Noms

Definició
Un nom és una paraula que serveix per designar una persona (Eulàlia),
un animal (papagai), una planta (magnòlia), un objecte (martell) o
una idea (felicitat).
Els noms són paraules variables en gènere (masculí, femení) i nombre
(singular, plural).
El nom és el nucli del conjunt de paraules que formen
el sintagma nominal (SN).
De vegades, aquest nom té com a complements uns altres noms que s’hi
adjunten i s’hi subordinen per mitjà d’una preposició (SPrep).
 uns matolls de color crema
 una massa de músculs i tendons, urpes i ullals

El gènere: masculí i femení

Els noms que designen persones i animals solen presentar quatre formes,
per mitjà de les quals expressem el gènere i el nombre.
Tipus Terminacions Exemples

Forma bàsica de
masculí + a noi-noia, avi-àvia, gat-gata
formació del femení

p –> b un llop – una lloba

t –> d el nebot – la neboda
c –> g un amic – una amiga
Canvis en la
f –> v el serf – la serva
consonant
u –> v l’hereu – l’hereva
s –> ss el gos – la gossa
l –> l·l el Marcel – la Marcel·la
 e –> a el mestre – la mestra
Canvi de la vocal
o –> a un monjo – una monja
per a
u –> a un fariseu – una farisea

un germà – una germana

un gall – una gallina
el veí – la veïna, l’heroi –
Canvis en la -na l’heroïna
terminació -ina-essa-esa el metge – la metgessa, el jutge
– la jutgessa
un déu – una deessa
un príncep – una princesa

una bruixa – un bruixot

Formació del
l’abella – l’abellot
masculí a partir del -a -ot
la guilla – el guillot
femení
la dida – el didot

un actor – una actriu

un emperador – una
Terminacions or –> riu
emperadriu
pròpies òleg –> òloga
el biòleg – la biòloga, un
filòleg – una filòloga

el pare – la mare
el marit – la muller
el gendre – la nora o jove
l’oncle – la tia
l’amo – la mestressa
terminacions
Diferents l’ase o el ruc – la somera,
lliures
el porc – la truja
el marrà – l’ovella
el cavall – l’euga
el boc – la cabra
el toro – la vaca

-aire, -ista, el/la drapaire, el/la florista,

Invariables
-cida, -ta el/la suïcida, el/la gimnasta
*Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el
d’altres llengües romàniques.

el front, el senyal, el costum, el

la claror, la resplendor, una
pendent, el corrent, el compte, el deute,
anàlisi, una esplendor, la remor,
el dubte, un avantatge, el llegum, el
una olor, una aroma, les postres,
pebre, els espinacs, el lleixiu, un full
la síndrome, la sida, la suor, la
(de paper), els afores, un bacteri, els
dent, una allau, la nespra
tèrmits

Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení.

el mar / la mar

el vessant / la vessant

un art / una art

Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere.

Masculins Femenins

el canal (via d’aigua) la canal (conducte, canonada)

un editorial (article) una editorial (empresa)
el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament)
el llum (aparell) la llum (claror, corrent elèctric)
un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
el planeta (astre) la planeta (destí)
el son (dormida) la son (ganes de dormir)
el terra (sol, paviment) la Terra (el planeta)
el clau (de clavar) la clau (d’obrir portes)
el còlera (epidèmia) la còlera (ràbia)
el pols (batec) la pols (partícules)
el pudor (modèstia) la pudor (mala olor)
el vall (excavació) la vall (entre dues muntanyes)
El nombre: singular i plural
Formació del plural Exemples Remarques

home-homes
Forma bàsica singular + s
paret-parets

Alteracions
ortogràfiques:
-ca -ques: boca-
boques
-ça -ces: peça-peces
Els substantius acabats en - -ja -ges: platja-
casa-cases
a àtona platges
dona-dones
fan el plural acabat en -es. -ga -gues: amiga-
amigues
-gua -gües: llengua-
llengües
-qua -qües: pasqua-
pasqües

Només afegeixen -s:

– Noms de lletra: les
as, les es, les
emes…
Els substantius acabats en mà-mans – Noms de notes
vocal tònica veí-veïns musicals: els dos,
afegeixen -ns per a formar el pi-pins els res, els mis…
plural. carbó-carbons – Formes
gramaticals: els sís,
els nos
Altres: sofàs, cafès,
vostès

Els substantius acabats en mes-mesos Els acabats en -s

-s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural comerç-comerços poden:
acabat en -os. reflex-reflexos – duplicar la essa:
calaix-calaixos os-ossos,
despatx-despatxos cabàs-cabassos,
tros-trossos.
– no duplicar la
essa: cas-casos,
vas-vasos, nus-
nusos.

Els substantius acabats en
-sc, -st, -xt, -ig fan el plural
acabat en -s o bé en -os.
Hi ha
substantius invariables:
– dies de la setmana
– acabats en -us
– alguns compostos
– altres
Certs mots no tenen forma
per al singular:
Fan el plural afegint
-s:
apèndixs, falçs,
índexs, linxs…
disc-discs/discos
gust-gusts/gustos
text-texts/textos
passeig-passeigs/pas
sejos
– dilluns, dimarts, dimecres…
– virus, tipus, focus, cactus
– trencaclosques, milhomes
– fons, temps, pols, llapis, tos, urbs
les acaballes, les pessigolles, els afores,
les postres, les alicates, les noces, les
setrilleres,
les tisores, les beceroles, els pantalons, les
bermudes,
els pantis, els calçotets, els sostenidors
Adjectius

Definició
Els adjectius serveixen per descriure les persones, els animals i les coses.
Indiquen les qualitats i característiques dels éssers o les coses.
Àguila Majestuosa,
impàvida,
ingràvida,
ufanosa.
Dalt del cel sembla un estel.
Ulls de foc,
urpes de ferro,
és l’àguila, si no m’erro.

