RECURSOS EDUCACIÓ LINGÜÍSTICA

UNITAT 2
EL SISTEMA CONSONÀNTIC

P T K sordes Paraules acabades en –itud

OCLUSIVES B D G sonores -etud

[Z] Z Zoo, donzella, pinzell, amazona, onze, zero

sonor S Casa, museu, marquesa, fase, oasi, rosa

ALVEOLARS [S] S Sal, sabata, pensar, pastís, cames, sol,

sord SS Massa, pissarra, carabassa, professora
C Cendra, cigró, ceba, races, encís
Ç Dolç, dolça, dolços, forçut, feliç

PALATAL [ ʃ] X Xàtiva, Xeraco, xarop, xarxa, xifra

FRICATIVA sord IX Caixa, bruixa, coix, peix, dibuix

[ʤ] G Gener, girafa, agència, enginyer

sonor J Jove, jugar, penjar, jardí, apujar
TG Metge, fetge, formatge, jutge
PALATALS TJ Platja, jutjat, desitjar, lletja
AFRICADES [ʧ]
Sord TX Cotxe, butxaca, despatx, despatxar
X Xic, marxa, panxa, xocolate
IG Maig, roig, lleig, rebuig
SISTEMA CONSONÀNTIC.

a) Les oclusives: p/b, t/d, c/g

Aquestes consonants s’anomenen oclusives perquè, durant el procés

d’articulació, primer es produeix un tancament que obstaculitza el pas de
l’aire i després hi ha una obertura que deixa eixir l’aire bruscament. El
tancament pot fer-se amb els llavis (p,b), les dents (t, d) o el vel del paladar
(g, c).

Quan es troben a final de paraula, les consonants oclusives neutralitzen el

seu so, fenomen que de vegades provoca vacil·lacions en l’escriptura (ex.
verd [vr]; sang [sa k]). Tingueu en compte la regla següent.

En síl·labes finals:

 Si la vocal anterior és tònica  P – T – C

Exemple: amiga-amic, advocada-advocat

 Si no podem aplicar la regla anterior, cal observar els derivats:

Derivats amb P – T – C  mot amb P – T – C
Derivats amb B – D – G  mot amb B – D – G

Exemple: àrab (Aràbia), sord (sorda)

EXCEPCIONS!

 Mots femenins acabats en –ETUD, -ITUD: inquietud, solitud.

 Altres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, ànec, mànec, càrrec,
espàrrec, fàstic.

 La 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs

velaritzats: aprenc, comprenc, entenc, tinc.
 Fixeu-vos també en aquests mots:
baptisme acceptar accelerar accent
succés recepta conjectura submergir
addició suggerir augmentar escriptor
repte dubte dissabte sobte
captivar capçal pneumàtic pneumònia

b) Les palatals africades: g/j, tg/tj

Abans d’escriure aquestes grafies, heu d’identificar-ne el so per tal de

saber quina d’elles el representa.
Us recordem les regles d’utilització de cadascuna d’aquestes grafies:

G / J / TG / TJ. So: germà, ginebre, metge (com l’anglés John o l’italià

giro)

G/tg J/tj

- davant E. I: germà, - davant A, O, U:

ginebra jaqueta, jonc, juliol

EXCEPCIONS
- els llatinismes i anglicismes: jeroglífic, jerarquia,
majestat, jersei, jeep (i derivats).
- els aplecs -JECT- , -JECC-: subjecte, injecció,
adjectiu.
- el verb JAURE (o jeure): jec, jéiem, jeia.
- noms d’origen hebreu: Jesús, Jeremies, Jericó,
Jerusalem.

TG TJ

 Mots acabats en -ATGE:  els mots: platja, mitja,

formatge corretja, botja, natja, lletja,
-ETGE: fetge llotja, pitjor.
  els verbs: desitjar, enutjar,
estotjar, jutjar, petjar, pitjar,
-OTGE: rellotge rebutjar, trepitjar, viatjar.
-UTGE: jutge (a l’hora de conjugar aquests verbs

es produeixen canvis ortogràfics: jo

viatge, ell viatja)

 Sempre van entre vocals.

 Tingueu en compte que els derivats alternaran TG-TJ segons la

vocal amb què es forme la síl·laba: lletja, lletges.

