190 LA SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

3. Es consideren els successos A: «obtenir un nombre primer» 5. Demostra que A 2 B i B 2 A constitueixen successos incom-
i B: «obtenir un nombre més petit que 10» de l’experiment patibles.
aleatori E: «treure una bola d’una urna amb 20 boles nume- } }
rades de l’1 al 20». (A 2 B) ù (B 2 A) 5 (A ù B) ù (B ù A) 5
} } }
5 A ù ( B ù B) ù A 5 A ù [ ù A 5 [
a) Defineix A i B per extensió.
A 5 {2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19} 6. Justifica mitjançant diagrames les igualtats següents:
2
B 5 {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9} a) A 2 B 5 A 2 (A ù B) 5 A ù B

b) Troba els successos.

22 2
A, B, A ø B, A ù B, A ø B,
2
A ø B, A 2 B i B 2 A
}
A 5 {1, 4, 6, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 18, 20} 2
b) B 2 A 5 B 2 (A ù B) 5 A ù B
}
B 5 {10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20}
A ø B 5 {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 17, 19}
A ù B 5 {2, 3, 5, 7}
}
A ø B 5 {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16,
18, 20}
}
7. Demostra gràficament la propietat 7 de les operacions amb
A ø B 5 {2, 3, 5, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, successos.
19, 20}
A 2 B 5 {11, 13, 17, 19}
B 2 A 5 {1, 4, 6, 8, 9}
c) Defineix els successos de l’apartat b) per comprensió.
}
A: «obtenir un nombre compost»
}
B: «obtenir un nombre major que 9»
A ø B: «obtenir un nombre primer o més petit que 10»
A ù B: «obtenir un nombre compost o més petit que 10»
}
A ø B: «obtenir un nombre compost o més petit que 10»
}
A ø B: «obtenir un nombre primer o major que 9» 8. Si A i B són dos successos tals que A , B, justifica que:
A 2 B: «obtenir un nombre primer o major que 10»
a) A ù B 5 A
B 2 A: «obtenir un nombre més petit que 10 i no primer»

4. Justifica raonadament:
a) A ù B , A i A ù B , B
Sempre que es verifica A ù B es verifica A i es verifica B,
aleshores A ù B , A i A ù B , B. b) A ø B 5 B
b) A , A ø B i B , A ø B
Sempre que es verifica A es verifica A ø B, aleshores A , A
ø B, i sempre que es verifica B es verifica A ø B; per tant,
B , A ø B.
c) A ù B , A ø B 2 2
c) B , A
Sempre que es verifica A ù B es verifica A i es verifica B, ales-
hores també es verifica A ø B; per tant, A ù B , A ø B.

d) A , A, [ , A i [ , B
Qualsevol succès està inclos en si mateix. El succès impossi-
ble esta inclòs sempre en qualsevol succès.
 MATEMÀTIQUES 1 LA 191

2
d) A ø B 5 V D: «extreure una carta que sigui copes» Card (D) 5 12.
12 1
p(D) 5 —— 5 —
48 4

11. D’una classe on hi ha 20 noies i 15 nois escollim dos alum-

2 nes a l’atzar.
e) A ù B 5 \
Calcula la probabilitat que:
a) Siguin dues noies.

A: «que siguin dues noies»

20 ? 19
———
C20,2 2 10 ? 19
p(A) 5 ——— 5 ———— 5 ——— 5
9. En l’experiment aleatori E: «llançar dos dardells a la dia- C35,2 35 ? 34 35 ? 17
na», considerem els successos A: «fa diana amb el primer» i ———
2
B «fa diana amb el segon». Expressa en funció d’A i B els
successos: 2?19 38
5 ——— 5 ——
7?17 119
a) Fa diana amb el primer, però no amb el segon.
Aù B
} b) Siguin un noi i una noia.
B: «que siguin un noi i una noia»
b) Fa diana amb algun dels dos.
20 ? 15 20 ? 15 20 ? 15
AøB p(B) 5 ——— 5 ———— 5 ——— 5
C35,2 35 ? 34 35 ? 17
———
c) Falla tots dos. 2
} }
A> B 20 ? 3 60
5 ——— 5 ——
7 ? 17 119
d) Fa diana amb només un.
c) Entre els escollits hi hagi un alumne o una alumna deter-
(A 2 B) ø (B 2 A) minats.
C: «que hi hagi l’alumne x»
10. En l’experiment aleatori «extreure una carta d’una baralla de
34 34 2
48 cartes», calcula la probabilitat dels successos següents: p(C) 5 ——— 5 ———— 5 ——
C35,2 35 ? 34 35
a) Treure una carta que sigui un nombre primer. ———
2
A: «extreure una carta que sigui un nombre primer»
Card (A) 5 20. 12. A la cua de la taquilla d’un cinema hi ha 14 persones. Quina
és la probabilitat que dues persones determinades estiguin
20 5
p(A) 5 —— 5 —— juntes?
48 12
A: «que dues persones determinades estiguin juntes»
b) Que la carta que extraiem no sigui un as. 13 P2 13 ? 2
p(A) 5 ——— 5 ——— 5
B: «extreure una carta que no sigui as» Card (B) 5 44. P14 14!
44 11 13 ? 2 1
p(B) 5 —— 5 —— 5 ————— 5 ———
48 12 14 ? 13 ? 12! 7 ? 12!