Propietats

Són variables en el gènere (masculí i femení) i el nombre (singular i

plural).
Concorden en gènere i nombre amb el nom que complementen.

masculí singular femení singular masculí plural femení plural

Són el nucli del sintagma adjectival.

En un sintagma nominal, fan de complement del nom.
 En una oració de predicat nominal (verb ser, estar o semblar), fan
de complement atribut.

Classificació
Es classifiquen en dos grans grups:

 Adjectius de dues terminacions

 Adjectius d’una sola terminació

Adjectius de dues terminacions o variables

femení singula masculí plur femení plur
Acabats masculí singula
r al al
en r
-a -s -es

curt curta curts curtes

consonan
buit buida buits buides
t
fred freda freds fredes
(plural +s
tranquil tranquil·la tranquils tranquil·les
)
nul nul·la nuls nul·les

Vocal savi sàvia savis sàvies

àtona tebi tèbia tebis tèbies
-i minso minsa minsos minses
 -o
europeu europea europeus europees
-u

Diftong
blau blava blaus blaves
-au
esportiu esportiva esportius esportives
-iu
nou nova nous noves
-ou

Acabats en vocal tònica

femení singular masculí plural femení plural

masculí singular
-na -ns -nes

català catalans
à catalana catalanes
serè serens
è serena serenes
genuí, genuïns,
í genuïna, marroquina genuïnes, marroquines
marroquí marroquins
ò rodona rodones
rodó rodons
ú comuna comunes
comú comuns

català catalans
à catalana catalanes
serè serens
è serena serenes
genuí, genuïns,
í genuïna, marroquina genuïnes, marroquines
marroquí marroquins
ò rodona rodones
rodó rodons
ú comuna comunes
comú comuns

Acabats en –s, -ç, –x, –ix, –xt, –sc, –st o –ig

femení singula masculí plura femení plura
masculí singula
r l l
r
-a -os -es

-s seriós, gras seriosa, grassa seriosos, serioses,

- dolç dolça grassos grasses
ç fix fixa dolços dolces
- fluix fluixa fixos fixes
x mixt mixta fluixos fluixes
i fosc fosca mixtos mixtes
x trist trista foscos fosques
x boig, lleig boja, lletja tristos tristes
t mig mitja bojos, lletjos boges, lletges
s mitjos mitges
c
 st
i
g

Acabats en –e àtona
masculí singula masculí plura femení plura
femení singular
r l l
-a
-e -es -es

ample ampla amples amples

esquerre esquerra esquerres esquerres
còmode còmoda còmodes còmodes
e pobre pobra pobres pobres
digne digna dignes dignes
directe directa directes directes
negre negra negres negres

Acabats en –aç, –iç o –oç

masculí singula femení singula masculí plura femení plura
r r l l
-ç -ç -ços -ces

a
audaç audaç audaços audaces
ç
tenaç tenaç tenaços tenaces
iç
feliç feliç feliços felices
o
veloç veloç veloços veloces
ç

Acabats en –leg
masculí singula femení singula masculí plura femení plura
r r l l
-leg -loga -legs -logues

le
homòleg homòloga homòlegs homòlogues
g

Adjectius d’una terminació o invariables

 Masculí i femení tenen la mateixa forma.
  Formen el plural afegint una s al singular.
Acabats en singular plural (s’afegeix -s)

-aire xerraire xerraires

-au suau suaus
-eu breu breus

-e alegre alegres
-ble possible, amable possibles, amables

-ar particular particulars

-or superior superiors

-al actual actuals

-el fidel fidels
-il fàcil fàcils

-ant elegant, amargant elegants, amargants

-ent diferent, intel·ligent diferents, intel·ligents

-a idiota idiotes
-ista esportista esportistes
-ícola agrícola agrícoles

Posició de l’adjectiu respecte el nom. Epítet

Diem que un adjectiu és un epítet quan no afegeix informació sobre el nom,
sinó que només indica una característica que ja se sap que la cosa anomenada
té. L’epítet es fa servir per qüestions ornamentals i és una de les figures
retòriques que utilitza el llenguatge literari.
el fred hivern la blanca neu el calorós desert
Cal tenir en compte, però, que alguns adjectius poden canviar de significat
segons la posició que ocupen respecte del nom. Per exemple:

És un pobre home (‘desgraciat’) És un home pobre (‘sense diners)

Ens va visitar un alt funcionari (‘càrrec Ens va visitar un

important’) funcionari alt (‘alçària’)

La guanyadora va ser una gran dona (‘de La guanyadora va ser una

moltes qualitats’) dona gran (‘d’edat’)

És una simple pregunta (‘mera’) És una pregunta simple (‘elemental’)

Tinc una
Tinc una certa informació (‘relativa’)
informació certa (‘autèntica’).

Ve una nena sola (‘sense

Ve una sola nena (‘només’)
companyia’).
Adverbis
L’adverbi és una paraula invariable o bé una locució que té com a funció
bàsica modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. Per exemple:
Formes simples Locucions adverbials

Jo he aguantat pacientment. Arriben pretendents rics de tot arreu.

