8

Objectius
En aquesta quinzena aprendrs a:

Rectes i angles en el pla

Abans de comenar 1. Rectes. Paralleles i perpendicularspg. 112 El pla Punts i rectes Recta, semirecta i segment Propietats de la recta Posicions relatives Parallelisme Perpendicularitat 2. Mediatriu dun segment.................. pg. 119 Definici de mediatriu Construcci de la mediatriu Simetria 3. Angles. Classificaci i mesura ......... pg. 122 Definici Tipus d'angles Relacions entre angles Mesura d'angles Sistema sexagesimal 4. Bisectriu dun angle ....................... pg. 123 Definici de bisectriu Construcci de la bisectriu 5. Operacions amb angles .................. pg. 124 Suma d'angles Resta d'angles Multiplicaci per un nmero Divisi d'un angle per un nmero Operacions en sexagesimal Exercicis per practicar Per saber-ne ms Resum Autoavaluaci Activitats per enviar al tutor

Conixer els elements fonamentals del pla. Conixer les rectes i les seves propietats. Manipular rectes i d'altres elements relacionats amb elles. Conixer els diferents tipus d'angles. Conixer les propietats i les relacions entre angles. Mesurar i realitzar operacions bsiques amb angles. Utilitzar recursos per resoldre problemes senzills de geometria plana

MATEMTIQUES 1r ESO

109

110

MATEMTIQUES 1r ESO

Rectes i angles en el pla

Abans de comenar
Investiga
El billar s un joc en el que intervenen molts dels elements de la geometria plana (punts, rectes, angles, simetries ...). Observa en l'escena de la dreta como es pot calcular la trajectria correcta per tocar la bola vermella rebotant abans en una o en dues bandes.
En un tir directe apuntem a la bola vermella. Si volem tirar a banda, nhi ha prou amb collocar una altra taula de billar imaginria al costat de la nostra, que contengui una bola vermella tamb imaginria. Aquesta bola imaginria s a la que apuntarem.

BOLES IMAGINRIES

TAULES IMAGINRIES

En un tir a dues bandes quadrupliquem la nostra taula per obtenir una taula real i tres imaginries. Apuntant a la bola de la taula que est a la cantonada superior dreta, aconseguim donar a la vermella, tocant abans en dues bandes. Les rectes, punts, simetries, angles i altres elements geomtrics sn la base del joc del billar. MATEMTIQUES 1r ESO 111 I de moltes altres coses!

Rectes i angles en el pla

1. Rectes. Parallelisme i perpendicularitat

El pla
Des dels inicis de la histria, l'sser hum ha intentat representar el seu entorn visual dibuixant els objectes i figures que l'envolten. Per aix ha necessitat tenir alguna superfcie sobre la que dibuixar punts, lnies, cercles o d'altres figures. Des dels petroglifs esculpits en pedra a les pintures renaixentistes o als moderns plans utilitzats en l'arquitectura o l'enginyeria, disposem d'innombrables exemples de representacions elaborades sobre superfcies ms o menys planes. El pla s, per tant, un objecte que cobra importncia en la geometria, ja que ens permet representar figures sobre ell.
No s difcil gaudir de la geometria de manera espontnia. s suficient percebre la forma dels objectes amb esperit observador per descobrir tot tipus delements geomtrics en el nostre entorn ms proper. I la geometria ens proporciona, a ms a ms, una font inesgotable dinformaci til.

Punts i rectes
Dins del pla diferenciem dos elements fonamentals, tal i com Euclides, considerat com el primer gran matemtic de la histria, els va definir: el punt i la recta. Aix, podem identificar una estrella com un punt en el firmament, el rastre deixat per un avi com una recta, i el tauler de la nostra taula de treball com un pla. s tot el que ens fa falta per comenar a "fer geometria".

Quan observem la via del tren, amb els seus dos rails parallels que acaben per unir-se en linfinit!, obtenim una valuosa informaci sobre la distncia, de la que no en disposarem si veissim els rails com realment sn, s a dir, parallels.

Punt: s all que no t ni longitud ni amplada. Recta: s all que t longitud, per no amplada.

Prova a buscar tota classe dobjectes i propietats geomtriques al teu voltant. Segurament et sorprendran en moltes ocasions.

