8

Objectius
En esta quinzena aprendrs a:

Cossos geomtrics.

Abans de comenar 1. Poliedres.........pg. 138 Definici Elements dun poliedre 2.Tipus de poliedres....pg. 140 Prismes Prismes regulars Desenvolupament dun prisma recte Paral leleppedes Pirmides Pirmides regulars Desenvolupament duna pirmide recta Poliedres regulars Desenvolupament de poliedres regulars Relaci dEuler 3. Cossos rodons........................pg. 147 Cilindre Desenvolupament dun cilindre recte Con Desenvolupament dun con recte Esfera Exercicis per a practicar Per saber-ne ms Resum Autoavaluaci Solucions

Identificar que s un poliedre. Determinar

els elements dun poliedre: Cares, Arestes i Vrtexs.

Classificar els poliedres. Especificar quan un poliedre s un

prisma o una pirmide.

Distingir els poliedres regulars

convexos tamb anomenats slids platnics.

Construir els poliedres a partir del

seu desenvolupament pla.

Diferenciar i catalogar alguns dels

slids de revoluci: Cilindre, Con i Esfera.

Construir cilindres i cons rectes a

partir del seu desenvolupament pla.

MATEMTIQUES 2n ESO

135

136

MATEMTIQUES 2n ESO

Cossos geomtrics.

Abans de comenar
Un pilota de futbol es pot construir amb polgons regulars: 12 pentgons i 20 hexgons. Aqu pots observar com sobt en intersecar-se un icosaedre i un dodecaedre.

Recorda
Una lnia poligonal s un conjunt de segments concatenats (cadascun comena on acaba l'anterior), i poden ser: obertes o tancades.

Lnia poligonal

La superfcie continguda per una lnia poligonal tancada s'anomena polgon. Els polgons poden ser cncaus o convexos.

Aquest polgon s convex, perqu els seus angles interiors sn ms petits de 180

MATEMTIQUES 2n ESO

137

Cossos geomtrics.
1. Poliedres
Definici
Un poliedre s un cos geomtric tridimensional les cares del qual sn polgons, cada un dells s una cara. El significat de poli s molts i el de edre s cara, per tant poliedre significa moltes cares. En la imatge de lesquerra tenim un poliedre amb sis cares que sn rectangles. Contrriament, si al menys una de les superfcies que delimiten a un slid no s un polgon, aleshores no s un poliedre. Aix s el que passa a la imatge de la dreta on la base s un cercle, per tant, no s un poliedre, per, a ms a ms, la cara lateral no s plana. (Recorda que un polgon s pla)
Els poliedres poden ser convexos o cncaus. s convex si tots els angles diedres sn convexos. Nhi ha prou que hi hagi un angle diedre que sigui ms gran que un pla perqu el poliedre sigui cncau.

Poliedre convex

Un angle diedre s la regi de l'espai delimitada per dos semiplans. Un angle diedre s convex si s menor que un angle pla i, en cas contrari, es diu que s cncau

Poliedre cncau

Exercici resolt: El poliedre de la figura de la dreta s el tetraedre i a) tots els tetraedres sn convexos b) t quatre cares i s cncau c) s un cos rod Soluci: a) convexos. perqu t tots els angles diedres

138

MATEMTIQUES 2n ESO

Cossos geomtrics.
1. Poliedres
Elements dun poliedre.
En un poliedre podem distingir els segents elements:
A ms podem esmentar els angles diedres delimitats per dues cares que es tallen. Nhi ha tants com a nombre darestes.

Cares: sn poliedre.

els

polgons

que

formen

el

A la figura es mostra un angle diedre.

I els angles poliedres determinats per les cares que incideixen en un mateix vrtex. Nhi ha tants com a nombre de vrtexs.

Arestes: sn els segments en s'intersequen (es tallen) les cares.

els quals

Vrtexs: sn els punts on s'intersequen les arestes.

A sobre es mostra un angle poliedre.

En aquesta figura (ortoedre) trobem 12 angles diedres i 8 angles poliedres.

Vrtexs dun poliedre

MATEMTIQUES 2n ESO

139

Cossos geomtrics.
2. Tipus de poliedres
Prismes
Un prisma s un poliedre determinat per: les bases: dues cares paral leles que sn polgons iguals. tantes cares laterals, que sn paral lelograms, com costats tenen les bases.

