poesia-cat.

qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 1

ANTOLOGIA DE
POESIA CATALANA

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 8

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA

Guillem de Bergued

[1]
Cansoneta leu e plana

I
Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana,
5 qes dengan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
dengan etz farsitz e ples.
II
Marques, ben aion las peiras
a Melgur depres Someiras,
10 on perdetz de las denz tres;
noi ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques,
dengan etz farsitz e ples.

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 9

EDAT MITJANA I RENAIXEMENT

[1]
Canoneta lleu i plana
(versi actual en prosa de Joan Oriol i Giralt)

I
Una canoneta fcil i senzilla, lleugereta, sense pretensions, far sobre Mon Marqus,1 el trador de
Mataplana, que s farcit i ple dengany. Ah, Marqus,
Marqus, Marqus, sou farcit i ple dengany.

II
Marqus, benedes siguin les pedres de Melgur,
prop de Someires,2 on vau perdre tres dents; per
tant se val, perqu les primeres hi sn i no shi veu
res. Ah, Marqus, Marqus, Marqus, sou farcit i ple
dengany.

1. Mon Marqus: terme amb qu Guillem de Bergued es refereix a Pon de

Mataplana en tots els poemes que li va dedicar. El mot marqus no indica un ttol
nobiliari, sin que es refereix a qui governa un territori fronterer (o marca).
2. Melgur i Someires (Mauguio i Sommires, en francs) sn municipis a prop de
Montpeller i Nimes, respectivament. Se sap que Pon de Mataplana va visitar aquestes terres entre el 1172 i el 1173 acompanyant una expedici del rei Alfons I.

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 10

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA

15

20

25

30

35

10

III
Del bratz nous pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qel nervi vos estendes.
A, Marques, Marques, Marques,
dengan etz farsitz e ples.
IV
Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
gardar se deu totas ves
qon qez an: an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques,
dengan etz farsitz e ples.
V
Marques, ben es fols quis vana
cab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques,
dengan etz farsitz e ples.

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 11

EDAT MITJANA I RENAIXEMENT

III
Pel vostre bra no us dono ni el valor duna figa, que
sembla cabir3 de biga i el porteu arronsat; caldrien
fregues dortiga que us estiressin el nervi. Ah, Marqus, Marqus, Marqus, sou farcit i ple dengany.

IV
Marqus, qui es refia de vs, no t amor ni companyia; ha destar alerta sempre, vagi on vagi: que vagi
amb vs a ple dia, per que no hi vagi pas de nit.
Ah, Marqus, Marqus, Marqus, sou farcit i ple
dengany.

V
Marqus, s ben boig qui es vana de fer migdiada
amb vs sense calons de cordov;4 i mai fill de
cristiana no va introduir pitjor costum. Ah, Marqus,
Marqus, Marqus, sou farcit i ple dengany.

3. cabir: biga petita o mitjana que forma el pendent de la teulada i suporta els llis-

tons.
4. calons de cordov: calons de pell de cabra adobada, cuir originari de Crdova.

11

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 12

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA

Guillem de Bergued (1130? 1196) va ser un noble bellics del

segle xii autor de diverses composicions trobadoresques. Aquest
poema s un sirvents dedicat a Pon de Mataplana que en el poema anomena Mon Marqus, a qui acusa de trador i malfactor, a ms de ridiculitzar-lo pel seu fsic i la condici dhomosexual.

Activitats
1. El poema s un sirvents, gnere potic que en la lrica dels trobadors tenia com a finalitat la crtica, latac personal i la stira. Fes una
llista dels defectes que Guillem de Bergued atribueix a Pon de
Mataplana.
2. El poema sestructura en cinc estrofes, que en la lrica medieval
rebien el nom de cobles. Fixat en els versos repetits. Quin nom
reben aquests versos que es repeteixen al final de les diferents estrofes duna composici?
3. Analitza la mesura dels versos. Sn tots iguals? Com sanomenen els
versos que, en una composici, tenen la mateixa mesura? I els que
tenen mesures diferents? I la rima del poema, com s?
4. Busca a internet el Plany que Guillem de Bergued va dedicar a
Pon de Mataplana amb motiu de la seva mort. Comparal amb la
Cansoneta leu e plana i fes un comentari breu sobre la sinceritat
en la poesia trobadoresca.
5. Aquesta composici, com les altres de la lrica trobadoresca, es cantava amb una msica que avui sha perdut. Escolta alguna versi del

12

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 13

EDAT MITJANA I RENAIXEMENT

poema musicada modernament (Maria del Mar Bonet, Francesc

Ribera Titot). Mentre lescoltes, mira dentendrel. En acabat, reflexiona sobre si la msica s adequada al text.
6. Busca informaci sobre Guillem de Bergued. Quins conflictes va
tenir al llarg de la seva vida? La imatge del personatge sadiu amb la
que tens dun noble medieval?
7. A banda del sirvents, quins eren els altres gneres potics importants de la poesia trobadoresca? En qu es diferenciaven?
8. El termes leu i plana del primer vers fan referncia al trobar leu
(o pla), un estil potic de la lrica dels trobadors que consistia a compondre poemes senzills i fcils dentendre. Busca informaci sobre
els diferents estils potics dels trobadors.

