Teoría Català Intermedi PDF

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 1 / Lalfabet Esquema
Lalfabet
Grafia
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
Nom
a be alta ce de e efa ge hac i llatina jota ca ela ema ena o pe cu erra essa te u ve baixa ve doble ics o xeix i grega zeta
Exemple
alt buc cap / cel dau xit / ell fill got / gent ham indi / iogurt joc Kelvin lent m no ona / pot peu quan / que roc / cara sac / cosa te ull / cauen vi watt / web xai / taxi York / bany zel
Les lletres k i w noms es troben en mots dorigen estranger. La lletra y forma part del dgraf ny o es troba en mots dorigen estranger.
Codi7
Servei de Tutories Catal Multimdia Tel.: 93 487 90 74 Fax: 93 487 72 21 a/e: codi7sl@cambrabcn.es
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 1 / Lalfabet Desenvolupament
Lalfabet
A ms de les lletres anteriors, shan de tenir presents els dgrafs i les lletres modificades. Els dgrafs, que sn combinacions de dues lletres que formen un nic so, sn:
rr ss ll ny qu gu ix ig tx sorra tassa colla canya queixal guerra caixa (en catal oriental) passeig despatx
Les lletres modificades sn:

, , , , ll capit poca, clix cam, Cam aix, balc cautx, pec pea parallel
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 1 / Lalfabet Aprofundiment
Lalfabet
Hi ha un alfabet fontic internacional (AFI) que ens permet de representar cada so amb un signe. Aix, per exemple, si volem indicar la pronncia de la paraula casa (que t quatre sons) ho fem amb els signes de l'AFI ; la paraula metge es representa amb els signes , i el mot roure, amb els signes . Aquest alfabet, doncs, susa per indicar o reproduir la pronncia dels mots catalans i de qualsevol altra llengua.
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 2 / Les vocals Esquema
Les vocals
La llengua catalana, en la seva varietat oriental, t vuit sons voclics.
vocal neutra roure agrair fitxa
a arc llapis cant
e oberta lletra moneda txtil
e tancada festa regla desprs
i fill cossor ans
o oberta vmit home elogi
o tancada secci bossa forn
u msic puny ungla
En la varietat occidental del catal no hi ha vocal neutra.
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 2 / Les vocals Desenvolupament
Les vocals
En posici tona la vocal o es pronuncia u i les vocals a i e tenen un so neutre. o/u
corrent, lloguer
a/e
barca, llibre
La resta de sons voclics en sllaba tnica sn els segents:
La a t un nic so
ball, mal
La e presenta dos sons diferents: e oberta i e tancada

xit, fitxer
La i t un nic so
cam
per, de vegades, es comporta fonticament com una consonant

noia, iot
La o presenta dos sons diferents: o oberta i o tancada

histria, balc
La u t un nic so
ull
per, de vegades, es comporta fonticament com una consonant

mouen, creuats
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 2 / Les vocals Aprofundiment
Les vocals
Quan la conjunci i va davant dun altre mot que comena amb i, no sha de canviar mai per e; has de dir, doncs:
geografia i histria
La o tampoc no l'has de canviar per u davant d'una altra o; has de dir, per tant:
sol o ombra?
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 3 / Les consonants Esquema
Les consonants
Els sons consonntics es poden agrupar segons el comportament de les cordes vocals en pronunciar-los.
sons sords
les cordes vocals no vibren
pet, taula, cuca, foc, sac, cel, caixa
sons sonors
les cordes vocals vibren
boca, dit, gall, vi, rosa, pinzell, gerro, pala, lluna, coral, carro, m, nou, canya
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 3 / Les consonants Aprofundiment
Les consonants
1. Fixat en les alternances ortogrfiques segents, segons quina sigui la vocal que hi ha darrere del so consonntic: ca a ga ja que ce gue ge qui ci gui gi co o go jo cu cu gu ju
2. Recorda que hi ha associacions de dues lletres que representen un sol so: sn els dgrafs.
rr (carro) qu (quilo) tx (despatx) ss (bassa) gu (guila) ll (palla) ix (caixa) ny (lle-nya) ig (passeig)
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 4 / Les sllabes Esquema
Les sllabes
U-na sl-la-ba s ca-da u-na de les e-mis-si-ons de veu amb qu po-dem pro-nun-ci-ar u-na pa-rau-la. To-tes les pa-rau-les poden di-vi-dir-se en sl-la-bes, ex-cep-te els mo-no-sl-labs, s clar.
IN 1
CEN DI 2 3
La sllaba tnica d'una paraula s on recau la major fora de veu. Les paraules que no sn compostes tenen una nica sllaba tnica, i en conseqncia la resta de sllabes de la paraula sn tones. A la paraula IN-CEN-DI, -CEN- s la sllaba tnica i les restants, IN- i -DI, sn tones. Segons el nombre de sllabes les paraules sn: monosllabes: una sllaba (llet, pal) polisllabes: ms d'una sllaba (a-gru-pa-ment, a-ten-ci-)
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 4 / Les sllabes Aprofundiment
Les sllabes
1. Els adverbis acabats en -ment i les paraules compostes tenen dues sllabes tniques.
rpidament, parabrises
2. Pel que fa als mots monosillbics, n'hi ha de tnics (la majoria) i d'tons. Els tons sn: els articles o pronoms el, la, els, les, en, na, un (indeterminat), uns, lo, los; els possessius mon, ton, son, ma, ta, sa, mes, tes, ses, mos, tos, sos; els pronoms febles em, ens, et, us, el, la, els, les, li, es, ho, en, hi; la partcula que (pronom relatiu o conjunci); les preposicions a, de, per (i les seves contraccions amb l'article), en, amb; i les conjuncions i, o, si, ni.
3. La conjunci o, tot i ser tona, no es pronuncia mai o oberta ni u.
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 5 / La separaci de sllabes; diftongs i hiats Esquema
La separaci de sllabes; diftongs i hiats

Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula s una sllaba. En general, una paraula t tantes sllabes com vocals. Per hi ha casos en qu trobem dues vocals seguides. Per separar les paraules en sllabes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i hiats) i els grups consonntics (dgrafs o altres).
shan de separar
rr: tj: ss: tg: sc: tx: ix: ll: sor-ra plat-ja car-ros-sa met-ge a-do-les-cent cot-xe rei-xa til-la
no shan de separar
gu: qu: ll: ny: se-guir pa-quet ba-llar ca-nya
els dgrafs i els grups consonntics
tots els hiats

