La Fonologia Del Català

Collecci El que sabem de ...
ARTICLES DE SUPORT A LA DOCNCIA

La fonologia
del catal
Santillana
Maria-Rosa Lloret
Maria-Rosa Lloret s doctora en lingstica per Indiana University (1988)
i professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat
de Barcelona des de lany 1991. La tasca docent i investigadora que
duu a terme se centra en lmbit de la fonologia i de la morfologia.
s coautora dels llibres Manual de transcripci fontica (1997),
amb Eullia Bonet i Joan Mascar, i Fonologia catalana (1998), amb
Eullia Bonet. Ha codirigit la Gramtica del catal contemporani (2002),
amb Joan Sol, Joan Mascar i Manuel Prez Saldanya. Ha collaborat
en diversos volums miscellanis i publicat articles en revistes especialitzades
de lingstica general i romnica i de filologia catalana.
Objectius i continguts
Lobjectiu daquesta collecci s elaborar un conjunt destats de la
qesti, en forma darticles, sobre els temes de lrea de llengua i literatura
catalanes que tenen una especial rellevncia amb vista al seu ensenyament.
Els articles sordenen en dues sries, una de llengua i laltra de literatura, i en
cada una sagrupen en tres apartats (tema general, tema monogrfic i tema
aplicat).
Resum
La fontica i la fonologia sn les dues disciplines que estu-
dien la realitat sonora del llenguatge. Lexpressi dels parlants
es realitza dacord amb les caracterstiques de la varietat di-
alectal que els s prpia i sadapta, segons els context comu-
nicatiu, al nivell de formalitat que cada situaci demana. En
la manera de parlar, tamb hi sol incidir lortologia, que pres-
criu i recomana determinades pronncies.
En aquest fascicle sha volgut donar una visi global de la
fonologia del catal que tingui en compte la perspectiva fon-
tica i la fonolgica, malgrat que de vegades sigui difcil de
destriar-ne els lmits i devitar interpretacions particulars
des dun model lingstic determinat dalguns fenmens.
Lestudi examina les principals caracterstiques relatives als
grans blocs dialectals, les quals tamb es comenten des del
punt de vista de la normativa vigent.
La fonologia del catal
Maria-Rosa Lloret
LA FONOLOGIA DEL CATAL 3
n d e x
1. El camp destudi de la fonologia
2. Els sons del catal
2.1 La producci dels sons
2.2 Els sons voclics del catal
2.3 Els sons consonntics del catal
2.4 Lorganitzaci dels sons en sllabes
3. El sistema voclic del catal
3.1 Inventari i distribuci bsica
La reducci voclica
3.2 Contactes voclics
3.2.a. Diftongs decreixents
3.2.b. Diftongs creixents
3.2.c. Contactes voclics entre mots
4. El sistema consonntic del catal
4.2 Reducci de contrastos en posici final
de sllaba i de mot
4.2.a. Ensordiment dobstruents finals
4.2.b. Sonoritzaci dobstruents entre mots
4.2.c. Assimilaci de sonoritat dels obstruents
4.2.d. Simplificaci de grups consonntics
finals
4.2.e. Assimilaci de lloc darticulaci
de nasals i laterals
4.2.f. Altres assimilacions de lloc i de mode
darticulaci
4

LA FONOLOGIA DEL CATAL
4.3 Aproximantitzaci i geminaci doclusius
4.4 Simplificacions daltres grups consonntics
5. Laccent i lentonaci
5.1 Laccent
5.2 Lentonaci
Bibliografia seleccionada i comentada
Carta de smbols i diacrtics de lAFI

1
El camp destudi
de la fonologia
Lestudi dels sons lingstics es troba dividit en dues disciplines complemen-
tries: la fontica i la fonologia. La fontica sencarrega destudiar les propietats
fsiques dels sons, s a dir, els mecanismes de producci (fontica articulatria),
de transmissi (fontica acstica) i de percepci (fontica perceptiva) dels
sons. La fonologia, per la seva banda, investiga com funcionen els sons en les
llenges, s a dir, com sorganitzen els sons, quines relacions sestableixen entre
ells i com es comporten en el sistema de cada llengua. La paraula italiana spag-
hetti, per exemple, ha esdevingut espagueti en catal i supagette en japons. Les
tres llenges tenen els sons [s] i [p]; ara b, aix com litali admet la combinaci
[sp] en posici inicial de mot, el catal i el japons no la hi admeten. Tant el ca-
tal com el japons han acomodat aquest grup afegint una vocal, per en funci
del sistema de cada llengua el catal ha afegit e al comenament mentre que el
japons ha afegit u enmig de les consonants. La fonologia i no simplement la
fontica ha guiat la manera en qu shan produt aquestes adaptacions.
Per estudiar el sistema fnic duna llengua, una de les primeres coses que cal
fer s descriure els sons de qu disposa i analitzar-ne les propietats fsiques (veg.
2). Aix, si observem com es pronuncien les consonants dels mots do i odi en
catal quan aquests mots semeten alladament, notarem que no sarticulen exac-
tament igual: en do la consonant es pronuncia amb una oclusi completa a la
cavitat bucal durant la qual laire s retingut momentniament, mentre que en odi
la consonant sarticula sense que el fux daire sinterrompi del tot en el seu pas
cap a lexterior. El primer s un so oclusiu, que es representa amb el smbol [d];
el segon s un so aproximant, que es representa amb el smbol [] (veg. 2.3).
Si ara comparem la manera de pronunciar la consonant del mot odi en catal amb
6

la manera en qu es pronuncia en angls la consonant inicial del mot they ell(e)s,
notem una altra diferncia: en la producci de la consonant del catal el canal
de sortida no s prou estret perqu provoqui turbulncia quan hi passa laire,
mentre que en la producci de la consonant de langls els articuladors estan ms
a prop i es produeix una mica de turbulncia quan el fux daire surt. El primer,
com hem dit, s un so aproximant; el segon s un so fricatiu. La diferncia en el
grau de constricci daquestes dues consonants del catal i de langls, respecti-
vament, no s rellevant en el sistema de cadascuna daquestes llenges; noms
ho s quan es comparen les dues llenges. Per aquest motiu, es representen amb
el mateix smbol fontic ([]) en ladaptaci que fa cada llengua dels smbols de
lAssociaci fontica internacional (AFI), per b que en un estudi contrastiu es
reserva el smbol [] per al so fricatiu de langls i shi afegeix el diacrtic que in-
dica abaixat o sigui, ms obert ([ ]) en el cas del so aproximant del catal: [].
Un cop caracteritzats els sons duna llengua, cal veure com es distribueixen
segons la posici estructural que ocupen (en la sllaba, en el mot i en lenun-
ciat) i el context fnic en qu ocorren (caracterstiques dels sons adjacents).
Des daquest punt de vista, tant la fontica com la fonologia proporcionen uns
inventaris amb la distribuci dels sons. A partir daqu, la fonologia sencarrega
destudiar com sorganitzen els sons de cada llengua i la relaci entre ells; i per
aix calen uns criteris, que poden ser diferents segons el model lingstic que
sadopti (veg. 3-4). Tornant a lexemple de [d] i [] en catal en els mots do i
odi, respectivament, s clar que ambds sons apareixen en contextos diferents:
tots dos es troben a comenament de sllaba, per en la pronncia allada del
mot do la consonant apareix en posici inicial absoluta mentre que en odi apa-
reix en posici medial. La posici inicial absoluta requereix que comenci el fux
daire per a la producci de la veu just quan sinicia lemissi; per aix, en el cas
de la consonant inicial de do, el fux daire creat queda atrapat momentniament
a la boca al comenament de lemissi de la consonant ([d]). Per contra, en odi
el continu pas de laire per la boca durant lemissi de la vocal que precedeix la
consonant fa que no sinterrompi del tot el fux daire durant lemissi de la con-
sonant ([]). Si ara emetem el mot do en la seqncia T do de llenges, observem
que la consonant de do es pronuncia, en aquest context, sense interrupci total
del pas daire ([]), perqu en la frase ha quedat precedida per una vocal, com en
el cas dodi. En els exemples anteriors, [d] i [] sn dues maneres de pronunciar
un mateix segment; sn variants fontiques (anomenades generalment allfons)
duna mateixa unitat fonolgica abstracta (anomenada generalment fonema):
/d/. Encara que hi ha diferents criteris, segons el model lingstic, per agrupar
els sons duna llengua en fonemes i allfons, tradicionalment i des dun punt
de vista prctic sha identifcat el fonema per la capacitat distintiva que t, s a
dir, per la capacitat de discriminar signifcats en una llengua determinada. Aix,
en catal els sons [d] i [] no creen mai diferncies de signifcat; sn, doncs, al-
lfons del fonema /d/. En canvi, els sons [d] i [t] o [] i [t] poden crear diferncies
de signifcat, com en les parelles do [d] i to [t] o moda [m] i mota [mt].
Per tant, /d/ i /t/ sn dos fonemes diferents, realitzats en els exemples anteriors
com a [d] i [] en el cas de /d/ i com a [t] en el cas de /t/. La relaci que sesta-
bleix entre mots a lhora de fxar els fonemes duna llengua fa que la fonologia
interactu amb la morfologia. En la transcripci, per tal de diferenciar els sons i
els allfons, duna banda, i els fonemes, de laltra, els primers es colloquen entre
claudtors i els segons entre barres inclinades.
En lanlisi lingstica, els smbols fnics representen prpiament el conjunt
de propietats (trets) que identifca cada segment. Per exemple, el tret continu fa
referncia a lobstrucci total o no del pas de laire per la cavitat bucal: [] deixa
passar laire per la boca (s continu), mentre que [d] es realitza amb oclusi a
la boca (no s continu); continu s la propietat que distingeix [] de [d]. El tret
sonor, per la seva banda, fa referncia a la vibraci o no de les cordes vocals:
[d] s sonor i [t] s sord; sonor s la propietat que distingeix [d] de [t]; continu
i sonor sn les propietats que diferencien [] de [t].
A ms de les caracterstiques individuals o segmentals de cada so i de la ma-
nera en qu sorganitzen aquests sons, el sistema fnic duna llengua consta de
propietats que afecten la relaci entre sons i que tpicament abasten seqncies
de segments. Sn trets prosdics o suprasegmentals com laccent (que afecta
les sllabes) o lentonaci (que afecta unitats majors, com ara frases senceres)
(veg. 5). Aquestes caracterstiques tamb fan una funci dins el sistema. En
catal, laccent (indicat en la transcripci amb el diacrtic [], si s primari, i amb
el diacrtic [], si s secundari, davant la sllaba afectada) s una propietat dels
mots que pot determinar el timbre de les vocals (veg. 3.1) i ajuda a diferenciar
signifcats (p. ex.: rplica, replica, replic), de vegades com a nic tret distintiu
(p. ex.: ajupi vs. ajup). Tamb s una propietat de lenunciat que pot contribuir
a lorganitzaci sintctica del discurs. Aix, una frase com Una jove veu lamenaa
t dues lectures:
a) Una jove (Nom) veu (Verb) lamenaa (Nom),
amb lestructura sintctica: [[Una jove]
SN
[veu [lamenaa]]
SV
], i
b) Una jove (Adjectiu) veu (Nom) lamenaa (Verb),
amb lestructura sintctica: [[Una [jove veu]]
SN
[lamenaa]
SV
],
les quals poden distingir-se per la prosdia: jove duu un accent ms prominent
en el primer cas que no pas en el segon. A partir de laccent denunciat, sarticula
lentonaci, i per aix sovint tamb indica la parti del discurs: en la frase an-
terior, p. ex., un canvi dentonaci desprs de jove sassocia necessriament a la
primera lectura. Lentonaci tamb ajuda a expressar les modalitats oracionals i
les intencions, actituds i emocions del parlant: en la frase anterior, p. ex., una en-
tonaci ascendent al fnal marca que s una pregunta: Una jove veu lamenaa?
Des daquest punt de vista, els trets suprasegmentals interactuen amb la sintaxi,
la semntica i la pragmtica.
En la descripci de la fonologia del catal que es presenta a continuaci, es
pren el catal (oriental) central com a sistema de referncia i sapunten les prin-
cipals caracterstiques del catal (oriental) balear i del catal occidental (nord-
occidental i valenci). No salludeix, en canvi, a les caracterstiques del rossello-
ns ni de lalguers. Quan s pertinent, les explicacions es complementen amb
8

notes prescriptives, dacord amb les indicacions de lInstitut dEstudis Catalans al
document Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, I. Fontica
(1999
3
), ampliades en la part de fontica i fonologia de lesborrany de la nova
Gramtica de la llengua catalana que sest elaborant. Pel que fa al valenci,
sapunten tamb matisos especfcs daquesta varietat incorporats per lAcadmia
Valenciana de la Llengua a la Gramtica normativa valenciana (2006).
La carta vigent de smbols i diacrtics de lAFI s la versi de 2005 (revisada),
que es pot consultar a: http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/IPA_chart_(C)2005.pdf/.

