La resolució de formes planes és una eina imprescindible en el disseny industrial

i gràfic i en arquitectura i enginyeria. En aquesta unitat coneixeràs els diferents tipus

de triangles i quadrilàters, les característiques i la manera de construir-los. Aprendràs
a construir polígons regulars inscrits en una circumferència i a partir del costat
i a aplicar el traçat de tangències en els enllaços de rectes i corbes.
Les formes planes
1
 Les formes poligonals

Els polígons són formes planes limi-

tades per una línia trencada i tancada.
Cadascun dels segments que formen
el polígon es diu costat.
El punt comú a dos costats és el
vèrtex.
Triangles
El triangle és un polígon de tres costats.
Segons la relació entre els costats, hi ha tres tipus de triangles:
– Triangle equilàter: els tres costats són iguals.
– Triangle isòsceles: només dos costats són iguals.

Dos costats consecutius determinen
un angle. El nombre de costats, vèr-
texs i angles coincideix.
Quan un polígon té els costats iguals
es diu que és equilàter.
– Triangle escalè: els tres costats són diferents.
En un triangle, un costat sempre és mes petit que la suma dels al-
tres dos i més gran que la diferència.
C C C

Quan té tots els angles iguals es diu b a b a b a

que és equiangle.
A B A B A B
Quan els costats i els angles són c c c
Triangle equilàter Triangle isòsceles Triangle escalè
iguals es diu que és un polígon re-
gular.
Segons els tipus d’angles, hi ha tres tipus de triangles:
El segment definit per dos vèrtexs no
consecutius s’anomena diagonal.
– Triangle rectangle: té un angle recte i dos d’aguts.
– Triangle acutangle: té els tres angles aguts.
– Triangle obtusangle: té un angle obtús i dos d’aguts.
Els angles interiors d’un triangle sumen 180º.
Els vèrtexs d’un triangle es designen
amb lletres majúscules disposades
C C C
en sentit antihorari i els costats opo-
a b a a
sats, amb la mateixa lletra en mi- b b
núscula.
A B A B A B
c c c
Triangle rectangle Triangle acutangle Triangle obtusangle

Punts i rectes notables del triangle A

A
El circumcentre (O) és el punt on es tallen les
mediatrius dels costats d’un triangle.
O és el centre de la circumferència circumscrita O
al triangle. Els vèrtexs del triangle són punts de I
B
la circumferència (fig. A).
B
L’incentre (I ) és el punt on es tallen les bi- C
sectrius dels angles interiors d’un triangle.
I és el centre de la circumferència inscrita en C
el triangle (fig. B). FIG. A FIG. B
L’ortocentre (H ) és el punt on es tallen les al-
tures d’un triangle. L’altura d’un triangle és la per- A A
pendicular des d’un vèrtex fins al costat oposat.
En un triangle hi ha tres altures, una per cada ha ma
Hc Mc
costat i vèrtex (fig. C). Hb
H
El baricentre (G) és el punt on es tallen les hb mb G
Mb
B
mitjanes d’un triangle. La mitjana és el seg- B hc mc
ment definit per un vèrtex i el punt mitjà del
Ha Ma
costat oposat. El baricentre és el centre de gra-
C C
vetat del triangle i divideix la mitjana en 1/3 i 2/3
(fig. D). FIG. C FIG. D

10
 1

Quadrilàters
Un quadrilàter és un polígon de quatre costats.
Segons la relació de paral·lelisme entre els costats, els quadrilàters
es classifiquen en:
Paral·lelograms: tenen els costats oposats iguals i paral·lels.
– Quadrat: té els costats iguals. Els angles són de 90º. Les dia-
gonals són iguals, perpendiculars i es tallen en el punt mitjà (es
bisequen).
– Rectangle: els costats són iguals dos a dos. Els angles són
de 90º. Les diagonals són iguals i es bisequen obliquament.
– Rombe: els quatre costats són iguals. Els angles oposats són
iguals (dos d’aguts i dos d’obtusos). Les diagonals són diferents
i es bisequen perpendicularment.
– Romboide: els costats són iguals dos a dos. Els angles oposats
són iguals. Les diagonals són diferents i es bisequen obliquament.

Quadrat Rectangle Rombe Romboide

Trapezis: tenen dos dels seus costats paral·lels i desiguals, que s’a-
nomenen bases.
– Trapezi isòsceles: els dos costats que no són les bases són
iguals. Les diagonals són iguals, poden ser perpendiculars o obli-
qües i no es bisequen.
– Trapezi rectangle: un dels costats és perpendicular a les bases.
Les diagonals són desiguals, obliqües i no es bisequen.
– Trapezi escalè: els costats són diferents dos a dos. Els angles són
diferents. Les diagonals són desiguals, obliqües i no es bisequen.

Trapezis isòsceles Trapezi rectangle Trapezi escalè

Trapezoides: no tenen cap costat paral·lel a un altre. Les diagonals

poden ser perpendiculars.

Trapezoides

11
 Construcció de formes poligonals I

Polígons regulars inscrits en una circumferència

A
Quan els vèrtexs d’un polígon són punts d’una circumferència, es diu
que el polígon està inscrit en aquesta circumferència. A partir d’aquesta
B F
circumferència, es poden obtenir les formes poligonals següents:

Triangle i hexàgon ! FIG. 1

Amb la mesura del radi es pot dividir la circumferència en sis parts

iguals. Fent centre en els extrems d’un diàmetre AD, amb una me-
C E sura igual al radi de la circumferència, es tracen dos arcs que ta-
llaran la circumferència en els punts B, C, E i F, vèrtexs de l’hexàgon
juntament amb A i D.
D
Unint els vèrtexs de l’hexàgon alternativament s’obté el triangle
FIG. 1
equilàter.

Quadrat i octàgon ! FIG. 2

Si es tracen dos diàmetres perpendiculars, s’obtenen els vèrtexs

A
A, C, E i G del quadrat. Fent les bisectrius dels quatre angles rec-
tes obtinguts es determinen els punts B, D, F i H, vèrtexs de l’octà-
B H gon juntament amb els anteriors. Només cal fer les bisectrius de
dos angles contigus i prolongar-les.

C G Pentàgon i decàgon ! FIG. 3

Es tracen dos diàmetres perpendiculars. Si es traça la mediatriu del

radi O1, es troba el punt mitjà, 2. Fent centre en 2 i amb un radi
D F 2A, es fa un arc de circumferència que tallarà el diàmetre horitzontal
en el punt 3. 3A és la mesura del costat del pentàgon que es trans-
E portarà al llarg de la circumferència.
FIG. 2
Els vèrtexs del decàgon regular es poden obtenir traçant els dià-
metres que passen pels vèrtexs del pentàgon.