Ma-ri-a, a-vi-, pe-ru-
els diftongs
fei-na, quo-ta, tre-uen
Els diftongs sn la uni de dues vocals en una mateixa sllaba. Els diftongs poden ser:
creixents
qu / gu + vocal qua: pas-qua gua qe: se-qn-ci-a gent qi: o-bli-qi-tat quo: a-qus gua: llenge: ungi: pin-g guo: ai-gus
decreixents
vocal + i / vocal + u ai: xer-rai-re ei: ser-vei ii: no-vii * oi: boi-na ui: bui-dar au: cau-re eu: neu iu: piu-lar ou: bou uu: duus
* nuvi, en la varietat balear.
i o u consonntiques - a principi de mot:

io-gurt, hie-na
- entre vocals:
no-ia, cre-uen
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 5 / La separaci de sllabes; diftongs i hiats Esquema
Fora dels diftongs del quadre anterior, les combinacions de vocals formen hiat, s a dir, no sn a la mateixa sllaba. Aix, cal comptar com a sllabes separades els grups:
a-vi-at, ri-e-ra, ca-mi-, du-a-na, pu-e-ril, su-or
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 5 / La separaci de sllabes; diftongs i hiats Aprofundiment
La separaci de sllabes; diftongs i hiats

Has de tenir en compte que: 1. Shan de respectar els elements que integren un mot compost.
a-les-ho-res an-h-dric ben-es-tar bes-a-vi con-hort in-ter-t-nic mil-ho-mes nos-al-tres sub-al-tern tot-ho-ra re-in-ci-dir trans-at-ln-tic
2. En un text no sha de deixar cap lletra sola a final de ratlla, ni al principi de la segent. Aix, podem separar la-vi per no a-vi o famli-a.
3. Quan hem de partir un mot amb ll a final de ratlla, el gui substitueix el punt volat.
4. Si has de separar un mot a final de ratlla, recorda que els diftongs i els triftongs no se separen mai.
5. Els diftongs depenen de la pronunciaci. Diem:

fei-na o fe--na? boi-na o bo--na? creu-re o cre--re? mo-uen o mo--en?
Fixat que la primera pronncia de cada parella s la bona: la i i la u no es pronuncien amb la fora dautntiques vocals, sn semivocals o semiconsonants.
En canvi, si marquem amb una diresi la i o la u, les pronunciarem com a veritables vocals, s a dir, com a nucli de sllaba.
ve - - na, Llu - - sa, pe - c
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 5 / La separaci de sllabes; diftongs i hiats Aprofundiment
6. Hi ha alguns mots en qu pronunciem tres vocals en un sol cop de veu. s la combinaci dun diftong creixent i un de decreixent. Sn els triftongs:
iai ieu uai eu ueu iai f - ieu guai - ta li - qeu cre - ueu
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 6 / La vocal neutra Esquema
La vocal neutra
El so de la vocal neutra es representa amb:
a
en els femenins, en general:
dona, finestra, quadra
e
en els masculins, en general:
home, assumpte, regne
en els plurals amb -es:

plomes, eines, dones, titelles
en lltima lletra dels verbs:

copia, mira, parla
en la penltima lletra dels verbs, en general:

trenquen, menges, renten
en la sllaba tona de certes formes dels verbs de doble arrel:

jeure o jaure: jauria treure o traure: trauria nixer o nixer: naixia
en lltima lletra dels infinitius de la 2a conjugaci:

creure, prendre, coure
en les paraules acabades amb -ema, -eta, -arca, -crata i -ama:

teorema, atleta, monarca, aristcrata, pijama
en la majoria dels noms acabats amb el sufix -ista:

accionista, sindicalista
en les paraules formades amb el sufix de derivaci -aire:

cantaire, drapaire
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 6 / La vocal neutra Desenvolupament
La vocal neutra
1. A causa del canvi de a en e a l'hora de fer el plural, shan de tenir en compte altres canvis ortogrfics: finals
-ca -a -ga -ja -gua -qua
canvis
-ques -ces -gues -ges -ges -qes
singular
vaca raa amiga platja aigua pasqua
plural
vaques races amigues platges aiges pasqes
2. Si es tracta de paraules derivades, per saber si cal escriure e o a sha de buscar l'arrel o una paraula de la mateixa famlia que tingui en posici tnica el so que ens fa dubtar: arrel
terra ra m tanca
derivat
terreny ramet tancar
A les formes verbals sha de mirar la 3a persona del singular del present d'indicatiu. Exemples:
paguem - ell paga peguem - ell pega pesem - ell pesa passem - ell passa
3. Hi ha alguns mots que sn invariables: les paraules acabades amb -ma, -ta, -arca, -cida, -ista:
teorema, atleta, monarca, homicida, anarquista
les paraules formades amb el sufix de derivaci -aire:

drapaire,cantaire
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 6 / La vocal neutra Desenvolupament
4. En les desinncies verbals el so neutre: es representa amb a en l'ltima lletra dels verbs.
copia, mira, parla
es representa amb e en la penltima lletra dels verbs.

trenquen, menges, renten
Tamb sescriuen amb e final: les formes verbals corre, vine, obre, omple dels verbs crrer, venir, obrir i omplir. els infinitius de la 2a conjugaci que acaben en -re: moure, vendre, caure...
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 6 / La vocal neutra Aprofundiment
La vocal neutra
1. Hi ha un cert nombre de paraules femenines que acaben amb -e.
base, febre, classe, fase, imatge, llebre, mare, frase, Matilde, Irene, Carme...
I certes paraules masculines acaben amb -a:

dia, gurdia, mapa, problema, papa, terra, titella...
2. Observa la grafia de la vocal neutra en les paraules segents:
e
alcsser ametista nec assemblea ebenista efeminat emparar Empord enyorar ermini esprrec estendard estella Esteve javelina Lltzer malenconia meravella monestir orfe orgue polseguera punxegut rfega rave resplendir sergent set sometent trfec treball verns
a
ambaixada arravatar assass avaluar avaria davant davantal latrina ramat rancor sanefa Sardenya
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 7 / La o tona Esquema
La o tona
escrivim amb o
la 1a persona del present dindicatiu
sento, travesso, visito
escrivim amb u
les formes tniques i el present de subjuntiu i dimperatiu dels verbs
voler: vulgui, vulguem, vull poder: pugui, puguem, puc
les formes tones dels verbs

