Temps de Lectura Santillana PDF

2/8/07
13:55
TEMPS DE LECTURA
831224 _ 0463-0494.qxd
Pgina 463
Uns dels problemes ms greus que planteja lalumnat actual s la dificultat

de comprendre textos escrits. Segons els estudis de PISA, el programa de
lOCDE que t com a objectiu mesurar les capacitats dels alumnes dels
pasos membres daquesta organitzaci a ledat de 15 anys, a Espanya el
21 % de lalumnat no passa del nivell 1 dels 5 que ha establert lorganitzaci. Aix vol dir que 1 de cada 5 alumnes espanyols no comprn el tema
principal dun text corrent, i tampoc no detecta les idees principals senzilles que hi estiguin explcitament formulades.
Per aix no vol dir que laltre 79 % no tingui limitacions. Segons la nostra
experincia, la majoria dels alumnes no tenen un vocabulari ric, i per aix
no entenen moltes paraules que es fan servir a la premsa, en la literatura o
en un text cientfic; no sn capaos dadonar-se dels matisos i de les idees i
relacions que hi ha implcites en el text, i no entenen el significat de les
metfores i daltres figures literries.
Lorigen daquestes dificultats no s cap misteri: lalumnat llegeix poc. s
per aix que el Ministeri dEducaci recomana que es dediqui mitja hora a
la setmana en totes les rees a fer activitats relacionades amb la lectura de
textos i la comprensi lectora. Lobjectiu daquesta proposta s proporcionar una selecci de lectures que serveixi tant de suport a les explicacions
donades a classe com per dedicar-les a aquesta mitja hora de lectura.
En aquesta selecci shan seguit quatre criteris:
La relaci amb el temari del curs. Daquesta manera, aquest temps
de lectura no s una activitat allada de la dinmica de la classe. Lalumnat millorar, llegint, la seva capacitat lectora i reforar el que ha
estudiat a classe.
La varietat. Shan seleccionat textos periodstics, literaris, cientfics...
Es tracta de convertir els alumnes en persones competents en la lectura
de tot tipus de textos i, alhora, que prenguin conscincia que poden
aprendre histria i geografia a travs de mitjans escrits variats: premsa,
revistes de divulgaci, enciclopdies, novelles, etc.
La longitud adequada. Sha fugit de textos massa curts, que descontextualitzen les idees i impedeixen als lectors seguir largumentaci de lautor, aix com de textos massa llargs, que no es puguin llegir i treballar en
una classe en un mxim de trenta minuts.
La presncia real. No sn textos escrits expressament per a nens i joves. Sn textos corrents, que tot alumne ha daprendre a desxifrar per
arribar a ser un adult competent. Aix afegeix dificultat a la lectura, sobretot en els cursos ms baixos, per creiem que s lnica manera de
preparar lalumnat per enfrontar-se amb els textos que es trobaran a la
vida real.
463
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
2/8/07
13:55
Pgina 464
Les maresmes espanyoles
Flamencs a la maresma
del Guadalquivir.
Les maresmes espanyoles ms grans i conegudes pels escriptors sn les del

Guadalquivir. Si el lector contempla un mapa dEspanya, observar al Baix
Guadalquivir una extensa comarca desproveda de noms de pobles, etc. Des
de Lebrija, a lest, fins a Almonte, a loest, i des de lAtlntic fins molt a prop
de Sevilla, el mapa s buit. Aquesta rea enorme s, en realitat, un desert i a
lhivern una gran part es converteix en una trista extensi daigua. Llegua rere
llegua, a mesura que savana per aquesta terrible desolaci, la vista noms
es pot aturar a les aiges, unes aiges apagades que atrapen lhoritz en totes les direccions. El Guadalquivir travessa la maresma, i el seu triple canal
est separat per bancs baixos de fang de les aiges poc profundes i les planures adjacents. Laigua de la maresma s dola, o gaireb dola, i fora potable; la seva profunditat s molt regular, oscilla entre un o dos peus, segons
lestaci de lany, al llarg de grans extensions. Les lleugeres elevacions del
seu llit fangs, escampades, formen unes illes de poca alada amb una extensi que pot ser dunes quantes iardes a milers. Aquestes illes estan cobertes de pastura, cards i vegetaci de maresma que constitueixen el refugi dinnombrables aus aqutiques. A la primavera, les aiges sevaporen per la
calor i la maresma queda convertida en una planura coberta de fang sec, torrat i esquerdat per lardent sol estiuenc. La pastura hi brota ufanosa i, entorn
dels pous daigua que no seixuguen, les altes canyes i el canys shi vinclen.
A. CHAPMAN i W. J. BUCK, Espanya agresta, 1893
La nit queia rpidament sobre la maresma i els arbres ara semblaven aiguaforts negres, retallats contra el cel. Vaig tornar caminant a poc a poc pel carril
silencis. Lendem tornaria a Anglaterra en un avi turbopropulsat del segle
vint, al tumult de la superpoblada Londres, als llums de ne, els telfons i
els implacables rellotges, al soroll constant i a la pudor dels fums de les gasolines, als diaris, les crisis recurrents i la xerrameca sobre les bombes dhidrogen. Lendem, les meves passes en el carril del Martinazo es comenarien a esborrar. En pocs dies o setmanes cap tra de la nostra expedici
seria visible. La pluja de lhivern arribaria per omplir lesquerdada maresma i
la sorra assedegada sempassaria laigua profundament, fins al fons del subsl, per defensar-se del sol abrasador de lestiu. La majoria de les aus que
havem vist partirien i, a lhivern, les multituds alades del nord es vessarien
al Coto per substituir-les. Les dunes continuarien arrossegant-se sigilloses.
Avanant des de loest, un a un, cada gra de sorra cauria pel costerut front
dunar per, lentament, anar tapant els pins, fins a asfixiar-los finalment. I tot i
aix, abans que cada pi mori, un vent juganer potser arrossegar un piny
dun pinya oberta i el far girar en el seu si fins a acomodar-lo en un furgall
de porc senglar lluny de la sorra amenaadora. All germinar i, finalment,
brotar un pi nen, verd i vigors, que substituir el seu pare i continuar linacabable cicle de la vida, la mort i la regeneraci. A sobre, les ligues
avanaran cridant, triomfants en el seu domini del cel i, amb el temps, arribaran a construir els nius a les seves branques vigoroses. Sota la seva ombra, un dia abrasador, les perdius buscaran recer per als seus perdigons i a
la nit el linx rondador ensumar els seus rastres menuts i els buscar en la
tenebra. Al bosc blanc, cada mat de primavera portar un mili de flors
464
! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !
831224 _ 0463-0494.qxd
2/8/07
13:55
Pgina 465
desteperola, que el sol marcir al migdia i seran reemplaades per un altre

mili amb la prxima albada. Vindran les estacions i se naniran, per la nostra estimada terra salvatge, el Coto de Doana, dormir en els anys venidors
en la seva solitud i bellesa, Du ho vulgui!, immaculades.
Llacuna del Coto de Doana.
TEMPS DE LECTURA
G. MOUNTFORT, Retrat duna terra salvatge.

La histria de les expedicions al Coto de Doana, 1958
Comprenc el que llegeixo

1. Conceptes.
Qu s una maresma? Com es forma?
Busca el significat de les paraules segents:
iarda, canys, vinclar, aiguafort, ne, furgall,
perdig i esteperola.
En qu consisteix el cicle de la vida, segons el text?
2. Idees principals.
On es troben i quines sn les maresmes
espanyoles ms grans?
El paisatge de les maresmes varia amb les
diferents estacions?
Quins animals es refugien primordialment a les
maresmes? Per qu?
3. Interpretaci.
Per qu es diu que en un sector determinat
el mapa sembla buit de poblacions?
Les dunes es mouen?
Qu els crida latenci de les maresmes,
a Chapamn i Buck? Quins sentiments
desperten en Mountfort?
4. Reflexi.
Coneixes cap paisatge de maresma?
Creus que la valoraci dun paisatge determinat
per part de lsser hum pot variar amb
el temps?
465
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
2/8/07
13:55
Pgina 466
De les dependncia
a la irrellevncia
En els ltims anys [...] molts territoris i fins i tot pasos sencers del Tercer
mn estan passant de la dependncia a la irrellevncia. Sigui pel lescassetat
dels seus recursos naturals, per lanalfabetisme i el baix nivell dinstrucci
dels habitants, per les llargues conteses blliques sense rastre de soluci
que hi ha en alguns daquests pasos, el cert s que, efectivament, aquests
espais han deixat de ser tils al sistema econmic i poltic internacional. Sn,
senzillament, irrellevants. No tenen cap importncia ni interessen a ning, si
no s algun periodista que, de tant en tant, aconsegueix recordar a lopini
pblica que existeixen, o alguna organitzaci humanitria que no hagi estat ja
foragitada de la zona. Sn territoris i persones- desconnectats i marginats
dun sistema mn cada vegada ms segmentat en estrats espacials absolutament distanciats uns dels altres, en tots els sentits. [...]
Ens trobem davant de les noves terrae incognitae del Tercer Mn, davant
duns espais que ja no serveixen, que ja no interessen ni per ser explorats. El
mapa de lfrica, dalgunes regions de lsia, del Caucas, de moltes illes del
Pacfic i de lndic o dalgunes regions del subcontinent indi, entre altres zones del planeta, shan omplert de nou de taques blanques, de terres desconegudes. Si sens permet el smil, s com si una gran part de les terres explorades pels expedicionaris europeus del segle XVIII i XIX haguessin tornat a la
seva situaci anterior. Molts territoris explorats, cartografiats, fotografiats en
lltim segle i mig shan tornat, una altra vegada, inexplorats, inaccessibles,
desconeguts, insegurs, misteriosos, hostils a qualsevol penetraci exterior.
Sn regions que sallunen, que saparten del mn, que es descartografien.
Els drames humans que shi viuen amb prou feines sn coneguts a la resta
del mn. [...]
Laparici daquestes terres incgnites respon a lexclusi dels fluxos de riquesa i informaci i al nul inters poltic i geoestratgic, mostra cada vegada
ms gran de la polaritzaci del mn contemporani en termes de distribuci
de la riquesa i el benestar social. [...]
Si hi ha una regi que es veu exclosa de manera notria dels fluxos de riquesa i informaci i dels beneficis de la globalitzaci s, sens dubte, lfrica subsahariana. s on es concentren els pitjors indicadors, els ndexs ms extrems
de pobresa i marginaci. [...] Malgrat tot, no es tracta noms dun deteriorament radical de la seva situaci econmica. La pobresa i misria a qu sha
arribat est acompanyada de la desintegraci dels estats, de la fragmentaci
de les societats, de la sempre frgil base nacional i idea de naci dels estats
africans sorgits de la descolonitzaci (incapaos de superar sota un projecte
com les tensions intertniques), de les guerres civils, dels xodes massius i,
fins i tot, de les epidmies. [...] La corrupci generalitzada i, en especial, la
dels grups que ocupen el poder ha agreujat una situaci ja crtica en si, que
relata de manera molt vvida el periodista polons Ryszard Kapuscinski en el
seu ltim llibre, bano (2000).
J. NOGU FONT i J. VICENTE RUF, Geopoltica, identitat

i globalitzaci, 2001. Adaptaci
466

1. Conceptes.
Qu s lanomenat
Tercer Mn? Quins
trets comparteixen
els pasos que sen
consideren part?
Explica la diferncia
entre la dependncia i la
irrellevncia dun pas.
A qu es refereix
lautor quan diu que
aquests pasos es
descartografien?
Quina s la regi ms
exclosa del mn? Quins
sn els problemes
principals?
3. Interpretaci.
Quins drames humans
creus que es viuen en
aquestes zones?
Tenint en compte
la informaci que dna
el text, per qu et
sembla que aquests
pasos ja no interessen
ni per ser explicats?
4. Reflexi.
Busca en un mapa
un pas de lfrica, un
altre de lAmrica del
Sud i un altre de lsia
dels quals no hagis
sentit a parlar mai.
Intenta documentar-te
sobre la situaci actual.
Sn regions oblidades?
Pertanyen, segons la
teva opini, al Tercer
Mn?
831224 _ 0463-0494.qxd
13:55
Pgina 467
Les guerres dabans

i les guerres dara
Independentment del fet que la destrucci del World Trade Center fos xocant
i terrible i malgrat la insistncia de lAdministraci de Bush que els Estats
Units estaven en guerra, amb prou feines es podia considerar aix si tenim en
compte el sentit en qu els nostres avantpassats entenien aquesta paraula.
Per als que van arribar a la majoria dedat en la primera meitat del segle XX, la
guerra no era un atac nic que acabava amb la vida de tres mil persones del
seu bndol, seguit duna campanya militar en qu es pressuposava que moririen un nombre molt menor de soldats daquest mateix bndol. La prdua
de milers de vides shauria considerat el resultat previsible de qualsevol batalla de rellevncia. A ms, per als nivells de lEuropa Occidental, tot i que no
per als dels nord-americans, aquesta prdua shauria valorat com a relativament reduda. Qui dubti daquest fet noms ha de recordar que el 1916, a la
batalla de Verdun, van perir gaireb un mili de soldats alemanys i francesos,
i que en la Segona Guerra Mundial van morir vint milions de russos. Pel que
fa a la destrucci dedificis, per als nostres avis i besavis lensorrament de
dues torres no era destrucci, per trgic que pugui semblar aquest fet; ho era
la runa de ciutats senceres. Pensem en Coventry i Rotterdam, aix com en
Londres durant els bombardejos alemanys, i pensem en Dresde, on, en una
sola nit, la del 13 de febrer de 1945, van morir un mnim de vint-i-cinc mil
persones i gaireb tota la ciutat va quedar arrasada. Pensem, sobretot, si ho
podem suportar, en Hiroshima i Nagasaki.
El miracle de la nostra poca, un miracle el valor del qual probablement noms els ms vells de nosaltres podem apreciar, s que a lEuropa Occidental
i lAmrica del Nord aquells horrors semblen haver-se convertit en quelcom
literalment inconcebible. Els que viuen en pasos daquelles zones habiten en
un minscul reducte del planeta en qu realitats vitals com la guerra, la fam i
la por shan convertit o sestan convertint amb rapidesa, a mesura que ens
deixa la generaci que va viure la Segona Guerra Mundial en esdeveniments
que noms coneixem pels llibres. En aquest sentit, el somni dEmmanuel
Kant dun mn compost per estats sobre els quals regni la pau perptua sha
convertit en part de lADN poltic dOccident, encara que no sigui aix per a la
resta del planeta. Aix doncs, seixampla lescletxa entre, per una banda,
aquest mn occidental, en qu es dna per feta la primacia dels drets individuals i en qu es pressuposa que la pau s lestat natural de les coses (tot i
que qualsevol que hagi llegit una mica sap que en el transcurs de la histria
la norma per als ssers vius no ha estat la pau, sin la guerra), i, per una altra
banda, aquesta enorme parcella del mn on la guerra s una realitat quotidiana o una amenaa constant.
David RIEFF, Un llit per una nit.