2
Els sons del catal
2.1 La producci dels sons
El so es crea per les vibracions dun cos que es propaguen en un medi natural en
forma dones, les quals provoquen una impressi en lrgan de loda. En la pro-
ducci dels sons de la parla, aquest moviment vibratori sorigina perqu es pro-
dueix un fux daire, normalment per laire expirat des dels pulmons, i al mateix
temps sestreny en un punt o en ms dun punt el canal de sortida de laire. Les
parts de lorganisme que intervenen en la producci dels sons sanomenen rgans
vocals o rgans de fonaci. Sn els pulmons, la trquea, la laringe, la faringe, els
rgans de la cavitat bucal (tamb anomenada cavitat oral) i les fosses nasals. El con-
ducte que es forma de la laringe
als llavis i als narius sanomena
tracte vocal. Els rgans del tracte
vocal que intervenen en la pro-
ducci de sons sanomenen arti-
culadors. Sn la faringe, lvula,
el paladar tou o vel del paladar,
el paladar dur, la cornisa alveolar,
les dents incisives, els llavis i la
llengua. La llengua es divideix en
tres parts: la part anterior (pex i
lmina), el dors o cos i larrel.
En la fgura segent, que re-
pro dum del llibre dEullia Bo-
net, Maria-Rosa Lloret i Joan Mas-
car, Manual de transcripci fo-
ntica (Servei de Publicacions de
la UAB, Bellaterra, 1997, p. 25),
els articuladors apareixen en cur-
siva. Trquea
Incisives superiors
Cornisa alveolar
Fosses nasals
Paladar dur
Llavis
pex
Lmina
Dors
Arrel
Faringe
vula
Paladar tou o
vel del paladar
Epiglotis
Laringe
Esfag
Cordes vocals
10

Com en la majoria de sons lingstics, en la producci dels sons del catal el
fux daire es crea per lexpiraci de laire pulmonar, que passa per la trquea i
arriba a la laringe. La laringe cont les cordes vocals, que sn uns plecs musculars
duna gran mobilitat. Lespai que hi ha entre les cordes vocals, per on passa lai-
re, sanomena glotis. Quan les cordes vocals sacosten molt, el fux daire fa que
vibrin i el so resultant s sonor. Si les cordes vocals es troben separades, laire
passa lliurement i encara no es crea la veu; el so resultant s sord. Un cop laire
ha passat per la glotis, arriba al tracte vocal, que actua com a caixa de ressonncia
i, en el cas dels sons sords, shi inicia la producci del so. Laire travessa primer
la cavitat farngia i arriba a lexterior per la cavitat bucal, per la cavitat nasal o
per totes dues. Si el vel del paladar es troba enlairat, tanca el pas de laire cap a
la cavitat nasal i surt nicament per la cavitat bucal o oral (so oral). A la boca,
segons la confguraci dels rgans, el so adquireix el timbre defnitiu. Si el vel del
paladar es troba abaixat, laire passa per la cavitat nasal, per tamb adquireix
en aquest cas el timbre defnitiu a la boca, on els rgans creen una constricci: si
es produeix una oclusi total del pas de laire per la boca, laire surt nicament
per la cavitat nasal (so nasal); si lobstrucci a la boca no s completa, laire surt
simultniament per la cavitat oral i per la cavitat nasal (so oronasal).
2.2 Els sons voclics del catal
Els sons voclics del catal central sn [], [a], [e], [], [i], [o], [] i [u]. El balear
disposa de les mateixes unitats. El catal occidental (nord-occidental i valenci)
en general no t [].
En larticulaci de les vocals, el tracte vocal resta ms obert que en les con-
sonants. La classifcaci articulatria bsica de les vocals del catal es fa tenint
en compte dues caracterstiques: el grau davanament lingual o retracci de
la llengua en el tracte vocal (3 graus: anterior, central i posterior), i el grau
delevaci lingual o distncia entre la llengua i la volta del paladar (5 graus: alt,
mitj alt, mitj, mitj baix i baix). Dacord amb aquests parmetres, les vocals
del catal es classifquen com es mostra a la taula 1.
Taula 1. Sons voclics del catal (el catal occidental no t []).
AVANAMENT
anterior central posterior
E
L
E
V
A
C
I
alt i u
mitj alt e o
mitj
mitj baix
baix a
Tradicionalment, lavanament lingual sha identifcat amb el lloc on el dors
de la llengua produeix la constricci dins la cavitat bucal o grau danterioritat
(3 graus: palatal, central i velar), mentre que lelevaci lingual sha identifcat
amb el mode darticulaci o grau dobertura bucal (5 graus: tancat, semitancat
o mitj tancat, mitj, semiobert o mitj obert i obert) (veg. taula 2). Aques-
ta classifcaci divergeix de la que hem presentat a la taula 1 en el tractament
de la vocal baixa ([a]) del catal: [a] es pot considerar posterior respecte del
grau davanament lingual perqu lelevat grau de retracci de la llengua durant
lemissi fa que larrel de la llengua sacosti a la paret farngia; per es pot consi-
derar central respecte de la posici global de la llengua en linterior de la cavitat
bucal (sense tenir en compte, doncs, el grau daproximaci de la llengua a la
paret farngia). En qualsevol cas, la vocal baixa del catal no arriba a articular-se
tan endarrerida com la de langls britnic a father, p. ex., en qu resta una dis-
tncia mnima entre larrel de la llengua i la paret farngia i per a la qual sutilitza
el smbol de lAFI [].
Taula 2. Sons voclics del catal (el catal occidental no t []).
ANTERIORITAT
palatal central velar
O
B
E
R
T
U
R
A
tancat i u
mitj tancat
o semitancat
e o
mitj
mitj obert
o semiobert

obert a
En catal, els sons voclics velars (o posteriors mitjans i alt) sarticulen amb
labialitzaci o arrodoniment dels llavis (en grau decreixent en funci de lober-
tura: ms arrodoniment a [u], menys a [o] i encara menys a []). Les vocals palatals
i centrals no presenten, en canvi, arrodoniment dels llavis.
Les vocals del catal sn bsicament sonores i orals, tot i que en determinades
circumstncies es poden ensordir o nasalitzar per efectes coarticulatoris. Aix,
en contacte amb consonants nasals les vocals solen nasalitzar-se (sons orona-
sals), mats que es pot marcar en la transcripci detallada (o transcripci estreta)
amb el diacrtic que indica nasalitzaci ([ ]), com ara a manta [mant] i pansa
[pans]. En la prctica, per, no se sol indicar perqu la nasalitzaci no s un tret
rellevant del sistema voclic del catal (en francs i en portugus, en canvi, s que
ho s: en francs, p. ex., els mots beau [bo] bell i bon [bo] bo es diferencien
noms per la nasalitzatci de la vocal, mentre que bon [bo] bo i bonne [bon]
bona es diferencien per la pronncia o no de la consonant nasal fnal).
El timbre de la vocal baixa i de les vocals mitjanes, especialment de les ober-
tes, varia lleugerament segons el dialecte. Aix, en mallorqu, la vocal [a] s bas-
tant anterior ([a], en transcripci estreta, amb el diacrtic [ ], que indica avanat),
[] s fora oberta ([], amb el diacrtic [ ], que indica abaixat) i [] sol ser una
mica arrodonida ([], amb el diacrtic [ ], que indica ms arrodonit); en valenci
12

tant [] com [] solen ser molt obertes ([], []), i en algunes zones occidentals [a]
sol ser molt posterior ([ a], amb el diacrtic [], que indica endarrerit). Presenta
una dispersi considerable la vocal mitjana central (anomenada tamb vocal
neutra); destaca especialment la variant oberta i lleument endarrerida en la pro-
nncia de sectors de la poblaci de Barcelona ([ ]). Addicionalment, totes les
vocals presenten altres variants (ms obertes o ms tancades; ms anteriors, ms
centrals o ms posteriors; ms o menys arrodonides) en funci del context fnic
en qu apareixen (allfons contextuals). Aquest conjunt de matisos no se sol
marcar en la transcripci.
2.3 Els sons consonntics del catal
A lhora de crear un so consonntic, el fux daire es constreny de diverses mane-
res en alguna zona del tracte vocal. La classifcaci articulatria de les consonants
del catal es fa tenint en compte la manera en qu laire es constreny i el lloc en
qu es produeix la constricci, duna banda, i el trets relatius a la sonoritat (sonor
o sord) i a la nasalitat (oral o nasal), de laltra.
En catal, els possibles llocs de constricci sn: bilabial (amb intervenci dels
dos llavis), labiodental (llavi inferior i dents incisives superiors), dental (part
anterior de la llengua i cara interior de les incisives superiors), alveolar (part
anterior de la llengua i cornisa alveolar), prepalatal o alveolopalatal, palato-
alveolar o postalveolar (duna banda, part anterior del dors de la llengua i de
vegades tamb la lmina de la llengua i, de laltra, cornisa alveolar i part anterior
del paladar dur), palatal o dorsopalatal (part anterior i medial del dors de la
llengua i paladar dur) i velar (part posterior del dors de la llengua i paladar tou,
amb arrodoniment dels llavis si el so s labiovelar com ara [w]).
Segons la manera en qu es produeix la constricci, els sons consonntics del
catal sn: oclusiu (amb obstrucci total del pas de laire en algun punt del tracte
vocal), fricatiu (amb aproximaci petita entre els articuladors, sense interrupci
del fux daire en el tracte vocal i turbulncia de laire quan surt), africat (amb
un moment oclusiu seguit dun perode fricatiu), lateral (amb contacte lingual
central i sortida daire per un o ambds costats de la llengua), rtic (amb un
bategant o ms dun vibrant contacte central lingual molt breu, cadascun
dels quals produeix una petita interrupci del fux daire) i aproximant (amb
aproximaci ampla entre els articuladors, sense interrupci del fux daire en el
tracte vocal ni turbulncia de laire quan surt). En la classe dels aproximants, cal
diferenciar el grup dels espirants ([], [], []), que presenten caracterstiques
consonntiques fricatives per amb un grau de constricci menor que el dels
fricatius, del grup de les semivocals ([j], [w]), que presenten caracterstiques vo-
cliques per amb un grau de constricci superior al de les vocals.
Els sons oclusius poden ser oclusius orals, quan lobstrucci es produeix a
la boca i laire retingut queda atrapat a la cavitat bucal perqu el vel del paladar
es troba enlairat i tanca el pas cap a la cavitat nasal, o oclusius nasals, quan
tot i que el fux daire s impedit a la boca continua sortint per la cavitat nasal
perqu el vel del paladar es troba abaixat. A la prctica, per, es reserva el terme
oclusiu per als oclusius orals i el terme nasal per als oclusius nasals. La resta de
consonants sn orals.
Els sons oclusius, fricatius i africats formen la classe dels obstruents (amb
impediment gran en el pas de laire a lexterior), enfront dels sons sonants (amb
poca constricci del fux daire en el pas a lexterior: nasals, laterals, rtics, apro-
ximants i tamb vocals). Tots el sons sonants sn sonors; els sons obstruents, en
canvi, poden ser sords o sonors. Els sons laterals i rtics formen la classe dels
lquids. De vegades susa el terme sibilant per diferenciar els sons fricatius i afri-
cats que presenten un grau elevat de turbulncia durant la sortida de laire ([s],
[z], [], [], [ts], [dz], [t], [d]) de la resta ([f], [v] i tamb [], [x]).
Dacord amb les caracterstiques anteriors, els sons consonntics del catal
queden organitzats com mostra la taula 3, que inclou les variants que sutilitzen
en la transcripci fontica del catal sense ls de diacrtics addicionals, tret del
que uneix els dos moments articulatoris de qu consten els africats (el diacrtic
[ ] indica que els dos smbols que representen els africats formen una sola uni-
tat). (El smbol + indica que el so s sonor i que el so s sord.)
Taula 3. Sons consonntics del catal.
* [c], [] i [] en zones de Mallorca; [] a part del Baix Arag i del ribagor.
([x]) = [x] en zones frontereres del nord-occidental amb laragons i del valenci amb el castell en
mots dorigen castell, i en castellanismes puntuals arreu del domini (no recomanat des del punt
de vista normatiu).
bilabial
labio-
dental
dental alveolar
prepala-
tal
palatal velar
sonoritat + + + + + + +
o
b
s
t
r
u
e
n
t
oclusiu (oral) p b t d c* * k g
fricatiu f v * s z (x)
africat ts dz t d
s
o
n
a
n
t
(oclusiu) nasal m n
l
q
u
i
d
lateral l
r
t
i
c
bategant
vibrant r
a
p
r
o
x
i
m
a
n
t
espirant *
semivocal j w
14

Dialectalment, cal singularitzar, duna banda, les realitzacions oclusives
palatals [c] i [] i aproximant espirant palatal [], en comptes de les oclusives
velars ([k], [g]) i de laproximant espirant velar ([]) corresponents, tpiques
de zones de Mallorca en posici fnal de mot o b davant les vocals i, e, a
(cuc [c], gall [], regar []), i, de laltra, la vigncia del fricatiu (no sibilant)
dental sord [] a part del Baix Arag i del ribagor. Encara que no sigui
recomanable des del punt de vista normatiu, cal esmentar la presncia del
fricatiu (no sibilant) velar sord [x], fora freqent en mots dorigen castell
en zones del nord-occidental limtrofes amb laragons i a la zona sud del va-
lenci limtrofa amb el castell, i, en menor mesura, en castellanismes arreu
del domini (pareja, lejia).
En la transcripci fontica no se sol indicar larticulaci secundria amb qu
es pronuncia la ela catalana, aix s, el carcter velaritzat (o pronncia fosca)
per lelevaci addicional del dors de la llengua cap a la zona velar, perqu ho
s en tots els contextos i parlars encara que amb grau diferent: contextualment,
el grau de velaritzaci s sempre ms elevat en posici fnal de sllaba; dialec-
talment, hi ha menys velaritzaci en valenci i forta velaritzaci en balear i en
la major part del catal central. La desvelaritzaci sistemtica (pronncia clara,
com en la ela castellana) es troba fora difosa a tot el domini entre parlants
joves, per la normativa la desaconsella. En transcripci estreta, la velaritzaci
del so lateral es pot marcar amb el diacrtic [ ] superposat: []. Tampoc no se sol
indicar en la transcripci el mats aproximant amb qu es pot articular el rtic
en pronncia relaxada ([]), com en cursa o en la pronncia habitual assimilada
del grup sr a Israel ([r]).
Altres variants que es poden usar en transcripci estreta amb lajut de di-
acrtics sn: en els laterals i nasals, el mats dental (amb el diacrtic [ ], que
indica dental) i el mats prepalatal (amb el diacrtic que indica endarrerit,
[], afegit al smbol darticulaci bsica alveolar): dentals [l ], [n] i prepalatals
[l ], [n]; en els oclusius, el mats alveolar (amb el diacrtic que indica endar-
rerit afegit al smbol darticulaci bsica dental) i el mats prepalatal (amb el
diacrtic que indica avanat, [ ] , afegit al smbol darticulaci bsica palatal):
alveolars [t ], [d] i prepalatals [c ], [
]. Aquestes variants resulten dassimilacions

