CATEGORIES NOMINALS: SUBSTANTIU I ADJECTIU

GÈNERE DEL SUBSTANTIU

El gènere del substantiu és totalment arbitrari quan designa coses i idees abstractes. Quan
designa persones i animals que tenen dos gèneres, el femení es forma de diverses maneres:

Regles Remarques
Pot modificar-se l’última grafia:
-p → -ba (llop → lloba)
-t → -da (advocat→ advocada)
Generalment, s’afegeix una -a al masculí.
-c → -ga (cec → cega)
-f → -va (serf → serva)
Ex.: conill → conilla
-s → -ssa (ós → óssa)
-u → -va (romeu → romeva)
-l → -l·la (Marcel → Marcel·la)
Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones canvien aquestes orfe → òrfena
per una -a. el / la conserge
pediatre→ pediatra, monjo → monja, Andreu → Andrea el / la noble
En alguns casos, s’afegeix al masculí les terminacions príncep → princesa
-na, -ina, -essa (ocupacions i càrrecs). marqués → marquesa
cosí → cosina, heroi → heroïna, metge → metgessa pagés → pagesa
Alguns tenen terminacions pròpies.
-or → -riu emperador → emperadriu
-òleg → -òloga psicòleg → psicòloga

Uns pocs mots fan el masculí afegint –ot al femení:

perdiu → perdigot, bruixa → bruixot, abella→ abellot
Són invariables els acabats en -aire, -ista, -cida i -ta.
el / la boletaire, el / la pianista,
el / la parricida, el / la gimnasta
Noms d’animals invariables afegeixen
mascle o femella:
el rossinyol mascle / el rossinyol femella
la sargantana mascle / la sargantana femella
Mots amb arrels diferents per al masculí i el femení.
amo → mestressa cavall → egua

Unitat 1- El substantiu i l’adjectiu 1

Divergències respecte al castellà

De vegades, per influència del castellà, usem equivocadament el gènere d’alguns substantius.
Per això, cal recordar el gènere d’aquestes paraules:

Són de gènere femení

acne destrossa estrada oïda serena

alicates disfressa estrena olor síndrome
anàlisi dita hematies orenga sucrera
andana empara icona postres suor
apoteosi empenya imperdible potinga teulada
aroma encesa letargia ràtio tomaca
botija escalopa marató reguera xinxes
calor escaparata marjal remor magnòlia (l’arbre)
cel·lofana esperma megatona resplendor Sènia (el riu)
dent esplendor merenga resta serradora (lloc de treball)
desfilada espremedora mona sabata

Són de gènere masculí

afores compte escafandre llegum regle

afront contrallum espinacs lleixiu senyal
allargador corrent estratagema malt solitari
avantatge costum estruç marge sotsobre
bacteri deute front núvol tèrmits
càrcer dot interrogant orde torticoli
cataplasma dubte interviu pebre

Unitat 1- El substantiu i l’adjectiu 2

Paraules amb doble gènere i significat diferent:

Masculí Femení
‘de clavar’ clau ‘d’obrir i tancar’

No vull que claves un clau en la paret. La clau de la maleta és aquesta.

‘malaltia’ còlera ‘ira, ràbia’

L’epidèmia del còlera. La còlera dels déus.

‘article d’opinió d’un periòdic’ editorial ‘empresa editora’

Aquest editorial d’avui no m’agrada. Una editorial publica el meu llibre.

‘disposició de les coses’ ordre ‘manament’

Tot ho fa seguint un ordre Esperava una ordre del seu cap..

‘vergonya’ pudor ‘olor desagradable’

No té ni el més mínim pudor. No suporte la pudor de la llet agra.

‘salutació’ salut ‘estar sa’

M’ha fet un salut molt afectuós, avui. La meua salut és perfecta.

‘batec’ pols ‘petites partícules’

Té el pols accelerat: és un atac! La pols del ciment deixa el cotxe negre.

‘la dormida’ son ‘les ganes de dormir’

Té un son molt lleuger. Tinc molta son durant tot el dia.

‘paviment’ terra tots els altres sentits

El terra del bany és de marbre. Aquesta terra és argila.

‘excavació’ vall ‘depressió entre muntanyes’

Feia un vall per a canonades d’aigua. Aquesta vall és molt ampla.

‘propòsit, intenció’ fi ‘acabament, final’

El fi era que tots ho passarem bé. Açò és la fi per als teus somnis.

‘aparell per a fer llum’ llum ‘claredat’

Encén el llum. Treballe sempre amb la llum del sol.

‘braç de mar entre dos territoris’ canal ‘conducte’

El canal de la Mànega. Hem de reparar la canal de la teulada.

