Anna M.

Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL SUPERIOR-EL CONTACTE DE SONS

(FONÈTICA SINTÀCTICA)
Quan parlem fluïdament, encadenem tots els sons en una sola tira fònica i això provoca fenòmens de
contacte entre sons contigus. La fonètica sintàctica estudia aquests canvis També hi influeix el silenci i la
dicció ràpida o lenta del parlant, és a dir , el context fònic. La lectura emfàtica desfà els contactes. Tots
aquests contactes produeixen una redistribució sil.làbica: No ho en­tenc // no­wƏn­teŋ
CONTACTE FENÒMENS DE CONTACTE FENÒMENS DE CONTACTE ENTRE FENÒMENS DE CONSONANTS EN POSICIÓ FINAL DE
ENTRE VOCALS ENTRE VOCALS ENTRE MOTS CONSONANTS DINS DEL MOT O ENTRE MOT
DINS DEL MOT MOTS
Són els SINALEFA: ASSIMILACIÓ: EMMUDIMENT:
diftongs, Es produeix quan es La consonant final de síl.laba Consisteix a no pronunciar un so en un
triftons i fa un diftong entre tendeix a sonar igual que la determinat context:
hiats les vocals final i consonant inicial de la ­les oclusives emmudeixen després de
inicial de dos mots síl.laba adjacent: nasal o líquida lateral (camp, tomb,
consecutius (pa ­S’assimila la sonoritat o president, malalt)
integral, rei elegant). sordesa (dissabte, pis càlid) ­les vibrants en posició final de mot, en
El diftong resultant ­S’assimila el punt infinitius, oficis, sufixos...(desar, regidor)
pot ser creixent o d’articulació (tanmateix, en ­c/g emmudeixen darrera nasal però fan
decreixent: una Pau, encant, quin gol, infant, que la nasal es torni velar (sang, tanc)
orella(unaorella), em fas nosa). ­la s dels plurals –igs, ­nxs, ­xs,­ çs
aviulutí Els tipus d’assimilacions són: (enuigs, esfinxs, falçs)
HIAT:  LABIALITZACIÓ: n fa m ­La –s­ d’ AQUEST si ve pausa o mot
En canvi, si hi ha davant bilabial: tan començat en consonant : aquest noi,
dues vocals tòniques petit, tanmateix; i n fa ɱ aquest canta
com ara i/u tòniques, davant f/v: enfonsar, ­la S final d’AQUESTS: aquests nois
es produeix un hiat enveja ­r final d’infinitius i t final de gerundis:
(farà hípica,  DENTALITZACIÓ: n/l es anar, capficar, anant, consistint
dibuixarà àngels) fan al.lòfons dentals ­s davant fricatives: els joves, els savis,
ELISIÓ: davant d/t: Andorra, ­r de ARBRE, PRENDRE i derivats:
És la desaparició rentar, dissabte. comprendre, suspendre
d’una de les dues  PALATALITZACIÓ: n/l es SENSIBILITZACIÓ:
vocals en contacte, fan ny i ll davant Consisteix a pronunciar un so mut en un
normalment perquè ny,ll,g,j,x: un gerani, el context fònic concret:
són iguals o una és joc, el xivarri. ­la –t de VINT, CENT, SANT, seguida de
neutra (una aixeta,  VELARITZACIÓ: n davant mot començat en vocal ( cent anys, vint­
quina hora). c/g es velaritza en ŋ: i­dos, sant Antoni)
L’apòstrof i la sang, fang, tanc ­la t dels gerundis i la r dels infinitius si
contracció són ve un pronom feble: fent­ho, fer­la.
marques d’elisions: GEMINACIÓ: ­la S d’AQUEST si ve mot començat per
amiganglesa, De vegades ve marcada per vocal: aquest home, aquest últim noi.
quinoraés? l’ortografia: Anna, Gemma, ­la b d’AMB seguida de vocal: amb ella.
SINÈRESI: Només es addenda, ombrel.la, ENSORDIMENT:
correcta en poesia i suggerir. Un so sonor oclusiu, fricatiu o africat es
consisteix a ­BL i GL geminen l’oclusiva si torna sord en posició final absoluta,
pronunciar com a duen vocal davant: noble, final de síl.laba o davant consonant
diftong un hiat per segle sorda : verb, fred, llarg, pis,
imperatius de ­Els grups TLL, TL, TM lleig,absolut,adquirir, cartílag tiroide
còmput sil.làbic del geminen la líquida o nasal : SONORITZACIÓ:
vers: pa­cièn­cia ametlla, setmana, atles Els sons sords finals es sonoritzen en
contacte amb vocal o consonant
10

sonora: els homes, peix al forn, tuf

Pàgina

horrible, lleig i covard, paràgraf nou,

cop moral, les orquídies.