Solucionari U07 3ESO

Successions numèriques 7
CLAUS PER COMENÇAR
2n  1
2
n n
a) 4n b) 1 c) d)   e) 3n – 3
3 5 2
a) 65 : 63  62 d) (2)6  64
9 3 6
2 2 2
b) (2)5  32 e)   :   
5 5 5
3 4
3 3 3
c)         f) ((2)3)2  (2)6  64
4 4 4
INTERPRETA LA IMATGE
Si comptem els espais, «Demà aniré a la festa.» té 22 caràcters.

A més, hem de comptar un espai final per a la resposta.
Cada resposta «Jo també» conté 8 caràcters.
També hem de comptar un espai final més per a la resposta següent.
22  1  (8  1)n  160
9n  137 → n  15,2
Com a molt s’hi afegiran 15 persones.
214
T'HI ATREVEIXES?
1  4  9  16  25  36  49  140 → En Dídac pot fer una torre de 7 pisos.
No es pot.
Si tenim 2 amebes, en el primer minut hi haurà 2 · 21  4 amebes; en el segon minut hi haurà 2 · 22  8 amebes,
i en el minut 120 hi haurà 2 · 2120  2121 amebes.
Si al principi hi ha 1 ameba, en el primer minut hi haurà 21 amebes; en el segon minut, 22, i en el minut 120 hi haurà
2120. Per arribar a 2121 amebes, han de passar 2 hores i 1 minut; així doncs, en el minut 121 hi haurà 2121 amebes.
Gasta dia 1: 25 € Queden: 25 €

Gasta dia 2: 12,50 € Queden: 12,50 €
Gasta dia 3: 6,25 € Queden: 6,25 €
Gasta dia 4: 3,125  3,13 € Queden: 3,12 €
Gasta dia 8: 0,195  0,20 € Queden: 0,19 €
Gasta dia 9: 0,095  0,10 € Queden: 0,09 €
Gasta dia 10: 0,045  0,05 € Queden: 0,04 €
Gasta dia 13: 0,005  0,01 € Queden: 0 €
Gasta la seva última moneda el dia 13.
215
5 3
20  r 
1 r 4
ACTIVITATS
a) a1  6, a3  8, a6  11
b) a1  0, a3  4, a6  10
c) a1  1, a3  0,01, a6  0,00001
Resposta oberta. Per exemple:

Successions finites: Nombres divisors de 25 i nombres parells de dues xifres.
Successions infinites: Nombres senars i nombres múltiples de 3.
a) Cada terme és el doble que l’anterior: a5  48, a6  96, a7  192, a8  384, a9  768, a10  1.536.
b) Cada terme és igual a l’anterior més 4: a5  19, a6  23, a7  27, a8  31, a9  35, a10  39.
c) Cada terme és igual a l’anterior menys 4: a5  13, a6  17, a7  21, a8  25, a9  29, a10  33.
d) El primer terme és 3, el segon és 4 i la resta són la suma dels dos termes anteriors:
a5  47, a6  76, a7  123, a8  199, a9  322, a10  521.
2, 3, 4, 9, 16, 29, 54, 99...
a) 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 c) , 1, , 2, , 3, ,4
b) 8, 5, 0, 7, 16, 27, 40, 55 d) 2, , , , , , ,
216
a) a3  3, a5  3, a10  3

b) a3  11, a5  59, a10  3.842
an  an  1  an  2  1
a) No és una progressió aritmètica. c) És una progressió aritmètica amb d  .
b) És una progressió aritmètica amb d  4. d) No és una progressió aritmètica.
a) La successió és 6, 1, 4..., per tant d  5 i a1  6.

b) La successió és 7, 4, 1..., per tant d  3 i a1  7.
an  a1  (n  1)d
2  1 1 n 2
an   (n  1)      an  
3  2 2 3
a) d  2 b) d  5 c) d 
a) d  4 b) d  c) d  6 d) d 
217
a) 21  12  3d → d  3 c) 60  60  6d → d  20
b) 34  8  7d → d  6 d) 83  3  16d → d  5
an  5  (n  1) · (2)  2n  7
a3  a1  (3  1) · d → 9  a1  2 · 7 → a1  5
an  5  (n  1) · 7  7n  12
a) an  7  (n  1) · 5  5n  12 d) an   (n  1) ·  n
b) an   (n  1) ·  n  3 e) an  50  (n  1) · (10)  10n  60
c) an  5  (n  1) · 7  7n  2 f) an   (n  1) ·  n
a) 1  36  5d → d  7; a1  43; an  43  (n  1) · (7)  7n  50

b) 53  26  3d → d  9; a1  100; an  100  (n  1) · 9  9n  109
c) 50  25  5d → d  5; a1  5; an  5  (n  1) · 5  5n
d) 28  3,5  7d → d  3,5; a1  7; an  7  (n  1) · 3,5  3,5n  10,5
218
a1 a25 25 2 98 25
a) a1  2; d  4; a25  98 → S 25
→ S 25  1.250
2 2
1 5
25
1 1 5 a1 a25 25 10 2 65
b) a1 ;d ; a25 ; → S 25 → S 25
10 10 2 2 2 2
a1 a25 25 50 190 25
c) a1  50; d  10; a25  190; → S 25 → S 25  1.750
2 2
5 53
25
5 53 a1 a25 25 3 3 725
d) a1 ; d  2 ; a25 ; → S 25 → S 25
3 3 3 2 2 3
a  a100   100  5  193  100

a) S100  → S   9.400
1
100
2 2
a  a100   100  3  135   100

b) S100  → S   6.900
1
100
2 2
a1 a8 8 a4 a5 8
a1  a8  a4  a5  28 → S8  28 · 4  112
2 2
a) a20  24  19 · (3)  33 → S20 

