Unitat 2.

Ortografia

2.1 Vocalisme

Hi ha mots que contenen vocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans
i la influncia daquesta llengua fa que shi produesquen interferncies. Per evitar-ho, fixeu-
vos en els mots segents:

Sescriuen amb A
afaitar avaria posa
ambaixada extraversi rancor
arravatar latrina sanefa
assass maragda Sardenya
avaluar picaporta
Sescriuen amb E

ametista esternudar rfega

assemblea ferm resplendor
ebenista gelea revenja
efeminat honestedat santedat
Empar / emparar javelina segent
Empord litre seguretat
enyorar meravella sergent
eruga metre verns
estendard monestir
Sescriuen amb I

ambigitat declivi mantenidor

antiguitat diabetis nucli
arri! eclipsi ordinador
ciment infermeria penis
contempornia lctia sobirania
contenidor lnia Tunis
Unitat 2. Ortografia 2

Sescriuen amb O

aixovar conservadorisme estoig joventut rigors

assortir cnsol estora mony rob
atordir cobrir estrafolari nodrir Romania
avorrir-se corba expenedoria ordir rossinyol
bordell croada fonament pndol sofrir
Bordeus dol furncol ploma sorgir
Borriana durador governamental podrir sospir
botifarra embotit gropa polir tamboret
brixola Empord Hongria pols temors
calors escndol hongars polsar ttol
captol escodrinyar Joan polvoritzar tolit
cartolina escopir joglar rtol tomba
complir escrpol joguet retolador torbar
colobra esdrixol rostir torr

Sescriuen amb U
ateu frum srum
ateneu globus sufocar
bufetada muntanya suprbia
butxaca muntar suportar
cacau museu tipus
cautx Pireu turmell
escull / escullera Pirineus tramuntana
fetus porus trofeu
focus ritu turment

Tot i que, en general, els derivats daquestes paraules presenten la mateixa divergncia
voclica, hi ha uns quants mots cultes que deriven directament del llat i que no presenten
diferncies amb el castell (pseudoderivats), com ara:
Mot primitiu Pseudoderivat

boca bucal
captol capitular
corb, corba curvatura, curvilini
doble duplicar
home hum, humanisme
jove, joventut juvenil
mn mund, mundial
nodrir nutrici
ttol titular
A ms, cal parar atenci a les paraules que comencen per les sllabes EN, EM, ES, ja que la
vocal inicial es neutralitza i sona aproximadament com una a, cosa que de vegades pot
produir vacillacions ortogrfiques.
Exemples: ensabonar, entendre, envejar, encantar, encendre (per ambaixador).
Unitat 2. Ortografia 3

2.1.1 Exercicis

1. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient:

1. Tinc la segur___tat que el s___rgent p___lsar alguna tecla perqu jo no haja de fer
unes gurdies tan av___rrides.
2. s un t___rment, aix de veure pertot arreu b___tifarres i emb___tit i estar a rgim.
3. Estic s___focat perqu no recorde el tt___l de la pellcula, per si hi pense veig el
tit___lar com si estigus escrit amb ret___ladors davant meu.
4. Deu s___frir molt, perqu s___spira molt davant la t___mba del seu marit.
5. Durant la seua j___ventut va tenir dos marits: lun era h___ngars i laltre r___mans.
6. Lam___tista que porta lanell de la sob___rana s m___rav___llosa.
7. Lass___mblea ha aprovat les propostes g___vernamentals malgrat la seua
ambig___tat.
8. Posat el davantal si no vols ___mbrutar-te.
9. Cal que sigu___m rig___rosos i que ___valuem amb honest___dat tots els aspirants,
sense deixar-nos s___bornar.
10. Com que no em va agradar el gust del vi, desprs de tastar-lo el vaig esc___pir.
11. Aquest jersei s molt j___venil.
12. Desprs de laccident em vaig quedar at___rdit, t___rbat, no podia enfocar les imatges
i suava per tots els por___s de la meua pell.