Què fa el cristià que és tan bo? El personatge es mostra d’allò

més cruel.

M’heu menyspreat ben sovint. Ens hem llevat més aviat tard.

Classificació dels adverbis

Els adverbis es poden classificar en quatre grups:

 Adverbis de manera (diuen com es realitza una acció)

 Adverbis de lloc (diuen on es realitza)
 Adverbis de temps (diuen quan es realitza)
 Adverbis de quantitat (expressen el grau o la intensitat d’una acció
o d’una qualitat)
Adverbis de manera o mode
Adverbis en -ment Altres formes simples Locucions adverbials

La majoria dels adverbis Bé (ben), malament A corre-cuita, a tort i a

de mode són paraules (mal), millor, pitjor, dret, a les palpentes, a
derivades acabades en - només, solament, sols, peu coix, a ulls clucs,
ment i parteixen de la alhora, corrents, amb un no res, de bat a
forma femenina dels endebades bat, de cap a cap, de cap
adjectius: per avall, de cop i volta,
ràpid, ràpida – de debò, de panxa
> ràpidament Adverbis pronominals enlaire, de pressa, de
unànime – sobte, en dejú, fil per
> unànimement Així, com randa, sense solta ni
exacte, exacta – volta…
> exactament

Adverbis de lloc
Formes simples Adverbis pronominals Locucions adverbials

Prop, lluny, dalt, baix, Aquí, allà, allí, ençà, A baix, a dalt, a fora, a
avall, damunt, davall, enllà, on dins, a la vora, a prop,
enlaire, dins, fora, a la dreta, a l’esquerra,
endins, enfora, al voltant, a l’entorn, al
endavant, enrere, capdamunt, al
sobre, sota, pertot, capdavall, als afores, a
arreu, enlloc tot arreu

Adverbis de temps
Formes simples Adverbis pronominals Locucions adverbials

Sempre, mai, llavors, Quan, ara, avui, demà, D’hora, de matí, de

aleshores, després, ahir, abans-d’ahir, demà dia, de nit, cap al tard,
aviat, tard, ja, encara, passat al capvespre, de
sovint, mentrestant vegades, de seguida,
demà passat l’altre,
l’endemà
Adverbis de quantitat
Formes simples Adverbis pronominals Locucions adverbials
Molt, poc, més, menys, Quant
Una mica, un poc, un
gaire, bastant, prou, massa, xic, gens ni mica, d’allò
força, que, gairebé, quasi, gens, més, amb prou feines, a
penes, si fa no fa, més
només, sols, solament, almenys, aviat, si més no, ben bé
tot, tant (tan davant adjectiu o adverbi)

Altres adverbis
També es consideren adverbis les marques d’afirmació, de negació i de dubte.

Afirmació Negació Dubte

Sí, també No, tampoc Potser, tal vegada

L’article
Indiquen si un nom és masculí o femení, singular o plural.

 Formen part de la categoria dels determinants.

 Se situen sempre davant del nom.
 Són paraules variables (tenen gènere i nombre).
 Concorden amb el nom en gènere i nombre.

L’article definit
Masculí Femení

No s’apostrofa davant de el mag la força

consonant el el iogurt la la hiena
ni de diftong creixent el iode la iuca

S’apostrofa davant de l’ocell l’oreneta

l’ l’
vocal o h. l’hivern l’herba

la informació
No s’apostrofa davant de la història
la
i o u àtones la unitat
la humitat

els els arbres les les terres

Formes habituals del

es mag s’ocell sa força s‘herba
català de les Illes
es mags ets ocells ses forces ses herbes
Balears
L’article indefinit
Masculí Femení

Singular un un cavall una una cuina

Plural uns uns lleons unes unes ulleres

Les contraccions
Les formes dels articles definits el i els precedits de les preposi-
cions a, de, per i el mot ca (‘casa’) sovint formen una contracció, és a dir,
una reducció de dues formes en una. Les formes contractes i no contractes
són les següents:

+ el davant de + el davant de
+ els en qualsevol cas
consonant vocal o h

Se’n va a
a al Vaig al teatre. a l’ als Viu als arbres.
l’aigua.

de Torna de
de del Surt del mig. dels Baixa dels núvols.
l’ l’hotel.

Fuig pel forat per Lluita pe

per pel pels Creix pels marges.
. l’ r l’honor.

Vés ca Vés a ca
ca cal cals Ves a cals avis.
a cal metge. l’ l’Andreu.
L’article personal
Davant de consonant Davant de vocal o h

el M’he trobat el Jaume. l’ No he vist l’Oriol.

Masculí
en M’he trobat en Jaume. n’* No he vist n’Oriol.

la He saludat la Rosa. l’ He convidat l’Àngela.

Femení
na* He saludat na Rosa. n’* He convidat n’Àngela.

* Formes habituals del català de les Illes Balears.

L’article neutre
L’article el és neutre quan el fem servir per parlar d’una cosa o unes coses en
sentit general, sense concretar.
el = la cosa el = les coses

El millor que pots fer és anar a cal El que diuen els metges s’ha de fer.
dentista. El que menges no et convé per a la
El més important de tot és la salut. salut.

En determinats casos, el sentit general o abstracte d’un frase es representa per

unes altres paraules:

Un demostratiu Això que dius no és veritat.

neutre: això, allò És d’allò més complicat.

