ELS DIFTONGS

Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba. En general, una
paraula té tantes síl·labes com vocals. Però hi ha casos en què trobem dues vocals a la
mateixa síl·laba; són els diftongs. Si tenim dues vocals seguides que formen part de
síl·labes diferents, es tracta de hiats.
Per tant, per separar les paraules en síl·labes cal tenir en compte els grups de vocals
(diftongs i hiats) i els grups consonàntics (dígrafs o altres).

Els diftongs són grups de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba.
Perquè hi hagi diftong una de les dues vocals ha de ser una i o una u, és a dir, una vocal
dèbil, tot i que no totes les combinacions en què hi ha una i o una u formen diftong.
Vegem-ho amb les paraules següents:
creu, mai, niu, feu… són monosíl·labes tot i que tenen dues vocals: fan diftong.
fa/reu, mi/reu, re/cau, re/noi… són paraules de dues síl·labes amb tres vocals: tenen
diftongs.

Cal tenir en compte que la vocal dèbil (i, u) d’un diftong és una semivocal, no pas una
vocal. És important tenir-ho en compte per seguir les normes d’accentuació.
pareu>pa/reu:paraula aguda, acabada en semivocal→no s’accentua
carai>ca/rai: paraula aguda, acabada en semivocal→no s’accentua
cantàveu>can/tà/veu: paraula plana, acabada en semivocal→s’accentua
fèieu>fè/ieu: paraula plana, acabada en semivocal→s’accentua
patíssiu > pa/tís/siu: paraula plana, acabada en semivocal→s’accentua

CASOS EN QUÈ HI HA DIFTONG

Tenim un diftong quan pronunciem dues vocals en una sola síl·laba. Cal tenir present que
hi ha vocals fortes (a, e, o) i vocals dèbils (i, u), que quan es combinen formen diftong.
Parlem de diftongs decreixents quan tenim una vocal seguida d’una de dèbil: vocal +
vocal dèbil.
cai/re, rei/na, boi/na, buit; xer/rai/re, ser/vei, boi/na, bui/dar…
cau/re, fa/reu, riu, bou; cau, neu, piula, re/mou…

Per tant, com ja acabem de veure, entre els diftongs decreixents també hi ha la
combinació de dues vocals dèbils (i, u):
riu, ciu/tat, cui/na, frui/ta, piu/la…

Les combinacions ii i uu són molt poc freqüents, amb paraules com novii o duu, en què hi
ha un diftong.
Tenim diftongs creixents quan hi ha una vocal dèbil seguida d'una de forta. Aquests
casos es donen en les combinacions gu i qu + vocal.
gua/nyar, ai/güe/ra, pin/güí, ai/guós
qua/ran/ta, qües/ti/o/na/ri, a/de/qüi, quò/rum

Fixeu-vos que el diftong es forma quan la u sona: aigüera té diftong, però guerra no en té.

I també es forma un diftong creixent quan hi ha una vocal dèbil i una vocal forta a
principi de mot o quan una vocal dèbil queda entre vocals.
io/de, io/ga, io/gurt, hie/na, hiat, ian/qui, iar/da, ia/ia, uom/bat, ien…
re/ia, re/iet, jo/ia, du/ia, fe/ia, cre/uar, tre/uen, co/uen, ri/uen, se/uen…

QUADRE RESUM DELS TIPUS DE DIFTONGS

decreixen
creixent
t
inici deinici dei u
vocal vocal gu qu
mot mot entre entre
+i +u + vocal + vocal
i+ vocal u+ vocal vocals vocals
peu,
mai, noi guatlla qüestió iot uombat seien cauen
cau

CASOS EN QUÈ NO HI HA DIFTONG

Quan pronunciem dues vocals seguides en síl·labes diferents tenim un hiat. Això passa
en els casos següents:
En la combinació de dues vocals fortes (a, e, o):
aeri, teatre, coalició, eòlica…, que pronunciem a/e/ri, te/a/tre, co/a/li/ci/ó, e/ò/li/ca…
Quan hi ha una vocal dèbil (i, u) entre una consonant i una vocal:
ciència, suor…, que pronunciem ci/èn/ci/a, su/or…
A part dels hiats, quan tenim el grup gu o qu seguit de i o e, en què la u no sona, no es
forma cap diftong, ja que fonèticament no es pronuncien dues vocals juntes en una
 mateixa síl·laba:
guitarra, guerxo, quina, esquena…
ELS HIATS
Les combinacions de vocals en contacte, dins d’una paraula, que no són a la mateixa
síl·laba formen hiats. Trobem grups de vocals en síl·labes separades quan una i o una u
es troben abans de les vocals a, e o o:
à/vi/a, ci/èn/ci/a, ri/e/ra, cu/a, ca/mi/ó,
du/a/na, fu/et, pu/e/ril, su/o, far/mà/ci/a…

TRIFTONGS
 Hi ha alguns mots en què pronunciem tres vocals en un sol cop de veu. Aquesta
combinació d’un diftong creixent i un de decreixent és el que anomenem triftong.
Iai, fè/ieu, guai/ta, li/qüeu, cre/ueu

ALTRES ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE A L’HORA DE SEPARAR

PARAULES PER SÍL·LABES
S’han de respectar els elements que integren un mot compost:
a/les/ho/res, an/hí/dric, ben/es/tar, bes/a/vi, con/hort, in/ter/èt/nic,
mil/ho/mes, nos/al/tres, sub/al/tern, tot/ho/ra, re/in/ci/dir, trans/at/làn/tic
 En un text no s’ha de deixar cap lletra sola a final de ratlla, ni al principi de la següent.
Així, podem separar l’à-/via però no à-/via o famíli-/a.

 Quan hem de partir un mot amb l·l a final de ratlla, el guió substitueix el punt volat, que
desapareix: cel-/ la.

 Cal recordar que, a final de ratlla, els diftongs i els triftongs no se separen mai.
 Com podem detectar els diftongs? Recordeu que els diftongs depenen de la
pronunciació. Per tant, ens podem preguntar, què diem…?:
fei/na o *fe/ï/na?, Sa/ül…
boi/na o *bo/ï/na?
creu/re o *cre/ü/re?
mo/uen o *mo/ü/en?
Fixeu-vos que la primera pronúncia de cada parella és la bona i que la i i la u no es
pronuncien amb la força d’autèntiques vocals: són semivocals.

En canvi, si marquem amb una dièresi la i o la u, les pronunciarem com a veritables

vocals, és a dir, com a nucli de síl·laba, com fem en paraules com ve/ï/na, Llu/ï/sa,
pa/ï/sos, pe/üc