2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergncia voclica, del text segent:

Lembaixador de Rumania va descubrir en un contenidor de cement el rob -i lestuig que

el contenia- perdut per la princesa el dia de les seues noces. La melanconia i lanyorana
de la princesa per la prdua de tan estimada joia va provocar que son pare, el rei Mahmet,
convocara una assemblea per discutir i evaluar les possibilitats de recuperar el rub. Ducs,
marquesos, embaixadors i cnsuls de diverses nacions, senyors de les terres del regne,
soberans daltres nacions, i fins i tot una companyia de juglars, discutiren, sota la mirada
atenta del rei, la manera de recoperar el rub arrevatat, sense escrpuls, de les mans de la
princesa, que ja no podia soportar la prdua i, aturdida i una mica enfollida, es dedicava a
escudrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei
va contractar una enfermera perqu latenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els
eclipses, les tempestes, i les depressions del seu carcter. Finalment, per, latent
embaixador li don en m a la princesa la tan preada joia.
Unitat 2. Ortografia 4

2.2 Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g

Aquestes consonants sanomenen oclusives perqu, durant el procs darticulaci, primer es

produeix un tancament que obstaculitza el pas de laire i desprs hi ha una obertura que deixa
eixir laire bruscament. El tancament pot fer-se amb els llavis (p,b), les dents (t, d) o el vel del
paladar (g, c).

Quan es troben a final de paraula, les consonants oclusives neutralitzen el seu so, fenomen
que de vegades provoca vacillacions en lescriptura (ex. verd [vr]; sang [sa k]). Tingueu
en compte la regla segent.

En sllabes finals:

Si la vocal anterior s tnica P T C

Exemple: amic, advocat

Si no podem aplicar la regla anterior, cal observar els derivats:
Derivats amb P T C mot amb P T C
Derivats amb B D G mot amb B D G

Exemple: rab (Arbia), sord (sorda)

EXCEPCIONS!

Mots femenins acabats en ETUD, -ITUD: inquietud, solitud.

Altres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, nec, mnec, crrec, esprrec, fstic.

La 1a persona del singular del present dindicatiu dels verbs velaritzats: aprenc,
comprenc, entenc, tinc.

Fixeu-vos tamb en aquests mots:

baptisme acceptar accelerar accent

succs recepta conjectura submergir
addici suggerir augmentar escriptor
repte dubte dissabte sobte
captivar capal pneumtic pneumnia

2.2.1 Exercicis
Unitat 2. Ortografia 5

1. Ompliu els buits amb loclusiva corresponent:

a) Lami___ dAlfre___ ha canviat dactitu___ i enguany s que vol anar al Cari___.

b) He fet una sollicitu___ per entrar en el clu___ descacs de Madri___.
c) En la pare___ del despatx de ladvoca___ hi ha un quadre amb un pra___ ver___ i un
sol gro___.
d) No compren___ la seua inquietu___. s massa poru____ per a ser bandi___.
e) Em fa fsti___ pensar en un ne___ guisa___: Donald era tan dol!
f) Tinc lestma___ rebolicat des que he vist lactuaci del ma___ fent mgia.
g) s molt violent: mha fet un pessi___ i un arra___.
h) Cre___ que Davi___ no sa___ que t molta sor___. En laccident quasi es queda ce___,
sor___ i mu___, per al final sha recuperat.
i) No vages tan rpi____! La rapidesa no s garantia de perfecci.
j) Est en la plenitu__ de la seua joventu__ per encara no sa__ com soltar la__elerador i
no a__epta cap consell.

2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora

Llegiu en veu alta aquestes paraules i fixeu-vos en la seua pronunciaci:

supressi bsic

Per tal de pronunciar-les correctament haureu daprendre a distingir entre les anomenades
ESSA SORDA (/s/) i ESSA SONORA (/z/). La primera es pronuncia igual que la essa del
castell i la segona produeix una vibraci en eixir laire de la cavitat bucal. Aquest ltim s un
so que haureu de practicar, ja que no existeix en les paraules castellanes. Per a emetrel
imagineu el so que produeix un insecte quan vola: ZZZZZZ... i colloqueu darrere la vocal.

Practiqueu aquest nou so. Tots els sons marcats en les paraules de la llista segent
corresponen a /z/. Llegiu-les en veu alta i poseu-hi especial atenci a pronunciar-les
correctament.

abusar curiositat pesar

acidesa divisi pisos
amorosir esglsia presentar
camisa frase promesa
caserna gasolina resum
cervesa matisar vosaltres
cos nosaltres visitar
desembre pasos xinesa
 Unitat 2. Ortografia 6

De vegades, pronunciar una /s/ o una /z/ implica canvi de significat: casa [kaza]; caa [kasa];
rosa [rza]; rossa [rosa]; presa [preza]; pressa [presa]; bassa [basa]; basa [baza]. Per aix s
important aprendre a pronunciar-les correctament.

Si us hi fixeu comprovareu que cada so es representa ortogrficament per unes determinades

consonants:

1) ESSA SONORA /z/

Grafia S Grafia Z

- entre vocals: espaiosa, pisos... - a principi de mot: zona, zebra...