i coarticulacions amb els segments adjacents (com [l ] a salta, [n] a anxova,
[d] a set rucs, [
] a set iogurts). Aix mateix, es pot distingir el carcter ms o

menys tancat dels sons aproximants semivoclics segons si apareixen en po-
sici prevoclica (iogurt, noia, web, cauen) o postvoclica (noi, reuma, cau,
caure), respectivament: en transcripci estreta, es reserven els smbols dels
aproximants per a les realitzacions ms tancades (aproximants prevoclics: [j],
[w]), mentre que safegeix el diacrtic que indica no sillbic ([ ]) als smbols
de les vocals en el cas de les articulacions ms obertes (aproximants postvo-
clics: [i ], [u]); i encara de vegades sutilitzen els termes semiconsonant i
semivocal per diferenciar, respectivament, ambds tipus darticulacions. El
diacrtic no sillbic tamb sutilitza per representar laproximantitzaci o
tancament daltres vocals, com en la pronncia amb diftong de la seqncia
o amb dignitat [].
2.4 Lorganitzaci dels sons en sllabes
Els sons duna llengua sagrupen en sllabes, les quals han estat tradicionalment
identifcades amb cops de veu. La sllaba () s una unitat estructural que aplega
un o ms sons successius organitzats a lentorn dun segment de mxima percep-
tibilitat que fa de nucli (N), que en catal s sempre una vocal. Els segments que
precedeixen el nucli formen lobertura (O) sillbica i els que la segueixen, la
coda (C) sillbica; el nucli i la coda formen la rima (R) sillbica. Les sllabes que
tenen coda sanomenen sllabes travades; les que no en tenen, sllabes lliures.
Els mots allats presenten una estructura sillbica que pot canviar quan els
mots entren en contacte. Per exemple, el mot mal [mal] t una sola sllaba, amb
una coda fnal; per quan va seguit dun mot que comena per vocal, la conso-
nant fnal esdev lobertura del mot segent, com a mal any [mala]:
a) Sillabaci de mal: [[m]
O
[[a]
N
[l]
C
]
R
]
b) Sillabaci de mal any: [[m]

O
[[a]
N
]
R
]
[[l]
O
[[a]
N
[]
C
]
R
]
a) b)
O R O R O R
N C N N C
m a l m a l a
La resillabaci entre mots s una manera de dotar les sllabes dobertures
perqu sadaptin al mxim a lestructura sillbica ms simple, que s la sllaba
formada per una consonant seguida duna vocal. Lafegiment delements antihi-
tics, com ara en te[j]atre i du[]es, que la normativa desaconsella, s tamb una
manera de proporcionar obertures a sllabes que no en tenen.
En general, la majoria de fenmens que impliquen variaci afecten les sllabes
tones, en comptes de les tniques, i les codes, en comptes de les obertures,
perqu sn posicions estructuralment ms febles, en qu costa ms de mantenir
distincions (veg. 3.1 i 4.2).
16


3
El sistema voclic del catal
3.1 Inventari i distribuci bsica. La reducci voclica
Les vocals que apareixen en posici tnica sn ms estables que no pas les que
apareixen en posici tona, perqu ocupen una posici estructural ms forta a
causa de laccent (veg. 5.1). En catal, la posici de laccent de mot determina,
en bona mesura, el timbre de les vocals, perqu en tots els dialectes hi ha re-
ducci voclica, aix s, disminuci de distincions tmbriques en posici tona
respecte de les que apareixen en posici tnica. La relaci que sestableix entre
les vocals tniques i les tones defneix el sistema fonolgic, que, com hem dit,
pot ser diferent segons el criteri lingstic que es faci servir. La descripci que es
fa a continuaci es basa en la perspectiva generativista, que relaciona les formes
fontiques dun mateix morfema (unitat gramatical mnima amb signifcat) per
fxar-ne les formes fonolgiques. s una fonologia, per tant, en qu la morfologia
t un paper destacat.
En general, en catal totes les paraules tenen accent de mot; per sn ele-
ments tons, i per tant es pronuncien dacord amb la reducci voclica prevista
segons el dialecte, els articles defnits (el, la...; es, sa...) i personals (el, la, en, na);
les preposicions a, amb, en, de, per; les contraccions de preposici i article (al,
del, pel; as, des, pes...); els pronoms febles (em, me, ens, nos...); les conjuncions i,
ni, si, que; el relatiu que, i els possessius tons (mon, ma...). Hi ha ms variaci
en altres casos, com ara en la conjunci o, la partcula negativa no, lindefnit
un(s), les formes auxiliars has, ha, han, la partcula ca (reducci de casa) i sant
en algunes construccions.
El catal central presenta 7 distincions en posici tnica ([i], [e], [], [a], [o], [],
[u]) i, bsicament, noms 3 en posici tona ([i], [], [u]). Hi ha parelles de mots
que contrasten noms en funci del timbre de les vocals (pal [pal] i pl [pl]; sec
[sk] i cec [sek]; os [s] i s [os]; s [os] i s [us]; pis [pis] i pus [pus]); nhi ha
que es distingeixen noms per laccent (s [us] i el pronom feble us [us]), i nhi
ha daltres que contrasten en funci del timbre i de laccent (pal [pal] i contracci
pel [pl]).
Les relacions entre mots palesen que hi ha vocals tones que alternen amb t-
niques (casos a de la taula 4) i daltres que no alternen (casos b de la taula 4). En
els casos amb alternana, el so que apareix en posici tona es considera allfon
del fonema voclic corresponent al timbre del so que apareix en posici tnica.
En els casos sense alternana, el so que apareix en posici tona satribueix al
fonema amb el mateix timbre. (Tamb hi ha la possibilitat datribuir els sons no
alternants a elements subespecifcats, o no marcats, quant als trets que deixen
doposar-se: la [u] de cullera i de conill, p. ex., sassignaria a una unitat fonolgi-
ca velar sense especifcaci pel que fa al grau dobertura, que sol representar-se
amb majscula, /U/. Per simplicitat, aqu deixem de banda aquesta interpretaci.)
Taula 4. Alternances en el vocalisme del catal central.
Realitzacions fontiques
Interpretaci
fonolgica
Posici tona Posici tnica
a) Casos amb
alternana
[]
palet, gass
[a]
pal, gas
/a/
[]
pelut, fdelitat
[]
pl, fdel
//
[]
ceguesa, dentat
[e]
cec, dent
/e/
[u]
ossut, mortal
[]
os, mort
//
[u]
osset, enfonsar
[o]
s, fons
/o/
[u]
sucs, curtssim
[u]
suc, curt
/u/
[i]
mirall, picor
[i]
mira, pica
/i/
b) Casos sense
alternana
[]
camell, eri, pel
//
[u]
conill, cullera, us
/u/
[i]
idea, difcil, ni
/i/
18

Els mots compostos, els adverbis en -ment i les formes prefxades amb pref-
xos tnics afebleixen laccent del primer element morfolgic; amb tot, aquesta vo-
cal no es redueix (rentaplats [e], extralimitar-se [], no-violncia [o], rodamn [],
rpidament [a]). En formes en procs de lexicalitzaci, les pronncies vacillen
(p[a]rabrisa ~ p[]rabrisa, c[o]ntrabaix ~ c[u]ntrabaix). Les vocals accentuades
de mot que en lenunciat perden prominncia tampoc no es redueixen (Sn plats
cars [som plats kars]) (veg. 5.1).
Encara que tpicament el vocalisme ton del catal central consta duna sola
vocal mitjana ([]), la vocal e es pronuncia sense reduir ([e]) per efectes contextu-
als dissimilatoris en el grup ea (teatre [ea], crear [ea], aleatori [e], creaci [e],
nusea [e]) i en la seqncia tona fnal -ees (pncrees [e], nusees [e]). Tamb
per efectes contextuals, sovint hi ha alternana entre [] i [e] ([] s la pronncia
prevista per la normativa) en altres seqncies de e amb vocal mitjana: en el grup
ton ae (israelita []~[e]); e seguida de vocal e tnica (ides [e]~[ee], creem
[]~[e], deessa []~[e]); e seguida de o tona o tnica (elic []~[e], orfe
[o]~[eo], geografa [u]~[eu]). Des del punt de vista normatiu, no es recomanen
les pronncies habituals sense reduir de les vocals e i o ([e] i [o] per [] i [u], res-
pectivament) que apareixen, especialment en sllaba posttnica, en mots dori-
gen culte (classe, ego, pera), manlleus (bsquet, clxon, bonsai), noms propis
(Balmes, Vctor, Frenadol), sigles i acrnims (RENFE, UNESCO), formes truncades
(cine, porno) i prefxos (vicepresident, iberorom).
En conjunt, i des del punt de vista merament inventarial, el catal central cons-
ta, doncs, de 8 fonemes voclics: /i/, /e/, //, //, /a/, /o/, //, /u/.
Dialectalment, les diferncies ms signifcatives afecten els inventaris generals
i labast de la reducci voclica.
En balear, cal distingir tres grans zones amb relaci al vocalisme: la major part
de Mallorca, que presenta [] en posici tnica (amb fonema // tant en posici
tnica com en posici tona: s[]c (adjectiu), s[]c (verb), c[e]ga (adjectiu)) i que
en posici tona t [i], [], [o] i [u] (amb reducci de /e/, // i /a/ a [] i de // a
[o]); Sller, Menorca oriental i part dEivissa, que disposen de [] en posici tnica
per que presenten [i], [] i [u] en posici tona (amb reducci de /e/, // i /a/ a
[] i de /o/ i // a [u]), i Menorca occidental, part dEivissa i Formentera, amb el
mateix sistema bsic que el catal central. El mallorqu presenta, en general, ms
casos excepcionals de [e] en posici tona per qestions paradigmtiques (com a
esperar, esperava, infuenciats per formes rizotniques com esper, esperes, espe-
ra..., o a ventada, ventet, infuenciats per vent) o per aspectes contextuals (la no-
reducci es veu afavorida, p. ex., per la presncia duna consonant labial, com a
especial, becari, felicitat i velocitat, o per la presncia de la terminaci posttnica
-ec, com a mnec i crrec). A tot el balear selideix la vocal neutra de les sllabes
fnals -ia, -ies de mots esdrixols (bsti(a), histri(a), cinci(e)s); la normativa
noms admet la prdua de la vocal fnal en el registre informal.
El catal occidental (nord-occidental i valenci) t les mateixes unitats que
el catal (oriental) central en posici tnica, per en posici tona presenta
cinc vocals: [i], [e], [a], [o] i [u], amb reducci de // a [e] i de // a [o]. Hi ha
diferents canvis que afecten les vocals tones amb major o menor extensi
geogrfca i regularitat. De tots aquests fenmens, els ms generals sn els se-
gents. En primer lloc, la realitzaci de la a fnal de mot com a [], excepte en
larticle la, en el nord-occidental (Aquella dona tanca la porta) (adms per
la normativa). En segon lloc, la realitzaci [a] de la vocal e inicial de paraules
comenades per em-, en-, es- i eix- (embolic, enclusa, escola, eixam) i de la e
pretnica daltres mots (elstic, eri, llenol, sencer, albergnia), a tot locci-
dental excepte en alacant i en algunes zones del tortos (adms en el registre
informal, per b que a la Gramtica normativa valenciana sadmet aquesta
pronncia com a prpia del valenci estndard). En tercer lloc, la realitzaci
[u] de la vocal o en paraules que presenten en la sllaba tnica segent una
i (conill, cosir) o, amb ms variaci, una u (com, costura), habitual tant en
catal occidental com en les varietats balears amb [o] tona (adms a la Gra-
mtica normativa valenciana). I, en quart lloc, els casos dharmonia voclica
que presenten diferents varietats del valenci, amb el sistema ms ests de
pas de /a/ tona fnal a [] o [] per infuncia duna vocal tnica // o //,
respectivament, en la sllaba precedent (terra [tr], olla []) (noms ad-
ms en el registre informal, per b que a la Gramtica normativa valenciana
aquesta pronncia es considera acceptable en tots els registres en les varietats
en qu sn prpies). Finalment, cal subratllar la presncia dalgunes [] en
posici tona (preferentment en posici fnal absoluta de frase) en diferents
indrets de loccidental, sobretot en la frontera del catal central amb el nord-
occidental.
La taula 5 resumeix els grans trets dialectals dels sistemes voclics del ca-
tal.
Taula 5. Sistemes voclics del catal per dialectes.
Sons voclics
en posici
tona
Sons voclics
en posici
tnica
Reducci
voclica
Fonemes
voclics
Catal
oriental
Central,
Menorca
occidental,
part dEivissa
i Formentera
i u i e a o u
e a
o u
i e a o u
Major part
de Mallorca
i o u i e a o u
e a
o
i e a o u
Sller, Menor-
ca oriental i
part dEivissa
i u i e a o u
e a
o u
i e a o u
Catal
occidental
General i e o a u i e a o u
e
o
i e a o u
20