Lhumanitarisme en crisi, 2003

1. Conceptes.
El text esmenta Kant.
Busca en una
enciclopdia qui va ser.
Qu significa lexpressi
ADN poltic
dOccident?
Qu s per tu la
primacia dels drets
individuals?
Per qu el text comena
amb la destrucci del
World Trade Center?
Com i quan es va
produir? Qu t a veure
amb la resta del text?
Quines guerres esmenta
lautor, quan es van
produir i en qu es
diferencien?
Segons lautor, en qu
ha canviat la nostra idea
dels morts i la
destrucci causada
per la guerra respecte
de les generacions
anteriors?
TEMPS DE LECTURA
Lectura
2/8/07
3. Interpretaci.
Quin s el miracle
de la nostra poca?
s realment un miracle
o lautor ho diu amb
ironia?
Comparteixes la idea
que la pau s lestat
natural de les coses?
4. Reflexi.
Reflexiona sobre les
diferncies entre la
guerra i el terrorisme.
467
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
2/8/07
13:55
Pgina 468
La doctrina del pensament

nic
Un gran setmanari francs publicava recentment una enquesta entorn dels

50 homes ms influents del planeta. Ni un cap dEstat o de Govern, ni un ministre o diputat, de cap pas, hi figurava. Un altre setmanari va dedicar fa
unes setmanes la primera pgina a lhome ms influent del mn. De qui es
tractava? Del senyor William Clinton [llavors president dels Estats Units]? Del
papa Joan Pau II? Del senyor Helmut Kohl [primer ministre alemany]? Del
senyor Bors Ieltsin [president de Rssia]? No. Senzillament, del senyor Bill
Gates, patr de Microsoft, que domina els mercats estratgics de la comunicaci i es disposa a controlar les autopistes de la informaci.
La mundialitzaci dintercanvis de signes, en especial, sha vist accelerada de
manera fabulosa grcies a la revoluci de la informtica i la comunicaci, les
quals han generat lexplosi de dos sectors, veritables columnes vertebrals de
la societat moderna: els mercats financers i les xarxes dinformaci.
La transmissi de dades a la velocitat de la llum (300.000 km per segon), la
numeritzaci de textos, imatges i sons, el fet ja banal de recrrer als satllits
de telecomunicaci, la revoluci de la telefonia, la generalitzaci de la informtica en la majoria dels sectors de producci i de serveis, la miniaturitzaci
dels ordinadors i la seva connexi en xarxes a escala planetria, a poc a poc
han canviat de dalt a baix lordre del mn.
Molt especialment el mn de les finances, el qual reuneix quatre qualitats
que en fan un model perfectament adaptat al nou ordre tecnolgic: s immaterial, immediat, permanent i planetari. Atributs, per dir-ho dalguna manera,
divins i que, lgicament, donen lloc a un nou culte, una nova religi: la del
mercat. Sintercanvien instantniament, dia i nit, dades dun extrem a un altre de la Terra. Les principals borses estan vinculades entre elles i funcionen
en bucle. Sense interrupci. Mentrestant, a travs del mn, davant de les seves pantalles electrniques, milers de superdiplomats, superdotats, es passen els dies penjats al telfon. Sn els experts de la nova ideologia dominant:
el pensament nic. La que sempre t ra i davant la qual tot argument amb
ms motiu si s dordre social o humanitarisha dinclinar.
En les democrcies actuals, cada vegada ms ciutadans lliures se senten enfangats, atrapats per aquesta llefiscosa doctrina que, imperceptiblement, envolta tot raonament rebel, linhibeix, el paralitza i lacaba ofegant. HI ha una
sola doctrina, la del pensament nic, autoritzada per una invisible i omnipresent policia de lopini.
Noam CHOMSKY i Ignacio RAMONET,

Com ens venen la moto, 1995. Adaptaci

1. Conceptes.
Les paraules doctrina
i ideologia les podem
fer servir indistintament?
Hi ha cap diferncia
entre religi
i culte?
Qu vol dir banal?
Quina s lomnipresent
ideologia de lopini?
de qu parla el text?
Quins sn els dos pilars
fonamentals de la
societat moderna,
segons el text?
Quines noves religi
i ideologia han sorgit
amb la revoluci
de la informtica i de
la comunicaci?
Per qu la informtica
s tan important
actualment? Per qu
els mitjans de
comunicaci sn
tan poderosos?
3. Reflexi.
Creus que el
pensament nic pot
ser perills? Justifica
la teva resposta.
Quins avantatges
i inconvenients tenen
les noves tecnologies?
Et sembla que Bill
Gates s realment la
persona ms influent
del mn? Justifica
la teva resposta.
468
831224 _ 0463-0494.qxd
13:55
Pgina 469
El desequilibri de gnere
a lsia
Lestat del sud de lndia de Tamil Nadu i, en particular, el districte de Salem

sn notoris pels infanticidis de nenes, i un clar exponent del desequilibri demogrfic entre homes i dones que pateix lsia. El problema s, des de fa
anys, objecte datenci per part del Governs i organismes internacionals, que,
malgrat tot, han vist com els seus avenos en la reducci dels infanticidis ha
quedat contrarestat per lala, en les dues ltimes dcades, dels avortaments
selectius de nenes. A milers de quilmetres de distncia, en un poblet del
centre de la Xina, a la provncia de Sichuan, una dona de 56 anys assenyala
un cubell de plstic fet servir per a lorina i comenta: Abans eren de fusta.
Les llevadores hi ofegaven les nenes acabades de nixer. Era molt com a finals del setanta i principis del vuitanta, perqu les famlies preferien tenir un
nen. Al camp, s molt important treballar la terra, per conservar el cognom, i
perqu quan els pares envelleixen depenen dels fills.
Per raons biolgiques, els nens i els homes tenen una taxa de mortalitat superior a la de les nenes i les dones al llarg de la vida. Aix fa que a la majoria
dels pasos hi hagi ms dones que homes. Tot i aix, en alguns pasos passa
que el percentatge dhomes s molt superior, explica Siri Tellier, directora
del Fons de Poblaci de les Nacions Unides (FPNU) a Pequn.
La ra del desequilibri a lsia, segons Tellier, s que en aquests pasos moltes famlies maten les nenes quan neixen, les descuiden o no els donen la
mateixa atenci sanitria que als nens. Per la diferncia es deu, principalment, al fet que el nombre davortaments selectius sha disparat pel fcil accs als equips dultrasons i altres mtodes didentificaci del sexe, afirma. El
Fons de la Poblaci de les Nacions Unides va advertir loctubre passat en un
informe que els avortaments selectius i els infanticidis estan conduint lndia
a un desequilibri de gnere de conseqncies socials alarmants; lltima advertncia ha sortit a la llum amb la publicaci el gener passat dun estudi a la
revista mdica britnica The Lancet que estima que en els ltims 20 anys
shan fet al voltant de 10 milions davortaments de nenes al pas, malgrat que
la comunicaci del sexe durant els exmens mdics i la interrupci de lembars per raons de gnere sn illegals des de 1994. Segons Tellier, a la Xina
es fan cada any entre 300.000 i 700.000 avortaments selectius. No obstant
aix, la prctica ms habitual, quan una parella no vol tenir una filla, s entregar-la a una altra famlia o abandonar-la perqu sen facin crrec les autoritats.
Tamb nhi ha milers que sn adoptades cada any per famlies estrangeres.
Pequn sha comproms a endurir les lleis i sha fixat com a objectiu posar fi
al desequilibri el 2010. Per fer-ho, potenciar les campanyes de promoci
digualtat de sexes, i tamb estn per tot el pas un programa per proporcionar un ajut econmic anual a les famlies que han tingut dues filles. A lndia,
el Govern t un pla, anomenat Nadons de bressol, mitjanant el qual les dones poden deixar el beb acabat de nixer a lhospital. A ms, hi ha un programa pel qual el Govern diposita una quantitat de diners al banc per pagar
el dot, afirma la ginecloga Rashmi Rao.
J. REINOSO, Nenes sense llum, El Pas, 26 de febrer de 2006.

Adaptaci

1. Conceptes.
Quin s el significat de
desequilibri
demogrfic?
Qu vol dir la concepci
i la contracepci?
Quin problema exposa el
text i en quins pasos es
dna principalment?
Quins sn els motius
principals pels quals les
famlies prefereixen tenir
un fill?
3. Interpretaci.
Quin s, segons la teva
opini, el problema
que causa el
desequilibri
demogrfic?
4. Reflexi.
Saps si al teu pas
dorigen es produeix
aquest fenomen? En cas
afirmatiu, quina s
la causa?
TEMPS DE LECTURA
Lectura
2/8/07
Creus que la
discriminaci de la dona
i el masclisme de les
societats xinesa i ndia
influeixen en aquests
assassinats selectius?
Quines mesures se
tacudeixen per
solucionar el problema?
I qu creus que es
podria fer per ajudar
les nenes que sn
abandonades desprs
de nixer?
469
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
2/8/07
13:55
Pgina 470
La humanitat, o el do
de la ubiqitat
Els dos fets que sorprenen quan contemplem el mapa de la distribuci de la

poblaci i quan en reconstrum la paleografia sn la vasta i preco difusi de
lespcie humana, segons lexpressi utilitzada per Charles Darwin, i la discontinutat i desigualtat en el repartiment regional dels efectius. Des de temps
prehistrics, i abans que les glaceres quaternries shaguessin retirat definitivament, la humanitat, diu Vidal de la Blanche, ja havia fet un progrs que
constitueix una veritable singularitat geogrfica. Havia ests la seva rea
dhbitat en unes proporcions tals que la seva extensi equivalia gaireb a la
ubiqitat, i daquest privilegi de la quasi ubiqitat en va fer participar les espcies vegetals o animals criades i educades per ell per al seu servei i sustentaci en medis i horitzons nous.
Vegetals i animals deixats a la seva prpia condici i naturalesa viuen i es
mouen dins duna rea els lmits de la qual no poden transferir sense lajuda
de lhome. Lexpansi del blat cultivat, els orgens del qual es van localitzar a
lOrient mediterrani, illustra la capacitat de lhome per fer participar el vegetal
en els seus desplaaments i ubiqitat. La transferncia despcies vegetals i
animals entre lAntic i el Nou Mn, i especialment el seu enriquiment biolgic
com a resultat de la colonitzaci espanyola, s, tamb, molt expressiu. Una
espcie cultivada procedent de lsia amaznica, la canya de sucre, els rabs
la van portar a Espanya. Va passar daqu a les illes Canries per continuar la
navegaci rumb al continent americ i, seguint el cam obert a loce pacfic,
van ser les illes Filipines lltima meta de la seva gesta circumnavegadora.
El que Vidal de la Blanche anomena singularitat geogrfica de la humanitat
procedeix, en primer lloc, de la seva falta duna especialitzaci fsica per
a lexercici duna activitat determinada. Si es considera el conjunt de les seves qualitats fsiques, la humanitat seguiria confinada a la seva llar originria, si s que hagus arribat a sobreviure. El seu nic privilegi s la condici
domnvor.
Aquesta criatura inerme, sense grapes, sense queixals ni cuirassa protectora,
amb uns peus ms lleugers que els daltres animals i una agressivitat que posa en perill la seva vida, posseeix ms capacitat i plasticitat per adaptar-se a
medis geogrfics diferenciats.
Per aquesta capacitat i plasticitat s, fonamentalment, cultural i no biolgica. s animada per la seva condici dsser intelligent. Els dispositius biolgics amb qu lhome respon a lhostilitat del fred, la calor, la humitat, etc.,
sn dun valor molt redut en relaci amb els dordre cultural.
Si la humanitat sha pogut adaptar a la major part de la terra i fer-ne el seu
hbitat, ha estat per la seva condici dHomo sapiens i, com a derivat, a la
dHomo faber. Lanimal diu Ortega, quan no pot exercir lactivitat del seu
repertori elemental per satisfer una necessitat, es deixa morir. Lhome, en
canvi, dispara una nova manera de fer que consisteix a produir el que no hi
era, a la naturalesa.
Aquesta manera de fer s el que ha perms ampliar el lmits del seu hbitat i
obtenir-hi, a dins, collites progressivament incrementades per assegurar el
manteniment i creixement de la seva espcie.

1. Conceptes.
Qu s la paleografia?
Qu s lHomo faber i en
qu es diferencia de
lHomo sapiens?
Quina s la singularitat
geogrfica de lsser
hum?
Segons el text, per qu
lsser hum s capa
destendres per
nombrosos territoris
i adaptar-shi?
Quines sn les
conseqncies
daquesta ubiqitat?
Afecta altres espcies?
3. Interpretaci.
Ests dacord amb
la teoria exposada
per Ortega y Gasset?
Quins sn els avantatges
i les dificultats de lsser
hum per sobreviure
en comparaci amb
altres animals?
4. Reflexi.
Creus que la capacitat
dadaptaci de lsser
hum a qualsevol espai
sha mantingut al llarg
de la histria, o ha
disminut?
Veus com una sort
o com una desgrcia
que lsser hum no
estigui especialitzat
fsicament?
M. DE TERN, La poblaci del mn, 1971. Adaptaci
470
831224 _ 0463-0494.qxd
13:55
Pgina 471
Efectes econmics
de la immigraci
Les remeses dimmigrants shan convertit en un pilar de diverses economies

llatinoamericanes, fins al punt de representar una cinquena part del PIB
dHait, El Salvador o Nicaragua, i una mitjana del 2,5 % de leconomia del
subcontinent.
Segons lInstitut Elcano, que va presentar ahir el seu anuari de lAmrica Llatina 2004-2005, les remeses cap a lAmrica Llatina shan multiplicat per 20
des de 1985 i sn lelement ms dinmic de la regi. El 2004, els immigrants que vivien a Espanya van enviar 1.804 milions deuros a lAmrica Llatina, el 52,6 % de totes les remeses enviades des del pas. El que fa 20 anys
era un fenomen gaireb exclusivament mexic actualment sha generalitzat a
tot el subcontinent, sense comptar les excepcions de Xile i Veneuela, dues
de les economies americanes ms dinmiques. igo Mor, que va estudiar
aquest fenomen per a lInstitut Elcano, afirma que sense els diners que els
llatinoamericans reben dels familiars exiliats les balances per compte corrent
daquests pasos serien negatives.
Carlos Malamud, editor de lAnuario Elcano Amrica Latina, considera que
encara sha de respondre a la pregunta de si aquestes quantitats de diners es
poden concretar en una palanca de desenvolupament. I apunta: Depn
de com es facin servir. Dun costat, permeten equilibrar el pressupost de les
famlies; de laltre, hi pot haver distorsions, com que les famlies deixin de treballar en rebre diners.
Linvestigador proposa que les institucions financeres internacionals incentivin ls daquests fons per a inversions productives i premin cada euro invertit amb un prstec pel mateix valor.
Els pasos que el 2004 van rebre ms diners per part dels seus emigrants van
ser Mxic, Brasil i Colmbia, per si es t en compte el que representen
aquests imports en les economies locals, sn Hait, El Salvador i Nicaragua
els estats que ms depenen dels seus ciutadans que viuen a lestranger. En
els tres ltims casos, els diners rebuts superen el 18,5 % del seu producte interior brut.
Malamud insisteix en la importncia de les remeses que procedeixen dEspanya, un fenomen molt nou, si tenim en compte que amb prou feines fa
40 anys eren els exiliats espanyols els que enviaven diners al pas.
Una altra dada nova s lanomenada informalitzaci de les remeses; s a dir,
que molts immigrants eviten els bancs i prefereixen pagar a Espanya electrodomstics que seran entregats a les seves famlies als pasos de residncia.
M. DE TARLLAC, El Pas, 31 de gener de 2006.