Prisma amb base de 4 costats

Als prismes sels classifica segons el nombre de costats de les seves bases: triangular (3 costats), quadrangular (4 costats), pentagonal (5 costats), hexagonal (6 costats), etc. Laltura del prisma s la distncia entre les bases. Si laltura coincideix amb les arestes laterals, el prisma s recte; en cas contrari, s oblic. Les cares laterals dels prismes rectes sn rectangles. Un prisma s convex o cncau si respectivament les seves bases sn polgons convexos o cncaus.

Prismes regulars.
Un prisma recte s regular si les seves bases sn polgons regulars. Recorda: - un polgon s regular si t tots els seus costats i angles iguals. - tot polgon regular es pot inscriure en una circumferncia En ser les bases polgons regulars, podrem identificar el radi de la circumferncia circumscrita i l'apotema. Per exemple, en un prisma pentagonal regular
.

La base s un pentgon regular. Es mostra lapotema i el radi de la circumferncia circumscrita

140

MATEMTIQUES 2n ESO

Cossos geomtrics.
2. Tipus de Poliedres
Desenvolupament dun prisma.
Tots els prismes sn desenvolupables: s a dir, les seves cares es poden col locar en un pla, i amb plecs es pot construir el prisma. El desenvolupament d'un prisma recte es compon de les seves dues bases i d'un rectangle que t tantes divisions com nombre de cares laterals. En la figura de lesquerra es pot observar un prisma recte pentagonal i el seu desenvolupament.

Prisma recte pentagonal i el seu desenvolupament

Com seria el desenvolupament dun prisma oblic?

Paralleleppedes.
Els paral leleppedes sn prismes tals que totes les seves cares sn paral lelograms. Sn prismes quadrangulars. s recte si laltura coincideix amb les arestes, en cas contrari, sn oblics.

Entre ells en destaquem quatre en particular:

Ortoedre: les cares sn rectangles. (Orto=perpendicular; edre=cara)

Ortoedre: les seves cares sn rectangles. Cub: les seves cares sn quadrats. Romboedre: les seves cares sn rombes. Romboiedre: les seves cares sn romboides. En la figura de sota, es mostra aquest ltim amb un detall de la base.

Cub: les cares sn quadrats. (s un cas particular dortoedre)

Romboedre: les cares sn rombes (Les 6 cares sn iguals)

MATEMTIQUES 2n ESO

141

Cossos geomtrics.
Preguntes tipus test sobre prismes resoltes
1. En els prismes inclinats: a. Totes las cares sn rectangulars. b. Alguna cara pot ser un rectangle. c. Cap cara pot ser rectangular.
b) Les cares dels prismes han de ser paral lelograms i, en particular, pot tenir alguna cara rectangular.

2.

Un ortoedre t: a. Totes les seves cares pentagonals. b. Totes les seves cares iguals. c. Totes les seves cares perpendiculars entre s.
c) Totes les cares del ortoedre sn rectangles i, per tant, sn perpendiculars.

3.

Un cub s: a. Un pentaedre. b. Un tetraedre. c. Un hexaedre.

c) T 6 cares. (Recorda: edre significa cara i hexa sis)

4.

Tots els prismes tenen: a. El doble de vrtexs que de costats t una base b. El mateix nombre de vrtexs que de costats t una base c. Tants vrtexs com nombre de costats duna base ms dos.
a) Els vrtexs del prisma estan a les dues bases que t.

5.

Si les cares laterals dun prisma sn rectangles: a. s recte. b. s oblic. c. s un ortoedre

a) Lnica possibilitat perqu totes les cares laterals siguin rectangles s que el prisma sigui recte.

6.

Els paral leleppedes: a. Poden ser prismes triangulars. b. Han de ser prismes quadrangulars. c. No tenen perqu ser prismes quadrangulars.
b) Perqu totes les seves cares sn paral lelograms (quatre costats).

7.

Si les bases dun prisma sn rectangles: a. Pot ser un romboedre. b. s recte. c. Pot ser oblic.
c) La base pot ser rectangular i laltura NO coincidir amb laresta.

8.