La cosa més curiosa és que se n’ha

sortit.
L’expressió la ‘cosa’
Ens han enganyat, la qual cosaés
greu.

L’article la (reducció de ‘la Sempre fan el mateix: cadascú va

cosa’) a la seva.
L’article neutre lo no és correcte en català (lo curiós, lo que has de fer).
Els pronoms

Definició
Els pronoms són paraules variables que no tenen un significat permanent,
sinó ocasional, ja que la seva funció bàsica és la de referir-se a un element
que ja és conegut pel context lingüístic o bé per la situació comunicativa i
representar-lo.

Classificació
Els pronoms es poden classificar en els set grups següents:

Personals forts Vosaltres us mereixeu més el premi que no pas jo.

Personals febles Em sap greu que no li hagin reconegut la feina.

Demostratius Això és d’un material molt resistent.

Cadascú haurà d’assumir la part del deute que li

Indefinits
correspongui.

Interrogatius Qui li ha obert la porta?

Els arbres que han plantat al carrer són de fulla

Relatius
caduca.

Adverbis pronominals Deixeu les maletes aquí i porteu la documentació allà.

Pronoms personals forts
Els pronoms personals forts, a diferència dels febles, són formes que tenen
una síl·laba tònica.

1a persona 2a persona 3a persona Formes de tractament

jo (mi) tu ell, ella (si) vostè, vós

nosaltres vosaltres ells, elles (si) vostès
Pronoms personals febles
Els pronoms personals febles, a diferència dels forts, són monosíl·labs àtons i,
per això, han d’anar sempre recolzats en un verb. La majoria d’aquests
pronoms presenten diverses formes, segons que vagin davant del verb o
darrere. Observa:

Davant el verb Davant el verb

Verb començat Verb començat Verb acabat en Verb acabat

en consonant en vocal consonant en vocal

Em pentino M’he pentinat Vaig pentinar- Pentina’m

Et rentes T’has de rentar me Renta’t
Es tranquil·litz S’ha de Has de rentar- Tranquil·litzi’
a tranquil·litzar te s
Ens va ajudar Ens ajuda Va Ajuda’ns
Us veneu el pis? Us heu venut el tranquil·litzar- Vau vendre-us
El compro pis? se el pis
La vam ajudar L’he comprat Va ajudar-nos Compra’l
Li telefonàvem L’ajudarem Veneu-nos el Ajuda-la
Els vam Li hem telefonat pis Telefona-li
embolicar Els embolicarem Vaig comprar- Embolica’ls
Les vam Les espantarem lo Espanta-les
espantar N’agafaré un Vam ajudar-la Agafa’n un
En vaig agafar Ho ha doblegat Hem de Doblega-ho
un Hi ha pujat telefonar-li Puja-hi
Ho va doblegar Vam
Hi va pujar embolicar-los
Vam espantar-
les
Vaig agafar-ne
un
Va doblegar-
ho
Va pujar-hi
Pronoms demostratius
Els pronoms demostratius indiquen la distància temporal o espacial dels
interlocutors (emissor/receptor) respecte a la cosa designa. Observa:

Cosa designada Pronoms neutres: Adverbis

això, allò pronominals:
aquí, allà (allí)

Prop de En l’espai Ensenya’m això Vine aquí al meu

l’emissor i costat
del receptor
En el Això que dius no és D’aquí a un any,
temps cert tornaran

Lluny de En l’espai Ensenya’m allò Allà t’ho diran: ves-

l’emissor i hi
del receptor
En el Allò que vas dir no Van anar cap allà a
temps era cert la tardor

Els determinants demostratius aquest, aquesta, aquell, aquella… fan també

funció de pronom quan apareixen sols, sense el nom corresponent. Per
exemple: El pis que volien comprar l’any passat no és el mateix que volen
comprar ara: aquell tenia dues habitacions i aquest en té quatre.

Pronoms indefinits
Els pronoms indefinits es refereixen a persones o coses de manera imprecisa.
Són els següents:

Algú (alguna persona) Ningú (cap persona)

Tot (totes les coses) Res (cap cosa)
Tothom (totes les persones) Cadascú / cada u (cada persona)
Pronoms interrogatius
Els pronoms interrogatius serveixen per preguntar la persona, la cosa, la
manera, el lloc, el temps o la quantitat. Els més freqüents són els següents:

Quina persona: Qui ho diu? / No sé qui ho diu

Quina cosa: Què passa? / No sé què passa
De quina manera: Com es diu? / No sé com es diu
A quin lloc: On viuen? / No sé on viuen
En quin moment: Quan vindran? / No sé quan vindran
Quina quantitat: Quant val? / No sé quant val
Pronoms relatius
El pronom relatiu representa un nom expressat en l’oració, explícitament o
implícitament. L’oració subordinada introduïda pel pronom relatiu
constitueix tot un adjectiu o un sintagma nominal respecte a la principal.

1. Els pronoms relatius enllacen oracions i substitueixen un element que

es repeteix.
El funcionari era molt amable + El funcionari ens va atendre
El funcionari que ens va atendre era molt amable.

El material és suficient per a la investigació + Disposeu de material

El material de què disposeu és suficient per a la investigació.
2. No és correcta la combinació de preposició + article + que. Quan hi ha
una preposició, solament es poden fer servir els pronoms què, qui o qual.
Ja hem lliurat els informes + Incloem les dades acadèmiques en els informes
Ja hem lliurat els informes en els que incloem les dades acadèmiques.
Ja hem lliurat els informes en què/en els quals incloem les dades
acadèmiques.

