ELS GLÚCIDS

1.CARACTERÍSTIQUES DELS GLÚCIDS S

→Biomolècules orgàniques formades per C, H i O.
→Formula empírica: CnH2nOn o (CH2O)n
→Totes les molècules tenen un grup carbonil, un carboni unit a un oxigen per doble enllaç. El grup
carbonil pot ser:
→ un aldehid (-CHO)
→una cetona (-CO).

2.ELS MONOSACÀRIDS S

→ Glúcids senzills, d’una sola cadena. Tenen de 3 a 7 àtoms de C.

→ Tots els monosacàrids tenen una fórmula lineal i alguns, poden passar de la fórmula lineal a una
cíclica.

PROPIETATS DELS MONOSACÀRIDS :

PROPIETATS FÍSIQUES:
→Sòlids, cristal·lins, blancs i sovint de gust dolç.

→Solubles en aigua i insolubles en dissolvents no polars (els grups –OH presenten elevada polaritat
elèctrica, per això, estableixen forces d’atracció elèctrica amb les molècules d’aigua )

PROPIETATS QUÍMIQUES:

Els monosacàrids són capaços d'oxidar-se, és diu que els monosacàrids tenen poder reductor.
Poden oxidar-se amb l'oxigen (oxidant més important), en una reacció que genera energia.
Gràcies a això els glúcids són la font bàsica d'energia de les cèl·lules.

2.1 LES PENTOSES .

● 5 Carbonis. C5H10O5
Les aldopentoses D-ribosa i la D-2-desoxiribosa.

2.2 LES HEXOSES .

→ 6 Carbonis (C6H12O6)
GLUCOSA . GALACTOSA . FRUCTOSA .

● Té 6C: hexosa ● Aldohexosa ● Cetohexosa.

● Aldohexosa
● 4C asimètrics
● Funció reserva energètica.
● Funció estructural.

1
3. ELS DISACÀRIDS A

→Formats per la unió de dos monosacàrids.

→S’uneixen per un enllaç anomenat O-glicosídic.
→Són: Sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua idolços i només alguns es poden oxidar.

ENLLAÇ O-GLICOSÍDIC .

→ Els monosacàrids poden establir enllaços covalents entre ells en reaccionar un grup hidroxil (-OH)
d'un monosacàrid amb un grup hidroxil (-OH) d'un altre monosacàrid. La reacció desprèn una molècula
d'aigua

DISACÀRIDS D’INTERÈS BIOLÒGIC .

LACTOSA A SACAROSA A
Una molècula de D-galactosa unida per enllaç β (1 Una molècula de D-gucosa unida per enllaç α (1 →
→ 4) a una molècula de D-glucosa. 2) amb una molècula de D-fructosa.

4.POLISACÀRIDS S

Polímers de monosacàrids (de més de 10 a uns quants milers).

Unió per enllaç O-glicosídic, amb pèrdua d’una molècula d’aigua per cada enllaç.

Pesos moleculars molt elevats, no cristal·litzen, no són dolços, i no redueixen el reactiu de Fehling.
Alguns insolubles, com la cel·lulosa. Altres, com el midó, formen dispersions col·loïdals.

La funció dels polisacàrids vindrà determinada pel tipus d’enllaç O-glicosídic (α o β) que tinguin.

4.1 TIPUS DE POLISACARIDS

HOMOPOLISACÀRIDS HETEROPOLISACÀRIDS
un sol tipus de monosacàrids més d’un tipus de monosacàrids

Per mitjà d’enllaç alfa Per mitjà d’enllaç beta Presenten enllaç alfa

Midó Cel·lulosa Pectina Agar

Glicogen Quitina Goma aràbiga

2
→Enllaç β: enllaç molt estable i perdurable. En polisacàrids amb funció estructural.

→Enllaç α: enllaç poc estable i poc perdurable. En polisacàrids amb funció de reserva energètica.