 Quan tingueu dubtes cal que useu el diccionari.

c) Les alveolars: s/z, ss, c, ç

Llegiu en veu alta aquestes paraules i fixeu-vos en la seua pronunciació:

supressió bàsic

Per tal de pronunciar-les correctament haureu d’aprendre a distingir entre

les anomenades ESSA SORDA (/s/) i ESSA SONORA (/z/). La primera es
pronuncia igual que la essa del castellà i la segona produeix una vibració en
eixir l’aire de la cavitat bucal. Aquest últim és un so que haureu de
practicar, ja que no existeix en les paraules castellanes. Per a emetre’l
imagineu el so que produeix un insecte quan vola: ZZZZZZ... i col·loqueu
darrere la vocal.

Practiqueu aquest nou so. Tots els sons marcats en les paraules de la llista
següent corresponen a /z/. Llegiu-les en veu alta i poseu-hi especial atenció
a pronunciar-les correctament.

abusar curiositat pesar

acidesa divisió pisos
amorosir església presentar
camisa frase promesa
caserna gasolina resum
 cervesa matisar vosaltres
cosí nosaltres visitar
desembre països xinesa

De vegades, pronunciar una /s/ o una /z/ implica canvi de significat: casa
[kaza]; caça [kasa]; rosa [rza]; rossa [rosa]; presa [preza]; pressa
[presa]; bassa [basa]; basa [baza]. Per això és important aprendre a
pronunciar-les correctament.

Si us hi fixeu comprovareu que cada so es representa ortogràficament per

unes determinades consonants:

1) ESSA SONORA /z/

Grafia S
Grafia Z

- entre vocals: espaiosa, pisos... - a principi de mot: zona, zebra...

- els derivats o compostos de: fons: - darrere de consonant: pinzell, colze...

enfonsar
dins: - Altres mots (una gran quantitat dels
endinsar quals deriven del grec): amazona,
trans: esquizofrènic, trapezi, zoològic, Bizantí,
transistor topazi, nazi...

2) ESSA SORDA /s/

S SS C Ç

- A principi de mot: - Entre vocals: - Davant e i i: - Davant a, o, u:

seguretat, segona... passadís, tassa... gratacel França,
opcional cançó,vençut
- Després dels - Femenins amb
prefixos: el sufix -essa: - Sufixos: - A fi de mot:
a (asimetria) poetessa, -ància: constància feliç, audaç...
ante ( antesala) comtessa, -ència: consciència
anti (antisèptic) abadessa... - Sufixos:
bi (bisexual) - ança: esperança
contra (contrasentit) (però princesa, - ença: renaixença
entre (entresuat) burgesa, pagesa i
mono ( monosíl·lab) marquesa)
uni (unisexual)
tri (trisòdic) - Compostos
poli (polisíl·lab) de :
-gressió: agressió
- a fi de mot: -missió: emissió
armaris, mes... -pressió:
impressió
- entre consonant i
vocal i entre vocal i - Superlatius:
consonant: - íssim:
sensual, aspecte... moltíssim
- íssima:
moltíssima

 Les grafies C i Ç

Heu de posar especial atenció en la parella C/Ç, que apareix per raons
etimològiques en algunes paraules. Per tal de dominar-les haureu de fixar-
vos molt en totes les lectures que feu.

No obstant això, és cert que la seua utilització coincideix moltes vegades

amb la resta de llengües romàniques, com el francés o el castellà. Per això
aquestes llengües poden ajudar-vos en alguns casos.

A més a més, heu de tenir en compte que les paraules d’una mateixa família
alternen dins dels membres de cada parella, mai alternen barrejades.

Per exemple: braç s’escriu amb Ç, per tant, el diminutiu bracet

s’escriu amb C (ja que la Ç no pot anar davant de E); tros s’escriu amb
S, per tant, el diminutiu trosset s’escriu amb SS (perquè va entre
vocals).
  El dígraf TZ

La grafia TZ sempre va entre vocals i la utilitzem em molts verbs acabats

en –itzar (i derivats); en els números dotze, tretze, setze; i en altres mots
com magatzem, botzina, atzar, atzavara, atzucac, metzina, atzabeja,
Assutzena.