 24  33  20  90
2
b) a20  44  19 · ()  6 → S20 

 44  6   20  500
2
 312  122   20
c) a1  312; a20  122 → S20   4.340
2
 1  17   20
 
d) a1  1; a20 
17
→ S20 
 2 
 75
2 2
219
a  a18   18 1  103  18
a) S18  → S18   936
1
2 2
 5  49   18
 a1  a18   18  
b) S18  → S18 
2 6   96
2 2
a  a18   18  12  39   18
c) S18  → S18   243
1
2 2
 1  18   18
 a1  a18   18  
d) S18  → S18 
3 3   57
2 2
 3  71   18
a  a18   18   333
e) S18 
1
→ S18 
 4 4 

2 2 2
a  a18   18 145  110   18
f) S18  → S18   315
1
2 2
a  a25   25  5  115  25
S25  1
→ S25   1.375
2 2
a  a45   45 1  177   45
a) S45  → S45   4.005
1
2 2
 1  41   45
 a1  a45   45  
b) S45  → S45 
 3 
 285
2 2
a  a45   45  2  130   45
c) S45  → S45   2.880
1
2 2
 7  37   45
a  a45   45  
d) S45 
1
→ S45 
5 5   135
2 2
220
 5  a   15
S15  240  15
→ a15  37
2
a15  37  5  14d → d  3; a30  5  29 · 3  82
a  a30   30  5  82   30
S30  1
  1.155
2 2
a  27   20
S20  160  1
→ a1  11
2
a20  27  11  19d → d  2; a50  11  49 · (2)  87
a  a50   50 11  87   50
S50  1
  1.900
2 2
a1  3; d  3; a7  3  6 · 3  21
a  a7   7  3  21  7
S7  1
  84
2 2
Són progressions geomètriques les successions dels apartats b), c) i e).
a) a1  (2) · 31  6 a3  (2) · 33  54

b) a1  5 · 21  1  5 a3  5 · 23  1  20
221
11 31
1 1 1 1 1 1
c) a1  ·  a3  · 
5  2  20 5  2  80
d) a1  3 · (1)1  2  3 a3  3 · (1)3  2  3
an  a1 · rn – 1
n 1
1
an  3   
2
a) an  5 · 3n  1 a6  5 · 36  1  1.215
 3  3  3
n 1 n 1 7
b) an  3   a6   27 3
1 1
 2r2 → r  
2 2
1 1 1
n1 4
1
Si r  , → a1  4; an  4 ·   i a5  4 ·   
2 2 2 4
De la mateixa manera, obtindríem la solució prenent l’arrel negativa.
3 9 27
4 16 64 2  2 3
a) r    4 c) r  2 
1 4 16 1 3 9
2 2 2
3 2 6 6 2 12 36 108
b) r     2 d) r    3
3 3 2 6 4 12 36
222
2
1 2 1
a) a1  4 · (2)0  4; r  2 c) a1  6 ·     ; r 
3 3 3
1 1 5 3
b) a1  ·5  ;r5 d) a1  3 · 21  ;r2
7 7 2
1
a) 50  2 · r2 → r   5 c) 1  64 · r3 → r 
4
9 4 3 16 1
b)  ·r4 → r   d)  48 · r5 → r 
4 9 2 81 3
a) an  a1 · rn  1  2 · 5n  1
 5   5
n 1 n
b) an  a1 · rn  1  5
1
c) an  a1 · rn  1   (2)n  1  (2)n  4
8
3
d) an  a1 · rn  1  · 2n  1  3 · 2n  3
4
223
 1
n1
1
a) 1  32 · r5 → r   ; a1  64; an  64 ·     (2)7  n
2  2
b) 48  3 · r2 → r   4;
3 3
Si r  4 → a1   ; an   · 4n  1  3 · 4n  4
64 64
   3   4  1   629.145
10
a1  r  1
10
a) S10 
r 1 4  1
b) S10 

a1  r  1
10
 5  5 
10
1   3.124 5
 781 5  3.905
r 1 5 1 5 1
c) S10 
a1   r 10  1
1
 8

  2   1
10

341 
r 1 2  1 8
  3  1
1 10
a1   r 10  1
d) S10  2  14.762
r 1 3 1
a1   r 9  1 35   59  1   5.460
 5
n1
a) an  35 · ; S9   5  27.335
r 1 5 1
4 a1  r 9  1
4
   3  1
9
 19.682   
b) an   · (3) ; S9 
n1
 3  
3 r 1 3  1 3
224
La successió és an  3 · 2n  1;
Per determinar la sisena bifurcació calculem a7.
a1   r n  1 3   27  1
S7    381
r 1 2 1
381  3  378 → Les bifurcacions tenen 378 km, sense comptar el tram inicial.
 1   7
1      1

