Processos de simplificaci fonolgica

Analitzarem aquests processos a partir dels tres nivells bsics en l'anlisi de la fonologia: el segmental o de fonemes, el sillbic i
el de la paraula. Amb l'objectiu de conixer de forma ms precisa on es situen les dificultats.
NIVELL D'ANLISI: LA PARAULA
Canvi d'estructura
Assimilacions
Dificultats relacionades amb el tipus de plantilla de les paraules, Canvis de sons o sllabes produits per l'atracci d'un altre de
s a dir, del n de sllabes que el subjecte pot mantenir en la
prxim, en la mateixa paraula o d'una altra adjacent
seva producci de paraules o dels intercanvis de les sllabes de
la paraula
Sllaba inicial: omissi de la sl. tona MODE: s'assimila el mode
situada a l'inici de paraula. s un cas d'articulaci
freqent
OMISSI DE SLLABES
Omissi d'una sllaba dins la
paraula

Sllaba final: omissi de la sil. tona

situada al final de paraula. Cas molt
poc freqent
Sllaba mitja: omissi de la sil.
Intermedia, poc ferqent

LLOC: s'assimila el lloc d'articulaci

METTESIS DE PARAULA
Error que implica la inversi de la
seqncia normal de les sllabes
dins una paraula

Ex:
/pilota/ [pi tola]

Oclusives: s'assimila el carcter

oclusiu d'un so a un altre so de la
paraula. / moto/ [ boto]
Fricatives: s'assimila el carcter
fricatiu d'un so a un altre so de la
paraula. /su sana/ [su sasa]
Africades: s'assimila el carcter
africat d'un so a un altre so de la
paraula. / lete/ [ tete]
Nasals: S'assimila nasalitzaci a un
altre so de la paraula. /bino/ /mino/
Lquides: un so assimila un carcter
lquid. / pala/ [ lala]
Labial: /dormir / [bomi]
Dental: /pinta/ [tinta]
Alveolar: /tema/ [tena]
Palatal: / lete/ [ ete]

Velar: /tokolate/ [tokalake]

SONORITAT: s'assimila la sonoritat o Sonora: / tele/ [ dela]
es perd el carcter
Sorda: un so perd el carcter sonor
per assimilaci a un so sord. / baka/
[ paka]
REDUPLICACIONS: En aquests
Ex:
casos s'assimila una sllaba sencera, /ajos/ [ta to]
o tota la paraula per influncia de
/weo/ [obo]
l'armonia consonantal

NIVELL

D'ANLISI: SILLBIC

Els processos d'aquest nivell afecten primriament a l'estructura interna de la sllaba, podent-se veure afectat tamb el nivell
segmental de forma secundria.
Procs pel qual atacs, nuclis i codes
GRUPS CONSONNTICS
DIFTONGS
REDUCCIONS
mltiples es redueixen a un sol
element
Ex: 'tra-' CCV es cionverteix en 'ta-'
CV

OMISSIONS

EPENTESIS

Creixents i decreixents
reducci d'un diptong
creixent. Ex: /wa/, /ja/ , /aU/,
/aI/ a un sol dels seus
components
Omissi d'una consonant quan es
GRUPS CONSONNTICS
troba en posici simple, o b d'un grup Omissi d'un grup
mltiple sencer, s a dir, quan est en consonntic sencer
en posici d'atac o coda.
Ex: /flor/ [ or]

Sincerten elements dins la sllaba,

facilitant daquesta forma la seva
articulaci. Pot comportar un canvi
destructura de la sllaba. La ms
freqent s la inseci duna vocal en
un grup consonant.