- els derivats o compostos de: fons: enfonsar - darrere de consonant: pinzell, colze...
dins: endinsar
trans: transistor - Altres mots (una gran quantitat dels quals
deriven del grec): amazona, esquizofrnic,
trapezi, zoolgic, Bizant, topazi, nazi...

2) ESSA SORDA /s/

S SS C

- A principi de mot: - Entre vocals: - Davant e i i: - Davant a, o, u:

seguretat, segona... passads, tassa... gratacel Frana, can,venut
opcional
- Desprs dels prefixos: - Femenins amb el - A fi de mot:
a (asimetria) sufix -essa: - Sufixos: feli, auda...
ante ( antesala) poetessa, comtessa, -ncia: constncia
anti (antisptic) abadessa... -ncia: conscincia - Sufixos:
bi (bisexual) - ana: esperana
contra (contrasentit) (per princesa, - ena: renaixena
entre (entresuat) burgesa, pagesa i
mono ( monosllab) marquesa)
uni (unisexual)
tri (trisdic) - Compostos de :
poli (polisllab) -gressi: agressi
-missi: emissi
- a fi de mot: -pressi: impressi
armaris, mes...
- Superlatius:
- entre consonant i vocal i - ssim: moltssim
entre vocal i consonant: - ssima: moltssima
sensual, aspecte...
Unitat 2. Ortografia 7

Les grafies C i

Heu de posar especial atenci en la parella C/, que apareix per raons etimolgiques en
algunes paraules. Per tal de dominar-les haureu de fixar-vos molt en totes les lectures que feu.

No obstant aix, s cert que la seua utilitzaci coincideix moltes vegades amb la resta de
llenges romniques, com el francs o el castell. Per aix aquestes llenges poden ajudar-vos
en alguns casos.

A ms a ms, heu de tenir en compte que les paraules duna mateixa famlia alternen dins dels
membres de cada parella, mai alternen barrejades.

Per exemple: bra sescriu amb , per tant, el diminutiu bracet sescriu amb C (ja que
la no pot anar davant de E); tros sescriu amb S, per tant, el diminutiu trosset
sescriu amb SS (perqu va entre vocals).

El dgraf TZ

La grafia TZ sempre va entre vocals i la utilitzem em molts verbs acabats en itzar (i

derivats); en els nmeros dotze, tretze, setze; i en altres mots com magatzem, botzina, atzar,
atzavara, atzucac, metzina, atzabeja, Assutzena.

Haureu danar amb compte amb algunes paraules que presenten diferncies
respecte al castell:
Sescriuen amb S: sabata, safr, salpar, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarr, sarsuela,
tros, scol, sucre, sentinella, squia, simbomba, sofre, arrs, esbs, dansa, estranyar,
estranger, esprmer, esplanada, estendre, espoliar, desembre...
Sescriuen amb SS: arrissar, assutzena, carnisseria, Eivissa, gessam, massap,
mostassa, plissa, tassa, carrossa, disfressar, escassesa, hissar, masss, pissarra, ross,
tossut...

2.3.1 Exercicis
1. Escriviu C o :
___el ___ircular obedin___ia bra___
abundn___ia adre___ar ra___a pla___a
atro___ ignorn___ia apeda___ar peda___
Pu___ol ___endra balan___a can___
mar___ ___irera vn___er ofi___ina
___igr ___istella llen___ol fa___ana
Unitat 2. Ortografia 8

2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules segents:

___ebra ___odac ___umar pen___ar
pol___eguera quin___ena can___ament bru___a
de___embre bi___ant topa___i ben___ina
bron___e col___ada ama___ona pol__e
Igna___i trn___it con___ell sen__ill

3. Ompliu els buits amb S o SS:

co___iol fa___e na___al dan___a
pe___ic fronti___a ga___os palla___o
do___i trave___a de___itjar pe___eta
co___os disfre___a ente___a pi___arra
pa___os intromi___i co___ina per___ona
metge___a duque___a marque___a en___enyar