HOMOPOLISACÀRIDS .
MIDÓ .

● Polisacàrid de reserva energètica dels vegetals.

● S’acumula en forma de grànuls de midó dins de la cèl·lula
vegetal.
● El midó està integrat per dos tipus de polímers: amilosa i
amilopectina:

CEL·LULOSA .

→Polisacàrid propi dels vegetals, amb funció esquelètica.

→És l’element més important de la paret de les cèl·lules vegetals.

Polímer de D-glucoses unides per mitjà d’enllaços β(1→4).

Presenta estructura lineal, no ramificada.
QUITINA A

→ Component principal exoesquelet artròpodes.

→Polímer de N-acetilglucosamina (derivat de la D-glucosa amb grup amino) unides

per enllaç β(1 → 4).

6 .FUNCIONS GENERALS DELS GLÚCIDS .

1. Glúcids amb funció energètica: el més important és la glucosa. El midó dels vegetals i el glicogen dels animals
són formes d’emmagatzemar centenars de glucoses.

2.Glúcids amb funció estructural: importància de l’enllaç B-glicosídic que possibilita estructures molt estables i
perdurables. Com a exemples tenim la cel·lulosa (vegetals), quitina (artrópodes) o peptidoglicans (bacteris).

3.Funció generadora d’especifictat en la membrana plasmàtica. Duta a terme per les glicoproteïnes i els
glicoplípids.

4.Glúcids amb funcions especials. Per exemple l’antibiòtic estreptomicina, la vitamina C, l’anticoagulant heparina,
les hormones hipofisiàries i les immunoglobulines.

3
ELS LÍPIDS

CARACTERÍSTIQUES DELS LÍPIDS S

● Formats principalment per C i H.

● Poden presentar: O, P, N i S.
● Comparteixen una característica física, la de ser insolubles en aigua però solubles en
dissolvents orgànics apolars.

ÀCIDS GRASSOS .

Són molècules que tenen un grup carboxil (-COOH) en un

extrem i una llarga cadena hidrocarbonada, formada
generalment per un nombre parell d’àtoms de carboni.

• Es coneixen dos tipus d'àcids grassos: saturats i

insaturats

ÀCIDS GRASSOS SATURATS

→ Entre els àtoms de carboni de la cadena hidrocarbonada

només tenen enllaços simples . A causa d’això les
cadenes hidrocarbonades són lineals. Per exemple, l’àcid esteàric:

ÀCIDS GRASSOS INSATURATS

→ Tenen 1 o més enllaços dobles entre els àtoms de carboni de la

cadena hidrocarbonada. A causa d’això les cadenes hidrocarbonades
presenten colzes on hi ha els dobles enllaços.
→ Líquids a temperatura ambient. exemple àcid oleic →

PROPIETATS QUÍMIQUES DELS ÀCIDS GRASSOS .

Les reaccions més importants en les que intervenen els àcids grassos són:
-Reacció d’esterificació→ Reacció d'un àcid gras amb un alcohol que dóna lloc a un èster i a una
molècula d'aigua.
La majoria dels lípids són èsters
-Reacció de saponificació → Reacció d'un àcid gras amb una base forta que dóna lloc a una sal d’àcid
gras, anomenada SABÓ. Els àcids grassos són insolubles en aigua, però les molècules de sabó formen
grups (micel·les) que es dispersen a l’aigua.

PROPIETATS FÍSIQUES DELS ÀCIDS GRASSOS .

SOLUBILITAT

Els sabons són molècules amfipàtiques:

– Cua hidrocarbonada apolar (insoluble en aigua = hidròfoba = lipòfila).
– Regió polar (soluble en aigua = hidròfila = lipòfoba)..

4
PUNT DE FUSIÓ

El punt de fusió dels àcids grassos augmenta amb la llargària de la cadena hidrocarbonada, ja que
cal trencar més enllaços.
El punt de fusió disminueix amb el grau d'insaturació (número d'enllaços dobles), ja que com la
molècula té colzes no es poden fer tants enllaços Van der Vaals.