collir: collim escopir: escopim sortir: sortiu tossir: tossim cossir: cosiu
les formes tniques dels verbs

collir: cull escopir: escup sortir: surt tossir: tus cosir: cus
el plural dels mots acabats amb consonant

textos, discos, avisos
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 7 / La o tona Desenvolupament
La o tona
En catal oriental la o, quan es troba en sllaba tnica, distingeix dos sons: o oberta i o tancada; en canvi, quan es troba en sllaba tona la lletra o es pronuncia u. Aquest fet pot ocasionar dubtes ortogrfics que es poden resoldre si tenim en compte les regles segents. En les terminacions: escrivim o en la 1a persona del singular del present d'indicatiu:
canto, dormo, miro
escrivim u en substantius com:

correu, cacau, riu
(plural: correus, cacaus, rius)
en substantius masculins com:

monjo, ferro, piano
en substantius invariables:
un globus - dos globus un cactus - tres cactus
en els plurals dels mots acabats amb consonant:

disc - discos test - testos gos - gossos
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 7 / La o tona Aprofundiment
La o tona
1. Per saber si una paraula s'escriu amb o o amb u pots seguir els criteris segents: a) Sha de buscar una paraula de la mateixa famlia en qu la vocal dubtosa sigui tnica.
dotzena - dotze golafre - gola ullera - ull fumera - fum
b) En les formes verbals sha de mirar la 3a persona del singular del present d'indicatiu.
plorava - ell plora jugava - ell juga
2. El lxic d'una llengua necessita ampliar-se, i a vegades per fer-ho es recorre a altres llenges. En catal, quan formem paraules a partir directament del llat tenim els anomenats pseudoderivats. Aquestes paraules s'aparten de l'evoluci normal de les paraules de la seva famlia i, tot i que s'hi assemblen, presenten alternances grfiques. mot primitiu catal
boca corb crrer dol home jove moc ploma pols (mascul) pols (femen)
derivat catal
boqueta corba, corbat recrrer endolcir homenot jovent, joventut mocar plomall polsera espolsar
pseudoderivat
bucal curvatura, curvilini concurrncia, ocurrncia dulcificar hum, humanisme juvenil mucosa plumfer pulsaci expulsar
Altres exemples de pseudoderivats sn:

capitular, consular, expurgar, fundent, insurgent, mundial, nutritiu, titular, urticria...
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 7 / La o tona Aprofundiment
3. Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i compostos s'escriuen amb o en les formes tones i amb u en les formes tniques. -ocollim cosiu escopir ha tossit
-ucullo cuses escup tu s
4. Els verbs voler i poder s'escriuen amb o quan l'arrel s tona en totes les formes, excepte: el present de subjuntiu:
jo pugui, tu puguis, ell pugui, nosaltres puguem, vosaltres pugueu, ells puguin; jo vulgui, tu vulguis, ell vulgui, nosaltres vulguem, vosaltres vulgueu, ells vulguin
l'imperatiu:
pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 7 /La o tona Ms exemples
La o tona
Quan no puguis solucionar l'escriptura de la o/u tona per cap dels procediments que has vist, pots comparar amb altres llenges romniques (castell, itali...), ja que en la majoria de casos coincideixen. Has de recordar, per, els mots segents, a causa de la divergncia que hi ha entre el castell i el catal.
S'escriuen amb o
aixovar assortir avorrir-se bordell botifarra brixola captol cartolina colobra complimentar complir cnsol embotir Empord escapolir-se escodrinyar escrpol esdrixol governatiu Hongria Joan joglar mony nodrir ordir pndol podrir polir polvoritzar rtol rob ro Romania rossinyol sofrir sorgir sospirar sostreure ttol triomf
S'escriuen amb u
aqurium ateneu bufetada butllet cacau cuirassa escullera estiu europeu fetus focus frum harmnium liceu muntanya mussol Pompeu porus ritu riu srum sinus subornar sufocar suprbia suportar ttanus tramuntana trofeu turment vidu
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 8 / Laccentuaci grfica Esquema
Laccentuaci grfica
esdrixoles
(accent a lantepenltima sllaba)
planes
(accent a la penltima sllaba)
agudes
(accent a lltima sllaba)
sectem-
-ci-l-qui-
- -fon -na
Saccentuen les paraules:

agudes quan acaben amb: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in o-ca-si- pas-ts sor-prn c-lid p-blic o-r-gens -re-a m-ne-ga in-cg-ni-ta
planes quan no acaben amb:
esdrixoles: sempre
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 8 / Laccentuaci grfica Desenvolupament
Laccentuaci grfica
En els mots polisllabs, la sllaba tnica s aquella en qu recau la major fora de veu. Segons la posici de la sllaba tnica la paraula ser: aguda (si el cop de veu recau en l'ltima sllaba): plana (si recau en la penltima sllaba): esdrixola (si recau en l'antepenltima sllaba): sec-ci- te-l-fon m-qui-na
Com ja deus haver observat, en catal hi ha dues menes d'accent: el greu, que correspon a la vocal oberta, i l'agut, que correspon a la vocal tancada. Les niques vocals que poden dur els dos accents sn la e i la o.
1. Accentuaci de la e En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en mots plans i esdrixols, la e s oberta i, per tant, porta accent greu.
caf, cinqu, angls, conixer, xit, perqu, pacincia
Per porta accent agut en els casos segents: Paraules agudes amb accent agut
els substantius abec, clix, consom, jaqu, peron, pur, quinqu, ximpanz els compostos de b (gaireb, malb, tamb), de t (cont, sost), de ve (conv, prov) la 1a persona del singular del futur simple: cantar, temer, dormir la 2a persona del singular del pretrit perfet simple (2a conjugaci): perd, segu, digu
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 8 / Laccentuaci grfica Desenvolupament
els adverbis desprs, noms els noms i adjectius que fan el plural en -essos: accs, congrs, exprs... tret de xers, inters, esps la 1a i la 3a persona del singular del pretrit imperfet de subjuntiu (1a i 2a conjugaci): digus, cants la 3a persona del singular del present d'indicatiu del verb encendre (encn) i dels verbs acabats amb -tendre (entn, estn, pretn)
Paraules planes i esdrixoles amb accent agut