a1  r  1
7
  2   127
a) S 7  
r 1 1 64
1
2
b) 0,4  0,1 · r → r 2
2
Si r  2, S7 

a1  r  1
7
  0,1   2 7

1
 12,7
r 1 2 1
1 1
c)   3 · r2 → r  
3 3
 1 
7

9      1 
Si r 
1
, a1  9 → S 7 

a1  r  1
7
  3   
1.093
4
3 r 1 1 3
1
3
225

a1  r  1
6
  1 3 6
1   364
a) S6 
r 1 3 1
  1 6 
32     1

a1  r  1
6
   2  
1    63
2
b) 8  a1 ·   → a1  32 S6 
2 r 1 1
1
2
   2    2    21
1
1
6
c) 2  a1 · (2) → a1   2
1
S6 

a1  r  1
6
2 r 1 2  1 2
d) 9  a1 ·  3
4
→ a1  1 S6 

a1  r  1
6
 1  3  16
 13 3  13
r 1 3 1
 5
n
an  2 5 · a1  2 5 r 5
S10 

a1  r  1
n
2 5  5  1  6.248
10
5
 1.562 5  7.810
r 1 5 1 5 1
a6  a1  r 5 → 256  8 · r5 → r  2
a1   r n  1 8   2n  1
Sn  →  504 → n  6
r 1 2 1
S7 

a1  r  1
7
  3  3 7
 1
 3.279 persones
r 1 3 1
226
a) r 
25 1 100 400
 S  
100 4 1 3
1
4
b) r 
1 10 100
S  
10 1 9
1
10
c) r 
4 1 20
 S   25
20 5 1
1
5
1 4
r S  5
5 1
1
5
1
n1 
2  1  1
a) an         
1 1
, a1   , r   → S  5  2
5  2  2 5 2 1 15
1
2
2 6
b) a1  6, r  → S  18
3 2
1
3
8
2 n1
1 1 8 1 2
c) an  8    , a1   , r  → S  25 
 
5 5 25 5
1
1 5
5
1
1 2 1
d) a1  , r  → S  10 
10 5 2 6
1
5
a1
La suma dels infinits termes d’una progressió geomètrica amb raó entre –1 i 1 és . Aquesta suma és finita.
1 r
227
5
 2 
a) C f  1.200  1    1.324,90 €
 100 
4
 3 
b) C f  1.200   1    1.350,61 €
 100 
8
 4, 2 
c) C f  1.200   1    1.667,72 €
 100 
Si expressem el temps en anys, t  6  0,417  0,0329  6,4499 anys

6,4499
 3, 4 
1.245  C  1   → C  1.003,49 €
 100 
10
 3 
5
 6 
C f  C  1    C 1,338 C f  C  1    C 1,343
 100   100 
El dipòsit de 10 anys al 3 % genera més beneficis.
ACTIVITATS FINALS
a) 4, 7, 10, 13, 16, 19, 22...

b) 6, 12, 24, 48, 96, 192, 384...
c) 3, 4, 6, 9, 13, 18, 24, 31...
d) 5, 10, 15, 20, 25, 30, 35...
e) 3, 33, 333, 3.333, 33.333, 333.333, 3.333.333...
f) 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8...
228
a) an  2n  1 → a11  21 i a17  33
b) 2n  1  11 → n  6; 2n  1  17 → n  9
c) 2n  1  23 → n  12; 2n  1  35 → n  18
Hi ha 5 termes: a13, a14, a15, a16 i a17, que adopten els valors 25, 27, 29, 31 i 33, respectivament.
a) La successió és recurrent i el terme general és: an  an  1  an  2

31  12  19  a6
b) La successió és aritmètica i el terme general és: an  3n  1
31  3n  1 → n  10 → a10  31
a) El terme general és n3. El terme que falta és 64.

b) El terme general és an  1  4n. El terme que falta és 17.
c) El terme general és an  3n  1. El terme que falta és 8.
d) El terme general és an  7n. El terme que falta és 14.
e) El terme general és an  3n  1. El terme que falta és 27.
a) 4, 1, 6, 11...
b) 7, 4, 1, 2...
c) 100; 10; 1; 0,1...
d) 3, 9, 81, 6.561...
229
a) 5, 10, 20, 40...

b) 5, 14, 23, 32...
c) 5, 30, 930, 865.830...
a) 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15 e) 1, 8, 15, 22, 29, 36, 43

b) 1, 5, 9, 13, 17, 21, 25 f) 0, 4, 10, 18, 28, 40, 54
c) 4, 1, 2, 5, 8, 11, 14 g) 4, 1, 0, 1, 4, 9, 16
3 5 7 1 5 7 11 13
d) 1, , 2, , 3, ,4 h)  , 1,  ,  , 3,  ,
2 2 2 3 3 3 3 3
a) 2, 4, 8, 16 d) 4, 9, 16, 25

1 1 1 3 9 27 81
b) 1, , , e) , , ,
2 4 8 2 4 8 16
c) 4, 8, 16, 32 f) 4, 0, 4, 16
a) 4n  3  27 → 4n  24 → n  6 → a6  27
b) 2n  1  27 → 2n  28 → n  14 → a14  27
c) 5n  7  27 → 5n  20 → n  4 → a4  27
d) n2  n  3  27 → n  6 → a6  27
e) 3 · (n  2)2  27 → n  5 → a5  27
f) n2  2n  8  27 → n  5 → a5  27
230
a) a3  (1)4 · 9  9 a4  (1)5 · 12  12

1 7 1 26
b) a2  2 a3  3 
4 4 9 9
c) a4  43 · (1)4  64 a5  53 · (1)5  125
d) a6  12  36  3  21 a8  16  64  3  45
a)   3,1415926 → a4  5 i a5  9 → No se’n pot descriure el terme general.
b) 3 1, 732050808... → a4 1, 7321 i a5 1, 73205 → No se’n pot descriure el terme general.
c) La successió és: 2, 2 2, 3 2, 4 2, ... → a4  4 , a5  5 , an  n
a) 3, 2, 5, 4, 23...

