ELS POLGONS

Un polgon s una porci de pla tancada per diversos segments denominats costats. El
terme polgon prov del grec antic i significa molts (poli) i angles (gono).
CLASSIFICACIONS
Equiangle: Un polgon s equiangle quan t tots els seus angles iguals.
Equilter: Un polgon s equiangle quan tots els seus costats sn iguals.
Regular: Un polgon s regular quan tots els seus costats i angles sn iguals.
Irregular: s el polgon que t costats i angles desiguals.
ELS NOMS DELS POLGONS SEGONS ELS SEUS COSTATS
3

Triangle

Quadrat

Pentgon

Hexgon

Heptgon

Octgon

Ennegon

10

Decgon

11

Endecgon

12

Dodecgon

PARTS D'UN POLGON

COSTAT: Cada un dels segments que formen el polgon.
VRTEX: s el punt en el que s'uneixen dos costats consecutius.
DIAGONAL: Segment eu uneix dos vrtexs no consecutius. Alguns polgons tenen
diagonal major i diagonal menor.
PERMETRE: s la suma de tots els costats.
En un polgon tamb troben:

CENTRE: s el punt equidistant de tots

els vrtexs i costats. s el centre de la
circumferncia inscrita i circumscrita.
APOTEMA: s el segment que uneix el
centre del polgon amb el punt mitj dels
costats perpendicularment.

TRIANGLE: Superfcie plana limitada per tres segments o costats que es tallen dues a
dues en tres vrtexs. La suma dels seus angles s 180.
NOMENCLATURA: Els vrtexs s'anomenen amb lletres minscules i els costats amb
lletres majscules emprant la mateixa lletra que el vrtex oposat.

CLASSIFICACI DELS TRINGLES:

Segons els seus costats
Equilter:

Issceles:

Escal:

Els tres
costats iguals

Dos costats
iguals

Tres costats
desiguals

Recte:

Acutangle:

Obtusangle:

Un angle
recte (90)

tres angles
aguts

Un angle
obts

Segons els seus angles

QUADRILTER: s un polgon que t quatre costats, quatre vrtexs i dos diagonals. La

suma dels seus angles interiors s igual a 360.
CLASSIFICACI:
PARALLELOGRAM: s un tipus especial de quadrilters els quals tenen els costats
parallels dos a dos.
PROPIETATS DELS PARALLELOGRAMS:
Els angles i costats oposats sn parallels (mateixa mida)
Tenen dos parells de costats oposats parallels.
Les diagonals es tallen en el seu punt mitj.
Dos angles contigus sn suplementaris (sumen 180).
QUADRAT:
Quatre angles rectes
(90).
Quatre costats

RECTANGLE:
Quatre angles rectes
(90).
Costats iguals dos a

iguals.

dos.

ROMBE:
Costats iguals.
Angles iguals dos a
dos. Diagonal major i
menor es tallen
formant 90.

ROMBOIDE:
Costats iguals i
parallels dos a dos.
Angles iguals dos a
dos.

TRAPECI: Quadrilter que t dos costats parallels.

TRAPEZI ISSCELES:
Dos costats parallels.
Dos costats iguals.
Dos diagonals iguals.

TRAPEZI RECTNGLE:
Dos angles rectes.
Dos costats parallels.

TRAPEZI ESCAL:
Dos costats parallels.
Costats i angles
desiguals.

TRAPEZOIDE:
Angles desiguals. Costats
desiguals i no oarallels.

Construcci d'un triangle coneguts els tres costats:

1 Damunt una recta r es copia el segment AB.

2 Amb radi AC i centre A tracem un arc.
3 Amb radi BC i centre en B tracem un altre arc.
4 La intersecci dels dos arcs s el vrtex C.

Construcci d'un triangle rectangle coneixem la hipotenusa i un catet AB:

1 Tracem una semirecta i pel seu extrem feim una perpendicular. Copiem la mida del
catet AB.
2 Amb centre en B (extrem superior del catet) i redi h tracem un arc que talla a la
semirecta en C, tercer vrtex del triangle.
3 Tracem el triangle.

Construcci d'un rectangle coneguts els seus costats:

1 Per un extrem del segment AB tracem una perpendicular i copiem damunt ella el
segment AD.
2 Amb centre en B tracem un arc de radi AD.
3 Amb centre en A tracem un arc de radi AB. Trobem el punt C. Tracem el rectangle.

Construcci d'un rectangle conegut un costat i la diagonal AC:

1 Tracem la mediatriu de la diagonal AB i des del punt mitj tracem la circumferncia de

la qual s dimetre.
2 Amb radi AB i centres A i C tracem dos arcs que tallen la circumferncia en B i D.
3 Tracem el rectangle.

Construcci d'un rombe coneixem les diagonals AC i BD:

1 Tracem les mediatrius de les dues diagonals.

2 Damunt la mediatriu de AC i a partir del punt mitj de la diagonal copiem les dues

meitats de la diagonal menor, obtenim els punts B i D damunt aquesta. Tracem el rombe
ABCD.

