ESQUEMES I RESUMS D'HISTRIA DEL

MN CONTEMPORANI
1
TEMA 1: LA SOCIETAT EUROPEA DE L'ANTIC RGIM
Designem com a Antic Rgim, la societat europea entre els segles XVI i XVIII, derivada de la societat
feudal de l'Edat Mitjana; es tracta d'un nom donat pels revolucionaris francesos.
Caracterstiques:
Economia:
-La terra s la principal font de riquesa
-Propietat i drets senyorials. La terra, majoritriament en mans dels grups privilegiats, que imposen
elevades crregues als pagesos.
-Agricultura de subsistncia, basada en els cerals i amb crisis de subsistncies.
-Poblaci estable, amb altes natalitat i mortalitat, i baixa esperana de vida; periodes de mortalitat
catastrfica (males collites, epidmies o guerres)
-Artesania domstica, gremis i manufactures
-Transports insuficients
-Comer interior i comer colonial.
Sociea e!amena":
Estaments: grups socials definits per un estatut jurdic
-Tres estaments a la societat europea de l'antic Rgim: clergat, noblesa i tercer estat o estament...)
-Grups privilegiats: noblesa i clergat
-grup no privilegiat: el tercer estat. La majoria de la poblaci. Integra diversos grups econmics i socials.
Mona#$%ia a&!o"%a
-El rei assumeix tots els poders de l'Estat.
-Poders limitats noms pel predomini de l'Esglsia i pels furs o drets de cada grup, ciutat, territori o
parlament (o Estats Generals, Corts...)
-Monarquia de dret div.
-Absncia de llibertats poltiques o religioses, submisi al rei i a l'Esglsia.
-Parlaments: reunien representants del tres estaments; gaudien de certes atribucions.
P#ime#e! "imiacion! 'e"! (o'e# #eia"
Una revoluci a Anglaterra, a finals del segle XVII (1689) va aconseguir la limitaci d'alguns poders del
rei en favor del Parlament, en la Declaraci de Drets (Bill of Rights). Anglaterra esdev una monarquia
parlamentaria.
C#i!i 'e "'Anic R)*im
El segle XVIII veu nixer una profunda crtica a la societat de l'Antic Rgim i tamb al dogmatisme
religis.
-La Il.lustraci, moviment cultural nascut a Frana i divulgat per Europa, critica la societat del seu temps
basant-se en la cincia i la ra; preconitza una nova organitzaci social, poltica i econmica.
-Alguns il.lustrats.
Montesquieu: Divisi de poders per evitar la tirania.
Rousseau. El Contracte Social i la sobirania nacional.
Voltaire: Defensa la llibertat de concincia.
Els fisicrates, com Quesnay, defensen l'agricultura com a font principal de riquesa en un pas.
-Despotisme Il.lustrat: Alguns sobirans, sense renunciar a l'absolutisme, intenten dur a la prctica
reformes il.lustrades: Carles III d'Espanya, Maria Teresa d'ustria, Frederic de Prssia o Caterina de
Rssia.
G%e##a 'e "a In'e(en')ncia Ame#icana
-El 1776, representants de les 13 colnies angleses a Nord-Amrica redacten la +Dec"a#aci,
''In'e(en')ncia- , fet que donaria lloc a una guerra contra Gran Bretanya i a la independncia dels
futurs Estats Units. La declaraci reconeixia les llibertats individuals, i influ molt sobre els revolucionaris
francesos.
2
TEMA .: LA RE/OLUCI INDUSTRIAL
Entenem com a Revoluci Industrial el procs de transformaci d'una economia agrria, de producci
domstica i d'intercanvis a un altra de producci industrial de bns manufacturats, un elevat creixement,
grans avenos tcnics i un canvi total en la societat, ara organitzada en classes; aquesta revoluci va
tenir lloc a Anglaterra al segle XVII, passant desprs la industrialitzaci a a Europa, Estats Units i Jap.
Aquesta revoluci va anar precedida d'una transformaci en la societat.
Can0i! (o"1ic!2 econ3mic! i !ocia"! a An*"ae##a a&an! 'e "a Re0o"%ci, in'%!#ia"
-Poltics: Una revoluci a finals del segle XVII va limitar els poders del rei i ampli els del Parlament, que
representava la part ms acabalada de la societat. Les Enclosure Acts van ser unes lleis que permeteren
el tancament de les terres comunals i la seva privatitzaci.
-Agrcoles: Innovacions com el Sistema Norfolk, que permet una rotaci de conreus sense guaret. Nous
mtodes de sembrada (Jethro Tull), nous conreus (patates, blat d'ndies). Creix la producci i permet la
inversi i l'acumulaci de capital, que desprs ser invertit en la indstria.
-Demogrfics: Creixement de poblaci per l'augment de la natalitat i disminuci de la mortalitat
prematura; Creixement de l'esperana de vida (millor alimentaci, menys guerres, vacunes).
Proporcionar m d'obra a la indstria.
De!en0o"%(amen 'e "a in'4!#ia
5Noves fonts d'energia: energia hidrulica i carb.
-Nova forma de treball: sistema fabril; concentraci dels obrers en tallers.
-Idstria: desenvolupament del txtil, del carb i del ferro.
-Nous invents i mecanitzaci: llanadora volant de Kay (1733) filadores mecniques (Spinning Jenny,
Mule, Water Frame) i telers mecnics (mquina de vapor patentada per Watt l'any 1769)
I'4!#ia )6i"
-Teixits: desenvolupament del cot, importat de l'ndia i dels sud dels Estats Units.
-Aplicaci de les noves mquines a la indstria txtil: llanadora, telers i filadores mecniques.
In'4!#ie! 'e" ca#&, i e" 7e##o
Els altres dos sectors desenvolupats foren el carb, com a combustible i el ferro (siderrgia).
Innovacions:
-Vigues de ferro, rails i vagonetes a les mines.
-Substituci del carb vegetal pel carb de coc, amb ms poder calorfic: Alt forn de Darby (1732)
5Pudelaci i laminatge del ferro (Cort, 1783).
-Conversi del ferro en acer (Convertidor Bessemer, 1856)
A"#e! in'4!#ie!
-Sector qumic
-Metal.lrgia
-Construcci
No%! #an!(o#!
-Millora dels camins
-Vaixell a vapor (Fulton, 1807)
-Ferrocarril (locomotora de Stephenson, 1829): fou fonamental pel desenvolupament del comer i el
transport de viatgers. Primera lnea: Manchester-Liverpool, 1830)
C#ei6emen 'e" me#ca
Economia de mercat: ja no es produeix per l'autoconsum sino per la venda.
In'%!#ia"i8aci, 'e" coninen e%#o(e%
Al llarg del segle XIX: industrialitzaci de Frana, Blgica, Alemanya.
A Itlia i Espanya: industrialitzaci noms de determinades regions: Piemont, Catalunya.
Fora d'Europa: Estats Units i Jap.
3
Li&e#a"i!me econ3mic
Teric: Adam Smith (economista britnic, 1723-1790). Creu que el creixement econmic est basat en la
recerca de l'inters personal; els interessos contraposats s'equlibren grcies a la llei de l'oferta i la
demanda en el mercat; l''estat no ha d'intervenir en l'economia, s'ha de limitar a la justcia, l'exrcit i la
policia; eliminaci d'aranzels i monopolis.
La !ociea ca(ia"i!a
Anomenem societat capitalista a aquella que est basada en la propietat dels instruments de producci
en mans de la burgesia.
La resta de la poblaci noms disposa del seu treball per a la seva subsistncia.
Desapareix la societat estamental de l'Antic Rgim, basada en la desigualtat jurdica, i sorgeix una
societat de classes, en la qual els ciutadans sn econmicament desiguals per iguals, tericament
davant la llei (una altra cosa ser l'existncia de lleis que perjudiquin la classe treballadora).
Desapareixen les crisis de subsistncia, prpies de l'Antic Rgim, per vindran les crisis ccliques del
capitalisme.
P#oeccioni!me i ""i%#e can0i
-Proteccionisme: significa la imposici de barreres aranzelries a les importacions a fi d'afavorir la
indstria nacional.
-Lliure canvi: significa l'eliminaci o disminuci de barreres aranzelries entre pasos, i el lliure comer.
No%! i(o! ''em(#e!e! i 'e 7inan9amen
Les necessitats creixents de capital, van donar lloc a l'aparici de nous tipus d'empresa i el
desenvolupament del sistema bancari.
-Societats mercantils: agrupaci de diversos inversors que posen capital i es reparteixen els beneficis.
-Societats annimes: divideixen el capitals en participacions (accions).
-La Borsa: on es compren i venen accions.
-Bancs: faciliten el crdit.
Una no0a !ociea
-Creixement de la poblaci europea
-Exde rural
-Creixement urb
-Soocietat de classes: burgesia i proletariat, i unes classes mitjanes.
-Nous valors: famlia, treball prosperitat...
-Grans diferncies socials, entre la prosperitat de la burgesia i la pobresa i males condicions de vida de la
major part del proletariat. Treballen homes, dones i infants, en llargues jornades de feina.
Le! 'one! a "a !ociea in'%!#ia"
Al proletariat, la dna ha de treballar, molt sovint per un salari inferior als homes.
A la burgesia i a les classes mitjanes, la dna no fa feina i resta a la llar.
Les dones careixen de drets poltics en aquest moment.
4
TEMA :: LI;ERALISME I NACIONALISME <1=>?51>=@A
Al llarg del segle XIX, les monarquies absolutes i la societat de l'Antic Rgim sn progressivament
substitudes per rgims liberals, que establiren sistemes poltics de sobirania nacional i llibertats
ciutadanes, i sistemes econmics capitalistes, impulsats per la burgesia.
Aquests canvis tenen lloc a Europa i Amrica a partir de les revolucions Nord-americana (Independncia
dels Estats Units) i Francesa, amb el precedent de la revoluci anglesa de finals del segle XVII i l'impuls
de la Il.lustraci.
La Revoluci Francesa (1789) fou un esdeveniment trascendental, que pos fi a segles de feudalisme i
absolutisme a Frana convert els sbdits en ciutadans, essent l'inici d'una colla d'onades revolucionries
a Europa.
Re0o"%ci, B#ance!a
Ca%!e! 'e "a Re0o"%ci, B#ance!a
1) La societat francesa del segle XVIII, anterior a la Revoluci, experimenta una colla de transformacions
en l'mbit intel.lectual, cientfic i econmic que la porten a questionar l'Antic Rgim i a desitjar canvis
profunds. El comer i l'artesania creixen, donant lloc a l'existncia d'una rica burgesia, que en canvi est
apartada del poder, i que veu en l'intervencionisme econmic un obstacle al seu desenvolupament ia ms
de veure's obligada a pagar uns impostos que la noblesa i el clero francesos no paguen.
2) Una colla de crisis de subsistncies i industrials, sacsegen la societat francesa: la injustcia del rgim
senyorial era evident. Augmenten les crregues senyorials damunt els pagesos en un perode males
collites; aix mateix, es produeix un ala dels preus agraris.
3) La indstria txtil francesca no pot competir amb els productes anglesos. Es produeix un tancament de
tallers, amb el cosegent atur.
4) Els filsofs i els i.lustrats fan una crtica a l'Antic Rgim basada en la ra i en la cincia; L'angls Locke
(1632-1704), considerat el pare del liberalisme modern, explica que el poder sorgeix del poble, que la
separaci de poders s necessria i que els ciutadans sn lliures. Montesquieu (1689-1775), tamb
teoritza sobre la separaci de poders; Rousseau (1712-1778) parla de la Sobirania Nacional, Voltaire
(1694-1778), de la llibertat de conscincia.
5) Fallida de l'estat davant el gran increment de la despesa pblica, a la que contribueix de manera
important, la participaci en l'anomenada Guerra dels Set Anys en el regnat de Lluis XV i en la Guerra
de la Independncia americana al costat dels americans en el de Lluis XVI.
6) Elevades despeses de la Cort, que viu una vida de luxe; aquest fet, junt amb la vida personal dels
monarques, causa el desprestigi de la monarquia.
5) Davant aquesta situaci difcil, no obstant, noblesa, clero i monarquia s'aferren als seus privilegis i no
volen cap canvi, malgrat l'advertiment dels ministres de Lluis XVI (Turgot, Necker, Calonne) de que era
necessari que els grups privilegiats tamb contribussin.
Ea(e! 'e "a Re0o"%ci, B#ance!a
1C Cono0oca3#ia 'e"! E!a! Gene#a"! <1=>>5>?A
Davant la situaci de fallida, el rei Lluis XVI, aconsellat pel ministre Calonne, es veu obligat a convocar
els Estats Generals, instituci que agrupa representants dels tres estaments i que s l'nica que pot
autoritzar noves contribucions.
La situaci de descontent a Frana es greu, i s'expressa en els quaderns de queixes, on el tercer
estament posa en evidncia la situaci d'injustcia que suposen els privilegis senyorials i en demana
l'abolici.
La reuni dels Estats Generals comena a Versalles el 5 de maig de 1789.
.C Inici 'e "a Re0o"%ci, <1=>?A
El Tercer Estat demana el vot per persona, enfront del vot per estament. El rei i els privilegiats s'hi
5
neguen i el monarca ordena el tancament de l'assemblea.
Els representants dels Tercer Estament i alguns dels altres, es reuneixen el 20 de juny a la sala del Jeu
de Paume de Versalles i es constitueixen en A!!em&"ea Naciona"2 per tant representants de tot el poble
francs, decidits a donar a Frana una nova constituci.
El 14 de julio, el poble de Pars assalta la pres de la Bastilla, al centre de la ciutat, allibera els presoners
i es fa amb les armes, matant al governador.
Els revolucionaris formen cossos armats que anomenen la Gurdia Nacional.
A les provncies, els pagesos assalten castells i cremen arxius.
:C L'A!!em&"ea Naciona" <1=>?5?1A
L'11 d'agost l'Assemblea Nacional aprova i proclama la Dec"a#aci, 'e D#e! 'e "'Home i 'e" Ci%a'D,
en que es proclama la igualtat entre els homes davant la llei i les llibertats ciutadanes.
S'aboleix parcialment el feudalisme (necesitat de pagar un rescat).
El 5 d'octubre, una multitud assalta Versalles i la famlia reial es veu obligada a traslladar-se a Pars
(Palau de les Tulleries).
El setembre de 1791 es promulga una Con!i%ci,, que estableix una monarquia constitucional, dret de
vet del Rei i separaci de poders i sufragi censatari.
En aquesta etapa, l'Assemblea garanteix la llibertat d'empresa, la L"ei Le CEa(e"ie# prohibeix els gremis
i associacions d'empresaris o treballadors; es du a terme una desamortitzaci; es proclama la separaci
d'Esglsia i Estat; s'autoritza els divorci; el clero s obligat a jurar la Constituci mitjanat la Con!i%ci,
Ci0i" 'e" C"e#oC
FC La 7i 'e "a mona#$%ia <1=?15?.A
La Revoluci es veu obligada a fer front a l'oposici interior i exterior. Aquesta darrera prov d'una aliana
entre les monarquies europees, especialment ustria, esperonats per la influncia dels exiliats francesos,
comandats pel germ del rei, el comte de Provena i sota el temor del contagi revolucionari.
Entre els revolucionaris sorgeix tamb la divisi: per una part, estan aquells a qui ja sembla b la situaci
tal com ha quedat, mentre que d'altres pensen que cal anar ms enll, amb una autntica
democratitzaci, insatisfets amb la necessitat de rescaptar els drets feudals, del que es demana la
completa abolici, i el dret reial de vet.
La famlia reial intenta la fugida a l'estranger el juny de 1791, per es reconeguda a Varennes i obligada
a tornar a Pars.
Davant l'amenaa d'una invasi austriaca i la complicitat del rei amb aquesta, els revolucionaris es
radicalitzen; els sans-culottes (treballadors, artesans, botiguers, petits empresaris, etc.) i d'altres grups
exigeixen l'abolici de la monarquia. El 10 d'agost de 1792 els sublevats assalten les Tulleries i la famlia
reial acaba empresonada.
Es convoquen noves eleccions, amb sufragi universal mascul.
La Con0enci, Naciona" <1=?.5?GA
GC La Con0enci, *i#on'ina
La nova assemblea legislativa francesa, en substituci de l'Assemblea Nacional, i elegida per sufragi
universal mascul, s'anomen Con0enci, Naciona"C
El partit que predomina en una primera etapa de la Convenci s els dels girondins, moderats i
federalistes.
La primera mesura de la Convenci, el 20 de setembre de 1792 s abolir la monarquia proclamant la
Repblica.
Lluis XVI fou guillotinat el 21 de gener de 1793, fet que esperona la declaraci de guerra de les
monarquies europees (ustria, Prssia, Holanda, Anglaterra, Espanya), contra Frana.
HC La Con0enci, Iaco&ina i e" Te##o#
Dins Frana, hi ha un important corrent contrarevolucionari. En la primavera de 1793, esclata la
sublevaci reialista de La Vande, que durar fins el 1796. L'any segent esclata la rebel.li dels
anomenats chouans, que perdurar fins el 1800. Sn sublevacions paral.leles, conegudes com Guerres
de l'Oest, de carcter reialista, defensors dels antics costums, de la religi i el clergat i oposades a les
lleves foroses.
Alhora aix provoca una situaci de guerra civil i origina un increment de la repressi dins de la mateixa
Frana, contra tots aquells sospitosos d'activitat revolucionries; els excessos en la repressi porten a
6
que alguns enyorin fins i tot la monarquia.
El mes de maig de 1793, els jacobins, revolucionaris que preconitzaven una democratitzaci del sistema
en favor de les classes populars, recolzats pels sans-culottes, arresten alguns dels dirigents girondis i
prenen el pder a la Convenci.
S'inicia l'etapa anomeda del Te##o#, persecuci implacable contra els sospitosos d'esser contraris a la
Revoluci, amb condemnes a la guillotina. s executada tamb la reina Maria Antonieta.
Es crea el ComiJ 'e Sa"0aci, P4&"ica i els T#i&%na"! Re0o"%ciona#i!, que han de jutjar els
sospitosos. Personatges influents en aquesta etapa foren Ro&e!(ie##e2 Saint-Just, Danton o Marat.
Robespierre. Saint-Just va contribur en gran mesura a organitzar l'exrcit; Danton acab com una altra
vctima del Terror.
Els grups poltics ms radicals s'agrupen el que s'anomena la M%nanKa (jacobins i altres grups situats a
la seva esquerra).
Es portaren a terme diverses reformes de carcter social i democrtic: redistribuci de la propietat, preus
mxims dels articles bsics, salari mnim, abolici total del feudalisme; poltica anticatlica i implantaci
d'un nou calendari.
Es va promulgar una nova Con!i%ci, (1793): sobirania popular, sufragi universal mascul: no obstant
aquesta constituci rest en suspens per les circumstncies de la guerra i la contrarevoluci interior,
aquesta darrera incrementada per la durssima repressi, que comport la mort de molts innocents, a
Pars i als departaments.
Per altra banda, el 1794, els exrcits enemics semblaven derrotats.
