You are on page 1of 4

Biologia 2n Batxillerat

ESPERANÇA CLADERA GIL

ACTIVITATS
CATABOLISME
1. Què creus que passaria si l'energia que inclouen els enllaços dels compostos orgànics no s'alliberés
gradualment i s'emmagatzemés en milions de molècules d'ATP, sinó que s'alliberés de manera sobtada?
En casos com la combustió, l’energia és expulsada de sobte en forma de calor; mentre que en el catabolisme,
l’energia s’allibera gradualment i en forma d’energia química, és a dir, energia emmagatzemada en enllaços de
les molècules d’ATP. Per tant, si l'energia dels enllaços dels compostos orgànics no s’alliberés gradualment, es
produiria un procés de combustió.

2. En general, què subministren a la cèl·lula els processos catabòlics?


Obtenir energia, és a dir, ATP; i a més, obtenir molècules petites per poder produir molècules distintes a les que
s’han consumit.

3. Què diferencia els organismes litòtrofs dels organòtrofs? Esmenta'n exemples.


En els organismes litòtrofs, trobem que la seva font de carboni és el diòxid de carboni (CO​2​ );
​ en canvi en els
organismes organòtrofs, la seva font de carboni són els compostos orgànics. A més, en els primers, els litòtrofs,
la seva principal font d’energia és la llum; en canvi en els organòtrofs, la seva principal font d’energia són els
compostos orgànics. En són exemples d’organismes litòtrofs els vegetals i les bacteris fotosintètiques; i en els
organismes organòtrofs, els animals superiors i els fongs.

4. Quina és la importància de la molècula d'ATP en el procés de metabolisme?


Quan l’ATP s’hidrolitza fins adenosina difosfat (ADP) i adenosina monofosfat (AMP) i pirofosfat, es desprén
una energia que pot ser emprada per la síntesi de biomolècules a partir de precursors més petits; el treball
mecànic, com la contracció muscular o la divisió cel·lular; el transport actiu de substàncies a través de les
membranes; la creació de potencials de membrana com en la conducció i la transmissió de l’impuls nerviós; i la
producció de calor i altres fonts d’energia radiant, com la bioluminiscència.

5. Quin tipus de metabolisme poden tenir els bacteris que viuen als fons pantanosos on hi ha molta
acumulació de matèria orgànica en descomposició i on arriba la llum solar? Explica per què.
Fotoorganòtrof; ja que al disposar d’una gran acumulació de matèria orgànica en descomposició, aquesta seria la
seva principal font de carboni; i al disposar a més de llum solar, la mateixa llum actuaria com a font d’energia
pels bacteris.

6. Indica en quin ordre es produeixen els següents processos del catabolisme de la glucosa: transport
d’electrons, origen de l’acetil-coA, glucòlisi i cicle de Krebs.
Transport d’electrons, glucòlisi, origen de l’acetil-coA, cicle de Krebs

7. Per què els lípids tenen tanta importància com a combustibles i quina n'és la causa metabòlica?
Degut a que presenten un alt valor calòric. Per això la major part de les reserves energètiques estan en forma de
greixos en els animals homeoterms, o d’olis en els animals peciloterms i en les plantes. La principal via
metabòlica d’obtenció d’energia a partir dels lípids és l’oxidació dels àcids grassos, que procedeixen de la
hidròlisi dels triacilglicèrids.

8. Respon a les següents preguntes referents al catabolisme dels àcids grassos:

I. Quin nom rep el catabolisme dels àcids grassos?


La β-oxidació dels àcids grassos.

II. On es produeix aquest catabolisme?


Als mitocondris.

III. Quina funció desenvolupa en aquest procés el coenzim A?


En les cèl·lules eucariotes, per a catabolitzar-se per respiració, els àcids grassos han d’entrar als mitocondris,
però com que no poden travessar la membrana externa mitocondrial, abans s’uneixen al coenzim A gràcies a
un enzim present en aquesta membrana. Aquesta reacció s’anomena activació de l’àcid gras.

IV. Quin producte final s’origina en el catabolisme dels àcids grassos?


Degut a que l’acetil-coenzim A no pot travessar la membrana interna mitocondrial, s’uneix momentàniament
a una substància anomenada carnitina. Llavors a la membrana mitocondrial s’inicia la β-oxidació, que
provoca que el carboni β passi a formar un -CO-.

9. Escriu les fórmules globals de la β-oxidació dels àcids grassos esteàric (18 carbonis) i calcula'n el
rendiment energètic.
CH​3​-(CH​2​) 16 (COOH) + 9 CoA + ATP + 8FADH​2​ +8 (NADH+ H​+​)
● RENDIMENT ENERGÈTIC: 146 ATP
● 9 Acetil-CoA: 12ATP / volta = 108.
● 8 FADH​2​: 2ATP = 16 ATP.
● 8 (NADH + H​+​): 3ATP = 24ATP
TOTAL: 148-2= 146ATP.