La distribuci lxica de les vocals mitjanes tniques no s del tot igual arreu
del territori. Les diferncies ms importants afecten les vocals de la srie mitjana
anterior ([], [e], []: p. ex., ladjectiu sec es pronuncia amb [] en catal central i
part del balear, amb [e] en occidental i amb [] en laltra part del balear), encara
que tamb nhi ha de notries en la srie posterior (la o sol ser oberta en posici
de sllaba inicial, per s tancada en bona part del catal de Girona i del nord
de Barcelona: bo, com, for, hora, sostre...). La normativa accepta la variaci an-
terior. En lmbit dialectal ms restringit, cal singularitzar, duna banda, la zona
septentrional del catal central, on no es distingeix entre [o] i [] (almenys per-
ceptivament) en cap posici sin que hi ha un so mitj de timbre poc defnit i
condicionat en bona mesura pels sons adjacents (fonema /o/), i, de laltra, el cata-
l occidental de la Canyada de Biar, la Matarranya i localitats dels Ports, en qu es
produeix una prdua de distinci entre [e] i [] tniques (fonema /e/ noms) per
la diftongaci a [ja] de les antigues // (tela [tjala], mel [mjal]), simplifcat a [a] en
contacte amb una consonant palatal (gel [dal]); la normativa no recomana cap
daquestes dues pronncies en els registres formals. Les distribucions lxiques
anteriors sn el resultat de canvis histrics particulars dels dialectes del catal,
que han deixat un rastre en els sistemes i el lxic actuals de la llengua. Una altra
qesti s la prdua generalitzada de distincions entre vocals mitjanes obertes i
tancades a favor de les tancades (noms fonemes /e/ i /o/), que ocorre a la zona
de Sitges i Vilanova i la Geltr, en zones frontereres del catal occidental amb
laragons i amb el castell, i ms recentment en determinats parlars de sectors
urbans; la normativa no accepta aquesta simplifcaci del sistema.
3.2 Contactes voclics
El diftong s la combinaci duna vocal i duna semivocal (tpicament [j] o [w])
en una mateixa sllaba. El diftong s decreixent quan la vocal precedeix la semi-
vocal (noi, cau) i s creixent quan la semivocal precedeix la vocal (noia, iode,
cauen, ambigua, web). Quan la semivocal dun mot no alterna amb la vocal cor-
responent, sinterpreta que fonolgicament s una semivocal (/nj/, /kaw/); en
canvi, quan alterna amb la vocal corresponent, es deriva de la vocal (ambigu [u],
ambigua [w], derivats ambds de /u/). Una vocal precedida i seguida per semivo-
cals en una mateixa sllaba formen un triftong (creieu, Alguaire). La successi
de dues vocals en sllabes diferents forma un hiat (teatre, herona). En catal, les
semivocals [j] i [w] es representen amb les grafes i i u, respectivament, excepte
en el cas dalguns noms propis i manlleus (York, web).
3.2.a. Diftongs decreixents
En catal, com a norma general la i i la u formen diftong decreixent amb la vocal
que les precedeix (noi, cau, ciutat). No hi ha diftong quan la i o la u deriven
duna i o u tnica (venat, Lluset; cf. vena, Llus); quan la primera vocal forma
part del radical dun verb i la segona de la desinncia (cre, obeirs); quan la
primera vocal forma part dun radical ton i la segona dun sufx derivatiu (con-
tinutat, arcatzant), i quan la primera vocal forma part dun prefx (contraindi-
car, reintegrar). En la parla habitual es pronuncien amb diftong molts dels casos
anteriors, tot i que la normativa recomana de mantenir la pronncia amb hiat en
els registres formals.
3.2.b. Diftongs creixents
En catal, la i i la u formen diftong creixent amb la vocal segent quan comencen
sllaba (noia, iode, cauen, ualabi). En alguns mots monosillbics i en les sigles
hi ha vacillaci entre la pronncia amb diftong o amb hiat (hiat, i, IEC, UAB).
En les sigles, la normativa recomana la pronncia amb hiat; en els altres mots, fa
indicacions especfques (recomana, p. ex., pronunciar amb diftong el mot hiat
[jat] i amb hiat el mot i [io]).
La u seguida de vocal sempre forma diftong quan ortogrfcament va precedi-
da per q o g (quota, pasqua, guatlla, ping). Quan la u va precedida ortogr-
fcament per c (cuota, vcua), la normativa prescriu la pronncia amb hiat, tot i
que tamb s habitual la pronncia amb diftong.
En els altres casos en qu la i o la u prevocliques segueixen una conso-
nant dins la mateixa sllaba hi ha ms variaci. Com a norma general, en la
parla habitual es tendeix a fer diftongs en alguns contextos, encara que la
normativa recomana de mantenir sempre la pronncia amb hiat en els regis-
tres formals. No obstant aix, sadmeten (i per tant saccepten en registres in-
formals) les pronncies amb diftong en contextos en qu sn molt corrents i
generals arreu del domini: quan la i va seguida de vocal fnal de mot (cincia,
llntia, naci) i en els grups tons fnals -ua, -ues (ingnua, ingnues). La
Gramtica normativa valenciana, per la seva banda, admet tamb en els re-
gistres formals els diftongs habituals esmentats. Aix no obstant, la pronncia
amb hiat s la forma ms habitual, o nica, en altres contextos (diable, manu-
al), especialment si el resultat de diftongar resultaria en un mot monosillbic
(suar, client).
3.2.c. Contactes voclics entre mots
El contacte entre mots provoca noves combinacions vocliques, les quals es reso-
len o b amb hiat, o b amb formaci de nous diftongs, o b amb elisi dalguna
vocal.
El manteniment de vocals en hiat s general quan les dues sn tniques, enca-
ra que siguin idntiques (men nic, dem obren, can tnica).
En general, quan un mot acaba en diftong decreixent i va seguit dun mot amb
vocal inicial, la sillabaci canvia i la semivocal del primer mot passa a formar un
diftong creixent amb la vocal segent: noi [j] per noi alt [ja]; cau [aw] per
cau ara [wa]. Es pot formar un diftong decreixent si un mot acaba en vocal i va
seguit duna vocal alta tona (veur imatges [ej], no ho veu [ow]), i un diftong
creixent si desprs de pausa hi ha els pronoms febles hi, ho o la conjunci i
seguits de vocal (hi ha [ja], ho imagino [wi], i ara pla! [ja]). En tots els casos
esmentats es formen diftongs acceptats per la normativa. No obstant aix, en la
parla habitual es creen molts ms diftongs decreixents, afavorits pel discurs rpid
(divorci a la carta [j] o [ja], segons el dialecte).
22

El contacte entre vocals tones idntiques normalment es resol amb reducci
a una sola vocal ([i] a antiislamista, odi immens; [] o [a], segons el dialecte, a
contraatacar, porta americana). Entre vocals diferents tamb es poden elidir les
-e i -a tones fnals de mot, especialment si pertanyen a mots funcionals o aparei-
xen en combinacions ds freqent (quin(a) hor(a) s?, sens(e) imatge, aquell(a)
poca). Les e- tones inicials de mot que apareixen en sllaba travada o sigui,
amb coda tamb se solen elidir (no (e)s posa, no (e)scolta, no (e)nsenya). Les
elisions de a i e tones sn ms habituals i generals en els dialectes amb vocal
neutra (port(a) ulleres, can (a)ntiquada).

4
El sistema consonntic
del catal
Hi ha discrepncies entre els estudiosos quant al tractament monofonemtic
(/t/, p. ex.) o bifonemtic (/t+/, p. ex.) dels africats i quant a lexistncia dun
sol fonema rtic (//) o de dos (// i /r/). Adoptem aqu la visi ms estesa i
ms simple, des del punt de vista descriptiu de considerar monofonemtics els
africats (excepte quan formen part dunitats morfolgiques diferents, com a gats
amb oclusiu de larrel i s de plural i en la seqncia de mots gat suau, p. ex.)
i que hi ha // i /r/.
Les diferncies dialectals en el sistema consonntic del catal afecten, duna
banda, linventari general i la distribuci de les unitats fonolgiques (veg. 4.1) i,
duna altra, les realitzacions concretes dels fonemes consonntics en funci de la
posici estructural que ocupen i de les caracterstiques dels sons adjacents (veg.
4.2 - 4.4).
Linventari general que presenten el catal central i el nord-occidental s de 24
unitats: /p/, /b/, /t/, /d/, /k/, /g/, /f/, /s/, /z/, //, //, /ts/, /dz/, /t/, /d/, /m/,
/n/, //, /l/, //, //, /r/, /j/, /w/. El balear i, en recessi, el Camp de Tarragona
en presenten un ms: /v/ (25 unitats en total). En general, el valenci no t //
(23 unitats en total), per el valenci meridional, lalacant i algunes zones del
valenci septentrional tenen /v/ (24 unitats en total).
La taula 6 resumeix els inventaris bsics dels fonemes consonntics del catal
per dialectes.
24

Taula 6. Fonemes consonntics del catal per dialectes.
Catal central
i nord-occidental
p, b, t, d, k, g f, s, z, , ts, dz, t, d
m, n, , l, , ,
r, j, w
Balear i Camp
de Tarragona
p, b, t, d, k, g f, v, s, z, , ts, dz, t, d
m, n, , l, , ,
r, j, w
Valenci (general) p, b, t, d, k, g f, s, z, ts, dz, t, d
m, n, , l, , ,
r, j, w
Valenci meridional,
alacant i zones del
valenci septentrional
p, b, t, d, k, g f, v, s, z, ts, dz, t, d
m, n, , l, , ,
r, j, w
Encara que la normativa no recomana lensordiment de sibilants, aquest tret s
tpic dels parlars apitxats del valenci central i del ribagor: el valenci central
no t /z/, //, /dz/ ni /d/ (20 unitats en total); el ribagor en general no t /z/,
/dz/, // ni /d/ (20 unitats en total), per la zona occidental t // (21 unitats
en total). Tenint en compte les caracterstiques dialectals apuntades, linventari
general de fonemes consonntics del catal resultant es presenta a la taula 7.
Taula 7. Quadre general dels fonemes consonntics del catal.
bilabial
labio-
dental
dental alveolar prepalatal palatal velar
sonoritat + + + + + + +
o
b
s
t
r
u
e
n
t
oclusiu (oral) p b t d k g
fricatiu f v* * s
z ()
africat ts
dz t
d
s
o
n
a
n
t
(oclusiu) nasal m n
l
q
u
i
d
lateral l
r
t
i
c
bategant
vibrant r
aproximant
(semivocal)
j w
* Amb /v/ en valenci no central, en balear i, en recessi, al Camp de Tarragona; amb // a part del
Baix Arag i del ribagor.
() = Sense // en valenci (general) i en part del ribagor (apitxat, no recomanat per la normativa).
z,
d z,
d

= Sense /z/, /d z/ ni /d / en valenci central i part del ribagor (apitxats, no recomanats
per la normativa).
Lnica posici en qu el rtic vibrant i el rtic bategant contrasten s entre
vocals (cera [] vs. serra [r]). En la resta de posicions hi ha la segent distribu-
ci: es pronuncia bategant en la segona posici duna obertura complexa (drap,
quatre), en obertura simple precedida per una semivocal (gaire) i a fnal de
mot seguit de mot amb vocal inicial (cor immens); es pronuncia vibrant en po-
sici dobertura a inici de mot (rosa) i en obertura simple desprs de consonant
(honrat). En posici de coda sillbica hi ha una certa variaci dialectal i esti-
lstica entre la pronncia bategant i la pronncia vibrant, tant en posici fnal
absoluta de mot com en interior de mot i entre mots (cor, cortesia, cor malalt): la
pronncia bategant predomina en valenci, en una part del nord-occidental i en
mallorqu, mentre que la pronncia vibrant s ms habitual a la resta de varietats.
El grup de consonants que mostra diferncies dialectals ms importants s el
de les sibilants, sobretot en la srie prepalatal. En general, en catal occidental
i en zones limtrofes de loriental (com ara al Camp de Tarragona) es pronuncia
una semivocal palatal ([j]) davant les fricatives prepalatals en posici intervoclica
i a fnal de mot: amb la sorda amb una extensi gaireb general (ca[j]a, pe[j]);
amb la sonora en zones amb // (ro[j]a). Pel que fa a la distribuci dialectal
daquestes consonants, el catal nord-occidental (i tamb el Camp de Tarragona
i altres zones limtrofes amb el nord-occidental) t les mateixes unitats fonolgi-
ques que el catal central, per presenta africats [t] i [d], on el catal central pre-
senta fricatius [] i [], en posici inicial i postconsonntica (xfec, gent, panxa,
lgebra). En posici intervoclica, i de forma ms heterognia, /d/ apareix per
// en catal nord-occidental, en balear i al Camp de Tarragona (ajudar, pujar,
rajar) i // per /d/ tant en zones orientals (lletja, mitja, platja a zones de Giro-
na; platja a Mallorca) com en zones occidentals (formatge, metge). El valenci no
t //, que en general shi mostra com a africat /d/ no noms en posici inicial
i postconsonntica (gent, lgebra) com en catal nord-occidental , sin tamb en
les altres posicions (fugir, roja i pronunciat ensordit a fnal de mot: roig -[t];
veg. 4.2.a); aix mateix, com en catal nord-occidental, en posici inicial i post-
consonntica apareix en general lafricat prepalatal sord en comptes del fricatiu
present en altres dialectes (xfec, panxa). En distintes zones del catal oriental
i occidental els mots ds freqent jo i ja presenten semivocal /j/ en comptes de
sibilant prepalatal. Totes les caracterstiques anteriors sn acceptables en els par-
lars especfcs. La normativa no recomana, en canvi, ni lensordiment de sibilants
(/s/ per /z/, // per //, /ts/ per /dz/ i /t/ per /d/) propi dels parlars apitxats
(valenci central, ribagor i, ms recentment, en zones urbanes); ni la pronncia
africada de mots amb fricativa prepalatal inicial (xfec, xocolata) tpica de zones
del catal central; ni la despalatalitzaci de la fricativa sorda prepalatal ([pejs]
per [pej] a peix, [kajsa] per [kaja] a caixa) tpica del valenci septentrional;
ni tampoc la palatalitzaci de les africades alveolars ([plat] per [plats] a plats,
[dode] per [dodze] a dotze) tpiques del valenci septentrional i meridional. El
ribagor i el pallars presenten un nombre elevat docurrncies de /j/ perqu,
per qestions histriques, la semivocal apareix en molts casos en qu els altres
dialectes presenten // (maig i pujar, com en rai i raier), amb la simplifcaci
de [ej] a [e] (enve(j)a).
26