No obstant, la sagnant repressi del Terror per tamb l'oposici a les reformes, va agrupar els contraris
a la situaci, que varen dur a terme un cop d'estat el 27 de juny (dia 9 de Termidor). Un intent de
sublevaci popular a Pars va fracassar, i Robespierre, Saint-Just i 20 seguidors (entre els que es trobava
l'alcalde de Pars) foren empresonats i executats el dia 28.
El paper de Robespierre durant el terror ha estat debatut pels historiadors; desprs de la seva mort se li
va atribuir la major part de responsabilitat en la repressi, no est clar si fou aix realment o fou una
manera de tapar altres responsabilitats.
=C La Con0enci, Te#mi'o#iana i e" Di#eco#i <1=?G51=??A
La nova Convenci Nacional, defensora dels interessos de la burgesia, va abolir les reformes de l'etapa
anterior, i es promulg una nova Con!i%ci, (1795), de carcter conservador.
Es va nomenar un govern compost per cinc membres, el Di#eco#i, i mentre que el poder legislatiu,
elegit per sufragi censatari, s composava de dues cambres: el Consell d'Ancians i el Consell dels cinc-
cents.
En aquest periode va tenir lloc el que es coneix com a Terror blanc, dirigit especialment contra els
jacobins i altres grups ms a l'esquerra. Es va reprimir amb duresa un intent de sublevaci, l'anomenada
Conspiraci dels Iguals, de carcter igualitari, dirigit per Babeuf.
La guerra contra els enemic exteriors continuava amb important xits; no obstant, persistia la lluita
interior i la divisi entre els grupos que havien fet la Revoluci.
Aix va permetre que un jove general d'origen cors, Na(o"e, ;ona(a#e2 el 9 de novembre de 1799 (18
Brumari) ports a terme un cop d'estat, amb l'ajut d'una part de l'exrcit, poss fi a la Convenci i es
proclams Cnsol, primer compartint el poder (triumvirat), desprs com a nic cnsol.
Na(o"e, ;ona(a#e
Si b, tradicionalment s'ha establert que el cop d'estat del 18 Brumari posava fi a la Revoluci, el cert s
que l'Imperi napolenic, amb totes les seves llums i ombres, va aconseguir la divulgaci per Europa de
les idees revolucionries.
1802: Napole es proclama cnsol nic; com a tal, i ms tard com emperador, promulga lleis que volen
donar estabilitat a Frana i afavorir els interessos de la burgesia: Nova constituci, Codi Civil, Codi de
Comer i Codi Penal.
1805: Napolo es proclama emperador. Preten establir el domini francs sobre Europa. Guerra amb
ustria, Prssia, Espanya, Rssia. Instal.la els seus en diversos trons europeus i proclama lleis de
carcter liberal molt conservadores.
Finalment s derrotat per una gran coalici europea (1913) i confinat a l'illa d'Elba, dn va tornar,fou
derrotat a Waterloo i confinat a l'illa de santa Elena.
Posteriorment, els reis d'Europa intentaran restablir l'absolutisme en el Con*#J! 'e /iena (1814-15).
7
Li&e#a"i!me i naciona"i!me
Li&e#a"i!me
El terme "i&e#a"i!me sorgeix a inicis del segle XIX per designar una doctrina poltica i econmica que te
el seu punt de referencia en la ""i&e#a in'i0i'%a". Creu en la llibertat com un b que sha daplicar en
tots els mbits: econmic (llibertat de fabricar, de comerciar, de contractar.) com poltic (llibertat
descollir els governants, dexpressi, de pensament.) i religis (llibertat descollir la religi). Defensa
tamb el dret a la propietat.
E" "i&e#a"i!me (o"1ic
El sistema poltic liberal defensa:
-La !e(a#aci, 'e (o'e#! (executiu, legislatiu, judicial)
-La !o&i#ania naciona": No hi ha cap poder damunt la naci, formada per ciutadans iguals davant la llei
i que sn els nica que poder elegir els seus governants.
-Una a!!em&"ea "e*i!"ai0a2 anomenada Parlament, Corts, etc. Formada per representants elegits pels
ciutadans i que poseeix el poder legislatiu.
-Una Con!i%ci,2 norma fonamental a la qual shavien dajustar les altres lleis i definia els principis
bsics de la relaci entre els individus, lEstat i la societat.
-Una '#e! &D!ic! dels ciutadans, que parteixen de la Declaraci de Drets de lHome i del Ciutad,
aprovats durant la Revoluci Francesa.
Naciona"i!me
El concepte Sobirania Nacional, per tant porta a redefinir el concepte Naci, que els liberals del segle
XIX interpretaran de diverses maneres, i sovint posaran lmfasi en la necessitat de fer coincidir la naci
amb unes franteres poltiques comunes per a tots els qui hi pertanyen.
A ms, sovint els projectes nacionals coincidien tamb amb la idea del mercat nacional, el gran mercat
al que aspirava la burgesia industrial.
Liberalisme i nacionalisme estaran units doncs, a tota una colla de revolucions i revoltes que contra les
restes dels absolutisme o per la unificaci nacional saniran produint al llarg del segle XIX.
E" Con*#J! 'e /iena
El 1815, derrotat Napole, les potncies guanyadores: ustria, Prssia, Rssia i Gran Bretanya, dirigides
per canceller austriac Mee#nicE2 intenten remodelar el mapa europeu segons les seves convenincies.
ustria, Prssia i Rssia formaren a ms lanomenada Sana A"ian9a2 pacte destinat defensar els
monarques absoluts a tota Europa.
No obstant, al llarg del segle es produiren nombroses revolucions liberals i naixement de nous estats a
Europa. Pel que fa a aquests darrers, en aquest resum noms parlarem de dos casos: Itlia i Alemanya.
Le! #e0o"%cion! "i&e#a"!
Re0o"%cion! 'e 1>.@ a 1>.?
En aquesta dcada tenen lloc diversos intent revolucionaris a Espanya, Portugal, Npols i el Piemont,
molts del qual fracassen en aquest moment.
Re0o"%cion! 'e 1>.? a 1>:?
En aquesta dcada desapareix l'absolutisme a diversos pasos europeus, instal.lant-se rgims liberals
conservadors a pasos com Frana o Espanya.
Re0o"%cion! a" 1>F>
Cau la monarquia de Lluis Felip a Frana, instal.lant-se un govern democrtic, amb promeses de canvi
social, que es van veure frustrades; una insurrecci popular el juny de 1848, va ser sufocada amb 1500
afusellaments. El 1851 fou elegit com a president de la Repblica Llus Napole, nebot de Napole, que
acab proclamant-se emperador (II Imperi francs).
8
La P#ima0e#a 'e"! (o&"e!
Els pobles de l'imperi Austro-Hongars foren protagonistes d'una colla d'intents revolucionaris contra la
monarquia absolutista, intents amb un fort contingut nacionalista, reivindicant la seva llengua, histria i
tradicions: Praga, Polnia, Crocia, Hongrias, Llombardia.
Si b aquests moviment varen ser sufocats en aquell moment, donarien ms tard el seu fruit.
ID"ia
-En el segle XIX, Itlia estava dividida en una colla de petits estats. Gi%!!e((e Ma88ini defensava la
creaci duna Repblica social, unitria i laica que uns aquests estats italians, i cre una organitzaci que
sanomenava La Jove Itlia.
-La creaci dun estat itali nic suposava, entre altres coses, enfrontar-se a lImperi austriac, que
dominava diversos territoris de parla italiana, com Mil i el Vneto.
-Al nord dItlia, un estat el Piemon2 havia lograt convertir-se en una monarquia constitucional, amb el
seu rei /1co# Man%e"2 de la casa de Savoia i el primer ministre Ca0o%#C A ms, el Piemont havia lograt
una certa industrialitzaci i la seva burgesia, sia per causes ideolgiques o econmiques, simpatitzava
amb el projecte dunificar polticament Itlia.
-1859: Amb lajut dels francesos, Cavour aconsegueix derrotar els austriacs i sannexiona la Lombardia;
poc desprs incorporar tamb els estats de la Itlia Central.
-1860: Al sud, el republic Gi%!!e((e Ga#i&a"'i2 que havia reclutat un exrcit de voluntaris,
aconsegueix lexpulsi de la dinastia dels Borbons que hi havia al regne de les Dues Siclies.
Posteriorment, per mitj dun referndum, els seus habitants dincorporen a Itlia. Malgrat ser un
republic, Garibaldi va acceptar que /1co# Man%e" fos el rei de la Itlia unida.
-1861: Inauguraci del parlament itali, proclamaci del regne dItlia i de Vctor Manuel com el seu rei.
-1866: annexi del Vneto.
-1870: annexi dels estats pontificis, malgrat loposici del papa. Roma es converteix en la capital
dItlia.
A"emanKa
Els filsofs Herder i Fitchte varen definir una nacionalisme alemany de carter romntic, definint la naci
com una nima espiritual, inmutable i eterna, que es manifestava per mitj duna cultura, una tradici i
un ser propis del poble alemany; per aix era necessari crear un estat propi fort que preservs la seva
existncia.
-1815: Es crea la Confederaci Germnica, que agrupava trenta-vuit estats de parla alemanya.
-1834: Per iniciativa de Prssia es crea un Zollwerein, o Uni Duanera, per la lliure circulaci de
productes entres aquests estats, unificant aix un mercat de 26 mil.lions dhabitants.
-1848: Sintenta la creaci dun Parlament dels diferents estats alemanys a Frankfurt, escollit per sufragi
universal. Fracassa per la oposici de Prssia.
-En realitat, limpulsor de la unificaci alemanya va ser el canceller de Prssia Oo ;i!ma#cL2 home
profundament autoritari2 a partir de las supremacia militar del seu pas. Bismarck va emprar una
complexa diplomcia, per tamb a la fora en alguns casos.
-1864: Prssia conquesta els ducats dSchleswig i Holstein, de parla Alemanya, a Dinamarca; 1866:
Prssia derrota ustria, el gran rival; 1870-71; Prssia derrota Frana i li arrebassa Alscia i Lorena.
-1871: Es proclama el Segon Reich alemany i Guillem de Prssia s coronat emperador o Kaiser
dAlemanya.
-El nou estat alemany pren la forma duna confederaci, sota la supremaca de Prssia, la qual cosa
significava el predomini duna ideologia conservadora i militarista. Per altra banda, el nacionalisme
alemany deixava dues qestions sense resoldre: a) la dualitat religiosa, entre el catolicisme del sur i el
luteranisme del nord; b) el que consideraven carcter inacabat de la unificaci, en no incoroporar lImperi
Austriac, frustant-se aixi el projecte anomenat la G#an A"emanKaC
9
TEMA F: MO/IMENT O;RER EN EL SEGLE MIM
La Revoluci Industrial va comportar profunds canvis en l'estructura econmica i social, en l'organitzaci
del treball i en les condicions de vida. Els antics pagesos o artesans es convertiren en proletaris,
sotmesos llargues jornades de treball, salaris escassos i absncia de protecci legal, ja que es
considerava la relaci empresari-obrer un tema exclusivament particular entre les dues parts, i les
associacions de treballadors eren considerades il.legals. Les condicions de vida eren sovint tamb molts
dures.
Aquests fets varen donar origen, per part dels treballadors, a moviments destinats a lluitar per canviar la
seva situaci.
E" #e&a"" a "e! 7D&#i$%e!
El treball a les fbriques a inicis de la Revoluci Industrial significava jornades molt llargues, a voltes fins
a quinze hores diries, amb poc descansos i una dura disciplina, aplicada a homes, dones i infants.
L%''i!me
Moviment nascut a Anglaterra el 1811, prop de Nottingham. Una manifestaci de treballadors que
protestaven contra els baixos salaris que per ells suposava la introducci de les mquines, fou durament
reprimida per l'exrcit. La nit segent foren incendiats els telers.
El nom prov d'un personatge imaginari, Ned Ludd, que signava cartes d'amenaa als propietaris.
El moviment luddita es va estendre per les zones industrialitzades d'Anglaterra, fou perseguit, i 18
luddites executats.
Socia"i!me %3(ic
El socialisme utpic propugna models ideals de societat, basats en la cooperaci i la solidaritat.
CEa#"e! Bo%#ie# va idear uns 7a"an!e#i!2 on la propietat era colectiva. Eienne Ca&e va intentar la
creaci d' IcD#ia2 poblaci on la propietat era compartida. Ro&e# ONen va implantar a la seva fbrica
txtil el cooperativisme, la propietat era com de tots els treballadors.
Sin'ica"i!me
Les primeres organitzacions obreres eren !ociea! 'e !oco#! m%%2 en les que els treballadors
cotitzaven i eren assistits en cas de malaltia o atur. Tamb varen organitzar vagues.
El 1924 foren derogades a Anglaterra les lleis que prohibien l'associacionisme obrer, i el 1930 es va crear
"'A!!ociaci, Naciona" (e# a "a P#oecci, 'e" T#e&a""C
El 1934, la majoria de sindicats britnics es van agrupar en la G#ea T#a'e UnionC
Ca#i!me
El nom prov de l'anomenada Ca#a 'e" Po&"e2 redactada per una nova associaci, la Working Men's
Association, i tramesa al Parlament britnic.
Es tracta d'un moviment reformista que aspirava a que els treballadors puguin ser elegits per al
Parlament, i des d'all, canviar les lleis en favor de la classe treballadora. Per aix demanaven sufragi
universal mascul i un salari pels diputats.
Le! #e0o"%cion! 'e 1>F>
Les revolucions liberals, especialment a partir de la que havia tingut lloc el 1848 a Pars, va ser motiu de
desengany pels treballadors i pel moviment obrer, que no van veure realitzades les promeses d'una major
justcia social.
Els Tallers Nacionals, que havien de donar treball als desocupats de Pars, foren tancats, donant lloc a una
revolta popular, les jornades de juny.
Des d'aquell moment el moviment obrer se separa del liberalisme poltic i cerca noves vies de lluita social,
laboral i poltica.
Ma#6i!me
El mateix any 1848, Oa#" Ma#6 (1818-1883) i B#ie'#icE En*e"! (1820-1895) publicaven el Manifest
Comunista, en el que exposen el que seran les seves principals teories: a) L'economia i les relacions
10
socials que d'ella se'n deriven sn la base de la societat; b) La ""%ia 'e c"a!!e!, entre explotats i
explotadors, s el motor de la histria; tos els periodes histrics s'aaben amb la victria d'una classe
damunt l'altre o amb la desaparici d'ambdues. c) en l'actualitat (de Marx i Engels), les classes en
conflicte sn la burgesia i el proletariat, aquest darrer el consideren la classe revolucionria. La futura
revoluci del proletariat ha de dur, segons Marx i Engels, a una societat sense propietat privada dels
medis de producci i sense classes socials, una societat comunista.
Marx i Engels, col.laborant o per separat, anaren desenvolupant el seu pensament en diverses obres,
entre les que destaca El Capital, de Marx.
Segons Marx, la diferncia l'obrer genera per propietari uns beneficis superiors al salari que percep, s el
que anomena la ("%!0D"%a.
La (segons Marx) futura revoluci de la classe treballadora, ha d'anar seguida d'una 'ica'%#a 'e"
(#o"ea#ia, que porti cap a la societat sense classes i sense propietat privada; posteriorment, aquesta
dictadura hauria de desaparixer, arribant-se a la societat comunista.
El cors teric i prtic elaborat per Marx i els seus seguidors s'anomena doncs, ma#6i!meC Els seus autors
el consideraven un !ocia"i!me cien17ic2 perque deien analitzar cientficament la histria i la societat del
seu temps.
Ana#$%i!me
Anarquisme s una paraula d'origen grec que significa sense mandat, origen o govern; bsicament
s'oposa a tota classe de poder poltic o religis, i est en contra de l'existncia de l'estat.
En el segle XIX, Pie##e Po!e(E P#o%'Eon' afirmava que la propietat era un robatori i defensava una
societat basada en la lliure associaci i col.laboraci dels individus.
El gran activista de l'poca fou, per MiEai" ;aL%nin (1814-76), que propugn la revoluci dels oprimits
i la destrucci de l'estat, creant-se una societat sense classes.
Encara que el projecte revolucionari i la societat sense classes sembla coincidir amb els projectes de
Marx, i l'objectiu final seria com, en realitat, Bakunin i els anarquistes criticaren durament el que
consideraven l'autoritarisme i dirigisme dels marxistes, i estaven radicalment en contra de la dictadura
del proletariat i qualsevol forma d'estat, ni que fos dirigit per un partit de la classe treballadora.
La P#ime#a Ine#naciona"
L'Associaci Internacional de Treballadors (AIT), coneguda com a Primera Internacional, va ser una
associaci de sindicats, grups i dirigents obrers fundada a Londres l'any 1864.
La seva finalitat principal era l'emancipaci (l'alliberament) de la classe obrera de tot el mn, ja que
consideraven que el treballador no tenia ptria, formava part d'una nica classe. Malgrat aquest
internacionalisme, els delegats eren eren europeus i nord-americans.
La Primera Internacional impuls movilitzacions de treballadors i vagues a diversos pasos per
aconseguir: la reducci de la jornada laboral, la supressi del treball dels infants, la millora de les
condicions laborals d'homes i dones.
La Primera Internacional va entrar en crisi i va desaparixer bsicament per les diferncies entre
marxistes i bakuninistes, ssent aquests darrers expulsats de l'organitzaci (Congrs de L'Haia, 1872).
La Com%na 'e Pa#1!
La Comuna de Pars es va crear amb una insurrecci pupular l'any 1871, desprs de la derrota de Frana
a la guerra entre Frana i Alemanya.
La Comuna reivindicava una repblica democrtica i social, amb l'organitzaci del treball en cooperatives
i un ensenyament laic i gratut.
Acab amb un bany de sang, amb mil.lers d'afusellaments, empresonats i deportats.
Pa#i! i !in'ica! !ocia"i!e!
El fracs de la Primera Internacional va dur a un canvi de poltica en el moviment obrer. A les darreres
dcades del segle XIX s'impuls, a ms de la lluita sindical, la lluita poltica.
Es van crear sindicats i partits obrers a diversos pasos europeus, que lluitaven per les reformes
democrtiques i socials: sufragi universal, sanitat i educaci pbliques, impostos directes; reducci de la
jornada laboral, prohibici del treball infantil, assegurances, etc.
A Espanya, com a partit i sindicat socialistes es fundaren el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE, 1879)
11
i la Uni General de Treballadors (UGT, 1885).
L'alemany E'%a#' ;e#n!ein (1850-1832) inici el #e0i!ioni!me de les tesis de Marx, afirmant que la
classe obrera havia de participar en l'acci poltica democrtica i defensar les seves idees per mitj de la
via parlamentria, tesis que de fet s'oposaven a la revoluci marxista com a nica via. Les idees de
Berstein van ser criticades per maxistes ortodoxes. Les idees defensades per Bernstein sn l'origen de la
!ocia"'emoc#DciaC
A0en9o! !ocia"!
la lluita obrera al llarg del segle XIX no va ser infructusa, i sense arribar a la revoluci preconitzada per
maxistes i anarquistes, s'aconseguiren millores en el camp de les relacions laborals i de les condicions de
vida: Progressiva reducci del treball infantil, reducci de la jornada laboral (10, i posteriorment 8 hores)
i creacci d'asseguarnces per enfermetat, invalidesa i vellesa, de les que Alemanya fou pionera.
