Catala Bases

Nom
Definició
Un nom és una paraula que serveix per designar
una persona (Eulàlia), un animal (papagai), una planta (magnòlia),
un objecte (martell) o una idea (felicitat).
Els noms són paraules variables en gènere (masculí, femení) i
nombre (singular, plural).
Classificació
Segons la seva extensió, el nom substantiu es pot classificar en:
 Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general
( home, lleó, tomaca, pedra, valor, grandesa …)
 Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d’un ésser (Joan,
Maria, Ebre, Montseny, l’Índia, Sol, Tintín…)
o Antropònims: designen una persona concreta amb nom propi (Pau,
Laia…)
o Topònims: designen un lloc concret amb nom propi (Montseny, Besòs,
Eivissa, Itàlia…)
Segons el significat por ser:
 Concret: s’aplica a elements materials (taula, aigua, gos…)
 Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al
pensament (amor, idea…)
 Individual: designa un sol ésser o una sola cosa (orella, dit, ocell,
abella…)
 Col·lectiu: designa un conjunt d’individus (exèrcit, alumnat, eixam,
ramat …)
 Comptable: admet els determinants numerals cardinals (cadira, llapis …)
 Incomptable: no admet els cardinals (diners, sucre, calor, paciència…)
Segons la seva formació pot ser:
 Simple: format per un sol mot (mar, coca, ull…)
 Compost:format per més d’un mot (caçamosques, para-xocs,
bocabadat…)
 Els noms poden pertanyer a diversos grups alhora: per
exemple : ànec és un nom comú, concret i individual
El gènere: masculí i femení
Els noms que designen persones i animals solen
presentar quatre formes, per mitjà de les quals expressem el gènere i
el nombre.
Tipus Terminacions Exemples
Forma bàsica de formació del

masculí + a noi-noia, avi-àvia, gat-gata
femení
p –> b llop-lloba
t –> d nebot-neboda
c –> g amic-amiga
Canvis en la consonant f –> v serf-serva
u –> v hereu-hereva
s –> ss gos-gossa
l –> l·l Marcel-Marcel·la
e –> a mestre-mestra
Canvi de la vocal per a o –> a monjo-monja
u –> a fariseu-farisea
germà-germana veí-veïna, heroi-

-na
heroïna
-ina
Canvis en la terminació gall-gallina
-essa
metge-metgessa, déu-deesa
-esa
príncep-princesa
Formació del masculí a partir del dida-didot, abella-abellot,

-a -ot
femení guilla-guillot
actor-actriu, emperador-
or –> riu
Terminacions pròpies emperadriu
òleg –> òloga
filòleg-filòloga
Arrels diferents terminacions pare-mare, marit-muller,

lliures gendre-nora, porc-truja,
marrà-ovella, ase-somera,
cavall-euga, amo-mestressa,
boc-cabra
-aire, -ista, el/la drapaire, el/la florista,

Invariables
-cida, -ta el/la suïcida, el/la gimnasta
Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no

coincideix amb el d’altres llengües romàniques.
Són masculins Són femenins
el front, el senyal, el costum, el pendent, el la claror, la resplendor, una anàlisi, una

corrent, el compte, el deute, el dubte, un amargor, una esplendor, la remor, una olor,
avantatge, un anell, el llegum, el pebre, els una aroma, les postres, la síndrome, la sida, la
espinacs, el lleixiu, un full (de paper), un suor, la dent, una allau, una àncora, la nespra,
titella, els afores, un bacteri, els tèrmits la cercavila, la vodka
Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení:

el mar / la mar
el vessant / la vessant
un art / una art
Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere:

Masculins Femenins
el canal (via d’aigua) la canal (conducte, canonada)

un editorial (article) una editorial (empresa)
el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament)
el llum (aparell) la llum (claror, corrent elèctric)
un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
el planeta (astre) la planeta (destí)
el son (dormida) la son (ganes de dormir)
el terra (sol, paviment) la Terra (el planeta)
el clau (de clavar) la clau (d’obrir portes)
el còlera (epidèmia) la còlera (ràbia)
el pols (batec) la pols (partícules)
el pudor (modèstia) la pudor (mala olor)
el vall (excavació) la vall (entre dues muntanyes)
El nombre: singular i plural

Formació del plural Exemples Remarques
home-homes
Forma bàsica singular + s
paret-parets
Alteracions ortogràfiques:
-ca -ques: boca-boques
-ça -ces: peça-peces
Els substantius acabats en -a àtona casa-cases
-ja -ges: platja-platges
fan el plural acabat en -es. dona-dones
-ga -gues: amiga-amigues
-gua -gües: llengua-llengües
-qua -qües: pasqua-pasqües
Només afegeixen -s:

– Noms de lletra: les as, les es,
Els substantius acabats en mà-mans les emes…
vocal tònica veí-veïns – Noms de notes musicals: els
afegeixen -ns per a formar el pi-pins dos, els res, els mis…
plural. carbó-carbons – Formes gramaticals: els sís, els
nos
Altres: sofàs, cafès, vostès
Els acabats en -s poden:

mes-mesos – duplicar la essa: os-ossos,
Els substantius acabats en comerç-comerços cabàs-cabassos, tros-trossos.
-s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural reflex-reflexos – no duplicar la essa: cas-casos,
acabat en -os. calaix-calaixos vas-vasos, nus-nusos.
despatx-despatxos Fan el plural afegint -s:
apèndixs, falçs, índexs, linxs…
Els substantius acabats en disc-discs/discos

-sc, -st, -xt, -ig fan el plural gust-gusts/gustos
acabat en -s o bé en -os. text-texts/textos
passeig-passeigs/pass
ejos
Hi ha substantius invariables:
– dilluns, dimarts, dimecres…
– dies de la setmana
– virus, tipus, focus, cactus
– acabats en -us
– trencaclosques, milhomes
– alguns compostos
– fons, temps, pols, llapis, tos, urbs
– altres
les acaballes, les pessigolles, els afores,

Certs mots no tenen forma per al les postres, les alicates, les noces, les setrilleres,
singular: les tisores, les beceroles, els pantalons, les bermudes,
els pantis,els calçotets, els sostenidors
Per practicar
Identifica els noms d'aquest text
És un fet documentat que els soldats de l' Imperi romà, a l' època de Juli Cèsar
, protegien rutinàriament les seves comunicacions amb mètodes criptogràfics.
És obvi que en un temps en què els enemics de l' imperi eren uns bàrbars analf
abets que precisament els romans tenien la intenció de civilitzar, no calia filar
gaire prim en qüestions de seguretat. L'únic mètode de xifratge imperial de qu
è es té constància ha passat a la història com a «mètode de Juli Cèsar».
Identifica els noms d'aquest text

El més conegut de tots els accessos catalans a l’ infern és el que hi ha a l’ esta
ny de Sils. La seva celebritat es deu al fet que va ser utilitzat quatre segles enr
ere per un senyor de Tordera que es deia Pere, que es guanyava la vida fent bo
tes de vi, i que després de recórrer els dominis del maligne va escriure un llibr
e on narrava l’ experiència. El que n’ha quedat, del relat, és sobretot la descrip
ció dels grans atuells on es coïen els pecadors, ja sempre més coneguts com «l
es calderes d’en Pere Boter».
Escriu els topònims i antropònims que apareixen al text anterior
Topònims: i
Antropònims: i
Escriu totes les formes dels noms següents com l'exemple: el noi, la noia,
els nois, les noies
el metge, la , els , les
el ballarí, la , els , les
el mestre, la , els , les
l'emperador, l' , els , les
un alumne, una , uns , unes
un actor, una , uns , unes
el cosí, la , els , les
2.32. Omple els espais buits d'aquestes frases amb la forma que correspongui d’acord amb el gènere del
nom. Tria l'opció correcta en cada cas.
Imprimeix
suor li regalimava per la cara.
Aquesta rosa fa olor.
Ja podeu servir postres.
Farem anàlisis de sang.
A l’estiu hi fa calor.
A mi m’agrada molt xocolata.
Vivim afores del poble.
Tinc costum d’arribar abans d’hora.
Té deute molt elevat.
Crec que té febre. Mira: toca-li front.
Que surti a caminar ja és senyal.
No estic decidit: tinc dubtes.

2.33. Completa les frases amb el sintagma adequat, que has de triar entre els de la llista següent.
Imprimeix
al minut el llum els cotxes L'àrbitre la canal la fi la tauleta molta pols un
full una son
a) Quan toca el despertador, de seguida encenc de de nit.
b) no va xiular del partit de futbol fins 98.
c) Ahir vaig anar a dormir tard i avui m’arrossego: tinc !
d) Per aquest camí sense asfaltar, aixequen .
e) Necessitem de paper, un retolador fosforescent i unes estisores.
f) Quan plou molt, de la teulada no pot engolir tota l’aigua.
2.34. Completa aquestes sèries. Escriu cada paraula al lloc corresponent.
Imprimeix
el biòleg el drapaire el mestre el metge el pagès el turista els amics
els biòlegs els botiguers els carnissers els drapaires els galls els mestres
els metges la biòloga la botiguera la gallina la metgessa la pagesa la
turista l'amic les amigues les botigueres les carnisseres les drapaires
les esclaves les gallines les mestres les pageses les turistes l'esclau
l'esclava
el carnisser, la carnissera, ,
, la mestra, ,
, , els pagesos,
, , , les biòlogues
el gall, , ,
, la drapaire, ,
, , els turistes,
, , , les metgesses.
el botiguer, , ,
, l’amiga, ,
, , els esclaus,
2.35. Completa les sèries amb el singular de cada un d'aquests noms. Escriu cada resposta al seu lloc.
Imprimeix
desitjos –
passejos –
sortejos -
batejos –
tornejos –
rajos –
safaretjos -
Activitat 2.36
Redacta un text breu en què apareguin els noms que t’indiquem en cada cas. Recorda
que has d’utilitzar un signe de puntuació per separar les frases entre elles. (Pots canviar
l’ordre de les paraules.)
Per exemple:
xocolata / olor / postres
–Ui! Quina olor més bona! El pare ja ha preparat la xocolata desfeta: tindrem
unes postres exquisides!
a) calor / suor / front / nas
b) dubte / senyal / afores
c) llum / son / resplendor
d) sabates / corrent / canal
2.62. Classifica els noms següents en quatre grups: noms propis de lloc (topònims); noms propis de
persona (antropònims); noms comuns individuals; noms comuns col·lectius. Escull l'opció correcta del
menú desplegable que hi ha al costat de cada nom.
Imprimeix
Marçal
pineda
les Garrigues
espelma
Assumpta
Suïssa
formiguer
ametller
Oceania
alumnat
Meritxell
sargantana
2.63. Relaciona cada nom col.lectiu amb el conjunt a què se sol referiri. Per fer-ho, arrossega
els noms de la dreta fins al lloc corresponent de l'esquerra.
Imprimeix
Comprova
una bateria
un feix
un eixam
un grapat
l’aviram
una esquadra
la teulada
el veïnat
un manat
del corral
de vespes
de la casa
de vaixells de guerra
de bledes
del barri
de cuina
d'arròs
de llenya
2.64. Digues els noms del pare i la mare d’aquestes cries. Per exemple: El pare i la mare del
pollí són el cavall i l’euga.
Imprimeix
Pare Mare
Pollí cavall euga
Cadell
Vedell
Pollet
Garrí
Xai
Cabrit
2.65. Omple els espais buits d'aquestes frases amb les paraules adequades. Selecciona l’opció
correcta.
Imprimeix
Estic cansat i tinc .
De seguida ens serviran .

Hem de respectar de trànsit.
M’ha caigut .
Ja hem liquidat .
No vagis a les fosques; encén .
2.66. Escriu el plural d’aquests grups nominals.