Addicionalment, les consonants africades estan subjectes a restriccions dis-
tribucionals importants en tots els dialectes. Quant a les africades alveolars, en
posici inicial de mot no hi ha casos en /dz/, i /ts/ noms hi apareix en alguns
manlleus (tsar, tse-tse), si b habitualment shi pronuncia [s] (la Gramtica nor-
mativa valenciana considera que la pronncia africada noms s prpia de re-
gistres molt formals); en posici intervoclica, /ts/ t una presncia molt limitada
(llets, potser), i, en posici fnal de mot, tant /ts/ com /dz/ noms apareixen en
algun manlleu (quibuts, hertz). Quant a les africades prepalatals, no presenten
restriccions daparici en els dialectes occidentals amb realitzacions africades
corresponents a fricatives prepalatals en altres dialectes, comentades ms amunt;
per, en la resta de dialectes, en posici inicial de mot no hi ha casos en /d/, i
/t/ tan sols hi apareix en alguns manlleus (txec, txitxa).
Una altra diferncia distribucional entre dialectes afecta // i /j/: el balear i,
en diferent grau de recessi, zones del catal central, tot i tenir // i /j/ mostren,
per raons histriques, molts ms casos de /j/ (ull i palla amb [j], per ell i ll-
grima amb []). La normativa accepta aquestes formes en el registre informal; no
accepta, en canvi, la substituci general de // per /j/ (tamb [j] a ell i llgrima,
p. ex.) tpica de determinats parlars de sectors urbans.
La pronncia de // en posici fnal de mot o seguida de s de plural tamb
crea diferncies dialectals notables. En general, es pronuncia a la major part
del valenci i selideix a la resta de varietats (incloent-hi les zones valencianes
ms septentrional i ms meridional) en els mots aguts (fo(r)s, madu(r)s, fe(r),
canta(r)) i en el mot pla cnti(r)s. Ara b, la zona delisi presenta nombroses
excepcions a la norma general, que sn difcils de sistematitzar. En els verbs,
selideix en els infnitius (fe(r), canta(r), conixe(r)), per no en les formes
conjugades: (ell) mor, (tu) mors; (jo) mir en balear. La normativa no recomana
les elisions en les combinacions dinfnitius seguits de pronoms febles, per en
la parla espontnia es detecten diversos casos delisi (mirar-nos [mianz],
conixer-la [kunl]). En lmbit no verbal, lelisi s bastant general en ba-
lear, especialment a Mallorca (ma(r), co(r), amo(r), familia(r); per la rtica
es pronuncia en alguns mots: pur, licor). La resta de varietats acostumen a
conservar -r en els monosllabs (mar, cor, pur; per amb elisi de la rtica en
alguns mots: po(r), cla(r), du(r)); en algunes terminacions (com -ar a familiar,
particular, funicular; -or a amor, favor, per amb elisi a dolo(r), colo(r)); en
els mots nous i els cultismes (ascensor, licor, atzar), i en altres mots (tresor,
Empar). En els mots polisllabs, hi ha ms variaci dialectal: la -r se sol elidir
amb ms freqncia, per exemple, a la zona septentrional del catal central i al
nord-occidental (familia(r), ascenso(r)).
Cal destacar, per la seva singularitat, la presncia dobertures complexes amb
lateral palatal en una zona reduda del ribagor: /p/ (amplo), /b/ (blanca),
/k/ (clau), /g/ (iglsia) i /f/ (fem). La resta de dialectes presenten lateral
alveolar en els grups anteriors: /pl/, /bl/, /kl/, /gl/ i /fl/. Les altres combinacions
de consonants que poden funcionar com a obertures complexes en catal sn:
/p/ (prat), /b/ (cabra), /t/ (atro), /d/ (drac), /k/ (crua), /g/ (magre) i
/f/ (frau).
Els grups inicials cultes ps- (psicologia), pt- (pterodctil), pn- (pneumnia),
gn- (gnom) i mn- (mnemotcnia) elideixen la primera consonant en la pronncia
habitual. La normativa recomana de mantenir el grup ps- en els registres formals;
per la Gramtica normativa valenciana considera que la conservaci del grup
ps- noms s prpia de pronncies molt formals i, per tant, admet la simplifcaci
daquest grup en valenci estndard.
4.2 Reducci de contrastos en posici fnal de sllaba i de mot
El fnal de sllaba (o coda) s una posici tpica de prdua de distincions, perqu
les caracterstiques dels sons sn ms difcils darticular i de percebre a fnal de sl-
laba que no pas a comenament. Per aix, en posici de coda la complexitat dels
sons sol disminuir, o b assimilant caracterstiques dels sons adjacents o b adop-
tant caracterstiques ms simples. Aix mateix, el fnal de mot s un lloc habitual
de prdua de contrastos, perqu s una posici estructuralment feble respecte del
comenament de paraula. En el cas de les consonants, el fnal de mot es corres-
pon, a ms, amb el fnal de sllaba en la pronncia allada dels mots (poc) i davant
mot amb consonant inicial (poc suau). No s rar, doncs, que la majoria de fen-
mens afectin aquesta posici. En general, en catal les modifcacions que afecten
aquestes posicions impliquen canvis de sonoritat en els obstruents (veg. 4.2.a-c);
prdua de consonants (veg. 4.2.d i tamb 4.4 i lelisi de -r que hem explicat
al 4.1), i assimilacions regressives de lloc i de mode darticulaci (veg. 4.2.e-f).
4.2.a. Ensordiment dobstruents fnals
En catal, tots els oclusius, fricatius i africats es realitzen sords en posici fnal
absoluta de mot. Les relacions entre mots ajuden a discernir el carcter sord o
sonor del fonema en qesti. En els casos en qu apareix un obstruent sord a
fnal de mot que tamb s sord quan apareix en posici medial en una paraula
morfolgicament relacionada, satribueix al fonema sord corresponent (casos a
de la taula 8). En els casos en qu apareix un obstruent sord a fnal de mot que al-
terna amb un obstruent sonor en posici medial en una paraula morfolgicament
relacionada, lobstruent satribueix al fonema sonor corresponent (casos b de la
taula 8). Si el mot no ofereix possibilitat dalternana perqu lobstruent noms
pot aparixer en posici fnal, i per tant sempre es pronuncia sord, satribueix al
fonema sord corresponent (casos c de la taula 8). (En aquest darrer cas, hi ha la
possibilitat datribuir els sons sords a elements subespecifcats quant al tret de
sonoritat neutralitzat. Com en el cas de les vocals, per simplicitat aqu i en en-
davant deixem de banda aquesta interpretaci.) Tamb es pronuncien sords els
oclusius fnals del primer element dels compostos (sud-est [t], nord-americ [t]).
La taula 8 resumeix les alternances generals, sense tenir en compte les pecu-
liaritats dialectals abans esmentades amb relaci a la distribuci dels sibilants.
Conv notar que el fricatiu prepalatal sonor (//) es pronuncia fricatiu sonor ([])
en posici medial, per africat sord ([t]) en posici fnal: hi ha, per tant, una
alternana de mode addicional. Una cosa similar passa amb els oclusius, que en
posici fnal es pronuncien oclusius sords ([p], [t], [k]) i en posici medial es rea-
litzen aproximants sonors ([], [], []) (veg. 4.3).
28

Taula 8. Alternances de sonoritat en els obstruents: posici fnal absoluta ~ posi-
ci medial de mot.
Posici fnal absoluta Posici medial de mot Interpretaci fonolgica
a) -sord ~
-sord-
dra[p], pi[t], po[k]
bu[f], ru[s], gui[]
despa[t]
dra[p]et, pi[t]am, po[k]a
bu[f]ar, ru[s]os, gui[]ar
despa[t]os
/p/, /t/, /k/
/f/, /s/, //
/t/
b) -sord ~
-sonor-
tu[p], merca[t], fo[k]
pi[s], passe[t], mi[t]
(ser[f]), her[ts]
tu[]et, merca[]eria, fo[]era
pi[z]os, passe[]ar, mi[d]a
(ser[v]a), her[dz]i
/b/, /d/, /g/
/z/, //, /d/
(/v/), /dz/*
c) -sord ca[p] (prep.), quibu[ts]... /p/, /ts/*...
(/v/) = Lalternana [f]~[v] satribueix a /v/ en els dialectes amb /v/. En els dialectes sense /v/,
lalternana [f]~[] (cf. ser[f] ~ ser[]a) satribueix a /f/ i /b/, respectivament, perqu lalternana
regular de /b/ s [p]~[] (cf. tu[p] ~ tu[]et).
* Els fonemes africats alveolars en posici fnal de mot provenen de mots estrangers, per el seu
comportament s regular.
4.2.b. Sonoritzaci dobstruents entre mots
Sigui quin sigui lorigen fonemtic de les realitzacions sordes de les consonants
oclusives a fnal de mot, es mantenen sordes si al darrere hi ha un mot que co-
mena per vocal (casos a de la taula 9) excepte en alacant, en qu esdevenen
sonores (i poden convertir-se en aproximants: dra[] enorme, ca[] amunt, tu[]
enorme, veg. 4.3). En el mateix context, les consonants sibilants fricatives i afri-
cades se sonoritzen (casos b de la taula 9) excepte en els parlars apitxats, que
mantenen les sordes (no recomanat per la normativa: ru[s] enorme, gui[] ample,
despa[t] antic). La consonant fricativa labiodental presenta ms variaci, per la
tendncia general s de mantenir-la sorda, o parcialment sonoritzada (represen-
tat amb el diacrtic [ ], que indica sonor) sobretot quan es troba lluny de lac-
cent: xe[f] nic, bu[f]~[ f ] enorme, fotgra[ f ]~[v] alemany. Tot i que la pronncia
normativa prevista s amb la fricativa labiodental sonora [v], a la taula 9 agrupem
aquests casos amb els dels oclusius. La sonoritzaci dobstruents entre mots sin-
terpreta com una assimilaci del carcter sonor de la vocal segent.
Taula 9. Alternances bsiques de sonoritat en els obstruents: obstruents fnals de
mot seguits de mot amb vocal inicial.
Posici fnal absoluta Seguit de mot amb vocal inicial
a) oclusius i f
dra[p], ca[p] (prep.), pi[t],
po[k]
tu[p], merca[t], fo[k]
bu[f], ser[f]
dra[p] enorme, ca[p] amunt, pi[t] ample,
po[k] amable
tu[p] enorme, merca[t] antic, fo[k] intens
bu[f] enorme, ser[f] orgulls
b) sibilants
ru[s], gui[], despa[t]
pi[s], ra[t], mi[t]
quibu[ts], pi[ts], merca[ts]
ru[z] enorme, gui[] ample, despa[d] antic
pi[z] antic, ra[d] enorme, mi[d] antic
quibu[dz] antics, pi[dz] enormes, merca[dz] antics
4.2.c. Assimilaci de sonoritat dels obstruents
El darrer fenomen relacionat amb la sonoritat s lassimilaci de sonoritat dels
obstruents en posici fnal de sllaba (coda) a la consonant segent. En posici
medial i fnal de mot, els obstruents sassimilen a la sonoritat de la consonant
segent en tots els dialectes; els casos sense alternances satribueixen al fonema
sord o sonor segons la realitzaci fontica corresponent (casos com capsa o sb-
dit de la taula 10). El resultat fnal es pot veure addicionalment afectat per altres
fenmens (dassimilaci o delisi) que es comenten en els apartats segents.
Taula 10. Alternances de sonoritat en els obstruents: assimilaci de sonoritat en
posici de coda sillbica.
Seguit de consonant sorda Seguit de consonant sonora
Interpretaci
fonolgica
ca[p]sa, Se[t]cases, a[k]te
na[f]talina, mo[s]ca, Ku[]ka*

s[b]dit, a[d]dici, mara[g]da
A[v]ganistan
(A[v]ganistan), bi[z]be, cai[]mir*
/p/, /t/, /k/
/b/, /d/, /g/
/f/, /s/, //
(/v/), /z/, //
dra[p] petit, pi[t] petit, po[k] petit
bu[f] petit, ru[s] petit, gui[] petit
quibu[ts] petit, despa[t] petit
dra[b] gran, pi[d] gran, po[g] gran
bu[v] gran, ru[z] gran, gui[] gran
quibu[dz] gran, despa[d] gran
/p/, /t/, /k/
/f/, /s/, //
/ts/, /t/
tu[p] petit, merca[t] petit, fo[k] petit
(ser[f] petit), pi[s] petit, passe[t] petit
her[ts] que mesuro, mi[t] petit
tu[b] gran, merca[d] gran, fo[g] gran
(ser[v] gran), pi[z] gran, passe[d] gran
her[dz] de freqncia, mi[d] gran
/b/, /d/, /g/
(/v/), /z/, //
/dz/, /d/
pla[ts] petit, dra[ps] petits...
merca[ts] petits, tu[ps] petits...
pla[dz] grans, dra[bz] grans...
merca[dz] grans, tu[bz] grans...
oclusiu+fricatiu
oclusiu+fricatiu
* Algunes combinacions noms apareixen en mots dorigen estranger, per el seu comportament
s regular.
(/v/) = Dialectes amb /v/.
4.2.d. Simplifcaci de grups consonntics fnals
El catal presenta un nombre elevat de mots que terminen en grups consonn-
tics. En catal central, nord-occidental i en algunes varietats valencianes, alguns
daquests grups se simplifquen, uns altres es conserven, i uns altres presenten
variaci entre simplifcaci i manteniment. Hi ha elisi sistemtica de la conso-
nant fnal en els grups de nasal o l seguits doclusius que es produeixen en el ma-
teix lloc darticulaci: -/mp/ i -/mb/ esdevenen -[m]; -/nt/ i -/nd/ esdevenen -[n];
-/nk/ i -/ng/ esdevenen -[] (amb la nasal assimilada al lloc darticulaci velar
de loclusiva elidida; veg. 4.2.e), i -/lt/ i -/ld/ esdevenen -[l] (casos a de la tau-
la 11). Hi ha elisi optativa de la consonant fnal en els grups de r o s seguits
doclusius que es produeixen en el mateix lloc darticulaci (grups -/t/, -/d/ i
-/st/) (casos b de la taula 11). Els mateixos canvis sesdevenen si els grups ante-
riors van seguits de -s fnal. Les elisions obligatries es mantenen tant si el mot
segent comena per vocal com si comena per consonant; les elisions optatives
30

esdevenen gaireb sistemtiques quan el mot segent comena per consonant. La
resta de grups consonntics es mantenen (casos c de la taula 11), tot i que en la
parla rpida es pot perdre alguna consonant (que no sigui s) per excs de conso-
nants en algunes combinacions (triomf puntual [f.p]~[m.p], curs tercer [rs.t],
arcs petits [rks.p]~[rs.p]). Com s habitual, la presncia en la forma fonolgica
de loclusiva elidida en la forma fontica es detecta per la comparaci de mots
morfolgicament relacionats.
Taula 11. Grups consonntics fnals (catal central i nord-occidental).
Inter-
preta-
ci
fonol-
gica
Mot
alternat
-CC
(fnal de
mot)
-CC+s
(fnal de
mot)
-CC V-
(seguit de mot
amb vocal
inicial)
-CC C-
(seguit de mot
amb consonant
inicial)
a
)