E0o"%ci, 'e "'ana#$%i!me
En les darreres dcades del segle XIX i les primeres del 20, l'anarquisme es va dividir, bsicament, en
dues branques:
-Anarcosindicalisme: Defensava la uni de la classe obrera i la vaga general revolucionria per canviar la
societat.
-Anarcocomunisme: Practicava l'acci individual violenta i l'atemptat; va donar lloc a actes terroristes
l'assassinat de diverses personalitat europees, i fou molt present a Espanya (atempats de la process del
Corpus de Barcelona, assassinats de Cnovas del Castillo, Canalejas, Dato, etc), i resps al seu torn amb
una dura repressi.
La Se*ona Ine#naciona"
Fundada a Pars el 1889, a proposta d'Engels, agrupava partits socialistes del mn, i el seu ideari era
l'extensi de la democrcia i lluita poltica cap a una societat socialista. Criticaren tamb el colonialisme.
Impuls smbols del moviment obrer com la celebraci del Primer de Maig.
La Ine#naciona" Com%ni!a <Te#ce#a Ine#naciona"A
L'xit de la revoluci bolxevic a Rssia l'any 1917, impulsa una part dels socialistes i dels moviment obrer
en general, a integrar-se en una nova internacional, la Internacional Comunista, Tercera Internacional o
Komintern, seguidora de les directrius de Mosc, i va donar lloc al naixement dels partits comunistes, que
iniciaren una intensa activitat revolucionaria al llarg dels anys 20.
12
TEMA G: LA SEGONA RE/OLUCI INDUSTRIAL I L'IMPERIALISME EUROPEU DEL
SEGLE MIM
LA SEGONA RE/OLUCI INDUSTRIAL
P#e!enaci,
En els decennis finals del segle XIX una onada dinnovacions teconlogiques va permetre augmentar la
productivitat duna manera espectacular: s el que coneixem com a Segona Revoluci Industrial.
No0e! 7on! 'Qene#*ia
La utilitzaci massiva del (e#o"i i la e"ec#icia, est en la base daquest progrs tcnic.
L e"ec#icia va comportar sobretot tres coses: 1) Millorar el funcionament intern de les empreses i
augmentar la productivitat. 2) Situar-les a qualsevol lloc, grcies a linvenci del transformador (1905).
3) Una colla de nous invents: telfon, telgraf, fongraf, rdio, ferrocarril elctric, tramvia, metro,
ascensor, bombeta elctrica, cinematgraf.
El (e#o"i2 comercialitzat a partir de 1859,va possibilitar sobretot una revoluci en els transports; a partir
de 1900 laplicaci del motor Daimle-Benz ser una gran pas per a lautombil. Altres invents relacionats
amb el petroli foren per a: llums, lubricants, calefacci domstica.
A0en9o! ecno"3*ic!
La competncia entre empreses va dur a una constant innovaci tecnolgica; noves invencions o millores
foren: el vidre modern, les fibres artificials, el cautx, els tints qumics, els adobs qumics, lalumini, la
pel.lcula fotogrfica, el formig, la mquina descriure, etc.
Mi""o#e! en e" #an!(o#
El creixement industrial hauria estat impossible sense les millores en el transport, a saber: 1) Costrucci
de les xarxes ferroviries. 2) El transport urb, amb el tramvia i el metro. 3) Construcci de vaixells de
vapor amb acer i millora en la potncia dels motors. 4) Obertura de grans ves de comunicaci, grcies al
canal de Suez i al de Panam. 5) invents com el pneumtic i el pedal. 6) la invenci de lautombil
(Peugeot, 1891; Ford T). 7) La invenci de lavi (primer vol, 1903).
A%*men 'emo*#D7ic i mi*#acion!
Al llarg del segle XIX la poblaci europea es va ms que duplicar, passant de 187 a 401 mil.lions
dhabitants. Aix va provocar diverses onades migratries a altres continents, especialment Amrica.
LQo#*ani8aci, 'e" #e&a"" en "e! em(#e!e!
Des de els amys 80 del segle XIX el treball es fragmenta, a cada obrer se lia assigna una part de la
fabricaci, a fi de millorar la productivitat. Lameric TaK"o# a estudiar les cadenes de muntatge amb
transportador, que evitaven els temps morts; el aK"o#i!me es va aplicar a la fbrica dautombils Ford
(fordisme-taylorisme), cosa que va permetre la fabricaci en cadena dautombils utilitaris.
Concen#aci, 'Qem(#e!e!
Per poder assolir les despeses creixents en infraestructures i tecnologia, les empreses anaren cap a la
concentraci i les fusions.
Entre les formes de concentraci empresarial trobem: 1) El #%!2 fusi de diverses empreses del mateix
sector en una de nova. 2) El cD#e"2 associaci dempreses sense fusionar-se, per que treballen juntes
per eleiminar la competncia. 3) El Eo"'in*2 societat finacera que posseeix capital en diverses i variades
empreses.
La concentraci empresarial podia dur a la creaci dun mono(o"i2 si al final una empresa controla la
totalitat de la fabricaci o distribuci dun producte.
La com(e)ncia ine#naciona"
Leconomia britnica va deixar de ser lnica industrialitzada i li varen sortir competidors en lmbit
internacional, com Alemanya, que possea grans jaciments de carb i ferro.
La produccci massiva de bns va fer baixar els preus, per tamb es va arribar a una sobreproducci
que no podia absorvir el mercat; la crisi econmica 1870-80 va fer que es passs a un periode de
proteccionisme.
Inno0acion! e" e" me#ca ine#io#
Dins del mercat interior i al detall es van donar innovacions molt importants, com els grans magatzems,
la venda per correu i a terminis, la publicitat. Tot aix va fer que productes ms cars, com els
electrodomstics, es posessin en mans de major nombre de persones.
13
IMPERIALISME EUROPEU DEL SEGLE MIM
P#e!enaci,
El el darrer quart del segle XIX els pasos occidentals, sobretot europeus, es llanaren a la conquesta del
Mn, fet que els historiadors coneixen com a lpoca de lim(e#ia"i!me; per imperialisme entenem el
domini duns pasos damunt els altres.
Baco#! $%e (o!!i&i"ien "Qim(e#ia"i!me
Entre els factors que dugueren a limperialisme del segle XIX podem esmentar: 1) Causes econmiques,
la industrialitzaci d'Europa demanava ms matries primeres, nous mercats, ms capital, ms
inversions. 2) Causes poltiques, ja que els estats volen ampliar la seva influncia. 3) Nacionalisme, el
desig dalguns pasos de demostrar la seva superioritat competint amb els altres. 4) Causes
estrategiques, el control de zones considerades vitals .5) Una ideologia racista, ja que es creis fermament
en la superioritat de lhome blanc, i la necessitat de civilitzar les altres races. 6) Causes demogrfiques,
per col.locar lexcedent de la poblaci europea.
Ca%!e! econ3mi$%e!
La Se*ona Re0o"%ci, In'%!#ia" havia suposat un augment espectacular de la producci, per tamb
shavia arribat a una sobreproducci (crisi 1870-80) que demanava la conquesta de nous mercats.
Aix doncs, el colonialisme es veia com a necessari per a la recerca de nous mercats, per tamb de
matries primeres a preus ms baixos, amb una m dobra barata com era la dels pasos colonitzats.
De tota manera, sha observat que, els beneficis obtinguts no foren tan grans com es podria pensar, la
qual cosa fa pensar que limperialisme fou fruit duna combinaci de causes, no noms econmiques.
Ca%!e! (o"1i$%e!2 e!#a)*i$%e!2 i'eo"3*i$%e!2 #aci!e! i 'emo*#D7i$%e!
Poltiques: Les potncies industrials varen sentir la necessitat dampliar la seva rea dinfluncia enfront
les altres.
Estratgiques: existia la necessitat de controlar rees considerades vitals, pensem per exemple en la
zona del Canal de Suez.
Ideolgiques: El segle XIX s lpoca dels nacionalismes, i les nacions industrialitzades volen demostrar la
seva superioritat nacional en tots els camps.
Racistes: Hi ha una ferma crencia en la superioritat de lhome blanc i el el progrs industrial, civilitzar
la resta del mn i impulsar el progrs econmic sn considerats gaireb un deure de lhome blanc.
Demogrfiques: la revoluci demogrfica haviams que duplicat la poblaci europea, es feia necessria
en molts cops lemigraci, no noms cap Amrica, sino cap a les colnies. A ms, es pensava que el
colonialisme afavoriria el treball a les metrpolis.
De" co"onia"i!me a "Qim(e#ia"i!me
Ja des de el segle XV, els europeus havien colonitzat el mn, especialment Amrica, i fundat colnies a
frica i sis, per a finals del segle XIX es va a una ocupaci i explotaci massiva daquests continents, al
seu domini imperialista.
Lgicament, els estats amb major desenvolupament industrial i major superioritat militar, aspiraran a la
major part daquest repartiment del Mn.
Re(a#imen 'QR7#ica
A principis del segle XIX, els europeus noms disposaven a frica dalgunes colnies i factories
costaneres.
Els primers en endinsar-se en el continent foren exploradors interessats en el coneixement de la flora i la
fauna com Livingstone, procedents de societats geogrfiques, ms tard vingueren les societats
misioneres, que volien estendre la religi cristiana.
Gran Bretanya va ser la primera potncia en voler ocupar bona part del continent, projectant construir un
ferrocarril El Cabo-El Cairo, que li permetria el control de les matries primeres i el seu transport. Aquest
projecte va topar amb loposici de Frana, que volia exercir tamb aquest domini del continent. Altres
pasos, com Alemanya i Blgica reclamaren llavors els seus drets.
Davan aquesta situaci es va convocar la Con7e#)ncia 'e ;e#"1n (1885), convocada per Bismarck, on
sacordaren les condicions del repartiment del continent afric.
A la llarga, Gran Bretanya va conseguir la major proporci, gaireb la part Est, la que major riquesa
oferia, mentre Frana va ocupar la zona del Nordoest; tamb Alemanya, Blgica i Portugal obtingueren
territoris, i fins i tot Espanya i Itlia.
Oc%(aci, 'QR!ia
Desde el segle XVI, els europeus havien fundat a sia colnies i factories, per, com en el cas dfrica, s
al segle XIX quan sintenta ocupar extensos pasos.
14
La colonitzaci britnica es va centrar a lAsia central i meridional, especialment a lndia, sobre la que es
va establir, el 1876, una administraci directa, comandada pr un virrei, i la reina Victria de Gran
Bretanya va ser proclamada emperadriu de lndia.
Frana va estendre la seva influncia a lsia del sud-est (Indoxina).
Una cas apart s el control de la Xina. Gran Bretanya comprava te i venia opi als xinesos, quan aquests el
varen voler prohibir, els britnics declararen la guerra, en nom del lliure comer; s el que sanomenaren
guerres de lopi(1839); daquesta guerra, Gran Bretanya va obtenir Hong Kong i lobertura de 12 ports
xinesos al comer occidental. Els anglesos explotaren tamb les mines i els ferrocarrils xinesos i
controlaren el seu comer. El 1911 esclat una revolta contra aquesta ocupaci, lanomenada guerra
dels bxers. Tamb el Jap, nova potncia industrial va intentar ocupar el nord de Xina, la Manxria.
Per la seva part, Holanda va establir col.lnies a Indonsia.
Desprs de la Primera Guerra Mundial, el domini europeu, especialment el britnic, es va estendre tamb
a lOrient Mitj.
Oceania
Els britnics contaren amb dues importants col.lnies de poblament a Oceania: Austrlia i Nova Zelanda.
Tamb nombroses illes del Pacfic foren ocupades per les potncies europees.
No0e! (o)ncie! im(e#ia"i!e!
Els Estats Units: varen expandir-se cap a lOest, fins aquell moment poblat per les tribus ndies, i cap al
sud. El 1867 compraren Alaska a Rssia.
Limperialisme americ va considerar el continent, cap al sud, com la seva zona dexpansi natural, per
no varen establir un domini directe, sino un control i una submisi econmics dels pasos de centro i sud-
amrica, mitjanant una aliana amb els governs, s el que es coneix amb el nom de neoco"onia"i!meC
El Jap: aboleix el feudalisme i inicia el seu creixement industrial a partir duna intervenci de les
potncies europees. Intent ocupar en diverses ocasions Corea i Manxria.
LQa'mini!#aci, 'e"! e##io#i! con$%e#i!C
Les co"3nie!: no tenien govern propi, i depenien directament de ladministraci metropolitana, que
exercia una veritable ocupaci.
Els (#oeco#a!: tericament subsistia el govern indgena, per la metrpoli creava una administraci
paralel.la que de fet controlava el pas. s el cas dEgipte.
Els man'a!: van nixer desprs de la Primera Guerra Mundial; les colnies que pertanyien als pasos
perdedors van sse confiats a pasos guanyadors, con Frana i Anglaterra, per administrar-los.
Les co"3nie! 'e (o&"amen: assegurava establiments amb nombrosa poblaci europea de manera
permanent; foren els anomenats 'omini! britnics, com Canad, frica del Sud, Nova Zelanda,
Austrlia.
Con!e$S)ncie! 'e" 'omini co"onia" !o&#e e"! (o&"e! con$%e#i!
Econmiques: es va produir un procs dexpropiaci de les terres indgenes, que van passar a mans dels
colonitzadors; daquesta manera sabandonaren els conreus tradicionals en benefici del monocultiu,
destinat a lexportaci, mitjanant uns sistema de plantacions; els indgenes es convertiren en jornalers.
Demogrfiques: En alguns llocs, la introducci del sistema mdic europeu va reduir la mortalitat i
augmentar la poblaci; de tota manera aix va fer que, en nombroses ocasions es trenqus lequlibri
poblaci-recursos, creant subalimentaci i fam. En d'altres zones, els treballs forats i l'explotaci va
provocar la mort de molts nadius, com fou el cas del Congo belga.
Socials: Es va destruir les antigues formes tribals, sovint de propietat col.lectiva, i les seves jerarquies, i
sovint les formes de la religi indgena. Molts indgenes es varen convertir en jornalers o passaren a
formar part de lexrcit o ladministraci colonial de forma subalterna; els europeus afavorien
determinades lits, en contra daltres.
Culturals: Lensenyament va afavorir lexpansi de les llenges, la religi i els costums europeus en
detriment dels indgenes.
15
Tema H: LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
In#o'%cci,
Al comenar el segle XX, els estats europeus veien la guerra com a inminent i reforaven els seus
exrcits. Les causes cal cercar-les en un desig d'Alemanya d'incrementar el seu imperi colonial i
augmentar la seva influncia en el continent, en el de Frana de venjar-se per la derrota de 1871 i la
prdua d'Alscia i Lorena, mentre que Rssia, que volia exercir la seva influncia damunt els Balcans,
formava aliana amb Srbia, que aspirava a crear un gran estat balcnic, contra Austria.
La Primera Guerra Mundial, anomenada tamb la Gran Guerra, presenta unes caracterstiques totalment
noves respecte a les anteriors, per la seva extensi i la seva duraci, per les noves armes emprades -
carros de combat, tot tipus d'artilleria, gasos asfixiants, aviaci, submarins - aix com l'elevadssim
nombre de vctimes, morts, ferits i invlids, no tan sols entre els combatents, sino entre la poblaci civil, i
el fet que tota l'economia fos mobilitzada en funci de la guerra.
Finalment la Primera Guerra Mundial va tenir com a conseqncia una profunda remodelaci del mapa
europeu, amb desparici dels imperis centrals i sorgiment de nous estats, a ms de crear les condicions
per l'esclat de la Segona Guerra Mundial, i significar la prdua de l'hegemonia tradicional europea en
favor dels Estats Units.
Le! ca%!e! 'e "a I G%e##a M%n'ia"
La Primera Guerra Mundial fou la culminaci duna colla de tensions, conflictes i rivalitats prvies, entre
les que podem destacar:
aA Rivalitat Alemanya/ Gran Bretanya
La poltica del canceller alemany del rei Guillem I, Bismarck (1815-1898), no havia estat tan sols
encaminada a unir els estats alemanys, sino en fer dAlemanya la gran potncia poltica i militar que creia
li pertocava per la seva potncia econmica, daquesta manera volia substituir Gran Bretanya com lder
dEuropa, per tamb supeditar econmicament els territoris venats (Frana, Blgica, Holanda), creant
una Uni econmica dEuropa Central.
&A Rivalitat Alemanya/ Frana
En la seva poltica dunificaci, Bismarck havia arrabassat per la fora a Frana les regions dAlscia i
Lorena (1871), i Frana estava desitjosa de revenjar-se dAlemanya, a ms veia amb temor els desitjos
expansionistes alemanys.
cA Rivalitat ustria/ Rssia. El conflicte dels Balcans
Les nacions de la pennsula balcnica que havien estat sota domini turc sanaven independitzant (Srbia,
Montenegro, Bulgria, Romania). Pocs anys abans de la Primera Guerra Mundial, havien tingutlloc dues
guerres balcniques (1912, 1913), durant les quals Turquia havia anat perdent territori a favor dels
estats de la zona. Per la seva part, Rssia era aliada de Srbia i volia ajudar-la a configurar una Gran
Srbia, que unifiqus la regi en un sol estat. Limperi austro-hongars (lemperador dustria era tamb
rei dHungria), que poseia en la zona els territoris de Crocia, Bsnia-Herzegovina i Eslovnia, veia
aquests fets amb desconfiana.
'A Descontentament pel repartiment colonial
La conferncia de Berln (1885), havia posat certa pau entre les potncies europees que es repatien
frica, per eniniciar-se el segle XX, torn a augmentar la tensi: Alemanya aspirava a quedar-se el
Marroc, i per aix competia amb Frana. La conferncia dAlgesires (1906) va repartir el territori marroqu
entre Frana i Espanya, aquesta darrera s queda el nord, ja que Gran Bretanya preferia un
estat feble al sud de lestret de Gibraltar. A canvi dabandonar les seves pretensions sobre el Marroc,
Alemanya va obtenir el Camern.
eA La cursa armamentstica
La segona revoluci industrial havia portat a lexperimentaci, fabricaci i acumulaci de gran quantitat
darmament, dins del que se'n va dir la Pau Armada. Tancs, ametralledores, canons, gasos txics,
vaixells, submarins.
7A Les aliances
Tot aquest joc dinteressos contraposats havia donat lloc a dos blocs daliances a Europa: la T#i("e
Ene!a , formada per Gran Bretanya, Frana i Russia i la T#i("e A"ian9a2 composta per Alemanya,
Limperi austro-hongars i Itlia (que tamb volia participar en el repartiment colonial). Aquesta darrera
sen va separar durant la guerra, canviant de bndol, afegint-shi en canvi Turquia, desitjosa de
recuperar la seva influncia en la pennsula balcnica. Aquestjoc daliances contribu a la rpida extensi
del conflicte.