A A

B J

B E C I

3 O 2 1 O

D H

C D E G

FIG. 3

12
 1

Dodecàgon regular ! FIG. 4

Es fan dos diàmetres perpendiculars, AG i DJ. Fent centre en els ex- A
B L
trems d’aquests diàmetres i amb un radi igual al de la circumferèn-
cia, es determinen sobre aquesta la resta de vèrtexs del dodecàgon.
C K

Construcció d’un polígon regular de n costats:

D J
mètode general ! FIG. 5
Aquest mètode dóna una solució molt aproximada però no exac-
E I
ta matemàticament, per la qual cosa només s’utilitza amb polígons
que no tenen un mètode de construcció propi exacte.
F H
Es traça un diàmetre i es divideix en tantes parts iguals com cos- G
tats tingui el polígon que es vol dibuixar (en aquest cas, 9 parts). FIG. 4
Fent centre en els extrems del diàmetre i amb radi igual a aquest,
es tracen dos arcs que es tallen en el punt M. La recta que pas-
sa per M i pel punt 2 talla la circumferència en el punt I. AI és la
mesura aproximada del costat del polígon.

A
I
B 1
2

C 3
4 H
M
5
6
D 7 G
8

E 9 F

FIG. 5

Polígons estrellats ! FIG. 6

El polígon estrellat s’obté en unir els vèrtexs d’un polígon regular
de manera alterna, de dos en dos, de tres en tres, etc. Quan des-
prés d’haver passat per tots els vèrtexs es torna al primer, es con-
sidera tancat el polígon.
El nombre de vèrtexs d’un polígon és el gènere.
El nombre de voltes que cal fer perquè quedi tancat és l’espècie.
El nombre de divisions que comprèn cadascun dels segments que
van unint els vèrtexs alternativament és el pas.

gènere 5 1 gènere 6 1 gènere 11 1

pas 2 pas 3 pas 4 11 2
7 2
10 3
5 2
O O O
9 4
6 3

8 5
4 3
5 4 7 6
FIG. 6

13
 Construcció de formes poligonals II

Triangle equilàter i hexàgon regular donat

el costat ! FIG. 7
D C
Donat el costat AB del triangle, amb la mesura del costat com a ra-
di, es fa centre en els punts A i B per traçar els arcs que es tallaran
en el punt C.
Per construir l’hexàgon regular a partir del costat, se segueixen els
passos de l’exercici anterior. S’obté així el punt O, centre de la cir-
cumferència que inscriu l’hexàgon.

A B E D
C
F E

O
F C
G D

O
A B
A B
H C FIG. 7

Quadrat i octàgon regular donat el costat ! FIG. 8

A B

FIG. 8
Per l’extrem A del costat AB del quadrat, s’aixeca una perpendicu-
lar sobre la qual es determina el vèrtex D fent centre en A i amb ra-
di AB. Des de B i D, i amb la mesura del costat com a radi, es fan
El segment definit per dos vèrtexs no
dos arcs de circumferència que es tallaran en el punt C.
consecutius d’un polígon s’anomena
diagonal. L’octàgon s’obté a partir del quadrat del mateix costat. Aquest qua-
drat s’inscriu en una circumferència que tindrà el centre en el punt
on es tallen les diagonals del quadrat. L’extrem O del diàmetre és el
centre de la circumferència que inscriu l’octàgon.

Pentàgon i decàgon regulars donat

el costat ! FIG. 9-10
O
Per l’extrem B del costat AB del pentàgon, s’aixeca una perpendicular.
Fent centre en B i amb radi BA, es traça un arc de circumferència que
talla la perpendicular en el punt P. Es troba el punt mitjà, M, del cos-
tat AB. Fent centre en el punt M i amb radi MP, es fa un arc de cir-
cumferència que talla la prolongació del costat AB en el punt N. AN
A B
és la mesura de la diagonal del pentàgon, que, juntament amb la me-
sura AB, del costat permet determinar els vèrtexs restants.
G F

D D
H E
P P P C E P C
O
I D M M N M N M N
A B A B A B A B

J C FIG. 9

A B El decàgon regular a partir del seu costat es resol dibuixant el pentàgon

que té el mateix costat. El vèrtex O d’aquest pentàgon és el centre
FIG. 10
de la circumferència que inscriu el decàgon.

14
 1

Triangle rectangle donat un catet (c) i l’angle

oposat (C) ! FIG. 11
Un cop dibuixat el catet c, es construeix una perpendicular per l’ex-
trem A. Per un punt D qualsevol, situat sobre la perpendicular, es traça
una recta que formi amb aquesta un angle igual al donat. Per l’extrem
B, es fa una paral·lela a la recta traçada, que determinarà el punt C.

c D D

C A B A B
c c
FIG. 11

Triangle rectangle donat un catet (c)

i la hipotenusa (a) ! FIG. 12-13
– Partint del catet (c):
Traçat el catet c, es traça una perpendicular per l’extrem A. L’arc amb
centre en B que té com a radi la mesura de la hipotenusa, a, talla
la perpendicular en el punt C, tercer vèrtex del triangle rectangle.

a
a
b a

c
A B A B
c c
FIG. 12

– Partint de la hipotenusa (a): Els angles inscrits en una circum-

Partint de la hipotenusa, es traça la mediatriu per determinar-ne el ferència, els costats dels quals passen
punt mitjà, centre de la semicircumferència que té com a diàme- pels extrems d’un diàmetre, són sem-
tre la hipotenusa (a). Fent centre en el punt C i prenent com a ra- pre de 90°.
di la mesura del catet b, es fa un arc de circumferència que tallarà
la semicircumferència en el punt A, vèrtex corresponent a l’angle
recte del triangle.

A A

b b b
c

a
B C B C
a a

FIG. 13

15
 Construcció de formes poligonals III

Triangle donats els costats a i b i l’altura ha ! FIG. 14

Se situa el costat a i es traça una paral·lela a una distància ha d’aquest.
Fent centre en el punt C, es traça un arc de radi b que tallarà la pa-
ral·lela anterior en el punt A.

A A

a b c b
ha ha
ha

B a C B a C

FIG. 14

Triangle donats el costat a, l’altura ha i l’angle B ! FIG. 15

Situat el costat a, es construeix en l’extrem B l’angle donat. Es traça
una paral·lela al costat a, a una distància igual a ha . La intersecció del
costat obtingut de l’angle i la paral·lela és el vèrtex A.

a A A

ha

ha c b
ha

B
B a C B a C

FIG. 15

Triangle donats a i b i la mitjana ma ! FIG. 16

Situat el costat a, es traça la seva mediatriu per trobar-ne el punt mitjà,
M. Es fa un arc de radi ma i centre M i un altre arc de radi b i cen-
tre C. La intersecció d’aquests arcs és el vèrtex A.