Un prisma pentagonal t: a. Quinze cares, deu arestes i set vrtexs. b. Deu cares, set arestes i quinze vrtexs c. Set cares, quinze arestes i deu vrtexs.
c) El nombre de cares laterals coincideix amb el de costats de les bases. Si li afegim les 2 bases, el total s 7 cares.

9. 142
MATEMTIQUES 2n ESO

Cossos geomtrics.
2. Tipus de Poliedres
Pirmides.
Una pirmide s un poliedre determinat per: Una cara poligonal denominada base. Tantes cares triangulars com costats t la base.
Pirmide de base triangular

El punt on convergeixen denomina vrtex o cspide.

tots

els

triangles

es

Laltura duna pirmide s la distncia del vrtex a la base. Una pirmide s convexa o cncava si la seva base s un polgon convex o cncau respectivament.

Altura duna pirmide

La definici de pirmide recta o obliqua s una mica ms complexa que en el cas dels prismes i s relativa al centre de gravetat o centroide del polgon base.

Pirmides regulars.
Una pirmide s regular si totes les cares laterals sn iguals. Las cares laterals duna pirmide regular sn triangles issceles.

A l'altura d'aquests triangles se l'anomena apotema de la pirmide. La base s un polgon regular i, per tant, podem identificar el radi de la circumferncia circumscrita i l'apotema de la base.
Lapotema s laltura dels triangles issceles de les cares de la pirmide. NO sha de confondre amb laltura de la pirmide.

Apotema i radi de la circumferncia circumscrita en una pirmide de base quadrada

MATEMTIQUES 2n ESO

143

Cossos geomtrics.
2. Tipus de poliedres
Desenvolupament duna pirmide.
Totes las pirmides sn desenvolupables, s a dir, les seves cares es poden col locar en un pla i mitjanant plecs es pot construir la pirmide. En les imatges es pot observar com sobt un desenvolupament duna pirmide regular.

Desenvolupament complet pirmide hexagonal

duna

Qesti: Com seria el desenvolupament duna pirmide recta no regular? I el duna obliqua?

Poliedres regulars.
Un poliedre s regular si totes les seves cares sn iguals i en cada vrtex incideixen el mateix nombre de cares i arestes. Noms hi ha cinc poliedres regulars convexos: el tetraedre, el cub, l'octaedre, el dodecaedre i l'icosaedre. Als poliedres convexos regulars tamb se'ls anomena slids platnics, perqu a la Grcia clssica els va estudiar Plat.
Poliedre regular

Tetraedre

Cub

Octaedre

Cares 4 6 8 12 20

Vrtexs 4 8 6 20 12

Arestes 6 12 12 30 30

Dodecaedre

Icosaedre

Tetraedre Cub Octaedre Dodecaedre Icosaedre 144

Slids platnics

MATEMTIQUES 2n ESO

Cossos geomtrics.
2. Tipus de Poliedres
Desenvolupament de poliedres regulars.
Tots els poliedres regulars sn desenvolupables, s a dir, les seves cares es poden col locar en un pla i mitjanant plecs es poden construir. A les imatges podem observar alguns dels desenvolupaments possibles de cada un dels poliedres convexos regulars. Recorda que als poliedres convexos regulars sels anomena tamb slids platnics, perqu Plat els va estudiar a la Grcia clssica.

Desenvolupament del tetraedre

Desenvolupament del octaedre

Desenvolupament del cub

Desenvolupament de licosaedre Desenvolupament del dodecaedre

Preguntes tipus test sobre prismes regulars resoltes

1. En loctaedre incideixen en cada vrtex: a. Tres cares. b. Quatre cares. c. Cinc cares.
b) Incideixen 4 cares

2.

Poliedres regulars amb cares triangulars nhi ha: a. Tres. b. Un. c. Dos.
a) El tetraedre, loctaedre i licosaedre.

MATEMTIQUES 2n ESO

145

Cossos geomtrics. .
2. Tipus de poliedres
Relaci dEuler.
Euler va demostrar que en un poliedre es compleix la relaci: C+V=A+2 essent C: nombre de cares, V: nombre de vrtexs i A: nombre darestes del prisma.
Observa lexemple de com es compleix la relaci dEuler:

Prisma de base pentagonal: C = 7; V = 10; A = 15 C + V = 17 = A + 2

3. Cossos rodons
Cilindre.
Un cilindre recte s un cos de revoluci que s'obt en girar un rectangle al voltant d'un dels seus costats. La recta en la qual se situa el costat sobre el que gira s'anomena eix de rotaci i el costat paral lel a ell s la generatriu. En un cilindre distingim la superfcie lateral i dues bases que sn dos cercles iguals. L'altura del cilindre s la distncia entre les dues bases. En un cilindre recte l'altura i la generatriu mesuren el mateix.
Generaci del cilindre

Desenvolupament del cilindre.

