Col—legi Episcopal

Dibuix Tècnic

UNITAT 3. FORMES POLIGONALS II. ELS QUADRILÀTERS.

3.1. Concepte i classificació.
Polígons de quatre costats, quatre angles i dues diagonals.
Els quadrilàters es poden classificar com:
3.1.1. Paral—lelograms: els costats oposats són paral—lels (dos a dos), i els angles oposats són iguals.

Quadrat: 4 costats iguals, angles de 90º,
diagonals iguals i perpendiculars i es bisequen
(es tallen pel punt mitjà).

Rectangle: costats iguals dos a dos, angles
de 90º, diagonals iguals i obliqües i bisequen.

Rombe: 4 costats iguals, diagonals desiguals i

perpendiculars i bisequen.

Romboide: costats iguals dos a dos,

diagonals desiguals i obliqües i bisequen.

1
Unitat Didàctica 3. Formes poligonals II. Els quadrilàters

3.1.2. Trapezis: només dos costats paral—lels.

Rectangles: 2 angles de 90º, diagonals
desiguals i obliqües i no bisequen.

Isòsceles: angles iguals dos a dos, diagonals

iguals i obliqües i no bisequen.

Escalè: angles desiguals, diagonals desiguals

i obliqües i no bisequen.

3.1.3. Trapezoides: cap costat paral—lel, angles i costats desiguals, diagonals desiguals i obliqües i no
bisequen.

2
Col—legi Episcopal
Dibuix Tècnic

3.2. Propietats.
a) Els seus angles sumen 360º i una de les seves diagonals el descompon en dos triangles que sumen
180º.

b) Un quadrilàter es circumscrit a una circumferència si tots els seus costats són tangents a ella. Això
només és possible quan són iguals les sumes dels seus costats oposats. Solament ho són el rombe,
el quadrat i algun trapezoide. El centre de la circumferència inscrita és el punt on es tallen les
bisectrius.

c) Un quadrilàter es pot inscriure en una circumferència quan els seus angles interiors oposats són
suplementaris (sumen 180º). Per exemple el quadrat, el rectangle, el trapezi isòsceles o un trapezoide
que tingui dos angles oposats rectes.

a)

3
Unitat Didàctica 3. Formes poligonals II. Els quadrilàters

3.3. Punts notables.

Els punts mitjans dels seus costats són vèrtexs d’un paral—lelogram.
Els segments que uneixen els punts mitjans dels costats oposats es tallen en el seu punt mig.

3.4. Dades necessàries per a construir un quadrilàter.

Si l’expressió general per a la construcció de qualsevol polígon és (2n – 3), el número de dades necessàries
per a construir un quadrilàter és de cinc.
Si la mateixa definició del quadrilàter ja aporta alguna dada, aquest número quedarà reduït, per exemple, en
el traçat d’un quadrat només cal saber un dels costats, o la diagonal, ja que per definició té els costats iguals i
perpendiculars.

3.5. Construccions.
3.5.1. Construcció d’un quadrat donat el costat .
Es dibuixa un angle recte i sobre cadascun dels costats es porta un segment igual
al costat donat. Des dels extrems dels segments es tracen arcs de radi igual al
costat, que en tallar-se donen el quatre vèrtexs.

3.5.2. Construcció d’un quadrat donada la

diagonal.

4
Col—legi Episcopal
Dibuix Tècnic

3.5.3. Construcció d’un quadrat, coneguda la suma

de la diagonal i un costat.
Mètode 1.
Es trasllada el segment EB i per B s’aixeca una perpendicular. Sobre E es
construeix un angle de 22,5º, el costat del qual talla la perpendicular per B en C. El
segment BC és el costat del quadrat.

Mètode 2. Per semblança.

Es traça un quadrat qualsevol i es perllonga la diagonal afegint el costat. Des de
l’extrem es traça una recta al vèrtex inferior d’aquest quadrat. Sobre la diagonal
d’aquest quadrat es fica la dada, suma de diagonal i costat i per l’extrem es fa una
paral—lela a la recta que passa pel vèrtex inferior que, en tallar la perllongació d’un
dels costats, determina el valor del costat del quadrat demanat.

3.5.4. Construcció d’un rectangle donats els costats.

3.5.5. Rectangle, donada la diagonal i un costat.

Es traça una circumferència de diàmetre la diagonal. Des dels seus extrems es fa
un arc de radi el costat, que en tallar la circumferència determina el tercer i quart
vèrtex.

3.5.6. Rectangle, donades les diagonals i l’angle

que formen.
Pel punt mig d’una de les diagonals es traça l’altra diagonal formant un angle igual
al donat. Solament cal unir els extrems de les diagonals.

5
Unitat Didàctica 3. Formes poligonals II. Els quadrilàters

3.5.7. Rectangle, donada la suma dels costats i la

diagonal.
Es trasllada AE sobre una recta r i sobre E es traça una recta de 45º. Amb centre
en A i radi AC es descriu un arc que talla en C. Des de C es fa una perpendicular
que talla r en B. Amb centres en A i en C i radis BC i AB es tracen dos arcs que es
tallen en D.

