Institut Sant Quirze del Vallès

Llengua catalana i literatura

2n de Batxillerat

Exercicis sobre fonètica:

1. Explica en què consisteix un «fonema vocàlic» i demostra que la diferència entre «e oberta» i «e
tancada», i entre «o oberta» i «o tancada», no és menor que la que hi pugui haver entre dues vocals
aparentment més diferents entre elles com, per exemple, «i» i «u». Els exemples imprescindibles
per a la «demostració» han de ser diferents dels que han aparegut als exercicis del llibre.
El fonema vocàlic son aquells fonemes que articulem quan l’aire no es troba cap obstacle en la boca
o la seva sortida.
La e oberta i la e tancada, es notable. Per exemple tenim les paraules “gol” i gos”, el so que fa la o
en “gol” es més oberta i sembli que soni més fort. En canvi “gos”, el so que fa la o tancada es més
inferior al no tenir la boca tant oberta. Lo mateix passa amb la e oberta i tancada “cafè” i “més”.
La diferencia entre això i dues vocals què sonen semblant, es què per exemple les vocals “cuiro” o
“reia”, a vegades al escriure es confonen al sonar semblant, però amb la e i la o tancada i oberta es
fàcil endevinar quina es qui.

2. Explica en què consisteix un «trets distintiu» d’un fonema consonàntic. Explica i mostra, amb un
exemple, com un simple canvi d’un dels tres trets distintius implica el canvi de fonema. Alhora,
mostra també com un tret distintiu (o més) d’un fonema pot canviar en determinats casos per
influència del fonema posterior i això no comporta, paradoxalment, cap canvi de fonema.
El tret distintiu d’un fonema consonàntic, no presenta obstrucció en el pas de l’aire.
Si per exemple en el tret distintiu del fonema consonàntic “millor” no hi té obstrucció alguna amb la
boca, en “millores” canvia totalment tant el significat com el fonema.

3. Busca a la Gramàtica Essencial de la Llengua Catalana quins són els contextos concrets en què
les oclusives sonores /b/, /d/ i /ɡ/ es realitzen com a aproximants ([β], [ð] i [ɣ]). El fenomen s’hi
anomena «Aproximantitzacions». El terme «ròtica» en l’explicació d’un dels casos correspon a
«vibrant» en el llibre de text. Escriu només la informació imprescindible amb les teves pròpies
paraules (no et limitis a «copiar i enganxar» tot l’apartat).
Hi existeixen 3 contextos concrets on es realitzen com a aproximants de aquest mots.
El primer sorgeix quan van precedides de vocal (bossa, dona, piga), de semivocal (voleibol, dau
blau) o d’una consonant ròtica (carbó, cor bo)
El segon es, quan segueixen una consonant lateral (alba, hotel barat)
I el tercer i últim context es produeix quan segueixen una fricativa (bisbe, cos bonic) o una africada
(migdia, raig brillant).
4. Transcriu les paraules següents i justifica a sota (o al costat) la transcripció dels fonemes on es
produeixi algun tipus de fenomen destacable. Utilitza el caràcters especials propis de l’Alfabet
Fonètic Internacional (A.F.I. o, en anglès, I.P.A.) que pots trobar en el teu processador de textos:
 1. enviar [ambiaɼ] :
2. atzavara [aɖʒabara]
3. audible [awdibla]
4. conjura [Kónʒuɼá]
5. biografia [biógɼəfiá]

5. Transcriu les paraules de la frase següent que tinguin diftongs creixents i justifica en cada cas per
quin motiu normatiu pots assegurar que hi són. En l’última paraula, quines opcions teòriques hi ha, i
com ho resols?

«La iaia reia quan jo duia aquells guants de cuiro»

[transcripció] : explicació
[jáiá]:iaia, diftong creixent
[rəiə]: reia, diftong creixent
[kwán]:quan, difetong decreixent
[duiə]: duia, diftong creixent
[kwiɼu]: cuiro, diftong creixent