112

MATEMTIQUES 1r ESO

Rectes i angles en el pla

Recta, semirecta i segment
Considerem dos punts diferents sobre el pla i els unim mitjanant una lnia. Hi ha evidentment moltes maneres de fer-ho, per n'hi ha una que s la ms curta entre totes les possibles. A aquesta lnia ms curta que uneix dos punts l'anomenem segment. Si designem els dos punts amb les lletres A i B, designarem AB al segment que els uneix. Aix, A i B passen a ser els extrems del segment. Si prolonguem el segment indefinidament per tots dos extrems, obtenim una recta. Si prolonguem el segment AB noms per un dels seus extrems (B per exemple) obtenim una semirecta. En aquest cas direm que el punt A s l'origen d'aquesta semirecta.

Entre totes les diferents possibilitats que hi ha per unir dos punts, el segment s especial, per ser el cam ms curt.

Propietats de la recta
Tornant a Euclides, existeixen algunes propietats de la recta que, malgrat la seva senzillesa, resulten absolutament essencials per la geometria. Aquestes en sn algunes:

Tota recta divideix el pla en dues regions. Cada una delles s un semipl.

1a) Donats dos punts diferents en un pla, existeix una nica recta que els uneix. 2a) Tota recta divideix el pla en dues regions, anomenades semiplans.

Si un punt no pertany a la recta, aleshores estar en algun dels dos semiplans determinats per aquesta recta.

Donats dos punts diferents en un pla, existeix una nica recta que els uneix.

MATEMTIQUES 1r ESO

113

Rectes i angles en el pla

Posicions relatives
Dibuixades dues rectes sobre un pla, poden donar-se tres situacions diferents. Poden estar les dues rectes superposades una sobre l'altra. En aquest cas s impossible distingir-les; sn, en definitiva, una mateixa recta. Es diu que les dues rectes sn coincidents. En cas que les dues rectes siguin diferents, pot ser que no arribin a tocar-se mai (sn rectes paralleles), o b que es toquin en algun punt (sn rectes secants). En aquest darrer cas, el punt on es tallen s nic.

Rectes secants
Es tallen en un punt.

Dues rectes sn paralleles si no es tallen en cap punt. Dues rectes sn secants si es tallen en un nic punt.

Parallelisme
Ja sabem que dues rectes sn paralleles si no tenen cap punt en com i, com a conseqncia del seu fams 5 postulat, Euclides va afirmar que per qualsevol punt exterior a una recta es pot traar una nica recta parallela a ella. Aix podem traar paralleles a una recta, fent servir un regle i un comps. El mtode s el que es descriu en la escena que hi ha al costat. D'acord amb el nostre Euclides, el parallelisme s un dels conceptes bsics de la geometria. Per aquest motiu, la geometria que estem descobrint rep el nom de "geometria euclidiana".

Per qualsevol punt exterior a una recta es pot traar una nica recta parallela a ella.

114

MATEMTIQUES 1r ESO

Rectes i angles en el pla

Perpendicularitat
Dues rectes que es tallen en un punt, divideixen el pla en quatre regions. Quan les quatre regions en qu queda dividit el pla tenen la mateixa amplitud, diem que les dues rectes sn perpendiculars. Donada una recta i un punt sobre ella, existeix una nica recta que cont aquest punt i s perpendicular a la recta. Disposem dun mtode per traar perpendiculars fent servir regle i comps. rectes

Recta que passa per C i s perpendicular a r

Dues rectes sn perpendiculars si divideixen el pla en quatre regions d'igual amplitud.

EXERCICIS resolts
1.
Traa tres rectes diferents que continguin un punt A. Quantes rectes ms pots traar que passin por aquest punt?
Sol Per un punt es pot traar un nombre infinit de rectes diferents.

2.

Traa dues rectes diferents que continguin a la vegada dos punts A i B. s aix possible? Explica-ho amb les teves prpies paraules.
Sol Per dos punts diferents noms s possible traar una recta.

3.

s possible traar una recta que contingui als tres punts A, B i C? Com sha de situar els tres punts per tal que es pugui traar una recta que ls contengui?
Sol No s possible en quest cas, perqu per tres punts diferents es pugui traar una recta sempre que estiguin alineats.

4.

Representa el segment AB, una semirecta amb origen en C, una semirecta amb origen en D i que contengui el punt B, una recta que passi per A i una recta que passi per A i per C.
Sol Revisa la pgina Recta, semirecta i segment.

5.

Traa la recta r que uneixi els punts A i B. Representa els punts segents: un punt, diferent de A i de B, que pertanyi a la recta; dos punts que no pertanyin a la recta i que estiguin situats en diferents semiplans.
Sol Revisa la pgina Propietats de la recta.