els infinitius tmer, prmer, esprmer, crixer, nixer, sser les formes rem, reu, del verb sser les terminacions verbals digurem, digureu, cantssim, cantssiu els mots crvol, esglsia, ferstec, prssec, prstec
2. Accentuaci de la o En la majoria de mots aguts la o s tancada i, per tant, duu accent agut.
can, carb, naci, perills
Per duen accent greu:
els mots aix, all, per, de deb, reb, retr, ress, esps, reps, arrs, terrs, tals els participis passats dels compostos del verb cloure: excls, incls, recls
En la majoria dels mots plans i esdrixols la o s oberta i, per tant, duu accent greu.
prxim, glria, histria, pera
Per duen accent tancat:

estmac, furncol, escrpora, frmula, plvora, tmbola, trtora l'infinitiu crrer i els seus compostos (incrrer, recrrer...) les formes fra, frem, freu, fssim, fssiu, del verb sser
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 8 / Laccentuaci grfica Aprofundiment
Laccentuaci grfica
1. Cal accentuar les lletres majscules quan les regles d'accentuaci ho exigeixin. s un pas de l'frica.
2. Els adverbis acabats en -ment conserven l'accentuaci del mot amb qu s'han format. rpidament (rpida + ment) fcilment (fcil + ment)
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 8 / Laccentuaci grfica Ms exemples
Laccentuaci grfica
Cal tenir en compte la pronncia dels mots que hi ha a continuaci perqu sovint fem recaure la sllaba tnica en una sllaba equivocada. Aix pot comportar, tamb, errors d'accentuaci. a) Sn mots aguts:
alfil, comit, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber, obo, oce, timp, policrom, poliglot, Raimon, el Tibet, xasss, zenit
b) Sn mots plans:
pentagrama, cardac, mssil, monlit, neu, atmosfera, policac, rptil, torticoli, Kev, medulla, termstat, txtil, vking, amonac, omplat, leuccit, dinamo, austrac, prsper, magnetfon, intrfon
c) Sn mots esdrixols:
aurola, perode, Trraco, diptria, elctrode, Etipia, czema, Himlaia, olimpada, Shara, pneumnia, Hlsinki
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 9 / Els accents diacrtics Esquema
Els accents diacrtics

L'accent diacrtic permet distingir el significat de paraules que tenen la mateixa grafia. Aqu tens els ms corrents:
b, bns (riquesa; adverbi) Aix est molt b. du (divinitat), adu, semidu... Mart s el du de la guerra. dna, dnes (verb donar) Dna-li les grcies. s (verb ser o sser) En Joan s enginyer. fra (verb ser o sser) Fra molt bonic per no pot ser. m (part del cos) Li fa mal la m. ms (quantitatiu) No en vull ms. be, bens (anyell; nom de lletra) Carn de be a la planxa. deu, deus (xifra; verb deure; font) T deu milions per men deu cinc. dona, dones (senyora) Vaig veure la teva dona es (pronom reflexiu) En Joan es complica la vida. fora (adverbi de lloc) Tesperen a fora. ma (possessiu) Mho ha dit ma mare. mes (perode de l'any; conjunci; possessiu) Tornar el mes que ve. mon (possessiu) Mho ha dit mon pare. net, neta, nets, netes (sense brutcia) Sempre va molt net. os, ossos (part de l'esquelet) Sha trencat un os. pel, pels (contracci per + el) Vas pel mal cam. que (conjunci; pronom relatiu ton) Que em deixis anar.
mn (la Terra), rodamn Cada casa s un mn. nt, nta, nts, ntes, rent, besnt... (parents) Ha tingut una nt. s, ssa, ssos, sses (animal) Un s de peluix. pl, pls (vellositat), repl, contrapl... Et caur el pl. qu (pronom relatiu tnic; interrogatiu) Qu vols?
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 9 / Els accents diacrtics Esquema
s (verb saber) Ja ho s. s, ss (adverbi d'afirmaci) S, noi, tens ra.
se (pronom reflexiu) No se li pot dir res. si, sis (pronom reflexiu; conjunci, nota musical) Si vols, no vindr. soc (tronc, esclop) Dorm com un soc. sol, sols (astre solar; verb soler; adverbi; nota musical) Sol de mar, set anys a la cara. Mhe quedat sol. son (possessiu; el fet o les ganes de dormir) Sempre t molta son. te (infusi; pronom feble; nom de la lletra te) Puc oferir-te te o caf. us (pronom feble) Aviat us ho diran. vens, venen (verb vendre) revens, revenen Em vens la moto? -vos (pronom feble) Porteu-vos b.
sc (verb ser o sser) Sc un geni. sl, sls (el terra); subsl, entresl Aquest sl s argils.
sn (verb ser o sser) Sn uns genis.
t (verb tenir) T una gran casa.
s (utilitzaci) Nha fet un mal s. vns, vnen (verb venir), revns, revnen Ara vns o ten vas? vs (tractament) Tractal de vs.
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 9 / Els accents diacrtics Desenvolupament
Els accents diacrtics

Ms diacrtics:
bta, btes (recipient) Cll (poblaci de la Ribagora) d (1a persona del verb donar) fu (verb fer, pret. perfet), refu,... satisfu jc, jcs (lloc on dorm l'aviram) mu, mus (crit del gat) mlt, mlta, mlts, mltes (participi verb moldre) remlta... mra, mres (fruit) Mra (nom de diverses poblacions) ns (plural majesttic) rs (oraci, pregria) sc, scs (plec del vestit) su, sus (greix) tt, tts (broc gros d'un cntir) vs (verb anar)
bota, botes (calat; verb botar) coll (part del cos) do (virtut; acte de donar; nota) feu (propietat); (verb fer, present; imperatiu) joc, jocs (de jugar) meu, meus (possessiu) molt, molta, molts, moltes (quantitatiu) mora, mores (natural del Magrib)
-nos (pronom feble) res (quantitatiu) sec, secs (adjectiu; verb seure) seu, seus (possessiu; verb seure) tot, tots (adjectiu; adverbi) ves (verb veure)
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 10 / La diresi Esquema
La diresi
La diresi s un signe grfic que s'utilitza per indicar que:
Cal pronunciar la u dels grups gu- i qu-:

eloqent, qesti, segent, aiges, lingista
Cal pronunciar en sllabes diferents dues vocals que podrien fer diftong i no en fan:
ram, vena, rons, llat, pec, dirn
Ara b, si la paraula ha de dur accent segons les normes d'accentuaci, sempre l'accentuarem i no hi posarem diresi.
Llus, pas, conduem
Per no trobar-nos amb textos sobrecarregats de diresis, hi ha unes normes d'estalvi de la diresi. Aix doncs, no se n'ha de posar:
A l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats amb vocal + ir

agrair, agraint, agrair, agrairia conduir, conduint, conduirem, conduiries
En els sufixos -isme, -ista

egoisme, europeista
En les terminacions -us, -um

harmnium, Pius
Desprs dels prefixos anti-, intra-, co-, re-, contra-, pre-, autoantiimperialista, intrauter, coincidncia, reunificaci, contraindicaci, preinscripci, autoinducci
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 10 / La diresi Aprofundiment
La diresi
1. Si en un mot hi ha dues vocals juntes que no formen diftong, tampoc no en formaran en els seus derivats:
ve, vens, venat, venatge
2. Tingues present, per, que els derivats d'alguns cultismes porten diresi encara que el mot primitiu tingui diftong: Formen diftong (no duen diresi)
fluid trapezoide arcaic europeu heroi
No formen diftong (duen diresi)

fludesa trapezodal arcatzant europetzant herona, herocitat
3. Recorda que porten diresi:

trador, continutat, espontanetat, heterogenetat, sucidi, dirtic ...
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 11 / Lapstrof i les contraccions Esquema
Lapstrof i les contraccions

Per indicar l'elisi de la a o la e tones en contacte amb una altra vocal, usem l'apstrof. Apostrofem noms els articles, els pronoms febles i la preposici de davant d'un mot que comenci amb vocal o h.
categoria gramatical
article mascul el article femen la preposici de
forma apostrofada
l l (per no davant i/u tones) d m/m t/t s/s l/l n/n ns ls
exemples
larbre, lhivern, lOriol lombra, lAnna, lhabitaci, la uni, la histria sopa dall planta dhivern magrada/portam tobliga/dutxat sestimen/veures lanimo/animal nagafo/menjan veurens explicals
pronoms febles
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 11 / Lapstrof i les contraccions Esquema
Quan es troben les preposicions a, de i per i la partcula ca (casa de) amb els articles el, en, els tenen lloc les contraccions segents:
contraccions
a+el=al a+els=als de+el=del de+els=dels per+el=pel per+els=pels ca+el=cal ca+els=cals ca+en=can
davant de consonant
He anat al banc Tinc picor als ulls Vinc del despatx Cauen les fulles dels arbres Passeja pel carrer Caminava pels camps Vaig a cal metge Anir a cals avis Han urbanitzat can Rull
davant de vocal o h muda

Explica-ho a lamic Conec els gustos de lhome Camina per lavinguda Vinc de ca ladroguer A ca nEnric es menja b
Tal com podem veure en els exemples del quadre, davant d'una paraula que comenci amb vocal o amb h, l'article i la preposici no es contrauen i s'apostrofen o no segons les regles d'apostrofaci.
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 11 / Lapstrof i les contraccions Desenvolupament
L'article mascul el s'apostrofa davant de paraules comenades per vocal o per h.

l'avi, l'home, l'estudiant
L'article femen la s'apostrofa davant de paraules comenades per vocal o per h, excepte quan comencen per i o u tones.
l'eina, l'via, l'hora Per: la infermera, la universitat, la indstria
La preposici de s'apostrofa sempre quan va davant d'una paraula comenada per vocal o h.
d'hora, d'avui, d'histria
Els articles personals en / el i na / la s'apostrofen davant els noms comenats per vocal o per h, excepte quan acompanyen noms femenins que comencen per i o u tones.
n'Esteve, l'scar, n'Anna, l'Alba Per: na Isabel, la Irene
Els pronoms s'apostrofen entre ells i amb el verb. Tant si van al davant com al darrere del verb, l'apstrof ha d'anar al ms a la dreta possible de la combinaci. Aix:
me'n vaig, te l'han duta, agafa'l, m'aixeco, compra'ls un llibre, veure'ns
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 11 / Lapstrof i les contraccions Aprofundiment

1. S'apostrofa: davant de signes o mots que es pronuncien amb una vocal inicial.
l'1, l'11a fila, l'stop, d1.000.000
2. Per no s'apostrofa: davant de i o u consonntiques:

la iaia, el iode, la UEFA, de iogurt
quan pot haver-hi confusi:

la asimetria, la ira, la anormalitat, la una (la simetria, lira, la normalitat, l'una i l'altra)
davant el nom de les lletres:

la o, la efa...
3. El pronom feble li, l'adverbi no i la partcula que no s'apostrofen mai.

li agrada, no escopiu, que entri
4. Shan de fer les contraccions amb les preposicions compostes. Cap a: Des de: Fins a: Per a: Vaig cap al despatx. Des del mat que no parla. Anirem fins als estables. s una carta per al director.
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 12 / s, ss, c, , z Esquema
S, SS, C, , Z
El so de essa sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c, . El so de essa sonora es pot representar amb les grafies s, z.
sorda
s
a principi de mot: sabata, sobre, sal darrere consonant: cansar, inserir a final de mot: progrs, pes, esbs
sonora
s
entre vocals: casa, msica, posar
ss
entre vocals: mossa, supressi, pessic
z
en posici inicial: zebra, zodac, zona entre consonant i vocals: onze, pinzell, colze, excepte els mots que contenen els formants dins-, -trans- i -fons-: endinsar, enfonsar, trnsit
c
davant de e, i: cel, calces, cirera en els finals -ncia i -ncia: importncia, cincia, elegncia
davant de a, o, u: traat, fora, braos a final de mot: esquin, bra, cal en els sufixos -ana i -ena: fiana, confiana, aparena, coneixena (no hi ha sufix en casos com cansa, dansa, pensa, defensa...)
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 12 / s, ss, c, , z Desenvolupament
S, SS, C, , Z
Hi ha dos sons diferents de la essa: la essa sorda i la essa sonora. Quan pronunciem la essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciem una essa sonora, s que vibren. Per comprovar aquest fet el que pots fer s collocar els dits damunt de la nou del coll i pronunciar la essa de rosa. Si la pronuncies b notars la vibraci de les cordes vocals. En canvi, si pronuncies sopa, la essa s sorda perqu les cordes vocals no vibren. Caldr distingir els dos sons per escriure amb l'ortografia correcta les paraules que els contenen. La essa sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c, . La essa sonora es pot representar amb les grafies s i z.
1. Les esses (s o ss) i les ces (c o ) formen dues famlies diferents que mai no es barregen. Aix, quan una paraula s'escriu amb s o ss, tots els seus derivats s'escriuen amb s o ss.
casa, caseta, casol gos, gossa, gossera
Aix mateix, quan una paraula s'escriu amb c o , els seus derivats s'escriuen amb c o .
lla, llaada, llacet
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 12 / s, ss, c, , z Desenvolupament
2. Per saber si una paraula que t el so sord s'ha d'escriure amb s (o ss) o b amb c (o ) has de tenir en compte que hi ha, en molts casos, una correspondncia amb les altres llenges romniques: castell / francs / itali... c, z, , t
nacin, nation fuerza, force
catal c/
naci fora
s
comisin, comission rosa, rose
s / ss
comissi rosa
Per, en canvi: castell

