S o u e o n a r
unjtat xifra imparella, conflicte inic, estrela lluenta, alumne perspicu, obli-
comprensió lectora
1) (L'elaboració del cava): 1b, 2c, 3c, 4a, Se
express1o est:n a
2) Redacció. (resposta lliure)
3) Dictat.
estructures lingüístiques
4) 1b, 2a, 3c,4c, Sb, 6b
S) camfora, mese (o almesc), magatzem, barnus, tramús, quitra
6) a) confrontació = fricció, 1'administració = el govern; b) cruoal =
decisiva, la decada passada = el decenni passat; e) interferencia = in-
gerencia; d) firma= l'empresa (o casa comercia l), creuer = viatge en
vaixell; irreversible= irreparable; e) els serveis d'intel ·ligencia =la in-
formació (o l'espionatge), incident = succés; f) implicacions = con-
seqüencies, educació = ensenyan~a (o ensenyament); g) apartament
= pis, area = zona, residencial = de luxe (o cara); h) ha bit= costum,
honest = honrat
7) 1e, 2b, 3c, 4c, Se, 6c, 7a, 8c, 9b, 1Ob, 11 b, 12a
8) poltra, somera, liaba, egua (o euga), coloma, gossa, ogressa, tsa-
rina, tia, nora, serva, pallassa, princesa, marquesa, plebea, comtessa,
emperadriu, deixebla, jutgessa, hostessa
9) cantaire (i nvariable), dona (paraula diferent), dansaire (invaria-
ble), jardinera (canvi de e pera), nora (paraula diferent), marquesa
(afegiment de a), metgessa (sufix -essa), amo (mestressa, para ules di-
ferents, s'accepta també 'ama'), alcaldessa (sufix -essa), gallina (afe-
giment de -ina), homicida (invariable), actriu (paraules diferents),
(monja, canvi de -o per-a), gossa (afegiment de -a)
10) abellot, merlot, guatlot, alcavot, bruixot, perdigot, llebrot, bou
(toro, brau), rabosot, didot, furó (o furot), aguilot, pediatre, psi-
quiatre, socióleg
11) uns afores, una rodalia, unes postres, un imerviu, una espelma,
una dent, un front, uns espinacs, una resplendor, una génesi, una
psicoanálisi, un dot, un regle, una estrena, un bacteri, un ágape,
una amargor, una analisi, una cercavila, una síncope, un batent, una
allau, una esperma, un pebre, un escaire, un estratagema, una sín-
drome, una olor, un titella, una dracma, un corrent, uns narius. un
cataplasma, uns dubtes, una aroma, un pendent, una forest, una
índole, una marató, una merenga, una mandala (en alguns diccio-
naris, pero, apareix coma masculí, "un mandala" ), una verdor, uns
llegums, una [agulla] imperdible
12) frens, alforges, temps, helixs, ve'ins, adreces, pesos, destrosses,
cafés, platges, sofas, bacallans, guaranls, algues, dilluns, índexs,
fal~s, cal~s. matxs, hurís, bisturís, códexs, pluges, examens, linxs
13) 1b, 2c, 3b, 4b
14) dona rude (o ruda), lloc immund, comarca agresta, clau fix, ca-
misa grisa, sol "erm, xica covarda, brot bord, paraula comuna, xic
autodidacte, materia inerta, acudit absurd, dona trista, jersei verd,
gació quítia, hómens perspicus, frase vacua, tra~ oblic.
15) a) pallassa, b) foniatre, e) víking, d) rea, e) comedianta, f) cu-
randero, g) orangutan, h) torera, i) pupilles, j) perita (o perita), k)
la sacerdotessa, 1) cacic, m) padrina, n) autodidacte, o) fal·laces, p)
serfs, q) síndica, r) ambigus
16) 1b, 2b, 3b, 4a, Sb, 6a, 7a, 8b
17) 1e, 2c, 3a, 4c, Se, 6b, 7b, 8b, 9b, 1Oa, 11 e, 12c, 13b, 14b
18) ambre, acre, brutlcia, nacre, empenya, crisálide, ve~a, escapa-
rata, pesta, anemone, liebre, febre, durícia, arxipreste, reprobe
19) bonic, estupend, nero, radio, curandero, lloro, pinso, morro,
verro, motilo (motile), libido, viudo, cuiro (o cuir), romesco, Alfred,
grup, trofeu, esbarjo, mosso, saldo, flonjo, comando, Orfeu, case,
!lenguado, allegretto, guano, guerxo, cucurutxo, soprano
20) infraestructura, arteriosclerosi, preestablir, reescriure, polies-
portiu, guardaespatlles, telescopi, barbaespés, autoescola, pres-
criure, teleesquí, reenviar, aeroespacial, restablir, antiesportiu
21) a) ambaixador, hongarés, encara, ambaixada; b) assassinat, Ro-
mania; e) avaluació, honestedat; d) davanter; e) titulat, títol; f) en-
vernissara, Empar; g) meravellós, malenconiós; h) estelles, encendre;
i) línia, corba, curvatura; j) joglar, estrafolari; k) ortiga, urticaria; 1)
especie, especia; m) tamboret, polsar; n) gobelet, estoig
unjtat 2
rensió ectora
1) (Eis nous lectors) : 1c, 2b, 3) es confronta a "lo parlar deis profe-
tes", ésa dir, es contrapasa el sentit comú o alió que la raó ens dóna
a entendre (el "jul e raó natural" ) amb alió diu I'Església o laSa-
grada Escriptura. 4c, Se.
2) Lectura deis textos (Abú Magrib, L'home manuscrit, L'himne del
fama/ene i monóleg del capítol 473 de Tirant lo 8/anch).
3) vu lgarismes: quina merda!; express1ons col·loquials: em tornaré
boig; estic més pelat que una rata.
4) En el fragment de L'home manuscrit. Frases elabora des: (Una casa
vella) que conserva l'aire de quan la televisió no havia substitu'lt, en-
cara, el so deis daus: la referencia al passat es fa menciona~t 1' am-
bient de jocs que en un ambient familiar o social representava el joc
de daus, acf evocat pel so.
La costa ha sigut profanada, envilida, vexada impunement durant
decades pels especuladors urbanfstics: els tres sinónims consecutius
n'incrementen l'emfasi . .
La gent vol pisos, cofurnes, ruscs: el mateix procediment anterior.
Una cofurna és una caseta. Un rusc, l'habitacle de les abelles.
... pero hi ha indicis notoris -tarongerars, melonars, tomaquerars i
cases deis entorns estan sent adquirits per tipus amb corbata-: els
tres noms referits als conreus precedixen l'enunciat "cases deis en-
torns", ací la concatenació de les adquisicions inclou, per tant, qua-
tre elements consecutius; "ti pus amb corbata " remet graficament
als executius, els especuladors.
Comprí a temps Villa Carmen, i Villa Carmen esdevingué prolonga-
ció meua: més que "esdevingué me ua", el narrador vol expressar el
1
fet que, havent-la adquirida, aquella villa la va afaic;onar a la seua
personalitat com si es tractara d'un objecte viu.
Tates estes expressions són perfectament adequades a la veu del
protagonista per tractar-se, en efecte. d'un personatge culte.
Expressions populars: sóc tot forats i xanca 1 les ca mes s'apuntalen
1 tot m'escórrec com pluja en la gotera 1 m'estic com la granera 1 que
em quede sense blanca 1 la fam m'obri la boca 1 no dóna pa 1 en lo
forn no se cou coca 1 les ungles són el dret 1 ser pobre a !legua put
1 el que calla pareix mut 1 el que crida és el gallet 1 s'alce la palanca
1 en lo base no falta tranca 1 es deprén en Salamanca
Castellanismes: salen(= se'n van) 1 e m caic ('caure' no és pronomi-
nal) /pues 1 loca 1 banco 1 manca 1 en Salamanca (a Salamanca)
Crítica social: La principal critica social del text és la fam que passa
el narrador. Esta 1dea l'expressa reiteradament i, en especial, en la
tornada de cada estrofa.
Qué censura: Censura el mal govern, el benefici que uns ai altres
ootenen gracies a la seua influencia (en especial en !'última estrofa,
que funciona com a resum de tola l'exposició).
5) En L'himne del famolenc. ..
Expressions populars: sóc tot forats i xanca 1 les cames s'apuntalen
1 t ot m'escórrec com pluja en la gotera 1 m'estic com la granera 1 que
em quede sense blanca 1 la fam m'obri la boca 1 no dóna pa 1 en lo
forn no se cou coca 1 les ungles són el dret 1 ser pobre a !legua put
1 el que calla pareix mut 1 el que crida és el gallet 1 s'alce la palanca
1 en lo base no falta tranca 1 es deprén en Salamanca
Castellanismes: salen (= se'n van;, em caic ('caure' no és pronomi-
nal), pues, loca, banco. manca. en Salamanca (a Salamanca)
Critica social: la principal crítica social del text és la fam que passa
el narrador. Esta idea l'expressa reiteradament i, en especial, en la
tornada de cada estrofa.
Qué censura: el mal govern, el benefici que uns i altres obtenen gra-
cies a la seua influencia (en especial en !'última estrofa. que fun-
ciona com a resum de tata l'exposició).
6) La lamentació de Carmesina és un plany carregat de gran dra-
matisme, el context del qual és e següent: Havent mort Tirant, els
seus amics van determinar dur-lo a Constantinoble i embalsemar-
lo per enviar-lo a soterrar-lo a Bretanya. Quan es féu aixó, l'amorta-
llaren i depositaren el cadaver en 1' altar majar de Santa Sofía sob re
un túmul ornat amb teles de brocat d'or.
El colp fou tan fort que Carmesina demana que li portaren el vestit
de bodes i, vestida de nóvia se'n va anar a Santa Sofía, i quan va
pujar al negre cadafal i contempla a Tirant de cos present, se li va ac-
celerar tant el pols que poc va faltar perqué el cor li esclafira, peró
es va fer l'anim, va pujar al talem de dolor i es va gitar sobre el ca-
daver.
Ajunta les mans amb les d'ell i, posant la seua ca ra con tra el rastre
hierátic del difunt, el va besar tantes vegades amb un apassiona-
ment tan forassenyat que es va trencar el nas i ha va omplir tot de
sang. Llavors es dirigí al cadaver de l'amat Tirant i pronuncia les pa-
raules que hem llegit.
7) El text de Martorell esta escrit en un registre literari.
Paraules antigues: e (i), sia (siga), los (els), jamés (mai), sua (seua),
paré (podré). ab (amb), mies (meues), estojau (estotgeu, guardeu),
llágremes (llagrimes), a més desijada fortuna (per a una fortuna
més desitjada), molt prest (molt prompte), ensems (al mateix temps
que), l'esdevenidor (el futur), los besars (els besos), tot quant te
dó m'és restat de tu (tot el que et done m'ha qJedat de tu), llei-
xa'm (deixa'm), consolació mía {el meu consol), sera mesa (sera
posada).
expressió escrita
8) Redacció. (resposta lliure).
9) Dictat.
2
estructure s lingüístiques
1 O) {algunes mostres de variació diacrónica): ús d' arcaismes: polides,
car (jaque, perqué), puixa (puga), mas {peró), lo masculí: lo papa (el
papa), los cardenals (els cardenals); profusió d' adverbis acabats en
ment (comunament, maestrívolament, etc.), vocalisme diferent de la
!lengua actual (maravel/ats), grafies consonantiques diferents (exce-
1/ents, en lloc d'excel·lents), etc.
11) (La font de la reina): Resposta llíure.
12) (Eis gens que mengem): Expressions d'especialitat. n'hi ha mol-
tes, practicament tot el text; per exemple: baixa acidesa, llevat re-
combinan!, fermentació alcohólica, han clonat un gen del bacteri
lactic, que codifica l'enzim lactat deshidrogenasa en el genoma del
llevat industrial, El nou llevat recombinant converteix el sucre del
most en alcohol i acid lactic, l'acid lactic acidifica el vi produ"it, en
minven les característiques organoléptiques, etc.
13) a) Hipófisi: técnic i científic, b) Fi/1 meu ... : col·loquial, e) Temps
de batuda: literari, d) Eren amants: literari
14) {ací teniu una possible alternativa): Fi ll me u, cal que tingues ben
present que la gent és molt llesta i a qui destaca en alguna cosa li
ha fan pagar ... Sapies, Agustí, que el món s'ha fet per als que ho
accepten tot. No pots anar contracorrent perqué et pot perjudicar.
15) 1a, 2a
16) a) Té un mal de cap molt fort, b) Esta guerxo (o guenyo, o tort),
e) Esta completament sord {Esta més sord que una rella, col·loquial),
d) El malalt té marejos i sent sorolls en les orelles (o les orelles li xiu-
len), e) S'ha gitat cara amunt (o de sobines), f) El malalt té una ma-
laltia del cor des del naixement (o d'heréncia, o per herencia deis
seus ascendents), g) Esta molt borratxo (o ebri, o begut, o, col·lo-
quialmert, té un peto una mona. o un gat, etc.), h) Té una hepa-
titis (o inflamació del fetge) típica de la zona {o de l'area) en qué
viu, í) Els metges li han dit que té un cáncer en els intestins, j) Cal
que prenga banys pera la malaltia {o peral problema) de la pell .
17) són normatives: hu i avui, quadro i quadre, lloc, juí i judici,
barco (acceptat per I'AVL, peró no pel diccionari de I'IEC) i vaixell,
dins i dintre, servei i servici, llavors i aleshores, vacacions i vacances,
bonic i guapo, dos i dues, mitat i meitat.
18) a) Diu que una persona de mal aspecte li ha furtat la cartera en
!'autobús, b) Aquel! xic (o xicot, xicon o jove) fa cara d'al·lucinat, e)
Que bé! El teu cotxe és f antastic!, d) He passat malta por a !'exa-
men. e) Fes el desentés, que ve aquel! pesat {o llapassa, coreó,
plepa), f) Aixó em sembla magnífic (o fantastic, extraordinari, ge-
nial, etc.), g) El gerent va fugir a l'estranger amb tots els diners. h)
Xiqueta, estic molt cansat!