Per exemple: l’avís / els avisos.
Imprimeix
l’adreça /
el matalàs /
l’esponja /
el risc /
la llengua /
el passeig /
el pastís /
la butxaca /
el volcà /
la màniga /
el veí /
la línia /
el llapis /
2.67. Pel que fa als topònims de ciutats, n’hi ha que porten article i n’hi ha que no en porten. En
canvi, els topònims que designen comarques van tots precedits d’article, excepte Osona.
Relaciona cada ciutat amb la comarca que li correspon. Arrossega el nom de la ciutat fins al
nom de la seva la comarca.
Imprimeix
Comprova
el Berguedà
la Garrotxa
el Baix Empordà
la Terra Alta
el Baix Ebre
el Maresme
la Segarra
l’Alta Ribagorça
el Bages
Osona
la Bisbal d’Empordà
Gandesa
el Pont de Suert
Vic
Berga
Manresa
Mataró
Tortosa
Olot
Cervera
2.68. Relaciona els noms de persona escurçats amb els noms sencers. Arrossega els noms de
la segona columna fins als noms que els correspon de la primera.
Imprimeix
Comprova
Tòfol
Quel
Ciset
Biel
Tomeu
Bet
Ton o Tonet
Veva
Tinet
Nasi
Cesc
Elisabet
Francesc
Bartomeu
Narcís
Genoveva
Cristòfol
Antoni
Gabriel
Valentí
Ignasi
Miquel
2.70. Omple els espais buits d'aquestes frases amb l’article (el / la) o l’indefinit (un / una) que
els correspon. Tingues en compte que tots són masculins.
Imprimeix
Com que la Júlia estudia música, els oncles li han regalat orgue. Jo li regalaré anell.
lleixiu treu les taques de la roba blanca.
pebre és una espècia picant.
M’agradaria tenir escafandre per fer submarinisme.
2.72. Completa les frases següents escollint l’article (el / la) o l’indefinit (un / una) que els correspon,
però sempre tenint en compte que tots els noms són femenins.
Imprimeix
a) allau de neu ha tallat la carretera.
b) Han trobat àncora de l’època dels romans.
c) Que passin els vuit primers, resta que s’esperi fora.
d) Se sent remor del mar.
3.23. Forma paraules compostes a partir d’aquestes. Arrossega els elements de la columna de

la dreta cap al lloc corresponent de l'esquerra.
Imprimeix
Comprova
salva
obre
terra
vora
para
renta
grata
cobre
trèmol
plats
llaunes
via
vides
cel
brisa
llit
Els noms propis identifiquen una persona o animal, un lloc o

un objecte en particular.
NOMS COMUNS NOMS PROPIS
Mare Júlia
Mar Mediterrani
Ciutat Girona
Avi Joan
Amiga Maria
muntanya Tibidabo
planeta Saturn
Riu Ter
càmera Nikon
bolígraf Bic
Gat Tabalot
Cotxe Citroen
Iogurt Pastoret
Vaixell Titànic

Noms propis referits a persones (antropònims)

Són noms propis de persona.
Exemples: Pere, Marc, Oriol, Joana, Mercè, Núria
Noms propis referits a llocs (topònims)

Són noms propis de llocs.
Exemples: Igualada (ciutat), Centelles (poble), Cerdanya (comarca),
Itàlia (país), Carlit (pic), Segre (riu), Andorra (país)
Noms propis referits a animals

Són noms propis que identifiquen de manera única els animals de
companyia o animals famosos. Com a norma general, els noms propis
d’animals o d’altres éssers de ficció no es tradueixen i s’escriuen en
majúscula i sense marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva).
l’os Baloo
el cérvol Bambi
el conill Bugs Bunny
l’ovella Dolly
l’ànec Donald
el drac Dragui
l’elefant Dumbo
el gat Fèlix
el goril·la Floquet de Neu
el goril·la King Kong
el ratolí Mikey (Mikey Mouse)
el gos Milú
la balena Moby Dick
l’os Nere
la Pantera Rosa
la porqueta Peppa (Peppa Pig)
l’os Pyros
el cavall Rocinante
el gos Rovelló
el gos Scooby (Scooby-Doo)
el lleó Simba
el gat Tom i el ratolí Jerry (Tom & Jerry)
el llop Ullal Blanc
el dofí Willy
la mona Xita
Noms propis de persona abreujats (hipocorístics)

Són noms propis de persona abreujats, normalment usats en registres
informals, i tenen un caràcter afectuós o familiar. En català, se solen
formar per truncament de la part final del nom, que inclou la síl·laba
tònica.
Exemples: Bet (de Elisabet), Ton (de Anton), Quim (de Joaquim), Fina
(de Josefina), Tina (de Agustina), Tona (de Martona), Tòfol (de
Cristòfol), Tomeu (de Bartomeu), Biel (de Gabriel), Laia (de Eulàlia),
Coia (de Misericòrdia)
Sobrenoms de persones
Martí l’Humà
Pere III el Cerimoniós
la Dama de Ferro
el Rei del Rock
la Monyos
el Timbaler del Bruc
en Martinet de cal Pobre
l’Escanyapobres
la Caputxeta Vermella
la Bella i la Bèstia
Jack l’Esbudellador
el Gras i el Sec
El Greco
La Faraona
The Boss
Pseudònims
Un pseudònim és un nom a través del qual una persona es dona a
conèixer públicament, ja sigui per amagar la seva identitat vertadera o
simplement per fer-se un nom artístic o fàcil de recordar.
Pseudònim Nom propi
Víctor Català Caterina Albert escriptora catalana
Pere Quart Joan Oliver escriptor català
Frederic Soler Serafí Pitarra escriptor català
l’Avi Francesc Macià president de la Generalitat de Catalunya
Hergé Georges Remi creador de les aventures de Tintín

George Sand Amantine Dupin escriptora francesa
George Eliot Mary Ann Evans escriptora anglesa
Cantinflas Mario Moreno actor de comèdia mexicà
la Bomba Juan Carlos Navarro jugador de bàsquet
Sobrenoms de llocs
Nom donat a la ciutat de Barcelona per la seva
la Ciutat Comtal Barcelona condició de ciutat residencial dels comtes de
Barcelona.
el Principat de
Catalunya
Catalunya
la Tasseta de Plata Cádiz Cádiz és la ciutat més antiga d’Occident.
Nom donat a la ciutat de París perquè va ser la

la Ciutat de la Llum París primera ciutat del món que va il·luminar els
carrers i els edificis amb llum elèctric.
la Ciutat Eterna Roma
el Vell Continent Europa
el Nou Món Amèrica
Signes del zodíac

Constel·lació actual
núm. Nom català Nom llatí
corresponent
1 Àries Aries Àries
2 Taure Taurus el Taure
Bessons (o
3 Gemini els Bessons
Gèmini)
4 Càncer (o Cranc) Cancer el Cranc
5 Lleó Leo el Lleó
6 Verge Virgo la Verge
7 Balança Libra la Balança
8 Escorpió Scorpius l’Escorpió
9 Sagitari Sagittarius el Sagitari
Capricorniu
10 Capricorn Capricorni
s
11 Aquari Aquarius l’Aquari
12 Peixos Pisces els Peixos
Font: Enciclopèdia Catalana. www.enciclopèdia.cat
Noms propis d’objectes singulars

Els noms propis d’objectes singulars com ara avions, vaixells, arbres
monumentals, fenòmens atmosfèrics, objectes singulars, etc. no es
tradueixen i s’escriuen en majúscula.
l’espasa Excalibur (espasa llegendària del rei Artús)
el Pi de les Tres Branques (pi roig de Castellar del Riu)
el Poll del Cel (avioneta construïda per uns joves cerverins)
el Ciudad de Cádiz (vaixell)
la Gavina (barca)
l’Apollo 13 (nau espacial)
el Transsiberià (tren que travessa Sibèria)
el Nautilus (submarí de ficció inventat per Jules Verne)
el temporal Glòria (temporal que va arrasar el Delta de l’Ebre)
el Katrina (cicló)
Adverbis
L’adverbi és una paraula invariable o bé una locució que té com a
funció bàsica modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. Per
exemple:
Formes simples Locucions adverbials
Jo he aguantat pacientment. Arriben pretendents rics de tot arreu.
Què fa el cristià que és tan bo? El personatge es mostra d’allò més cruel.
M’heu menyspreat ben sovint. Ens hem llevat més aviat tard.
Classificació dels adverbis

Els adverbis es poden classificar en quatre grups:
 Adverbis de manera (diuen com es realitza una acció)

 Adverbis de lloc (diuen on es realitza)
 Adverbis de temps (diuen quan es realitza)
 Adverbis de quantitat (expressen el grau o la intensitat d’una acció o
d’una qualitat)
Adverbis de manera o mode

Adverbis en -ment Altres formes simples Locucions adverbials
La majoria dels adverbis de Bé (ben), malament (mal), A corre-cuita, a tort i a dret, a

mode són paraules derivades millor, pitjor, només, les palpentes, a peu coix, a
acabades en -ment i solament, sols, alhora, ulls clucs, amb un no res, de
parteixen de la forma corrents, endebades bat a bat, de cap a cap, de cap
femenina dels adjectius: per avall, de cop i volta, de
ràpid, ràpida –> ràpidament debò, de panxa enlaire, de
Adverbis pronominals
unànime –> unànimement pressa, de sobte, en dejú, fil
exacte, exacta – per randa, sense solta ni
> exactament Així, com volta…
Adverbis de lloc
Formes simples Adverbis pronominals Locucions adverbials
Prop, lluny, dalt, baix, avall, Aquí, allà, allí, ençà, enllà, on A baix, a dalt, a fora, a dins, a
damunt, davall, enlaire, dins, la vora, a prop, a la dreta, a
fora, endins, enfora, l’esquerra, al voltant, a
endavant, enrere, sobre, sota, l’entorn, al capdamunt, al
pertot, arreu, enlloc capdavall, als afores, a tot
arreu
Adverbis de temps
Sempre, mai, llavors, Quan, ara, avui, demà, ahir, D’hora, de matí, de dia, de
aleshores, després, aviat, tard, abans-d’ahir, demà passat nit, cap al tard, al capvespre,
ja, encara, sovint, mentrestant de vegades, de seguida, demà
passat l’altre, l’endemà
Adverbis de quantitat
Molt, poc, més, menys, gaire, Quant Una mica, un poc, un xic,
bastant, prou, massa, força, gens ni mica, d’allò més, amb
que, gairebé, quasi, gens, prou feines, a penes, si fa no
només, sols, solament, fa, més aviat, si més no, ben
almenys, tot, tant (tan davant bé
adjectiu o adverbi)
Altres adverbis
També es consideren adverbis les marques d’afirmació, de negació i de dubte.
Afirmació Negació Dubte
Sí, també No, tampoc Potser, tal vegada
Quadre dels adverbis

Descarrega el document [20.00 B]
Què passa quan tenim 2 adverbis de manera junts?

Quan tenim 2 adverbis de manera acabats en -ment junts en una
mateixa oració, no es fa cap reducció del primer l’adverbi.
Adjectius
Definició
Els adjectius serveixen per descriure les persones, els animals i les
coses. Indiquen les qualitats i característiques dels éssers o les
coses.
Àguila Majestuosa,
impàvida,
ingràvida,
ufanosa.
Dalt del cel sembla un estel.
Ulls de foc,
urpes de ferro,
és l’àguila, si no m’erro.
Propietats
Són variables en el gènere (masculí i femení) i el nombre (singular i plural).

Concorden en gènere i nombre amb el nom que complementen.
masculí singular femení singular masculí plural femení plural
Són el nucli del sintagma adjectival.
En un sintagma nominal, fan de complement del nom.

En una oració de predicat nominal (verb ser, estar o semblar), fan de complement atribut.
Classificació
Es classifiquen en dos grans grups:
 Adjectius de dues terminacions

 Adjectius d’una sola terminació
Adjectius de dues terminacions o variables

femení singular masculí plural femení plural
Acabats en masculí singular
-a -s -es
curt curta curts curtes

buit buida buits buides
consonant
fred freda freds fredes
(plural +s)
tranquil tranquil·la tranquils tranquil·les
nul nul·la nuls nul·les
Vocal àtona savi sàvia savis sàvies

-i tebi tèbia tebis tèbies
-o minso minsa minsos minses
-u europeu europea europeus europees
Diftong blau blava blaus blaves

-au esportiu esportiva esportius esportives
-iu
nou nova nous noves
-ou
Acabats en vocal tònica

masculí singular
-na -ns -nes
-
à
- catalans
català catalana catalanes
à serens
serè serena serenes
- genuïns,
genuí, marroquí genuïna, marroquina genuïnes, marroquines
í marroquins
rodó rodona rodones
- rodons
comú comuna comunes
ò comuns
-
ú
Acabats en –s, -ç, –x, –ix, –xt, –sc, –st o –ig

masculí singular
-a -os -es
seriós, gras seriosa, grassa seriosos, grassos serioses, grasses

-s
dolç dolça dolços dolces
-ç
fix fixa fixos fixes
-x
fluix fluixa fluixos fluixes
-ix
mixt mixta mixtos mixtes
-xt
fosc fosca foscos fosques
-sc
trist trista tristos tristes
-st
boig, lleig boja, lletja bojos, lletjos boges, lletges
-ig
mig mitja mitjos mitges
Acabats en –e àtona
-e -a -es -es
ample ampla amples amples

esquerre esquerra esquerres esquerres
còmode còmoda còmodes còmodes
-e pobre pobra pobres pobres
digne digna dignes dignes
directe directa directes directes
negre negra negres negres
Acabats en –aç, –iç o –oç


-ç -ç -ços -ces
audaç audaç audaços audaces

-aç
tenaç tenaç tenaços tenaces
-iç
feliç feliç feliços felices
-oç
veloç veloç veloços veloces
Acabats en –leg

-leg -loga -legs -logues
-leg homòleg homòloga homòlegs homòlogues
Adjectius d’una terminació o invariables

 Masculí i femení tenen la mateixa forma.
 Formen el plural afegint una s al singular.
Acabats en singular plural (s’afegeix -s)
-aire xerraire xerraires

-au suau suaus
-eu breu breus
-e alegre alegres
-ble possible, amable possibles, amables
-ar particular particulars

-or superior superiors
-al actual actuals

-el fidel fidels
-il fàcil fàcils
-ant elegant, amargant elegants, amargants

-ent diferent, intel·ligent diferents, intel·ligents
-a idiota idiotes
-ista esportista esportistes
-ícola agrícola agrícoles
Posició de l’adjectiu respecte el nom. Epítet

Diem que un adjectiu és un epítet quan no afegeix informació sobre el
nom, sinó que només indica una característica que ja se sap que la
cosa anomenada té. L’epítet es fa servir per qüestions ornamentals i
és una de les figures retòriques que utilitza el llenguatge literari.
el fred hivern la blanca neu el calorós desert
Cal tenir en compte, però, que alguns adjectius poden canviar de

significat segons la posició que ocupen respecte del nom. Per
exemple:
És un pobre home (‘desgraciat’) És un home pobre (‘sense diners)
Ens va visitar un alt funcionari (‘càrrec
Ens va visitar un funcionari alt (‘alçària’)
important’)
La guanyadora va ser una gran dona (‘de moltes La guanyadora va ser una
qualitats’) dona gran (‘d’edat’)
És una simple pregunta (‘mera’) És una pregunta simple (‘elemental’)
Tinc una certa informació (‘relativa’) Tinc una informació certa (‘autèntica’).
Ve una sola nena (‘només’) Ve una nena sola (‘sense companyia’).
Per practicar
140. Fes la flexió completa d’aquests adjectius (masculí, femení,
singular i plural)
comú
gris
covard
blau
dolç
feliç
espès
ingenu
roig
complex
mig
veloç
Tan o tant?
ESCRIVIM TAN DAVANT DE EXEMPLES
1. Adjectiu És tan interessant.
Era tan simpàtic.
Soc tan gandul com tu.
És tan intel·ligent com tu.
No siguis tan antipàtic.
2. Participi És tan donat a queixar-se
3. Adverbi No vagis tan lluny.
No vagis tan de pressa.
Per què vens tan aviat?
ESCRIVIM TANT EXEMPLES
1. Davant d’un substantiu No facis tant soroll.

