Lit A Cat Guia T 01 12

Tema 01
La lrica dels trobadors
GUIA DIDCTICA
Orientacions didctiques
Solucionari
Recursos Didctics
Naveguem per Tiching
Bibliografia
1-1
LA LRICA DELS TROBADORS 2
a
17
Orientacions didctiques Bibliografia
Aquesta primera unitat estar dedicada a la poesia trobadoresca, que intro- M. DE RIQUER. Los trovadores.
duirem a partir de la presentaci del context social, ideolgic i cultural de la Ariel, 1992. ISBN 978-8434483
societat feudal i la identificaci de la figura del trobador i del joglar. 637
Seguidament, identificarem els principals gneres i temtiques de la poesia

Nova antologia de la poesia ca-
trobadoresca, que observaran en fragments potics dexemple, i caracterit- talana. A cura dIsidor Cnsul i
zarem els trobadors catalans ms destacats, sobretot Cerver de Girona. Lloren Soldevila. Edicions 62,
2013. ISBN: 978-8415192800.
A continuaci, posaran en prctica all aprs a travs de la lectura, lanli-
si i el comentari de diversos poemes i fragments textuals.
Llegiran i comentaran la vida del trobador Guillem de Cabestany i la rela-
cionaran amb la llegenda del cor menjat.
Fet aix, comentaran diversos fragments potics a travs de preguntes i
aprofundiran en el context histric treballat a partir de la recerca i de la
compleci dun mapa.

http://www.tiching.com/745656. Els trobadors. Pgina web dedicada als
trobadors, publicada per la Generalitat de Catalunya. Hi trobarem infor-
maci bsica sobre la seva vida, obra i context histric i enllaos tils per
tal dampliar la informaci.
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS
Pgina 3 Pgina 5
Resposta personal. A tall dexemple, podem comentar Fa mil anys, els habitants del que avui dia constitueix
que lEdat Mitjana est generalment associada a va- Catalunya parlaven una variant dialectalitzada del lla-
lors negatius, com ara la falta dhigiene o el retrocs t prpia del territori, que ha acabat evolucionant fins
cultural. Aix s aix a causa de lherncia cultural del a convertir-se en el catal actual.
Renaixement, que va considerar lEdat Mitjana com
El joglar s una figura ms antiga que el trobador, i
una decadncia o un parntesi de la cultura clssica
que durant els segles XI i XII es dedicava a difondre
grecollatina.
oralment per castells i viles la can de gesta, un g-
Resposta personal. A tall dexemple, sentretenien nere annim, fent-lo accessible al poble illetrat. A
amb activitats com ara el ball, els espectacles joglares- partir del segle XII apareix la figura del trobador, un
cos, les justes... membre de la cort que crea i transmet per escrit poe-
mes que, a ms, signa amb el seu propi nom. En
Resposta personal. Lexpressi prov dels principis de
aquesta segona etapa, el joglar es mant com a intr-
cortesia que havien de respectar els cavallers medie-
pret dels poemes trobadorescos.
vals, els quals es basaven en conceptes com ara lho-
nor, el respecte o el bon tracte cap a les dames.
Pgina 7
Pgina 4 A partir del segle XII, apareix el primer gnere potic
culte en llengua vulgar: la poesia trobadoresca.
Laparici i la difusi del llibre o cdex canvia els h-
bits lectors, ja que facilita la lectura individual i ls Resposta personal. A tall dexemple: aquest fenomen
de lescriptura per documentar pactes i lleis. A mesura sexplica per la proximitat geogrfica, lingstica i
que es difon ls del cdex i sestableixen nous con- cultural de loccit, fcilment adoptable per parlants
tactes comercials i culturals, es generalitza arreu dEuro- del catal; pel prestigi adquirit per la llengua doc i
pa el concepte de la literatura com a creaci dautor. per lestreta relaci poltica entre els territoris.
1-2
Resposta personal. A tall dexemple, poden comentar va iniciar la seva carrera professional com a joglar.
que la metfora de lenamorat que es declara esclau o 11. Cerver de Girona s la denominaci amb qu conei-
servent de la persona de qui senamora s encara per- xem Guillem de Cervera, trobador catal que va ini-
fectament vigent. Sovint utilitzem, encara avui dia, la ciar-se com a joglar i va conrear molts gneres.
imatge de lamor com a lligam, com a cadena, etc.,
tant en sentit positiu com en sentit negatiu.
Pgina 13
Pgina 8
Activitat personal. A tall dexemple: lamor que es
1. Es diu que lamor trobadoresc s adlter perqu el planteja en aquest text s un amor basat en el senti-
trobador canta lamor a una dama casada, normalment ment i no en la convenci social. Lamor fora del ma-
la dona del seu senyor. trimoni, doncs, es considera ms pur que lamor ma-
trimonial, ja que s fruit de la inclinaci natural i no
2. La poesia trobadoresca sescriu en la llengua doc o
de lobligaci.
occit, llengua parlada al sud de lactual Frana. A di-
ferents territoris es reprodueix el gnere en la llengua Activitat personal.
prpia de cadascun: trouvres francesos, troveiros ga- Activitat personal. A tall dexemple: els personatges
laicoportuguesos i minnesnges alemanys. senamoren en condicions adverses i en secret, i el seu
3. Les etapes de la lrica trobadoresca sn les segents: amor t un final trgic a causa de les circumstncies.
els orgens (primera meitat del segle XII), en qu des- Aquest tipus damor, apassionat i prohibit, s present
taquen Guillem dAquitnia, Jaufre Rudel, Marcabr i en moltes obres ms modernes, com Romeu i Julieta.
Cercamon; la plenitud, entre el 1160 i el 1213, en qu Activitat personal. A tall dexemple: el rei t el paper
apareixen grans figures com ara Bernat de Ventadorn, de jutge dels fets ocorreguts. La seva condemna
Giraut Bornelh, Guillem de Bergued, etc., i letapa Raimon de Castell-Rossell transmet una visi nega-
de crisi i decadncia, en qu encara apareix alguna tiva de lactitud gelosa del marit, al mateix temps que
figura destacada com ara Giraut Riquier, Peire Cardi- transmet una visi positiva de lamor corts.
nal o Cerver de Girona.
Pgina 9 Pgina 15
4. Generalment, els trobadors pertanyien a la noblesa o 1. El riu a qu fa referncia el poema s el Segre, situat
fins i tot a la reialesa. Malgrat aix, tamb hi havia entre Lleida i Bellvs.
trobadors de classe ms humil que empraven aquest 2. Activitat personal. A tall dexemple: lindret i la pas-
ofici com a forma de promoci social, i alguns troba- tora sn descrits de manera idealitzada, destacant-ne
dors havien estat originalment joglars. la bellesa en termes hiperblics (no ms vis/ca mos
5. Els canoners eren reculls de poemes trobadorescos, oyls tan plazn ne vis/en Frana ne en Castela).
que en ocasions podien anar acompanyats de la melo- 3. Activitat personal. A tall dexemple: lltim vers del
dia corresponent a cada poema. Els canoners tamb poema, en qu lautor fa referncia a Frana i a Caste-
incloen sovint les vides dels trobadors, s a dir, textos lla, ens fa pensar que ha viatjat personalment a
breus que en recollien notcies biogrfiques. aquests llocs, ja que daltra manera no tindria lautori-
tat adequada per poder establir la lloana de la pastora
Pgina 10 i del paisatge en els termes en qu ho fa.
6. Lamor corts reprodueix en lmbit dels sentiments
la relaci de vassallatge que es produeix entre el vas- Pgina 16
sall i el seu senyor. El trobador es declara vassall de la 1. Resposta personal.
dama, a qui anomena midons (meus dominus, senyor
meu) i promet fidelitat. 2. Aquesta afirmaci implica que els joglars havien
adoptat formes de viure i de pensar prpies de la bur-
7. El gnere de la can es correspon amb la temtica gesia, s a dir, el seu ofici havia esdevingut equipara-
amorosa, mentre que el gnere del sirvents es cor- ble a daltres oficis burgesos i seguia unes pautes i uns
respon amb la temtica bllica. salaris ms o menys normalitzats i estables.
Pgina 12 3. Cerver no volia ser confs amb lestament dels jo-
glars perqu aquests, en els casos en qu no havien
8. El primer trobador catal del qual conservem obra aconseguit entrar en la nmina de pagaments dels
escrita s Guerau de Cabrera. La seva nica obra con- grans senyors, vivien com vagabunds i sense un sala-
servada s lEnsenhamen de joglar, en qu critica du- ri fix, i ell no es considerava mereixedor daquesta si-
rament el seu joglar, Cabra. tuaci social.
9. Guillem de Bergued destaca sobretot no per ser un Resposta personal. A tall dexemple: en alguns casos,
autor lric, sin combatiu, ja que va combatre a travs els joglars aconseguien esdevenir trobadors, per a
de nombrosos sirventesos els seus nobles vens. pesar daix seguien existint diferncies de classe so-
10. Cerver de Girona no pertanyia a la noblesa, sin que cial o destament infranquejables a lpoca.
1-3
4. Resposta personal. A tall dexemple: la can s el Els topnims relacionats amb els trobadors acos-
gnere trobadoresc dedicat a la temtica amorosa. tumen a ser a la Catalunya Vella perqu aquest territo-
Normalment se centra en la lloana duna dama, a la ri es trobava histricament i culturalment ms lligat al
qual sanomena sota pseudnim i amb qui el poeta es- nord dels Pirineus. La Catalunya Nova, a ms, va ser
tableix una relaci metafrica de servitud, equiparable conquerida de manera tardana, a partir del segle XII.
a la relaci entre un vassall i el seu senyor.
9. Activitat personal. Segons la visi idealitzada de l-
5. Activitat personal. A tall dexemple: tal i com sexpo- poca, al parads els cavallers sn premiats per la seva
sa en aquest fragment, el sirvents s un gnere potic excellncia moral i valentia. La seva nima s salva-
utilitzat pels trobadors com a eina o com a arma per da i poden gaudir eternament dels plaers ms gentils.
lluitar dialcticament contra senyors, joglars o altres
10. a) Segons Ramon Llull, els joglars sn culpables de
vassalls, tractant habitualment temes bllics o
sembrar lodi i la desconfiana entre els diferents
relacio-nats amb la poltica. Els trobadors que ms
senyors, malparlant-ne i donant-los mala fama.
van desta-car en aquest gnere sn Guillem de
Bergued i Cer-ver de Girona. b) En el primer cas, alludeix a la can trobadoresca,
gnere intrnsecament adlter; en el segon cas, es
6. Activitat personal. A tall dexemple, proposem:
refereix al sirvents.
aquest poema s una albada. Ho sabem per la temti-
ca amorosa i les imatges idealitzades, per una banda, i c) Lautor atorga als joglars la responsabilitat de totes
per laltra per laparici de la imatge de lalba i de les guerres i els conflictes entre senyors, terres i
locell nanuncia larribada. El cant de locell marca, castells.
al mateix temps, el moment en qu els dos amants
d) Resposta personal. A tall dexemple: els joglars
hauran de separar-se.
constituen, a lpoca, el principal accs de la so-
7. Activitat personal. A tall dexemple, proposem cietat comuna a formes dentreteniment i despec-
aquestes dades: Berenguer dAnoia va ser un troba- tacle. Avui dia, aquest rol el compleixen elements
dor de qui tenim molt poca informaci biogrfica. Les com ara el cinema, el teatre, la msica, la televisi
niques dades amb qu comptem es desprenen preci- i altres vessants del mn cultural i dentreteniment.
sament de la seva nica obra confirmada, Mirall de
11. Activitat personal.
trobar, i particularment del fragment mostrat, del qual
sha dedut que va nixer a Inca i els seus pares devien
ser de Sant Sadurn dAnoia. Cronolgicament sel Proposta per al treball de recerca
situa entre finals del segle XIII i principis del XIV,
Aquesta proposta de treball de recerca permetr apro-
per no sen tenen dades exactes.
fundir en el trobador catal ms prolfic, Cerver de
Mirall de trobar s un tractat preceptiu de potica Girona, i la seva amplssima obra.
trobadoresca, amb els fragments de prosa escrits en
El treball requerir treballar de manera molt directa
catal i els fragments de poesia, en occit.
amb les fonts documentals i crear un corpus dobres
Pgina 17 seleccionades.
Proposem el recurs segent, on trobaran un recull de
8. Els topnims es corresponen amb la numeraci se-
fonts bibliogrfiques que poden consultar:
gent: 1) Foix, 2) Girona, 3) Palol, 4) Besal, 5)
Mataplana, 6) Berga, 7) Cabrera, 8) Barcelona, 9) Bibliografia sobre Cerver de Girona: http://www.tich
Cervera, 10) Belvs, 11) Cabestany. ing.com/745651
ADRECES DINTERNET
TICHING WEBS
http://www.tiching.com/745651 http://www.narpan.net/recerca/cerveri/100.html
http://www.gencat.cat/culturcat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c
http://www.tiching.com/745656 5aec88f94a9710b0c0e1a0/index0742.html?vgnextoid=b619d5e5d74d6210VgnVC
M100000
1-4
Tema 02
La prosa medieval: Ramon Llull
GUIA DIDCTICA
Solucionari
Recursos Didctics
Bibliografia
2-1
LA PROSA MEDIEVAL: RAMON LLULL 18
a
29
Aquesta segona unitat es trobar centrada en Ramon Llull com a principal R. LLULL. Contes exemplars.
representant de la prosa medieval catalana. Educ@aula (Grup 62), 2013.
ISBN 978-8415192664.
Primerament, en presentarem el perfil biogrfic i la rellevncia histrica de
la seva figura com a primer gran autor en utilitzar la llengua vulgar en lm- R. LLULL. Llibre de les bsties.
bit de la literatura i del coneixement cultes. Educ@aula (Grup 62), 2012.
ISBN 978-8415192510.
Fet aix, seguirem aprofundint-hi identificant les diverses temtiques i els
diversos gneres que va conrear, realitzant la lectura de petits fragments i
textos a mode dexemple i identificant-ne les obres fonamentals.
Un cop caracteritzats aquests aspectes, aprofundirem en els coneixements

adquirits a partir de la lectura i lanlisi detallades de fragments de lobra
lulliana.
Per fer-ho, llegiran i analitzaran fragments adaptats del Llibre de les bs-
ties, Lo desconhort, el Llibre dEvast e Blanquerna i el Llibre dAmic e Amat,
entre daltres, identificant-hi trets propis del pensament i lestil lullians.

http://www.tiching.com/745735. Ramon Llull. Apartat de la pgina de lAs-
sociaci dEscriptors en Llengua Catalana dedicat a Ramon Llull, dins del
qual podrem trobar-ne informaci biogrfica i sobre la seva obra, una breu
antologia, comentaris fets per altres autors i enllaos relacionats amb la
seva figura, entre daltres recursos.
Pgina 19 Pgina 22
Resposta personal. 5. El Llibre dAmic e Amat de Ramon Llull s influt tant