4. Ompliu els buits amb S, SS, C, , Z, TZ:

a) El comi___ari va trobar els co___os de dues persones a___a___inades di___abte
pa___at.
b) Su___anna est conven___uda que vas pa___ar lexamen per ca___ualitat, perqu no et
vas esfor___ar gens i no sabies cap lli___.
c) Viu a lentre___l, al costat duns grans maga___ems.
d) El club est trave___ant un mal moment a cau___a de la le___i del davanter ___entre.
e) El fill de la prince___a de Mo___ambic i la duque___a de Vene___uela shan ca___at i
han fet un viatge de no___es impre___ionant: primer han anat a R___ia i desprs a les
regions xine___es del sud.
f) La cri___i ha estat cau___ada per ladhe___i duna nova empre___a en el sector.
g) Els escriptors pre___ocrtics foren capa___os dexplicar totes aquestes hipte___is.
h) El ___endrer est ple de ___igarrets oloro___os.
i) El govern ha confe___at que les despe___es dhi___enda sn abu___ives.
j) El tornado Mari ha a___otat la ___ona ms frondo___a de la selva ama___nica.
k) La jutge___a france___a esbatu___ava la go___a.
l) El pre___ident va demanar que ce___ara la discu___i.
m) El na___isme s una doctrina falla___ que ha sigut comdemnada a tot Europa.
n) Els palla___os del circ canten unes can___ons precio___es.
o) Lequip matala___er va lluitar fero___ment per arraba___ar el triomf als campions, per
va acabar apalli___at.
p) Lesqui___ofrnic di___imulava la seua mancan___a de seny.
q) Jo no a___epte la te___i que propo___a que aquesta s una malaltia psico___omtica.
r) Lemi___i exce___iva de ga___os com lo___ s una agre___i al medi ambient.
s) A_ s un contra___entit, a___ no hi ha res a fer.
Unitat 2. Ortografia 9

t) La porta de lante___ala t les fronti___es rovellades.

u) Els intere___os de lA___o___iaci dAmics dAndalu___ia van ser anali___ats pels
congre___istes durant el mes de mar___.
v) La pi___arra de la meua cla___e s verdo___a.
w) La dona ro___a portava una ro___a a la m.

5. Feu el mateix amb el text segent:

El Rabo___a, a___ass eivi___enc, es trobava de___esperat. La balan___a de la justcia queia
sobre ell com una ma___a, sense compa___i. La jutge___a no a___eptava la seua
pre___umpci dinnocn___ia. Ell tenia lesperan___a que la do___ena danys que havia
pa___at a la pre__ haguera provocat una metamorfo___i en el seu carcter. Per la___ar no
sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judi___i, el jurat va
prendre la de___i___i de con___edir-li la llibertat condi___ional. Aix va ser com si li
oferiren un viatge a un oa___i. Per, en aquesta oca___i, no hi havia cap argument que
recol___ara la seua innocn___ia. El di___eny que prenia el procs labocava a un a___ucac.

2.4 Consonantisme: la b i la v

Les grafies B i V representen dos fonemes diferents, tot i que en alguns parlars es confonen en
un nic so. Es distingeixen en la seua articulaci perqu [b] s un fonema oclusiu, bilabial
sonor, mentre que [v] s un fonema fricatiu, labiodental sonor.

Encara que no sempre es poden establir unes regles per a solucionar els dubtes ortogrfics als
parlants que no distingeixen el seu so, podem dir que, en general:

ESCRIUREM B ESCRIUREM V

a. davant l, r a. darrere n
ex.: obra, pobre, moble, poble ex.: convertir, canvi

b. darrere m b. alternant amb u en paraules de la mateixa

ex.: ambici famlia
excepcions: tramvia, circumvallaci, ex.: blau, blava
triumvirat escriure, escrivint
beure, bevent
c. alternant amb p en mots de la mateixa
famlia c. en les desinncies de limperfet
ex.: llop, lloba dindicatiu de la 1a conjugaci
cap, cabut ex.: cantava, cantaves
rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben treballvem, treballveu
cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben
Unitat 2. Ortografia 10

Encara que les llenges romniques solen coincidir, en general, en lortografia de la B i la V,

hi ha algunes paraules en catal que divergeixen de les altres llenges. A continuaci teniu les
ms importants:

Sescriuen amb B Sescriuen amb V

laba comboi advocat cavalcar gavardina

arribar corb alcova cavall govern
baf debanar almvar cavaller haver
bar corba arravatar cervell javelina
basc desimbolt avall Crdova llavi
bena mbil avet covard nvol
berruga oblidar avi endvia pavell
besllum rebentar avorrir envestir savi
biga riba avortar espavilar sivella
Biscaia saba bava escovill taverna
bolcar trobador canvi esvelt
calb trobar cascavell fava

Generalment, les paraules que pertanyen a una mateixa famlia sescriuen amb la mateixa
grafia. Haurem danar per, amb compte, amb els anomenats peudoderivats, mots presos
directament del llat que poden divergir ortogrficament de la resta de mots de la seua famlia.
Mot primitiu Pseudoderivat
avortar abortiu
calb calvcie
cervell cerebel
corba curvatura
escriure escriba
llavi labial, labiat
moure mbil
nvol nebulositat
provar probable,
probabilitat

