ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA

(LITERATURA CATALANA - MATRIA COMUNA)

ELS TROBADORS (s. XII i XIII)

Naixement de la poesia trobadoresca: finals del s. XI. Aparici d'una

poesia culta en llengua vulgar. Primer trobador d'obra conservada:
Guilhem de Peiteieu.

Anteriorment, la poesia culta estava escrita en llat i era cultivada per

monjos i clergues.

Llengua romnica + poesia culta = permet als laics accedir a la

cultura, quedant enrera per sempre ms la dicotomia: clergue - culte /
laci - inculte.

Un poema d'aleshores s una can. El trobador s poeta i msic

alhora. Joglar: va de cort en cort cantant els poemes que ha escrit el
trobador.

Via de transmissi: oralitat. Pblic receptor: collectiu (cortesans).

El dest de la poesia trobadoresca s desaparixer un cop consumida.

Associaci entre lrica i amor. El jo amant anhelant, mogut sempre per

un desig insatisfet, busca la correspondncia de la dama.

Els trobadors formalitzen el llenguatge i l'amor a partir de les

estructures feudals i cavalleresques.

El jo amat s un vassall i la dama una midons (del llat meus

dominus), sempre casada (l'esposa del senyor) i d'un estament
superior amor impossible.

El canvi arribar amb Ausias March, que deixa de ser un vassall que
estima per passar a ser un home que estima.

El fenmen trobadoresc havia nascut en terres d'Occitnia. Matrimoni

de Ramon Berenguer III amb Dola de Provena (Occitnia) el 1113, i
posteriorment, poltica d'expansi vers Occitnia per part d'Alfons I
(1162-1196). Composicions en occit, ja que la llengua literria venia
imposada per la convenci literria.

Trobador ms important Cerver de Girona (segona meitat s. XIII)

voluntat de reflexi metaliterria, predilecci per gneres i formes
populars, incorporaci d'elements de la tradici francesa i
galaicoportuguesa, i tractament moralitzador de temes tradicionals. I
sobretot, important per la influncia que t a tota la poesia catalana
posterior.

GUILLEM DE BERGUED (...1138-1196)

CANSONETA LEU E PLANA

Guillem de Bergued fou un senyor feudal conflictiu, que feia servir la
poesia per atacar els seus enemics i denigrar-los pblicament. Cansoneta
leu e plana va dirigit a un dels seus enemics: Pon de Mataplana. Es tracta
d'un cicle de quatre sirventesos (gnere trobadoresc per vehicular l'odi
contra alg o burlar-se'n).
La composici s una caricatura de Pon de Mataplana defectes fsics
(cobles II-III), suposada homosexualitat (IV-V) i vicis morals (versos refrany).
Fa servir l'exageraci.
Cinc cobles singulars amb refrany als dos darrers versos de cada cobla (a7'
a7' b7 a7' b7 B7 B7). Les cobles singulars conserven l'estructura mtrica en
totes les cobles, per van canviant les rimes (els sons).
Leu e plana: sn dos termes tcnics de la poesia trobadoresca, que fan
referncia al trobar leu, manera de compondre poesies d'expressi senzilla,
amb lxic fcil i sintaxi planera, en contra del trobar clus (adreat a un
auditori refinat). Vol arribar a molta gent, aix que es fa fcil d'entendre, en
aquest cas.
Guillem de Bergued s'adrea a Pon de Mataplana amb el seudnim de
mon Marqus, per no perqu tingui aquest ttol nobiliari, sin perqu es
refereix a un cabdill militar de la Marca Hispnica.
En quant als refranys dels versos finals, sn concebuts a imitaci de la
poesia popular repeticions lxiques i ritme dels versos, amb accentuaci a la
tercera sllaba, la 5a i la 7a.
Hiprbole (exageraci). Ltote (afirmar un concepte negant el contrari)
recursos que fa servir per explicar l'episodi de les dents contra la roca a
Melgur.
No us pretz una figa: expressi popular per dir que una cosa no importa o no
val res. (Com ara m'importa un rave).
Allusi a l'homosexualitat de Pon de Mataplana quan parle de les
bragues de cortvs (cordov), pell de cabra adobada, que han de portar
els homes que amb ell facin la migdiada.
CERVER DE GIRONA (...1259-1285)
NOL PRENATZ LO FALS MARIT
Cerver de Girona (Guillem de Cervera) s un trobador al servei del rei
Jaume I i del seu fill, Pere el Gran. El seu canoner s un dels ms extensos i
tamb ens ha deixat uns Proverbis. Varietat de formes, estils i registres.
Poesia culta, reflexi moral, alternant amb s d'esquemes populars i formes
de tradici francesa i galaicoportuguesa.

Aquesta composici pertany al gnere anomenat vaideyra (viadera), que

pertany a la lrica popular hispana. Significa can de cam. Consta d'un
refrany inicial i de diverses cobles binries (parallelisme), cadascuna de les
quals repeteix parcialment el refrany (lleixaprn). Tema canons de
malmaridada (fons lric romnic). S'aconsella a la dona perqu refusi el
marit imposat i es quedi amb l'amic, amb qui comparteix el llit. Es canten,
amb aquest fi, els vicis i defectes del marit imposat.
Fals jurat: que jura en fals.
Pec: neci, maleducat.
Privat: concepte d'origen jurdic que fa referncia a les persones properes,
de tracte ntim.
Amich: designa l'enamorat, s'ha d'entendre com amant.
LA POESIA ENTRE 1300 - 1425/1430

Els territoris occitans sn absorbits per l'hegemonia francesa.

Comena una etapa d'expansi catalana cap al sud, primer vers els
almohades i llavors vers la Mediterrnia. Conquesta de les Balears i
del Pas Valenci (Jaume I) Ramon Llull s l'autor ms representatiu
del gir poltic i cultural de Catalunya-Arag.

Naixement del catal literari.

Segle XIV pobre en testimonis potics: prdua de canoners i

ocupaci dels cortesans en l'expansi, que no els deixa temps per
gaudir de la composici potica.

Meitat del s. XIV Canoneret de Ripoll. Veu del capell de Bolquera.

Entre el 1375 i el 1425-30 (quan comena a escriure Ausias March) hi

ha un veritable desplegament potic.

Experimentalisme conjunci de temes, motius i formes tradicionals

(trobadorescos) en una reordenaci diferent, buscant la innovaci.
Influncia francesa (el lai lric o la balada) i italiana (Dante).

Construcci d'una tradici lrica autctona i orientaci cap a la

subjectivitat.

RAMON LLULL (1232-1316)

A VS, DONA VERGE SANTA MARIA
Ramon Llull dedic vida i obra a la conversi al cristianisme dels habitants
musulmans de Balears i Pas Valenci (recent ocupaci). Desenvolupa un
mtode per argumentar racionalment els postulats del cristianisme l'Art.

(Hom no deixa el creure pel creure, sin per l'entendre). L'Art s un sistema
filosfic. Totes les seves obres giren entorn d'aquest Art.
Cultiva la poesia, la novella, l'exemple, la faula d'animals, l'autobiografia...
com a eina per a vulgaritzar i fer ms comprensible el missatge de l'Art.
A vs, dona verge santa Maria est inclosa al Llibre d'Evast e Aloma e
Blanquerna son fill (1283-85) ideal de reforma de la joglaria que Llull
postulava els joglars han de deixar de cantar canons d'amor per passar a
l'apostolat social.
La composici consta de dues parts:

V. 1-11: lloances marianes. Joc derivatiu. Anfora de vs. Repetici.

Tractament de la verge Maria de midons trobadoresca.

V. 12-20: programa de Llull de conversi de l'infidel i reforma de la

societat cristiana.

Dues cobles de vuit versos i tornada de quatre. Esquema mtric: ababaacc i

ababaabb.
La composici forma part del fil temtic d'un canonge que entra a una
taberna de gent vil i cantant aquesta can, tothom es queda conmogut i
esdevenen bons cristians.
L'enteniment, la memria i la voluntat la relaci del jo potic amb la Verge
es genera en un impuls amors (voluntat), i es lliuren a la Verge les altres
dues facultats. No hi ha amor sense entendre aquest amor, o sense
recordar-lo.
Per a Llull, el programa de conversi de l'infidel, ha d'estar presidit per
l'ideal del martiri. Durant les seves missions al nord d'frica, s'exposa a la
multitud que l'apedrega.
ANSELM TURMEDA (...1375-1423)
ELOGI DELS DINERS
Anselm Turmeda, membre de l'ordre de sant Francesc, es converteix ms
tard a l'islam (mor a Tunis). La seva ambigitat no s noms lingstica
(tamb escriu en rab) i religiosa, sin tamb temtica literatura crtica amb
la seva societat amb contingut moral, o b personalment interessada.
Elogi dels diners pertany al llibre Llibre de bons amonestaments (1398)
recull de consells, tica prctica i tamb d'all que s moralment reprobable
llista doble = doble moral. El tema s el triumphus nummi, el poder dels
diners. Du de la terra que s capa d'obrar miracles. Ens diu el daltabaix
moral que el diner provoca, per tamb aconsella de tenir-ne per poder
ascendir socialment i arribar fins i tot a ser Papa de Roma.