6.

Indica si les rectes segents sn coincidents, paralleles o secants.

Sol Les rectes r i s sn paralleles. La recta t s secant amb r i amb s.

MATEMTIQUES 1r ESO

115

Rectes i angles en el pla

EXERCICIS resolts
7.
Representa en la teva llibreta dues rectes paralleles i una altra secant a la recta r.
Sol Revisa la pgina Posicions relatives.

8.

Traa una recta parallela a r i una altra parallela a s. Quina figura formen els punts de tall de les quatre rectes?
Sol Formen un parallelogram.

9.

Fent servir un regle i un comps, traa una recta parallela a r que passi pel punt C.
Sol Revisar la pgina Parallelisme.

10.

En la figura de lexercici anterior traa una nova recta parallela a r. Com sn entre si les dues rectes traades?
Sol Les tres rectes sn paralleles.

11.

Fent servir un regle i un comps, traa una recta s que sigui perpendicular a r i que passi pel punt C.
Sol Revisar la pgina Perpendicularitat.

12.

Sobre la recta s construda en lexercici anterior, marca un punt D que no estigui en r i traa una altra recta perpendicular a s que passi pel punt D. Quina relaci existeix entre la recta r i aquesta ltima que acabes de representar?
Sol Sn paralleles.

13.

Traa tres rectes perpendiculars a la recta r. Com sn entre si aquestes tres rectes?
Sol Totes les rectes perpendiculars a r sn paralleles entre si.

Aqu tens exemples de traat amb regle i comps. En les pgines corresponents disposes dun vdeo en el qual es mostren ambdues construccions.

Parallela per un punt

Perpendicular per un punt

116

MATEMTIQUES 1r ESO

Rectes i angles en el pla

2. Mediatriu dun segment

Definici de mediatriu
Donats dos punts A i B, podem construir el segment AB que els uneix. S'anomena mediatriu del segment AB a la recta que s perpendicular a aquest segment i que passa pel seu punt mig. La mediatriu divideix el segment AB en dos segments d'igual longitud. La recta mediatriu t una important propietat: la distncia de qualsevol punt d'aquesta recta a cada un dels dos extrems del segment AB s la mateixa. La mediatriu s perpendicular al segment AB i el divideix en dos parts iguals.

Construcci de la mediatriu
Anem a construir la mediatriu d'un segment fent servir, com en casos anteriors, el regle i el comps.

Per fer-ho, representa dos punts i traa el segment que els uneix fent servir el regle. Colloca el comps sobre un dels extrems del segment i obre'l de manera que coincideixi amb l'altre extrem. Traa aix una circumferncia. Fes la mateixa operaci situant el comps sobre l'altre extrem. Ara uneix els punts on es tallen les dues circumferncies que acabes de traar. El nou segment s perpendicular a l'inicial i si el prolongues obtindrs la recta mediatriu que cercaves.

Mediatriu dun segment

MATEMTIQUES 1r ESO

117

Rectes i angles en el pla

Simetria
Donada una recta i un punt C que no pertanyi a ella, anem a buscar un altre punt C' amb la condici que la recta sigui la mediatriu del segment CC'. Aquest punt C' s'anomena simtric de C i la recta s'anomena eix de simetria. Aquest tipus de simetria s'anomena reflexi i es pot aplicar a qualsevol figura geomtrica. Per fer-ho representem els simtrics de tots els vrtexs de la figura original i obtenim aix una altra figura simtrica a la primera.

La reflexi produeix figures simtriques de manera similar a com ho fa un mirall.

Simtric dun punt

EXERCICIS resolts
14.
Amb regle i comps traa el segment AB i la seva mediatriu.
Sol Revisa la pgina Construcci de la mediatriu.

15.

Sobre la mediatriu traada en lexercici anterior, marca un punt qualsevol i mesura la distncia entre aquest punt i els dos extrems del segment inicial. Qu observes en el resultat obtingut?
Sol La distncia de qualsevol punt de la mediatriu a un o altre extrem del segment s la mateixa.

16.

Traa el segment que uneix els punts A i B. Localitza els punts simtrics de A i B respecte de la recta r i uneix-los mitjanant un segment. Quina relaci existeix entre els dos segments?
Sol Sn segments simtrics respecte de la recta r i la seva longitud s la mateixa.

17.

