Cossos geomètrics 10

CLAUS PER COMENÇAR

a) Fals, té tants costats com vèrtexs, ja que els vèrtexs són els punts on s’uneixen els costats.
Pensem en un polígon qualsevol, que té n costats i els vèrtexs estarien determinats per:
vèrtex 1  unió costat 1 i costat 2, vèrtex 2  unió costat 2 i costat 3, vèrtex 3  unió costat 3 i costat 4...,
vèrtex n  1  unió costat n  1 i costat n, vèrtex n  unió costat n i costat 1 (per tancar el polígon).
b) Fals, a cada angle hi correspon un vèrtex, de manera que hi ha la mateixa quantitat de vèrtexs que d’angles.
c) Cert, per exemple:

Hi ha 6 vèrtexs i 9 diagonals.
d) Fals, té tants costats com angles, ja que els angles estan determinats pels vèrtexs i hi ha la mateixa quantitat
de vèrtexs que d’angles.
e) Cert, per exemple el triangle, que té 3 costats i cap diagonal.

El dibuix blau és l’àrea d’un quadrat de 3 cm menys l’àrea d’un cercle de 3 cm de diàmetre.
A  32   · 1,52  9  7,0686  1,9314 cm2
El dibuix verd és l’àrea d’un rectangle de costats 10 cm i 2 cm menys l’àrea d’un triangle de 10 cm de base
i de 2 cm d’altura.

A  10 · 2   20  10  10 cm2

339
 Cossos geomètrics 10

INTERPRETA LA IMATGE

Calculant l'àrea de la base del cilindre i multiplicant-la per l'altura.

T'HI ATREVEIXES?

Formaria un cub.

Hem de calcular el radi de la nova circumferència.

Longitud de l’equador: 2 · 6.371  40.030,173 km
Longitud de la cinta: 40.030,173  0,001  40.030,174 km
Radi de la circumferència que es forma amb la cinta: 2r  40.030,174  r  6.371,00006 km
No podria passar una llebre pel forat, ja que les dues circumferències que el formen són gairebé iguals.

Inicialment la bóta pesa: pes del líquid  pes de la bóta  35 kg

Després tenim que: pes del líquid  pes de la bóta  19 kg

Resolem el sistema per reducció, multiplicant la segona equació per 2:

pes de la bóta  3  pes de la bóta  3 kg

Cada costat del cub equival a 10 boles, és a dir, que hi podríem posar 103 boles.

ACTIVITATS

Són iguals, perquè les cares estan formades pel mateix polígon regular, que té tots els costats iguals.

340
Cossos geomètrics 10

És cert.
D’una banda, podem confirmar que existeix un poliedre de 4 cares, que és una piràmide de base triangular.
D’altra banda, suposem que existeix un poliedre de 3 cares; si els polígons que formen les cares tenen més
de 3 costats, per poder-lo tancar necessitem tantes cares com costats, de manera que seran més de 3. Si les cares
són triangles i tan sols en tenim 3, els podem unir i formar una piràmide, però no hi hauria base, i, així, no seria
un poliedre. Per tant, no podem construir un poliedre de 3 cares.

No és regular, perquè les cares no són polígons regulars iguals.

Hauria de verificar la fórmula d’Euler, ja que és un poliedre convex. Comprovem-ho: el poliedre té 10 cares,
7 vèrtexs i 15 arestes, de manera que 10  7  15  2. En efecte, verifica la fórmula d’Euler.

Un prisma pentagonal té 7 cares, 10 vèrtexs i 15 arestes.

Hem de calcular l’àrea de la base i multiplicar-la per 2, i l’àrea d’un rectangle de base 5 · 6  30 cm i altura 9 cm.

5 cm

2,5 cm

Fem servir el teorema de Pitàgores per calcular l’altura del triangle equilàter que es forma a l’hexàgon:
52  2,52  h2  h2  25  6,25  18,75  h  4,33 cm
L’àrea de l’hexàgon és 6 vegades l’àrea del triangle equilàter que hem dibuixat, ja que podem descompondre

l’hexàgon en 6 triangles com aquest, de manera que: Ahexàgon  6 ·  64,95 cm2

Així doncs, l’àrea del poliedre és: 2 · 64,95  30 · 9  399,9 cm2

Si a l’àrea total restem l’àrea de les bases, tindrem l’àrea del rectangle lateral que té de base el perímetre
de la figura base del poliedre, i d’altura, la del poliedre, que és el que busquem.

Calculem ara l’àrea de les bases: 8 ·  19,28 cm2; com que hi ha dues bases, l’àrea corresponent
és de 38,56 cm2.

341
Cossos geomètrics 10

Restem l’àrea total menys l’àrea de les bases: 83,28  38,56  44,72 cm2 és l’àrea lateral.
L’àrea lateral està determinada pel perímetre de la base, 2 · 8  16 cm, i per l’altura del poliedre, és a dir,
44,72  16 · h  h  2,795 cm.

Una piràmide pentagonal té 6 cares, 6 vèrtexs i 10 arestes.

La piràmide està formada per una base que és un hexàgon de 6 cm de costat, i per 6 triangles de 6 cm
de base i 12 cm d’altura; la suma de totes les àrees d’aquests polígons ens dóna l’àrea total del poliedre.
Calculem l’àrea de la base:

6 cm

3 cm

Fem servir el teorema de Pitàgores per calcular l’altura del triangle equilàter que es forma a l’hexàgon:
62  32  h2  h2  36  9  27  h  5,20 cm

L’àrea de la base és: 6 ·  93,6 cm2


L’àrea lateral és: 6 ·  216 cm2

L’àrea total de la piràmide és: 93,6  216  309,6 cm2

Una piràmide és recta quan les cares laterals són totes triangles isòsceles. El que hem de comprovar és si
és possible trobar un quadrilàter amb el qual, sigui quin sigui el punt que escollim com a vèrtex de la piràmide,
aquesta piràmide no sigui recta.

342
Cossos geomètrics 10

Però això no és possible, sempre hi ha un punt en el qual és recta. En qualsevol quadrilàter, si n’escollim el centre
–que estarà marcat pel punt de tall de les diagonals– i en aquesta vertical posem el vèrtex de la piràmide, tindrem
una piràmide recta.

Piràmide quadrangular irregular recta

a) A  (11 · 2  9 · 2) · 6  2 · 11 · 9  438 cm2

b) A  (13 · 2  6 · 2) · 4  2 · 13 · 6  308 cm2
c) A  (12 · 2  8 · 2) · 5  2 · 12 · 8  392 cm2

a) Calculem el valor de l’altura de les cares triangulars per mitjà del teorema de Pitàgores:
a2  122  82  208  a  14,42 cm
  
A  82   294,72 cm2

  
b) A  62   108 cm2

c) Per calcular l’apotema de la base i, així, poder trobar l’altura de les cares laterals, fem servir el teorema
de Pitàgores amb el triangle equilàter que es forma a l’hexàgon de la base: 52  2,52  ap2 
ap2  18,75  ap  4,33 cm
Novament mitjançant el teorema de Pitàgores calculem l’altura dels triangles laterals: a2  62  4,332  54,75 
a  7,40 cm
   
A6·   175,95 cm2

343
Cossos geomètrics 10

a) Calculem l’altura del triangle de la base: 72  3,52  h2  h2  36,75  h  6,06 cm


A2·  (7 · 3) · 8  210,42 cm2

b) Calculem l’altura del triangle de la base: 92  2,52  h2  h2  74,75  h  8,65 cm


A 2 ·  (9  9  5) · 8  227,25 cm2

Necessitem saber el costat de la base per poder calcular l’àrea lateral.

