1.

- Classifica les següents formes verbals segons la conjugació que els correspongui:

amaguem, bevien, començava, corria, barrejàveu, jutjava, conduïm, aprendríeu,

dedicava, aplaudiu, bullia, carrega, treu.

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació

Els verbs tenen modes, temps i persones. Hi ha, però, unes formes
que no tenen marca de temps ni de persona; són les formes
impersonals del verb:
Infinitiu (cantar, témer, sentir...).
Gerundi (cantant, tement, sentint...).
Participi (cantat, temuda, sentits...).

2.- Classifica les següents formes segons siguin infinitiu, gerundi o participi:

treure, cantant, mirant, seure, fets, vista, mullant, dinar, sentir, girat, dient, moure,
regant, bullits, explicar, començant, viscuda, mirat, saltant, conduint, servir.

infinitiu gerundi participi

El temps passat pot ser expressat de dues maneres. El passat
simple, que és la forma més literària, la que trobem normalment als
escrits, i el passat perifràstic, que és més col·loquial i és la forma
que normalment fem servir quan parlem.

Passat simple Passat perifràstic

Jo cantí vaig cantar
Tu cantares vas o vares cantar
Ell cantà va cantar
Nosaltres cantàrem vam o vàrem cantar
Vosaltres cantàreu vau o vàreu cantar
Ells cantaren van o varen cantar

3.- Passa les formes següents de passat simple a passat perifràstic:

simple perifràstic
beguéreu
buscàrem
conduíreu
aprengueres
dormires
temeres
férem
jugares
dormí
fregiren
corregueres
diguérem
baixaren
pensàreu
caminares
sortí
comprengueren
estudià

4.- Passa les formes de passat simple del text següent a passat perifràstic:

“L’homenet, que sempre somreia ensenyant totes les dents, es col·locà al mig de la
plaça del poble, es tragué una campaneta de la butxaca i començà a tocar, daling-
dalong!”
El comprador d’alegries, Joles Sennell
Hi ha en el mode indicatiu un temps de present, dos de passat
(l’imperfet i el passat simple), un futur i un condicional.

Cal tenir en compte, quan conjugueu els verbs, les grafies a/e en els
finals àtons:

Si és final absolut, s’escriu a

Si és final seguida de –s, -m, -u, -n s’escriu e

Canto cantava cantaria

Cantes cantaves cantaries
Canta cantava cantaria
Cantem cantàvem cantaríem
Canteu cantàveu cantaríeu
Canten cantaven cantarien

5.- Completa les sèries següents, vigilant les vocals àtones i l’accentuació:

VERBS DE LA 1a CONJUGACIÓ
1a persona del plural
infinitiu present imperfet futur condicional
acabar
baixar
caminar
comprar
cridar
deixar

2a persona del plural

infinitiu present imperfet futur condicional
acabar
baixar
caminar
comprar
cridar
deixar

S’accentua la .............. persona del .......................

del ......................... d’.........................

6.- Completa les sèries següents i vigila els canvis ortogràfics que s’hi puguin originar:

2a persona del singular

infinitiu present imperfet futur condicional
començar
picar
desitjar
jugar
penjar
caçar
aixecar
apagar
menjar
arrossegar
viatjar
abraçar

Alternances ortogràfiques: davant a escrivim c-, ç-, g- j-, però davant

e/i escrivim ....., ....., ....., .....

7.- Completa la sèrie següent:

present imperfet
3a singular 3a plural 3a singular 3a plural
dibuixar
aixecar
apagar
menjar
picar
arrossegar

8.- Completa els verbs següents. Vigila l’accentuació:

Imperfet d’indicatiu
infinitiu 1a plural 2a plural 3a plural
atacar
bellugar
canviar
eixugar
pagar
picar
viatjar
caçar

La primera persona del present d’indicatiu acaba en –o àtona.