encina diciembre
catal
alzina desembre
En aquests ltims exemples ja no es dna la correspondncia.
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 12 / s, ss, c, , z Aprofundiment
S, SS, C, , Z
1. Hi ha algunes paraules amb prefix que no s'escriuen amb ss, encara que la pronncia sigui sorda i que la essa vagi entre vocals:
a- (de negaci) antebicontraentremonoparapresobreteleultrauniasptic antesala bisectriu contrasentit entresl monosllab parasinttic presocrtic sobresou telesella ultras unisexual
2. Encara que el so sigui sord, tampoc no es dobla la essa en compostos com:

fotosntesi, homosexual, mareselva, dinosaure, psicosomtic, unson, vivisecci...
ni en els que duen guionet com:

para-sol, boca-sec, penya-segat...
3. Cal pronunciar amb el so de essa sorda: les paraules femenines acabades amb -essa:
abadessa, comtessa, metgessa, advocadessa... (per: princesa, marquesa i pagesa)
i les paraules acabades amb:

-gressi, -gressor: agressi, agressor... -missi, -missor: emissi, emissor... -pressi, -pressor: pressi, impressi, impressor...
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 12 / s, ss, c, , z Aprofundiment
4. La x pot representar un so compost (la segona part del qual s una essa) en algunes paraules. Aquest so pot ser: sonor: en paraules comenades per ex- seguit de vocal o h:
exemple, exemplar, exasperar, exhaust...
sord: en la resta de casos: entre vocals: luxe,sintaxi... a final de mot: fix, Flix... davant de consonant: explicaci, experimentar,expressi...
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 12 / s, ss, c, , z Ms exemples
S, SS, C, , Z
Paraules en qu no t lloc la relaci: c, , z (altres llenges romniques) c / (catal)
Catal amb s o ss:

cartips cassola cervesa Crsega dansa disfressa drassana Eivissa embarassada esbs garsa gasela gaseta gaspatxo hissar Ignasi llapis masmorra massap masss mesclar mesquita Monts mordassa mostassa pans pissarra plissa poliss pretensis quars regalssia ris salpar samarra sanefa Saragossa Sardenya sarr sarsuela seds sentinella squia simbomba scol sofre sotsobrar sucre Sussa taps tassa tossut tros Tunis verns vescomte xers ximpanz
alcsser alferes Andalusia arrebossar arrissar arrs assot assutzena asteca barns basa basar bescuit besnt cabs Cadis calabs camussa capats carrossa
Catal amb z:
donzella dotze onze pinzell quinze senzill setze tretze zebra zfir zel zenit zero zinc
alzina benzina botzina bronze catorze
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 13 / p/b, t/d, c/g Esquema
p/b, t/d, c/g

Les oclusives no presenten cap problema quan apareixen a comenament de sllaba; aleshores la distinci entre les sordes p, t i c i les corresponents sonores b, d i g s clara, ja que la pronncia ens ho indica:
pes / bes, trama / drama, cas / gas
A final de sllaba les consonants sonores b, d i g i les sordes p, t i c sonen igual. Aix: la p de cap sona igual que la b de tub la p de ptica sona igual que la b de dissabte la t de set sona igual que la d de fred la t de atzar sona igual que la d de adjectiu la c de moc sona igual que la g de mag la c de tcnica sona igual que la g de digne
Per saber si hem d'escriure p/t/c o b/d/g hem de tenir en compte les normes segents:
p/t/c
desprs de vocal tnica:
rep, sap, llop, salut buit, menut, amic, plec, abric
b/d/g
per:
Carib, club, tub, adob, cub, esnob, Jacob, fred, sud, David, fluid...
i tots els femenins acabats en -etud, -itud:

quietud, solitud... tuareg, mag, estrateg, Hug
i els acabats amb -leg, -gog:

bileg, pedagog...
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 13 / p/b, t/d, c/g Esquema
Desprs de vocal tona o consonant, segons la pronncia i l'ortografia dels derivats:

esquerp / esquerpa llamp / llampec sort / sortejat esvelt / esvelta clssic / clssica banc / banca corb / corba balb / balba profund / profunditat sord / sordesa fang / fangueig cstig / castigar
De vegades, en posici final, i en contacte amb determinades consonants, algunes d'aquestes lletres s'emmudeixen: la t desprs de n i l: quant, bevent, dormint, molt, malalt... la p i la b desprs de m: camp, temps, tomb, amb... la d desprs de n: profund, rotund...
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 13 / p/b, t/d, c/g Aprofundiment
p/b, t/d, c/g