pel Cntic dels cntics com per la poesia trobadores-
Resposta personal. ca. El Cntic s un poema damor que sha interpre-
tat com una allegoria de la relaci entre Du i els hu-
mans; de la mateixa manera, al Llibre dAmic e Amat
Pgina 20
Llull representa la relaci entre lhum i Du en ter-
1. Ramon Llull s essencial en la histria de la literatura mes amorosos, aplicant tpics trobadorescos com ara
catalana perqu va ser el primer en elevar el catal a la lalbada o la pres damor, contrafets a lespiritual.
condici de llengua de cultura, utilitzant-lo per tractar
6. A tall dexemple, podem esmentar el tema de lalbada
temes que fins llavors havien estat reservats al llat.
i el tpic de la pres damor. En el primer cas, el nou
2. Ramon Llull va viatjar per indrets corresponents al dia es relaciona amb la mort, que permet la fusi amb
mn musulm de la seva poca, particularment al nord Du; en el segon cas, la pres damor esdev un vin-
dfrica, amb la missi devangelitzar els anomenats cle indestructible entre la persona i Du.
infidels i difondre la fe cristiana.
Pgina 23
Pgina 21 7. El Llibre dEvast i Blanquerna pot ser considerat una
obra urbana a causa dels espais que hi apareixen re-
3. La poesia de Ramon Llull mostra la influncia de la
presentats, bsicament urbans (places, fires, carrers...)
poesia trobadoresca, present en ressons temtics i esti-
i els personatges, entre els quals hi ha cavallers i no-
lstics i en occitanismes.
bles ja habituals a la matria de Bretanya, per tamb
4. La tcnica emprada per Ramon Llull sanomena shi incorporen figures protagonistes de la vida ciuta-
contrafet al div o espiritual i consisteix a adaptar un dana, com ara caadors, mercaders, pintors, frares
gnere originalment prof a una temtica religiosa. captaires, etc.
2-2
8. Finalment, un cop arribat al cim de la jerarquia en predicador de la fe cristiana.
eclesistica i esdevingut Papa, Blanquerna renuncia al
2. El text reflecteix la voluntat de Llull de fer coneguda
seu crrec per tal de dedicar-se a una vida solitria i
la fe catlica arreu del mn i de convncer els infidels
propera a Du.
de lexistncia de la Santssima Trinitat.
Resposta personal. A tall dexemple: per a Llull,
3. Activitat personal. A tall dexemple: la rima del poe-
aquest era el dest ms adequat per a Blanquerna per-
ma (-at) s consonant i nica al llarg de tot el poema.
qu, segons el pensament francisc, la presncia de
Pel que fa als versos, sn versos alexandrins.
Du pot apreciar-se sobretot en la seva creaci, la na-
tura, i les riqueses temporals o terrenals lnic que fan
s allunyar lsser hum de Du.
Pgina 28
1. Resposta personal. A tall dexemple: lautor presenta
Pgina 24 la figura de Ramon Llull com lescriptor ms destacat
de la literatura catalana, qui, pel fet de ser tamb tan
9. Lapleg s utilitzat perqu permet mostrar de manera
primerenc, eclipsa tota lobra catalana posterior.
allegrica i simplificada els comportaments i valors
humans a partir dels animals i els seus trets distintius. 2. De la seva obra en destaca el fet de ser tan primeren-
ca, prolfica, extensssima, en expandiment i multilin-
10. El plantejament de Llull reflecteix les estructures soci-
ge, en catal, rab i llat. Tamb en destaca el fet que
als de lEdat Mitjana. LEsglsia catlica justificava
resulta propera per a un lector catal actual, ms que
el poder de la monarquia, la qual que sentenia que te-
no pas moltes obres ms tardanes.
nia un origen div, i els cavallers servien al mateix
temps el seu senyor i els mandats de lEsglsia. La 3. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: Palau
monarquia, lEsglsia i la cavalleria eren els esta- i Fabre presenta com a paradoxal el fet que moltes
ments ms poderosos, mentre que el poble com es literatures tenen el seu principal exponent al cap duna
trobava a la part inferior de la pirmide destaments, srie de segles de preparaci, per aquest no s el cas
sota el domini daquestes classes dirigents. de la literatura catalana, de manera que histricament
sempre ha existit una certa sensaci de petitesa al da-
Pgina 25 vant de lobra de Ramon Llull, molt mplia, culta i de
gran qualitat i, al mateix temps, tan primerenca.
Activitat personal. A tall dexemple, proposem: el rei,
la reina i els nobles tenen el defecte dentregar-se a
una vida de luxe sense apreciar el b que Du els ha 5. Activitat personal. A tall dexemple: Ramon Llull s
fet en crear les criatures amb qu salimenten i que els presentat com a savi predicador. En destaquen la bar-
serveixen, a ms de riure dels cantars dels joglars, pre- ba i el vestit, que nindiquen la saviesa, i la gesti-
sentats com a deshonestos i contraris a Du i a la bona culaci, prpia dun orador.
educaci. Els joglars es mostren com a instigadors,
6. Llull considera que lensenyament ha de vehicular-se
doncs, del vici dels nobles i monarques.
en la llengua vulgar. El pensament de Llull s, en
Activitat personal. A tall dexemple: Ramon Llull aquest sentit, avanat per a lpoca, ja que a la seva
apareix personificat en lhome pobrament vestit que poca el coneixement es vehiculava a travs sobretot
es presenta a la sala al segon pargraf del text. Ens ho de la llengua llatina, coneguda noms per lestament
fa pensar el fet que mostra les caracterstiques prpies eclesistic. Aquesta manera de pensar resulta coherent
dun gran savi, sobretot la gran barba, i que canalit- amb lobra lulliana, que va ser precursora en ls de
za la ideologia lulliana reivindicant el paper de Du les llenges romniques (en aquest cas, la catalana) en
en la creaci de totes les coses de la natura. lmbit culte.
Activitat personal. A tall dexemple: el mal govern del 7. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: per a
rei es basa, per una banda, en la manca dinters pel Llull, els mbits fonamentals de leducaci sn
propi regne, del qual no t prou cura, i per laltra, pel aquells que formen un bon cristi, capa doir missa i
fet de deixar-se influir excessivament pel seu Con- cantar-la, i una persona llegida capa dentendre i par-
sell. Pel que fa al Consell, el text ens indica que est lar el llat i amb coneixements tant de les cincies
format per persones malvades i deshonestes, que no- naturals com de la teologia. Les matries que sestu-
ms busquen el benefici propi i no pas el del regne. diaven a lpoca eren algunes de les arts liberals he-
En conjunt, Llull planteja que la maldat del rei i del rncia clssica (com ara gramtica, lgica, retrica i
Consell s doble: pel mal que fan, primerament, i msica), a ms de disciplines com ara la filosofia
segonament pel b que podrien fer i tampoc no fan. natural i la teologia. La gramtica que sestudiava era
la llatina, amb el propsit dentendre i produir textos
Pgina 27 cultes, escrits bsicament en llat.
1. El text planteja, en primer lloc, lpoca de joventut de Pgina 29
Ramon Llull, en qu es va dedicar a la vida cortesana
i a la poesia trobadoresca; en segon lloc, planteja el 8. Activitat personal. A tall dexemple: en aquest text, de
moment en qu te la revelaci que el fa convertir-se manera allegrica, es justifica el pacte social que por-
2-3
ta els vassalls a ser fidels als seus senyors dins de les- decideix canviar de vida per dedicar-se plenament a la
tructura piramidal de la societat feudal. Al mn feu- predicaci de la fe cristiana.
dal, el vassall (representat pel cavall) prefereix estar al
11. Dacord amb Llull, el dia en qu un escuder s fet ca-
servei del seu senyor (representat per lhome), encara
valler ha de ser un dia de festa, per tal que hi assistei-
que hauria preferit no haver de treballar tant, que no
xi molta gent, i el dia anterior lescuder ha dhaver de-
pas ser lliure per trobar-se a merc datacs i de con-
junat i haver-se mantingut despert durant tota la nit en
queridors ms desfavorables (el lle). Dins de la so-
pregria i contemplaci, sense rebre influncies nega-
cietat feudal, els vassalls accepten el domini del se-
tives ni tenir pensaments pecaminosos. De lautoritat
nyor i entregar-li part de les seves collites a canvi
de lacte i el lloc on es produeix, lEsglsia, es de-
destabilitat i de protecci.
dueix que el cavaller ha de ser un guerrer espiritual, al
9. Activitat personal. A tall dexemple: el fragment pre- servei del Du cristi, que no es deixi afectar pels vi-
senta, de manera allegrica, el dilema moral del fet cis terrenals sin que es trobi en un pla moral superior.
destar lligat a Du com a servent i, al mateix temps,
poder trobar nicament la llibertat i la salvaci de
Proposta per al treball de recerca
lnima si ens entreguem plenament a aquest lligam.
Aquell qui estima passa a dependre en gran mesura de Aquesta proposta de treball de recerca permetr com-
la persona estimada (o, en aquest cas, de la figura binar lestudi literari amb lhistric, emprant un text
divina), per al mateix temps pot adquirir, a travs literari com a document per tal de conixer els cos-
daquest amor, un grau de llibertat espiritual que dal- tums i modes de vida duna poca passada.
tra manera no hauria assolit.
A nivell introductori i orientatiu, trobaran un esquema
10. Aquest fragment es correspon amb el moment en qu de larns del cavaller medieval en aquest enlla:
Llull, desprs de gaudir de la vida fcil de la cort du-
rant la seva joventut, t una visi de Jess crucificat i Larns del cavaller: http://www.tiching.com/745732
ADRECES DINTERNET
TICHING WEBS
http://www.tiching.com/745732 http://www.xtec.cat/~acarre/aspectes/arnes.htm
http://www.tiching.com/745735 http://www.escriptors.cat/autors/llullr/pagina.php?id_sec=2849
2-4
Tema 03
Les crniques de lexpansi
GUIA DIDCTICA
Solucionari
Recursos Didctics
Bibliografia
3-1
LES CRNIQUES DE LEXPANSI 30
a
41
La temtica principal daquesta unitat seran les quatre grans crniques ca- S. M. CINGOLANI. La memria
talanes dels segles XIII i XIV. dels reis. Ed. Base, 2007. ISBN
978-8485031818.
Primerament, les situarem a nivell de context i identificarem quins perodes
Les quatre grans crniques:
histrics i regnats sn relatats a cada crnica, a ms de les causes de la
desaparici del gnere. Jaume I; Bernat Desclot, Ra-
mon Muntaner i Pere III. A cu-
Seguidament, caracteritzarem cadascuna de les crniques identificant-ne ra de Stefano Maria Cingolani.
lestil, lobjectiu i els principals continguts i llegint-ne fragments dexemple. Edicions 62, 2009. ISBN: 978-
8429762198.
A continuaci, aprofundirem ms en els coneixements realitzant la lectura
atenta i lanlisi de ms fragments de textos relatius al tema, guiant-se a
travs de preguntes.
Reflexionaran sobre les semblances i diferncies entre les crniques i so-
bre la societat que hi apareix descrita. Igualment, relacionaran les antigues
crniques amb les crniques actuals i redactaran una breu crnica prpia.

http://www.tiching.com/745787. Les Crniques Catalanes. Document di-
vulgatiu publicat per la Biblioteca de Catalunya en qu sexposen aspectes
essencials sobre les quatre grans crniques, a ms de fragments significa-
tius, i es reflexiona sobre aspectes com ara el context histric de les cr-
niques o el paper que hi tenen les dones.
Pgina 31 va arribar al tron de la Corona dArag la dinastia dels

Trastmara, que era castellanoparlant.
Resposta personal. A tall dexemple, proposem: La
4. Jaume I va escriure una obra autobiogrfica per dei-
histria que sexplica a la poblaci dun pas s im-
xar constncia de les seves victries militars, sobretot
portant per tal que aquesta mantingui una opini favo-
la conquesta de Mallorca i Valncia, i per justificar les
rable vers els seus dirigents. Avui dia, en plena era de
decisions poltiques assumides.
la informaci, la manera com les dades sn presenta-
des s, potser, ms important que mai: per exemple 5. Daquesta ancdota sen desprn el carcter realista
quan una empresa ens vol convncer de comprar el del Llibre dels fets.
seu producte a travs de la publicitat.
6. Diem que es tracta duna obra dun cert carcter rea-
Resposta personal. A tall dexemple: podem aconse- lista perqu hi s present una determinada atenci al
guir una obra artstica de temtica histrica, per exem- detall, hi apareixen ancdotes quotidianes i els fets re-
ple, a travs dun estil literari o de la inclusi dele- latats sn contemporanis a lpoca.
ments ficticis, com ara dilegs, que embelleixin la 7. El providencialisme s la creena medieval segons la
narraci. qual els xits i fracassos humans, incloses les victries
Resposta personal. i les derrotes militars, es produeixen sempre per la vo-
luntat de Du.
Pgina 33
Pgina 34
1. Inicialment, la historiografia catalana sescrivia en llat.
8. La crnica de Pere II adopta un tractament ms objec-
2. Les crniques anticipen gneres moderns com ara la tiu dels fets, ja que no es basa en una experincia per-
novella, el discurs histric i la crnica periodstica. sonal, sin en la documentaci de la Cancelleria.
3. La historiografia en catal va quedar estroncada a par- 9. Desclot retrata el rei Pere amb aquestes caractersti-
tir del 1412 perqu, a travs del Comproms de Casp, ques per tal de construir-ne una imatge idealitzada,
3-2
prpia dun mirall de prnceps, s a dir, dun rei del seu llinatge.
exemplar.
Pgina 39
10. Les dones gaireb no sn presents a les crniques me-
dievals perqu aquestes se centren en realar les vir- 1. Activitat personal. A tall dexemple: caldr que es
tuts i les victries militars dels reis catalanoaragone- fixin que el narrador agraeix a Du haver arribat als
sos, sense tractar-hi el comportament corts, s a dir, seixanta anys, que a lpoca era una edat molt avan-
les seves aventures extramatrimonials amb una dama. ada, sobretot per a un cavaller. Igualment, observa-
ran el paper de la providncia en laparici en somnis
Pgina 35 que experimenta Muntaner.
11. Activitat personal. A tall dexemple: laparici dele- 2. Laparici en somnis justifica lescriptura de la Cr-
ments doralitat en un text, com ara ls de lexpres- nica. Laparici ha estat enviada per Du.
si Qu us dir? a la crnica de Ramon Muntaner,
3. Grcies a aquesta aparici, Muntaner rep el mandat
aproxima el relat a loient o lector i el fa ms versem-
div descriure lobra, fet que li confereix molta ms
blant, ja que genera una aparena dimmediatesa i
rellevncia i solemnitat.
dhonestedat.
12. El sagrament que garanteix la continutat del llinatge 4. Activitat personal.
monrquic s el matrimoni. 5. Activitat personal. A tall dexemple, poden destacar
ls dexpressions de loralitat, en qu lautor es diri-
Pgina 36 geix al pblic, com ara vull que sapigueu, i la pre-
sncia de la primera persona narrativa.
13. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: els
fragments llegits construeixen una imatge de Pere III
Pgina 40
com un monarca metdic i protocollari, cruel i sense
escrpols amb els seus enemics i molt preocupat pels 1. Mart de Riquer aparella aquestes dues crniques per-
seus interessos personals. Un acte de tortura com el qu, de les quatre, dentrada sn les niques que no ha
descrit al segon fragment no s equiparable a les vir- escrit o dictat un rei protagonista, sin una altra per-
tuts cavalleresques, ja que entre les virtuts del cavaller sona.
shi troben la compassi i el perd.
2. Presenta daquesta manera Bernat Desclot, ja que es
14. Activitat personal. A tall dexemple: el terme Ceri- tracta dun escriptor metdic i amb un bon domini de
monis fa referncia a linters del rei per desenvo- la llengua escrita, per que es mant en lanonimat
lupar la burocrcia i els protocols reials. No s, per durant la major part de lobra i hi interv de manera
tant, incompatible amb una actitud cruel en assumptes noms indirecta i en poques ocasions.
bllics. Aquesta crueltat pot ser entesa com una ma-
nera ms de dinspirar respecte o temor a partir de 3. El cronista de Peralada s Ramon Muntaner.
grans accions majesttiques. 4. Segons el text, les caracterstiques principals de lau-
tor de cada crnica sn les segents:
Pgina 37
Jaume I: bellics i afable.
Resposta personal. A tall dexemple: la reacci del rei Bernat Desclot: impersonal i robust.
est pensada de tal manera que generi por en els ene-
mics i eviti el desnim entre els aliats, ja que el rei es Ramon Muntaner: personalssim.
presenta com a ferotge i sense por al davant duna Pere III el Cerimonis: poltic i ferreny.
ferida perillosa que li podria haver causat la mort.
5. a) Resposta personal. A tall dexemple: Desclot jus-
Es fa menci de la providncia amb lexpressi gr- tifica el comportament dels almogvers lloant la
cies a Du, indicant que va ser grcies a aquesta pro- seva gran resistncia i fora i, sobretot, fent esment
vidncia que la fletxa disparada al rei no li va traves- a la seva guerra constant contra els sarrans. Lac-
sar el crani. titud dels almogvers s oposada a la dels cava-
llers sobretot en la seva manera de viure, plena de
El tret ms destacat de la dama s la seva voluntat da- privacions, guanyant-se la vida a partir dall que
judar en all que sigui possible tots els homes i ajudar saquegen. En canvi, els cavallers en batalla servei-
a protegir la ciutat. xen un senyor, que premia les seves victries amb
Resposta personal. A tall dexemple: el cavaller i la terres a les quals poden posteriorment retirar-se, i
dama mostren en tot moment una actitud de respecte, tamb han jurat lleialtat a lEsglsia; viuen de
dadmiraci i de distanciament alhora, sense trobar-se manera molt ms rica, dins de lmbit de la cort i
a soles ni fer-se requeriments damor, a diferncia del la noblesa, i es regeixen per un estricte codi moral.
que hauria pogut ocrrer en una histria damor cor- b) Lautor utilitza el recurs de la polisndeton, s a
ts. Aix s aix perqu les crniques se centren en els dir, la repetici de la conjunci i, per tal de real-
fets darmes i en la idealitzaci de la figura del rei i ar el missatge.
3-3
6. a) El terme concret s la mata de jonc, impossible Fer propaganda positiva entre el poble de les
darrencar tota de cop, per fcil darrencar si ho gestes i motivacions dels reis.
fem jonc per jonc. El terme abstracte sn els fills Donar testimoni de grans gestes militars del
de Jaume I, que serien igualment indestructibles si moment.
actuessin junts, per sn vulnerables si es troben
en conflicte entre ells i separats en diversos regnes. Desvincular la historiografia dels monestirs i
posar-la al servei dels monarques i de la Can-
b) Aquests conflictes sn tamb presents a la crnica
celleria Reial.
de Bernat Desclot, ja que shi relata el regnat de
Pere II el Gran. Trets distintius:
Pgina 41 El Llibre dels fets i la Crnica de Pere el Ceri-

monis estan escrits o dictats per reis, mentre
7. a) Activitat personal. A tall dexemple: estrelles es que la Crnica del rei En Pere i la Crnica de
refereix a les estrelles del cinema americ, mentre Muntaner estan escrites per personatges lligats
que diamants fa referncia a la pellcula Esmor- a la cort, per no per monarques.
zar amb diamants. Al mateix temps, totes dues
A diferncia de la resta de crniques, la de Des-
imatges evoquen les llums prpies de la gran ciutat
clot mostra un narrador quasi invisible, que no
de Nova York.
sinvolucra de manera personal i subjectiva en
b) Activitat personal. El text llegit no s una crtica els fets narrats.
cinematogrfica, sin una crnica, ja que no se
Les tres primeres crniques coincideixen a nar-
centra en lanlisi i valoraci del contingut i la
rar els regnes de Pere I el Catlic i de Jaume I,
forma duna pellcula, sin en lexperincia viscu-
mentre que la de Pere el Cerimonis narra no-
da durant la seva visualitzaci.
ms els regnats dAlfons III i Pere III.
c i d) Activitats personals.
9. Les respostes sn: a) veritable, b) veritable, c) falsa,
8. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: d) falsa, e) veritable.
Crniques: 10. Activitat personal. El final de les grans crniques coin-
Llibre dels fets (Jaume I). cideix amb la substituci del catal pel castell com a
llengua de la cort per part de la dinastia dels Trastmara.
Crnica del rei En Pere (Bernat Desclot).
Crnica (Ramon Muntaner). Proposta per al treball de recerca
Crnica (Pere el Cerimonis).
El treball de recerca proposat permetr combinar les-
Trets comuns: tudi literari amb lhistoriogrfic, ms concretament
Escrites en catal i no en llat. amb la histria de la dona.
Protagonitzades pels grans monarques de la Per tal dintroduir-se en el paper social de la dona a
Corona dArag dels segles XIII i XIV. lEdat Mitjana, particularment de les dones nobles,
Amb trets propis dun gnere literari, aspectes proposem el recurs segent:
de la llengua oral i un cert carcter realista. Les dones dins les quatre grans crniques medievals
Objectius comuns: catalanes: http://www.tiching.com/745786
ADRECES DINTERNET
TICHING WEBS
http://www.tiching.com/745786 http://www.xtec.cat/monografics/croniques/introducciodonescroniques.htm
cultura.gencat.cat/web/.content/sscc/publicacions/novetats/enllacos/Croniques-
http://www.tiching.com/745787
Catalanes.pdf
3-4
Tema 04
La prosa moral i lhumanisme
GUIA DIDCTICA
Solucionari
Recursos Didctics
Bibliografia
4-1
LA PROSA MORAL I LHUMANISME: DE FRANCESC EIXIMENIS A BERNAT METGE 42
a
57
Al llarg de la unitat, ens introduirem en la prosa moral i religiosa catalana A. TURMEDA. Disputa de lase.
escrita durant la tardor de lEdat Mitjana i observarem la influncia que va Ed. Barcino, 2014. ISBN 978-
tenir ladopci de lHumanisme. 8472267800.
Primerament, caracteritzarem la crisi social i religiosa produda a lpoca i