Estrofes de tres octosllabs que rimen entre ells, seguits d'un tetrasllab de
rima independent.
Lladesme: legtim
Jas: tingues / pren.
Vui: afresi d'Avui.
Oc: s, en catal medieval i occit.
JORDI DE SANT JORDI (...1416-1424)
DESERT D'AMICS, DE BNS E DE SENYOR
Poeta cortes i msic al servei d'Alfons el Magnnim. El seu canoner tracta
sobre la fina amor (recursos de la tradici trobadoresca). Recicle formes
antigues.
Desert d'amics, de bns e de senyor t un ttol modern: Presoner. Episodi
real de la vida de l'autor. S'allunya dels convencionalismes de la tradici
trobadoresca. Presoner de Npols, adrea la poesia al rei perqu l'alliberi. El
jo potic es revesteix de moralitat (com a home, sbdit i cavaller), enfront al
desordre del mn, que la Fortuna governa. Carcter persuasiu i pragmtic.
Sforza (cavaller mercenari de Npols) demana un quantis rescat.
Versos 1-12 estat d'nim contradictori del jo potic, content per haver
sobreviscut i por per ser presoner. L'nic valor de l'existncia s estar viu.
Del 9 al 12, construts amb figures retriques com l'anttesi i el quiasme
(passat / ara / ara / passat).
Versos 13-32 avaluaci de la conscincia; el desastre es deu a causes
externes, no a la seva responsabilitat (arbitrarietat de la Fortuna i
superioritat de l'enemic).
Cinc octaves de versos decasllabs, distribudes en rimes
cadenoencadenades amb alternana d'agudes i greus, i amb capcaudament
de dues rimes (les de la segona part de cada cobla es repeteixen a la
primera de la segent). Una tornada de quatre versos.
AUSIS MARCH I LA POESIA A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XV

Traduccions del llat a llenges romniques divulgaci i vulgaritzaci

de la cultura clerical.

Filosofia natural escolstica i cincia mdica sentncia que l'amor s

una malaltia, una follia, identificada amb la fina amors trobadoresca. I
la producci doctrinal i moral cristiana ha fet l'amor sinnim de
luxria i l'ha condemnat. Es qestiona el vessant tic de l'amor.

Ausis March vol redefinir l'ideal amors, que ell anomena bona amor
o vera amor.

Punts comuns amb la poesia trobadoresca timidesa de l'amant,

fidelitat, la mort per amor i l'orgull de la dama. Per amb mats
intellectual i psicolgic. Drama de l'home que es troba entre el cos i
la carn, ara valorat negativament. Contradicci entre desig o
sensualitat (que esclavitza la voluntat racional) i el recte s de la ra,
on resideix la llibertat i humanitza l'home, allunyant-lo del
comportament instintiu de les bsties. Per tot intent de superar la
pugna acaba en fracs.

En molts poemes que duen el senyal Llir entre cards, March proposa
l'experincia contemplativa per a superar el conflicte de l'experincia
ertica: trobar l'amor ms enll del cos. Marcat component religis.
Mai no es podr arribar a la vera amor per causa de la dama, noms
si ella mor, ja que el cos haur desaparegut, per llavors, com diu a
Cants d'amor esdev la tristor, ja que s'espera obtenir consol
espiritual a travs de la desgrcia d'una persona accentuaci de la
culpa.

Subjecte moral, jo que s conscincia, camp potic personal.

Subjectivitat. Esdev universal alhora exemple de l'experincia
humana.

Ausis March s el primer poeta modern.

Influncia formal d'Ausis March en els poetes de la 2a meitat del

s.XV (imatges i metfores).

La poesia segueix la lnia del perode final del s. XIV can, comiat,
dansa, balada... i en quant a temes, s'endinsa cada cop ms en la
tristesa, l'absncia, la malenconia... alhora que s'incorporen temes
literaris propis de la segona meitat del s. XV com l'amor sotms a la
fortuna o la polmica profemenina i antifemenina.

Pere Torroella poeta ms representatiu.

Composicions en catal, sense verns d'Occit. Comena a afectar el

bilingisme castell / catal convivncia de poetes en amdues corts.
Algunes composicions en itali, seguint les modes de la cort de
Npols.

Poesia poltica caiguda de Constantinoble en poder turc (1453) i la

guerra civil catalana (1462-1472) que enfronta Joan II amb el Consell
del Principat.

AUSIS MARCH (1400-1459)

(13) COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES

Tema universal l'enamorat, desesperat d'obtenir l'amor de la dama,

es veu abocat a la mort. Mort simblica, expressi extrema del seu
amor recurs teric per aconseguir la pietat de la dama.

Mort per amor hiperblica infern; construcci d'un jo potic suprem,

exemplar vessant moral i didctic.

V. 1-12 imatge de la mort en vida. V. 1-4: anttesi que oposa la gent

comuna al jo, l'alegria i la festa de la vida al jo solitari. V. 5-8: record
de l'infern de
Dante, intensificaci del sofriment. V.9: aforisme eclesistic Cadasc
cerca amb insistncia i estima el que se li assembla funciona com a
recurs d'autoritat.

V. 13-16 smils, hiprboles... comparaci amb un personatge histric

viu, que s Janus de Lusignan, rei de Xipre i la seva dissort.

V. 17-20 comparaci amb un damnat de l'infern clssic, el gegant

mitolgic Tici.

V. 21-24 metfora bblica dels verms (corcs). Indica l'acci nociva del
pecat i el remordiment que provoca sobre l'nima de l'home.
Alliteraci de la consonant vibrant per representar el rossegar dels
verms (romp, rompre, enterrompre).

Les dues darreres cobles sn argumentatives (pros i contres d'una

mort real per amor) i expositives (passi amorosa mostrada com a
fenmen paradoxal).

Tornada: el jo potic recorda a la dama que la mort per amor s

possible atorgar-li merc culpabilitat d'ella si ell mors.

Cinc octaves de decasllabs clssics de rimes creucreuades amb

capcaudament i una tornada de quatre versos.

AIX COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT

L'amor com una navegaci perillosa una de les imatges potiques

ms universals i ms emprades per Ausis March. Influncia dels
autors llatins medievals i dels trobadors.

- V. 1-4 smil envoltat d'un context martim negatiu, que anuncia destrucci.
Se salvaria si arribs a port (lo lloc), per l'acci verbal s negativa (no hi
ateny).
- V. 5-6 joc d'equivalncies: el jo potic s el mariner, el port salvador s la
dama (vs) i la navegaci perillosa s l'amor (mos mals delir). S'anuncia una
resoluci negativa que es clou positivament.
- La poesia s'edifica sobre les cendres de la frustraci sentimental del jo
potic. El preu: dir mal de la dama (vostre ergull, v.8).

s una octava de decasllabs de rima creucreuada.

JOAN ROS DE CORELLA (1435-1497)

BALADA DE LA GARSA I L'ESMERALDA

Joan Ros de Corella s autor de poesies lriques (profanes i

religioses), de proses de literatura religiosa.

Proses arguments mitolgics extrets d'Ovidi, catstrofe psicolgica i

moral que poden causar la passi i la infelicitat amatries. Estats
sentimentals turmentats.

- Tema: la mort per amor.

- Dues parts: introducci descriptiva (v. 1-10) i la balada prpiament dita (v.
11-25).
- Cobla introductria l'ocell que canta a l'arribada de la primavera i busca la
seva parella el jo potic que canta a la dama. Colorisme, efectes pictrics.
- El jo potic se situa en una posici de narrador impersonal. La balada trista
que entonen la garsa i la merla reflex de l'estat d'nim del poeta.
- S'ometen els altres elements caracterstics del locus amoenus (jard,
arbres...).

La balada prpiament dita (v. 11-25) versos octosllabs i tetrasllabs

de rima masculina, es caracteritza per un esquema de sollogisme,
amb pea condicional si no com a frmula vertebradora.

L'amant tmid no gosa manifestar l'amor a la dama i morir si aquesta

no el mira.

Mort com a prova contundent del seu amor, que tamb provocar
dolor en el cor de la dama. Ella ser responsable i plorar manifestant
aix la seva benevolena.

Per la qual cosa, s millor que ella el miri, aix no passar res de tot
aix.

LA POESIA ENTRE EL SEGLE XVI I COMENAMENT SEGLE XIX

La uni de la Corona d'Arag i la de Castella, amb el casament de

Ferran II d'Arag amb Isabel de Castella, accenta el bilingisme,
sense oblidar l's del llat, molt com entre els erudites i exclusivistes
del Renaixement.

La poesia del segle XVI ve marcada per la continutat de models dels

segles anteriors.

Abundants certmens potics als segles XVI i XVII.

Gran vitalitat de la poesia popular, o b com a corrent independent o

reciclada dins la poesia culta (Pere Seraf), fenmen no ali al mn
medieval. Bucolisme reinaxentista el posa de moda.

Poesia culta tradici medieval trobadoresca, ms present per la

poesia de canoner. Desapareixen temes com la mort per amor, els
mals d'amor...

Viva la influncia d'Ausis March.

Novetats especfiques renaixentistes:

influncia dels autors clssics llatins;

influncia de la lrica de Petrarca.

Gneres vells com la can conviuen amb gneres nous com la glossa, el
motet (fonamentalment musical) o la poesia buclica.
Autors principals: Pere Seraf i Joan Timoneda.

S. XVII Barroc, en especial, Barroc hispnic. Literatura castellana com

a model de referncia.

Mxim representat del barroc a Catalunya Francesc Vicent Garcia,

rector de Vallfogona. Varietat de formes, gran riquesa de continguts,
la majoria vinculats a temes propis del Barroc actitud de l'home
enfront a la fortuna, el pas del temps o la mort, i l'acceptacin
consegent de la vanitat de la vida (el desengany), posicionament
moral que s'inclina sovint cap a la recerca metafsica; tamb la stira
de l'home i la societat poemes satiricoburlescos.