19) 1a, 2b, 3b, 4a, Se, 6c, 7b, 8b, 9b, 1Ob
20) (Dietan): Dilluns a 1O de maig 1S99. Entre quatre i cinc hores de
la vesprada, entraren en casa de don Jau me Sorell a netejar-li lo pou
que los de l'almirant que allí aposentaven i ell també, l'havien
embrutat tot de sucietat i bacins. 1 de la gran pudor, entra primer un
home i s'ofegava, i entra un altre per a ajudar ad aquel! i els dos
restaren allí morts de la pudor. 1 casi en tates les cases que estos
Grans de castellans han aposentat han fet lo mateix deis pous, i tots
los aposientos han emmerdat, i tot ho han derru"it i casi fins a tots
los panys de les portes han arrancat: esta és la ganancia que Sa
Majestat nos ha portal a Valencia ab tal bruta gent, i més que
!'Hospital General esta molt pie de pobra gent perqué tates les
quadres a cada part hi ha dos llits, u davant de altre, plens de malalts
forasters, lo que no s'ha vist molts anys ha en Valencia.
21) a) als, b) 1', e) el dilluns i el dimecres (o els dilluns i els dimecres), d)
El, e) 0, f) 0, g) 0 que ho haja dit..., h) (és aconsellable posar l'article):
{el) professorat, (l')alumnat. {el) personal aoministratiu, i) El, j) la, k) 0
22) a8, b7, eS, d2 , e3, fl, g4, h6
23) a7, b3, c2, d1, e4, f8, g6, hS
24) a) davall el (o del) llit. b) tot el dia, e) tot el dia, el carrer, d) De
matf (o Al matf), tot el món, e) el contrari, del (o d'alló, o de les
coses) que ha de fer, f) " Eis pelegrins ... ", g) el rei, el pala u, els al-
tres, el dinar
25) a) parar taula, b) l'un darrere de l'altre, e) estar en la nómina,
d) cobrir les despeses, e) passar a les mans d'un altre, f) jugar a pi-
lota, g) constar en !'acta, h) a la destra i a la sinistra, i ) a les bones
o a les males, j) fer tots els possibles, k) sembrar la zitzimia, 1) no
donar l'abast
26) a) veure'ls, b) l'un darrer de l'altre, e) el doble de llarg, d) ha cai-
gut en el descredit, e) amb l'ajuda de, f) tots a !'una, g) de tots co-
lors, h) fruita de la temporada, i) entaular batalla, j) al dómino, k)
anar contra corrent, 1) pel bon camf
27) a) la mateixa (cosa) de sempre, b) sempre va a la seua, e) les
coses classiques, d) és d'alló més rar, e) tan prompte com pugueu
(o tan avi at com pugueu), f) mira que boniea que esta, g) Per la
resta es tic tota lment d' acord, h) Almenys, el que val la reparació, i)
tenia tota la raó, j) s'han casa pel jutjat, k) qui sap que lluny es troba,
1) La cosa rara, m) Pel que es veu, n) !'última moda (o l'últim crit),
o) se n'ix del corrent
28) 1b, 2b, 3a,4b, Sa, 6b, 7b, 8b
29) a) Donat cas, b) a taula, e) a la presó, al<;ara el cap, d) tots a
!'una, e) entrar en els detalls, f) a la destra i a la sinistra, g) va a es-
cola?, h) de tots colors, que no tenia raó, i) compta amb l'ajuda, j)
constara en !'acta, sembrar la zitzania, k) cobrir les despeses, 1) ar-
riar veles, m) no dóna 1'abast
30) a6, bS, c3, d4, e2, f8, g1, h7
31) a) esta/aquesta, b) Este/aquest, aquel!, e) esta/aquesta, a<;ó/aixó,
d) esta/aquesta, a<;ó, alió, e) aixó, f) alió, g) este/aquest, acf, h)
aquel!, alta (o allf), i) este/aquest, j) Alió, k) , ací, al la
32) a) té una cosa, b) se n'han presentat prototips, e) al voltant de
les dotze, d) ni de si són assumits per l'ajuntament, e) (esta bé), f)
(esta bé), g) (esta bé), h) i que hi instal·len almenys dos ordinadors
i una impressora, i) que calia regular-ne la funció en tota la Comu-
nitat, j) volem donar-vos la informació
33) a) prop meu, b) davant nostre, e) lluny teu, d) darrere vostre,
e) prop seu, f) al costat seu
34) a) Sa, b) Els meus, e) llurs, d) ma, e) llur, f) Nostre, g) son, h)
seu, i) la meua, j) Son, k) tes
35) a) llurs bens, b) llurs certificacions, e) llurs iquidacions, d) Llurs
germanes, e) llur vehicle, f) Llurs cosins, g) llurs !libres, h) llur propi
eodi
36) a) comencen la temporada, b) la resolució i la velocitat, e) co-
men<;ara l'horari, d) l'autogovern i la independencia, e) perla im-
portancia que té, f) li graduem les uIteres, g) al punt (o al seu punt),
h) me'n vaig a casa, i) en la fugida, j) dins la gravetat, k) els béns
37) 1e, 2c, 3c, 4c
38) vocals, tres, quatre, ny, /1, an-qui-lo-sar, il-lu-si-o-nar
39) a) cas-so-la, b) til-ler, e) gui-xai-re, d) quan-ti-tat, e) re-üll, f) for-
mat-ge, g) cui -xa, h) jut-ge, i) ar-gü-ir, j) in-no-cent. k) re-mo-uen,
1) a-vi-a
40) a) (1), b) (4), e) (2), d) (3), e) (1), f) (5), g) (2), h) (3), i) (3)
41) a) boira (decr.), b) u adi (creix.), e) remei (decr.), d) te u la (decr.),
e) co ure (decr.), f) cieneies (2 hiats), g) quaranta (creix.), h) poesía
(hiat), i) aquós (creix.), j) pin güí (creix.), k) iode (creix.), 1) adeqüem
(creix .), m) suar (hiat), n) xiu let (decr.), o) du u (decr.)
42) obli qüeu, Paraguai, déieu, gua ita
43) 1e, 2c, 3a, 4b, Se, 6b, le, Be, 9a, 1Ob, 11 a, 12b, 13a, 14c
44) a) cort, b) fos, e) mot, d) ms, e) jou, f) gos, brot, g) rot, com,
h) vot, i) tou , j) fon
45) a) bo, b) cos, e) to, d) coc, e) tos, f) trons, g) mous, h) dos, i)
sol, j) boig
46) medul ·la, idioma, volei bol, aixe lles, quilolitre, con clave, em-
brions, denuncia, boletai re, ciclop, zu lu, torticoli, cn quet, interval ,
miop, alfil , esbri neu, bantu, beisbol, poliglot, policrom , tiquet ,
xi clet, radar, zenit, pitecantrop, hoquei , centi gram, pivot, hecto-
litre, quadriga, mil·ligram, acne, na palm , di na mo, letargia, guru,
tu li pa, flu or, avar, handicap, libi do, osmosi, litosfe ra, celti ber,
en zim, consola, heroi
47) agudes: associem, hostil, trac;at, estacions, treballadors; planes:
orquestra , jerarquies, xarxa, permisos, presenten , cinquanta; es-
drúixoles: inhóspita, especie
48) alveol, fluor, eczema, míssil, xofer, iber, tiquet, atmosfera, tex-
til, hoquei, timpa, perfode, Dídac, futbol, subtil, caracter, comedia,
pólvora, malson, taüt, gabia, estatua, deia, masia, album , córrer,
magatzem, compas, gramatica, petó, persecucions, genere, canc;ó,
semafor, astúcia, pro'isme, Dublín, cabas, canem, pésol (o peso!),
francés, memoria, pel -roig, superficie, feien, quilómetre, xi'lta, his-
toria, médium, sui generis, Pius, rodamons, Seül, monólit, arrüinar,
llémena, rabiüda, redu'it, Lluís, oriünd
49) a) calidament, b) pobrament, e) covardament, d) térbolament,
e) ingénuament, f) férriament, g) placidament, h) rudement (o ru-
dament), i) agilment, j) fermament
50) Vrnarós, Algfmia de la Baronía, Xilbia, I'Énova, Bétera, la Font
d'En Carros, Ben icassim, Polinya de Xúquer, I'Aicúdia , Énguera,
Dénia, L'Atzúvia, Alaq uas, la Pobla de Benifassa, I'Aicalatén, !'Alfas
del Pi, Xa ló, la Nucia, I'Ait Palancia, el Camp de Túria, Petrés, Mo-
raira, I'OIIeria, Benicar ó
51) a) Si vols escriure més bé el valencia has de conéixer l'ús de l'ac-
cent, b) El senyor feudal féu donació del seu feu a un vassall que era
la ma dreta seua, e) L'ós del zoológic s'ha trencat un os d'una pota,
d) L'avi em va dir " El meu nét és molt net" , d) Un sol de justícia cas-
tigava el sol clevillat i ressec, e) He mólt molt de café, aixi en tindrem
pera tot el mes, f) Aquel! tira féu expropiar els béns deis seus súbdits,
g) Li vingué un colp de tos seca i, de sobte, va ca ure de tos, h) Fóra
convenient esquilar el be: té massa pél, i) Que que vols, et preguntava,
j) Sempre que see en aquella eadira se'11 fa un séc al vestit.
52) Artemina Gomis havia tingut casa a les Eretes durant molts anys.
L'avia havia vist créixer Llu'isa, la seua filia, companya inseparable de
jocs de la tia Teresa en els seus anys d'infantesa . El di a que Llu'isa ens
va visitar, l'avia Tónia va alegrar-se molt. Havia arribat a les Eretes en
un cotxe condu'it per ella, un Seat 600, l'aparició del qua! va des-
pertar notable expectació al barri. Els automóbils no solien atrevir-
se a transitar entre els clots i la pols i les Eretes, de més a més, eren
un símbol d'inabastable categoría económica i social . L'aparició de
Llu'isa conduint el seu propi cotxe, els seus vestits a la moda, !'aire,
dones, de dama de societat, va consternar-nos com si ha princesa
haguera vingut a visitar el seu antic barri de ventafocs.
53) a) llu'isme, b) pru'ría. e) cru'illa, d) ensa'imada, e) cune'if(}rme, f)
demiürg, g) aürt, h) saüc, i) d'angi'itis.
54) La !lengua berber, !lengua amaziga, amazigh o tamazight és un
conjunt de parlars del nord d'Africa, de la familia afroasiatica o ca-
mitosemites. La parlen uns dotze milions de persones, principalment
al Marroc i Algeria, pero també tan al sud com a Burkina Faso i, en
petites illes, fins a Egipte. El guanxe canari també és considerat un
dialecte del berber. El nom " berber " té el mateix origen que lapa-
raula barbar; per aixó els berbers demanen que s'anomene al seu
idioma tamazight.
Encara que la !lengua utilitzada oficialment a !'escota siga l'arab das-
sic, al carrer s'empra una meseta d'esta !lengua i l'amazigh .
El fet que els berbers visquen en zones a'illades entre elles degut a
la profunda arabització lingüfstica i cultural en moltes arees tradi-
cionalment berbers, i que alguns d'ells siguen nómades (els tuaregs),
ha afavorit la dispersió deis diferents dialectes del berber.
3
 un~eae
comprensió lectora
1) 1 (resposta lliure). 2c, 3a, 4b, Se.
2) a) Regla de repeti ció (per exemple. els elements que es repeti-
xen respecte als assassinats): L'any 199S apareixia brutalment as-
sassinat... > 'Tor. Tretze cases i tres morts' > un conflicte sagnant >
odis i topa des entre els hereus més forts > grans desavinences > La
tensió entre els dos bimdols > el 1980 dos guardaespatlles de Ruben
Castañer maten a trets els dos guardaespatlles de 'Palanca' >el cas
de l'assassinat de 'Sansa· i trobin el responsable o responsables del
crim. (per exemple, respecte a l'indret de Tor): únic propietari de la
muntanya de Tor. > 'Tor, la muntanya maléda'. > 'Tor. Tretze cases
i tres morts' >La muntanya de Tor (Pallars Sobira. tocant a Andorra,
a 1.790 metres d'altura). encara avui un paratge verge >la societat
de copropietaris de la muntanya > per a ser-ne propietari cal residir
tot l'any a Tor > Tor resta incomunica! perla neu sis mesas l'any >
es cremen quatre cases. i les famílies afectades han de deixar Tor. >
els qui se'n van ja no tenen drets sobre la muntanya . > un promo-
tor immobiliari d'Andorra. Ruben Castañer. L'any 1976 aquest ar-
renda la muntanya > arrenda la fusta de la 'TlUntanya a dos
llenyataires de Vic. b) Reg la de progress ió : assassinat Josep Mon-
tané 'Sansa' > únic propietari de la muntanya de Tor. > un equip de
periodistes van preparar el reportatge > Porta ha seguit la história
durant vuit anys > ara la presenta al !libre 'Tor. Tretze cases i tres
morts' (La Campana) > un reportatge escrit com una novel·la . > La
muntanya de Tor > objecte d'un conflicte sagnant > va comenc;ar
l'any 1896 > quan va constituir-se davant notari la societat > Amb
els anys. aquesta condició > hi ha dos episodis que expliquen la his-
tória. El primer passa l'any 1944 >El segon té a veure amb un pro-
motor immobiliari > La tensió entre els dos bandols no para de
créixer fins que el 1980 > Pel projecte d'aquest !libre va guanyar el
premi Lleida de Narrativa 2003 i aixó l'hi va empényer. > Havia es-
crit vuitanta pagines a tall de reportatge periodistic >, peró ell ma-
teix reconeix que era un text avorrit. > Els editors van recomanar-li
molt que es basés en la realitat. e) Reg la de no-contrad icci ó : no
hi ha contradiccions entre les informacions que conté el text. d)
Regla de re la ció : els fets a que es referix el text tenen relació directa
amb la realitat.
