Curs 22 – 23

LA POESIA MEDIEVAL: LA POESIA TROBADORESCA

1- Què reflecteix la situació lingüística durant els segles XII i XIII a les terres catalanes?
Reflecteix la progressiva importància de les llengües romàniques que, a poc a poc, es van anar
introduint en l’àmbit cultural (abans reservat exclusivament al llatí).

2- Quina és la primera mostra que tenim de lírica culta?

La primera mostra que tenim de lírica culta és la poesia trobadoresca. (No hem d’oblidar que també
hi ha una lírica popular, de caràcter eminentment oral, que és en català)

3- Quines són les raons de l’adopció de la llengua occitana com a expressió de la lírica culta?
- El gran èxit i prestigi que va assolir la poesia trobadoresca arreu de l’Europa Occidental
(arribant, fins i tot, a les terres de Palestina gràcies als cavallers croats).
- La proximitat geogràfica que va afavorir les relacions polítiques, culturals i econòmiques
entre Occitània i els comtats catalans.
- La similitud entre les llengües catalana i occitana.

4- Què reflectia la poesia feudal trobadoresca escrita en occità?

La poesia feudal reflectia els pilars sobre els quals estava assentada la societat feudal: l’amor i la
guerra. Ofereix el coneixement de l’amor, de l’alegria, el gai saber. Cal aconseguir una vida que
valgui la pena ser viscuda.

5- Quin és el tipus d’amor reflectit en la poesia trobadoresca?

El tipus d’amor que reflecteix la poesia trobadoresca és l’amor cortès (o fin’amor). El trobador
traslladava al terreny amorós les relacions de vassallatge que regulaven el feudalisme: l’amant
esdevenia un vassall (om) de la dama que estimava, anomenada midons (“meus dominus”). L’amor
és l’estímul de la virtut, per això no hi ha amor sense la llibertat femenina

6- Quins són els personatges principals que apareixen a la poesia trobadoresca?

- Midons → la dama estimada, ésser excel·lent i meravellós. Posseïa totes les virtuts: bonica,
noble (generalment), bona i poderosa. Sempre havia de ser una dona casada (per tant amb
drets jurídics).
- Amant → l’om, el trobador, l’amant de la dona estimada (adopta una actitud suplicant vers la
dama, a qui s’entrega en cos i ànima, i demana els seus favors i honora per mitjà de la poesia)

7- Qui era el “gilós” i els “lausengiers”?

- Gilós, marit de la dama, el qual no acceptava o permetia la relació (la cortesia) entre la seva
muller i el trobador.
- Lausengiers, aduladors, espies, murmuradors, difamadors, enemics dels enamorats, que
s’interposaven entre els dos amants fent saber al marit el joc galant.

8- Qui era el trobador?

Autor de poemes musicals en llengua occitana. Podia pertànyer a la classe alta (nobles), el qual
componia per plaer, com si fos un passatemps o esplai; o a la classe baixa (en aquest cas era com
la seva professió i vivia del seu art). També hi ha poetes femenines (trobairitz).

9- Qui era el joglar?

Recitava en públic els poemes que componien els trobadors. Era de classe social baixa i s’hi
dedicava professionalment. Els joglars també ballaven, feien jocs malabars o menaven animals
domèstics.

10- Quines característiques formals té la lírica trobadoresca?

ESTROFISME MÈTRICA RIMA
La cobla (estrofa de vuit versos). Els versos sempre Sempre és
En un poema pot haver-hi diverses cobles, l’última i més curta han de tenir el consonant.
rep el nom de tornada (normalment conté el senyal o nom amb mateix nombre de Només en
el qual el trobador designava la persona a qui anava adreçat el síl·labes, 7 o 8 (el alguna ocasió és
seu poema).També és freqüent l’aparició del refrany (dos recompte es fa igual assonant o
versos finals de cada estrofa que es repeteixen) que en català) borda (viadera)
L’estampida (del verb provençal stampir, picar de peus) Versos curts i àgils Una única rima a
cada estrofa que
va canviant.

Llengua i literatura catalana B1 1

 Curs 22 – 23

11- Quins eren els estils de “l’art de trobar”?

TROBAR LEU TROBAR RIC TROBAR CLUS
Expressió senzilla i a l’abast de Expressió refinada. Expressió tancada, difícil
l’auditori. d’entendre.

12- Al voltant del tema de l’amor hi havia tres tipus de composicions o subgèneres de la poesia
trobadoresca. Quins són?
CANÇÓ PASTOREL·LA ALBA
De llenguatge subtil i connotat, Composició dialogada entre una Canta l’arribada del dia i la
aquest subgènere poètic lloa una pastora i un cavaller (o clergue), a tristesa dels enamorats que,
dama seguint les pautes de la qual intenta enamorar. després de passar la nit junts,
l’amor cortès. Cada cançó Reflecteix de forma respectuosa s’han de separar per no ser
requereix una melodia pròpia, les formes de parlar del cavaller i descoberts. Sovint hi trobem el
adient als sentiments del trobador la dama, la qual surt airosa, amb personatge de la gaita (guaita)
(té una extensió de 5 a 7 cobles, i enginy, de la situació. que vetlla perquè els amants no
acaba amb una tornada de 4 siguin descoberts, el gilós i els
versos, amb el senyal). espietes.

13- Al voltant del tema bèl·lic o d’atac hi tenim la composició del SIRVENTÈS del qual hi ha diversos tipus:
MORALITZADORS PERSONALITZATS LITERARIS SOCIOPOLÍTICS
Es critiquen els mals Adreçats a una persona, Reflexions sobre Defenses o atacs a
costums i es donen odiada o estimada pel aspectes poètics (de l’actitud d’un país o d’un
consells. trobador o pel senyor. vegades discuteixen els senyor.
estils seguits).

14- Altres temes que podia tractar la poesia trobadoresca eren:

PLANY TENÇÓ
Composició en la qual el trobador lamenta la mort Debat o discussió entre dos trobadors que defensen
d’algun personatge. Incloïa un elogi del difunt, opinions diferents sobre qüestions diverses
l’oració per la seva ànima i una lloança del (amoroses, literàries, morals o polítiques).
successor.

ELS TROBADORS CATALANS

Entre els diversos trobadors importants catalans aquí tens tres amb algunes característiques:

GUILLEM DE BERGUEDÀ
- Va ser un noble altiu, cínic i desvergonyit, d’origen cerdà i del s. XII.
- A causa de conflictes hagué d’anar-se’n a Occitània on contacta amb trobadors.
- Va participar amb enfrontaments amb el rei, el bisbe i senyors feudals i va morir assassinat.
- Escriu sobretot sirventesos personalitzats, on es mostra injuriós, rebel i groller, però sincer.
- En les cançons amoroses es mostra cortès, elegant i submís davant la dama.
- Va escriure 28 poemes i en la seva obra destaquen tres cicles poètics.

RAMON VIDAL DE BESALÚ

- Se situa a la segona meitat del segle XII
- Autor de “El càstig del gilós” (novel·la versificada), a més de diverses poesies.
- Autor d’un tractat de poètica trobadoresca, “Les razós de trobar”, que es considera la primera gramàtica
d’una llengua romànica

CERVERÍ DE GIRONA
- Es conserven 120 composicions, molts d’elles amoroses.
- Aporta moltes dades sobre la política reial i les seves controvèrsies.
- Va ser el darrer més important i la seva intenció és moralitzant.

GUILLEM DE CABESTANY
- D’origen rossellonès i d’inicis del s. XIII
- Es conserven 7 cançons i se’l relaciona amb la llegenda del “cor menjat”.

Llengua i literatura catalana B1 2