 
És un hexàgon regular i la seva àrea, que és 250 cm2, està determinada per  25,5c  250  c  9,80 cm

De manera que l’àrea lateral del prisma és:

Alateral  6 · (9,8 · 14)  823,2 cm2

a) Si l’àrea del quadrat és 27,04 cm2, el costat és  5,2 cm

Calculem l’altura dels triangles laterals mitjançant el teorema de Pitàgores: a2  162  2,62  262,76 
a  16,21 cm
  
A  27,04   195,62 cm2

b) Si el perímetre és 52 cm, el costat és 52/4  13 cm

Calculem l’altura dels triangles laterals mitjançant el teorema de Pitàgores: a2  162  3,52  268,25 
a  16,38 cm
  
A  132   594,88 cm2

Si l’aresta lateral és de 6 cm vol dir que els triangles laterals són triangles isòsceles de costats iguals de 6 cm i el
costat desigual de 4 cm. Calculem l’altura per mitjà del teorema de Pitàgores: 62  a2  22  a2  36  4  32 
a  5,66 cm
  
L’àrea lateral és igual a:  33,96 cm2

344
Cossos geomètrics 10


a) A  2 · 8 ·  (8 · 2) · 4  102,56 cm2

b) Calculem l’apotema de la base amb el teorema de Pitàgores, ja que és un hexàgon regular, i el radi és igual
al costat: 32  ap2  1,52  ap2  6,75 cm2  ap  2,60 cm
   
A6·   68,4 cm2

a) És un triangle isòsceles, no es poden dibuixar tres plans de simetria perquè tan sols en té dos:

b) Tres plans i tres eixos de simetria per al cub:

Té 13 eixos de simetria:
– 3 que uneixen dos vèrtexs oposats
– 4 que uneixen els punts mitjans de cares oposades
– 6 que uneixen els punts mitjans d’arestes oposades

345
Cossos geomètrics 10

Considerant aquests eixos de simetria, els plans de simetria d’un octaedre es tracen de la mateixa manera
que en el cub, i n’hi haurà 9 també com en el cub.

Si el pla de simetria divideix el poliedre en dues parts iguals, vol dir que si girem aquest poliedre 180⁰ d’alguna
manera tindrem el poliedre, per tant sí que podem traçar un eix de simetria en el pla de simetria.

a) A  2 · 3 · 4  2 · 32  131,95 cm2 b) A   · 15 (21  15)  1.696,46 cm2

Quan girem aquest triangle al voltant del catet petit obtenim un con amb el radi de la base igual a 32 cm i l’altura
de 24 cm; podem calcular la generatriu utilitzant el teorema de Pitàgores: g2  242  322  1.600  g  40 cm
A   · 32 (40  32)  7.238,23 cm2

Acilindre  2r (h  r)  2 (r (g  r))  2 Acon  h  g

La generatriu és la hipotenusa en un triangle rectangle que es forma amb l’altura del con i el radi de la base,
de manera que la generatriu és més gran que l’altura del con; això és cert per a qualsevol con.
En aquest cas tenim que l’altura del cilindre és igual a la generatriu del con, que és més gran que l’altura del con;
així doncs, el cilindre té més altura.

a) A  4 · 82  804,25 cm2 b) A  2 · 8 · 5  251,33 cm2 c) A  2 · 8 · 5  251,33 cm2

346
Cossos geomètrics 10

A  4 · 62  452,39 cm2

Calculem l’altura fins al casquet mitjançant el teorema de Pitàgores: 132  h2  52  h  12 cm;

de manera que l’altura del casquet és: 13  12  1 cm
A  2 · 13 · 1  81,68 cm2
Si l’altura del casquet és igual al radi, tenim una semiesfera. Si l’altura fins al casquet fos igual al radi,
no hi hauria casquet.

a) A  2 · 3,5(7  3,5)  230,91 cm2

b) Calculem el radi de la base per mitjà del teorema de Pitàgores: 82  42  r2  r  6,93 cm
A   · 6,93(8  6,93)  325,04 cm2
c) Calculem la generatriu per mitjà del teorema de Pitàgores: g2  52  32  g  5,83 cm
A   · 3(5,83  3)  83,22 cm2
d) A  4 · 3,52  153,86 cm2
e) A   · 4(6  4)  125,66 cm2
f) A  (4 · 52)/2  157,08 cm2

A  2 · r(10  r)  747,7  r2  10r  119  r2  10r  119  0

Resolem l’equació de segon grau; descartem la solució negativa perquè en aquest problema no té sentit:
r  7 cm.

347
Cossos geomètrics 10

Si coneixem l’àrea de la base, podem calcular el radi: 19,63  r2  r  2,50 cm

Per calcular la generatriu, fem servir el teorema de Pitàgores: g2  122  2,52  g  12,26 cm

Si coneixem l’àrea de la base, podem calcular el radi: 18,1  r2  r  2,40 cm

Si coneixem l’àrea lateral i el radi, podem calcular la generatriu: 45,24   · 2,4 · g  g  6 cm
Amb el radi i la generatriu, calculem l’altura mitjançant el teorema de Pitàgores: 62  h2  2,42  h  5,5 cm

a) Si el girem al voltant de la seva amplada, tenim un cilindre amb una base de 12 cm de radi i una altura de 4 cm.
A  2 · 12(4  12)  1.206,37 cm2
b) Si el girem al voltant de la seva llargada, tenim un cilindre amb una base de 4 cm de radi i una altura de 12 cm.
A  2 · 4(12  4)  402,12 cm2

a) A   · 2(6  2)  50,27 cm2

b) A   · 8(11  8)  477,52 cm2
c) Per calcular el radi de la base fem servir el teorema de Pitàgores: 162  142  r2  r  7,75 cm
A   · 7,75(16  7,75)  578,25 cm2

a) A  4 · 82  804,25 cm2

b) A  4 · ( )2  87,96 cm2
c) Si el semicercle té una àrea de 5,09 cm2, podem calcular el radi així: 5,09  (r2)/2  r  1,8 cm
A  4 · 1,82  40,72 cm2

348
Cossos geomètrics 10

a) V  13 · 7 · 9  819 cm3

b) V  5 · · 20  3.440 cm3

c) V   · 9,4252 · 9  2.511,02 cm3

El costat del quadrat base del prisma és igual que el diàmetre del cilindre, i l’altura del prisma és igual
que l’altura del cilindre.
V   · 1,252 · 8  39,27 cm3

V  2 · 2 · 2 23  8 cm3
Sense fer servir la fórmula, podem calcular el cub de l'aresta i obtindrem així el volum del cub.
V  63  216 cm3

a) 92 · 14  378 cm3 b)  · 62 · 13  490,09 cm3 c)  · 82 · 15  1.005,31 cm3

349
Cossos geomètrics 10

Volum del cub: 103  1.000 cm3

Volum del con:  · 52 · 10  261,80 cm3

El volum inclòs entre els dos cossos és: 1.000  261,80  738,20 cm3

Comprovem què passa si allarguem el radi:

V  · (r  1)2 · h   · (r2  2r  1) · h   · r2 · h   · (2r  1) · h

Si allarguem 1 cm el radi, el volum augmenta d’  · (2r  1) · h cm3

Comprovem què passa si incrementem l’altura:

V  · r2 · (h  1)   · r2 · h   · r2

Si incrementem 1 cm l’altura, el volum augmenta d’  · r2 cm3

a) V   · 5,23  588,98 cm3

b) V   · 3,753  220,89 cm3

c) V   · 4,13  144,35 cm3

V  · r3  73,62 cm3  r  2,6 cm

Comprovem què passa amb el cub.

