Recuperacio - Socials - 3rESO TEXT PDF

DOSSIER DE CINCIES SOCIALS 3r DESO
Nom ________________ Cognoms _________________________

Curs_______ Grup_____
ESO Cincies socials 3
Lactivitat econmica / Els sectors de producci a Catalunya
Unitat 1 Refor
1 Escriu en les caselles les paraules definides. Desprs, trasllada cada lletra al lloc
corresponent de la graella i podrs llegir-hi la definici del terme economia:
Agrupa totes les activitats econmiques

que tenen com a finalitat lobtenci de
productes directament de la natura.

que tenen com a finalitat la
transformaci de productes primeres
matries o productes semielaborats.

que tenen com a finalitat loferta de
serveis directa a la poblaci.
A1
A2
A3
A4
A5
A7
A8
A9
A10 A11 A12 A13
B1
B2
B3
B4
B7
B8
B9
B10 B11 B12 B13 B14 B15
C1
C2
C3
C4
C7
C8
C9
C10 C11 C12 C13 C14
B5
C5
A6
B6
C6
L
A2 B3
C5 B11 C5 A10 A9 A11
B2
C1
B13
C3 A13 B8 B11 A3 C11 C12
Q
B10 C2
C8
B1
C7 B10 B12 C14 B13
B12 C8
B10 B15 B11 C12
L
A10 B13 B11 C2
C6 A11
B8
B7
A7 A2 C9
G
B15
A2 B11
L
A2 B11 B2
B6 A11
C12
V
C12 B11
B1 A5 B11 A2 C1
A1 B5
C3 A9 A2 B4 B13 A4
C1 A2 B6
B15 C13
B2
C1
C12
B5 B12 B10 C11 C9
A12 B2
B9 B10 A6 C1
B5
B
A7 B2 A6
A7 C6
V
C14
C1
A9
C1 A2 B14
B2 A6
C2 B11 B7
B8 A13 B1
A11
B10 B2
C2 A13 B7
C1 A5 B11
C1
C7
B7
B2 B11 C7
C6
C2
B2 B11 B7
Nom :
B12 C11 B7
C7
C6 B15
B10 C11 A4 B1
A7 C8
C9
C1
C5 B11 C8
B7
C1
B5
B9 B15 C8 A4 B13 C4
B3
C5 B11 A1 B10 A10 B2 C11
B2
F
B10 C2
L
B5
C6 A10 B8 B11
Q
A7 B2
X
B15 B11
B6
C1
L
B10 A2
B2
C1
A11
C1
Els sectors de producci a Catalunya
Unitat 1 Refor
2 Observa aquest mapa sobre el sector primari i secundari a Catalunya:
Classifica les comarques catalanes segons si hi predomina el sector primari, el sector

secundari o tots dos.
comarques del sector primari
Nom:
comarques del sector secundari
comarques del sector primari i secundari
Lactivitat econmica / Els sectors de producci a Catalunya
Unitat 1 Refor
3 Classifica cadascun daquests elements, activitats o professions segons el sector
de producci al qual pertanyen:

fusta ramat de bens conreu de cereals fbrica de conserves fbrica txtil
botiga de joguines fbrica de mobles taller de fusteria taxista servei de bombers
caixer dun supermercat pesca centre datenci sanitria fbrica dembotits pags
sector primari
sector secundari
sector terciari
4 Relaciona:
Sistema econmic en qu uns tcnics

del govern sencarreguen de determinar
quins productes shan dobtenir, de quina manera
shan de produir, com shan
de distribuir i a quin preu shan de vendre.
Sistema econmic en qu les empreses
decideixen quins bns i serveis shan de
produir, com shan de produir i com
shan de distribuir. Els preus dels productes
sn fixats per loferta i la demanda.
economia de mercat
economia planificada
5 Llegeix loferta de treball de la dreta.
Ara, contesta:
A quin sector econmic pertany lempresa
de lanunci?
Quines tres condicions exigeix lempresa als
candidats al treball?
Quin sou anual sofereix?
Nom:
Podries explicar qu s un currculum?
IMPORTANT FBRICA DEMBOTITS