Conv recordar que: Els gerundis s'escriuen sempre amb -nt final: fent, ballant, sortint... encara que la t sigui muda. El mot gran s'escriu sense -d final, malgrat grandesa, engrandir... S'escriuen sense -t final: collegi, api, premi, geni. Recorda que el mot codi es pronuncia i s'escriu sense -c / -g final. La 1a persona del present d'indicatiu d'alguns verbs acaba amb -nc:
vinc, venc, comprenc...
tot i que en altres formes verbals aparegui la g:

vingui, comprengui...
Els mots nec, crrec (i els seus derivats), cvec, esprrec, ferstec, llbrec, mnec, prssec, rnec, rssec, trfec, xfec, arbic i fstic s'escriuen amb -c tot i que en els seus derivats apareix la g:
descarregar, esparreguera, presseguer...
Recorda que no sn comprovables per derivaci els mots segents:

sumand, subtrahend, reverend, nord, baluard, tord, lleopard, rang, mting, pding...
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 13 / p/b, t/d, c/g Ms exemples
p/b, t/d, c/g

s til recordar l'ortografia de les paraules segents:
c
accent accelerat acceptar facsmil sacsejar conjectura sacs fcsia accepci
p
apte baptisme capal escriptor pneumtic pneumnia opci captar ptim hipnosi clepsa
t
atleta atzar corretja atzavara espatlla ratlla cotna llets potser guitza
g
amgdala augmentar cognom digne impugnar magma regnar sagnar suggesti / suggeriment
b
abdomen cabdal dissabte obsolet sobte dubte absolut obtenir
d
addicci admetre adscripci advocat
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 14 / La b i la v Esquema
La b i la v
En la majoria de parlars catalans no es fa la distinci entre el so de b alta i v baixa. Aquest fet origina alguns dubtes ortogrfics que es poden resoldre seguint les indicacions segents:
b
darrere de m:
embenar, timbal, ambivalent
v
darrere de n:
invlid, minva, canvi
excepte:
tramvia, triumvirat i derivats
alterna amb p:
sap - saber cap - caber rep - rebre
alterna amb u:
viu - viva blau - blavor haur - haver
davant de l i r:
bloqueig, blau, bromera
imperfet dels verbs de 1a conjugaci:

festejava, visitaves, escoltvem
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 14 / La b i la v Aprofundiment
La b i la v
A vegades, el lxic duna llengua necessita ampliar-se i per aix es recorre a la llengua dorigen, que en el cas del catal s el llat, a partir del qual es formen directament els anomenats pseudoderivats. Aix fa que sapartin de levoluci normal de les paraules de les seves famlies. Primitiu
calb cervell corb deure escriure llavi lliure moure provar
Derivat
calba cervellet corba devem escrivia llaviejar lliurement moviment provador
Pseudoderivat
calvcie cerebral/cerebel curvatura/curvilnia dbit escriba labial llibertat/liberal mbil probabilitat
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 14 / La b i la v Ms exemples
La b i la v
Cal recordar les paraules segents, que sovint s'escriuen malament perqu en catal tenen grafies diferents de les d'altres llenges romniques. S'escriuen amb b alta:
abans acabar laba arribar autombil baf bar basc bava beina bena (tira de fil) berbena (planta) berruga biga Biscaia bivac bolcar boleiar bufeta calb comboi corb corba desimbolt embenar mbil rebentar rebolcar riba ribera saba sab Srbia treballador trobador trobar
i els seus derivats.
S'escriuen amb v baixa:

advocat alcova almvar arravatar avall avet avi avorrir avortar canvi caravella cascavell cavall civada Crdova covard endvia envestir escovill escriv espavilar Esteve esvelt fava gavardina gleva govern gravar haver javelina lHavana llavi nvol pavell prevere provar raval raves rovell Savoia sivella tvec taverna travar trvol vaixell vedella verns Vesuvi vogar voltor vora
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 15 / La m i la n Esquema
La m i la n
Tot i que aquestes grafies no presenten gaires dificultats ortogrfiques, cal fer algunes consideracions, ja que en la pronncia els sons m i n es confonen en algunes posicions.
m
davant de b:
cambra, rambla, ambre
n
davant de v:
convit, invent, canvi
tramvia, triumvirat
excepte excepte compostos amb ben-:

benparlant, benplantat
davant de p:
company, compra, ampli
davant de m (so geminat):

immaculat, gamma, gemma
excepte compostos amb tan-, gran-, en-:

tanmateix, granment, enmig
davant de f:
simfonia, amfitri, triomf
excepte paraules amb els prefixos con-, en-, in-:

conferncia, enfrontar, infermer,
i alguna altra:
fanfarr
davant de r, s i dels grups pc, pt:

somrs, premsa, assumpci, redempci, assumpte, atemptat, redemptor
derivats de circum-:
circumferncia, circumscripci
davant de n (so geminat):

Anna, innat, annex, connector, innocent, perenne
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 15/ La m i la n Aprofundiment
La m i la n
Cal tenir en compte la grafia de les paraules segents:
comte (ttol nobiliari), impremta, empremta, premsa, somriure, somnmbul, mnemotcnic.
Alerta amb la diferncia entre:

comte (ttol nobiliari) conte (rondalla) compte (clcul)
Hi ha paraules que contenen els grups -mpt- o -mpc-, en els quals la p s muda: Moltes paraules acabades amb -sumpte i amb -sumpci:
assumpte, assumpci, presumpte, presumpci...
I les paraules:
atemptat, compte, exempci, exempt, peremptori, redemptor, smptoma, temps, temptaci, prompte...
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 16 / La h Esquema
La h
En catal, la h s muda i es conserva en mots provinents del llat, del grec i d'altres llenges. Sovint, quan una paraula s'escriu amb h coincideix amb les d'altres llenges romniques, per no hi ha normes que ens indiquin quan un mot s'escriu amb h i quan no. s convenient, doncs, consultar les llistes. Aix s, conv recordar que s'escriuen amb h totes les formes del verb haver.
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 16 / La h Aprofundiment
La h
Fitxa't en la grafia dels mots segents:
ha: a: ah: verb haver preposici interjecci Ha arribat l'avi. Vaig a casa. Ah, vols dir aix?
he: eh:
verb haver interjecci
Ja he acabat. Eh, Josep, com va?
hem: verb haver em: pronom feble
Avui hem sortit molt aviat. Dem em llevar a les vuit.
hi: i:
pronom feble nom de la lletra i
Hi anir dem, a Vic. Treballa nit i dia.
ho: o: oh:
pronom feble nom de la lletra o interjecci
No m'ho crec. O blanc o negre. Oh, que b!
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 16 / La h Ms exemples
La h
S'escriuen amb h inicial
hbil ham harmonia haver herldic herba hereu hrnia hissar hivern humil
...i tamb:
hecatombe hectolitre hectmetre hegemonia hellnic hemicicle hemisferi hendecasllab heptgon heterodox hexgon hulla
S'escriuen amb h intercalada

