TEMA 1

FONÈTICA
EL VOCALISME
1. EL LLENGUATGE HUMÀ
1.1 LA FACULTAT DEL LLENGUATGE
• Per què parlem i per a què?
- Parlem per comunicar-nos i intentar entendre’ns

parlar la mateixa llengua

• Com adquirim la llengua?
- Espontàniament els primers anys de vida

• Tots els éssers vius tenen la capacitat d’adquirir la facultat del llenguatge?
- NO, només els humans gràcies a: - el nostre cervell
- conjunt d’òrgans amb els quals
desenvolupem la competència
lingüística
QUÈ ÉS LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA?
 EL TÉ LA CLAU…

• Té diferents àrees que s’especialitzen en diferents aspectes. Són les àrees:

BROCA i de WERNICKLE

• Estan connectades a d’altres mecanismes i porten el comandament del

llenguatge.
1.2 COM PRODUÏM EL SO?

Necessitem flux d’aire i obstacles per generar energia acústica. El procés comença
per:

• L’aire expirat surt dels pulmons

• L’aire passa per la tràquea i arriba a la laringe
• La laringe conté les cordes vocals (òrgan essencial)
• Les cordes vocals produeixen sons sords i sonors. Quan les cordes s’uneixen
produeixen un so sonor i quan es separen el so és sord perquè no vibren.
• L’aire continua cap al tracte vocal i
passa per la faringe i surt a l’exterior per
la boca o per la boca i el nas

• És a la boca on es reprodueix finalment

el so.
 SEMPRE HEM TINGUT CERVELL I
APARELL FONADOR?

NO, ÉS PRODUCTE DE L’EVOLUCIÓ

• Els sapiens són els primers éssers vius que van desenvolupar aquestes
parts.

• Neixen a l’Àfrica Oriental fa 150 mil anys.

• Els homes/dones anteriors ja tenien aquests òrgans però són ells els
que els desenvolupen i els utilitzen per produir so.

• En un moment, poc concret, el coll se’ls hi allarga, les cordes vocals

es sensibilitzen i l’espècie fa un salt cap a la parla. Aquest salt deriva
en la facultat del llenguatge.

• D’aquesta llengua en deriven moltes més, al llarg de milers d’anys.

• Actualment es parlen 7097 llengües.
 1.3 LES UNITATS MÍNIMES: SONS I FONEMES
• Les llengües es construeixen gràcies a petites unitats que combinades formen mots.
• Els mots quan s’agrupen formen sintagmes i la unió d’aquests construeixen
oracions.

• Les oracions quan es combinen formen textos.

UNITATS MOTS SINTAGMES ORACIONS TEXTOS

• Les unitats mínimes de la llengua són els sons i els fonemes

fonètica fonologia

El so és una realitat física que s’origina per l’energia acústica, que es propaga per
l’aire i que gràcies a les ones sonores es percep per la oïda.
El so és cada segment en què podem dividir una seqüència sonora. Per
representar-los utilitzem l’AFI.
ALFABET
• És un alfabet de signes que ens permet
FONÈTIC transcriure els sons de moltes de les llengües
INTERNACIONA del món.
L • Es transcriuen entre claudàtors []
(AFI) • Exemples: [ə], [ʒ], [h], [w] …
 LES DISCIPLINES QUE ESTUDIEN EL SO
1. FONÈTICA: ESTUDIA COM ES PRODUEIXEN ELS SONS

F. Articulatòria Estudia els òrgans que participen

en la producció del so.
F. Acústica Es preocupa de les característiques
físiques del so.
F. Perceptiva Treballa la descodificació de la
parla. Com l’oïda reacciona i
interpreta les ones sonores.

• El fonema: és una unitat abstracta que representa les propietats del so.
- És la unitat més petita de la llengua.
- No tenen significat però sí capacitat per diferenciar mots amb significats diferents. Es representen
entre barres inclinades: /p/, /b/, /k/, /m/...
2. FONOLOGIA Estableix, caracteritza i descriu les unitats funcionals, les que
presenten capacitats de contrast.

El català consta de
24 fonemes consonàntics o 25 en les 25 en les zones que tenen /V/
zones que tenen /V/

7 fonemes vocàlics (el baleàric en té 8)

L’ACCENT I L’ENTONACIÓ
• Són unitats de treball de la fonologia.
• S’anomenen trets prosòdics o suprasegmentals.
Accent
- És una unitat significativa.
- El desplaçament de l’accent permet
diferenciar mots.
- Exemple: [caça/caçà],
[pública/publica]
Entonació
- Diferencia grups prosòdics segons
l’actitud del parlant.
- Delimita la modalitat oracional:
interrogativa, exclamativa, imperativa.
- Exemples: [Treballeu?, Oh, treballeu!,
Nois, treballeu!]
 2. ELS SONS VOCÀLICS
Vocals ≠ Consonants

L’aire passa lliurement pel tracte vocal L’aire troba obstacles per passar

2.1 Característiques bàsiques dels sons vocàlics

1. Sonoritat: quan els pronunciem, les cordes vocals vibren
2. L’oralitat: l’aire surt per la boca i no pel nas perquè el vel del paladar s’enlaira i barra el pas cap a les fosses
nasals.
3. Grau de sonicitat: les vocals es perceben més que les consonants ja que no presenten interrupcions a l’hora
de la sortida de l’aire. Per això són nucli de síl·laba.
LA DIFERENCIA DE TIMBRE ENTRE LES VOCALS
ES PRODUEIX EN LA CAVITAT BUCAL
Segons l’obertura de la boca i la posició de la llengua es poden classificar de la següent manera:

El mode d’articulació El punt d’articulació L’arrodoniment

- Grau d’obertura de la
boca corresponent a la
distància entre la
llengua i el paladar.
- Hi ha 5 graus: alta
tancada, mitjana
semitancada, mitjana,
mitjana semioberta i
baixa oberta.
- Determinat per la
posició més o menys
avançada o endarrerida
del dors de la llengua
(anterior, central o
posterior)
- Vocals posteriors: -Ɔ, o,
u s’articulen amb la
llengua arrodonida i els
llavis avançats.
- Les altres vocals
(anteriors –i, e, ɛ -i
centrals -ə, a-) són no
arrodonides.
2.2 El sistema vocàlic tònic i àton
Les vocals presenten diferències segons si la síl·laba és tònica o àtona.

VOCAL DE SÍL·LABA TÒNICA: VOCAL DE SÍL·LABA ÀTONA:

S’articula amb... S’articula amb…
· Més intensitat · Menys intensitat
· To més alt · To més baix
· Durada més llarga · Durada més curta

LA VOCAL TÒNICA ÉS MÉS PERCEPTIBLE I DESTACA MÉS EN EL

CONJUNT DEL MOT
En català, les paraules acostumen a tenir accent de
mot tret d’alguns monosíl·labs:
· Articles definits: el, la, els, les
· Pronoms personals febles: em, et, es, ens, us, el, la...
· Possessius àtons: mon, ma, ton, ta, son, sa...
· Preposicions febles: a, de, en, amb, per i per a.
· Conjuncions: i, ni, si, que.
Segons la tonicitat, els sons vocàlics els agrupem en dos
sistemes:
Sistema vocàlic tònic
La major part del territori català presenta 7 sons tònics:

El sistema baleàric conté 8 sons tònics.

El rossellonès en té 5 perquè la e i o tenen una obertura mitjana.
Sistema vocàlic àton

El sistema àton és molt més reduït que que els sons tònics.
En podem diferenciar els més generals que són:

El mallorquí que està ubicat dins dels parlars orientals afegeix un so [o] com en
els parlars occidentals:
 2.3 La reducció vocàlica

És el pas que experimenten tots els parlars en el pas del sistema tònic al sistema àton.
La gran diferència entre els parlars és:
- En els parlars orientals el so [ǝ] fruit de la reducció dels sons tònics [ȧ], [ɛ́ ] i [é] i els
sons [ɔ́ ] i [ó] es redueixen a [u]
- En els parlars occidentals, els sons tònics [ȧ], [ɛ́ ] i [é] es redueixen a [e] i els sons [ɔ́ ]
i [ó] es redueixen a [o].
 - El paradigma verbal: amb radicals tònics i àtons.
Les alternances Exemple: sento-sentim [é]-[ǝ]
vocàliques en parlars Què és un radical o lexema?
orientals es
manifesten en: - La derivació perquè el sufix arrossega l’accent.
EXemple: cant-cantarella [ȧ]-[ǝ]
 - Motius morfològics · Mots compostos
- Derivats amb
prefix tònic
- Adverbis acabats
La reducció vocàlica en -ment
no es produeix en
- Motius de context: algunes paraules no es
alguns casos per: poden reduir per la dificultat articulatòria:
[eȧ], [eǝ], [eɔ́ ].
- Motius lèxics: alguns mots d’altres
llengües no s’han adaptat encara com
karate, bonsai...
3. Els contactes vocàlics

· Els contactes vocàlics es potden produïr dins de mot o en dos mots

consecutius.
· Dues vocals juntes a l’interior de mot o en mots consecutius es pot sil·labifcar
en:
- Dues síl·labes (Hiat)
- Una síl·laba (diftong)
 Els contactes vocàlics a l’interior de mot
Els diftongs
És una combinació d’una vocal i una semivocal en
una mateixa síl·laba.
Distingim dos tipus de diftongs:
- D. decreixent
- D. creixent
Això té relació amb la progressió del grau d’obertura
del grup vocàlic en articular el diftong.
Els diftongs decreixents
Són els diftongs més comuns. Formats per una vocal que fa de nucli sil·làbic
seguida de semivocal.

Hi ha casos de vocal + i, u que no fan diftong:

- Quan la i o u deriven d’una i o u tòniques.

- Quan en una forma verbal, la primera vocal és al radical i la segona a la terminació.
- Quan la primera vocal pertany al radical i la segona a un sufix derivatiu.
- Quan la primera vocal forma part d’un prefix (sense dièresi).
Els diftongs creixents
No són gaire freqüents en català. La
majoria d’agrupacions i, u + vocal no
formen diftong creixent.

El triftong
És una agrupació vocàlica formada per
tres vocals en una síl·laba. Està constituït
per una voca nucli de síl·laba precedida i
seguida per semivocal.
Els contactes vocàlics en mots consecutius
Aquests contactes es resolen de tres maneres diferents:
Aquests contactes es resolen de diferents maneres
segons:

· El tipus de parlar · El tipus de registre en una dicció

Els parlars orientals que redueixen la més formal i acurada.
[ȧ], [ɛ́ ] i [é] a [ǝ] elideixen MÉS que Exemple: un poema.
els parlars occidentals que no Se solen mantenir els sons.
redueixen a [ǝ].