F. EIXIMENIS. ngels e demonis.
els principals autors de textos morals doctrinals en catal: Francesc Eixi- Quaderns Crema, 2003. ISBN
menis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda. 978-8477273943.
A continuaci, veurem les caracterstiques de lHumanisme com a nova vi-

si del mn i la seva implantaci a Catalunya.
Fet aix, identificarem trets fonamentals de la vida i lobra de Bernat Metge
i analitzarem amb ms detall lobra Lo somni, la seva producci literria
ms destacada, a partir de la lectura de fragments.
En acabat, aprofundiran ms en els temes tractats a travs de la lectura, el

comentari i lanlisi de fragments diversos de les obres treballades i refle-
xionaran de manera personal sobre la moral dalguns daquests textos.

http://www.tiching.com/745800. Lo Somni. Document en qu es fa una
breu introducci i un resum del contingut de Lo Somni, de Bernat Metge.
Tamb hi trobem una presentaci general de lHumanisme i la seva relaci
amb lobra tractada.
Pgina 43 Les successives pestes van ser la causa de la mort

dentre un cinquanta i un setanta per cent de la pobla-
Lexpressi segle dor sutilitza per referir-se a le- ci europea i van afectar totes les classes socials. Es
tapa de mxim esplendor duna histria de la literatura va generar un clima de basarda, al mateix temps que
concreta. La majoria de literatures amb una certa tra- creixia la idea duna equiparaci entre les persones
dici tenen un segle dor. independentment de lorigen.
El segle dor de la literatura catalana se situa entre el El Cisma dOccident va ser lescissi, entre els anys
darrer quart del segle XIV i les darreries del segle XV. 1378 i 1417, de lEsglsia en lautoritat de dos papes
diferents: el dAviny i el de Roma. El Cisma es va
El centre cultural es desplaa a Valncia a causa de la
produir a causa dels interessos poltics contraposats de
pesta negra i de les revoltes remences.
Frana i dItlia.
En lanomenat segle dor conflueixen lhumanisme,
una mentalitat nova, amb la lnia creativa darrel me- Pgina 45
dieval, vinculada a la poesia dels trobadors.
Els principals autors del segle dor sn: Francesc
Pgina 44 Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda, Bernat
Metge i Isabel de Villena pel que fa a la prosa moral i
La tardor medieval es caracteritza, en general, per un religiosa; Jordi de Sant Jordi, Ausis March i Joan
ambient de por i de pnic a causa de la pesta negra; Ros de Corella pel que fa a la poesia i Joanot
per la difusi creixent duna idea digualtat entre les Martorell, lannim de Curial i Gelfa i Jaume Roig
classes socials, que va provocar revoltes de pagesos; pel que fa a la narrativa.
per una crisi generalitzada de les institucions, sobretot
de lEsglsia, i per conflictes dins del territori dels Els autors es mouen entre la mentalitat ms conserva-
regnes cristians, tant entre regnes, com dins dels reg- dora i medievalitzant i la mentalitat ms moderna i re-
nes mateixos, com contra els jueus. novadora de lHumanisme.
4-2
Pgina 47 personatge anomenat Bernat, doncs, representa el ma-
teix autor.
Resposta personal.
Resposta personal. Pgina 53
Resposta personal. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: lau-

tor ha triat el personatge femen expressament, ja que,
Pgina 48 segons la visi misgina generalitzada a lpoca,
sentenia que les dones tenien un carcter voluble, su-
1. Eiximenis t com a referncia Ramon Llull, de qui
perficial i excessivament preocupat per la bellesa ex-
pren aspectes com ara els procediments didctics, ls
terior. Lautor utilitza aquest tpic per tal dillustrar
del viatge com a eina devangelitzaci, lescriptura en
la idea que vol transmetre.
ms duna llengua i la relaci amb altres esferes del
poder eclesistic. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: s im-
portant que la dona corregeixi la seva actitud al final
2. La prosa dEiximenis sadrea a persones del poble
de la narraci perqu es tracta dun text moralista, que
com, sense grans lletres, i per aquesta ra fa servir
pretn donar una lli i establir pautes de comporta-
un estil planer, amb una finalitat divulgativa.
ment a travs de lexemple.
3. Activitat personal. A tall dexemple: avui en dia, no
Segons el text, la principal diferncia entre els vius i
seria admissible el consell que dna a les dones, ja
els autors antics s que els segons, a diferncia dels
que la nostra societat actual reconeix la igualtat entre
primers, tenen major virtut i coneixements i sempre
sexes i la necessitat deradicar qualsevol mena de dis-
estan disposats a acompanyar i impartir coneixements
criminaci o de submissi.
a aquells que vulguin acollir-shi, sense buscar cap be-
Pgina 49 nefici fsic ni econmic.
4. Els discursos orals de Vicent Ferrer han arribat a lac- Pgina 55

tualitat grcies al resum i lescriptura al dictat que en
van fer els clergues de la seva companyia. 1. La forma predominant s el dileg, forma heretada
dels clssics grecollatins. Bernat Metge va triar aquest
5. Ferrer adopta una actitud contrria als autors clssics, format perqu permet exposar, de manera gil i amb
que considera que han de ser ignorats i rebutjats pels detall, tota mena darguments i de contraarguments.
qui prediquen, els quals han de centrar-se, en canvi,
en la Bblia i lautoritat de lEsglsia. 2. La frase que ho indica s All que veig crec, i de la
resta no en tinc cura. Es tracta duna mentalitat laica,
6. El fet ms decisiu de la biografia dAnselm Turmeda ja que descarta donar veracitat a tot all que sigui es-
s la seva conversi a lislam, lany 1389. piritual.
Pgina 50 Pgina 56
7. La tendncia principal de lHumanisme s lantropo- 1. Activitat personal. A tall dexemple, poden comentar
centrisme, ja que, en oposici a la idea imperant fins aspectes com ara els avenos cientfics, la crisi eco-
aleshores a lEdat Mitjana, situa lsser hum com a nmica, els moviments socials...
referent absolut i com a mesura de totes les coses.
2. Activitat personal. Caldr que esmentin la llengua an-
Pgina 52 glesa, actualment llengua franca arreu del mn per a
la transmissi de coneixements i de cultura.
8. Resposta personal. A tall dexemple: podem conside-
rar que lautor va seguir el seu propi consell, ja que va 3. Resposta personal. A tall dexemple, proposem: el
utilitzar el seu art com a manera descapar situacions canvi de mentalitat que sexposa al text va provocar la
difcils i guanyar-se la vida amb comoditat, adaptant- recuperaci dels clssics grecollatins com a referents
se a les necessitats de cada moment, com exemplifica culturals, lexploraci de formes literries i de pen-
lescriptura de Lo Somni. sament no directament lligades a lEsglsia i el qes-
tionament daspectes de la moral cristiana.
9. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: entre
les caracterstiques de lobra de Metge que el relacio- 4. Lase considera que la soluci que apliquen les abe-
nen amb lHumanisme trobem laparici delements lles en la construcci de lhabitatge s molt ms sub-
descepticisme pel que fa a les creences cristianes, til i enginyosa que la dels homes, ja que elles tamb es
ls del recurs del dileg i la presncia dinfluncies regeixen de manera ordenada i construeixen cases de
grecollatines i dautors humanistes com ara Petrarca. formes variades, per noms necessiten una nica ma-
tria per fer-ho: la cera.
10. Un dels personatges de Lo Somni t el mateix nom
que lautor perqu, a travs de la ficci, Bernat Metge Pgina 57
intenta construir un relat favorable a ell mateix que
pugui aconseguir-li el perd del rei Mart lHum. El 5. Els termes emprats sn ms aviat propis duna relaci
4-3
comercial (estar ms ben servit, va prendre, pr- b) Activitat personal.
dua...) i la posici no s equilibrada, sin que exis-
c) Activitat personal.
teix un predomini clar de lhome sobre la dona. El fet
de casar-se amb una dona pobra s una tria deliberada
per tal dexercir el mxim control en la relaci. Proposta per al treball de recerca
6. Lautor que donava ms importncia al llenguatge Aquesta proposta de treball de recerca requerir una
gestual era Vicent Ferrer, ja que era un predicador que tasca detallada danlisi i de reflexi a partir de la lec-
es dirigia a pblics molt amplis i utilitzava tota mena tura de textos.
de recursos expressius per tal daconseguir el mxim
Els alumnes podran trobar lobra ntegra de Lo Somni,
impacte sobre laudincia.
la principal creaci de Bernat Metge, a partir daquest
7. Resposta personal. enlla:
8. a) Activitat personal. Lo Somni (obra ntegra): http://www.tiching.com/745799
ADRECES DINTERNET
TICHING WEBS
http://www.tiching.com/745799 http://www.narpan.net/ben/indexsomni.htm
http://blogs.cpnl.cat/cursosolot/files/2010/09/Bernat-Metge-Lo-Somni-
LHumanisme.pdf
4-4
Tema 05
La poesia del segle XV: Ausis March
GUIA DIDCTICA
Solucionari
Recursos Didctics
Bibliografia
5-1
LA POESIA DEL SEGLE XV: AUSIS MARCH 58
a
69
Comenarem el tema exposant alguns aspectes generals del context hist- L. BADIA. De Bernat Metge a
ric i social del segle XIV, particularment la influncia encara present de la Ros de Corella. Quaderns Cre-
cultura trobadoresca i els nous corrents italians introduts grcies a la pre- ma, 1988. ISBN 978-847727
sncia de la cort dAlfons el Magnnim a Npols. 0300.
Antologia potica: Ausis
Hi aprofundirem ms tractant el context i el perfil biogrfic de Jordi de Sant
March. A cura de J. Pujol. Ed.
Jordi, Ausis March i Joan Ros de Corella.
Teide, 1992. ISBN: 8430784438.
Fet aix, estudiarem les caracterstiques prpies de lobra de cadascun
dels tres autors a travs de la lectura i lanlisi de fragments daquesta,
identificant-hi el seu estil personal i aspectes tant temtics com formals.
Determinarem quins elements de les obres sn de tipus continuista, s a
dir, dinfluncia trobadoresca o medieval, i quins dells enllacen amb el
corrent renovador del Renaixement itali.
Per acabar, tamb interpretarem les obres i el context de lpoca a partir de
textos dpoques posteriors, ampliant aix la visi de la seva rellevncia.

http://www.tiching.com/740648. La vigncia dAusis March. Per tal de
complementar all treballat sobre Ausis March, i particularment el comen-
tari de Joan Fuster de la pgina 68, els alumnes poden llegir el text que tro-
baran en aquest enlla. Es tracta dun comentari a lobra de March realitzat
pel mateix Fuster, en el qual es destaca la seva vigncia en lactualitat.
Pgina 59 en anys posteriors.

3. Jordi de Sant Jordi s lautor de 18 poemes que pre-
Entre els anys 1396 i 1458, la cort catalana va ins-
senten una gran varietat de formes. Hi conviuen
tallar-se a Npols, fet que va facilitar laproximaci
aspectes propis de la tradici trobadoresca, com ara
al Renaixement itali. Durant aquest perode, els
ls de versos estramps, el lxic provenal o els tpics
escriptors de la cort van llegir Petrarca i Dant, es van
amorosos, amb aspectes moderns, particularment el
relacionar amb importants figures culturals italianes i
tractament personal dels ja anomenats tpics i la in-
van rebre una forta influncia del Dolce stil nuovo.
clusi delements biogrfics.
Activitat personal.
Pgina 63
Pgina 61 4. El tema principal de lobra de March s lamors, pe-
1. Grcies a la influncia italiana rebuda pels escriptors r tamb t nombrosos poemes de temtica doctrinal o
de la cort dAlfons V, la poesia catalana va iniciar una filosfica.
renovaci potica prpia, que li va permetre evolucio- 5. Els elements ms innovadors de lobra de March no es
nar i comenar a allunyar-se de la tradici trobadores- troben en la forma dels poemes, sin en el contingut i
ca en decadncia. en el tractament dels temes. Entn el poema amors
2. Jordi de Sant Jordi tipifica un perfil de poeta a cavall no com un elogi de la dama, sin com una projecci i
entre la tradici trobadoresca i el Renaixement. Les anlisi dels pensaments i neguits del poeta. Tamb en
formes potiques i el llenguatge que utilitza mostren destaquen certes figures retriques de pensament per
una arrel clarament provenal, per al mateix temps la la seva originalitat i el seu enginy respecte a la resta
seva obra introdueix elements ja ms moderns, com dautors de la seva poca.
ara la reflexi sentimental i el tractament personal 6. March sha convertit en un clssic sobretot a causa de
dels temes amorosos. Es tracta duna particular lnia loriginalitat dels jocs retrics que utilitza, en particu-
potica que ser represa i culminada per Ausis March lar les metfores, comparacions, anttesis i paradoxes.
5-2
Pgina 64 seu comentari a partir daquesta pauta: No podem sa-
ber-ho del cert, per sembla evident que la projecci
7. Ros de Corella sallunya de la mentalitat medieval, de March de si mateix com a figura de lamant perfec-
lliurant-se a la narraci sentimental. A nivell formal, te respon a un joc potic. Com tota la resta daspectes
aporta a la literatura catalana la combinaci de prosa i de la seva poesia, aquestes emocions samplifiquen de
poesia, present anteriorment en lobra de Boccaccio, i manera hiperblica mitjanant diversos recursos per
hi introdueix trets sintctics del llat, creant el que es tal daugmentar-ne lexpressivitat.
coneix com a valenciana prosa.
3. Activitat personal. A tall dexemple, poden destacar
8. Activitat personal. A tall dexemple: Joan Ros de
els recursos segents:
Corella i Ausis March tenen en com la renovaci de
certs aspectes de la literatura catalana i el tractament Comparaci i hiprbaton: Aix com cell qui en lo
dassumptes amorosos i religiosos. Ros de Corella, somni es delita / e son delit de foll pensament ve.
per, incorpora elements de prosa en la seva obra, Parallelisme: Los cantadors ab melodia canten, /
mentre que March se centra en la lrica. A ms, March los trobador a fer dictats acuiten, / los aldeans sal-
ofereix una renovaci en la temtica de les obres, per ten, crreguen, lluiten. / Los amadors damar b no
s continuista en la forma, mentre que Ros de Corella sespanten!
tamb s innovador a nivell formal, incorporant-hi Anttesi i paradoxa: E mon jorn cal als hmens s
influncies italianes i clssiques. nit fosca / e vis de o que persones no tasten.
Pgina 65 Comparaci: Pren-me enaix com el patr que en

platja / t sa gran nau e pensa haver castell.
Jordi de Sant Jordi escriu aquest poema quan es troba Smbol: Veles e vents han mos desigs complir /
captiu del cavaller Sforza a Npols, per tal de recla- faent camins dubtosos per la mar.
mar al seu senyor, el rei, que el rescati. Est trist i
desesperat perqu veu que el seu alliberament no sa- Pgina 69
proxima, ja que Sforza demana un preu molt alt a can-
vi de deixar-lo anar. 4. Activitat personal. A tall dexemple, poden comentar
aspectes com ara: En aquest poema, com podem veure
Pgina 67 a la tercera estrofa, el poeta expressa que es troba mo-
ribund a causa del seu amor per la dama a qui sadre-
1. Activitat personal. A tall dexemple: Es tracta dun a. Explica com, si ell mor, ser privat de la plaent
poema de temtica amorosa i que, al mateix temps, vista de la dama i els seus desitjos no es podran com-
tracta sobre la mort. El poeta es lamenta del gran plir; per, alhora, en cas que finalment hagi de morir,
dolor que pateix i reclama a la dama que el consoli i el espera si ms no que la seva mort faci plorar la dama i
deixi morir sota la seva protecci. que ella penedeixi de no haver-lo estimat en vida.
2. Activitat personal. A tall dexemple, poden comentar 5. Activitat personal. Les obres mencionades sn les se-
els aspectes segents: La rima s consonant, estructu- gents, mostrant aix la diversitat de lectures de la dama:
rada en ABBA ACCA. Tots els versos sn decasl-
labs, amb cesura, dividits en dos hemistiquis de quatre Salmista: fa referncia a un llibre religis relacio-
i sis sllabes respectivament. El primer hemistiqui s nat amb els salms.
sempre mascul, mentre que el segon s femen en la Tirant lo Blanc, novella cavalleresca de Joanot
rima a i la rima b, per mascul en la rima c. El tipus Martorell.
destrofa s loctava, formada per dos quartets.
Els poemes de Joan Ros de Corella, autor tractat
3. Activitat personal. A tall dexemple: Hi predomina la en aquesta unitat.
imatgeria allegrica-metafrica. El poeta compara el
seu dolor amb el de la Sirena que canta en el mal temps 6. Activitat personal. La crtica del Renaixement consi-
i relaciona la seva mort amb la dun ocell. El mantell s dera Ausis March com un mestre o referent potic i
tamb un smbol de la protecci de la dama. sinteressa particularment per la seva poesia de
temtica amorosa. Els versos de Bosc es troben en la
Pgina 68 mateixa lnia.
1. Activitat personal. A tall dexemple: Joan Fuster ca- Proposta per al treball de recerca
racteritza lactitud amorosa dAusis March dexage-
rada i quasi presumptuosa, comparant-lo amb un El tema proposat se centra en la investigaci de i la-
megalman. Podem dir que es tracta duna visi vol- profundiment en la cort catalana a Npols i, parti-
gudament anacrnica i personal per part de Fuster, i cularment, en el rellevant paper de mecenes que fa fer
retrica en si mateixa, ja que March no escrivia en un el rei Alfons el Magnnim a la seva poca.
context social i cultural molt diferent del nostre, amb Caldr cercar i catalogar els principals autors literaris
unes convencions potiques i lingstiques diferents. que van situar-se al voltant daquesta cort, dins dels
2. Resposta personal. A tall dexemple, poden guiar el mbits de la literatura catalana, castellana i italiana.
5-3
Es podr complementar la informaci amb dades dal- Sobre la caracteritzaci de la figura del rei:
tres figures destacables de lpoca, particularment en http://www.tiching.com/740689
relaci amb lart i el pensament filosfic i cientfic.
Sobre la conquesta de Npols:
Identificaran, aix, les influncies fonamentals de
lhumanisme i el Renaixement en la literatura, for- http://www.tiching.com/740690
mant-se una idea del clima cultural, els contactes i les Sobre lhumanisme a les terres catalanes:
influncies establertes a lentorn de la cort.
Per tal destablir unes primeres pautes a nivell hist-
ric, els alumnes poden consultar les entrades segents Sobre el Renaixement:
de lEnciclopdia Catalana: http://www.tiching.com/740692
ADRECES DINTERNET
TICHING WEBS
http://www.tiching.com/740648 http://nti.uji.es/fuster/Vigencia...html
http://www.tiching.com/740689 http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0002465.xml
5-4
Tema 06
La narrativa: Tirant lo Blanc
GUIA DIDCTICA
Solucionari
Recursos Didctics
Bibliografia
6-1
LA NARRATIVA: TIRANT LO BLANC 70
a
83
Dedicarem aquest tema a la narrativa del segle XV, particularment a lobra MART DE RIQUER. Aproximaci
Tirant lo Blanc, la novella ms destacada de lpoca. Comenarem situant al Tirant lo Blanc. Ed. Quaderns
el context histric i establint levoluci dels gneres literaris des del segle Crema, 1990. ISBN 978-
XII fins al segle XV, moment en qu sorgeix la novella cavalleresca. 8477270577.
Fet aix, tractarem la figura de Joanot Martorell i ens introduirem en la for- I. CNSUL I F. GADEA. Tirant lo
ma i largument de Tirant lo Blanc, destacant-ne sobretot la modernitat, que Blanc. Guia de lectura. Ed. La
sexemplificar amb diversos textos. Magrana, 2000. ISBN 978-
8474105087.
A continuaci, analitzarem Curial i Gelfa, la segona gran novella cavalle-
resca catalana del segle XV. En acabat, farem el mateix amb lEspill de
Jaume Roig, del qual determinarem largument i la mtrica.
Es conclour el tema amb la lectura, lanlisi i el comentari per part dels
alumnes de fragments de les obres treballades, en els quals hauran diden-
tificar els diversos aspectes apresos i expressar opinions personals.