3) Es tracta d'un text informatiu. ja que és una ressenya sobre el !li-
bre de Caries Porta. L'estructura es analítica (o analitzant): es pre-
senten uns fets en el primer paragraf que es van desgranan! en es
parágrafs successius. fins que s' arriba a la conclusió o res u m final.
4) Es podrien deixar les parts mes fonamentals, les que aporten un
pes informatiu majar. i deixar de banda les mes circumstancials i
supérflues. Els paragrafs segon i tercer condensen una major quan-
titat d'informació, mentres que el primer i l'últim són més prescin-
dibles. L'últim paragraf, de fet. podria quedar red un a unes poques
frases: Porta feia temps que volia escriure la história de Tor. N'havia
escrit vuitanta pagines peró considerava que era un text avorrit. Els
editors li van recomanar que es basés en la realitat. Espera que elll t-
bre servisca pera reabrir el cas de l'assassinat de 'Sansa'.
expressió es rita
S) Redacció (Resposta lliure).
6) Dictat.
estructu ·e lingüistiques
7) 1b, 2b, 3a, 4a, Se, 6a, 7a, 8c
8) a) zoología. b) hectómetre. e) claustrofóbia, d) andrologia. e)
fotofóbia, f) biblioteca, g) astronomía, h) fonoteca, i) cromofóbia.
j) topología, k) quilómetre, 1) psicología, m) pseudópode (o pseu-
dopodi). oftalmología
4
J 9) bucal; capitular; cloure; consular; corb; concórrer, concorregut;
doble; homenet (o homenas. etc.)
10) a) calba. b) cloenda, e) deute, d) del cervell, e) corbs, f) movi-
ment. g) de pél, h) sabudíssim
11) a) urticaria. b) cobdícia, e) mueositat. d) bucal, e) duplica!, f)
edulcorar, g) expurgar, h) juvenil
12) alias: alies, alter ego: un altre jo; grosso modo: per damunt da-
munt, superficialment; motu proprio: per iniciativa própia; currícu-
lum: document que resumix les activitats professionals. els estudis.
etc.. d' una persona; mens sana in corpore sano: ment sana en cos
sa; peccata minuta : pecats de poca importancia; mare magnum:
maremágnum: embolic, gran confusió; referéndum: votació que fa
el poble; memorimdum : nota destinada a recordar alguna cosa; per
cápita: per cap; superávit: excés de l'haver sobre el deure, deis in-
gressos sobre les despeses; et cetera : etcétera (o etc. ). significa ·¡ la
resta '.
13) a) ex abrupto; b) grosso modo; e) sui generis; d) deo volentes;
e) dura lex, sed lex; f) stricto sensu
14) a) angelus. b) ex cathedra. e) a priori. d) ecce hamo. e) nihil
obstat. f) lapsus. g) in crescendo
15) a) motocrós, b) programari, e) dopatge. d) clonatge, e) espot,
f) globalització, g) esqua1x
16) a) estenografía o taquigrafía. b) airbag, e) navegador web
(web browser, web surfer). d) antitabac, e) ecopacifista. f) multi-
culturalitat
17) 1a, 2c, 3b, 4b, Se, 6c, 7 a, 8b
18) a) ningú, b) tothom. e) gens (difícil). d) gaire, e) gens. f) prou,
g) molt, h) malta
19) a) la gran quantitat de gent, b) tan aviat com pugues, e) que
és important. d) eixe autor, e) gens de ganes. f) Com més, g) tan -
tes vegades com ca iga. h) tan prompte com pugues, i) d'ací a uns
quants dies, j) tan de pressa. k) Ni l' un ni l'altre en sabien res. 1)
prou persones
20) a) gens (o ni mica, o ni gota, o ni un bri, etc. ). b) ambdós (o les
dos). e) molt (o una barbaritat, una fotralada, etc.). d) gens (o ni un
pél, o ni gota, o ni una mica, etc.)
21) Resposta lliure.
22) a) algun. b) algú, e) ningú, d) cadascú (o cada u), e) cada u (o
cadascú). f) cadascun . g) altri, h) altri
23) a) (bé), b) cadascun (o cada un). e) (bé), d) (bé). e) cadascun
(o cada un), f) cadascú (o cada u), g) diverses (o diferents. algu-
nes). h) Algun (o Alguns)
24) a) Les altres, b) L'a ltre, e) un altre, d) Una altra, e) d'una altra,
f) els altres, g) unes altres, h) unes altres, i) altra, j) d'altra
25) a) res, b) res (o alguna cosa), e) ningú, d) tothom (o qualsevol).
e) cadascú (o cada u). f) tothom (o tots). g) Qualsevol (o NingU), h)
algú, i) tot. j) hom
26) a) alguna cosa (o res), b) no va ploure gens. e) a tal, que es
amic íntim de tal altre, d) una mica de pressa. e) unes eixides!, f)
gens de gracia. g) No m'agrada res (ésa dir, no m' agrada 'cap cosa'
de les que tenen). h) Té bastants diners, peró no prou. i) uns quants
(o alguns). j) (bé. peró es pot posar també "Tot Cocentaina ").
27) 1a, 2a, 3c, 4c, Se, 6c, 7b, 8a, 9b, 1Ob
28) a) quinzena, b) trio (o tercet), e) décima, d) Bienni, e) tríptic, f)
tetralogía, g) pentaedre (o pentaedre). h) quartilles. i) bimensual. j)
séptima. k) Sexenni, 1) mil· lenni (o mil ·lenari). m) grossa
29) a) mitja quarta de formatge, b) un quart (o una quarta) de po-
llastre, e) dos terc;os de cervesa. d) un terc; (o una tercera part) del
seu temps, e) dos cinquenes parts, f) la mitja part
30) 1b, 2a, 3b, 4b, Sb, 6b, 7b

31) la, 2a, 3b, 4c, Se, 6c, 7c, 8b
32) 1e, 2b, 3c, 4c, Sb, 6b, 7b, 8b, 9c, 1Oa
33) Alaba, Bergara, Biscaia, Brabant, Cordova, I'Havana, Nar-
bona, Eslovaquia, Savoia, Serbia, Vesuvi, Anvers, País Base, Eivissa,
Nerbion
34) a) riba, envestida; b) bolear, revolt; e) gavardina, sivella; d) ja-
velina, corba; e) treballar, pavelló; f) almívar, rebentar; g) elaborar,
rovells; h) arribar, mobil
35) (en donem uns quants): govern, governar, governant; trava,
travar, traveta; baf, embafar, e'Tlbafós; través, travessar; mobil, mo-
bilitzar; civada, civadar; badall, badallar; avortar, avortament; tova,
estovar, tovalla; endevinar, endevinalla; prova, emprovar, prova-
tura; rivet, rivetejar
36) trobava, anava, treballaves, debilitaves, situaveu, liquaves, ac-
celerava, poavem, retocavem, rodejavem, passejaveu, nadava, devia,
movíem, bevia
37)
calb ca/besa calvície escriure escrivent escriba
corba corbat curvatura núvol nuvolada nebulositat
llavi //aviejar labial cervell cervellera cerebral
moure moviment automóbil provar provador probable
38) a) minvar, b) bleixar, e) bassa, d) rebregar, e) baró, f) saba,
g) arrova, h) tovalla, i) disbarat, j) bava .
39) haver-se'n, noven~anatge, parlava, es jactava, motivacions,
Garlava, sobre, pubilla, davant, infal·liblement. La pobra, vergo-
nya , davant. Amb, vegades, jo vull, vergonyes, veure
r::o prens1o lectora
1) (Esc/afamuntanyes): 1b, 2a, 3c, 4b
2) perpal: barra, palanca 1 tot cofoi: tot content 1 calcides i cospins:
males herbes 1 dobletes: monedes, diners 1 s'esgarrinxaven: es feien
arraps 1empipats: enfadats 1 ballestada: distancia d'un tir de ballesta
1vallat: fossat, vall 1 porta ferrada: amb aplicacions de ferro 1 esbot-
zat: rebentat 1 homeneies: gestes, accions virils 1 eixarm: encanta-
ment, magia 1 mut d'esbala'lment: atonit. sorprés 1 pareu esment:
presteu atenció 1 fadament: encantament 1 encisades: embruixades,
encantades 1 orb: cego 1 arrossegant: reptam 1 llu'lssor: lluentor 1
fronda: fullam, fullatge 1 tots esborronats: atemorits, horroritzats 1
servar la paraula: mantindre la paraula 1 escur~ons : serps, persones
maldients 1 vi rolles: armelles, peces de ferro 1 falornia: estratagema,
ardit 1 curial: membre de l'administració.
e ress ó es i a
3) en primer lloc (temporal/espacial d'ordenació discursiva), ésa dir
(exemplificació), especialment (exemplificació, aclariment), breument
(resum), en cap cas (exclusió), pel que fa a aixó (represa), en resum
(resum i conclusió), en segon lloc (ordenació), en cap cas (exclusió),
de fet (exemplificació), en poqt..es para ules (resum), per dir-ho d'una
altra manera (aclariment i continuació), finalment (temporaVespecial
de finalització).
4) (Discurs de Nelson Mande/a . Estan posats en l'orde en que fi-
guren en el text): no com (conjunció modal i comparativa de sub -
ordinació), sinó com (conjunció consecutiva i comparativa de
subordinació), per aixo (conjunció causal de subordinació), perque
(conjunció final de subordinació), abans de continuar (connector
metadiscursiu d'ordenació del discurs), és per aixo que (conjunció
causal de subordinació), per tal de (conjunció final de subordina-
ció), ja que (conjunció final de subordinació), puix que (conjunció
final de subordinació), com ja sabem (expressió organitzadora del
discurs), mentrestant (adverbi connector temporal), en conseqüen-
cia (locució preposicional consecutiva), pero (conjunció adversativa),
tanmateix (conjunció adversativa), per tant (locució preposicional
consecutiva), per concloure (connector metadiscursiu d'ordenació
del discurs), conseqüentment (adverbi amb funció preposicional
consecutiva)
S) Redacció (resposta lliure).
6) Dictat.
e tr c:tures lingüístiques
7) 1b, 2c, 3c, 4a, Sa, 6c, 7b, 8c, 9c, 1Oc, 11 b, 12b
8) a) lluna, porter, (in)transigent, paper, princesa, patina, (des)nivell,
(sub)desenvolupat, (a)simetric, (in)viable, pintura, diaria, (im)previsi-
ble, (bi)anual, multiplicar
9) a) enterbolit, b) rossege, e) empedrir (o empedreir), d) s'emmi-
rallaven, e) raspallar-te, f) amidat, g) enquitranat, h) desllomant-
se (o esllomant-se), i) bracegeu, j) aterrar
10) a) ennuvolat; b) agrit; e) matisar, garantir; d) travessar, col·lidit
(o col·lisionar); e) (bé, és correcte calfar i escalfar); f) espessit (o es-
pesse'lt); g) extradit; h) arredonir (o arrodonir); i) acovardir; j) apro-
fundir (o profunditzar); k) envernissat; 1) enterbolit; m) emmanillat;
n) fecundat; o) acarnissar-se; p) descaragolar (o desenroscar)
11) encoratjar, manar/manipular, etc., ajornar, afavorir, enfosquir,
atabalar, enjardinar, emboirar, arraconar, aclarir/esclarir/clarificar, acu-
mular, moblar, bufar/esbufegar, encertar, ozonitzar
12) a) tenallar, b) acabdillar, e) empolsar o empolsegar, d) estera-
nyinar, e) abonyegar (o abonyar), f) emperesir, g) ansiejar (o ansiar)
13) le, 2a, 3c, 4b, Sb, 6a
14) a) para-xocs, b) oocamimiga, e) pel-blanc, d) escalfacadires,
e) rentaplats, f) guardabarrera, g) escuradents, h) obricartes, i)
portaclaus
15) penja-robes, set i mig, gira-sol, eixugamans, aiguamoll, talla-
toe, grecoroma, esclata-sangs, rodamón, sud-africa, hispanosuís,
cara-xuclat, pel-curt, capicua, a corre-cuita, fru-fru, allioli, no-vio-
lencia, dentilabial, caMa-roja
16) 1e, 2c, 3c, 4b, Sb, 6a, 7b, 8c, 9b, 1Ob, 11 b, 12c, 13c, 14c, 15b,
16c, 17b, 18c
17) (Posta~: a) sona, b) caminávem, e) duies, d) Duies, e) cenyia, f)
gosava, g) mirava, h) havia dit, i) volia, j) havies contestat, k) volies,
1) lrromperen, m) duies, n) recorde, o) vares tallar, p) parlava, q) duies.
18) (La gent que viu al món): Tingué una idea. Se n'ana corrents a
1' Ajuntament i va mirar perla finestra coneguda. Ja no hieren els al-
tres, pero ell si que hi era, com sempre, llegint els periodics del dia,
abans d'anar-se'n al casino. La idea li va arribar sobtadament d'un
lloc, d'una distancia queja no recordava ... Contra el quadrat de la
finestra, groc de llum eléctrica, va tirar la pedra envoltada amb paper
i fugí a poca poc ... No es va trobar amb ningú al caml de retorn.
19) 1a, 2c, 3c, 4c, Sb, 6b, 7c, 8b
20) a) (bé, concernir és transitiu), b) Han fet cessar, e) somie la ma-
teixa historia, d) L'haf' obsequiat amb un pom de clavells, e) Si en-
creues els brac;os, f) afectara el desenvolupament del pla, g) carregar
totes les culpes, h) fascina totes les persones, i) (bé, apel·lar és un
verb intransitiu), j) acabaras esta faena, k) Falta encara fer, 1) Parla
valencia (el verb parlar és transitiu i no de régim, per aixo, cal dir
parlar valencia o parlar el valencia, pero no *parlar en valencia), m)
acabara aconseguint-ho, n) pot aixo i més, o) no han encertat el
color, p) entusiasmará els espectadors, q) L'esperava una noticia, r)
S'han apropiat els diners, s) Vam dubtar un moment, t) ho aprofita
per veure, u) apassiona les masses, v) Pots vindre un moment? Ne-
cessite la teua ajuda, w) s'ha aprimat molt, x) capa~ de seguir el
cursi d'aprovar el curs (o .. .i d'aprovar-lo).