LÍPIDS AMB ÀCIDS GRASSOS O LÍPIDS SAPONIFICABLES .

● Contenen àcids grassos.

● Tots són èsters (àcids grassos + alcohol).

- Els lípids simples (hololípids): Fomats exclusivament per àcids grassos i un alcohol. Són els
acilglicèrids i cèrids.
- Els lípids complexos (heterolípids): Formats per àcids grassos, un alcohol i un tercer tipus de
molècula. Són els fosfoglicèrids.

LÍPIDS SIMPLES .

ELS ACILGLICÈRIDS O GREIXOS

- Formats per: un alcohol ( la glicerina) que s'esterifica amb un, dos o tres àcids grassos.
- Són insolubles en aigua i de baixa densitat (suren en l’aigua).

→Segons el nombre d’àcids grassos, reben el nom de:

Triacilglicèrids o triglicèrids: tres àcids grassos. (Són els més abundants en la natura)

FUNCIONS DELS ACILGLICÈRIDS

- Constitueixen la principal reserva energètica en els animals.

- Proporcionen aïllament tèrmic.
- Proporcionen protecció contra els traumatismes.

CÈRIDS O CERES

Són èsters d'un àcid gras amb un alcohol monovalent de cadena llarga.

- Són sòlides i dures a temperatura ambient, degut a les llargues

cadenes hidrocarbonades que les formen.
- Són totalment insolubles en aigua pel seu caràcter lipòfil a tota la molècula.

LÍPIDS COMPLEXOS .

· Formats per: àcids grassos, un alcohol i un tercer tipus de molècules.

· També s’anomenen lípids de membrana (lípids amfipàtics).

5
FOSFOGLICÈRIDS
● Formats per l’esterificació de dos àcids grassos, una glicerina, un àcid forsfòric i
un alcohol.
● Generalment l’alcohol és un aminoalcohol, porta un grup amino (-NH2)
● Són compostos amfipàtics: amb una part polar (glicerina, àcid fosfòric i
aminoalcohol) i una part no polar formada pels 2 àcids grassos.
● Són les molècules més abundants de la membrana plasmàtica, formen la bicapa
lipídica.

LÍPIDS SENSE ÀCIDS GRASSOS O LÍPIDS SAPONIFICABLES .

→ Són els que no presenten àcids grassos en la seva composició.

Els esteroides→ Esterols: Esteroides que tenen un grup hidroxil unit al carboni 3 i una cadena
alifàtica al carboni 17.
Els més importants són:

COLESTEROL .

Forma part de les membranes de les cèl·lules dels animals, especialment

de la plasmàtica, a les quals confereix estabilitat, ja que se situa entre els
fosfolípids i fixa aquestes molècules.

El radical hidroxil constitueix el seu pol hidròfil.

Molt abundant en l’organisme, i és la molècula que serveix per a la síntesi
de gairebé tots els esteroides.

LES FUNCIONS DELS LÍPIDS .

Estructural→ Alguns lípids (els fosfolípids, els esfingolípids i el colesterol) són components de la
membrana cel·lular formant la bicapa lipídica.

Protectora →Els acilglicèrids recobreixen òrgans per protegir-los dels cops; les ceres impermeabilitzen
la superfície de la pell, fruits, fulles, pèls i plomes; els greixos actuen com aïllants tèrmics.

Transportadora → Els àcids biliars i els proteolípids emulsionen els lípids en l’intesti prim. Així són
transportats fins al lloc on s’utilitzen o fins al teixit adipòs, on s’emmagatzemen.

Biocatalitzadora→Intervenen en nombrosos processos fisiològics de l’organisme.

Energètica→ Els lípids són la principal reserva energètica dels animals. Els principals lípids de reserva
són els triglicèrids.