La superfcie del cilindre s desenvolupable en el pla. Aquest desenvolupament es compon de: dos cercles iguals, el radi dels quals s el radi del cilindre: r. un rectangle la base del qual t longitud igual al permetre del cercle de les bases: 2r, i altura la del cilindre.

Desenvolupament del cilindre

146

MATEMTIQUES 2n ESO

Cossos geomtrics.
3. Cossos rodons
Con.
Un con recte s un cos de revoluci que s'obt en girar un triangle rectangle al voltant d'un dels catets. La recta en la qual se situa el costat sobre el que gira s'anomena eix de rotaci i la hipotenusa s la generatriu. En un con distingim la superfcie lateral i la base que s un cercle. El punt on convergeixen les generatrius s el vrtex. L'altura del con recte s la distncia del vrtex a la base.

Generaci del con

Desenvolupament del con.

Un con s un slid desenvolupar en el pla. de revoluci que es pot

El desenvolupament de la seva cara lateral s un sector circular i la base s un cercle. El radi del sector circular s la generatriu del con i la longitud del seu arc s el permetre de la base: 2r, on r s el radi d'aquesta.
Elements del con

Investiga Com seria el desenvolupament d'un con inclinat? Pots consultar en els continguts del "Proyecto: El metro", en concret mira lobjecte 48: "Conos generalizados".
http://descartes.cnice.mec.es/web_HEDA/Elmetro/

Desenvolupament del con

Esfera.
L'esfera s un cos de revoluci que s'obt en girar un semicercle (o un cercle) al voltant del dimetre. La recta en la qual se situa aquest, s l'eix de revoluci i la semicircumferncia la generatriu. La superfcie esfrica no s desenvolupable en el pla.

Generaci de lesfera

MATEMTIQUES 2n ESO

147

Cossos geomtrics.
Preguntes tipus test sobre cossos rodons resoltes
1. Un con:
a. b. c.

No t base. T dues bases. T una base.

c) Un con t una base que s un cercle.

2.

Un con:
a. b. c.

No t cap vrtex. T diversos vrtexs. T un vrtex.

c) s el punt on convergeixen les generatrius.

3.

Un cilindre sobt en girar: a. Una circumferncia al voltant dun dimetre. b. Un triangle rectangle al voltant dun catet. c. Un rectangle al voltant dun costat.
c) Un cilindre recte s un cos de revoluci que sobt en girar un rectangle al voltant dun dels seus costats.

4.

El desenvolupament de la cara lateral del cilindre s: a. Dos cercles b. Un sector circular c. Un rectangle
c) un rectangle la base del qual t per longitud el permetre del cercle de les bases: 2r, i daltura la del cilindre.

5.

La generatriu del con: a. s ms gran que la seva altura. b. s igual que la seva altura. c. s menor que la seva altura
a) Laltura s un catet dun triangle rectangle, la generatriu s la hipotenusa i, per tant, ms gran.

6.

Un cilindre: a. No t base. b. T dues bases. c. T una base.

b) Un cilindre t dues bases que sn cercles.

7.

Un cilindre: a. No s un poliedre. b. Segons es miri pot ser un poliedre. c. S s un poliedre.

a) En un poliedre les cares sn polgons. Les bases del cilindre sn cercles, que no sn polgons.

8.

En augmentar el radi dun con: a. No varia el sector circular del seu desenvolupament lateral. b. Disminueix el sector circular del seu desenvolupament lateral. c. Augmenta el sector circular del seu desenvolupament lateral.
c) La longitud de larc s el permetre de la base: 2r, on r s el radi daquesta.