1 11 17
b) 4, 6, , , ...
2 12 6
15 35
c) 2, 8, 7, , ...
2 4
231
a) an  n e) an  2n  4
b) an  2n f) an  2n
c) an  2n  1 g) an  2n
d) an  2n  3 h) an  3n · (1)n  1
1 1
a) an  d) an 
2 1
n
n
1 n3
b) an  e) an 
n 1 n
2 1
n
1
c) an  n
f) an  n
2 2
8
a) an  6n  1 b) an  2n 
3
a) És el doble de la successió → an  2n2

b) Comença en el segon terme → an  (n  1)2
c) Suma 2 a cada terme → an  n2  2
 n  3 2
d) Comença en el quart terme i divideix la successió entre 3 → an 

3
232
a) És progressió aritmètica: an  3n i d  3
b) No és progressió aritmètica.
c) No és progressió aritmètica.
d) És progressió aritmètica: an  6  3n i d  3
a) an  5  2n d) an  4n  5
b) an  7  4n e) an  11  3n
c) an  3  2n f) an  3n  12
a) d  a2  a1  4 a5  a1  4d  3  16  19
b) a7  a3  4d → 8  4  4d → d  3 a5  a3  2d  4  6  2
c) a6  a3  3d → 23  8  3d → d  5 a5  a3  2d  8  10  18
d) a10  a5  5d → 5  5d → d  1 a5  0
a) a12  a4  8d → 22  6  8d → d  2
a6  a4  2d  10 a8  a4  4d  14
b) a7  a2  5d → 42  12  5d → d  6
a6  a7  d  36 a8  a7  d  48
c) a4  a1  3d → 34  7  3d → d  9
a6  a4  2d  52 a8  a4  4d  70
d) a7  a3  4d → 3  7  4d → d  1
a 6  a7  d  4 a8  a7  d  2
233
a) an  a5  (n  5) · d → an  2n  7
b) an  a10  (n  10) · d → an  220  15n
c) an  a2  (n  2) · d → an  12n  36
d) a6  a3  3d → 3  24  3d → d  9
an  a3  (n  3) · d → an  51  9n
e) a12  a8  4d → 18  6  4d → d  6
an  a8  (n  8) · d → an  6n  54
f) a6  a4  2d → 28  8  2d → d  10
an  a4  (n  4) · d → an  10n  32
a) 2, 5, 8, 11, 14... → d  3 c) 0, 5, 10, 15, 20... → d  5

b) 1, 5, 9, 13, 17... → d  4 d) 4, 8, 12, 16, 20... → d  4
a) 24  3n  6 → n  6 → a6  24
b) 24  2n  10 → n  17 → a17  24
c) 24  8  n → n  16 → No pertany a la successió.
d) 24  4n  12 → n  3 → a3  24
a) a4  13  a1  3d
a11  41  a2  41  a1  d  a1  10d → 41  2a1  11d
Si resolem conjuntament: a1  4 i d  3 → an  4  (n  1) · 3  3n  1
b) a7  4  a5  4  a1  4d  a1  6d → 4  2d → d  2
a3  1  a1  2d → a1  3
Per tant, el terme general és: an  3  (n  1) · (2)  5  2n
234
c) a3  6  a1  2d
a8  21  a1  a1  7d → 21  2a1  7d
Si resolem conjuntament: a1  0 i d  3 → an  (n  1) · 3  3n  3
d) a6  25  a1  a1  5d → 25  5d → d  5
a2  2  a1  d → a1  3
Per tant, el terme general és: an  3  (n  1) · 5  5n  8
a) a5  a1  4d  8 → d  2 La successió és: 1, 3, 5, 7, 9...

b) a6  a1  5d  15 → d  3 La successió és: 3, 6, 9, 12, 15, 18...
c) a7  a1  6d  24 → d  4 La successió és: 4, 0, 4, 8, 12, 16, 20...
d) a8  a1  7d  56 → d  8 La successió és: 2, 10, 18, 26, 34, 42, 50, 58...
a1  4  3  1
a12  4 · 12  3  45
a25  4 · 25  3  97
a  a12   12
S12  1
 (1  45) · 6  276
2
a  a25   25  1  97   25
S25  1
  1.225
2 2
235
a) a6  a4  2d  20 → d  10
a1  a4  3d → a1  8  30  22
a30  a1  29d → a30  22  290  268
 3.690
b) a1  a10  9d → a1  70  135  205

a30  a1  29d → a30  205  435  230
 375
1
c) a4  a3  d 
3
1 2 1 1 29 57
a1  a3  2d → a1  a30  a1  29d → a30 
2 3 6 6 3 6
d) a9  4a4 → a1  8 · (3)  4 · (a1  3 · (3)) → a1  4

