Ortografia catalana conceptes bsics L'Alfabet

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z a be (alta) ce de e efa ge hac i (llatina) jota ca ela ema ena o pe cu erra essa te u ve (baixa) ve doble ics i grega zeta

Correspondncia entre grafia i so - Vocals

Exemple pa dem dona home tren telfon me u m s Posici sllaba tnica sllaba tnica sllaba tona sllaba tona sllaba tnica sllaba tnica sllaba tnica sllaba tnica So [a] [a] vocal neutra vocal neutra e oberta e oberta e tancada e tancada

mi l noia no u arrs do s cami penso ungla cauen

entre vocals sllaba tnica sllaba tnica sllaba tnica sllaba tnica sllaba tona entre vocals

[i] [j] o oberta o oberta o tancada o tancada [u] [u] [w]

La vocal neutra s un so (fonema) que es representa [] en l'AFI ('alfabet fontic

internacional). En catal aquest so s'ha de escriure a o e, i aix origina dubtes ortogtrafics: en quin cas s'ha de escriure a i en quin s'ha de escriure e? Enmig paraula: s'escriu a derivat de: s'escriu e derivat de: blancor blanc fredor fred fageda faig rentar renta francs Frana sentir sent Pauet Pau peuet peu Final paraula: noms i adjectius acabats en [] verbs: (les terminacions) EXCEPTIONS: e els mots masculins generalment s'escriuen amb -e: moble, negre.. acabades en [] seguida d'un altre so s'escriuen amb -e: cantes, canten... a els mots feminins generalment s'escriuen amb -a: faldilla, ampla.. acabades en [] s'escriuen amb -a: canta, cantava...

les formes verbals corre, vine obre i omple i els infinitius acabats en -re: perdre, seure, treure...

Els verbs jeure o jaure, treure o traure, neixer o naixer: les formes tniques d'aquests verbs sn correctes tant amb a com amb e. les formes tones s'escriuen amb a catal amb A afaitar bans sargantana ambaixada davant Sardenya arravatar-se latrina assass maragda avaluar ramat avantatge rancor avaria sanefa catal amb E albercoc enyorar punxegut almogver esprec rfega ametista estella resplendir assemblea estendard sergent eben gelea set efeminat javelina temptejar emparar meravella treball Empord monestir verns

Empries

Les vocals o/u tones

La coincidncia de so de la o i de la u tones tamb origina dubtes que es poden resoldre si se seguieixen les regles segents: a l'ltima sllaba de la paraula. els substantius masculins que acabin en [u] normalment s-escriuen amb -o: exemples: gerro, toro suro carro excepcions: museu correu tribu els noms i adjectius que fan el plural en [us] normalment s-escriuen amb -os final: exemples: abs -> abusos gras -> grassos bosc -> boscos feli -> felios anis -> anissos excepcions: museu -> museus actiu -> actius motiu -> motius europeu -> europeus

a l'interior de la paraula. Notem que la lletra que cal escriure ve indicada per la pronunciaci d'un altre mot de la mateixa familia (raons etimolgiques). s'escriu o derivat de: s'escriu u derivat de: foscor fosc duresa dur nov nou lluny lluny pomera poma gruixut gruix boirs boire fuster fusta EXCEPCIONS: s'escriu o malgrat: collir, sortir, volgus, pogus... cull, surt, vulgui, pugui... Exercicis: http://enxaneta.info/activitats/a-e/7, http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/01_ae.htm (a/e, o/u)

Correspondncia entre grafia i so - Consonants

Exemple barca tub final de mot Posici So [b] [p]

tomb casa llac cel acci caar lla dit fred profund foc gat psicleg boig gerro guerra aiges sang

final de mot ca, co, cu final de mot ce, ci

[] [k] [k] [s] [ks]

a, o, u final de mot

[s] [s] [d]

final de mot final de mot

[t] [] [f]

ga, go, gu final de mot dgraf final de mot ge, gi gue, gui ge, gi final de mot

[g] [k] [t ] [ ] [g] [gw] []

hora ha, ha! jugar Kafka lser collegi llapis moble noia canya dgraf dgraf

[]

[ ] [k] [l] [l] [ ] [m] [n] [ ]

pare camp quatre quilo qesti rosa cara enrere carrer anar que, qui qe, qi inici mot entre vocals desprs cons. entre vocals final de mot