10.Quin és el requeriment previ perquè els àcids grassos puguin ser degradats a l'interior dels
mitocondris? Quina relació té la β-oxidació dels àcids grassos amb la respiració aeròbica de la glucosa?
En principi, els àcids grassos són incapaços de travessar la membrana externa mitocondrial, i per tant, s’uneixen
al coenzim A gràcies a un enzim present a la membrana externa mitocondrial. A partir d’aquí, forma l’anomenat
acil-CoA, el qual gràcies a un transportador orgànic (carnitina), pot entrar ja a la mitocòndria.
11. Indica les diferències entre transaminació i desaminació oxidativa.
La transaminació consisteix en la transferència del grup amino d’un aminoàcid, a un ​α-cetoàcid, generalment a
l’àcid α-cetoglutàric, que es transforma en àcid glutàmic; en canvi la desaminació oxidativa consisteix en la
separació del grup amino d’un aminoàcid, principalment de l’àcid glutàmic, i l’alliberament al medi aquós com a
amoníac. D’aquesta manera es regenera l’àcid α-cetoglutàric.

12. Quina fase de la degradació dels àcids nucleics pot conduir a l'alliberació d'energia?
En la degradació de l’àcid fosfòric, ja que part s’excreta com a ió fosfat i l’altre part s’utilitza
per a la síntesi d’ATP i de nous nucleòtids.

13. Quins altres productes es formen a les fases no energètiques d'aquesta degradació i quina destinació
final tenen?
El catabolisme de les bases púriques condueix a la formació d' àcid úric. En alguns animals, com ara els rèptils i
els ocells, aquest àcid és excretat directament en forma de cristalls, però en d'altres és transformat en diferents
substàncies com ara al. lantoïna, àcid al.lantoic, amoníac o urea. Les aranyes poden eliminar directament
guanina sensecatabolitzar. Les bases pirimidíniques són catabolitzades per mitjà d’un procés una mica diferent,
però que, en definitiva, duu a la formació d'urea o amoníac que són excretats.

14. Pots explicar quina relació hi ha entre el gran consum d'alcohol i la cirrosi hepàtica?
En la fermentació alcohòlica es transforma l'àcid pirúvic en etanol i diòxid de carboni, el qual és expirat; i
hidrògens que queden en forma de NADH. Si és molt abundant, l’activitat del cicle de Krebs disminueix, i com
a conseqüència, els glúcids els lípids donen lloc a greixos que s’acumulen en les cèl·lules del fetge. Passats uns
anys moren i originen cicatrius que dificulten l’arribada de sang a certos sectors del fetge; per tant, necrosen.
Això és l’anomenada cirrosis hepàtica.

15.Quin avantatge metabòlic tenen els microorganismes anaerobis facultatius respecte dels anaerobis
estrictes?
Els rents del gènere Saccharomyces són anaerobis facultatius, quan hi ha oxigen respiren, i quan no, fermenten.
Els anaerobis estrictes en canvi, mai fan la respiració aeròbica, per tant, no toleren l’oxigen.

16. Defineix el concepte de fermentació. Quines diferències essencials té amb la respiració?


En la fermentació no hi intervé cap cadena transportadora d’electrons, ja que això impediria
transferir els electrons de la materia orgànica inicial a un compost inorgànic. Per això el producte
final sempre és un compost orgànic. En canvi en la respiració, hi intervé una cadena
transportadora d’electrons que permet transferir electrons procedents del compost orgànic inicial
a un acceptor final d’electrons que és un compost inorgànic.

17. Per què són poc rendibles energèticament les fermentacions?


Perquè en aquestes tan sols trobam la síntesi d’ATP en el substrat, i no hi ha quimiosmosi degut a que no
intervenen els ATP-sintases. Això explica que la seva producció sigui tan baixa.
18. Si la fermentació làctica és un procés anaeròbic que efectuen bacteris, com és possible i sota quines
condicions es pot dur a terme al teixit muscular dels animals?
En la fermentació làctica es forma àcid làctic a partir de la degradació de la glucosa. Quan un animal fa un
sobreesforç físic, les seves cèl·lules musculars queden sense prou oxigen per catabolitzar per respiració l’àcid
pirúvic procedent de la glicòlisi; llavors el degraden per fermentació a àcid làctic. Posteriorment, aquest darrer és
transportat gradualment fins a les cèl·lules hepàtiques, on, en condicions aeròbiques, és reconvertit en àcid
pirúvic.

COMPLETA:

1. Molècula final de la glucòlisi


Àcid pirúvic.

2. Molècula acceptora d’electrons en la respiració aeròbica


NAD+ i FAD+

3. Substrats que són susceptibles de fermentació


Proteïnes i glúcids.

4. Primer acceptor de protons de la respiració aeròbica


Àcid pirúvic.

5. Primer acceptor de protons de la fermentació


En les fermentacions, el substrat inicial s’escindeix en dues parts i una es redueix en acceptar electrons i
protons de l’altra, que és la que s’oxida. En la fermentació alcohòlica per exemple, l’àcid pirúvic escendeix en
alcohol etílic, que és la molècula reduïda, i diòxid de carboni, que és la molècula oxidada.

6. Acceptor final d’hidrògens de la respiració aeròbica


L’oxigen.

7. Acceptor final d’hidrògens de la respiració anaeròbia


Molècules inorgàniques com el diòxid de carboni.

8. Acceptor final d’hidrògens de la fermentació


Molècules orgàniques com l’àcid làctic.

9. Producte en el qual es transforma l’acceptor final de protons i electrons en la respiració aeròbica


Aigua (H​2​O)

10. Productes en els quals es transforma l’acceptor de protons i electrons en la fermentació


Compostos orgànics com l’etanol.

You might also like