13. Calcula la probabilitat que quan girem una fitxa de dòmino

c) Que sigui una figura d’espases.
s’obtingui:
C: «extreure una figura d’espases» Card (C) 5 3.
a) Un nombre de punts més gran que 8.
3 1
p(C) 5 —— 5 —— A: «obtenir més de 8 punts»
48 16
6 3
p(A) 5 —— 5 ——
d) Treure una carta de copes. 28 14
 192 LA SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

b) Un nombre de punts que sigui múltiple de 3. C: «obtenir almenys 2 cares»

B: «obtenir un nombre de punts que sigui múltiple de 3» 11
9 p(C) 5 ——
p(B) 5 —— 16
28
16. Donats dos successos A i B, tals que
c) Un nombre de punts que sigui més gran que 8 i múltiple
3 1 5
de 3. p(A) 5 —, p(B) 5 — i p(A ø B) 5 —,
3 8 2 8
C5AùB p(C) 5 ——
28 calcula:
2 2 2 2
p(A ù B), p( A), p( B), p( A ù B), p(A ù B),
d) Una fitxa doble.
2 2
p( A ù B) i p(A ù B).
D: «obtenir una fitxa doble»
7 1 p(A ø B) 5 p(A) 1 p(B) 2 p(A ù B)
p(D) 5 —— 5 —
28 4 p(A ù B) 5 p(A) 1 p(B) 2 p(A ø B) 5
3 1 5 2 1
14. Llancem dos daus enlaire. Calcula la probabilitat d’obtenir: 5—1—2—5—5—
8 2 8 8 4
a) Suma de punts igual a 10.
} 3 5
A: «obtenir 10 punts» p( A) 5 1 2 p(A) 5 1 2 — 5 —
8 8
3 1
p(A) 5 —— 5 ——
36 12 } 1 1
p( B) 5 1 2 p(B) 5 1 2 — 5 —
2 2
b) Suma de punts senars.
} }
p( A ù B) 5 p(A ø B) 5 1 2 p(A ø B) 5
B: «obtenir un nombre senar de punts»
5 3
18 1 512—5—
p(B) 5 —— 5 — 8 8
36 2
1 3
c) Almenys un 6 en un dels daus. p(A ù B) 5 1 2 p(A ù B) 5 1 2 — 5 —
4 4
C: «obtenir almenys 6 punts en un dau»
} 1 1 1
11 p( A ù B) 5 p(B) 2 p(A ù B) 5 — 2 — 5 —
p(C) 5 —— 2 4 4
36
} 3 1 1
d) Només un 6 en un dau. p(A ù B) 5 p(A) 2 p(A ù B) 5 — 2 — 5 —
8 4 8
D: «obtenir només un 6 en un dau»
10 5 17. Sabem que la probabilitat que demà plogui és 0,4; que
p(D) 5 —— 5 ——
36 18 plogui demà passat és 0,3 i que plogui cadascun dels dos
dies, 0,2.

15. Es tira una moneda enlaire 4 vegades. Quina és la probabilitat p(A) 5 0,4, p(B) 5 0,3 i p(A ù B) 5 0,2
que surtin 4 cares? I que surtin 2 cares i 2 creus? I almenys Calcula la probabilitat que:
2 creus?
a) Plogui, com a mínim, un dels dos dies.
A: «obtenir 4 cares»
p(A ø B) 5 p(A) 1 p(B) 2 p(A ù B) 5
1
p(A) 5 —— 5 0,4 1 0,3 2 0,2 5 0,5
16

B: «obtenir 2 cares i 2 creus» b) No plogui cap dia.

} }
6 3 p( A ù B) 5 p(A ø B) 5 1 2 p(A ø B) 5
p(B) 5 —— 5 —
16 8 5 1 2 0,5 5 0,5
 MATEMÀTIQUES 1 LA 193

c) Només plogui demà. 19. Llancem dos daus i considerem el nombre de punts de les
} cares superiors.
p(A ù B) 5 p(A) 2 p(A ù B) 5
5 0,4 2 0,2 5 0,2 Calcula la probabilitat dels successos següents:

a) A: «el nombre de punts de les dues cares superiors suma 7».

d) Plogui només un dels dos dies.
} } 6 1
p[(A ù B) ø ( A ù B)] 5 p(A) 5 —— 5 —
} } 36 6
5 p(A ù B) 1 p( A ù B) 5
b) B: «el producte dels nombres de les cares superiors és 12».
5 p(A) 2 p(A ù B) 1 p(B) 2 p(A ù B) 5
4 1
5 p(A) 1 p(B) 2 2p(A ù B) 5 p(B) 5 —— 5 —
36 9
5 0,4 1 0,3 2 2?0,2 5 0,3
22
c) A ù B; A ø B; A; B.
18. Un dau està trucat, de manera que les probabilitats d’obtenir 2 1
les diferents cares són proporcionals als nombres que hi fi- p(A ù B) 5 —— 5 ——;
36 18
guren.
8 2
Sigui Si 5 {i}, i 5 1, 2, 3, 4, 5, 6 p(A ø B) 5 —— 5 —;
36 9
Tenim que: } 1 5
p( A) 5 1 2 p(A) 5 1 2 — 5 —;
p(S6) 5 6p(S1), p(S5) 5 5p(S1), 6 6
p(S4) 5 4p(S1), p(S3) 5 3p(S1),
} 1 8
p(S2) 5 2p(S1) p( B) 5 1 2 p(B) 5 1 2 — 5 —
9 9
i per tant:
p(S6) 1 p(S5) 1 p(S4) 1 p(S3) 1 p(S2) 1 20. Demostra que, efectivament, la independència de successos
és simètrica.
1 p(S1) 5 6p(S1) 1 5p(S1) 1 4p(S1) 1
Si B és independent de A p(B/A) 5 p(B)
1 3p(S1) 1 2p(S1) 1 p(S1) 5
1 D’on:
5 21p(S1) 5 1 p(S1) 5 ——
21

