Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Carbohidrats: Son polisacàrids. Els podem classificar en tres grans grups:

- Monosacàrids
- Polisacàrids
- Lipoproteïnes (barreja de proteïnes i polisacàrid)

1
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Monosacàrids

Son la estructura més petita que pugui formar un polisacàrid.  bloc de construcció
dels polisacàrids. La seva estructura atòmica:

2
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Sucres senzills  monosacàrids i disacàrids. No son estructures molt llargues 

normalment de 3 a 6 C.
Els monosacàrids son derivats de aldehids i de cetona.

Derivat de un aldehid: glucosa  el grup aldehid (en extrems) i la cadena.

Derivat de una cetona  el grup ceto en mig (entre dos C) i la cadena.

Podem classificar els monosacàrids en funció del seu grup funcional:

Aldoses: si el grup funcional es un aldehid.
Cetoses: si el grup funcional es una cetona.

Els podem classificar també en funció numero de carbonis que tinguin:

Entre 3 i 6  trioses, hexoses, ...

Una aldohexosa es una aldosa de un grup aldehid i de 6 carbonis.

Una cetopentosa té un grup ceto i té 5 carbonis en la seva estructura.  en cadena
de carbonis tenim carbonis quirals.

Carbonis quirals:
Carboni asimètric  4 substituents diferents.

3
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Si tenim 4 carbonis quirals tenim aquí,

El grup hidroxil pot estar a la dreta o a la esquerra.  2 posicions:

4 carbonis quirals per 2 posicions.  24 es la quantitat de combinacions. 16

estereoisòmers.

Com anomenem els estereoisòmers? La denominació de D i L NO ENS SERVEIX ARA

per que estem generant 16 estereoisòmers. La D i L es fa sobre el carboni que esta
més allunyat de grup ceto o aldehid en aquest cas. El carboni quiral més allunyat serà
el carboni 5. Si tinc el hidroxil a la dreta,  D-glucosa i si tinc a la esquerra  L-
glucosa.

Majoritàriament els sucres que trobem en organismes vius son D.

Ibuprofè: la unió del lloc actiu i substrat han de ser simètric.

4
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Formació de aldoses. Comencem per gliceraldehid. Podem tenir -OH a la dreta o a

l’esquerra. Canvi del nom. Son isòmers i tenen noms diferents.  eritrosa i treosa.

Epímers: son dos monosacàrids que es distingeixen només per la posició

(configuració) de carbonis.
Un epímer es un estereoisòmer de otro compuesto que tiene una configuración
diferente en uno solo de sus centros estereogénicos, específicamente en sus
carbonos 2, 3 o 4.
Per exemple, la glucosa i la galactosa son epímers. Son exactament iguals i es
distingeixen per la posició dels carbonis. (un a la dreta i l’altre a l’esquerra).

Hi ha una reacció metabòlica que es diu epimerització que hi ha un enzim capaç de

girar el carboni i per exemple canviar la glucosa a galactosa.

Quan consumim llet: sucre format per dos monosacàrid: glucosa i galactosa i el
nostre organisme lo que fa es trencar el disacàrid i convertir la galactosa a glucosa.

5
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Totes son de cetoses. El carboni quiral més allunyat al grup carbonil, sempre té el
hidroxil a la dreta.
La hidroxicetona no es quiral.

Quants isòmers pot tenir una cetohexosa? 23=8. Hi ha 3 carbonis quirals.

Quants isòmers pot tenir la glucosa? Pot arribar a tenir fins a 16. 4 carbonis quirals.

6
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Els aldehids i les cetoses reaccionen amb alcohol.