[p] [] [kw] [k] [kw] [rr] [r] [rr] [rr] sovint muda inici mot desprs cons. entre vocals entre vocals [s] [s] [z] [s] [t] [] [] [b] [b] [w] inicial dgraf [ ] [ ] [ ] [ks] [gz] [j] dgraf [ ]

sol pensar cosa passar taula cent molt vida Wagner whisky xicot caixa cotxe taxi examen York canya

dotze zero jazz

[z] [z] [s]

B/V
s'escriu V davant de l (poble, blanc ...) i de r (branca, brava...) poble, blanc, branca, brava... darrere de m: embenar, tombar.. (per: tramvia, circumvalaci, triumvir..) embenar, tombar... de vegades dintre d'una mateixa familia de mots la p es transforma en b: llop -> lloba, calp -> calba s'escriu V darrere de n: envestida, minvar, canvi, conversa... en les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugaci -ava, -aves, -ava, vem, -veu, -aven de vegades dintre d'una mateixa familia de mots la u es transforma en v: blau -> blava, blavs; caliu -> escalivar...

R/rr
La grafia r pot representar dos sons: la r simple [] (cara, senyora, bra... ) la r mltiple [r] (rosa, rec, carro, serra, subratllar... ) a ms, en ocasions, escrivim la r encara que no soni (dormir, alzinar, clar... ) La R mltiple [r] La R mltiple s'escriu algunes vegades r i altres vegades rr. Per tal de saber si s'ha d'escriure r o rr hem de tenir en compte algunes normes: escrivim r -> [r] darere de consonant: enraonar, folre, conreu... a comenament de mot: rata, rec, rosa, rod... en mots compostos: artmic, antireligis, autoretrat, multiracial, eradicar, monorail, suprarenal, neorealisme, termoregulador, ultrarpid... escrivim rr -> [r] en mig de dues vocals: carro, serra, arrodonir, parrac...

La R muda (la escrivim encara que no soni) en els infinitius acabats en -ar, -er, -ir: Ex: cantar, tmer, dormir en les paraules derivades que acabenen -ar, -er, -or, -dor: -ar: bestiar, alzinar, campanar... -er: fuster, ametller, matalaser... -or: negror, maror, segador, pescador... -dor: assecador, venedor... en posici final dels mots que tenen derivats que contenen r: Ex: clar (clara), por (poruc), paper (paperera)...

s/ss c/ z
la essa sorda - fonema/s/ grafia s grafia ss grafia c i la essa sonora - fonema/z/ grafia z grafia s el digraf tz

la grafia s
S'escriu s per representar la essa sorda /s/ en els cassos segents:
a principi de mot:

salut, senyor, sol, suc... Destaquen sabata sarsuela saur sotsobar serraller serra scol sofre sentinella Sardenya sanefa safir safr Saragossa sarr simitarra sarabanda seds sucre simbomba

entre consonant i vocal

ansa, capsa, consell, excursi, estanc.... Cal tenir en compte: dansa orsar (vaixell) mons pins Crsega garsa Monts pretencis

 a fi de mot
arrs, crems, gos, verns.... Cal tenir en compte: arrs barns bus cabs Cadis calabs capats cuscs esbs fes llapis masss matals mats pans ris seds tams taps trams tros vernsxers

desprs dels prefixos:

a- asimetria, aero- aerosol, ana- anastomosi .... a- asillbic aero- aerosol alti- altisonant ambi- ambisexual ante- antesignatura anti- antisocial antropo- antroposociologia auto- autoservei bi- bisexual bio- biosntesi contra- contrasenya deca- decasllab di- dispal (per dissident) dodeca- dodecasllab entre- entresol equi- equisonncia fito- fitosanitari foto- fotosntesi geo- geosinclinal hetero- heterosexual hexa- hexasllab hidro- hidrosoluble hipo- hiposulfit homo- homosexual infra- infrasonor mono- monosllab morfo- morfosintaxi multi- multisecular octo- octosllab paleo- paleosl poli- polismia pre- preselecci psico- psicosomtic sobre- sobresalt radio- radiosensibilitat sota- sotasignat supra- suprasensible tetra- tetrasillbic tri- trisacrid ultra- ultras uni- unisex

en els mots compostos;

fotosntesi, vivisecci... fotosintesi homosexual vivisecci ecosistema

i en els que han de portar el guionet: adu-siau cama-sec gira-sol penya-segat pica-soques poca-solta

la grafia ss
entre vocals:

bassa, missi, opressi, passat.... Cal destacar els mots acabats amb els sufixos segents: -assa: bonassa, cuirassa -issa: canyissa, terrissa -ussa: gentussa, batussa -gressi, -gressor: agressi, agressor, transgressi, transgressor -missi, -missor: emissi, emissor, dimissi, transmissi, admissi -pressi, -pressor: impressi, impressor, expressi, compressor superlatius amb les terminacions: -ssim, ssima : grandssim / grandssima, jovenssim / jovenssima....