Realitza el mateix exercici anterior, a partir del triangle de vrtexs A, B i C. Qu sobt?

Sol La figura obtinguda s un altre triangle simtric a loriginal.

18.

Representa la figura simtrica de la que apareix a continuaci.

Sol Revisa la pgina Simetria.

118

MATEMTIQUES 1r ESO

Rectes i angles en el pla

3. Angles. Classificaci i mesura

Definici dangle
Pensa en un pla sense vores, o el que s el mateix, illimitat. Representa un punt A i traa dues semirectes amb origen en aquest punt. Anomenarem vrtex al punt A i costat a cada una de les dues semirectes. El pla queda aix dividit en dues regions que comparteixen el vrtex i els costats. Cada una d'aquestes regions s'anomena angle. Resulta evident que les dues regions poden tenir diferent mesura. Anomenarem amplitud de l'angle a la mesura de cada una d'elles. En relaci a l'amplitud, identificarem diferents tipus d'angles, establirem relacions entre ells i els mesurarem. Anomenem angle a cada una de les dues regions en que queda dividit el pla en traar dues semirectes amb el mateix origen.

AGUT

Tipus dangles
Per la seva amplitud, classifiquem els angles en:

RECTE

OBTS

Angle recte: s el comprs entre dos semirectes perpendiculars. Angle pla: s el que resulta en traar dues semirectes amb el mateix origen per amb sentit oposat. Angle nul: s el que resulta en traar dues semirectes amb el mateix origen i idntic sentit.

Per comparaci amb langle recte: Un angle s agut si t menys amplitud que l'angle recte. s obts si t ms amplitud que un recte i menys que un pla. Por comparaci amb langle pla: Un angle s convex si s de menor amplitud que l'angle pla. s cncau si la seva amplitud s ms gran que la de l'angle pla.
MATEMTIQUES 1r ESO

119

Rectes i angles en el pla

Relacions entre angles
Dos angles sn consecutius si tenen el vrtex i un costat en com, i iguals si tenen la mateixa amplitud. Anomenem complementaris a dos angles si sn consecutius i equivalen a un recte. Anomenem suplementaris a dos angles si sn consecutius i equivalen a un pla. Dues rectes que es tallen en un punt determinen quatre angles que sn iguals dos a dos. En aquest cas diem que els parells d'angles de la mateixa amplitud sn oposats pel vrtex.
Angles complementaris

Dos angles complementaris equivalen a un recte. Dos angles suplementaris equivalen a un pla.

Angles suplementaris

Mesura d'angles
Per mesurar l'amplitud d'un angle farem servir com a unitat el grau, representat pel smbol "". Assignem a l'angle nul una amplitud de 0 i a l'angle recte una amplitud de 90.

Dos angles rectes equivalen a un pla, que tindr, per tant, una amplitud de 180. I quatre angles rectes (o dos plans) ocupen tot el pla, i tindran una amplitud de 360. La resta dels angles es mesuraran per comparaci amb aquests. Per exemple, si dividim un recte en dos angles iguals, obtindrem dos angles de 45. Si dividim un recte en tres parts iguals, obtindrem tres angles de 30. 100

Si dividim una circumferncia en 360 parts iguals obtenim la unitat de mesura dels angles: el grau.

120

MATEMTIQUES 1r ESO

Rectes i angles en el pla

Sistema sexagesimal
Per mesurar l'amplitud d'angles amb ms precisi s'utilitza el sistema sexagesimal. Aquest sistema consisteix en dividir un grau en 60 parts iguals. Cada una d'aquestes divisions s'anomena "minut", de manera que cada grau cont 60 minuts. D'igual manera, cada minut es divideix en 60 parts iguals obtenint un "segon", amb la qual cosa tenim l'equivalncia:

1 grau = 60 minuts = 3 600 segons

Fent servir aquest sistema de mesura direm, per exemple, que l'amplitud d'un angle s 25 graus, 31 minuts i 7 segons, i ho escriurem aix:

25 31' 7'' EXERCICIS resolts

19. Indica sobre la figura el vrtex, els costats i els angles que sobserven.
Sol Revisa la pgina Definici dangle.

20.

Indica sobre la figura si aquests angles sn aguts, rectes, obtusos o plans.

Sol Langle a s pla, b s agut, c s recte i d s obts.

21.

Representa, utilizant els instruments de dibuuix, un angle recte, un angle pla, un angle nul, un angle agut, un angle obts, un angle cncau i un angle convex.
Sol Revisa la pgina Tipus dangles.