6
p(A ù B) 5 p(A)?p(B/A) 5 p(A)?p(B)
Si llancem el dau una vegada, calcula la probabilitat de:
i també
a) Cadascun dels successos elementals.
p(A ù B) 5 p(B ù A) 5 p(B)?p(A/B)
1 2
p(S1) 5 ——, p(S2) 5 ——,
21 21
! ! p(A)?p(B) 5 p(B)?p(A/B)
3 1 4
p(S3) 5 —— 5 —, p(S4) 5 ——,
21 7 21 Per tant:
5 6 2 p(A/B) 5 p(A) A és independent de B
p(S5) 5 —— i p(S6) 5 —— 5 —
21 21 7
21. Sabent que:
b) Obtenir un nombre més gran que 4. 2
p(A) 5 0,3; p( B) 5 0,6 i p(A/B) 5 0,32
B: «obtenir més de 4 punts»
5 2 11 2
calcula: p(A ù B), p(A ø B), p(A/ B), p(B/A)
p(B) 5 p(S5) 1 p(S6) 5 —— 1 — 5 ——
21 7 21
22
p(A ø B) i p( B/ A)
c) Aconseguir un nombre senar.
p(A ù B) 5 p(B ù A) 5 p(B)?p(A/B) 5
C: «obtenir un nombre senar de punts»
5 0,4?0,32 5 0,128
p(C) 5 p(S1) 1 p(S3) 1 p(S5) 5
1 1 5 9 3 p(A ø B) 5 p(A) 1 p(B) 2 p(A ù B) 5
5 —— 1 — 1 —— 5 —— 5 —
21 7 21 21 7 5 0,3 1 0,4 2 0,128 5 0,572
 194 LA SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

}
} p(A ù B) p(A) 2 p(A ù B) b) Que sigui defectuós, si sabem que és de capçal rodó.
p(A/ B) 5 —————
} 5 ————————} 5
p( B) p( B) 2
} ——
0,3 2 0,128 0,172 } p(D ù Q) 13 2
5 —————— 5 ——— 5 0,287 p(D/ Q) 5 —————
} 5 ——— 5 —
0,6 0,6 p( Q) 5 5
——
p(A ù B) 0,128 13
p(B/A) 5 ————— 5 ——— 5 0,427
p(A) 0,3 25. Disposem de 2 bosses amb boles blanques, vermelles i negres.
En una bossa hi ha 3 boles blanques, 4 de vermelles i 5 de
p(A ø B) 5 1 2 p(A ø B) 5
negres. L’altra bossa conté 5 de boles blanques, 7 de vermelles
5 1 2 0,572 5 0,428 i 2 de negres. Si agafem una bola de cada bossa, quina proba-
} } bilitat hi ha que siguin del mateix color?
} } p( B ù A) p(B ø A)
p( B/ A) 5 —————} 5 —————
} 5 B: «obtenir bola blanca»
p( A) p( A)
V: «obtenir bola vermella»
p(A ø B) 0,428
5 —————
} 5 ——— 5 0,61143 N: «obtenir bola negra»
p( A) 0,7
S: «obtenir les dues boles del mateix color»
22. Indica la probabilitat de la unió de dos successos indepen- p(S) 5
dents.
5 p(B1 ù B2) 1 p(V1 ù V2) 1 p(N1 ù N2) 5
p(A ø B) 5 p(A) 1 p(B) 2 p(A ù B) 5 5 p(B1)?p(B2) 1 p(V1)?p(V2) 1

5 p(A) 1 p(B) 2 p(A)? p(B/A) 5 1 5 1 1

1 p(N1)?p(N2) 5 —?—— 1 —?— 1
4 14 3 2
5 p(A) 1 p(B) 2 p(A)?p(B)
5 1
1 —— ?— 5
23. Calcula la probabilitat p(B/A) en aquests casos: 12 7
a) A , B 5 1 5 53
5 —— 1 — 1 —— 5 ——
A,B AùB5A 56 6 84 168
p(A ù B) 5 p(A)
D’on: 26. A les últimes eleccions municipals, a la ciutat A els grocs
p(A ù B) han obtingut el 20 % dels vots; els verds el 30 %, i els gri-
p(B/A) 5 ————— 5 1 sos el 50 %. A la ciutat B, els percentatges respectius han
p(A) estat: 40 %, 45 % i 15 %. Escollim una de les dues ciutats a
b) A ù B 5 \ l’atzar i una persona que hi visqui. Quina probabilitat hi ha
que aquesta persona hagi votat el partit groc? Suposant que
AùB5[ p(A ù B) 5 0
la persona escollida hagi votat efectivament el partit groc,
D’on: quina probabilitat hi ha que visqui a la ciutat A?
p(A ù B) A: «escollir la ciutat A»
p(B/A) 5 ————— 5 0
p(A) B: «escollir la ciutat B»

24. Tenim una caixa amb 5 cargols de capçal rodó, dos dels quals G: «escollir una persona que hagi votat el partit groc»
són defectuosos, i 8 cargols de capçal quadrat, dels quals
només 3 són correctes. Escollim un cargol a l’atzar. Calcula p(G) 5 p(A ù G) 1 p(B ù G) 5
la probabilitat:
5 p(A)?p(G/A) 1 p(B)?p(G/B) 5
Q: «obtenir un cargol de capçal quadrat»
D: «obtenir un cargol defectuós»
5 0,5?0,2 1 0,5?0,4 5 0,1 1 0,2 5 0,3
a) Que sigui de capçal quadrat, si sabem que és correcte.
3 p(A)?p(G/A) 0,5?0,2
—— p(A/G) 5 ——————— 5 ———— 5
}
} p(Q ù D) 13 1 p(G) 0,3
p(Q/ D) 5 —————} 5 ——— 5 —
p( D) 6 2 0,1
(