- Enllaç hemiacetal (aldehid)
- Enllaç hemicetal (cetona)

Aquesta reacció es pot fer amb hidroxils de altres molècules o pot reaccionar amb
hidroxils de la seva pròpia molècula (el monosacàrid sigui cetosa o aldehid pot
reaccionar amb hidroxils de altres molècules o pot reaccionar amb hidroxils de la
seva pròpia molècula.). podem agafar D-glucosa, podria reaccionar el carboni 1 que
es de aldehid amb el carboni 5 de la mateixa glucosa formant una estructura cíclica
(perquè té oxigen) i es coneix com PIRANOSA.
D-glucopiranosa (es un exemple). Una glucosa cíclada en forma de pira. Altres
exemples estan en el dibuix.

Fructosa  cetosa  grup carbonil forma estructura cíclica.  fructofuranosa.

7
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Els monosacàrids es poden ciclar. El grup funcional i un grup hidroxil de la seva

pròpia cadena  Dos tipus de configuració:
1. Piranoses
2. Furanoses

Hi ha un C anomèric. S’ha tancat en forma de cicle. El carboni 1 de aldehid i el

carboni 2 de cetoses.
Té un cert moviment.  Un grup hidroxil adalt  configuració beta ()
Un grup hidroxil abaix  configuració alfa ()

Com es cicle la ribosa en forma de piranosa i en forma de furanosa?

8
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

solució:

9
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Les piranoses en les tres dimensions, poden tenir dues configuracions:

- Configuració de cadira  majoritària (estan en equilibri).  cert moviment.
- Configuració de nau.  minoritària.

Resum:
- Carbonis quirals (quants carbonis quirals tenim?/quants isòmers tenim?)
- Epímers  dos monosacàrids (sucres) que només diferencien en la
configuració d’un àtom de carboni.  EPIMERITZACIÓ.
- Enantiòmers D i L.
- Estructures en forma de piranoses i furanoses.
- Carboni anomèric en la forma cíclada  alfa o beta.
- Possible situació de monosacàrids que dibuixem moltes vagades lineals  el
grup cetona i el grup aldehid es bastant reactiu.  pot reaccionar amb els
seus propis hidroxils  formar dos configuracions de piranosa i furanosa. 
la estructura recorda aquestes dues molècules.
- Carboni anomèric (alfa i beta)  anomeria.
- Formes de piranoses.  cadira i nau.

10
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Per acabar la part dels monosacàrids  Els sucres, al ser reactius, poden reaccionar
també amb altres molècules. En les cèl·lules dels bacteris (microorganismes), es
troben amb grups funcionals que no son hidroxils. No podem trencar els
monosacàrids per trobar monosacàrids més petits.  unitat estructural.

11
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Polisacàrids

Els monosacàrids es poden reaccionar entre elles  formar polímers

(macromolècules/polisacàrids).
Els polisacàrids son els glúcids formats per la unió de molts monosacàrids.
S’uneixen per mitja de l’enllaç O-glicosídic, amb la pèrdua conseqüent d’una
molècula d’aigua per cadascun dels enllaços.

Com son aquestes reaccions?

Son reaccions de condensació. En el enllaç O-glicosídic, sempre hi participa el carboni
anomèric de un dels monosacàrids i un hidroxil de altre monosacàrid. Sempre com a
mínim, participa el C anomèric.
La reacció contraria serà la reacció de hidròlisi. Haurem de afegir aigua per trencar el
enllaç.

Els polisacàrids poden ser homopolisacàrids o heteropolisacàrids.

1. Un tipus de monosacàrid.  homo
2. Monosacàrids diferents.  hetero

Els polisacàrids poden ramificar-se. Tots els hidroxils son reactius. Les ramificacions
estan limitats. Només reaccionaran uns determinats hidroxils.

Com es la nomenclatura dels polisacàrids?

Disacàrids: dos monosacàrids que han reaccionat (dos unitats).