A A
ma
a

b c b
m

ma
B C B C
a M a

FIG. 16

16
 1

Triangle donats el costat a, l’altura ha

i la mitjana mb ! FIG. 17
Es fa una perpendicular al costat a amb la mesura ha i es tracen la
seva mediatriu i la paral·lela al costat a per l’extrem D. Fent centre
en el punt B i amb radi igual a mb , es traça un arc de circumferèn-
cia que tallarà la mediatriu traçada en el punt Mb . El vèrtex A es tro-
ba prolongant la recta CMb .

mb A
D D
ha 1
2 ha
Mb c Mb
a 1
ha mb mb ha b
2

B C B C B C
a a a
FIG. 17

Triangle donats el costat a, l’altura ha i l’altura hb ! FIG. 18

Construint el triangle rectangle d’hipotenusa a i catet hb queda situada
l’altura hb . El vèrtex A és la intersecció d’una paral·lela al costat BC
a una distància ha d’aquest i la prolongació de la recta CHb .

A A

ha Hb
b
ha ha c
hb hb hb ha
a
B C B C B C
a a a

FIG. 18

Triangle donats el costat a i les mitjanes ma i mb ! FIG. 19

Situat el costat a, cal determinar el baricentre G del triangle fent arcs
de circumferència amb centre en Ma i en B i amb radis 1/3 de ma i
2/3 de mb , respectivament. Amb centre en Ma , es fa un arc de radi
ma per determinar el vèrtex A.

a A A

ma
1
3 ma ma
Mb
ma

c
2 G G
3 mb b
mb
1
mb 3 ma
2 B Ma a C B Ma a C B Ma a C
3 mb

FIG. 19

17
 Construcció de formes poligonals IV

Quadrat donada la diagonal ! FIG. 20

d
La diagonal és el diàmetre de la circumferència que inscriu el quadrat.
D
Rectangle donats els dos costats ! FIG. 21
Situat el costat a, es fa una perpendicular per l’extrem A. Fent cen-
tre en A i amb radi b, es determina el punt D. Des de B i D es fan
d O arcs de radis b i a, respectivament, que es tallaran en el punt C.
A C

Rectangle donats la diagonal d i un costat b ! FIG. 22

Es traça la mediatriu de la diagonal d per obtenir el centre O de la cir-
B cumferència, que té com a diàmetre aquesta diagonal. Amb centre
en els punts A i C i radi igual a B, es tracen arcs de circumferència
FIG. 20
que tallaran la circumferència en els punts B i D.

Rombe donats un angle A i la diagonal d que passa

pel vèrtex ! FIG. 23
Es traça un angle igual al donat i es fa la seva bisectriu. Fent centre
b en A i amb radi igual a d, es traça un arc de circumferència que ta-
llarà la bisectriu en el punt C. Per obtenir els punts B i D, es fan pa-
a
ral·leles als costats de l’angle dibuixat, passant pel punt C.

D a C
d D C

b
b

A a B
A A
B
FIG. 21
FIG. 23

Rombe donats el costat c i un angle A ! FIG. 24

Es traça un angle igual al donat. Fent centre en el vèrtex A i amb ra-
b di igual a c, es dibuixa un arc de circumferència que tallarà els cos-
tats de l’angle en els punts B i D. Per aquests punts es fan paral·leles
d
als costats de l’angle que es tallaran en el punt C.

D
D c C
b c

d O
A C
c c
c

B A A c B

FIG. 22 FIG. 24

18
 1

Rombe donats la diagonal d i un costat c ! FIG. 25

c
Situada la diagonal d, es fan arcs de circumferència de radi c i centres
A i C, respectivament. Aquests arcs es tallaran en els punts B i D. d

Romboide donats els dos costats a i b i l’angle A

que formen ! FIG. 26 D

c c
Es traça un angle igual al donat. Fent centre en el punt A, es trans-
porten sobre els costats de l’angle les magnituds corresponents als
d
costats a i b i s’obtenen així els punts B i D. Des dels punts B i D, A C
es fan arcs de radis b i a, respectivament, per obtenir el punt C.
c c
b D a C
a B

b
b FIG. 25

A
A a B
FIG. 26

Trapezi isòsceles donats una base b1, el costat c

i l’altura h ! FIG. 27
Es fa la mediatriu de la base b1. Fent centre en el punt M, se situa
la mesura de l’altura h sobre la mediatriu. Pel punt N obtingut, es traça
una paral·lela a la base. Des dels punts A i B es fan arcs amb la me-
sura del costat que tallaran la paral·lela dibuixada en els punts C i D.

N D C

h
c h c c

b1
A M b1 B A B

FIG. 27

Trapezi donades les bases i els dos costats ! FIG. 28

Sobre la base b1 es transporta des del punt A la mesura correspo-
nent a la base b2 . S’obté així el punt E. L’arc de centre E i radi igual
al costat d tallarà l’arc de centre B i radi c en el punt C. Pel punt C
es fa una paral·lela a la base b1 i pel punt A es traça una paral·lela a
EC. La intersecció d’aquestes paral·leles és el vèrtex D.

c C D b2 C
d
d c d c
b2

b1 E E
A B A B
b2 b1 b1

FIG. 28

19
 Tangències I

Rectes tangents a una circumferència

T1 des d’un punt exterior ! FIG. 29
Es traça el segment OP i es troba el seu punt mitjà, C, amb la me-
C diatriu. Fent centre en el punt C i amb radi CO, es traça una cir-
P O
cumferència que tallarà la circumferència donada en els punts de
tangència T1 i T2 . Unint aquests punts amb el punt P, s’obtenen les
rectes tangents.
T2
Els radis OT1 i OT2 són perpendiculars a les rectes tangents.

T1
Rectes tangents exteriors a dues circumferències ! FIG. 30
Donades les circumferències de centres O1 i O2 i radis r1 i r2 , res-
C
P O pectivament, es traça la circumferència de centre O2 i radi r2 – r1. Des
del punt O1 es fan rectes tangents a la circumferència anterior. La pro-
longació dels radis que passen pels punts de tangència determinen
T2 en la circumferència de radi r2 el punts de tangència T1 i T2 . Abans
de fer les rectes tangents, cal fer els radis O1T3 i O1T4 , paral·lels a
FIG. 29 O2T1 i O2T2 , per determinar els punts de tangència.