9.- Completa:

1a persona del singular

infinitiu present imperfet futur condicional
alçar
buscar
castigar
arrencar
donar
esmorzar
explicar
trepitjar

Els verbs de la segona conjugació són els acabats en –er i en –re. Es

conjuguen com el verb témer, però la majoria són irregulars, és a dir,
que en algunes persones s’originen canvis en el lexema o arrel. Per
exemple, el present del verb témer és temo, tems, tem…, mentre
que el del verb caure és caic, caus, cau…

Les formes corre, omple i obre s’escriuen amb –e final.

10.- Completa:

VERBS DE LA 2a CONJUGACIÓ
2a persona del singular
infinitiu present imperfet futur condicional
témer
córrer
valer
perdre
beure
dir
dur

11.- Completa:

Present d’indicatiu
infinitiu 1a singular 3a singular 1a plural 3a plural
córrer
témer
valer
beure
poder
voler
deure
riure

12.- Completa:

Imperfet d’indicatiu
infinitiu 1a plural 2a plural 3a plural
témer
valer
perdre
córrer
beure
veure
riure
viure
13.- Completa:

3a persona del singular

infinitiu present imperfet futur condicional
beure
córrer
témer
valer
perdre
escriure

Els verbs de la tercera conjugació són els acabats en –ir. Tenen dues
formes: els que es conjuguen com patir i els que es conjuguen com
sentir. La diferència està en el fet que els que es conjuguen com
patir prenen a les tres persones del singular i a la tercera del plural la
partícula –eix- entre el lexema o radical i el morfema o terminació.
Són els anomenats verbs incoatius.

Pateixo sento
Pateixes sents
Pateix sent
Patim sentim
Patiu sentiu
Pateixen senten

14.- Classifica els verbs següents segons siguin incoatius o no:

amanir, agrair, aplaudir, cosir, bullir, collir, cobrir, conduir, corregir, decidir, dirigir,
discutir, dividir, ferir, dormir, descobrir, obrir, sentir, sortir, llegir, morir, omplir, partir,
servir, fregir, prohibir, reunir, teixir.

Són incoatius No són incoatius

15.- Completa i vigila amb els accents i les dièresis:

1a persona del plural

infinitiu present imperfet futur
conduir
servir
patir
agrair
corregir
dormir
fugir
construir
llegir
bullir

16.- Escriu les formes del verb corresponent:

Imperfet d’indicatiu
infinitiu 3a singular 3a plural
dormir
conduir
llegir
fregir
patir
servir
bullir
fugir

17.- Completa:

Present d’indicatiu
infinitiu 1a singular 2a singular 3a plural
dormir
bullir
servir
llegir
sentir
conduir
patir
fugir

Els temps compostos es formen amb el verb haver més el participi

del verb corresponent.
El temps compost del
Present és el Perfet
Imperfet ………. Plusquamperfet
Passat simple ………. Passat anterior
Passat perifràstic ………. Passat anterior perifràstic
Futur ………. Futur perfet
Condicional ………. Condicional perfet

18.- Completa:

2a persona del plural

infinitiu perfet plusquamperfet futur condicional
canviar
corregir
córrer
caçar
regar
conduir
perdre

19.- Classifica les formes següents:

has mirat, van haver regat, hauríem passat, haurà dinat, hauria fet, hauran dibuixat, he
vist, heu mirat, va haver fet, he dit, vam haver llegit, havia pensat, hem dit.

Perfet plusquamperfet p. anterior futur condicional

perifràstic

VERBS IRREGULARS DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ

Són irregulars aquells verbs que experimenten un canvi en el lexema

o radical. A la primera conjugació, aquests verbs són anar i estar.

Present d’indicatiu present de subjuntiu

imperatiu
Vaig vagi ………
Vas vagis vés
Va vagi vagi
Anem anem anem
Aneu aneu aneu
Van vagin vagin

20.- Completa les frases següents amb una de les formes del verb anar:
Ara …………. a passeig, però tornaré d’hora.
M’ha dit que ells …………… tots a casa seva.
…………….. de seguida a l’escola, que fareu tard.
Diu que …………… ben de pressa, en Pere.
……………. davant, vostè, que caurà.
……………. d’excursió cada setmana que puc.