E
l
i
s
i

o
b
l
i
g
a
t
r
i
a
-/mp/
-/mb/
-/nt/
-/nd/
-/nk/
-/ng/
-/lt/
-/ld/
aca[mp]ar
to[mb]arella
po[nt]et
rotu[nd]a
ba[k]eta
sa[g]onera
sa[lt]ar
hera[ld]ica
ca[m]
to[m]
po[n]
rotu[n]
ba[]
sa[]
sa[l]
hera[l]
ca[ms]
to[ms]
po[ns]
rotu[ns]
ba[s]
sa[s]
sa[ls]
hera[ls]
ca[m] obert
to[m] enorme
po[n] ample
rotu[n] anunci
ba[] estret
sa[] aigualida
sa[l] altssim
hera[l] important
ca[m] petit
to[m] petit
po[n] senzill
rotu[n] resultat
ba[] negre
sa[] vermella
sa[l] gran
hera[l] grec
b
)

E
l
i
s
i

o
p
t
a
t
i
v
a
-/t/
-/d/
-/st/
mo[rt]al
ve[r]ejar
tri[st]esa
mo[r]~[rt]
ve[r]~[rt]
tri[s]~[st]
mo[rs]~[rts]
ve[rs]~[rts]
tri[sts]
mo[]~[rt] ntima
ve[]~[rt] intens
tri[z]~[st] amic
mo[r] natural
ve[r] fosc
tri[s] final
c
)

M
a
n
t
e
n
i
m
e
n
t
-/mf/
-/ns/
-/b/
-/k/
-/sk/
-/n/
-/s/
-/lb/
...
trio[f]ar
desca[ns]ar
ve[r]al
a[rk]ada
bo[sk]os
fo[rn]er
cu[rs]et
ca[l]a
...
trio[f]
desca[ns]
ve[rp]
a[rk]
bo[sk]
fo[rn]
cu[rs]
ca[lp]
...
trio[fs]
(descansos)
ve[rps]
a[rks]
bo[sks]
fo[rns]
(cursos)
ca[lps]
...
trio[f] estrany
desca[nz] immens
ve[rp] actiu
a[rk] imaginari
bo[sk] encantat
fo[rn] antic
cu[rz] escolar
ca[lp] interessant
...
trio[f] puntual
desca[ns] petit
ve[rp] transitiu
a[rk] senzill
bo[sk] silencis
fo[rn] senzill
cu[rs] tercer
ca[lp] sord
...
En els grups de nasal seguit doclusiu, se sol mantenir loclusiu en contacte
amb mots amb vocal inicial en el cas de la preposici amb (amb ella, pronun-
ciat sonor: [b]) i en certes expressions lexicalitzades (Sant Andreu, cent anys,
quant s, cinc o sis, blanc i negre, sang i fetge, pronunciats sords; veg. 4.2.a).
La normativa recomana el manteniment de loclusiu en aquests casos, tal com
sesdev en el primer element dels compostos (vint-i-dos, nord-est, tamb pro-
nunciats sords).
En la major part del valenci, en eivissenc i en formenterenc, lelisi dels
oclusius noms s factible en els grups amb elisi obligatria al catal central i
nord-occidental quan aquests van seguits o b de -s fnal o b dun mot amb con-
sonant inicial; cf. camp -[mp], cam(p)s -[ms], camp obert -[mp], cam(p)s oberts
-[mz], cam(p) petit -[m], cam(p)s petits -[ms]. A la resta del balear, i en especial
en mallorqu, la situaci s la mateixa, excepte pel fet que se simplifquen els
grups consonntics interns en posici de coda (aix s, davant de consonant)
a un sol element: entre mots, noms es conserva la primera consonant de la
coda (cam(ps) petits -[m], nin(s) petits -[m]); en interior de mot, es mant
la s (a(d)scripci, i(n)scripci)). La simplifcaci de grups consonntics amb s
en interior de mot s bastant habitual arreu del domini. En interior de mot, la
normativa noms admet lelisi doclusius en els grups inicials ads-, abs-, obs-
seguits de consonant en el registre informal dels parlars balerics (a(d)scripci,
a(b)stracte, o(b)stacle); la Gramtica normativa valenciana, per la seva banda,
accepta aquesta pronncia per al valenci estndard en els grups ads-, obs-,
subs- (a(d)scripci, o(b)scuritat, su(b)scriure).
En els parlars de Mallorca amb realitzaci palatal dels oclusius velars fnals
(-/nk/: tronc -[c], -/ng/: sang -[c]) (veg. 2.3 i 4.2.e), sesdev un fenomen de
diftongaci quan aquests grups van seguits de -s fnal o de mot amb consonant
inicial (troncs -[jns], troncs forts [jf]) (veg. 4.4).
4.2.e. Assimilaci de lloc darticulaci de nasals i laterals
En posici de coda sillbica, tant en interior de mot com entre mots, la conso-
nant nasal alveolar /n/ sassimila al lloc darticulaci de qualsevol consonant o
semivocal que la segueix (casos a de la taula 12). La nasal bilabial /m/ noms
sassimila dins la srie labial, aix s, esdev labiodental davant consonant la-
biodental i es mant bilabial davant consonant bilabial i en tots els altres casos
(casos b de la taula 12). La nasal palatal // no altera el lloc darticulaci bsic.
En la mateixa posici, la consonant lateral alveolar /l/ sassimila al lloc darticula-
ci duna consonant dental, prepalatal o palatal segent (casos c de la taula 12),
mentre que la lateral palatal // no altera el lloc darticulaci bsic. La nasal velar
[] no sassimila. (En interior de mot, mantenim el criteri datribuir les formes no
alternants al fonema de les mateixes caracterstiques.)
En els parlars de Mallorca amb realitzaci palatal dels oclusius velars fnals
(veg. 2.3), lassimilaci daquests grups resulta en una consonant nasal palatal
(-/nk/: tronc -[c], -/ng/: sang -[c]) (veg. 4.2.d).
En alguns parlars, les assimilacions de nasals tenen un abast ms ampli i
afecten tamb les consonants nasals bilabial i velar. Sn especialment vigents
en mallorqu i, excepte en el cas de la nasal velar, tamb en menorqu i a la
zona septentrional del catal central: columna [nn], fem novelles [nn], fem
teatre [nt], fam dou [nd], fem coses [k], i tamb banc petit [mp] (o [jmp],
veg. 4.4) en mallorqu. La normativa no recomana aquestes assimilacions en
registres formals.
En posici fnal de mot, la consonant nasal palatal palatalitza la fricativa alve-
olar segent (-[] a anys, empenys, menystenir). El mateix sesdev, en major o
menor grau segons els dialectes, en el cas de la consonant lateral palatal (-[] o
-[s ] a alls, bulls, cabells).
32

Taula 12. Assimilaci de lloc darticulaci de nasals i laterals.
Interpretaci
fonolgica
Realitzaci
fontica
Interior de mot Entre mots
a) /n/ []
[m]
[n]
[]
[]
infidel, enfangar; invisible*
imbcil, impossible; invisible**
cansat, incvic; sonda, intocable
1
enginy, enlla, injust
2
tronc, encasellar, ingrat
fan festa; fan venir*
fan pena, fan b; fan venir**
fan nosa, fan soroll; fan dir,
fan treballar
1
fan nyanyos; fan gimnstica,
fan llum, un iogurt
2
fan coses, fan grcia, un web
b) /m/ []
[m]
triomf, enfadar; convent*
tombar; convent**
fem festa; fem venir*
fem ballar; fem venir**
c) /l/ [l]
[]
colze, alta
1
lgebra, Elx
2
pal negre, pal tallat
1
pl-llarg, pal gegant, el nyap
2
* Dialectes amb /v/.
** Dialectes sense /v/.
1
En transcripci estreta: [n] i [l] davant oclusiu dental (so[n]da, i[n]tocable, a[l]ta, etc.).
2
En transcripci estreta: [n] davant sibilant prepalatal, lateral palatal i semivocal palatal (e[n]giny,
e[n]lla, u[n] iogurt, etc.); [l ] davant sibilant prepalatal i nasal palatal ([l ]gebra, e[l ] nyap, etc.)
i tamb lleument palatalitzada davant semivocal palatal (e[l ] iogurt).
4.2.f. Altres assimilacions de lloc i de mode darticulaci
En posici de coda sillbica, tant en interior de mot com entre mots, les con-
sonants oclusives dentals tendeixen a assimilar-se al lloc darticulaci de la
consonant segent (casos a de la taula 13); quan no sassimilen al lloc dar-
ticulaci, simplement sassimilen a la sonoritat (veg. 4.2.c). Si la consonant
segent s nasal o lateral, es pot produir una assimilaci addicional del mode
darticulaci (casos b de la taula 13). La normativa prescriu que en interior de
mot no compost la pronncia amb assimilaci de mode s lnica correcta per
als casos provinents de t antiga (per als casos // sadmet la variant amb la-
terals alveolars, /ll/, prpia del valenci i del balear) (casos c de la taula 13);
la Gramtica normativa valenciana, per la seva banda, admet les pronncies
sense assimilaci de mode en els grups tm, tn i tl de paraules cultes. Entre mots,
lassimilaci optativa de nasalitat tamb s possible entre una oclusiva bilabial
i una nasal bilabial (casos d de la taula 13). En interior de mot, el grup cn/gn
es pot realitzar amb assimilaci de nasalitat, [n] (casos d de la taula 13); no
hi ha assimilaci, en el mateix context, entre mots (cf. en bec nou [gn] vs. en
venc nou [n]).
En altres parlars, les assimilacions doclusius tenen un abast ms ampli i
afecten tamb els oclusius labial i velar en els contextos esmentats. Sn espe-
cialment vigents en mallorqu i en menorqu (sobretot a Mallorca) i a la zona
septentrional del catal central: examen [dz], taxi [ts], absolut [ts], dubte [tt],
sap dir [dd], sap sortir [ts], capgirar [d], actual [tt], sap cantar [kk], escric
poemes [pp], escric teatre [tt]; sap negar [nn], sap liquidar [ll], sap llegir [],
escric novelles [nn], escric nyaps [], puc llegir []. En menorqu i en ma-
llorqu, les assimilacions de lloc i de mode es poden estendre a altres contactes
amb fricatius i lquids (cap flor [ff], cap verd [vv], tot verd [vv]; puf negre [nn],
agaf taronges [tt], agaf mores [mm]; s lgic [ll], es llit []; parlar [ll]). La nor-
mativa no recomana cap de les assimilacions anteriors en registres formals. En
interior de mot, en canvi, la pronncia amb assimilaci de lloc i de mode darti-
culaci del grup cn/gn i, en menor mesura, del grup gm es troba dialectalment
ms estesa (se sent en zones del catal central, en balear, en nord-occidental
i en valenci) i la normativa ladmet (tcnic [nn], signe [nn], fragment [mm],
dogma [mm]).
Taula 13. Assimilacions de lloc i de mode darticulaci dels oclusius.
Interpretaci
fonolgica
Realitzaci fontica
Interpretaci
fonolgica
Realitzaci
fontica
a) Assimilaci
de lloc
(optativa)
/t/ + /p/
/b/
/t/
/d/
/s/
/z/
//
//
/k/
/g/
[pp] ratpenat, set pams
[bb] petitburgs, set
vides*
[tt] set taronges
[dd] set dones
[ts] setcincies, set
sabates
[dz] set zones
[t] set xampinyons
[d] set joves
[kk] Setcases, set cordes

[gg] set gats
/d/ + /p/
/b/
/t/
/d/
/s/
/z/
//
//
/k/
/g/
[pp] pot parlar
[bb] pot ballar,
advent*
[tt] pot tenir
[dd] pot dir
[ts] pot servir
[dz] pot zigza-
guejar
[t] pot xerrar
[d] pot jugar
[kk] adquirir,
pot cantar
[gg] pot guardar
b) Assimilaci
de lloc
i de mode
(optativa)
/t/ + /n/
/m/
//
/l/
//
[nn] set nassos
[mm] setmes,
set mesos
[] set nyanyos
[ll] set lmines
[] set lloros
/d/ + /n/
/m/
//
/l/
//
[nn] pot negar
[mm] admirar,
pot manar
[] pot nyaufar
[ll] pot liquidar
[] pot llegir
c) Assimilaci
de lloc
i de mode
(obligatria
segons la
normativa)
/mm/
/nn/
/ll/
// (/ll/)
[mm] setmana, ritme, sotmetre
[nn] cotna, tnia, vietnamita
[ll] atleta, atles, decatl
[] ([ll]) espatlla, ametlla, revetlla
d) Assimilaci
de mode
(optativa)
/p/ + /m/ [mm] escup molt /b/ + /m/
/gn/
[mm] submar,
sap manar
[n] tcnic, signe,
sagnar
* [bv] o [vv] en dialectes amb /v/.
34