a30  a1  29d → a30  4  29 · (3)  83
 1.185
a  a16   16
a) S16  528  → 66  a1  3 → a1  63
1
2
a16  a1  15d → 3  63  15d → d  4
an  a1  (n  1) · d → an  67  4n
b) a1  a3  2d  11  2d; a35  a1  34d  a3  2d  34d  a3  32d  11  32d
a  a35   35  22  30d   35
S35  1.960  1
 → 1.960  (11  15d) · 35 → d  3 1.960
2 2
a1  5 an  a1  (n  1) · d → an  3n  2
236
a  a52   52
c) S52  6.682  → 6.682  (1  1  51d) · 26 → d  5 6.682
1
2
an  a1  (n  1) · d → an  5n  4
a  a13   13
d) a1  a8  7d y a13  a8  5d → S13  0  → 0  8  7d  8  5d → d  8
1
2
a1  8  56  48 i an  8n  56
a  a50   50
a) an  n → S50   (1  50) · 25  1.275
1
2
b) an  2n 2n  100 → n  50
a  a50   50
S50  1
 (2  100) · 25  2.550
2
c) an  99  3n; a1  102, a33  198;
S
 a1  a33   33  4.950
2
d) an  2n  1 2n  1  79 → n  40
 a1  a40   40
S  (1  79) · 20  1.600
2
e) 11.130 : 2  5.565. Tan sols hauríem de sumar dos parells consecutius: 5.564  5.566  11.130.
Si els sumem començant des del 2:
a  an   n  2  2n   n
Sn  1
  11.130 → n2  n  11.130  0 → n  105
2 2
Hem de sumar els 105 primers nombres parells.
a  an   n 1  2n  1  n
f) Sn    2.916 → n2  2.916 → n  54
1
2 2
(a1  a5)  (a2  a4)  2a3
a  a5   5 5  2a3
S5  80  1
 → 32  2a3 → a3  16
2 2
a1  8, a2  12, a3  16, a4  20, a5  24
237
5  a   n
an  2n  3; Sn  780  ; 780 · 2  (5  3  2n) · n → n2  4n  780  0 → n  26
n
a) 2, 6, 18, 54, 162... c) 3, 12, 48, 192, 768...

b) 1, 3, 9, 27, 81... d) 2, 4, 8, 16, 32...
a) Geomètrica de raó 3. d) Geomètrica de raó 1.

1
b) Aritmètica de diferència 2. e) Geomètrica de raó .
4
1
c) Geomètrica de raó . f) Geomètrica de raó 5.
2
Les progressions b), c) i d) no són geomètriques.

7
a) Geomètrica de raó 2. e) Geomètrica de raó .
2
a) an  (1) · 2n  1 d) an  (2)n
b) an  3 · (4)n  1 e) an  4n  1
 1 2
n1 n1
c) an  8 ·    f) an  (9) ·  
 3 3
238
n4 n 1
3
a) an  270    
53
2 2
n 5
b) an  5 · (5)n  3
n2
2 2n
c) an  12    
3 3n3
d) an  10n  5
a) 3, 9, 27, 81, 243... → r  3 c) r
b) 12, 24, 48, 96, 192... → r  2 d) 2.401, 343, 49, 7, … r 
a) r  6 : 3  2; a4  3 · 23  24
1
b) r  4 : (16)   ; a4  a3 · r → a4  4 ·
  1   1
 
4  4
c) r2  2.048 : 32  64 → r  8
Si r  8 → a4  a3 · r → a4  32 · 8  256
d) r2  2.187 : 243  9 → r  3
Si r  3 → a4  a5 : r → a4  243 : 3  81
1 1 1
a) r2  27 : 243  →r  Considerem r 
9 3 3
1 1
a3  a5 : r2  243 :  2 187; a6  a5 · r  243 ·  81
9 3
239
8 16 5
b) r  : 
5 25 2
 5  125
3
8 5
a3  a2 · r    4; a6  a3 · r  4 ·   
3
5 2 2 2
c) r2  432 : 12  36 → r  6 Considerem r  6
a3  a2 · r  12 · 6  72; a6  a4 · r2  432 · 36  15.552
d) r  1 : (1)  1;
a3  a4 : r  1 : (1)  1; a6  a4 · r2  1 · 1  1
1 1 1
a) r2  3 : 12  →r  Considerem r 
4 2 2
1 1
Si r  , a4  a1 · r3 → a1  12 :  96
2 8
b) r  6 : (6)  1; a2  a1 · r → a1  (6) : (1)  6

1
c) r  512 : 128  4; a6  a1 · r5 → a1  128 : (1.024)  
8
d) r2  0,001 : 0,1  0,01 → r  0,1 Considerem r  0,1
Si r  0,1 → a3  a1 · r2 → a1  0,1 : 0,01  10
…
…
240
1
a) an  a3 · rn  3 → 12  12 · 10n  3 →  10n  3 → n  1
500 5 100
b) an  a3 · rn  3 → 240.000  12 · 10n  3 → 100.000  10n  3 → n  8

5
n 1
4 27  4 
r ; an  3    →n3 Així doncs, a3  3 i a4  4
3 16  3 
an  a6 · rn  6 → 3.720.087  1.701 · 3n  6 → 2.187  3n  6 → n  13. És el terme a13.
S5 

a1  r  1
5
 S 

2   5   1
5

 1.042
r 1 5  1
5
S10 

a1  r  1
10
S 

2   5   1
10
  3.255.208
r 1 5  1
10
S15 

a1  r  1
15
 S 
2  5  1 15
 10.172.526.042
r 1 5  1
15
a) S7 

a1  r  1
7
 S 
18  3  1  7
  19.674
r 1 3 1
7
 
1
  S  3 1
7
a1  r  1
7
1093
b) S7   3 
r 1 3 1
7
3
241
c) S7 

a1  r  1
7
 S 

24  2  1
7
  3.048
r 1 2 1
7
d) S7 

a1  r  1
7
 S 
1  2  1  43
7
r 1 2  1
7
a) S6 

a1  r  1
6
 S 

7  4 1
6
  9.555
r 1 4 1
6
 
4
 3 1
 →S
10
a1  r  1
10
4 4 118.096
b) a1  :3   81
2
; S10  
3 1
10
9 81 r 1 81
  1 8 
10      1
a1   r 8  1  5 