Construcci d'un triangle rectangle a partir de A (vrtex recte) ceneixem la basa major AB,
l'alada h i la diagonal AC:

1 Situem el segment AB com a base. Per l'extrem A aixequem una perpendicular i

damunt aquesta copiem h obtenim el punt D.
2 Pel punt D tracem una recta parallela al segment AB. Amb centre en A i radi AC tracem
un arc que talla a la parallela (base superior) en C.
3 Tracem el trapezi ABCD.
Donat el radi de la circumferncia a (o la circumferncia amb el seu centre),
inscriure els polgons regulars:
Triangle equilter

1 Tracem un dimetre.
2 Amb centre en un extrem i radi igual al de la circumferncia tracem un arc.
3 Unim l'altre extrem del dimetre amb els dos punts en la circumferncia que ens han
donat els arcs.
Quadrat

1 Tracem un dimetre.
2 Tracem un dimetre perpendicular.
3 Unim els punts de tall dels dos dimetres amb la circumferncia.

Pentgon

1 Tracem un dimetre.
2 Tracem un dimetre perpendicular al primer.
3 Feim la mediatriu d'un radi obtenim m.
4 Amb centre en m i radi ab tracem un arc per a obtenir b ab s el costat del pentgon
inscrit.
5 Amb radi ab comenant per a tracem arcs en la circumferncia.
6 Unim els punts de la circumferncia.
Hexgon

1 Tracem un dimetre.
2 Amb centre en un extrem i radi igual a la circumferncia tracem un arc.
3 Repetim la operaci des de l'altre extrem.
4 Unim els punts.
Heptgon

1 Tracem un dimetre.
2 Tracem un arc del mateix radi que la circumferncia des d'un extrem.
3 Unim a amb b obtenim m, am s el costat de l'Heptgon.
4 Amb arcs de radi ab tracem arcs en la circumferncia.
5 Unim els punts.

Octgon

1 Tracem un dimetre horitzontal.

2 Tracem un dimetre perpendicular al primer.
3 Tracem dos bisectrius a dos quadrants.
4 Hem obtingut vuit punts en la circumferncia, els unim.

Donat el radi de la circumferncia a: construir un polgon regular de n (13) costats: a

1 Tracem una circumferncia amb el radi que ens han donat i tracem un dimetre
vertical. DIVIDIM EL DIMETRE EN TANTES PARTS COM COSTATS VOLEM QUE TENGUI EL
POLGON.
2 Des de l'extrem superior tracem una semirecta auxiliar i la dividim en tantes parts com volem
dividir el dimetre (el podem fer amb el compas o amb el regle graduat).
3 Unim l'ltim extrem amb l'extrem oposat del dimetre.
4 Tracem paralleles per les divisions del segment auxiliar obtenint la divisi del dimetre en n
parts iguals.

5 Amb radi igual al dimetre de la circumferncia i des de els extrems d'aquest tracem
dos arcs que ens donaran un focus.
6 Des d'el focus tracem rectes per les divisions parell, en els extrems contraris a la
circumferncia obtindrem la meitat dels vrtexs de la soluci.

7 Repetim la darrera operaci des d'el costat contrari.

8 Unim tots els punts obtinguts en la circumferncia, recordant contar amb el punt 0 del
dimetre.

POLGONS ESTRELLATS
Els polgons estrellats s'obtenen unint de forma constant i no consecutiva els vrtexs dels
polgons regulars.
Segons el nombre de vrtexs que tengui el polgon no estrellat podrem obtenir cap, un o
varis polgons estrellats.

Per illustrar el quadre de d'alt veurem l'exemple de l'enegon, del qual podem obtenir fins
a quatre estrelles depenent del nombre de vrtexs que saltem.

Unint els vrtexs de

dos en dos.

Unint els vrtexs de Unint els vrtexs de

tres en tres.
quatre en quatre.

Unint els vrtexs de

cinc en cinc.

Es defineixen per N/M essent N el nombre de vrtexs del polgon regular convex i M el
salt entre vrtexs. N/M ha de ser una fracci irreductible o no es genera el polgon
estrellat que indica la fracci.
Per a saber quants polgons estrellats s possible inscriure en un polgon convex:
n s el n de vrtexs del polgon regular convex.
s possible construir tants de polgons estrellats com nombres sencers hi hagi, menors
que la mitat (n/2) i nmeros primers amb n.
Exemple: Heptgon (7 costats), la seva mitat s 3,5 i els nombres sencers menors de 3,5
primers sn el 2 i el 3. Aleshores podem unir els vrtexs.
FALSES ESTRELLES:
En alguns casos al unir els vrtexs de manera alterna podem trobar que en realitat
inscrivim altres polgons convexes dis del polgon inicial. En aquests casos no obtenim
polgons estrellats, si no FALSES ESTRELLES

ESTRELLAR POLGONS:
Estrellar un polgon consisteix en prolongar els seus costats per a que es tallin de nou
entre s, aix s'obt un nou polgon amb forma d'estrella.

Si estrellam un polgon convex observam que la primera estrella que es genera es la que
es produeix al saltar el menor nmero de vrtexs. Si continuam estrellant-la aconseguirem
la segona estrella i aix successivament.