148

MATEMTIQUES 2n ESO

Cossos geomtrics.
EXERCICIS resolts Prismes, pirmides, poliedres regulars, relaci dEuler
Sobre PRISMES 1.1 Dibuixa un prisma recte de base rectangular En ser un prisma recte les cares laterals sn rectangles i donat que les bases sn tamb rectangles, el prisma demanat s el de la figura: un ortoedre

1.2 El nombre darestes dun prisma s 15. Quin polgon sn les bases? El nombre darestes dun prisma s sempre el triple de les arestes de cada base. Si sn 15, aleshores cada base en t 5. El prisma s pentagonal.

1.3 Si un prisma t 10 vrtexs, quin polgon t a les bases? El nombre de vrtexs dun prisma s sempre el doble dels vrtexs de cada base. Si sn 10, aleshores cada base en t 5. El prisma s pentagonal.

Sobre PIRMIDES 2.1 Dibuixa una pirmide hexagonal regular Una pirmide hexagonal t per base un hexgon amb els costats iguals. Les cares laterals seran triangles issceles. La pirmide demanada s la de la figura, si b pot tenir laltura que vulguis.

MATEMTIQUES 2n ESO

149

Cossos geomtrics.
EXERCICIS resolts (continuaci)
2.2 Esbrina el polgon de la base duna pirmide si t 5 vrtexs. Una pirmide t sempre un vrtex ms que vrtexs t la base. Si en total en t 5, la base en t 4. s una pirmide quadrangular.

2.3. Esbrina el polgon de la base duna pirmide si t 12 arestes. Una pirmide t el doble darestes que costats t la base. Si en total t 12 arestes, la base s un hexgon. s una pirmide hexagonal.

Sobre POLIEDRES REGULARS 3.1 Dibuixa el desenvolupament dun tetraedre de 3 cm de costat. Un tetraedre t quatre cares que sn triangles equilters. A la figura tens el seu desenvolupament pla.

3.2. Pot existir un poliedre regular amb 6 triangles equilters en cada vrtex? No. Fixat en la figura. Si en un vrtex incideixen 6 triangles equilters no podrem doblegar-los per formar un poliedre. No tenim marge per construir un angle poliedre.

150

MATEMTIQUES 2n ESO

Cossos geomtrics.
EXERCICIS resolts (continuaci)
Sobre la RELACI DEULER 4.1 Un poliedre euleri, pot tenir el mateix nombre de cares que darestes? No s possible. Si s un poliedre euleri, compleix la relaci dEuler: Cares + Vrtexs = Arestes + 2. Si el nombre de cares s igual al darestes, aleshores el nmero de vrtexs hauria de ser 2. Un poliedre de 2 vrtexs? 4.2. Comprova que es compleix la relaci dEuler en un prisma la base del qual s un heptgon. En un prisma heptagonal la base t set vrtexs, per tant: a) Un prisma t el doble de vrtexs que la base, per tant, 14 vrtexs. b) Un prisma t el triple darestes que vrtexs t la base, per tant, t 21 arestes. c) Un prisma t dues cares ms (les bases) que vrtexs t la seva base, per tant, en t 9. Aix doncs, a la relaci dEuler Cares + Vrtexs = Arestes + 2, tenim que: 9 + 14 = 23 + 2 = 23.

Per tant, es verifica la relaci dEuler.

Slids de revoluci, cilindre, con i esfera

Sobre SLIDS DE REVOLUCI 1.1 El cartr dun rotlle de paper t un dimetre de 4,6 cm i una altura de 9,7 cm Quines dimensions t el desenvolupament pla del cartr? El desenvolupament pla s un rectangle. Les seves dimensions seran: Altura: laltura del rotlle (cilindre): 9,7 cm. Amplada: el permetre de la circumferncia: dimetre = 4,6 . Si aproximem per 3,14, obtindrem que lamplada ser aproximadament 14,44 cm. 1.2 Quina figura de lespai es genera en fer girar el rectangle inferior al voltant del seu costat dret?
Soluci: s un cilindre

MATEMTIQUES 2n ESO

151

Cossos geomtrics.
EXERCICIS resolts (continuaci)
1.3. Quina figura de lespai es genera en fer girar el triangle dibuixat a sota al voltant de la seva altura?
Soluci: s un con

Sobre CILINDRES 2.1. Dibuixa el desenvolupament dun cilindre de 2 cm de radi i 7 cm daltura.

