BIOLOGIA 1r batxillerat

7. Els glúcids
Els glúcids són un grup de biomolècules amb una estructura química molt diversa.

● Els més senzills tenen, en la seva forma no ciclada, un grup hidroxil (OH) a cada
carboni, són polialcohols, excepte en un, que té un grup carbonil (CO).
● Els glúcids més complexos deriven d’aquestes molècules més senzilles:

No és adequat anomenar els glúcids com a hidrats de carboni perquè no tots tenen només C,
H i O a les seves molècules. Si els anomenem sucres, cal tenir en compte que no tots són
dolços.

Les funcions dels glúcids són:

- Combustible: glucosa, glicerol, ...

- Reserva d’energia: glicogen, midó, ...

- Substrat per a la síntesi d’altres molècules

- Formen part dels àcids nucleics: ribosa, desoxiribosa

- Formen estructures cel·lulars: cel·lulosa, quitina, ...

1
 BIOLOGIA 1r batxillerat

7.1 Els monosacàrids

Els monosacàrids són cadenes lineals formades per un nombre de tres a vuit àtoms de
carboni.
Es diferencien entre ells per els aspectes següents:

- El nombre de carbonis: poden ser trioses, si estan formats per tres carbonis; tetroses,
per quatre carbonis; pentoses, per cinc; hexoses, per sis; heptoses, per set; octoses, per
vuit carbonis.

- La posició del grup carbonil: poden ser aldoses, si contenen un grup aldehid i cetoses, si
contenen un grup cetona.

- La disposició a l’espai dels

grups hidroxil és asimètrica
i presenten isomeria: dues
molècules amb la mateixa
fórmula empírica, tenen
propietats diferents i són
molècules diferents.

D- Talosa

- La ciclació: quan estan en dissolució aquosa, els monosacàrids se ciclen de manera

espontània. Ho fan, reaccionant el grup carbonil amb el grup hidroxil del penúltim
carboni. Es forma un nou grup hidroxil que pot estar orientat de dues formes que
s’anomenen α i β:

2
 BIOLOGIA 1r batxillerat

Ciclació de dues hexoses: l’ α-glucosa i la β-fructosa

Els monosacàrids més habituals són:

- Glucosa: és una aldohexosa. És la principal font d’energia de moltes cèl·lules.

- Fructosa: és una cetohexosa. És molt abundant en el món vegetal.
- Ribosa: és una aldopentosa. Forma part de l’àcid ribonucleic, RNA, i d’alguns
coenzims
- Desoxiribosa: és una ribosa modificada. Forma part de l’àcid desoxiribonucleic,
DNA.
- Àcid glucurònic i galacturònic: deriven de la glucosa i la galactosa i tenen un grup
carboxil al carboni 6. Són molècules que constitueixen l’estructura dels teixits.

7.2 Els oligosacàrids

Els oligosacàrids són polímers formats entre dos i deu monosacàrids. Els disacàrids estan
formats per dos monosacàrids, els trisacàrids per tres, els tetrasacàrids, per quatre, etc.
La unió de dos monosacàrids s’estableix mitjançant l’enllaç glucosídic, amb l’alliberament
d’una molècula d’aigua. Fixa’t en la unió d’una galactosa i una glucosa per formar el disacàrid
lactosa:

3
 BIOLOGIA 1r batxillerat

Els disacàrids més abundants són:

- Lactosa: galactosa + glucosa. Es troba a la llet dels mamífers, com a font energètica per
als nadons. No se’l troba al regne vegetal.
- Sacarosa: glucosa + fructosa. És molt freqüent a les plantes (fruites, canya de sucre,...)
com a reserva de nutrients. No es troba al regne animal.
- Maltosa: glucosa + glucosa. Es troba als grans en germinació i en òrgans de reserva de les
plantes.

7.3 Els polisacàrids

Els polisacàrids són polímers formats per més de deu monosacàrids (fins a milers d’unitats).
Són molècules que poden arribar a pesos moleculars molt elevats.

Existeixen dos tipus de polisacàrids:

- Homopolisacàrids: són polímers d’un mateix monosacàrid, com el midó i el glicogen.
- Heteropolisacàrids: són polímers de diversos monosacàrids diferents.

Els polisacàrids poden formar cadenes lineals i ramificades. Fixa’t en aquest exemple de
ramificació de la glucosa (la zona encerclada correspon a sis monòmers de glucosa):

4
 BIOLOGIA 1r batxillerat

Les funcions dels polisacàrids són dues:

- Reserva energètica: els polisacàrids més freqüents que realitzen aquesta funció són el
glicogen i el midó:
o El glicogen està format per unions de glucoses α (1 – 4) i α (1 – 6) que pot
arribar a formar molècules d’un pes molecular molt elevat. Forma el 5% del
pes del fetge i el 5% del pes dels músculs.
o El midó està format per cadenes amb unions lineals de glucoses α (1 – 4) i
ramificades que són unions de glucoses α (1 – 4) i α (1 – 6).

- Estructural: els polisacàrids més freqüents que realitzen aquesta funció són :
o La cel·lulosa és el component principal de la paret cel·lular. Està formada per
cadenes lineals de glucosa β (1 – 4) que s’associen entre si per ponts
d’hidrogen.
o La quitina (N-acetilglucosamines) és el principal component dels exosquelets
dels artròpodes i de la paret cel·lular dels fongs.
o Els glucosaminoglucans són llargues cadenes de disacàrids polimeritzats que
constitueixen la matriu extracel·lular dels teixits connectius.

Reactiu de feling

- Serveix per identificar poliemers reductors monosacarids i disacarids (si es negatiu es

queda igual peros si es positiu canvia de color)

Reactiu de lugol

- Serveix per a identificar mido