VERBS ACABATS EN VOCAL MÉS –AR

Els verbs de la primera conjugació acabats en vocal més la terminació

verbal –ar porten dièresi a les tres persones del singular i a la tercera
del plural del present de subjuntiu.

Esquiï
Esquiïs
Esquiï
Esquiem
Esquieu
Esquiïn

21.- Escriu el present de subjuntiu dels verbs següents:

suar estudiar pronunciar

canviar triar situar

VERBS IRREGULARS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

Gairebé tots els verbs de la segona conjugació són irregulars. Quan
fan la primera persona del present d’indicatiu acabada en –c, el
passat simple i el present i l’imperfet de subjuntiu són amb –gu-.

dic diguí digui digués

22.- Completa:

1a persona del singular

infinitiu Present indicatiu Present subjuntiu Imperfet subj.
beure
creure
escriure
viure
comprendre
estar (1)
caure
dur
dir
encendre
deure

(1) El verb estar és de la primera conjugació però la seva irregularitat és com la d’aquest
grup de verbs de la segona conjugació.

23.- Completa:

2a persona plural
infinitiu Present indicatiu Imperfet indicatiu futur
beure
caure
escriure
encendre
deure
riure
viure (1)
2a persona singular
infinitiu condicional Present subj. Imperfet subj.
beure
caure
escriure
encendre
deure
riure
viure

(1) Aquest verb pren la forma –qu.

L’IMPERATIU
A l’imperatiu, quan la segona persona del singular presenta –gu-, la
segona del plural també.

.......... ..........
digues beu
digui begui
diguem beguem
digueu beveu
diguin beguin

24.- Escriu l’imperatiu dels verbs següents:

estar caure creure

escriure dir viure

25.- Completa:

imperatiu
infinitiu 2a singular 2a plural
dir
beure
dur
saber
escriure
caure
riure
viure
deure
LA NEGACIÓ A LES FRASES IMPERATIVES

Les prohibicions es construeixen amb el subjuntiu. Ni amb l’imperatiu

ni amb els infinitius.

Beveu força, però no begueu alcohol.

Imperatiu subjuntiu

26.- Completa les frases següents amb la segona persona (singular o plural) d’imperatiu
que convingui:

ESTAR .......................... quiets!

No ........................ tan enfadats!
ESCRIURE Vosaltres ............................... bé!
No .......................... tan fort, que foradareu el paper!
DIR Que ells no ......................... res a ningú.
Tu, .............................. la lliçó.
CAURE Quan ....................... ja us aixecareu.
No ............................ que us fareu mal!
VIURE ...................... tots junts.
No ........................... fora del país.
CREURE ............................. el que us diuen.
No ....................... allò que no veieu.
DUR ........................ el paquet al botiguer.
No ........................... els abrics descordats.
ENCENDRE ............................... el foc entre tots.
No ............................... la foguera, encara.

Els verbs de la segona conjugació saber, voler, poder, valer,

caldre i algun altre, no tenen –gu- a l’infinitiu ni al gerundi, tot i que
la llengua parlada té tendència a posar-n’hi.

27.- Completa les frases següents amb l’infinitiu o el gerundi, segons calgui:

(volgués) En Joan va ........................... el llibre de seguida.

.............................. cantar, va fer un gall.
(poguessis) ........................ sortir, es va quedar a casa.
Nosaltres no ens hi vam .......................... estar gaire estona.
(valgui) El viatge va .......................... molts diners.
No en comprarà ningú, ............................. tants diners.
(calgui) Va ............................ que hi anessin els bombers.
....................................... foc ens vam cremar.
(encengui) Va .............................. les estelles per fer foc.