Haureu d’anar amb compte amb algunes paraules que presenten

diferències respecte al castellà:

 S’escriuen amb S: sabata, safrà, salpar, sanefa, Saragossa, Sardenya,

sarró, sarsuela, tros, sòcol, sucre, sentinella, sèquia, simbomba, sofre,
arròs, esbós, dansa, estranyar, estranger, esprémer, esplanada,
estendre, espoliar, desembre...

EXERCICIS

1. Completeu amb p o b
dissa__te a__te o__servar
su_terrani du__te ine__te
ado__tar helicò__ter a__solut
so__tat ca__dal
 ca_girar xo_ pro_
hi_nosi àra_ esno_
su_jecte cal_ mor_
a_domen tal_ dra_
ca_ciós cam_ ciclo_
ca_tar na._ pol_

2. Completeu amb t o d
disse_ acor_ quietu_ fre_
retar_ cunya_ uni_ di_
institu_ bui_ esclaf cur_
xiule_ mora_ fora_ far_
Madri_ bole_

3. Completeu amb c o g
enemi_ demago_ poru_ pessi_
ri_ bado_ présse_ pròle_
taba_ ma_ jo_ sa_
gro_ po_ ce_ encàrre_
difton_ ri_ fran_ amar_
gre_ lla_ sociòle_
4. Completa el text amb les grafies corresponents
Aleshores vam veure la ra.....lla blava de l’hori....zó sobre l’a....làntic.
No sa.... quina és la millor o...ció.
Li agrada tractar la gen... a gui...zes.
La crisi iugoslava au...menta la fra...mentació d’O...cident d’una manera
alarmant.
És a....surda la teua o....sessió per a....stemi.
Jaume és professor a....junt de litera.....ura a la Faculta....
L’arquite...te li va a regalar dues mara....des.
A les do...ze en pun...., l’a....zavara deixarà de fer ombra.
No per més a....jecte és menys susce...tible.
Els darrers su...cessos han posat en perill la seua vida.

5. Escriu g, j, tg, tj segons calga:

salva__e, __elat, pla__a, passei_
ma__estat taron__er paisa__e le__ítim
me__essa forma__e ima__e reporta__e
mi__à via_e passe_ar

6. Completa les paraules següents amb tg, tj.

 mi__a me__e compana__e fe__e
se__e pa__e rello__e mi__ó
esto__ar empi__orar desi__os pla__es

7. Completeu amb x o ix tant el primitiu com els derivats següents.

bia__: esbia__ar, esbia__at
gru__: engru__ir, gru__ut
fe__: fe__ista, fe__isme
bo__: bo__eda, bo__ar
co__: co__ejar, co_era
gui__: engui__ar, gui__aire
dibu__: dibu__ar, dibu__os
pan__a: pan__ut, pan__arrut
cala__: cala__era, cala__et
enca__: enca__ar, enca__onat

8. Completeu amb ix o x els espais en blanc dels mots següents.

a__eta ar__iu bru__a
cala__
rau__a fa__a gron__ador pe__atera
pan__a bi__est que__al __àfec
va__ell co__ e__ugar engre__ar
gre__ __inés e__amplar esgarrin__ada

9. Completeu amb la grafia adequada els espais en blanc de les

frases següents.

L’ar__iu permetrà conéi__er millor la història de l’e__plosió.

Les bru__es te___en un estrany tapís.
Els anys bi__estos mere__en més atenció que els altres.
Els agrae__o profundament la seva ajuda per superar els efectes del
__àfec.
Per e__piar les culpes hauran de comparé__er cada mes sota aquell
__iprer.
Es prohibe__ l’entrada i l’e__ida als estrangers.

10. Completeu els buits de les frases següents amb la grafia

escaient:
Quan et va..... veure eixir del col.le...i encara no duies el ...ersei que
t’havia regalat. Són molt bons ....ermans i tots els diumen.....es es
visiten: els agrada anar a dinar ....unts.
Emili és ob....ector de consciència, igual que ....esús i ...ordi.
S’ha comprat un rellot....e que fa go.... de veure.
Han obert un passa....e entre el carrer de Sant ....eroni i la plaça
Ma....or.
Ve....es si tens cap poli....a, que demà fem el trasllat.
Estic fart de ....eremies, sempre esta plorique....ant.
....aume es va disfressar de pa....e per a la cavalcada dels Reis i la
....ent no el va reconéixer.