El barroc s l'edat de l'enginy invenci lingstica i retrica

(comparacions, hiprboles, sincdoques, paranomsies...).

Encara que ni el Neoclacissisme ni la Illustraci no foren perodes

especialment abocats a la creaci potica, no manquen tampoc
autors neoclssics catalans Joan Ramis, el ms destacat, que tamb
ha deixat una obra teatral important, junt amb poesia en llat, catal i
castell.

FRANCESC VICENT GARCIA (1579-1623)

A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN
TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL

A la seva obra domina la poesia moral, amb un marcat vessant irnic.

El motiu de la dama que es pentina deix una emprenta particular en

la poesia barroca, encara que gaudeix d'una llarga tradici.

El fet que la dama de Francesc Vicent Garcia s un tret discordant

respecte als cnons de bellesa femenins de la descriptio
puellae clssica, en qu la dama havia de ser rossa. Oposici
cromtica dels elements en joc: el negre discordant amb el blanc

cannic metfores: els cabells sn d'atzabeja, la pinta s de marfil i el

coll pura neu.

Aquest joc de contrastos s la metfora de la passi amorosa que

corprn l'enamorat... observa atnit l'escena (v. 9).

Sonet clssic de versos decasllabs de rima femenina (ABBA ABBA

CDE CDE).

CAN POPULAR
A LA VORA DEL MAR N'HI HA UNA DONZELLA

La poesia popular, annima, s transmesa pel poble oralment de

generaci en generaci, amb canvis i reelaboracions.

La poesia popular comena a copiar-se a Catalunya al s.XVI i els

romanos, en particular, no es recullen fins el s. XIX.

A la vora del mar podria ser una can originria de Catalunya que
parls d'un fet real com el trfic d'esclaves. Encara que en aquest
poema s'idealitza, casant a la noia amb un rei.

El motiu de la donzella que broda t parallels en altres composicions

populars del fons europeu, com les chansons de toile (canons de
tela) franceses, posades en boca de dones que filaven o teixien i que
buscaven evadir-se de la vida quotidiana amb aquestes aventures
d'amor.

En aquest cas, el brodat entrellaa el dileg entre el mariner i la

donzella, amb els parallelismes i repeticions, recursos mnemotcnics
caracterstics de la literatura oral.

EL SEGLE XIX i JACINT VERDAGUER

Romanticisme canvis radicals en la manera de concebre la creaci

literria a tota Europa. L'art ents com a mimesi i l'artista com a
artes que treballa les paraules, com a geni; priva la inspiraci, la
individualitat i la subjectivaci de les emocions i la realitat.

El primer ter del XIX a Catalunya es caracteritza per la introducci i

assimilaci de l'ideari romntic. Revistes com El Europeo o El
Vapor foren plataformes importantes per a la discussi i difusi dels
valors romntics. Per tot el debat es feia en castell.

La Patria de Bonaventura Carles Aribau s una fita inslita en el

panorama literari catal. Obra de creaci prpia (no un text teric) en
catal on s'assimilen les principals idees romntiques. La Reinaxena
el converteix en estendard del moviment de recuperaci lingstica,
literria i nacional.

Encreuament entre l'ideari romntic i el de la Renaixena fa nixer la

poesia catalana moderna.

- 1841 Joaquim Rubi i Ors publica Lo gaiter del Llobregat breu programa de
la nova orientaci defensa de la llengua catalana, redescobriment del
passat medieval i de la tradici trobadoresca i res de la poesia popular i
tradicional.
- Problemes: manca d'una llengua codificada i de gramtiques, i superar
anys d'ensenyament en castell.
- Solucions: la creaci dels Jocs Florals (1859) plataforma de la cultura
catalana i punt de trobada dels intellectuals, el geni de Jacint Verdaguer,
veritable creador del catal literari modern.

Verdaguer obra variada, tant en prosa (en dietaris i narracions de

viatges) com en vers, que va des de la lrica amatria de la joventut a
la poesia religiosa i mstica, passant per poemes de temtica
historicopatritica.

Importants dos poemes romntics i pics: L'Atlntida i Canig.

L'Atlntida t com a tema el cataclisme i la migraci de les
civilitzacions (dos universals pics), el poema narra l'enfonsament de
l'Atlntida (un Vell Mn) i la descoberta del Nou Mn per Colom. Eleva
la literatura catalana a literatura culta de fama europea, per amb
dos problemes: el tema no era propi de Catalunya, sin hispnic; i el
paganisme i el cristianisme no presentaven una frontera ntida de
delimitaci. Canig resolgu aquests problemes, s un poema
patritic i cristi, aborda el tema del naixement de Catalunya com a
naci: paisatge i histria, terra i naci catalanes obeeixen els designis
de la providncia divina.

Ordenat sacerdot el 1870, es form en la lectura dels clssics llatins i

dels principals autors romntics europeus.

BONAVENTURA CARLES ARIBAU (1798-1862)

LA PTRIA
TROBES

Bonaventura Carles Aribau s un home de formaci illustrada que

contribu a la introducci dels grans autors romntics.

Compos La Ptria per a l'empresari i financer catal Gaspar

Remisa el 1832 a Madrid.

Motivaci: felicitar al patr en el seu sant. Tots dos eren catalans i es

trobaven lluny de la terra evocaci del pas des de la distncia. s un
poema romntic (un dels primers) molt ben construt retrica i
lingsticament. Es convert en un dels smbols de la Reinaxena.

1a Estrofa la terra catalana s descrita geogrficament. Paisatge de la

ms alta verticalitat (turons, serres, Montseny...) fins a l'horitzontalitat
del mar. El poeta se n'acomiada, amb represa anafrica (Adu siau...
Adu sia), biparteix l'estrofa. s una frmula caracterstica de les
canons populars de comiat en voga a Catalunya els segles XVIII i
XIX. El comiat presenta un altre gran tema romntic: l'enyorana.
Subjectivitat del territori esdev ptria. Hi apareix la tomba del
Jueu, la montanya de Montjuc, metonmia de Barcelona, lloc de
naixement de l'artista. La mallorquina nau: l'illa de Mallorca
(alliteraci del so nasal bilabial en tot el vers).

2a Estrofa la ptria s familiar i coneguda (mencions als pares)

enfront l'exili actual imatge de l'arbre desarrelat i transplantat (altre
motiu romntic). El desarrelament provoca la recerca, plena de neguit
i d'inquietud. Per aix el poeta vola amb la imaginaci cap a la seva
ptria enyorada, per la ptria s un no lloc. La llengua possibilita
que la ptria estigui arreu (vers 23).

En les estrofes segents s'elogia la llengua des de la seva dimensi

histrica i de llengua materna (estrofa IV), elogi romntic. La darrera
estrofa s un apstrofe de la llengua (Ix) perqu aquesta, dignificada,
fa d'homenatge del patr (origen de la composici). Ix s'utilitza per
interpellar vivament i amb vehemncia una persona. Tamb biparteix
l'estrofa.

El poema pertany al gnera de l'oda. Sis estrofes de 8 alexandrins

amb rimes ABBAACCA (tres rimes) i la rima A enllaa les dues
quartetes, separades a l'original, redudes a una octava.

TEODOR LLORENTE (1836-1911)

VORA EL BARRANC DELS ALGADINS

Teodor Llorente encapal el moviment de la Reinaxena al Pas

Valenci que, a diferncia delq ue tenia lloc a Catalunya, s'interess
substancialment per l's del catal en la poesia i per establir lligams
entre els poetes dels distints territoris de llengua catalana, per sense
cap altra impolicaci cultural o poltica.

Contribu a crear els Jocs Florals a Barcelona i a Valncia, i bona part

de la seva poesia est afectada pels temes i pels convencionalismes
jocfloralescos.

Vora el barranc dels Algadins fou publicada a Almanaque Las

Provincias el 1904 i incorporada a la 3a edici del Llibret de versos
(1909).

s una oda a la terra de la infantesa. Paisatge ptica costumista (el

mas, el conrreu de l'arrs...). Contemplaci afectada i sentimental de
l'indret (v. 7: l'nima presa) idealitzaci. El paisatge es transforma en

jard locus amoenus clssic: de la flaire i l'aroma dels

tarongers al vent,de l'aigua corrent a la xiuladissa dels ocells. Ideal,
atemporal i captivador (v. 14: el cor enxisa). s envat pel pas del
temps a la darrera estrofa. La terra de la infantesa terra del record
amenaa latent de mort (v.31): un parads viscut, per perdut.

Quatre octaves d'octosllabs (abbaacca).

JACINT VERDAGUER (1845-1902)

VORA LA MAR (de FLORS DEL CALVARI)

Vora la mar s una reflexi desenganyada en un moment de la

carrera potica de Verdaguer. La poesia com a vivncia personal
(records, somnis, idees) fa fallida per la seva inestabilitat i
caducitat (castells... que ha aterrat lo vent, joguina d'infantons,
petxines..., vaixells que... s'ensorren). Es reclama un ideal potic amb
vocaci de transcendncia i eternitat. Anhel religis, que no exclou el
desig de perdurar entre els homes.

Data del 1833, per no fou publicat fins al recull Flors del
Calvari (1896).

Estrofes de 4 versos de endecasllabs i hexasllabs alternats.

El poeta cerca, en la 1a estrofa, un escenari adequat per a la

meditaci. Aquest espai natural, amb un paisatge grandiloqent, s
farcit de llocs romntics. Remarcar la solitud del personatge.

El paisatge s'interioritza i es pot establir una correlaci metafrica

entre els elements de la natura i les vivncies de l'nima.

L'home s insignificant davant de la natura, que s la gran obra de

Du.