Tot aix feia que, poc abans diniciar-se la guerra, tothom la veis ja com a inevitable i noms fes falta un
detonant.
16
E" 'e!enca'enan 'e" con7"ice: "'aem(a 'e Sa#aIe0o
L'incident que va fer esclatar el conflicte fue l'assassinat de l'hereu de l'imperi austro-hongars i la seva
esposa a Sarajevo, capital de Bsnia, pels trets d'un activista proserbi. ustria va acusar Srbia d'estar al
darrera i l'hi va imposar un ultimtum amb unes condicions inacceptables. En declarar ustria la guerra a
Srbia, Rssia, protectora d'aquesta, declara la guerra a aquella.
El joc d'aliances fa que Alemanya, aliada d'ustria, trobi el pretext per declarar la guerra a Rssia i a
Frana, i llavors, Gran Bretanya la declara ustria i Alemanya. El conflicte s'havia genrealitzat.
Feia temps que la guerra estava en l'ambient, i va ser rebuda amb eufria, i amb una onada de
patriotisme, es creia que seria breu i resoldria tots els conflictes pendents. Ben aviat, per, es va veure
que no seria aix.
La *%e##a 'e mo0imen!
El pes de la guerra el varen dur els exrcits alemany i francs. Aquests havien previst dues estratgies
similars:
a) Pla alemany (Pla Schlieffen). Preveia un atac rpid contra Frana a travs de Blgica i Luxemburg.Un
cop derrotada Frana, els exrcits alemany i austriac, es concentrarien el el front rus.
&)El pla francs Pla !"##), preparava una ofensiva sobre Alscia i Lorena.
El pla alemany es va complir en un primer moment, i el mariscal Joffre es va traslladar amb les tropes a
la frontera belga, per va ser impossible resistir l'atac dels alemanys, que ben aviat es
trobaren cam de Pars, per finalment varen ser continguts a la batalla del Marne.
D'aquesta manera, els francesos varen poder consolidar almenys les seves posicions defensives, i
els fronts quedaren immobilitzats al nord.
La *%e##a 'e #in6e#e! i e"! 'i0e#!o! 7#on!
aA A" 7#on occi'ena".Una llarga lnia de trinxeres recorria els camps de batalla. La guerra de trinxeres,
dura i llarga s'ha convertit en un dels smbols de la Primera Guerra Mundial. Les condicions de vida eren
insuportables fam, fred, fang. Qualsevol intent d'aven es pagava amb nombrosssimes vctimes: Les
batalles del Verdun - smbol de la resistncia francesa - i Somne, costaren a prop d'un mil.li vuit-centes
mil baixes a ambds exrcits.
Un altre front es va obrir a partir de 1915 al Nord d'Itlia, on els austrohongaresos derrotaren als italians
a la batalla de Caporetto.
&A A" 7#on o#iena", els russos havien inicat una rpida ofensiva sobre Prssia oriental, per foren
derrotats pels alemanys a Tannemberg. Els austriacs no varen poder inicialment contenir l'atac rus sobre
Galitzia, per finalment, austriacs i alemanys, a l'estiu del 1915 recuperaren Galitzia i varen conquerir la
Polnia russa i Litunia.L'exrcit rus havia sofert innombrables prdues humanes (gaireb la meitat dels
seus combatents) i materials.
cA A"! 7#on! e6#ae%#o(e%!, els dos rivals s'enfrontaren a l'frica, on el Togo va caure en mans dels
aliats (de la Triple Entesa) mentre que el Camerun va seguir en mans dels alemanys. Al Pacfic, la lluita
per les possessions alemanyes va implicar al Jap, aliat de la Triple Entesa, que a ms va aprofitar per
implicar-se econmicament a la Xina.
La participaci turca en la guerra es va produir en tres escenaris: contra els russos a Armenia, a
francesos i britnics als Dardanels, i a aquests darrers tamb a l'Orient Mitj.
'A G%e##a ma#1ima i !%&ma#inaC A la batalla de Jutlndia varen lluitar les marines britnica i
alemanya, amb grans prdues per ambds bands. Desprs, els alemanys iniciaren la guerra submarina
contra el bloqueig martim a que estaven sotmesos, i els seus submarins interceptaven els vaixells aliats
o americans. El moment lgid d'aquesta guerra submarina va ser l'enfonsament del trasatlntic americ
$usit%nia, que es va convertir en el detonant de l'entrada dels Estats Units en la guerra.
La c#i!i 'e 1?1=
La durada i la inutilitat de la guerra varen fer que s'inicis en tots els pasos europeus un moviment
favorable a la pau. Dos fets, per varen fer donar un tomb al conflicte: el primer fou la Re0o"%ci, R%!!a
i "a (%Ia'a 'e"! &o"6e0ic! a" (o'e#, i l'altre, "'en#a'a 'e"! E!a! Uni! a "a G%e##aC
En el primer cas, el nou govern, recollint el descontentament popular (que havia estat en l'origen de la
revoluci), va signar amb els imperis centrals (Alemanya i ustria), el t#aca 'e ;#e!5Lio0!L2 pel
qual Rssia es retirava de la guerra abandonava territoris immensos (Ucrana, Polnia, Finlndia, Litunia,
Letnia, Estnia, Gergia, Armnia i Azerbaitjan) i cedia d'altres (la Bessarbia a Romania i una altra part
d'Armnia a l'Imperi Turc). Els aliats van considerar aquesta retirada russa com una traici.
En el segon cas, els Estats Units havien mantingut llarg temps una posici de neutralitat, ja que la
poblaci no era favorable a una intervenci directa, si b les simpaties pels aliats eren majoritries.
17
Tamb les forces econmiques americanes desitjaven un triomf dels aliats, amb qui tenien la
immensa majoria d'intercanvis comercials i financers. La neutralitat americana es va veure
compromesa pel blocatge dels submarins alemanys contra els vaixells americans, i aix va ser el que
finalment va provocar la intervenci directa dels americans en la guerra.
La 'e##oa 'e"! im(e#i! cen#a"!
L'any 1918 es va produir el desenlla definitiu de la guerra. Els imperis centrals havien pensat que la
retirada de Rssia de la guerra els donaria la superioritat, per els aliats, reforats amb soldats i
armament nord-americ va iniciar el mes de juliol, l'ofensiva que els donaria la victria. Agrupats sota el
comandament nic del mariscal Folch, varen aconseguir una segona victria del Marne, amb la
consegent retirada dels alemanys, mentre els italians varen derrotar els austracs a la batalla de Vittorio
Veneto; als Balcans, les tropes blgares claudicaven; d'altra banda l'Imperi Turc es rendia als anglesos a
l'Orient Mitj.
La derrota va provocar l'esquarterament de l'Imperi austrohongars: La Dieta (Parlament) croata
proclamava la seva independncia, unint-se posteriorment a un nou estat eslau (Iugoslvia), els txecs
anunciaven la creaci d'un estat propi i les hongaresos trencaven lligams amb els Habsburg.
A Alemanya, la marina es va amotinar a Kiel, i una revoluci protagonitzada per uns anomenats consells
d'obrers i soldats va esclatar a tot el pas (revolta espartaquista); el Kiser Guillem II va abdicar i e es va
proclamar la repblica, el govern de la qual va quedar el mans del partit socialdemcrata alemany, que es
va veure obligat a reprimir la revoluci i a signar la rendici. La Gran Guerra s'havia acabat.
O#*ani8aci, 'e "a (a% i c#eaci, 'e "a Sociea 'e Nacion!
Un cop signat l'armistici (novembre del 1918), el gener del 1919 es va reunir a Pa#1! la conferncia que
havia d'establir les condicons de pau. Els principis que van inpirar-la varen ser els 14 punts que els
president americ, Wilson havia proclamat el gener de 1918, segons els quals la pau s'havia de
fonamentar sobre la destrucci dels imperis, la consolidaci del sistema democrtic i el reconeixement de
les nacionalitats (principi de les nacionalitats), coses que, segons es creiam havien d'assegurar una pau
duradora.
Aixi doncs es varen reunir a Versalles representants de trenta-dos pasos, b que les decissions varen ser
preses pels quatre guanyadors: Estats Units (Wilson) Gran Bretanya (Loyd George), Frana (Clemenceau)
i Itlia (Orlando), amb la determinaci de remodelar el mapa europeu sobre les cendres dels imperis turc,
austrohongars i rus.
Es varen signar tractats per separats amb els perdedors, el ms important dels quals va ser el de
/e#!a""e!, pel qual es reglamentava la sort d'Alemanya, a qui es va considerar responsable dell conflicte i
se li varen imposar unes condicons durssimes: el territori alemany va quedar amputat, cedint-se Alscia i
Lorena a Frana; el corredor polons a Polnia; Eupen i Malmedy a Blgica i Schlewig a Dinamarca. El
Saar quedava separat d'Alemanya per un perode de quinze anys, passat els quals, un plebiscit decidiria
el seu futur definitiu. Les seves colnies passaven a mans dels guanyadors.
Aix mateix s'imposava a Alemanya el pagament de les reparacions de guerra, que va ser valorat en 132
mil mil.lions de marcs en or.
S' abolia el servei militar i el seu exrcit quedava redut a 100.000 homes. La Rennia fou
desmilitaritzada. Va perdre la seva marina de guerra i se li prohibia tenir una fora area. Va haver de
lliurar tamb gran part de la seva marina mercant , trens i una gran quantitat de carb.
Altres tractats de la Pau de Pars foren:
E" #aca 'e Sain5Ge#main, pel quals ustria perdia tots els territoris eslaus i es convertia en
Repblica.
E" #aca 'e" T#ianon, pel qual Hongria perdia la seva sortida al mar, i part dels seus territoris eran
cedits a Polnia, Romania i als nous estats de Txecoslovquia i Iugoslvia.
E" #aca 'e Ne%""K2 pel qual Bulgria cedia part dels seus territoris a Grcia.
E" #aca 'e S)0#e!2 pel qual l'imperi Turc desapareixia en favor d'rabs i grecs.
A Pars es creaven tamb les bases de l'anomenada Sociea 'e Nacion!, agrupaci que havia de vetllar
per la pau i la cooperaci.
Le! con!e$S)ncie! 'e "a *%e##a
Les conseqncies de la Primera Guerra Mundial foren trascendentals per l'esdevenidor d'Europa i del
mn: la guerra va comportar un nombre elevadssim de vctimes, es va reestructurar territorailment el
gran part d'Europa, ennmig del conflicte es la crear el estat socialista del mn, l'URSS. Els pasos
europeus van deixar de ser hegemnics i aquest paper va passar als Estats Units. La desfeta econmica
va comportar una llarga crisi que esclat el 1929. Per altra banda, es varen sentar les bases que mes
tard durien a la Segona Guerra Mundial.
18
Con!e$S)ncie! 'emo*#D7i$%e!
Les prdues en vides humanes varen ser enormes. La xifra es podia situar al voltant de 9 mil.lions.
Alemanya va ser la que va tenir el nombre ms elevat, a ms cal afegir-hi els 6 mil.lion d'invlids i els
incalculables mutilats i ferits. A aquestes prdues s'hi ha de sumar la sobremortalitat de guerra i
postguerra com a conseqncia de la fam, la manca de higiene i l'epidmia de grip de 1918.
La guerra va produir uns efectes notoris sobre la futura pirmide de poblaci europea. L'elevada
mortalitat, que va afectar especialment els homes entre 20 i 40 anys, va comportar una forta disminuci
de la natalitat al llarg de diverses generacions. L'augment de la mortalitat i la disminuci de la natalitat va
donar lloc a les anomenades generacions buides, qiue assoliren l'edat adulta vers el 1935.
Con!e$S)ncie! (o"1i$%e! i e##io#ia"!
La Pau de Pars va donar lloc a una profunda reestructuraci territorial d'Europa, el fenmen ms evident
de la qual va ser la desmembraci dels gran imperis que havien dominat el centre i est d'Europa al llarg
del segle XIX.
Aquest nous estats creats desprs de la Primera Guerra Mundial foren: Polnia, Finlndia, Estnia,
Letnia, Litunia, Iugoslvia (que integrava Crocia, Eslovnia, Bsnia-Herzegovina, Srbia i
Montenegro), Txecoslovquia i Hongria.
Estats balcnics com Grcia, Romania, Bulgria i Albnia varen consolidar la seva independncia, encara
que varen veure modificats els seus territoris. Alemanya va haver de fer cessions importants
a Frana (Alscia i Lorena), a Blgica (Eupen i Malmedy), a Dinamarca (Schlewig) i a Polnia (corredor
de Danzig) i es va veure privada de totes les seves colnies.
A ms d'aquestes transformacions territorials, hi van haver canvis poltics impoortants. Les dinasties ms
tradicionals varen sser destronades: Els Romanov a Rssia, els Habsburg a ustria , els Hohenzollern a
Alemanya i el soldanat va ser abolit a Turquia.
La democrcia va anar guanyant terreny. Le dones havien jugat un paper fonamental en el soteniment
de la guerra, i el vot femen i la incorporaci de la dona al treball varen anar guanyant terreny.
No obstant, la democratitzaci dels estats no es va consolidar, i a llocs com Itlia i Alemanya es va culpar
el parlamentarisme de la crisi econmica, cosa que va obrir el cam al feixisme i al nazisme.
Tamb la situaci dhumiliaci i crisi econmica en que es deixava Alemanya, a qui se li feien pagar la
major part de despeses de guerra, dificultant-li enormement la seva recuperaci econmica, va contribuir
no poc a aquest sorgiment del nazisme.
Con!e$S)ncie! econ3mi$%e! i !ocia"!
La Primera Guerra Mundial va significar la prdua de l'hegemonia europea en el terreny econmic. El
conflicte va empobrir els pasos bel.ligerants, tant per les prdues sofertes com per l'endeutament que en
va derivar. Frana va perdre el 30 % de la riquesa nacional i Alemanya el 22%, mentre que el potencial
industrial europeu es va reduir un 40% i l'agrcola un 30%.
La crisi fou especialment greu en l'Alemanya de la postguerra, immersa en una descontrolada
hiperinflaci, que port extenses capes de la poblaci a la pobresa.
La crisi en que va quedar la societat europea produiria en els anys segents un creixement de les
tensions socials, que es traduira en un creixement tant del socialisme com de demanda de solucions
autoritries, com el feixisme o el nazisme.
Per contra, Estats Units es va convertir en el pas capdavanter i les seves exportacions varen pujar de
2.400 millions de dlars l'any 1913 fins a 7.700 el 1919, i la seva producci industrial i agrcola va pujar
enormement. El seu producte interior brut es va doblar en els anys de guerra.
La guerra va beneficiar tamb un altre pas, el Jap, que va veure crixer la seva producci sota les
comandes dels seus aliats europeus, especialment d'armament, a ms d'iniciar una expansi comercial
pel Pacfic i la Xina.
19
TEMA =: LA RE/OLUCI SO/ITICA I L'URSS
L'any 1917, en plena Guerra Mundial, va tenir lloc a Rssia un procs revolucionari que va culminar en la
instauraci del primer rgim socialista del mn. En una Rssia que, a finals del segle XIX, encara
conservava les estructures bsiques de lantic rgim, les transformacions siniciaren el 1905, per la
revoluci definitiva vingu el 1917, i va tenir dues fases ben diferenciades: en la primera, iniciada el ms
de febrer, va comportar la caiguda del tsar i la instauraci d'un rgim parlamentari. La segona, a partir
d'octubre, va culminar en la instal.laci d'una dictadura del proletariat, que en realitat va esdevenir una
dictadura de partit i una nova forma de poder absolut, a ms del sorgiment de lURSS com a gran
potncia. La influncia de la revoluci en els esdeveniments posteriors dels mn va ser enorme: durant
els anys 20 i 30, diversos partits comunistes darreu dEuropa somniaven en fer una revoluci tamb en
el seu pas. Desprs de la Segona Guerra Mundial, els guanyadors varen dividir el mn en dos grans blocs
antagnics: el dinfluncia sovitica i el mn capitalista.
R4!!ia a&an! 'e "a Re0o"%ci,
Per comprendre la gestaci duna revoluci a Rssia, cal tenir en compte la situaci denderreriment, en
tots els aspectes i de misria que vivia la poblaci, i com era el pas a inicis del segle XX:
aA Mona#$%ia a&!o"%aC El T!a# de Rssia era un monarca absolut, un autcrata, en un pas que
careixia dels mnims drets democrtics. El suport del seu poder eren le6)#ci, lE!*"J!ia ortodoxa russa,
la &%#oc#Dcia i la (o"iciaC
&A Concen#aci, 'e "a (#o(iea en (o$%e! man!C Els grans terratinents concentraven la major part
de la terra. Els pagesos havies estat sotmesos a servitud fins el 1861, en que el tsar Alexandre II els
havia alliberat. Per aquest alliberament es va quedar sobre el paper, ja que per adquirir la propietat de
la terra que conreaven, havien de pagar elevats rescats al senyor. El pags pobre, el mu!ic, vivia en
unes condicions penoses.
cA E!ca!a in'%!#ia"i8aci,2 impulsada sobretot pel capital estranger i concentrada a zones com Sant
Petersburg, Mosc, Bak, Ucrana, els Urals i Polnia. Els obrers vivien tamb en penoses condicions, i
amb sous molt baixos.
LQo(o!ici, a" !a#i!me
E"! (o(%"i!e!2 era un moviment dorigen camperol que defensaven la radical transformaci de la
societat agrria tradicional a favor dels pagesos, i eren enemics radicals del tsar.
LQana#$%i!me va arrelar tamb a Rssia, i recorria a lacci directa i fins i tot al terrorisme en contra
dels propietaris i del rgim tsarista.
E" Pa#i O&#e# Socia"'em3c#aa R%!2 dideari marxista i fundat el 1898, que tenia com a lders
destacats, P"eLEano0 i /"a'imi# I""i6 U"iano02 anomenat Lenin (1870-1824)C
Aquest partit, a principis del segle XX, es va dividir en dos corrents: &o"6e0ic (majoria) i men6e0ic
(minoria). Els primers eren partidaris duna revoluci socialista directament, mentre que els segons
creien necessari que abans hi hagus una revoluci burgesa que fes arrelar la industrialitzaci i un
rgim liberal a Rssia.
E" Pa#i Socia"i!a Re0o"%ciona#i o SR2 esserites2 tenia gran influncia entre els pagesos, defensava
la destrucci del tsarisme i la necessitat dinstal.lar la propietat col.lectiva al camp.
E" Pa#i Con!i%ciona"i!a Dem3c#aa o ODT2 <Oa'e!A2 era de base burgesa i defensava la
instauraci duna democrcia liberal a Rssia.
La Re0o"%ci, 'e 1?@G
El desig duna societat ms justa i ms semblant a la daltres pasos europeus va prendre fora a Rssia a
finals del segle XIX.