—— 5 ——— 5 0,3
13 0,3
 MATEMÀTIQUES 1 LA 195

27. Un joier compra els rellotges a dues cases proveïdores. La p(G)?p(S/G)

primera li serveix el 60 % dels rellotges, dels quals el 0,4 % p(G/S) 5 —————————————— } } 5
p(G)?p(S/G) 1 p( G)?p(S/ G)
són defectuosos. La segona li proporciona la resta, essent-
ne defectuosos l’1,5 %. Un dia, el joier, quan es disposa a
0,65?0,6 0,39
vendre un rellotge, observa que no funciona. Troba la proba- 5 —————————— 5 ———— 5 0,553
bilitat que el rellotge procedeixi de la segona casa proveïdora. 0,65?0,6 1 0,35?0,9 0,705
Si el rellotge venut funcionés correctament, troba la probabili-
tat que provingui del primer proveïdor.
A: «escollir un rellotge de la primera casa proveïdora» Punt final
B: «ídem de la segona casa proveïdora»
Aplicant els continguts de la probabilitat estudiats en aques-
D: «escollir un rellotge defectuós» ta unitat, calcula les probabilitats dels successos plantejades
pel cavaller De Méré a Blaise Pascal, és a dir, la probabilitat
p(B)? p(D/B) d’obtenir almenys un sis quan llancem un dau quatre vegades, i
p(B/D) 5 —————————————— 5 la probabilitat d’obtenir almenys un doble sis quan llancem dos
p(A)?p(D/A) 1 p(B)?p(D/B)
daus 24 vegades.

0,4?0,015 En llançar un dau quatre vegades, es defineix:

5 ——————————— 5
0,6?0,004 1 0,4?0,015 A: «obtenir almenys un sis»

0,006 4?53 1 6?52 1 4?5 1 1

5 ——— 5 0,7143 p(A) 5 ——————————— 5
0,0084 64
} 500 1 150 1 20 1 1 671
} p(A)?p( D/A) 5 —————————— 5 ——— 5 0,5177
p(A/ D) 5 ——————————————
} } 5 1 296 1 296
p(A)?p( D/A) 1 p(B)?p( D/B)
En llançar dos daus 24 vegades es defineix:
0,6?0,996 0,5976 B: «obtenir almenys un doble sis»
5 ——————————— 5 ——— 5 0,6027 24

1 2
0,6?0,996 1 0,4?0,985 0,9916 35
p(B) 5 1 2 —— 5 1 2 0,5086 5 0,4914
36
28. En un institut s’organitza una excursió a una estació d’esquí. p(A) . p(B)
El 65 % dels alumnes viatjarà en un autobús gran i la resta
ho farà en un de petit. Es coneix que el 90 % dels alumnes
que viatja a l’autobús petit sap esquiar, mentre que dels
alumnes que viatgen a l’autobús gran saben esquiar el 60 %. Activitats finals
S’escull un o una alumne/a a l’atzar i resulta que no sap
esquiar. Quina probabilitat hi ha que viatgi a l’autobús pe- 1. Si A i B són dos successos tals que p(A) 5 0,4;
2 2
tit? I si sap esquiar, quina probabilitat hi ha que viatgi al p( A ø B) 5 0,9 i p(A ø B) 5 0,8; A i B són incompatibles?
gran? Són independents? Justifica ambdues respostes.
} }
G: «escollir un alumne de l’autobús gran» p( A ø B) 5 p(A ù B) 5 0,9 p(A ù B) 5
S: «escollir un alumne que sap esquiar» 5 1 2 p(A ù B) 5 1 2 0,9 5 0,1

0,6 S Com que:

0,65 G p(A ù B) Þ 0 AùBÞ[ AiB
}
0,4 S
no són incompatibles.
0,9 S
0,35 } p(A ø B) 5 p(A) 1 p(B) 2 p(A ù B)
G
} p(B) 5 p(A ø B) 1 p(A ù B) 2 p(A) 5
0,1 S
5 0,8 1 0,1 2 0,4 5 0,5
} } }
p( G)?p( S/ G)
6
} } p(A)?p(B) 5 0,4?0,5 5 0,2
p( G/ S) 5 ——————————————
} } } } 5
p(G)?p( S/G) 1 p( G)?p( S/ G) p(A ù B) 5 0,1

0,35?0,1 0,035 p(A ù B) Þ p(A)?p(B) AiB

5 —————————— 5 ———— 5 0,1186
0,65?0,4 1 0,35?0,1 0,295 no són independents.
196 LA SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