T1
T
r1

T3
r 2–

r1
r1

r2 O1 O2 O1 O2
O1 O2
T4
T
T2

FIG. 30

Rectes tangents interiors a dues circumferències ! FIG. 31

Donades les circumferències de centres O1 i O2 i radis r1 i r2 , res-
Si una recta i una circumferència són
pectivament, tracem la circumferència de centre O2 i radi r2 + r1 . Des
tangents, el radi que passa pel punt
del punt O1 es fan rectes tangents a la circumferència anterior. Els
de tangència és perpendicular a la
radis que passen pels punts de tangència determinen en la circum-
recta tangent.
ferència de radi r2 els punts de tangència T1 i T2 . Abans de fer les rec-
tes tangents, cal fer els radis O1T3 i O1T4 , paral·lels a O2T1 i O2T2 ,
per determinar els punts de tangència.

T T1
r1
r2 +

r2 T4
r1
O1 O2 O1 O2
O1 O2
T3

T T2

FIG. 31

20
 1

Circumferència de radi conegut tangent a dues

circumferències donades, una d’interior i una altra T1
d’exterior a la resultant ! FIG. 32 r1 O2
r2

r1
O1 T2

r3 –
Amb centre = 1, es traça un arc de radi r3 – r1. Amb centre O2 es fa
un arc de radi r2 + r3 . Aquests dos arcs es tallen en el punt O3 , centre r3
O3 r2 +
de la circumferència buscada. Cal unir els centres per determinar els

r3
punts de tangència abans de fer la circumferència.

FIG. 32
Circumferència que és tangent a una altra
circumferència de radi r coneixent-ne el punt
de tangència T i un punt A pel qual passa ! FIG. 33-34 Els centres i el punt de tangència de
dues circumferències tangents estan
El centre O1 s’ha de trobar en la prolongació de la recta OT i en la me- en línia recta.
diatriu del segment TA, que és una corda de la circumferència buscada.

T
O1 r1
O1 r1
T
r A r
O

FIG. 33 FIG. 34

Circumferència de radi r1 que passa per un punt A

i que és tangent a una altra circumferència donada
de radi r
– A és exterior a la circumferència donada: ! FIG. 35

Amb centre en O i radi r + r1, es fa un arc de circumferència. Amb

centre en A i radi r1, es traça un arc de circumferència que tallarà
l’arc anterior en el punt O1, centre de la circumferència buscada.

T
r1

r1
r1

O1
r1

O1
r–
r+

r1
r1
r1

r
T A r O A
O

FIG. 35 FIG. 36

– A és interior a la circumferència donada: ! FIG. 36

Amb centre en O i radi r – r1 , es fa un arc de circumferència. Amb

centre en A i radi r1, es traça un arc de circumferència que tallarà
l’arc anterior en el punt O1, centre de la circumferència buscada.

21
 Tangències II

Enllaços
Una de les aplicacions de les tangències són els enllaços, unions de
rectes i arcs que formen una línia contínua.

Enllaç de dues rectes paral·leles mitjançant un arc

B de circumferència ! FIG. 37
La perpendicular comuna a les dues rectes determina el segment AB,
C diàmetre de la semicircumferència que enllaçarà les rectes. Cal tro-
bar el punt mitjà, C, del segment AB per fer l’arc que serà tangent
a les rectes en els punts A i B.
A
FIG. 37 Enllaç de dues rectes r i s que es tallen
mitjançant un arc de circumferència,
donat un punt de tangència T1 ! FIG. 38
Amb centre en el vèrtex A i radi AT1, es fa un arc de circumferència
que determina el punt T2.
Les perpendiculars a les rectes pels punts T1 i T2 es tallaran en el punt
O, centre de l’arc de circumferència de radi OT1, que és tangent a les
rectes en els punts T1 i T2 .

r r

T1 T1

O O

s s
A A
T2 T2
FIG. 38

Enllaç de dues rectes s i t que es tallen mitjançant

un arc de circumferència, donat el radi r ! FIG. 39
Es fan dues rectes, m i n, paral·leles a les donades a una distància
igual al radi r. La intersecció d’aquestes rectes és O, centre de l’arc
tangent. Abans de fer l’arc, cal definir els punts de tangència T1 i T2
fent perpendiculars des del centre O a les rectes s i t.

T1
m
r
O n
r
r
T2
t

FIG. 39

22
 1

Enllaç de dues rectes r i s paral·leles mitjançant

dos arcs del mateix radi donats els punts
de tangència T1 i T2 ! FIG. 40
Es fan perpendiculars a les rectes r i s pels punts T1 i T2 , dins de les
quals han de ser els centres dels arcs tangents.
Es determina el punt mitjà T3 del segment T1T2 . Les mediatrius dels
segments T1T3 i T2T3 tallaran les perpendiculars traçades en els punts
O1 i O2 , centres respectius dels arcs, tangents a les rectes en els
punts T1 i T2 i entre si en el punt T3 .

T1 r T1 r T1 r

O2 O2
T3 T3 T3
O1 O1

s T2 s T2 s T2

FIG. 40

Arcs tangents en els vèrtexs d’una poligonal

donat el centre del primer arc ! FIG. 41
Els punts de tangència d’aquests arcs són els vèrtexs de la poligo-
nal i cadascun dels segments és una corda d’un dels arcs tangents.
AT1 és la corda del primer arc; per tant, el centre d’aquest, O1, es tro-
ba en la mediatriu de AT1. El segon arc, tangent al primer en el punt
T1, té el seu centre, O2 , en la recta que uneix O1 i T1 (els centres i
el punt de tangència estan alineats) i en la mediatriu de la corda
corresponent, T1 – T2 . El centre O3 s’obté amb la intersecció de la rec-
ta O2 – T2 i la mediatriu del segment T2 – T3 .