Adaptaci

1. Conceptes.
A qu es refereix lautor
amb informalitzaci
de les remeses?
En qu consisteix
el producte interior brut
(PIB) dun pas?
I la balana per compte
corrent? Quin dels dos
indica la riquesa dun
pas i quin la dels seus
habitants?
A partir de quina data
ha augmentat a Espanya
la immigraci procedent
de lAmrica Llatina?
Quins sn, segons
lautor, els avantatges
i desavantatges per a
les famlies de rebre
remeses?
3. Interpretaci.
Per qu creus que
les remeses shan
multiplicat per 20
des de 1985?
TEMPS DE LECTURA
Lectura
2/8/07
4. Reflexi.
El text pertany al gnere
periodstic?
Creus que el tema
de la immigraci
i les remeses apareix
amb freqncia als
mitjans? Et sembla
un tema que preocupa
o interessa als
espanyols? Creus que
influeix en leconomia
espanyola?
471
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
2/8/07
13:55
Pgina 472
La fecunditat a Espanya
No shavia parlat mai tant a Espanya de demografia ni havien arribat mai als
diaris les variacions del nombre de naixements anuals o les previsions dels
grups dedat. En les dues ltimes dcades, mentre que en molts pasos europeus la disminuci de la fecunditat shavia aturat, a Espanya la natalitat queia
en picat, fins arribar, amb 1,2 fills per dona, el nivell ms baix del mn, proper al daltres pasos del sud de la Uni Europea. Sest produint un important retard dels naixements, conseqncia de lemancipaci tardana dels joves, que viuen a la llar paterna molt ms temps, i de la dificultat de les
parelles joves, en qu tots dos treballen fora de casa, per fer compatibles els
fills amb lactivitat professional. En molts altres pasos hi ha poltiques que
contribueixen a alleugerir el cost, en temps i diners, dels fills, per Espanya
no s tan sols el pas amb la fecunditat ms baixa de la Uni Europea, sin
tamb el que menys recursos dedica al suport a les famlies. El problema es
complica pel repartiment desigual de les tasques de la llar, que fa recaure
gaireb tota la crrega dels fills en les mares. Per mantenir-se en el mercat
de treball, algunes dones renuncien a tenir fills. Lescassa fecunditat a Espanya tamb s inquietant per les seves conseqncies, entre les quals destaca lamenaa a llarg termini dun major envelliment de la poblaci, que afectar, entre altres, els sistemes de pensions. En els ltims cinc anys shan jubilat, sobretot, les generacions nascudes durant els anys trenta, i shan incorporat a la poblaci activa un nombre important de dones i immigrants, cosa
que ha incidit favorablement en lequilibri del sistema de pensions. En el futur, arribaran a la jubilaci generacions ms nombroses, nascudes entre
1954 i 1975, que a ms es beneficiaran dun allargament considerable de
lesperana de vida. Per assolir aquest equilibri, aquest augment de la crrega exigiria un increment de locupaci que, si admetem que leconomia ho
permet, es veur obstaculitzat per lescassetat de joves (ara comencen a arribar al mercat laboral els nascuts desprs de 1975) i per la previsible dificultat
dincorporar ms dones, si no sadopten mesures que permetin compaginar
latenci a la famlia i la feina.
El 1999 i 2000, el nombre de naixements ha crescut a Espanya. Sha trencat,
doncs, una llarga evoluci, iniciada el 1976. Entre les causes daquest augment sha dassenyalar el major nombre de naixements de les famlies immigrants i laugment de la fecunditat de les dones dentre 30 i 40 anys. Perqu
aquest canvi de tendncia ens acabi acostant a nivells daltres pasos europeus, s necessari que afecti el grup jove, entre 20 i 30 anys. Les condicions
perqu aix passi en un futur prxim sn favorables, ja que lescassetat relativa de joves far que en millori la situaci en el mercat de treball i, si aix
sacompanya de ms estabilitat laboral, es poden produir efectes positius. Es
mantenen, per, altres obstacles que expliquen que, segons totes les enquestes, el nombre de fills desitjats sigui superior al que efectivament tenen
les parelles espanyoles. A curt termini, shauria de facilitar laccs al primer
habitatge i, a mitj i llarg termini, ser clau resoldre el problema de la compatibilitat entre lmbit domstic i el professional. Les famlies hauran de disposar de serveis adequats a baix cost i les empreses hauran de tenir en compte
les circumstncies familiars dels treballadors.
J. A. FERNNDEZ CORDN, La situaci de la poblaci espanyola,

Anuari El Pas 2002. Adaptci
472

Quines idees principals
exposa lautor?
Segons el text, per qu
la natalitat ha caigut
en picat a Espanya?
El text assenyala que
Espanya va assolir la
taxa de natalitat ms
baixa del mn. Quina?
Creus que s un
indicador positiu
o negatiu per a un pas?
Per qu? Et sembla que
s propi de pasos
pobres o rics?
Quina relaci veus entre
la natalitat i la
immigraci?
Qu proposa lautor
del text per augmentar
la natalitat a Espanya?
2. Interpretaci.
El text assenyala com
un dels factors
de la baixa natalitat
el repartiment desigual
de les tasques de la llar.
Qu vol dir aix?
Hi ests dacord?
Saps si els joves tenen
cap ajut dels seus pares
o lEstat quan marxen de
casa?
3. Reflexi.
A quina edat van
tenir els teus avis els
teus pares? I els teus
pares a tu? Qu ha
passat?
831224 _ 0463-0494.qxd
13:55
Pgina 473
Moviments migratoris
a Espanya, ahir i avui
s un fet enorme de la histria universal el trfec de pobles en totes les direccions que anomenem migraci. Un dels factors del canvi histric, de la mobilitat de les grans fraccions dhumanitat, de barreges, xocs, fecundacions mtues, comunicaci de civilitzacions, esquinaments i coneixements mutus.
Des de les poques ms remotes i en tots els continents shan produt migracions el resultat de les quals s el mn actual.
En el nostre segle i en relaci amb Espanya hi ha hagut migracions de signe i
significat diferents. Una delles a conseqncia de la guerra civil, que va desplaar fora dEspanya molts milers de persones, repartides desigualment entre Europa, els Estats Units i lAmrica hispnica. La porci ms gran va ser
aquesta ltima, la qual cosa significa que va ser dins de la mateixa casa histrica i especialment dins de la llengua espanyola. Aquest fet va facilitar la
comunicaci, lestabliment de relacions fecundes entre el poble receptor i els
espanyols emigrats. La segona migraci va ser principalment econmica, en
els anys de les dificultats internes espanyoles i la difusi de la prosperitat europea. Aix va imposar canvis importants dambients, llenges, usos socials, i
va exigir adaptacions que van requerir esforos considerables i van reduir el
nombre despanyols establerts en altres pasos. Aquesta migraci pretenia
ser transitria, tot i que en alguns casos va ser molt duradora i, per ventura,
permanent.
Lactual, la que est ara en curs a un ritme accelerat, s en sentit contrari: la
immigraci a Espanya de nombres molt alts de persones nascudes a fora. Cal
distingir dues porcions ben diferents: la procedent de pasos molt diversos,
aliens completament al fet espanyol, sense cap arrel a Espanya, sovint amb
desconeixement total, dorigen afric la majoria; i una part procedent de lAmrica hispnica.
Aquesta immigraci s molt important; planteja dificultats i problemes pel
nombre, per t una gran significaci histrica i pot ser de fecunditat excepcional.
[...]
Seria precis i necessari estudiar i tractar amb rigor i perspiccia aquesta immigraci recent en curs, evitar possibles errors i ensopegades, extreure daquest fenomen els beneficis que podrien ser tan decisius per a tants immigrants i per a Espanya, pas receptor daquelles onades que podrien ser
excepcionalment tils i creadores si es fan de manera intelligent i, per fer
servir una paraula de lavior antic, mesurada.
Les coses humanes dabast histric no es poden fer de qualsevol manera.
Shan de fer com Du mana, com les condicions reals requereixen. I, per a
aix, sha de pensar amb deteniment, a fons i amb esperit damor i concrdia. No hi ha cap altra manera que les empreses humanes puguin tenir conseqncies favorables i no desastroses.
J. MARAS, Migracions, ABC, 3 de maig de 2001.

Adaptaci

1. Conceptes.
Consulta el significat
dexiliat. s el mateix
que emigrant? En cas
negatiu, quina s
la diferncia?
Qu recomana fer lautor
amb la immigraci que
rep actualment
Espanya?
Al principi del text
apareixen
conseqncies de signe
negatiu i positiu
associades a les
migracions. Busca-les
i recull-les. Mira de
posar un exemple
de cadascuna.
3. Interpretaci.
El text esmenta dues
emigracions espanyoles
del segle XX. Saps en
quines dcades es van
produir? A quins pasos
van emigrar?
TEMPS DE LECTURA
Lectura
2/8/07
Quines altres
migracions,
a ms de les
mencionades per lautor,
coneixes de
la histria dEspanya?
4. Reflexi.
Per qu creus que
Espanya ha passat de
ser un pas demigraci
a un dimmigraci?
Creus que el fenomen
de la immigraci
continuar?
473
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
10
2/8/07
13:55
Pgina 474
Pros i contres
de la globalitzaci
Actualment la globalitzaci es desafia a tot el mn. Hi ha malestar amb la globalitzaci, i amb motius ms que suficients. La globalitzaci pot ser una fora
benigna: la globalitzaci de les idees sobre la democrcia i la societat civil
han canviat la manera de pensar de la gent, i el moviments poltics globals
han portat a lalleujament del deute i al tractat de les mines terrestres. La globalitzaci ha ajudat centenars de milions de persones a assolir nivells de vida
ms alts del que elles mateixes, o la majoria dels economistes, consideraven
imaginable fa poc temps. La globalitzaci de leconomia ha beneficiat els pasos que han aprofitat aquesta oportunitat per obrir nous mercats per a les exportacions i han donat la benvinguda a la inversi estrangera. Per els pasos
que ms shan beneficiat han estat els que es van fer crrec del seu dest i
van reconixer el paper que pot complir lEstat en el desenvolupament, sense
confiar en la noci dun mercat autoregulat que resol els seus problemes.
Ara b, per a milions de persones, la globalitzaci no ha funcionat. De fet, la

situaci de moltes ha empitjorat, i han vist com els seus llocs de treball eren
destruts i les seves vides es tornaven ms insegures. Shan sentit cada vegada ms impotents davant les forces ms enll del seu control.
Si la globalitzaci es continua portant com fins ara, si continuem sense

aprendre dels nostres errors, la globalitzaci no noms fracassar en la promoci del desenvolupament, sin que seguir generant pobresa i inestabilitat. Si no hi ha reformes, la reacci, que ja ha comenat, sestendr i el malestar per la globalitzaci augmentar. Aix seria una tragdia per a tots, i
especialment per als milers de milions que sen podrien beneficiar en unes
altres circumstncies. Tot i que econmicament el que ms hi perdr ser el
mn en desenvolupament, hi haur ramificacions poltiques ms mplies que
afectaran tamb el mn desenvolupat.
s clar que lestratgia de reforma ha de tenir moltes puntes. Una delles s
la que fa referncia a la reforma dels acords econmics internacionals. s per
aix que la segons punta sha dorientar a estimular les reformes que cada
pas pot emprendre per ell mateix. Els pasos desenvolupats tenen una responsabilitat especial, per exemple, la de practicar el que prediquen i eliminar
les seves barreres al comer. Per, encara que la responsabilitat dels pasos
en desenvolupament sigui gran, els seus incentius sn dbils. Per tant, els
pasos en desenvolupament han de poder assumir la responsabilitat del seu
benestar; administrar els pressupostos de manera que aconsegueixin viure
dels seus mitjans, i eliminar les barreres proteccionistes que donen copiosos
beneficis per a uns quants per forcen els consumidors a pagar preus alts; i
imposar estrictes regulacions per protegir-se dels especuladors forans o dels
excessos corporatius locals. I el ms important: els pasos en desenvolupament necessiten estats eficaos, amb un poder judicial fort i independent,
responsabilitat democrtica, obertura i transparncia i quedar lliures de la corrupci que ha asfixiat leficcia del sector pblic i el creixement privat.
Si les reformes necessries es prenen seriosament, llavors existeix lesperana que un procs ms hum de globalitzaci constitueixi una poderosa fora
per al b, i que una mplia majoria dels que viuen en els pasos en desenvolupament sen beneficin i li donin la benvinguda.
1. Conceptes.
Qu significa lexpressi
mercat autoregulat?
En qu consisteix
lespeculaci? Buscan
tres exemples.
Entens qu vol dir
els excessos
corporatius locals?
Qu s la globalitzaci?
Quan va comenar
aquest fenomen?
Quins sn, segons
lautor, els avantatges
de la globalitzaci?
En els text tamb
sesmenten molts
inconvenients. Buscals
i tracta de
comprendrels.
3. Interpretaci.
Quina s la
responsabilitat dels
pasos desenvolupats
en el procs de
globalitzaci?
I qu han de fer
aquests pasos en
desenvolupament?
4. Reflexi.
A quin gnere creus que
pertany el text?
Et sembla que est
escrit per un expert
o per un periodista?
Penses que la
globalitzaci influeix
en la vida quotidiana?
J. E. STIEGLITZ, El malestar de la globalitzaci, 2002. Adaptaci
474
831224 _ 0463-0494.qxd
11
13:55
Pgina 475
El procs uniformador
del mn
La impressi espiritual que ms es nota en tots els viatges dels ltims anys
s, malgrat totes les satisfaccions particulars, aquesta: la dun suau crepuscle que precedeix aquella caiguda del mn en la monotonia. Tot, en les formes de vida exterior, es monotonitza, tot sanivella en un esquema cultural
homogeni. Es desgasten les peculiaritats dels pobles en el terreny dels costums, suniforma la indumentria, sinternacionalitzen els usos. Els pasos
semblen cada vegada ms imbricats uns en altres, els homes actuen i viuen
dacord amb un mateix esquema, i en el seu aspecte exterior les ciutats es
van assemblant ms i ms. Tres quartes parts de Pars estan americanitzades i Viena, budapestitzada: el delicat aroma de loriginalitat cultural senfosqueix cada vegada ms, els colors sescrostonen amb rapidesa progressiva i,
sota les capes de verns despreses, sofereix a la vista lmbol dacer de
lactivitat mecnica, la moderna mquina del mn.
Aquest procs est en marxa des de fa temps: ja abans de la guerra, Rathenau va anunciar profticament aquesta mecanitzaci de lexistncia, la preponderncia de la tcnica com la manifestaci ms important de la nostra
poca; per aquesta caiguda vertical en la uniformitat de les formes externes de vida no va ser mai tan rpida ni capritxosa com en aquests ltims
anys. Probablement s el fenomen ms candent i decisiu del nostre temps.
Smptomes: per explicar el problema sen podrien enumerar centenars. Per
em limito a escollir-ne a latzar uns quants dels ms comuns, presents en tothom, per mostrar fins a quin punt shan uniformat i esterilitzat els usos i
costums en els ltims decennis.
[...] Segon exemple: la moda que no ha conegut mai en cap pas una igualaci tan fulgurant com en la nostra poca. Abans, la moda de Pars tardava
anys a passar a la resta de capitals, i uns quants ms a arribar al camp i,
fins i tot, hi havia determinades fronteres del poble i el costum que es tancaven hermticament a les seves tirniques exigncies. Avui dia la seva dictadura es fa universal en el que triga el cor a fer un batec. Nova York dicta a
les dones la moda dels cabells curts, i en linterval dun mes cauen, com segades per una sola dalla, cinquanta o cent milions de cabelleres femenines.
Cap csar ni khan de la histria del mn va posseir un poder anleg, no es
va difondre cap precepte dndole espiritual a una velocitat semblant. El cristianisme, el socialisme han necessitat segles i decennis per conquerir proslits i per fer efectius els seus preceptes sobre tants homes com avui dia un
modista parisenc tarda vuit dies a sotmetrels a la seva voluntat.
[...] Aquest smptoma es podria multiplicar fins a linfinit i es multiplica per
ell mateix dia rere dia. El sentit de la independncia en el goig desborda
lpoca. Ja es fa ms difcil enumerar les peculiaritats de les nacions.
[...] I don procedeix aquesta onada terrible que amenaa tot el que t color
i vida prpia i sho emporta en el seu corrent? Tots els que hi han estat ho
saben: dAmrica. [...] Aquella terrible onada duniformitat, que atorga el
mateix a tots els homes, els mateixos monos de treball, el mateix llibre a
les mans, la mateixa estilogrfica entre els dits, la mateixa conversa als llavis
i el mateix autombil en lloc dels peus, vnen dels Estats Units.
S. ZWEIG, El procs duniformitat del mn, 1925.