2.4.1 Exercici
1. Completeu les paraules segents amb B o V segons corresponga:
a) No tro___e enlloc lesco___ill.
b) La circum___allaci per anar a Crdo___a est plena de re___olts i, amb tanta
cor___a, em marejar i ___omitar.
Unitat 2. Ortografia 11

c) El partit que es juga___a al pa___ell co___ert era molt a___orrit.

d) El xiquet porta la ga___ardina bruta perqu sha re___olcat pel fang.
e) Thaurs despa___ilar si vols conquistar aquella xica tan es___elta.
f) No t ni un pl a la cal___a, per la seua cal___cie resulta arra___atadorament sexi.
g) Qui posar el casca___ell al gat?
h) Abans darri___ar a lhospital li van em___enar el bra i li van traure sang de la ___ena.
i) Encara que s que t una ___asta formaci i que s molt sa___uda, mhan dit que s
molt maleducada i molt ___asta, caracterstiques que em___oiren la seua sa___iesa.
j) Sem va re___entar la roda del cotxe quan feia un a___anament en lauto___ia i
gaire___ ___olque.
k) Aquest pintalla___is fa gust dalm___ar.
l) Lavi mirava la___et boca___adat, quasi li queia la ba___a perqu era un arbre precis.

2.5 Consonantisme. Fricatives i africades: g, j, tg, tj, x, tx, ig, ix

Abans descriure aquestes grafies, heu didentificar-ne el so per tal de saber quina delles el
representa.

Us recordem les regles dutilitzaci de cadascuna daquestes grafies:

1) G / J / TG / TJ1. So: germ, ginebre, metge (com langls John o litali giro)

G J

- davant E. I: germ, ginebra - davant A, O, U: jaqueta,

jonc, juliol

EXCEPCIONS
- els llatinismes i anglicismes: jeroglfic, jerarquia, majestat,
jersei, jeep (i derivats).
- els aplecs -JECT- , -JECC-: subjecte, injecci, adjectiu.
- el verb JAURE (o jeure): jec, jiem, jeia.
- noms dorigen hebreu: Jess, Jeremies, Jeric, Jerusalem.

1
En catal oriental la G i la J es fan fricatives i no africades, cosa que explica ls de les grafies G i J (fricatives)
i TG i TJ (africades). El valenci no fa aquesta distinci fontica, les fem totes africades.
Unitat 2. Ortografia 12

TG TJ

els mots: platja, mitja, corretja,

botja, natja, lletja, llotja, pitjor.
Mots acabats en -ATGE: formatge
els verbs: desitjar, enutjar, estotjar,
-ETGE: fetge
jutjar, petjar, pitjar, rebutjar,
-OTGE: rellotge
trepitjar, viatjar.
-UTGE: jutge
(a lhora de conjugar aquests verbs es
produeixen canvis ortogrfics: jo viatge,
ell viatja)

Sempre van entre vocals.

Tingueu en compte que els derivats alternaran TG-TJ segons la vocal amb qu
es forme la sllaba: lletja, lletges.

Quan tingueu dubtes cal que useu el diccionari.

2) X / TX / IG. So: panxa, xulla (com el castell chaleco).

- a principi de paraula: xocolate, xulla. Excepcions: Txaikovski, Repblica Txeca

txec, txapela...
- darrere de consonant: perxa, planxa.

TX

- entre vocals: cotxe, fitxa, fletxa.

Posici final: X TX IG

- desprs de consonant posem X: Elx, Barx.

- desprs de vocal posem: TX si els derivats sescriuen amb TX: despatx (despatxar)
IG si els derivats sescriuen amb G, J, TG, TG: desig (desitjar),
bateig (batejar).
Unitat 2. Ortografia 13

3) X / IX. So: Xixona, caixa (com langls she o el francs chteau, chri).

- a principi de paraula: Xtiva, xifra

- desprs de diftong: rauxa, disbauxa.

IX

- entre vocals: caixa.

- a fi de mot: peix, guix.