O4

O2
O1 T1 T3

T2
A
O3 B

FIG. 41

23
 Tangències III

Enllaç d’una recta s amb un arc de circumferència de

radi s1 mitjançant un arc de circumferència de radi r2
– Primer cas: ! FIG. 42

Es fa una paralel·la a la recta s a una distància r2 . Prenent com a

centre O1 i com a radi r1 + r2 , es traça un arc de circumferència que
tallarà la paral·lela anterior en el punt O2, centre de l’arc que enllaçarà
la recta i l’arc donats. Abans de traçar l’arc, cal trobar els punts de
tangència. Fent una perpendicular des del punt O2 fins a la recta
s, es determina T1 i unint els centres O1 i O2 s’obté el punt T2 .

r1 r1
O1 O1 O1

r1

r2 r2
r1 + r1 +

T2
r2

O2

r2
r2 r2 r2 r2

s s s
T1 T1
FIG. 42

– Segon cas: ! FIG. 43

Es fa una paralel·la a la recta s a una distància r2 . Fent centre en

O1 i amb radi r1 – r2 , es traça un arc de circumferència que tallarà
la paral·lela anterior en el punt O2 , centre de l’arc que enllaçarà la
recta i l’arc donats. Abans de traçar l’arc, cal trobar els punts de
tangència. Fent una perpendicular des del punt O2 fins a la recta
s es determina T1 i unint els centres O1 i O2 s’obté el punt T2 .
r2

r1
r1

T2
r1
O2 O2

r2
r 1 – r2 O1 O1
r2 r2 r2
r2
s s s
T1

FIG. 43

24
 1

Corbes tècniques
L’oval, l’ovoide i l’espiral són corbes geomètriques planes formades
per arcs de circumferència tangents entre si.

L’oval ! FIG. 44
L’oval és una corba tancada, plana i convexa, simètrica respecte
de dos eixos que són perpendiculars entre si. Normalment, és for-
mat per quatre arcs de circumferència tangents entre si i iguals dos
a dos, els centres dels quals se situen en els eixos.

C Construcció de l’oval donat l’eix

T 4 T gran AB

Es divideix l’eix AB en tres parts

1 2
A B
3 l’oval.
T T
D
iguals; així s’obtenen els punts 1 i 2,
centres de les circumferències de
radis 1A i 2B. Els punts 3 i 4 són els
centres dels arcs tangents a les cir-
cumferències anteriors que tancaran
FIG. 44

L’ovoide ! FIG. 45
L’ovoide és una corba tancada plana, convexa i simètrica respec- T
te d’un eix, formada per quatre arcs de circumferència tangents en- 3
tre si. Té dos eixos perpendiculars en els quals hi ha situats els T
centres dels arcs.
4 1
Els punts 1, 2, 3 i 4 són els centres dels arcs que formen l’ovoide.

L’espiral ! FIG. 46 T
2
L’espiral és una corba oberta formada per arcs tangents que van
T
augmentant de radi successivament. Hi ha diferents tipus d’espi-
ral. En aquest cas, els centres dels arcs estan situats en els vèr- FIG. 45
texs d’un polígon regular que n’és el nucli.
Per traçar l’espiral, es fan arcs amb centres en els punts 1, 2 i 3
tantes vegades com voltes tingui l’espiral. Els punts de tangència
es troben en les prolongacions dels costats del triangle.

T
1
T
3
2

FIG. 46

25
 R 1 Dibuixa un triangle equilàter i un hexàgon regular inscrits en una circumferència
de 4 cm de radi.

2 Dibuixa un quadrat i un octàgon regular inscrits en una circumferència de 4 cm

de radi.

3 Dibuixa un pentàgon regular inscrit en una circumferència de 4 cm de radi.

4 Dibuixa un decàgon regular inscrit en una circumferència de 4 cm de radi.

5 Dibuixa un dodecàgon regular inscrit en una circumferència de 4 cm de radi.

6 Dibuixa un polígon estrellat de gènere onze i pas tres.

7 Dibuixa un triangle equilàter de 5 cm de costat.

8 Dibuixa un quadrat de 4 cm de costat.

9 Dibuixa un pentàgon regular de 5 cm de costat.

10 Dibuixa un hexàgon regular de 3 cm de costat.

11 Dibuixa un octàgon regular de 2,5 cm de costat.

12 Dibuixa un decàgon regular de 2 cm de costat.

13 Dissenya una rosassa aplicant-hi la construcció de polígons estrellats.

14 Dibuixa un rectangle de costats a = 7 cm i b = 3,5 cm.

15 Dibuixa un rectangle de diagonal d = 8 cm i costat b = 4 cm a partir del costat

i a partir de la diagonal.

16 Dibuixa un rombe de diagonal d = 7 cm i costat c = 4,5 cm.

17 Dibuixa els quadrilàters dels croquis, acotats en centímetres.

D C D C
AB = 10 AB = 10 D C
BC = 5 BC = 5
h DA = 5 CD = 4
45°
h = 4,5 DA = 6,5 AC = 11
A B A B A B

26
 activitats 1

R 18 Dibuixa els triangles dels croquis, acotats en mil·límetres.

60 D

C A

50
D

60°

40

40
70

A C
60 B B

45
C
D

D
50

a
65

60
a

50
40

70 a
a

45°
A A
70 B 75 B

19 Dibuixa la figura del croquis, acotada en mil·límetres.

AB = 50 CD = 50
BC = 50 BD = 65
AC = 60 DE = 20
CE = 40

O1 B
40 E
D

A
C

27
 A 20 Dibuixa les figures del croquis, acotades en mil·límetres. Deixa constància
de totes les operacions i determina amb precisió els punts de tangència.

T2A = 90
O2A = 75

R9
0

T2 20
T3 O2 7

O1
40
50

AB = 40
T
T1

T
B
10

T
T A
T

30°
80

R6 T
T
R9 T
0 T
T
R6
20

R 50
R3

T
0

T
T
100

T
T T
70

T 0
R2
R 30
T
R2
0

T T
80 80

28
 avaluació 1

Copia i respon el qüestionari següent:

1 Què són les rectes notables d’un triangle?

Quin nom tenen?

2 Què és el circumcentre d’un triangle?

3 Què és l’incentre d’un triangle?

4 Què és l’ortocentre d’un triangle?

5 Què és el baricentre d’un triangle?

6 Pot ser un costat d’un triangle més gran que la suma dels altres dos costats?
Per què?

7 On és el centre de la circumferència que inscriu un triangle rectangle?

8 Quant sumen els angles interiors d’un triangle?

9 Què és un paral·lelogram?

10 Quins tipus de paral·lelograms hi ha? Quines són les seves característiques?

11 Què és un trapezi?

12 Què és un trapezoide? Pot tenir un trapezoide les diagonals perpendiculars entre si?

13 Què són les diagonals d’un polígon?

14 Què és un polígon estrellat?

15 Què són el gènere i el pas d’un polígon estrellat?

16 Quina relació es dóna entre la recta tangent a una circumferència i el radi d’aquesta
que passa pel punt de tangència?

17 Quina relació de posició hi ha entre els centres de dues circumferències tangents entre si
i el seu punt de tangència?

18 Quina és la distància entre els centres de dues circumferències tangents exteriors

de radis r1 i r2, respectivament?

19 Quina és la distància entre els centres de dues circumferències tangents entre si

de radis r1 i r2, respectivament, si la de radi r2 és interior a l’altra?