JACINT VERDAGUER
LOS DOS CAMPANARS (de CANIG)

Verdaguer comena a escriure Los dos campanars el 1880, que

s'incorpora a Canig, en qualitat d'epleg, a la 2a edici d'aquesta
obra el 1901.

El text parteix d'una meditaci sobre les runes dels monestirs de

Sant Miquel de Cuix i Sant Mart del Canig van tenir un paper de
primer ordre en el naixement de Catalunya smbol de la ptria, se
n'ha d'impulsar la restauraci (el moviment de la Reinaxena ho fu),
sn tamb objecte esttic, perllongaci del paisatge natural motiven
la projecci anmica del poeta.

El tema de les runes s un tpos que, procedent de la literatura

llatina i conreat tamb per l'humanisme, esclata amb fora al
Romanticisme. La runa no s nicament el testimoni d'un passat
esplendors, sin tamb un objecte esttic, tot sovint ms bell que
l'edifici del qual s runa.

El poema s una elegia (plany dels campanars), emmarcada per dues

intervencions del narrador. Aix, a les estrofes inicials, i a travs
deltpos: ubi sunt, el poeta projecta les runes vers el passat. Tema
romntic de l'enyorana d'all perdut.

A continuaci, l'elegia prpiament dita, caracteritzada per la

prosopopeia (personificaci) dels campanars i pel recurs al dileg,
introdueixen el lector en l'escena (present).

A les estrofes finals reapareix el narrador, que rellana les runes vers
el futur. Enfront a la histria i a l'acci dels homes, s'ala la muntanya
imponent monument de Du.

EL SEGLE XX

Entre 1881 i 1939 la poesia catalana viu una evoluci intensa canvis
de mentalitat, guerres, innovacions tcniques a Europa.

Hereu del romanticisme, el simbolisme i els moviments d'avantguarda

transformen la poesia en un gnere dedicat a expressar les realitats
internes del poeta o a esdevenir la veu de la collectivitat.

El llenguatge es transforma, la ciutat i la mquina s'introdueixen com

a referent metafric, encara que la poesia popular sempre hi s
present.

Per primera vegada des de l'aparici de la impremta, la veu potica

de la dona irromp amb fora. Una reflexi habitual de la poesia de la
dona s la recerca del jo potic en una societat patriarcal.

EL MODERNISME (1881 - 1911)

Durant el Modernisme la poesia rep un impuls renovador fonamental

respecte als temes i al llenguatge de la Reinaxena.

Neix una nova idea d'artista. Es busca un art total.

Pars s el centre neurlgic de l'art i de la cultura. El francs s la

llengua de referncia.

Entre 1891 i 1893, la revista l'Aven inicia una campanya lingstica

efica element imprescindible per a la literatura.

El jove pintor Santiago Rusiol, que ha passat una temporada a Pars,

organitza trobades literries, pictriques i musicals a Sitges, que es

coneixen com les Festes Modernistes de Sitges o del Cau Ferrat, nom
que rep la casa on residia Rusiol. S'hi defineix la idea de l'artista.
Seguint l'individualisme i el vitalisme de Nietzsche, l'artista esdev un
sser superior dotat de sensibilitat i intelligncia per parlar en nom
de la collectivitat i per renovar-la.

Joan Maragall comena a escriure al Diaro de Barcelona. Els seus

articles el converteixen en la veu de la conscincia de la societat
catalana; esdev l'artista modernista per excellncia, l'intellectual.
Parla per boca de la collectivitat davant els conflictes i les
reivindicacions tant amb el govern espanyol com dins la societat
catalana. Hereu de Verdaguer, a l'Elogi de la paraula (1903), Maragall
hi exposa el seu concepte de poesia, la paraula viva.

EL NOUCENTISME I LA POESIA A MALLORCA (1906-1917)

Dins de l'organitzaci poltica i cultural que es produeix durant el

Noucentisme, la literatura contribueix a la construcci de la Catalunya
Ideal.

La generaci que pren el relleu als modernistes.

Istitut d'Estudis Catalans (1907); diaris com La Veu de Catalunya,

l'Editorial Catalana dirigida per Josep Carner.

La data de 1906 ha esdevingut emblemtica del Noucentisme per la

coincidncia de diverses publicacions i esdeveniments Enric Prat de la
Riba, mxim ideleg i poltic publica La nacionalitat catalana, l'ideari
del catalanisme poltic d'aquells anys; Eugeni d'Ors inicia el
seu Glossari al diari La Veu de Catalunya (crniques periodstiques
sobre la realitat quotidiana), Ors es converteix en l'ideleg cultural;
Josep Carner prncep dels poetes publica Els fruits saborosos; i es
celebra el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana.

El projecte noucentista, que perseguia una transformaci moderna

del pas que el situs al nivell europeu, es consolid amb la
constituci de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) en aquests
anys i fins a la guerra civil, la literatura catalana viu un dels perodes
ms brillants, sols equiparable a l'edat mitjana.

Normalitzaci lingstica Institut d'Estudis Catalans sota la direcci de

Pompeu Fabra Les normes ortogrfiques (1913), la Gramtica
catalana (1918) i el Diccionari de la Llengua catalana (1932).

El sonet decasllab pren fora davant el vers lliure, la construcci

sintctica, les figures retriques lligades a la sintaxi i les subtilitats
intelligents, irniques o d'humor, s'imposen a la metfora.

Oposat a la teoria de la paraula viva de Maragall, Josep Carner, que

fou un dels artfexs del programa noucentista, manifesta que la

poesia s una elaboraci lenta i feixuga, feta de tcnica i

intelligncia, d'ofici.

Josep Carner i altres escriptors troben en els mallorquins Miquel Costa

i Llobera i Joan Alcover un referent literari a seguir classicisme i rigor
formal, visi serena i mediterrnia de la natura que s'oposa a les
visions nrdiques modernistes.

LES DIVERSES EVOLUCIONS CAP A LA POESIA MODERNA (1918 1939)

El perode comprs entre 1918 i 1939 s un dels ms esplendorosos

d'Europa. Aquest perode es trenca per la guerra civil espanyola
(1936-1939) i la Segona Guerra Mundial (1940-1945). Pel que fa a
Catalunya, el Pas Valenci i les illes Balears significa l'inici d'una
repressi que intenta anullar la cultura catalana.

L'essencialitzaci de la poesia i la poesia intellectualitzada

La maduresa de les propostes noucentistes port a una poesia ms

continguda, feta d'elisions i condensacions.

Carner arriba a la maduresa i la seva poesia pren un to intimista El

cor inquiet (1925). Durant la guerra civil exiliat a Sud-Amrica fins el
1946 que s'installa a Brusselles, coincidint amb la publicaci dels
seus llibres ms importants. La poesia s'interioritza. All que el poeta
diu forma part d'un paisatge interior, de la seva experincia moral. El
paisatge (o la realitat exterior) esdev un correlat simblic.

s la generaci posterior, amb Clementina Arderiu, Rosa Leveroni o

Bartomeu Rossell-Prcel, liderada per Carles Riba, que parla d'una
poesia intellectualitzada, apartada de la realitat ms quotidiana.

Carles Riba s l'exemple de poeta humanista ms important del segle

XX catal.

Els primers moviments d'avantguarda: el cubisme i el futurisme

Els primers moviments avantguardistes es donen en les arts

plstiques. Les senyoretes d'Aviny de Picasso (1907) cubisme
pictric. Incidncia en les principals tcniques literries
avantguardistes: el calligrama i els mots en llibertat. El 1912 el
cubisme ja s ben conegut a Barcelona.

La ciutat moderna, la mquina i la velocitat, es converteixen en nous

temes de la literatura. Tamb la joventut i l'esport per primera vegada
esdevenen matria literria.

La primera etapa de l'avantguardisme catal (1916-1925) s

bsicament cubista i sobretot futurista. Joan Salvat-Papasseit, el
poeta futurista ms actiu.

Entre 1918 i 1921 Salvat defineix el futurisme i escriu manifestos com

Sc Jo que parlo als joves espontanetat, vitalisme i actitud moral
propera a Maragall. L's arbitrari de la disposici tipogrfica del
poema i la seva ubicaci en el full posen de relleu l'actitud de revolta
i l'inconformisme.

Salvat evoluciona cap a l's de la can popular, en una confluncia

original i indita en la poesia catalana.

El neopopulisme

En els anys vint es produeix una renovaci de la poesia culta a partir

d'un nou s de la tradici oral de la can popular.

Poetes mallorquins: Joan Alcover i Maria-Antnia Salv la vida pagesa

i les activitats agrcoles encara eren molt vives i havien propiciat el
cant com una forma d'entreteniment popular en realitzar les tasques
camperoles.

Joan Maragall amb la voluntat de refer els smbols i retornar-los

modernitzats al poble.

La balanguera de Joan Alcover, musicada en diverses ocasions i

convertida en himne nacional de Mallorca.

Clementina Arderiu, Salvat-Papasseit.

Josep M de Sagarra en poesia, dirigeix la seva enorme capacitat

expressiva a descriure aspectes i sensacions comunes a l'sser hum.
La seva voluntat s donar veu als sentiments comuns a la
collectivitat.

MIQUEL COSTA I LLOBERA (1854-1922)

EL PI DE FORMENTOR

Influenciat pel corrent romntic en la seva primera etapa potica.

El pi de Formentor (1875), al recull Poesies (1885).

Assumpci gradual d'un classicisme que culminar

amb Horacianes (1906).

Escriv tamb poesia narrativa, entre la rondalla popular i la literatura

fantstica.

