Tema 8

SSORDAISSONORA

La diferéncia a l'hora de pronunciar el so de la essa sorda [s] i el de la essa sonora [z] consisteix en la vibració
de les cordes vocals. Així, quan pronunciem una essa sorda,les cordes vocals no vibren; en canvi, quan
pronunciem una essa sonora, sí que ho fan.

lzl lsl
pesar passar
casa ca§a
zona §ona
zinc cinc

Com es pot veure,el so de la essa es pot representar amb aquestes cinc lletres:s, ss,c,E,z

La essa sorda

La essa sorda es pot escr¡ure amb les lletres s,ss,c,q.Podem agrupar aquestes lletres en dos grups diferents
-slss, d'una banda, i c/q,de l'altra- i, en certa manera, podem dir que cada mot s'inclou en un d'aquests dos
grups.

Per saber si el so de la essa sorda s'ha d'escriure s/ss o bé c/q cal tenir en compte que hi ha moltes paraules
que coincideixen amb altres llengües romániques.Així,sien italiá,francés o castellá van amb z,c o q,en
catalá van amb c o 6.1 si en una altra llengua románica van amb s en catalá van amb s o ss:

cangó, informació, ofici, cent, llag, pinqa, citació

fals, assass¡ sentiment, assenyala¡ premissa, vicissitud, assenti ment

Cal tenir present, peró, que hi ha paraules que no coincideixen.Trobareu un quadre amb aquestes paraules al
final d'aquest tema.

§5 s
sal, serp, sina, soca, cédula, cella,
suc citació, civil
massa/ assumpte,
Mercé, felices, amenasar, allisonar,
:::,'fttrÉ üocál;§ discussió, agressor,
cacic, decisió tralut
asseg u ranEa

sencer, véncer,
*b.ans o $és§rét !,r. atansar, precursor,
senténcia, comensar, llenqol, forgut
l,:de:,tóhsüfiánt r:,:,]. polsim, parsimónia
violéncia
incapag, redreg, feli6,
cas, tres, avís, orgullós,
precos, llug, marq,
embús
comerg, esforg

Remarques

En la majoria de paraules que comencen amb un prefix escrivim una sola s, pero no en totes

Ortografia 35
 SSORDAISSONORA J

a- (asimétric) a/il- (altisonant) ante- (antesala)

anfi- (antisocial) bi (bisectriu) co ntro- (contrasentit)
entre- (entresuat) foto- (fotosíntesi) hrpo- (hiposensible)

homo- (homosexual) mono- (monosil.lábic) psico- (psicosomátic)

as- (assegurar) dis- (dissociar) pres- (pressentir)

pros- (prosseguir) res- (resseguir) trans- (transsexual)

El plural de qualsevol és qualssevol

S'escriuen amb ss els femenins acabats amb el sufix -essa com: metgessa, alcaldessa, jutgessa, comtessa,
duquessa, etc. Cal tenir en compte, perd, que pagesa, marquesa i princesa s'escriuen amb una s.

S'escriuen amb ss els mots acabats amb els sufixos següents:

-assa: bonassa, cuirassa

-lsso: ca nyissa, terrissa
-ussa: gentussa, batussa
-g ressi ó, -g ressor: agr essió, a g ressor, transg ressió, tra nsg ressor
-missió,-missor; emissió, emissor, dimissió, transmissió, admissió
-pressió, -p ressor; im pressió, im pressor, expressió, com pressor
t

Els sufixos de derivació -anqa i -engd sempre s'escriuen amb l:enyorar enyoranEa,témer ) ) temenqp. Cal
anar alerta, peró, amb mots com dansa i defensa perqué no són derivats.

La essa sonora

Per representar gráficament el so de [a essa sonora tenim dues grafies:s,2.

§ z ,Ercepcions
zebra, ziga-zaga,
zá pi n g,
lnici de mot
zona, zulu

amazona, bizantí, topazi, ozó, trapezi

rasa, desena, provisió,
Entre vocals nazisme, esqu izofrénia, Ezeq u iel, protozou,
gasós, casual
rizófag, paleozoic

Després de atzar, dotzena, agutzil,

consonant gatzoneta, atzur

Remarques

Els mots compostos amb fons, dins i trans s'escriuen amb una s perd s'han de pronunciar amb essa sonora
e nfo n sa r, e n d i n s a r, t ra n s i sto r, t ra n s ita r, etc.

36 Ortografia
 S RDA I S SONORA Tema 8

Caltenir en compte que hi ha un grup de paraules que sovint són pronunciades erróniament ja que ho fem
amb el so de la essa sorda en lloc de fer-ho amb el de la sonora.vegem-ne algunes:

Noms de lloc: Asia, Camarasa, Freser

Noms de persona: César, Eusebi, Susanna
Paraules que en castellá acaben en -s, peró no en catalá:tesi, crisi, análisi. dosi
Altres; anestésia, asil, gasa, presumpte, fase, casino, paisatge, medusa

Finalment, i tal com hem dit, hi ha un seguit de paraules que sovint escrivim malament per influéncia
d'altres llengües romániques.