LDER DEL SECTOR
Necessita
OPERARIS/OPERRIES
Cal: carnet de manipulador daliments,
dos anys mnims dexperincia en un
lloc de treball similar i graduat dESO.
Sofereix: contracte indefinit,
retribuci anual de 20.000 euros,
possibilitat de promoci laboral i
incorporaci immediata.
Les persones interessades poden enviar el seu
currculum a Selection Company, apartat de
correus, 1704, Sant Mart de Riudellops.
Les empreses
Unitat 1 Refor
6 Completa lesquema amb les etiquetes corresponents:

Hi ha una gran producci
davellanes.
Els preus pugen.
Una part de la producci

resta als magatzems.
Els preus baixen.
Les empreses productores

davellanes decideixen no
treure al mercat tota la
producci.
Els preus es mantenen.
La producci davellanes s
escassa.
Els consumidors decideixen

no comprar-ne perqu sn
molt cares.
Els preus baixen.
7 Busca etiquetes de menjar, roba, joguines, etc. en qu aparegui el nom
Nom:
de les empreses corresponents, fotocopia-les i enganxa-les.
El sector pblic
Unitat 1 Refor
11 Llegeix:
Els diners que lEstat necessita per donar bns i serveis pblics als ciutadans els obt dels mateixos ciutadans a travs dels impostos, s a dir, a travs del que cada persona adulta ha de
pagar a lEstat per contribuir a les despeses collectives.
Completa lesquema amb les paraules segents:

beneficis lIRPF indirectes servei impostos
Els governs
financen la despesa
del sector pblic

a travs dels
deute pblic
que poden ser
directes
com ara
que paga cada

persona cada any
segons els seus
com ara
impostos de
societats
lIVA
que paga cada

empresa segons
els seus
que s un impost
que paguem quan
ingressos
comprem
paguem un
un producte
12 Aconsegueix una factura del telfon, de laigua, de la llum i de la compra dalgun
objecte de casa i completa el quadre segent amb la informaci que et dna cada
factura.
Nom:
Factures
telfon
aigua
llum
compra dun
producte
Quantitat que
sha de pagar
% IVA
IVA
Total que sha de

pagar
La nova economia / La globalitzaci
Unitat 1 Refor
18 Esbrina i explica qu signifiquen les sigles angleses dInternet www.
Explica per qu et sembla que, per referir-nos a Internet, parlem de xarxa.
19 Completa lesquema:
refs total les famlies social les empreses poltica
la incorporaci de noves tecnologies de la informaci i de la comunicaci
acceptaci incondicional
La globalitzaci
s un procs dinterconnexi
econmica
cultural
indut per
labaratiment
del transport
en la vida diria de
les organitzacions
socials
Nom:
Davant la globalitzaci
distingim tres postures
de la globalitzaci
de la globalitzaci
democratitzaci
de la globalitzaci
Laprofitament dels recursos naturals
Unitat 1 Refor
21 Marca amb una creu de color vermell els recursos que sn renovables i amb una de
color negre els que no ho sn.

laigua
el carb
el petroli
lescalfor del sol
el vent
lurani
la llum
la fusta
les espcies animals
el gas
les espcies vegetals
22 Pensa i escriu algunes accions que pots dur a terme per estalviar recursos energtics.
23 Relaciona:
agricultura primitiva itinerant
agricultura primitiva intensiva
agricultura mixta
Combina el cultiu i la cria de bestiar

en una mateixa explotaci.
No est mecanitzada i es treballa a m
amb ajuda destris molt rudimentaris.
Coexistncia en un mateix territori de
diverses formes daprofitament agrcola
i ramader.
agricultura mediterrnia
Carcter sedentari de la poblaci que
la practica. Incorporaci danimals de tir
com ajuda per a les tasques agrcoles.
24 Explica per qu dun dels tipus dagricultura relacionats en lactivitat anterior sen diu
Nom:
mediterrnia.
Lorganitzaci de lespai agrari
Unitat 2 Refor
1 Relaciona:
herbacis
arbustius
tipus de parcelles
arboris
dhorta
sistema de cultiu
explotaci directa
arrendament
parceria
tipus de cultiu
agricultura extensiva
agricultura intensiva
tipus de propietat
agricultura de subsistncia
o de consum
agricultura comercial
o de mercat
rgim dexplotaci
de la parcella
camps oberts
camps closos
extensi de la propietat
individual
collectiva
dest de la producci
latifundi
minifundi
tipus de poblament
monocultiu
Nom:
policultiu
poblament dispers
rendiments de lexplotaci
poblament concentrat
Els recursos ramaders i forestals
Unitat 2 Refor
6 Observa aquestes fotografies i escriu a quin tipus de producci ramadera corresponen.
Escriu les principals caracterstiques de la ramaderia intensiva i de la ramaderia