El pi de Formentor vivncia del paisatge familiar, biogrfic

sentimental.

Dubtes i incerteses el pi que dna vida al poema es converteix en el

correlat de l'nima trasbalsada del jove Costa. Simbolisme universal
de l'arbre, eix del mn, que imatja la relaci de l'home amb el

cosmos, empara la projecci personal, i la riquesa de les tradicions

literries.

Gnere oda, de llarga tradici clssica.

Paisatge i esperits romntics. Els elements tradicionals del locus

amoenus hi sn nicament per a ser negats.

Del pi se'n ressalta l'ideal de lluita per vncer la natura. El desig de

viure del jo potic malgrat l'hostilitat dels elements, i sortir-ne
vencedor.

La grandesa del tractament romntic deixa pas al tractament bblic i

religis ideal de vida superior, espiritual, de qu la poesia esdev la
gran mitjancera.

Vuit quintets d'alexandrins tancats per un peu trencat hexasllab. Els

alexandrins sn cesurats, formats per dos hemistiquis de 6 sllabes
cada un. El ritme accentual recau generalment sobre la segona,
quarta i sisena sllabes. La rima masculina alterna amb la femenina.

JOAN MARAGALL (1860-1911)

LA VACA CEGA

Publicada a la revista L'Aven el 1893. Inclosa a Poesies (1895).

Maragall es convert en el poeta i intellectual de referncia del

Modernisme.

El poema parteix de la contemplaci directa de la natura, seguint el

concepte romntic europeu.

Maragall exposa la sinceritat de sentiment davant la natura.

La vaca cega mostra el contrast entre l'harmonia lumnica i de sons

de la natura i la foscor de l'animal.

En els 6 primers versos s'explica la causa de la ceguesa; en els 7

segents, la solitud i el moviment de l'animal cap a la font, mancat
d'energia, de vida.

En la segona part, la personificaci i la transcendncia s'inicien amb

un Topa de morro, que estableix parallelisme sintctic amb Topant
de cap, el vers inicial del poema.

A banda de l'mfasi de la tragdia de la bstia, dos altres conceptes

hi sn centrals: la resignaci de l'animal, la compassi del poeta.

ODA A ESPANYA

Escrita el 1898, l'Oda a Espanya forma part d'Els tres cants de la

guerra, segon llibre de poemes de Maragall.

Tema nacionalista des de la nova perspectiva de la poltica catalana

en el segle que comenava. Portaveu dels sentiments catalanistes de
la collectivitat.

L'Oda a Espanya fa referncia a la crisi colonial generada arran de

la guerra de Cuba.

Dileg poltic i emocional entre Catalunya i Espanya El poeta hi fa

referncia a la visi antiquada que imperava entre els governants.
Reflexi, a travs de la interrogaci, sobre la mort intil dels soldats
en el front cub.

Conclusi: s'apunta la conducta positiva, la construcci d'un estat

modern i es planteja la independncia en cas contrari.

JOAN ALCOVER (1854-1926)

LA BALANGUERA

Ha esdevingut amb el temps una de les canons ms conegudes del

repertori catal. El 1996 es convert en l'himne oficial de Mallorca.

La Balanguera forma part de les Canons de la serra, primera part

de Cap al tard (1909).

Les Canons de la serra ofereixen una versi lrica i humanitzada

del paisatge mallorqu.

Relaci entre la poesia culta i la popular.

A travs del record personal, Alcover reelabora el paisatge estimat i el

transforma en visi compartida per tota la collectivitat. Coincidncia
amb Maragall i el Modernisme, pel que fa a identificaci del poema
amb la terra i la seva gent.

Estructura de can. Cinc estrofes compostes de versos octosllabs

amb rima consonntica; segueixen l'esquema d'una sixtina: ababcc.

MARIA-ANTNIA SALV (1869-1958)

L'ENCS QUE FUIG

Va ser publicat el 1926.

Forma part de l'anomenada Escola Mallorquina. L'illa de Mallorca pren

un filtre de classicisme asserenador. Maria-Antnia Salv s la
primera poeta moderna de la tradici literria catalana.

La contemplaci de la natura s el punt inicial d'aquest poema sobre

l'amor, la bellesa i la seva fugacitat.

L'esfullament de les roses, element identificat des del Renaixement

amb la bellesa i, sobretot, amb la bellesa femenina i el sentiment
amors.

Salv manifesta la seva experincia, l'escomesa viscuda (jo l'he

sentida quan passa pel mn); la recorda amb goig, i es plany de la
seva rpida desaparici. Aix, tamb la vida.

Quartets encadenats (ABAB) de versos decasllabs de rima

consonntica.

JOSEP CARNER (1884-1970)

CANONETA INCERTA

Forma part de la primera edici d'El cor quiet (1925).

El cor quiet s el primer llibre que Carner publica des que viu fora de
Catalunya, a Costa Rica. Canvi de temes i to respecte a la seva etapa
anterior, plenament noucentista.

A Canoneta incerta Carner utilitza la can d'arrel popular. Aquesta

composici lleugera contrasta amb el tema abordat: la interrogaci
general sobre l'enigma de la vida i els seus riscos. El sentit de la
paraula cam s vida.

Els elements del paisatge des d'una mirada ciutadana, des d'alg que
es malfia de la natura.

El jo potic s'interroga sobre les possibilitats, positives i negatives

que li depara la vida en el futur.

JOSEP M. JUNOY (1887-1955)

ODA A GUYNEMER

Entre 1911 i 1918 Josep M. Junoy es convert en lder idolgic del

cubisme en pintura i del cubofuturisme en la literatura catalana.

Fruit de la voluntat rupturista dels moviments d'avantguarda de

principis del segle XX, el calligrama identifica l'expressi plstica
amb la literria.

Primer, l'estrictament visual (el dibuix); en segon lloc, s'havia de

relacionar el dibuix amb el text; i finalment, s'havia d'extreure la
informaci que el text proporciona per ell mateix.

Oda a Guynemer va ser publicat a la revista Iberia l'octubre de

1917 i posteriorment dins Poemes & calligrames el 1920.

Sotrac viscut per la mort de l'aviador francs, Georges Guynemer,

que mor en combat aeri quan ja s'havia convertit en una llegenda
vivent. Encarna l'heroi modern, jove i arriscat, valent i geners.

El presenta amb un altre mite del moment: l'avi.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894-1924)

TOT L'ENYOR DE DEM

Tot l'enyor de dem va ser publicat el 1921 dins L'irradiador del

port i les gavines.

L'inquietud futurista de l'autor per incorporar els avenos tcnics a

l'art. El llum elctric, que transforma la visi nocturna de la ciutat.

El port de Barcelona s un espai vital i potic molt estimat per Salvat.

A Tot l'enyor de dem, el poeta hi descriu el seu barri, la
Barceloneta. Descripci en moviment, en qu insisteix en el tramvia i
l'aeropl, i en la bullcia alegre del barri des de la sensaci que el mn
roda a fora mentre ell roman immbil al llit.

Salvat s optimista davant el sentiment de prpia mort. Aix ho

expressa al llarg del poema, malgrat la trista paradoxa del ttol.

COM S QUE ES BESA

Calligrama central d'El poema de la rosa als llavis (1923).

Explicita plsticament la histria d'amor jove i sensual del llibre.

El dibuix blau de la barca de vela llatina esdev expressi de l'univers

potic de Salvat. L'amant es converteix en el mariner d'amor
desitjat per la noia que el crida al convit de l'amor (oh viens tout
prs de moi...).

Salvat tamb hi incorpora la can d'arrel popular.

Llengua francesa collage lingstic estreta relaci artstica entre Pars

i Barcelona que es produeix en aquells anys.

JOSEP M. DE SAGARRA (1894-1961)

VINYES VERDES VORA EL MAR

Vinyes verdes vora el mar va ser publicat dins Canons de rem i de

vela el 1923.

Josep M. De Sagarra es convert, entre 1920 i 1936, en un dels poetes

ms populars i reconeguts.

Retorn a una tradici (seguint Verdaguer, Maragall o Maria-Antnia

Salv) que feia de la poesia l'expressi del plaer de viure, l'exaltaci
de la bellesa de la terra i la plasmaci de les sensacions fsiques.

Si b donava un to intrascendent als poemes, acostava el gnere a

l'antiga funci d'acompanyar i entretenir en molts moments de la
vida.

El paisatge descrit s el Port de la Selva. El poeta hi descriu la seva

bellesa a travs dels colors, les olors, el moviment..., que la repetici
constant del primer i darrer vers de cada estrofa reafirmen.

La fora del verd i del blau el poeta busca el consol (la companyia)
d'una terra mediterrnia.

Set estrofes de 5 versos d'art menor, quintetes (ababa), de rima

consonant.

AIGUAMARINA

Aiguamarina s el poema que enceta el recull ncores i

estrelles publicat el 1935.

Sagarra essencialitza els elements de les Canons de rem i de

vela per fer-los portadors d'una reflexi ms aprofundida i
transcendida del sentit de la vida.

Es fa ress del clima d'optimisme i catalanitat que es viu als anys 20 i

30.

Aiguamarina fa una proposta concreta de vida lligada a la literatura,

la quotidianitat i l'amor. Amb l'escull ineludible de la mort, s'imposa el
deler sensual, l'esclat dels sentits.

A partir del verb inicial (Voldria), les tres primeres estrofes descriuen
l'univers desitjat: sser lliure (...) i no mudar-me.

s quasi exclusiu de l'infinitiu, sintaxi simple basada en la repetici de

la conjunci i a l'inici de molts versos.