Paraules que s'escriuen amb s o ss:

alferes arrebossar a rrissa r a rrós assot

barnús basar bus cabás Cadis
calabós capatás ca rrossa cassola CETVCSA

Cdrsega dansa d i sfressa drassana E ivissa

embarassar esbós gasela gaseta garsa
gessamí hissar lg nasi llapis masmorra
massapá massís Mequinensa Montsó mostassa
pissarra pólissa pretensiós quars regaléssia
ris Saragossa Sa rdenya sa rs uela sentinella
séquia suissa ta pÍs ta ssa tossut
tros Tunis vern ís Vinarós xerés

Paraules que s'escriuen amb z:

alzina benzina botzina bronze donzella

pinzell senzill ximpanzé zebra zéfi r
zel zenit zinc

> EXERCICIS

1. Completeu aquestes paraules amb s/ss i relacioneu-les amb la seva categoria.

metge...a rrl princeS tP\

savie...a (tt portuguqrla q'*
f,¡l - gentilici baronq§a 't'* ¡
hoste...a
abade...a #) I - substantiu abstracte
derivat d'adjectiu
belle"i.a i';: i
page...a Lj/ ferme;fa le t
t¡i - substantiu femení
jutge...a deel§a { *l
irlande...a {.41 marquefa lt':
2. Col.loqueu s,co f en aquestes paraules acabades en -ansa,-enEa,-ansa,-ensa.

dan...a creen...a esperan...a inten...a SOn.,,a "

defen...a pan...a renaixen...a coneixen...a ordena n...a
ofen...a alia n...a recompen...a bona n...a esta n...a

Ortograña 37
 SSORDAISSONORA Ten:a ll

3. Feu el substantiu derivat dels verbs següents

prémer: pressió imPrimir: ",

''lri",: 't "i*:':-' exPlota r: 1 * qr
L_i' "sr a
agredir: emetre: a.,""rili¡; x discutir: &( \r' .j"d' .

incloure: dividir: t$* ,,* »i r:.ri transmetre:

admetre: remetre: a t';-¡,'. ,'x q'r? cometre:

4. Completeu el quadre següent amb el plural i un verb derivat de cada paraula

pas passos passar tapís e1"r\

avtS 6tdY.)§ c:"\á L repos r 9*qcl'
tros L.o:t*S t*¡5t fc-'l interés \ Y" !.-€¡ S-'¡.4.)b
r
r*tfaq
¡ ^ "^r,Éi+,. r
?

rnqres { matís r,c. r. ta§!)q" ¡;str.c-

pes f 'r.,i" f-lir I t< \r \"r :; § 56r
ros ier dc'r espes €,-'E-Ér"r5§";
vernts #s gas s.-
embarás d i ( r¡\r* §.b--:ü.1 llis Jt[, b* ' a,-tl Ísa,x,

5. I ara completeu aquest quadre amb el plural i un substantiu de la mateixa família

gros grossos grossária ACCCS

senos ,*"§ : d¡¡ §l § ac;zio*r tc,b qos qD:f(>i I €} qO\':#8r{1*

matalás f fii. d :,;!{'r *,'u\S* su ts a

rus i i.j":l3\ J €a Ér{{¿ ñ mas 5

cu flos 1\f .¡r-5 u"üt.i.)hii'ri llaq -{.t *::
^nü{r: lnro t / IL ?É,s'
¡t§*
capaq lo.^ rail"ü{ pagés
g laq ¡l) at^n q ¿li*r. ¿;li nas i1

6. Completeu aquestes f rases amb les grafies correspone nts (s/ss/c/E/z/x)

1. El ...entinella va observar una co...a e...tranya a l'e...planada iva preparar el fu...ell sen...e adonar-se que
només era una ga...ela e...traviada.
2. Atan...eu-me els permi...os de re...idéncia dels di...et ciutadans e...trangers que re...ideixen a Eivi....a inclo...os
en el programa de forma...ió.
3. Els lVlo...os d'Esquadra van detenir aquest de.'.,embre pa...at quin...e persones acu...ades d'un delicte d'estafa
i fal...edat documental.
4. Ésun contra...ent¡t que en aquest hotel tan preten...iós els barnu...os tinguin aquest to gri...ós i que les ta...es
de l'esmor...ar fa...in tan poc goig.
5. En la ter...era fa...e de discu...ió del judi...i es va avaluar l'actitud del pre...umpte a...a...í d'una mestre...a de
ca...a d'origen cor....
6. Pa...a'm les ...etrilleres per po...ar-les al costat de la ga...o...a i la ...erve...a i així es podran amanir ells mateixos
els en...enalls de caraba...a arrebo...ats.
7. Si no fó...iu tan to...udes i us hagué...iu disfre...at de don...elles medievals us haurien deixat desfilar en una de
les ca rro...es.
8. L'lgna...i va pre...entar la póli...a d'a...eguran...a d'una antiquí...ima col.lecció de topa...is tuni...ians que volia
e...po...ar al ca...al del barri.
9. Cale.."pol..:arlaga:..aaban...d'esbo...ar-hiambel pin...ellel perfil del ma...ísdel Mont...eny.
10. Les de...i...ions pre...es amb pre...es han supo...at un auténtic de...astre en la construcció de la ...équia que ha
de trave...ar els arro...ars.

38 Ortografia