Adaptaci

1. Conceptes.
Qu vol dir el substantiu
monotonia?
A qu es refereix lautor
amb loriginalitat
cultural dels pasos?
Consulta en una
enciclopdia qui va ser
Rathenau. En funci
de les seves dates de
naixement i mort,
dedueix a quina guerra
es refereix lautor.
De quin pas procedeix
la uniformitat? Quines
modes, costums...
simiten?
3. Interpretaci.
Creus que la visi
de lautor del procs
duniformitat del mn
s positiva o negativa?
TEMPS DE LECTURA
Lectura
2/8/07
A qu es refereix Zweig
quan parla de la
mecanitzaci de
lexistncia? Creus que
ho valora positivament
o negativament?
4. Reflexi.
El text est escrit al
1925. Creus que el que
pensa lautor es pot
aplicar a la societat
actual? Per qu?
Lautor destaca la moda
com una de les coses
que ms shan unificat.
Et sembla que aix
es mant ara?
475
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
12
2/8/07
13:55
Pgina 476
Conreus en zones difcils
Els andenes incaics sn una cosa notable. Essencialment, no difereixen de

les feixes mediterrnies o de qualsevol terrassa agrcola inscrita en un vessant abrupte. Sn fills de lenginy i de la necessitat, caracterstics de llocs
sense sl pla disponible, perqu a ning no se li acut de bastir una graonada
semblant, si no s que la fam lempeny. Suposen una forma agrcola inimaginable, una inversi paisatgstica de grans proporcions, incompatible amb les
modernes expressions de lagricultura mecanitzada. I el cas s que continuen operatius en molts llocs del mn, sigui perqu la pobresa hi obliga, sigui
perqu singulars valors comercials afegits justifiquen lesfor (cas de les famoses vinyes de Banyuls, del Priorat o del Rin, per exemple). Al sud-est asitic, les feixes presenten la particular caracterstica destar consagrades al
conreu de larrs i de ser, per tant, camps inundables, cintes daigua disposades en grades fascinants. Ben al contrari que els andenes andins, esglaons
daridesa contrariada. Com les feixes mediterrnies, subjecten el sl mitjanant petits marges de pedra seca, una obra colossal pel seu quilometratge,
que empetiteix els immediats grans monuments tan celebrats.
El 1991, de la m de lantroploga xilena Milka Castro, vaig recrrer els andenes encara actius de Socoroma, a lalta vall del Lluta, al costat mateix de la
reserva de biosfera de Lauca. Era impressionant veure el partit que, a uns
3.000 metres daltitud, es treia daquelles terrasses que a penes tenen uns
cinc pams damplada, irrigades amb un filet daigua encaminada mitjanant
minisolcs dibuixats a terra amb un simple bastonet. All, una gota daigua era
una cabal respectable.
Es tracta duna forma

de conreu actual
o primitiva?
Una altra vall potser encara ms impressionant s la de lUrubamba o del Vilcanota, que ve a ser la seva capalera. Fou la vall sagrada dels inques, ni
ms ni menys, un rosari dindrets literalment fantstics: Pisaq, Chinchero,
Ollantaytambo, Llactapata i, sobretot, la perla de la vall, la meravella de Machu-Picchu.
Ja mhe referit al tren que, amb penes i treballs, porta des de Cuzco fins a
Aguas Calientes, al peu mateix de Machu-Picchu. El tren arriba a la vall a laltura dOllantaytambo, de manera que Pisaq o Chinchero queden aiges
amunt. Sn tots uns llocs meravellosos, amb els seus andenes enfilant-se
rostos amunt i amb el que encara queda dels seus temples i construccions.
Per no nhi ha cap com Machu-Picchu, per descomptat, que deu ser un
dels espectacles ms emocionants que un hom pot admirar arreu del mn.
Des de la part alta de landenera, amb el pit del Huayna Picchu per tel de
fons, la ciutat o santuari incaic es desplega pel relleu amb una inigualable
elegncia. Ho confesso: vaig passar molta estona amb la pell de gallina i contemplant aquell escampall de petits murs, aquell treball de pedra feta blonda.
R. FOLCH, El vici de mirar. Passions i paisatges

dun ecleg, 2000
1. Conceptes.
En qu consisteix el
conreu en andenes?
Quines sn les raons
principals que es doni
aquest tipus de
conreu ?
Quins sn els tipus
fonamentals de conreu
en els andenes?
Cal fer servir gaire

maquinria agrcola
per al manteniment
i desenvolupament
de lactivitat agrcola
en aquest lloc?
Com ho fa lsser hum
per aprofitar el recurs
de laigua?
3. Interpretaci.
Qu creus que vol dir
lautor amb la frase:
All, una gota daigua
era un cabal
respectable?
4. Reflexi.
Que et sembla aquesta
forma de conreu?
Creus que s una
intervenci excessiva
de les persones
a la natura?
Et sembla interessant
que actualment perduri
una forma de conreu
tan antiga?
476
831224 _ 0463-0494.qxd
13
13:55
Pgina 477
El pastor transhumant
Hi ha unes quantes carrerades assenyalades per als ramats, que no sn ms

que uns camins destinats exclusivament a aquesta finalitat. Qualsevol dells
ofereix als mesos dabril i maig escenes molt animades i moviment continu.
Un nvol de pols i el so dels esquellerincs que es comena a sentir des de
molt lluny anuncien larribada de les merines, i al cap de poca estona sacostuma a presentar el rabad dels marrans o moltons pares al capdavant del
seu ramat, envoltat dels seus mansos, que amb lham del pa que reben de
les seves mans amb prou feines se naparten, i de seguida desfila tot el ramat
amb dos pastors a la rereguarda acompanyats dels gossos. Desprs passen, i
sempre amb el mateix ordre, els ramats de les ovelles i, per ltim, les eugues
farcelleres, anomenades aix perqu porten les provisions i els estris de cuina, amb els seus poltres que vagaregen gen a la vora del cam, algun pastoret
massa tendre per a la fatiga del viatge assegut sobre la crrega i alguna bstia que sha desgraciat en la marxa colgada. Aquells homes, que amb tots els
seus mitjans i riqueses es traslladen duna provncia a una altra, recorden involuntriament la vida dels patriarques o les tribus errants que vagaregen
doasi en oasi a la recerca de pastura i de frescor.
Tot i que no sn pas poques les cabanyes que fan lesquilada a Extremadura,
unes quantes ms executen pel cam aquesta operaci, en qu si b els pastors no fan ms que apartar els animals i presentar-los lligats al temut esquilador, no per aix els deixa darribar un escreix de feina que compensen en
les alegres i bullicioses escenes que acostumen a acompanyar aquesta feina.
Amb estmuls com aquests, i sobretot amb el poders darribar aviat a les seves estimades muntanyes, travessen amb bon nim les rides planures de la
Manxa, i els no pas menys eixuts indrets de Campos. All, la bossa del muntanyenc pateix una altra sagnia, ja que la compra de mocadors, les agulles i
cordons o, com diuen les eixerides, gordones per cenyir els justacossos s
tan de llei en passar per Roseco de Medina com la de les lligues a la Manxa.
A Roda, a ms, sacostumen a proveir duna gran bota, que, com veurem
ms endavant, no deixa de fer un paper important. s una llstima, per cert,
que les ovelles en facin un gra massa de tant en tant, i els gurdies del camp
estiguin tan a punt per advertir-los de com nestan de malcriats i a llanar els
cordons de la seva bossa que, si no fos per aix, serien poques les males estones que aigualirien lalegria de la peregrinaci.
Per fi, desprs de quaranta-cinc dies, gastats en esquilar i caminar, travessa
la cabanya els frescos contorns de Lle, i el nostre pastor ja s a molt poques
pastures del campanar del seu poble. La Babia s un pas trist i rigors a lhivern, perqu ocupa la plana de les muntanyes, i la neu i les ventades hi duren molt de temps; per en lpoca que arriben els pastors, lescena ha canviat del tot, ja que, malgrat que la nuesa dels pujols sempre entristeix una
mica, els prats que verdegen per les planures, les aiges abundants, lalineaci gaireb simtrica de les muntanyes i els vapors que ala dels prats humits
el sol de lestiu li donen un aspecte suau i vague, semblant al que distingeix
alguns paisatges del nord.
E. GIL Y CARRASCO, Els espanyols pintats per ells mateixos,

1843-1844. Adaptaci

1. Conceptes.
Qu s la
transhumncia? Saps
on nhi ha actualment?
Qu s una carrerada?
Nhi ha avui dia?
En quins mesos es fa
la transhumncia?
Quins animals
sacostuma a veure
al costat dels ramats
i els pastors?
Amb quina finalitat
els acompanyen?
3. Interpretaci.
Qu vol dir la frase:
Aqu la bossa
del muntanyenc pateix
una altra sagnia?
A qu fa referncia
lexpressi cenyir
els justacossos?
4. Reflexi.
Tenint en compte
els mitjans actuals,
et sembla adequat
mantenir la
transhumncia?
TEMPS DE LECTURA
Lectura
2/8/07
Actualment hi ha
mtodes desquilar
elctrics que faciliten
la feina; no obstant aix,
sest tornant a
lesquilada tradicional
perqu es danya menys
lanimal i el producte.
Qu et sembla la idea
de tornar als mtodes
tradicionals?
477
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
14
2/8/07
13:55
Pgina 478
Tcniques de pesca:
lalmadrava
Hi ha poques coses ms espectaculars que la pesca amb almadrava. Una

xarxa surt de la platja i sendinsa a lEstret fins als 23 metres de profunditat. Lapreciada tonyina vermella, exemplars de diversos quilos que en
aquell moment migren cap al Mediterrani per fresar, queda all enredada.
Quan en tenen prou, els vaixells envolten la xarxa, lalcen i els pescadors
aixequen les tonyines gaireb a m. Aix ho han fet durant 3.000 anys els
pescadors de Barbate, Zhara de los Atunes, Tarifa i Conil, a Cadis.
I aquella era la intenci den Bernat des que va comenar lalmadrava a finals dabril. Per, a punt dacabar la temporada de la migraci cap al Mediterrani, el resultat s decebedor: Aix s un desastre. Porto 20 anys a
lalmadrava del cap de la Plata i no havia vist mai aix. Amb prou feines
hem tret tonyines. Les dades de lOrganitzaci de Productors Pesquers
dAlmadrava confirmen que el 2006 s el pitjor any. Fins ara han tret
1.786 tonyines; el 2005 en van treure 4.190; el 2000, 8.390, i el 1997,
15.178. La temporada acaba a principis de juny, per els 600 pescadors
que shi dediquen no esperen un miracle que salvi la campanya.
La gerent de lOrganitzaci de Productors Pesquers dAlmadrava, Marta
Crespo, atribueix la reducci als vaixells dencerclament que, ajudats per
avionetes, pesquen milers dexemplars de cop al Mediterrani per engreixar-los en granges al mar. Segons denuncia tamb lorganitzaci ecologista VWF/Adena, les avionetes observen la mola la massa del peix i avisen els vaixells dencerclament, que tanquen les tonyines i les crien en
granges al Mediterrani. La tonyina vermella s especialment apreciada a
sia, i els vaixells frigorfics provinents del Jap carreguen a Barbate o
Mrcia per emportar-sels directament. De la tonyina se naprofita tot i,
malgrat que est permesa la pesca dexemplars de ms de 6,4 quilos, pot
arribar a pesar-ne 400.
El Pas, 23 de maig de 2006

1. Conceptes.
Qu s lalmadrava?
Es tracta duna tcnica
nova o primitiva?
De qu es lamenta
en Bernat, el pescador
de lalmadrava?
Quines sn les
quantitats de tonyina
que shan extret
els ltims anys? Quina
evoluci sobserva?
On s especialment
apreciada la carn
de la tonyina vermella?
3. Interpretaci.
Gran part de la reducci
del nombre de tonyines
es deu a lacci dels
vaixells dencerclament.
Com ho fan, aquests
vaixells, per atreure
les tonyines a les seves
granges?
Quin paper hi juguen
les avionetes, segons
lorganitzaci ecologista
VWF/Adena, en la
captura de la tonyina?
Et sembla que pot
oscillar gaire la mida
de les tonyines?
Per qu?
4. Reflexi.
Qu en penses,
daquesta tcnica
de pesca?
Se tacut alguna altra
manera de titular
el text?
Pesca de la tonyina.
478
831224 _ 0463-0494.qxd
15
13:55
Pgina 479
Or i plata
Lor i la plata sn els metalls preciosos ms coneguts i utilitzats des de temps

immemorables. Lor s tou i malleable, per tamb durador i resistent a la
corrosi, fins al punt que el 85 % de tot lor extret al llarg de la histria continua en s. La quantitat total dor extret fins ara a tot el mn sacosta a les
100.000 tones equivalent a un cub de 17 metres de costat. Les reserves
oficials emmagatzemades als bancs centrals dels diferents pasos sumen
unes 35.000 tones, mentre que la resta est en mans privades, en forma de
lingots, monedes i joies.
La raresa de lor i la seva durabilitat el van convertir de seguida en una moneda de canvi, que ha arribat a ser una mesura acceptada i valorada internacionalment. Aix no obstant, avui dia prop de la meitat de lor que sextreu es fa
servir en productes electrnics, aplicacions aeroespacials, aliatges especials
i peces dentals.
Durant molts anys, la plata es va fer servir tamb com a sistema de canvi, sobretot desprs que els romans la convertissin en matria primera de les seves
monedes. La major part de la producci actual de la plata es dedica nicament a dues finalitats. La seva resistncia a lelectricitat s la ms baixa dentre tots els metalls, per aix un 25 % de la producci es dedica a la indstria
electrnica. Tamb s molt sensible a la llum, per aquest motiu prop del
50 % de la producci de plata es consumeix en la indstria fotogrfica.
Lor i la plata sn metalls molt especials, ja que el seu preu oscilla al ritme
de lespeculaci, tendncia que va comenar desprs que el dlar deixs de
dependre del preu de lor, el 1967. A pesar daix, les reserves dor no han
descendit desprs del perode de guerres, i de fet lany 2000 es va arribar a
la xifra mxima, amb trenta-dos anys de consum, tot i que la producci sha
duplicat en els ltims cinquanta anys. Passa una cosa semblant amb la plata, les reserves de la qual sestimen en vint-i-set anys de consum, per sespera que en descendeixi la demanda considerablement a mesura que es vagi imposant la fotografia digital i ocupi gran part del mercat fotogrfic.
B. LOMBORG, Lecologista escptic, , 2003