ALTERNANCES VOCÀLIQUES
Hi ha tres verbs de la segona conjugació, jeure, treure i néixer (i els
seus derivats), que quan la vocal del radical és tònica és una e, i quan
és àtona, a.

Jec
jeus
jeu
jaiem
jaieu
jeuen

28.- Completa amb el verb indicat:

Ja ....................... els gatets del pis de sota (néixer)

Diu que .............................. el mes que ve (néixer)
D’aquí uns quants dies ............................ tots els pollets (néixer)
No ........................ a l’herba (jeure)
Ells .............................. tot el dia (jeure)
............................. tots a la pallissa (jeure)
................................... els peus del seient, vosaltres (treure)
................................ la teva cadira (treure)
No ................................. el cap per la finestra, nens! (treure)

Els verbs sortir, tossir, collir, cosir i escopir presenten també

alternança. Quan la vocal del radical és tònica escrivim u, i quan és
àtona, o.

29.- Completa:

infinitiu 1a singular 1a plural 1a singular

Present indicatiu Present indicatiu Present subjuntiu
sortir
tossir
cosir
collir
escopir

Els verbs poder i voler s’escriuen sempre amb –o-, menys la primera
persona del present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu.

Puc
Pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin.

30.- Completa les frases següents:

PODER
Nosaltres sí que ............................venir aquesta tarda.
Quan ........................... ja vindrem.
M’agradaria que .............................. anar-hi tots.
Quan vosaltres ........................ anar-hi, hi anirem.
Que .......................... pujar al Canigó és bon senyal!

VOLER
No .............................. córrer tant, vosaltres!
Que ............................. ser els nostres amics, ja ens agrada.
Si .............................. venir, sortiríem ben d’hora.
......................................... fer-me tu mateix el final.
No ............................... anar-hi, jo, a córrer.
Que .................................... dir-ho, ja és difícil.

REPÀS DE VERBS

Completa els espais següents amb els verbs que hi ha entre parèntesis:

M’han aconsellat que (jo/canviar) .............................. de pis.

Vigileu, no (vosaltres/caure) ..................................... daltabaix.
Quan et (tu/saber) ................................... la lliçó, m’avises.
Si (tu/dur) ............................... el berenar, aniria més bé.
Aquest matí (ell/conduir) ............................... el camió.
No (vosaltres/jeure) ................................. a l’herba que us renyaran.
(nosaltres/sortir) ...................................... els primers, demà.
M’amoïna que no .................................. venir amb nosaltres.
(nosaltres/treure) ................................. la roba, que plourà.
Ara no (jo/voler) ................................. anar-hi, a casa seva.
Aquesta tarda (vosaltres/dur) .................................. els llibres.
Quan (vosaltres/voler) ......................................... anar-hi, ja m’avisareu.
(tu/anar) ................................. a casa que et criden.
Ja voldria que (tu/estar) ..................................... bo per poder anar d’excursió.
La setmana passada (nosaltres/anar) .................................... a Puigcerdà.
Diu que vinguis quan (tu/voler) ......................................
Avui no (vosaltres/encendre) ................................... la calefacció que no fa fred.
Aquest matí (jo/plegar) .............................. aviat.
Quan (jo/dinar) ................................... me’n vaig anar al cinema.
Si (jo/estar) ................................... malalt, avisaria el metge.
No (vosaltres/riure) ....................................... que no fa gràcia.
Diu que (tu/pronunciar) ......................................... bé, quan llegeixes.
Avui (nosaltres/llevar-se) ................................... d’hora.
Quan (jo/esquiar) .......................................... més bé em compraré uns esquís.
Per avui, (jo/acabar) ........................................... la feina.
(jo/viure) .............................................. tot l’any passat a fora.
Si (vosaltres/caure) ............................................ us fareu mal.
Quan (nosaltres/viure) ................................................ a Anglaterra, ja t’avisarem.
Demà (ells/sortir) .................................................. de casa a la tarda.