Si l’àrea del cub és 216 cm2 vol dir que l’àrea de cada cara és 216/6  36 cm2, per tant un costat fa 6 cm.
El volum del cub seria: 63  216 cm3

350
Cossos geomètrics 10

Comprovem què passa amb l’esfera.

Si l’àrea de l’esfera és 216 cm2  4 · r2  r  4,15 cm

De manera que el volum seria: V   · 4,153  299,39 cm3

Té més volum l’esfera.

L’àrea de la base és: 5 ·  139,5 cm2

Així doncs, el volum del prisma és: V  17 · 139,5  2.371,5 cm3

A la primera figura, sumem el volum del con amb el volum de la semiesfera:

V ( · 32 · 7)   · 33  122,53 cm3

El volum de la segona figura és la suma del volum d’un prisma de base rectangular més el volum de mig cilindre:
V  10 · 5 · 4  ·  · 52 · 5  396,35 cm3

Si l’àrea lateral és 433,54 cm2, vol dir que 2r · h  433,54; com que l’altura és 15 cm, podem calcular el radi:
r  433,54 : (2 · 15)  4,60 cm
De manera que el volum és: V   · 4,62 · 15  997,14 cm3

Com que la base és un hexàgon regular, podem calcular l’apotema amb el teorema de Pitàgores,
ja que el radi és igual al costat.
102  ap2  52  ap  8,66 cm

V  (6 · ) · 17  4.416,6 cm3

351
Cossos geomètrics 10

Primer calculem el radi de la base: 2r  37,7 cm  r  6 cm

L’altura serà de 6 cm, és a dir, 4 cm.

V ( · 62 · 4)  150,80 cm3

D 1 dm

1 dm

Calculem el diàmetre de l’esfera mitjançant el teorema de Pitàgores:

D2  12  12  D  1,41 dm  R  0,705 dm

V  · 0,7053  1,47 dm3

VFigura  VCilindre  VTronc de con

VCilindre   · 1,52 · 2  14,14 m3

1m
0,5 m
1,5 m

H  altura del con gran h  altura del con petit

Si apliquem el teorema de Tales:

→ h  0,5  1,5h → h  1 → H  1,5

VTronc de con  VCon gran  VCon petit   2,49 m3

VFigura  14,14  2,49  16,63 m3

Així doncs, el cost de la sorra és: 18 · 16,6  298,80 €

352
Cossos geomètrics 10

a) 26° 8′ 42″ S, 28° 3′ 1″ E d) 40° 40′ 12″ N, 73° 56′ 24″ O

b) 35° 41′ 2″ N, 139° 46′ 28″ E e) 34° 35′ 59″ S, 58° 22′ 55″ O
c) 51° 30′ 26″ N, 0° 7′ 39″ O f) 0° 13′ 7″ S, 78° 30′ 35″ O

Diferència entre A i B: longitud 84° i latitud 71°

Diferència entre A i C: longitud 133° i latitud 77°
Diferència entre B i C: longitud 217° i latitud 26°

Cada franja horària són 15°, és a dir, si la diferència de longitud és de 90° es recorren 90 : 15  6 franges horàries,
de manera que la diferència és de 6 hores.

a) x  5,8 : 15  0,39 h  23 min 12 s d) x  55,752 : 15  3,72 h  3 h 43 min 12 s

b) x  12,4 : 15  0,83 h  49 min 48 s e) x  123,2 : 15  8,21  8 h 12 min 36 s
c) x  38,52 : 15  2,568 h  2 h 34 min 4,8 s f) x  164 : 15  10,93  10 h 55 min 48 s

La diferència de longitud entre les dues ciutats és de 100°, de manera que la diferència horària és de:
100 : 15  6,67 h  6 h 40 min 12 s

La diferència de longitud és 7° 38’  7,63°, de manera que la diferència horària és de: 7,63 : 15  0,51 h 
30 min 36 s

353
Cossos geomètrics 10

La diferència de longitud és 7° 6’  7,1°, així és que la diferència horària és de: 7,1 : 15  0,47 h  28 min 24 s

a) Com hem vist a l’activitat anterior, la longitud de Liverpool és 2° 59’ O, de manera que la diferència de longitud
amb Barcelona és 5° 9’  5,15. Per tant, la diferència horària és de: 5,15 : 15  0,34 h  20 min 36 s
b) En aquest cas, la diferència de longitud és 5° 32’  5,53°, així és que la diferència horària és de:
1,25 : 15  0,378 h  22 min 8 s
c) Barcelona no té diferència horària amb ciutats que es trobin a la mateixa longitud, és a dir, 2° 10’ E,
i que tinguin qualsevol latitud en aquest meridià.

Q
P
o
36
T
25o 3’
48o 45’
R

a) Si la diferència horària és d’1 h 40 min  1,67 h, vol dir que la diferència de longitud és:
1,67 · 15  25,05°  25° 3’
b) Si la diferència horària és de 3 h 15 min  3,25 h, significa que la diferència de longitud és:
3,25 · 15  48,75°  48° 45’
c) Ha de tenir la mateixa longitud que P.
d) La latitud pot ser la que vulguem, però com que hi ha una diferència horària de 5 hores, haurà de tenir
una longitud diferent de la de P de 5 · 15  75°.

354
 Cossos geomètrics 10

ACTIVITATS FINALS

a) Un pentaedre té 5 cares, i si és convex verifica la fórmula d’Euler; de manera que tindrà: 5  6  2  A 

 A  9 arestes
b) Un pentaedre té 5 cares, i si és convex verifica la fórmula d’Euler; de manera que tindrà: 5  V  2  8 
 V  5 vèrtexs
c) Un heptaedre té 7 cares, i si és convex verifica la fórmula d’Euler; així és que tindrà: 7  7  2  A 
 A  12 arestes
d) Un heptaedre té 7 cares, i si és convex verifica la fórmula d’Euler; així és que tindrà: 7  V  2  15 
 V  10 vèrtexs

12
10
20
10

Cap dels tres poliedres és regular, perquè en un poliedre regular les cares són polígons regulars iguals i,
en aquests casos, tot i que les cares són polígons regulars, a les tres figures hi ha més d’un polígon regular.

355
Cossos geomètrics 10

La fórmula d’Euler diu: nombre de cares  nombre de vèrtexs  2  nombre d’arestes

a) 10  7  2  15. Es compleix. e) 8  8  2 14. Es compleix.
b) 9  9  2  16. Es compleix. f) 4  4  2  6. Es compleix.
c) 12 10  2  20. Es compleix. g) 9  9  2  16. Es compleix.
d) 9  9  2  16. Es compleix. h) 11  16  2  24. No es compleix.

a) 9 cares  2 de les cares són les bases; queden 7 cares, que són les laterals. És un prisma heptagonal.
b) 18 arestes  hi ha tantes arestes en cadascuna de les bases com laterals, 18 : 3  6. És un prisma hexagonal.
c) 20 vèrtexs  els vèrtexs que hi ha en un prisma són els de les bases, de manera que com que hi ha 2 bases,
20 : 2  10. És un prisma decagonal.
d) És un prisma pentagonal.
e) És un prisma heptagonal.
f) És un prisma de base un polígon de 16 costats.

a) La piràmide té tants vèrtexs com la base més un, que és la punta de la piràmide, així és que en aquest cas
7  1  6. És una piràmide de base hexagonal.
b) La piràmide té les arestes de la base i, després, una per cadascun dels vèrtexs de la base (que són tants com
arestes de la base), així és que hi ha el doble d’arestes que costats del polígon de la base, és a dir 20 : 2  10.
És una piràmide de base un decàgon.
c) La piràmide té una cara que és la base i les altres són tantes com costats del polígon de la base, de manera
que 8  1  7. És una piràmide de base heptagonal.
d) És una piràmide de base un octàgon.
e) És una piràmide de base un enneàgon.
f) És una piràmide de base un enneàgon.