http://www.tiching.com/740801. Tirant lo Blanc (1490). A travs daquest
enlla, podrem accedir a la pgina de Tirant lo Blanc del portal de literatura
lletrA, mantingut per la Universitat Oberta de Catalunya. Hi trobarem infor-
maci sobre lobra, fragments, enllaos relacionats i referncies bibliogr-
fiques. Sobretot cal destacar-ne els comentaris dall que altres autors i
persones han dit sobre lobra, fet que ens permetr situar la seva rellevn-
cia histrica i cultural a nivell global.
Pgina 71 2. Les narracions en vers del cicle artric sescriuen en

francs durant el segle XII. Les narracions dels llibres
Tirant lo Blanc va assolir una gran difusi grcies a la de cavalleria sescriuen durant el segle XIV i ja incor-
popularitzaci de la impremta, que va permetre una poren altres llenges, com ara la castellana Amads de
cpia i distribuci molt ms fcil i barata de les obres Gaula. Finalment, la novella cavalleresca apareix el
literries i va posar la lectura a labast dels individus a segle XV i les seves dues principals obres estan escri-
nivell privat. tes en catal.
Activitat personal. A tall dexemple: Se lanomena
novella total a causa de la seva extensi i com- Pgina 75
plexitat, s a dir, perqu inclou tots els principals te-
3. Tirant lo Blanc s una obra ms moderna que les
mes que s possible de tractar en una novella. Cont
obres anteriors, en primer lloc, perqu no mostra per-
elements cmics i trgics, bllics i romntics, dram-
sonatges idealitzats, sin polidrics: el seu protagonis-
tics i quotidians, histrics i socials, etctera.
ta s un cavaller valent en la batalla, per tmid en
lamor, i la resta de personatges presenten tamb acti-
Pgina 72
tuds molt ms humanes. A ms, tamb presenta diver-
1. La principal diferncia entre els llibres de cavalleria i sitat en els registres lingstics i en les temtiques que
les novelles cavalleresques s el seu tractament de la tracta, fins al punt que se lha anomenada sovint una
realitat. Mentre que els llibres de cavalleria sn clara- novella total.
ment fantasiosos i tracten sobre mgia, monstres i ani- 4. Els dos temes predominants del Tirant sn el tema mi-
mals fantstics, pasos imaginaris, cavallers que rea- litar i el tema sentimental.
litzen fites impossibles, etctera, les novelles cavalle-
resques es troben a un nivell molt ms real i hum: es 5. Joanot Martorell, seguint la seva tradici familiar, va
produeixen en ambients coneguts, amb protagonistes optar per esdevenir cavaller. Tanmateix, la sort i els
que actuen de manera creble. temps no li van ser favorables i la seva famlia va patir
6-2
molts problemes econmics. A causa daix, a Tirant per una atracci fsica o un enamorament a primera
lo Blanc Joanot Martorell va optar per illustrar la de- vista, sense tenir en compte els beneficis o els incon-
cadncia de la classe social cavalleresca, que ell havia venients daquest amor.
viscut en primera persona.
Gelfa vol mantenir la relaci en secret perqu Curial
6. La intervenci reconeguda de Galb en la versi del s molt jove i no t encara mrits de cavaller. Abans
Tirant que ens ha arribat s la inclusi de la divisi de fer pblica la seva relaci o de considerar casar-
per captols (487 en total). shi, Gelfa pretn ajudar-lo a augmentar el seu pres-
tigi social.
Pgina 76
Pgina 81
7. Els diners es presenten com una eina essencial perqu
Curial pugui avanar a nivell social, i Gelfa s qui li 1. Activitat personal. A tall dexemple: Podem interpre-
proporciona aquests diners. El lxic utilitzat per refe- tar que lactitud i la manera de parlar de la princesa,
rir-se a la relaci entre tots dos s mercantil i mas- referint-se al pit que li tremola contnuament, s
clista, de manera que lintercanvi de diners i favors dinsinuar-se a Tirant.
sentn tamb com un intercanvi dinteressos.
2. Activitat personal. A tall dexemple: En aquesta esce-
8. El fet que Gelfa fos vdua a una edat tan primerenca na, el paper de les donzelles s el devitar que es pro-
ens fa pensar que es va casar molt jove. Aquesta me- dueixi la consumaci de lamor de Tirant i Carmesina,
na de casaments ja no es produeix en la nostra so- ja que limiten les accions de Tirant.
cietat, per s en molts altres indrets del mn, particu-
larment si es tracta de cultures que afavoreixen les 3. Activitat personal. A tall dexemple: El to de lescena
unions per convenincia. s clarament sensual i divertit, lligat al plaer de viure i
distanciat de la moral i les obligacions de lordre de
Pgina 78 cavalleria, fet que lallunya enormement del Llibre de
lorde de cavalleria de Llull, lobjectiu del qual era
9. Activitat personal. La misognia consisteix en una ac- sobretot allionador.
titud sistemtica de crtica i aversi cap a les dones.
Pgina 82
10. Activitat personal. A tall dexemple, poden esmentar
diferncies com ara les segents: respecte a la 1. Activitat personal. A tall dexemple: Els fragments
temtica, el protagonista de lEspill s un antiheroi, a llegits anteriorment de Tirant, particularment els amo-
qui noms li passen desgrcies, mentre que Tirant s rosos, exemplifiquen clarament aquest concepte de vi-
un protagonista realista per heroic, a qui li ocorren talitat i de joc. Per exemple, el fet que Tirant senamo-
desgrcies per sobretot assoleix grans fites. Respecte ri de Carmesina a travs duna immediata fixaci en
a la forma, lEspill es troba narrat en primera persona els seus pits o la sensual escena que hem pogut llegir a
i en vers, mentre que el Tirant es troba narrat en terce- la pgina 81.
ra persona i en prosa.
Pgina 79 3. Activitat personal.
Activitat personal. 4. Activitat personal. A tall dexemple: Aquesta escena

s un exemple de modernitat a causa, en gran part, de
Activitat personal. A tall dexemple, podem dir que hi la seva concepci del sexe i de lamor ms enll dels
ha aspectes de lamor que es presenten de manera judicis morals i religiosos que els havien acompanyat
positiva, com ara la comparaci dels pits de Carmesi- fins aleshores. Tamb ho s pel fet de situar un cava-
na amb dues pomes de parads o la identificaci de la ller de laltura de Tirant en una situaci com la que es
bellesa de Carmesina amb un nodriment (aliment) que presenta, quasi humorstica, ocult a un rac de lha-
entra pels ulls de Tirant. Per altra banda, per, tamb bitaci de la dama a qui estima.
hi ha una vessant negativa, ja que les pomes de
parads es poden identificar amb el pecat original, le- 5. Activitat personal. A tall dexemple: La concepci de
namorament de Tirant es compara amb un empresona- Carmesina de lamor, molt propera a la visi que en
ment de per vida i la passi que sent per Carmesina el tenim modernament, s que no ha de ser forat i que
fereix i li treu la gana, com si fos una malaltia. un ha de voler el b de la persona estimada i respec-
tar-ne els desitjos. En aquesta escena, ens imaginem
Gelfa es fixa en Curial perqu requereix un marit i un Tirant que pren una actitud imposant respecte a
Curial li sembla un noi gentil, amable i savi per a la Carmesina, una actitud que ella rebutja, ja que fins
seva edat, amb el potencial desdevenir un valent ca- aquell moment havia tingut Tirant com un cavaller
valler si t a labast els recursos necessaris. Es tracta, considerat i gentil. Es tracta dun comportament que
per tant, en gran part duna atracci interessada. no associa al Tirant que ella coneix i valora, i per aix
Tirant, en canvi, se sent atret per Carmesina purament li diu No sou Tirant.
6-3
6. Activitat personal. El comportament de Gelfa de- lo Blanc, en canvi, lamor s ents duna manera molt
mostra no noms possessivitat, sin tamb insegure- ms distesa, ms juvenil i tamb ms moderna, com
tat, ja que no est segura que Curial sinteressi prou exemplifiquen les escenes en qu Tirant i Carmesina
per ella com per ser-li fidel. Tamb demostra una es troben en secret. Gelfa tamb es mostra ms pos-
manca de confiana vers el cavaller. sesiva i gelosa de Curial. En aquest sentit, podem des-
tacar que la fidelitat de Tirant a Carmesina s ms s-
Pgina 83 lida, al llarg de lobra, que no pas la fidelitat de Curial
a Gelfa. A pesar de tot, Tirant lo Blanc t un final
7. Les expressions amb qu es retreu el desig cap a La- trgic, mentre que Curial i Gelfa t un final feli.
quesis sn les segents:
Pel que fa al fragment de lEspill que es proposa, shi
Es considera captiu de Laquesis.
expressa una visi clarament misgina en qu les do-
Es compara amb un vaixell que sha traslladat nes sn presentades com a capritxoses, acaparadores,
duna terra a una altra dut pel vent. tafaneres i egoistes. La visi de la dona que es presen-
Considera que ha obrat amb pobre seny. ta a les novelles cavalleresques s molt ms matisada,
Relaciona les seves accions amb un crim, que hau- particularment al Tirant lo Blanc, en qu Carmesina i
r de purgar amb una gran penitncia. Plaerdemavida presenten iniciativa i idees prpies i
lamor s ents de manera generalment positiva.
Qualifica el seu cor de deslleial i els seus ulls, de
falsos i tradors, mereixedors de ser arrencats del 9. Activitat personal.
seu rostre, ja que lhan furtat (robat) a aquella a
qui ell veritablement pertany (Gelfa).
8. Activitat personal. A tall dexemple, poden realitzar
una comparaci com ara la segent: Carmesina i El tema de treball de recerca que es proposa shaur
Gelfa sassemblen en el sentit que totes dues sn do- de realitzar a partir de lanlisi profunda del text de
nes molt joves, delevada posici, que donen el seu fa- lobra Tirant lo Blanc.
vor a un cavaller que es troba enmig del procs da- Tot i que en molts casos es tractar de dites i frases
vanament social. Totes dues tenen una serventa lle- fetes arcaiques, difcils de localitzar en diccionaris ac-
ial. La principal distinci entre Carmesina i Gelfa i tuals, els alumnes podran ajudar-se de fonts lexico-
les seves serventes es troba precisament en lactitud grfiques com les que proposem a continuaci:
que prenen al davant de lamor. A diferncia de
Carmesina, Gelfa pren una actitud activa i interes- Diccionari catal-valenci-balear:
sada en lavanament social de Curial, a qui propor-
ciona els recursos necessaris. Malgrat ser jove, s v-
dua, i regeix amb m de ferro la seva relaci amb Cu- Diccionari de sinnims de frases fetes:
rial, imposant-li condicions que cal assolir abans de
poder aconseguir la seva m en matrimoni. A Tirant http://www.tiching.com/740797
ADRECES DINTERNET
TICHING WEBS
http://www.tiching.com/740796 http://dcvb.iecat.net/
http://www.tiching.com/740797 https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2006/89642/Diccionari_sinonims_Espinal_a2006.pdf
http://www.tiching.com/740801 http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490
6-4
Tema 07
La literatura del segle XVI
GUIA DIDCTICA
Solucionari
Recursos Didctics
Bibliografia
7-1
LA LITERATURA DEL SEGLE XVI 84
a
99
Aquest tema es trobar centrat en la literatura catalana del segle XVI, dins A. BOVER I FONT. Innovaci i
dels perodes del Renaixement i de la Contrareforma, en un context literari tradici en la poesia catalana
de to ms aviat menor que, malgrat tot, va produir obres de gran inters. del segle XVI, a Panorama
crtic de la literatura catalana,
Introduirem el context histric de lpoca i les biografies dels principals Volum III. Ed. Vicens Vives,
autors de la literatura catalana del moment: Pere Seraf, Cristfor Despuig, 2011. ISBN 978-8468201580.
Joan Pujol i Joan Timoneda.
A. ROSSICH. Renaixement, ma-
Pel que fa a les obres, analitzarem la producci literria daquests autors nierisme i barroc en la literatura
tot identificant-hi elements propis dels corrents que van conviure a la litera- catalana, a Actes del Vuit Col-
tura catalana del segle XVI: els corrents tradicionals i la renovaci potica. loqui Internacional de Llengua i
Literatura Catalanes, vol. II. Pu-
Caracteritzarem tamb la influncia de la prosa erasmista a Los colloquis
blicacions de lAbadia de Mont-
de la insigne ciutat de Tortosa de Cristfor Despuig i observarem els trets
serrat, 1989. ISBN 8478260854.
contrareformistes de la poesia de Joan Pujol i Joan Timoneda.
http://www.tiching.com/741568. Vida i obra de Pere Seraf. A travs

daquest recurs, podrem accedir a una breu biografia de Pere Seraf que
ens permetr complementar all treballat al llibre.
El recurs tamb posa a la nostra disposici una antologia potica, que ens
permetr llegir ms obres de Pere Seraf, incloses diverses canons, so-
nets, madrigals, stires, etc.
Pgina 85 mic molt gran del qual la Corona dArag no pot for-
mar part. A ms, els territoris aragonesos no tenen una
La causa principal del to menor de la literatura catala- cort prpia, sin que aquesta es trasllada a Valladolid
na de lEdat Moderna s labsncia duna cort catala- o Toledo, amb altres horitzons i interessos.
na, precisament en el moment en qu la cort esdev el
Durant els segles XVI i XVII, la cort s leix central
centre de la producci literria arreu dEuropa.
de la producci literria culta, que es desenvolupa so-
La situaci de la llengua, a nivell popular, s estable, ta la protecci de mecenes.
amb un repertori variat de gneres de transmissi tra- La guerra dels Segadors va ser laixecament dels esta-
dicional. En canvi, a nivell culte, els mbits ds del ca- ments i les institucions catalanes contra el rei Felip
tal shan vist envats pel castell, llengua de la cort. IV, que els volia obligar a participar a les seves guer-
La literatura catalana segueix els corrents esttics res i allotjar els soldats.
dEuropa (Renaixement, Barroc, Neoclassicisme i Il-
lustraci) i hi participa, tot i que amb poca producci. Pgina 87
Resposta personal. A tall dexemple: La davallada de A partir de la guerra de Successi, el catal s prohibit
la producci culta sequilibra en part amb lmplia i bandejat de lmbit pblic i lensenyament.
producci popular, ja que aquesta mant la llengua ca-
En aquesta poca, existeix una literatura catalana culta,
talana viva en lmbit de la literatura, sense perdre
que va seguint els corrents europeus amb un to menor.
continutat, i ser una font de referncia per a la litera-
tura culta en moltes ocasions. Durant aquest perode, les classes populars van seguir
produint literatura tradicional en la seva llengua, fet
Pgina 86 que va permetre la continutat literria del catal.
La Corona dArag perd potncia durant aquest pero- Pgina 89