S
21) a) es riuen, b) coneix, e) se m'ha assentat bé, d) sabia, e) tem,
f) ha passat, g) s'entrenen, h) Calle, i) Vine un dia, j) bolea
22) a) Assortixen (o Assorteixen) d'armes els terroristes, b) No con-
sent la injusticia, e) El peix se li esmuny entre les mans, d) Laura i
Josep ixen junts, e) La lluna lluu esplendorosa, f) Baten els ous per
fer el pastís, g) Ho sent de debo, h) La cassola bull a poc a poc, i)
Les abelles brunxizen/brunzeixen (o brunzen) en el rusc.
23) a) corromput, b) tor~ut, e) conven~ut, d) batut (o batuts, con-
cordanc;a gramaticalment correcta, pero poc usada), e) suspés, f)
confós, g) dos, h) romas, i) sigut (o estat, ja que el participi del verb
estar s'utilitza també coma participi del verb ser), j) decebut, k) per-
tanyut (o pertangut), 1) assegut
24) a) He de (o Haig de) portar, b) Cal que vages (o ts neces-
sari/menester que vages), e) deuen vindre, d) Cal su posar que vin-
dran, e) No és estrany, f) Devien ser les deu, g) Ara et contaré una
cosa (o Ara et conte una cosa), h) (bé), i) Cal treballar (o S'ha de
treballar).
25) a) Sempre complixen la seua paraula, b) No cree que puga vén-
cer (o solucionar) els problemes, e) L'anciana va caure aterra i es trenca
un maluc, d) Quan no l'interessa fa el boig, e) Ha esvarat amb una pell
de platan, f) El primer dia d'entrar a escola el xiquet va córrer tot el
pati, g) Ton pare no podrá imaginar-se tot el que ha passat.
26) 1b, 2a, 3c, 4a, Se, 6b, 7c, 8a, 9c, 1Oc, 11 b, 12a
27) a) asimetría, contrasentit. pressuposar, suprasensible, fitosa m-
tari, antiséptic; b) antesala, sobreeixir, bisíl·laba, entresuat, pressen-
timent. psicosomátic
28) Albarrassf, Natzaret, Ademús, Cadis, Guadasséquies, Corsega,
Orpesa, Sardenya, Vinares, Alzira, Brussel ·les, Tun fsia, Benissa, Mas-
sanassa, 1' Atzúvia, Alcasser, Vi na lesa, Benassal, Rússia, Manises. Ros-
sell, Andalusia, Saragossa, Almisserá, Guadassuar, Vene~uela,
Moc;ambic, Su'issa, Nic;a, Almassora
29) destresa, candidesa, embriaguesa, duresa. invalidesa, tossudesa,
mesquinesa, bestiesa, nuesa, deixadesa, lletgesa, saviesa
30) a) dissimular, b) prosseguir, e) asseguranc;a, d) resso, e) desse-
car, f) transsiberia, g) dissecar, h) pressentir
31) precisar, desencisar, sacralitzar, matisar. simpatitzar, analitzar.
sistematitzar, allisar, obstaculitzar, divinitzar, localitzar, ruboritza r,
precisar, improvisar, encisar, globalitzar, martiritzar, televisar
32) missa, assutzena, trencadissa, fossar, drassana, pleníssim, ex-
plosió, pallissa, polissó, adhesió, cuirassa, depressió, mostassa, es-
cissió, barcassa, vicissitud, vilesa, cobdiciosa, mordassa, disfressa,
perdició, mosso, circumcisió, carrossa, embarassa, massís, tassa. es-
pasa, gentussa, terrissa, precisió, moció, brisa, abrasió, premissa
33) segell, sedas, cen drer, safa, sénia, sa batilla, sarsuela, sivella,
cigró, sisal, saurf, sémola, cigonya, ced re, socol, setrilleres, cerndre,
cianur, simitarra, cerc;, cep, sotsobrar, sarró, séquia, safanoria
34) a) pansa, b) quars, e) estruc;. d) adrec;a. e) pan fs, f) gla~. g)
dansa, h) ansa, i) oalbuc;
35) excepció, esprémer, experiencia, excarcerar, estrany, excéntric,
esuanya, extravagant, explanada, estendre, espoli, espolsador, es-
pectacular, entenedor, esplai
36) gasos perniciosos, cossos horrorosos, trossos omesos, casos ma-
laltissos, negocis ru'inosos, japoneses indecisos, pastissos dol~os, ac-
cessos permesos, ossos grogosos, padrins ronyosos, tabacs rossos,
arrossos caldosos
un~tat 5
comprensió lectora
1) (Tornarem a la Lluna): le, 2a, 3b, 4c, Sb
6
expressió escrita
2) (L'anafora, en negreta. L'element a qué es referix, subratllat).
L'ama del forn deis Capons era una dona jove bellíssima, amb un
cos superb i un sentit innat de !'elegancia en actituds i moviments
sempre dins de la més perfecta naturalitat. 1 una cara de cel (anafora
d'identitat referencial i també semántica).
una dona bellíssima : els ulls. blaus pero foscos · el cabell també
fose i abundós sense ser negre· el front potser massa menut· el nas-
set un poc incorrecte de dibuix pero pie de gracia · la boca gran i
molsuda. (anáfora d'identitat referencial).
" una cara de ce l" , ¿a la boca. als ulis al moviment de les celles o
a l'arrufament deis llavis? (anafora d'identitat referencial).
L'ama del forn deis Capons ... aquell ángel tan de la terra. (anáfora
semántica).
1 animant aquella cara, gens d'estatua, una vibració d '~ un
borboll de rialles ... (anafora semántica).
L'ama del forn deis Capons >> hi havia en Emília (anáfora d'iden-
titat de sentit).
Abans hem negat que tingués res de majestuosa; ara, matisant-
ho més, hem de reconéixer que ... (anáfora d'identitat referencial).
Abans hem negat que tingués res de majestuosa; ara, matisant-
ho més, hem de reconéixer que ... (anáfora sintactica).
Abans hem negat que tingués res de majestuosa; ara, matisant-
ho més (anáfora sintáctica).
Abans hem negat que tingués res de majestuosa; ara, matisant-
ho més, rem de reconéixer que hi havia en Emília una certa majes-
@!, pero d'incognit: i no de reina, ans mes aviat de~- Potser.
més exactament, de filia bastarda. Era com podria ser la filia inco-
neguda d'algun rei de conte fantastic que ... (anáfora semántica).
Emflia posse'ia l'instint del negoci . Tenia sois un germá, prou anys
major que ella, Ton ico, home que també portava el negoci en la
~ (anafora d'identitat referencial ).
Tenia sois un germa, prou anys major que ella, :I:Q.okQ (anáfora d'i-
dentitat de sentit).
Els pares havien mort quan ella era xiqueta . Primer, el pare, un ho-
menot fort i massís com una carrasca aterrat com l'arbre gegant pel
llamp per un atac renal després d'una gran remullada a les munta-
~- (anafora d'identitat referencial).
Els pares havien mort quan ella era xiqueta . Primer el pare un
homenot fort i massís com una carrasca, aterrat, com 1'arbre gegant
pelllamp, per un atac renal després d'una gran remullada a les mun-
tanyes. Tonico jovenet encara (anáfora semántica).
Primer, el pare, un homenot fort i massís com una carrasca, aterrat,
com l'arbre gegant pelllamp, per un atac renal~ d'una gran
remu llada a les muntanyes. (anafora semantica).
3) (La catafora, en negreta. L'element que !'anticipa, subratllat).
de tal mode que fins que va veure la llum i sentí la fresca de l'aire
del carrer sobre els seus cabells, no pot dir-se que ella es consi-
deras estálvia de la doble amenac;a...
la doble amenaca que era peral seu alé la fatiga exterior i l'altra
que tenien els seus nervis
Pero el carrer la confortava . Ja bQ cree que sí.
la su au frescor li arribava·oen endins, on ella duia una diminuta re-
producció de la seua petita Llu'iseta i deis seus altres dos fills, fixa ,
inalterable, com una fotografía en grup encastada dins el seu
neguit ...
que estarien albo i millor allá, al pis
eren tot problemes que ella coneixia millor que ningú, proble-
mes seus.
4) (D íctics personals)
MICHAEL: Has de tornar. Comprén -ho. Tu saps que estic boig per tu .
MARA: Deixa'm !
MICHAEL: No. No puc. És prec's que em comprengues. Jo no sa-
bría viure sense tu .
MARA: (Evitant f'abrar;ada que el/ busca) No!
MICHAEL: Tornarem a comen~ar. Sera distint.
MARA: Esta-te quiet.
MICHAEL: No vull (Abrar;ant-la) Tu ets meua !
MARA: (Cridant) Lester! Lester!
MICHAEL: Calla! No crides a ningú.
MARA: Aparta 'tl Dei xa'm ! Lester!
MICHAEL: (Tapant-li la boca) Calla !
MARA:Gracies!
MlcHAEL: Qui ets tu ? Que vals? Tu no tens res a veure en a~o.
LESTER: Aquesta és ma casa. Sóc jo qui t ' ha de preguntar que fas ací.
MlcHAEL: Aquesta dona ...
LESTER: Ha entrat per aqueixa porta demanant ajut i jo li l' he donat.
1a qui jo done ma casa, done també la meua protecció. La t indra
mentre estiga ací per voluntat se ua.
LESTER: Jo no sé deis altres ralls que els de la meua pesca. No se t ' o-
b l ide . 1 escolta- ha bé, amic: ella podra estar ací el temps que
vulga . 1ningú no podra for~ar- la , mentre estiga en ma casa, a ter
res. És lliure i ella és la que ha de decidir les seues coses. És aqueixa
llibertat seua la que j o he de defensar. Tin- ho present. (A MARA) Jo
no sé qui ets, ni quines relacions pugues ten ir amb aquest home.
Anit necessitaves ajut i te 'l doní, com li l' hau ria donat a qualsevol
que arribas a aqueixa porta i com tornaría a donar-te'l a tu , de nou,
mil vegades que arribasses . No sé qui ets ni si estas en peri ll. Pero
si vols quedar-te, res no t' ha de passar mentre estigues en m a casa.
Pots triar. Tu ets lliure.
MARA: Gracies, Lester! Gracies! Fug int d' aquest home he arribat
ací i no vull tornar amb el l. No vull veure' l més. Ell, volia, peró, for-
~ar- me a que tornas.
LESTER: No tens per que plorar. (A MtcHAEL). Cree que ho has entés
perfectament, amic. Sera millar que te 'n vages .
(Díctics de temps)
LESTER: Jo no sé deis altres ralls que els de la meua pesca. No se t'o-
blide. 1escolta-ha bé, amic: ella podra estar ací el temps que vulga
1 ningú no podra for<;ar-la, mentre estiga en ma casa, a fer res. És
lliure i ella és la que ha de decidir les seues coses. És aqueixa lliber-
tat seua la que jo he de defensar. Tin-ho present. (A MARA) Jo no sé
qui ets, ni quines relacions pugues ten ir amb aquest home. Anit ne-
cessitaves ajut i te'l doní, com li l'hauria donat a qualsevol que arri-
bas a aqueixa porta i com tornaria a donar-te'l a tu, de nou, mil
vegades que arribasses. No sé qui ets ni si estas en perill. Pero si
vals quedar-te, res no t'ha de passar mentre estigues en ma casa.
Pots triar. Tu ets lliure.
(Díctics de lloc)
LESTER: Aquesta és ma casa. Sóc jo qui t'ha de preguntar que fas ací.
MlcHAEL: Aquesta dona ..
LESTER: Ha entrat per aqueixa porta demanant ajut i jo li l'he donat.
1 a qui jo done ma casa, done també la meua protecció. La t ndra
mentre estiga ací per voluntat seua.
LESTER: Jo no sé deis altres ralls que els de la meua pesca. No se t'o-
blide. 1escolta-ha bé, amic: ella podra estar ací el temps que vulga.
1 ningú no podra for~ar-la, mentre estiga en ma casa, a ter res. És
lliure i ella és la que ha de decidir les seues coses. És aqueixa lliber-
tat seua la que jo he de defensar. Tin -ho present. (A MARA) Jo no sé
qui ets, ni quines relacions pugues ten ir amb aquest home. An it ne-
cessitaves ajut i te'l doní. com li l'hauria donat a qualsevol que arri-
bas a aquei xa porta i com tornaría a donar-te' l a tu, de nou, mil
vegades que arribasses. No sé qui ets ni si estas en perill. Pero si vals
quedar-te, res no t'ha de passar mentre estigues en ma casa . Pots
triar. Tu ets lliure.
MARA: Gracies, Lester! Gracies! Fugint d'aquest home he arribat ací
i no vull tornar amb el l. No vull veure'l més. Ell, volia, pero, for~ar­
me a que tornas.
S) Redacció (Resposta lliure)
6) Dictat.
estructures lingüístiques
' s e
7) 1e, 2a, 3c, 4a, Sb, 6a, 7b, 8c, 9a, 1Ob, 11 e, 12c, 13b, 14c, 15b,
16c
8) La llum de vesprada baixa en un instant/prestament/en un
tres i no res . El terra i els murs s'omplin d'ombres !largues i dis-
torsionades. Els carrers es van obscurint i les teulades i els terrats en-
cara poden esgarrapar els darrers rajas de sol. La foscor de les
ombres ho va inunda'1t tot. Més enllá de la tenebror/foscúria els
colors es tenyeixen d'un ocre lleuger/del icat. Tot davall un cel blau
i obert on buscar la llum fins al final. Al la fi/AI capdavall de l'any,
és com si els dies es feren més menuts/xicotets.