L’apotema de la piràmide forma un triangle rectangle amb l’altura del prisma i un segment que va des del centre
de la base fins al costat; en aquest cas, com que la base és quadrada, és la meitat del costat, és a dir, 4,5 cm.
ap2  72  4,52  ap  8,32 cm

356
Cossos geomètrics 10

a) Com que la base és un hexàgon, podem calcular l’apotema de la base, que ens fa falta per determinar l’altura:
ap2  52  102  ap  8,66 cm
Ara calculem l’altura, que forma un triangle rectangle amb l’apotema de la piràmide i la de la base; per mitjà
del teorema de Pitàgores:
102  h2  8,662  h  5 cm
b) L’altura forma un triangle rectangle amb les dues apotemes; per mitjà del teorema de Pitàgores:
92  4,132  h2  h  8 cm

Es forma un triangle rectangle amb la diagonal de l’ortoedre, la diagonal de la base i una de les arestes
que tenen la mateixa mida que l’altura.
a) Calculem la diagonal de la base: d2  82  52  d  9,43 cm
Calculem la diagonal de l’ortoedre: D2  9,432  42  D  10,24 cm
b) Calculem la diagonal de la base: d2  102  72  d  12,21 cm
Calculem la diagonal de l’ortoedre: D2  12,212  32  D  12,57 cm

La relació entre l’aresta i la diagonal d’una de les cares, com que és un cub, és que l’aresta és c
i la diagonal és c.

Si la diagonal del cub és , pel teorema de Pitàgores: 27  c2  2c2  c  3 cm

Calculem la diagonal de la base: d2  92  92  d  12,73 cm

La diagonal del prisma és: D2  122  12,732  D  17,49 cm

357
Cossos geomètrics 10

a) Els triangles laterals són equilàters, de manera que el costat del quadrat farà 6 cm.
Podem calcular la meitat de l’altura marcada amb el triangle rectangle que es forma amb l’altura, amb un dels
costats del triangle i amb la meitat de la diagonal del quadrat, o bé amb el triangle rectangle que es forma amb
l’altura del triangle, amb l’apotema del quadrat (igual a la meitat del costat) i amb la meitat de l’altura. Sigui
com sigui, hem d’aplicar el teorema de Pitàgores.
En aquest cas calculem la diagonal del quadrat: d2  62  62  d  8,49 cm. La meitat és 4,245 cm.
La meitat de l’altura del poliedre està determinada per 62  h2  4,2452  h  4,24 cm. Així és que la línia
vermella fa 8,48 cm.
b) La línia vermella és la generatriu del tronc de con. Si des de la circumferència més petita tracem una paral·lela
a l’altura, es formen dues figures: un rectangle de 3 cm de base i 8 cm d’altura, i un triangle rectangle de catets
8 cm i 2 cm, i com a hipotenusa la generatriu del tronc de con.
g2  82  22  g  8,25 cm
c) Primer calculem la línia que és diagonal d’una de les cares: d2  92  42  d  9,85 cm
Després calculem la que seria diagonal de la base, encara que no estigui marcada, ja que ens cal per determinar
la diagonal de l’ortoedre marcada: d’2  52  42  d’  6,40 cm
D2  6,42  92  D  11,04 cm
d) La línia vermella que va al centre de la base és: d2  102  62  d  11,66 cm
La línia vermella que travessa el cilindre és: D2  102  122  D  15,62 cm
e) ap2  42  32  ap  5 cm
f) g2  102  42  g  10,77 cm

a) És l’àrea de 4 triangles equilàters de 12 cm de costat.


Calculem l’altura: 122  h2  62  h  10,39 cm A4·  249,36 cm2

b) És l’àrea de 8 triangles equilàters de 10 cm de costat.


Calculem l’altura: 102  h2  52  h  8,66 cm A8·  346,4 cm2

c) És l’àrea de 20 triangles equilàters de 8 cm de costat.


Calculem l’altura: 82  h2  42  h  6,93 cm A  20 ·  554,4 cm2

d) És l’àrea de 6 quadrats de 7 cm de costat. A  6 · 72  294 cm2


e) És l’àrea de 12 pentàgons de 6 cm de costat i 4,13 cm d’apotema. A  12 · 5 ·  743,4 cm2

358
Cossos geomètrics 10

Calculem l’altura de la base: 22  h2  12  h  1,73 cm


A2·  (3 · 2) · 4  27,46 cm2

a) Calculem l’altura del trapezi: 10  6  4, 4 : 2  2. Així és que: 32  h2  22  h  2,24 cm

  
A2·  (10  6  2 · 3) · 12  299,84 cm2

b) Podem calcular la base menor amb la diagonal menor i l’altura: 152  92  b2  b  12 cm

Ara calculem el costat oblic, que ens cal per saber el perímetre: c2  92  (21,39  12)2  c  13 cm
  
A   (21,38  9  12  13) · 12  300,42 cm2

a) Tenim dues bases de 3 × 4.

A  2 · (3 · 4)  (2 · 3  2 · 4) · 5  94 cm2
b) Calculem l’apotema de la base: 52  2,52  ap2  ap  4,33 cm

A2·6·  (6 · 5) · 8  369,9 cm2

a) És l’àrea de 4 triangles equilàters.


Calculem l’altura: c2  h2     h  c cm A4·  16  c2  16  c  4 cm
 
És un tetraedre amb una aresta de 4 cm.

b) És l’àrea de 20 triangles equilàters.


Calculem l’altura: c2  h2     h  c cm A  20 ·   5c2  1  c  0,45 cm
 
És un icosaedre amb una aresta de 0,45 cm.

359
Cossos geomètrics 10

c) És l’àrea de 8 triangles equilàters.


Calculem l’altura: c2  h2     h  c cm A8·  18  2c2  18  c  3 cm
 
És un octaedre amb una aresta de 3 cm.

És l’àrea de 6 quadrats de costat c, de manera que 6c2  486  c  9 cm.

És un cub amb una aresta de 9 cm.

És l’àrea de 4 triangles equilàters.

Calculem l’altura: c2  h2     h  c cm
 


A4·  80,09  c  6,80 cm

És un tetraedre amb una aresta de 6,80 cm.