El malestar social va augmentar el 1904 amb la derrota davant Jap a lExtrem Orient i la crisi
econmica que sen va derivar. El 22 de gener de 1905 ('i%men*e !a*nanA a Petrograd (Sant
Peterburg), una manifestaci pacfica de ms de 100.000 persones, homes dones i nins, davant el Palau
dHivern, reclamant reformes poltiques i socials, davant el Palu dHivern, residncia del Tsar, Nico"a% IIC
La manifestaci fou reprimida molt durament, disparant la gurdia contra la multitud, i causant a prop de
70 morts i ms de mil feritsC Va ser durant aquesta revolta quan es crearen els !o0ie!2 (consells),
assemblees dobrers i camperols destinades a tenir gran influncia en lesdevenidor de Rssia.
Desprs daquesta revolta, el Tsar va dur a terme algunes tmides reformes, com la convocatria duna
D%ma2 o assemblea legislativa (en realitat va estar controlada pel tsar) i sanunciaren reformes en la
propietat agrria.
20
La #e0o"%ci, 'e 1?1=
L'im(ace 'e "a P#ime#a G%e##a M%n'ia"
L'entrada de Rssia a la guerra, al costat de Frana i Gran Bretanya, va abocar la poblaci a unes
condicions de vida miserables. La major part de la indstria va passar a ser de guerra, i les necessitats
bsiques de la poblaci, ja de per si precries, no estaven cobertes. La manca de m d'obra al camp va
fer minvar les collites, els preus varen pujar vertiginosament. La manca de matries primeres va fer que
moltes fbriques es tanquessin i l'atur va augmentar.
En el terreny poltic, tampoc l'estat podia fer front a les seves funcions. El salari dels funcionaris va
experimentar una espectacular devallada i, per damunt de tot, la desfeta de l'exrcit i el gran nombre de
morts (entre 3 i 5 mil.lions en dos anys), la manca d'un coandament militar efica, vare fer trontollar
l'autoritat i portaren els soldats i la poblaci a un estat de sublevaci.
A la cort, els complots es varen anar succeint, aprofitant les absncies del tsar quan visitava el front. Els
assumptes d'estat restaven en mans de la tsarina, que feia i desfeia al seu gust aconsellada per
personatges dubtosos, com el monjo Rasputn, que finalment va ser assassinat. La prpia Duma va
comenar a posar en dubte l'autoritat imperial i a demanar profundes reformes.
La #e0o"%ci, 'e 7e&#e#
A mitjan febrer del 1917, el descontentament popular va esclatar a Petrograd (Sant Petersburg) en un
seguit de manifestacions al carrer i de motins a les guarnicions militars. Les vagues i les manifestacions
al carrer, es varen anar incrementant progressivament. Com al 1905, els soldats varen rebre l'ordre de
carregar contra la multitud, per aquest cop es varen negar a acatar l'ordre alhora que s'amotinaven
contra els seus superiors. L'xit de la revolta estava assegurat.
Per defensar el moviment revolucionari que s'iniciava, varen sorgir els primers grups d'obrers armats, que
constituiren l'anomenada G%D#'ia RoIa, que assoliria un paper fonamental. Enmig dels esdeveniments,
varen ressucitar per tot l'imperi, els soviets d'obrers, soldats i camperols, i on s'agrupaven totes les
forces poltiques.
A la Duma, els diputats liberals, fonamentalment els del partit Kadet, van crear un comit provisional
que, desprs de negociar amb el soviet de Petrograd va establir, l'1 de mar, un govern provisional que
substituia el govern tsarista. El tsar va abdicar el 2 de mar en el seu germ, que immediatament va
renunciar al tron. El govern es va comprometre a establir les llibertats democrtiques. L'imperi rus s'havia
convertit en una repblica constitucional.
Aviat per, es va veure que les aspiracions dels diversos sectors que havien derrocat els tsarisme, no
coincidien. Mentre que la burgesia aspirava a dirigir el pas i a una democrcia liberal, un ampli sector de
les classes populars comenaven a exigir un programa ms ambicis: sortida immediata de la guerra,
repartiment de terres, millora de les condicions laborals, en definitiva, un nou sistema que assegurs la
seva supervivncia.
La #a'ica"i8aci, #e0o"%cionD#ia
El govern provisional va estar presidit, primer pel liberal Luov i desprs pel socialrevolucionari Kerenski.
La principal tasca del nou govern era la de crear un rgim parlamentari capa de donar estabilitat i
eficcia a l'estat; malgrat tot, una de les primeres decisions que va prendre va ser la de continuar la
guerra, posposant per ms endavant les reformes ms profundes.
En un principi, el govern comptava amb el suport de tots els partits, ja que l'enderrocament del tsarisme
era l'objectiu prioritari i com,i malgrat que els bolxevics del Partit Obrer Socialdemcrata, que sempre
s'havien malfiat del paper revolucionari de la burgesia.
Va ser la tornada del dirigent Lenin de l'exili el que va donar un tomb radical a la situaci. Lenin
defensava que la revoluci no s'havia de mantenir dins uns lmits estrictament burgesos, sino que aquell
era el moment oport perqu les classes treballadores assolissin el poder. En un article que va escriure al
conegut amb el nom de Te!i! 'Qa&#i", mantenia la necessitat de no deixar consolidar el poder burgs i
de llanar-se immediatament a la revoluci proletria. Va fer una crida a la sortida immediata de la
guerra i es va mostrar partidari de retirar el suport al govern provisional. L'objectiu final havia de ser la
creaci d'una repblica dels soviets.
Lenin va veure que la originalitat de la situaci consistia en l'existncia d'una dualitat de poders: un
poder burgs, represenat pel govern provisional, i un altre d'obrers a mans dels soviets. Va llanar la
consigna: o e" (o'e# (e"! !o0ie!, que va esdevenir tot un programa d'acci revolucionria.
L'estiu de l'any 1917, la situaci del poble rus no havia millorat gaire: la guerra continuava i la fam
persistia.Va retornar les manifestacions populars, que varen sser reprimides amb duresa per l'exrcit. El
govern va iniciar una persecuci contra els bolxevics, a qui va acusar de ser culpables dels desordres. Va
clausurar el seu diari, P#a0'a, i Lenin va haver de tornar a l'exili. Mentre, l'imperi es desorganitzava de
21
nou: els pagesos ocupaven les terres i se les repartien, les minories nacionals reivindicaven els seus
drets, moltes fbriques s'havien declarat en vaga, i els soldats desertaven del front. A ms, el ms
d'agost va augmentar la inestabilitat amb la insurrecci contrarevolucionria del general Kornilov, que
noms va poder ser sufocada amb la intervenci dels obrers armats i de les milcies bolxevics.
La #e0o"%ci, ''oc%&#e
Davant d'aquesta situaci, els bolxevics van propugnar la insurrecci armada com l'nica via possible per
enderocar el govern provisonal i consolidar el poder dels soviets. Per primera vegada van aconseguir que
el soviet de Petrograd, presidit per Trotski, i el de Moscou, presidit per Lenin, donssin suport als seus
plans. La insurrecci va quedar definitivament fixada pel 25 d'octubre (7 de novembre en el calendari
occidental),perque coincids amb la jornada d'obertura del Segon Congrs dels Soviets de tot Rssia,
fixada per aquesta data.
L'aixecament va comenar la nit del 24 d'octubre, i en poques hores va controlar tota la ciutat i va ocupar
el Palau d'Hivern, seu del govern provisional, que fou destituit. Aquell mateix vespre, el Congrs dels
Soviets va aprovar la formaci d'un Consell de Comissaris del Poble. Lenin en va ser nomenat president.
En congrs va prendre ben aviat les seves primeres decissions.
Primer de tot, demanar la pau. Una delegaci russa va iniciar a Brest-Litovsk negociacions amb
Alemanya. E" #aca 'e (a% 'e ;#e! Lio0!L va comportar prdues territorials enormes per al nou
estat sovitic.
En segon lloc es va signar un decret sobre la terra, pel qual es confiscaven les propietats de la Corona, la
noblesa i l'Esglsia i es lliuraven als soviets perque les repartissin entre els pagesos.
En tercer lloc, un decret sobre les nacionalitats, reconeixia ls diversos pobles de l'imperi rus el dret a
l'autodeterminaci.
Finalment es va establir el control obrer de les empreses de ms de cinc treballadors i es va nacionalitzar
la banca.
L'Assemblea Constituent Russa, elegida democrticament el febrer de 1918, i en la que els bolxevics
estaven en minoria, fou dissota per Lenin.
La *%e##a ci0i"
Acabada la guerra amb Alemanya, el poder bolxevic es va veure ben aviat contestat, tant pels antics
partidaris del tsar com per aquells que havien donat suport al govern provisional i a l'Assemblea
Constituent. Kerenski va llanar una ofensiva contra la capital que va ser aturada per la gurdia roja. La
Duma municipal de Petrograd, dominada pels socialistes, va fer una crida a la poblaci perque resists el
bolxevisme, mentre que els funcionaris i la vaga comenaven una vaga.
Per aix no era ms que l'inici de les dificultats per als bolxevics. Es varen organitzar partides de militars
partidaris de l'antic rgim que s'anomenaven #%!!o! &"anc!2 a les que s'hi afegiren pagesos i adversaris
del bolxevismeC Aix va ser l'inici d'una guerra civil que es va perllongar tres anys (1918-21).
A tota aquesta situaci s'hi va fegir que, acabada la guerra mundial, les potncies guanyadores,
temeroses que la revoluci s'extengus, i per acabar amb ella, iniciaren un bloqueig i una invasi. Pel
mar de 1918, el govern sovitic noms controlava les ciutats de Petrograd i Moscou (que va esdevenir
nova capital) i els territoris al voltant.
Per afrontar la nova situaci, es va formar el que s'anomenaria e6)#ci #oi* , format per voluntaris i
organitzat i comandat per Trotski, que va imposar una disciplina frrea i el va dur a la victria, a la qual
cosa varen contribuir les divergncies sorgides en l' e6)#ci &"anc&
Economia 'e *%e##a
Durant el conflicte, la producci agrria va decaure de manera espectacular. Llavors, el govern va
abandonar el seu propsit inicial de respectar les propietats industrials i comercials de la petita burgesia i
va iniciar la seva expropiaci massiva, posant en mans de l'estat el control de gaireb tota l'economia,
orientada ara cap a guanyar la guerra civil. s el que es coneix com a com%ni!me 'e *%e##a& A ms es
va tornar a una dura disciplina laboral, i les condicions de vida de la classe obrera es tornaren a fer
penoses. Es va prohibir el dret de vaga.
Tamb l'agricultura va ser posada al servei de la guerra, ja que el provement a les ciutats estava en
perill, i els productes pujaren a preus exhorbitants. Es va posar en marxa la requisa forosa de les
collites, i la producci va caure en picat i l'any 1922 es va caracteritzar per la fam.
La con!o"i'aci, 'e "a #e0o"%ci,
La guerra civil i la invasi estrangera no tan sols van orientar l'economia, sino tamb la poltica. Aix, per
tenir tot el control de la situaci, es va centralitzar el poder en mans del govern, i es va anar cap a
22
l'eliminaci de tota forma d'oposici. Qualsevol discrepncia, fins i tot dins del mateix si del sistema, va
ser qualificada de contrarevolucionria, i per tant, susceptible de ser eliminada.
L'assemblea legislativa sorgida de les urnes el febrer de 1918, no donava majoria als soviets, de manera
que, finalment, es va optar per la dissoluic forosa d'aquesta assemblea. D'aquesta manera els bolxevics
negaven el sufragi universal i les regles de la democrcia parlamentria. S'iniciava un nou perode
qualificat com a 'ica'%#a 'e" (#o"ea#ia, que segons Lenin, havia d'implicar el govern de les classes
treballadores.
Qualsevol partit que estigus d'acord amb aquesta poltica va ser perseguit, i aix abastava no ja els
partidaris de l'antic rgim o del liberalisme, sino tamb anarquistes, socialrevolucionaris o menxevics. El
grup bolxevic (anomenat Partit Comunista des de 1918) es va convertir en l'nic, i els seus membres
passaren a dominar tots els aspectes de la vida del pais, identificant-se progressivament partit amb estat.
E6(an!i, ine#naciona" 'e "a #e0o"%ci,
L'exemple de la revoluci russa va fer que a molts lloc s'iniciessin moviments de caire revolucionari que
pretenien enderrocar l'ordre burgs. Les ms importants van sser la dels e!(a#a$%i!e! alemanys,
(1919) entre els que es comptaven Rosa Luxemburg i Karls Liebknecht que foren assassinats, o
l'anomenada Repblica Sovitica de Baviera, entre 1918 i 1919. Malgrat el fracs, els bolxevics de
Rssia confiaven en la possibilitat de l'expansi revolucionria. Per aquest motiu, Lenin va convocar a
Moscou una conferncia internacional de partits
obrers revolucionaris, que es va obrir el 3 de febrer i es va convertir en la Internacional comunista o
Te#ce#a Ine#naciona" (Komintern). Entre el 1920 i el 1923 a molts pasos es formaren petits partits
comunistes (entre ells l'espanyol) que s'afegiren a la III Internacional.
E" !i!ema con!i%ciona" !o0i)ic i "a 7o#maci, 'e "'URSS
El 1918, el cinqu congrs dels soviets va aprovar un projecte de constituci, on s'establien les
competncies del govern central i les de les repbliques que formarien la uni. Va quedar constituit el nou
sistema d'estat: el seu rgan mxim seria el So0ie S%(#em (legislatiu), format per delegats dels soviets
de les diverses repbliques. Aquest soviet suprem elegia un comit executiu, el Presidium, dirigit per un
president que exerciria les funcions de cap d'estat. Dels assumptes de govern se n'encarregaria el
Con!e"" 'e Comi!!a#i! 'e" Po&"e.
Pel desembre de 1922 va nixer, durant un congrs dels soviets, la Uni, 'e Re(4&"i$%e! Socia"i!e!
So0i)i$%e!, que comprenia inicialment les repbliques de Rssia, Ucrana, Bielorssia i Transcaucsia, i
a la qual ms endavant se n'afegirien d'altres. A ms, la diplomcia sovitica va aconseguir
progressivament sortir del seu allament i establir tractats de pau i acords comercials amb altres pasos.
La NEP2 %na no0a o#ienaci, econ3mica
La No0a Economia Po"1ica <NEPA, havia de posar fi al comunisme de guerra, i aconseguir tant
l'augment de la producci com el suport majoritari de la poblaci. Va representar una suavitzaci de les
condicions de treball a la indstria i va autoritzar el dret de vaga, susps durant l'etapa anterior. Es van
establir estimuls salarials a la produci Al camp, la NEP permetia al pags, desprs d'entegrar a l'estat la
part corresponent de la collita, vendre la resta al mercat. Es varen concedir avantatges a aquells que
augmentessin la producci. Tamb es va permetre escollir entre l'explotaci comunitria i la individual.
La NEP estava concebuda com un retorn momentani al capitalisme, o intermedi entre capitalisme i
socialisme, i els seus bon resultats varen ser evidents: la producci agrcola es va incrementar un 100% i
la industrial es va triplicar. De tota manera aquesta poltica econmica va tenir tamb els seus
inconvenients: els camperols rics es varen enriquir ms, mentre que els pobres o assalariats varen veure
devallar el seu nivel de vida davant la pujada de preus.
Dica'%#a 'e Sa"in: co"C"eci0i8acion!2 in'%!#ia"i8aci, i (%#*%e!
A la mort de Lenin, el 1924, no hi havia ning amb el seu carisme i es va desfermar una lluita pel poder.
Finalment fou Isif Stalin (1878-1953), qui assum aquest poder.
Stalin era partidari de consolidar el socialisme a l'URSS i convertir-la en una gran potncia industrial; va
ser el gran impulsor de l'URSS cap a la industrialitzaci, i a la fora va convertir un pas eminentment
agrari en un altre d'industrial, per a un preu elevadssim en vides humanes. La seva aspiraci era
aconseguir la independncia energtica i industrial, sense reparar en els mitjans.
Ja abans d'ell s'havien organitzat plans econmics com el d'electricitat o d'agricultura. Stalin va posar en
marxa els anomenats P"an! $%in$%ena"!, el primer dels quals va sser el de 1928-33. Per aixecar la
indstria, calia dedicar tots els esforos dels altres sectors a aquest fi. Es varen col.lectivitzar les
explotacions agrries, creant cooperatives (kolkhozos) o granges estatals (sovkhozos), de gran extensi,
23
que permetia mecanitzar-les ms fcilment. La pagesia es va mostrar reticent a les col.lectivitzacions,
que Stalin no va vacilar en imposar a la fora, fins i tot amb la represi i la coerci fsica. El ritme de
col.lectivitzaci va ser brutal: en una any (1929-30) es va passar d'un 4,1% de terra col.lectiva a un
58%.
La col.lectivitzaci va suposar d'entrada un periode de gran fam, present especialment a Ucrana
(anomenada 'olodomor), que caus entre 3 i 10 mil.lions de morts entre el 1932 i el 1933.
En general, aquesta poltica va impulsar el creixement de la indstria, i l'URSS es va poder situar entre
les primeres potncies industrials del mn, per pagant un preu altssim en sofriments i a ms creant una
manca crnica de bns de consum.
En el camp poltic, Stalin no va vacilar en eliminar tots els seus adversaris, o els que considerava co a
tals, amb les seves temibles (%#*%e!, i mitjanant la policia poltica, va arribar a controlar tots els
mbits de l'estat, concentrant en les seves mans tot el poder.
A ms de la repressi generalitzada, Stalin va ordenar la deportaci arbitrria de minories tniques, que
es van veure obligades a abandonar les seves terres i traslladar-se a territoris inhspits en condicions
deplorables.
24
TEMA >: L'ECONOMIA DEL PERIODE D'ENTREGUERRES
L'economia europea desprs de la I Guerra Mundial havia quedat en bona part destruda; es calcula que
el potencial industrial europeu va minvar un 40 % i l'agrcola, un 30 %.
La situaci fou especialment greu a Alemanya, on les confiscacions de bona part de la seva riquesa
industrial per part dels vencedors i la imposici de reparacions de guerra feien impossible la seva
recuperaci econmica. En els anys 1923-24 es va produir una descontrolada hiperinflaci, en la qual la
moneda va perdre tot el seu valor, menant a la pobresa extrenses capes de la poblaci.
L'hegemonia econmica mundial passava cap als Estats Units, que no havia patit la guerra en el seu
territori, i que havia concedit prstecs als pasos europeus.
LA CRISI DE LA POSTGUERRA A ALEMANTA
Pel tractat de Versalles, Alemanya estava obligada a pagar, en concepte de reparacions de guerra, 132
mil mil.lions de marcs en or en els anys segents.
Els guanyadors varen tamb, confiscar una gran part de la riquesa industrial alemanya: 2 mil.lions de
tones de la seva marina mercant, trens, carb, la marina de guerra, i se l'impossibilitava de tenir una
fora aria.
Les prdues territorials que havia patit, comportaven tamb la de l'accs a matries primeres, com el
carb.
Uns dos mil.lions d'alemanys havien mort durant la guerra, 1 mort per cada 35 habitants (Vegeu: Richard
Evans, (he )omming of the (hird Reich*, a ms del gran nombre de malalts, mutilats, viudes i orfes que
quedaven a crrec del sistema de seguretat social.