1. Conceptes.
Busca el significat de:
malleable, corrosi,
especulaci, moneda
de canvi i reserves
oficials.
Qu s un metall
precis? Quins altres
metalls preciosos
coneixes, a part
dels esmentats
en el text?
Observa el ttol del llibre
don est extret
el text. Nentens
el significat?
Des de quan es
coneixen i es fan
servir lor i la plata?
Continuen tenint
utilitat?
Quines caracterstiques
tenen?
TEMPS DE LECTURA
Lectura
2/8/07
Qu es fa amb
aquests metalls
actualment?
3. Interpretaci.
Per qu lor i la plata
sn metalls especials?
En varia el preu?
4. Reflexi.
Quant temps creus
que lsser hum
continuar fent
servir aquests
metalls?
479
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
16
2/8/07
13:55
Pgina 480
Les salines
Constitueixen la forma ms antiga dagricultura al mar. Agricultura en el

sentit que hi intervenen la naturalesa del sl (fa falta una taula de terra argilosa, per tamb lleugerament sorrenca), el clima (hores de sol, vents, durada de lestaci ms seca) i les possibles calamitats (pluja, ciclons...), a ms
de la presncia duna m dobra complementria en el moment de la
recollecci. En certa mesura la distribuci de les salines s zonal (combinaci de calor i estaci seca, que es dna en alguns climes tropicals i en els de
tipus mediterrani, inclosos Califrnia i Xile). Les antigues formes dexplotaci,
tenint en compte les exigncies dubicaci, es trobaven bastant fragmentades
i disperses, sobre una base familiar. Loest francs, la Siclia occidental, les
costes del Lban o de lAmrica tropical, han mantingut aquest aspecte.
Construdes entre !1 i !3,2 metres per sobre del nivell mitj del mar, protegides de les grans marees per mitj de dics, les rees salines presenten un
disseny geomtric i una successi de dipsits i canals de sortida retallats per
mitj de petits dics en ziga-zaga, en compartiments on el mar va penetrant
successivament. Tot lart resideix a saber aprofitar els vents del nord-oest, el
sol, a saber dosificar les partides daigua, recollir a temps la sal formada i
conservar el producte daquesta feina.
Les salines mediterrnies es veuen afavorides pels estius clids i secs i per situacions beneficioses (vores pantanoses dels deltes), cosa que proporciona
una sal de gran qualitat. Les antigues salines artesanals han deixat pas a una
producci industrial: la sal s recollida amb pales mecniques, transportada
mitjanant vagonetes al llarg dels dics, abocada desprs de rentar-la per una
cadena de catfols, i apilada en piles de ms de 10 metres daltura! Sedassos
distribueixen els grans dacord amb els diferents destins: alimentaci, sala,
peixateria... Aix es treballa en les grans salines. La de Saint-de-Giraud, a lest
del delta del Roine, sorienta bsicament a sals industrials; la dAigues-Mortes treballa fonamentalment per a la indstria de lalimentaci, de la mateixa
manera que la dAude. Nhi ha moltes altres, tamb importants, pe exemple a
Espanya (costes de Valncia, de Cadis, de les Balears), a Portugal (Algarve),
a Itlia (Adritic, Abulia, Sardenya). La costa dEsmirna, a Turquia, i el delta
del Nil es tecnifiquen. Als Estats Units i a Mxic el clima mediterrai de Califrnia permet la localitzaci de grans salines litorals. A les Antilles les salines es
localitzen en els sectors a sotavent i cadascun dels pasos sud-americans disposa dinstallacions per satisfer les necessitats del seu mercat intern.
A la zona seca existeixen regions dexplotaci industrial: Eritrea, Adn, a ms
de petites explotacions al golf Prsic. Per la importncia de la seva necessitat es manifesta sobretot a lsia dels monsons, tan densament poblada. No
s estrany, per tant, que trobem explotacions de sal marina a gaireb tots els
pasos riberencs del Pacfic.
En funci dels pasos, a vegades domina la producci de les salines, o s exclusiva; altres vegades s secundria i predomina clarament la sal gemma.
En qualsevol cas, la sal marina ha produt o mantingut una circulaci martima, ha sostingut la producci haliutica i se segueix mantenint, tot i que en
menys proporci, integrada a la vida de les costes.
H. NONN, Geografia dels litorals, 1972
480

1. Conceptes.
Esbrina el significat
de les paraules seds
i haliutica.
Quina diferncia hi ha
entre la sal de mar
i la sal gemma?
Qu s una salina?
Quines condicions shan
de donar per poder
explotar una salina?
En quines zones
del planeta predominen
les salines? Posan uns
quants exemples
concrets.
Quines diferncies hi ha
entre les salines
tradicionals i les
industrials?
3. Interpretaci.
Per qu es diu que
les salines sn una
forma dagricultura
del mar?
Creus que les salines
sn un invent recent?
Raona la resposta.
Et sembla que la sal s
important actualment?
I antigament?
Per qu es diu que
el paisatge de les salines
s geomtric?
4. Reflexi.
Has vist alguna vegada
una salina? Com sn?
De quin tipus de text
es tracta?
831224 _ 0463-0494.qxd
17
13:55
Pgina 481
L era dels combustibles

fssils
Si eliminssim els combustibles fssils de lequaci humana, la civilitzaci industrial moderna deixaria dexistir. Escalfem les nostres llars amb combustibles
fssils, mantenim en funcionament les nostres fbriques i els nostres sistemes
de transport amb combustibles fssils, illuminem les nostres ciutats i ens comuniquem a distncia amb electricitat generada a partir de combustibles fssils, cultivem els nostres aliments amb lajuda de combustibles fssils, construm els nostres edificis amb materials fets amb combustibles fssils, tractem
les nostres malalties amb medicaments derivats de combustibles fssils, emmagatzemem els nostres excedents amb contenidors de plstic fets de combustibles fssils i manufacturem la nostra roba i els aparells domstics amb lajuda de productes petroqumics. Prcticament tots els aspectes de la vida
moderna extreuen lenergia dels combustibles fssils, en deriven materialment i
en reben la influncia.
A principis del segle XX, el petroli va avanar el carb en la llista de combustibles fssils utilitzats com a fonts energtiques als Estats Units i altres pasos industrialitzats. Els vehicles de motor senduien la part del lle en el consum de
petroli, al voltant dun ter del consum anual total. Actualment hi ha 520 milions dautombils al mn. Daquests, 132 milions sn als Estats Units, on el
parc mbil inclou tamb 1,9 milions de camions, 715.000 autobusos i 21.000
locomotores. A tot el mn hi ha 11.000 avions comercials, 28.000 vaixells i
1,2 milions de vaixells de pesca, tots impulsats per petroli.
La indstria s el segon principal consumidor de petroli als Estats Units, amb el
23 % del total. Ms duna quarta part del petroli industrial es fa servir com a
matria primera en la indstria qumica. Els productes petroqumics serveixen
per elaborar milers darticles. El 6 % del petroli es fa servir per a la calefacci i el
4 %, per generar electricitat en les centrals nord-americanes. El petroli s una
de les substncies ms verstils. [...]
El pas a una civilitzaci basada en els combustibles fssils va ser ms rpid que
qualsevol altre canvi de rgim energtic. Fa tan sols cent trenta anys, les tres
quartes parts del combustible utilitzat als Estats Units era en forma de fusta,
que es feia servir no noms en la calefacci, sin tamb com a combustible per
a ferrocarrils i vaixells de vapor. Bona part de la indstria de lpoca depenia
encara dels molins de vent i aigua. El 1890 es produen menys de 9 milions de
tones de petroli a tot el mn, la majoria en forma de queros per a la illuminaci. A principis del segle XX el petroli encara generava menys del 4 % de lenergia mundial. Quan hi va haver la crisi del petroli dels anys setanta, es consumien anualment 2.270 milions de tones de petroli, s a dir, 200 vegades ms
del que es consumia setanta anys abans. Actualment, els combustibles fssils
cobreixen ms del 85 % de les necessitats energtiques del mn: el 40 % correspon al petroli; el 22 %, al carb, i el 22 %, al gas natural. Lenergia nuclear i
la hidroelctrica aporten un 7 % addicional cadascuna, i les energies geotrmica, solar i elica, aix com la fusta i els residus slids, no arriben ni a l1 %.
El consum mundial denergia s setanta vegades ms important ara que al comenament de lera dels combustibles fssils.
J. RIFKIN, Leconomia de lhidrogen. La creaci de la xarxa

energtica mundial i la distribuci del poder a la Terra, 2000

1. Conceptes.
Qu s un combustible?
Qu vol dir fssil?
Quins tipus denergia
coneixes?
Esbrina el significat de
lexpressi emportar-se
la part del lle.
Qu sanomena en
el text civilitzaci
industrial?
Qu s el queros?
Quina transcendncia
tenen els combustibles
en la histria recent
de la humanitat?
Quin s sha donat
als combustibles fssils
al llarg de la histria?
Se nha incrementat ls
o ha disminut al llarg
del temps? Per qu?
TEMPS DE LECTURA
Lectura
2/8/07
3. Interpretaci.
Per qu es diu en el
text que el petroli s
una de les substncies
ms verstils que es
poden trobar a la
naturalesa?
4. Reflexi.
Timagines com seria
el mn actual sense
lexistncia dels
combustibles fssils?
Quins problemes
pot implicar ls
indiscriminat de
combustibles fssils?
481
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
18
2/8/07
13:55
Pgina 482
El miracle de lelectricitat
El primer s que es va fer de lelectricitat va ser per a lenllumenat. El 1877 es

van installar 80 llums darc voltaic en uns grans magatzems parisencs; aquell
mateix any es va illuminar un edifici de Londres. Les lmpades darc voltaic
feien molta llum, per per motius tcnics eren ms adequades per a grans
installacions. A ms, es feien servir molt per a lenllumenat del carrer (per primera vegada a Cleveland) i els bulevards de Pars van seguir illuminats daquesta manera durant uns quants anys.
El gran aven, pel que fa a la illuminaci domstica, va arribar quan Thomas
Edison i Joseph Swan, que treballaven per separat als Estats Units i Anglaterra, van produir les primeres bombetes de filament de carboni. El 1882, Edison
va construir un generador a la zona de Wall Street de Nova York i, per mitj
duna xarxa de distribuci de cables subterranis, va portar energia a una zona
de 2,5 quilmetres quadrats. Cinc mil lmpades Edison sencenien a les cases
de ms de 200 homes de negocis, entre ells el financer J. Pierpont Morgan.
Els llums de gas havien trigat ms de cinquanta anys a aconseguir lacceptaci del pblic; lelectricitat va avanar molt ms rpid. En un termini de dos
anys, la central denergia dEdison prestava servei a 500 subscriptors, entre
ells la Borsa de Nova York. Van seguir ms installacions als Estats Units, i Edison tamb va subministrar les dinamos per a la primera central generadora
europea, la de Mil. Desprs dalgunes disputes jurdiques, Swan i ell van formar una societat i es van posar a construir centrals elctriques a tot Anglaterra. Pocs anys desprs de la gran innovaci de Lord Armstrong a Cragside, uns
quants edificis pblics, entre ells la Cambra dels Comuns i el Museu Britnic,
silluminaven amb electricitat, i poc desprs lelectricitat ja no es feia servir
noms a les grans mansions dels rics. Van sorgir companyies elctriques a
Nova York, Londres i totes les grans ciutats dEuropa.
Pels volts del 1900, lenllumenat elctric era un fet acceptat en la vida urbana.
El primer s a gran escala, i de fet lnic s de lelectricitat, era lenllumenat.
Als generadors dEdison sels anomenava estacions de llum elctrica i, de la
mateixa manera que la tecnologia del gas es va edificar sobre laranya de gas,
tamb la proliferaci de la tecnologia elctrica es va basar en la bombeta incandescent. La superioritat de lelectricitat sobre el gas resultava evident. Era
ms lluminosa, ms segura i ms neta; significava el final dels vapors nocius,
del sutge, i de la necessitat de ventiladors especials a sobre de cada aparell de
llum.
La primera aplicaci de lelectricitat per a qu funcions una mquina de qu
tenim constncia va ser el 1883. En una botiga dalimentaci de Nova York,
on es va fer servir un motor elctric per a un molinet de caf. Isaac Singer va
advertir de les possibilitats que oferia lelectricitat i ja va introduir un model de
mquina de cosir el 1889. Aquell mateix any, Nikola Tesla, immigrant croat,
va patentar el motor elctric eficient multifase i, dos anys desprs, associat
amb George Westinghouse, va produir un petit ventilador elctric. La primera
aspiradora elctrica es va patentar el 1901, i el 1917 les aspiradores eren tan
populars que sen podien demanar pel catleg de Motgomery Ward. Aquell
mateix any, es van comenar a fabricar a gran escala les neveres elctriques a
Frana i els Estats Units. La rentadora elctrica Thor es va comenar a produir
el 1909, i el rentavaixella elctric Walker es va comenar a vendre el 1918; en
el decenni de 1920 tots dos es comercialitzaven a gran escala [...].
W. RYBCZYNSKI, La casa. Histria duna idea, 1986.

Adaptaci
482

1. Conceptes.
Qu s una aranya
de gas? I un arc voltaic?
I el sutge? I un
bulevard?
Per a qu es va fer servir
per primera vegada
lelectricitat?
Quan i on va succeir?
Qui va ser el principal
responsable de la seva
posada en
funcionament?
Com es va difondre?
Quant temps va trigar
a fer-se servir amb
normalitat?
3. Interpretaci.
Quins avantatges oferia
lelectricitat respecte
als tipus denergia
preexistents?
Cita algunes de les
aplicacions de
lelectricitat en lmbit
domstic i en quines
dates es van
desenvolupar.
4. Reflexi.
Hi ha hagut mai una
apagada a casa teva?
Com et va canviar
la vida?
Saps en quina poca
de lany es consumeix
ms electricitat
a Espanya?
Per qu?
Quina et sembla que
ser lenergia
del futur?
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
19
2/8/07
13:55
Pgina 483
El carb a Espanya
Lhulla i el seu futur (1828)

El veritable or i plata dEspanya, les veritables mines
que hem de beneficiar si volem tenir or i plata, i la gran
palanca a la qual hem daplicar la m, si volem moure
dun impuls totes les branques principals de la indstria, s el negre, lleig, menyspreat per preciosssim mineral que anomenem carb de pedra. Carb, carb i
sempre carb s el que sempre necessitem, ara.
Aquest combustible ha de ser lelement de la nostra felicitat, la base de la nostra indstria i la taula de la nostra salvaci poltica. Qui ho havia de dir, que el carb de
pedra suposaria tants bns en un, tenint en compte
que s una substncia frgil, fastigosa i menyspreable,
com molts creiem!
G. GONZLEZ AZAOLA, Carb de pedra i ferro,

Pars, 10 novembre 1828, a Juan B. Vilar i Mara
Jos Vilar, La primera revoluci industrial
espanyola (1812-1875)
Els riscos de la dependncia del carb

angls importat (1860)
El carb de pedra, aquella matria que amb notria puntualitat ha estat anomenada or negre del nostre segle,
aquell pa de la indstria sense el qual el vapor no salimenta, que s lagent de la fabricaci i de la locomoci
terrestre i martima, ens ve dAnglaterra com un article
que no t competncia en el mercat.
Fins fa molt pocs anys ning no shavia adonat que un
poble que no exploti fcilment carbons propis est
mancat de la independncia necessria per assegurarse la vida industrial i el comer. El dia que la naci que
ens assorteix daquest mineral precis sindisposi amb
Espanya o no es pugui desprendre com ara de lexcedent de la seva riquesa carbonfera, les nostres fbriques hauran de paralitzar la feina, els nostres vaixells
es veuran obligats a romandre als ports, i milers de famlies es veuran en la pitjor de les misries, i tot aix
amenaar la naci amb un daquells cataclismes terribles promoguts per la necessitat irremeiable de pa i de
feina. [...]