2
2. Suposem que A i B són dos successos independents tals que e) p( A/B)
la probabilitat que succeeixi algun dels dos és de 0,7 i la }
p( A/B) 5 1 2 p(A/B) 5
probabilitat que succeeixin tots dos alhora és de 0,2. Calcu-
la p(A) i p(B).
7 8
p(A ø B) 5 p(A) 1 p(B) 2 p(A ù B) 5 1 2 —— 5 ——
15 15
2
p(A) 1 p(B) 5 p(A ø B) 1 p(A ù B) 5 f) p(A/ B)
5 0,7 1 0,2 5 0,9 }
p(A ù B)
}
p(A/ B) 5 —————
} 5
En ser independents: p( B)
p(A ù B) 5 p(A)?p(B) 2 7
p(A)?p(B) 5 0,2 — 2 ——
p(A) 2 p(A ù B) 3 60
5 —————————
} 5 —————— 5
6
p(A) 1 p(B) 5 0,9 p( B) 3
—
p(A)?p(B) 5 0,2 4
11
p(A) 5 0,5, p(B) 5 0,4 ——
o 20 11
5 ——— 5 ——
p(A) 5 0,4, p(B) 5 0,5 3 15
—
4
3. Dels successos A i B sabem que
1 4. Demostra que, si A i B són dos successos independents, tam-
2 2 2 2
p( A ù B) 5 —; bé ho són els successos A i B.
5
} }
2 2 3 p( A ù B) 5 p(A ø B) 5 1 2 p(A ø B) 5
p(A) 5 —; p( B) 5 —
3 4 5 1 2 [p(A) 1 p(B) 2 p(A ù B)] 5
Calcula: 5 1 2 [p(A) 1 p(B) 2 p(A)?p(B)] 5
} }
a) p(A ø B) 5 1 2 {1 2 p( A) 1 1 2 p( B) 2
} }
p(A ø B) 5 1 2 p(A ø B) 5 2 [1 2 p( A)]?[1 2 p( B)]} 5
} } } }
} } 1 4 5 p( A) 2 1 1 p( B) 1 [1 2 p( A)]?[1 2 p( B)] 5
5 1 2 p( A ù B) 5 1 2 — 5 — } } } }
5 5 5 p( A) 2 1 1 p( B) 1 1 2 p( A) 2 p( B) 1
b) p(A ù B) } } } }
1 p( A)?p( B) 5 p( A)?p( B)
p(A ø B) 5 p(A) 1 p(B) 2 p(A ù B)
5. Calcula la probabilitat que en llançar quatre vegades un ma-
p(A ù B) 5
teix dau la suma dels punts obtinguts sigui diferent de 4 i
5 p(A) 1 p(B) 2 p(A ø B) 5 de 24.
2 1 4 7 A: «obtenir una suma de punts igual a 4 o 24»
5 — 1 — 2 — 5 ——
3 4 5 60
c) p(B/A) A 5 {(1, 1, 1, 1), (6, 6, 6, 6)}

7 2 2 1
—— p(A) 5 — 5 ——— 5 ——
p(A ù B) 60 7 64 1296 648
p(B/A) 5 ————— 5 ——— 5 ——
p(A) 2 40 } 1 647
— p( A) 5 1 2 p(A) 5 1 2 —— 5 ——
3 648 648
d) p(A/B)
6. En una sala en què hi ha 20 persones, 14 de les quals llegei-
p(A ù B) xen el diari, 10 prenen cafè i 8 fan totes dues coses. Si selec-
p(A/B) 5 ————— 5 cionem dues persones a l’atzar, calcula la probabilitat que:
p(B)
7
——
60 7
5 ——— 5 ——
1 15
—
4
 MATEMÀTIQUES 1 LA 197

a) Totes dues prenguin cafè i no llegeixin el diari. 8. Calcula la probabilitat que en llançar un dau la suma dels
punts de les cares visibles sigui més gran que 18.
A: «dues persones prenguin cafè i no llegeixin el diari»
C2,2 1 A: «suma de punts de les cares visibles sigui més gran que 18»
p(A) 5 ——— 5 ———— 5 B: «punts de la cara no visible sigui 1 o 2» B 5 {1, 2}
C20,2 20?19
——— 2 1
2 p(A) 5 p(B) 5 — 5 —
1 1 6 3
5 ——— 5 ——
10?19 190 9. D’una caixa que conté 5 boles numerades de l’1 al 5:
b) Totes dues només facin una de les dues coses. a) Extraiem una bola rere l’altra fins a treure-les totes. Qui-
B: «les dues només facin una cosa» na probabilitat hi ha que surtin en l’ordre natural?
C6,2 1 C2,2 1 6?2 A: «que surtin en ordre natural»
p(B) 5 ————————— 5
C20,2 1 1 1
p(A) 5 —— 5 — 5 ——
6?5 P5 5! 120
—— 1 1 1 12
2 15 1 1 1 12 b) S’extreu una bola i es retorna a la caixa, i es repeteix
5 ———————— 5 —————— 5 això cinc vegades. Quina és ara la probabilitat que surtin en
10?19 190
l’ordre natural? Quina probabilitat hi ha que surti les cinc
28 14 vegades la mateixa bola?
5 —— 5 ——
190 95 1 1 1
p(A) 5 ——— 5 — 5 ———
c) Cap de les dues no faci res. VR5,5 5 5
3 125
C: «cap de les dues no faci res» B: «que surti la mateixa bola»
4?3 5 5 1 1
——
C4,2 2 2?3 p(B) 5 ——— 5 — 5 — 5 ——
5 4
p(C) 5 ——— 5 ———— 5 ———— 5 VR5,5 5 5 625
C20,2 10?19 10?19
3 3 10. Cinc persones es troben a l’interior d’un ascensor situat a la
5 ——— 5 —— planta baixa d’un edifici que consta de planta baixa i sis pisos.
5?19 95 Suposant que totes tenen la mateixa probabilitat de baixar en
d) Totes dues facin ambdues coses. qualsevol dels sis pisos, calcula les probabilitats següents:

D: «les dues facin les dues coses» a) Que totes les persones baixin al mateix pis.
8?7 A: «que totes baixin al mateix pis»
——

1 2
C8,2 2 4?7 1 5 6 1
p(D) 5 ——— 5 ———— 5 ———— 5 p(A) 5 6 — 5 — 5 — 5
C20,2 10?19 10?19 6 65 64
2?7 14 1
5 ——— 5 —— 5 ——— 5 0,000772
5?19 95 1 296
b) Que no baixi ningú als tres primers pisos.
7. Determina la probabilitat d’obtenir a la Loteria primitiva 6 B: «que no baixi ningú als tres primers pisos»
encerts, 5 encerts i el complementari, i 4 encerts jugant una

1 21 21 25
sola combinació de 6 nombres. 5 5 5 5 5 5
p(B) 5 — ? — ? —
A: «6 encerts» 6 6 6
1 1
5 1—2 5 0,0649
5 15
p(A) 5 ——— 5 —————
C49,6 13 983 816 6
B: «5 encerts i el complementari» c) Que als cinc primers pisos baixi una persona a cada pis.
C6,5?1 6 1 C: «que baixi una persona a cada pis dels cinc primers pisos»
p(B) 5 ——— 5 ————— 5 ————