22.

Representa sobre el vrtex B un angle igual al que apareix en la figura.

Sol Construeix sobre el punt B dues semirectes paralleles a cada un dels costats de langle original.

23.

Representa sobre el vrtex B un angle igual a langle DEF i que sigui consecutiu a langle ABC.
Sol Utilitza el transportador dangles.

MATEMTIQUES 1r ESO

121

Rectes i angles en el pla

EXERCICIS resolts
24. Indica quins dels angles que apareixen en la figura sn complementaris i quins suplementaris.
Sol Sn complementaris els angles de 37 i 53 perqu sumen un recte; sn suplementaris els angles de 105 i 75 perqu sumen un pla.
105

25.

Assenyala en la figura els angles que tenen la mateixa amplitud. Quin nombre reben aquests angles?
Sol Diem que sn iguals els angles que tenen la mateixa amplitud. En la figura, els angles a i e sn iguals (sn rectes) i els angles b i d tamb sn iguals.

26.

Representa, utilizant els instruments de dibuix, els angles de les amplituds segents: 30, 60, 90, 45, 10, 135 i 240.
Sol Revisa la pgina Mesura dangles.

122

MATEMTIQUES 1r ESO

Rectes i angles en el pla

4. Bisectriu dun angle

Definici de bisectriu
Agafem un angle de vrtex A i costats m i n. Tracem una nova semirecta amb origen A i que divideixi l'angle en uns altres dos que siguin iguals. Aquesta semirecta rep el nom de bisectriu de l'angle. La bisectriu t la propietat segent: qualsevol punt de la bisectriu est a igual distncia dels dos costats de l'angle. La bisectriu d'un angle el divideix en dos angles iguals.

Construcci de la bisectriu
Els instruments bsics de la geometria permeten traar la bisectriu d'un angle. plana

Traa dues semirectes amb un mateix origen, que ser el vrtex A de l'angle. Colloca el comps sobre A i traa un arc de circumferncia que talli els dos costats, en els punts B i C. Traa dos arcs ms, un de centre B i radi C i el segon amb centre C i radi B. Uneix finalment el vrtex A amb el punt on es tallen els dos arcs que acabes de traar i obtindrs la bisectriu de l'angle.

Bisectriu dun angle

EXERCICIS resolts
27. Indica sobre la figura quina s la bisectriu dels angles representats. Sol 28. Les bisectrius sn respectivament. les rectes b, d i f,

Traa sobre la figura la bisectriu de langle representat. Sol Revisa la pgina Construcci de la bisectriu.

29.

Traa les bisectrius dels dos angles consecutius que apareixen en la figura. Quina relaci guarden entre si aquestes dues bisectrius? Sol Si els angles sn suplementaris, com en aquest cas, les dues bisectrius sn perpendiculars entre si.

MATEMTIQUES 1r ESO

123

Rectes i angles en el pla

5. Operacions amb angles

Suma dangles
Dos o ms angles es poden sumar per formar-ne un altre. L'operaci suma d'angles es pot realitzar grficament o analticament. La suma grfica es realitza collocant els angles en posici de consecutius, s a dir, compartint el vrtex i un costat, per aix obtenir un altre angle que els compren a tots dos. Analticament, l'operaci s'efectua sumant les amplituds dels angles i aix s'obt l'amplitud de l'angle resultant.

EXEMPLE

138 + 97 = 235
La suma analtica d'angles es realitza sumant les amplituds de cada un d'ells.

Resta d'angles
La resta o diferncia d'angles es pot fer, com passa amb la suma, de dues formes, grfica i analtica. Grficament, n'hi ha prou collocant els dos angles de manera que comparteixin el vrtex i un costat. Aix, l'angle ms gran compren el menor, i l'excs s la diferncia entre tots dos. La resta analtica es realitza restant l'amplitud de l'angle ms petit de la del ms gran.

Per restar analticament dos angles calculem la diferncia entre l'angle ms gran i el ms petit.

EXEMPLE

253 166 = 87

124

MATEMTIQUES 1r ESO

Rectes i angles en el pla

Multiplicaci per un nmero
Multiplicar un angle per un nmero natural equival a sumar l'angle amb ell mateix tantes vegades com indica el nmero. Per multiplicar grficament un angle per un nmero natural n'hi ha prou collocant l'angle en posici de consecutiu amb ell mateix tantes vegades com indica el nmero. L'operaci analtica de multiplicar es realitza multiplicant el nmero per l'amplitud de l'angle.
EXEMPLE

7 46 = 322

Per multiplicar analticament un angle per un nmero natural multipliquem el nmero per l'amplitud de l'angle corresponent.