Unitat 1- El substantiu i l’adjectiu 3

Nombre del substantiu
Regles Remarques
També poden afegir –ns mots com:
Normalment s’afig -s al singular:
home→ homes o hòmens
poll→ polls
jove→ joves o jóvens
Alteracions ortogràfiques
cq rica→ riques
Acabats en -a àtona, canvien a -es:
çc audaç→ audaces
ona→ ones
gugü aigua→ aigües
ggu homòloga→ homòlogues
jg roja→ roges
Afegeixen només -s
-sofàs, cafés, bebés, consomés, bisturís, xampús...
Acabats en vocal tònica afegeixen -ns: -noms de les lletres: les as
macarró→ macarrons -notes musicals: els dos
veí→ veïns -partícules gramaticals usades com a substantius:
els perquès

Acabats en: -st, -xt, -sc, -ig

fan el plural en -os o -s
text→ textos o texts
casc→ cascos o cascs
assaig→ assajos o assaigs
Acabats en: -ç, -x, -ix, -ex, -tx
Fan el plural en –os
capaç → capaços sufix → sufixos
reflex → reflexos coix → coixos
despatx → despatxos
- algeps, fons, ens, socors, temps...
- dies de la setmana acabats en -s
Afegeixen -os els masculins aguts acabats en:
els dilluns, els dimarts i els dijous
-consonant + s: curs → cursos
-dervats amb sufix -ís: canyissos
-ís : pis → pisos
-derivats amb el sufix -ús: pallussos
-ús: autobús → autobusos
-relacionats amb mots amb /s/: russos
-pius i plus
-aiguarrasos, asos, casos, gasos, gimnasos, masos,
vasos
Afegeixen -sos els masculins acabats en -derivats amb sufix -és:
-às: capatàs→ capatassos francés>francesos, imprés>impresos
-és: congrés→ congressos -mes → mesos, dos → dosos, tres→ tresos.
-òs: arròs>arrossos -derivats amb -ós difosos
-relacionats amb mots amb /z/: esposos
-dosos
Són invariables
- femenins acabats en -s: la/les càries, pols
- masculins en -s: el/els llapis, càctus
Amb -s (plural gràfic, no fonètic):
apèndixs, índexs, faxs, esfinxs, hèlixs, linxs

Unitat 1- El substantiu i l’adjectiu 4

Gènere i nombre de l'adjectiu
En general, la flexió de l’adjectiu segueix les mateixes regles que hem vist per a la formació del
gènere i el nombre dels substantius. Recordeu que hi ha adjectius d’una terminació per als dos
gèneres (cruel, cruels), i d’altres amb dues (trist, trista, tristos, tristes).

5.3.1 Gènere

• Acabats en consonant fan el femení afegint una -a al masculí:

fosc→ fosca; net→ neta, dolç→ dolça.
Canvis ortogràfics:

td acusat→ acusada cg groc→ groga

uv blau→ blava cq ric→ riques
gugü ambigua→ ambigües ggu homòloga→ homòlogues
jg roja→ roges sss ros→ rossa
çc audaç→ audaces -ig-j- boig→ boja
-l-l·l- tranquil→ tranquil·la
• Els adjectius acabats en vocal tònica recuperen una -n en el femení:
seré→ serena, ple→ plena, marí→ marina.
• Els masculins acabats en -i o -u àtones precedides de consonant fan el femení afegint una -a:
aeri → aèria, auri → àuria, ferri → fèrria.
• En el cas dels masculins acabats en -o àtona, la canvien per -a:
fondo→ fonda, flonjo→ flonja.
• Els mots acabats en -au, -iu i -ou canvien aquesta terminació per -ava, -iva i -ova en femení:
blau → blava; nociu→ nociva, tou→ tova.
• Els que acaben en -eu canvien aquesta terminació per –ea en el femení:
Europeu → europea (excepte hereu → hereva).

5.3.2 Nombre

• Els adjectius formen el plural afegint una -s al singular:

blanc→ blancs, verd→ verds, tebi→ tebis.
• Els adjectius acabats en -a àtona fan el plural en -es:
amfíbia→ amfíbies, nòmada→ nòmades, dolça→ dolces.
• Els acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns:
ple→ plens, diví→ divins.
• Els adjectius acabats en -s fan el plural amb la terminació -os
(de vegades dupliquen la essa): gris→ grisa, ras→ rasos, massís→ massissos.

• Els que acaben en -x, -ix o -tx també fan el plural en -os:
baix→ baixos, fix→ fixos.
• Els que acaben en -ç tenen una forma per al masculí i una altra per al femení:
audaç→ audaços/audaces, feroç→ feroços/feroces.

Unitat 1- El substantiu i l’adjectiu 5

Concordança entre substantiu i adjectiu

Si un adjectiu afecta dos o més noms que tenen el mateix gènere, l’adjectiu va, evidentment, en
plural i en el mateix gènere que els noms:
Una cassola i una paella brutes. Un home i un gos cansats.

Si l’adjectiu afecta dos o més noms de gènere diferent, l’adjectiu va en masculí plural:
Un cotxe i una moto vells.

Una bicicleta i un camió rojos.

Homes i dones despullats.

Si l’adjectiu va davant de dos o més noms de gènere diferent, concorda només amb el primer,
en gènere i nombre:
Fantàstica visió i comentari Bon efecte i impressió

També hi ha la possibilitat de repetir l’adjectiu, tant si va davant com si va darrere:

Una escopeta vella i un sarró vell. Bon exercici i bona presentació.

Si un nom és determinat per més d’un adjectiu i, per a no repetir-lo, s’elideix alguna vegada, és
recomanable que vaja en plural:

Els plantejaments immobilista, moderat i radical... (se sobreentén El plantejament

immobilista, el plantejament moderat i el plantejament radical; seria diferent si es
tractara de tres adjectius que afectaren un mateix nom: El plantejament immobilista,
retrògad i reaccionari...)

Els adjectius tot i mig esdevenen invariables i prenen el valor d’adverbis quan van davant d’un
nom de ciutat, de nació, etc., no precedit d’article:

Tot Barcelona ho sap.

Coneix tot Catalunya.
Exageren quan diuen que a mig València hi fan obres.

Unitat 1- El substantiu i l’adjectiu 6