LA VOCAL NEUTRA A/E

• Els parlants de les comarques orientals dels Païïsos Catalans pronunciem igual les vocals a i e quan es troben en posicioó aà tona.
• Les vocals “a” / “e” sonen igual quan estan en sïól·laba aà tona à sonen / ∂/ = vocal neutra (no sona ni /a/ ni /e/, peroà s’assembla a les dues).
• Aixoà pot fer que ens equivoquem a l’hora d’escriure-les: ens podem confondre i escriure “a” en lloc de “e” (o al reveó s) perqueà la pronuó ncia eó s ideà ntica.

A FINAL DE PARAULA

Aquesta difereà ncia d’escriptura entre el masculïó (=“-e”) i el femenïó (= “-a”)

1a) Els noms de gènere masculí acabats en el so /∂/, desapareix en els plurals.
s’escriuen amb “e”: 3a) Tant el plural masculí dels noms acabats en –e,

à Exemples: l’home, el cotxe, el llibre, s’escriuen amb –es

el sastre
com els plurals femenins acabats en –a

à Excepcions: els noms acabats en à Exemples: els homes, els cotxes, els llibres, els sastres, les dones, les
–ista, –cida, –arca, –ma, –ta cadires, les llibretes, les bases, les classes, les frases, les febres, les torres,
Exemples: el futbolista, l’homicida, els i les futbolistes, els i les homicides, els i les monarques, els i les sastres,
el monarca, el drama, el poeta els i les poetes.
OBSERVACIONS

Femení Femení plural Incorrecte

singular

La vaca /k/ Les vaques /k/ Les vaces /s/

2a) Els noms de gènere femení acabats en el so /∂/, La vaga /g/ Les vagues /g/ Les vages /j/
s’escriuen amb “a”: La pluja /j/ Les pluges /j/ Les plujes /j/

à Exemples: la dona, la cadira, la llibreta, la sastra. La plaça /s/ Les places /s/ Les plaçes /s/
Tambeó s’escriuran amb “a” els equivalents femenins L’aigua /gu/ Les aigües /gu/ Les aigues /g/
com: la futbolista, l’homicida, la monarca, la poeta
La Pasqua /qu/ Les Pasqües /qu/ Les Pasques /q/

à Excepcions: la base, la classe, la frase, la febre,

la higiene, la torre
4a) Quan els verbs acaben amb el so /∂/, escriurem: 5a) Quan els verbs acaben amb el so /∂/ més consonant, escriurem

“a” à últim so de la paraula “e” à penúltim so

à Exemples: ell canta, ella riuria, ella venia,
ell obra (sinònim d’actua, fa)
àExcepcions: ell corre, ell omple, tu vine, ell obre
Evidentment, els infinitius acabats en –re: rebre, perdre...
àExemples: tu cantes, tu cantaries, ells canten, vosaltres riuríeu,...
àExcepcions: ballaran, cantaran, dormiran
(3era persona plural del futur)

AL MIG DE PARAULA

6a) Quan el so /∂/ és en el lexema de la paraula, buscarem una àExemples:

paraula de la mateixa família que tingui aquesta vocal dubtosa en
posició tònica (ELS DERIVATS)
recordem que en posició tònica, Paraula amb la vocal Com sona la vocalParaula de la família amb la vocal
dubtosa en posició tònica i, per tant, no
“a” sonarà sempre /a/, i neutra i dubtosa dubtosa, clara
(en negreta)
/ε/ oberta (Verbs: buscar la 3era persona
singular del present d’indicatiu)
“e” sonarà sempre o
Passar /∂/ Pas sona /a/
/e/ tancada.
(vocal neutra)
 Excepcions: Els verbs que tenen doble arrel. Cal escriure la Afaitareó Afaito sona /a/
vocal que pronunciem en posicioó toà nica, i a, en posicioó aà tona.
Pesar Pes sona /ε/ oberta
Jeure (jec, jeguis, jaiem, jauríeu, jaient, jagut)
néixer (neixi, neix, naixia, naixessis, naixent, nascut) Nedar Nedo sona /e/ tancada

treure (treus, treuen, trauràs, traguem, traient, tret)

Abraçar Braç sona /a/

Adreçar Adreça sona /e/ tancada

 S’HA DE SABER DE MEMÒRIA

S’escriuen amb “a” S’escriuen amb “e”

Afaitar, ambaixada, arravatar, assassïó, avaluar, avantatge, avaria,
davall, davant, darrere, latrina, maragda, quarantena, ramat, rancor,
sanefa, sarbatana, Sardenya
Albercoc, alcaà sser, almogaà ver, ametista, aà nec, assemblea, caà nem, canemaà s
Caterina, efeminat, emparar, Empordaà , Empuó ries, enyorar, espaà rrec, estella,
estendard, Esteve, gelea, javelina, Llaà tzer, malenconia, maà rfega, meravella,
monestir, orfe, orgue, polseguera, punxegut, raà fega, rapsode, rave, resplendir,
sergent, setïó, sometent, taà lem, taà vec, temptejar, traà fec, treball, vernïós, Xuó quer