 195.312

c) S8  → S8 
r 1 1 15.625
1
5
a1 10 25 a1 16
a) S  S   b) S  S   64
1 r 1
1 2 1 r 1
3
5 4
1
a1 4 1
a) S    3 r 
1 r 9 1 r 4
1 1 1 1 1
La successió és , , , , ...
3 12 48 192 768
a1 15 a
b) S    1  a1  3
1 r 4 1 1
5
3 3 3 3
La successió és 3, , , , ...
5 25 125 625
242
a1   r 9  1 10   29  1
r3  8 → r  2 → a1  10 S9   S9   5.110
r 1 2 1
  1 5 
a1      1 
a1   r  1  5 
5
a) S5  →
781

 →a 5
r 1
1
500 1 4
1
5
5 1 1 1 1
Així doncs, la successió és , , , , ...
4 4 20 100 500
5
a1 25
b) S  S  4 
1 r 1
1 16
5
781 25
Les dues sumes són pràcticament iguals:  1,562 i  1,5625
500 16
És una progressió geomètrica amb r  1,2 i a1  0,75.

a10  0,75 · 1,29  3,87 m farà al cap de 10 anys, per tant haurà crescut:
3,87  0,75  3,12 m
És una progressió geomètrica amb r  0,5 i a1  1. El cinquè bot és el terme sisè

de la progressió: a6  1 · 0,55  0,03125 m
243
2
És una progressió geomètrica amb r  i a1  1.
3
 2  7 
1     1
 3  
La suma dels 7 primers termes és: S7    2,82 m
2
1
3
a) La successió dels perímetres és 4, 8, 12, 16... És una progressió aritmètica amb d  4.
b) La successió de les diagonals és 2, 2 2, 3 2, 4 2, ... És una progressió aritmètica amb d  2 .
c) La successió de les àrees és 1, 4, 9, 16...

No és ni progressió aritmètica ni geomètrica. El terme general és an  n2.
a) La successió de les mides dels costats dels quadrats és 1, 2, 4, 8...

És una progressió geomètrica amb r  2.
b) La successió de les mides de les àrees dels quadrats és 1, 4, 16, 64...
És una progressió geomètrica amb r  4.
→ a12
2
La successió és 5, 10, 17, 26, ... i an 1 n 1 170
244
a  a7   7 2  a  7
S7  1
→ 77  7
 a7  20
2 2
a7  a1  6d → 20  2  6d → d  3
Per tant, les longituds dels costats són: 2, 5, 8, 11, 14, 17 i 20.
S3 

a1  r  1
3
 → 26 

a1  3  1
3
 a  2 → I les edats dels germans són 2, 6 i 18 anys.
r 1 3 1
1
Els valors que adopta el pes del nadó cada mes es troben en progressió geomètrica.
Per determinar el pes que tenia el nadó al final del quart mes hem de calcular a5.
a1  2.900, r  1,2; a5  2.900 · 1,24  6.013,44 g
h  altura d’un dels 99 esglaons iguals

1.485
1.505  20  99 · h  h   15 cm
99
Es podria considerar que els 99 esglaons formen una progressió aritmètica de diferència d  0.
4
La successió 625, 500, 400, 320... és una progressió geomètrica de raó r  .
5
 4   8
625     1

a1  r  1
8
  5    2.600, 712 m
Sumem els 8 primers termes: S8 
r 1 4
1
5
245
Els salts formen una successió geomètrica i la distància que recorre la granota és la suma d’aquests salts.
a) L’equació que resulta de la suma de n termes de la progressió formada pels salts és:
  1 n 
3  1
  2  
9
  , que no té solució. D’aquesta manera no arriba al centre de la tolla.
1
1
2
 1  
n
4   1
b) De la mateixa manera, 9
 2   tampoc té solució. Així tampoc arriba al centre de la tolla.
1
1
2
3
c) En aquest cas hi arribaria fent infinits salts, ja que S  9.
2
1
3
 3  
n
2   1
d) De la mateixa manera, 9
 4   no té solució i tampoc arriba al centre de la tolla.
3
1
4
4
Les quantitats que recorre cada dia formen una successió geomètrica, amb r  .
3
Calculem la suma dels 30 primers termes:
 4  
30
1.500      1

a1  r  1
30
  3    25 .193, 99549 km
S30  
r 1 4
1
3
Per tant, sí que aconseguirà l’objectiu.
246
Progressió aritmètica amb d5 i a1  20.
a) 5n2  35n  2.700  0 → n  20
b)  230.250 €
c) €
Les persones que transporta cada any s’ajusten a una progressió geomètrica amb a1  500.000 i r  1,04. La
quantitat que ens demanen és la suma dels 6 primers termes d’aquesta progressió.
S6 

500.000  1, 04  1
6
  3.316.487 persones
1, 04  1
Ens demanen el terme a11 d’una progressió geomètrica amb r  1,02 i a1  20.000.
a11  20.000 · 1,0210  24.380 habitants
a21  a1 · r20 → 144  100 · r20 → r  1,018