de sobretot a causa de la descoberta del Nou Mn, que
confereix a Castella-Lle un poder i potencial econ- Resposta oberta. A tall dexemple: Al llarg de la his-
7-2
tria, artistes i escriptors han pogut desenvolupar les 7. Pere Seraf va ser un poeta i artista polifactic, que va
seves obres grcies, en gran part, als ajuts econmics cultivar tots els corrents potics presents a la seva
de mecenes i protectors. Una crisi econmica pot pro- poca. Va escriure obres amb clara influncia de Pe-
vocar, doncs, problemes de mecenatge i no permetre trarca i Ausis March, al mateix temps que tamb va
que els autors puguin dedicar-se al seu art. realitzar gloses i canons dimitaci popular.
Resposta oberta. No s fcil, ja que histricament els
autors han requerit la protecci i el mecenatge de figu- Pgina 93
res de poder i, fins molt recentment, el pblic de la li- 8. Erasme de Rotterdam va ser defensor del pensament
teratura culta ha estat circumscrit de manera quasi ex- lliure, molt crtic amb el poder temporal del Papa, i va
clusiva a les cases altes. Una estructura de poder, a proposar reformar els aspectes ms escandalosos de
ms, proporciona una protecci, un prestigi i una pro- lEsglsia.
jecci internacional a la llengua, fet que tamb na-
favoreix la producci literria. 9. Lobra Los colloquis de la insigne cuitat de Tortosa
est estructurada en sis dilegs, que permeten no
Pgina 90 noms distribuir clarament els apartats temtics de
lobra, sin tamb presentar arguments i contraargu-
1. Lhumanisme i el Renaixement suposen la recupera-
ments de manera gil a travs de la simulaci duna
ci i reformulaci de la visi clssica de la humanitat,
conversa.
de la religi i de lart, segons la qual lhome es troba
al centre de totes les coses i compta amb una dignitat i 10. Activitat personal.
amb una plenitud fsica i intellectual. Aquesta visi
propicia una lectura personal de la Bblia i una lliber- Pgina 94
tat en el pensament.
11. A nivell de la creaci artstica i literria, la Contrare-
2. El nou personatge central de la societat s el cortes,
forma suposa un abandonament o una repressi de les
un home educat, dinteressos molt diversos i membre
noves formes i temtiques aportades pel Renaixement
habitual de la cort del prncep.
i el reforament de temtiques lligades als dogmes
3. Al llarg del segle XVI, en lmbit hispnic trobem impulsats per lEsglsia, particularment lautoritat del
dues grans etapes ideolgiques, que es corresponen Papa, la interpretaci nica de la Bblia i leucaristia.
amb els regnats de Carles V i Felip II respectivament.
Durant el regnat de Carles V, sincorporen idees re- 12. Activitat personal.
naixentistes de llibertat de pensament i renovaci de
la poesia. Durant el regnat de Felip II, en canvi, a Pgina 95
causa del Concili de Trento, la Contrareforma i la
repressi inquisitorial, es produeix una reunificaci Activitat personal.
ideolgica sota les indicacions de lEsglsia Catlica.
4. La Contrareforma catlica reprimeix les reformes in- Pgina 97
trodudes per Luter i altres sectors crtics amb lEsgl- 1. Activitat personal. Despuig justifica la tria del catal
sia, ajudant-se amb linstrument de la Inquisici. Aix amb dos arguments. En primer lloc, no ha volgut uti-
doncs, a partir daquest moment la producci artstica litzar el castell perqu t en bona consideraci la
i literria es troba sota un estricte control ideolgic. llengua catalana i no creu que sigui necessari. En se-
gon lloc, no ha volgut triar una llengua estrangera
Pgina 92 perqu els temes que es tracten a lobra sn locals.
5. Durant el segle XVI, en lmbit de la poesia catalana 2. Activitat personal. Despuig es justifica explicant que
hi conviuen quatre corrents principals. En primer lloc el llat no s prou conegut per la majoria i que, per
hi trobem els corrents tradicionals: el primer dells s tant, emprar-lo dificultaria que la seva obra fos entesa.
continuista i mant la tradici dels trobadors, mostra
de la lenta i dificultosa introducci de la renovaci 3. Activitat personal. A tall dexemple, el seu s del pos-
renaixentista a lmbit catal; el segon corrent imita sesiu mon i les formes verbals pareguera, vol-
Ausis March i el tercer se centra en la reformulaci i guera, etc. s arcatzant. En canvi, les expressions
imitaci dobres de caire popular. Per altra banda, tro- tenir en poc o dems sn castellanismes.
bem el corrent de renovaci potica renaixentista.
6. La renovaci renaixentista incorpora noves modalitats Pgina 98
de versos (hexasllabs i decasllabs), estrofes 1. Segons Jordi Rubi, les lletres catalanes mostren un to
(tercets, octaves) i gneres (madrigals, sonets, lires, menor durant el segle XVI perqu, a diferncia del
silves...). En aquest sentit, tamb recupera els gneres que ocorre a Arag i Valncia, a Catalunya hi ha una
i les temtiques grecollatines. Pel que fa als gneres, dificultat per adoptar el castell com a llengua de cul-
trobem lepstola, lelegia, lgloga, loda... Pel que fa tura, per al mateix temps el catal no pot prosperar
a les temtiques, sincorporen els tpics de la poesia en aquest sentit perqu no compta amb el suport duna
clssica, com ara carpe diem i locus amoenus. cort amb prou poder.
7-3
2. La situaci no s la mateixa a tot el domini lingstic. mentries ideades per lautor.
A Valncia, per raons poltiques i demogrfiques,
c) Pel que fa a la rima, la diferncia fonamental entre els
laristocrcia es castellanitza sense massa dificultats i
poemes s que Timoneda respecta sempre la rima del
segueix produint grans obres literries, en castell en
vers trencat original, mentre que Seraf lalterna amb
lloc de catal.
una rima prpia. Igualment, trobem diferncies en la
3. Activitat personal. A tall dexemple, poden destacar versi del refrany que han incorporat a linici de la
els castellanismes lxics com ara sofrit, acertar o glosa, amb lintercanvi entre enamors i amors i
calitat. Tamb s destacable el fet que tots els versos el canvi de posici dalguns elements.
sn de rima femenina, com s propi de la literatura
Resposta oberta. Podem dir que la versi ms elabo-
castellana a causa de la preeminncia de paraules pla-
rada s la de Joan Timoneda, ja que utilitza un llen-
nes, mentre que la tradici catalana havia tendit sem-
guatge arcatzant i estructures ms cultes.
pre a la masculina o a la combinaci de les dues, a
causa del predomini de paraules agudes en la llengua.
Tamb destacarem que, en aquella poca, ls de Pgina 99
castellanismes no estava encara ests a la poblaci 6. Activitat personal. Cal destacar particularment la
comuna de Catalunya i les illes, que no sabia castell, menci al malbaratament dels recursos (parlant dels
sin que, a causa del gran prestigi de la llengua caste- que malgasten los bens de lEsglsia), a la importn-
llana, va ser adoptat deliberadament per les classes cia donada als bns materials (per voler guardar lo
altes catalanes com una mostra de registre culte. papa all i per voler cobrar aix) i al poder militar
4. Activitat oberta. A tall dexemple, poden destacar el del Papa (cada dia ha de tenir [...] lespasa i llana
primer vers del poema, que reprodueix lestructura [en sa m] per a degollar i estripar els homes).
Qui... tpica dAusis March, o lexpressi on lo 7. Despuig denuncia el fet que les classes altes catalanes
delit se cova del quart vers. Tamb poden esmentar hagin adoptat el castell, ja que considera que aix, a
les expressions fel amant o art damar. A nivell la llarga, pot fer que la llengua catalana sigui tamb
general, la influncia de March es percep en tot el abandonada per la ptria en general, de manera que
poema, tant en el lxic, com en lestructura mtrica i aquesta semblaria que ha estat conquerida pels caste-
rtmica i ls de la cesura. llans. Resposta oberta.
5. Activitat personal. A tall dexemple, poden comentar 8. Els personatges histrics que apareixen al fragment
aspectes com ara els segents: sn Agust, Felip II i Toms. Els personatges alleg-
a) En tots dos casos, trobem un refrany de quatre versos, rics sn Llibertat i Opini. Sant Agust i Sant Toms
els dos ltims dels quals es repeteixen al final de ca- representen els ideals contrareformistes, mentre que el
da estrofa. Els refranys sn similars, tot i que mostren monarca Felip II simbolitza la submissi a aquests
algunes diferncies. ideals. Llibertat personifica, en canvi, els ideals
renaixentistes contra els quals lluita la Contrareforma,
b) En ambds casos, la mtrica alterna versos de vuit sl-
mentre que Opini representa lopini canviant del
labes i de quatre, una forma estrfica que es coneix
poble, que ha de ser convenut pels uns o pels altres.
com a cobla de peu trencat, amb lexcepci del pri-
mer vers del poema de Joan Timoneda, que presenta
una irregularitat i t nou sllabes en lloc de vuit. Propostes per al treball de recerca
Aquesta estructura mtrica i les relacions de rima es La temtica proposada permetr comprovar les dife-
deriven directament del refrany original, del qual la rncies histriques en la situaci de les diverses parts
glosa no s ms que una ampliaci o un comentari. del domini lingstic i com aix nha afectat la pro-
Aix, en tots dos poemes es desenvolupa la rima dels ducci literria i la situaci lingstica. Caldr centrar-
mots (en)amors i vs i dels mots mia i sospi- se en els eixos segents, entre daltres:
ra/dia en versos posteriors, al mateix temps que shi
inclouen rimes noves. Lestructura de la rima en cada El trasps de poder de Barcelona cap a Valncia i la
cas s la segent: capital hispnica i el buit lingstic i de poder que
aix va deixar al Principat.
Poema de Joan Timoneda: abab cbcb abab.
El bilingisme histric del Regne de Valncia, ja des
Poema de Pere Seraf: abab cdcd abab.
dun inici, que va facilitar la castellanitzaci de les
En tots dos casos, les rimes c i d sn rimes comple- classes dirigents.
ADRECES DINTERNET
TICHING WEBS
http://www.tiching.com/741568 http://magpoesia.mallorcaweb.com/poemessoltsabansXX/serafipere.html
7-4
Tema 08
El Barroc i el Neoclassicisme
GUIA DIDCTICA
Solucionari
Recursos Didctics
Bibliografia
8-1
EL BARROC I EL NEOCLASSICISME 100
a
111
Al llarg daquesta unitat, es tractar la literatura catalana del segle XVIII, F. FERRER I GIRONS. La perse-
corresponent als corrents artstics del Barroc i el Neoclassicisme. cuci poltica de la llengua ca-
talana. Edicions 62, 1985.
Presentarem el context histric de lpoca, centrant-nos en la descomposi-
ISBN 978-8429723632.
ci institucional produda desprs de la Guerra de Successi i el seu efec-
te en la llengua catalana i en la producci literria en catal. J. RAMIS I RAMIS. Lucrcia o
Roma Libre. A cura de J. Gomi-
Observarem els aspectes fonamentals de lesttica barroca, al mateix
la. Proa, 2003. ISBN: 978-8484
temps que caracteritzarem la Illustraci i el Neoclassicisme.
372479.
Fet aix, relacionarem els coneixements amb la biografia i lobra dels prin-
cipals autors en catal de cada corrent, particularment Francesc Vicent
Garcia, Francesc Fontanella, Joan Ramis i el Bar de Mald.

http://www.tiching.com/741682. El Rector de Vallfogona. Podrem treba-
llar la vida i lobra de Francesc Vicent Garcia amb ms profunditat a travs
daquesta pgina web especialitzada.
Lenlla posa a la nostra disposici material molt divers. Pel que fa a la
figura de lautor, a ms dun resum biogrfic i defemrides en qu sen fa
remembrana, tamb ninclou un recull iconogrfic, auques i curiositats.
Pel que fa a la seva obra, lenlla proporciona una mostra potica, diverses
rondalles i una referncia a les principals edicions de la seva obra, tant en
paper com digitals, realitzades al llarg de les poques.
Pgina 101 lana s difcil, ja que no compta amb un suport institu-

cional i el castell t molt ms prestigi. Per aquesta
Resposta oberta. A tall dexemple: els corrents arts- ra, les principals influncies del moment sn autors
tics i literaris, aix com els moviments filosfics i in- castellans del Siglo de Oro, com ara Garcilaso de la
tellectuals, es van alternant al llarg dels segles a tra- Vega, Francisco de Quevedo, Caldern de la Barca o
vs de loposici i de la renovaci generacional. Aix, Baltasar Gracin.
a partir del moment que un corrent comena a estar
3. Els temes predominants del Barroc sn la brevetat de
molt ests i a caure en decadncia, la generaci se-
lexistncia, la fugacitat del plaer, el sentiment de ca-
gent el rebutja i idea un corrent oposat a lanterior en
ducitat de la vida (sic transit gloria mundi, aix passa
molts aspectes. Aix es repeteix de manera succes-
la glria del mn), la visi de la vida com un somni o
siva, com el moviment dun pndol.
una obra de teatre, etc.
Resposta oberta. A tall dexemple: la manca de suport 4. La part ms popular de lobra de Vicent Garcia sas-
institucional, i fins i tot la prohibici de ls del catal socia a versos humorstics i sovint escatolgics, amb
en molts mbits de lescriptura, va dificultar enorme- una llengua notablement castellanitzada i plena de
ment el desenvolupament de la literatura catalana cul- vulgarismes.
ta, ja que aquesta no comptava amb el pblic i el pres-
tigi necessaris per atreure nous escriptors. Pgina 105
Pgina 103 5. La Illustraci es considera lorigen de la mentalitat

actual perqu proposa una visi racional i crtica de la
1. El Barroc es troba definit pels principis ideolgics de realitat, en qu no saccepten els dogmes com a veri-
la Contrareforma, molt particularment per la visi tats absolutes, sin que cal qestionar-los.
pessimista de la vida, que s entesa com un trnsit fu-
ga i illusori abans de la mort inevitable. 6. Menorca esdev el nucli ms brillant de la Illustraci
catalana fonamentalment perqu es trobava fora del
2. Durant aquest perode, la situaci de la literatura cata- domini de la monarquia hispnica, de manera que la
8-2
llengua catalana seguia sent-hi la llengua oficial i de Maonesa nera lexcepci, ja que a Menorca el catal
ladministraci i era ensenyada a lescola. Per aquesta seguia mantenint la seva influncia.
ra, a ms duna major obertura a les influncies euro-
3. Resposta personal. A tall dexemple: pel que fa a la
pees grcies a locupaci anglesa i per raons geogr-
temtica, al primer fragment veiem que shi tracta la
fiques, el catal va continuar ocupant lespai de llen-
superficialitat i laparena del mn terrenal, mentre
gua de cultura, al marge dels conflictes presents a la
que el segon fragment parla sobre el pas del temps,
resta del domini lingstic.
que apareix com a figura allegrica. A nivell formal,
7. Molts illustrats catalans van optar pel castell o pel podem destacar-hi els castellanismes, com ara apa-
llat perqu tenien ms prestigi social i eren llenges rincia o llastimes. El fragment b s igualment un
ms universals, s a dir, amb ms pblic. exemple clar de la complicaci formal i estilstica i els
8. La Illustraci catalana tardana va dur a terme mlti- jocs de paraules propis de la potica barroca.
ples estudis i assaigs sobre el paper de la llengua cata- 4. Resposta personal. A tall dexemple, es poden comen-
lana a la societat i lensenyament, estudis que van tar els aspectes segents:
servir com a base per a la reivindicaci i la recupe-
raci de la llengua que va dur a terme la Renaixena a) El principal recurs estilstic que enfosqueix el sentit
durant el segle posterior. daquest poema s lhiprbaton. Igualment, hi trobem
una reiteraci dadjectius molt expressius i fins i tot
Pgina 106 hiperblics, que, sumats als parallelismes presents al
segon, tercer i quart vers, enforteixen lexpressivitat i
9. A la literatura catalana neoclssica hi predomina la compliquen la comprensi.
tragdia dinspiraci clssica, de qu destaca lobra
Lucrcia, de Joan Ramis. Aix, podrem interpretar el poema aproximadament
daquesta manera: El vaixell es troba obert (foradat,
10. La tragdia neoclssica pren com a referncia la tra- trencat) i ha perdut el pal. El mar est ensuperbit i
gdia clssica grega i romana, al mateix temps que tempestus; el vent, irat; el cel, prodigis, i la nit,
incorpora referents contemporanis, com ara Racine i gelada i plena de tenebres. El pilot se sent trist i ado-
Corneille. lorit en veures en una situaci mortal i perillosa, i al
seu interior hi combaten al mateix temps les ganes de
Pgina 107 plorar, la confusi, langoixa i la pena. El pilot desitja
ferventment que es faci de dia i saclareixi el cel.
Activitat personal.
b) El principal recurs estilstic daquest poema s la
Pgina 109 personificaci i lallegoria, s a dir, ls de figures
allegriques que representen, com si es tracts de
1. Activitat personal. A tall dexemple: el poema s un persones, conceptes abstractes. Aix, el somni t fal-
sonet, format per dos quartets i dos tercets decasl- des i la fantasia presenta tresors.
labs. La rima sestructura de la manera segent:
ABBA ABBA CDE CDE. Els versos sn femenins. c) El principal recurs estilstic daquest poema s lant-
tesi, s a dir, la contraposici de conceptes oposats, la
2. Activitat personal. A tall dexemple: el primer quartet petita perla i el gran dolor respectivament.
se centra en la imatge de la fletxa, mentre que el se-
gon se centra en la imatge de les flames. Lltim ter-
Pgina 111
cet recupera aquestes dues imatges i les uneix amb la
temtica presentada a la tercera estrofa. 5. Activitat personal. A tall dexemple: Fontanella de-
nuncia que els escriptors catalans indignament se-
3. Activitat personal. A tall dexemple: el poema tracta
namorin noms dall estranger i que llon el castell
sobre un dest inevitable i dolors (dures fletxes de
sense adonar-se del valor que t el catal, tamb, com
mon fat rompudes [...] per ferir ms doloroses), de
a llengua literria.
laflicci de lnima i lalegria quan finalment parteix
cap al cel (terme feli de lnima afligida), la triste- 6. A nivell formal, el poema de Rossell-Prcel repro-
sa de la vida (si llevau a mon cor la trista vida)... dueix la mateixa estructura mtrica que loriginal de
Vicent Garcia, utilitzant el sonet decasllab, per amb
Pgina 110 algunes alteracions en la rima. Lestructura de lorigi-
nal s la segent:
1. Les acadmies i associacions culturals illustrades es
reunien per fer conferncies i discussions de temes ABBA ABBA CDE CDE
histrics, literaris, lingstics o cientfics i per llegir Mentre que Rossell-Prcel, prenent com a referncia
traduccions. lobra de Garcia, utilitza aquesta estructura:
2. Resposta oberta. A tall dexemple: A nivell general, el AFFA BGGB HIJ JKK
catal havia perdut el prestigi i no era, per tant, la llen-
gua utilitzada a les acadmies dillustrats dins del ter- Aix, Rossell-Prcel mant la rima A i la rima B de
ritori lingstic catal. En aquest sentit, la Societat loriginal, per altera la resta de rimes.
8-3
Aquesta alteraci de lordre tradicional del sonet s actuals, com ara que per aprendre a parlar b una
una mostra de la modernitat formal del poema, com llengua sha de tenir un model adequat per imitar, o
tamb ho s el seu ttol i el tractament dels temes, com que s important conixer b la llengua materna.
ara la nuesa.
7. Activitat personal. A tall dexemple:
a) Segons Carles Ros, un refrany s una mostra de filo- Aquesta proposta de treball de recerca estar lligada
fia antiga, una sentncia que fa referncia a algun no noms a la vessant literria del catal, sin tamb a
element concret per que podem utilitzar fora del seu la sociolingstica.
context per tal dexpressar una idea amb brevetat. Per tal de dur a terme la investigaci, caldr tenir en
b) Ros explica que algunes persones poden desvirtuar el compte un aspecte essencial, que s levoluci dife-
seu treball justificant que la llengua valenciana ja no rent del catal culte i el catal popular.
es fa servir. La castellanitzaci del catal a lmbit culte no va ser
c) Considera que s important conixer b la prpia llen- tal a lmbit popular, particularment al Principat i a
gua per dues raons: primer, perqu cal defensar all les Illes, on el castell no va ser comenat a conixer
propi de la ptria de cadasc, incls el llenguatge, i per la poblaci comuna fins a finals del segle XIX i no
segon, perqu conixer b el valenci ajuda a expres- es va estendre efectivament fins a mitjan segle XX.
sar-se millor en castell. Els alumnes trobaran una cronologia de la repressi
del catal a aquesta adrea:
8. Activitat personal. A tall dexemple: El text coinci-
deix en molts aspectes amb els postulats i la situaci http://www.tiching.com/741679
ADRECES DINTERNET
TICHING WEBS
http://www.tiching.com/741679 https://ca.wikipedia.org/wiki/Cronologia_de_la_repressi_del_catal
http://www.tiching.com/741682 vallfogona.usuaris.net/
8-4
Tema 09
El Romanticisme i la Renaixena
GUIA DIDCTICA
Solucionari
Recursos Didctics
Bibliografia
9-1
EL ROMANTICISME I LA RENAIXENA 114
a
127
Al llarg daquesta unitat, introduirem el context histric i cultural del segle ABRAMS, M. H. El Romanti-
XIX, caracteritzat per leclosi del Romanticisme, i presentarem les carac- cismo: tradicin y revolucin.
terstiques i els principals autors de la Renaixena catalana. Visor, 1992. ISBN: 978-84777
47130.
Primerament observarem els trets generals i lorientaci poltica del Ro-
PI DE CABANYES. O. Apunts
manticisme i identificarem la influncia que va tenir a Catalunya.
dhistria de la Renaixena Ed.
Tot seguit, definirem la Renaixena, els seus precedents i la seva evoluci i Mall, 1984. ISBN: 978-847456
determinarem el paper que va tenir-hi la recuperaci dels Jocs Florals, a 2194
ms dels seus autors ms identificatius: Aribau, Rubi i Ors, Balaguer...
Per altra banda, veurem tamb labast que va tenir en terres valencianes i
el paper de Teodor Llorente.
Fet aix, els alumnes realitzaran anlisis i comentaris de diversos textos i