 Fila 1: Calculem l’apotema de la piràmide tenint en compte el triangle rectangle que forma amb l’aresta
lateral i la meitat de l’aresta de la base: 172  ap2  102  ap2  189  ap  13,75 cm

A5·   515,75 cm2

 Fila 2: A  5 ·   1.606,95 cm2

 Fila 3: Calculem l’apotema de la base: 32  a2  1,52  a  2,60 cm

Calculem l’apotema de la piràmide: 4,242  ap2  1,52  ap  3,97 cm

A6·   59,13 cm2

 Fila 4: Calculem l’apotema de la base: 52  a2  2,52  a  2,60 cm

A6·   129 cm2

360
Cossos geomètrics 10

 Fila 5: Calculem l’altura del triangle: 42  h2  22  h  3,46 cm

Calculem l’apotema: 62  ap2  22  ap  5,66 cm

A   40,88 cm2

 Fila 6: Calculem l’altura del triangle: 52  h2  2,52  h  2,60 cm

A   55,55 cm2

Si el perímetre de la base és 32, el costat és: 32 : 4  8 cm

A  82   80  a  1 cm

a) A  2 · 8 · (14  8)  1.105,84 cm2

b) Si la longitud de la circumferència és 37,7 cm, vol dir que: 2r  37,7  r  6,00 cm
A  2 · 6 · (9  6)  565,49 cm2
c) Necessitem saber el radi per poder calcular l’àrea lateral; l’obtenim amb l’àrea de la base:
r2  78,54  r  5,00 cm
A  2 · 5 · (12  5)  537,07 cm2

a) A   · 4 · (5  4)  113,10 cm
b) Calculem la generatriu: g2  122  92  g  15 cm A   · 9 · (15  9)  678,58 cm
c) Calculem el radi: 44  2r  r  7,00 cm A   · 7 · (10  7)  373,85 cm

361
Cossos geomètrics 10

Calculem l’àrea del cilindre: A  2 · 4(20  4)  603,18 cm2

a) A   · 4 · (g  4)  603,18 cm  g  44 cm
L’altura del con serà: 442  h2  42  h  43,82 cm
b) A   · 8 · (g  4)  603,18 cm  g  20 cm
L’altura del con serà: 202  h2  42  h  19,60 cm
c) L’àrea de la base és  · 42  50,27 cm2, el doble és 100,54 cm2, això vol dir que el radi de la base és:
r2  100,54 :   r  5,66 cm
A   · 5,66 · (g  5,66)  603,18 cm  g  28,26 cm
L’altura del con serà: 28,262  h2  5,662  h  27,69 cm

a) És la suma de l’àrea lateral de dos cons: A   · 3 · 5   · 3 · 7  113,10 cm2

b) És la suma de l’àrea lateral de dos cons: A   · 2 · (4  2)   · 1 · (3  1)  50,27 cm2
c) És la suma de l’àrea lateral d’un con i l’àrea lateral d’un cilindre més l’àrea d’una de les bases:
A   · 1,5 · 2  2 · 1,5 · 6   · 1,52  73,04 cm2

a) A  4 · 7,52  706,86 cm2 b) A  4 · 7,82  764,54 cm2

Apliquem el teorema de Pitàgores al triangle rectangle que es forma amb la generatriu del tronc de con:
72  h2  (6  4)2  h  6,71 cm

362
Cossos geomètrics 10

Apliquem el teorema de Pitàgores al triangle rectangle que es forma amb l’apotema:

82  h2  (4,13  2,75)2  h  7,88 cm

En el cas del tronc de piràmide, apliquem el teorema de Pitàgores al triangle rectangle que es forma
amb l’apotema:
2,92  h2  (5  3)2  h  2,1 cm
En el cas del tronc de con, apliquem el teorema de Pitàgores al triangle rectangle que es forma amb la generatriu:
2,92  h2  (5  3)2  h  2,1 cm

La figura lila és un tronc de piràmide pentagonal. De les cares laterals coneixem la mida de les bases
i la mida del costat oblic, i necessitem calcular quant fa l’altura. Apliquem el teorema de Pitàgores:
16 cm

10 cm

22 cm
102  h2  ((22  16) : 2)2  h  9,54 cm
Ara calculem l’àrea lateral:

AL  5 ·  906,3 cm2

363
Cossos geomètrics 10

Calculem l’àrea de les bases:

     
ABase major   832,7 cm2 ABase menor   440,4 cm2

De manera que l’àrea total del tronc de piràmide pentagonal lila és: 906,3  832,7  440,4  2.179,4 cm2
La figura groga és un tronc de piràmide quadrangular. De les cares laterals coneixem la mida de les bases
i la mida del costat oblic, i necessitem calcular quant fa l’altura. Apliquem el teorema de Pitàgores, tenint
en compte el dibuix que hem vist per a la figura blava:
82  h2  ((9  6) : 2)2  h  7,86 cm
Ara calculem l’àrea lateral:
  
AL  4 ·  235,8 cm2

Calculem l’àrea de les bases:

ABase major  92  81 cm2 ABase menor  62  36 cm2
Així doncs, l’àrea total del tronc de piràmide quadrangular groc és: 235,8  81 36  352,8 cm2

L’àrea lateral d’un tronc de con està determinada per la fórmula: AL   · (R  r) · g (és l’àrea de la secció
d’una corona circular).
Per al tronc verd clar:
AT   · (6  3) · 8   · 62   · 32  367,57 cm2
Per al tronc blau clar:
Hem de calcular la generatriu per mitjà del teorema de Pitàgores: g2  142  (12  10)2  g  14,14 cm
AT   · (12  10) · 14,14   · 122   · 102  1.743,84 cm2

a) El cercle màxim ens dóna el radi de la circumferència: r2  201,06  r  8 cm

b) A  4 · 82  804,25 cm2
 
c) Afus   11,17 cm2

d) Acasquet  2 · 8 · 3  150,80 cm2

364
Cossos geomètrics 10

a) A la figura tenim 6 creus formades per 5 quadrats de 3 cm de costat i en cadascun dels 8 forats hi ha 3 quadrats
de 3 cm de costat. Així és que l’àrea total serà de (5 · 6)  (8 · 3)  30  24  54 quadrats.
És a dir: A  54 · 32  486 cm2
b) Tenim l’àrea de 5 quadrats de 6 cm de costat més 4 triangles de 6 cm de base, dels quals necessitem calcular
l’altura (que seria l’apotema de la piràmide invertida que entra al cub).
Per calcular l’altura dels triangles fem servir el teorema de Pitàgores: h2  32  22  h  3,60 cm

De manera que l’àrea total és A  5 · 62  4 ·  223,2 cm2

c) És l’àrea d’un cilindre de 7 cm d’altura i 6 cm de radi, amb només una base, més l’àrea d’una semiesfera
de 6 cm de radi.
A  2 · 6 · 7   · 62  2 · 62  603,19 cm2
d) És l’àrea de mig cilindre de 5 cm d’altura i 1,5 cm de radi, més l’àrea de mig con de 5 cm d’altura i 1,5 cm
de radi, més l’àrea de dos triangles rectangles d’1,5 cm de base i 5 cm d’altura.
Primer calculem la generatriu del con per poder determinar l’àrea: g2  52  1,55  g  5,22 cm

A   · 1,5 · (1,5  5)   · 1,5 · (1,5  5,22)  2 ·  30,63  15,83  7,5  53,96 cm2

e) És l’àrea de 6 quadrats de 8 cm de costat; en 3 d’aquests quadrats hem de restar l’àrea d’un triangle rectangle
de 4 cm de base i 4 cm d’altura. A l’àrea total de la figura hem d’afegir l’àrea d’un triangle equilàter de 5,66 cm
de costat.
Primer calculem l’altura del triangle equilàter: 5,662  h2  2,832  h  4,90 cm

A  6 · 82  3 ·   384  24  9,8  369,8 cm2

f) És l’àrea de dos sectors circulars de 2 cm de radi i un angle de 330⁰, més l’àrea de dos rectangles de 2 cm de
base i 7 cm d’altura, més l’àrea d’un rectangle de 7 cm d’altura i com a base la longitud d’un arc de 2 cm de radi
i un angle de 330⁰.