La taxa de creixement anual és 1,8 %.
247
C  5.000 €, r  4 %
t 3
 r   4 
a) C f  C  1    5000  1    5.624,32 €
 100   100 
t 5
 r   4 
b) C f  C  1    5000  1    6.083,26 €
 100   100 
t 6
 r   4 
c) C f  C  1    5000  1    6.326,60 €
 100   100 
t
 r 
C f  C  1   → 59.626  C · 1,045 → C  50.000 €
4
 100 
t 2
 r   r 
C f  C  1    10.527  10.000  1    r  2,6%
 100   100 
t 48
 r   3 
C f  C  1    2.100  C  1   → C  508,20 €
 100   100 
t 3
 r   10 
C f  C  1    133,10  C  1   → C  100 €
 100   100 
2
 r  6 r r 6
6.000  5.000  1    1   1
 100  5 100 100 5
r
  0,095  L’interès és del 9,5 %.
100
248
HAS DE SABER FER
a) 5, 7, 9, 11, 13... b) 2; 1; 0,5; 0,25; 0,125...
a) 1, 3, 2, 5, 7... b) 2; 4; 2; 0,5; 0,25...
a) d  5  13  8; an  13  (n  1) · (8)  21  8n; a8  21  64  43

b) d  6  4,5  1,5; bn  4,5  (n  1) · 1,5  3  1,5n; b10  3  15  18
an  133  8  (n  1) · 5  3  5n → n  26
a4
a) r2   64 → r  8 Considerem la solució r  8
a2
15 15
Si r  8 → a1  60 : 8  → an  · 8n  1  15 · 23n  4
2 2
7,5  88  1
b) Si r  8 → S8   17.975.587,5
8 1
Per determinar el producte multipliquem tots els termes.
15 15 15 15 15 15 15 15
a1  , a2  · 8, a3  · 8 2 , a4  · 8 3 , a5  · 84, a6  · 8 5 , a7  · 8 6 , a8  · 87
2 2 2 2 2 2 2 2
8 8
 15   15 
a1 · a2 · a3 · a4 · a5 · a6 · a7 · a8    · 81  2  3  4  5  6  7    · 828
 2  2
249
Es tracta d’una progressió geomètrica de raó 2 i . La quantitat que ens demanen és la suma
dels 8 primers termes.
0, 25   28  1
S8   63,75 €
2 1
1.500  C  1,054 → C  1.234,05 €
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. En la vida quotidiana
Els infectats seran la suma dels 10 primers termes de la progressió geomètrica amb r  5 i a1  1.
a1   r10  1 1  510  1
S10    2.441.406 mòbils infectats
r 1 5 1
250
FORMES DE PENSAR. RAONAMENT MATEMÀTIC
Si el primer terme d’una progressió geomètrica és 0, tots els termes seran 0, ja que els altres termes
es calculen multiplicant el primer per la raó elevada a una certa potència. D’altra banda, no hi ha cap
inconvenient perquè el primer terme d’una progressió aritmètica sigui 0.
És possible si tots els termes de la successió són el mateix.

Seria una progressió aritmètica amb d 0 i, alhora, una progressió geomètrica amb r1.
Per exemple:
2 2 2 2
a) 3, 3, 3, 3... b) , , , , ... c) 1, 1, 1, 1...
5 5 5 5
Perquè sigui aritmètica, an  1  an hauria de ser constant, i no ho és perquè depèn de n.

Per a p  2 → an  1  an  (n  1)2  n2  2n  1
Per a p  3 → an  1  an  (n  1)3  n3  3n2  3n  1 I així sucessivament.
an 1
Perquè sigui geomètrica, hauria de ser constant, i no ho és perquè també depèn de n.
an
an 1  n  1
2
n 2  2n  1 2 1
Per a p  2 →  2
  1  2
an n n2 n n
an 1  n  1
3
n3  3n2  3n  1 3 3 1
Per a p  3 →  3
 3
 1  2  3 I així sucessivament.
an n n n n n
La diferència és d  2.
(a1  an )  n [a1  a1  (n  1)  d ]  n
I la suma és: Sn   
2 2
[2a1  2  (n  1)]  n
  (a1  n  1)  n  153
2
El valor de n ha de ser enter i, per tant, serà divisor de 153.
Div (153)  {1, 3, 9, 17, 51, 153}
251
Calculem quins valors serveixen com a solució.

 n  3  a1  3 – 1  51  a1  49; a2  51; a3  53
i la suma fins a a3 és 153.
 n  9  a1  9 – 1  17  a1  9; a2  11; a3  13...
 n  17  a1  17 – 1  9  a1  –7; a2  –5; a3  –3...
 n  51  a1  51 – 1  3  a1  –47; a2  –45; a3  –43...
 n  153  a1  153 – 1  1  a1  –151; a2  –149; a3  –147...
 0,3  0,03  0,003  ...
Es pot expressar com la suma dels termes d’una progressió geomètrica amb r  0,1 i a1  0,3.
a1 0,3 1
0,3  S   
1  r 1  0,1 3
a) an  0; an  1 an  an – 1  a n – 2
b) 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144, 233, 377, 610, 987, 1.597, 2.584, 4.181, 6.765...
252
n
La distància de A a cada divisió n de AC és AC i, per semblança de triangles,
8
el costat paral·lel a BC que passa per aquesta divisió serà:
n 
AC  AC  10n 5n
8  x 
8 4
x  10 

5
per tant, formen una progressió aritmètica de diferència: d 
4
5
I el primer terme: a1 
4
5 
  10  10
 4  5  225
Així doncs, la suma és: S10     10   5 
2  4  4
PROVES PISA
Per passar de nivell afegeix la mateixa quantitat de quadrats que el nivell al qual accedeix.
Haurà de fer servir 10 quadrats: 1  2  3  4  10
253
Tenim la progressió geomètrica següent: 1, 2, 4, 8, 16...