fragments relatius a lpoca, observant les figures i temtiques tpicament
romntiques i conscienciant-se de la rellevncia histrica de la Renaixena.

http://www.tiching.com/744578. La Renaixena. Podrem seguir aprofun-
dint en la Renaixena a partir daquest recurs web. Hi trobarem una intro-
ducci als aspectes fonamentals daquest perode literari a lapartat Pe-
rode i lapartat Tast de textos, ens permetr accedir a les versions
digitals de Lo Gayt del Llobregat i La ptria.
Pgina 113 dicions extremadament dures.
El segle XIX es troba marcat pel pas a lEdat Contem- Els principals corrents de pensament del segle XIX
pornia, en qu es viuen les conseqncies de la Re- sn els segents: a nivell poltic i econmic, trobem el
voluci Francesa i la Revoluci Industrial, neixen els capitalisme i un model oposat, el socialisme marxis-
estats liberals i sorgeix i es consolida el sistema eco- ta. A nivell de comprensi de la natura i la realitat,
nmic capitalista. trobem un model nou en la teoria de les espcies es-
tablerta per Darwin. Per altra banda, a nivell artstic
Els moviments literaris del moment sn el Romanti-
esclata el Romanticisme, basat en el desengany de
cisme, una revoluci literria que renova els gneres i
lartista amb la societat, i el Realisme i el Naturalis-
el llenguatge potic, i el Realisme i el Naturalisme,
me, que pretenen descriure la realitat tal i com s.
uns corrents que intenten reflectir les grans transfor-
macions socials del perode. Pgina 115
La Renaixena s un moviment emmarcat en la defi-
nici de la conscincia nacional catalana, que abasta La Revoluci Industrial provoca laparici de fbri-
el camp literari, poltic i econmic. ques, amb les seves altes xemeneies, a ms de lender-
roc de les muralles i la creaci de lEixample barcelo-
Pgina 114 n, planificat per Ildefons Cerd.
Durant el segle XIX, a nivell poltic es produeix la Els Jocs Florals van ser recuperats com a certamen
Revoluci Francesa, situada dins del trasps de poder potic per la Renaixena, amb la voluntat de reprendre
de laristocrcia a la burgesia. Simposa un nou siste- la tradici literria catalana culta.
ma poltic basat en constitucions i parlaments. El catalanisme poltic tenia una vessant progressista,
A nivell social i econmic, la Revoluci Industrial per una banda, representada per figures com Valent
causa laparici de grans ciutats i la millora dels trans- Almirall, i per laltra tenia una vessant conservadora i
ports, al mateix temps que la classe obrera viu en con- catlica, representada per figures com Torras i Bages.
9-2
Pgina 117 morta per a la repblica de les lletres i que, per tant,
no tenia sentit utilitzar-lo en textos cultes, ja que nin-
El significat culte de romntic s relatiu al Romanti- g a Europa no lentenia.
cisme, s a dir, propi daquest moviment artstic i
cultural del segle XIX, que va generar els conceptes 6. Els Jocs Florals es restauren a Barcelona lany 1859.
actuals de nacionalisme, per una banda, i de genialitat Es refereixen al certamen medieval de la Gaia Cin-
i individualitat de lartista, per laltra. cia, creat el segle XIV a Tolosa de Llenguadoc i res-
taurat el segle XVI ja amb el nom de Jocs Florals.
En canvi, el significat colloquial de romntic s que
fcilment exalta el sentiment i la fantasia, i sassocia a 7. Joaquim Rubi i Ors s particularment important per
les relacions de parella quasi exclusivament. la publicaci duna srie de poemes al Diari de Bar-
celona sota el pseudnim de Lo Gaiter del Llobre-
El Renaixement s un moviment cultural i un perode gat en qu realitza una defensa de la llengua catalana
histric europeu propi dels segles XIV, XV i XVI, que com a llengua literria. Aquests poemes sn aplegats
es proposava recuperar la cultura clssica grecoroma- lany 1841 en un volum, en el prleg del qual Rubi i
na desprs de lEdat Mitjana. En canvi, la Renaixena Ors proposa la restauraci dels Jocs Florals.
s un moviment catal originat el segle XIX que tenia
la intenci de retornar la vitalitat i el prestigi a la lite- Pgina 122
ratura catalana culta.
8. Els principals autors de la poesia en catal daquest
A nivell allegric, Vctor Balaguer no est parlant
perode sn Antoni Puigblanch, Bonaventura Carles
noms duna dona, sin de la llengua i de la cultura
Aribau, Joaquim Rubi i Ors, Mari Aguil, Teodor
catalanes i, ms concretament, valencianes.
Llorente, Vctor Balaguer, Jaume Colell...
Pgina 119 9. Lany 1859, es produeix la Restauraci dels Jocs
Florals.
1. Lescriptor romntic mant una relaci de rebelli i
de negaci constant de la societat en qu viu, refu-
giant-se, en canvi, en elements fora de lespai i del Pgina 123
temps actuals.
Activitat personal.
2. Levasi de lescriptor romntic pot situar-lo en una
Joaquim Rubi i Ors atribueix als Jocs Florals un pa-
Edat Mitjana idealitzada, identificada amb el mn ca-
per fonamental per tal de reconquistar la importncia
valleresc i els seus elements meravellosos caracte-
literria de qu gos [el catal] en altres poques, de
rstics, o en escenaris allats de la societat: la natura,
manera que la literatura catalana pugui desenvolupar-
els cementiris, els espais nocturns, les tempestes...
se amb autonomia al marge de la castellana i rebre el
3. El Romanticisme rebutja la societat en qu viu, des de reconeixement de la resta de nacions europees.
dos pols oposats: per una banda, existeix el Romanti-
cisme conservador i medievalitzant; per laltra, exis- Les parts en qu podem dividir el poema sn bsica-
teix el Romanticisme progressista, que fa seus els ment dues:
principis de la Revoluci Francesa. Tots dos pols te- Del primer vers fins a preguntaran-te un dia. El
nen en com la reivindicaci nacional dels pobles. poema es dirigeix directament a una Barcelona
A Catalunya, durant els primers anys del segle XIX hi personificada.
predomina el Romanticisme progressista, representat Del vers Qu ha fet de ta senyera? fins al final
per revistes com ara El Propagador de la Libertad. A del poema. Fent parlar els futurs fills de Barcelona,
partir dels anys quaranta, el sector conservador i me- s a dir, els futurs barcelonins, el poema llista tots
dievalitzant passa a prendre la iniciativa cultural en la els aspectes que histricament han fet de Barce-
literatura catalana. lona una ciutat important a Europa: culturals, mili-
tars, lingstics...
Pgina 121
El poema reivindica, a nivell histric, aspectes com
4. Anomenem diglssia una situaci de convivncia ara el paper de la senyera, el poder militar i poltic
entre dues llenges en qu la llengua A s utilitzada dels cabdills i reis barcelonins i dels seus exrcits, la
en els mbits formals i t, per tant, ms prestigi, men- conquesta de pobles... Per altra banda, a nivell cultural
tre que la llengua B noms sutilitza en lmbit in- reivindica caracterstiques molt prpies de la ciutat,
formal. En el cas catal, el castell, com a llengua ofi- com ara la drassana, a ms de la llengua catalana i de
cial de lEstat, va passar progressivament a ocupar tot all que sen deriva culturalment, sobretot els tro-
lespai de prestigi que prviament havia tingut la llen- badors i els jocs florals.
gua catalana, mentre que aquesta ltima va anar-se
Activitat personal. El tercer, quart i cinqu vers del
restringint a mbits privats i colloquials.
poema poden interpretar-se aix: mira, [Barcelona]:
5. Antoni de Capmany, a pesar destudiar la historiogra- potser el cel et guarda, per al teu front, una corona tan
fia catalana, considerava que el catal era una llengua gran com la que has perdut. Aquests versos expres-
9-3
sen que, malgrat que Barcelona ha perdut la seva an- diversos procediments. Primerament, tria que sigui
tiga glria (representada per la imatge de la corona), una olivera, un arbre destacat pel seu llarg cicle vi-
pot ser que el futur li tingui reservada una glria tan tal i, a ms, altament representatiu de la cultura
gran com la que ha perdut. mediterrnia. Seguidament, es dirigeix a larbre,
personificant-lo, per tal de fer-li preguntes sobre el
Pgina 125 passat, donant per ents que larbre ha estat pre-
sent al llarg de la histria i, per tant, convertint-lo
1. Activitat personal. A tall dexemple, poden destacar en un espectador que es mant estable al llarg dels
elements com ara la presncia de la natura i dele- segles i de les generacions. En acabat, esmenta el
ments propis de la cultura popular, com pot ser-ho un fet que larbre, un cop morta la figura de la veu
mas; la referncia a les forces naturals i la meteo- potica, seguir viu i immutable: Jo morir i en-
rologia; ls dexclamacions retriques i imatges lli- cara / espolsar el mestral ta negra oliva.
gades als desitjos i a les emocions de lindividu...
2. Activitat personal. El jo potic veu reflectides les se- Pgina 127
ves prpies emocions en la natura, on les trasllada a
partir de personificacions, metfores i allegories. 6. a) Activitat personal. A tall dexemple: el xiprer
simbolitza el viatge que fa lnima dels difunts,
Pgina 126 que deixa el cos a la terra (all on senfonsen les
arrels) i parteix cap al cel, seguint el cam marcat
1. La Revoluci Industrial va causar que les capes diri- pel tronc del xiprer.
gents de lAntic Rgim comencessin a desaparixer,
sent substitudes per una nova forma de poder en b) Activitat personal. En tots dos casos trobem la fi-
mans de la burgesia i propiciant laparici de la classe gura dun arbre que, per les caracterstiques que li
social obrera. sn prpies (longevitat en el cas de lolivera, altu-
ra i emplaament en el cas del xiprer), esdevenen
2. La Renaixena catalana s impulsada per la burgesia. un smbol.
3. Al marge de la Renaixena, les classes populars van
7. Activitat personal. El jo potic pren una actitud nos-
continuar realitzant les seves prctiques culturals pr-
tlgica al davant de les runes, que simbolitzen les
pies, amb el catal com a llengua vehicular. En la ma-
poques passades i els avantpassats.
joria de casos, els dos moviments no tenien cap rela-
ci o soposaven lun a laltre, per en diverses oca- 8. Activitat personal. A tall dexemple, poden comentar
sions van acabar collaborant. aspectes com ara els segents: el poeta es troba lluny de
4. El moviment t un cert ress a la resta de territoris, en la ptria i expressa la pena que sent per aquest fet em-
la majoria de casos anecdtic. On t ms influncia s prant recursos i imatges tpicament romntiques, com
a Mallorca, grcies als seus escriptors i fillegs, men- ara lexclamaci retrica, la referncia a la terra i als
tre que el Pas Valenci va mostrar-hi moltes reticn- elements que shi associen (les viles, la vall, la serra, la
cies i a Menorca i Catalunya Nord va ser acceptat no- muntanya), referint-se als termes regi i ptria, per-
ms superficialment. sonificant els seus sentiments en el paisatge...
5. a) Activitat personal. A tall dexemple, podem des-

tacar laparici delements propis de la natura, que
sn personificats per tal dactuar com a mirall dels Per tal de realitzar el treball que es proposa, caldr
sentiments del poeta; ls dexclamacions retri- primerament que sinformin sobre la societat Lo Niu
ques; lincs en la individualitat i les emocions de Guerrer i sobre la figura de Santiago Rusiol.
la veu potica; la referncia a elements de la cultu-
ra popular, com ara el pastoret i el flabiol, etc. Recomanem el recurs segent per treballar aspectes
concrets de la vida i lobra de Rusiol:
b) Activitat personal. A tall dexemple: el poeta acon-
segueix convertir larbre en un smbol a travs de http://www.tiching.com/744573
ADRECES DINTERNET
TICHING WEBS
http://www.tiching.com/744573 http://ddd.uab.cat/record/55169?ln=ca
http://www.tiching.com/744578 http://lletra.uoc.edu/ca/periode/la-renaixenca/tast-de-textos
9-4
Tema 10
La poesia de la Renaixena: Jacint Verdaguer
GUIA DIDCTICA
Solucionari
Recursos Didctics
Bibliografia
10-1
LA POESIA DE LA RENAIXENA: JACINT VERDAGUER 128
a
139
Dedicarem aquest tema de manera exclusiva a Jacint Verdaguer, a la seva

Antologia potica de Jacint
vida i la seva obra, com a mxim representant de la poesia en catal de la Verdaguer. A cura de Carles
Renaixena. Riba i Pere Robot. Edicions 62,
2001. ISBN: 978-8429749724.
Primerament en caracteritzarem el perode de formaci potica i, tot segut, Jacint Verdaguer. Antologia. A
identificarem les caracterstiques bsiques de les seves dues grans obres
cura de Joan Vilamala. Ed. Bar-
en vers, LAtlntida i Canig.
canova, 2002. ISBN: 978-
Fet aix, contrastarem aquesta poca lgida de la seva producci amb el 8448911515.
perode de crisi personal que va patir i identificarem a grans trets el cas
Verdaguer i la defensa del poeta a En defensa prpia.
Fet aix, observaran els principals eixos temtics de lobra verdagueriana i
aprofundiran en la seva concepci de la poesia a partir de lanlisi de diver-
sos fragments de la seva obra.