extensiva.
ramaderia intensiva:
ramaderia extensiva:
7 Busca, fotocopia i enganxa quatre fotografies sobre quatre espcies darbres diferents
prpies dels nostres boscos.
Escriu el nom de larbre a sota de cada imatge.
Nom:
Busca imatges dobjectes fabricats amb les fustes dels arbres anteriors i enganxa-les.
Els recursos pesquers / Els recursos agrcoles
Unitat 2 Refor
8 Escriu a quin tipus de pesca correspon cadascuna de les imatges segents:

pesca daltura pesca litoral pesca de gran altura
9 Busca en el rebost de casa o en un supermercat quinze productes alimentaris
o productes agrcoles envasats. Observa les etiquetes i classificals segons les zones
on han estat produts.
Dibuixa un pictograma per a cada un dels productes anteriors en el quadre de

la llegenda.
Situa cada pictograma en el lloc del mapa corresponent.
Nom:
LLEGENDA
Lactivitat industrial
Unitat 3 Refor
1 Marca amb una creu la definici correcta dindstria.
Sanomena indstria el conjunt dactivitats que transformen tota una srie de

recursos naturals com la fusta, el cot, la pell danimals, el ferro, el petroli, etc.
en productes semielaborats o elaborats: mobles, teixits, sabates, mquines,
plstics, etc.
Sanomena indstria el conjunt de comeros i centres comercials on sexposen
els productes o primeres matries per ser venuts.
Completa lesquema:
farmacutica indstries de bns dequipament
indstries qumiques de productes bsics indstries metallrgiques de transformaci
txtil i de la confecci electromecnica indstries extractives
Tipus dindstries
segons els productes obtinguts,

les indstries es poden classificar en
indstries de base
o pesants
sn les que produeixen primeres
matries per a altres indstries
indstries de bns
de consum o lleugeres
sn les que transformen les primeres
matries que els subministren
les indstries de base
en productes acabats,
destinats a altres indstries
sn les que produeixen articles

destinats a ls directe de la poblaci
a partir de primeres matries naturals
o semielaborades
alimentria
indstries siderrgiques
i metallrgiques
indstries electrniques
indstries de la construcci
indstries productores
denergia
Nom:
cosmtica i perfumeria
paperera
pell i calat
moble
Les fonts denergia / Localitzaci industrial
Unitat 3 Refor
4 Observa aquestes fotografies i escriu la font denergia que hi est associada.

aigua vent carb sol
5 Llegeix:
La localitzaci ideal per a una indstria seria aquella en la qual els costos de provement de primeres matries i denergia i els delaboraci i transport del producte acabat als mercats fossin
mnims.
Completa lesquema amb les paraules segents:

bones comunicacions factors fsics infraestructures de serveis pblics i financers
disponibilitat de m dobra abundant i qualificada existncia de primeres matries
proximitat duna font denergia
Nom:
Per a installar
una empresa
cal tenir
en compte
existncia dun mercat important prxim
factors humans
existncia duna infraestructura industrial
La indstria a Espanya
Unitat 3 Refor
10 Pinta les comunitats autnomes on hi ha concentraci industrial.
Escriu el nom de les nou centrals

nuclears espanyoles.
11 Observa aquest mapa industrial de Catalunya.
Contesta:
En quines comarques hi ha ms
concentraci industrial?
Quines comarques sn les menys

industrialitzades?
Nom:
A qu et sembla que obeeix aquesta concentraci territorial de la indstria de Catalunya?
Quina activitat industrial s la ms rellevant de la teva comarca?
El sector de serveis
Unitat 4 Refor
1 Llegeix:
El sector terciari o sector de serveis agrupa les activitats que estan relativament deslligades
de la producci material i que, per tant, no estan implicades de forma directa en el procs de
transformaci de primeres matries.
Elabora un grfic de barres sobre levoluci de la poblaci activa espanyola del sector
terciari.
Any
Poblaci activa
espanyola
1900
17 %
1915
19 %
1930
21 %
1945
25 %
1960
27 %
1975
41 %
1990
47 %
2000
63 %
Completa cada esquema sobre els serveis amb les paraules segents:
serveis informtics el comer minorista la sanitat lassistncia social
el turisme leducaci privada la investigaci i el desenvolupament
la sanitat privada les comunicacions
Serveis al consumidor: leducaci,