1 2 1 2 1 2
C49,6 13 983 816 2 330 636 1 5 4 1 5 3 1 5 2
p(C) 5 —? — ?—? — ?—? — ?
C: «4 encerts» 6 6 6 6 6 6

1 21 2
C6,4?C43,2 13 545 645 1 5 1 1 5 5 10
p(C) 5 ————— 5 ————— 5 ———— ?—?—?— 5 — ? — 5 0,0000207
C49,6 13 983 816 665 896 6 6 6 6 6
 198 LA SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

11. Un estudiant s’ha preparat 22 temes d’un programa compost
de 30 temes, dels quals surten 3 per sorteig. Calcula la pro-
babilitat que:
a) Respongui correctament dos temes.
13. En una facultat universitària, el 25 % dels estudiants ha
suspès les matemàtiques, el 15 % ha suspès la química i el
10 % ha suspès totes dues assignatures. Si seleccionem un
alumne o una alumna a l’atzar, determina la probabilitat
que:

A: «respongui correctament 2 temes» M: «hagi suspès les matemàtiques»

Q: «hagi suspès la química»
22?21
——— ? 8 1 3 1
C22,2?C8,1 2 p(M) 5 —, p(Q) 5 ——, p(M ù Q) 5 ——
p(A) 5 ————— 5 —————— 5 4 20 10
C30,3 30?29?28
—————
3?2 a) Suspengui les matemàtiques, si ha suspès la química.
1
11?21?8 11?3?2 66 ——
5 —————— 5 ———— 5 —— p(M ù Q) 10 2
10?29?14 5?29 145 p(M/Q) 5 ————— 5 ——— 5 —
p(Q) 3 3
——
20
b) No respongui correctament cap dels tres temes.
B: «no respongui correctament cap dels 3 temes» b) Suspengui la química, si ha suspès les matemàtiques.
8?7?6 1
———— ——
C8,3 3?2 p(M ù Q) 10 2
p(B) 5 ——— 5 —————— 5 p(Q/M) 5 ————— 5 ——— 5 —
C30,3 30?29?28 p(M) 1 5
————— —
4
3?2
8?7 2 2 c) Suspengui les matemàtiques o la química.
5 ————— 5 ——— 5 ——
10?29?14 5?29 145 p(M ø Q) 5 p(M) 1 p(Q) 2 p(M ù Q) 5
1 3 1 6 3
5 — 1 —— 2 —— 5 —— 5 ——
12. a) Quan llancem dos daus, quina probabilitat hi ha d’obtenir 4 20 10 20 10
un nombre de punts la suma dels quals sigui 9? I que la
suma sigui múltiple de 3?
14. Un automòbil, abans de sortir al mercat, se sotmet a tres
controls de qualitat: mecànic, elèctric i de planxa. La pro-
A: «suma de punts igual a 9» babilitat que fallin els controls és, respectivament, 0,02,
0,01 i 0,07. Si la fàbrica treu al mercat 500 cotxes cada any,
4 1
p(A) 5 —— 5 — quants automòbils sortiran amb algun defecte?
36 9
M: «que falli el control mecànic»
B: «suma sigui múltiple de 3» }
p(M) 5 0,02 p(M) 5 0,98
12 1
p(B) 5 —— 5 — E: «que falli el control elèctric»
36 3 }
p(E) 5 0,01 p(E) 5 0,99

b) Si en llançar dos daus ha sortit un nombre de punts la X: «que falli el control de planxa»
suma dels quals és un múltiple de 3, calcula la probabili- }
tat que la suma sigui 9. p(X) 5 0,07 p(X) 5 0,93

S: «que falli almenys un dels controls»

4
—— } }
p(A ù B) 36 p(S) 5 p(M)?p(E)?p(X) 1
p(A/B) 5 ————— 5 ——— 5 } } } }
p(B) 12 1 p(M)?p(E)?p(X) 1 p(M)?p(E)?p(X) 1
—— } }
36 1 p(M)?p(E)?p(X) 1 p(M)?p(E)?p(X) 1
}
4 1 1 p(M)?p(E)?p(X) 1 p(M)?p(E)?p(X) 5
5 —— 5 —
12 3 5 0,02?0,99?0,93 1
 MATEMÀTIQUES 1 LA 199

1 2 1 2
1 0,98?0,01?0,93 1 0,98?0,99?0,07 1 2 1 1 1 1 1
5 — —— 1 —— 1 — —— 1 —— 5
1 0,02?0,01?0,93 1 0,02?0,99?0,07 1 3 11 11 3 11 11
1 0,98?0,01?0,07 1 0,02?0,01?0,07 5 2 2 1 2
5 —?—— 1 —?—— 5
5 0,018414 1 0,009114 1 0,067914 1 3 11 3 11

1 2
1 0,000186 1 0,001386 1 0,000686 1 2 1 2 2
5 — 1 — ?—— 5 ——
1 0,000014 5 0,097714 3 3 11 11
d) Surtin una bola vermella i una altra de blanca, en aquest
500?0,097714 5 48,857 . 49 automòbils ordre.
M: «surtin una de vermella i l’altra de blanca, en aquest ordre»
15. Disposem d’una moneda trucada, en la qual la probabilitat
que surti cara és el doble de la probabilitat que surti creu; 2 5 3 1 1 2
una caixa A amb 5 boles vermelles, 3 de blanques i 4 de gro- p(M) 5 —?——?—— 1 —?—?—— 5
3 12 11 3 3 11
gues i una altra caixa B amb 4 boles vermelles, 2 de blanques
i 6 de grogues. Llancem la moneda enlaire, si surt cara traiem 5 2 19
2 boles consecutivament de la caixa A, i si surt creu les 5 —— 1 —— 5 ——
66 99 198
traiem de la caixa B. Calcula la probabilitat que:

a) Surti creu quan llancem la moneda. 16. Un ordinador personal està contaminat per un virus i està
carregat amb dos programes antivirus P1 i P2, que actuen