20 Quines són les corbes tècniques?

21 Quina és la definició de cadascuna de les corbes tècniques?

29
En aquesta unitat aprendràs a escriure les mesures en peces senzilles mitjançant
les normes d’acotació. Utilitzaràs el dibuix per fer esbossos i croquis com a part
del procés de creació d’un objecte. Aprofundiràs en el coneixement de la perspectiva
cònica i en el seu ús per representar volums i crear espais arquitectònics.
Les formes tridimensionals
2
 Acotacions

Què és acotar?
Acotar és indicar mesures en un dibuix.
L’acotació ha de ser clara i ha de proporcionar les mesures ne-
cessàries per garantir la comprensió de la peça dibuixada.

Elements bàsics de l’acotació ! FIG. 1

Són els següents:
– Línia de cota.
– Fletxes o extrems de la línia de cota.
– Línies de referència o auxiliars de cota.
– Xifra de cota.

línia de cota amb fletxes cota línia de referència

90

FIG. 1

Normes bàsiques d’acotació

Per acotar correctament, cal tenir en compte unes normes mínimes:
– Un dibuix ha de tenir totes les cotes necessàries perquè no hi ha-
gi cap dubte en interpretar-lo.
12 8 12 12 16
– Cada element s’ha d’acotar una sola vegada.
– Cada cota s’ha de col·locar en la vista que doni una informació més
clara.
– No s’han de posar més cotes de les necessàries per poder inter-
pretar el dibuix.
FIG. 2
– Totes les cotes han d’estar expressades en la mateixa unitat.

Disposició de les cotes

20
Les línies de cota es poden disposar de manera diferent segons con-
8
vingui, però sempre han de ser paral·leles a la magnitud indicada.

Disposició en sèrie ! FIG. 2

Les línies de cota estan l’una a continuació de l’altra i separades

de la peça 8 mm com a mínim.

Disposició en paral·lel ! FIG. 3

4 Les línies de cota estan disposades paral·lelament entre si. Han
12 d’estar prou separades perquè es puguin escriure les xifres de co-
24 ta fàcilment. Com a mesures indicatives, la separació de la peça
de la primera línia ha de ser de 8 mm com a mínim i entre les suc-
FIG. 3
cessives línies de cota hi ha d’haver 5 mm com a mínim.

32
 2

Característiques de les línies de referència

Les línies de referència o auxiliars de cota normalment són perpen-
diculars a l’element que es vol acotar (fig. 4). Però en alguns casos
poden ser obliqües (fig. 5). En qualsevol cas, han de ser paral·leles
entre si. Parteixen de la magnitud acotada i es prolonguen uns 2 mm
per damunt de la línia de cota.

12 8 4 2

FIG. 4 FIG. 5

Disposició de les xifres de cota

Les xifres de cota s’escriuren per sobre de les línies de cota de dalt
a baix i d’esquerra a dreta. Sempre que es pugui, s’escriuran centra-
des i una mica separades de la línia de cota (fig. 6). En cas que sigui
necessari, es pot interrompre la línia de cota per escriure-les (fig. 7). FIG. 8

12 16

0
R4
R 18
12
20

16

42 2
R2 R6
4

FIG. 6 FIG. 7

Posició de les fletxes ! FIG. 8

FIG. 9
Es dibuixen generalment a l’interior de les línies de referència. Si no
hi ha prou espai, es col·loquen per fora. Les fletxes es poden subs-
tituir per punts en alguns casos.

Acotació de radis ! FIG. 9 24

Les línies de cota de radis només porten una fletxa que apunta l’arc
8

12
8

acotat. La fletxa ha d’estar a la part interior de l’arc sempre que si-

gui possible. Si el centre queda fora del dibuix i cal determinar-ne la
12
situació, la línia de cota es fa trencada.
16
8

Acotació de perspectives ! FIG. 10 32 12

16
Les normes generals són les mateixes que les anteriors. Tant les lí-
nies de cota com les de referència es dibuixen paral·leles als eixos
FIG. 10
corresponents, exceptuant les cotes de radis.

33
 El disseny d’un objecte

Les vistes
Una de les aplicacions pràctiques del sistema dièdric és la repre-
sentació d’un objecte des de punts de vista diferents.
La peça es projecta ortogonalment sobre sis plans de projecció, que
són les sis cares d’un cub (fig. 11). Les diferents projeccions reben
el nom de vistes perquè es pot considerar que són el resultat de mi-
rar la peça des de sis punts de vista diferents, considerant els raigs
visuals perpendiculars a cadascuna de les cares del cub.
En desplegar-se les cares del cub, les diferents vistes queden situades
de la manera següent:

FIG. 11

vista inferior

perfil dret alçat principal perfil esquerre

o vista lateral dreta o vista frontal o vista lateral esquerra alçat posterior

planta
o vista superior

En les vistes, les altures, les amplades i les profunditats es corres-

ponen. En cadascuna de les diferents vistes han de quedar repre-
sentades totes les arestes de la peça dibuixada. Les arestes que
queden amagades reben el nom d’arestes ocultes i es representen
amb una línia discontínua.
Normalment, només són necessàries la vista frontal o alçat, la vis-
ta superior o planta i una vista lateral o perfil (fig. 12). Es parteix de
l’alçat principal i la planta, i després s’escull el perfil que doni una infor-
mació més clara de la peça.

alçat perfil

planta
FIG. 12

34
 2

El procés projectual
En el disseny industrial i arquitectònic, en el procés de creació d’un ob-
jecte o un edifici, el dibuix és una eina imprescindible, des dels primers
esbossos, passant pels croquis i acabant pels dibuixos tècnics que do-
nen les dades necessaris per a la seva fabricació o la seva construcció.

L’esbós ! FIG. 13

L’esbós és el dibuix que plasma la primera idea. És un dibuix fet

a mà alçada que es pot anar modificant tantes vegades com sigui
necessari fins a obtenir la forma definitiva.

El croquis ! FIG. 14 FIG. 13

El croquis a mà alçada és el pas intermedi entre l’esbós i la re-
presentació tècnica. Es pot fer en un paper pautat i es poden in-
dicar les mesures principals mitjançant les acotacions.

El prototip ! FIG. 15

Es poden fer diferents models en volum, o prototips, de l’objec-

te dissenyat per acabar de definir la idea. Els prototips poden ser
de la mateixa grandària que l’original o fets a escala.
De vegades el prototip serveix per presentar al consumidor noves
tendències en disseny o tecnologia i mesurar la seva resposta. Pot-
ser el model definitiu no serà igual al prototip.

