Lípids

• Lipid, del grec lipos, “greix”.

• CHOPNS (composició)
• Pes molecular elevat (formades per molts àtoms).
• Insolubles en aigua (part de l’estructura és hidrofòbica) i solubles en
dissolvents orgànics (benzè, cloroform, èter, etc.).
• Agrupen una diversitat de molècules, entre les quals hi trobem principalment:
– Cadenes hidrocarbonades
– Molècules orgàniques cícliques
• I solen estar enllaçats amb:
– Àcids (fosfòric, sulfúric)
– Bases nitrogenades
– Glúcids
– Altres substàncies orgàniques
• Els dividim entre:
– Saponificables (contenen àcids grassos. Poden originar sabons amb l’ajuda d’àlcalis):
acilglicèrids, ceres, fosfoglicèrids, esfingolípids i glucolípids.
– Insaponificables (no contenen àcids grassos i no originen sabons): esteroides,
terpens, isoprenoides, prostaglandines.
 Lípids
• Funcions:
– Reserva energètica:
• 1g pot produir 9,4 kcal (per contra 1g de glúcids, unes 4kcal).
• Es solen concentrar en el teixit adipós (on predominen els adipòcits,
cèl·lules molt grans -0,1 mm- amb alt contingut de lípids). Pot ser:
– Blanc: De reserva. Els adipòcits tenen una gran gota de lípids. Els envien a
altres cèl·lules en període de dejuni (quan falten sucres).
– Bru: Els adipòcits presenten diverses gotes de lípids al citoplasma. Hi ha una
gran activitat metabòlica i oxidativa (per generar calor). Regulen la
temperatura corporal (Ex: nadons, hivernació)
– Estructural:
• Membrana cel·lular (fosfolípids i colesterol). Responsables de la
permeabilitat selectiva de la membrana
• Consistència i protecció a òrgans vegetals i animals (ceres
impermeabilitzen fruits, plomes, pell, pèls, etc., suberina aïlla a
l’escorça, en el teixit adipós també aïllen, com en la balena, la foca,
etc.)
 Lípids
• Funcions:
– Reguladora:
• Vitamines liposolubles (A,D,E i K)
• Hormones esteroïdals (hormones sexuals i les
secretades per les glàndules suprarenals)
 Lípids
• Classificació que estudiarem:
– Àcids grassos
– Acilglicèrids
– Ceres
– Fosfoglicèrids
– Esfingolípids i glucolípids
– Esteroides
– Terpens o isoprenoides
– Prostaglandines
 Lípids
• Usos:
– Alimentació (humana i del bestiar)
– Indústria (Fabricació de diverses substàncies:
sabons, detergents, cosmètics, medicaments,
pintures, vernissos, emulsionants, lubrificants,
etc.)
• S’extreuen fàcilment de vegetals (olis de
gira-sol, oliva, soja, colza, etc.) o animals (porc,
peixos)
 Àcids grassos
• El component fonamental de molts lípids però no es
solen trobar en abundància lliures en el medi natural
• Format per:
– Cadena hidrocarbonada (cadena de carbonis enllaçats,
saturats o insaturats amb hidrògens)
– Grup àcid a l’extrem

• Amfipàtica: grup hidròfil (polar) i hidròfob/lipòfil

(apolar). Propietat que li permet formar micel·les i...
 Àcids grassos
• Fórmula general: CH3-(CH2)n-COOH

Com seria l’àcid làuric? CH3-(CH2)10-COOH

• Els àcids grassos poden ser (en referència als hidrògens):
– Saturats, com el que hem vist.
– Insaturats. Una insaturació és la pèrdua de dos àtoms
d’hidrogen de carbonis contigus, amb la qual cosa, aquests
carbonis estableixen un doble enllaç entre sí. Els àcids grassos
poden ser monoinsaturats o poliinsaturats. Com més
insaturacions, més baixa el punt de fusió (igualment, com
menys carbonis, menor el punt de fusió). Això permet ajustar la
fluïdesa de la membrana, també.
Comparació greixos animals/vegetals
 Àcids grassos
• A banda de la fórmula general, els àcids grassos
s’anomenen de manera diferent, segons el
nombre de carbonis que tinguin i les seves
insaturacions.
• Una altra manera d’indicar la fórmula simplificada és comptar el total d’àtoms de
carboni i indicar en subíndex els carbonis:insaturacions (n-posició de la
insaturació).
– Ex: Palmitoleic C16:1(n-7), Caproic C6:0, Araquidònic C20:4(n-6) (s’anomena la primera)
• Cap d’aquestes nomenclatures és tan precisa com la formulació de química
orgànica. En última instància, utilitzar aquesta.
 Àcids grassos
• Recordeu que l’aparició d’un doble enllaç permet
l’aparició d’un isòmer (cis/trans):