Divisi per un nmero

La divisi d'un angle per un nmero natural s una operaci que consisteix en separar l'angle en tantes parts iguals com ens indica el nmero. La divisi es realitza de forma analtica dividint l'amplitud de l'angle entre el nmero natural corresponent. La divisi grfica resulta ms complexa, perqu no sempre es pot fer amb regle i comps. Aix passa, per exemple, amb la divisi d'un angle en tres parts iguals (el fams problema de la trisecci de l'angle), impossible per a la majoria dels angles. En canvi, sempre s possible calcular la divisi d'un angle en dues parts iguals grficament, cosa que ja hem fet quan vam aprendre a traar la bisectriu d'un angle.

EXEMPLE

253 : 11 = 23

En el cas de que no sigui exacta, necessitem ms eines matemtiques per calcular el resultat de la divisi. Alguna daquestes eines sexplica en el segent apartat.

MATEMTIQUES 1r ESO

125

Rectes i angles en el pla

Operacions en sexagesimal
Per fer operacions amb angles expressats en forma complexa (graus, minuts i segons), farem els passos que es descriuen en l'escena, recordant que 1 grau equival a 60 minuts (1=60') i que 1 minut equival a 60 segons (1'=60''). Aix, sempre que sigui necessari i possible, podrem agrupar 60 segons per obtenir un minut, o b 60 minuts per obtenir un grau. D'igual manera, si s necessari, podrem transformar un grau en 60 minuts o un minut en 60 segons.

SUMA dangles complexa

en

forma

En forma complexa s'operen per separat els graus, minuts i segons.

En primer lloc sumarem els segons. Si aquesta suma s igual o superior a 60'', aix s un minut i lanotarem juntament amb els segons restants. Pels minuts realitzarem la mateixa operaci, comptant el que hem anotat en el pas anterior. En cas que tinguem 60 o ms minuts, aix ser un grau i lanotarem amb els minuts restants. Finalment sumarem els graus, comptant el que hem anotat abans, si s el cas. RESTA dangles complexa en forma

El mtode per la resta comena tamb pels segons. Si en el minuend tenim un nombre suficient de segons, restem els que hi ha en el subtrahend. haurem En cas contrari, "dagafar" un minut del minuend i convertir-lo en 60''. Daquesta manera reunim una quantitat suficient de segons en el minuend i restem de manera natural. El procs es repeteix ara amb els minuts, tenint en compte que si hem necessitat convertir un minut en segons, tindrem un minut menys en el minuend. Si els minuts que ens queden en el minuend sn suficients procedim a la resta. Si no es aix, haurem "dagafar" un grau, que equival a 60'. Finalment restem els graus, descomptant, si s el cas, el que hem transformat en minuts anteriorment.

126

MATEMTIQUES 1r ESO

Rectes i angles en el pla

MULTIPLICACI dangles per un nmero Comencem multiplicant els segons, minuts i graus per separat. Una vegada obtinguts aquets productes, agrupem els segons de 60 en 60. Cada grup que obtinguem representa un minut ms per afegir als minuts resultants de la multiplicaci. Una vegada fet aix, repetim el procs amb els minuts que hems obtingut, agrupant-los de 60 en 60. Cada un daquests grups ser un grau que afegirem als graus que hagin resultat de la multiplicaci. DIVISI dangles per un nmero Aquesta vegada comencem pels graus, dividint-los de manera natural. El residu daquesta primera divisi, es convertir en minuts que els afegirem als que tinguem per dividir. Fet aix, procedim a la divisi dels minuts. Digual manera que abans, el residu de la divisi dels minuts haur de convertir-se en segons i afegir-ho als que hi hagi inicialment, abans de passar a la seva divisi. El residu daquesta ltima fase s el residu final de loperaci de dividir.

EXERCICIS resolts
30. Calcula de forma grfica i analtica la suma dels angles de 110 i 40.
Sol Per a la suma grfica revisa la pgina Suma dangles. La suma analtica s 110 +40 = 150 .

31.

Calcula de forma grfica i analtica la resta dels angles de 163 i 34.

Sol Per a la resta grfica revisa la pgina Resta dangles. La resta analtica s 163 +34 = 29 .