12
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

- Enllaç monocarbonílic: en la que participa el carboni anomèric amb un

carboni qualsevol que no sigui anomèric de altre monosacàrid.
Glucosa + glucosa = maltosa
Ha participat en C anomèric de una de les glucoses i el carboni 4 de altra
glucosa que no es anomèric.
- Enllaç dicarbonílic: en la que participen els dos carbonis anomèrics dels dos
monòmers que estan reaccionant.
Glucosa + fructosa = sacarosa
Reacciona el carboni anomèric 1 de la glucosa amb el carboni anomèric 2 de la
fructosa. La fructosa es una cetosa i el seu carboni que porta grup carbonil es
el carboni 2.

ALDOSES  CARBONI ANOMERIC ES EL 1.

CETOSES  CARBONI ANOMERIC ES EL 2.
Aldosa i cetosa: 1 i 2
Cetosa i cetosa: 2 i 2
Aldosa i aldosa: 1 i 1

Ex.: La maltosa serà glucosa i glucosa i piranosil i piranosa. Per que tenen la
forma cíclada de piranosa. D perquè venen de D-glucosa. Alfa per que
originalment la glucosa es alfa (grup hidroxil abaix) carboni 1 anomèric amb el
4 de altre glucosa. Enllaç 1  4 en una D-glucopiranosa.
Piranosa i piranosil: terminació osa el enllaç es monocarbonilic i terminació
osil ens diu que enllaç es dicarbonílic. α -D-glucopiranosil-(1→4)-D-
glucopiranosa.

13
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Por que es important si reaccionen els dos grups anomèrics o no? El carboni
anomèric es el més reactiu. Quan el carboni anomèric queda lliure, es diu que es un
SUCRE REDUCTOR.  té capacitat de reducció.
Quan enllaç es dicarbonílic i hem enllacat els dos carbonis anomèrics, es parla de
SUCRES NO REDUCTORS, per tant, son menys reactius que sucres reductors.

Corralet que apareix en patates fregides/galetes/pa, ve de reacció entre sucres

reductors (tenen el carboni anomèric lliure) i aminoàcids (dispergida)  aliments
que tenen ferina o mido: patates, pa. Poden fer aquesta reacció quan es couen en
temperatures superiors a 100ºC o 120ºC. Aquestes reaccions es coneixen com a
reaccions de mallar.  cancerigen.  intentar limitar. Pa/galetes/patates  urat 
cancerigen.

14
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

Glicoproteïnes

Son combinació de oligosacàrids/polisacàrids amb proteïnes. Generalment el

que trobem es un polisacàrid que esta recobrint una proteïna. L’imatge de
abaix, es una proteïna (enzim) i el groc es el sucre que li esta recobrint. El
polisacàrid esta unit a un punt. S’uneix a un aminoàcid.

Avantatges que tenen els oligosacàrids per a les proteïnes:

Els oligosacàrids tenen molts hidroxils, per tant, son molt més hidrofilics que
les proteïnes.  Ajuda a les proteïnes estabilitzar-se en un medi aquos.
També ajuda a proteïnes a plegar-se correctament. (quan se agreguen unes
amb les altres). Els protegeix.

Terminació -asa  fa referencia a un ENZIM. Proteases: enzims que trenquen

qualsevol enllaç peptídic de les proteïnes. Si tenim la proteïna recoberta de
polisacàrids, ajuda a protegir-les per a que no s’encarreguin davant d’un
enzim.

Molta part de reconeixement entre les cèl·lules (la comunicació entre

cèl·lules) es fa gracies a ma mediació de determinats polisacàrids.

Enllaç entre proteïnes i glúcids pot ser de dos tipus:

a) N-glucosilació
b) O-glucosilació

15
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

No es participa un monosacàrid, sinó que un monosacàrid modificat. Reacciona

sempre amb una asparagina (es un aminoàcid).

16
Biologia i bioquímica general Tema 2: Carbohidrats

No es qualsevol aminoàcid.

El nucleòtid té un enllaç entre la ribosa i base nitrogenada.  enllaç N-glicosídic. Hi

participa el grup amina amb el grup hidroxil.

17