulaci de fonemes, sllabes, paraules), per s que pot fer el
moviment allat de cada un i posseeix la representaci lingstica dels fonemes implicats.

Cicle gltic: Temps comprs entre linici de laproximaci entre les vores vocals i la seva separaci mxima. Cons-
ta de tres fases diferents: adducci, contacte gltic i abducci.

Decbit: Posici del cos quan est en reps i estirat sobre un pla ms o menys horitzontal.

Decbit sup o dorsal: Varietat del decbit en qu el suport del cos recau sobre la regi dorsal del cos.

Decbit pron o ventral: Posici inversa al decbit sup, en qu el suport del cos recau sobre la regi ventral
del cos.

Disrtria: Alteraci motriu de la parla consistent en la discapacitat per executar un moviment fontic amb lade-
quada fora, punt de suport i manera articulatria. Respon a una lesi orgnica dels nuclis o vies sensoriomotores
del sistema nervis central, el que origina parlisi, parsia o atxia en la musculatura de la parla.

Discriminaci auditiva: Habilitat per la qual un subjecte pot distingir si dos sons sn iguals o diferents. Tamb
es refereix a lhabilitat per diferenciar un senyal acstic significatiu dun fons de soroll sense significat (discrimi-
naci figura/fons auditiva).

Disfgia orofarngia: Trastorn deglutori consistent en la incoordinaci de la fase en qu el bol passa per orofa-
ringe, aix s, una dificultat en el trnsit des de la cavitat oral cap a la esofgica.

Disglssia: Trastorn fonoarticulatori causat per una lesi orgnica localitzada en els rgans de la parla o les
cavitats orofacials que intervenen en aquesta. La lesi pot ser congnita o adquirida, parcial o completa. Es dis-
tingeixen, llavors, diversos tipus de disglssia: dental, labial, mandibular i palatina.

Dispnea: Dificultat per al pas de laire per via respiratria. Pot ser inspiratria (si est obstaculitzada lentrada de
laire) o expiratria (si est dificultada lexpulsi de laire).

Distonia: Alteraci del to muscular. Tamb es denomina aix el moviment anormal caracteritzat per una con-
tracci sostinguda o un espasme muscular. Pot aparixer en un grup muscular a la manera duna contractura
perllongada, que afecta predominantment les parts proximals del cos (coll i tronc).

Endoscpia: Procediment exploratori en el qual es visualitzen les cavitats i rgans de linterior de lorganisme.
En otorinolaringologia i foniatria sempren tcniques endoscpiques per examinar el segment superior del tracte
aerodigestiu fins la laringe, b des de les fosses nasals o b des de la cavitat oral.

Collegi de Logopedes de Catalunya

 27 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu GLOSSARI

Espectograma: Registre grfic que representa les freqncies i amplituds dona de cada component sinusodal
dun so complex.

Fcies: Aquest terme fa referncia al conjunt de trets facials.

Glosectomia: Resecci quirrgica, parcial o total, de la llengua.

Hipercifosi: Augment de la curvatura convexa de la columna en el segment dorsal.

Hiperlordosi: Augment de les curvatures cncaves de la columna vertebral, a nivell cervical i lumbar.

Hipoplsia: Desenvolupament incomplet o defectus dun rgan o teixit.

Laringoscpia: Exploraci de laringe que permet visualitzar les cordes vocals.

Orofaringoscpia: Inspecci de la cavitat oral i orofarngia utilitzant llum focal i depressor lingual.

Parsia: Disminuci de la fora dun mscul, causada per una parlisi incompleta o una malaltia muscular parcial.

Perode: Temps que triga una oscillaci a tornar al punt inicial del seu moviment.

Rinoscpia: Inspecci del vestbul nasal i fosses nasals mitjanant llum focal i pinces Killian.

Rosenthal, prova de: Test de valoraci de la permeabilitat de les fosses nasals per al flux aeri. Consisteix a me-
surar el temps que el subjecte pot respirar per una fossa nasal, mentre laltra es mant closa.