9) a) safareig, b) palometes (o palomes, o volianes), e) una síndria
(o un meló d'aigua, o meló de moro), d) mesclar (o combinar, mix-
turar), e) cambra/dormitori, f) la pila (o el !lavador, o safareig), g)
vas (o la gerra, o el pitxer), h) els fesols
10) a4, bS, c2, d1, e3, f2, gS, h4, i3, j1
11) a) una tempestat. una ped regada (o una granissada); b) el jonec
cercava, sa mare; e) un enva/un tempanell/una paret, xiquets; d)
lloc, enfonsar, embarcació, d'argent; e) farmacia, cotó en pel (o cotó
hidrofil); f) una revolta; g) ensalada, encisam (o lletuga), tomaca (o
tomatiga); h) camami l·la (o majola), malalties; i) l'alacra (o l'aliacra),
agulló (o punxó); ca/cus/gos; moix/mix/marruix/gat
12) a6, b1, eS, d2, e3, f4; g6, h2, iS, j1, k4, 13
13) ara i adés/de tant en tant; b) Va ser, literat/escriptor/lletraferit ;
e) Xica/xicona/jove; d) ferrocarril, de seguida; e) comediants/mem-
bres de la farandula, junts; f) Al sendema/al dia següent, ens al~a ­
rem, matí/prompte/d'hora; g) Es diu/Diuen, oratge; h) Despús-dema,
els seus; i) fins i tot/fins, director/cap; j) alguna cosa, en absolut.
14) a) andes; b) abonament; e) aparat; d) creuar; e) fans, fondo;
f) dependent; g) famós, afamat; h) onades.
15) a) un catxerulo, b) abaixen, e) l'esborrany, d) revolta, e) estada,
f) addicció, g) cabdal, h) peda~
16) a) sorollós (o gatzarós, o escandalós); b) desprestigiar (o desau-
toritzar); e) excel·lent (o esplendid, extraordinari); d) excessivament
(o més del compte, o com una esponja, etc.); e) comportament,
elogi; f) confies/fies, embrollar (o enredar, o embullar); g) Els qua-
dros (o Les pintures, Els llen~os), falsificats (o imitacions, o copies, o
no autentics), h) La flaire, arribava, al repla.
17) De bon comen~ament la conversa era apagada/freda/desani -
mada i a les cares es remarcava una expressió trista i insatisfeta ,
pero aviat aquells rajas benignes/ bondadosos/magnífi q del sol
de juny i l'anim de la carrega les féu parlar/animar, dominant un
moviment alegre/envejable en la qual de tant en tant se sentía al-
guna rialla/algun clam de vi dre o de metall..
18) a) pres innocent, b) sentencia difícil, e) jutge parcial, d) defensa
debil/luixa; e) jutjat benevol; f) advocat incapaqinútil; g) veredicte
col·lectiu/col·legiat; li) menjar escas
19) a) fa ls, b) negatiu, e) defectuosa (o deficient), d) passada, e)
baix, f) malalt, g) curta, h) mal
20) a) cabal, b) deport, esport, e) doblegar, d) post, e) menysprea-
ble, f) desvetlat, g) delfí, h) el celler
21) a) mitjans, b) compon, e) arran, d) nomenat, e) anomenar, f)
deslliurar, g) lliurar, h) compondre
22 (llocs on vi uen els animals) cort, corral, cleda, granja, galliner, es-
table; (oficis) forner, mestre, estanquer, cansalader, verdulaire, pas-
tisser, pescater, droguer; (músics) compositor, director, concertista,
7
mestre (de música, de la banda, etc.), interpret, virtuós, pianista,
harmonista, solista, trompetista, arranjador
23) a) afilat (o afuat, agusat), rom (o camús); b) obeir (o creure),
desobeir (o no fer cas, no creure), homogeni, uniforme; dur (o es-
gotador), facil; decent, decorós
24} a) cuinen (o guisen, preparen); b) cometeren (o perpetraren); e)
complit; d) cursar (o presentar); e) cosit (o confeccionat); f) dóna (o
produ"lx)
25) a) el cec, b) genocidi, e) retallar (o restringir), d) violada, amant,
e) mort (o assassinat), f) malaltia incurable, su"lcidi; g) crisi econó-
mica, h) treballador mal retribu'lt, pobre, etc.; i) víctimes civils, vícti-
mes de la guerra .
26) a) mort, faltat, b) cotxe vell, e) un terros (o un ruc, o una per-
sona poc intel·ligent), d) covard, e) xicot (o pretendent, amic, amant,
etc.), f) quin nas
27) Eufemismes: ultrapassar els límits de les normes locals de de-
cencia, deficient en decorum, abusant de !'alcohol, envaint l'espai
personal de les cambreres, explicant histories plenes de prejudicis,
treballadors i treballadores no especialitzats, inherent superioritat de
les persones masculines, evident discapacitat cultural (les alternati-
ves: resposta lliure).
28) 1e, 2b, 3a, 4a, Se, 6c, 7a, 8c, 9b, 1Oa, 11 b, 12c
29) a) relatiu, b) conjunció, e) relatiu , d) conjunció, e) conjunció,
f) relatiu
30) a) on (o a on), b) qui, e) que, d) qui (o del qual), e) les que, f)
les quals, g) de qui (o de la qual), h) que
31) a) El que, b) al que, e) que, d) la que, e) que, f) que. g) el que,
h) el que
32) a) La meua amiga que viu en un poble menut té un gosset, b)
Les pomes que he comprat estaven agres, e) L'informe que va arri-
bar ah ir és molt complet, d) L'espill que s'ha trencat era caríssim, e)
El sogre de la meua ve"lna, que tenia huitanta anys, ha mort esta
matinada, f) La sequera que assola el país és la més greu deis últims
trenta anys, g) La reunió que se celebrara el dia 24 comen<;ara a les
huit i mitja, h) L'home que ha telefonat este matí preguntava per tu,
i) L'estudiant amb qui parlaves és molt aplicat.
33) a) esta novel·la, el final de la qual és tan trist, no m'ha agradat
gens, b) Coneixia aquella xica amb qui/amb la qual tu havies eixit
abans, e) Arribarem a un poble pels carrers del qual no es veia (a)
ningú, d) És un treball excepcional, qui n'és ['autor? e) Voldria saber
qui n'és responsable, f) Eixiren del magatzem, pero després hi tor-
naren, g) Canten d'ell que, en altre temps, va ser un personatge ar-
rogant.
34) a) Esta és ['alumna de la qual et volia parlar, b) És un metode
que tots, sense excepció, han adoptat. e) Hi ha un gran portal les co-
lumnes del qual són de marbre, d) És un riu on/en que/en el qual s'o-
fega malta gent, e) lgnorem en quina epoca va ocórrer el fet, f)
Voldria saber quin ca mi he de seguir, g) El xic, que era coix, no podia
córrer com els seus companys, h) Quines persones més simpati-
ques!, i) Quan has vingut? j) Quina calor fa!, k) (bé), 1) Quins me-
lons més verds!, m) (bé), n) Quina barra tens!
35) 1a, 2a, 3c, 4b, Se, 6a ("vil·la", si es tracta d'una casa, pero
també 6b, seria correcta si fóra "vila", 'població'), 7c, 8c, 9b, 1Oc
36) al·legació, aliatge, alentir, al·licient, il·lustrar, il·lusió, colitis,
col·loqui, gal ·licisrne, galimaties, mil·lesim, milió, sil·lepsi, silueta,
col· lisió, alian<;a, colibrí, mil·lenni, mol·llcie, molécula
37) a) al ·lucinar: prefix a/, alegria (no hi ha prefix; il·legltim: b) pre-
fix i/, ilerget: no hi ha prefix; e) col·laborar: prefix col, colador: no hi
ha prefix; d) gal·lés: prefix ga/, galactic: no hi ha prefix; mortadel·la;
terminació e/·/a; clientela: sufix e/a; goril·la: terminació i/·/a; tequila:
8
és la forma de la paraula, no hi ha sufix; metal ·lic: derivat de mot
amb 11 final; camalic: forma de la paraula; anul ·lar: derivat de nul;
anular: cultisme emparentat amb anell
38) medul ·la, meloman, solucionar, cel· a, imbecil·litat, profilaxi,
elaborar, cancel·lar, selecte, ampul·lós, alumini, mutilar, hel ·lenic,
elaboració, ineludible, falornia, fal·lible, bel ·licós, flagel·lar, sol·licitud
39) a) segellar, b) al·literació, e) sil ·logisme, d) col ·lagen, e) gal·li-
cismes, f) titil·laven, g) hel ·lenitzar, h) ll·liputenc, i) destil·lar, j)
pol·luir, k) ombrel ·la
40) a) tranquil·la, b) Gal ·la, e) excel ·lent. d) ciríl ·lic, Ciril; e) il·lés,
f) armil ·lar, g) vacil·lació, h) novel ·la, i) col·lotges, j) parcel·la
41) Exemoles: a) gall: gal·linaci, b) ampolla: ampul·lós; e) all: al·liaci;
d) moll: mol·lície; e) mall: mal·leable; f) aixella : axil·la, axil·lar; g)
palla : pal ·lid; h) segell: sigil·lar; i) pell: pel·lícula; j) cervell: cerebel·lós;
k) cabell : capil ·lar; 1) corall: coral·lí; m) cancell: cancel ·lar; n) fallar:
fal ·lible (o infal·lible)
42) mal·leable, sigil·lós, codicil·lar, damisel·la, violoncel· ista, ma-
mil ·la, cristal·ll, bacil ·lar. pel·licular, protocol·lari, decol ·lació, circum-
val·lar, passarel·la, sigil·lografia, violoncel·lista
43} a) lunar, Lluna; b) lavabo, !lavar-se; e) armilla; d) alliberat. lliure;
e) lacti, llet; f) lacustre, llac; g) lingüística, llengua; h) labial. llavi; i)
legat; j) llegat
44) a) religió; b) logic, literatura; e) lavativa, llentilles; d) lacrimal, lla-
grimes; d) límits, legat; f) lluitar, balenes; g) lingots, lucratiu; h) vol-
gut, pallassos
unitat 6
comprensió lectora
1) (La matan<;a del pare): 1b, 2c, 3a, 4b, Sa
2) (L'última leproseria d'Europa compleix 700 anys estigmatitzada):
a) Paragrafs introductoris: Els quatre primers (Pujant. .. 1 Viuen ... 1
Fontilles ... 1 La leprosería ... ).
Paragrafs expositius: Els tres primers de la secció "Té cu ració " (El
bacil. .. 1 Si el bacteri ... / Als malalts ... ).
Paragraf conclusiu : L'últirr (Detectada i tractada ... ).
b) Frases inicials o tematiques: Pujant des de Dénia en direcció a !'in-
terior d'Aiacant hi ha ... 1 Un d'aquests casalots, gran i quadricular,
constitueix ... / Fontilles compleix aquesta setmana 100 anys... / La le-
prosería té capacitat... 1 La lepra és ..
Frases de desenvolupament: Hi segueixen vivint 58 malalts, curats,
a qui ... / Viuen allunyats, pero no reclosos. El rebuig que pesa sobre
aquesta infecció ... 1 Un símbol petri ... 1 formara especialistes que
s'interessin per... / L'objectiu és que ... 1 La causa el bacii. .. /Tot i que
és la mateixa via de transmissió ... / El bacil de la lepra entra al cos.per
dues vies ... 1 Si el bacteri avan<;a per la pell. .. 1 El bacteri de la lepra
s'instal·la ...
Frases finals o de cloenda: El segon ca mí és molt més greu./ Als ma-
lalts no els cau el nas, ni els dits, ni els colzes, ni res. Al contrari ... 1
Detectada i tractada amq rigor, la lepra ... 1 Les mutilacions que es
produeixin abans de la curació, pero, són irreversibles.
e) Connectors o marcadors textuals: Viuen allunyats, pero (contras-
tiu) no reclosos . / Fontilles compleix aquesta setmana 100 anys, pero
(contrastiu) ja té dissenyat un futur: 1 un mal residual tot i que (con -
cessiu) encara vi u a Europa 1 Tot i que (concessiu) és la mateixa via
de transmissió de la grip 1 Al contrari (contrastiu), el bacil va reab-
sorbint els nervis. 1 Les mutilacions que es produeixin abans de la
curació, pero (contrastiu), són irreversibles.
d) Títol i subtítol: Resumixen bé el contingut del text i són adequats,
pero podeu proposar-ne altres de semblants.
expressió escrita
3) Redacció. (resposta lliure)
4) Dictat.
5) 1b, 2b, 3a, 4c, Sb, 6c, 7a, 8a, 9c, 1Ob
6) al, b6, c8, d3, e7, 12, gS, h10, i9, j4
7) 1b, 2c, 3a, 4a, Se, 6b
8) aS, b4, c2, d9, e7, 18, g6, h3, il O, jl
9) 1b, 2b, 3b, 4c, Sb, 6a, 7c, 8b
10) a) El jersei que porte fa calor, b) Aquel/ fet feia entendre mol-
tes coses, e) La seua amiga li feia molta enveja, d) Em fa la impres-
sió que eixe /libre ja /'has llegit, e) Fes-me llum que no m'hi veig!, f)
Sempre em feia por passar per aquel/ carrer de nit, g) A Raül sem-
pre li fa malta rabia perdre la partida, g) En saber-se la noticia co-
menc;a a fer salts d' alegria, h) Ja esta molestant/emprenyant/fent la
guitza una altra vega da! j) El professor de valencia fa classe en aque-
lla aula?
11) la, 2b, 3b,4c, Sb, 6a
12) 1) Tramuntana, aigua demana (Significa que si bufa vent del
nord pot ploure), 2) L'ase vell si no tira, guia (Eis ancians, encara que
no tinguen forc;a, tenen experiencia), 3) Llebeig, aigua veig (Si el
vent bufa de llebeig pot ploure), 4) Val més riure que fer riure (El ri-
dícul val més que el lacen els alues), 5) Al juny, la fa le; al puny (El mes
de juny era antigament el temps en que comenc;ava la sega del ce-
real), 6) La cassola plena, a molts trau de pena (Significa que si tenim
el menjar assegurat les penes són més facils de passar).