en femenins formats amb el sufix -essa:

comptessa, metgessa... abadessa consolessa infantessa advocadessa deesa jutgessa alcaldessa doctoressa mestressa baronessa duquessa metgessa comtessa hostessa ogressa per: princesa, marquesa i pagesa. poetessa sacerdotessa tigressa vampiressa

en mots formats amb prefixos acabats en -s

Transsilvnia, transsiberi, transsahari.... transsahari transsexual transsilv transsubstanciaci transsepte transsiberi transsonncia transsudar

les grafies c i
davant de a/o/u

amenaa, lli, pea... abraar adrea alar amenaa caar cala capal comenament fora llana maa noven pea pina plaa raa traa a balan cabe canoner eri lli xorio convenut forut torut venut Veneuela

 a final de paraula:
atro, auda, bra... adre antifa arbo ar atro auda avan balan balbu bra cal capa comen descal dol efica embo endre esfor esquin estru fal falla feli fero fuga ja lla llu loqua mar morda peda perspica pertina, preco pugna rapa refor redre roman saga sala sequa sola suspica tena ter tra velo vera viva vora xori

En els sufixos -ana i -ena:

assegurana, concordana, confiana assegurana, benvolena, concordana,creena, confiana, dolena, enyorana, esperana, fiana, tardana, temena...

la essa sonora - fonema/z/

la grafia z

a principi de mot
Zmbia, zero, zoo, zodiac, zona...
entre vocals

Amazones,bizant, oz amazona bizant magazn oz azalea azimut topazi Bizanci nazisme trapezi

En els compostos de esquizo-, rizo-, piezo-, -zoic, -zoide, -zou

rizomorf, mesozoic, paleozoic; esporozous, protozou; espermatozoide...
en un grup de paraules procedents del grec:

amazona, azalea, zim, azimut, azot, bizant, coriza, esquizofrnic, oz, piezmetre, topazi, trapezi.

 entre consonant i vocal:

colze galzeran onze ximpanz

la grafia s
S'escriu s entre vocals:

bellesa, cosa, revisi, usos... Cal tenir en compte: adhesi anlisi anestsia arrasar asil caucasi centsim certesa csar collisi concisi deserci desfasat desocupaci desolaci difusi dissuasiu encisador ensim entusiasme eutansia fase gasosa idiosincrsia imposici improvisaci improvisar inclusi invalidesa lasanya marquesa matisar mausoleu medusa millsim musa nasal obesitat paisatge pasos parlisi precisi presncia presumpci princesa proposici prtesi resoldre tesi usuari

el digraf tz
alguns numerals:

onze, dotze, ... ontz, dotz...

Els verbs formats amb el sufix -itzar(i els derivats -itzador, -itzaci, itzable)

aguditzar, caracteritzar, formalitzar, popularitzar.... analitzar escandalitzar mecanitzar utilitzar autoritzar formalitzar organitzar utilitzador caracteritzar hipnotitzar popularitzar utilitzable

en alguns mots com ara:

guitza, horitz, magatzem... agutzil atzar botzina horitz metzina alatz atzavara esbotzar lapisltzuli putzolana algutzir atzeitun guitza lltzer sutze assutzena atzerola hertzi magatzem terratzo

les grafies m n i ny
Davant d'una consonant, la pronunciaci no ens indica sempre si cal escriure una m o una n: S'escriu m