A  2 ·  · 22 ·  2 · 2 · 7  2 · 2 · · 7  23,04  28  80,64  131,68 cm2

Calculem l’altura del triangle de la base per mitjà del teorema de Pitàgores: 32  h2  1,52  h  2,60 cm

V · 7  27,3 cm3

365
Cossos geomètrics 10

V  4 · 6 · 12  288 cm3

Calculem l’apotema de la base: 42  ap2  22  ap  3,46 cm

  
V · 8  332,16 cm3

a) Calculem l’altura de la base: 72  h2  3,52  h  6,06 cm

Calculem l’apotema de la piràmide: 82  ap2  3,52  ap  7,19 cm
Calculem l’altura de la piràmide: 7,192  3,52  h2  h  6,28 cm

V · · 6,28  44,40 cm3

b) Calculem l’altura de la base: 52  h2  2,52  h  4,33 cm

Calculem l’altura de la piràmide: 6,542  2,52  h2  h  6,04 cm

V · · 6,04  21,79 cm3

Això vol dir que l’àrea de cada cara és de 10 m2, que seria l’àrea de la base.
Ara necessitem calcular l’altura de la piràmide per trobar el volum; per fer-ho, calculem l’altura dels triangles,
que és l’apotema de la piràmide, determinada per: c2  ap2     ap  c
 


Com que l’àrea és 10 m2, tenim que: 10   c  4,80 m

De manera que ap  4,15 m. L’altura de la piràmide està determinada per: 4,152  h2  2,42  h  3,39 m

V · 10 · 3,39  33,9 m2

a) Calculem l’apotema de la base i, després, l’altura de la piràmide mitjançant el teorema de Pitàgores:

52  ap2  2,52  ap  4,33 cm
82  h2  4,332  h  6,73 cm
  
V    145,70 cm3

366
Cossos geomètrics 10

b) Calculem l’apotema de la base i, després, l’altura de la piràmide mitjançant el teorema de Pitàgores:

32  ap2  1,52  ap  2,60 cm
62  h2  32  h  5,20 cm
  
V    40,56 cm3

a) V   · 42 · 10  502,65 cm3
b) Calculem el radi de la circumferència: 2r  37,7  r  6 cm
V   · 62 · 12  1.357,17 cm3

a) Calculem l’altura del con: 82  h2  52  h  6,24 cm

V  · 52 · 6,24  163,36 cm3

b) V   · 82 · 18  1.206,37 cm3

c) Calculem el radi de la circumferència: 44  2r  r  7,00 cm

Calculem l’altura: 112  h2  72  h  8,49 cm

V  · 72 · 8,49  435,64 cm3

a) Calculem el costat: 9,92  c2  c2  c  7 cm

V  73  343 cm3

b) La diagonal del cub està determinada per D2  d2  c2. Podem expressar d en funció de c com a d  c,
de manera que: D2  2c2  c2. Així doncs: 8,662  3c2  c  5 cm
V  53  125 cm3

367
Cossos geomètrics 10

a) Calculem l’altura de la base, que és igual a l’apotema de la piràmide: 82  ap2  42  ap  6,93 cm

Calculem l’altura de la piràmide: 6,932  h2    

  h  6,53 cm
 


V · · 6,53  60,34 cm3

b) Calculem l’aresta: a2  82     a  9,24 cm

 

Calculem l’altura de la piràmide: 82  h2      h  7,85 cm

 


V · · 7,85  96,71 cm3

a) V   · 63  904,78 cm3

b) V   · 103  4.188,79 cm3

c) Calculem l’àrea: 78,54   · r2  r  5 cm

V  · 53  523,60 cm3

a) L’altura del cilindre es correspondria amb el diàmetre de l’esfera, i el radi de la base, amb el radi de l’esfera.
Calculem el radi de l’esfera, ja que en coneixem l’àrea: 452,39  4r2  r  35,97 cm  d  2 · 35,97  71,94 cm
Vcilindre   · 35,972 · 71,94  292.416,03 cm3

b) El cub té un costat igual al diàmetre de l’esfera, de manera que el volum del cub és:
V  71,943  372.315,66 cm3

368
Cossos geomètrics 10

Comprovem quin és el radi de l’esfera: 96  4r2  r  2,76 cm

Per tant, el volum de l’esfera és: Vesfera   · 2,763  88,07 cm3

Comprovem ara quin és el costat del cub: 96  6 · c2  c  4 cm

Per tant, el volum del cub és: Vcub  43  64 cm3
Té més volum l’esfera.

L’altura de la piràmide és igual al costat del cub. L’àrea de la base és l’àrea d’un quadrat de 12 cm de costat,
de manera que el volum és:

V · 122 · 12  576 cm3

Per calcular l’àrea necessitem saber l’apotema de la piràmide, que determinem per mitjà del teorema
de Pitàgores: ap2  122  62  ap  13,42 cm

A  122  4 ·  466,08 cm2

a) És el volum d’un ortoedre d’arestes 4 cm, 2 cm i 2 cm, i una piràmide de base un quadrat de 2 cm de costat
i 2 cm d’altura.

V4·2·2 · 22 · 2  18,67 cm3

b) És el volum d’un cilindre de 3 cm de radi de la base i 4 cm d’altura, més un con de 3 cm de radi de la base
i 4 cm d’altura.

V   · 32 · 4  ·  · 32 · 4  150,80 cm3

369
Cossos geomètrics 10

c) És el volum d’un cilindre de 4 cm de radi de la base i 8 cm d’altura, menys un con de 4 cm de radi de la base
i 4 cm d’altura.

V   · 42 · 8  ·  · 42 · 4  335,10 cm3

d) És el volum d’un cub de 9 cm d’aresta menys el volum de 8 cubs de 3 cm d’aresta.

V  93  8 · 33  513 cm3
e) És el volum de mig cilindre d’1,5 cm de radi de la base i 5 cm d’altura, més el volum de mig con d’1,5 cm de radi
de la base i 5 cm d’altura.

V ·  · 1,52 · 5   ·  · 1,52 · 5  23,56 cm3

f) És el volum d’un cub de 6 cm d’aresta menys el volum d’una piràmide de base un quadrat de 6 cm de costat
i 4 cm d’altura.

V  63  · 62 · 4  168 cm3

g) És el volum d’un cub de 8 cm d’aresta menys el volum d’un tetraedre de 5,66 cm d’aresta.
Calculem l’altura d’una de les cares del tetraedre, que també és l’apotema de la piràmide:
5,662  ap2  2,832  ap  4,90 cm

Ara calculem l’altura de la piràmide: 4,902  h2    

  h  4,62 cm
 


V  83   · 4,62  490,64 cm3

h) És el volum d’un cilindre de 6 cm de radi de la base i 7 cm d’altura més el volum d’una semiesfera de 6 cm
de radi.

V   · 62 · 7   ·  · 63  1.244,07 cm3

a) És el volum d’una piràmide de base un quadrat de 12 cm de costat i altura H menys el volum d’una piràmide
de base un quadrat de 6 cm de costat i altura h.
Calculem l’apotema de la piràmide gran: 182  ap2  62  ap  16,97 cm
Calculem l’apotema de la piràmide petita: 92  ap’2  32  ap’  8,48 cm
Calculem l’altura de la piràmide gran: 16,972  H2  62  H  15,87 cm
Calculem l’altura de la piràmide petita: 8,482  h2  32  h  7,93 cm
V  122 · 15,87  62 · 7,93  1.999,8 cm3

370
Cossos geomètrics 10

b) És el volum d’un con de 4 cm de radi de la base i altura H menys el volum d’un con de 2 cm de radi de la base
i altura h.
Calculem l’altura del con gran: 122  H2  42  H  11,31 cm
Calculem l’altura del con petit: 62  h2  22  h  5,66 cm

V ·  · 42 · 11,31  ·  · 22 · 5,66  165,79 cm3

a) La longitud varia entre 0⁰ i 180⁰, i la latitud, entre 0⁰ i 90⁰.

b) Per a la longitud, al meridià de Greenwich, i per a la latitud, a l’equador.