Avui no tinc tant mal de cap.
2. Darrere d’un verb No puc menjar tant.

M’agrada tant!
Ha parlat tant que ja no pot dir res.
Ha corregut tant que ha quedat esgotat.
3. En oracions amb valor d’inclusió Tant en Joan com en Pere són esportistes.
4. En oracions comparatives amb un Aquesta nit tindrem tant rebombori com abans-

nom d’ahir.
Una manera ràpida de saber si hem de fer servir tan o tant és fer-ne la traducció al

castellà.
 tan (castellà) –> tan (català)
 tanto (castellà) –> tant (català)
Per practicar
Nodes 2 318 319 320 321 322 323
343 344 345 346 347
Enxaneta 230 231 232 233 234

2. Identifica els 12 adverbis d'aquest text.
5 de maig
Em vaig adonar que el cotxer feia entrar els cavalls al pati d’un gran castell en
ruïnes. Dels foscos finestrals, no en sortia cap raig de llum, i els merlets del ca
stell dibuixaven mandrosament una línia esdentegada al cel, il·luminat per la l
luna.
Quan la calessa es va aturar, el cotxer va saltar i m’oferí la mà per ajudar-me a
baixar. Després va descarregar l’equipatge lentament i el va deixar a terra, dav
ant d’una porta vella i tatxonada d’enormes claus de ferro. Aleshores va tornar
a pujar de
seguida a la calessa i va sacsejar enèrgicament les regnes: els cavalls es van p
osar en marxa i van desaparèixer. [...]
Tan bon
punt vaig haver traspassat el llindar, va fer un pas endavant, em va estendre la
mà i va estrènyer la meva amb tanta força que em va fer estremir. La tenia tan
freda que semblava gel –més aviat recordava la mà d’un mort que no pas la d’
un viu–. Aleshores es va inclinar cortesament tot dient:
–Sóc el comte Dràcula. Benvingut a casa, senyor Harker. Passi. L’aire de la ni
t és fred i necessita menjar i descansar.
5. Col·loca els següents adverbis o locucions adverbials als buits
adequats:
amunt, solament, l’endemà, enguany, arran, ben, a collibè, a l’engròs,
de bat a bat i de soca-rel
a) Van comprar perquè els sortís més barat.
b) de fer l’examen en Pep estava eufòric perquè havia aprovat.
c) València!, és el crit dels aficionats del club del Túria.
d) A la canalla petita els agrada molt anar .
e) Afortunadament, els cirurgians li extirparen el tumor .
f) la Festa Major comença el 5 de setembre.
g) Obre la finestra , aquí dins fa una xafogor terrible.
h) fet! Jo no ho hauria fet millor!
i) “Segueu , que la palla va cara!”, diu la versió del s. XVII del
nostre himne.
j) , sols i només volen dir el mateix.
13. Completa els espais buits amb tan o tant
1. El gelat de maduixa no és bo com el de pinya.
2. Hi feia de vent, a l’Estartit!
3. Mirava el sostre, que va ensopegar.
4. No entenc com pots nedar de pressa.
5. La platja no és lluny com la muntanya.
6. De jeure aquestes vacances, he quedat rovellat.
7. No hi ha moviment al càmping com a l’hotel.
8. de bo que el dia de l'excursió no plogui!
9. És que es paeix bé aquesta melmelada!
10. És fort com diuen el campió de tir amb arc?
11. M'agada passejar fins al mar de en .
12. “Penso, per existeixo”, deia Descartes en una de les frases més
repetides i comentades de la història de la filosofia.
3.27. Escriu les frases següents amb la forma de l’adjectiu adequada d’acord amb la concordança:
Imprimeix
a) Em vull comprar una camisa i un jersei (blau).
b) M’agraden els cotxes i les motos (nou).
c) En Tòfol duia una camisa i (estripat) uns pantalons (apedaçat).
d) Han vingut a passar uns quants dies un noi i una noia (brasiler).
e) Tenim un quadre i una fotografia molt (curiós).
3.28. Completa aquestes expressions amb la forma de l’adjectiu adequada.

Escriu la solució en els espais buits.
Imprimeix
És un moble molt antic. / És una casa molt .
És un jove de pèl-roig. / Té una capa .
Fa un dia lleig. / Va dir una paraula .
És un nen orfe. / És una nena .
S’ha fet mal al peu esquerre. / S’ha trencat la cama .
Deixa-ho per a un altre dia. / Deixa-ho per a una setmana.
És un individu europeu. / La població no creix.
3.29. Completa aquestes frases amb la forma de l’adjectiu que correspongui d’acord amb la concordança
que ha de mantenir amb el nom. Escriu les solucions en els espais buits.
Imprimeix
He agafat dues llibretes (groc).
Hem fet dos pous molt (fondo).
En algunes platges la gent es banya (nu).
M’agrada la carn gairebé (cru).
Les habitacions interiors són més aviat (fosc).
La directora de personal és una persona (exigent).
Aparca a mà (esquerre).
En Narcís duia uns pantalons i una camisa (blau).
En aquella zona hi ha unes cases i uns xalets (esplèndid).
3.30. Omple els espais de les frases de més avall amb la forma adequada dels adjetius següents, d'acord
amb el sentit de cada frase:
Imprimeix
còmoda calenta comuna difícil dolça perenne
a) L’alzina és un arbre de fulla .
b) En Pere es banya amb aigua .
c) Tinc una butaca molt .
d) Els dos germans viuen junts: fan vida .
e) Aquesta és una activitat .
f) Els peixos del llac són d’aigua .
3.31. Clica les respostes que consideris correctes.
Imprimeix
Mostra totes les preguntes

1 / 2 ►
1. Quins d'aquest adjetius tenen dues formes en el singular?
a.
dolç
b.
perenne
c.
comú
d.
còmode
e.
dificil
f.
calent
Quins d'aquest adjetius són invariables:
a.
comú
b.
calent
c.
còmode
d.
difícil
e.
dolç
f.
perenne
3.32. Completa les frases. Escriu la forma adequada dels adjectius d’acord amb el sentit de
cada frase.
Imprimeix
agra audaç elegant terrible tranquil·la xerraire
M’he comprat una jaqueta molt .
La llet s’ha tornat .
La Neus no parla gaire; és una noia poc .
Aquella nit hi havia una mar .
La seva presència va atemorir la població; era una amenaça .
El seu atreviment li va permetre prendre una decisió molt .
3.33. Completa les frases. Escriu els adjectius que corresponen a les expressions que hi ha
entre parèntesis.
Imprimeix
L’Alfons és un noi molt (que diu moltes mentides).
M’han venut una màquina (amb algun defecte).
És un paisatge (propi de Nadal).
Hi ha una sala molt (amb molt d’espai).
M’han fet un contracte (que em dóna molts avantatges).

És un poble (que queda a prop de la frontera).
La Dora és una dona molt (amb molta feina).
Vam sentir un so (semblant al d’una flauta).
Quina és la funció sintàctica dels adjectius destacats en aquests textos? Digues si fan de complement del
nom o de complement atributiu. Selecciona l'opció correcta.
Quan em vaig ficar al llit estava intrigat .
L’aire perfumat i l’ambient encalmat
em van fer sortir al balcó ben de matinada. Els carrers
eren deserts i nets
.
Manuel Alonso: L’impostor. Barcanova.
A la natura no hi ha orenetes italianes
o egípcies , estornells iugoslaus
o passerells alemanys
. El seu món no té fronteres. En el seu món ningú no és ric
ni pobre
.
1.
2. 1. Assenyala els adjectius entre els mots que estan marcats al text.
Nàpols és en molts aspectes la capital de la Itàlia menys afavorida. Però

aquesta bulliciosa i caòtica ciutat, allunyada del nord més desenvolupat i enclavada entre
el Mediterrani i el Vesubi, pot presumir de moltes altres coses, per exemple,
d'un patrimoni musical incomparable. Des de la teatralitat de
la cançó napolitana decimonònica fins a la varietat de la família de la
tarantel·la, passant per la recreació que molts músics i formacions han fet a partir dels
anys seixanta dels ritmes tradicionals de la Campània, el panorama musical de Nàpols es
mostra tan exhuberant i animat com els seus carrers.
aspectes capital afavorida bulliciosa caòtica patrimoni mu
sical cançó
3. 2. Reconeix els noms (sobre els mots del mateix text)
Mediterrani teatralitat napolitana músics tradicionals exhubera
nt animat carrers
4. 3. Reconeix els verbs (sobre els mots del mateix text).
és allunyada presumir incomparable passant han fet
panorama es mostra
L’article
Indiquen si un nom és masculí o femení, singular o plural.
 Formen part de la categoria dels determinants.

 Se situen sempre davant del nom.
 Són paraules variables (tenen gènere i nombre).
 Concorden amb el nom en gènere i nombre.
L’article definit
Masculí Femení
No s’apostrofa davant de el mag la força

consonant el el iogurt la la hiena
ni de diftong creixent el iode la iuca
S’apostrofa davant de vocal o h. l’ l’ocell l’ l’oreneta

l’hivern l’herba
la informació
No s’apostrofa davant de i o u la història
la
àtones la unitat
la humitat
els els arbres les les terres
Formes habituals del català de es mag s’ocell sa força s‘herba

les Illes Balears es mags ets ocells ses forces ses herbes
L’article indefinit
Masculí Femení
Singular un un cavall una una cuina
Plural uns uns lleons unes unes ulleres
Les contraccions
Les formes dels articles definits el i els precedits de les preposi-
cions a, de, per i el mot ca (‘casa’) sovint formen una contracció, és a
dir, una reducció de dues formes en una. Les formes contractes i no
contractes són les següents:
+ el davant de
+ el davant de vocal o h + els en qualsevol cas
consonant
A al Vaig al teatre. a l’ Se’n va a l’aigua. als Viu als arbres.
De del Surt del mig. de l’ Torna de l’hotel. dels Baixa dels núvols.
Per pel Fuig pel forat. per l’ Lluita per l’honor. pels Creix pels marges.

Vés a ca
Ca cal Vés a cal metge. ca l’ cals Vés a cals avis.
l’Andreu.
L’article personal
Davant de consonant Davant de vocal o h
el M’he trobat el Jaume. l’ No he vist l’Oriol.

Masculí
en M’he trobat en Jaume. n’* No he vist n’Oriol.
la He saludat la Rosa. l’ He convidat l’Àngela.
Femení
na* He saludat na Rosa. n’* He convidat n’Àngela.
* Formes habituals del català de les Illes Balears.
L’article neutre
L’article el és neutre quan el fem servir per parlar d’una cosa o unes
coses en sentit general, sense concretar.
el = la cosa el = les coses
El millor que pots fer és anar a cal dentista. El que diuen els metges s’ha de fer.
El més important de tot és la salut. El que menges no et convé per a la salut.
En determinats casos, el sentit general o abstracte d’un frase es

representa per unes altres paraules:
Això que dius no és veritat.

Un demostratiu neutre: això, allò
És d’allò més complicat.
La cosa més curiosa és que se n’ha sortit.

L’expressió la ‘cosa’
Ens han enganyat, la qual cosaés greu.
L’article la (reducció de ‘la cosa’) Sempre fan el mateix: cadascú va a la seva.