El rectangle t 7 cm daltura i de base 2 radi cm El cercle 4 cm de dimetre

Sobre CONS 3.1. Calcula laltura dun con si la generatriu mesura 5 cm i el radi de la base en mesura 3. A la figura est calculada laltura. Noms cal aplicar el teorema de Pitgores.

Sobre ESFERES 4.1 Dibuixa el desenvolupament pla de la superfcie esfrica. No s possible. La superfcie esfrica no s desenvolupable. Si agafes un tros prou gran de la pell duna taronja i el recolzes a la taula veurs que en aixafar-lo, es trenca.

152

MATEMTIQUES 2n ESO

Cossos geomtrics.
Prismes, pirmides, poliedres regulars, Euler

Exercicis sobre prismes 1.1. Dibuixa un prisma oblic de base triangular. Exercicis sobre poliedres regulars 3.1. Dibuixa el desenvolupament octaedre de 2 cm de costat. dun

1.2. El nombre de vrtexs dun prisma s 20, quantes cares t?

3.2. Dibuixa el desenvolupament pla dun cub de 4 cm de costat.

1.3. Un prisma t 18 arestes. Quin polgon sn les bases?

3.3. Pot existir un poliedre regular les cares del qual siguin octgons?

1.4. Un prisma t 9 cares. Per tant, s un prisma

3.4. Quants costats poden tenir com a mxim les cares dun poliedre regular?

1.5. Un prisma t 15 vrtexs, per tant, les bases sn

3.5. Quantes cares triangulars poden incidir en un vrtex dun polgon regular?

Exercicis sobre pirmides 2.1. Dibuixa una pirmide irregular de base triangular. 3.6. Quantes cares quadrades poden incidir en un vrtex dun polgon regular?

2.2. Esbrina el polgon de la base duna pirmide si t 5 cares laterals.

Exercicis sobre la relaci dEuler 4.1 Un poliedre euleri, pot tenir el mateix nombre de vrtexs que darestes?

2.3. Esbrina el polgon de la base duna pirmide si t 8 cares.

2.4. Dibuixa el desenvolupament pla duna pirmide que t totes les seves cares iguals.

4.2. Comprova que es compleix la relaci dEuler en una pirmide la base del qual s un octgon.

4.3. Comprova que es compleix la relaci dEuler en licosaedre.

2.5. Quina de les figures segents s el desenvolupament pla duna pirmide?

4.4. Comprova que es compleix la relaci dEuler en el dodecaedre.

4.5. Un poliedre euleri t 20 cares i 36 vrtexs. Quantes arestes t?

4.6. Un poliedre euleri t 21 cares i 40 arestes. Quants vrtexs t?

MATEMTIQUES 2n ESO

153

Cossos geomtrics.
Slids de revoluci, cilindres, cons, esferes. Sobre cilindres Sobre slids de revoluci 1.1. Dibuixa el cos de revoluci que forma la figura de sota en girar al voltant del segment lateral esquerra. 2.1. Pot ser el desenvolupament pla de la figura inferior, el corresponent a un cilindre?

1.2. Quina figura de lespai es genera en fer girar el trapezi dibuixat a sota al voltant del seu costat dret?

2.2. Si agafem un rectangle, sobt el mateix cilindre si el pleguem per la base que per laltura? 2.3. Volem construir un pot cilndric que tingui 7 cm daltura i el radi de la base mesuri 1,5 cm. Dibuixa el seu desenvolupament pla.

1.3. Quina figura de lespai es genera en fer girar el trapezi dibuixat a sota al voltant del seu costat dret?

Sobre cons 3.1 Dibuixa el desenvolupament pla dun con amb radi de la base 5 cm i de generatriu 10 cm.

1.4. Quina figura de lespai es genera en fer girar el trapezi dibuixat a sota al voltant del seu costat esquerra?

3.2. Agafem un triangle de base 4 cm i altura 8 cm. En fer-lo girar al voltant de laltura obtenim un con. Quant mesura la generatriu? 3.3. El desenvolupament pla de la cara lateral dun con, pot ser un cercle complet? Sobre esferes

1.5. Quina figura de lespai es genera en fer girar el trapezi dibuixat a sota al voltant del seu costat dret?

4.1. En fer girar un quart de cercle al voltant dun dels radis que el limiten, quina figura obtenim? 4.2. En fer girar un cercle al voltant dun eix exterior a ell, quina figura obtenim? 4.3. Quina forma tenen les gotes daigua?