FIG. 14

Eco 2000, automòbil prototip de Citroën

Les dades tècniques ! FIG. 16

Les tres vistes acotades proporcionen les mesures necessàries per

a la fabricació de l’objecte.

FIG. 15
1
15

15
1

Acotat en centímetres
15

Tots els gruixos són d’1 cm

CADIRA DE JOGUINA
Material: fusta

FIG. 16

35
 El disseny arquitectònic

Les acotacions en arquitectura ! FIG. 17

Les acotacions en els plànols i els dibuixos d’arquitectura tenen al-
gunes característiques diferents respecte de les acotacions del dis-
seny industrial:
– Les extremitats de la línia de cota són uns traços curts que formen
45° en sentit horari respecte de les línies de referència i són una
mica més gruixuts que la línia de cota.
– Les línies de referència es dibuixen lleugerament distanciades del
contorn de l’element acotat.
– Les línies de contorn no es poden utilitzar com a línies de cota, però
sí com a línies de referència.
– Les línies de cota es poden tallar si cal.

línia de referència
cota
100

línia de cota amb extremitats

1000

400
1400

FIG. 17

La planta de cotes
En la planta de cotes hi ha indicades totes les mesures de la planta
necessàries per dur a terme un projecte. Normalment, és inevitable
que les línies de cota es tallin.

Planta de cotes

36
 2

El dibuix en el projecte arquitectònic

En la projecció d’un edifici o un espai arquitectònic, el dibuix ocupa
una part important i necessària per elaborar els diferents tipus de plà-
nols (de situació, de cotes, de distribució, de cobertes, de fonaments,
etc.), els dibuixos de les façanes, les seccions i els esbossos fets a
mà alçada.

L’esbós
Els esbossos són necessaris per fer-se una idea ràpida del que serà
l’obra definitiva. L’esbós permet fer els canvis necessaris a partir
de la idea inicial.

Perspectiva interior. J. Portero

Les vistes
L’aplicació de les vistes en un projecte arquitectònic queda reflectida
en els diferents tipus de plantes o vistes superiors i en els alçats
de les façanes.

Alçat principal Alçat lateral dret

Planta de distribució.
Projecte d’habitatge unifamiliar. J. Castillo (1981)

37
 Perspectiva cònica I
Tipus de perspectives
Segons la posició que adopin els ob-
jectes respecte del pla del quadre, la
perspectiva cònica pot ser de tres
tipus:
P ge, la superfície sobre la qual es fa el dibuix.
Frontal o d’un punt de fuga
F F’
Obliqua o de dos punts de fuga
F F’
F’’
De tres punts de fuga
38
La imatge perspectiva
La imatge perspectiva d’un objecte és la intersecció amb un pla de
projecció dels raigs projectants (raigs visuals) que van des d’un
centre de projecció (punt de vista) fins a l’objecte real (fig. 18).
Elements de la perspectiva cònica
Els elements de la perspectiva cònica són els següents:
– El pla del quadre (PQ): és el pla sobre el qual es projecta la imat-
– El punt de vista (V): és el punt on se situa l’ull de l’espectador.
– La línia de l’horitzó (LH): és la intersecció amb el pla del quadre d’un
pla horitzontal que passa pel punt de vista.
– El punt principal (P): és la intersecció amb el pla del quadre del raig
visual perpendicular a aquest.
– La distància principal: és la distància que hi ha entre el punt de vis-
ta i el pla del quadre.
– El pla geometral o pla del sòl (PG): és el pla del terra, el pla horit-
zontal sobre el qual se suposa l’espectador i on se situen els ob-
jectes que descansen sobre el terra.
– La línia de terra (LT): és la recta intersecció del pla del quadre amb
el pla geometral.
– El punt de fuga d’una recta: és la representació del punt més allu-
nyat de la recta o punt límit.
– Els punts mètrics: són els punts que serveixen per posar mesures
sobre les rectes que no són paral·leles al pla del quadre.
– Els punts de distància (D): són els punts mètrics de les rectes per-
pendiculars al quadre. Són els punts de fuga de totes les rectes ho-
ritzontals que formen 45° amb el pla del quadre.
PQ
LH
D’
P
V
D
LT PG
FIG. 18
 2

Posicions de les rectes

P
Les rectes poden adoptar posicions diferents respecte del pla del qua-
dre (PQ):
– Les rectes perpendiculars al quadre fuguen al punt P. És a dir, to-
tes les rectes que formen 90° amb el PQ (que són paral·leles en-
tre si) convergeixen en el punt P (fig. A).
– Si les rectes paral·leles al quadre són paral·leles entre si, també són
FIG. A
paral·leles en la perspectiva. Les rectes verticals són verticals en
la perspectiva (fig. B). P

– Totes les rectes paral·leles entre si tenen un mateix punt de fuga.

Totes les rectes horitzontals, excepte les que són paral·leles al qua-
dre, tenen el punt de fuga en la línia de l’horitzó (fig. C).
– Les rectes horitzontals que formen 45° amb el pla del quadre fu-
guen als punts de distància (D) (fig. D).
FIG. B

Dibuix d’un quadrat en perspectiva cònica

frontal ! FIG. 19 F F’

La diagonal del quadrat, que fuga a D, en determina la profunditat.

D P D’ D P D’ D P D’

FIG. C

costat
del quadrat

FIG. 19
x

Dibuix d’un quadrat en perspectiva cònica 45°

obliqua ! FIG. 20 x

Per traslladar magnituds a rectes horitzontals que no fuguin a P, cal V

utilitzar els punts mètrics corresponents, m i m’.

La magnitud x corresponent al costat del quadrat, situada frontalment,
es trasllada a les rectes mitjançant els seus punts mètrics, m i m’,
respectivament. El punt m, que és el mètric de totes les rectes que D P D’

fuguen a F, s’obté per mitjà de la intersecció amb la LH d’un arc de

circumferència de centre F i radi FV. El punt m’, que és el mètric de
totes les rectes que fuguen a F’, s’obté per mitjà de la intersecció amb x

la LH d’un arc de circumferència de centre F’ i radi F'V.

x
Totes les rectes que fuguen al punt F són perpendiculars a les rec-
tes que fuguen al punt F’. FIG. D

Per traslladar mesures sobre rectes

V V V que fuguin a P, s’utilitzen els punts de
90° 90° 90°
distància D i D’.
F m’ P m F’ F m’ P m F’ F m’ P m F’ La recta que fuga al punt P és per-
pendicular al pla del quadre i la que
fuga a D forma 45° amb el pla del
costat costat
quadre. La magnitud x situada fron-
del quadrat del quadrat
talment es trasllada a la recta mit-
FIG. 20
jançant el punt de distància D.