Tot aix suposava la impossibilitat de la recuperaci econmica, causant una greu crisi social que
estimul els moviments tant revolucionaris com reaccionaris, i la desafecci vers la repblica de Weimar.
En el periode 1923-24 esclat una gravssima hiperinflaci, en la que la moneda va perdre tot el seu
valor, i els preus s'apujaven a cada moment del dia. Extenses capes de la poblaci van caure en la
pobresa.
El pla Dawes (1924), sota els auspicis dels Estats Units, intent que Alemanya pogus fer front al
pagament de reparacions i alhora estabilitzar l'economia; fou substitut el 1929 pel Pla Young.
L'estabilitzaci dels preus, amb l'emisi d'una nova moneda a finals de 1923, el reichsmar+, encara que
necessria, tampoc va ser la soluci als greus problemes econmics. Frana i Blgica va ocupar
transitriament el territori del Ruhr per cobrar-se les indemnitzacions.
Si b es va produir una certa estabilitzaci a mitjans de la dcada, la crisi i la desocupaci va tornar a
finals d'aquesta, i encara es va agreujar ms amb la Depressi dels anys 30: l'any 1932, gaireb un de
cada tres treballadors alemanys estaven en la llista d'aturats.
ESTATS UNITS ALS ANTS .@
L'economia ame#icana a"! anK! .@
La primera Guerra Mundial va afavorir l'economia americana, ja que es va convertir en la primera
subministradora de primeres matries, productes industrials i capitals. Entre 1914 i 1918, l'economia
americana va crixer una mitjana anual d'un 15%. A ms, durant el conflicte, els EUA van acumular ms
de la meitat de les reserves mundials d'or, i tots aquests factors junts varen convertir progressivament el
dlar en la moneda ms forta.
Desprs de la guerra, la necessitat de reposar els bns d'equipament destrossats per la guerra i el desig
de consumir, varen convertir Europa en una gran compradora de productes americans, i d'altres pasos,
per cap el 1920, aquesta demanda havia tocat sostre, i aix va fer que l'economia americana entrs en
una breu fase de recessi, que es va acabar el 1922 amb una nova etapa de creixement.
E" c#ei6emen econ3mic
Superat aquest primer moment, els anys 20 ofereixen una impressi de benestar i creixement
generalitzats. De 1923 a 1929, la producci americana es va incrementar un 64%, i la renda nacional va
crixer un 30%. L'etapa de crisi havia fet veure que no era convenient lligar aquest creixement econmic
a les exportacions, sino que ms b calia consolidar el mercat interior, que l'any 1929 tenia 121 mil.lions
d'habitants. Eren els inicis del que s'anomenaria la societat de l,abund%ncia&
Els factors que van contribuir a aqust creixement econmic foren:
aA La #eno0aci, 'e" !eco# ene#*)ic, caracteritzada per l'increment del consum de petroli i
electricitat.
&A La con!o"i'aci, 'e"! no%! !eco#! in'%!#ia"!, com el de l'autombil, l'aviaci, la radiofonia o la
25
indstria cinematogrfica.
cA Una a%*men 'e "a (#o'%ci0ia i e" con!%m, amb el triomf del taylorisme. A ms, amb
l'ncrement dels sous, els treballadors esdevenien grans consumidors.
'A Un inc#emen 'e "a concen#aci, em(#e!a#ia", que va permetre efectuar grans inversions.
La prosperitat va ajudar el que encara avui s'anomena l' american wa- of life, estil americ d'entendre la
vida, caracteritzat per un elevat consum i una uniformitzaci de gustos, a la qual cosa va ajudar la
proliferaci de la publicitat. A la llarga aquesta model es convertiria en el prototipus de societat
contempornia occidental.
Le! ca%!e! 'e "a c#i!i 'e 1?.?
Al finals de la dcada dels vint semblava que la prosperitat estava assegurada, i el president americ
oover assegurava que s'estava a prop d'un triomf final sobre la pobresa. La realitat econmica de la
dcada posterior va posar fi a aquesta il.lusi.
Entre els principals factors que portaren a la crisi podem esmentar:
aA En realitat, no tots els sectors s'havien beneficiat del creixement; si l'autombil, l'electricictat i altres,
estaven en ala, d'altres, els ms vells, com el naval, el carb i el cot varen decaure.
&A Tampoc l'agricultura va tenir un creixement paral.lel a l'ndustrial, i els preus es varen mantenir molt
per sota dels preus industrials, el que va dur a que molts agricultors fessin augmentar la producci,
augment artificial, ja que la demanda no va crixer de la mateixa manera. La capacitat adquisitiva dels
pagesos va devallar de forma espectacular.
cA Tamb la demanda tenia uns lmits en el sector industrial, i desprs d'un primer moment de gran
demanda, aquesta es va estancar, mentre es comenaven a acumular els estocks.
'A El gran creixement dels primers temps va fer que el valor de les accions pugs de forma desmesurada,
hi va haver una veritable febre especuladora i tothom volia accions, fins que aquestes van adquirir un
valor que, en devallar la demanda de productes, es va demostrar que no tenien.
So&#e(#o'%cci, i ine!a&i"ia moneD#ia
aA Segons molts economistes, la sobreproducci, s a dir l'excs d'oferta per damunt la demanda, va
estar la causa principal de la crisi de 1929. En realiat, el poder adquisitiu de la poblaci no havia crescut
tant com aparentava, sino que s'estava recorrint al crdit.
&AUna altra causa estaria en l'elevat volum de l'economia especulativa, els beneficis dels primers anys
s'estaven invertint en la borsa (sovint recorrint al crdit), i les accions varen pujar excessvament damunt
el seu valor real.
cA Per tal de fer front a l'endeutament posterior a la guerra, els pasos europeus van haver de recrrer al
deute intern i extern, i a emitir paper moneda sense una economia slida i un patr or que el recolzs.
'A La fortalesa del dlar i el proteccionisme americ varen comportar una crisi del comer internacional.
C#ac &o#!a#i i #ece!!i, econ3mica
Tots aquests factors varen dur a la fallida de la borsa de Wall Street i, alhora, aquesta es convert en el
detonant d'una crisi econmica generalitzada, no tan sols als Estats Units, sino tamb al conjunt de
l'economia capitalista.
E" c#ac 'e Ua"" S#ee
La primera manifestaci de la crisi va tenir lloc a la borsa de Nova York. La prosperitat aparebt havia fet
pujar el valor de les accions de manera vertiginosa, per en n moment donat, es va comenar a veure
que no es corresponia amb el valor real de les empreses, i aix va provocar una reacci a la inversa: la
gent volia vendre i el preu va comear a devallar tamb vertiginosament, fet que va culminar el dilluns 21
d'octubre de 1929, moment en que el pnic es va apoderar dels inversors, i de sobte es posaren a la
venda 13 mil.lions de ttols que, obviament, no trobaren compradors.
Ben aviat es va veure la profunditat de la crisi, i desprs d'un breu moment d'estabilitat, les accions
tornaren a devallar ininterrompudament, fins el 1932.
De" c#ac a "a G#an De(#e!!i,
El boom borsari s'havia desenvolupat sobre el sistema creditici, de manera que la fallida va provocar la
runa en cadena: els deutors no podien tornar els prstecs; molts agents borsaris i prestamistes (bro+ers,
bancs, empreses) havien acceptat accions com a garantia de prsctecs atorgats, i ara no els podrien
cobrar;les finestretes dels bancs es varen multiplicar perqu la gent pogus retirar els fons que tenien
estalviats, descapitalitzant encara ms els bancs; aquests deixaren de concedir prstecs al consum i a la
26
inversi; les empreses no podien obtenir crdits dels bancs.
El descens del consum va portar a la caiguda del preus, que varen disminuir un 32% de mitjana entre
1929 i 1932. Els stocks de les empreses varen augmentar de manera espectacular i finalment es van
veure obligades a tancar portes, portant aix a l'atur un nombre creixent de treballadors.
Als EUA, en tres anys varen desaparixer 100.000 empreses i 5.000 bancs. La producci mundial va
recular un 40% en aquest temps, el comer internacionall es va col.lapsar i els circuits financers es varen
paralitzar, mentre les monedes es devaluaven constantment. La renda nacional dels EUA va passar de
87.000 mil.lions de dlars a 39.000 mil.lions de 1929 a 1932.
La caiguda de l'activitat industrial va comportar un augment brutal de l'atur, que va ser l'aspecte ms
colpidor de la crisi: es calcula que al 1932 hi havia ala EUA 13 mil.lions d'aturatds, ms del 25% de la
poblaci activa.
Al camp molts agricultors es van arrunar com a consrqncia de l'esfondrament dels mercats agrcoles.
Molts pagesos van haver de malvendre les terres i emigrar. L'empobriment es va generalitzar entre les
classes baixes i mitjanes, i la nupcialitat i la natalitat varen disminuir espectacularment.
Di7%!i, m%n'ia" 'e "a c#i!i
Els pasos europeus arrossegaven encara les conseqncies de la guerra i un elevat endeutament , la crisi
nord-americana va venir a agreujar la situaci.
aA La devallada de preus del productes americans va posar en serioses dificultats a gran nombre
d'empreses europees i japoneses, que tenien preus ms elevats. Molts pasos exportadors de productes
agrcoles (Canad, Amrica Llatina, Europa Central) varen veure drsticament redudes les seves vendes
a l'exterior (comprar als EUA era molt ms barat)
&A El retrocs de la demanda nord-americana, va frenar prcticament la totalitat d'importacions cap
aquest pas. En tres anys, el comer mundial va disminuir 2/3.
cA La necessitat de numerari per part dels bancs americans, va fer que aquests repatriessin els seus
capitals invertits a Europa i a l'Amrica Llatina, d'aquesta manera es va exportar la crisi bancria.
Excepte la Uni Sovitica, que havia quedat fora dels sistema econmic mundial, es pot dir que la crisi va
arribar arreu del mn, i tot el sistema mundial d'intercanvis i finances es va esfondrar, entrant en una
perllongada depressi de la que no se'n sortiria fins a la Segona Guerra Mundial.
La ""%ia con#a "a c#i!i
La primera reacci dels governs davant la crisi va ser dei.ar fer, d'aquesta manera amb el temps es
tornaria a una poca de creixement.
Un segon cam va ser el recurs a la deflaci/, que consisteix en limitar el crdit i limitar les despeses de
l'estat, per tal de reduir la massa monetria i aix fer baixar els preus. Per reduint les inversions
pbliques, limitant l'assistncia als desocupats i congelant els sous del funcionaris, tamb disminuia el
consum. Es tractava d'una poltica que posa l'estabilitat de la moneda per damunt d'altres elements de
l'economia.
Finalment, per, la profunditat i persistncia de la crisi va fer que la majoria dels governs, abandonant el
liberalisme clssic, es preparessin a intervenir en l'economia.
E" "e# Deal ame#icD
L'anomenat "e# Deal, iniciat pel president demcrata americ Roosevelt, va ser el primer gran projecte
destinat a resoldre la crisi, duent a terme moltes de les mesures que desprs va teoritzar l'economista
Keynes.
El projecte de Roosevelt es va iniciar amb la creaci de la (ennessee "alle- Authorit-, gran pla d'obres
pbliques destinat a crear riquesa en una de les regions ms deprimides d'Amrica. El projecte va tenir
un impacte psicolgic important, per molts sectors ultraliberals varen criticar fortament el President,
considerant intolerable creient que la poltica intervencionista portaria al socialisme.
Paral.lelament al pla, l'administraci americana va iniciar una poltica de crdit pblic per rellanar les
inversions. Es cert que aix augmentaria la despesa de l'estat, per es confiava en equilibra-ho perqu
aix portaria un augment del consum i de la inversi privats. Per controlar la massa monetria en
circulaci i evitar un nou desastre, l'estat va iniciar el control dels bancs i dels establiments de crdit. La
moneda americana va ser devaluada al seu valor real en un 41%.
Tamb es va endegar un pla destinat a millorar el nivell de vida dels agricultors, grcies a l'augment del
preus agraris, i va afavorir la reducci dels stocks agrcoles. En la indstria, va establir una col.laboraci
amb l'empresa privada per tal de frenar el descens dels preus i els beneficis empresarials. Els ajuts a les
empreses tenien com a contrapartides la fixaci del salari mnim i la reducci de l'horari laboral a fi de
que minvs l'atur.
27
Tot i que ha rebut menys atenci, el nou marc de relacions laborals que es va aprovar aquests anys va
exercir un paper molt important en la recuperaci dels Estats Units. La llei de relacions laborals (0ational
$abor Relations Act) del 1933 va dotar els sindicats duna base legal per desenvolupar la negociaci
salarial, i el 1935 es va aprovar la llei de creaci de la Seguretat Social (Social Securit- Act), per la qual
el govern simplicava en la provisi de les prestacions bsiques datur i assistncia als jubilats.
El NeN Dea", si b no va portar l'economia als nivells anterior a 1929, va portar un cert equilibri i
tranquilitat necessaris per a un rellanament posterior.
Les pssimes condicions de vida del perode immediatament posterior a la crisi van atenuar-se, i l'xode
rural es va anar frenat, si b va persistir un elevat nombre de desocupats.
Le! eo#ie! econ3mi$%e! 'e OeKne!
A partir del 0ew 1eal, l'economista britnic Keynes, va escriure el 1936, un llibre anomenat (eoria
general de l,ocu2aci/, l,inters i el diner, que ha esdevingut un clssic de la teoria econmica, fins al punt
que es pot parlar d'un ca2italisme 3e-nesi%& En ell, i rebutjant el liberalisme ms clssic, diu que la
intervenci de l'estat pot arribar a ser necessria per a equilibrar l'economia.
El seus principis bsics sn:
aA Que les crisis no sn passatgeres i la recuperaci no sorgeix automticament.
&A Que la prosperitat depn molt ms de la inversi que no de l'estalvi.
cA Que la inversi no depn noms de les taxes d'inters i dels sous, sino sobretot, del consum i la
demanda.
Keynes veu en l'augment de la demanda l'element clau per a sortir de la crisi, per tant defensa la millora
de les condicions salarials, per tal d'augmentar la capacitat adquisitiva dels treballadors. Defensava que
el deure de l'empresari era invertir, i el del consumidor, consumir. A ms, defensava una poltica fiscal
redistribuitiva que beneficis els ms desfavorits socialment, amb la qual cosa s'estimulava el consum, i
aix tindria efectes en la producci.
D'altra banda va legitimar el dret de l'estat a invertior a fi d'estimular l'economia, i assolir l'ocupaci
plena. Finalment, va treure importncia als dficits pressupostaris de l'estat, sempre que es
mantinguessin dins uns lmits: l'important era que l'estat inverts, ja equilibraria de nou el pressupost
amb la reactivaci econmica, que faria augmentar els ingressos fiscal.
28
TEMA ?: BEIMISME I NAVISME EN ELS ANTS .@ I :@
Democ#Dcie!
-S'estenen a Europa desprs de la I Guerra Mundial
-Entren en crisi a causa de la crisi econmica: provoca inestabilitat social i poltica
G#an ;#eanKa
5Crisi de les indstries tradicionals
-Partici d'Irlanda
-Govern laborista: Canalitza el malestar social
B#an9a
-Crisi econmica
-Mobilitzacions obreres
-Front Popular: Radicals, socialistes i comunistes
-Govern del Front Popular
R)*im! a%o#ia#i!
-Dictadures que pretenien restaurar l'ordre: Hongria (1920), Espanya (1923) Polnia, Litunia i Portugal
(1926), ustria (1933), Letnia i Estnia (1934), Grcia, Romania i Bulgria.
-Per la seva trascendncia destaquen les dictadures feixista a Itlia (1922) i
nazi a Alemanya (1933).
E" 7ei6i!me ia"iD
Ca%!e! 'e "'a!cen! 'e" 7ei6i!me a ID"ia
-A partir de 1922, i fins el final de la II Guerra Mundial s'instal.la a itlia la dictadura del Pa#i Bei6i!a
Ia"iD, liderat per ;enio M%!!o"ini.
-Causes del sorgiment del feixisme itali:
a) Els preus havien pujat molt ms que els salaris, i la vida s'havia encarit
b) S'estn un ampli moviment de vagues
c) S'ocupen terres i fbriques
d) L'exemple de la revoluci sovitica havia radicalitzat el moviment obrer; adquireix gran importncia el
Partit Comunista Itali, liderat per Gramsci.
e) Especialment entre la burgesia i les classes mitjanes hi ha el temor a la inestabilitat social o fins i tot a
una revoluci bolxevic
f) Aquestes mateixes classes mitjanes temen perdre la seva posici degut a la crisi
g) La monarquia fracassa en la formaci d'un govern estable
h) Hi ha descontentament a Itlia per no haver adquirit les anomenades terres irredemptes desprs de
la I Guerra Mundial
i) Comencen a desconfiar de la democrcia per solucionar la crisi i demanen solucions autoritries
Bo#maci, 'e" Pa#i 7ei6i!a Ia"iD
-L'any 1919, Benito Mussolini funda els 4asci #taliani di )ombattimento, un moviment populista i
nacionalista.
-El 1921, els 4asci es converteixen el en Partito 0a5ionale 4ascista (PNF), que es prooclama un fre al
comunisme i un instrument per reinstaurar l'ordre econmic i social.
-El Partit Feixista troba els seus adeptes entre una part de la classe treballadora, per sobretot entre la
petita burgesia. Ben aviat rep el suport dels industrials i propietaris de terres.
-Les anomenades Esquadres feixistes actuen violentament i impunement contra membres de partits
d'esquerra o aquells que consideraven indesitjables.
La Ma#6a !o&#e Roma i e" (#ime# *o0e#n 'e M%!!o"ini
-L'agost de 1922, les forces d'esquerra convoquen un ampli moviment de vaga.
-Els feixistes ajuden a mantenir el funcionament d'alguns serveis pblics estratgics durant la vaga.
Aconsegueixen suport popular
-L'octubre de 1922, milers de feixistes, els anomenats camises negres marxen sobre Roma demanant el
restabliment de l'ordre, i ocupen diversos edificis pblics de la capital.
-Davant la inhibici del rei, /1co# Man%e" III i de l'exrcit, el govern dimiteix, i el monarca demana a
Mussolini que formi govern.
Dica'%#a 7ei6i!a
-El 1924 s assassinat el diputat socialista Maeoi, que havia denunciat els actes de violncia feixista.
29
-A partir del 1925, s'inicia per part de Mussolini el cam cap a la dictadura.
-La llei Rocco de 1926 prohibeix els partits i sindicats, tret dels feixistes.
-L'any 1929, el parlament s substituit per la Cam&#a 'e"! Ba!ci i 'e "e! Co#(o#acion!, un organ
consultiu.
-Les autoritats locals i provincials sn designades pel govern.
-Es crea un sindicat nic, que abasta obrers i empresaris.
-Es depura l'administraci de persones considerades no favorables al rgim.
-Es crea una policia poltica.