Consultes
http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/berguedavida.htm
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors

13

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 14

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA

Cerver de Girona
[2]
Nol prenatz lo fals marit

Ay s viadeyra
Nol prenatz lo fals marit,
Jana delgada!
Nol prenatz lo fals jurat,
que pec s, mal enseynat,
5 Jana delgada!

Nol prenatz lo mal marit,

que pec s, ez adormit,
Jana delgada!
Que pec s, mal enseynat:
10 no sia per vs amat,
Jana delgada!
Que pec s, ez adormit,
no jaga ab vs el lit,
Jana delgada!

14

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 15

EDAT MITJANA I RENAIXEMENT

[2]
No el prengueu el fals marit
(versi actual en prosa de J. O. G.)

Aix s una viadera1

No el prengueu el fals marit, Jana delicada!2

No el prengueu, el qui jura en fals, que s un neci3

mal educat, Jana delicada!

No el prengueu el mal marit, que s neci i ensopit,

Jana delicada!

Que s neci i mal educat: no sigui per vs amat,

Jana delicada!

Que s neci i ensopit, no jegui amb vs al llit,

Jana delicada!

1. viadera: el terme viadera significa can de cam i es cantava per alleugerir la fati-

ga dels viatges. El mot deriva de via (cam).

2. Jana delicada: el nom pot correspondre al pseudnim o senyal que amaga el nom

femen a qui Cerver de Girona adrea la can.

3. neci: estpid, poc espavilat.

15

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 16

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA

15

No sia per vs amat:

mels val cel cavetz privat,
Jana delgada!

No jaga ab vs el lit;
mels vos i valr lamich,
20 Jana delgada!

16

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 17

EDAT MITJANA I RENAIXEMENT

No sigui per vs amat; val ms laltre que teniu

amagat,4 Jana delicada!

No jegui amb vs al llit; ms us hi valdr

lamic,5Jana delicada!

4. amagat: terme relacionat amb lamor corts, en qu la relaci amorosa entre la

dama i el trobador era secreta i adltera, s a dir, fora del matrimoni.
5. amic: terme usual de la lrica trobadesca per referir-se a lenamorat, a lamant.

17

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 18

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA

Cerver de Girona (1259? 1290?) s lltim gran trobador de la

lrica medieval catalana, un poeta virtus i certament original del
qual es conserven ms dun centenar de composicions. En realitat es deia Guillem de Cervera, per va adoptar el pseudnim
joglaresc de Cerver de Girona desprs que el rei Jaume I li va concedir terres a Girona. En aquest poema tracta el tema de la malcasada en forma de viadera (o can de cam), seguint una estructura parallelstica a la manera de les cantigas de amigo de la lrica
galaicoportuguesa.

Activitats
1. Llegeix el poema diverses vegades. Fixat en lestructura. Quines
parts hi distingeixes?
2. El tema de lamor secret i adlter pertany a lamor corts, per a la
viadera de Cerver de Girona no es desenvolupa en un context aristocrtic, sin popular. La intenci s aconsellar una dona, perqu
rebutgi el marit que li han imposat i es quedi amb lamic. Quins sn
els defectes o vicis del fals marit, segons el poema?
3. Quina mesura tenen els versos? Com s la rima?
4. Tot i que els manuscrits mostren clarament que el penltim vers
acaba amb el mot amic, el filleg Joan Coromines defensava que, per
raons de rima, el mot havia de ser amit, terme litrgic que designa el
llen blanc que el sacerdot es posa sobre les espatlles per celebrar la
missa. Quin dels dos termes (amic / amit) consideres ms suggerent
en el context del poema? Argumenta-ho.

18

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 19

EDAT MITJANA I RENAIXEMENT

5. El poema presenta una estructura parallelstica a la manera de les

cantigas de amigo. Busca informaci sobre aquest gnere i assenyalan les semblances i les diferncies amb la viadera de Cerver de
Girona.
6. Escolta la versi musical que en va fer Celdoni Fonoll i comenta si et
sembla adequada (www.musicadepoetes.cat).

Consultes
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors

19