32.

Calcula el resultat de les operacions segents amb angles: a. 73 36 , b. 28 (123 118 ) , c. 2 72 +3 15 , d. 90 : 5 , e. 130 2 20 +(180 60 ) : 3
Sol a. 73 36 = 37 , b. 28 (123 118 ) = 23 , c.

2 72 +3 15 = 189 ,

d. 90 : 5 = 18 , e. 130 2 20 + (180 60 ) : 3 = 150

33.

Calcula langle que descriu la busca dels minuts dun rellotge quan passa de les 3:20 a les 4:00.
Sol La busca minutera dna una volta completa, s a dir 360, en una hora, que equival a 6 cada minut, aix que en 40 minuts descriu un angle de 240.

34.

Calcula langle que descriu la busca horria dun rellotge en els casos segents: les 2:00 i les 2:47 i entre les 2:34 i les 7:11.
Sol La busca horria avana 30 per hora, que equival a mig grau cada minut. Amb aquesta relaci i tenint en compte lexercici anterior, els angles descrits sn 90, 30, 15, 23 30' i 138 30', respectivament.

MATEMTIQUES 1r ESO

127

Rectes i angles en el pla

Per practicar

1.

Si dues rectes tenen un punt en com, quina s la seva posici relativa? I si sn dos punts comuns? I si no tenen cap en com? Si m s la mediatriu del segment AB i D s un punt de la recta m, quina s la distncia de D a A, sabent que la distncia de D a B s 5,52 ?
Classifica els angles de 0, 45, 90, 135, 180 i 225 segons la seva amplitud i segons la seva comparaci amb els angles agut i pla. Donat un angle damplitud 37, quina s lamplitud del seu complementari? I la del seu suplementari? De quina amplitud sn els quatre angles que sobtenen en traar la recta bisectriu dun angle de 170? Realitza la segent angles: 95 +124 24 Realitza la segent angles: 3 27 +5 19 operaci operaci amb amb

9. 10. 11. 12. 13.

Realitza la segent operaci: 128 28' 23' ' + 91 32' 49' ' Realitza la segent operaci: 330 32' 43' ' 83 56' 47' ' Realitza la 31 38' 9' ' 7 segent operaci: operaci:

2.

3.

Realitza la segent 117 15' 34' ' : 8

4.

Realitza amb regle i comps la construcci geomtrica duna recta perpendicular a una altra. Realitza amb regle i comps la construcci geomtrica duna recta parallela a una altra. Realitza amb regle i comps construcci geomtrica de mediatriu dun segment. la la

14.

5.

15.

6. 7. 8.

16.

Realitza amb regle i comps la construcci geomtrica de la bisectriu dun angle. Realitza amb regle i comps la construcci geomtrica del punt simtric respecte a una recta.

17.

Realitza la segent divisi: 52 : 4

128

MATEMTIQUES 1r ESO

Rectes i angles en el pla

Per saber-ne ms

El mestre Euclides

uclides est considerat, per molts, com el primer gran matemtic de la histria. El motiu? Ser el primer en organitzar un discurs matemtic, a partir de prcticament res, i utilitzant de manera estricta el raonament matemtic, mtode cientfic que caracteritza de manera essencial a la matemtica vers d'altres disciplines cientfiques.

La seva gran aportaci s un llibre organitzat en cinc toms, conegut com "Elements de Geometria", en el que, a partir d'idees fonamentals com les de punt, recta, superfcie i angle, estableix els seus famosos cinc postulats. Amb aquesta petita maleta d'eines, va construir un enorme edifici en el que va ser capa de recollir quasi tots els coneixements geomtrics existents fins els nostres dies. Tot el que sabem sobre els angles i les rectes, figures planes, com triangles i circumferncies, parallelisme i perpendicularitat, rees i molt ms, fou completament acabat per ell.

I tot aix fins el segle XIX, en qu alguns grans noms de la matemtica moderna van poder ampliar l'horitz que havia marcat Euclides. Per fer-ho, van eliminar el conegut 5 postulat d'Euclides, conegut tamb com "Postulat de les paralleles" i es van trobar de sobte amb mns geomtrics completament nous, en els que les rectes paralleles es poden trobar, o en el que la suma dels angles d'un triangle pot ser diferent de 180. Moltes persones es sentien marejades davant aquests nous i estranys mns, fins que passat el temps ens vam adonar que en alguns casos, aquests rars mns s'assemblen ms al nostre del que sembla. Si desitges ms informaci, pots buscar els noms de Riemann, Lobatchevski, Bolyai o Gauss, responsables, en gran part, de l'evoluci de la geometria cap a nous horitzons que guarden una relaci directa amb les ms modernes teories sobre l'origen de l'Univers.