L’article neutre lo no és correcte en català (lo curiós, lo que has de fer).
L’article neutre LO
El català no té un article neutre equivalent a l’article lo del castellà,
sinó que té un conjunt de formes pròpies que ens permeten expressar
aquest valor d’indefinició o d’intensificació
Lo només és adequat com a article masculí singular (en la varietat
nord-occidental, lo pare i lo padrí ) i com a pronom feble (darrere de
verb, van comprar-lo).
Lo amb significat abstracte
incorrecte correcte
La veritat és que no va venir.

*Lo cert és que no va venir.
Explica el que vulguis.
*Explica lo que vulguis.
Fes les coses que et van demanar.
*Fes lo que et van demanar.
El més bo del cas és que hi va anar.
*Lo bo del cas és que hi va anar*En lo referent a…
Quant a…, pel que fa a…
*Lo més important és aprovar.
El més important és aprovar.
*Lo que em molesta és el fum.
El que em molesta és el fum.
Podem utilitzar un substantiu que concreti l’abstracció, els pronoms indefinits això o allò o bé la

forma el.
Lo per expressar intensitat
incorrecte correcte
No sabia com eren de grossos.

*No sabia lo grossos que eren.
Vine al més aviat possible.
*Vine lo més aviat possible.
Vine tan aviat com puguis.
Podem utilitzar quantitatius i formes com que, si, quant, tant, tan, com…
Lo en una frase feta o locució

incorrecte correcte
*per lo menys almenys, si més no

*per lo tant per tant
*per lo menos almenys, si més no, ben bé
*per lo vist pel que es veu, pel que sembla
*per lo general en general, generalment potser, segons, si
*per lo qual per la qual cosa, i per això
*a lo millor potser, segons com, si molt convé
*lo que faltava només faltava això
*de lo contrari si no, altrament
*dóna lo mateix tant és, tant me fa, tant se val
*lo que són les coses Ves per on!
*a lo loco a la babalà, de qualsevol manera
*de lo lindo d’allò més bé, molt bé
Sovint en aquests casos hi ha una locució en català que presenta una estructura totalment diferent.
Activitat: Seguint els models anteriors, tradueix del castellà al

català aquestes frases.
a) Lo más difícil fue salir de la ciudad.
b) Lo más emocionante del viaje fue la expedición al desierto.
c) La restauración del cuadro ha quedado mejor de lo que
esperábamos.
d) Sucedió lo que nos temíamos.

Els indefinits
Els determinants indefinits delimiten el nom i n’indiquen una idea
imprecisa o incorrecta
Cal evitar els castellanismes següents:
incorrecte correcte
*Algo una cosa, alguna cosa, res o quelcom

*Els demés els altres, tots els altres, la resta, els restants
*Vàrios, vàries, varis diversos, diverses
*Fulano i mengano en tal i en tal altre
*tota Catalunya, *tota Barcelona tot Catalunya, tot Barcelona
*Tal i cual tal i tal
*Tal cual tal qual
*Tal para cual L’un per l’altre
*Treballar per a tercers Treballar per altri
 El plural de qualsevol i qualsevulla és qualssevol i qualssevulla
Els numerals
3.1. Cardinals: indiquen la quantitat exacta
 un i dos tenen masculí i femení: un, una, dos, dues
 Les desenes acaben en –a: cinquanta, seixanta setanta…
 Els vint duen la i entre guionets: vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres…
 Posem guionet entre desenes i unitats i entre unitats i centenes (D-U-C):
trenta-set, dos-cents, cinc-cents
 Els mots milió, bilió, trilió… no s’escriuen amb l·l
 Quan es fan servir les desenes per expressar una època històrica, cal fer-ho
en singular: Els feliços vint. Els anys vuitanta
3.2. Ordinals: indiquen l’ordre
 Quan s’expressen en xifres, l’abreujament es fa amb l’última lletra i sense
punt: 1r, 1a, 2n, 2a, 3r, 3a, 4t, 4a
 A partir del cinquè, tots es formen afegint -è, -ena, -ens, -enes al cardinal:
cinquè, 5è; cinquena, 5a; vint-i-unè, 21è; vint-i-unena, 21a; centè, 100è;
centena, 100a; milè, 1000è; milena, 1000a.
 Formes cultes: quinta, sexta, sèptima, octava. S’utilitzen com a noms en
l’àmbit musical. Un poema en octaves, però vuitena edició del llibre. Ser
de la mateixa quinta o la quinta essència, però cursar cinquè de
Farmàcia.
3.3. Partitius: indiquen les fraccions o parts
 Tenen la mateixa forma dels ordinals excepte MIG o meitat / TERÇ o
tercera / QUART o quarter / DÈCIM/ CENTÈSIM/ MIL·LÈSIM/
MILIONÈSIM/ BILIONÈSIM
 Tenen gènere i nombre: TERÇ / TERÇOS/ TERÇA/ TERCES
 Sovint s’utilitzen les locucions la meitat de, una tercera part de: Un
terç de pastís o la tercera part del pastís. La loció conté un
cinquè d’essència de lavanda o una cinquena part.
 Les hores s’expressen a través dels quarts d’hora: un quart de, dos quarts
de, tres quarts de. i dels mitjos quarts: un quart i mig, mig quart…
3.4. Multiplicatius: indiquen la multiplicitat o acumulació d’unitats
 DOBLE/ TRIPLE/ QUÀDRUPLE/ QUÍNTUPLE/ SÈXTUPLE/
SÈPTUPLE/ ÒCTUPLE / NÒNUPLE/ DÈCUPLE/ CÈNTUPLE.
 Els parts múltiples tenen nom propi: BESSONS (2 fills)/ TRIGÈMINS (3
fills)/ QUADRIGÈMINS (4 fills), BESSONS DE QUATRE o QUATRE
BESSONS/ QUINTIGÈMINS (5 fills)/ SEXTIGÈMINS (6 fills)/
SEPTIGÈMINS (7 fills)
3.5. Col·lectius: indiquen els conjunts
 L’expressió “múltiple de dos” es fa amb el mot invariable doble, mentre
que els següents es fa amb les terminacions -ple, -pla
 Expressen conjunts diversos: PARELL o parella, TRIO, QUARTET,
DESENA, DOTZENA, VINTENA, CENTENA, MILER
 Els mots que expressen períodes d’anys sempre s’escriuen amb dues –
nn-: bienni, trienni, QUADRIENNI, QUINQUENNI o llustre, SEXENNI,
DECENNI, CENTENNI, MIL·LENNI
 Indiquen grups de mesos: BIMESTRE, TRIMESTRE, QUADRIMESTRE,
SEMESTRE
4. Els quantitatius: expressen una quantitat imprecisa d’alguna cosa,
sense concretar-la.
Fa bastant calor
bastant i bastants no tenen femení
Bastants hores
força coses
força, massa i prou són invariables, per tant, no tenen plural massa deures
prou amics
El mot res, com a equivalent a alguna cosa, s’utilitza Si tens res (=alguna cosa) a

dir, ara és el moment.
normalment en frases condicionals o interrogatives.
Tens res (=alguna cosa) a dir?
Els interrogatius i els exclamatius

Cal evitar el castellanisme què que s’ha de substituir per quin, quina, quins, quines
incorrecte correcte
*Què llibre vols? Quin llibre vols?

*Què pàgina toca? Quina pàgina toca?restants
*Que dia més dolent! Quin dia més dolent!
El determinant és una paraula que va davant del nom per presentar-

lo (un llibre), identificar-lo (aquesta jaqueta) o quantificar-
lo (quatre ratolins).
Des d’un punt de vista sintàctic, els determinants funcionen com
a especificadors dels noms i hi concorden en gènere i nombre.
Els determinants són paraules variables.
Classificació dels determinants
Determnants definits
Tipus Elements Exemples
Ens trobarem a la granja de

sempre.
La lluna ha sortit a les 7 del
articles definits el, la, l’, els, les
vespre.
Els dinosaures van existir fa
molts anys.
aquest, aquesta, aquests, aquestes
aquest pont
demostratius aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes
aquella ciutat
aquell, aquella, aquells, aquelles
jo: el meu, la meva/meua, els meus, les

meves/meues
tu: el teu, la teva/teua, els teus, les
teves/teues la meva amiga
ell, ella: el seu, la seva/seua, els seus, els teus avis
les seves/seues el seu llit
possessius
nosaltres: el nostre, la nostra, els/les el nostre aniversari
nostres la vostra decisió
vosaltres: el vostre, la vostra, els/les llur gos
vostres
ells, elles: el seu, la seva, llur, els seus,
les seves, llurs
ma germana
possessius davant mon, ma, mos, mes, ton, ta, tos, tes, son,
ton pare
de noms de familia sa, sos, ses
ses cosines
Determinants indefinits
Vindré un dia de la setmana
articles vinent.
un, una, uns, unes
indefinits Hem passat unes vacances
inoblidables.
algun, alguna, alguns, algunes

altre, altra, altres
tal, tals
Segur que hi
cert, certa, certs, certes
trobem algun avantatge.
mant, manta, mants, mantes
Això t’ho he dit manta vegades.
qualsevol, qualssevol
Podeu agafar qualsevol llibre
qualsevulla, qualssevulla
altres indefinits d’aquests.
cap
Cada arbre necessita el seu espai.
cada
Així no resoldràs cap problema.
tot, tota, tots, totes
Hem llegit el mateix llibre dues
diversos, diverses
vegades.
ambdós, ambdues
mateix, mateixa, mateixos, mateixes
sengles
Determinants quantificadors
cardinals: un, una; dos, dues; tres, quatre…
vint-i-cinc
ordinals: primer, segon, quart, cinquè, desè, el setè cel
onzè, trenta-setè mig formatge
numerals
partitius: mig, terç, quart, cinquè… un doble significat
multiplicatius: doble, triple, quàdruple, un parell de guants
quíntuple, sèxtuple…
col·lectius: parell, dotzena, centenardues patates
massa, força, que massa mandra

prou (de), més (de), menys (de), gens (de) prou violència
bastant (de), bastants (de) bastants llibres
gaire (de), gaires (de) gaire gent
quantitatius
quant, quanta, quants, quantes quantes coses
tant, tanta, tants, tantes tants dies
molt, molta, molts, moltes molta son
poc, poca, pocs, poques pocs ànims
Determinants interrogatius i exclamatius

Quin dia arriba?
interrogatius quin, quina, quins, quines
Quina hora és?
Quina professionalitat!
exclamatius quin, quina, quins, quines
Quines idees que té!
1.
2. 1. Assenyala els adjectius entre els mots que estan marcats al text.
Nàpols és en molts aspectes la capital de la Itàlia menys afavorida. Però

aquesta bulliciosa i caòtica ciutat, allunyada del nord més desenvolupat i enclavada entre
el Mediterrani i el Vesubi, pot presumir de moltes altres coses, per exemple,
d'un patrimoni musical incomparable. Des de la teatralitat de
la cançó napolitana decimonònica fins a la varietat de la família de la
tarantel·la, passant per la recreació que molts músics i formacions han fet a partir dels
anys seixanta dels ritmes tradicionals de la Campània, el panorama musical de Nàpols es
mostra tan exhuberant i animat com els seus carrers.
aspectes capital afavorida bulliciosa caòtica patrimoni mu
sical cançó
3. 2. Reconeix els noms (sobre els mots del mateix text)
Mediterrani teatralitat napolitana músics tradicionals exhubera
nt animat carrers
4. 3. Reconeix els verbs (sobre els mots del mateix text).
és allunyada presumir incomparable passant han fet
panorama es mostra
4.20. Completa les expressions següents escollint la forma de l’article adequada.
Imprimeix
hivern passat
història interminable
idioma anglès
higiene personal
iogurt de fruita
Isabel
Isidre
humor negre
urpa de l’àguila
udol del llop
utilitat del casc
univers
única possibilitat
humitat de l’aire
4.21. Recorda que l’article indica el gènere del nom. Completa els sintagmes següents amb la forma de
l’article que consideris adequada. (Entre parèntesis et diem el gènere del nom perquè no t’equivoquis.)
Imprimeix
batent (masculí) de la porta d’entrada
full (masculí) de càlcul
fi (femení) del curs
claror (femení) del dia
compte (masculí) corrent del banc
senyal (masculí) de trànsit
pols (femení) del carrer
restes (femení) d’un naufragi
postres (femení) del dinar
llençols (masculí) del llit
sabates (femení) de pell
escacs (masculí)
golfes (femení) de casa
4.22. Llegeix les oracions següents i escriu la preposició i l'article que hi ha d’haver davant de cada nom.
Imprimeix
a) De qui són aquests llibres: Òscar, Irene o / Carles?
b) A qui ho haig de donar: Maria, Ignasi o / Joan?
4.23. Indica les formes del singular d'aquests sintagmes nominals. Escriu cada resposta al lloc
corresponent.
Imprimeix
els ullals
els iogurts
els huracans
les il·lusions
les amanides
els pinyols
les esgarrinxades
les urbanitzacions
els uniformes
les assegurances
les impressions
els cascos
4.24. Completa aquestes frases amb la preposició i l'article corresponents. Selecciona l'opció

correcta.
Imprimeix
Us acompanyaré fins peu turó Xic. Crec que podreu continuar
amb cotxe des hostal fins al refugi.