http://www.tiching.com/744670. Fundaci Jacint Verdaguer. Pgina web
de la Fundaci Jacint Verdaguer, que posa al nostre abast tot un seguit de
recursos tils per treballar lautor. A travs de lapartat el poeta del men
principal, podrem accedir a un resum de la vida i lobra de lautor, a ms
duna cronologia que illustra en un eix temporal els moments clau de la
seva trajectria.
Pgina 129 rals va entrar en contacte amb Frederic Mistral, Manu-

el Mil i Fontanals i Mari Aguil.
Resposta personal. A tall dexemple: com que, prvia-
ment a la Renaixena, la tradici literria catalana cul- 2. La vida de Verdaguer es troba marcada per la seva
ta moderna havia estat fragmentada i generalment de condici de poeta i de capell.
poca qualitat, es pot considerar que Verdaguer va cre- 3. Verdaguer mant una relaci estreta amb la seva terra
ar un nou model o estndard de catal literari, actualit- i pren molta inspiraci del contacte directe amb la
zat, en el qual van inspirar-se els autors posteriors. natura i de les llegendes lligades al poble.
Resposta personal. Pgina 131
Resposta personal. El masss del Canig es troba als 4. Verdaguer va fer de capell de la Companyia Trans-
Pirineus, entre les comarques del Conflent, el Rossell atlntica dAntonio Lpez, futur marqus de Comi-
i el Vallespir de la Catalunya Nord. llas, perqu li havien recomanat el contacte amb el
mar per tal de millorar la seva salut. Aquestes traves-
Resposta personal. A tall dexemple, podem comen-
sies per lAtlntic li van servir dinspiraci en les-
tar que ara les figures reconegudes a nivell popular
criptura de LAtlntida.
poden ser artistes, sobretot msics o actors, per tam-
b sn en molts casos esportistes o tenen alguna altra 5. Primerament, Verdaguer va fer de capell de la Com-
ocupaci no directament lligada a la cultura. panyia Transatlntica dAntonio Lpez. Tot seguit, es
va traslladar al seu palau, on va fer de capell doms-
Pgina 130 tic. Ms endavant va viatjar pel Mediterrani amb
Claudi Lpez, el nou marqus.
1. Verdaguer va participar als Jocs Florals per primer
cop lany 1865, en qu va guanyar-hi dos premis. Va 6. El bisbe de Vic el va coronar com a Poeta de Cata-
presentar-shi vestit de pags, fet que va causar un lunya durant el dinar organitzat per celebrar la res-
gran impacte entre els assistents. Grcies als Jocs Flo- tauraci del monestir de Ripoll.
10-2
Pgina 132 com a allegoria del mateix poeta i de les seves expe-
rincies, equiparant-sen el cant amb la poesia.
7. Les relacions de Verdaguer amb el marqus es van
acabar trencant perqu Verdaguer, cada cop ms inte- El cant del rossinyol es troba emps per lamor de
ressat per donar almoina i ajudar els desvalguts, va Du, lamor de la ptria i els misteris i les meravelles
comenar a relacionar-se amb gent extravagant i assis- de la natura (misteris de nit, llums de la matinada...).
tir a exorcismes.
El poema t essencialment dues parts: una primera
8. Lenfrontament acaba lany 1898, moment en qu es part en qu el poeta descriu el cant del rossinyol i les
va arribar a la reconciliaci, li van ser restitudes les seves causes, i una segona part, a partir del vers Tro-
llicncies sacerdotals i va ser destinat com a auxiliar a bador del mes de maig, en qu es dirigeix al rossi-
lesglsia de Betlem de Barcelona. nyol per aconsellar-li que no sacosti a la ciutat.
9. Resposta personal. Es tracta duna valoraci irnica Podem igualment dividir la primera part en dues parts:
del fet que, a pesar del gran viatge emocional que ha la primera, fins al vers com perles dintre de laigua,
fet i el temps que ha passat exiliat, finalment ha acabat en qu es descriu el cant de locell, i la segona, en qu
en un indret fsicament molt proper al punt de partida. sexplica detalladament per qu canta.
El poeta adverteix el rossinyol que no sacosti a la

Pgina 134
ciutat perqu all el posaran dins duna gbia.
10. Els grans temes de lobra de Verdaguer sn quatre: el
paisatge, la ptria, lexpressi lrica personal i la reli- Pgina 137
gi.
1. Resposta personal. A tall dexemple: el poema des-
11. LAtlntida s un poema pic de ms de 2500 versos criu, a la primera estrofa, la situaci del jo potic, que
alexandrins, dividits en deu cants. Descriu lenfosa- puja a meditar al cim dun promontori. Tot seguit, a
ment de lAtlntida. lltim vers de la segona i de la tercera estrofa (mai-
Canig tracta sobre els orgens medievals de Catalu- xafa com un pes, mos somnis que sn morts)
nya i est dividit en dotze cants i un epleg, en qu es expressa amb claredat la seva situaci de desnim i
combinen elements pics i lrics i diferents tipus des- desesperaci.
trofes i metres. 2. Resposta personal. A tall dexemple: la natura es pre-
12. La poesia religiosa de Verdaguer es pot dividir en tres senta com un reflex fsic de la creaci potica perso-
eixos temtics: la poesia mstica, la poesia relacionada nal de lartista, que construeix castells, juga amb les
amb campanyes i celebracions de lEsglsia i la poe- petxines que arrosseguen les ones... cal entendre
sia devota. aquests elements com una allegoria del procs de cre-
aci potica.
13. Resposta personal. A tall dexemple: Verdaguer con-
necta el passat ms remot de Catalunya amb el seu 3. Resposta personal. A tall dexemple: lltim vers del
present i considera que la societat industrialitzada del poema manifesta una inquietud religiosa, ja que la veu
seu moment no ha dabandonar els valors cristians i potica es pregunta si t sentit seguir escrivint versos
catalans que lhan caracteritzada en el passat. en larena (s a dir, seguir creant, o vivint, en el mn
terrenal) i quan podr pujar fins al cel i escriure amb
Pgina 135 estels, s a dir, morir i passar a la vida eterna.
La descripci est feta en primera persona, des del Pgina 138

punt de vista del narrador. 1. Verdaguer s lautor ms representatiu de la literatura
Activitat personal. A tall dexemple: els elements que catalana moderna per dos motius: per una banda, per
ms shi destaquen sn la blancor dels edificis, la seva raons biogrfiques, ja que la seva biografia es pot en-
collocaci esglaonada a la falda de la muntanya i el tendre parallelament a la histria agnica de Catalu-
progressiu arraconament de les cases mores per part nya a la segona meitat del XIX; per laltra, per la seva
de les cases noves. obra, que dna forma a la recuperaci literria de la
llengua catalana.
Les comparacions que apareixen al text sn: entre els 2. La seva biografia es troba dividida en dues parts a
edificis i un vol de coloms marins; entre les cases i causa de lescndol del cas Verdaguer.
una escala gegantina; entre la ciutat i una madeixa;
entre el pati de les cases i els coliseus romans. 3. En tots dos casos, es tracta dautors destacats a la seva
poca per haver formalitzat una llengua catalana lite-
Hi apareix un joc doposicions entre les cases antigues rria culta prcticament sense comptar amb refernci-
i les cases modernes. es literries anteriors.
El poeta es dirigeix al rossinyol, primer descrivint-ne 4. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: al
el cant i finalment aconsellant-li que no sacosti a la poema hi trobem imatgeria lligada estretament amb la
ciutat, sin que es quedi als cims. El rossinyol actua natura, en qu apareixen elements tant de la mar, com
10-3
de la plana, com de la muntanya. Al segon i al tercer za una personificaci de lalzina, que es converteix en
vers shi fa referncia, tamb, a la infantesa i al pas un smbol de la vida tradicional i de la natura, identi-
del temps. La nostlgia per temps millors i el lament ficades amb la llibertat i el misteri, que estan sent a
de no poder estar en contacte directe amb la terra ens poc a poc substitudes per la ciutat i per la vida
fa pensar que aquest poema es correspon amb letapa moderna i industrialitzada, identificada amb la sime-
de crisi i dallament de Verdaguer. tria i luniformisme. Al mateix temps, aquesta alzina,
solitria enmig dun mn que li s ali, allegrica-
5. Activitat personal. A tall dexemple, caldr sobretot
ment es refereix tamb al mateix poeta.
que destaquin que la literatura shi presenta com a
consol per a la humanitat pecadora i com a manera 9. Tots tres poemes tenen en com la utilitzaci de met-
devocar el parads. fores, allegories i personificacions naturals, referides
a les plantes, els arbres o la natura, contraposades a la
6. a) Activitat personal. A tall dexemple: a la primera industrialitzaci i a la vida moderna, com a manera de
estrofa, el poeta construeix la imatge de la ciutat a reivindicar les tradicions i el passat de Catalunya i
travs de la geografia que lenvolta (pla, mar i destacar la importncia de mantenir-se fidel a la reli-
muntanya), del cel i del sol. A la segona estrofa, gi cristiana.
introdueix els elements humans i el poble; a la ter-
cera, continua amb aquesta temtica referint-se a 10. El poeta va ser apartat de la ciutat de Barcelona sota
lantiga glria militar i literria de Barcelona. Fi- acusacions de bogeria i amb la justificaci que tenia
nalment, lltima estrofa presenta el present es- problemes de salut. Segons el poeta, havia tornat dues
plndid de la ciutat i estableix les pautes per les vegades a Barcelona per ocupar-se dels seus as-
quals sha de regir en el futur (treballa, pensa, sumptes, per li nhavien fet fora a la fora. Ell es de-
lluita; mes creu, espera i ora). fensa apel-lant a lhonradesa dels ciutadans de Barce-
lona, explicant que noms s un pobre sacerdot i de-
b) Segons aquesta estrofa final, el futur de la ciutat clarant-se vctima duna injustcia de la qual no en co-
shaur de construir a travs del pensament, la llui- neix la causa.
ta i el treball, per aquests hauran danar agafats
de la m de la religi i de la fe. Clemncia Isaura
s la fundadora dels Jocs Florals del segle XV.
El treball de recerca que es proposa permetr combi-
Pgina 139 nar diverses disciplines, particularment la literatura
catalana, la geografia i la histria.
7. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: lac-
titud del jo potic s profundament humil i devota. La Proposem els recursos segents, a mode introductori,
situaci de patiment i de resignaci del jo potic sex- per tal dinformar-se sobre aquesta ruta:
pressa amb paraules com ara despullat, malalt,
Folgueroles: http://www.tiching.com/744666
pobre, perdut, abisme, cuc, arrossegar-
me... La veu potica sadrea a Du per tal de rendir- Plana de Vic: http://www.tiching.com/744667
se a ell i declarar que acceptar qualsevol dest que
vulgui assignar-li. Ordino (Andorra): http://www.tiching.com/744668
8. Activitat personal. a tall dexemple: Verdaguer realit- Barcelona: http://www.tiching.com/744669
ADRECES DINTERNET
TICHING WEBS
http://www.mapaliterari.cat/ca/api/guia/6/jacint-verdaguer/ruta-verdaguer-a-
folgueroles
http://www.tiching.com/744667 http://www.folgueroles.cat/visitans/senderisme/ruta-verdagueriana
http://www.tiching.com/744668 http://www.ordino.ad/turisme/que-visitar/arxius/Verdaguer-catala.pdf
http://www.tiching.com/744669 http://www.bcn.cat/rutaverdaguer/
http://www.tiching.com/744670 http://www.verdaguer.cat/
10-4
Tema 11
El teatre de la Renaixena
GUIA DIDCTICA
Solucionari
Recursos Didctics
Bibliografia
11-1
EL TEATRE DE LA RENAIXENA 140
a
154
Al llarg daquest tema, treballarem el teatre de la Renaixena, centrant-nos F. SOLER. El castell dels Tres
en les figures de Frederic Soler Pitarra i ngel Guimer. Dragons. Ed. Barcanova, 2014.
ISBN 978-8448933005
Primerament, dibuixarem a nivell general el panorama teatral catal del se-
gle XIX, identificant la influncia del context social sobre el teatre i determi- A. GUIMER. Terra Baixa. Ed.
nant els principals gneres de teatre en catal a lpoca. EDUC@ULA (Grup 62). ISBN
978-8492672875
Fet aix, caracteritzarem la vida i lobra de Frederic Soler, observant les
dues etapes diferenciades de la seva producci i la relaci inestable que va
mantenir amb la Renaixena i, ms tard, amb ngel Guimer.
Seguidament, estudiarem el perfil biogrfic i les temtiques principals de
lobra dngel Guimer, veurem les seves etapes productives i els alumnes
seran conscients de la rellevncia de la seva figura en la cultura catalana.
Finalitzarem el tema amb la lectura i lanlisi de diversos fragments de lo-

bra daquests autors, identificant-hi trets formals i temtics en relaci amb
aspectes com ara el Romanticisme, el catalanisme o la pardia i lhumor.

http://www.tiching.com/744880. ngel Guimer. Pgina web publicada per
la Generalitat de Catalunya que proporciona informaci sobre la vida i lo-
bra de Guimer. A travs de la part dreta de la pgina, podrem visualitzar
un vdeo breu, duns dos minuts, en qu sen fa una presentaci resumida i
amena, acompanyada dimatges.
Pgina 141 les societats culturals de lpoca impulsaven la cele-

braci de balls, tertlies i carnestoltes, feien pardies
A primeries del segle XIX, el teatre sescrivia en cas- dels Jocs Florals i organitzaven tallers, punt de tro-
tell perqu la llengua catalana havia perdut el seu bada per a joves artistes.
prestigi i havia estat deixada de banda en lmbit cul-
te i en lmbit pblic. Pgina 143
Resposta personal. A tall dexemple: abans de la tele- 3. Els sainets es movien entre lhumor i la crtica a lac-
visi, les pardies es feien presencialment, sobretot en tualitat poltica. Inicialment eren peces secundries,
representacions teatrals. que van acabar esdevenint un gnere complet. Nhi
Resposta personal. Lobra daquest perode en qu es havia de poltics i de costumistes i satrics i van servir
tracta el tema s Mar i cel. per canalitzar les idees liberals. Els seus autors ms
destacats van ser Josep Robrenyo i Abd Terrades.
Pgina 142 4. A la primera meitat del segle XIX, la majoria del tea-
tre es feia en castell, i el catal noms apareixia en
els sainets, que servien per complementar els drames
Durant la primera meitat de segle, noms existia un o per fer representacions dels teatres de sala i alcova.
teatre pblic a Barcelona, el Teatre de la Santa Creu,
que tenia el monopoli de les representacions. Tamb Pgina 145
es feien representacions a cases particulars, activitat
coneguda amb el nom de teatre de sala i alcova. La 5. Frederic Soler va parodiar altres obres de la seva po-
situaci no va canviar fins al 1847, quan apareix el ca, com ara el triomfalisme i colonialisme de les obres
primer dels nous teatres, el Liceu. de A. J. Ferrer i Fernndez i els Jocs Florals.
2. A part de les obres de teatre de sala i alcova, fetes a 6. Soler va ser molt crtic amb la Renaixena i els Jocs
cases particulars, i de les obres representades al teatre, Florals, fet que va causar que, al seu torn, certs sectors
11-2
de la Renaixena fossin molt crtics amb la seva obra. de normes i de lleis i mancat de perd.
Pgina 151
La producci de Frederic Soler t dues etapes. La pri-
mera etapa, entre el 1856 i el 1866, es caracteritza per 1. Activitat personal. A tall dexemple: el personatge de
la crtica social i la transgressi, a travs dun seguit Jaume, en contrapunt al discurs idealista i revolucio-
dobres pardiques i de comdies de costums. Les nari de Faci, destaca els aspectes negatius de la revo-
obres estaven escrites en una llengua acostada a la luci, i els utilitza per justificar la importncia de no
parla popular, el catal que ara es parla, i es van criar lodi i la venjana sin, en canvi, reforar els
publicar sota el pseudnim de Seraf Pitarra. sentiments positius i lestimaci entre les persones.
Arran de les crtiques rebudes per la Renaixena, a qui 2. El text presenta una concepci de les classes socials
ell havia parodiat, va iniciar una segona etapa produc- enteses com a no rellevants pel que fa a la capacitat
tiva, entre 1866 i 1895. Aquest perode, format per co- destimar i de sentir. En paraules de Guimer, la
mdies urbanes, rurals i de pescadors i amb algunes classe pobra pot estimar i plorar i gosar i entusias-
incursions al drama histric i de costums, el va apro- mar-se tant com la classe rica i aquests sentiments
par a les posicions ideolgiques del catalanisme li- sn, per tant, tamb patrimoni dels pobres.
beral burgs, que ell anteriorment havia criticat. A
3. Resposta personal. A tall dexemple, hauran dexpres-
partir de 1875, la seva producci va entrar en declivi.
sar idees similars a les segents: el text manifesta que
els herois i la revoluci tenen aspectes negatius i llet-
Pgina 148 jos, per que cal recordar que no tot s odi i venjana
8. Activitat personal. A tall dexemple: De jove, Gui- en aquest mn. Lactitud heroica, doncs, pot i ha de
mer va participar en La Jove Catalunya, un grup ca- fonamentar-se en sentiments positius com ara lesti-
talanista que volia transformar el moviment renaixen- maci i la germanor entre els pobres.
tista literari en un moviment poltic. La seva obra
forma part del repertori clssic del teatre catal i la Pgina 152
seva figura va ser altament rellevant en les lletres
1. Lobra de Guimer es va veure marcada, sobretot, per
catalanes, particularment al final de la seva carrera,
tres aspectes: primerament, pel fet que els seus pares
fins al punt que el poder poltic espanyol el va consi-
no van casar-se fins un cop nascut ell; en segon lloc,
derar perills i va prohibir-ne lestrena duna obra.
per la seva condici de pervingut, ja que va traslladar-
9. Alguns dels principals eixos temtics de lobra de se a Catalunya i va aprendre el catal quan tenia vuit
Guimer sn: la idealitzaci de la figura materna i de anys, i en tercer lloc, lenamorament juvenil amb Ma-
la infncia, la presncia de personatges mestissos o ria Rubi i Rabass, que no va arribar a realitzar-se.
dorigen incert, lamor trgic, la visi del mn com a Aquests episodis es traslladen a la seva obra en una
enfrontament entre el b i el mal... idealitzaci de la dona (sobretot de la dona en qualitat
de mare), de la infantesa, dels fills i de la famlia.
10. Guimer va aproximar-se a la realitat del seu temps a
partir descenaris realistes, per alhora va mantenir 2. Resposta personal. A tall dexemple, podem dir que la
lesperit romntic, posant mfasi en limpuls trgic seva relaci amb les dones al llarg dels anys va estar
dels personatges. marcada per la idealitzaci, una idealitzaci que va
anar cristallitzant des del distanciament, ja que mai
Pgina 149 no va arribar a casar-se o tenir fills.
Resposta personal. A tall dexemple, proposem: Ma-
nelic s apassionat i irracional, i se situa en contra de Aquest poema utilitza recursos temtics i estilstics t-
tot all imposat a nivell social (en una terra on tot es pics de la literatura romntica, amb exclamacions
corromp), prenent una postura tpicament romntica. retriques, constants comparacions, referncies idea-
Ell mateix es defineix com a home i fera, tot junt i litzades i personificacions de la natura o del paisatge,
la seva actitud vers lestimada s contradictria, con- castellanismes... Per tal de realitzar la pardia, lautor
tra de tu i amb tu al mateix temps. exagera ls daquests recursos estilstics i, molt des-
tacadament, fa una subversi del tpic potic, incloent
La terra baixa es presenta com a fastigosa, com un elements de lletjor en lloc delements idllics, amb
indret on tot es corromp, miserable, allunyat de Du. metfores i comparacions impactants com ara sem-
En canvi, la terra alta s divina, pura com el gel, tot blava un nap ple dorugues, semblava un drapot
shi conserva i les coses no shi fan malb. Es produ- brut, era despart son cabell, etc.
eix un parallelisme entre la terra alta fsica (la mun-
tanya) i la terra alta metafsica (el cel). Resposta personal. Alguns dels recursos tpics de la
pardia sn lexageraci, la inclusi delements opo-
Activitat personal. A tall dexemple: la relaci entre sats a all que sest parodiant, ls de recursos hu-
tots dos no s possible a la terra baixa perqu, a di- morstics, ironies i referncies a temes actuals i
ferncia de la terra alta, s un indret corromput, ple coneguts pel pblic, etc.
11-3
Pgina 153 6. Lautor atribueix a Frederic Soler lhabilitat dinteres-
sar el pblic a retenir frases populars catalanes i fer
4. El text es refereix als fets de la Guerra de Successi, que els catalans llegissin i escoltessin la prpia llen-
per la qual Felip V va establir-se com a rei. Barcelona gua. Segons lautor, Josep Maria Folch i Torres va
va caure lany 1914 i poc desprs es va establir el aconseguir el mateix, anys desprs.
Decret de Nova Planta, que va abolir les institucions
catalanes. Proposta per al treball de recerca
Resposta personal. Caldr sobretot que destaquin els
El treball de recerca proposat en aquesta unitat per-
conceptes nacionalistes i de ptria, tpicament romn-
metr combinar la temtica literria amb el coneixe-
tics, i laparici de la imatge del cementiri.
ment i lestudi de la histria moderna de Barcelona.
5. Guimer explica que la llengua catalana t assegurat A tall dexemple, proposem com a recurs les pgines
el futur perqu cada cop es parla ms a Catalunya, po- web segents, corresponents a teatres que segueixen
tenciada per la riquesa creixent del territori, i s adop- actius en lactualitat:
tada sense problemes per tots els descendents dels im-
migrants parlants de castell, basc i gallec. Resposta Gran Teatre del Liceu: http://www.tiching.com/744874
personal. Teatre Romea: http://www.tiching.com/744875
ADRECES DINTERNET
TICHING WEBS
http://www.tiching.com/744874 http://www.liceubarcelona.cat/
http://www.tiching.com/744875 http://www.teatreromea.com/
http://www.gencat.cat/culturcat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec
88f94a9710b0c0e1a0/index516c.html?vgnextoid=51b8ef2126896210VgnVCM1000000
b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&v
gnextfmt=detall2&contentid=b5f9ef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
11-4
Tema 12
La novella moderna: Narcs Oller
GUIA DIDCTICA
Solucionari
Recursos Didctics
Bibliografia
12-1
LA NOVELLA MODERNA: NARCS OLLER 154
a
167
Dedicarem aquesta ltima unitat a la novella catalana moderna, particular- J. SOL. "Narcs Oller, Pilar
ment a lobra de Narcs Oller. Prim i l'actitud lingstica de
l'alta burgesia catalana". Text i
Iniciarem el tema contextualitzant la represa de la novellstica catalana context. Lectures des de la so-
dins del context de la nova societat burgesa i observant les caracterstiques ciolingstica. Ed. La Magrana,
i els principals autors del Costumisme catal. 1991, pp. 179-196. ISBN 978-
Seguidament, determinarem els trets propis del realisme, parant atenci a 8474105254.
la particular forma de realisme que es va desenvolupar a Catalunya, els N. OLLER. La febre dor. Ed.
principals autors i el lligam amb la tradici costumista.
Labutxaca, 2012. ISBN: 978-
A continuaci, realitzarem el mateix exercici amb el moviment naturalista, 8499304236.
observant la relaci del Naturalisme amb les noves teories cientfiques.
Fet aix, dibuixarem el perfil biogrfic i teric de Narcs Oller, principal figu-
ra catalana del realisme i el Naturalisme, i les seves etapes de producci.
Ja per acabar, aprofundirem en el tema llegint i analitzant diferents frag-
ments dautors costumistes, realistes i naturalistes.