No sabem el motiu + Van trucar per un motiu

No sabem el motiu pel que van trucar.
No sabem el motiu per què/pel qual van trucar.

3. Si el nom que s’ha de substituir porta una preposició, aquesta no es pot

ometre quan és substituït pel pronom.
S’han d’engegar les accions + El projecte fa referència a unes accions
S’han d’engegar les accions que fa referència el projecte.
S’han d’engegar les accions a què/a les quals fa referència el projecte.

La comissió ha d’informar sobre les dades + La comissió disposa de dades

La comissió ha d’informar sobre les dades que disposa.
La comissió ha d’informar sobre les dades de què/de les quals disposa.
4. Formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el
context sintàctic en què apareix:

Sense preposició
Referit a Pronoms
Exemples
(antecedent) relatius

persones i oracions
que Vine el dia que vulguis.
coses especificatives

el qual
la qual
persones i oracions El meu pare, el qual és
els quals
coses explicatives fuster, ens farà els mobles.
les quals
que

la qual cosa El meu pare és fuster, la

oracions
frase sencera fet que qual cosa va molt bé quan
explicatives
aspecte que necessites un moble.

Precedits de preposició
Context Antecedents Relatiu Exemple

Precedit El noi amb qui treballes

persones qui
per a, amb, és de Salt.
de, en, per

L’eina amb què treballes

coses què
és molt perillosa.

persones i el qual, la qual, els El noi amb el qual

coses quals, les quals treballes és de Salt.
 Allò a què feia
això, allò què referència en Pau no té
cap ni peus.

Aquesta és la raó a
persones i el qual, la qual, els
causa de la qual no hem
Precedit per coses quals, les quals
pogut venir.
preposicions
tòniques i per
locucions Això sobre què hem
això, allò què parlat és la clau del
problema.

A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

RECORDEU: La llengua oral espontània unifica sovint les oracions de relatiu
amb la fórmula que + pronom feble.
 Són nens que els agrada jugar.
 És un llibre que ja se n’ha parlat molt.
 Avui parlem d’un tema que habitualment no se’n parla gaire.

Es tracta d’un ús propi de la llengua col·loquial, no admès en la llengua

formal.

 Són nens a qui agrada jugar.

 És un llibre del qual se n’ha parlat molt.
 Avui parlem d’un tema del qual habitualment no se‘n parla gaire.
Els grups el que, la que, els que, les que:
– són correctes quan equivalen als grups aquell que (o allò que), aquella que,
aquells que, aquelles que, respectivament. Exemples:
 Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les 7 del
vespre (= aquell que surt…).
 Escolta el que et diuen (= allò que et diuen).
 Estava atent al que li manaven (= a allò que li manaven).
 La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (= aquella
que has deixat…)
– no són correctes si equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els quals,
les quals, respectivament, o a què, qui. Exemples:
 *Un problema del que molts fugen.
 *Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre…
 *La ploma amb la que escric…
 *Els ideals pels que es va sacrificar…
 *Són coses a les que no ens hem acostumat.
 *El senyor del que et parlo…
 *Les persones en les que confiava…
Pronoms febles de CD i CI
Els pronoms personals febles són paraules de significat variable que serveixen per evitar la
repetició d’un nom o d’un sintagma nominal que ja ha aparegut en una oració anterior.

Al jardí hi ha un gat [nom] que miola. No el [pronom] sents?

– Els pronoms personals febles són monosíl·labs àtons.

– Sempre van aglutinats al verb amb el qual formen una unitat de pronúncia.
De vegades s’hi ajunten per mitjà de l’apòstrof o del guionet.
– Se situen davant del verb en les formes personals i van al darrere quan el
verb és un infinitiu, gerundi o imperatiu.

Pronoms febles de CD
CD Pronoms Exemples

Mira el mar. El mira.

Travessem el riu Fluvià. El travessem.
– Nom propi En Marc ha agafat el diccionari. En
– Determinat (article, el, la, els, Marc l‘ha agafat.
demostratiu o les Dibuixaré aquesta fulla. La dibuixaré.
possessiu) Compra els llibres. Els compra.
Netegen les seves
habitacions. Les netegen.

Compraré tomàquets
– Indefinit (un, una, vermells. En compraré.
algun) L’Àngels ha dibuixat dues fulles.
– Quantificat per un en L’Àngels n’ha dibuixades dues.
numeral, un quantitatiu Avui hi ha hagut poc moviment. Avui n’hi
o un indefinit ha hagut poc.
No tenia cap moneda. No en tenia cap.

– Neutre Dibuixaré això. Ho dibuixaré.

(això, allò ho Va dir que tenia mal de cap. Ho va dir. o Va
o una oració) dir-ho.
Pronoms febles de CI
CI Pronoms Exemples

Regalaré el disc a l’Aina. Li regalaré el

disc.
– Singular li
No vol telefonar a la seva mare. No li vol
telefonar.