D’ençà incidents any passat, l’àrbitre sempre va a
favor equip local i en contra de fora.
Cap migdia surt un autocar que passa autopista i
arriba poble abans vespre.
Els monitors vaixell organitzen activitats lúdiques tant més joves
com més grans.
Si passes carrer Hospital i
avinguda Til·lers, hi arribaràs abans.
4.25. Completa aquest text amb els articles i les formes contractes que hi falten. Selecciona l'opció
correcta.
Imprimeix
orenetes construïen nius sota porxos i entre
bigues de pallissa. Moltes tornaven niu que havien deixat
a tardor anterior, el refeien, hi covaven ous i cuidaven fills
fins que podien volar sols. Tot cel s’omplia amb vols agitats d’aquests
equilibristes de aire que, amb bec ben obert, volaven com fletxes àgils
a caça d’insectes. Quantes orenetes!
Mario Lodi: El cel que es mou. Barcanova.
4.26. Completa el text següent posant-hi els articles només quan calgui. Escriu un guió quan no
en porti.
Imprimeix
–Hola, Àngela. Que has vist Eduard?
–No. Crec que se n’anava a Empordà amb Manel, Susanna i Elisabet.
–I què en saps, d’ Francesc i Isabel?

–Res. L’última vegada que els vaig veure va ser a Seu d’Urgell. Practicaven esports de
muntanya.
4.24. Canvia del plural al singular els sintagmes entre parèntesis d'aquestes frases. Escriu les respostes al
lloc corresponent.
Imprimeix
No t’enfilis (als arbres) que et faràs mal.
Va rebre una trucada (dels encarregats) de (les altres empreses).
Els lladres van fugir (per les escales) del darrere.
A casa de l’àvia han deixat un paquet (per als oncles).
Reserva aquestes preguntes (per als exàmens).
Aquestes eines són (dels ajudants) del jardiner.
4.29. Canvia en les frases següents la part destacada en negreta per l'expressió que tens entre
parèntesis. Fixa't bé quan has d'escriure el i quan al.
Imprimeix
a) Ha plogut del matí a la tarda ( vespre).
b) M’agrada més estudiar a la nit ( matí).
c) La biblioteca ( museu) només obre un dia ( diumenge).
d) Hem trobat la gata ( gat) a la plaça ( carrer).
e) La gata ( gat) ha esgarrapat la nena ( nen).

f) He vist la dependenta ( mecànic) a la terrassa ( terrat).
g) Han deixat la presonera ( presoner) en llibertat.
4.30. Omple els buits d'aquestes frases amb l’article (l’) o amb la preposició més l’article (a + l’), segons
correspongui. Selecciona l'opció correcta.
Imprimeix
hivern és llarg. / hivern fa molt fred.
He saludat Albert. / Dóna records Albert.
M’han ingressat hospital. / Han inaugurat hospital.
Visitarem illa de Mallorca. / Ens estarem illa de Mallorca.
Telefonaré Isidre. / Visitaré Isidre.
4.31. D’aquests topònims, onze han d’anar amb article. Quins són? Escriu-los amb l’article que els
correspon.
Imprimeix
Jonquera
Llagosta
Ametlla de Mar
Bellcaire d’Urgell
Gironella
Masnou
Garriga
Figueres
Pobla de Lillet
Collsuspina
Vendrell
Pont de Suert
Prat de Llobregat
Lloret de Mar
Arenys de Munt
Roca del Vallès

4.32. Substitueix les formes en negreta de les frases següents per l’article neutre. Per exemple:
Les coses que havia promès als seus fills mai no les va complir. El que havia promès als seus
fills mai no ho va complir.
Imprimeix
a) Estava disposat a fer tot allò que li manessin. .
b) La cosa més increïble és que, sense saber nedar, va aconseguir salvar-
se. .
c) Això que t’ha receptat el metge és un antibiòtic. .
d) Les coses més interessants les va explicar els primers dies de
classe. .
4.47. Completa les frases. Escriu de la manera adequada la combinació que s’indica entre
parèntesis.
Imprimeix
(per + el) maig m’agradava mirar les papallones que volaven (per + el) jardí.
Voleiaven amunt i avall com acròbates (de + el) aire.
He descobert (que + els) núvols són fills (de + el) aire i (de + el) sol.
La família (de + en) Bernat viu (a + els) afores (de + el) poble.
(per + el) camí podràs collir flors (per a + els) avis.
Aquest castell és considerat patrimoni (de + la) humanitat (per + el) seu valor
històric i artístic.
5.63. Escriu en els espais buits les contraccions (del, al, pel...) o bé la preposició (de, a,

per) seguida de l’article definit.
Imprimeix
a) El menjar gos; el menjar ocell; el menjar gats.
b) Van anar Delta Ebre; van anar Empordà; van anar
aiguamolls Empordà.
c) Avançava centre camp; atacava costats; va fer un gol escaire.
herba ocasió iaia humanitat
història unitat infància ira
Isabel Índia urbanització urna
illa igualtat intel·ligència úlcera
S’anomena article contracte a la forma que pren l’article definit

masculí, singular o plural, en contacte amb una de les preposicions
a, de, per o per a.
Casos en què l’article es contrau

PREP+ART ARTICLES EXEMPLES
CONTRACTES
a + el al va al col·legi, cap al sud, fins al final

a + els als cap als afores, vaig als Hostalets de Balenyà
de + el del torna del poble, abans del març, després del triomf
de + els dels abans dels exàmens, des dels primers dies
per + el pel passa pel carrer, actua pel seu compte
per + els pels passa pels llocs més arriscats, pels volts de les deu
per a + el per al aquest regal és per al Carles
per a + els per als el pastís és per als meus fills
ca + el cal vaig a cal metge, vaig a cal notari
ca + els cals vaig a cals avis, vinc de cals Pons
ca + en can això sembla can seixanta, can Joan, can Serra.
Casos en què l’article NO es contrau

Les normes d’apostrofació de l’article definit sempre prevalen per
sobre de la contracció, ja que l’article té un lligam més fort amb el nom
que el segueix que no pas amb la preposició que el precedeix.
Així, doncs, si l’article definit singular EL, LA s’apostrofa, NO fa la
contracció amb la preposició.
PREP+ARTICLE SINGULAR EXEMPLES
a l’ va a l’institut
de l’ torna de l’hort
per l’ passa per l’ermita
per a l’ la flor és per a l’Anna
ca n’ vaig a ca n’Oriol
ca l’ ve de ca l’Agustí
Per practicar
1. Torna a escriure aquestes expressions i corregeix els errors, si cal.

Per el camí.
De el poble.
A el cotxe.
Per el poble.
A ca el notari.
Per a els nois.
Per a les noies.
Va a el col·legi.
El llibre és de els amics.
2. Escriu davant de cada nom l’article apostrofat o la contracció, segons convingui.
(a + el) hemisferi:
(a + el) pol:
(de + el) màxim:
(de + el) únic:
(per + el) congost:
(per + el) estret:
(a + el) instant:
(a + el) moment:
(de + el) interès:
(de + el) temps:
9.49. Llegeix les frases següents i omple els buits escrivint correctament la combinació indicada
entre parèntesis:
Imprimeix
a) M’he refredat (per + el) corrent d’aire o (per + els) canvis de temperatura.
b) Es dediquen (a + el) conreu (de + el) espàrrec i (de + els) cereals.
c) Ho vam preguntar (a + el) oncle quan vam anar a (ca + els) avis.
d) No han escrit cap carta (a + els) seus amics des (de + el) estiu.
e) Vèiem la desfilada des (de + el) balcó de (ca + en) Sistac.
f) La pluja és molt beneficiosa (per a + els) conreus de secà.
g) Hem comprat una impressora (per a + el) ordinador i un llum de peu (per a +
el) despatx.
.47. Completa les frases. Escriu de la manera adequada la combinació que s’indica entre
parèntesis.
Imprimeix

9.22. Llegeix les frases següents i completa-les triant l'opció correcta segons correspongui:
Imprimeix
a) Van anar a viure afores de la ciutat.
b) Ingressa aquests diners compte corrent.
c) Al matí hem anat aeroport.
Imprimeix
a) Des balcó saludàvem els jugadors equip.
b) Aquesta és la llista deutes que tenia pendents.
c) Fes cas senyal «cediu el pas».
d) Ja sé el preu ordinador portàtil."
Imprimeix
a) Va ser arrossegat corrent impetuós de les aigües.
b) El refranyer diu: « abril, cada gota en val mil i maig cada dia un
raig.»
c) Li regalimaven gotes de suor front i polsos.
d) El poble quedà colgat allau de neu.

Imprimeix
a) El metge forense ha fet un informe jutge.
b) La mare fa un pastís Anna. Fa set anys.
c) Els avis ja han comprat els regals néts.
5.31. Normalment no cal utilitzar el possessiu quan ens referim a les parts del cos, a la casa o a
la roba. Completa aquestes frases. Escriu l’opció correcta.
Imprimeix
Agafa (l’abric / el teu abric), que fa molt fred.
Quan acabis, vés-te’n (a casa / a casa teva).
Guarda les claus (a la butxaca / a la teva butxaca).
Dóna’m (la mà / la teva mà).
Tenia (els ulls / els seus ulls) plorosos.
Té pigues (a la cara / a la seva cara).
5.32. Completa aquestes expressions amb el demostratiu adequat (aquest / aquell) d’acord

amb el grau de proximitat o llunyania que es dedueix del context. Escriu la resposta al lloc
adequat.
Imprimeix
vestit d’aquí és més car que d’allà.
emissora que escoltes avui emet més música que no pas que escoltaves
ahir.
estovalles que has posat avui m’agraden més que que vas posar diumenge
passat.
sorolls no em deixen dormir.
sorolls no em deixaven dormir.
5.33. Algunes expressions preposicionals porten sempre el possessiu darrere el nom. Per

exemple: a casa meva, a càrrec meu, al voltant meu, a favor meu, de part meva. Completa
aquestes frases. Selecciona l’expressió preposicional adequada i la persona gramatical del
possessiu que hi correspon.
Imprimeix
Si jugueu vosaltres, segur que l’àrbitre anirà .
Si t’ho envio per correu, les despeses hauran d’anar .
Cadascú que s’estigui .
Ella sempre és el centre d’atenció; tot gira .
No podrem veure la tieta; dóna-li records .
5.34. Escriu una expressió equivalent a cada una de les expressions destacades en negreta.
Per exemple: damunt d’ell --> damunt seu
Imprimeix
a casa d’ella: a casa
imaginacions d’ell: imaginacions
davant de nosaltres: davant
a prop de vostès: a prop
de part de vostè: de part
a favor de tu: a favor
en contra de mi: en contra
lluny d’elles: lluny
5.36. Omple els espais buits d'aquestes frases amb els possessius nostre / nostra o vostre /
vostra segons correspongui. Fixa’t bé en el gènere en cada cas.
Imprimeix
El aniversari és pel març, i el ?
La comarca té uns cinquanta mil habitants, i la ?
Crec que el ofici és més manual que el .
Quan la germana va néixer, la ja tenia cinc anys.
5.37. Quan tractem algú de vostè, utilitzem la tercera persona (seu / seva). Tenint en compte
això, completa aquestes frases.
Imprimeix
Escolti, de quina raça és el gos?
Escolta, de quina raça és el gos?
Assegui’s aquí, que aquest és el seient.
Asseu-te aquí, que aquest és el seient.
Passin i mirin: a partir d’avui aquest pot ser el pis.
Passeu i mireu: a partir d’avui aquest pot ser el pis.
5.38. Completa les expressions que tens a continuació amb una forma d’interrogatiu o
exclamatiu i amb els signes de puntuació adequats.
Imprimeix
joc més divertit
noia tan simpàtica
arracades són més exòtiques
joguina vol
5.39. Completa aquest text amb les paraules adequades d’acord amb la categoria gramatical
que t’indiquem en cada cas.
Imprimeix
Aquest aquest Aquesta l' la nostra la seva Quina quina
- Escolta, Agnès, per què l’has fet, (demostratiu) ninot de neu? –va preguntar
(article) Eloi a (article + possessiu) dona.
- (demostratiu) ninotet serà des d’avui (article + possessiu) filla.
- I (interrogatiu) roba li posaràs?
- (demostratiu) mateixa nit cosiré una robeta tan bonica que semblarà una nena de
debò –va contestar la (article) dona (article contracte + possessiu) marit.
- (exclamatiu) alegria! –va exclamar (article) home.
5.55. Els possessius els utilitzem sovint en lloc de les expressions de mi, de tu, d’ell, etc. Escriu
als espais buits l'equivalent a les expressions que hi ha entre parèntesis fent servir un
possessiu.
Imprimeix
a) La Gemma anava davant (de nosaltres).
b) A l’aula, la Maria Pau seu al costat (de mi).
c) No m’agradaria viure a prop (d’ells).
d) Estic al servei (de vosaltres).
e) Ens trobarem a casa (de tu).
f ) Són manies (de mi).
5.56. Fixa’t en el temps dels verbs destacats en aquestes frases i tria el demostratiu adequat
per a cada cas.
Imprimeix
(aquests / aquells) bolets que has collit són rossinyols.