13) a8, b7, c3, d6, es, 14, gl, h2
14) a) Si la Candelaria riu, ja ve l'estiu; si la Candelaria piara, ja esta
l'hivern lora, b) Per Sant Joan bacores, verdes o madures, pero se-
gures, e) Qui té ofici, té benefici, d) Tata pedra fa paret (i si no, fa
marge), e) A carn dura, dentadura (o A carn dura, dent aguda), f)
Cel a borreguets, aigua a canterets.
15) a7, b8, c4, dS, e3, fl, g6, h2
16) 1 a, 2b, 3a, 4c. Sb, 6b, 7c, 8b, 9c, 1Ob, 11 e, 12c, 13c, 14a, 1Sa,
16c, 17b, 18c, 19c, 20a, 21c, 22b, 23c, 24b
17) a) Coneixia molt bé /'estratagema, i sovint hi recorria, b) Fac;a
el favor de callar, e) Han arribat tres noves alumnes de practiques i
no em podré ocupar d'elles (acceptable, perque es tracta de perso-
nes; peró es pot usar un pronom feble: Han arribat tres noves
alumnes de practiques i no me'n podré ocupar, d) Es parla de la si-
tuació de les escales de persones adultes i que se'n pot fer, e) El
problema, ja el sabem, ara caldra veure qui se n'ocupa.
18) (La gent que viu al món): Tinc el meu nom, com tothom . Fins
els animals en tenen (de nom). És que sóc un muntó de fem pera
no tenir-ne7 (de nom) El primer que vaig tenir era Matilde. Era un
nom bonic quan el deia (el nom) ma mare i el cridaven e/s meus
germans, tots més menuts que jo, alla, al nostre poble. Mon pare,
que va morir a la mina, també ho deia (aixó, el nom), una mica en-
fosquit, amb aquella veu tan estranya que se li va fer al final (a ell,
al pare). Per aixó me' l (jo, el nom) vaig canviar en deixar darrere tot
aquel/ món meu. Als altres, als qui venien a deixar en mi tanta bru-
tor, no podia consentir- los (als altres) que em Qo, a mi) digueren
com ells, compreneu7 Jo donava tot el meu , em donava tata, per-
qué sí, perqué la sang m'ho (a mi, donar tot el meu) demanava i no
podia evitar-he. (aixó, donar tot el meu).
19) a) 1', b) el, e) en, d) n', e) e/s, f) 'n, g) -les
20) a) Dóna-li'l, b) Compreu-li'n, e) El professor els els corregix, d)
L'home del quiosc me'n dóna, e) Ah ir te les vaig portar (o vaig por-
tar-te-les), f) Vos les he guardades, g) Li l'ha arreglat, h) Els ho farem
saber (el pronom ho substitu"lx el CD "aixó que ens heu dit" i els, el
Cl, "a les persones interessades").
21) a) Havies d'enviar el paquet als distribu"ldors. Els l'havies d'en-
viar ara, b) D'explicacions, ja ens en donaran més tard, e) La so/u-
ció, te la diré dema, d) Mercé té mal de panxa i haura de menjar
arras blanc. Sí, ja li n'he cuinat, e) Si no teniu reproductor de 81u-
ray, compreu-vos-el perqué ara van barats (el pronom el, i no en, fa
ací referencia al reproductor de 81u-ray que ha de comprar, per
tant és determina!; seria diferent de compreu-vos-en un ara, per
exemple, solució possible en que el pronom en substituiría el CD no
determinat, peró en este cas, la resposta hauria d' anar acompanyada
del quantificador un), f) Hi ha malta aigua al pou .
22) a) Abans no semblava estúpid, pero pareix que ara s'hi ha tor-
nat, b) M'hi trabe, e) En vine, d) En porte (o En porte, de torrades
o En porte carabasses, segons quin pronom substitü1m), e) El teu
germa hi parla .
23) a) Podeu assistir a l'acte perqué hi esta convidada tata la co-
munitat universitaria (hi = a l'acte), b) Estem davant una situació
compromesa; de fet, tothom hi esta (hi = davant d'una situació com-
promesa), e) Per resoldre aquest problema, no veig que s'hi puga
fer res (hi = per resoldre este problema), d) Esta humit el terra o són
imaginacions meues? Sí, sí que ho esta (ho = humit el terra, Atr), e)
Havien tingut moltes possibilitats d'arribar a un acord; ara ja no en
tenen tantes (en = d'arribar a un acord), f) Hi havia moltes altres
possibilitats per resoldre el conflicte (falta el pronom hi que acom-
panya el verb haver-h!), g) No tenien equip de so i se'n van comprar
un (en = d'equip de so), h) Se n'han anat després de la classe (en=
acompanya sempre el verb en anar-se'n), i) Sabia la resposta, peró
a /'hora de /'examen no hi vaig ca ure (hi = acompanya el verb caure
en el sentit d'adonar-se d'alguna cosa), j) Venim de la reunió. Vos-
altres també en veniu? (en= de la reunió, ce de procedencia), k)
Vaig obrir la nevera. No hi quedava res (hi = a la nevera). Enrie s'ho
havia acabat tot! (amb el verb acabar-ha+ tot es posa el pronom se),
1) Havent-hi tantes cadires ací no sé per que vals la meua (Faltava el
pronom hi que ha d'acompanyar haver-hl).
24) Resposta lliure; pero ací teniu uns exemples orientadors: a) Vaig
dir aixo a ells (o a elles), b) He escrit una carta a ell (o a ella), e) Porta
la bicicleta als xiquets (o a les xiquetes), d) Cultiva taronges a Albe-
ric, e) Vise molt tranquil (o Vise a Alboraia, etc.), f) S'havia fet de nit,
g) Es duia treball de /'oficina.
25) a) s'hi, b) Hi, e) ens n', d) m'ho, e) hi, f) se'n, g) hi, h) -vos-en,
i) ho, j) en
26) a) Hem de contribuir-hi, b) Recordeu-vos-en, e) Va jugar-hi fins
que tenia huitanta anys, d) S'hi interessa, e) No n'abuseu, f) A l'hi-
vern m'hi he d'acostumar (o he d'acostumar-m'hi), g) No volia pres-
cindir-ne, h) Li'n parlaven, í) Penseu-ho, j) Va accedir-hi (o Hi va
accedir), k) No se n'adonava, 1) La testa hi coincidía
27) a) L'home no parava de parlar-li 'n (li =a la dependenta, Cl, en
=de futbol, CRV), b) M'agrada prendre-la-hi (la= la cervesa, CD, hi
= ben freda (CCM), e) Hui m'hi he alc;at (hi = CCM), d) Hi han anat
amb els xiquets (hi = CCLL), e) Volia convertir-la-hi (la= ella, CD, hi
=a les seues creences, CRV), f) La mare se n'hi queixava (en = de la
seua filia, hi = reiteradament. CCM), g) No gosava parlar-hi (hi =
amb ell, CRV).
28) a) Quan ells hi anaven, nosaltres en tornavem, b) Per favor,
pose-la-hi (al) damunt, e) Tots els amics en palien les conseqüen-
cies, d) Vol traure-l'en (o L'en vol traure), e) La meua ve"lna ha deci-
dit traure-la 'n el curs que ve, f) El teu company s'hi va quedar en
saber la veritat. g) Eduard la hi compra. h) Les xiquetes se les hi ren-
taven, i) Qui sap que n'ha sigut? (en =del bolígraf que hi havia da-
munt de la meua taula)
29) a) Abans sempre hi dormies, b) Maria ho traba molt bé (teniu
en compte que la combinació ho + hi és impossible), e) Joana la hi
mira, d) Haurlem d'oferir-los-en, e) Me'n va traure un vestit preciós
(o Me'n va traure un de l'armari), f) Cal apreciar-les (les= les virtuts
deis nostres amics, CD) o Cal apreciar-ne les virtuts (ne = deis nos-
9
tres am1cs), g) Lluís, guarda-la-hi, h) Dema hi anirem a Vilafamés (o
Dema hi anirem amb cotxe), i) Ell n'obté deis errors deis altres (o Ell
n'obté avantatges). j) Me la hi vaig !robar (o Vaig trobar-me-la -hi),
k) Hi acabaren, 1) Núria vol ensenyar-te-l'hi, m) Caries l'hi pot de-
manar (o Caries pot demanar-l'hi). n) Va amprar-los-en molts (o Els
en va emprar molts). o) Lleva-les-en, p) Que no n'hi queden?, q)
Vull enviar-los-en una, r) Sol·liciteu-los-els, s) Si voleu anar a la moda
pentineu-vos-la-h i.
30) 1c. 2c, 3c, 4c, Sa, 6c, 7c, 8c, 9b, 1Ob, 11 b, 12c
31) jeia, gemec, mitjana, gepa, jersei, girafa, menjaríeu, pitjor, ima-
ginació, subjectiu, ajocar-se, salvatgina. companatge, encoratjar,
enutjós, auge, pugem, jéiem, gespa, aljub, desitjar, ultratge, jutjat,
burgés, ja~. mitja, abjecte. petjades. juf, barrejar, araujia, greuge,
efígie, jeure, fetge, subjugar, drenatge, conjuge, estiuegen, extin-
gir, estotjar, ventijol, bugia, embenatge, garatge
32) a) lleugera, brancatge; b) genere, escassejava; e) naufragi, con-
jectures; d) majestat, Jordania, viatja, Jerusalem; e) gendre, Jesús, Je-
roni; f) jerarquía, religiosa, jove, jueu, heretgia; g) trajecte, ajeure,
ginjoler; h) indígena, majoritária, Fiji
33) a) jet, b) jerbu, e) jesu'lta, d) jeroglífic, e) jeure. f) jerarquía
34) a) viatjat, Llotja, b) regatge, degoteig, degotejar; e) mitjan,
viatge, corretja, portaequipatges; e) rebutjat, desitjarien; d) paratge,
salvatge; f) desitgem, empitjore, l'oratge, viatge; g) muntatge, me-
tratge; h) imaginació, imatges; i) clonatge, biologic, genoma; j) l'ob-
jectiu, rígides. l'antidopatge; k) vigila, gelen, tarongers
35) assajar, bromeJar, plovisquejar, voltejar, bloquejar, bussejar, enut-
jar, marejar, estotjar.
36} Beniatjar, Catarroja, Benigembla, el Genovés, la Vi la Joiosa. la
Granja de la Costera, Senija, Sant Joan, Alcoleja, Algímia de la Ba-
ronía, Beniarjó, Belgida, el Verger, Algemesí, la Jana, Gilet
37) calaix, eixam, clixé, disbauxa. panxa, eixugar, panxut, maduixa,
coix, punxa, pixar, greix, bruixa, ca laixera, queixa, anxova, arxiu,
marxa, queixal, lleixiu, rebaixar, vaixella, vaixell, teixit, eixamplar,
reixa, ruixat, xauxa, angoixa, biaix
38) Beneixama, Xeraco, Betxí, Xábia, Xátiva, Alcalá de Xivert, Mon-
titxelvo, Albuixec, Vall d'Uixó, Barx
39) a) moix, b) greix, e) parrupeig, d) oreig, e) tuteig, f) estoig, g)
saqueig, h) orxata, i) disbauxa, j) escreix
40) desig, empatx, enmig, apitxat, cotxinilla, resquitx, xocolata. es-
padatxf, catxet, acotxar, botxí, milotxa, tatxa, roig, maig, catxerulo,
remolatxa. esquitx, xalet, txistu, campetx, metxa, xacolf, sa lsitxa,
matxucar, txapela, falutx, planxa. xocar, petxina, perxa. mig, motxi -
lla, enuig, raig
41) a) tatxar, b) pastitx, e) catxap, d) sacabutx, e) panotxo, f) es-
cletxa, g) txalaparta, h) apatxe, i) escarritx
42) a) matxo. Barx, Marxuquera, b) ratxes. escletxes, e) campetx.
Mexic, d) gavatx, e) Alborx. Elx, Andratx. f) Joaquim, metxa, car-
tutx, g) galotxa, joc, h) txapela, txistu, xacolf, i) txetxens, Txetxenia,
j) Betxf, Montitxelvo, Llutxent, Mutxamel
7 Adormits en el vent de Queronea. xiprers!
comprensió lectora
1) (Rellegir): 1e, 2b, 3a, 4c, Se, 6a. 7c
expressió escrita
2)
DESPLA~AMENT
1. A Vinaros
2. A !'hospital
10
3. De les actrius passades de moda
4. D'aixó
5. Amb microscopi
6. Per una integritat a prova de bombes
7. Amb els japonesas
8. De les carnes
9. No ha vingut encara
10. Aixo
11 . Bombons
12 . Vergonya?
ORDE NEUTRE
1. Vaig sovint a Vinaros.
2. Es treballa molt a !'hospital.
3. No es parla gens de les actrius passades de moda.
4. No té vosté cap coartada, es dedu'lx d 'aixo.
5. Observem els virus amb microscopi.
6. Ella es caracteritza per una integritat a prova de bombes.
7. No treballarem mai més amb els japonesas.
8. Patix més gent de les carnes que deis peus.
9. La teua filia no ha vingut encara.
1O. Jo ja sabia aixo.
11. Li va dur a la clínica bombons en compte de roses.
12 . La vergonya cría ron ya. Vergonya?
3) a) L'Academia Sueca ha concedit enguany el Premi Nobel de Li-
teratura a un escriptor xinés, b) L'ajuntament nomenara el científic
vinarossenc fill predilecte de la ciutat, e) La Comissió Europea ha
aprovat la directiva sobre emissions de gasos, d) Tota la població ha
rebut magnífieament a la plac;a Major els esportistes paralímpics, e)
Aquella tempestat tan torta va deslliurar els !lobarros que trauen els
pescadors de canya de les basses de la piscifactoría.