2.5.1 Exercicis
1. Empleneu amb J, G, TJ, TG:

di____ous ob____ecci pi____or espon____a

diri____ir ____irar forma____e pla____a
en____inyer ____errquic ____erani plu____a
enve____a con____unt via____e a____ustar
____ess fero____e desi____s tar____eta
ra____ol gara____e ____irafa ____oc
rello____e mira____e ____ersei ba____oca

2. Empleneu amb X, TX, IG:

___oc co___e ar___iu empa___ escabe_

fle___a du___a gan___o sandvi___ solfe___
___ori per___a mo___illa ro___ ___avos

3. Empleneu els buits amb les grafies correctes (no han de ser necessriament les que
hem repassat en aquesta unitat):

a) Han rebu___at el pro___ecte del ___endre dEu___eni, encara que presentava molts
avanta___es.

b) El sub___ecte daquesta frase t un substantiu i un ad___ectiu.

c) ___ess i ___eremies seran massa___istes i a___udaran la ___ent que ___eur davant

seu en una ___itera a rela___ar-se.
Unitat 2. Ortografia 14

d) No em puc ima___inar una ima___e ms lle___a ni pi___or que un me___e boti___s i

___eperut amb un fe___e a les mans.

e) He via___at per tot Europa, per mai he trepi___at sl e___ipci.

f) Li han posat una in___ecci en la na___a amb una ___eringa ___egant.

g) El mi___or que pots fer s desi___ar que Joan no senu___e.

h) Ets un capri___s i aquest capri___ no tel pense consentir perqu s que si pu___es a
la roda que ___ira et mare___ars.

i) Enmig de tot aquell desi___ va___ sentir un mare___ que em va fer ima___inar que
desapare___eria daquest mn sense que___ar-me.

j) Mhe fet una ta___a de lle___iu en el ___upet nou i crec que quan se___ugue quedar
ta___at.

2.6 Les nasals: m, n, ny

Els fonemes nasals /m/ i /n/, que corresponen a les grafies m, n no presenten problemes
ortogrfics a principi de mot o de sllaba. A fi de sllaba, per, poden haver-hi vacillacions.
Fixeu-vos en aquestes regles:

1. Escrivim m Excepte
- compostos com benparlat, benmereixent,
- Davant p, b: campi, ombra enmig, granment, tanmateix, etc.
- Davant m: immoral, immens
- Davant f: mfora, pamflet - fanfarr, fanfrria
- els prefixos: con-: confessar, conflicte
en-: enfilar, enfosquir
in-: infinit, infart
2. Escrivim n Excepte

- Davant de v: canvi, enveja - tramvia, triumvirat i circumvallaci

Cal recordar lortografia dalgunes paraules:

Anna, annals, bienni, trienni, decenni, perenne, annex, connectar,

ennegrir, ennuvolar, innocent, innecessari, innat, innocu, somriure,
somni, premsa, Sams, comte, empremta, femta, impremta, somnmbul,
amnistia
Unitat 2. Ortografia 15

Sescriuen amb laplec mp (en qu la p s muda) els mots segents amb els seus compostos i
derivats:

assumpci, assumpte, comptar, exempt, peremptori, prompte, presumpte,

redemptor, smptoma, sumptus, temps, temptar

2.6.1 Exercici
1. Ompliu els buits amb la grafia corresponent:

a) El co___te vivia en un su___tus palau, que tenia un jard i___ens.

b) Si vols ador___ir-te, et co___tar el co___te del co___te Drcula, o tamb pot ajudar-te
comenar a co___tar ovelles.
c) He llegit en la pre___sa que lassu___te de lexe___ci fiscal a les grans superfcies
durant el trie___i passat, no est gens clar.
d) Deu estar a punt de ploure, perqu el cel est e___uvolat i el dia es va e__fosquint.
e) Co___fesse que aquests s___tomes sn preocupants.
f) El van e_presonar per repartir pa___flets revolucio___aris.
g) Estic convenut que Susa___a s i___ocent i que no va caure en la te___taci de robar
l___fora.
h) Cal e___agatze___ar tot aquest material al soterra___i de la___fiteatre.
i) La teua declaraci va ser tot un trio___f: I___a ha co___fessat que les teues paraules
damor li van semblar la millor de les si___fonies.
j) T una i___fecci al ventre perqu ha menjat massa co___fits.
k) Posa molt ___fasi en les seues paraules i per aix co___ecta tant amb el pblic.
l) Cal que afiges un a___ex a linforme on aparega la justificaci econmica de les obres
del tra___via que travessa la circu___vallaci.
m) La seua cara va dibuixar un lleu so___riure quan li vaig contar els meus so___is.
n) Sha e___fadat perqu li he dit que s un fa___farr.

2.7 Consonantisme: la h

En catal, la grafia h (hac) no representa cap so i lemprem noms amb un valor etimolgic,
com s el cas de les paraules histria o humanitat.