Davant de b, p i m s'escriu m EXEMPLE: ambici, embenar, combatre, rambla, ample, company, exemple, emmetzinar, immens, commoure, gemma... COMPTE: els mots compostos com: granment, tanmateix, benmereixent, benparlat, enmig... s'escriuen amb n. Davant de f s'escriu ads m, ads n EXEMPLE: camfora, triomf, nimfa, amfibi, amfiteatre, simfonia... COMPTE: els mots que comenen pels prefixos: con-: confort, confecci, confusi... en-: enfilar, enfornar, enfonsar... in-: infinit, infidel, inferior... S'han d'escriure amb mp encara que la p sigui muda: atemptat, temps, simptoma, temptaci, exempt, i els mots acabats en -sumpte i sumpci S'escriu m o n segons la pronncia Davant de n s'escriu ads m, ads n mn: amnistia, columna, gimnastica, himne, solemne ... nn: innat, ennegrir, connectar, perenne... S'escriu n Davant de v s'escriu ads n EXEMPLE: enviar, invasi, canviar... COMPTE: s'han de escriure amb m aquestes paraules: tramvia, duumvirat, triumvirat, circumvallaci, circumvoluci... (el prefix circum- s'escriu sempre amb m) Davant de les altres consonants s'escriu generalment n EXEMPLE: ngel, angina, anxova, benzina, branca, bronze, canvi, condici, congre, conquilla, conreu, encertar, encomanar, engynier, enjoiar, enlairar, enllaar, enlluernar, ensabonar, envestir, enxiquir, esponja, honra, indici, injusta, inquiet, interval, invitar, minvar, onze, orenga, pangrama, pensar, planxa, renda, rnxol, trencar, ungla, untar, venjar COMPTE: s'han de escriure amb m aquestes paraules: somriure, premsa, comte (titol de noblesa), empremta, impremta, tramvia, triumvirat... i tots els mots comenant amb el prefix circum-: circumferncia, circumstncia, circumvoluci... 4 La grafia ny La lletra y tot y que pertany a l'alfabet catal noms la podem trobar combinada amb la n per formar el digraf ny bunyol, banya, cabanya, juny, puny...

ll - la ela geminada
1. s'escriuen amb ll 2. s'escriuen amb l 3. s'escriuen amb ll 1 s'escriuen amb ll
Mots comenats amb:

all-: allrgia, allicient, allusi, alludir, allucinar, allot ill-: illusi, illegal, ills, illuminar coll-: collegi, colloqui, collapse, collaborar, collecci, collega, collocar gall-: galls, gallicisme mill-: millenari, millsima, millmetre sill-: sillogisme, sllaba, sillabari

Mots acabats amb:

-ella: novella, aquarella, varicella, franella, mortadella, parcella -illa: gorilla, clorofilla, tranquilla, tilla, Camilla -illar: destillar, cavillar, vacillar, oscillar -ellir: impellir, expellir, repellir

Mots del lxic com escrits amb ll

Hi ha mots, o els seus derivats, que no comencen ni acaben com hem esmentat, per que tamb s'escriuen amb ll. Els ms corrents sn els segents: apellar bllic Brusselles calligrafia circumvallaci constellaci corolla cllula ellipsi estellar excellent falla fallera hellnic idilli imbecillitat installar intelligent interpellar libllula medulla metllic

millenari millmetre miscellnia mollusc nulla parallel pellcula penicillina pollen polluci putxinelli pllid ralli rebelli rebellia satllit sollicitar sllaba tranquillitat velletat violoncellista

Noms propis escrits amb ll

All Apelles Apollinar Apollo Aquilles Bruselles Callimc Calope Camilla Caracalla Cirilla Compostella Fallopi Galla Galles Marcella Morsella Priscilla

s'escriu l
Recorda que les paraules segents no duen ll:

aleatori alegria aliatge lies loe alopcia alumini celebrar clera colesterol colnia colibacil coitis elaborar elegncia elocuci galena hidrofila mili mostela religi revelar seqela soluci...

s'escriu ll Atenci als seguents mots que s'escriuen amb ll: allioli llicncia llicenciat moxilla pallasso Peronella porcellana rellotge xandall
Compte amb aquests mots que sn pseudoderivats de mots comenant amb ll

llet

pseudoderivats pseudoderivats pseudoderivats lacti llengua lingista llum lcid

llei

legal legalitat legitm llibertat liberal

lletra

llingstica lingual literal literatura

luminfor luminescent Llull lullia lluna lunar

la lletra h
L' H s la vuitena lletra de l'alfabet catal i sisena de les consonants. Noms es conserva per tradici literria ja que sona muda. El seu nom s hac. Escrivim amb h inicial els mots segents: ham, harmonia, hereu, heroi, heura, hexgon, higiene, hissar, hivern, home, honest, hora, hort, hospital, hotel, humil, humor, hum, hbil, hrnia... el verb haver i els pronoms febles hi i ho he, has, havia... les paraules formades amb els prefixos hemi-, hetero-, hipo-, hidro-, higro-, hiper-, homohemicircle, heterodox, hipoptam, hidrologia, higrometria ... Escrivim amb h intercalada els mots segents: ahir, subhasta, subtrahend, tothom, vehicle... alguns mots cultes: adherir, anihilar, cohesi, exhalar, exhaurir, inherent, menhir, prohibir... exclamacions: ah, oh... Escrivim sense h els mots segents: benaurat, malaurat, cacauet, coet, orfe, ostatge, tru...