3.5.8. Construcció d’un rombe conegut un costat i

un dels angles.
Es trasllada AB sobre una recta r i sobre A es construeix l’angle donat. Amb centre
en A i radi AB es descriu un arc que talla en D. Amb centre en D i B i radi AB es
tracen dos arcs que determinen C.

3.5.9. Rombe, donada una diagonal i un angle.

Tracem l’angle donat i sobre la seva bisectriu determinem la diagonal donada. Es fa la
mediatriu de la diagonal, que en tallar els costats de l’angle determina el tercer i quart
vèrtex, o bé, directament per l’extrem de la diagonal es tracen paral—leles als costats de
l’angle.

3.5.10. Rombe, donades les diagonals.

Es trasllada AC i es troba la mediatriu. Sobre O es trasllada la semidiagonal menor en
els dos sentits.

6
Col—legi Episcopal
Dibuix Tècnic

3.5.11. Rombe, donats una diagonal i un costat.

Es trasllada AC. Amb centre en A i C i radi AB es tracen dos arcs que tallen en B i
D.

3.5.12. Romboide, donats els costats i una diagonal

Es trasllada el costat AB. Amb centre A i radi AD es descriu un arc. Amb centre en B i
radi BD es traça un arc que talla l’anterior en D.
Amb centre B i radi AD es descriu un arc. Amb centre en D i radi AB es traça un arc
que talla l’anterior en C. També es poden fer paral—leles.

3.5.13. Romboide, donats els costats i un angle.

Observa el dibuix.

7
Unitat Didàctica 3. Formes poligonals II. Els quadrilàters

3.5.14. Romboide, donats els costats i l’altura.

Es trasllada AB sobre r. Per B s’aixeca una perpendicular i es trasllada l’altura BE.
Per E es traça una paral—lela a AB. Amb centres A i B i radi AD es tracen dos arcs
que tallen la paral—lela en C i D.

3.5.15. Construcció d’un trapezi rectangle

conegudes les bases i l’alçada
Per un dels extrems de la base major s’aixeca una perpendicular i sobre aquesta
es porta la mida de l’atura. A l’alçada corresponent es traça una paral—lela, es situa
la base menor i es tanca la figura.

3.5.16. Trapezi rectangle, donada la base, l’altura i

la diagonal.
Sobre els costats d’un angle recte determinem la base i l’altura. Des del vèrtex es
fa un arc de radi la diagonal, que en tallar la paral—lela a la base i a una distància
igual a l’altura determina el quart vèrtex.

3.5.17. Trapezi rectangle, donades les diagonals i

una base.
Es redueix a construir dos triangles rectangles DAB i CDA,

8
Col—legi Episcopal
Dibuix Tècnic

3.5.18. Construcció d’un trapezi isòsceles

conegudes les bases i l’alçada.
Sobre la mediatriu de la base major es situa l’alçada i es traça una paral—lela. Amb
centre en F i radi la meitat de la base menor es troba C i D.

3.5.19. Trapezi isòsceles, donades la base gran, la

diagonal i l’altura.
Es traça una paral—lela a la base gran a una distància igual a l’altura. Des dels
extrems de la base gran es fan arcs de radi la diagonal, que en tallar la paral—lela
determinen el tercer i quart vèrtex.

3.5.20. Trapezi isòsceles, donat el costat no

paral—lel.
Es traça una circumferència de centre un punt qualsevol O d’una recta s i radi
qualsevol lleugerament inferior a la longitud del costat donat. Des d’un punt D de
la circumferència es traça el costat AD i s’obté A. Per A i D es tracen paral—leles a
s que determinen C i B.

3.5.21. Trapezi escalè donats els quatre costats.

Es trasllada la base AB i de A cap a B es traça el segment AE de la mateixa
longitud que la base menor. Amb centre en E i radi AD es descriu un arc. Amb
centre en B i radi BC es traça un arc que talla l’anterior en C. Amb centre en A i
radi AD es descriu un arc. Amb centre en C i radi DC es traça un arc que talla
l’anterior en D.

9
Unitat Didàctica 3. Formes poligonals II. Els quadrilàters

3.5.22. Trapezi escalè donades les bases i les

diagonals.
Es trasllada la base AB sobre una recta r i a partir de B es traça BE de longitud
igual a la base menor CD. Amb centre en A i radi AC es descriu un arc. Amb
centre en E i radi BD es descriu un arc que talla l’anterior en C. Per C es traça una
paral—lela s a la recta r i amb centre en B i radi BD es traça un arc que talla la
paral—lela en D.

3.5.23. Trapezi escalè, donades la base gran, les

diagonals i l’altura.
Es traça una paral—lela a la base gran a una distància igual a l’altura. Des dels
extrems de la base gran es fan arcs de radi les diagonals, que en tallar la
paral—lela determinen el tercer i quart vèrtex.

3.5.24. Trapezoide, donats quatre costats i una

diagonal.
Es construeixen els dos triangles que determina la diagonal amb els costats. Si no
es donen els vèrtexs es podran obtenir diferents solucions.

10