En alguns casos, principalment en mots manllevats daltres llenges que no han passat per
una adaptaci fontica al catal, la h es pronuncia de manera aspirada. Sn els casos dels
mots: hobby, Hawai, hippy, etc. Cal anar amb compte, per, amb algunes paraules que s que
han estat adaptades fonticament:

hoquei, handbol, handicap, haixix, Hlsinki

Unitat 2. Ortografia 16

Laparici daquesta lletra sol coincidir amb la resta de llenges romniques. De tota manera
conv recordar algunes paraules que sescriuen amb h. Fixeu-vos sobretot les que presenten
discrepncies respecte al castell.

ahir ham hereu

Amb H herba harmonia hissar
hivern hivernacle hostessa

orfe orxata ou
os cacauet coet
Sense H
Rin tru ostatge
Ma Ester Osca

aprehensi adherir alcohol

conhort exhalar exhaurir
exhortar inhibir subhasta
H intercalada menhir filharmnica alhora
aleshores tothom tothora
anihilar anhelar substrahend

2.7.1 Exercici
1. Completeu, si cal, amb H els espais en blanc. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb
el smbol .
a) A___ir van discutir perqu ells volien anar a ___sca i elles, a Ori__ola.
b) L___ostatge va ex___aurir la pacincia dels segrestadors i el van ___alliberar alhora
que sospiraven alleugerits.
c) Mabelleix prendre una ___orxata ben fresca amb uns caca___uets ben salats, per
mal___auradament mhan pro___ibit prendre totes dues coses.
d) Han sub___astat tots els seus bns i pretenen que tot___om hi estiga dacord.
e) Aquell tru___ no va ser capa de perdonar una sola vida i va ani___ilar el poble
sencer.
f) Volia anar a pescar, per no tenia ___ams.
g) Hem de viure amb ___armonia i mirant amb esperana l___oritz.
h) Aquesta composici est feta usant noms ___endecasllabs.
i) L___ostessa va eixir corrent com un co___et quan es va assabentar de la notcia.
j) A___ir vaig escoltar aquesta simfonia interpretada per la fil___armnica de Londres.
k) ___em fet el que ___em pogut, per ___em sembla que no nhi ha prou.
l) ___om diu que l___ombra de l___om s allargada.
Unitat 2. Ortografia 17

2.8 Consonantisme: les consonants geminades

2.8.1 La ela geminada (ll)

La geminaci s la duplicaci de consonants. En el cas de la ela geminada, les dues consonants

apareixen separades per un punt volat: ll. Aquesta geminaci, per, fonticament no es marca de
forma clara, per la qual cosa poden aparixer dubtes ortogrfics. Com que no hi ha regles
ortogrfiques estrictes que ens ajuden a resoldre els dubtes, ja que es tracta duna grafia que
noms es pot explicar per raons etimolgiques, el millor s consultar el diccionari. Tamb podem
recrrer al francs, litali o langls (en aquesta ltima llengua si es tracta dun llatinisme) per
identificar la ll del catal: si en aquestes llenges hi ha ll, en catal trobem ll (collge, collegi;
excellence, excellent; Dallas, Dallas; satellite, satllit; collection, collecci; allucinare,
allucinar; calligrafia, calligrafia). Tot seguit, per, teniu una llista dels casos ms habituals en
qu escrivim ll.

Mots comenats en:

all-: All, allegar, allegoria, allegro, alleluia, allrgia, allicient, alliteraci, allucinar,
alludir, alluvi, allocuci, allot.
coll-: collaborar, collapse, collaci, collateral, collecci, collecta, collectiu, collega,
collegi, colliri, collisi, collocar, colloqui, collagen, collineal.
gall-: Galla (fem. de gal), Galles, Gllies, gallicisme, Gallpoli.
ill-: illegal, illegible, illegtim, illcit, illimitat, illgic, illuminar, illusi, illustrar, illatiu.
mill-: millenari, millenni, millsim, milligram, millmetre.
sill-: sllaba, sillepsi, sillogisme.