Com que es tracta de calcular, hauríem de veure un mapa de la comarca i comprovar quins meridians
i paral·lels la delimiten.
Si ho fem per a Catalunya, veiem que es troba aproximadament entre els meridians 0º i 3º E i entre
els paral·lels 40º N i 42º N. Si tenim un mapa més precís, podrem acotar més les mides.

Si considerem la Terra com una esfera, l’àrea seria: A  4 · 6.3712  510.064.471,91 cm2  5,1 · 108 km2;
i el volum: V  ·  · 6.3713  1,08 · 1012 km3

a) La longitud d’un meridià és la d’un cercle màxim si considerem la Terra com una esfera,
de manera que fa 2 · 6.371  40.030,17 km
b) Abasta 15⁰.
c) Si considerem la Terra com una esfera, és un fus esfèric de 15⁰, de manera que:
 
A 2,13 · 107 km2

d) Sí, el que indica la longitud.

La longitud de Moscou és 37⁰ 36’  37,6⁰ E, i la de Venècia és 12⁰ 20’  12,33⁰ E. La diferència de longitud
entre les dues ciutats és: 37,6  12,33  25,27⁰.
Així doncs, la diferència horària és: 25,27 : 15  1,68  1 h 41 min 4,8 s

371
Cossos geomètrics 10

Comprovem la diferència horària entre les longituds respectives: 74⁰  3⁰ 43’  74  3,72  70,28
De manera que tenen un diferència horària de: 70,28 : 15  4,69 h  4 h 41 min 24 s

a) La diferència de longitud amb una ciutat 40⁰ a l’oest és de 56⁰ 20’  56,33⁰, de manera que la diferència
horària és de: 56,33 : 15  3,76 h  3 h 45 min 36 s.
Com que ens desplacem cap a l’oest, restem la diferència horària, així és que en aquesta ciutat són:
15  3 h 45 min 36 s  11 h 14 min 24 s, és a dir, aproximadament són un quart de 12 del matí.
b) La diferència de longitud amb una ciutat 70⁰ a l’est és de 53,67⁰, així és que la diferència horària és de:
53,67 : 15  3,58 h  3 h 34 min 48 s
Com que ens desplacem cap a l’est, augmentem la diferència horària, de manera que en aquesta ciutat
són aproximadament dos quarts de 7 de la tarda.
c) Si el sol hi surt 3 hores més tard, vol dir que es troba a l’oest de Viena. Que la diferència sigui de 3 hores
vol dir que la diferència de longitud és 3 · 15  45⁰ a l’oest de Viena.
Com que Viena és a l’est, si x és la longitud de la ciutat: x  16⁰ 20’  45⁰  x  28⁰ 40’ O
d) Si el sol hi surt 3 hores abans, vol dir que es troba a l’est de Viena. Que la diferència sigui de 3 hores
vol dir que la diferència de longitud és 3 · 15  45⁰ a l’est de Viena.
Com que Viena és a l’oest, si x és la longitud de la ciutat: x  16⁰ 20’  45⁰  x  71⁰ 20’ E

50⁰
A C

O
80⁰

60⁰
B

372
Cossos geomètrics 10

a) Com que les latituds de A i B es diferencien de 80⁰, i com que la de B és 60⁰ S i sabem que A es troba
a l’hemisferi nord, aleshores la latitud de A és 20⁰ N. C es troba al mateix paral·lel que A, per tant la latitud
de C és 20⁰ N, però no podem calcular les longituds.
b) Si C dista 65⁰ del meridià zero, la seva longitud pot ser 65⁰ E o 65⁰ O. Sabem que A dista 50⁰ de C, de manera
que la seva longitud (i per tant també la de B, ja que es troben al mateix meridià) pot ser 115⁰ E, o 15⁰ E,
o 115⁰ O, o 15⁰ O.
c) Ens falta saber si C es troba a l’est o a l’oest del meridià zero i si A està situada a l’est o a l’oest de C.

Pot ser qualsevol longitud, l’únic que ens diu aquesta dada és la distància que hi ha a l’equador, però no sabem
res al voltant de la distància respecte del meridià zero.

Calculem el preu per a cada tipus de llauna i el volum corresponent. El preu està determinat per l’àrea,
així és que primer calculem les àrees.
Tipus de llauna A: 2 · 12(12  3)  1.130,97 cm2
Tipus de llauna B: 2 · 10(10  5)  942,48 cm2
Tipus de llauna C: 2 · 6(6  12)  678,58 cm2
Comprovem els preus i els volums:
Llauna A: preu  1.130,97 · 0,02  22,62 € V   · 122 · 3  1.357,17 cm3
El cm3 surt a 22,62 : 1.357,17  0,016667 €/cm3
Llauna B: preu  942,48 · 0,02  18,85 € V   · 102 · 5  1.570,80 cm3
El cm3 surt a 18,85 : 1.570,80  0,01200 €/cm3
Llauna C: preu  678,58 · 0,02  13,57 € V   · 62 · 12  1.357,17 cm3
El cm3 surt a 13,57 : 1.357,17  0,009999 €/cm3
El més rendible és fer llaunes del tipus C.

La longitud més gran de la caixa és la diagonal, de manera que hi cabran tots els llistons que siguin
més petits. Calculem la diagonal de la base per poder determinar la de la caixa:
d2  402  252  d  47,17 cm

373
Cossos geomètrics 10

A la base de la caixa es pot posar el llistó de 46,5 cm, així és que aquest cap a la caixa.
Ara calculem la diagonal de la caixa:
D2  47,172  182  D  50,49 cm
Així doncs, hi cap el llistó de 50,3 cm, però els de 50,6 cm i 51 cm no caben a la caixa.

Calculem l’àrea de l’habitació (exclòs el terra, és a dir, una de les bases de l’ortoedre) i restem l’àrea
de la finestra i de la porta.
Aortoedre  3,5 · 4,2  (3,5 · 2  4,2 · 2) · 2,5  53,2 m2
Afinestra  1,22  1,44 m2 Aporta  0,9 · 2,1  1,89 m2
Apintar  53,2  1,44  1,89  49,87 m2
Necessitarà 3 pots, perquè amb 2 només podria pintar 40 m2 i no n’hi hauria prou. Amb 3 pots pot pintar 60 m2,
de manera que encara li sobrarà pintura.

Necessitem calcular en cada cas l’àrea lateral de les figures.

En el cas de la piràmide, hem de saber l’altura de cadascun dels costats, és a dir, l’apotema, que podem
calcular ja que coneixem l’altura total de la torre: ap2  1,622  32  ap  3,41 m

Atorre cúbica  (4 · 6) · 6  4 ·  184,92 m2

Calculem el radi del cilindre: r2  24,63  r  2,8 m

La generatriu del con és: 4 · 2,8  11,2 m
Atorre cilíndrica  2 · 2,8 · 7   · 2,8 · 11,2  221,67 m2
Sortirà més cara la torre de base cilíndrica, perquè té més metres quadrats de façana.

a) L’àrea que cobreix en cada volta és l’àrea lateral del cilindre: A  2 · 1,8 · 24  271,43 cm2
b) L’àrea de la peça és:  · 9,52  283,53 cm2
Si es pogués optimitzar el corró, de manera que l’àrea no coberta a la primera volta quedés totalment
coberta a la segona i que amb una volta ja quedés pastada, aleshores caldrien dues voltes de corró.
c) 5.428,6 : 271,43  20 voltes

374
Cossos geomètrics 10

Calculem la diagonal de l’ascensor.