,
, els transports, les comunicacions,
,
.
Segons a qui van dirigits
Serveis al productor: serveis financers, serveis jurdics,
, serveis de mrqueting i publicitat,
, serveis logstics.
Pblics: leducaci, la sanitat, lassistncia social,
la seguretat, determinats transports i comunicacions.
Segons qui els gestiona
Privats:
,
, la assistncia social, els transports.

.
Nom:
Escriu el nom de dos serveis pblics i dos de privats dels mbits segents:
educaci:
transport:
sanitat:
El sector de serveis
Unitat 4 Refor
2 Escriu la definici de les paraules segents:
importaci:
exportaci:
Completa els buits del text amb les paraules segents:

any importacions exportacions balana de pagaments balana comercial
La
s un document on es registren tots els intercanvis econmics
fets pels habitants del nostre pas amb els de la resta del mn en un perode determinat,
generalment un
.
La
s la part ms important de la balana de pagaments.
Els intercanvis de mercaderies entre el nostre pas i la resta del mn, s a dir, les
i les
, es registren en la balana comercial.
3 Marca amb una creu quines et sembla que sn les causes que expliquen lextraordinari
desenvolupament del comer internacional.

El progrs ininterromput dels mitjans de transport i de les comunicacions.
La implantaci del lliure canvi, amb leliminaci de les traves duaneres entre pasos.
La creaci dimpostos duaners que graven sobre determinats productes.
La influncia creixent de les empreses multinacionals en el panorama econmic.
El tancament de fronteres entre alguns pasos per preservar el comer interior.
La creaci dorganitzacions comercials internacionals.
Lestabliment dacords entre pasos o grups de pasos.
4 Llegeix:
La major part del comer mundial est en mans de tres grans rees comercials: la Uni Europea, Amrica del Nord els Estats Units i el Canad i el Jap. Totes tres soles representen gaireb el 60 % del comer mundial, tot i que noms constitueixen el 13 % de la poblaci. Per contra, els pasos subdesenvolupats, que apleguen el 75 % de la poblaci mundial, a penes
representen el 20 % del comer.
Contesta:
Nom:
Si el 60 % del comer s al Jap, Europa i Amrica del Nord i el 20 % als pasos subdesenvolupats, on s el 20 % del comer restant?
Creus que aquest text posa en evidncia les desigualtats econmiques al mn? Raona la
resposta.
Els serveis socials
Unitat 4 Refor
9 Completa lesquema:
la seguretat ciutadana indirectes la sanitat
la redistribuci de les rendes lassistncia social i la previsi
impost sobre la renda de les persones fsiques
impost sobre el patrimoni el tabac lalcohol lassistncia jurdica
Els serveis socials

sn el conjunt dactuacions
que assumeixen els estats moderns
per garantir unes condicions
de vida dignes als seus ciutadans
Els mecanismes que

aplica lEstat per oferir
tots aquests serveis consisteix en
Els principals
serveis socials sn:
leducaci
mitjanant la captaci
dimpostos
que poden ser
tamb nhi ha daltres
els programes
dirigits
a la inserci laboral
la promoci
diniciatives
empresarials
i dinvestigaci
directes
quota
pagada a
la Seguretat
Social
que graven els preus de

certs productes com
la gasolina
(IRPF)
Nom:
aquests ingressos obtinguts per lEstat

es distribueixen cap als serveis socials
Explica quin dels serveis socials que ofereix lEstat als ciutadans et sembla el ms
important. Raona la resposta.
El carcter social dels humans / Els sistemes poltics
Unitat 6 Refor
1 Escriu en les caselles les paraules definides. Desprs, transporta cada lletra
al lloc corresponent de la graella de sota i podrs llegir-hi la definici del terme