Els grans que demanava són la suma dels 64 primers termes d’aquesta progressió:
a1   r 64  1 1  264  1
S64    1,84 1019
r 1 2 1
254

Solucionari U07 3ESO

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionari U07 3ESO

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Successions numèriques 7

CLAUS PER COMENÇAR

Si comptem els espais, «Demà aniré a la festa.» té 22 caràcters.

1  4  9  16  25  36  49  140 → En Dídac pot fer una torre de 7 pisos.

Gasta dia 1: 25 € Queden: 25 €

Resposta oberta. Per exemple:

2, 3, 4, 9, 16, 29, 54, 99...

b) 8, 5, 0, 7, 16, 27, 40, 55 d) 2, , , , , , ,

a) a3  3, a5  3, a10  3

a) No és una progressió aritmètica. c) És una progressió aritmètica amb d  .

b) És una progressió aritmètica amb d  4. d) No és una progressió aritmètica.

a) La successió és 6, 1, 4..., per tant d  5 i a1  6.

a) 1  36  5d → d  7; a1  43; an  43  (n  1) · (7)  7n  50

a  a100   100  5  193  100

a  a100   100  3  135   100

a) a20  24  19 · (3)  33 → S20 

b) a20  44  19 · ()  6 → S20 

Són progressions geomètriques les successions dels apartats b), c) i e).

a) a1  (2) · 31  6 a3  (2) · 33  54

Si expressem el temps en anys, t  6  0,417  0,0329  6,4499 anys

a) 4, 7, 10, 13, 16, 19, 22...

a) La successió és recurrent i el terme general és: an  an  1  an  2

a) El terme general és n3. El terme que falta és 64.

a) 5, 10, 20, 40...

a) 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15 e) 1, 8, 15, 22, 29, 36, 43

a) 2, 4, 8, 16 d) 4, 9, 16, 25

c) 4, 8, 16, 32 f) 4, 0, 4, 16

a) a3  (1)4 · 9  9 a4  (1)5 · 12  12

a)   3,1415926 → a4  5 i a5  9 → No se’n pot descriure el terme general.

b) 3 1, 732050808... → a4 1, 7321 i a5 1, 73205 → No se’n pot descriure el terme general.

c) La successió és: 2, 2 2, 3 2, 4 2, ... → a4  4 , a5  5 , an  n

a) 3, 2, 5, 4, 23...

a) És el doble de la successió → an  2n2

d) Comença en el quart terme i divideix la successió entre 3 → an 

a) 2, 5, 8, 11, 14... → d  3 c) 0, 5, 10, 15, 20... → d  5

a) a5  a1  4d  8 → d  2 La successió és: 1, 3, 5, 7, 9...

b) a1  a10  9d → a1  70  135  205

d) a9  4a4 → a1  8 · (3)  4 · (a1  3 · (3)) → a1  4

b) a1  a3  2d  11  2d; a35  a1  34d  a3  2d  34d  a3  32d  11  32d

(a1  a5)  (a2  a4)  2a3

a) 2, 6, 18, 54, 162... c) 3, 12, 48, 192, 768...

a) Geomètrica de raó 3. d) Geomètrica de raó 1.

Les progressions b), c) i d) no són geomètriques.

a) 3, 9, 27, 81, 243... → r  3 c) r

b) 12, 24, 48, 96, 192... → r  2 d) 2.401, 343, 49, 7, … r 

b) r  6 : (6)  1; a2  a1 · r → a1  (6) : (1)  6

b) an  a3 · rn  3 → 240.000  12 · 10n  3 → 100.000  10n  3 → n  8

an  a6 · rn  6 → 3.720.087  1.701 · 3n  6 → 2.187  3n  6 → n  13. És el terme a13.

És una progressió geomètrica amb r  1,2 i a1  0,75.

És una progressió geomètrica amb r  0,5 i a1  1. El cinquè bot és el terme sisè

a) La successió dels perímetres és 4, 8, 12, 16... És una progressió aritmètica amb d  4.

b) La successió de les diagonals és 2, 2 2, 3 2, 4 2, ... És una progressió aritmètica amb d  2 .

c) La successió de les àrees és 1, 4, 9, 16...

a) La successió de les mides dels costats dels quadrats és 1, 2, 4, 8...

h  altura d’un dels 99 esglaons iguals

Per tant, sí que aconseguirà l’objectiu.

Progressió aritmètica amb d5 i a1  20.

a) 5n2  35n  2.700  0 → n  20

a21  a1 · r20 → 144  100 · r20 → r  1,018

HAS DE SABER FER

a) 5, 7, 9, 11, 13... b) 2; 1; 0,5; 0,25; 0,125...

a) 1, 3, 2, 5, 7... b) 2; 4; 2; 0,5; 0,25...

a) d  5  13  8; an  13  (n  1) · (8)  21  8n; a8  21  64  43