La diagonal de la base de l’ascensor és: d2  12  12  d  m

La diagonal de l’ascensor és: D2  ( )2  2,52  D  2,87 m

No podrà fer entrar el tub a l’ascensor, perquè la longitud màxima de l’ascensor és de 2,87 m.

Tenim dues parts, la que arriba fins als 2 m, que és el volum d’un ortoedre de costats 4 m, 20 m i 2 m,
i l’altra part, que seria la meitat d’un ortoedre igual que el primer, ja que es tracta d’un ortoedre partit
per un pla de la manera següent:

És a dir, el volum és del volum d’un ortoedre de dimensions 4 m × 20 m × 2 m.

V · 4 · 20 · 2  240 m3

Vinicial  33  27 m3

a) Vqueda  33   · 1,53  12,86 m3

El percentatge que queda és: · 100  47,63 %

375
 Cossos geomètrics 10

b) Vqueda  33   · 1,52 · 3  5,79 m3

El percentatge que queda és: · 100  21,44 %

c) Vqueda  33   · 1,52 · 3  19,93 m3

El percentatge que queda és: · 100  73,81 %

HAS DE SABER FER

a) Si és convex verifica la fórmula d’Euler, de manera que tindrà: 16  C  2  24  C  10 cares

b) Si és convex verifica la fórmula d’Euler, de manera que tindrà: 6  C  2  12  C  8 cares

La diagonal de la base és: d2  (4x)2  (2x)2  d  x

La diagonal de l’ortoedre és: D2  ( )2  x2  (x )2  21  21x2  x  1

L’àrea total és: 2 · (4 · 2)  (4 · 2  2 · 2) · 1  28 cm2

Calculem l’apotema de la base (com que és un hexàgon regular, el radi de la base és igual al costat):
122  ap2  62  ap  10,39 cm
 
A2·  (6 · 12) · 25  2.548,08 cm2

A  62  4 ·  132 cm2

L’àrea lateral del cilindre està determinada per: 2r · h  75,36 cm2; com que r  4 cm, tenim que h  3 cm.

376
Cossos geomètrics 10

Calculem la generatriu del con, que és la diagonal del triangle: g2  132  62  g  14,32 cm
Suposem que el fem girar sobre el catet de 13 cm:
A   · 62 · (6  14,32)  2.298,14 cm2
Suposem que el fem girar sobre el catet de 6 cm:
A   · 132 · (13  14,32)  14.504,98 cm2

Calculem l’aresta del cub: 70,56  c2  c  8,4 cm

V  8,43  592,704 cm3

Calculem el radi de la base: 42,73  2r  r  6,8 cm

h  6,8 · 2  13,6 cm
V   · 6,82 · 13,6  1.975,63 cm3

Diferència de latitud entre A i B: 101⁰

Diferència de latitud entre A i C: 127⁰
Diferència de latitud entre B i C: 26⁰
Diferència de longitud entre A i B: 51⁰
Diferència horària entre A i B: 51 : 15  3,4 h  3 h 24 min
Diferència de longitud entre A i C: 104⁰
Diferència horària entre A i C: 104 : 15  6,93 h  6 h 55 min 48 s
Diferència de longitud entre B i C: 155⁰
Diferència horària entre B i C: 155 : 15  10,33 h  10 h 19 min 48 s

377
 Cossos geomètrics 10

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. En la vida quotidiana

La capsa és un ortoedre, el volum és: Vcapsa  62 · 57 · 18  63.612 cm3

El volum de cada pila és: Vpila   · 5,252 · 44,5  3.853,26 cm3
El volum de 4 piles és: 3.853,26 · 4  15.413,04 cm3
Espai que sobra: 63.612  15.413,04  47.898,96 cm3

378
 Cossos geomètrics 10

FORMES DE PENSAR. RAONAMENT MATEMÀTIC

Perquè la formiga pogués recórrer l’octaedre sense repetir cap aresta, aquesta figura s’hauria de poder
dibuixar amb un sol traç, i efectivament es pot fer.

4 11 10
9 5
12
1 6
8
3 2 7

En canvi, en un cub això no és possible, per moltes proves que fem.

Si el costat del cub és x, tenim que la diagonal de la base és: dbase2  x2  x2  dbase  x

Ara calculem la diagonal del cub: d2  ( x)2  x2  d  x

a) d  · 6  10,39 cm

b) d  · 4,5  7,79 cm

Primer hem de calcular l’altura dels triangles que formen les cares (que, alhora, coincideix amb l’apotema
de la piràmide).

Si l’aresta fa x, aleshores: x2  h2  h x

Ara, com que és un triangle equilàter, sabem que la distància del seu centre al punt mitjà d’un dels costats
és 1/3 de l’altura; per tant, amb l’altura de la piràmide (tetraedre) dibuixem un triangle rectangle amb la
hipotenusa igual a l’apotema de la piràmide i els catets igual a de l’altura de la base i l’altura del tetraedre:

   
        H  x x x
   

379
Cossos geomètrics 10

Es forma un triangle rectangle amb la diagonal, l’aresta lateral i dos radis de l’hexàgon de la base:
d12  122  242  d1  26,83 cm
Es forma un triangle rectangle amb la diagonal, l’aresta lateral i dues altures dels triangles en què es divideix
la base.
Calculem l’altura dels triangles: 122  h2  62  h  10,39 cm
d12  122  20,782  d1  24,00 cm

La diagonal de la base està determinada per: dbase2  x2  y2

La diagonal de l’ortoedre està determinada per: d2  dbase2  z2  x2  y2  z2

Considerem x un dels costats del full i y l’altre costat.

Si enrotllem el costat x, aleshores: 2r  x  r  , el volum és: V   ·  

 ·y
   

Si enrotllem el costat y, aleshores: 2r  y  r  , el volum és: V   ·  

 ·x
   
Els volums no són iguals.

Calculem quin seria el volum de l’octaedre.

El volum de l’octaedre és el volum de dues piràmides de base quadrangular i en el qual totes les arestes fan c.

Calculem l’apotema de la piràmide: c2  ap2     ap 

 

   
  h     h 
2
Ara calculem l’altura de la piràmide:  c
   

El volum d’una de les piràmides és: V  · c2 · c  0,2357c3

Si multipliquem aquest volum per 2, tenim que el volum de l’octaedre és 0,4714c3.

380
 Cossos geomètrics 10

a) L’àrea lateral del cilindre és: AL  2 · 10 · 10  628,32 cm2

L’àrea lateral del con és:  · 10 · g; perquè sigui igual que la del cilindre:  · 10 · g  628,32  g  20 cm
b) L’àrea lateral del cilindre és: AL  2 · r2  628,32  628,32  1.256,64 cm2
L’àrea lateral del con és: AL   · r2  10 · g  314,16; perquè sigui igual que la del cilindre:
31,42 · g  314,16  1.256,64  g  29,90 cm

PROVES PISA

Les figures II i III.

381
Cossos geomètrics 10

a) Hem de calcular l’altura dels triangles que formen els costats: 122  h2  62  h  10,39 cm

A  122  4 ·  393,36 cm2 (aquesta és l’àrea de tota la superfície de l’àtic, si per planta entenem
tan sols el terra, que seria de 144 cm2)
b) Els triangles es troben en posició de Tales, de manera que els costats són proporcionals als del triangle gran.
Sabem que els costats ET i EF fan 6 cm, la meitat que l’original, així és que EF també farà la meitat, és a dir, 6 cm.

382