Estat:
s la suma de tots els grups humans

que viuen en un mateix territori, dins
el qual sorganitzen per tal de poder
conviure.
s qualsevol societat estructurada que

comparteix un territori, uns lligams
culturals, uns governants o unes
institucions pbliques.
Es refereix generalment al territori

on viu un poble o una comunitat
humana que presenta caracterstiques
prpies.
s un conjunt de persones que integren

una societat humana establerta
histricament en un territori, amb
personalitat collectiva i amb voluntat
didentificar-se com a tal.
s la capacitat de decisi o el dret a

decidir que t una persona o una
collectivitat.
A1
A2
A3
A4
A5
B1
B2
B3
B4
B5
C1
C2
C3
C4
D1
D2
D3
D4
E1
E2
E3
J
B4 A5 C4 A6 A7 A8
B5 A1
U
A4
E7
E2
E5
E4
A1 A8 B5
C3
E5
C4 A8 C3 A6
G
C2
E7
E4
A5 B4
E1
D U
E7
E5
E6
A6
D5
A5 C4
D1
M
Nom:
E1
D2
B1 D5 B4
E8
A6 A4 A3
A5
E1
A7
B5
A5
B5
B4
A1 A4 C4 A8 A5
A6
E2
E5
C3 A8
B5
E5
E7
D2
U
A7
V
A2
E6
M
E9
A6
C2
Q U
B3
U
D1
E6
A1 B2 A3
E8
B5 A6
E9
A7
A8
D5
A3 A2 D1
D3 D4 B2 D1
A1
E4
A6
A8
E1
E7
E8
E9
Els sistemes poltics
Unitat 6 Refor
2 Completa el text amb les paraules segents:
normes sistema poltic lleis

Els collectius humans necessiten organitzar la convivncia basant-se en unes normes o
. Es tracta, en definitiva, destablir una autoritat que vetlli pel
compliment de les
.
El conjunt de normes o lleis, la manera com han estat creades i les institucions que
sencarreguen de redactar-les, daplicar-les i de vigilar que no siguin vulnerades es coneixen
amb el nom de
.
3 Llegeix i completa el quadre segent:
Es convoquen eleccions; cada persona major dedat representa un vot.

Els ciutadans no tenen el dret a votar.
Els governants no han estat elegits pel conjunt dels ciutadans.
Els governants, escollits democrticament, sn els representants dels ciutadans.
Estat democrtic
Estat totalitari
Els ciutadans tenen el dret de participar

en les eleccions dels governants.
No es convoquen eleccions.
Els ciutadans escullen les persones que

han de ser els seus governants durant
un perode de temps concret.
Una elit o un grup social determinat

posseeix el poder poltic en exclusiva.
Explica quin tipus destat hi ha al nostre pas. Raona la resposta.
Contesta:
Nom:
Quins dels dos models destat et sembla millor?
Per qu?
En quin dels dos sistemes et sembla que els ciutadans tenen ms llibertat i gaudeixen
duna situaci de ms igualtat?
Per qu?
Lorganitzaci de lEstat
Unitat 6 Refor
4 Observa lesquema segent:

El cap dEstat
s la mxima autoritat dun
Estat
distingim
la repblica
la monarquia
el cap dEstat s
el cap dEstat s
un president
o una
presidenta
un rei o una reina

amb crrec
elegit en unes
vitalici
eleccions
hereditari
distingim
pels
monarquies
absolutes o
totalitries
ciutadans
monarquies
constitucionals o
democrtiques
Completa el text a partir de lesquema anterior:
La mxima autoritat dun estat s el
En les repbliques, el cap dEstat s un

en unes
En les
.
o una
pels ciutadans per un perode determinat.

, el cap dEstat s un
El monarca ocupa el crrec de forma
escollit
o una
, s a dir, durant tota la vida.
A ms, el crrec s
En les monarquies
el rei o la reina s lnic
possedor de la sobirania poltica.
En les monarquies
els ciutadans
elegeixen els seus governants i el cap de govern, per no pas el cap dEstat. El monarca
Nom:
hi t un poder poltic limitat i actua com a representant o smbol de lEstat.