4) a) Passiva pronominal: Les eleccions s'han guanyat perla mínima
diferencia d'escons, b) Passiva pronominal: S'ha penalitzat amb un
gran rigor la conducció temeraria, e) Passiva perifrastica: Les con-
cessions de credit han estat anu l·lades pels directius bancaris, d) Pas-
siva perifrastica: Proximament 1euríbor sera rebaixat per l'autoritat
monetaria, e) Passiva pronominal: La gran confian~a que es tenien
s'ha malrrés per un malentés sense importancia, f) Passiva perifras-
tica : La gran confianc;a que es tenien ha estat malmesa per l' home
de Clara.
S) (Eis incisos, en negreta): He m dit "una cara de eel". pero no se
sabría dir on -¿a la boca, als ulls, al moviment de les celles o a
l' arrufament deis llavis?- hi havia com uns dimoniets invisibles
que posaven una pols de pebre al conjunt d'aquell angel tan de la
terra, b) Leonor -el germa la coneixia bé- era blaneta i riallosa
perfora; pero a l'endins era tota de pedra foguera i d'acer, e) Enrie.
(Imagina ten ir-lo davant i, de manera inconscient, al~a el cap
en un gest d'orgull.) Joan era un home cruel, dolentíssim, d) Pot-
ser ha estat l'altre home -d'aparen~a més robusta, més forta,
més baronivola, més brutal també- qu ha aconseguit la dor¡a al
seu company, e) Els estatgers. en els temps normals. baixaven al
poble només a testes -potser unes hores només- i, en alguna rara
ocasió, a comprar-se roba o vetes i fils o veure els amos.
6) Gloria de Salamina vermella en el mar a !'aurora!
Esplendor per als u lis o malencónica estampa,
crit d 'arribada o toe sota la cendra d'un nom,
llocs ! la meva presencia amb cor violent us completa,
mots ! la meva ve u assedegada us fa plens.
Sense hiperbatons:
Gloria de Salamina en el mar a !'aurora vermella !
xiprers adormits en el vent de Queronea!
Esplendor per als ulls o estampa malenconica,
crit d'arribada o toe sota la cendra d'un nom,
la meva presencia, llocs, us completa amb cor violent,
la meva ve u assedegada, mots, us fa plens.
Explicació: En el primer vers, el poeta saluda amb euforia ("es-
plendor per als u lis", vers 3, i vers 4 "crit d'arribada") el triomf (la
"gloria") de la coalició de les polis gregues sobre l'imperi persa en
la batalla naval que el 480 abans de Crist es va produir als estrets
entre el Pireu i l'illa de Salamina, prop d'Atenes. De fet, esta gesta
va suposar el triomf de la democracia grega sobre la tiranía persa.
En aquella batalla, que va durar unes huit hores, el mar es va tenyir
de sang ("aurora vermella").
En el segon vers, en canvi, el poeta evoca un desolat paratge de
xiprers (sí m bol de mort, "adormits "), batuts pel vent, en qué, la
"malencónica estampa" de Queronea representa l'escenari d'una
altra batalla, la que el 338 aC va donar el trio'Tlf a Felip 11 de Mace-
donia sobre les forces d'atenencs i beocis i va acabar amb la lliber-
tat de Grecia, que va quedar sota influencia macedonia. El nom de
Queronea és "foc" (guerra") "sota la cendra d'un nom" (un nom
envilit. destru"it, derrotat: el nom de la mort, de l'extermini).
En els últims dos versos el poeta manifesta l'emoció ("amb cor vio-
lent") que sent en contemplar ("la meva presencia") estos llocs his-
tories, els quals mots assolixen un sentit pie ("us fa plens") quan en
pronuncia els venerables noms amb el gran desig que tenia de viat-
jar a Grecia per contemplar-les ("la meva veu assedegada").
7) Didat.
es ructures lingüístiques
8) (Liegir la lectura Etimologies: gitano)
9) 1e, 2a, 3b, 4b, Se, 6b, 7c, 8b, 9c, 1Oc, 11 e, 12b, 13a, 14c
10) a) La mare ha comprat una vaixella nova, perqué la que tenia
de pedra (o pisa), ja estava molt vella, b) L'annalista va examinar
aquells documents de l'antiguitat, pero no va trabar res anómal, e)
En aquell pala u senyorial hi havia molts llits antics amb dosser, d) Mi-
quel va portar el cavall a l'abeurador, e) Xiquet, passa't (o corda't)
l'abric que fa molt de fred !, f) Es va organitzar un rebombori (o ba-
tibull, daltabaix, etc.) de por, 1 fins i tot hi va anar la policía, g) An-
dreu és un xicot molt seriós i complidor (o formal), h) Anavem
passejant pel base quan vérem un bolet enorme, i) 1em podria dir
les se ues dades personals perqué li fac;a arribar la comanda?, j) Els
empleats d'aquella línia aéria també havien de passar perla dJana.
11) a) Li ho va proporcionar de sotama (o d'amagat), b) Aixó es
veu que és mentida a ull (o a ull nu), e) En aquell epoca podies dir
que el treball era bufar i fer ampolles, d) De sobte em va dir: no te'n
refies, e) Cal deixar-se de romanc;os i anar al gra, f) Anava parlant
sense adonar-se que el públic se'n volia anar, g) Aixó és el que t'ha
dit. De veres (o de veritat, de debo)?, h) Li agrada posar entrebancs
(o dificultats), i) El professor pretenia acreditar-se amb unes teories
ridícules, j) No ho he pensat ni un moment.
12) L'AVI POLLASTRE
Mutació. Interior de la casa de l' avi Pollastre. Apareix lneseta tota
desgrenyada apanyant-se un poc la roba. Celestina li fa compa-
nyia, f ins que ix el Pollastre molt mudat i amb un got en la má, te-
nint cura de vestir-se d'acord a alió que parla. Roe (si no té faena)
també pot estar per allf rondant.
INÉS. Qué em passa ? A on estic?
CELESTINA. Estás en ca l'oncle Joan .
INÉS. El Pollastre7
CELESTINA. El que et dic.
Sempre eixe poli! ... Santa Clara!
Pero com ha pogut ser
0 que m'encontre jo ara
ací en el seu galliner?
CELESTINA. Pareix que encara ensomies ...
INÉS. Motius deu haver estranys ..
Ja saps tu que tots els anys (o cada any) fan máscares
estos dies.
Ton pare no vol que vages
a vare-les a la plac;a,
i tu estaves en ma casa
per mirar d'elles els vestits .
N'han passat dos per allí,
t'han fet por, t'has desmaiat. ..
i el Poli, que vi u al costat,
ha eixit a dur-te aigua amb vi.
Després, com t'ha vist aixi,
i jo sé que va amb bons fins,
m'ha dit a mi: "Celestina,
entre ' m la xica acf dins".
Ja es veu ! Com que viu tan prop,
i jo estic sense un menut.
t'ha entrat... mentres ell t'ha dut
calaguala i aixarop/xarop .
13) a) divan, rebedor; b) a la ciutadania (el verb és preposicional
i el complement "a la ciutadania" és CRV); e) Li ha telefonat; d)
Llu"isa s'ha desentés; e) la Mesa d'Agents Socials; e) No s'adona que;
f) esta a punt de; g) El metge insistix que ... ; h) lógic, literatura; i)
medieval, és un pesa: (o és una gaita); j) inflació
14) 1a, 2b, 3a, 4a, Sb, 6b, 7c, 8a, 9b, 1Ob, 11 a, 12a, 13b, 14b,
15c, 16c, 17a, 18c, 19a, 20c, 21 a, 22a
15) a) a (o de), b) 0, e) a (o de), d) a (o de), e) a (o d'), f) en, g) 0,
h) a
16) a) En, b) coma, e) per, d) Amb, e) amb (o mitjanc;ant), f) per,
g) malgrat, h) En el, i) cap al, j) pel, k) Per
17) a) Pensa que demá vénen els teus sogres a dinar, b) S'exposa
que li posen una multa, e) Opine que l'han de deixar per impossible,
d) El xiquet s'ha fet més espavilat des que ha tornat del viatge, e)
Estic d'acord que vages al cine amb la teua germana, f) Cal anar-hi
abans que siga massa tard (o abans no siga massa tard), g) Tots
tenim ganes que plaga, h) Diuen d'ell que ha aprovat grácies que
ha copiat.
18) a) fins a, b) fins, e) fins a, d) fins. e) fins, f) fins, g) fins, h) fins
a, i) fins, j) fins a
19) a) per, b) per a, e) per, d) per a, e) per, f) per, g) per, h) per a,
i) per, j} per a, k) Per, 1) per, m) per
20) Pere i Manel m'han proposat d'anar amb ells a un macrocon-
cert de música rock als Pirineus. Peró jo no sé si ~anar o no. Ja sé
que la bona música i l'ambient que es crea produeix una catarsi ex-
traordinaria. Pero la veritat és que no n'estic convenc;ut: m'he assa-
bentat ee que el meu grup favorit ha renunciat a participar i se me
n'han anat les ganes. De tates formes, tinc la sensació ~ que els
amics ja han preparat el viatge i no dubte ee que deuen ~haver
tingut en compte fins a l'últim detall. Ells confien a/de passar uns
quants dies gloriosos. De fet, valen emportar-se al macroconcert
més de deu litres de cervesa per cap. El problema que veig és ee
saber on fiquem tan tes botelles. Nosaltres, 1' any passat, va m ajudar
a uns col·legues que havien comprat també una barbaritat de be-
guda i, en acabat, ens convidaren a que beguérem amb ells. En-
guany, el grup d'amics de Pere han comprat una nevera elédrica,
pero no sa bem si ens la deixaran ni si tindrem a on connedar-la. En
fi, em sembla ee que, com sempre, pensem massa en la beguda, i
no cree que siga gens bo ee pensar tant: després toca algun grup
interessant i ni ens n'adonem!
21) 1e, 2b, 3c, 4b, Sa, 6c
22) Caterina, arbre, somriure, diners, comprendre, cerndre, folre,
11
cagarina, esparrec (o esparec), Noruega, enrabiar-se, darrere, folrar,
marbre, aprendre, dimarts, Enrie, enraonar, orquestra, cirurgia
23) preromanic, correbou, cama -roja, coredemptor, guarda-robes,
prerrogativa, prerequisit, eradicar, bilirubina, bireactor, trirrem, arít-
mia, Vila-real, corresponsal, arrebossar, trirectangle, autoretrat, gre-
coroma, vicerector, coreferent
24) fil d'aram (o filferro), quintar, papereria, quiratar, brandar, tem-
prar, cárcer, pregaria, prisar, corser, temprat, escorta, tórtora, brusa,
dosser, fruiter. quarter (o caserna), brodar, reraguarda, carrabina, ca-
nastra. cresta, postrar, tresor, Roger, solear, melmelada, Alger, salpar,
flascó
25) cerndre, dimarts, ordre, arbre, perdre, prendre, reprendre, di-
ners, marbre, comp rendre
26) a) conrear: r entre consonant i vocal representa el so doble o vi-
brant; b) infraroig: prefix no monosíl·lab; e) correcció: compost amb
prefix monosíl ·lab, d) arítmia : prefix a- negatiu o privatiu (no du-
plica la r), e) eradicar: en esta paraula, el prefix e- (reducció de ex-)
no duplica la r.
27) aS, b2, c1, d4, e3; f5, g4, h3, i 1. j2 (tates van amb una r).
28) a) Durant la contrarevolució el vicerector va ser acusat d'anti-
religiós, b) Enrie és un busca-raons: no enraones massa amb ell, e)
Aquel! cirurgia era un especialista en cirurgia cardiorespiratória, d)
Aquella música multiracial era polirítmica, e) Prop del quarter deis
carrabiners hi havia un oliverar, f) Volien eradicar l'epidémia amb
mata-rates, g) L'orquestra va ometre una corxera per culpa d'una
errata en la partitura, h) Miracle duia una faldeta prisada, una brusa
blanca i una canastra plena de fruita, i) Després de la pregaria, el
frare es va prostrar estirat sobre el marbre, j) L'ornitorinc mascle té
una excrescéncia córnia a les potes posteriors semblant a !'esperó de
les aus
29) a) bilirubina, b) monorim, e) eremita, d) barral, e) furrier, f)
neorealisme, g) quintar, h) arrianisme, i) quirat, j) xamfrá, k) en-
derroc
30) 1b, 2a, 3c, 4c, Se, 6a
31) h muda: hoquei. hérnia, haixix, handbol, hamster, horror, han-
dicap, hala!, maharaja; h aspirada: hall, hum! Hanoi, hitleriá, hippy,
holding, Manhattan, ha!, ehem! Hong Kong, Sáhara
32) abillar, umbracle, harmónic, despús-ahir, huri, exhortar, hule,
huit, hava (cigar), arpa, enharmonia, nihilisme, coeter. tothora,
ataüllar, cacahuet, hortola. isard, rospici, conhortar
33) orxata, ermita, harpía, hivernacle, ahir, coet, braman, truá, tafur,
haca, ham. exuberant, orfe, ostatge, saurí
34) a) desconhort. b) benaurat, e) subhasta, d) subtrahend, e) en-
herbar, f) exhaurir, g) aprehendre, h) exuberant, i) exhumar
35) a) hipérbole (o hipérbola), b) hipérbaton, e) homónim, d) he-
xaedre (o hexaedre), e) hepatóleg, f) hidrólisi
36) Hipólit, Judit, Ester, Taüll, Vic, Osea, Alberic, Copenhaguen, Eli-
sabet, I'Havana, Albuixec, Maó, Rin, Ermini, Montblanc, Marta, Rut,
Zuric, Munic, Helena (o Elena).