6
p(C) 1 p(X) 5 1 independentment, l’un després de l’altre. El programa P1 de-
p(C) 5 2p(X) tecta la presència del virus amb una probabilitat de 0,9 i el
programa P2 el detecta amb una probabilitat de 0,8. Quina
2p(X) 1 p(X) 5 1 3p(X) 5 1 probabilitat hi ha que no es detecti el virus?
} }
1 2 A: «no es detecti el virus» A 5 P1 ù P2
p(X) 5 —, p(C) 5 — } } } }
3 3 p(A) 5 p( P1 ù P2) 5 p( P1)?p( P2) 5
b) Surtin dues boles del mateix color. 5 0,1?0,2 5 0,02
S: «les dues boles del mateix color»
17. Disposem de dues caixes A i B. La caixa A conté 4 boles

1
2 5 4 1 2 blanques i 2 boles negres i a la caixa B hi ha 3 boles blan-
p(S) 5 —? —— ?—— 1 —?—— 1 ques i 5 de negres. Escollim una caixa a l’atzar i traiem una bola,
3 12 11 4 11
a continuació, la introduïm a la caixa no escollida i traiem una

2 1
1 3 1 1 3 altra bola d’aquesta caixa. Calcula la probabilitat que:
1 —?—— 1 —? —?—— 1
3 11 3 3 11
a) La segona bola sigui negra.

2
1 1 1 5
1 —?—— 1 —?—— 5 S: «la segona bola sigui negra»
6 11 2 11

1
1 2 5 1 2
1 2
2 5 1 1 p(S) 5 —? —?— 1 —?— 1
5 — —— 1 —— 1 —— 1 2 3 9 3 3
3 33 22 11

2
3 2 5 3
1 —1—— 1 —— 1 ——2 5
1 1 1 5 1 —?— 1 —?— 5
8 7 8 7
3 11 66 22

1 2
2 19 1 1 19 1 1 10 2 3 15
5 —?—— 1 —?— 5 —— 1 — 5 5 — —— 1 — 1 —— 1 —— 5
3 66 3 3 99 9 2 27 9 28 56

30 10 1 1 463 1 209 209

5 —— 5 —— 5 —?——— 5 —?—— 5 ——
99 33 2 1 512 2 216 432

c) Surtin una bola blanca i l’altra groga. b) La primera sigui negra i la segona blanca.
T: «surtin una bola blanca i l’altra groga» T: «la primera sigui negra i la segona blanca»

1 2 1 2
2 1 4 1 3 1 1 1 5 4
p(T) 5 —? —?—— 1 —?—— 1 p(T) 5 — —?— 1 —?— 5
3 4 11 3 11 2 3 3 8 7

1 2 1 2
1 1 6 1 2 1 1 5 1 59 59
1 —? —?—— 1 —?—— 5 5 — — 1 —— 5 —?—— 5 ——
3 6 11 2 11 2 9 14 2 126 252
 200 LA SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

c) Totes dues boles siguin blanques. b) Un senyor ha llançat un nombre desconegut de daus, en-
tre 1 i 4, i la suma dels punts obtinguts ha estat 4. Quina
D: «les dues boles siguin blanques» probabilitat hi ha que hagi llançat dos daus?

1 2
1 2 4 3 5 B: «ha llançat dos daus»
p(D) 5 — —?— 1 —?— 5
2 3 9 8 7 p(A ù B)
p(B/A) 5 ————— 5
p(A)
1 2
1 8 15
5 — —— 1 —— 5 1
2 27 56 ——
12
1 853 853 5 —————————————— 5
5 —?——— 5 ——— 1 1 1 1
2 1512 3024 — 1 —— 1 —— 1 ———
6 12 72 1 296
1
18. Es realitza un sorteig entre tres alumnes. Per establir-ne el ——
12 1 296 108
guanyador, s’escriu en un paper la paraula premi i es deixen 5 ———— 5 ———— 5 ——
dos paperets en blanc. Què és preferible, escollir primer, 343 12?343 343
———
segon o tercer? 1 296
Si: «treure premi escollit en el lloc i», i 5 1, 2, 3
20. D’una cistella en què hi ha 20 pomes, 4 de les quals estan
1 macades, en cau una en una altra cistella en què hi havia 6
1r p(S1) 5 — pomes macades i 18 en bon estat. Escollim una poma de la
3 segona cistella i no està macada. Quina probabilitat hi ha
} que la poma que ha caigut de la primera cistella fos bona?
2n p( S1 ù S2) 5
B: «que sigui una poma bona»
} } 2 1 1
5 p( S1)?p(S2/ S1) 5 —?— 5 —
3 2 3 p(B1)?p(B2 /B1)
p(B1 /B2)5 ————————————––––––— } } 5
} } p(B1)?p(B2 /B1) 1 p( B1)? p(B2 / B1)
3r p( S1 ù S2 ù S3) 5
} } } } 4 19 76
5 p( S1 ù S2)?p(S3/( S1 ù S2)) 5 — ?— ——
5 25 125
5 ————————— 5 ———————— 5
4 19 1 18 76 18
} } } } } —?— 1 —?— —— 1 ——
5 p( S1)?p( S2/ S1)?p(S3/( S1 ù S2)) 5 5 25 5 25 125 125
76
2 1 1 ——
5 —?—?1 5 — 125 76 38
3 2 3 5 ———— 5 — 5 —
94 94 47
——
No importa, ja que la probabilitat és la mateixa. 125