4.3. Aproximantitzaci i geminaci doclusius
En general, tant en interior de mot com entre mots les consonants oclusives sono-
res esdevenen aproximants espirants quan es troben en posici inicial de sllaba
(obertura) i van precedides per un so que no interromp del tot el pas de laire per
la boca (aix s: una vocal, una semivocal, un fricatiu, un africat i, amb una mica
ms de variaci, un rtic o un lateral). En la combinaci lateral seguit doclusiu
dental i en la combinaci fricatiu labiodental seguit doclusiu bilabial, loclusiu sol
mantenir-se sense espirar (caldera [ld], ull de poll [d], puf blanc [vb]).
Taula 14. Aproximantitzaci doclusius.
Interpretaci
fonolgica
Realitzaci
fontica
Interior de mot
/b/ []
ceba, sobre, Aub, disbarat, herba, calba
la boca, fa broma, mai balla, s bell, vaig b, mar Bltic, vol
ballar, coll blanc
/d/ []
cada, quadre, auda, esdevenir, corda
una dama, la droga, mai diu, fas diners, migdia, faig diners, cor dur
/g/ []
paga, sogre, aigua, esgotat, amargant, alga
una gata, fa grcia, bou gris, s gris, veig gats, cor gran, el gat,
coll gruixut
En els dialectes amb /v/, /b/ tendeix a mantenir-se oclusiu en totes les posi-
cions (ce[b]a, so[b]e, di[zb]arat, etc.), probablement per mantenir la diferncia
entre el fricatiu i loclusiu de manera ms clara. En valenci, la /d/ intervoclica
i ms espordicament la /g/ intervoclica arriben a afeblir-se tant que selideixen
(ca(d)ira, fdeua(d)a, moca(d)or; ai(g)ua, ju(g)ar). La normativa en general no
recomana aquestes elisions, per a la Gramtica normativa valenciana sadmet
que en valenci colloquial sn molt generalitzades en les terminacions -ada i
-ador (fdeua(d)a, amb la variant grfca admesa fdeu; mascleta(d)a, amb la
variant grfca admesa masclet; moca(d)or).
En interior de mot, els grups bl i gl intervoclics precedits de vocal tnica
(poble, regla) i en els derivats daquests mots (Poblet, reglament) es geminen
([bbl], [ggl]) en catal central, en balear i en nord-occidental. En zones del catal
central i del nord-occidental se senten pronncies ensordides ([pl], [kl]), que la
normativa no recomana. Hi ha uns pocs mots en qu no hi ha ni geminaci ni
ensordiment (amb [l], bblia; amb [l], gloga i sigla).
A ms dels grups bl i gl, les consonants africades entre vocals tamb solen
pronunciar-se geminades (en aquest cas, amb allargament de la part oclusiva de
lafricat), especialment les posttniques i si sn sonores: dotze [ddz] (general ar-
reu del domini lingstic), jutge [dd] (amb [d] en valenci).
4.4. Simplificacions daltres grups consonntics
Entre mots, en el contacte de consonants contnues (aix s, entre sibilants i
rtics i en la successi de semivocals) sol haver-hi simplifcaci. Entre rtics, la
pronncia ms generalitzada s la reducci a una vibrant (casos a de la taula 15).
La reducci s fora menys freqent entre sibilants prepalatals i vibrant que entre
sibilants alveolars i vibrant; en aquests contextos, les sibilants solen mantenir-se
en pronncies acurades, sovint amb una realitzaci aproximant [] (casos b de la
taula 15). Tamb s poc freqent la reducci de semivocals idntiques (casos c
de la taula 15). En interior de mot, la simplifcaci s bastant generalitzada en el
contacte de sibilant alveolar i vibrant (Israel [r]~[zr] o [r]).
Taula 15. Simplifcaci de rtics, de sibilant seguit de rtic, i de semivocals.
Combinaci Exemples
a) Rtic + Rtic [r] mar Roig
b) Sibilant + Rtic
[r] ~ [zr] ms rpid
[r] ~ [r] mateix roc
[dr] ~ [dzr] tots riuen
[dr] ~ [dr] mig rus
c) Semivocal + Semivocal
[j] ~ [jj] noi iugoslau
[w] ~ [ww] beu whisky
Entre sibilants, la variaci dialectal s ms gran. En catal central, la pronncia
generalitzada s la reducci dels elements fricatius en contacte (no afecta, per
tant, en general, el contacte de fricatiu seguit dafricat: s txec [st]), amb assimi-
laci progressiva parcial de la palatalitat quan el primer segment s prepalatal
i el segon alveolar (casos a-b de la taula 16). Els africats resultants del contacte
entre africat i fricatiu poden arribar a geminar-se dacord amb el que sha dit al
4.3 (tots juguen [dd]). Les seqncies de dos africats es resolen amb un afri-
cat geminat, amb la part oclusiva allargada (cas c de la taula 16). En interior de
mot, la simplifcaci de fricatius alveolars ha esdevingut sistemtica ([s] a piscina,
adolescent, ascensor).
Taula 16. Simplifcaci de sibilants (catal central).
Combinaci Exemples
a) Fricatiu + Fricatiu
[s] dos sacs
[z] sis zones
[] compres xarop, mateix xarop
[] s gelat, mateix joc
[s] peix salat
[z] mateix zero
b) Africat + Fricatiu
[t s] tots senten
[d z] tots zigzaguegen
[t ] tots xoquen, mig xipriota
[d ] tots juguen, mig giron
[t s ] mig suec
[dz ] veig zones
c) Africat + Africat [tt ] despatx txec
36

En els dialectes occidentals la situaci s la mateixa que en catal central
excepte pel fet que presenten africats prepalatals inicials de mot en lloc de frica-
tius prepalatals, dacord amb el que sha comentat al 4.1. Consegentment, en
aquests contactes un dels grups resultants s fricatiu seguit dafricat, el qual es
mant com s habitual perqu no estan en contacte les parts contnues aix
s, les parts fricatives dels africats: s xic [st], s jove [zd] (com s txec [st]). El
grup resultant africat seguit dafricat es resol, com en els exemples de la taula
15c, amb un africat geminat, amb la part oclusiva allargada (mig xic [tt], mig
jove [dd]). En els contactes en qu la consonant fnal del primer mot s sibilant
prepalatal, la variaci dialectal augmenta a causa de les diferents pronncies
daquests segments en aquesta posici (veg. 4.1); en general, per, si entren
en contacte dos elements fricatius se segueix la norma anterior de reducci de
fricatius en contacte.
En els dialectes balears la situaci s ms complexa. En mallorqu, els sibilants
prepalatals fnals de mot es redueixen a una semivocal quan es troben en contac-
te amb una -s fexiva (mateix -[], mateixs -[js]; passeig -[t], passeigs -[js]; serveix
-[], serveixs -[js]) i entre mots quan el sibilant prepalatal va seguit de mot amb
consonant inicial (peix salat [js], mateix joc [j], mateix dia [j]). En mallorqu
(excepte quan el primer sibilant s prepalatal pel que acabem desmentar) i en
menorqu general, els contactes entre fricatius es resolen amb dissimilaci, tant
en interior de mot ([ts]: piscina, adolescent, ascensor) com en el contacte de
mots (dos sacs [ts], sis zones [dz], compres xarop [t], s gelat [d], i tamb peix
salat [ts ] i mateix joc [d] en menorqu general), amb la possibilitat de geminar-
se dacord amb el que sha dit al 4.3 (s gelat [dd]). La normativa no recomana
la dissimilaci en els registres formals.
En interior de mot, els grups de laterals o nasals idntics tendeixen a simplif-
car-se, reducci que la normativa admet en registres informals (gemma, setmana
[m]; Anna, innocent [n]; novella, tranquillitat [l]; bitllet, espatlla []); en els
parlars balerics i valencians sadmet la pronncia simple en mots que mante-
nen la palatal ([] a bitllet, ratlla, butllet). La Gramtica normativa valenciana
tamb admet en el registre formal la reducci, en paraules patrimonials, de la ela
geminada (novella [l]), del grup nn (innocent [n]), del grup de nasals corres-
ponent a tm (setmana [m]), i, encara que amb preferncia per la geminada, del
grup de nasals corresponent a tn (cotna [n]) i del grup de laterals corresponent a
tl en valenci ([l] a ametlla, espatlla). No es recomana, en canvi, en cap dialecte,
la reducci tamb habitual del grup /dd/ (addici).
En mallorqu, la consonant nasal palatal de fnal de mot es pronuncia palatal
en posici fnal absoluta (any -[]) o seguida de mot amb vocal inicial (any ac-
tual []); per es descompon en una semivocal seguida de nasal si va seguida de
-s fexiva (anys -[jns]) o de mot amb consonant inicial (any sant [jns]). La nasal
resultant sassimila al lloc darticulaci de la consonant segent dacord amb el
que sha dit al 4.2.e (any passat [jmp]). El mateix sesdev en els parlars mallor-
quins amb realitzaci palatal (-[c]) en els grups fnals de mot -/nk/, -/ng/ (tronc
-[c], tronc antic [c]; per troncs -[jns], troncs forts [jf]).

5
L'accent i l'entonaci
5.1 Laccent
Laccent s una caracterstica suprasegmental que afecta tota la sllaba. Com to-
tes les caracterstiques suprasegmentals, s un fenomen relatiu, perqu laccent
duna sllaba noms es pot percebre quan es comparen diferents sllabes duna
mateixa seqncia. Fonticament, laccent se sol produir amb un increment de la
intensitat i de la llargada de la sllaba, i amb un to ms agut: les sllabes tniques
solen ser ms fortes i durar ms que no pas les tones. Les sllabes tniques sn,
per tant, prosdicament ms prominents que no pas les tones i, per aix, shi
mantenen millor les caracterstiques dels sons que hi apareixen. En catal, lac-
cent condiciona la reducci voclica (veg. 3.1) i pot arribar a ser lnic tret que
distingeix un mot dun altre (ajupi vs. ajup).
Cada mot (excepte els elements tons presentats al 3.1) t una sllaba ms
prominent o tnica, que s la que duu laccent de mot o accent primari, indicat
en la transcripci amb el diacrtic [] davant la sllaba afectada: cusi [kuzi]. (Per
qestions prctiques, de vegades sutilitza el diacrtic [ ] damunt la vocal de la
sllaba accentuada: cusi [kuzi].) Laccent de mot pot caure en una de les tres dar-
reres sllabes: mots aguts o oxtons, si laccent recau en lltima sllaba (mel,
cosir, cantant, perdiu, Agns, fatalitat); mots plans o paroxtons, si laccent
recau en la penltima sllaba (molsa, pltan, canta, dinosaure, Rosa, cantim-
plora), i mots esdrixols o proparoxtons, si laccent recau en lantepenltima
sllaba (crrega, tmbola, stira, Jpiter). En general, la posici de laccent de
mot s lliure en catal, tot i que els mots tendeixen a ser aguts o plans.
38

Alguns mots tenen, a ms de laccent primari, un accent secundari de mot,
indicat amb el diacrtic [] davant la sllaba afectada: rpidament [rapimen].
(Per qestions prctiques, de vegades sutilitza el diacrtic [ ] damunt la vocal de
la sllaba amb accent secundari: rpidament [rapimen].) Laccent secundari
de mot en general prov dun accent primari que ha perdut intensitat, com ara el
del radical adjectival dels adverbis en -ment (rpidament [rapimen]) o el del
primer element dels sintagmes lexicalitzats (vag restaurant [borstwan]);
tamb poden dur accent secundari el primer element dels compostos (ren-
taplats [rentplats] o [rentplats]) i alguns prefxos tnics (precapitalista
[pkpitlist]). Tant si aquests elements porten accent secundari com si no ho
fan, la vocal de la sllaba afectada no es redueix (veg. 3.1).
Els pronoms febles sn tons i, per tant, no canvien la posici de laccent ver-
bal (canta [kant], la canta [lkant], canta-la [kantl], cantam [kantm]),
excepte en balear, en qu se sol desplaar laccent cap a la darrera sllaba en les
combinacions de verb seguit de pronom (canta-la [kntl], cantam [kntm]).
En valenci, algunes seqncies de pronoms posposats poden dur accent secun-
dari (porta-lil [ptalil], porta-li-la [ptalila]).
Laccent dels mots pronunciats alladament pot canviar quan apareixen en un
enunciat ms llarg, perqu normalment es produeix una alternana entre sllabes
tniques i tones amb diferents graus de prominncia. En cap cas, la prdua
dintensitat es tradueix en alteracions de timbre voclic per reducci voclica.
En condicions normals, laccent primari de lenunciat recau sobre la darrera sl-
laba accentuada de mot i els altres accents de mot perden prominncia o arriben
a desaparixer per qestions rtmiques: Arribar dem [riama]; Ve ara
[bea]. Quan es vol posar mfasi en un determinat element, hi ha la possibilitat
daugmentar la prominncia de lelement en qesti fent-hi recaure laccent pri-
mari (i amb un canvi dentonaci; veg. 5.2): Arribar dem (i no pas se nanir)
[riama].
A ms dels accents de mot, si en una seqncia hi ha diverses sllabes
consecutives sense accent, shi poden afegir accents rtmics, els quals tam-
poc no alteren el timbre de les vocals. Aix, en la paraula afectivitat laccent
primari de mot recau en la darrera sllaba ([fktiitat]), per shi poden
afegir accents rtmics secundaris per evitar les quatre sllabes tones succes-
sives ([fktiitat] o [fktiitat]). El mateix sesdev en un enunciat com
Portava pantalons: en principi, hi ha un accent primari a la darrera sllaba i
un accent secundari a la segona sllaba ([purtapntlons]); per shi pot
afegir un accent rtmic secundari per evitar massa sllabes tones consecuti-
ves ([purtapntlons]).
5.2 Lentonaci
Lentonaci s una caracterstica suprasegmental que afecta tot lenunciat. s una
successi de tons aguts i greus que forma la corba meldica o cantarella amb
qu es pronuncia un enunciat. El correlat fsic de lentonaci s, doncs, laltura
tonal, que depn de la freqncia de vibraci de les cordes vocals: un to alt o
agut es correspon amb un augment de la freqncia de vibraci; un to baix o
greu es correspon amb un descens de la freqncia de vibraci. Com totes les
caracterstiques suprasegmentals, s un fenomen relatiu, perqu un to noms
es pot percebre com a ms agut o ms greu quan es comparen diferents unitats
tonals duna mateixa seqncia.
En catal, lentonaci no canvia el signifcat dels mots perqu els tons no tenen
capacitat distintiva (en xins mandar, p. ex., els tons sn distintius: [t
h
] plor(ar),
amb to ascendent, vs. [t
h
] caut, amb to descendent). Les variacions meldiques
sutilitzen, en canvi, per aportar matisos sintctics i semntics a lenunciat. El ca-
tal t, doncs, una srie de patrons entonatius que els parlants identifquen amb
una sintaxi i una semntica determinada. La part de les corbes meldiques ms
distintiva s la cadncia fnal.
Una de les funcions bsiques de lentonaci s indicar la modalitat oracional
(declarativa, interrogativa o imperativa). Tot i que hi ha diferncies dialectals,
en general en una pronncia neutra (aix s, sense cap intencionalitat particular
per part del parlant), la cadncia fnal del patr entonatiu dun enunciat declara-
tiu s suaument descendent (de ms agut a ms greu) des de la primera sllaba
accentuada fns al fnal, amb un descens ms fort en la darrera sllaba accentu-
ada, que per aix s percebuda amb accent primari (Portava camisa). El patr
entonatiu neutre dun enunciat imperatiu s, en canvi, marcadament descendent
desprs de pronunciar la darrera sllaba accentuada amb un to agut (Vine ara!).
En la modalitat interrogativa hi ha ms variaci. Duna banda, el patr entonatiu
duna pregunta absoluta presenta una cadncia fnal ascendent (de ms greu a
ms agut) que comena desprs de la darrera sllaba accentuada (Portava ca-
misa?); per si hi afegim la partcula que inicial, la corba presenta una cadncia
fnal descendent bastant forta a partir de linici de la darrera sllaba accentuada,
per la qual cosa aquesta sllaba es percep amb un to greu (Que portava cami-
sa?). Daltra banda, el patr entonatiu duna pregunta parcial (o pregunta amb
mot interrogatiu) presenta una cadncia fnal ascendent (Qu portava?) o b una
cadncia fnal descendent que comena cap a la part fnal de la darrera sllaba
accentuada, per la qual cosa la darrera sllaba accentuada es percep amb un to
agut (Qu portava?).
En els exemples anteriors sha considerat que hi havia una nica unitat tonal
perqu els enunciats eren curts, per quan els enunciats sn llargs pot haver-hi
diferents unitats tonals. Les fronteres entre unitats tonals es marquen amb el sm-
bol [|], si sn grups menors, i amb el smbol [||], si sn grups majors. Els grups
menors sn bsicament grups accentuals, en qu hi ha un sol accent primari.
Les fronteres de grups majors normalment van acompanyades de pauses, mentre
que les fronteres de grups menors solen anar acompanyades dinfexions tonals,
que poden correspondre a petites pauses o no. La divisi de lenunciat en unitats
tonals sol guardar relaci amb lestructura sintctica. Aix, en la frase ambigua
que hem comentat al 1, Una jove veu lamenaa, la divisi de la seqncia en
dos grups menors distingeix les dues lectures i en condiciona lentonaci, tant si
fem una petita pausa entre els dos grups menors com si no la fem:
Una jove | veu lamenaa || vs. Una jove veu | lamenaa ||
40