Ara, contesta:
Qui s el cap de lEstat espanyol?
Espanya s una repblica o una monarquia?
De quin tipus de monarquia es tracta?
Lorganitzaci de lEstat
Unitat 6 Refor
5 Relaciona cada model destat amb la seva definici i amb el pictograma que
el representa:
Es tracta dun model destat
centralitzat, les circumscripcions
del qual no tenen sobirania
prpia.
Es basa en la uni de diversos
territoris sota una mateixa constituci
poltica. Respecta lautonomia de cada
territori en els afers interns i estn la
seva sobirania sobre tots en les

matries que afecten lordre general.
confederaci
estat federal
estat de les
autonomies
El govern central cedeix una part

de la seva sobirania a altres
institucions estatals, que tenen
competncies poltiques en una part
del territori.
estat unitari
Es basa en la uni destats sobirans

per a lassoliment de determinats fins
comuns.
6 Llegeix:
Els estats democrtics es fonamenten en la divisi i la independncia dels tres poders de lestat, que sn: el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial. Lobjectiu daquesta divisi s evitar que tots tres poders es concentrin en unes mateixes persones o en un mateix
grup social. La separaci de poders s un dels trets essencials que diferencien els sistemes democrtics dels sistemes totalitaris.
Ara, completa el quadre amb les paraules segents:

controlar el poder executiu aplicar les lleis Senat tribunals de justcia
ministeris diputats jutges ministres i president del govern
vetllar pel compliment de les lleis Congrs dels Diputats
Poder
Funcions
rgans
Responsables
legislatiu
Nom:
aprovar les lleis
executiu
elaborar els pressupostos de lEstat

judicial
La participaci ciutadana
Unitat 6 Refor
7 Llegeix:
Sanomena ideologia poltica el conjunt didees que t una persona o un collectiu sobre lorganitzaci poltica de la societat. Hi ha organitzacions ciutadanes que, sense ser estrictament
poltiques, tenen incidncia poltica perqu els temes de qu socupen prioritriament sn responsabilitat de certs crrecs poltics. s el cas dels sindicats, gremis o associacions de vens.
Busca en una enciclopdia els conceptes segents i copials:
sindicat:
gremi:
associaci de vens:
partit poltic:
Escriu el nom de dos sindicats que coneguis.
Relaciona:
partit poltic o coalici poltica
logo
ideologia
Convergncia i Uni
partit conservador o de dretes
Partit Popular
Partit dels Socialistes de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya
Iniciativa per Catalunya/els Verds
partit progressista o desquerres
partit de centre
Nom:
Escriu D (dreta) o E (esquerra) al costat de cada enunciat segons es tracti didees

o propostes defensades pels partits de dretes o desquerres:
Defensen els valors tradicionals.
Sn partidaris que lestat controli el sistema econmic i eviti les desigualtats socials.
Sn partidaris duna economia governada lliurement per les lleis de mercat, s a dir, amb
poca intervenci reguladora de lEstat.
Defensa els treballadors i les treballadores i les classes desfavorides enfront de la classe
benestant.
Unitat 6 Refor
8 Relaciona:
sufragi universal
circumscripci electoral
sistema electoral proporcional
Els candidats de cada partit o llista

electoral sn elegits en cada
circumscripci en una proporci
igual a la del resultat de les
votacions.
Divisions territorials establertes en
unes eleccions. Per cada divisi s
elegit un nombre de diputats
relacionat amb el nombre
dhabitants.
sistema electoral majoritari
Dret de vot atribut per la legislaci

a totes les persones majors dedat.
Per cada cincumscripci hi ha un

nombre fix descons per al partit
ms votat i un altre per al segon

partit.
9 Escriu C (cert) o F (fals) en el quadre de lesquerra de cada enunciat:
Les llistes obertes comporten que cada elector voti una llista de candidats proposada per
un partit.
Les llistes tancades pressuposen votar partits poltics i no pas votar candidats
selectivament.
En les llistes obertes es voten candidats individuals.
En les llistes obertes, els electors es veuen obligats a votar tots els candidats
dun mateix partit poltic.
Les eleccions al Parlament de Catalunya es fan a partir de llistes obertes.
En les llistes tancades, els candidats situats en els primers llocs de la llista tenen ms
possibilitats de sortir escollits que els candidats situats en els darrers llocs.
Nom:
10 Numera cronolgicament aquestes imatges corresponents a una campanya electoral:
victria electoral
mting electoral
jornada electoral
votaci
Unitat 6 Refor
11 Llegeix:
LEstat espanyol es divideix en 50 provncies i ms de 8.600 municipis. LEstat espanyol, per,
tamb s un estat descentralitzat, format per 17 comunitats autnomes dotades dun govern
propi i un parlament elegit per sufragi universal.
Escriu en el mapa el nom de les