-Relacions amb l'Esglsia Catlica (Mussolini s conscient de la influncia del catolicisme a Itlia): es
signen els Pace! 'e" Lae#D (1929) entre l'estat itali i l'esglsia romana, pels que aquesta reconeix
aquell i es crea l'estat del /aicDC
-Expansi colonial: ocupaci de territoris a Europa (Illes del Dodecans, Albnia) i a frica (Eritrea,
Somlia, Lbia, Abissnia).
A"ian9a am& A"emanKa
-Itlia i Alemanya intervenen a la Guerra Civil Espanyola, al costat de Franco
-1936: Constituci de l'Eix Roma-Berln, Pace AniLomine#n2 la internacional comunista.
-El 22 de maig de 1939 es signa el Pace ''Ace# entre Hitler i Mussolini, aliana que portar Itlia a
intervenir el la II Guerra Mundial (Pacte al que s'oposava Ciano, gendre de Mussolini)
Po"1ica econ3mica 'e" 7ei6i!me ia"iD
Caracterstiques:
-Dirigisme estatal
-Recerca de l'autarquia
-Proteccionisme
-Inversions en obres pbliques
-Foment de la producci agrria
-Els salaris van disminuir, i el nivell de vida va baixar
E" con#o" 'e "a !ociea (e# (a# 'e" 7ei6i!me
-El feixisme vol controlar la societat mitjanant la repressi, la propaganda i la prohibici de tota
associaci que no sigui de carcter feixista
-Els infants i adolescents s'integren en entitats de carcter ldic i d'adoctrinament
-El catolicisme es declara religi oficial
-Es considera que el paper de la dona s la maternitat i la famlia
-Control dels mitjans de comunicaci. El cinema com a instrument de propaganda dels valors feixistes.
Ca#ace#1!i$%e! i'eo"3*i$%e! 'e" 7ei6i!me ia"iD
-Antiliberalisme i contrari a la democrcia; creu en una societat dirigida per un grup restringit; prohibici
de partits i sindicats que no siguin els feixistes
-Antisocialista i anticomunista
-Nacionalista i expansionista
-Culte al lder (Mussolini, anomenat #l 1uce)
-Exaltaci de la violncia
-Bones relacions amb l'Esglsia Catlica (a diferncia del nazisme alemany), imposici de valors catlics
-Control de la joventut i de la societat en general: organitzacions d'oci i adoctrinament; control dels
mitjans de comunicaci
-Considera que el paper de la dona s la maternitat i la famlia
30
E" na8i!me a"emanK
La Re(4&"ica 'e Ueima#
-Desprs de la I Guerra Mundial i de la caiguda del Kiser Guillem II, Alemanya esdev una repblica
democrtica, l'anomenada Re(4&"ica 'e Ueima#, aix anomenada per la ciutat on es va promulgar la
seva constituci.
-La Repblica de Weimar haur de fer front a problemes molt greus:
a) La crisi econmica derivada de la I Guerra Mundial, el pagament de les reparacions de guerra.
b) La prdua del seu potencial econmic i militar.
c) La hiperinflaci (1923-24), que va arruinar extenses capes de la poblaci.
d) els intents revolucionaris de carcter boloxevic, com al sublevaci espartaquista de 1919
e) els intents de cop d'estat d'origen ultranacionalista: Putsch de la cerveseria de Munich de 1923.
-No obstant, la Repblica de Weimar, de la que el Partit Socialdemcrata va ser el principal sosteniment,
va assolir conquestes socials com l'ampliaci de la seguretat social i l'assistncia mdica a la major part
de la poblaci.
-La crisi econmica, que havia arribat a certa estabilitat a mitjans de la dcada del 20, es torna a
agreujar al final, especialment desprs que esclata la crisi de 1929
-El 1932, un de cada tres alemanys situats dins dela poblaci activa estava desocupat, i molts altres amb
treballs precaris.
-Els diversos governs de coalici es veuen incapaos de fer front a la crisi; s'implanten poltiques
autoritries.
E" Pa#i Na8i i "'a!cen! 'e" na8i!me
-El 1919 Anton Drexler funda el Partit Alemany dels Treballadors, de carcter nacionalista i contrari als
Tractat de Versalles i a la poltica del govern, i al que Hitler s'hi afegeix. En un miting celebrat a Munich
el febrer de 1920, Hitler llegeix els programa del partit, on es mesclen antiliberalisme i antisemitisme; el
partit passa a anomenar-se Pa#i Naciona" Socia"i!a A"emanK 'e"! T#e&a""a'o#!2 ms breument
na8iC
-Fracassa el Putsch de la cerveseria de Munich de 9 de novembre de 1923. Hitler s empresonat; escriu
6ein 3am2ft (La meva lluita).
-El partit nazi compt amb grups paramilitars, com les Seccions d'Assalt, Sturmabteilung, les SA, i les
Companyies o Esquadres de Defensa, les Schut5staffel, comandades per Eric Rhm, i les SS, que neixen
com a gurdia personal de Hitler i acabaran essent una de les organitzacions ms poderoses del partit. El
partit nazi no s l'nic que t organitzacions paramilitars, per si el que actuar amb ms violncia.
-La crisi econmica dels anys 30, a la que no poden fer front els diversos governs fa augmentar
espectacularment els vots del partit nazi, que es presenta com la soluci i pel restabliment de l'ordre. Tot
i aix, no va arribar mai a obtenir la majoria absoluta en unes eleccions lliures.
L'a##i&a'a 'e" na8i!me a" (o'e#
-El 30 de gener de 1933, dins un govern de coalici, Hitler s nomenat Canceller del Reich.
-L'incedi del Reichstag, el parlament federal, la nit del 27 de febrer de 1933, proporciona a Hitler els
mitjans per obtenir el poder asolut, mitjanant dues lleis: La de l'Incendi del Reichstag i la d'Habilitaci. A
la prctica significa la persecuci de comunistes, socialdemcrates i tota mena de dissidents, encara que
la prohibici dels partits arribar ms tard. S'obren els primers camps de concentraci.
-Desprs de la mort del president de la Repblica, Hindenburg, l'agost de 1934, Hitler s proclamat
47hrer, a ms de ser el canceller del Reich.
La 'ica'%#a na8i
-Es pprohibeixen tota mena de sindicats i de partits que no siguin el nazi
-S'inicia al'exclusi dels jueus de la vida social, econmica, cultural i poltica d'Alemanya; molts sn
acomiadats, i les organitzacions paramilitars nazis promouen un boicot als negocis amb propietaris jueus.
-Hi ha tamb una persecuci a les diverses minories, fins i tots catlics.
-La nit del 29 de juny de 1934, t lloc l'anomenada Ni 'e"! Ga0ine! L"a#*! (0atch der langen 6esser),
on sn eliminats Rhm i un bon nombre de SA, considerats dissidents de Hitler dins els partit amb el
pretext que preparaven un cop contra el 47hrer; alhora sn assassinats tamb membres d'altres partits.
-Es crea la policia poltica, la Gestapo, la Geheime Staat2oli5ei, o Policia Secreta de l'Estat. Es generalitza
la delaci de dissidents (suposats o reals) o crtics al rgim, delaci que es considera un deure.
-Decrets de puresa racial i fins i tot esteritzaci o supressi encoberta de persones considerades com a
intils o una crrega per l'estat.
Po"1ica con#a e"! I%e%!
-Els nazis varen dur a terme, des de el primer moment, una intensa poltica conta els jueus, que no
obstant feia temps comenaven a estar integrats en la societat alemanya.
31
-Els funcionaris jueus varen perdre el seu lloc, i progessivament foren tamb expulsats de tots els seus
lloc en empreses i institucions culturals.
-Varen anar perdent progessivament la propietat de les seves empreses, que foren arianitzades, s a dir
lliurades a propietaris aris, i venudes moltes vegades a baix preu.
-S'inici, per part dels nazis, un boicot contra les empreses amb propietaris jueus.
-Les L"ei! 'e NS#em&e#* de 1935, entre d'altres coses, proclamen la puresa de la raa ria i
prohibeixen les relacions o matrimonis entre jueus (que consideren una lacra) i aris. Creen una nova
raa els 6ischlinge o mestissos, aquells que tenien un o dos avis jueus.
-La nit del 8 al 9 de novembre de 1938, va esclatar l'anomenada Ni 'e"! /i'#e! T#enca!
(Reichs+ristallnacht), en la que els nazis varen destruir ms de 1.000 sinagogues i 7.000 empreses
jueves; 91 jueus foren assassinats, 30.000 detinguts i deportats. Fou un pas crucial en el cam cap a
l'Holocaust.
Po"1ica econ3mica 'e" na8i!me
Caracterstiques:
-Dirigisme estatal
-Arianitzaci de les empreses, els jueus en sn expulsats, i sn lliurades a empresaris aris.
-Tota la producci s sotmesa a les necessitats de la poltica de rearmament
-Autarquia econmica; es va arribar al racionament d'alguns productes.
-Necessitat d'espansi territorial, econmica i demogrfica
-Prioritat de la indstria pessant
-Obres pbliques, com les autopistes
-Participaci de les grans empreses del capitalisme alemany
-Disminuci de l'atur. En foren les causes: la millora de la situaci econmica internacional, la poltica
d'obres pbliques i rearmamentt i la devallada de la natalitat en els anys de la I Guerra Mundial (es van
incorporar menys treballadors)
E" con#o" !ocia" i i'eo"3*ic
El nazisme vol controlar la societat mitjanant una poltica de repressi i de propaganda, aquesta dirigida
des del Ministeri de Cultura i Propaganda de Goebbles:
-Foment de l'antisemitisme
-Control de tots els mitjans de comunicaci
-Control de tota mena d'associacions
-Control de l'ensenyament
-Control de l'esglsia protestant alemanya
-Creaci d'un cultura oficial, rebuig de manifestacions artstiques modernes, com l'art abstracte o la
msica atonal, considerats com a art degenerat
-Creaci de grups juvenils d'oci, adoctrinament i entrenament paramilitar, com les Joventuts Hitlerianes
-Es considera que el lloc de la dona s la llar i la cura dels fills: 3inder, 3irche i 37che&
-Foment de l'orgull racial i la puresa de raa.
T#e! (#inci(a"! 'e" na8i!me a"emanK
-Racisme i nacionalisme, exaltaci de la raa ria i de la puresa racial
-Culte al lder (Hitler)
-Antisemitisme
-Antiliberalisme i contrari a la democrcia
-Anticomunisme i antisocialisme
-Repressi de tota dissidncia
-Persecuci de minories
-Utilitzaci de la violncia
-Militarisme i expansionisme
-Control ideolgic de la societat, la cultura, etc.
-Paper de la dona en la llar
E6(an!i, e##io#ia" 'e" na8i!me
Per a Hitler i el partit nazi, era fonamental una poltica expansionista, principalment cap a l'est, on a ms
d'acabar amb el bolxevisme rus, pensava guanyar un territori vital ($ebensraum) per a l'aprovisionament
de matries primeres i per l'expansi de la raa alemanya.
-1935: Annexio del Sarre
-1936: Constituci de l'Eix Roma-Berln, Pace AniLomine#n2 contra la Internacional Comunista
-1936: Intervenci en la Guerra Civil Espanyola. Inhibici de les democrcies. G#an ;#eanKa !e*%ei6
%na (o"1ica ''a(ai0a*amen.
-Mar de 1938: Annexi d'ustria al Reich (Anschluss).
32
-29 de setembre de 1938: Invasi dels Sudets txecoslovacs.
-30 Setembre de 1938: Pace 'e M%nic2 hi participen Alemanya, Itlia, Frana i Gran Bretanya. Els
acords signats el 30 de setembre, accepten l'annexi dels Sudets.
-Mar de 1939: Ocupaci de Txecoslovquia. Posteriorment es crearia el Protectorat de Bohmia i
-Morvia i la Repblica d'Eslovquia, amb un govern depenent de Berln.
-Maig de 1939: Pacte d'Acer entre Alemanya i Itlia.
-Agost de 1939: Pacte Germano-Sovitic de no agressi, afavorit per la inhibici de les democrcies
davant Hitler.
-1 de setembre de 1939: Alemanya envaeix Polnia, poc desprs Gran Bretanya i Frana declaren la
guerra a Alemanya. Gran Bretanya i Frana declaren la guerra a Alemanya. Comen9a "a II G%e##a
M%n'ia"C
33
TEMA 1@: LA SEGONA GUERRA MUNDIAL <1?:?51?FGA
La Segona Guerra Mundial es considera el conflicte ms devastador del que se'n tingui notcia, pel
nombre de vctimes, la seva durada i entensi, la crueldat de les matances, que inclou la !o%, la
intensitat dels combats, el nombre de soldats mobilitzats, la potncia destructiva de les armes emprades,
el nombre de persones que perderen la seva llar, l'anorreament de ciutats i estructures...
La causa primera de la guerra cal buscar-la en l'expansionisme i el rearmament nazi, reforada per la
feblesa de les democrcies que no van saber o poder aturar a temps aquest expansionisme.
Les conseqncies foren mltiples: humanes, econmiques, geopoltiques, tiques...
A&an! 'e Se*ona G%e##a M%n'ia": L'e6(an!ioni!me Ia(on)!
Les reformes socials i econmiques iniciades a finals del segle XIX, havien convertit el Jap en una
potncia industrial. En arribar els anys 30, els seus dirigents consideraven que el pas necessitava el seu
propi espai per expandir-se, colonitzar i obtenir matries primeres.
A comenaments dels anys 30, Jap havia iniciat la invasi del nord de la Xina, constitunt un regne
depenent, el de Manxria o Manxukuo.
La Segona Guerra Sinojaponesa esclat el 1937 (la primera havia tingut lloc entre 1894 i 1895) i continu
fins al final de la II Guerra Mundial, constitunt per part del Jap, un pla per invadir i controlar l'oest
d'sia. Fou una llarga i sagnant guerra que caus un gran nombre de vctimes humanes.
Ca%!e! 'e "a Se*ona G%e##a M%n'ia"
Pel que fa a Europa, cal buscar l'origen de la guerra, com ja hem dit, en l'expansionisme nazi i feixista. La
instauraci de la dictadura nazi va tenir lloc desprs d'una profunda crisi econmica i social a Alemanya,
que es resentia de les imposicions del Tractat de Versalles i de la crisi mundial.
La inhibici de les democrcies davant el rearmament i l'expansionisme nazi, va jugar un paper important
tamb el l'orgen del conflicte.
Aquesta inhibici dels pasos democrtics, l'anomenada (o"1ica ''a(ai0a*amen, es pot deure a
diversos factors: A) Necessitaven ms temps per preparar-se per a una guerra. B) Les poblacions
d'aquests pasos no haguessin acceptat fcilment entrar en guerra sense un atac directe. C) Els seus
dirigents, en aquell moment, temien ms l'expansi del comunisme sovitic que del nazisme, i fins i tot
podien el considerar un fre per al bolxevisme. D) Creien que una poltica de concesions, podria acontentar
Hitler sense necessitat d'anar a la guerra.
-1933: Alemanya abandona la Societat de Nacions com a mostra de la seva oposici a l'ordre instaurat
pel Tractat de Versalles.
-Sota el govern nazi, Alemanya dur a terme un accelerat procs de #ea#mamen, amb la reimplantaci
del servei militar obligatori i una economia planificada per a una propera guerra: fabricaci d'armament i
construcci d'autopistes.
-1935: Alemanya s'annexiona la regi del Sarre, que havia perdut amb el Tratat de Versalles, desprs
d'un referndum.
-1935: Itlia envaeix Abissnia amb l'objectiu d'instaurar un imperi colonial.
-1936: Remilitaritzaci de Rennia, infringint el Tractat de Versalles.
-1936-1939: Alemanya i Itlia intervenen a la Guerra Civil Espanyola al costat de Franco.
-1936: Pace AniLomine#n (contra l'URSS i el comunisme) entre Alemanya i Jap. El 1937, Itlia
s'incorpora al pacte, i el 1938, Hongria.
-1938: Ocupaci i annexi d'ustria Anschluss*, que es converteix en una provncia del Reich.
-1938: Ocupaci dels Sudets txecoslovacs, amb l'excusa que eren perseguits els seus habitants d'tnia
alemanya. En la Con7e#)ncia 'e M%nic, Gran Bretanya i Frana accepten l'ocupaci del territori a canvi
que Alemanya no intervingui ms a Txecoslovquia
-1939: Incomplint el que es va acordar, Alemanya ocupa Txecoslovquia el mar de 1939. Es crea el
protectorat de Bohmia i Morvia dins el Reich alemany i l'estat client d'Eslovquia.
-1939. Recuperaci del Memel, territori prussi que havia estat incorporat a Litunia desprs de la I
Guerra Mundial.
-1939: el mes de maig es signa el Pace ''Ace# entre Alemanya i Itlia.
-1939: Pace *e#mano!o0i)ic de no agressi i de futura divisi del territori polons entre els dos
estats, a ms del control d'Estnia, Letnia, Litunia i Finlndia per part de Rssia.
-1939: Alemanya reclama l'anomenat Corredor polons amb la ciutat de Danzig, que separaven la
Prssia oriental de la resta del pas: el govern nazi fa una campanya de propaganda sobre uns falsos
maltractaments als habitants d'orgen germnic a Polnia.
-L'1 de setembre de 1939, Alemanya envaiex Polnia en una rpida i sorpresiva ocupaci, la guerra
llampec Blit5+rieg*& El dia 3, Gran Bretanya i Franca declaren a la guerra al Reich. Havia comenat la II
Guerra Mundial.
34
In0a!i, i oc%(aci, 'e Po"3nia
L'ocupaci de Polnia per part de la UeE#macE2 l'exrcit alemany, va ser rpida, amb la utilitzaci dels
potents carros de combat -2an5er- i l'aviaci, malgrat la forta resistncia dels polonesos, que va
continuar durant tota l'ocupaci. Les represlies per part dels invasors foren durssimes, amb l'incendi de
pobles i l'execuci d'hostatges, aix com de persones que poguessin oferir resistncia.
Els aliments estaven racionats, i es feia difcil l'accs a la sanitat.
Polnia va ser repartida entre Alemanya i l'URSS; els territoris a l'oest -Danzig, Posnnia, la Silsia
polonesa, foren incorporats al Reich, molts pobladors polonesos foren expulsats de les seves llars i
substituts per colons d'tnia germnica.
Al centre del pas es va crear un territori administrat per un governador alemany, terrotori anomenat el
Govern General, amb centre a Varsvia.
Es creen els primers guetos a ciutats com Varsvia, Lodz o Cracvia, on s'obliga a viure els jueus en
condicions molts dures.
El territori polons veur nixer el major camp d'extermini, Auschwitz, i altres com Treblinka.
De!en0o"%(amen 'e "a *%e##a: e"! 'i0e#!o! 7#on!
Les victries alemanyes inicials es basaven sobretot en el seu armament, el ms modern, ja que havia
estat fabricat feia poc, i en la invasi rpida i per sorpresa, la blit5+rieg. A llarg termini, la manca de
recursos i efectius humans, comparats amb el que disposaven els aliats, fa difcil pensar en una victria
nazi. No obstant, les primeres ocupacions, foren vistes amb simpatia per una part de la poblaci
alemanya -i rebutjada per una altra part- degut a la intensa propaganda i tamb a que eren vistes com
una recuperaci dels territoris perduts desprs del Tractat de Versalles.