Lentonaci, a ms dajudar la sintaxi a establir modalitats oracionals i a deli-
mitar lestructura interna dels enunciats, permet expressar estats dnims i in-
tencions del parlants. Per exemple, la frase interrogativa absoluta Portava ca-
misa? pronunciada amb una cadncia fnal descendent se sol percebre com a
descortesa; en canvi, pronunciada amb una cadncia fnal ascendent no t aquest
mats negatiu. Aix mateix, lentonaci, amb lajut de la prominncia accentual
(veg. 5.1), permet discriminar funcions informatives. Per exemple, en la frase El
pare portava camisa lentonaci neutra de les declaratives (amb accent primari a
camisa) indica que la informaci nova s camisa i la coneguda el pare; en canvi,
lmfasi sobre el subjecte (amb accent primari a pare i canvi de patr entonatiu)
indica que la informaci nova i realada s el pare.
Bibliografia seleccionada i comentada
ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (2006): Gramtica normativa valen-
ciana. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llen-
gua. (Disponible en lnia a: http://www.avl.gva.es/PDF/GNV.pdf/.)
Gramtica normativa del valenci en qu es prioritzen solucions
valencianes genunes. Es dedica el primer captol (Ortologia) a des-
criure i fxar la pronncia general de vocals i consonants.
BONET, EULLIA; LLORET, MARIA-ROSA (1998): Fonologia catalana.
Barcelona: Ariel.
Manual universitari que descriu i analitza sistemticament lestructu-
ra fonolgica del catal oriental central, amb referncies als fenmens
regulars daltres varietats dialectals. Lanlisi fonolgica es basa en el
model generatiu clssic, amb la incorporaci daportacions de la teo-
ria fonolgica ms recent. Inclou exercicis al fnal de cada captol.
FERRATER, GABRIEL (1981): Sobre mtrica. Dins: Sobre el llenguatge.
Barcelona: Quaderns Crema, p. 77-86.
Article publicat per primera vegada el 1971. Tracta sobre qestions
bsiques de mtrica aplicades al catal. Shi analitza la frase ambi-
gua La jove veu lamenaa, que sha utilitzat de base en altres tre-
balls que toquen la mateixa qesti.
INSTITUT DESTUDIS CATALANS (1999
3
): Proposta per a un estndard oral
de la llengua catalana, I. Fontica. Barcelona: Institut dEstudis Ca-
talans. (Disponible en lnia a: http://publicacions.iec.cat/repository/
pdf/00000062/00000072.pdf/.)
Fascicle que recull les recomanacions de lInstitut dEstudis Catalans
amb relaci a lestndard oral de la llengua catalana. Es recomana
de consultar la 1a reimpressi (corregida) de la 3a edici (revisada)
de 1998, publicada el 1999. La 1a edici s de 1990.
INSTITUT DESTUDIS CATALANS (en preparaci): Gramtica de la llengua
catalana. Part I. Fontica i fonologia, esborrany. (Disponible en l-
nia a: http://www.iecat.net/institucio/seccions/flologica/gramatica/
consultes fetes el novembre de 2010.)
Esborrany de la nova gramtica normativa que est elaborant lIns-
titut dEstudis Catalans. La part de Fontica i fonologia cont una
descripci dels sons del catal, la seva distribuci bsica i les mo-
difcacions regulars a qu es veuen sotmesos en els diferents dia-
lectes; aix mateix, inclou les caracterstiques bsiques de laccen-
tuaci i de lentonaci del catal. Lobra s bsicament descriptiva
i, per tant, no discuteix aspectes relacionats amb la interpretaci
fonolgica. Les explicacions es complementen amb indicacions
prescriptives.
42

JULI-MUN, JOAN (2005): Fontica aplicada catalana. Barcelona: Ariel.
Manual universitari que presenta, duna banda, la descripci dels
sons del catal, el seu comportament bsic en els diferents di-
alectes i levoluci daquests sons fns a lactualitat, i, de laltra,
aspectes aplicats de la fontica relacionats amb ladquisici, len-
senyament i la correcci. Cont una extensa bibliografa fnal,
que es comenta temticament organitzada al fnal de cada ca-
ptol. Inclou un CD amb material fnic illustratiu del text i dels
exercicis prctics que incorporen els captols.
PRIETO, PILAR (2004): Fontica i fonologia. Els sons del catal. Barce-
lona: UOC.
Manual universitari que presenta una descripci de la fontica i
de la fonologia del catal. La part fonolgica es basa en lanlisi
de Bonet i Lloret (1998), per incorpora ms precisions dialec-
tals. Es dedica el captol fnal a les aplicacions prctiques de la
fontica i de la fonologia. La bibliografa cont comentaris sobre
les obres bsiques. Inclou un CD amb materials didctics.
RECASENS I VIVES, DANIEL (1993): Fontica i fonologia. Barcelona: En-
ciclopdia Catalana.
Manual universitari que presenta una descripci de la fontica i
de la fonologia del catal oriental central. Sn molt recomanables
els apartats dedicats a la fontica general i a la resoluci dels
contactes voclics.
RECASENS I VIVES, DANIEL (1996
2
): Fontica descriptiva del catal.
(Assaig de caracteritzaci de la pronncia del vocalisme i con-
sonantisme del catal al segle XX.) Barcelona: Institut dEstudis
Catalans.
Exhaustiu compendi de les caracterstiques fontiques dels sons
en els diferents dialectes del catal. s la font dialectal ms valu-
osa fns avui. Es recomana de consultar la 2a edici, que incor-
pora correccions respecte de la 1a, de 1991.
SOL, JOAN; LLORET, MARIA-ROSA; MASCAR, JOAN; PREZ SALDANYA,
MANUEL (dir.) (2008
4
): Gramtica del catal contemporani, vol. 1.
Barcelona: Empries, p. 35-462.
Opus magnum de la lingstica catalana actual, publicada per
primer cop el 2002. La part de Fontica i fonologia continguda
en el primer volum comprn 11 captols, escrits per diferents
especialistes, que constitueixen la descripci foneticofonolgica
ms completa del catal contemporani. Es recomana de consultar
la 4a edici (defnitiva), de 2008.
Portals lexicogrfics dinters
Atles interactiu de l'entonaci del catal: http://prosodia.upf.edu/
atlesentonacio/. Web elaborat per la Universitat Pompeu Fabra. El
projecte s coordinat per Pilar Prieto Vives i Teresa Cabr Monn,
amb la participaci despecialistes darreu del domini lingstic
catal. Presenta materials en udio i en vdeo per a lestudi de la
prosdia i lentonaci dels dialectes del catal. Disposa dun con-
junt de recursos i eines per a lestudi de lentonaci i la proposta
Cat-ToBI per a letiquetatge prosdic del catal. Cont un manual
i exercicis d'autoaprenentatge.
Els sons del catal: http://www.ub.edu/sonscatal/. Web elaborat
per la Universitat de Barcelona. El projecte ha estat dirigit per
Joan Sol Cortassa, amb la collaboraci de Josefna Carrera Sa-
bat i Cludia Pons Moll i la participaci despecialistes que tre-
ballen en universitats del domini lingstic catal. Disposa dun
conjunt de recursos i materials interactius relatius a la fontica
del catal: classifcaci i descripci dels sons, smbols emprats en
la transcripci, arxius sonors i imatges que reprodueixen larti-
culaci dels sons, i espectrogrames i oscillogrames dels sons il-
lustrats. Actualment cont la informaci relativa al catal oriental
central i al catal nord-occidental, per es preveu dampliar-la
amb dades de la resta de dialectes. Inclou enllaos a webs que
contenen informaci sobre fontica general, fontica del catal i
disciplines afns.
44

La collecci El que sabem de consta duna srie darticles
de suport a la docncia sobre temes dinters general,
monogrfics i aplicats a cada rea concreta.
Aquesta collecci s una obra collectiva, concebuda,
dissenyada i creada al Departament dEdicions Educatives
de Grup Promotor / Santillana Educacin, S.L.
sota la direcci de Pere Maci i Enric Juan i Redal.
En la seva realitzaci han intervingut:
Text: Maria-Rosa Lloret
Equip tcnic:
Disseny grfic: Jos Crespo i Rosa Marn
Diagramaci: Jos Mara Snchez de Ocaa Gmez
Direcci tcnica: ngel Garca Encinar
Assessorament i edici: Llus Payrat
2011 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S.L.
Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica). 08005 Barcelona
EAN: 0000000000000
(1) VOLUMS DE TEMA GENERAL
La lingstica catalana, avui
El catal actual
La histria de la llengua catalana
Gramtica histrica del catal
La dialectologia catalana
La fonologia del catal
La morfologia del catal
La lexicologia del catal
La semntica
La sintaxi del catal
La sociolingstica del catal
La pragmtica del catal
La retrica
L'anlisi del text i el discurs
L'antropologia lingstica
La psicolingstica
La histria de la lingstica
(2) VOLUMS DE TEMA MONOGRFIC
Els inicis de la llengua
El catal medieval
El catal als segles XVI-XVIII
El catal al segle XIX
El catal al segle XX
El catal septentrional
El catal nordoccidental
El catal central
Els dialectes balears
El valenci
La llengua estndard
Llengua i mitjans de comunicaci
Les varietats funcionals del catal
El catal colloquial i la conversa
El catal cientfic i tcnic
Les varietats socials del catal
Les varietats generacionals del catal
Les classes de paraules
La morfologia flexiva
La morfologia derivativa
Els pronoms
El verb
El sintagma nominal
El sintagma verbal
Les classes d'oracions
L'oraci simple
L'oraci composta
Els connectors textuals
Les preposicions
Les conjuncions
(3) VOLUMS DE TEMA APLICAT
Ensenyar llengua, avui
L'expressi oral
L'expressi escrita
La comprensi oral
La comprensi escrita
El comentari de textos no literaris
Els tipus de text
Els textos expositius
Els textos narratius
Els textos descriptius
Els textos argumentatius
L's dels diccionaris
L'aprenentatge del vocabulari
L'aprenentatge de l'ortografia
La transcripci fontica
La llengua i les noves tecnologies
La traducci
La lexicografia
La terminologia
L'etimologia i l'onomstica
La gramtica normativa
L'ensenyament de segones llenges
SRIE DE LLENGUA. TTOLS PREVISTOS
Grup Promotor Illes Balears Voramar
Santillana Santillana Santillana
Collecci El que sabem de ...
ARTICLES DE SUPORT A LA DOCNCIA

La Fonologia Del Català

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Fonologia Del Català

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Collecci El que sabem de ...

ARTICLES DE SUPORT A LA DOCNCIA

]. Aquestes variants resulten dassimilacions

] a set iogurts). Aix mateix, es pot distingir el carcter ms o

b) Sillabaci de mal any: [[m]

You might also like