39
 Perspectiva cònica II

Dibuix de la perspectiva cònica frontal a partir

del dièdric ! FIG. 21
Les mesures corresponents a les altures, les amplades i les pro-
funditats se situen en primer terme. Les altures i les amplades es tras-
lladen a la profunditat corresponent mitjançant rectes paral·leles
que fuguen a P. Les mesures en rectes que fuguen a P es traslladen
per mitjà dels punts de distància D.

D’ P D a
a
a

a b
a b
a b
c b b b c

FIG. 21

Dibuix de la perspectiva cònica obliqua a partir

del dièdric ! FIG. 22
El fet de considerar la figura inscrita en un prisma en facilita la
construcció.

V
60° 30°
e

F' m P m' F

e
c
e a b
d c a b

FIG. 22

Perspectiva de la circumferència ! FIG. 23

La perspectiva d’una circumferència és una el·lipse. A partir de la cir-
cumferència inscrita en un quadrat, cal transportar a la perspectiva
vuit punts per dibuixar l’el·lipse.

D P F m’ m F’

D P

FIG. 23

40
 2

Perspectiva d’interiors ! FIG. 24

Les parets de l’habitació són les cares d’un prisma vist des de l’interior.

D P D’ P

Frontal

F F' F F

Obliqua
FIG. 24

Els arquitectes i els interioristes utilitzen la perspectiva cònica fron-

tal o obliqua per donar una imatge aproximada del que serà l’obra
construïda.

Perspectiva interior. Projecte d’una escola de dansa. J. Portero

41
 A 1 Acota aquestes peces en perspectiva. Per fer-ho, mesura amb el regle
les magnituds necessàries. Fes un croquis a mà alçada de les figures
i situa-hi les cotes necessàries per a la seva interpretació correcta.

A 2 Fes la planta i els quatre alçats de les figures següents.

El punt A sempre ha de ser a l’esquerra en l’alçat principal.

42
 activitats 2

R 3 Dibuixa la perspectiva cònica frontal de les figures següents, donades en dièdric,

utilitzant els punts de distància (D i D’):

A 4 Dibuixa la perspectiva cònica obliqua de les figures següents mitjançant

els punts mètrics:

A B

43
 R 5 Dissenya una joguina senzilla perquè pugui ser construïda fàcilment.
– Fes diferents esbossos a mà alçada,
amb llapis. Fes proves amb colors diferents.
– Dibuixa les vistes que creguis convenients:
planta, alçat i perfil; planta i alçat; o alçat
i perfil.
– Acota les vistes. Recorda que cada magnitud
només es pot acotar una vegada.
– Fes una perspectiva isomètrica de la joguina
en un full pautat.
– Especifica amb quin material es farà la joguina definitiva.
– Fes-ne un prototip amb el material que creguis convenient.

A 6 Inventa un objecte tridimensional format per cinc peces en forma de prisma recte
de base rectangular amb les mides que creguis convenients.
– Fes el dibuix de la peça resultant en planta, alçat i perfil.
– Acota les vistes. Recorda que cada magnitud només es pot acotar en una
de les vistes.
– Dibuixa l’objecte a mà alçada en perspectiva isomètrica en un full pautat.
– Construeix l’objecte dissenyat. Pots utilitzar materials i colors diferents. La peça
dissenyada ha de ser estable i s’ha de poder col·locar tant sobre una superfície
horitzontal com vertical.

A 7 Suposa que has de projectar una ludoteca d’un centre cívic en un terreny
de 25 m x 20 m.
Has de dibuixar una planta de distribució: cal que hi situïs els envans, les portes,
les finestres, les terrasses o zones enjardinades, si cal, i el mobiliari.
– Fes una llista dels elements imprescindibles pel que fa a espais, instal·lacions, etc.
– Informa’t sobre els requisits que ha de complir una ludoteca: visita altres ludoteques
del teu barri, fes enquestes per saber si les instal·lacions actuals satisfan
les necessitats dels usuaris, etc.
– Aporta idees noves: sala de projeccions, espai amb instruments musicals, etc.
– Fes esbossos amb diferents possibilitats de distribució en un full mil·limetrat.
Fes anotacions en el dibuix per aclarir o justificar allò que consideris necessari.
– Dibuixa amb el regle i els escaires l’opció que consideris millor a escala 1:100.
Utilitza només el llapis.
– Dibuixa els alçats de les quatre façanes.
– Fes una perspectiva cònica obliqua de l’edifici en què se’n vegi la façana principal.
– Dibuixa tres perspectives interiors de la ludoteca que has dissenyat.
Tria els punts de vista que descriguin millor la idea que vols comunicar.
Fes-ho a mà alçada. Procura que el traç sigui net i segur.
– Tria una de les perspectives anteriors i dibuixa-la a mà alçada amb un retolador
de punta fina. Després, acoloreix el dibuix suaument amb llapis de color.
– Fes una maqueta de la ludoteca a escala 1:50; suposa que està seccionada a 1,5 m.
Per fer els envans, pots utilitzar cartó ploma.

44
 avaluació 2

Copia i respon el qüestionari següent:

1 Què vol dir acotar?

2 Quins són els elements bàsics de l’acotació?

3 Quines són les normes bàsiques de l’acotació?

4 Quines són les dues disposicions bàsiques de les línies de cota?

5 Com han de ser les línies de referència entre si?

6 On han d’estar situades les fletxes d’una acotació?

7 Quina ha de ser la disposició de les xifres de cota?

8 Com es diuen les sis vistes projectades en les cares del cub?

9 Què és un esbós?

10 Què és un prototip?

11 Què és un croquis?

12 Quines característiques particulars tenen les acotacions en arquitectura?

13 En perspectiva cònica, què és el pla del quadre (PQ)?

14 Què és el punt de vista (V)?

15 Què és el punt principal (P)?

16 Què és el pla geometral (PG)?

17 Què són els punts mètrics?

18 Què són els punts de distància (D i D’)?

19 Segons la posició dels objectes respecte del pla del quadre, de quins tipus pot ser
la perspectiva cònica?

20 On fuguen les rectes que són perpendiculars al pla del quadre (PQ)?

21 Quin angle formen amb el pla del quadre les rectes que fuguen als punts de distància
D i D’?

22 On tenen el punt de fuga les rectes horitzontals que no són paral·leles al pla del quadre?

23 Dues rectes paral·leles entre si, quan són paral·leles en perspectiva?

24 Quina figura geomètrica és una circumferència en perspectiva?

45