http://www.tiching.com/745017. Narcs Oller. Pgina web especialitzada
centrada en Narcs Oller, dirigida a alumnes i professors de secundria. Hi
trobarem informaci detallada sobre la seva biografia, les seves diverses
obres i el seu paper en el debat lingstic de lpoca.
Pgina 155 Pgina 157
Resposta personal. Destacarem que diversos movi- 2. El Costumisme es caracteritza per descriure la realitat
ments artstics i literaris al llarg de les poques han des duna mirada subjectiva, centrant-se en els aspec-
respost de manera diferent aquesta pregunta i que aix tes ms afectats pels grans canvis i les transformaci-
ha determinat en gran part les seves tries estilstiques, ons socials. Oscilla entre la nostlgia i lhumor i pot
temtiques, ideolgiques, etc. centrar-se en el mn urb o en el mn rural.
3. El mn que Vilanova estava veient desaparixer era la
Resposta personal. Es produeix la mateixa situaci
Barcelona del segle XIX. Els seus personatges eren
que en la pregunta anterior. Plantejarem si la literatura
populars, tipificats i curiosos, com era propi del Cos-
i lart han de tenir un lmit o un horitz moral que no
tumisme, i els va plasmar amb una llengua viva i po-
poden travessar o si, pel contrari, cal defensar la
pular, a la qual va conferir dignitat literria.
llibertat total de lartista.
Pgina 156 Pgina 159

1. La represa de la novella catalana s dificultosa a 4. El moviment realista va ser un moviment literari
causa de la manca duna tradici prvia, dun pblic burgs sorgit a mitjan segle XIX a partir de ladqui-
suficient com per permetre la professionalitzaci de sici del poder poltic i econmic per part daquesta
lescriptor i duna estructura editorial. classe social. El realisme es destaca per abandonar els
ideals romntics dexplorar la foscor i el ms enll i
Abans de la publicaci de Lorfeneta de Menargues,
centrar-se en mostrar la nova realitat social amb la m-
primerament el mercat editorial somple de traduc-
ajor objectivitat possible.
cions al castell de novelles histriques estrangeres,
com ara les de Walter Scott, Victor Hugo o Alessan- 5. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: El
dro Manzoni. Parallelament, va aparixer la novella realisme catal va sorgir amb moltes limitacions, ja
de fullet. que la burgesia era polticament feble, no hi havia una
12-2
tradici narrativa en catal ni una crtica consolidada i Els fets histrics que es relaten es corresponen a lam-
hi havia dificultat per reproduir els aspectes de la so- bient polticament convuls de la segona meitat del
cietat ms srdids, conflictius o immorals per raons segle XIX a Espanya, ms concretament la revoluci
ideolgiques i religioses. Un exemple daix podria de Cadis de lany 1868, que va iniciar el perode co-
ser lobra de Carles Bosch de la Trinxeria, que va negut com a Sexenni Democrtic.
mostrar les seves reticncies morals cap al realisme i
Les circumstncies histriques i poltiques exalten el
va mantenir una certa idealitzaci allionadora a les
carcter ja no del tot estable de Daniel Serrallonga,
seves novelles, o Julita, de Mart Gens Aguilar, que
precipitant la seva bogeria. Aquesta forma de pen-
s ms una obra neoromntica que no pas realista.
sament, coneguda com a determinisme social, s, jun-
tament amb el determinisme biolgic, un tret tpica-
Pgina 160
ment naturalista, ja que entn que lsser hum est
6. El moviment naturalista va inspirar-se en la medicina determinat pel seu entorn social i que el que ha de fer
experimental i en la teoria de les espcies de manera lescriptor s representar de manera objectiva aquesta
directa. Per una banda, lactitud de lescriptor vers les situaci.
seves obres sentenia que havia de ser la mateixa que
la del metge experimental, s a dir, calia mantenir una Pgina 165
objectivitat i fer una observaci analtica dels compor-
1. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: Flo-
taments i les passions humanes. Per laltra, la literatu-
rentina utilitza la literatura per tal dabstreures de la
ra naturalista era determinista, s a dir, considerava
seva prpia realitat quotidiana, desplaant-se a mons
que el dest i la ment humanes estaven determinades
de la imaginaci que sempre troba idealitzats i millors
per la biologia o lentorn, inspirant-se en la teoria de
que el mn en qu viu. Lexperimenta, per tant, a tra-
les espcies i en la selecci natural darwinianes.
vs de la idealitzaci i la fantasia.
7. Els crtics Yxart i Sard mantenen una posici distan-
2. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: al text
ciada respecte del Naturalisme. Van exclouren el de-
hi apareixen caracteritzades dues menes de novella:
terminisme i el materialisme, que entraven en conflic-
la romntica i la naturalista. A la novella romntica
te amb la moral de la societat catalana, i van adoptar-
se li atribueix una determinada bonhomia,
ne, en canvi, el rigor en la construcci dels personat-
lenaltiment de la figura heroica i el sentiment com a
ges i les escenes de la novella.
fora conduc-tora dels fets. En canvi, a la novella
naturalista se li atribueixen qualitats ms aviat
Pgina 162
negatives, com ara la tristesa, el pessimisme malalts,
8. Lobra de Narcs Oller es troba vertebrada per una lanlisi dhorroroses aberracions morals i
dualitat fonamental: la seva formaci romntica ini- lenaltiment de la criatura passional i monstruosa
cial, per una banda, i els esquemes realistes i natu- com a justificaci daquestes aberracions.
ralistes, per laltra. Els models romntics es fan so-
bretot evidents a la seva obra ms primerenca, mentre Pgina 166
que els elements realistes i naturalistes es van consoli-
1. Segons el text, Narcs Oller tenia poca cosa en com
dant en obres posteriors.
amb el Naturalisme ents de manera estricta, ja que
9. La producci de Narcs Oller mostra bsicament tres noms en va acceptar els procediments i els propsits
etapes: una primera etapa dinspiraci romntica, en literaris, i fins a un cert punt. No va adscriures a les-
qu es barregen elements fulletonescos, costumistes i cola naturalista en si, sin que va formar part duna
moralistes i on destaca La papallona; una segona tendncia general molt ampla, en qu tamb podem
etapa de consolidaci realista, en qu destaquen LEs- incloure Balzac o Flaubert. Aix explica que no na-
canyapobres, La febre dor i La bogeria i que es dopts totes les caracterstiques de manera fidel.
caracteritza per un distanciament respecte dels perso-
natges, mancat del sentimentalisme inicial, i una ter- 2. Balzac i Oller tenen en com que tots dos sn inicia-
cera etapa en qu experimenta amb noves formes dors, s a dir, van haver devolucionar de la tradici
novellstiques, com ara el monleg interior, en qu romntica anterior cap a la realista sense quasi refe-
destaca Pilar Prim. rents. La diferncia bsica entre lun i laltre s que
Oller va tenir, a ms, un problema lingstic: Balzac
Pgina 163 comptava amb nombroses novelles romntiques en la
seva llengua com a referent, per Oller no.
Resposta personal. A tall dexemple: Es tracta dun 3. Segons el text, enfrontat al problema de descriure la
narrador extern, observador dels fets, que els descriu realitat en tota la seva complexitat, Balzac va optar
amb una determinada objectivitat i amb un detallisme per lopci narrativa de dir absolutament totes les co-
propis del realisme i el Naturalisme. A lhora den- ses que volia dir.
tendre levoluci de Daniel Serrallonga, el narrador
ser fonamental, ja que la seva anlisi i descripci 4. Activitat personal. A tall dexemple, explicaran aspec-
dels fets ser la que far que descobrim all que de- tes com ara els segents: Benito Prez Galds distin-
termina el comportament del personatge. geix entre novella i poesia identificant la primera
12-3
com a gnere que ha darribar a un pblic el ms text a la particular forma de realisme que es va viure a
ampli possible, mentre que la segona sentn que t un Catalunya. A diferncia dels realistes i naturalistes
abast ms limitat i personal. Seguint aquest francesos, els novellistse catalans consideraven que
raonament, con-sidera que la poesia es pot escriure en lobjectiu ltim de la novella realista no havia de ser
la llengua que es vulgui, per la novella, en canvi, cal noms mostrar la realitat, sin donar llions morals.
escriure-la en la llengua que pugui arribar a ms
pblic, en aquest cas la castellana. Oller, en canvi,
Pgina 167
defensava ls de la llengua catalana perqu aquesta li
permetia ajustar-se ms a la realitat que ell coneixia, 8. Activitat personal. A tall dexemple: Al primer frag-
formada per catala-noparlants. ment, es descriu lagonia i la malaltia del personatge
5. La intenci de Zola, en escriure novelles sobre els amb absolut detall i amb un gran distanciament per
vicis i defectes de la societat francesa, s analitzar-los part del narrador, sense amb prou feines cap mats
i mostrar-los en tota la seva crua realitat, per tal de fer valoratiu i sense que la moral hi tingui cabuda.
reaccionar la societat, que ha de corregir-se i millorar- El segon fragment, en canvi, mostra aspectes de sen-
se. El que aconsegueix, per, s lefecte contrari: la timentalisme romntic, amb ls dexpressions com
societat rebutja el retrat que en fa, titllant-lo dimmo- esperana o aurora de vida, i porta implcita una
ral, i segueix sense corregir cap dels seus defectes. valoraci moral, ja que el personatge recupera la salut
6. Activitat personal. El cas Dreyfus va ser un cas des- miraculosament en veure el penediment de laltre.
cndol poltic i militar produt a Frana a finals del 9. Activitat personal. A tall dexemple, comentaran as-
segle XIX. Alfred Dreyfus, capit dorigen jueu, va pectes com ara els segents: Al prleg a La papallo-
ser condemnat injustament per un delicte de traci na, Zola mateix ja explicava com Oller havia pres dels
que no havia coms, dins dun ambient dantisemitis- naturalistes francesos nicament aspectes de tcnica
me. Va ser en gran part grcies a una carta pblica narrativa i de construcci de personatges, per no
escrita per Zola i diverses figures de lesquerra de nhavia adoptat el positivisme i el determinisme. El
lpoca que, anys ms tard, el cas va ser reobert i, des- testimoni de Tikkomiroff refora aquesta idea, ja que
prs de moltes complicacions, Dreyfus va ser primer destaca la implicaci emocional que tenia Oller amb
indultat i, finalment, reconegut com a innocent, pocs els seus personatges, totalment contrria al Naturalis-
anys abans de la seva mort. me. Aix a Oller li plau perqu es correspon amb la
7. Al primer pargraf, lautor explica els avantatges de la seva visi personal de la novellstica.
novella, que considera que, grcies a lhabilitat del
novellista, s capa de presentar-nos veritats especu- Proposta per al treball de recerca
latives (s a dir, coses que podrien haver passat) amb
un grau de realitat que sembla superar la realitat ma- La temtica proposada per al treball de recerca perme-
teixa, perqu ens crida ms latenci als seus aspectes tr combinar estudis de literatura amb estudis de la
morals. histria de Catalunya.
Al segon pargraf, explica les caracterstiques de lo- Entre el 1880 i el 1881, va produir-se a Barcelona una
bra de Balzac, que equipara a un anatomista que febre de la borsa, que va coincidir tamb amb la febre
estudia el cadver de la humanitat sense alterar-se. dor. Per saber-ne ms, proposem aquest recurs:
Cal lligar el concepte implcit de moralitat en aquest http://www.tiching.com/745016
ADRECES DINTERNET
TICHING WEBS
http://www.tiching.com/745016 http://www.barcelonallibres.cat/2015/04/la-febre-dor.html
http://www.tiching.com/745017 http://www.xtec.cat/~jpallas/index2.htm
12-4

Lit A Cat Guia T 01 12

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Lit A Cat Guia T 01 12

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tema 01

La lrica dels trobadors

Seguidament, identificarem els principals gneres i temtiques de la poesia

Naveguem per Tiching

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS

Un cop caracteritzats aquests aspectes, aprofundirem en els coneixements

Naveguem per Tiching

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS

Resposta personal. 5. El Llibre dAmic e Amat de Ramon Llull s influt tant

Naveguem per Tiching

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS

Pgina 31 va arribar al tron de la Corona dArag la dinastia dels

Pgina 41 El Llibre dels fets i la Crnica de Pere el Ceri-

Primerament, caracteritzarem la crisi social i religiosa produda a lpoca i

A continuaci, veurem les caracterstiques de lHumanisme com a nova vi-

En acabat, aprofundiran ms en els temes tractats a travs de la lectura, el

Naveguem per Tiching

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS

Pgina 43 Les successives pestes van ser la causa de la mort

Resposta personal. Activitat personal. A tall dexemple, proposem: lau-

4. Els discursos orals de Vicent Ferrer han arribat a lac- Pgina 55

Naveguem per Tiching

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS

Pgina 59 en anys posteriors.

Pgina 65 Comparaci: Pren-me enaix com el patr que en

Naveguem per Tiching

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS

Pgina 71 2. Les narracions en vers del cicle artric sescriuen en

Pgina 79 3. Activitat personal.

Activitat personal. 4. Activitat personal. A tall dexemple: Aquesta escena

Naveguem per Tiching

http://www.tiching.com/741568. Vida i obra de Pere Seraf. A travs

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS

La Corona dArag perd potncia durant aquest pero- Pgina 89

Naveguem per Tiching

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS

Pgina 101 lana s difcil, ja que no compta amb un suport institu-

Pgina 103 5. La Illustraci es considera lorigen de la mentalitat

Fet aix, els alumnes realitzaran anlisis i comentaris de diversos textos i

Naveguem per Tiching

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS

Pgina 113 dicions extremadament dures.

5. a) Activitat personal. A tall dexemple, podem des-

Dedicarem aquest tema de manera exclusiva a Jacint Verdaguer, a la seva

Naveguem per Tiching

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS

Pgina 129 rals va entrar en contacte amb Frederic Mistral, Manu-

El poeta adverteix el rossinyol que no sacosti a la

La descripci est feta en primera persona, des del Pgina 138

8. Activitat personal. a tall dexemple: Verdaguer realit- Barcelona: http://www.tiching.com/744669

Finalitzarem el tema amb la lectura i lanlisi de diversos fragments de lo-

Naveguem per Tiching

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS

Pgina 141 les societats culturals de lpoca impulsaven la cele-

Naveguem per Tiching

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS

Pgina 155 Pgina 157

Pgina 156 Pgina 159

You might also like