La g i la j
La g i la j sn dues grafies que poden representar el mateix so: raja, gel, Gemma, mgic, jove Per saber si has descriure g o j has de tenir en compte les regles segents: g davant de e, i ginesta, geniva, gel j davant de a, o, u jard, joventut, juliol

Aquesta norma tamb sha daplicar als grups consonntics tj, tg, dj: fetge, platja, adjuntar Hi ha, per, algunes excepcions. Sescriuen amb j: els grups -jecc- i -ject-:

injecci, injectar, adjectiu, objecte el verb jeure: jec, jeus noms hebreus: Jerusalem, Jess, Jeric, Jeroni,Jehov altres paraules: majestat, jersei, jeroglfic, jerarquia (i derivats)

LA LLETRA X
La lletra x pot representar un so o un grup de dos sons. [tS]: --el dgraf tx, en qualsevol posici (txec, cotxe, despatx). --la x inicial (xica), excepte alguns noms propis (Xtiva, Xixona, Xers, Xquer, Xavier). --la x postconsonntica (panxa), excepte en mots acabats en inx (esfinx). [S]: --la x darrere de la i dun diftong (peix, caixa). --com a excepci, la x inicial en alguns noms propis (Xtiva, Xixona, Xers, Xquer, Xavier). --com a excepci, en els mots guix, guixar, mix, pix, pixar, clix, haixix, bixest, Flix, etc., i en la desinncia verbal ix (servix, servixen). [ks]: --la x seguida de consonant (explicaci, text). --la x intervoclica (taxi), excepte en els mots guix, guixar, mix, pix, pixar, clix, haixix, bixest, Flix, etc., i en la desinncia verbal ix (servix, servixen). --la x darrere duna i no gradual (asfixiar, apndix, crucifix, elixir, fix, fixar, prolix sufix), excepte en els mots guix, guixar, mix, pix, pixar, clix, haixix, bixest, Flix, etc., i en la desinncia verbal ix (servix, servixen). --com a excepci, la x final en mots acabats en nx (esfinx). [gz]: --la x en paraules comenades en ex- o inex-, seguides de vocal o hac (exacte, exhibici, hexgon, inexistent). --tamb la x en paraules que en castell sescriuen amb j (execuci, executar, executiu, exemplar, exemple, exemplificar, exercici, exercir).

LES GRAFIES X, TX I IG
El fonema palatal africat sord pot ser representat amb les grafies x, tx o ig. a) A comenament de paraula s'escriu x:xafar, xec, xiquet, xocar. EXCEPCIONS: En posici inicial de mot tamb pot ser representat amb tx:

 En certs topnims i gentilicis, com ara Txad, txadi, txadocamtic, txadohamtic, txagatai, txec, txerems, txerks i txetx. En alguns cognoms estrangers transcrits, com ara Txaikovski, Txebixev i Txkhov. En uns pocs mots provinents d'altres llenges, com ara txalaparta, txapela, txetx itxistu. b) Entre vocals s'escriu sempre tx:cautx, cltxina, fatxa, pitxer. c) Darrere de consonant s'escriu x:anxova, perxa, ponx, romanx. EXCEPCIONS: En algunes paraules procedents d'altres llenges pot aparixer el dgraf tx entre consonant i vocal: txibtxa, Khruixtxov. d) A final de paraula darrere de vocal, s'escriu tx si els derivats s'escriuen amb tx, i ig si s'escriuen amb j/go tj/tg: capritx cartutx empatx escabetx Per: assaig bateig desig lleig < < < < < < < < encapritxar cartutxera empatxar escabetxar assajar, assagen batejar, bategem desitjar, desitgeu lletja, lletgesa

Exercicis: http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/index.html http://enxaneta.info/activitats/b-v/9

Diccionaris http://www.diccionari.cat/ (diccionari de lenciclopdia catalana) http://dlc.iec.cat/ (diccionari de lInstitut dEstudis Catalans) http://www.softcatala.org/traductor (traductor soft catal http://www.softcatala.org/corrector (corrector ortogrfic softcatal)