154

MATEMTIQUES 2n ESO

Cossos geomtrics.

Tronc de pirmide i tronc de con

Poliedres no Eulerians
Hi ha poliedres que no compleixen la relaci dEuler: Cares + Vrtexs = Arestes +2 Sn poliedres que tenen "forats".

Si una pirmide la tallem amb un pla paral lel a la base, obtenim una altra pirmide i un altre poliedre anomenat: tronc de pirmide

El tronc de pirmide t dues bases que sn polgons semblants i les cares laterals sn trapezis si la pirmide s recta o quadrilters si s obliqua

Poliedres regulars cncaus

Si un con el tallem amb un pla paral lel a la base, obtenim un altre con i un altre slid de revoluci anomenat: tronc de con

El tronc de con t dues bases que sn cercles i una cara lateral que t per desenvolupament un sector duna corona circular

Un poliedre cncau es diu que s regular si totes les seves cares sn polgons regulars i en cada vrtex concorren el mateix nombre de cares. Sels anomena slids de Kepler-Poinsot.
MATEMTIQUES 2n ESO

155

Cossos geomtrics. .
Un poliedre s un cos geomtric tridimensional les cares del qual sn polgons. Tipus de poliedres.

Elements dun poliedre

Prismes

Pirmides

Relaci dEuler

Poliedres regulars
Un poliedre s regular si totes les seves cares sn iguals i sobre cada vrtex incideixen el mateix nombre de cares i darestes. Els poliedres regulars sn cinc
Tetraedre Cub Octaedre

Dodecaedre

Icosaedre

Cossos rodons
Cilindre, con i esfera sn cossos de revoluci 156
MATEMTIQUES 2n ESO

Cossos geomtrics.
Autoavaluaci
1. Un prisma hexagonal, quants vrtexs t?

2.

Una pirmide pentagonal, quants vrtexs t?

3.

Un prisma triangular, quantes arestes t?

4.

Una pirmide heptagonal, quantes arestes t?

5.

Un poliedre convex quantes arestes t?

cares

vrtexs,

6.

Un poliedre convex quants vrtexs t?

cares

18

arestes,

7.

El poliedre regular de 6 vrtexs, quin s?

8.

El poliedre regular convex de 12 cares, quin s?

9.

Com sanomena el poliedre representat en aquesta figura?

10.

Indica si el slid de la figura s desenvolupable.

MATEMTIQUES 2n ESO

157

Cossos geomtrics.
Solucions dels exercicis per a practicar
PRISMES 1.1 En ser un prisma les cares laterals sn paral lelograms. Les bases sn triangles i al ser oblic han destar desplaades. 2.2 Una pirmide t tantes cares laterals com costats t la base. s una pirmide pentagonal. 3.3 Per formar un angle poliedre fan falta al menys tres cares. Si volem que hi hagi tres cares que siguin octgons se superposen. No s possible.

1.2. El nombre de vrtexs dun prisma s sempre el doble dels vrtexs de cada base. El prisma s decagonal i, per tant, t 12 cares.

2.3 Una pirmide t sempre una cara ms que costats t la base. s una pirmide heptagonal. 3.4 El nombre mxim de costats s cinc ja que a partir de lhexgon no s possible construir un angle poliedre. Per aix, noms hi ha poliedres regulars amb les cares triangulars, quadrades i pentagonals. 3.5 El nombre mxim de cares triangulars s cinc; un sis triangle ja no permet construir un angle poliedre. Amb tres triangles es forma el tetraedre, amb quatre loctaedre i amb cinc licosaedre.

2.4 Lnica pirmide triangular amb totes les cares iguals s el tetraedre.

1.3 El nombre darestes dun prisma s sempre el triple de les arestes de cada base. El prisma s hexagonal. 2.5 Si la base s rectangular, ha de tenir quatre cares que siguin triangles. Lnica opci s la a). POLIEDRES REGULARS 1.4 El nombre de cares dun prisma s el nombre de costats de la base ms dos. s un prisma heptagonal. 3.1 Un tetraedre t vuit cares que sn triangles equilters.