1. Conceptes.
Explica el significat de: mercat, locomoci,
notori, importaci i cataclisme.
Qu s el carb? Saps com es forma?
A quina poca corresponen els textos? Qu hi
passava, en aquells moments, a Espanya?
Quina visi ofereixen del carb tots dos textos?
Justifica la resposta i posan exemples.
Per qu es relaciona en els textos el carb amb
la indstria? Justifica la resposta.
3. Interpretaci.
Quin paper se li designa al vapor? Per qu?
TEMPS DE LECTURA
M. ANGELN, Isabel II. Histria de la reina

dEspanya. Per D. (). Barcelona, 1860,
a Juan B. Vilar i Mara Jos Vilar, La primera
revoluci industrial espanyola (1812-1875)
Qu vol dir en el text la frase: un poble

que no exploti fcilment carbons propis
est mancat de la independncia necessria
per assegurar-se la vida industrial
i el comer?
Qu es pretn dir en un dels textos quan
sanomena el carb el veritable or i plata
dEspanya?
4. Reflexi.
Hi ha gaire carb a Espanya? Esbrina
en quines zones nhi ha ms.
A Espanya hi ha una tradici per la qual
el carb s fams entre els nens. Et sembla que
condiciona dalguna manera la imatge
que tenim del carb?
483
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
20
2/8/07
13:55
Pgina 484
La mecanitzaci del treball
Qualsevol perfeccionament mecnic llana obrers al carrer i, com ms important s la millora, ms nombrosa s la categoria reduda a laturada forosa;
cadascuna t, per tant, lefecte duna crisi econmica i engendra misria, penria i delinqncia. Citem-ne uns quants exemples. Com que ja la primera
mquina inventada, la Jenny, la portava un sol obrer i produa en el mateix
temps sis vegades ms que un torn per filar, cada Jenny nova desplaava cinc
obrers. La Throstle, que, al seu torn, produa molt ms que la Jenny i requeria
tamb un sol treballador, va ocasionar encara ms desplaaments. La Mule,
que pel que fa a producci exigeix encara menys obrers, ha tingut el mateix
efecte, i cada perfeccionament de la Mule, s a dir, cada augment del nombre
de cilindres, redueix el nombre dobrers necessaris. Aquest augment del nombre de cilindres s tan important que, com a conseqncia, multitud dobrers
es queden sense feina; perqu, si b abans un filador podia, amb lajuda
duns quants nens (piecers), accionar 600 cilindres, dara endavant en pot
atendre de 1.400 a 2.000 en dues Mules, amb el resultat que dos filadors
adults, i uns quants piecers dels que treballen per a ells, es queden sense feina. I des que, en un nombre important de filadores Mules shi han introdut les
self-actors, el paper del filador ha desaparegut completament i s la mquina
la que treballa.
Tinc al meu davant un llibre lautor del qual s el cap reconegut dels cartistes
de Manchester, James Leach. Aquest home ha treballat durant anys en diverses branques industrials i en mines de carb. Grcies a la seva posici en el
partit, tenia a la seva disposici les dades ms exactes sobre diferents fbriques, i publica en el seu llibre quadres en qu ressalta que, el 1828 hi havia,
en 35 fbriques, 1.083 filadors de la Mule ms que el 1841, mentre que el
nombre de cilindres a les 35 fbriques havia augmentat en 99.429. Esmenta
cinc fbriques on ja no hi ha un sol filador, ja que fan servir self-actors. Mentre
que el nombre de cilindres augmentava un 10 %, el de filadors disminua un
60 %. I Leach afegeix que shan aconseguit tants perfeccionaments des de
1841 per la duplicaci de files de cilindres i altres procediments que en les fbriques de qu parlvem la meitat del filadors han estat acomiadats; en una
fbrica on fins fa poc encara hi havia 80 filadors no en queden ms
de 20.
Shan fet perfeccionaments anlegs a les mquines de cardar, i aix ha deixat
la meitat dels treballadors sense feina. En una fbrica, shan posat en servei
mquines de trcer que han deixat sense feina 4 obrers de cada 8 i, a ms a
ms, lindustrial ha rebaixat el salari als altres quatre de 8 a 7 xlings. El mateix
ha passat pel que fa a la teixidura. El teler mecnic ha conquerit successivament tots els sectors del teixit manual, com que produeix molt ms que telar a
m i un sol treballador pot atendre dos telers mecnics, tamb aqu nombrosos treballadors han quedat aturats. Les resposta habitual de la burgesia s
que els perfeccionaments introduts en les mquines, com que redueixen les
despeses de producci, fan que els productes acabats siguin ms barats, i
que grcies a la baixada del preu augmenta el consum, de manera que els treballadors aturats aviat trobaran feina a les fbriques que es creen. Evidentment, la burgesia t ra quan afirma que, en certes condicions favorables del
desenvolupament industrial, qualsevol baixada del preu duna mercaderia que
tingui una matria primera poc costosa nincrementa molt el consum i fa que
es cren moltes fbriques noves; a part daix, per, la resta de paraules daquesta afirmaci sn falrnies.
F. ENGELS, La situaci de la classe obrera a Anglaterra, 1845.

Adaptaci
484

1. Conceptes.
Quina mena de
mquines sn la Jenny,
la Throstle, la Mule...?
Esbrina amb un
diccionari o una
enciclopdia qu sn un
cilindre, un torn per filar
i un filador. Creus que
existeixen actualment?
Descriu levoluci de les
mquines de filar i els
treballadors que
necessitaven.
Quina s lopini de la
burgesia sobre la
mecanitzaci del treball?
Creus que s la mateixa
que la dels obrers?
3. Interpretaci.
Has sentit a parlar mai
de la revoluci
industrial? Mira
desbrinar en qu va
consistir i quan es
va produir.
Assabentat de qui va ser
Engels. Tajuda, aquesta
informaci, a entendre
el text? Per qu?
4. Reflexi.
El text relaciona els
avenos tcnics amb
laugment de latur
dels treballadors. Hi
ests dacord, amb
aquesta idea? s actual,
encara?
En el text apareix
lexpressi feines
de nens. Que potser
treballaven, els nens,
en la primera meitat
del segle XIX?
831224 _ 0463-0494.qxd
21
13:55
Pgina 485
La deslocalitzaci a Espanya
La deslocalitzaci s un efecte directe de la globalitzaci realment existent,

centrada en el lliure moviment de capitals, bns i mercaderies. Moltes empreses canvien de lloc per guanyar ms diners o per perdren menys, en una
espcie de mesura defensiva. Cada vegada que una societat tanca les
installacions per allunyar-se a altres terres amb costos laborals, fiscals o ecolgics ms barats, lalarma social sapodera amb justcia de la regi que es
despobla dactivitat econmica.
s el que va passar la setmana passada a Espanya, on per ensima vegada
una empresa (aquesta vegada Braun, del sector del petit electrodomstic) va
anunciar el tancament de les installacions i el trasllat a la Xina. Amb aquesta
decisi, Braun, propietat de la multinacional Procte & Gamble, desapareix de
Catalunya i acaba una histria de gaireb mig segle. Quasi 800 empleats perdran el lloc de treball. Braun ha tancat els ltims exercicis amb beneficis, tot
i que sembla que no sn suficients. [...]
Durant molts anys, Espanya ha estat una zona beneficiria neta de la deslocalitzaci dempreses multinacionals, atretes pels costos baixos. Aquest model sha exhaurit perqu, afortunadament, el nostre pas sha convertit en una
naci desenvolupada, amb salaris, impostos, protecci social i preus coherents amb aquesta condici. El nou model de creixement que fa falta i que
tant present era en el programa electoral amb qu els socialistes van guanyar
les eleccions ha de tenir en compte aquesta circumstncia central. Empreses espanyoles que fa anys es van deslocalitzar al nord de lfrica han iniciat
una segona deslocalitzaci i han sortit del Marroc o Tunsia per anar cap a la
Xina o lndia. Lampliaci cap a lest de la Uni Europea tamb ens afectar.
No tan sols perqu alguns dels nostres socis tenen unes tecnologies ms
avanades que les espanyoles, sin per la comparaci de costos. Segons
lEurostat, aquests sn alguns dels sous industrials nets dels pasos que tenim a prop, expressats en euros a lany: Repblica Txeca, (5.016); Letnia,
(2.069); Litunia, (2.299); Hongria, (3.082); Bulgria, (1.176). Aquest mateix
sou a Espanya, de 13.009 euros, s astronmic en relaci amb els pasos anteriors, encara que sigui el tercer ms baix de la UE de 15 membres.
Quan una empresa es deslocalitza redueix costos, abaixa els preus dels productes i es fa ms competitiva, incrementa la demanda daquests bns, i segueix invertint i augmentant locupaci i la producci en altres llocs. Per
deixa un rastre de dolor i atur al seu voltant. El problema dels perdedors sha
de resoldre amb els instruments de lEstat naci o de lEstat del Benestar
(desocupaci, pensions...), que aqu s que hi t molt a dir. Fa falta la intervenci de lEstat per reconstruir homes i territoris: amb qualificaci de m
dobra, inversions en infraestructures de comunicaci i transport, inversi
(pblica i privada) en R !D !I, una poltica industrial que aposti pels sectors
de futur i acompanyi la sortida dels que estan en declivi... Cap daquestes
mesures simprovisa de la nit al dia. Ara s quan observem amb ms nitidesa
el temps perdut en lltima dcada, quan nicament sobresortem en lequilibri pressupostari en temps de tipus dinters baixos. I el que encara es pot
malgastar en el futur si no es reacciona amb audcia i sense ceguesa.
J. ESTEFANA, El Pas, 22 de maig de 2006.

Adaptaci

1. Conceptes.
Qu s el capitalisme?
Qu s una
multinacional?
Quines sn les
caracterstiques
de lEstat del Benestar?
Saps qu signifiquen
les sigles R !D !I?
Quina relaci hi ha entre
globalitzaci
i deslocalitzaci?
Quins avantatges
i inconvenients t
la deslocalitzaci?
Segons el text, com ha
dactuar lEstat per
resoldre els problemes
derivats de la
deslocalitzaci?
3. Interpretaci.
Quin canvi fonamental
hi ha hagut ltimament
en la deslocalitzaci
de les empreses
espanyoles? Quines
en poden ser
les causes?
TEMPS DE LECTURA
Lectura
2/8/07
4. Reflexi.
Qu en penses, de la
deslocalitzaci? Et
sembla un encert
o un error?
A larticle sexplica
el cas de lempresa
Braun. Busca a la
premsa algun altre
exemple recent
de deslocalitzaci.
485
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
22
2/8/07
13:55
Pgina 486
Catalunya, centre del

desenvolupament espanyol
al segle XIX
A Espanya, la paraula indstria ens porta a la memria infalliblement la paraula Catalunya. El Principat s, sens dubte, el nucli de la fora i riquesa industrial de la Pennsula. Barcelona s anomenada per autctons i forans la
Manchester de la nostra estimada ptria. Sha dhaver conegut Barcelona fa
vint-i-cinc anys, haver visitat Catalunya llavors, per apreciar com cal la transformaci que ha experimentat aquesta porci dEspanya [...].
Probablement, no hi ha cap indstria que no tingui a Catalunya la representaci, i no en petita escala, sin en vastes proporcions. Els filats i teixits de cot, els estampats, els teixits de seda i llana en mltiples qualitats, domassos,
velluts, tisss, brodats, mquines, paper, tot es fabrica a lantic Principat. Els
establiments de l Espanya industrial, extramurs de Barcelona; a Barcelona,
els senyors Juncadella, Achon, Escuder, Serra, la Maquinista, el Vulcano i altres de la mateixa importncia, no sn ms que alguns dels molts que, dins i
fora de la capital, fan famosa la ciutat dels comtes. Sabadell i Terrassa han
avanat tan considerablement en la fabricaci de llaneries, que els seus artefactes ja han cridat latenci en exposicions nacionals i estrangeres. No ha
progressat pas menys la ciutat de Reus en la indstria de teixir la seda, de
manera que els seus domassos sn, potser, els ms estimats de tota la fabricaci europea.
Girona elabora en grans quantitats paper continu per escriure i imprimir [...].
Capellanes s encara ms clebre en lelaboraci del paper anomenat de m.
Les poblacions de Grcia, Sants, Sant Mart, Sant Andreu de Palomar, Horta
i Badalona, que contemplades a vista docell semblen simplement barris annexos a la capital del Principat, sn tamb poblacions fabrils, on la indstria
est tan avanada com a la metrpoli mateixa. I el mateix podem dir de moltes altres viles que exploten aquesta riquesa, especialment a les vores del Ter.
La fabricaci de taps de suro est tan avanada a la provncia de Girona que
els seus productes en aquest gnere sn els ms estimats en tots els mercats
del mn. Del port de Barcelona al de Blanes es troben en construcci nombroses embarcacions i han demostrat tanta experincia que en poqussimes
drassanes estrangeres es llancen al mar vaixells ms rics i de ms qualitat,
assajades, les embarcacions catalanes, en els llargs i difcils viatges a les
Amriques, empresos en totes les estacions pels nostres intrpids mariners
[...].
A les provncies de Tarragona i Lleida shan fet notables les fabricacions doli
i daiguardent, i se nexporten grans quantitats de caldos contnuament, per a
Espanya i per a fora.
Finalment, [...] Barcelona pot presumir dhaver fabricat als seus tallers tot tipus de mquines, per complicat que nhagi estat el mecanisme, per gran que
hagi estat la potncia necessria, sense exclouren les de vapor terrestre i
martim, don han sortit amb moltssim xit, vaixells de lEstat i de particulars,
establiments fabrils i empreses per a lexplotaci de vies frries.
M. ANGELN, Isabel II. Histria de la reina dEspanya.

Per D. (). Barcelona, 1860, a Juan B. Vilar i Mara Jos Vilar:
La primera revoluci industrial espanyola (1812-1875). Adaptaci
486

1. Conceptes.
En el text Barcelona
sesmenta com a ciutat
dels comtes i com a
capital del Principat.
Sabries dir per qu?
Fes una llista amb
els diferents tipus
dindstries que es
mencionen en el text.
Quins productes
industrials selaboren a
Catalunya en el perode
de qu parla el text?
Situa en un mapa les
ciutats les ciutats que es
mencionen. Et sembla
que la localitzaci
geogrfica de les
indstries s casual?
3. Interpretaci.
Quines conseqncies
va tenir per a Catalunya
el desenvolupament
industrial? Creus que va
ser positiu o negatiu?
4. Reflexi.
Et sembla que el
desenvolupament
industrial est lligat
al desenvolupament
social? Quina relaci hi
ha entre tots dos
processos?
Com ha evolucionat
la indstria a Catalunya?
Quines sn les
indstries ms
importants, ara?
831224 _ 0463-0494.qxd
23
13:55
Pgina 487
La febre
de lautombil
A Europa el cotxe s una cosa i a Amrica ns una altra de molt diferent. El

transport collectiu en metro o en autobs s una opci que no ha arrelat del
tot als Estats Units. Lautobs s el transport collectiu del Tercer Mn, els
metro s el transport de les capitals europees, el cotxe privat s el vehicle
proverbial als Estats Units. En lltim terratrmol de Califrnia, i malgrat la
destrucci de vies que obligaven a desviar-se molt, noms un 2 % dels conductors van abandonar els cotxes. Sense el cotxe quedaria allada gran part
de la poblaci i ni a adolescents ni a adults els fa res haver dempassar-se
centenars de quilmetres per gaudir de loci, per veure unes quantes hores el
mar o comprar als malls que actualment fan tant de botigues de queviures
com de centres de cinema.
Les poques de ms optimisme nacional sassocien estretament a lesplendor de lautombil. Els joiosos models dels anys cinquanta i seixanta sn
testimoni de com sinscriv a a la seva carrosseria lestat dnim del pas.
Cotxes amplis, espectaculars, hiperdissenyats, meticulosament copiats de la
bellesa de la prosperitat. El Ford Mustang o el Thunderbird, el Chevrolet Corvette o Bel Air, lOldsmobil 98, lStudebaker, el Cadillac Coupe De Ville, sn
insgnies en la histria civil nord-americana. Duna banda estan units al progrs daquest pas, i duna altra, sn icones de connotacions mtiques. El
cotxe va permetre als nord-americans mantenir i recobrar els grans espais,
va sostenir la independncia individual i la manera inestable dacampar,
destimar o de reunir-se.
El motel el va inventar el 1925 un empresari de San Luis Obispo, Califrnia,
amb el propsit datreure la gent que tenia cotxe i hi passava molt temps. Parallelament, les cadenes dhotels es van fer importants a finals dels cinquanta, quan els autombils van poder gaudir de les autopistes i ser al cotxe es va
convertir en una manera de descobrir la immensitat de la naci. El 1952 van
comenar a funcionar els Holidays Inn com una novetat que es va estendre
en cadena des de la ciutat de Memphis, a Tennessee, i es va ampliar aviat
amb els Days-Inn o els Ramada, dels quals avui nhi ha milers.
Amb el cotxe, sense baixar-ne, sha pogut fer gaireb de tot. Al llarg dels anys
quaranta i cinquanta el gust per quedar-se dins del cotxe va impulsar un assortit de negocis que servien el client sense que fes falta que saixequs del
seient. Els drive-in permetien prendre menjar o begudes, veure teatre o cinema, fer operacions bancries, entregar i recollir roba de la bugaderia, assistir
als oficis religiosos o, fins i tot, rebre les vacunes que recomanaven les campanyes de sanitat. Alguns daquests serveis van decaure amb la crisi del petroli a comenaments dels anys setanta, per daltres shan perfeccionat posteriorment.
V. VERD, El planeta americ, 1996