Semiologia: Conjunt de smptomes i signes que caracteritzen una malaltia.

Signe: Tret objectiu que caracteritza una malaltia o sndrome, valorable mitjanant algun sistema de mesura
(visual, tctil o auditiu).

Sonmetre: Instrument de mesura de la intensitat del so.

Usurpaci gltica per bandes ventriculars: Estat en qu les bandes ventriculars intervenen tant en la fonaci
que arriben a contactar en la lnia mitjana i vibrar, produint un soroll greu que substitueix al so gltic.

Videoestroboscpia: Procediment de laringoscpia per endoscpia en qu sutilitza fibra ptica i llum estro-
boscpica per gravar en vdeo londulaci de la mucosa larngia durant la fonaci.

Videofluoroscpia: Tcnica radiolgica de tipus cinematogrfic, mitjanant la qual es visualitza i es grava el

trajecte del bol alimentari al seu pas per cavitat oral, faringe i esfag, alhora que el pacient est deglutint una
substncia radio-opaca.

Collegi de Logopedes de Catalunya

 28 | Eines per a lavaluaci logopdica de la veu REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

5. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Bermdez de Alvear, R. Exploracin clnica de los trastornos de la voz, el habla y la audicin: pautas y protocolos.
Archidona: Aljibe, 2003
Dejonckere, P. H., Bradley, P., Clemente, P., Cornut, G., Crevier-Buchman, L., Friedrich, G., et al. A basic protocol
for functional assessment of voice pathology, especially for investigating the efficacy of (phonosurgical) treatments
and evaluating new assessment techniques: Guideline elaborated by the Committee on Phoniatrics of the European
Laryngological Society (ELS). European Archives of Oto-Rhino-Laryngology, 258(2), 77-82. [2001]
Eicher, I. Protocol Intervoice [2008]. (descarregat de www.intervoice.de)
Gasull, C., Godall, P. i Martorell, M. La veu. Orientacions prctiques. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montser-
rat, 2004.
Generalitat de Catalunya. Pla de rehabilitaci de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.
Giovanni, A. Le bilan dune dysphonie, tat actuel et perspectives. Marsella: Solal, 2004.
Heuillet-Martin, G. Una voz para todos. Marsella: Solal, 2003.
Jackson-Menaldi, C. A. La voz patolgica. Buenos Aires: Mdica Panamericana, 2002.
Nez-Batalla, F., Corte-Santos, P., Senaris-Gonzlez, B., Llorente-Pendas, J. L., Grriz-Gil, C. i Surez-Nieto, C. Adap-
tacin y validacin del ndice de incapacidad vocal (VHI-30) y su versin abreviada (VHI-10) al espaol. Acta Otorri-
nolaringolgica Espaola, 58(9), 386-392. [2007]
Sauca, A. Anamnesi fonitrica per a perits judicials logopdics. Barcelona: Collegi de Logopedes de Catalunya,
2006.
Sauca, A. Anamnesi fonitrica (Document indit). Barcelona, 2008.
Schutte, H.K. Tolerancia de presin de la voz y del fonetograma. Rev. Logop., Fon., Audiol., vol. VII, n. 3 (131-135).
[1987]
Vila-Rovira, J.M. Gua de intervencin logopdica en la disfona infantil. Madrid: Sntesis, 2009.
Vila-Rovira, J. M. Anlisi de les relacions entre els trets de personalitat i la disfonia. Tesi doctoral. Universitat Ramon
Llull. Barcelona, 2011. [recuperat a http://hdl.handle.net/10803/52678]
Vila-Rovira, J.M., Valero-Garcia, J. i Gonzlez Sanvisens, L. Indicadores fonorrespiratorios de normalidad y patologa
en la clnica vocal. Revista de Investigacin en Logopedia, 1(1), 35-55. [2011]

Collegi de Logopedes de Catalunya