Diftongs i hiats

Quan separem les sllabes duna paraula hem de parar una atenci especial a aquells casos en
qu apareixen dues vocals en contacte. En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals
en un mateix cop de veu (diftong) o en dos (hiat):
ai re (ai, diftong) a e ro port (la a i la e no fan diftong)
Conixer els diftongs s important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem
a lhora de determinar les sllabes duna paraula apliquem les normes daccentuaci
errniament. Per exemple:
vi a La paraula via saccentua perqu s esdrixola
(la i i la a no formen diftong)
No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i observa les paraules segents: totes
tenen diftong. Quines vocals sn necessries per formar un diftong? Intenta deduir-ho.
peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqent, tou, duu, nau, feu
En un diftong una de les vocals (o les dues) s una i o b una u.
Aix, doncs, els diftongs sn la combinaci de dues vocals que es pronuncien en una
mateixa sllaba, una daquestes vocals (o les dues) s una i o una u.
Cal saber distingir els diferents tipus de diftong. Fixa-thi:
Tipus de diftongs
- diftongs decreixents
vocal + i/u
ai, ei, ii, oi, ui aire, rei, boira, cuina
au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu
- diftongs creixents
i/u + vocal (en els segents casos)
qua, qe, qi, quo quatre, qesti, ubiqitat, quota
gua, ge, gi, guo guant, aiges, ping, aiguota
i + vocal (a l'inici de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga...
i, u entre vocals noia, deia, veuen...

Atenci!
No sempre que tenim una i seguida duna a, e, o es forma un diftong creixent. Noms quan
aquesta i s a linici de paraula o b es troba entre vocals.
Exemple:
Sn a la mateixa sllaba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na...
No tenen diftong, sn sllabes diferents: di-a, his-t-ri-a, re-li-gi-
Per acabar, s important que identifiquem els diftongs (dues vocals pronunciades en un cop de
veu), per tamb els casos en qu dues vocals en contacte no formen diftong, s a dir
els hiats.
Parlem dhiat en els casos segents:
No hi ha una i o una u, necessries per formar diftongs: Te-a-tre, re-al
En les combinacions: consonant+i+a/e/o
consonant+u+a/e/o
di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-
cu-a, du-es
Un accent o una diresi marquen la no formaci del diftong: ve, pasos

Fitxa resum
Un diftong s la uni de dues vocals en un sol cop de veu, en una mateixa sllaba. Perqu
es formi un diftong hi ha dhaver una i o una u.
Tipus de diftongs.
Diftongs decreixents
vocal + i/u
ai, ei, ii, oi, ui aire, rei, boira, cuina
au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu
Diftongs creixents
qua, qe, qi, quo quatre, qesti, ubiqitat, quota
gua, ge, gi, guo guant, aiges, ping, aiguota
i + vocal (a l'inici de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga...
i, u entre vocals noia, deia, veuen...

Hiats
Dues vocals en contacte que pertanyen a sllabes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem
en els casos segents:
No hi ha una i o una u, necessries per formar diftongs. Te-a-tre, re-al
En les combinacions: consonant+i+a/e/o di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-
consonant+u+a/e/o cu-a, du-es
Un accent o una diresi marquen la no formaci del diftong: ve, pasos
Ms coses sobre la separaci de
sllabes
shan de separar no shan de separar
rr: sor-ra
tj: plat-ja
ss: car-ros-sa
tg: met-ge
sc: a-do-les-cent
tx: cot-xe
ix: rei-xa
ll: til-la


gu: se-guir
qu: pa-quet
ll: ba-llar
ny: ca-nya
Shan de respectar els elements que integren un mot compost.
a-les-ho-res bes-a-vi mil-ho-mes tot-ho-ra
an-h-dric con-hort nos-al-tres re-in-ci-dir
ben-es-tar in-ter-t-nic sub-al-tern trans-at-ln-tic

Accentuaci
Agudes: acabades en vocal, vocal + s, en, in. Les que acaben amb diftong
no acaben en vocal i, per tant no saccentuen.
Planes: excepcions de les agudes.
Esdrixoles: sempre.



Diresis
qe, qi, ge, gi
Serveix per a indicar que les i i les u no sn vocals dbils (sn sons
graduals), s a dir, que no formen diftong: canvi
No sn tniques, per un mot de la seva famlia si: vena venat