1. Conceptes.
Quina diferncia
hi ha entre un hotel
i un motel?
Per qu es parla
de la crisi del petroli?
Nhi ha hagut cap
recentment?
Qu vol dir ladjectiu
proverbial aplicat a un
vehicle? Quines altres
accepcions t aquest
adjectiu?
Per qu als EUA el cotxe
privat s el mitj
de transport ms
important?
Per a qu es fa servir
lautombil als Estats
Units?
Quins canvis ha introdut
el cotxe en la forma
de vida dels
nord-americans?
TEMPS DE LECTURA
Lectura
2/8/07
3. Interpretaci.
El cotxe s ms que
un mitj de transport
per als nord-americans?
4. Reflexi.
Et sembla que s
ecolgic viure en
el cotxe?
Tha sorprs res del que
explica el text?
La indstria
automobilstica s
important en leconomia
dels pasos?
487
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
24
2/8/07
13:55
Pgina 488
La publicitat
Hi ha altres tcniques de persuasi que tenen com a objectiu permanent la

domesticaci de les ments: la publicitat, els sondejos i el mrqueting. Formen part de la nostra vida familiar fins al punt (s propi de la ideologia dominant ser, literalment, invisible) que sn poqussimes les persones que sadonen de la seva presncia, els xoca i shi rebellen.
Amb els mitjans ms refinats i amb lajuda dinvestigadors de totes les disciplines, la publicitat intenta desxifrar els nostres desitjos ms profunds. [...]
Quan ha obtingut aquesta informaci i amb el discurs publicitari elaborat, el
ciutad es converteix en el blanc de la diana. El bombardegen una mitjana
de 300.000 missatges a lany. Com escapar-sen? A Frana, per exemple, hi
ha installats 400.000 panells per fixar-hi anuncis, 50.000 autobusos en
passegen als costats i a la part del darrere per totes les ciutats, 6.000 espais
publicitaris es difonen per les diferents cadenes de televisi i les sales de cinema, aix com desenes de milers despais radiofnics, sense parlar dunes
3.200 revistes (i desenes de diaris) que posen publicitat a les seves pgines.
Com sortir-ne indemne, daquest bombardeig? Sobretot quan determinats
mtodes, com lanomenat el de les imatges subliminals (normalment illegal)
es dirigeixen al nostre inconscient. Aix pot tenir conseqncies greus per a
leconomia domstica. [...]
Les tcniques de venda, fonamentades en estudis de mercat molt hbils,
pretenen ser gaireb una cincia. Lobjectiu: manipular-nos, fer-nos consumir cada vegada ms. En aquest sentit, les estratgies preparades en els hipermercats per fer caure el consumidor sn molt sorprenents. Fins i tot sha
construt un hipermercat laboratori a Saint Quentin-en-Yvelines, amb la finalitat destudiar les conductes de compra. En aquests magatzems experimentals, un equip de socilegs i psiclegs espia el comprador conill dndies i en
segueix tots els gestos a travs de miralls; el seu recorregut, les parades que
fa, els dubtes, sanalitzen minuciosament. Fins i tot es grava el cam que segueix la seva mirada per les prestatgeries amb lEye Movement Recorder,
un sistema que, mitjanant lestudi de la refracci dinfrarojos a la retina,
permet determinar quins productes dun prestatge han estat observats en
primer lloc i durant quant temps.... Aquestes observacions i enquestes sobre les motivacions de compra permetran modelar lespai interior dels hipermercats per estimular el consum. Longitud dels passadissos, mida dels
prestatges, ubicaci dels productes, illuminaci, colors, tot est calculat
perqu el client, a ms de limprescindible, compri coses suprflues.
Coadjuvants amb el discurs publicitari, els sondejos proporcionen informaci i arguments suplementaris sobre les necessitats dels ciutadans. El que
busquen els que fan sondejos [...] s, evidentment, el perqu dels nostres
actes, amb la finalitat, si es pot, dinclinar amb ms seguretat la nostra elecci a favor seu. Defineixen aix lopini pblica que, la majoria de les vegades, no s sin el reflex amb prou feines deformat de la informaci de masses i la publicitat. [...] Els sondejos estableixen daquesta manera una nova
forma de condicionament que ens influeix sense fer-se notar. En recordar
constantment el desig de la majoria, ens suggereixen que anem en la mateixa direcci. Ja que, efectivament, els indecisos shan dalinear amb lopini
de la majoria.
N. CHOMSKY i I. RAMONET, Com ens venen la moto, 1995.

Adaptaci
488

1. Conceptes.
Quina diferncia hi ha
entre subconscient
i inconscient?
Qu sn les imatges
subliminals?
Per a qu serveix un
sondeig? s el mateix
que una enquesta?
Quins mtodes fan servir
el mrqueting
i la publicitat per
convncer-nos que
comprem algun
producte?
Realment necessitem tot
el que comprem?
3. Interpretaci.
Per qu creus que les
empreses es gasten
tants diners en
publicitat? Et sembla
que els compensa?
4. Reflexi.
Creus que s fcil
estalviar-se el
bombardeig
publicitari? Alguna
vegada has comprat res
que no et feia falta?
Sabies que existien
hipermercats laboratori?
I que les empreses fan
estudis de mercat? Qu
nopines, daquestes
prctiques?
Et sents identificat amb
els gustos i necessitats
de la majoria?
831224 _ 0463-0494.qxd
25
13:37
Pgina 489
Estem veritablement
informats?
Vost s un ciutad prsper dun pas prsper. Aix, a la prctica, vol dir
que, gaireb amb tota seguretat, s ciutad dels Estats Units, el Canad, el
Jap o un dels pasos membres de la Uni Europea. Tamb vol dir que, des
del punt de vista global, vost pertany a una minoria que, com a mxim, no
constitueix ms duna desena part de la poblaci mundial i que, probablement, sigui fora menor. Evidentment, s una minoria unida pel privilegi, no
per lopressi. Vost o, per ser ms exactes, nosaltres (jo tamb pertanyo a
aquest grup) tenim el costum de dedicar almenys una part dels matins a llegir un diari seris i, gaireb cada dia, una estona de lltima hora de la tarda
a veure linformatiu duna televisi dmbit nacional. Per al panorama que
pretenc descriure no t cap rellevncia a quin diari o canal de televisi ens
referim. Al capdavall, vistes des de la perspectiva de lfrica central, els barris degradats de Rio de Janeiro, les selves del sud de les Filipines i les zones muntanyoses de lAfganistan, les diferncies existents entre el New York
Times i Le Monde, la CNN i TVE, no sn gaire importants. El que compte s
que el seu costum de llegir un diari i, sobretot, el de mirar les notcies a la televisi suposa almenys un contacte voluntari i regular amb algunes de les
coses ms horribles que passen al mn.
Si hi ha una riuada de refugiats a Burundi, fam a Somlia o una guerra als
Balcans, el fet que vost hagi estat assidu consumidor de notcies li permetr conixer almenys el vessant minscul daquests esdeveniments. s cert
que aquests contactes acostumen a ser fugaos i superficials, i que a qualsevol que conegui un tema mitjanament a fons les notcies de la televisi li
semblaran petites dosis de realitat administrada amb comptagotes visual per
a alg a qui se li suposa el grau datenci dun mosquit. Aix s el que passa com en cap altre cas amb el que fa referncia a la cobertura que reben
les crisis humanitries, sobretot perqu no hi ha cap notcia tan indubtablement aliena entre les que aconsegueixen un espai en antena o atenci en
els principals diaris. Somlia, Rwanda, Bsnia, Kosovo, Timor Oriental o lAfganistan sn pasos que noms capten latenci del periodista general quan
hi t lloc un desastre. No es tracta noms del fet que els informatius de televisi tinguin un temps limitat per emetre les notcies que els semblen urgents, s que no en tenen cap per informar de les crisis humanitries.
Aquestes notcies, fins i tot en els millors diaris, sacostumen a veure relegades en algun espai amagat de les pgines interiors. Els periodistes estan
ocupats amb les informacions que han arribat al punt debullici. Normalment no tenen temps de seguir la pista de Birmnia, Burundi, Angola i lAfganistan abans que la situaci hi sigui explosiva. De manera que, quan passa una cosa realment atro en un daquests pasos, alguna cosa que fins i
tot el director dinformatius ms provinci sap que ha de cobrir, el reporter
ha dintentar, en un perode dentre noranta segons i tres minuts, explicar-li
tota la histria del pas i la notcia concreta que locupa a un espectador que
probablement escolta per primera vegada tots aquells noms. Si shi pensa,
el ms sorprenent no s que la gent gaireb no entengui res, sin que entengui alguna cosa. s veritat que, grcies a la televisi i a Internet, tenim un
accs sense precedents a la informaci; per no ho s que aix comporti
necessriament la comprensi del que veiem.

1. Conceptes.
Ladjectiu humanitari
es fa servir en moltes
ocasions
incorrectament.
Podries posar un
exemple dun bon s
i dun de dolent?
Has sentit a parlar
de tots els lloc que
apareixen en el text?
Sabries indicar on sn?
Saps qu s un refugiat?
I un exiliat?
Qu fa un reporter?
Segons el text,
estem realment
informats del que
passa al mn?
s important la feina
dels mitjans de
comunicaci quan
hi ha una catstrofe?
TEMPS DE LECTURA
Lectura
7/8/07
3. Interpretaci.
Busca tres notcies
recents relacionades
amb el que explica
el text. Comprens
la situaci del pas?
4. Reflexi.
Acostumes a llegir
diaris, a mirar
telenotcies o a escoltar
les notcies per la rdio?
Consideres que ests
ben informat del que
passa al mn?
D. RIEFF, Un llit per a una nit. Lhumanitarisme en crisi.

Adaptaci
489
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
26
2/8/07
13:55
Pgina 490
No tota lajuda s bona
Els que, fa ms de 40 anys, vam treballar com a mestres del Cos de Pau a les zones rurals de Malawi, ens
sentim plens de consternaci cada vegada que hi tornem. Per ens quedem encara ms horroritzats amb
la majoria de les solucions proposades. No em refereixo a lajuda humanitria, les tasques dauxili en les catstrofes, leducaci contra la sida ni els frmacs assequibles. No estic parlant tampoc dels esforos a petita
escala i que sn objecte dun seguiment minucis,
com lescola dOprah i el Poblat Infantil de Malawi. Em
refereixo a la plataforma Ms Diners. Hi va haver un
temps en qu semblava la resposta, per ja no. No estic disposat a enviar diners privats a una organitzaci
assistencial, ni ajuda exterior a un Govern, si no sexplica en qu es gasta cada dlar que shi envi, i aix
no passa mai.
Quan el ministre dEducaci de Malawi va robar milions de dlars, que eren el pressupost sencer del Ministeri de lany 2000, [...] qu va passar? Que Bono i
altres personatges dels que simplifiquen els problemes africans van continuar exigint lalleujament del
deute i laugment de lajuda. [...]
Malawi t un nivell educatiu pitjor i est ms assolat

per les malalties i els serveis sn ms deficients que
quan hi vaig viure i treballar, a principis dels seixanta,
per no per falta dajuda exterior o diners de donants.
s un pas que ha disposat de la presncia de milers
de mestres i infermers estrangers i, malgrat aix, ha
passat de ser un pas prometedor a un Estat fallit.
En la meva poca, Malawi era un pas fronds i exuberant, poblat per tres milions de persones. Ara s un
territori desforestat i erosionat en qu nhi viuen 12
milions; els rius estan obstruts pels sediments. Hi
han talat els arbres per a combustible i per netejar terres don obtenir cultius de subsistncia. En els seus
primers 40 anys, Malawi va tenir dos presidents: el
primer era un megalman que sanomenava ell mateix el messies, i el segon, un estafador que en el seu
primer acte va collocar el seu rostre galtut a la moneda. Fa dos anys, el nou president, Bingu wa Mutarika,
va inaugurar el seu mandat anunciat que compraria
una flota de Maybach, un dels cotxes ms cars del
mn.
A principis i mitjans dels seixanta criem que Malawi

tindria aviat prou mestres autctons. I hagus estat aix si el Cos de Pau no hi hagus continuat enviant
mestres durant dcades. El pas els donava la benvinguda perqu volia dir que els nord-americans ensenyarien en les escoles de les zones rurals, cosa que ells
detestaven i, en canvi, els ciutadans ms preparats
podien emigrar. [...] Altres pasos hi van enviar formadors en medicina. Malawi va comenar a tenir infermers diplomats, per se nanaven a treballar a la Gran
Bretanya, Austrlia o els Estats Units, de manera que
feien falta infermers estrangers per treballar al pas.
Als pasos africans no els falta m dobra. Estan desmoralitzats per les males prctiques dels seus governs
i trastornats pels donants, les organitzacions dajuda,
la urbanitzaci descontrolada i el materialisme groller
dels mn que els envaeix. Les muntanyes de roba
usada que shi envien cada Nadal han destrut la indstria txtil africana, i la misria que cobren els africans per les seves collites ha estat un desastre per a
lagricultura.
A lfrica no li falta m dobra. El que li falta s fe en

ella mateixa i, en general, dirigents. [...]
P. THEROUX, frica, un desacord nadalenc amb

Bono, El Pas, 27 de desembre de 2005.
Adaptaci

1. Conceptes.
Busca en un atles on s Malawi i mira de trobar
en lenciclopdia una mica ms dinformaci
sobre aquest pas.
Quines solucions proposades per la gent
als problemes de lfrica rebutja lautor i quines
accepta?
Per qu pensa que enviar diners a lfrica
no soluciona res?
490
3. Interpretaci.
Com assenyala lautor, Malawi ha rebut
en els ltims anys ajuda econmica i molts
mestres i metges estrangers. Com sexplica
que la situaci no millors, sin que
empitjors?
Per qu lautor critica Bono el cantant dU2
i la mateixa organitzaci a qu pertany,
el Cos de Pau? Hi ests dacord, amb
les crtiques?
831224 _ 0463-0494.qxd
27
13:55
Pgina 491
El Quart Mn
Les terres incgnites [...] no eren noms en el Tercer Mn, sin tamb en els
pasos desenvolupats. Efectivament, en aquest tauler descacs a qu cada
vegada sassembla ms la geopoltica mundial, trobem tamb bosses de pobresa, de misria, i de marginaci en els pasos rics, que denominem habitualment Quart Mn.
El Quart Mn es localitza fonamentalment a la ciutat, a les grans rees metropolitanes del mn occidental. Aix no vol dir que no es trobi tamb en
les zones rurals, per en termes quantitatius t un pes molt inferior, gaireb irrellevant en comparaci amb el que passa en lmbit urb, lespai on
es concentren amb tota la intensitat les denominades noves formes de pobresa.
Aquestes noves formes de pobresa apareixen com a resultat de laplicaci
implacable de poltiques econmiques neoliberals, en el marc dun procs
ms general daprimament de lEstat del Benestar. Hi entren els sectors socials exclosos del mercat de treball, els aturats de llarga durada, els treballadors poc qualificats i els afectats per la precarietat laboral i els salaris
baixos, els ancians no assistits i amb pensions miserables, els immigrants
no legalitzats i explicats per empresaris despietats, els grups tnics tradicionalment marginats [...], aix com certs collectius de joves marginals procedents, la majoria, de famlies desestructurades, amb clars dficits educatius i seriosos problemes daccs a una activitat laboral i a un habitatge
propi, en vista de lencariment que ha experimentat i de labsncia gaireb
total dhabitatge social. [...]
Aquests processos dempobriment i de marginaci social de determinats
sectors de la poblaci urbana es donen en la majoria dels pasos occidentals, tot i que amb diferncies notables entre ells. Els pasos europeus nrdics i centrals, per exemple, resisteixen millor lenvestida perqu han gaudit durant anys dun Estat del Benestar slid. En canvi, als Estats Units
dAmrica, on la presncia de lEstat a la societat ha estat sempre molt menor, labisme entre les classes i sectors socials sengrandeix cada vegada
ms a mesura que avancen els processos de concentraci del capital i la
implantaci del capitalisme informacional. [...] Efectivament, ens trobem
davant duna terrible paradoxa: en el pas ms ric del mn hi ha ms de
trenta milions de persones que viuen en la pobresa i la meitat daquestes,
en la misria o la pobresa extrema, dun total de 281 milions de dhabitants, segons el cens de 2000. [...] La nova economia no ha abolit, de cap
manera, la pobresa. [...] El cert s que els rics es fan ms rics i els pobres,
ms pobres. [...] Una de les expressions ms visibles i extremes daquesta
nova pobresa nostra s la falta duna llar. La poblaci sense sostre (homeless) als Estats Units es va incrementar de manera extraordinria en la
dcada dels vuitanta i noranta. [...] Es calcula que el nombre total de persones sense sostre a finals dels noranta se situava prop dels 9 milions. Noms a la ciutat de Nova York, unes 100.000 persones dormen cada dia als
asils municipals i als parcs, carrers i estacions de metro. [...]
Aix doncs, el Quart Mn existeix; daix no nhi ha cap dubte. A vegades fins
i tot es veu, per gaireb mai es mira.
J. NOGU FONT i J. VICENTE RUF, Geopoltica, identitat