Paisatge mariner del Port de la Selva i de l'amor.

El llenguatge directe, l'experimentaci formal de l'estrofa i la

polimetria en el vers confereix al poema un to sincer i personal.

Les 3 primeres estrofes combinen la quinteta i la quarteta en versos

de metre divers.

La primera estrofa, de 9 versos, segueix l'esquema (ababa) (ccdd),

mentre que entre la segona, de 4 versos (efef), i la tercera, de 5
(egjjg) es produeix un encavalcament de rima: rem i fem.

La quarta estrofa est formada per 6 versos segons un esquema gens

usual en la sexteta catalana.

CLEMENTINA ARDERIU (1889-1976)

EL PENDS

El pends pertany a L'alta llibertat, de 1920.

L'alta llibertat planteja el tema de la dona artista, que busca la seva

identitat en la societat.

El tema d'El pends, en concret, s la reflexi sobre la dificultat de

trobar aquest espai fsic i mental.

Anuncia el conflicte en la primera estrofa (el privilegi de dedicar-se a

sser i sentir, d'atendre a la creaci), es contraposa, en el present,
en un concs Mes ara, que dna inici a la reflexi interna, a la lluita
psicolgica i mental per guanyar la partida, la qual es concreta en
l'oposici dalt / baix de les estrofes segents.

La vida de la poeta rodola per un pendent. Un pas amunt i en llisco

sis. Si em vull salvar, / b cal pujar.

El seu estat de revolta no pot amagar la confusi (Sc no s on) i la

desolaci, posades en evidncia en la imatge final del moribund.

De rima regular segons l'esquema aabAbaab, cada estrofa combina el

vers de 4 sllabes amb l'octosllab.

El ritme, la llengua i la brevetat li donen un to directe i modern.

CARLES RIBA (1893-1959)

QUE JO NO SIGUI MS COM UN OCELL TOT SOL

Del llibre Estances, Llibre segon, que Carles Riba va publicar el 1930.

Riba s'hi mostra un poeta simbolista, que porta la poesia catalana a la

ms plena modernitat. La poesia sorgeix de records i experincies
personals, per Riba els despulla de les referncies concretes i els
sotmet a un procs d'essencialitzaci fins a transformar-los en un
smbol.

El smbol s'anuncia en la comparaci del primer vers Que JO no sigui

ms com un OCELL tot sol i es desevolupa en tota la primera estrofa.

El poeta busca la seva posici en la societat i se sent sol.

La situaci de crisi personal el porta a establir un seguit de

comparances amb altra gent i el poeta en surt desvalgut: tenen ms
que no jo, que, estrany a mi mateix.

En la tercera estrofa el tema del dest personal es transforma en

reflexi general. Riba, que s un humanista, es planteja amb un
interrogant obert la funci del poeta (venut rebel) en la societat
contempornia.

L'estrofa s de 9 versos; combinen alexandrins (6+6) amb versos de

9 sllabes; el darrer s hexasllab. La rima s consonant i d'art major:
ABBACDDDC.

BARTOMEU ROSSELL-PRCEL (1913-1938)

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL

Public dos llibres: Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934).

Poc desprs de la seva mort es va publicar Imitaci del foc (1938).

Imitaci del foc est dividit en tres parts: Fira encesa, Rosa
secreta i Arbre de flames. El poema A Mallorca, durant la Guerra
Civil, situat en la segona part, el va escriure el mes de setembre de
1937 i expressa tot l'enyorament que el jove poeta sent lluny de la
seva terra i separat dels seus pares que no tornaria a veure.

L'illa va ser ocupada tan bon punt va comenar la guerra civil i

Rossell va passar tot el perode bllic a Barcelona, que era zona
republicana.

Versos lliures, amb una deliberada irregularitat.

POESIA CATALANA DE POSTGUERRA

Els intellectuals catalans es van trobar davant una situaci lmit que
els oferia tres possibilitats:

claudicar davant el nou ordre i renunciar a la llengua;

el silenci i la clandestinitat;
exiliar-se.

L'oposici al rgim va unir una cultura, i fins i tot una resistncia

cvica, al voltant de la conservaci de la llengua. Escriure en catal ja
significava opinar i, per tant, ja era una mostra d'oposici a la
dictadura.

Els anys que van del 1939 al 1953 evolucionen en 4 etapes: l'exili, el
silenci o exili interior, la clandestinitat i la represa.

L'EXILI

Els escriptors de l'exili, la majoria installats a Argentina, Xile i Mxic,

estaven sotmesos a les restriccions i a una reduda capacitat
d'actuaci literria, sense biblioteca, sense tribunes normals

d'expressi, amb un pblic hipottic, exclusivament de refugiats

(Albert Manent).

A Llatinoamrica s'havien desplaat les iniciatives que havien estat

prou importants, com ara la Fundaci Ramon Llull, instituda per Llus
Companys, que va ser desmantellada el 1942 per la invasi alemanya
de Frana, els Jocs Florals de la Llengua Catalana, que es van celebrar
exclusivament a Llatinoamrica durant l'etapa 1941-1945; la
publicaci de revistes com Catalunya, Ressorgiment o Germanor, que
van estimular-ne l'aparici de noves com Quaderns de
l'Exili (1943), Lletres (1944-1948), La Nostra Revista (1946).

Alguns exiliats van tornar aviat, passats els moments ms durs o

fugint de la invasi alemanya de Frana, com ara Carles Riba.

D'altres van trigar una mica ms, esperanats en els resultats de la

victria dels aliats, com ara Pere Quart, i d'altres es van quedar a
l'exili fins a la seva mort, o b van tornar per decisi personal, quan el
rgim va mostrar-se una mica menys intransigent.

De tots els llibres escrits i publicat a l'exili, les Elegies de

Bierville (1942) de Carles Riba ha esdevingut fonamental; d'altres,
com Sal de tardorde Pere Quart, sn un testimoni directe de l'estat
d'nim d'un home expatriat.

Agust Bartra, desprs dels primers poemes escrits en els camps de

concentraci de Frana, expressa a travs dels mites tot l'enyor, el
record i l'esperana que universalitzen el seu drama particular
d'exiliat.

Clementina Arderiu t uns pocs poemes d'exili que sn un crit a la

reconciliaci i al perd.

Josep Carner recollia els poemes d'exili en l'apartat de la seva obra

completa que du per ttol Llunyania (1942), publicat a Santiago de
Xile.

L'EXILI INTERIOR

La literatura clandestina, en un principi, noms trobava acolliment en

cases particulars.

Poc a poc van anar eixamplant la seva rea d'incidncia amb uns
intents ms o menys institucionalitzats com ara Amics de la
Poesia (1942),Catalunya (1942), L'ocell de paper (1943), iniciatives
que obeen a uns objectius bsics:

salvar la llengua;
recuperar el lloc de prestigi social i cultural que havia perdut amb la
victria de Franco;

 salvar les institucions de cultura ms rellevants;

refer el sistema de relacions humanes i establir contacte amb les noves
generacions.

Cap a 1942 es reconstitu clandestinament l'Institut d'Estudis

Catalans i es reprengueren els Estudis Universitaris Catalans en cases
particulars.

RESTABLIR EL CONTACTE AMB EL PBLIC

La represa de la publicaci de poesia es va fer possible amb dues

iniciatives que van permetre passar de la semiclandestinitat a la
relativa normalitat dels anys 60: les editorials i els premis literaris.

Els premis literaris van ser una plataforma de llanament de nous

autors i un incentiu per a la creaci literria.

El 1953 Espriu publicava Obra lrica, on recollia els tres llibres de

poesia que havia escrit fins aquell moment, i J.V. Foix treia On he
deixat les claus...

La poesia comenava a sortir de les catacombes.

DESPRS DE CARLES RIBA

Des del seu retorn de l'exili el 1943 i fins la seva mort el 1959, Carles
Riba va representar la figura de l'intellectual, professor i poeta, que
va assumir la condici de dirigent cultural de la postguerra.

El 1952 dialoga amb els intellectuals castellans en el Congrs de

Segovia on parla de Joan Maragall i d'Unamuno i, en certa mesura, el
resultat comporta un mnim reconeixement de la situaci catalana per
part dels escriptors castellans.

La seva va ser una mostra eminent de poesia simbolista, esttica que

al llarg de dues dcades va dominar el panorama de la poesia
catalana de postguerra.

La perduraci del que aqu s'ha anomenat postsimbolisme venia

motivada per la voluntat d'establir una continutat amb la tradici
literria dels anys 30 tot oblidant els anys de la guerra.

Entre els poetes joves que van seguir l'exemple de Riba, la crtica
assenyala Mrius Torres, Joan Vinyoli i Rossell-Prcel.

Desprs de la mort de Riba, alguns poetes van iniciar un canvi

considerable que va confluir en l'anomenada poesia social.

El tema va ser objecte de debat a la recent estrenada revista Serra

d'Or (1962), la qual esdevindr el focus cultural ms important de la
dcada dels 60.

UN CANVI D'HORITZ LITERARI

La publicaci de l'antologia Poesia catalana del segle XX (1963) a

crrec de Joaquim Molas i Josep M. Castellet, va marcar la fi del
perode de la poesia pura que va ser substituda per l'anomenat
realisme histric, el qual proposava una poesia que centrava el seu
discrus en l'mbit social i de reivindicaci poltica, en explcita
oposici al rgim franquista.

L'art potic havia de respondre a l'entorn sociopoltic.

LA NOVA CAN

A partir de 1961, els Setze Jutges van aplegar un grup d'amics molt
influts per la can francesa, que van reivindicar la can com a eina
d'identitat nacional.