3.6 El nombre mxim de cares quadrades s tres; amb un quart quadrat ja no es pot construir un angle poliedre. Amb tres quadrats es forma el cub.

3.2 1.5 No hi ha cap prisma que pugui tenir un nombre senar de vrtexs. PIRMIDES 2.1 RELACI DEULER 4.1 No s possible. Si s un poliedre euleri, compleix la relaci dEuler: Cares + Vrtexs = Arestes + 2. Si el nombre de vrtexs s igual al darestes, aleshores el nombre de cares hauria de ser 2. Un poliedre de 2 cares?

158

MATEMTIQUES 2n ESO

Cossos geomtrics.
4.2 Aplicant la relaci dEuler Cares + Vrtexs = Arestes + 2, tenim que: 9 + 9 = 18 i 16 + 2 = 18. 4.3 Licosaedre t 20 cares, 12 vrtexs i 30 arestes. Aix, amb la relaci dEuler Cares + Vrtexs = Arestes + 2, tenim que: 20 + 12 = 32 i 30 + 2 = 32. 4.4 El dodecaedre t 12 cares, 20 vrtexs i 30 arestes. Aix, amb la relaci dEuler Cares + Vrtexs = Arestes + 2, tenim que: 12 + 20 = 32 i 30 + 2 = 32. 4.5 Si C + V = A + 2, tenim que: 20 + 36= Arestes + 2. Per tant, Arestes = 20 + 36 - 2 = 54. T 54 arestes. 4.6 Si C + V = A + 2, tenim que: 21 + Vrtexs = 40 + 2. Per tant, Vrtexs = 40 + 2 - 21 = 21. T 21 vrtexs.
SOBRE SLIDS DE REVOLUCI

1.4 Un cilindre amb un con en la part superior.

La generatriu s el radi del sector que sha de dibuixar. Donat que aquest radi s 10, 2 5 s justament la meitat, per tant, cal dibuixar mig cercle de radi 10. 3.2 A la figura est calculada laltura. Noms cal aplicar el teorema de Pitgores.

1.5 Un tronc de con, que per la seva orientaci t la forma dun got.

SOBRE CILINDRES 2.1 No s possible. La longitud de la base del rectangle ha de coincidir amb la longitud de la circumferncia de la base del cilindre i est clar que la de la figura s menor. 2.2 No, el cilindre s diferent llevat de que laltura i la base del rectangle siguin la mateixa, s a dir, que de fet sigui un quadrat.

3.3 No, no s possible. Cal que falti almenys un tros perqu puguem construir la cara lateral plegant-lo.

1.1

SOBRE ESFERES 4.1 Sobt una semiesfera.

1.2 s un tronc de con.

2.3 Laltura del rectangle s 7 cm i la base s la longitud de la circumferncia de la base del cilindre: 2 radi, essent aqu el radi 1,5 cm. Haurs daproximar el valor de . SOBRE CONS 3.1 Donat que el radi de la base s 5, la longitud de la circumferncia s 2 5. La cara lateral del con s un sector circular larco del qual ha de mesurar la longitud anterior.

4.2 Sobt el cos que col loquialment identifiquem com a un donut. Matemticament, aquesta figura s un tor

1.3 Un cilindre al qual li hem tret un con en la part superior.

4.3 Sn esfriques.

MATEMTIQUES 2n ESO

159

Cossos geomtrics.
Solucions de lAUTOAVALUACI
1. Un prisma hexagonal, quants vrtexs t?

12 vrtexs. 6 vrtexs

2. Una pirmide pentagonal, quants vrtexs t? 3. Un prisma triangular, quantes arestes t?

9 arestes 14 arestes. 7 arestes 11 vrtexs

4. Una pirmide heptagonal, quantes arestes t?

5. Un poliedre convex t 4 cares i 5 vrtexs, quantes arestes t? 6. Un poliedre convex t 9 cares i 18 arestes, quants vrtexs t? 7. Un poliedre regular de 6 vrtexs, quin s?

Octaedre Dodecaedre Icosaedre

8. El poliedre regular convex de 12 cares, quin s?

9. Com sanomena el poliedre representat en aquesta figura? 10. Indica si el slid de la figura s desenvolupable.

No oblidis enviar les activitats al tutor.

160

MATEMTIQUES 2n ESO