i globalitzaci, 2001. Adaptaci

1. Conceptes.
Qu coneixem com el
Tercer Mn? I, segons el
text, pel Quart Mn?
On es localitza el Quart
Mn?
Quins sectors socials
entren a formar part del
Quart Mn?
3. Interpretaci.
Explica amb les teves
paraules les frases
segents:
a) Efectivament,
ens trobem davant
duna terrible
paradoxa: en el pas
ms ric del mn hi
ha ms de trenta
milions de persones
que viuen en la
pobresa i la meitat
daquestes, en la
misria o la pobresa
extrema.
b) Aix doncs, el
Quart Mn existeix;
daix no nhi ha cap
dubte. A vegades
fins i tot es veu, per
gaireb mai es
mira.
TEMPS DE LECTURA
Lectura
2/8/07
4. Reflexi.
Qu en penses,
de les grans diferncies
econmiques de qu
parla el text?
Et sembla real el que
shi explica?
Creus que existeix
un Quart Mn
a Espanya?
491
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
28
2/8/07
13:55
Pgina 492
La Convenci Europea
del Paisatge
El Consell dEuropa, organisme internacional compost

per 44 pasos que reuneix gaireb 800 milions dhabitants, ha elaborat un acord entre estats que planteja
obertament el dret del paisatge. Aquesta nova exigncia
aprofundeix en una de les idees ms rpidament difoses durant les tres ltimes dcades del segle XX, laspiraci de viure en un medi digne i saludable. La Convenci Europea del Paisatge, firmada pels estats membres
del Consell el 20 doctubre del 2000 a Florncia, defineix el paisatge com qualsevol part del territori tal com
la perceben les poblacions, el carcter de la qual resulta de lacci de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions.
La idea central s que el paisatge forma part del medi i
lentorn en qu es viu; per tant, la qualitat de vida tamb en depn. Aquesta apreciaci s vlida tant a les
ciutats com als mbits rurals, per als territoris ben conservats i els degradats, ja que tots sn escenaris quotidians per a les persones que hi habiten. A ms, la Convenci entn que el paisatge participa de manera
important en altres qestions dinters general, culturals o socials, i el considera, tamb, un recurs econmic que pot contribuir al desenvolupament i a la creaci de llocs de treball.
Aquesta manera dentendre el paisatge namplia enormement la valoraci dominant prvia com un aspecte
qualitatiu exclusiu dels espais singulars, o com un fet
apreciable, noms, per persones refinades. La Convenci representa, a ms, un senyal dalarma contra la tendncia afermada en els ltims anys de reservar o crear
espais i paisatges de luxe per a elits poderoses i excloents i, alhora, condemnar poblacions ingents a viure en
medis molt degradats.
La Convenci tamb s un comproms per conciliar els
aspectes naturals i culturals presents en tots els territoris i expressats per tots els paisatges, aix com un medi
til per aprofundir la democrcia, ja que posa la responsabilitat del manteniment o la millora dels paisatges en
mans de les autoritats locals i regionals (principalment) i
fa responsable cada poblaci de definir els seus objectius de qualitat paisatgstica.
F. ZOIDO NARANJO, Un nou horitz

per a la geografia en els estudis i aplicacions
sobre el paisatge, Banc de Bones
Prctiques en Geografia,
nm. 1, maig de 2003

1. Conceptes.
Qu s una convenci? Com nexplicaries
el significat, en aquest context?
En qu consisteix el Consell dEuropa? Quines
funcions t?
Qu entens per paisatge? Coincideix amb
la definici que apareix en el text? s el mateix
paisatge que naturalesa?
Qu significa per a tu conservaci?
I degradaci? Posan dos exemples aplicats
a la naturalesa.
Segons el text, en qu es basa la Convenci
Europea del Paisatge?
Quina importncia t el paisatge, segons
la Convenci?
492
Com ha canviat la manera dentendre

el paisatge en els ltims anys?
Quina tendncia paisatgstica de lactualitat
rebutja la Convenci?
3. Interpretaci.
Segons el que diu el text, el paisatge queda
protegit a la prctica o noms sobre el paper?
Creus que lautor est dacord amb la creaci
de la Convenci i la considera til?
4. Reflexi.
Et sembla til aquesta Convenci? Lhauria
de ratificar i complir, Espanya?
Quin s el teu paisatge urb preferit?
I de la naturalesa? Et sembla que estan
amenaats i la Convenci els podria protegir?
831224 _ 0463-0494.qxd
29
13:55
Pgina 493
El canvi climtic
Un desgel massiu a Grenlndia, fam a Rssia, desplaaments massius a lfrica... Els riscos que comporta el canvi climtic sn, en molts aspectes, ms grans
del que es creia, segons un estudi elaborat per nombrosos cientfics i presentat
ahir a Londres. Linforme detalla els debats o aportacions de ms de 200 cientfics de 30 pasos en la conferncia organitzada el febrer passat per lOficina Meteorolgica del Regne Unit per estudiar la manera devitar els riscos del canvi climtic. Tot i que les xifres descalfament amb qu treballen els cientfics poden
semblar banals per a un prof del tema, les seves conseqncies poden ser
enormes. Per exemple, un augment dun grau centgrad en la temperatura mitjana del globus pot beneficiar unes quantes regions situades a les zones altes,
per perjudicaria multitud drees a nivell del mar, augmentaria lacidesa de les
aiges, afectaria tota la cadena alimentria marina i destrossaria els esculls corallins.
Actualment, el nivell del mar augmenta a ra d1,8 centmetres cada 10 anys, i
daqu a 1.000 anys podria haver augmentat set metres.
Un increment de 2,7 graus en les temperatures locals equivalent a 1,5 graus
en el conjunt del globus- afectaria la capa de gel de Grenlndia i, si supers els
tres graus, podria desestabilitzar el gel antrtic.
El problema s que aquests augments de temperatures es poden produir abans
dun segle, dacord amb les projeccions actuals, que auguren un increment de
la freqncia i la virulncia dels fenmens meteorolgics.
SI la temperatura general augments tres graus centgrads, minvarien les collites
mundials, es triplicaria la fam a Europa i lsia, lfrica viuria un desplaament a
gran escala de la poblaci pel creixement dels deserts, 2.800 milions de persones patirien problemes de falta daigua, desapareixeria el 97 % dels coralls marins, sextingirien els ossos polars i la malria sestendria per lfrica i lAmrica
del Nord.
Els cientfics creuen que existeix la tecnologia per frenar el canvi climtic, com
les energies renovables i el carb net, per admeten que la seva posada en marxa a gran escala topa amb enormes resistncies per qestions econmiques,
poltiques i de costums.
Els cientfics, que intentaven quantificar els lmits suportables de lescalfament
de la Terra i les mesures que shaurien de prendre per reduir o palliar aquest
problema, consideren molt difcil que es pugui complir lobjectiu que sha fixat la
Uni Europea destabilitzar les emissions de CO2 en 450 parts per mili (ppm)
per evitar que el canvi climtic augmenti ms de dos graus la temperatura de la
Terra. Actualment, latmosfera cont 380 ppm de dixid de carboni, i sir David
King, cap dels assessors cientfics del Govern britnic, estima que en 10 anys
sarribar a 440 ppm. Lobjectiu dels 450 s, em temo, impossible.
W. OPPENHEIMER, El Pas, 31 de gener de 2006

1. Conceptes.
Quines sn les
emissions de CO2
(dixid de carboni)?
Qui o qu les produeix?
Per qu sn
perjudicials?
Quines sn les energies
renovables? Buscan
almenys tres que es
facin servir a Espanya.
Segons larticle, quins
efectes pot tenir
laugment d1C en
la temperatura mitjana
del globus? I laugment
de 3C?
s possible que aquest
augment es doni en els
prxims anys?
3. Interpretaci.
Lautor assenyala que el
canvi climtic portar
fenmens meteorolgics
ms freqents i
virulents. Quins?
En quines zones
del globus sacostuma
a donar? Se te nacut
cap cas dels ltims
anys?
TEMPS DE LECTURA
Lectura
2/8/07
Segons el text, hi ha
tecnologies que podrien
frenar el canvi climtic.
Quines sn?
4. Reflexi.
Segons la teva opini,
el canvi climtic ens
ha de preocupar
i ens nhem docupar?
493
831224 _ 0463-0494.qxd
Lectura
30
2/8/07
13:55
Pgina 494
Els boscos submergits

en perill
s la posidnia ocenica, planta que no s una relquia ni una simple curiositat cientfica: els seus grans prats formen uns ecosistemes capitals per la biodiversitat que acullen i generen. Aquests prats, smbol de la vida submarina i
litoral, que ocupen mig mili de quilmetres quadrats al Mediterrani, estan en
contnua regressi. Malgrat aix, la seva prdua irreversible transcorre amb
pocs testimonis mentre es multiplica la invasi humana de les costes i les
agressions directes. Les posidnies retrocedeixen cada any ms rpidament
que la selva de lAmazones. No s gratuta la identificaci de lunivers submar de les posidnies amb la famosa Amaznia, perqu els boscos submergits
guarden un gran capital, per les nombroses funcions que desenvolupen de
claveguera de CO2, reciclatge de nutrients, prevenci de lerosi i protecci
de la lnia de costa, creaci i sosteniment de les platges.
Sota el mirall mar, aquestes reines verdes anomenades posidnies de Posid, el rei dels mars a la mitologia grega, han crescut de manera molt lenta
(dos centmetres a lany) durant millennis, fins a constituir extensos mantells
entre 15 i 40 centmetres de profunditat. Aquest paisatge tan vists per a
banyistes i bussejadors pel poders colorit que t est amenaat per lexplotaci urbanstica residencial, les installacions nutiques i els vessaments urbans, agrcoles i industrials.
Les poblacions de posidnia al Mediterrani desapareixen a un ritme del 5%
anual, quatre vegades superior al dels boscos tropicals. A la costa de Castell
(Pas Valenci) ja han desaparegut pels sediments de les aiges amb argiles
que evacuen les factories de cermica. A la ribera de Catalunya amb prou feines queden 40 quilmetres quadrats de posidnia i es tem per les grans
masses que hi ha al cap de Gata (Almeria). El seu creixement lent i lescassa
producci de llavors fan que les prdues siguin irreversibles, ja que la recuperaci dun prat de posidnia requereix entre 200 i 400 anys. Queda fora de
lescala humana.
Al voltant de les Balears subsisteixen els boscos submergits ms importants
dEspanya, amb una extensi de fins a 2.000 quilmetres quadrats. Entre Eivissa i Formentera hi ha 100 milions de plantes, en una rea de 700 quilmetres quadrats, la ms gran del Mediterrani. s per aix que la UNESCO, quan
va declarar la ciutat dEivissa Patrimoni de la Humanitat, va estendre la protecci al fons de posidnies.
Les posidnies generen cada any 200.000 tones de sorra i sostenen les platges balears. En zones on sha construt a les dunes, la dinmica de fluxos i
aportacions es frustra i els prats submarins retrocedeixen. La supervivncia
daquestes actives taques verdes submarines est condicionada per lescalfament de les aiges del planeta hi ha indicis puntuals de tropicalitzaci del
Mediterrani-, lerosi del litoral, laugment del nivell del mar i, especialment,
lalteraci de les caracterstiques naturals de la costa. Les plantes queden
arrasades, o desprotegides, cosa que els fa patir estrs fisiolgic, fins que
moren.
A. MANRESA, Incendi al bosc submergit,

El Pas,23 de juliol de 2006. Adaptaci
494

1. Conceptes.
Qu sn les posidnies?
Don ve el nom?
A qu es deu
la importncia de
les posidnies?
Per qu estan en perill?
Amb quina altra
formaci vegetal es
compara i per qu?
Quant creixen les
posidnies i a quin ritme
desapareixen?
3. Interpretaci.
Creus que lautor t
lesperana que les
posidnies sobrevisquin?
Quina s la teva
conclusi?
Et sembla que lautor
responsabilitza les
autoritats del que est
passant? Qui si no?
4. Reflexi.
Per qu si els prats
de posidnies i la selva
amaznica sn tan
importants per
al planeta estan
desapareixent? Creus
que lsser hum ns
el culpable?
En el text es destaca
que el canvi climtic
tamb afectar
les posidnies. Per qu,
malgrat aix, aquest
efecte gaireb no surt
als mitjans?

Temps de Lectura Santillana PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Temps de Lectura Santillana PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2/8/07

Uns dels problemes ms greus que planteja lalumnat actual s la dificultat

Les maresmes espanyoles

Les maresmes espanyoles ms grans i conegudes pels escriptors sn les del

A. CHAPMAN i W. J. BUCK, Espanya agresta, 1893

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

desteperola, que el sol marcir al migdia i seran reemplaades per un altre

Llacuna del Coto de Doana.

G. MOUNTFORT, Retrat duna terra salvatge.

Comprenc el que llegeixo

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

J. NOGU FONT i J. VICENTE RUF, Geopoltica, identitat

Comprenc el que llegeixo

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

Les guerres dabans

David RIEFF, Un llit per una nit.

Comprenc el que llegeixo

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

La doctrina del pensament

Un gran setmanari francs publicava recentment una enquesta entorn dels

Noam CHOMSKY i Ignacio RAMONET,

Comprenc el que llegeixo

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

Lestat del sud de lndia de Tamil Nadu i, en particular, el districte de Salem

J. REINOSO, Nenes sense llum, El Pas, 26 de febrer de 2006.

Comprenc el que llegeixo

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

Els dos fets que sorprenen quan contemplem el mapa de la distribuci de la

Comprenc el que llegeixo

M. DE TERN, La poblaci del mn, 1971. Adaptaci

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

Les remeses dimmigrants shan convertit en un pilar de diverses economies

M. DE TARLLAC, El Pas, 31 de gener de 2006.

Comprenc el que llegeixo

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

J. A. FERNNDEZ CORDN, La situaci de la poblaci espanyola,

Comprenc el que llegeixo

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

J. MARAS, Migracions, ABC, 3 de maig de 2001.

Comprenc el que llegeixo

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

Comprenc el que llegeixo

Ara b, per a milions de persones, la globalitzaci no ha funcionat. De fet, la

Si la globalitzaci es continua portant com fins ara, si continuem sense

J. E. STIEGLITZ, El malestar de la globalitzaci, 2002. Adaptaci

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

S. ZWEIG, El procs duniformitat del mn, 1925.

Comprenc el que llegeixo

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

Conreus en zones difcils

Els andenes incaics sn una cosa notable. Essencialment, no difereixen de

Comprenc el que llegeixo

Es tracta duna forma

R. FOLCH, El vici de mirar. Passions i paisatges

Cal fer servir gaire

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

Hi ha unes quantes carrerades assenyalades per als ramats, que no sn ms

E. GIL Y CARRASCO, Els espanyols pintats per ells mateixos,

Comprenc el que llegeixo

! GEOGRAFIA 3r ESO ! MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN S. L. !

Hi ha poques coses ms espectaculars que la pesca amb almadrava. Una

El Pas, 23 de maig de 2006

Comprenc el que llegeixo