17 comunitats autnomes de lEstat
espanyol.
12 Llegeix:
LEstat espanyol es fonamenta en la separaci dels tres poders poltics: el legislatiu, lexecutiu i el judicial, que sn exercits pel Parlament, el Govern i els tribunals de justcia, respectivament.
Completa la graella amb aquestes caracterstiques, referents al Parlament espanyol:

Senat o cambra alta.
Els senadors sn elegits segons el sistema majoritari.
Assemblea formada per 350 diputats.
La circumscripci electoral s la provncia, cadascuna de les quals t assignat un nombre
de diputats relacionat amb la seva poblaci.
Parlament espanyol
Congrs dels Diputats o cambra baixa
Nom:
Cambra de representaci territorial per

a la qual selegeixen quatre senadors
per provncia.
Els diputats sn elegits segons el sistema
proporcional.
Cada comunitat autnoma t atributs ms o
menys senadors segons la seva poblaci.
Lorganitzaci poltica a Catalunya
Unitat 6 Refor
13 Llegeix:
El territori de Catalunya sestructura en 41 comarques. Cada comarca disposa dun rgan de
gesti, el Consell Comarcal, que coordina la tasca dels ajuntaments. La divisi en comarques
coexisteix amb la divisi espanyola del territori catal en quatre provncies.
Completa el mapa amb el nom de les comarques catalanes.
Ara, contesta:
Qu s una comunitat autnoma?
Quantes provncies hi ha a Catalunya?

Quina s la llengua prpia de Catalunya?
Nom:
Qu s la Generalitat?
Les Nacions Unides
Unitat 7 Refor
1 Relaciona:
Principals organismes
de lONU
Assemblea General
Est encapalat pel secretari general. s el

mxim representant administratiu, i tamb
exerceix importants funcions poltiques.
Consell de Seguretat
s lrgan executiu de lONU. Sencarrega

dels afers relacionats amb el manteniment
de la pau en el mn.
Secretariat
Supervisa el treball dels diversos comits,

comissions i organismes competents en
lmbit econmic i social i coordina la tasca
de les agncies especialitzades de lONU.
Tribunal Internacional de Justcia
s lrgan en el qual tots els estats membres

estan representats amb veu i vot i on es
debaten les qestions relatives als
assumptes internacionals.
Consell Econmic i Social
Dirimeix les causes que li plantegen

els estats que participen en una disputa.
Consell dAdministraci Fiduciria
Sencarrega de supervisar la transici de

territoris administrats cap a lautogovern.
Escriu les sigles corresponents a cada organisme.
: Organitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cultura
: Fons Internacional de les Nacions Unides per a la Infncia
: Fons Internacional per al Desenvolupament Agrcola
: Organitzaci Mundial de la Salut
Nom:
Escriu el nom dels pasos que sn membres de lOrganitzaci de les Nacions Unides.
La integraci europea
Unitat 7 Refor
6 Pinta aquest mapa sobre el procs dunificaci de la UE dacord amb la llegenda.
Verd
Blau
Groc
Vermell
Lila
Taronja
Marr
Ocre
any 1957: Blgica, Pasos Baixos, Luxemburg, Repblica Federal dAlemanya,

Frana, Itlia.
any 1973: Regne Unit, Irlanda, Dinamarca.
any 1981: Grcia.
any 1986: Espanya i Portugal.
any 1990: antiga Repblica Democrtica dAlemanya.
any 1995: Sucia, Finlndia, ustria.
any 2004: Estnia, Letnia, Litunia, Polnia, Repblica Txeca, Eslovquia, Hongria,
Eslovnia i Xipre.
any 2007: Romania i Bulgria.
Nom:
Escriu quins sn els objectius de la Uni Europea.
Les institucions europees
Unitat 7 Refor
7 Escriu el nom de les institucions de la Uni Europea servint-te, si cal, de lajuda del
codi numric.
P
1
2
3
6
7
1
3
Nom:
6
7
s lrgan executiu de la Uni Europea.