MATEMTIQUES 1r ESO

129

Rectes i angles en el pla

Recorda el ms important

Rectes
Els elements fonamentals de la geometria plana sn els punts i les rectes. La lnia recta s la ms curta entre dos punts.

Angles
Angle s cada una de les dues regions en qu dues semirectes amb el mateix origen divideixen el pla. Els angles es poden classificar segons diferents criteris:
Segons la seva amplitud: recte, pla, nul; En comparaci amb l'angle recte: agut, obts; En comparaci amb l'angle pla: cncau,convex.

Dues rectes sn paralleles si no es tallen en cap punt i sn secants si es tallen en un punt. Dues rectes sn perpendiculars si divideixen el pla en quatre regions de la mateixa amplitud.

Mediatriu d'un segment s una recta perpendicular a aquest segment i que el talla en dues parts iguals.
Es diu que dos punts A i B sn simtrics respecte a una recta, si aquesta recta s la mediatriu del segment AB. .

En dividir una circumferncia en 360 parts iguals, s'obt un grau. Aix, la circumferncia completa mesura 360, l'angle recte mesura 90 i l'angle pla mesura 180. S'anomena bisectriu d'un angle a la semirecta que el divideix en dues parts iguals. La suma i resta d'angles es realitza sumant o restant les amplituds de cada un d'ells.

130

MATEMTIQUES 1r ESO

Rectes i angles en el pla

Autoavaluaci

1.

Relaciona cada element amb el seu nom corresponent.

2.

Indica la posici relativa de los pares de rectes.

3.

Si una recta s perpendicular a altres dues rectes, com sn aquestes dues rectes entre si? Com sanomena la recta perpendicular a un segment i que el divideix en dues parts iguals? Assenyala el punto simtric de A respecte a cada un dels eixos r, s i t.

4.

5.

6.

En quants angles queda dividit el pla en traar dues rectes secants? Calcula lamplitud del complementari suplementari de langle de 64. i del

7.

8.

Com sn entre si les bisectrius de dos angles suplementaris? Calcula el resultat de sumar els angles de 17, 36 i 42. Calcula el resultat de loperaci amb angles que sindica: 2 138 (53 + 16 )

9.

10.

MATEMTIQUES 1r ESO

131

Rectes i angles en el pla

Solucions dels exercicis per practicar

1.

Les rectes sn secants si tenen un punt en com, coincidents si tenen dos punts en com o paralleles si no tenen cap punt en com. La distncia del punt D a A s la mateixa que de D a B. En aquest cas aquesta distncia s d (D, A) = 5,52 .

7. 8. 9. 10. 11. 12.

3 27 +5 19 = 176 52 : 4 = 13
El resultat s 220 1' 12' ' . El resultat s 246 35' 56' ' . El resultat s 221 27' 3' ' . El resultat s 14 39' 26' ' i residu

2.

3.

La classificaci s: 0 ......Nul ......... Agut ....... Convex 45 .....Agut ....... Convex 90 .....Recte ...... Convex 135 ...Obts ..... Convex 180 ...Pla 225 ...Cncau El complementari de 37 s 53 i el suplementari 143. Sobtenen dos angles de 85 i uns altres dos de 95.

6' ' .
13. 14. 15.
Revisa el vdeo de la construcci de la perpendicular. Revisa el vdeo de la construcci de la parallela. Revisa el vdeo de la construcci de la mediatriu. Revisa el vdeo de la construcci de la bisectriu. Revisa el vdeo de la construcci del punt simtric.

4. 5. 6.

16. 17.

95 +124 24 = 195

Solucions AUTOAVALUACI
1. a. semirecta; b. segment; c. recta. 2. a. paralleles; b. coincidents; c. secants. 3. Son paralleles. 4. Mediatriu. 5. Els punts simtrics sn
els representats en els colors que es corresponen amb cada recta.

6. En quatre. 7. El complementari s 26 i el suplementari

s 116.

No oblidis enviar les activitats al tutor

8. Sn perpendiculars. 9. El resultat de la suma s 95. 10. 2 138 (53 + 16 ) = 207 .

132

MATEMTIQUES 1r ESO