• S’anomenen essencials els que els éssers humans no

podem sintetitzar i s’han d’ingerir:
– Linoleic
– Linolènic
– Araquidònic
• La resta es poden sintetitzar a la cèl·lula
 Àcids grassos
• Margarines:
– Àcids grassos diversos (sobretot olis vegetals) als quals s’ha saturat d’hidrògens
les seves insaturacions.
– S’obtenen greixos saturats de cadena llarga
– Això provoca una alteració en els nivells de colesterol, que ajuda a augmentar la
fluïdesa de la membrana citoplasmàtica. (recordem els punts de fusió?)
• Precursors d’altres molècules amb importància biològica:
– Hidroxiàcids
– Epoxiàcids
– Hidràcids
 Acilglicèrids
• Formats per: Àcids grassos + glicerina
(1,2,3-propantriol)

IMPORTANT: Esterificació
Formació d’un ester a partir dels grups àcid d’àcids grassos i els grups alcohol de la glicerina
Acilglicèrids

O triglicèrids:
• Principals components de reserva de
cèl·lules animals i vegetals
• Són els anomenats greixos (olis i sèus
animals –sòlids-), una barreja de
triglicèrids i una petita quantitat d’
àcids grassos lliures
• El seu estat (líquid/sòlid) depèn dels
Enllaços ester àcids grassos que els composen
(+llargs/curts, +in/saturats). Com són
els dels animals? I els dels vegetals?
 Acilglicèrids
• Els triglicèrids no són estables. Tendeixen a
l’enranciment (oxidació i fragmentació de les
cadenes d’àcids grassos, formació d’aldehids,
peròxids, cetones, etc.), sovint catalitzat per
bacteris, la llum, l’oxigen, la calor, alguns metalls
(Cu, Fe, Mn). Per contra, és frenat per algunes
substàncies antioxidants (tocoferol, olis vegetals)
• Densitat: Els triglicèrids, com els àcids grassos són
menys densos que l’aigua.
• Reaccions importants amb triglicèrids:
– Esterificació
– Hidròlisi
• Saponificació
 Esterificació
• La realitzen diversos
enzims en diversos
passos
• Exemple de
triacilglicèrid amb
radicals diferents:
 Hidròlisi
• És la reacció contrària a l’esterificació.
• És catalitzada per uns enzims anomenats lipases. Les lipases
solen ser poc específiques i trenquen l’enllaç
independentment del radical que tingui el glicerol.
• Les lipases efectuen la digestió química dels greixos a
l’intestí.
 Hidròlisi

Sals biliars, amb un lateral amb grups hidroxils, polar i orientat al medi intestinal,
mentre que té un lateral apolar, que s’orienta a les gotetes de lípids.
El conjunt permet l’accés de les lipases als triglicèrids ingerits.
 Saponificació
• És una variant específica de la hidròlisi
• Es tracta de la hidròlisi d’un èster en presència d’un
àlcali, com ara l’hidròxid de sodi (NaOH), o de potassi
(KOH).
• El resultat de la reacció és glicerol i sals d’àcids grassos
(amb el catió de l’àlcali)
 Saponificació
• La fabricació de sabons es duu a terme en grans
calderes amb greixos fosos i on s’afegeix lleixiu
(hipoclorit de sodi, NaClO)
• Es fa bullir hores
• S’hi afegeix salmorra (aigua amb sal Ex: NaCl)
• Es refina i purifica (eliminació d’excés de KOH, NaOH...)
• Quan s’utilitza el sabó, s’hi afegeix aigua. L’extrem
lipòfil interacciona amb el greix permet que es
dissolgui. Gràcies a l’agitació els greixos se separen
entre sí i acaben surant en l’aigua
• Són saponificables els lípids que contenen àcids
grasos o derivats
 Les ceres
• Són èsters d’àcids grassos amb un monoalcohol, també de cadena
llarga
• Propietats: Sòlides, hidròfobes, resistents a agents químics, alt
poder energètic, es disposen en làmines o cutícules impermeables
(que poden recobrir òrgans vegetals, com fulles i fruits)
 Les ceres
• Les abelles en produeixen a partir de l’àcid
palmític
• Els vertebrats poden lubrificant pèls i plomes,
llana, etc. Alguns vertebrats marins, elaboren
ceres com a reserva energètica (Ex: espermaceti
de les balenes)

Bresca Pel·lícula “En el corazón del mar” caça de

balenes pel seu “oli” per als llums d’oli
 Ceres

El de les balenes
Fosfoglicèrids
Quins components hi veieu?
 Fosfoglicèrids
• Els principals constituents de la bicapa lipídica
• Els més abundants són els fosfolípids, però com hem vist, l’
àcid fosfòric pot estar (de forma natural o artificial) esterificat
amb altres molècules. De forma natural, sovint amb alcohols o
aminoalcohols (Ex: fosfatidilcolina de les membranes cel·lulars
eucariotes també, però absent en la majoria de procariotes).
• Propietats: amfipàtics (estructures de micel·la, monocapa,
bicapa i liposomes); tensioactius (disminueixen la tensió
superficial de l’aigua. Això els permet ser bons conservants de
les dispersions col·loïdals, que de manera natural flocularien.
Els fosfoglicèrids mantenen la dispersió; saponificables