Francesc Pi de la Serra, Guillermina Motta, Joan Manuel Serrat, Maria

del Mar Bonet i Rafael Subirachs.

Un jove cantant valenci, Raimon, va representar el crit de

l'esperana amb els seus concerts multitudinaris al pas, a Madrid i a
l'estranger.

Ms tard, Llus Llach.

El 1975, Francesc Bellmunt i ngel Casas van filmar un documental

titulat La nova can, amb entrevistes a personatges de la cultura del
moment com ara l'escriptor Vzquez-Montalbn, l'humorista Perich, el
crtic Joan de Sagarra, Salvador Espriu, el pintor Joan Mir, Jordi Pujol,
etc. s un document histric sobre el naixement de la cultura popular
catalana i la relaci amb la poesia.

CARLES RIBA (1893-1959)

SNION! T'EVOCAR DE LLUNY AMB UN CRIT D'ALEGRIA

Forma part de les Elegies de Bierville, publicat a Barcelona el 1943 en

un tiratge molt redut a causa de la dictadura franquista.

Amb aquest llibre Carles Riba aconsegueix de representar

l'experincia personal i collectiva dels que es van haver d'exiliar per
sempre o dels que (com ell) van tornar i van viure un exili interior.

Snion! T'evocar de lluny amb un crit d'alegria s la segona

elegia, la destinada a representar la importncia de la tradici grega
(literria i cultural) en un moment histric, el 1939, que podia
esdevenir el final de la llengua i de la cultura catalanes. El record del
temple de Snion, a Delfos, reconforta el poeta alegria, confiana
transmesa a travs del to greu.

En la primera part es descriu el temple a partir del record real, en la

segona, iniciada amb l'apellatiu Tu vetlles, es capgira la posici
dels interlocutors: ara s el temple, personificat, qui s'adrea al poeta
(mariner, embriac del teu nom i exiliat) per donar-li la seva fora, per
salvar-lo.

Adaptaci del ritme quantitatiu de l'antiga elegia grega al sistema

sillbic i accentual del catal. La rima s lliure.

MRIUS TORRES (1910-1942)

LA CIUTAT LLUNYANA

Des de 1935 i fins a la mort, Mrius Torres va estar ingressat a un

sanatori, on va morir de tuberculosi. Allat i solitari, viur una amistat
amorosa amb una dona, a qui anomena Mahalta, i a qui dedicar una
srie de canons.

La seva obra, escrita entre 1936 i 1942, va ser publicada

pstumament a Mxic el 1947.

Arrels simbolistes franceses en la seva poesia.

La ciutat llunyana expressa el dolor per la destrucci del somni

projectat: bastir una ciutat ideal, la polis que els noucentistes havien
teoritzat, la Catalunya Ciutat. Un exemple de civisme i refinament
cultural en un mbit de llibertat.

En aquest poema la influncia que s'hi detecta es d'un classicisme

italianitzat, molt del gust noucentista.

Motiu dels pelegrins smbol d'una humanitat condemnada a l'exili en

el poema de Dante.

La ciutat s'enfonsa perqu ha perdut la seva redemptora, la ciutat

dels ideals, el model platnic d'arrel noucentista que, a pesar de tot,
resta amb expectatives de futur en el mn de les idees, s a dir, el
que Torres anomena la ciutat llunyana.

Sonet de versos alexandrins (6+6). Quartets de rimes encadenades i

creuades en els tercets.

AGUST BARTRA (1908-1982)

ODA A CATALUNYA DES DELS TRPICS

A l'autor li han interessat els escriptors nord-americans i ha seguit el

cam dels grans romntics alemanys. Una via que ajuda a comprendre
la seva creena en la missi redemptora de la poesia i el seu Cant
corporal com a resposta al fams Cant espiritual del gran poeta
modernista Joan Maragall.

Bartra s'oposava al nihilisme i va defensar una actitud moral

fonamentada en el culte a la vida, fet que l'apropa a Maragall.

La seva obra s'ha desenvolupat a l'entorn de dos grans nuclis: el

primer, l'home, vist en totes les situacions que reclamen voluntat,
fora, desig de superaci i salvaci, individual i collectiva, que es
vincula amb els subtemes de l'amistat i l'amor, l'antibellicisme,
l'esperana, la ptria i el poble. El segon nucli, la mitologia, que
abaste cultures que ell ha estudiat com a humanista: la grega, la
bblica, la catalana, l'americana moderna i la prpia que ell mateix ha
creat.

Barcelona s ocupada el 26 de gener de 1939 per les tropes

franquistes sota el comandament del general Yage. El dia 8 de
febrer, Bartra, que havia lluitat al front, passava a Frana des d'on
iniciava un periple per diversos camps de refugiats. Finalment va ser
rescatat pels Comits d'Ajut i resid al castell de Roissy-en-Brie amb
altres escriptors i intellectuals catalans, entre els quals hi havia Joan
Oliver i Merc Rodoreda, i on conexi qui seria la seva dona, Anna
Muri. El 31 de gener de 1940, la parella salp del port de Bordeus i
rod per diversos pasos fins que s'install a Mxic.

Versos lliures.

J.V. FOIX (1894-1987)

SOL, I DE DOL, I AMB VETUSTA GONELLA

Foix hi reflexiona sobre la soledat de l'home modern en un mn

dominat per la tecnologia, una solitud que es manifesta en una crisi
collectiva.

El sonet itali s'agermana amb el decasllab catal clssic en una

perfecta fusi del classicisme i avantguarda.

Sonet de versos decasllabs clssics catalans (4+6), el peu utilitzat

per Ausis March. Quartets de rimes encadenades i creuades en els
tercets.

S QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

Pertany al llibre On he deixat les claus... (1953). En ser un recull

miscellani, els poemes adopten tota mena de formes mtriques.

Les imatges d'aquest poema produeixen un efecte plstic per la seva

capacitat d'evocaci de colors i formes.

Per la seva locuci, sembla un conjur de bruixes per assolir un desig

amagat del jo potic: matar el monstre amb una agulla de cosir sacs.

Per la data de l'escriptura, a finals de la guerra civil (Catalunya ja

ocupada), sembla que el monstre que no dic es podria referir als qui
han ocupat la terra, planto la meva bandera s un clar signe poltic.
Somni d'una esperana de llibertat que no morir interpretaci pel
clau del catalanisme radical de Foix.

Can a la manera tradicional, composta per tres dcimes amb una

tornada que repeteix els dos versos inicials d'estrofa. El vers
heptasllab emprat s el natural de la can popular catalana. Les
estrofes de 10 versos segueixen una seqncia de rimes
cadenocreuades: abababbaab.

JOSEP CARNER (1884-1970)

BLGICA

Blgica s un poema que acompanya Josep Carner al llarg de la

seva vida.

El 1904, quan Carner tenia 20 anys, en va publicar una primera

versi. Llavors no podia imaginar que acabaria vivint i morint en
aquell pas.

Des de 1946 viu a Brusselles. Hi escriu la seva obra de maduresa, el

recull Llunyania (1952), lligat a l'experincia de l'exili, on publica
Blgica.

El 1957 reordena la seva obra i Blgica s'incorpora a Absncia, en

qu el poeta mostra el sentiment d'enyor de Catalunya, de la seva
terra i de la seva gent estimada.

En una mena de soliloqui, el poeta hi reflexiona sobre el pas que

l'acull els darrers anys de la seva vida, amb un punt de distanciament
s del verb en condicional.

El dolor, la melangia, la soledat de l'home cansat que, al final de la

seva vida, es mostra fidel a la seva terra i la seva llengua.

Apunta l'ideal de pas europeu, modern i civilitzat, i culte, que s en

primer terme Blgica, per que esdev la transposici de la ciutat
ideal imaginada i projectada durant el primer ter del segle XX per a
Barcelona i Catalunya, un somni que la guerra civil havia destrut.

Combina majoritriament els versos alexandrins (6+6) i els

decasllabs, amb alguns octosllabs, i el vers 40, de 4 sllabes.

SALVADOR ESPRIU (1913-1985)

ASSAIG DE CNTIC EN EL TEMPLE /
CAN DEL MAT ENCALMAT

Els dos poemes formen part d'El caminant i el mur (1954).

En el poema Assaig de cntic en el temple assistima la contradicci

interna del subjecte lric davant la situaci del seu pas sotms a
l'esclavitud que suposa la dictadura.

Es tracta del tema de l'exili interior.

El segon poema toca un dels aspectes ms importants de la poesia

espriuana: el culte als morts, que enllaa directament amb el misteri
de la mort i l'origen de la vida, per projectar-se cap al misteri de la
divinitat.

L'inters d'Espriu s el de la salvaci. Si el poeta se salva per la seva

obra, amb ell se salva tamb la seva llengua, que representa el
concepte de pas, de naci. I abm la memria del poeta se salva la
memria dels seus morts referncies als seus pares, germans i amics,
aix com al mn de Sinera (Arenys).

Va escriure El caminant i el mur entre 1951 i 1953. En una Europa

occidental en qu havia guanyat la democrcia, la situaci d'Espanya
seguia essent la mateixa de l'any 39. Aquest era un pas oblidat,
recls en la seva misria cultural i econmica.

A Assaig de cntic en el temple, es queixa amargament de la

seva vella terra que qualifica de covarda i salvatge perqu est molt
lluny de l'ideal de civilitzaci que els joves de la generaci del 36, els
de la Repblica, havien somniat.

El poema s escrit en versos lliures.

El segon poema, Can del mat encalmat, forma part de les dotze
Canons de la roda del temps, segona part del llibre.