(aquests / aquells) bolets que vas collir eren rovellons.
(aquest / aquell) llibre que volies està exhaurit.
(aquest / aquell) llibre que em demanes està exhaurit.
(aquesta / aquella) taca que li va sortir a la cara havia de ser d’algun cop.
(aquestes / aquelles) taques que han sortit a la paret són d’humitat.
5.57. Completa aquestes frases amb una forma de l’interrogatiu o l’exclamatiu i els signes de
puntuació adequats.
Imprimeix
galetes prefereixes
genoll més inflat
ermites heu visitat
dia marxaràs
xiscles
ganivet talla més
olor més bona
5.60. La col·locació del possessiu i la presència o no de l’article definit o d’un indefinit poden
aportar algun sentit especial. Completa les frases. Escriu l’expressió adequada en cada cas.
Imprimeix
el meu amic / un amic meu / amic meu
Tu, estigues tranquil,

No sé pas si podrà venir a l’hora.
sempre diu que somio truites.
les seves manies / algunes manies seves / manies seves
són prou conegudes per tothom.
Oblida-ho; són
Ja se m’encomanen
Les serps verinoses
Aquells dies feliços
Els seus veïns de dalt
Vint-i-dos vagons
Força gent
Algun parany
Quin dia?
Quin noi més eixerit! 6.28. Llegeix les frases següents i omple els buits
dient les hores que hi ha entre parèntesis.
Per exemple: Passa un minut d’un quart de vuit (19.16).
Imprimeix
a) És un de quatre (3.15).
b) Són quarts de (8.30).
c) Són d’onze (10.45).
d) Falten cinc minuts per quarts de (6.25).

e) Són quarts i cinc de (7.35).
f) Són tres i cinc d’ (12.50).
g) Falten minuts per quarts de tres (2.40).
h) Falten minuts per les dotze (11.55).
i) Són quarts i minuts de (1.37).
6.30. El quantitatiu gens de s’utilitza amb els noms de coses que no es compten (gens de sal).
En canvi, cap s’utilitza amb noms de coses que es compten (cap taula). Selecciona entre gens
de i cap per completar aquestes frases.
Imprimeix
Avui no fa calor. Ahir en feia molta.
Per sort no hi ha hagut víctima.
Puc anar-hi sol. No em fa por.
Aquesta bombeta no fa claror.
No teniu tornavís per afluixar el cargol?
6.31. El quantitatiu gaire / gaires s’utilitza en oracions negatives per indicar una quantitat petita, i en les
oracions interrogatives per preguntar la quantitat. Escriu el quantitatiu gaire / gaires indica si són
oracions negatives o interrogatives.
Imprimeix
a) No tinc ganes de sortir, aquesta nit. Oració
b) Hi vols sucre, al cafè? Oració
c) Aquest any no hi ha neu. Oració
d) Que fa estona que t’esperes? Oració
e) Avui no disposem de temps. Oració
6.32. Relaciona els quantitatius de la dreta amb la quantitat que assenyalen. Arrossega les
paraules de la dreta fins a les quantitats que s'indiquen a l'esquerra.
Imprimeix
Comprova
prou
força
no gens
bastant
massa
no gaire
molt / molta
poc / poca
quantitat en grau deficient
quantitat en grau regular
quantitat en grau abundant
quantitat en excés
quantitat en grau insuficient
quantitat en grau zero
quantitat en grau elevat
quantitat en grau suficient
6.33. Omple els buits amb els quantitatius que trobaràs als desplegables, sense repetir-ne cap.
Imprimeix
a) El dipòsit és ben buit: no hi queda d’aigua, ni una gota.
b) L’Enric no es pot acabar l’arròs; em sembla que n’hi has posat .
c) Quan tingui diners, em compraré una bicicleta nova.
d) Em vaig haver d’esperar estona: més de quatre hores!
e) Al cine hi havia gent: hi vaig comptar unes vint persones.
f) El filet, no me’l faci cuit; m’agrada més aviat cru.
g) Per tenir el cos ben hidratat, convé beure aigua.
h) Tenim amics que ens poden ajudar.
6.34. Observa la diferència de significat entre gens de i res. Per exemple:
No hi ha gens d'aigua (ni una mica).

No ha passat res (cap cosa).
Escriu la forma adequada en el buit corresponent.

Imprimeix
Ha fet un dibuix igual que el del model; no té imaginació.
Hem sortit a comprar els regals i no hem trobat per a tu.
Sempre està burxant i després diu que ell no fa mai .
La pel·lícula que van fer ahir al vespre era massa lenta, no hi havia acció.
6.35. Per indicar una quantitat indeterminada o poc precisa utilitzem una mica de amb noms de
coses que no es compten (una mica de sal) i uns quants / unes quantes amb noms de coses
que es compten (unes quantes taules). Selecciona l'opció correcta en cada cas.
Imprimeix
Espolsa les estovalles que encara hi ha engrunes de pa.
Posa-hi oli d’oliva perquè no quedi eixut.
A les cames hi té blaus.
Tinc son; em sembla que me’n vaig a dormir.
Fa mesos que no ve a veure’ns.
Em deixes crema protectora?
6.58. Completa aquestes frases. Escriu els quantitatius gens, gaire, prou, força i massa, d’acord amb els

significats equivalents que hi ha entre parèntesis.
Imprimeix
No em posis més macarrons; ja en tinc (en grau suficient).
La xocolata desfeta s’ha acabat; ja no en queda (en grau zero).
Tot i que fa dies que no plou, al bosc hi ha humitat (en grau abundant).
A les dotze vam marxar de la platja perquè hi feia sol (en excés).
No tinc diners (en grau deficient).
6.59. Completa aquestes frases. Escriu els indefinits cap, qualsevol, un altre, una

altra, cadascun, cadascuna i ambdues d’acord amb els significats que hi ha entre parèntesis.
Imprimeix
Aquí només hi ha tres cargols; vés a la ferreteria a buscar-ne (un de més).
Aquesta jaqueta no em queda bé; deixi-me’n emprovar (una de diferent).
El club va regalar l’equipatge a de les atletes participants (cada una).
El professor deixarà un llibre a dels alumnes (cada un).
És fill únic; no té germà (ni un).
Pots venir a recollir el paquet dia de la setmana entrant (sigui quin sigui).
van superar l’eliminatòria (l’una i l’altra).
6.60. Els numerals que indiquen conjunts (parell, duo, tercet, quartet, dotzena, quinzena,
centenar, miler) s’anomenen numerals col·lectius. Completa aquestes frases. Selecciona el
numeral adequat en cada cas.
Imprimeix
Deixa’m un de guants per anar a esquiar.
Aquesta estrofa de tres versos és un i aquesta altra de quatre és
un .
Marxarem de vacances la segona d’agost.
Li han regalat una de coberts.
Els músics formaven un : l’un tocava el violí i l’altre el violoncel.
En aquell concert hi va anar un d’espectadors.
A la xerrada hi va assistir un de persones.
6.61. Els múltiples són numerals que indiquen el resultat de multiplicar per un nombre. Per
exemple: doble, triple, quàdruple (o quatre vegades), quíntuple (o cinc vegades), sèxtuple (o sis
vegades), etc. Completa aquestes frases amb els múltiples que corresponen.
Imprimeix
a) Van amagar els diners en el fons de la maleta.
b) Setze és el de quatre.
c) L’aler va encistellar un .
d) El de vuit és quaranta.
e) El quaranta-dos és el de set.
6.62. Les paraules quan i quant se solen pronunciar igual. Passa el mateix entre tan i tant.

Però hem de diferenciar-les quan escrivim:
quan (temps) / quant (quantitat)
tan (quan va davant un adjectiu o un adverbi) / tant (quan va sol o davant de com)
Imprimeix
a) val, aquest jersei d’aquí?
b) acabis d’envernissar la porta, fes les finestres.
c) El cavall és ràpid com la llebre europea.
d) Un hipopòtam pesa com un rinoceront.
e) No corris .
6.63. Omple els espais buits d'aquestes frases. Selecciona la paraula adequada.
Imprimeix
Avui anem al teatre. Al cinema hi podem anar altre dia.
Treballem dia de dilluns a divendres.
El jurat va felicitar dels participants del concurs.
No sé quin triar, m’agraden.
9.49. Llegeix les frases següents i omple els buits escrivint correctament la combinació indicada
entre parèntesis:
Imprimeix
a) M’he refredat (per + el) corrent d’aire o (per + els) canvis de temperatura.
b) Es dediquen (a + el) conreu (de + el) espàrrec i (de + els) cereals.
c) Ho vam preguntar (a + el) oncle quan vam anar a (ca + els) avis.
d) No han escrit cap carta (a + els) seus amics des (de + el) estiu.
e) Vèiem la desfilada des (de + el) balcó de (ca + en) Sistac.
f) La pluja és molt beneficiosa (per a + els) conreus de secà.
g) Hem comprat una impressora (per a + el) ordinador i un llum de peu (per a +
el) despatx.
4.47. Completa les frases. Escriu de la manera adequada la combinació que s’indica entre
parèntesis.
Imprimeix
Imprimeix
a) Van anar a viure afores de la ciutat.
b) Ingressa aquests diners compte corrent.
c) Al matí hem anat aeroport.

Definició
Els pronoms són paraules variables que no tenen un significat
permanent, sinó ocasional, ja que la seva funció bàsica és la de
referir-se a un element que ja és conegut pel context lingüístic o bé per
la situació comunicativa i representar-lo.
Classificació
Els pronoms es poden classificar en els set grups següents:
Personals forts Vosaltres us mereixeu més el premi que no pas jo.
Personals febles Em sap greu que no li hagin reconegut la feina.
Demostratius Això és d’un material molt resistent.
Indefinits Cadascú haurà d’assumir la part del deute que li correspongui.
Interrogatius Qui li ha obert la porta?
Relatius Els arbres que han plantat al carrer són de fulla caduca.
Adverbis pronominals Deixeu les maletes aquí i porteu la documentació allà.
Pronoms personals forts

Els pronoms personals forts, a diferència dels febles, són formes que
tenen una síl·laba tònica.
1a persona 2a persona 3a persona Formes de tractament
jo (mi) tu ell, ella (si) vostè, vós

nosaltres vosaltres ells, elles (si) vostès

Pronoms personals febles

Els pronoms personals febles, a diferència dels forts, són monosíl·labs
àtons i, per això, han d’anar sempre recolzats en un verb. La majoria
d’aquests pronoms presenten diverses formes, segons que vagin
davant del verb o darrere. Observa:
Davant el verb Davant el verb
Verb començat en Verb començat en Verb acabat en Verb acabat en vocal

consonant vocal consonant
Em pentino M’he pentinat Vaig pentinar-me Pentina’m

Et rentes T’has de rentar Has de rentar-te Renta’t
Es tranquil·litza S’ha de tranquil·litzar Va tranquil·litzar-se Tranquil·litzi’s
Ens va ajudar Ens ajuda Va ajudar-nos Ajuda’ns
Us veneu el pis? Us heu venut el pis? Veneu-nos el pis Vau vendre-us el pis
El compro L’he comprat Vaig comprar-lo Compra’l
La vam ajudar L’ajudarem Vam ajudar-la Ajuda-la
Li telefonàvem Li hem telefonat Hem de telefonar-li Telefona-li
Els vam embolicar Els embolicarem Vam embolicar-los Embolica’ls
Les vam espantar Les espantarem Vam espantar-les Espanta-les
En vaig agafar un N’agafaré un Vaig agafar-ne un Agafa’n un
Ho va doblegar Ho ha doblegat Va doblegar-ho Doblega-ho
Hi va pujar Hi ha pujat Va pujar-hi Puja-hi
Pronoms demostratius
Els pronoms demostratius indiquen la distància temporal o espacial
dels interlocutors (emissor/receptor) respecte a la cosa designa.
Observa:
Cosa designada Pronoms neutres: Adverbis pronominals:

això, allò aquí, allà (allí)
Prop de En l’espai Ensenya’m això Vine aquí al meu costat
l’emissor i del
receptor En el temps Això que dius no és cert D’aquí a un any, tornaran
Lluny de En l’espai Ensenya’m allò Allà t’ho diran: vés-hi

l’emissor i del
receptor En el temps Allò que vas dir no era cert Van anar cap allà a la
tardor
Els determinants demostratius aquest, aquesta, aquell, aquella… fan

també funció de pronom quan apareixen sols, sense el nom
corresponent. Per exemple: El pis que volien comprar l’any passat no és el
mateix que volen comprar ara: aquell tenia dues habitacions i aquest en té
quatre.
Pronoms indefinits
Els pronoms indefinits es refereixen a persones o coses de manera
imprecisa. Són els següents:
Algú (alguna persona) Ningú (cap persona)