Altres exemples de fosfoglicèrids: Consulta el llibre o a internet quins fosfoglicèrids formen l’

àcid fosfatídic amb l’etanolamina, la serina i la colina. Quines estructures moleculars tenen
abans i després de formar-se el fosfoglicèrid. Quins grups funcionals hi intervenen? Quines
funcions biològiques realitzen aquests fosfoglicèrids?
Esfingolípids i glucolípids
Formats per:
• Aminoalcohol
(esfingosina o
dihidroesfingosina)
• Àcid gras
• Radical:
– Àcid fosfòric
– Glúcid
(glucolípids)
– Alcohol
(esfingolípids)
– Altres
 Esfingosina
• Per qui vulgui saber com es sintetitza
l’esfingosina
 Esfingolípids i glucolípids
• Esfingolípids
– Molt similars als fosfoglicèrids (per tant,
propietats similars)
– S’originen a partir de ceramides (àcid
gras+esfingosina)
– L’exemple de les esfingomielines:
• Ceramida+colina
• Component principal de les beines de mielina dels
axons de les neurones.
Esfingolípids i glucolípids
 Esfingolípids i glucolípids
• D’altra banda els glucolípids i
glucoesfingolípids, que tenen per radical un
glúcid. Els dividim en:
– Cerebròsids, amb un monosacàrid per sucre.
Formen part de les beines de mielina i les
membranes de les neurones de la matèria blanca
– Gangliòsids, amb un oligosacàrid. Abundants en
les membranes de les neurones de la matèria
grisa del cervell i les beines de mielina.
 Esteroides
• Lípids derivats de l’esterà (ciclopentahidrofenantrè):

• Amb una o diverses cadenes laterals

• Els més abundants són els esterols:
– Colesterol: Fa variar la fluïdesa de la membrana i és un factor de risc
per l’arteriosclerosi (reducció de l’elasticitat de les parets de les
artèries i del diàmetre intern). És el precursor de la síntesi dels:
– Àcids biliars: que s’originen al fetge. S’aboquen a l’intestí prim on
emulsionen els greixos...
– Hormones esteroïdals. A destacar: aldosterona, testosterona,
progesterona i estradiol
– Vitamines del grup D: La llum solar l’origina a partir d’un derivat del
colesterol que es troba a la pell. També es pot ingerir per la dieta
(peix blau, ou, formatge, fetge). La deficiència provoca raquitisme
(afebliment i estovament progressiu dels ossos)
 Terpens o isoprenoides
• Lípids insaponificables (per tant, no contenen àcids
grassos, recordem)
• Formats per:
– Isoprè (2-metil-1,3-butadiè)
• Depenent de la quantitat d’unitats d’isoprè que els
formin els classifiquem en:
– Monoterpens (2 isoprens): Fragàncies de moltes plantes
aromàtiques (geraniol dels geranis, mentol de la menta,
timol de la farigola/timó, càmfora del camforer, etc.) Es
poden destil·lar i utilitzar en la indústria (essències).
– Diterpens (4) Ex: Fitol, el principal component de la
clorofil·la
– Triterpens (8) Ex: carotens i xantofil·les (pigments alhora
precursors de les vitamines (A,E i K).
– Politerpens (milers) Ex: cautxú
Timol Mentol
Geraniol Càmfora

Fitol

Clorofil·la
Β-carot
è
 Prostaglandines
• Emparentats o modificacions de l’àcid gras prostanoic:

• Descobert en la pròstata de moltó

• Se’n coneixen una trentena, derivats de l’àcid linoleic, linolènic i

araquidònic.
• També diverses funcions, depenent del tipus:
– Relaxació de vasos sanguinis
– Contracció de la musculatura llisa
– Afavoreixen la circulació
– Modulació hormonal i reproductiva (poden provocar l’avortament)
– Cèl·lules danyades en poden alliberar (causen inflamació i dolor locals,
activació de l’agregació de plaquetes, etc.) L’àcid acetilsalicílic inhibeix l’enzim
que sintetitza prostaglandines a partir de l’àc. araquidònic
 Glúcids i lípids què cal saber
• Els glúcids
– Reconeixement de l’estructura dels monosacàrids (glucosa,
fructosa, galactosa, ribosa i desoxiribosa).
– Formació i estructura de l’enllaç glucosídic.
– Disacàrids (sacarosa i lactosa) i polisacàrids (midó, glicogen,
quitina i cel·lulosa).
– Interpretació de la relació entre l’estructura i la funció dels
principals glúcids.
– Identificació experimental de la presència de glúcids en els
aliments (Proves de Lugol; Fehling o Benedict).
• Els lípids:
– Reconeixement de l’estructura dels principals lípids.
– Interpretació de la relació entre l’estructura i la funció dels
principals lípids (àcids grassos, acilglicèrids, fosfolípids,
esteroides, ceres).
– Identificació experimental de la presència de lípids en els
aliments (insolubilitat en aigua, taca translúcida).