Diu mentides als seus pares. Els diu

– Plural els
mentides

Combinació dels dos pronoms

A la major part del domini lingüístic, quan el complement indirecte
singular li es combina amb el complement directe determinat – el, la, els, les –
es transforma en hi i s’inverteix l’ordre de col·locació:
li + el = l’hi —> Deixa el llapis al professor. L’hi deixa.
li + la = la hi —> Envia la carta al seu amic. La hi envia.
li + els = els hi —> Ensenya els llibres a l’Anna. Els hi ensenya.
li + les = les hi —> Porta les pomes a l’Eva. Les hi porta.
Pronoms de CRV, CC, Atribut,
CPred.

Complement de règim verbal

CRV Pronoms Exemples

Parlem d’art i d’artistes. Parlem-ne.

Preposició de en No m’he oblidat de vosaltres. No me n’he
oblidat.

Vols contribuir a estalviar aigua? Sí, hi vull

contribuir.
Una altra preposició hi
Penses en l’oncle Miquel alguna vegada?
No hi penso mai.

Complement circumstancial
Casos Pronoms Exemples

Tornava de casa
CC de lloc amb
en seva tranquil·lament. En tornava
la preposició de
tranquil·lament.

Ha contestat d’una manera molt

agressiva. Hi ha contestat.
Mai no riu així. Mai no hi riu.
Ell no entrarà en aquest local. Ell
En els altres casos hi
no hi entrarà.
Vaig trencar la closca amb una
pedra. Hi vaig trencar la closca.
Sempre és darrere el taulell. Sempre hi és.

El CC de temps no se Ø He vist en Jordi avui mateix.

substitueix per cap
 pronom feble Aquesta tarda anirem al teatre.

Atribut
Casos Pronoms Exemples

També és periodista? No, no ho és.

La barana és de ferro? No, no ho és,
Atribut dels
ho només ho sembla.
verbs ser i semblar
Ets feliç de veritat o
només ho sembles?

És el teu germà? No, no l’és.

Atribut determinat (article, el, la, els,
Aquestes noies són les meves
demostratiu o possessiu) les
amigues. Aquestes noies les són.

Abans estava content però ara ja

ho no ho estic.
Atribut del verb estar
hi Abans estava content però ara ja
no hi estic.

Com n’estava de content el dia de

Atribut emfàtic en Reis!
Que n’era de bo el pastís!

Complement predicatiu
Casos Pronoms Exemples

Ha entrat a l’hospital ben tranquil. Hi ha

entrat a l’hospital.
En general hi Els veïns llogaren la casa moblada. Els
veïns hi llogaren la casa.
Et sents estafada? No, no m’hi sento.
 Saps si aquell noi ros es diu Albert? Em
Verbs dir-se, fer-se i n penso que sí, que se’n diu.
en
omenar Encara no ens hem fet socis del club.
Encara no ens n’hem fet.

Subjecte
Casos Pronoms Exemples

Si el subjecte és un
Falten futbolistes tècnics. En falten
SN indeterminat i
en Han passat cinc minuts. N’han
va
passat cinc.
darrere del verb

Complement del nom i de l’adjectiu

Casos Pronoms Exemples

Cercava el significat de
Complement del nom l’existència. En cercava el significat.
en
(CN) No tinc ganes d’anar al cinema. No en tinc
ganes.

Complement de La casa era plena de flors. La casa n’era

en
l’adjectiu (CAdj) plena.
QUADRE DE LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Pronoms Funcions sintàctiques

me, nos CD i CI que tinguin com a referents la 1a persona

te, vos CD i CI que tinguin com a referents la 2a persona

se CD i CI de 3a persona reflexiu o recíproc

CD determinat per article, demostratiu o possessiu.

el, la, els, les Atribut del verb ser determinat per article, demostratiu o
possessiu

li, els CI

CD neutre o oració.
ho
Atribut no determinat dels verbs ser, estar i semblar.

Subjecte no determinat o quantificat

CD no determinat o quantificat
CRV regit per la preposició de
en CC de lloc regit per la preposició de
Atribut emfàtic
CPred amb fer-se, dir-se, nomenar
Complement del nom (CN) o de l’adjectiu (CAdj.)

CRV regit per preposició que no sigui de

CC (amb restriccions).
hi Atribut del verb estar i altres.
CPred
CI singular, quan va combinat amb el, la, els, les.
Preposicions i conjuncions

Definició
– Les conjuncions són nexes que connecten oracions
Va entrar i va saludar a tothom.
– De vegades, enllacen paraules o sintagmes de la mateixa categoria
Són monedes d’or i argent
– Quan la conjunció que apareix juntament amb un adverbi o una preposició,
es forma una locució conjuntiva.
a fi que, abans que, com que, d’ençà que, des que, després que, encara que,
fins que, ja que, llevat que, malgrat que, mentre que, només que, per tal que,
segons que, sense que, sols que, vist que.

– El resultat d’unir dues oracions és una oració composta.

– Aquestes oracions compostes poden ser de dues menes: coordinades (les
dues oracions tenen la mateixa categoria) i subordinades (hi ha una oració
principal i una de subordinada)
 Oració composta per coordinació
Conjuncions de coordinació
Oració simple + conjunció + Oració simple

Enllacen elements iguals Jo escriuré la carta i tu la li donaràs

Va relliscar i va caure a l’aigua

Oració composta per

subordinació
Conjuncions de subordinació
Oració principal + conjunció
+ Oració subordinada

Indiquen que una oració depèn de l’altra No vull que compris res
Jo desitjo que tu siguis feliç.