Tot (totes les coses) Res (cap cosa)
Tothom (totes les persones) Cadascú / cada u (cada persona)
Pronoms interrogatius
Els pronoms interrogatius serveixen per preguntar la persona, la cosa,
la manera, el lloc, el temps o la quantitat. Els més freqüents són els
següents:
Quina persona: Qui ho diu? / No sé qui ho diu

Quina cosa: Què passa? / No sé què passa
De quina manera: Com es diu? / No sé com es diu
A quin lloc: On viuen? / No sé on viuen
En quin moment: Quan vindran? / No sé quan vindran
Quina quantitat: Quant val? / No sé quant val
1. 1. Reconeix els pronoms: digues si el mot o els dos mots anteriors al quadre de
diàleg són pronoms (sí) o no ho són (no).
T'ho , però ja
en tinc prou, de gent interessant, amb la
que invita en Larry -digué la mare-;
no calia que comencessis a invitar-
ne
tu , també.
2. 2. Reconeix els pronoms: digues si el mot subratllat és un pronom.
-L'avarícia? Una paraula curiosa. Fa molt de temps que no l'havia sentida; des que vaig venir
del poble. Allà hi havia un home vell que vivia tot sol i feia de sagristà. Quan va morir, van
trobar sota del seu jaç una gerra plena de duros. Jo la vaig veure. Fins i tot hi havia un
parell de monedetes d'or.
Jordi Sarsanedas
L'(avarícia...) :
l'(havia sentida...):
hi (havia...):
i (feia...):
jo (la vaig...) :
la (vaig...):
hi (havia un parell...):
3. 3. Reconeix els pronoms de les frases següents. Recorda que el context és molt
important. Si acompanyen un nom, aquestes paraules no podran ser pronoms.
1.-Aquest noi vol escriure un llibre.
2.- Aquest no vol fer res.
3.- Cadascú pot pensar el que vulgui.
4. Vindrà qualsevol dia i ho portarà.
5.- Ningú ho ha dit tan clar com ell.
6.-Tu sempre ho vols tot.
7.- Bé, hauràs de fer-hi alguna cosa.
8.- Quan algú arriba amb tantes exigències...
1. Aquest 2. Aquest 3. cadascú 4. qualsevol 5. ningú 6.
tot 7. alguna 8. algú
1.83. Classifica els pronoms d’aquestes frases en:
personal fort, personal feble, demostratiu, indefinit, interrogatiu i relatiu.
Escriu la resposta correcta als buits.
Imprimeix
a) Amb la mania que tenien al Jack, seran capaços d’obligar-nos ( ) a donar-lo (
).
b) Però de què ( ) parles? Qui ( ) ha posat el lloro dins la gàbia?
c) Algú ( ) ha entrat a casa seva. Els veïns diuen que no han vist ningú ( ).
d) Tothom ( ) em ( ) diu que això ( ) no és possible.
e) Tu ( ) creus que allò ( ) va passar realment? Jo ( ) crec
que no, però ells ( ) pensen que sí.
f) Era un matrimoni sense fills que ( ) tenia un lloro.
Activitat 2.21
Identifica els pronoms que apareixen en aquestes frases i digues a quin grup pertany cadascun.
Per exemple: jo: pronom personal fort.
a) Jo m’asseuré aquí; tu, seu allà.
b) Allò, de qui és? Algú ho deu haver perdut.

c) Ningú sap del cert què li va passar.
d) A mi, no em diguis res.
e) Les sabates que s’ha comprat li van un pèl grans.
2.22 La forma jo és reemplaçada per mi darrere la majoria de preposicions. Tenint en compte

això, completa aquestes oracions utilitzant jo o mi segons correspongui.
Imprimeix
a) estic d’acord amb tu. Tu estàs d’acord amb .
b) penso en ells. Ella pensa en .
c) Què faria sense vosaltres! Què faríeu vosaltres sense !
2.23 Llegeix en veu alta cadascuna de les frases següents i, tot seguit, repeteix-les utilitzant les
formes de tractament vostè / vostès. Per exemple: A vosaltres no us deixaran entrar. → A
vostès no els deixaran entrar. a) Passa, tu hi eres abans que jo. b) No us n’oblideu, vosaltres hi
heu de ser mitja hora abans. c) Entra, a tu no et diran res. d) A vosaltres no us deixaran entrar.
e) A tu, qui et va avisar? f) Mira, et deixaré les claus del cotxe damunt la calaixera Completa
aquestes preguntes amb els pronoms febles adequats. Escriu els pronoms al lloc corresponent.
–Tens gana?
–No, no tinc.
–Vols aquests pantalons?
–No, no vull.
–Vas a la discoteca?
–No, avui no vaig.
–Beus vi?
–No, no bec.
–Participes en la gimcana?
–No, no participo.
–Saps què han dit?
–No, no sé ni vull saber.
Substitueix les paraules entre parentèsis d'aquestes frases pel pronom determinatiu
corresponent. Selecciona l'opció correcta.
(Aquesta cosa) que has fet no està bé.
Encara no ho ha vist (cap persona).
(Aquella cosa) que vas dir no era veritat.

(Alguna persona) truca a la porta.
No sento (cap cosa).
Completa aquestes frases amb el pronom feble que correspongui en cada cas tenint en compte
que ha de tenir el mateix significat que el sintagma destacat. Escriu les respostes al seu lloc.
Aquest problema, no sé resoldre.
L’adreça, jo no tinc.
Aquestes cases, trobo més aviat petites.
Els arbres fruiters, plantarem a l’hort.
De llibretes, quantes necessitarem?
A l’habitació, no és, la Núria.
Completa les frases amb la forma adequada del pronom que s’indica entre parèntesis. Tingues
en compte que el pronom es pot prendre la forma se davant del so [s]. Escriu les respostes en
els buits corresponents.
sap greu. / La seva presència ofèn. (em)
Què fa mal? / No és res, no espantis! (et)
On ha vist! / No mou per res. / No sap mai. (es)
Ja has feta! / Qui fa, la paga. / No interrompis. (la)
Ja tinc. / Qui me ha pres? / No interrompis. (el)
A qui se acut! / I jo sempre dient el mateix. (li)
No vull saber res. / No estan gens, de contents. (en)

Crec que no sent ni vol sentir . (hi)
Vol complaure . / Volem establir aquí. (ens)
Vull oferir els meus serveis. / Intentarem treure d’aquí. (us)
Van oferir . / El metall trigarà a fondre . (es)
No volia ofendre . / Convé mantenir en bon estat. (el)
Hem de prevenir . / Sortim a rebre . (els)
Ningú no vol saber res. / Hem de treure l’entrellat. (en)
Tot és voler fer. / Van haver d’admetre . (ho)
Substitueix les paraules destacades d'aquestes frases pel pronom demostratiu o indefinit
corresponent. Escriu les respostes al lloc corresponent.
Tota la gent sap on li estreny la sabata.
Cap persona no comprèn cap persona.
Qui no té cap cosa a fer, el gat pentina.
Alguna persona l’ha fet passar per l’adreçador.
Aquesta cosa està al punt.
Aquella cosa d’allà fa molt goig.

2.31 Completa aquestes oracions amb els indefinits corresponents.
Imprimeix
a) Crec que crida. Potser hi ha hagut accident.
b) No he tingut problema. Ningú no m’ha dit .
2.32 Substitueix els sintagmes destacats en negreta per un pronom interrogatiu. Recorda

escriure la inicial en majúscula al començament de frase.
Imprimeix
a) Quina persona pagarà els plats trencats?
b) Quina cosa t’estimes més?
c) De quina manera hi has pujat, a la teulada?
d) A quin lloc has desat la factura?
e) En quin moment va sortir de l’hospital?
f ) Per quin motiu em mires de cua d’ull?
El conjunt per què l’utilitzem bàsicament en les preguntes. En canvi, la paraula perquè, la fan

servir en les respostes per explicar la causa (ja que) o la finalitat (a fi que). D’acord amb això,
completa aquestes frases. Selecciona l'opció correcta.
– porten dol els jugadors?
– s’ha mort un dels socis fundadors del club.
– toquen les campanes?
– s’ha declarat un incendi.
– li segueixes tant la veta?
– no vull que em faci fora.
2.52 Omple els buits amb els pronoms demostratius això o allò, segons correspongui en cada cas.
Imprimeix
a) d’aquí i d’allà.
b) que dius ara i que deies l’altre dia.
c) que hem vist i que vam veure.
Completa el buit d'aquestes frases. Escriu el pronom que correspon a l'expressió que
encapçala cada frase.
(Cada persona) fa del que és seu el que vol.
(Totes les persones) hauria de tenir els mateixos drets.
(Cap cosa) no l’espanta.
(Cap persona) no l’escoltava.
(Totes les coses) se li posa bé.
(Alguna persona) t’ho deu haver dit.
2.55 Canvia el tractament de les frases següent i escriu frases de nou: en comptes de tu,
utilitza vostè; i en comptes de vosaltres, vostès.
Imprimeix
a) Escolta, tu de quin equip ets? / Escolteu, vosaltres de quin equip sou?
/
b) A tu, et conec d’alguna cosa. / A vosaltres, us conec d’alguna cosa.
/
c) A tu, t’agrada l’òpera? / A vosaltres, us agrada l’òpera?
/
2.56 Tria el pronom que correspongui en cada oració.
Imprimeix
a) Fa dies que no (l’ / el / li) he vist.
b) Demà (l’ / el / li) he de dir que no torni.
c) A elles (les / els / li) va saber molt greu.
d) A elles, no (les / els / li) van deixar entrar.
e) Jo no (en / hi / ho) vull participar.
f) Jo no (en / hi / ho) sé absolutament res, de tot això.
g) Encara no (lo / en / ho) podem assegurar.
Completa aquestes frases. Escriu l’expressió correcta en cada cas.
Al pou molta aigua, però a la cisterna no n'hi ha gens (hi ha / n’hi ha).
Avui a Saragossa; me n'he d'anar de seguida (he d’anar / me n’he d’anar).
A les vuit un tren i a dos quarts de nou n'arriba un altre (arriba / n’arriba).
–Que , la Rosa? –Sí, és a la seva habitació (és / hi és).
Avui també d’apagar el llum. Aquesta setmana ja tres vegades
(s’ha oblidat / se n’ha oblidat).
Completa el text. Escriu els pronoms febles que falten.

La Salut no estava quieta, i l’abella va picar. Aleshores va quedar blanca i
van negar els ulls. A l’esquena tenia una gran rodona blanca que anava
inflant. vaig ajupir, vaig agafar terra molla, vaig fer una pasta i vaig posar a la
picada. vaig anar fregant amb els dits molta estona. Després vaig preguntar
si feia mal i va dir que no; va donar les gràcies i va anar. Estava
contentíssim: ara, la pròxima vegada que veiés, preguntaria com li anava la picada i
tindria una excusa per acostar .
2.60 Escriu els pronoms febles adequats en cada una de les frases següents. Tingues en
compte que en alguns casos hauràs de canviar l’ordre dels pronoms.
Imprimeix
a) Qui ha dit? (això = ho, a vosaltres = us)
b) Com recordarem? (d’això = en, nosaltres = ens)
c) Qui acompanyarà? (a ells = els, allà = hi)
d) deixes? (els guants = ‘ls, a mi = me)
e) Ja pots quedar (aquesta goma = la, tu = te).
f) Quan voleu emportar? (aquest armari = el, vosaltres = us)
2.61 Completa les frases següents omplint els buits amb l’opció adequada.
Imprimeix
a) A l’Isidre no (li / l’hi) agrada la mel.
b) Avui l’Agnès no ha fet el llit. Fes- (-li / -l’hi) tu.
c) La Cecília no (hi / la hi) era, a la biblioteca. Si més no, jo no (hi / la hi) he vist.
d) (Li / La hi) van vendre una nevera que no anava bé. Però l’endemà (li / la hi)
van canviar per una altra.
El pronom relatiu representa un nom expressat en l’oració,

explícitament o implícitament. L’oració subordinada introduïda pel
pronom relatiu constitueix tot un adjectiu o un sintagma
nominal respecte a la principal.
1. Els pronoms relatius enllacen oracions i substitueixen un

element que es repeteix.
El funcionari era molt amable + El funcionari ens va atendre
El funcionari que ens va atendre era molt amable.
El material és suficient per a la investigació + Disposeu de material
El material de què disposeu és suficient per a la investigació.
2. No és correcta la combinació de preposició + article + que.
Quan hi ha una preposició, solament es poden fer servir els
pronoms què, qui o qual.
Ja hem lliurat els informes + Incloem les dades acadèmiques en els
informes
Ja hem lliurat els informes en els que incloem les dades
acadèmiques.
Ja hem lliurat els informes en què/en els quals incloem les dades
acadèmiques.
No sabem el motiu + Van trucar per un motiu
No sabem el motiu pel que van trucar.
No sabem el motiu per què/pel qual van trucar.
3. Si el nom que s’ha de substituir porta una preposició, aquesta
no es pot ometre quan és substituït pel pronom.
S’han d’engegar les accions + El projecte fa referència a unes
accions
S’han d’engegar les accions que fa referència el projecte.
S’han d’engegar les accions a què/a les quals fa referència el
projecte.
La comissió ha d’informar sobre les dades + La comissió disposa de
dades
La comissió ha d’informar sobre les dades que disposa.
La comissió ha d’informar sobre les dades de què/de les
quals disposa.
4. Formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus
d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:
Sense preposició
Referit a
Pronoms relatius Exemples
(antecedent)
persones i oracions
que Vine el dia que vulguis.
coses especificatives
el qual
la qual
persones i oracions El meu pare, el qual és fuster,
els quals
coses explicatives ens farà els mobles.
les quals
que
la qual cosa El meu pare és fuster, la qual

oracions
frase sencera fet que cosa va molt bé quan necessites
explicatives
aspecte que un moble.
Precedits de preposició
Context Antecedents Relatiu Exemple
El noi amb qui treballes és de

persones qui
Salt.
L’eina amb què treballes és

coses què
Precedit molt perillosa.
per a, amb,
de, en, per persones i el qual, la qual, els quals, El noi amb el qual treballes és
coses les quals de Salt.
Allò a què feia referència en

això, allò què
Pau no té cap ni peus.
Precedit per persones i el qual, la qual, els quals, Aquesta és la raó a causa de la
preposicions coses les quals qual no hem pogut venir.
tòniques i
per Això sobre què hem parlat és
locucions això, allò què
la clau del problema.