La +G%e##a L"am(ec-: Dinama#ca2 No#%e*a2 Ho"an'a2 ;)"*ica i B#an9a
Desprs de Polnia, l'inters del govern nazi es va dirigir a Dinamarca i a la pennsula Escandinava,
considerada com a base d'operacions per l'atac a Anglaterra.
Va ser a partir de la primavera de 1940 que es va produir la invasi nazi de Dinamarca i Noruega, mentre
que Sucia va restar neutral, per proporcionant ferro al Reich.
El segent objectiu fou l'enemic tradicional: Frana; per abans l'exrcit nazi va ocupar Holanda, Blgica i
Luxemburg. La invasi de Frana es va iniciar a travs de la zona boscosa de les Ardenes, per on en
principi semblava impossible pogus circular l'exrcit alemany, sorprenent aix totalment els francesos,
que havien concentrat les seves forces en l'anomenada L1nia Ma*ino2 frontera entre Frana i Alemanya.
Un important nombre de soldats britnics i francesos van quedar encerclats, per van poder ser evacuats
en la seva major part cap a Gran Bretanya des de la platja de D%nLe#LeC
Els alemanys van entrar a Pars els 14 de juny de 1940, i Frana va ser dividida ern dues: una Frana
ocupada, amb una administraci nazi, i una Frana administrada pels francesos, per en realitat sotmesa
als dictats de Berln; tenia la capital a Vichy i amb el mariscal Ptain com a President.
La &aa""a ''An*"ae##a
El primer ministre britnic Chamberlain, que havia dut a terme la poltica d'apaigavament, va haver de
dimitir el 1940, i fou substitut per un tradicional enemic de l'expansi nazi, Wiston Churchill.
Hitler va iniciar llavors la guerra contra Gran Bretanya, l'operaci anomendada L"e, Ma#12 l'objectiu final
de la qual era l'ocupaci de l'illa. No era senzill, per la insularitat, perque els anglesos estaven disposats a
resistir, i a ms, durant els anys anteriorsm havien aconseguit perfeccionar el radar, que els permetia
localiztar els aparells de la L%7Na7e, l'aviaci alemanya.
S'inci una intensa campanya de bombadejos, en la qual la RAB2 l'aviaci britnica, va desenvolupar un
paper fonamental, a canvi del sacrifici de moltes vides.
En el futur desenvolupament de la guerra van adquirir molta importncia les tropes vingudes dels antics
dominis britnics, com Austrlia, Nova Zelanda o Canad, i sobretot el suport dels Estats Units, que envi
aliments i armes, malgrat el bloqueig alemany.
La guerra martima va assolir un paper fonamental en la Segona Guerra Mundial, i la potncia alemanya
en vaixells i submarins era contestada per la dels britnics i desprs la dels Estats Units.
En intervenir el Jap, la guerra es va estendre a les colnies britniques, franceses i holandeses del
sudest asitic.
La *%e##a 'e" 'e!e#
Egipte, en aquell moment un protectorat britnic, fou atacat a partir del setembre de 1940 per tropes
italianes.
Per l'Eix, era bsic controlar el Mediterrani i el nord d'frica, amb el canal de Suez i el petroli com a
objectiu.
El fracs itali va provocar la intervenci alemanya, amb l'A7#iLaLo#(!, tropes dirigides pel mariscal
Rommel.
Rommel obtingu alguns xits inicials, per la llunyania de les bases de subministres i el transport de
35
tropes alemanyes cap a l'est d'Europa, va impedir la victria a l'frica del Nord.
Finalment, en les dues batalles de E" A"amein (1942) es va frenar l'aven alemany vers Egipte, i un
exrcit aliat desembarcat a l'Africa francesa va vncer definitivament Rommel.
In0a!i, 'e"! ;a"can! i 'e G#)cia
Mussolini, en veure les victries de Hitler a Frana, havia entrat en guerra, i l'octubre de 1940, tropes
italianes van invadir Grcia, per foren derrotades.
Aix va provocar la intervenci de Hitler als Balcans i a Grcia. Iugoslvia va ser ocupada en el mes
d'abril, desprs de sufocar butalment un intent d'oposici, i poc desprs l'exrcit nazi ocup Grcia.
La repressi fou durssima, i les condicions de vida van empitjorar fins als lmits en que molts grecs van
morir de fam o de malaltia.
Iugoslvia va desparixer com estat, i es va crear un estat de Crocia dirigit per un partit feixista, la
Ustaixa, col.laboracionista amb els nazis.
La dura repressi va incitar l'aparici d'una forta resistncia, entre la que va destacar el grup de partisans
dirigits per Josip Broz Tito, futur president de Iugoslvia.
E"! *o0e#n! a"ia! 'e" na8i!me a "'e! ''E%#o(a
Altres estats de l'est d'Europa, Hongria, Romania i Eslovquia foren estats amb governs titelles del
nazisme. Romania, sota la dictadura del general Anone!c%, compatva amb un actiu grup feixista, la
Gurdia de Ferro; Hongria, dirigida per l'almirall Horty, tenia la el partit de la Creu Fletxada, mentre que a
Eslovquia hi havia un altre grup feixista, el moviment Hlinka. Aquest grups van tenir un paper destacat
en la persecuci i extermini de jueus.
La *%e##a con#a "'URSS
Malgrat el pacte germanosovitic de 1939, Hitler feia temps preparava l'invasi de l'URSS, que
considerava com un espai vital i una font d'aliments, petroli i minerals bsica per l'expansi del Reich. A
ms, suposaria la conclusi d'un objectiu bsic pel nazisme com era l'eliminaci del comunisme, que
segons Hitler, era obra de jueus.
El 22 de3 juny de 1941 es va iniciar la invasi per sorpresa de l'URSS, l'anomenada O(e#aci,
;a#&a##oIa; els nazis consideraven els eslaus com a inferiors, i pensaven en una victria rpida.
L'exrcit alemanys ocup una gran extensi a l'oest de l'URSS: els estats bltics (Estnia, Letnia i
Litunia), Bielorssia, Ucrana, on es va practicar una poltica de terra cremada, amb la destrucci de
poblacions senceres.
Es van crear uns anomenats Grups operatius (Einsat5gru22en) (que tenien com a objectiu l'extermini
de la poblaci jueva: homes, dones i nins foren afusellats i llenats en fosses; es calcul.la que ms de
mig mil.li moriren aix.
L'atac contra l'URSS es desenvolup inicialment en tres fronts: Leningrad al nord, Mosc al centre i la
zona d'Ucrana, cap al sud, vers Stalingrad i el Caucas.
No obstant la poblaci i l'exrcit rus (Exrcit Roig) resistiren a canvi de nombrossssimes prdues
humanes, i els nazis no aconseguiren el seus objectius finals. A ms, l'URSS havia aconseguit traslladar la
seva producci industrial als Urals o a Sibria, i comptava amb l'aportaci de material nordameric.
A ms de la resistncia, l'exrcit alemny es top amb les dificultats del durssim hivern, i la falta de
recursos i materials adequats. L'aven nazi fou aturat a la terrible &aa""a 'e Sa"in*#a' (agost 1942-
febrer 1943), que supos un punt d'inflexi el la guerra.
Pea#" Ha#&o# i "a *%e##a a "'R!ia i a" Pac17ic
Si b els Estats Units, amb el seu president Roosevelt no havien entrat directament en la guerra, fins el
desembre de 1941, havien ajudat eficament la lluita contra el nazisme amb la llei de Prstec i
Arrendament, que permitia enviar materials i aliments als pasos que lluitaven contra el nazisme.
L'atac de l'aviaci japonesa contra el port hawai de Pea#" Ha#&o# el 7 de desembre de 1941, amb la
destrucci i enfonsament de la flota americana que hi havia, provoc l'entrada directa dels Estats Units
en la Segona Guerra Mundial, que a partir d'aquell moment lluitaria tant al front europeu, contra
Alemanya, com al Pacfic, contra el Jap.
L'aven japons a la Xina, el sudest asitic i al Pacfic fou imparable fins al 1942, extenent-se tamb a
lesa colnies britniques, holandeses i franceses: ocupaci de Hong Kong, Singapur, Malisis, Birmania,
Indoxina...arribant fins a les Filipines.
La intervenci americana al Pacfic fou decisiva per aturar el japonesos, que van ser derrotats a les
batalles del Ma# 'e" Co#a"" i Mi'NaK el 1942, i G%a'a"cana" el 1943, batalla aquesta que va constituir
un punt d'inflexi en la guerra del Pacfic.
L'a##i&a'a 'e"! a"ia! a ID"ia
Al llarg de 1943 es va evidenciar la superioritat dels aliats en recursos humans, bl.lics i econmics. Els
esforos del ministre nazi d'armament, Speer, per incrementar la producci no podien evitar la minva del
36
potencial alemany.
A partir de 1943, els aliats van bombardejar ciutats alemanyes Hamburg, Dresde, Colnia...), causant un
nombre ingent de vctimes humanes i destrucci; els bombardejos alemanys sobre ciutats angleses no
podien tenir la mateixa efectivitat destructiva. La poblaci alemanya estava farta del govern nazi, i
aspirava a que el conflicte s'acabs el ms aviat possible, per no era aquesta la intenci del grup que
envoltava Hitler.
El juliol de 1943, els aliats, tenint el domini del Mediterrani, van desembarcar a Siclia, i desprs a la
pennsula Itlica, no sense forta resistncia de l'exrcit alemany.
El rei d'Itlia, Vctor Manuel III, destitu Mussolini, que va ser empresonat en una fortalesa al nord
d'Itlia. Alliberat pels alemanys, va instaurar una repblica feixista al nord del pas, coneguda com a
repblica de Sal (1943-45)
L'exrcit nazi, en la seva retirada, caus estralls en la poblaci italian, que arrib fins a tornar a inundar
els pantons pontins, assecats durant l'epoca de Mussolini, i causant una epidmia de malria. Els aliats
van entrar a Roma el juny de 1944.
La 'e##oa na8i: 7#on occi'ena"
El dia 6 de juny de 1944, els exrcits aliats angloamericans varen dur a terme el 'e!em&a#camen a
No#man'ia2 afavorit per l'aven sovitic que obligava a desplaar tropes alemanyes a l'est.
Desprs de durs combats, els aliats arribaren a Pars l'agost de 1944, ajudats per una sublevaci de la
resistncia francesa a la ciutat.
La 'e##oa na8i: 7#on o#iena"
Desprs de la derrota alemanya a Stalingrad, l'Exrcit Roig inici una colla d'ofensives cap a l'oest,
recuprant el territori ocupat per l'exrcit nazi.
L'agost de 1944 es va produir a Varsvia una sublevaci dels polonesos contra l'ocupaci nazi, sublevaci
dirigida per l'anomenat Exrcit Nacional Polons, que volia intaurar un rgim democrtic desprs de la
guerra; aquest aixecament va ser aixafat pels ocupants, amb el resultat de 250.000 morts, la majoria
civils executats, i la destrucci del 85 per cent dels edificis de la ciutat.
A finals de 1944, l'Exrcit Roig havia ocupat Romania i Bulgria, mentre els partisans de Tito havien
alliberat Iugoslvia. Immediatament comen l'ofensiva sobre Polnia i Prssia Oriental, deixant l'exrcit
alemany en un caos absolut. En el seu aven, l'Exrcit Roig, desitjs de venjana, caus una gran
devastaci.
El 27 de gener de 1945 es va produir la descoberta i alliberament del camp d'Auschwitz per un grup de
soldats sovitics. Molts dels presoners havien estat obligats a marxar cap a l'oest, com en d'altres camps
d'extermini, les anomenades marxes de la mort. A finals de gener, les tropes sovitiques es trobaven a
60 Qm de Berln.
Al febrer, a la conferncia de Ialta, Roosevelt, Churchill i Stalin van acordar el repartiment d'rees
d'influncia a Europa per desprs de la guerra. Posteriorment, a Postdam (juliol-agost 1945), Es decidiria
la sort d'Alemanya).
Malgrat la derrota imminent, Hitler es neg a rendir-se; els darrers combats van causar un gran nombre
de vctimes entre els soldats i la poblaci civil.
Finalment, Hitler es va sucidar el 30 d'abril de 1945 al bnquer de la cancelleria; dies abans, Mussolini
havia estat capturat i executat per la resistncia italiana.
L'exrcit sovitic, comandat per Zukov acab d'ocupar Berln l'1 de maig, mentre els aliats acabaven
d'ocupar Alemanya, que es va rendir incondicionalment els dies 7 i 8 de maig.
La 'e##oa Ia(one!a
La resistncia japonesa al final de la guerra en el Pacfic fou durssima, entrant en escena els anomenats
3ami+a5es, o pilots sucides, que va fer la seva primera aparici en la batalla de Leyte, a les Filipines. La
recuperaci de les Filipines va estar comandada pel general MacArthur.
Malgrat l'aven americ i els bomardejos sobre ciutats japoneses, el comandament militar i l'emperador
no donaven senyals de rendici.
Havent mort Roosevelt el mes d'abril, el nou president, Truman, va valorar la possibilit de llanar una
nova arma: la bomba atmica.
El 6 i 9 d'agost de 1945, es llanaren sengles bombes atmiques sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima
i Nagasaki, demostrant un poder destructiu com mai s'havia vist.
Molts han interpretat que el llanament de la bomba atmica, a ms de tenir el poder d'obligar Jap a
rendir-se, era un advertiment a Stalin.
El 2 de setembre de 1945, Jap es va rendir: havia acabat la Segona Guerra Mundial, per no aix les
seves conseqncies.
E"! cam(! ''e6e#mini i "a $o%
Quan es parla de la Segona Guerra Mundial, el tema dels camps d'extermini i la !o%, o Holocaust del
37
poble jueu, mereix un captol apart.
Els camps d'extermini nazi (no confondre amb camps de concentraci) eren destinats a posta per matar
jueus, gitanos, presoners de guerra, homosexuals, dissidents del rgim nazi, etc.
No hi ha notcies en la histria que mai s' hagus dut a terme en la histria una matana a tant gran
escala i amb tanta crueldat, fins al punt d'haver estat qualificada d'industrial, pels medis tcnics i en
cadena que foren emprats. s ben coneguda la utilitzaci del gas i dels crematoris, per les formes
d'extermini en massa foren molt diverses.
Encara que en foren vctimes tota mena de persones, la singularitat de la !o% (sacrifici en que la vctima
es consumia pel foc) o Holocaust del poble jueu, rau en que no es dirigia cap a l'extermini individual, sino
de tot el poble, noms pel fet del seu naixament; aquest tamb fou el cas dels gitanos.
Els nazis consideraven els jueus com una lacra, enemics del poble ari que s'havia d'exterminar
d'Europa, sigui per l'expulsi o per l'eliminaci fsica, la soluci final. Es calcula que moriren al voltant
de sis mil.lions de jueus.
Les lleis antisemites havien comenat ja abans de la II Guerra Mundial, i la Nit dels vidre trencats havia
acabat d'obrir els ulls a molts sobre la naturalesa de l'antisemitisme nazi. A la Polnia ocupada s'obriren
els primers ghettos i nombrosos camps d'extermini, del que Auschwitz-Birkeau en fou en pitjor exemple.
Ja hem parlat de l'extemini per afusellament que duguren a terme els Grups operatius a les zones
ocupades de la URSS, com Ucrana.
L'extermini dels jueus europeus es va dur a terme d'una manera implacable, en tots els racons de
l'Europa ocupada, i fins els darrers moments de la guerra. Presoners de tot arreu arrivaben als camps en
trens de bestiar segellats, sense aliments ni aigua; molts morien pel cam.
En arribar es feia una selecci dels que podien treballar en les indstries dels camp, i la resta s'enviava a
la cambra de gas, els seus cossos eren incinerats; el dest final de tots era la mort, fins i tots els que de
moment eren destinats a treballar com a esclaus. Hi havia camps destinats exclusivament a la mort, com
Treblinka, Sobibor o Belzec. S'han comptabilitzat 55 camps principals, si b n'hi havien de menor
extensi.
A ms de jueus, foren exterminats gitanos, resistents, dissidents, presoners de guerra (especialment
sovitics), republicans espanyols, testimonis de Jehov o senzillament persones que per les seves
caracterstiques els nazis consideraven un perill.
A Polnia, l'abril i maig de 1943 es va produir la sublevaci dels jueus del gueto de Varsvia, reprimida
pels nazis.
Con!e$S)ncie! 'e "a Se*ona G%e##a M%n'ia"
Les conseqncies de la Segona Guerra Mundial foren importants, diverses i s'estenen en el temps.
Humanes: es calcula que moriren entre 50 i 60 mil.lions de persones, a ms de les que restaren malaltes
o mutilades; acabada la guerra encara continuaren les morts per fam, debilitat fsica, venjances, etc.
Desplaament de mil.lions de persones que varen perdre per sempre les seves llars. Els habitants d'tnia
alemanya foren expulsats de territoris on havien habitat durant generacions. Es va incrementar la
immigraciodels jueus cap a Palestina, malgrat l'oposici britnica.
Econmiques: destrucci de gran part del teixit econmic i de les infraestructures dels pasos on va
arribar la guerra.
Territorials: Canvis en el mapa europeu: Estnia, Letnia i Litunia sn annexionades per l'URSS, que
tamb obt territoris de Finlndia i Romania; Alemanya perd la Prssia Oriental i importants regions a
l'oest: Silsia i Pomermia passen a formar part de Polnia; ustria recupera la seva independncia.
Alemanya queda dividida en quatre parts i desprs en dues: la Repblica Federal Alemanya i la Repblica
Democrtica Alemanya (comunista), divisi que perdur fins els anys 90, i don origen al Mur de Berln.
Poltiques i militars: divisi d'Europa en dues zones d'influncia: la que cau sota el domini sovitic (el
Tel d'acer divideix Europa), amb governs comunistes, i Occident, majoritriament democrtic. Aquesta
divisi influir en tot el mn; la tensi militar i poltica entre les dues zones d'influncia o blocs donar
lloc a l'anomenada Guerra Freda, que durar fins el 1989.
El 1945 es constitueix a San Francisco l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU), destinada a resoldre
els conflictes per la via pacfica.
S'inicia una carrera armamentstica entre les dues superpotncies (EUA i URSS) de grans dimensions, que
inclou el desenvolupament d'armes nuclears d'una capacitat destructiva mai vista.
Constituci de pactes militars: l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN, constituda pels EUA i
els seus aliats), i el Pacte de Varsvia (URSS i aliats).
El desig que no hi hagus mai ms cap guerra portar en el futur a la constituci de la Comunitat
Econmica Europea (CEE, avui Uni Europea).
tiques i morals : la Segona Guerra Mundial va fer veure clarament la capacitat destructiva de l'sser
hum, i que el mn no sempre progressava.
La necessitat de jutjar els responsables es va dur a terme en els Judicis de Nremberg, en que se
jutjaren els principals jerarques nazis (molts quedaren impunes, i d'altres fugiren), per va quedar en
evidncia la impossibilitat que tots els responsables foren jutjats.
38
39