Tipus de conjuncions
Les conjuncions de coordinació
Tipus Significat Conjuncions Exemples

copulatives uneixen dos i (oracions Té gana i son.

o més afirmatives) No menja ni dorm.
elements ni (oracions
negatives)

disjuntives tria forçosa o Et quedes o véns amb

o alternativa o bé mi?
Li compraré un llibre o
bé el convidaré a sopar.

adversatives oposició o però Parla bé l’anglès però no

contrarietat sinó (que) el sap escriure.
ara bé No estudiem
per contra física sinó química.
No plovia, sinó
que diluviava.

distributives distribució ni…ni Ni fa ni deixa fer.

de l’acció o…o
entre…entre
no solament…
sinó que

explicatives aclareixen el és a dir

que s’ha dit això és

il·latives doncs
per tant
en conseqüència

continuatives continuïtat altrament No s’adona de res, a

a més (a més) més la seva mare
d’altra banda dissimula.

Remarques Exemples

La conjunció i no es canvia mai Estudia geografia i història. Viatjarem

 per e encara que la paraula següent
per França i Itàlia.
comenci per i.

La conjunció o no es canvia mai

per u encara que la paraula següent Tancat o obert?
comenci per o.

La conjunció sinó no equival mai al No és de llana, sinó (ans al contrari,

grup si no (condició + negació) és) de cotó.

Si no són dues paraules diferents: si

Si no ho vols (en el cas que no ho
(conjunció condicional) + no (adverbi de
vulguis), ho tornarem al magatzem.
negació)

Les conjuncions de subordinació

Tipus Significat Conjuncions Exemples

Completives sense significat que Et desitjo que tinguis molta

si sort.
com No sé si et podré ajudar.
Fes-ho com vulguis.

De lloc lloc on Dinarem on t’agradi més.

allà on

De temps simultaneïtat quan Jugarem a

mentre cartes quan arribis.
No parlis per
telèfon mentre condueixes.

anterioritat abans que Vull parlar amb tu abans

(no) que te’n vagis.

posterioritat després que Després que hagis fet el

fins que (no) dinar, neteja la cuina.
des que Us heu d’esperar a la
 així que sala fins que la infermera us
tot seguit cridi.
que No em mouré d’aquí fins
tan bon que no m’atenguin.
punt Tan bon punt arribis a casa,
tan aviat telefona’m.
com Des que va tenir l’accident,
no ha tornat a conduir.

reiteració sempre que Sempre que ve porta alguna

cada volta cosa.
que
tota vegada
que

De manera mode com, com si Puja a cavall com puguis.

segons Ho faig tal com vas
tal com ensenyar-me.
així com

Comparatives igualtat tant…com Aquest vi no

tan…com és tan bo com deien.

superioritat més …que Prefereixo més guardar-lo q

(no) ue llençar-lo.
millor …
que (no)

inferioritat menys … Aquest programa de

que (no) televisió és pitjor
pitjor … que l’anterior.
que (no)

proporcionalitat com més … Com

més més serem més riurem.
com menys
… menys
quan … més
quan …
menys

Condicionals condició si Si resols aquest problema,

 si de cas hauràs superat la prova.
posat que Anirem d’excursió posat
en cas que que tothom hi estigui
mentre d’acord.
(que) En cas que arribi tard,
comenceu a passar.

Causals causa perquè Canvia de cotxe perquè és

com que massa vell. (castellà:
ja que porque)
atès que Com que fa fred, avui no
vist que sortirem de casa.
puix (que) Ja que has vingut, queda’t a
per tal com dins.
a causa que

Finals finalitat perquè Et deixo el llibre perquè te’l

per tal que llegeixis (castellà: para que)
a fi que S’investigarà el cas per tal
que se sàpiga la veritat.
Cal un nou fàrmac a fi
que millori de la malaltia.

Concessives dificultat encara que Encara que m’ho prometis,

malgrat que no et crec.Aquest vestit,
per més que me’l quedaré, tot i que no
tot i que m’agrada massa.
mal que

Consecutives conseqüència de manera Ho podries dir de manera

que que tothom t’entengués, no
tant … que creus?
tan … que

Remarca Català Castellà

La conjunció perquè pot No ha No ha

expressar: sortit perquè plovia. salido porqué llovía
– Causa (allò que provoca Ho vaig dir perquè se Lo dije para que se
un fet) n’assabentés. enterase.
– Conseqüència (allò que
es persegueix)
Fixa’t que en castellà això
no passa.
Preposicions
Les preposicions són paraules invariables (tenen una única forma) que es fan
servir per enllaçar una paraula (normalment un verb o un nom) amb el seu
complement (que és el que va introduït per la preposició). Per exemple:
jugar a bàsquet

verb prep+nom

cançó de bressol

nom prep+nom

– En una relació prepositiva, doncs, hi ha un

element dominant (jugar i cançó) i un element subordinat que fa
de complement (a bàsquet i de bressol).
– El sintagma introduït per una preposició s’anomena sintagma
preposicional.