A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

RECORDEU: La llengua oral espontània unifica sovint les oracions de
relatiu amb la fórmula que + pronom feble.
 Són nens que els agrada jugar.
 És un llibre que ja se n’ha parlat molt.
 Avui parlem d’un tema que habitualment no se’n parla gaire.
Es tracta d’un ús propi de la llengua col·loquial, no admès en la

llengua formal.
 Són nens a qui agrada jugar.

 És un llibre del qual se n’ha parlat molt.
 Avui parlem d’un tema del qual habitualment no se‘n parla gaire.
Els grups el que, la que, els que, les que:
– són correctes quan equivalen als grups aquell que (o allò que), aquella
que, aquells que, aquelles que, respectivament. Exemples:
 Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les 7 del vespre (=
aquell que surt…).
 Escolta el que et diuen (= allò que et diuen).
 Estava atent al que li manaven (= a allò que li manaven).
 La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (= aquella que has
deixat…)
– no són correctes si equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els
quals, les quals, respectivament, o a què, qui. Exemples:
 Un problema del que molts fugen.
 Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre…
 La ploma amb la que escric…
 Els ideals pels que es va sacrificar…
 Són coses a les que no ens hem acostumat.
 El senyor del que et parlo…
 Les persones en les que confiava…
 Marca la forma correcta per a cada frase, hi pot haver més d’una resposta
correcta.
en la que
en la qual
Marca la forma correcta per a cada frase, hi pot haver més d’una resposta correcta.
Descarrega el document [20.00 B]
Per practicar
174. Marca la combinació correcta de pronoms febles.
a) Els llibres de lectura, encara no me’ls / m’els / mel’s he comprat.
b) Pot ser que encara no s’en / se n’ / se’n hagi adonat?
c) Si vol el full al calaix, posa ‘l-hi / -l-hi / -l’hi.
d) Quan demanin pa, dona ‘ls-en / -ls’en / -ls-en.
e) Estigui tranquil i prengui -s’ho / ‘s-ho / -s-ho bé.
f) El cotxe, sovint t’el / te l’ / te’l agafo per sortir amb els amics.
g) En cas que trobis el jersei, me’l / m’el / me l’ apartes.
Comprova
175. Marca la combinació correcta de pronoms febles.
h) Després de tot, va penedir -s’en / -se’n / ‘se-n.
i) Al zoològic, porta -ns’hi / -ns-hi / ‘ns-hi demà.
j) D'aquest noi, segur que t’en / te n’ / te’n enamoraràs!
k) Per sempre més t’en / te n’ / te’n recordaràs!
l) Després d’insistir una estona, va donar -m’el / -me’l / ’me-l.
m) Ara sí que me’n / m’en / m-en penedeixo, d’allò que et vaig dir.
n) Quan hagi triat els llibres, s’en / se’n / se n’ emportarà dos per llegir.
Comprova
Els pronoms personals febles són paraules de significat variable que
serveixen per evitar la repetició d’un nom o d’un sintagma nominal que ja ha
aparegut en una oració anterior.

Al jardí hi ha un gat [nom] que miola. No el [pronom] sents?
– Els pronoms personals febles són monosíl·labs àtons. –
Sempre van aglutinats al verb amb el qual formen una unitat de
pronúncia. De vegades s’hi ajunten per mitjà de l’apòstrof o
del guionet.
– Se situen davant del verb en les formes personals i van
al darrere quan el verb és un infinitiu, gerundi o imperatiu.
Pronoms febles de CD
CD Pronoms Exemples
Mira el mar. El mira.
Travessem el riu Fluvià. El travessem.
– Nom propi En Marc ha agafat el diccionari. En Marc l‘ha
el, la,
– Determinat (article, agafat.
els, les
demostratiu o possessiu) Dibuixaré aquesta fulla. La dibuixaré.
Compra els llibres. Els compra.
Netegen les seves habitacions. Les netegen.
Compraré tomàquets vermells. En compraré.
– Indefinit (un, una, algun) L’Àngels ha dibuixat dues fulles. L’Àngels n’ha
– Quantificat per un dibuixades dues.
en
numeral, un quantitatiu o un Avui hi ha hagut poc moviment. Avui n’hi ha
indefinit hagut poc.
No tenia cap moneda. No en tenia cap.
– Neutre
Dibuixaré això. Ho dibuixaré.
(això, allò ho
Va dir que tenia mal de cap. Ho va dir. o Va dir-ho.
o una oració)
Pronoms febles de CI
CI Pronoms Exemples
Regalaré el disc a l’Aina. Li regalaré el disc.
– Singular li
No vol telefonar a la seva mare. No li vol telefonar.
– Plural els Diu mentides als seus pares. Els diu mentides
Combinació dels dos pronoms

A la major part del domini lingüístic, quan el complement indirecte
singular li es combina amb el complement directe determinat – el, la,
els, les – es transforma en hi i s’inverteix l’ordre de col·locació:
li + el = l’hi —> Deixa el llapis al professor. L’hi deixa.
li + la = la hi —> Envia la carta al seu amic. La hi envia.
li + els = els hi —> Ensenya els llibres a l’Anna. Els hi ensenya.
li + les = les hi —> Porta les pomes a l’Eva. Les hi porta.

6.21. Escriu de nou aquests consells. Converteix-los en ordres utilitzant l’imperatiu. Tingues en
compte que els pronoms van davant del verb, excepte en infinitiu, gerundi i imperatiu. Per
exemple:
Ens has d’ajudar. → Ajuda’ns.
Imprimeix
a) M’heu d’ajudar. → Ajudeu- .
b) T’has d’inscriure a la secretaria. → Inscriu- a la secretaria.
c) Us heu de protegir del sol. → Protegiu- del sol.
d) L’hem d’amagar. → Amaguem- .
e) Els heu de saludar. → Saludeu- .
6.22. Llegeix les frases següents i completa-les amb el pronom feble que fa la funció de CD:
Imprimeix
a) Ostres, quin mòbil més bonic! Me’l deixes? Apa, deixa-me .
b) Apa, quina camisa! Me deixes? Va, deixa-me .
c) Oh, quins jocs! Me deixes? Apa, deixa-me .
d) Ui, quines arracades! Me deixes? Va, deixa-me .
e) Oh, quins caramels! Me dónes un? Vinga, dóna-me un.
f) Què és això? M ensenyes? Apa, ensenya-m .
6.23. Completa les frases següents escrivint als espais buits les combinacions adequades.
Per exemple:
Me’l deixaràs? Deixa-… → Me’l deixaràs? Deixa-me’l.
Imprimeix
a) Ens el rentareu? Si us plau, renteu- - .
b) pintareu vosaltres? Vinga, pinteu-vos-la.
c) Se’ls vendran? Vinga, venguin- .
d) escurçaràs? Creu-me: escurça-te’ls.
e) prendrà? Cregui’m: prengui-se-la.
f) Me’n regalaràs un? Apa, regala- un.
g) Els ho donaràs? Vinga, dóna .
h) Ens la quedem? Si us plau, quedem- - .
6.39. Llegeix les oracions següents i substitueix l’element destacat per un pronom feble.
Per exemple:
Aquesta bicicleta m’agrada. Per quant em ven la bicicleta?
→ Aquesta bicicleta m’agrada. Per quant me la ven?
Imprimeix
a) Busco la professora de matemàtiques. ¿Has vist la professora de matemàtiques?
has vist?
b) Necessito la calculadora. Em deixes la calculadora?

Me deixes?
c) Necessitem una escala de tisora. ¿Saps si els veïns del costat tenen cap escala de tisora?
Saps si els veïns tenen cap?
d) He quedat aquí amb els amics. ¿No heu pas vist els amics?
No heu vist pas?
e) Des d’aquí dalt es veuen les barques del port. ¿No veus les barques del port?
No veus?
f) Tot això que hi ha aquí anirà a les escombraries. Coneixes algú que vulgui això que hi ha
aquí?
Coneixes algú que vulgui?
6.40. Escriu quina funció sintàctica fan els pronoms febles que has utilitzat en les oracions de
l’exercici anterior.
6.41. Llegeix les oracions següents i substitueix l’element destacat per un pronom feble:
Imprimeix
a) Quan vegis l’Andreu, dóna aquests papers a l’Andreu.
Quan vegis l’Andreu, dóna- aquests papers.
b) Quan vegis els teus avis, dóna aquests papers als teus avis.
Quan vegis els teus avis, dóna aquests papers.
c) Quan la Joana truqui, obre la porta a la Joana.
Quan la Joana truqui, obre- la porta.
d) Quan les infermeres truquin, obre la porta a les infermeres.
Quan les infermeres truquin, obre la porta.

Catala Bases

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Catala Bases

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Nom

Forma bàsica de formació del

germà-germana veí-veïna, heroi-

Formació del masculí a partir del dida-didot, abella-abellot,

Arrels diferents terminacions pare-mare, marit-muller,

-aire, -ista, el/la drapaire, el/la florista,

Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no

el front, el senyal, el costum, el pendent, el la claror, la resplendor, una anàlisi, una

Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení:

Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere:

el canal (via d’aigua) la canal (conducte, canonada)

El nombre: singular i plural

Només afegeixen -s:

Els acabats en -s poden:

Els substantius acabats en disc-discs/discos

les acaballes, les pessigolles, els afores,

Identifica els noms d'aquest text

suor li regalimava per la cara.

Aquesta rosa fa olor.

Ja podeu servir postres.

Farem anàlisis de sang.

A l’estiu hi fa calor.

A mi m’agrada molt xocolata.

Vivim afores del poble.

Tinc costum d’arribar abans d’hora.

Té deute molt elevat.

Crec que té febre. Mira: toca-li front.

Que surti a caminar ja és senyal.

No estic decidit: tinc dubtes.

a) Quan toca el despertador, de seguida encenc de de nit.

b) no va xiular del partit de futbol fins 98.

c) Ahir vaig anar a dormir tard i avui m’arrossego: tinc !

d) Per aquest camí sense asfaltar, aixequen .

e) Necessitem de paper, un retolador fosforescent i unes estisores.

f) Quan plou molt, de la teulada no pot engolir tota l’aigua.

2.34. Completa aquestes sèries. Escriu cada paraula al lloc corresponent.

Estic cansat i tinc .

De seguida ens serviran .

No vagis a les fosques; encén .

2.66. Escriu el plural d’aquests grups nominals.

lleixiu treu les taques de la roba blanca.

pebre és una espècia picant.

M’agradaria tenir escafandre per fer submarinisme.

a) allau de neu ha tallat la carretera.

b) Han trobat àncora de l’època dels romans.

c) Que passin els vuit primers, resta que s’esperi fora.

d) Se sent remor del mar.

3.23. Forma paraules compostes a partir d’aquestes. Arrossega els elements de la columna de

Els noms propis identifiquen una persona o animal, un lloc o

Noms propis referits a persones (antropònims)

Noms propis referits a llocs (topònims)

Noms propis referits a animals

Noms propis de persona abreujats (hipocorístics)

Pseudònim Nom propi

Víctor Català Caterina Albert escriptora catalana

Pere Quart Joan Oliver escriptor català

Frederic Soler Serafí Pitarra escriptor català

l’Avi Francesc Macià president de la Generalitat de Catalunya

Hergé Georges Remi creador de les aventures de Tintín

George Eliot Mary Ann Evans escriptora anglesa

Cantinflas Mario Moreno actor de comèdia mexicà

la Bomba Juan Carlos Navarro jugador de bàsquet

la Tasseta de Plata Cádiz Cádiz és la ciutat més antiga d’Occident.

Nom donat a la ciutat de París perquè va ser la