37) a) La solista d'arpa acompanya l'orquestra filharmónica de
Munic a Zuric, b) L'exacerbava la inflamació que li havia eixit a
l'hal·lux, e) Davant la hipótesi tothom va manifestar una hesitació ve-
hement, d) Hilari necessitava un óhmmetre per mesurar els ohms
d'aquell cable eléctric, e) Exonerar és eximir algú d'una cosa one-
rosa, f) Elisabet passava d'un estat exultant a un estat malhumorat
desorbitat, g) L'any 622 es va produir !'hégira de Mahoma de la
Meca a Medina que evita així les hostilitats contra la seua persona,
h) Honorat era un especialista en la !lengua thai (o tai) parlada a Tai -
landia, i) Durant aquel! hivern l'heura s'havia enfilat perla paret de
l'hotel, j) L'historiador hagué de comprar-se un vehicle tot terreny
per tal d'investigar el món de la transhumancia, k) Eh? Qué m'has
dit? No t'he sentit!
12
unlltat 8
comprensió lectora
1) (Com /'isard en caure): 1b, 2a, 3c, 4a, 5a, 6c, 7b
e pressió escrita
2) Una vegada s'ha escoltat l'inculpat o la inculpada (o al revés),
l'expedient s'ha de trametre a l'órgan competent.
El funcionari o funcionaria (o al revés) encarregat del registre ha de
fer 1' anotació corresponent.
Autors i autores (o al revés) contemporanis d'obres de creació literaria.
Els candidats i les candidates (o al revés) escollides han de prendre
possessió deis c.'mecs.
Quan siguen nomenats els consellers i conselleres (o al revés), tin -
drem govern.
Volem que tata la joventut tinga dret a una vivenda digna.
Noticies per als usuaris i les usuáries (o al revés) abonades a tates les
sessions
Benvolgudes amigues i amies (o: Benvolguts amies i amigues. 1 Ben-
volgudes amigues i benvolguts amics. 1 Benvolguts amics i benvol-
gudes arrigues. 1 Benvolguts amics: gracies a tothom per haver
vingut en companyia deis vostres cónjuges i deis vostres fills i filies
(o al revés).
3) Tots els associats i tates les associades s'han de presentar a la di-
recció acompanyats deis seus néts i nétes.
Els jutges i jutgesses que opten al deganat podran acreditar-se da-
vant de la presidéncia de 1' audiéncia.
lnformació interessant pera tots el professorat associats al sindicat de
treballadors i treballadores de l'ensenyament de persones adultes.
El personal d'educació física encarregat del manteniment de les per-
sones anoanes internades en la residéncia de ve lis i velles podrá ser
expedientat si els abandonen abans d'hora.
4) Sra. Dolors Broch
Director adjunt (> Directora adjunta)
Senyora,
Com que, a pesar de les indicacions deis gestors (> de la gestoría),
encara no hem rebut l'expedient sobre la demanda presentada pels
treballadors (> pel personal, per la plantilla) de !'empresa, els res-
ponsables(> les persones responsables) no l'hem pogut fer arribar
a l'advocat (> a l'advocat o advocada) que se n'encarregará. Tan
bon punt este siga designat (>este professional), sol·licitarem a més
informes deis diferents técnics (> del personal técnic) que determi-
nen si són justificades les reclamacions deis demandants. Confiem
que els assessors (> els assessors o assessores) no dilaten més el pro-
cés i que, a la fi, el secretari judicial (> la secretaria judicial) i el pro-
curador (> la procuradoria) determinen el calendari de les preves,
que tots els afectats (> que tot el personal afectat) desitgem qu~ es
practiquen al més prompte possible.
Atentame1t,
Teresa Soriano
Assessor del president (> Assessora de la presidéncia).
S) Redacció. (Resposta lliure)
6) Redacció. (Resposta lliure)
7) Dictat.
estructures lingüístiques
8) (D'entre els noms tradicionals en valencia més posats als nadons
últimament en destaquem uns pocs); femenins: Llúcia, Paula, Maria,
Marta, Júlia; masculins: Marc, Alex, Daniel, David, Pau
9) d'origen arab; per exemple: Comen<;ats pera/- (Albaida, Aleas-
ser, Almoradl, Alfaguara), per ben- o beni- (Benicolet, Benidorm, Be-
nicassim), guad- (de "wadi", riu; Guadalaviar. Guadassuar), d'altres
(Atzeneta, Ri'lfol, Russafa, Salem); sobrenoms o malnoms que co-
negues (resposta lliure).
10) a1, bS, c6, d2, e4, f3
11) M'he pres un café amb llet i un tros de sacher, b) No tinc malta
gana, em faré un sandvitx, e) Plou molt, agafa les katiuskes!, d) La
iaia ha fet una fabiola peral meu aniversari, e) Si vols tallar tants fu lis
a la vegada has d'agafar eixa guillotina, f) Fa una mica de frescor per
aixó he agafat esta rebeca, g) Aquel! home té l'alzheimer, h) En la
novel·la de Proust, el protagonista recorda la infantesa quan suca
una magdalena en el te.
12) Socors, Anna, lgnasi, Avel·lí, Dídac. Llúcia, Agnés, Esteve, Ca-
terina, Arnau (o Arnald), Susanna, Ferran
13) Gustí, M la, Ventura, Empar, Ximo (o Quim), Cento, Queta,
Dora, Tinet, Lena (o Magda), Nasi, Biel, Zequi, Fina, Tomeu
14) Josep, Joaquim, Manel, Salvador, Vicenta, Gregori, Agustí,
Constantina (o Albertina, etc.), Con sol, Assumpta. Bertomeu, Emili,
Onofre, Rafael (o Rafel), lsidora, Constantí, Carolina, Jacinta
15) (exemples): a) Ausias Marc; b) Lluís Mila, Joan Baptista Comes,
Joan Baptista Cabanilles, e) Josep Segrelles, Joaquim Sorolla, Ma-
nuel Boix; d) Joan Antoni Maians i Ciscar; Rafael Blasco, Francesc
Pérez Bayer; e) Caries Salvador; Manuel Sanchis Guarner; Enrie Valor,
Abelard Saragossa, Manuel Pérez Saldanya; f) Joan Fuster, Enrie
Sória, Joan Francesc Mira
16) Nova York, Canea, Biscaia, País Base, Aiora, Avinyó, I' Havana,
el Caire, Venecia, Baiona, Terol, Atenes, Brussel·les, Llorca, Copen-
haguen, Bordeus, Munic, Moscou, Alaba, Saragossa, Pequín
17) 1e, 2b, 3c, 4b, Sa, 6c, 7c. 8c, 9a, 1Oc
18) (per exemple): popularment coneguda: molt popular (o molt
coneguda pel poble); de manera cómoda; igualment: així mateix,
també; seguidament: a continuació
19) cegament, seriosament, tristament, cortesament, novament,
granment, honradament, comunament, nul·lament, malauradament,
breument, complidament, covardament, certament, fredament.
20) a8, b4, c6, d3, e7, f2, g1, h9, i10. jS
21) a) No ens ha vist passar ningú o Ningú no ens ha vist passar (mi-
llar que Ningú ens ha vist passar). b) Estes persones no diuen mai el
que pensen o Estes persones mai no diuen el que pensen, e) (bé), d)
No l'hem trabada enlice, e) No ho acceptara cap d'ells, f) Cap d'ells
no ho acceptara o No ho acceptara cap d'ells, g) Maria no vindra i
tampoc no vindra Pe re, g) Si cap d' elles no t'ho vol dir, com ho sa-
brás? Ja res no em sorprén a estes al<;ades de la vida, j) (bé, mai
equival en esta frases interrogativa a 'alguna vegada').
22) a) regaladament. b) tard. e) molt, d) obliquament, e) fingida-
ment, f) completament, g) lleialment, h) encara, i) molts, j) con-
vulsivament, k) sobretot
23) a) corrents, b) si més no, e) ensems, d) bé, e) debades, f) així,
g) ben, h) mentrestant, i) llavors, j) onsevulla
24) a) com a pereta en un tabac. b) xino-xano, e) Al remat. d) a tata
virolla, e) tardo d'hora, f) davall polze, g) a tort, h) a bots i barrals,
i) d'una revolada, j) de franc
25) 1e, 2b, 3c, 4c, Sb, 6c, 7a, 8a, 9c, 1Ob, 11 e, 12b
26) Com més la canee, més m·agrada la teua casina, b) Fes-los en-
trar a mesura que vagen arribant, e) A mesura que passen els dies
tenim menys opcions, d) En saber-ho (o Quan ho varem saber) m'ho
va comunicar per teléfon, e) Aniré a ajudar-te sempre que m'ho de-
manes amb antelació, f) Si no véns, no ho sabras, g) No han anat a
la platja a causa (o per culpa) de la pluja, h) Hui no ha vingut la se-
cretaria a treballar perqué estava malalta, i) Ha perdut les eleccions
a causa (o per culpa) del se u mal caracter, j) T' ajudaré sempre que (o
quan) et comprometes a fer-ho rapidament. k) Et pregue que ac-
ceptes el regal. Te'l mereixes, 1) El paviment esta banyat perqué (o ja
que) ha plogut molt, m) Si no acabes la carrera no trabaras mai tre-
ball, n) Compra' m, si oot ser, una barra de pa i una !landa de tonyina
27) a) Si no, b) sinó, e) Si no, d) sinó, e) Si no, f) si no, g) sinó,
h) sinó
28) a) Per qué, b) perqué, e) perqué, d) per a qué (és a dir, 'per a
quina cosa'), e) Pot tindre una resposta doble: Perqué ('per quina raó)
o Pera qué ('pera quina finalitat'), f) perqué, g) perqué, h) perqué
29) a) perqué, b) que, e) peró, d) Com, e) que, f) perqué, g) sinó,
h) perqué
30) a) Han portat !libres; no obstant a xó (o aixó no obstant), no han
portat tots els que demanarem, b) Els assistents han anat seient a me-
sura que anaven arribant a l'església, e) (bé, 'degut' és participi), d) Li
va m comprar l'enciclopédia perqué poguera fer bé els treballs de curs,
e) "Qui no té res a fe', el gat pentina", f) (bé), g) El cine estava ab-
solutament buit, ja que (o perqué) la pel·lícula era horrible, h) Com
que no ha aprovat les oposicions no obtindra la pla~a que volia.
31} 1b. 2c, 3c, 4b, Sa, 6b, 7a, 8c, 9c. 1Ob
32) a) la una, la una i mitja, b) La ~es pot escriure davant de la a,
de la o i de la u, e) El iogurt no li anava bé pera !'úlcera d'estómac,
d) l'astrónom Edmund Halley descobrí amb el Ha/ley la periodicitat
deis cometes, e) Cal fer l'enviament de la carta a l'av. deis taron-
gers, núm. 13, f) Féu la presentació de l'acte I'Hble. Sr. Frederic
Gomar, g) L'inici de la ll·líada és l'episodi de la ira d'Aquil·les, h) La
informació de I'ADN s'usa pera aclarir l'evolució de la humanitat.
33} curs d'história, cap d'animal. lli~ó d'humilitat, dieta de iogurt,
pluja d'hivern, !libre d'Ernest, mes d'octubre, rovell d'ou, !libre de
ioga, fart d'ell, got d'orxata. atac d'histéria, ullal d'elefant. un deute
d'1 milió, obra de Shakespeare, dictadura de Hitler, vestit d'home,
noticies de hui, tintura de iode, dictadura de Stalin
34) a) L'interviu que vaig fer !'autora és pera la revista de l'asso-
ciació, b) T'has llegit ja La psicología de l'home marginal? e) Ahir
van anar al concert de la Schola Cantorum al Pala u de la Música, d)
Si aneu a la universitat agafeu l'imprés de matriculació, e) Recordes
qui cantava el paper d'Ariodante de Handel?, f) Ja has llegit l'arti-
cle de I'Avui? g) 1tu, has llegit !'editorial d'EI Temps?
35) a) Moliere és !'autor d'EI Malalt imaginari, b) lrvine Welsh és
l'enfant terrible de la literatura europea contemporania, e) Va qua-
lificar el fet com d'"irremeiable", d) L'av. d'Ausias March, e) No
apostrofem l'article femení davant de i, u, atones, f) Tots vol en man-
tindre l'statu qua (o el statu quo) actual. g) La INTERPOL i I'ONU són
organismes internacionals, h) La Scala de Mila obri la nova tempo-
rada, i) La indústria de Stuttgart, j) El monestir d'EI Escorial, k) La
platja del Campello, 1) El hobby del meu germa és !'hípica, m) L'ho-
quei es practica sobre l'herba i sobre el gel, n) Esta moto és del Japó.
36) gira-sol, sordmut, ciutat estat. históricosocial, nyigo-nyigo, agre-
do!~. mil cent. preromanic, agnus-dei, decret llei, cul-de-sac, cotó
en pél, cardiovascular, ex-director general, pseudoderivat, allioli,
penya-segat, ric-ric, any llum, pel-roig
37) a) para-sol, b) best-seller, e) penya-segat, d) Vi la-real. e) nord-
america, f) no-res, g) tic-tac, h) despús-ahir, i) piu-piu (o xiu-xiu),
j) escura-xemeneies
prova de mostra
1) 1V, 2V, 3F, 4b, Sa, 6b, 7c, 8b, 9a, 1Oc
2) 11 a, 12b, 13c, 14b, 15c, 16c, 17b, 18a, 19c, 20c, 21 a, 22c, 23c,
24a, 25b, 26a, 27b, 28b, 29c. 30c. 31a, 32c. 33b, 34c. 35a, 36~
37b, 38c, 39a, 40c, 41b, 42c, 43b, 44c, 45b, 46c, 47b, 48b, 49b,
50c, 51 e, 52 e, 53c, 54c, 55b, 56b, 57 e, 58c, 59c, 60b, 61 a, 62c,
63a, 64c, 65a, 66c, 67b, 68c, 69b, 70a, 71 e, 72b, 73c, 74c, 75c,
76c, 77b, 78b, 79b, 80b, 81c, 82c, 83c, 84a, 85c, 86b, 87a, 88b,
89c, 90a
13