19. a) Calcula la probabilitat que la suma dels punts obtinguts 21. En un institut el 65 % dels alumnes són noies. El 10 % dels
sigui 4 quan llancem un dau, quan en llancem 2, quan en nois no practica cap esport, mentre que el 70 % de les noies
fa esport. Escollim un o una alumne/a a l’atzar i resulta
llancem 3 i, finalment, quan en llancem 4.
que fa esport. Quina probabilitat hi ha que sigui noia? I que
A: «obtenir 4 punts» sigui noi si no fa esport?
1 S: «que l’alumne escollit faci esport»
En llançar un dau: P(A) 5 — N: «que sigui noia»
6
3 1 p(N)?p(S/N)
En llançar dos daus: P(A) 5 —— 5 —— p(N/S) 5 —————————————— } } 5
36 12 p(N)?p(S/N) 1 p( N)?p(S/ N)

3 1 0,65?0,7 0,455
(

En llançar tres daus: P(A) 5 —— 5 —— 5 —————————— 5 ———— 5 0,590

216 72 0,65?0,7 1 0,35?0,9 0,77
} } }
1 } } p( N)?p( S/ N)
En llançar quatre daus: P(A) 5 ——— p( N/ S) 5 ——————————————
} } } } 5
1 296 p( N)?p( S/ N) 1 p(N)?p( S/N)
 MATEMÀTIQUES 1 LA 201

0,35?0,1 24. En una població, el 30 % dels habitants pateix una malaltia.

5 —————————— 5 Es realitza una prova per diagnosticar-la i s’anomenen A i B
0,35?0,1 1 0,65?0,3 els dos únics resultats possibles de la prova. Se sap que si la
0,035 prova es fa a un individu que té la malaltia, la probabilitat
5 ———— 5 0,152174 que el resultat sigui A és del 90 %, però si es fa a un indivi-
0,23 du sa, la probabilitat que el resultat sigui A és del 5 %.

M: «que tingui la malaltia»

22. Disposem de tres monedes. La primera té dues cares; a la
segona la probabilitat de sortir cara i de sortir creu és la ma- a) Es fa la prova a un individu seleccionat a l’atzar. Quina
teixa, i a la tercera la probabilitat que surti cara és del 30 %. probabilitat hi ha que el resultat sigui B?
S’escull una d’aquestes tres monedes a l’atzar i es llança en-
}
laire. Sabent que ha sortit cara, calcula la probabilitat que p(B) 5 p(M ù B) 1 p( M ù B) 5
la moneda escollida hagi estat la primera. } }
5 p(M)?p(B/M) 1 p( M)?p(B/ M) 5
p(M1 /C) 5
5 0,3?0,1 1 0,7?0,95 5
p(M1)?p(C/M1) 5 0,03 1 0,665 5 0,695
5 —————————————————————— 5
p(M1)?p(C/M1) 1 p(M2)?p(C/M2) 1 p(M3)?p(C/M3)
b) Es fa la prova a una persona i s’obté com a resultat B.
Quina probabilitat hi ha que no tingui la malaltia?
1
—?1 }
3 } p( M ù B)
5 —————————————— 5 p( M/B) 5 ————— 5
1 1 1 1 3 p(B)
—?1 1 —?— 1 —?—— } }
3 3 2 3 10 p( M)?p(B/ M) 0,7?0,95
5 ——————— 5 ————— 5
p(B) 0,695
1 1
— — 0,665
3 3 5 5 ——— 5 0,95683
5 ————————— 5 —— 5 — 0,695
1 1 1 3 9
— 1 — 1 —— —
3 6 10 5 25. En un institut, el 30 % de l’alumnat són noies. Se sap que el
40 % de les noies ha anat al cinema l’últim cap de setmana
i que el 70 % dels nois també hi ha anat. Es tria un alumne
a l’atzar. Quina és la probabilitat que hagi anat al cinema?
23. En una determinada fàbrica d’electrodomèstics s’ha detectat
que un de cada 100 frigorífics té un defecte al sistema de La probabilitat que sigui noia que hagi anat al cinema és:
congelació. Per solucionar el problema, es posa en marxa un
dispositiu per poder detectar aquest defecte abans que el 3 4 12
? 5
frigorífic surti al mercat. No obstant això, aquest dispositiu 10 10 100
no és fiable del tot, concretament, si el frigorífic té el de-
La probabilitat que sigui noi que hagi anat al cinema és:
fecte, el dispositiu el detecta en el 95 % dels casos, mentre
que si no el té, el dispositiu el dóna com a defectuós en un 7 7 49
2 % de les vegades. Si el dispositiu de control indica que ? 5
10 10 100
un frigorífic és defectuós, quina probabilitat hi ha que el
frigorífic no tingui cap defecte? La probabilitat que un alumne hagi anat al cinema és la suma de
totes dues:
D: «que sigui defectuós»
12 49 61
? 5 5 0,61
S: «que detecti el defecte» 100 100 100
} }
} p( D)?p(S/ D) 26. En una competició esportiva de tir amb arc, un arquer té una pro-
p( D/S) 5 ——————————————
} } 5
p( D)?p(S/ D) 1 p(D)?p(S/D) babilitat de 0,6 de fer diana cada cop que dispara una fletxa.
Se sap que ha fet tres dianes en sis intents. Calcula la proba-
bilitat que hagi fet diana en el primer dels sis intents.
0,99?0,02
5 ——————————— 5 Es tracta d’una probabilitat a priori i hem d’aplicar la fórmula de
0,99?0,02 1 0,01?0,95
Bayes:
0,0198 10 ? 0,6 ? 0,62 ? 0,63 1
5 ———— 5 0,675768 P5 5
2 3 3 2
0,0293 10 ? 0,6 ? 0,6 ? 0,6 1 10 ? 0,4? 0,6 ? 0,4 2