Acceptaci de tot el que li ha tocat de viure.

s una can de versos hextasllabs, excepte el 6 que s un trisllab.

Els versos es distribueixen en estrofes de 6/6/8/6.

PERE QUART (1899-1986)

CORRANDES D'EXILI /
VACANCES PAGADES

Autor teatral, periodista, traductor, Joan Oliver utilitzava el pseudnim

de Pere Quart per a la poesia.

Irnic, escptic i pessimista; inconformista i radical defensor de la

justcia i de la llibertat.

Es decantava per una poesia filosfica, de l'experincia i irnica.

Tendeix al vers lliure i al to colloquial.

En els seus inicis de poeta la seva crtica est ms propera a

l'avantguarda actitud molt provocativa de carcter antiburgs.

Un cop superada la situaci moral de tristesa i melangia que es

manifesta als llibres de l'exili i del retorn (Sal de tardor (1947) i Terra
de naufragis del 1955) hi domina un to elegac.

No abandona mai el seu inters pel moment des d'una perspectiva

individual i civil.

Corrandes d'exili, incloses dins de Sal de tardor.

La corranda s una can popular curta, generalment composta per 4

versos heptasllabs amb rima creuada.

- Amb Vacances pagades (1960) la seva poesia experimenta un canvi

tornar a fer s del seu racionalisme escptic i de l'humor irnic.
- L'escriptura del poema, en versos lliures, ha estat molt estudiada.
S'articula en una srie de reiteracions a l'entorn del concepte d'anar-se'n i
tornar i en uns elements puntuals de caire religis: amn, amn, Job
d'escaleta, cel, tenebra encesa, Du.
ROSA LEVERONI (1910-1985)

L'extens llibre Presncia i record (1952) recull l'obra potica de Rosa

Leveroni des del final de la guerra vicil.

Leveroni forma part de la generaci de la Repblica que s'havia donat

a conixer en els anys 30.

Va haver de viure l'exili interior.

La poesia de Leveroni s'inscriu en el simbolisme europeu.

Elegies de la represa la poeta expressa el seu delit amors, ms enll

de la ra i del temps.

JOAN VINYOLI (1914-1984)

LES BOIES

Dos vessants a la poesia de Vinyoli:

o

En primer lloc aquesta boira del paisatge, que sempre

impedeix al poeta d'anar ms enll i que s el secret de tots els
romanticismes. La poesia es fa nostlgica, tot s desig i somni.
Aleshores ve la necessitat de refugiar-se en el rac del mn
que li pertoca.

s el segon moment, Les boies el salvaran del perill del

naufragi, perqu el somni s'ha convertit en angoixa aterridora.
Si a l'impuls del somni pertany un paisatge illuminat, a l'horror
que segueix al somni li correspon un paisatge de suburbi,
passadissos, i una pacincia infinita per suportar-ho tot.

Les boies s un dels 25 poemes de Cercles (1979).

La creaci potica com un viatge en mar perillosa a la recerca d'un

port que no s altre que el retorn a un mateix. L'autoconeixement que
noms es pot assolit mitjanant la poesia.

Deliberada irregularitat mtrica que juga sobre la base d'alexandrins i

decasllabs que sovint es parteixen per dibuixar amb els blancs el
moviment sinus de la serp del vent.

GABRIEL FERRATER (1922-1972)

FLORAL / CAMBRA DE LA TARDOR

La poesia de Gabriel Ferrater, escrita i publicada en la dcada dels 60

voluntat de canvi esttic.

Feia una poesia basada en l'experincia de les relacions humanes,

sobretot amb les dones i la difcil complexitat entre amor i desig, mai
no resolta.

Da nuces pueris (1960) - Menja't una cama (1962).

Reflexi sobre la vida, malenconia del pas del temps es pot observar
en tots dos poemes.

Floral pertany a Da nuces pueris i Cambra de la tardor a Menja't

una cama.

Estil colloquial, naturalitat discursiva, precisi de saber trobar la

paraula exacta, que resulta austera i realista tot i la subtilesa dels
correlats que estableix entre home i natura.

Floral consta de 14 versos blancs en una combinatria de

dodecasllabs i decasllabs.

A Cambra de la tardor els versos sn decasllabs blancs, excepte el

primer que s un dodecasllab i el penltim que s un hexasllab. La
resta de versos sn tots decasllabs.

JOAN BROSSA (1919-1998)

POEMA

El seu inters pel mn de la imatge l'ha dut a ser un dels principals

introductors de la poesia visual a la literatura catalana.

Vinculat sempre a l'avantguarda, va ser un dels fundadors de la

revista Dau al set el 1948.

A partir de 1950 poesia quotidiana o antipoesia en una voluntat de

reflectir la realitat del carrer de la manera ms directa possible.

En els anys 60 la poesia visual centrar en seu inters, la paraula ja

no s suficient. El materia que utilitza s molt variat: sobretot lletres
solitries que esdevenen les protagonistes dels seus poemes visuals.

Pot expressar en un llenguatge internacional les seves crtiques a la

societat i dir tot el que pensa, demostrant que la poesia s la millor
arma que existeix, com ho demostra Poema, el cos del qual s una
pistola.

ECO

Eco procedeix del llibre Rua de llibres (1980). Temes: la relaci

entre les paraules i les coses.

D'una estructura molt simple, s un dileg.

Potser en aquesta allusi, s'hi podria veure un ress del mite de

Narcs: Mira't a fons, tot i que el resultat no s la mort sin un consell
per a la supervivncia.

La filosofia vital de Brossa s d'un simplicitat quasi oriental: l'home s

una petita pea en l'engranatge del cosmos.

Sonet de versos decasllabs clssics, rimes encadenades als quartets

i al primer tercet.

El poema acaba amb un epifonema als dos ltims versos.

VICENT ANDRS ESTELLS (1924-1993)

ELS AMANTS

Els temes de l'obra del poeta valenci ms important des d'Ausis

March tenen l'elementalitat de la vida de cada dia, la fam, el sexe, la
mort, per tamb sn un testimoni de la realitat dels anys ms durs
de la Valncia del franquisme.

Passi concreta pel mn dels sentits.

Molts poemes de Vicent Andrs Estells contemplen aspectes poltics

i cvics. De l'observaci apassionada dels elements ms vulgars del
mn quotidi passa al dileg literari amb els seus mestres i els poetes
catalans del segle XX.

Amb paraules colloquials, ha catalogat la realitat valenciana.

L'exaltaci de les relacions ertiques com a motivaci bsica de la

vida s l'nica manera justificada d'enfrontar-se a la mort.

Llibre de meravelles (1971).

Versos alexandrins blancs.

MIQUEL MART I POL (1929-2003)

L'ELIONOR

A partir de 1957, resolta la crisi religiosa fruit d'una educaci

convencional prpia de la postguerra, Miquel Mart i Pol surt de
l'isolament en qu ha viscut i escriu els seus primers poemes, i s'obre
a la realitat del seu entorn: el poble on viu i la fbrica on treballa.

Realisme histric.

El comproms amb el poble i la classe treballadora, a la qual pertany,

esdev un dels objectius principals de la seva poesia.

En el poema L'Elionor, de La fbrica, ens fa veure el treball constant

i humil que es va transmetent amb les generacions; el silenci adolorit
d'una dona, smbol de totes les dones, sense rebellia perqu tot ja
est estipulat pel costum i la tradici.

Versos lliures, amb una constant d'hexasllabs, octosllabs i

decasllabs, amb algun puntual alexandr i eneasllab.

LA GENERACI NASCUDA DESPRS DE LA GUERRA

A partir de 1970, una nova allau de poetes comena a interessar-se

per la poesia en si mateixa, no subjecte a all que es denuncia.

Element com en els escriptors que van comenar a escriure a finals

dels 60 rebuig de l'esttica realista.

Sn escriptors urbans cosmopolitisme component temtic i moral

important volen ser ciutadans del mn a ms de catalans.

Influncies autors de l'avantguarda com ara J.V. Foix, Joan Brossa o

Salvat-Papasseit; tamb els aspectes tcnics i formals de la poesia
classicitzant; i es desvetlla un nou inters per Carner i per Joan
Vinyoli.

Gabriel Ferrater es converteix en un referent del poeta que ha parlat

de la vida moral quotidiana de l'home corrent, sobretot esdev mite
desprs del seu sucidi el 1972.

Dels poetes que han escrit desprs dels 70, destaquen Pere
Gimferrer, Narcs Comadira, Miquel de Palol, Xavier Bru de Sala, i en
particular Maria Merc Maral.

MARIA MERC MARAL (1952-1998)

BRIDA

Brida forma part del llibre Bruixa de dol (1979).

Dos aspectes aglutinen la potica d'aquesta etapa: l'experimentaci

potica sota la influncia de Foix i el mestratge de Brossa, i el
feminisme.
o

Seguia la concepci de la poesia avantguardista, per tamb

popular; el mn dels somnis, per tamb les canons
folklriques de la tradici oral.

La dona en la cultura i la literatura, potica de revolta i

afirmaci de l'sser femen, valoraci de la maternitat.

Brida s una exaltaci al cant, un crit de llibertat que s'ala contra

les pautes socials, per tamb literries.

Fa bandera de la seva llibertat, del seu viure al marge de la llei, sense

casa ni aixopluc.

Darrera la fora clara de les imatges, hi ressonen versos de Joan

Salvat-Papasseit i de Federico Garca Lorca.

Aquest poema t com a base les corrandes o canons de bandoler.

La rima s assonant seguint l'esquema: -a-a... i amb tornada.