Mots acabats en:

-ella: aquarella, caravella, cella, Compostella, damisella, fumarella, Marcella, mortadella,

novella, parcella, passarella, pastorella, salmonella.
-illa: Camilla, Cirilla, Clorofilla, Escilla, gorilla, papilla, Priscilla, pupilla, sibilla, tilla,
tranquilla, villa.
-illar: bacillar (adj.), cavillar, destillar, oscillar, vacillar (verb).
Unitat 2. Ortografia 18

Altres mots que sescriuen amb ll:

alliaci flagellar bllic ellipse idilli medulla penicillina

ampulls malleable berilli estellar imbecillitat miscellni pollen
axilla metllic Brusselles excellen installar a rebellia
cancellar pellcula calligrafia t intelligent mollusc repellir
capillar sigillografi cllula expellir interpellar nulla satllit
cerebell a cellulosa falla libllula anullar sollicitar
s apellar circumvallaci fllic lilliputenc palliar velletat
corall Apollo filloxera maquiavlli pllid violoncellist
cristall Aquilles corolla hellnic c parallel a
fallible Avell

2.8.2 Altres geminacions

Encara que la consonant que ms habitualment gemina s la L, hi ha altres geminacions que
cal tenir en compte.
MM: Posem m davant de m (per aix els mots que en castell sescriuen amb nm,
habitualment en castell porten mm -excepte granment i tanmateix-). Exemples: immens,
immaculada, commemorar, immediatament, immadur, gamma, gemma.
NN: Anna, connexi, annex, biennal, connotaci, tarann, innecessari, ennegrir,
ennuvolar.
DD: addicte, additiu, adduir, addicional, addici.
GG: suggerir.

2.8.3 Exercicis
1. Completeu els buits de les frases segents amb l, ll, ll, tl o tll:
1. T l'apartament en una zona molt tranqui___a de la ciutat.
2. El menjar que serveixen en aquest restaurant s exce___ent.
3. El president va eixir i___s de l'atemptat.
4. S'ha comprat una parce___a per a fer-se un xalet.
5. T una co___ecci de segells molt important.
6. Pass el test d'inte___igncia amb un bon resultat.
7. Li concediren una beca de co___aboraci i escrigu una nove___a.
8. No han so___ucionat res, la proposta ha estat nu___a.
9. La ce___ebraci de l'acte es va declarar i___egal.
10. Va venir l'electricista i em va insta___ar el fil musical, per encara treu un so massa
met___ic.
11. So___icitrem l'assistncia al co___oqui sobre sat___its.
12. Ahir al co___egi va posar una pe___cula b___ica.
13. El van co___ocar dins una ce___a de cstig.
Unitat 2. Ortografia 19

14. Ha presentat una proposta para___ela on fa a___usi als temes encara no solucionats.
15. La i___uminaci que han insta___at a la circumva___aci s p___ida.
16. Han a___egat desconeixement de la llei en lape___aci presentada.
17. Han e___aborat un projecte que consta dun mi___er de fulls.
18. He estat co___aborant en la so___uci dun si___ogisme duna complicaci i___imitada.
19. Cavi___ar massa pot provocar problemes capi___ars que desemboquen en a___opcia.
20. Mireia s una dona molt a____egre i treba____adora.
21. Els lletrats haurien d'estudiar ms ____iteratura he____nica.
22. El bi____et t una ra____a inte____igentment dissenyada.
23. Hem perdut el ____itigi contra els titu____ars del transa____ntic.
24. A causa de trencar ame____es em fa mal l'espa____a.
25. Cami____a t les pupi____es p____ides: cal buscar una so____uci.
26. s una dona molt __iberal: ha perms la rebe____i dels seus fi____s.

2. Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb la grafia
corresponent. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el smbol .

Un investigador privat no ha de tenir miramen___s a lhora dencarregar-se dun cas. Lany

pa___at em va arri___ar lencrre___ dinvestigar la misterio___a desaparici duna
prince___a dun petit co___tat dH___ngria. Els pares de la prince___a lhavien enviada a un
convent perqu seducara sota lestricta vi___ilncia de les mon___es. El cas s que un dia
labade___a es va adonar que no havia a___istit a loraci de mitjanit, i va ser llavors quan va
esclatar lescnd___l.
La meua arri___ada va ser com un raig desperan___a, tant per als pares com per a les
religioses. Rpidament vaig fer una enquesta per a saber qui va ser lltima persona que la va
veure. Una jove novcia va afirmar que la va observar mentre feia un passe___ solitari per una
pla___a propera al convent, i que una mica ms tar___ va sentir com sallunyava un
autom___il. Aquesta da___a va fer au___mentar les sospites dun rapte.
Per al dia segent tot es va aclar___r. Un ma___ordom de palau va trobar la xica
acompanyada dun xicot ben plantat a la casa per als convidats. Resulta que la xica
sa___orria al convent i va decidir fugir amb lajuda daquest jove que ha___ia conegut la
se___mana pa___ada en una visita a la ta___erna del poble. Desprs daquest desenlla
impre___ionant, la meua mi___i havia aca___at.
Unitat 2. Ortografia 20