En formen part 20 membres o comissaris
europeus. Com a president hi actua un dels
comissaris. La missi daquest organisme
s vetllar per laplicaci correcta dels tractats
europeus i de les decisions adoptades
per la Uni Europea.
s la instituci que controla la comptabilitat

de la Uni Europea i verifica la legalitat i la
regularitat dels ingressos i de les despeses
del pressupost comunitari. Es compon
de 15 membres nomenats per 6 anys pels
estats que formen la Uni.
s la instituci que garanteix la interpretaci

i laplicaci dels tractats europeus.
Es compon de 15 jutges i est assistit
per 9 advocats, nomenats de com acord
pels governs dels estats membres de la Uni
per a un perode de 6 anys.
7
1
S
8
El componen els caps destat o de govern

dels pasos de la Uni Europea, a ms del
president de la Comissi Europea. En el
consell els estats membres estableixen els
seus objectius poltics, coordinen les seves
poltiques nacionals i resolen diferncies
existents entre ells i amb daltres institucions.
5
3
U
7
M
6
Instituci en qu estan representats els

ciutadans dels estats de la Uni Europea.
Es compon de 626 diputats, elegits cada
cinc anys per sufragi universal directe a cada
un dels estats membres. Els seus objectius
bsics sn aprovar lleis i controlar el poder
executiu.
5
6
A
5
T
4
7
3
E
3
C
2

Recuperacio - Socials - 3rESO TEXT PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Recuperacio - Socials - 3rESO TEXT PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DOSSIER DE CINCIES SOCIALS 3r DESO

Nom ________________ Cognoms _________________________

ESO Cincies socials 3

Lactivitat econmica / Els sectors de producci a Catalunya

corresponent de la graella i podrs llegir-hi la definici del terme economia:

Agrupa totes les activitats econmiques

Agrupa totes les activitats econmiques

Agrupa totes les activitats econmiques

A10 A11 A12 A13

B10 B11 B12 B13 B14 B15

C10 C11 C12 C13 C14

C5 B11 C5 A10 A9 A11

C3 A13 B8 B11 A3 C11 C12

C7 B10 B12 C14 B13

B10 B15 B11 C12

B5 B12 B10 C11 C9

C5 B11 A1 B10 A10 B2 C11

ESO Cincies socials 3

Els sectors de producci a Catalunya

2 Observa aquest mapa sobre el sector primari i secundari a Catalunya:

Classifica les comarques catalanes segons si hi predomina el sector primari, el sector

comarques del sector secundari

comarques del sector primari i secundari

ESO Cincies socials 3

Lactivitat econmica / Els sectors de producci a Catalunya

3 Classifica cadascun daquests elements, activitats o professions segons el sector

de producci al qual pertanyen:

Sistema econmic en qu uns tcnics

5 Llegeix loferta de treball de la dreta.

Quin sou anual sofereix?

Podries explicar qu s un currculum?

IMPORTANT FBRICA DEMBOTITS

ESO Cincies socials 3

6 Completa lesquema amb les etiquetes corresponents:

Els preus pugen.

Una part de la producci

Els preus baixen.

Les empreses productores

Els preus es mantenen.

Els consumidors decideixen

Els preus baixen.

7 Busca etiquetes de menjar, roba, joguines, etc. en qu aparegui el nom

de les empreses corresponents, fotocopia-les i enganxa-les.

ESO Cincies socials 3

Completa lesquema amb les paraules segents:

del sector pblic

que paga cada

que paga cada

12 Aconsegueix una factura del telfon, de laigua, de la llum i de la compra dalgun

Total que sha de

ESO Cincies socials 3

La nova economia / La globalitzaci

18 Esbrina i explica qu signifiquen les sigles angleses dInternet www.

Explica per qu et sembla que, per referir-nos a Internet, parlem de xarxa.

ESO Cincies socials 3

Laprofitament dels recursos naturals

color negre els que no ho sn.

lescalfor del sol

les espcies animals

les espcies vegetals

agricultura primitiva itinerant

agricultura primitiva intensiva

Combina el cultiu i la cria de bestiar

Nom Cognoms _________