COALESCNCIA Dos sons que pertanyen a un mateix

METATESIS

grup ( diftong o grup consonntic)

passen a un tercer diferent, sempre
que no es tracti duna substituci ms
una reducci.
Ex: el nen que sempre fa /m/ per /b/,
quan digui /brao/ /mao/
Inversi de la seqncia normal de la
sllaba. Inversions dins lestructura
sillbica.
Ex: /pulpo/[luppo]

GRUPS CONSONNTICS
Ex: / flor / [folor]

DIFTONGS
Error que es produeix quan
els dos components del
diftong sn substituits per una
tercera vocal

Reducci d'un grup

consonntic ( dues consonants
en contacte dins la mateixa
sllaba) a un sol dels seus
elements.
CONSONANTS
Omissi que afecta a una
consonant que no es troba en
un grup consonntic.
Hi ha: omissi de consonant
en posici de coda
omissi de consonant en
posici d'atac.
Ex: /flor/ [fo ]- /pera/ [era]
EPENTASIS DATAC
Incersions de consonants
davant una sllaba que
comena en vocal.
Ex: /koet/ [kolet]

GRUPS CONSONNTICS
Error que es produeix quan els
components del grup
consonntic sn substituits per
una tercera consonant o
semiconsonant.
/flor/ [sor]

ALTRES
Existeixen altres tipos
dinsercions per ms dficils
de qualificar. A vegades
per sn fenmens
dialectals que evidentment
no shan de contabilitzar
com errors.

Estructura de la sllaba
Sllaba

Ex:
Flor

Atac

Rima

Nucli

fl

Coda

Tipus de sllabes

V : Elefant, Avi

V V: Ou , Autobs

C V V: Reina, Taula, Paraula

V C ( davant C C V): Estrella, Estrofa, Amplada

C V C : Tortuga, Carpeta, Futbol, Elefant

C C V: Groga, Estrella, Timbre

C C V C: Flor

or

NIVELL

D'ANLISI: SEGMENTAL

Es codifica a aquest nivell la simplificaci dels fonemes, o dels carcters que els componen. Lerror es deu a una mala
discriminaci o articulaci de cada un dels segments. La unitat afectada que sanalitza s el propi fonema.
SUBSTITUCIONS
Sinclou en aquesta categoria el canvi dun fonema per un altre en la paraula o en els logtoms (paraules sense sentit)quan aquest canvi no es
deu a causes contextuals. Per tant, no es considera substituci sin assimilaci quan el so nou presenta algun carcter igual a algun dels sons
de la paraula en que es produeix el canvi.

Lloc darticulaci
Anterioritzaci: els sons posteriors savancen al
produir-se. Ex: /k//p/
Posterioritzaci: fenomen contrari a lanterior.
Ex: /p//k/.
Producci de la llengua: cas especial
danteriritzaci en que un so fricatiu /s/, /f/ es
produeix //
Seseo: quan la // pas a ser produda com la /s/ o
/f/.
Palatalitzaci: quan qualsevol so es palatitza. Ex:
/l// /
Despalatitzaci: procs contrari a lanterior en que
les fricatives palatals perden aquest tret. Afecta
especialment als sons // i /
/.

Mode darticulaci
Oclusivitzaci: producci de sons fricatius, lquids i
nasals com oclusius
Fricaci: producci de sons oclusius i lquids
especialment // com fricatius.
Prdua dafricaci: les africades es produeixen
com oclusives o fricatives.
Africaci: procs contrari a lanterior.
Prdua de lateritzaci: especialment quan /l/ es
produeix //.
Semiconsantizaci: substituci dun so per una
semiconsonsnt /w/, /j/.
Substitucions a lquides: substituci dun so que no
sigui /d/, / /, /r/ o //per un so lquid.
Nasalitzacions: afecta lquides i oclusives que
passen a tenir un so nasal.
Absncia de vibrant mltiple: quan es substitueix /r/
per un so sense vibraci mltiple
Absncia de vibrant simple: substituci de/ / per
/d/, / / sense lateritzar.
Lateralitzaci de vibrant simple: quan se
substitueix / / per una lateral.
Substituci de /d/ per una lquida: casos de mala
categoritzaci del triangle /l/ / / i /d/.

Aspiraci: substituci dun so per una

aspiraci.

Sonoritat
Canvi dun so sord a sonor o al revs
Sonoritzaci: sons sords que passen a produir-se
amb tret sonor
Ex: /pato/ [bato]

Insonoritzaci: Els sons sonors perden el tret de

sonoritat i es produeixen com a sords
Ex: / bala/ [pala]