11. Ompli els espais buits amb tx, x, g, ig.

rebu__ pun__at pe__ina du__a or__ata
cartu__ ro__ passe__ pan__a solfe__
fi__atge car__ofa remola__a mar__a an__ova
empa__at escabe__ clò__ina __alet __iular

12. Les següents paraules porten el so [z], completa-les amb

les grafies escaients:
pin_____ell gri______os do______i co______í
espa______a cerve______a rique______a al______ina
te______ina tran______igir requi______ar
espermato_____oide

13. Les següents paraules porten el so [s], completa-les amb

les grafies escaients:
pin_____a descal_____ pòli_____a disfre_____es
mi_____a calabó_____ ambulàn____ia cabe_____a d’alls
dimi_____ió pla_____es bi_____icleta conven_____ut
poli_____íl·lab descan_____a semblan_____a vacan_____es
nego_____iar intere_____antca_____ola confian_____a

14. Col·loca s, ss, c, ç en els espais buits:

expre______ió silen______iós adre______ar
sínte______i metge______a go______os
a______ociar terra______a ______ort
pe______a efica______ ______ensura
pu______a prince______a Bizan______i

15 .Escriu les grafies corresponents en els espais buits:

ma__a balan__a comen__ar llen__ol bra__et
 adre__ar cami__a comer__ clà__ic for__ut
gri__a capa__ confe__ar par__ial fu___ible
hipòte___i don___ella enfon___at previ___ió
aran___el

16. Completeu els espais buits amb les grafies adients.

De vegades el profe__or no es recordava del que volia preguntar.

De vegades, sí. Si almenys hagueren estat dispo__ats en alguna
estructura vagament regular, hauria pogut recórrer, per ubicar-los,
a termes com ara “”fila””. Però, lluny d’això, conformaven un caos
que a cada estona era incrementat pels alumnes que arribaven tard i
s’a__eien a llocs diver__os, co__a que alterava el de__ordre
existent per crear-ne un de nou. Per això aquell dia els va
propo__ar d’ordenar correctament les cadires abans de pro__edir
al __olfeig individual. Obedients, s’hi van e__for__ar de debó.
__onaven serrics i carrisquejos, grinyols i fregadi__os de potes
arro__egades per tal de formar files com les d’abans de la guerra.
Però no ho aconseguien. I en aquesta impo__ibilitat es va esgotar el
temps i la pa__ièn__ia de Poltern, que en veure que s’aproximava el
final, va fer la pregunta reglamentària per acabar la cla__e, pura
fórmula de corte__ia, perquè, al capdavall, era l’últim dia i calia
guardar les formes, com se sol dir.

17. Ompliu els buits de les frases següents amb la grafia

corresponent. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el
símbol .
Un investigador privat no ha de tenir miramen___s a l’hora d’encarregar-se

d’un cas. L’any pa___at em va arri___ar l’encàrre___ d’investigar la

misterio___a desaparició d’una prince___a d’un petit co___tat

d’H___ngria. Els pares de la prince___a l’havien enviada a un convent

perquè s’educara sota l’estricta vi___ilància de les mon___es. El cas és que

un dia l’abade___a es va adonar que no havia a___istit a l’oració de mitjanit,

i va ser llavors quan va esclatar l’escànd___l.

La meua arri___ada va ser com un raig d’esperan___a, tant per als pares

com per a les religioses. Ràpidament vaig fer una enquesta per a saber qui

va ser l’última persona que la va veure. Una jove novícia va afirmar que la va

observar mentre feia un passe___ solitari per una pla___a propera al

convent, i que una mica més tar___ va sentir com s’allunyava un

automò___il. Aquesta da___a va fer au___mentar les sospites d’un rapte.

Però al dia següent tot es va aclar___r. Un ma___ordom de palau va trobar

la xica acompanyada d’un xicot ben plantat a la casa per als convidats.

Resulta que la xica s’a___orria al convent i va decidir fugir amb l’ajuda

d’aquest jove que ha___ia conegut la se___mana pa___ada en una visita a la

ta___erna del poble. Després d’aquest desenllaç impre___ionant, la meua

mi___ió havia aca___at.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Acabeu la història que us proposem. Després tituleu-la. (100 paraules).

“Aleshores va veure aquella cosa que li va fer tremolar. Seria

possible?...Primer es va negar a creure-ho...Tornà a mirar i aquesta vegada
va quedar convençut/da que...