Preposicions febles
Les preposicions febles són a, en, amb, de, per i la composta per a. Les
anomenem febles perquè són monosíl·labs àtons. Tenen un significat molt
dèbil i poden tenir molts usos:
La preposició a

al matí / al migdia / a la tarda / al Part del dia

vespre / a la nit
a la primavera / a la tardor Part de l’any (estacions)

a Tarragona / a Tortosa / a Itàlia País, ciutat, poble…

alguna cosa a dir / res a dir / Subordinem un infinitiu a certes

res a fer / és a dir expressions

accedir a / acostumar-se a /
avesar-se a / adaptar-se a /
adherir-se a / aficionar-se a /
arriscar-se a / aspirar a /
contribuir a / exposar-se a /
habituar-se a / jugar a / negar-
se a / oposar-se a / procedir a /
referir-se a / renunciar a /
resignar-se a / sotmetre’s a

La preposició en

s’expressa millor en anglès La manera de fer certes accions

que en francès
viatja sempre en tren

és doctor en ciències Els complements de determinats noms i

és especialista en conducta animal adjectius

confiar en / consistir en /exercitar-

se en / fixar-se en / implicar-
se en / incidir en / influir en

La preposició amb

escriure amb ela geminada La manera de fer certes accions

afirmar amb reserves

venir amb autocar a les nou El vehicle o el mitjà que utilitzem

viatjar amb avió
saltar amb paracaigudes

enganxa el paper amb cola Complement d’instrument

treu la punxa amb unes pinces
vaig al cinema amb els amics Complement de companyia

avenir-se amb / estar d’acord amb / Després d’alguns verbs (verbs de règim)
fer-se amb

La preposició de

olor de roses / pudor de gasolina Introdueix la majoria de complements del

gust de llimona nom
cuina de gas / camisa de ratlles
avió de reacció / barca de motor /
barca de vela

uns quants de vermells Separem certs determinants de l’adjectiu

algun de blau / tres de madurs quan no hi ha el nom.
un guants de pell i uns de llana

Ja n’hi ha prou, d’aquesta comèdia! La repetició d’un complement que ja és

De tamborets, quants n’hi ha? representat pel pronom en.

hem d’anar-hi aviat En les perífrasis d’obligació (haver de…)

això no s’hauria de fer

abusar de / acomiadar-se de / Després d’alguns verbs (verbs de règim)

adonar-se de / apoderar-se de /
assegurar-se de / beneficiar-se de /
burlar-se de / cuidar-se de /
defensar-se de / dependre de /
desempallegar-se de / desfer-se de /
deslliurar-se / de dubtar de /
enamorar-se de / encarregar-se de /
estar-se de / excusar-se de / informar
de / oblidar-se de / ocupar-se de /
parlar de / penedir-se de / preocupar-
se de / prescindir de / recordar-se
de / (re)fiar-se de / riure’s de
La preposició per

t’ho enviarem per correu Indica el mitjà

ho farem portar per l’oncle

no van poder esquiar pel vent Causa

estudio per aprovar Finalitat

treballo per guanyar diners

el projecte va ser Qui realitza una acció (l’agent) expressada

presentat per l’enginyer de en veu passiva
l’empresa

Per Nadal, cada ovella al seu corral.

Per Sant Esteve, un pas de llebre.
Per sant Andreu, pluja o neu.
Pel maig, es pesquen sardines a raig.
Pel juny, la falç al puny.

atabalar-se per / interessar-se per / Després d’alguns verbs (verbs de règim)

preocupar-se per

La preposició per a

han dut un sobre per al senyor Indica la destinació o finalitat d’un objecte
Romeu
aquest bitllet no és vàlid per
a aquest tren
compro un regal per a la meva
amiga

Observacions Exemples
 ple d’emoció
1. La preposició de s’apostrofa davant vocal
parlen d’higiene

Vaig al camp.
2. Les preposicions a, de i per es contreuen amb
He comprat llepolies per
els articles el / els i donen com a resultat les
als nens.
formes: al / als, del / dels, pel / pels, per al / per
Parlàvem dels amics.
als
Passarà pel restaurant.

Pensa en la signatura.
Pensa a (o de) signar.
3. Les preposicions en i amb canvien si el
Estic d’acord amb tu.
complement és una oració d’infinitiu
Estic d’acord a (o de) fer
això.

S’exposa a tot.
4. El complement de règim verbal va introduït per
S’exposa que li prenguin el
diferents preposicions febles segons el verb, però
cotxe.
aquestes preposicions desapareixen davant la
Es tracta d’un malentès.
conjunció que
Es tracta que puguis anar-hi.

El fet que m’ho insinués em

preocupa.
A causa que el riu anava ple
5. En general, la conjunció que no pot anar darrere
van haver d’esperar dues
les preposicions febles a, amb, de, en
setmanes.
Des que has arribat, estic
més tranquil·la.

Preposicions fortes
Les preposicions fortes són aquelles que tenen una síl·laba tònica. Poden ser
simples o compostes. Vegem-ne les més freqüents:

Simples contra, durant, entre, fins, malgrat, segons, sense

Compostes cap a, des de, fins a…

Altres preposicions
Hi ha unes altres preposicions que s’han format a partir de diferents mots
(noms i adverbis, sobretot). Vegem-ne les més freqüents:

Adverbis emprats com a Locucions prepositives (prep. + paraula+

preposicions prep.)

abans de dalt (de) a dalt de d’acord amb a excepció de

després de damunt (de) al damunt de a causa de a favor de
enfront de davall (de) al davall de al costat de a fi de
enmig de sobre (de) a sobre de a còpia de a força de
entorn de sota (de) a sota de de cara a al llarg de
fora de davant (de) al davant de en contra de a partir de
lluny de darrere (de) al darrere de en comptes per por de
prop de dins (de) a dins de de a través de
arran de vora (de)… a la vora de en lloc de amb vista a
a prop de per culpa de
per mitjà de