adherir aleshores alhora anihilar aprehensi cohesi cohibir conhort exhalar exhaurir exhortar inherent inhibici menhir subhasta subtrahend tothom tothora vehicle
S'escriuen sense h
avui benaurat cacauet coet malaurat orfe orxata os ostatge ou tru Bo Elisabet Ester Judit Ma Montblanc Tall Vic Monjuc Ai! Apa Oi? Ui!
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 17 / La ll (ela geminada) Esquema
La ll (ela geminada)
La ela geminada s un so originari del llat representat per dues eles separades per un punt volat (ll). Hi ha fora paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronncia habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i aix fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules. El fet que una paraula dugui ela geminada no est lligat a cap regla especfica, ja que depn de l'etimologia. Et donem, per, unes pautes que poden ajudar-te.
S'escriuen amb ll
Mots comenats amb: all: allrgia, allicient, allusi, alludir, allucinar, allot ill: illusi, illegal, ills, illuminar coll: collegi, colloqui, collapse, collaborar, collecci, collega, collocar gall: galls, gallicisme mill: millenari, millsima, millmetre sill: sillogisme, sllaba, sillabari Mots acabats amb: -ella: novella, aquarella, varicella, franella, mortadella, parcella -illa: gorilla, clorofilla, tranquilla, tilla, Camilla -illar: destillar, cavillar, vacillar, oscillar -ellir: impellir, expellir, repellir Paraules emparentades amb d'altres que porten ll: ampulls (ampolla) corall (corall) lulli (Llull) axilla (aixella) cristall (cristall) maxillar (maixella) cancellar (cancell) fallible (falla) metllic (metall) capillar (cabell) flagellar (flagell) mollcie (moll) cerebells (cervell) gallinaci (gallina)* pellcula (pell)
* Tamb saccepta la forma gallinaci.
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 17 / La ll (ela geminada) Aprofundiment
Recorda que les paraules segents no duen ll:
alegria celebrar colador colomar colnia color columna elaborar elegncia galant miler mili religi revelar selecci soluci
Recorda tamb les parelles segents de mots, que tenen un significat diferent segons que duguin o no ll:
allocuci (discurs) / elocuci (dicci) alludir (esmentar) / eludir (evitar) anullar (derogar) / anular (nom d'un dit; que t forma d'anell) villa (casa) / vila (poblaci)
Sha de tenir en compte que el punt que separa les dues eles no s igual que el punt que indica el final duna frase o duna abreviatura. s un punt volat (una mica ms alt que la lnia de la base de lescriptura). Els teclats a vegades tenen una tecla especfica per a la ela geminada, i sempre tenen lopci de fer el punt volat (generalment prement la combinaci majscula + nmero 3). Observem la diferncia:
col.lecci / collecci il.lusi / illusi
En una pronncia molt acurada, el so de la ela i el de la ela geminada shaurien de distingir.
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 17 / La ll (ela geminada) Ms exemples
s til recordar l'ortografia de les paraules segents:
apellar Avell bllic Brusselles calligrafia cllula circumvallaci constellaci corolla ellipsi estellar excellent falla fallera hellnic idilli imbecillitat installar intelligent interpellar libllula medulla miscellnia mollusc nulla pllid parallel pollen polluci putxinelli rebellia satllit sollicitar tranquillitat velletat violoncellista
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 18 / La r i la rr Esquema
La r i la rr
La lletra r representa dos sons diferents. el so simple el so mltiple Aquests sons a vegades depenen de la posici de la r dins el mot o dins la frase. s simple el so de:
mare, cara, pera, aritmtica, poruga
s mltiple el so de:
rata, Ramon, arrs, guitarra, torre
Pel que fa a la grafia, noms la r mltiple presenta alguna dificultat, que ara comentem:
r
a comenament de paraula:
raig, rac, rumiar, rondinar
rr
entre vocals:
terra, arrunar, arriscar, errar
darrere de consonant:
conreu, enraonar, enrojolar
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 18 / La r i la rr Aprofundiment
La r i la rr
Recorda que: Els infinitius de la 1a, 2a i 3a conjugaci s'escriuen amb -r final: 1a conj: parlar, mirar, cantar... 2a conj: crrer, tmer, crixer... (excepte els verbs acabats en -re: perdre, vendre...) 3a conj.: dormir, patir, repartir...
Cal distingir les formes del pretrit perfet simple de l'infinitiu: pret. perfet simple: ell estim (va estimar), ell dorm (va dormir) infinitiu: estimar, dormir
Els sufixos de derivaci -ar, -er, -or, -dor s'escriuen amb -r final muda. bstia blau colom gris fusta moc bestiar blavor colomar grisor fuster mocador
Fixa't que quan pronunciem el mot arbre la primera r s muda. Tampoc pronunciem la -r de les formes d'infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos, com ara prendre, aprendre, reprendre... Comprendrs que no pugui venir. Finalment la Maria va aprendre a conduir. Si ens ho expliquessis, ho entendrem.
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 18 / La r i la rr Ms exemples
La r i la rr
Llista de mots compostos:
artmic antireligis autoretrat contrarplica eradicar extraradi monorail multiracial neorealisme semiremolc sobrerealitat suprarenal teleradar termoregulador ultrarpid
Codi7
Catal Multimdia Orotgrafia - Unitat 19 / La g i la j Esquema
La g i la j
La g i la j sn dues grafies que poden representar el mateix so:
raja, gel, Gemma, mgic, jove
Per saber si has descriure g o j has de tenir en compte les regles segents:
g
davant de e, i
ginesta, geniva, gel
j
davant de a, o, u
jard, joventut, juliol
Aquesta norma tamb sha daplicar als grups consonntics tj, tg, dj:
fetge, platja, adjuntar
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 19 / La g i la j Aprofundiment
La g i la j
Hi ha, per, algunes excepcions. Sescriuen amb j: els grups -jecc- i -ject-:
injecci, injectar, adjectiu, objecte
el verb jeure:
jec, jeus
noms hebreus:
Jerusalem, Jess, Jeric, Jeroni,Jehov
altres paraules:
majestat, jersei, jeroglfic, jerarquia (i derivats)
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 20 / tx i ig Esquema
tx i ig
tx
a principi de paraula:
txec, Txad
ig
enmig de paraula:
cotxe, despatxar
a final de mot, si els derivats tamb tenen tx:

empatxar, empatx
a final de mot, si els derivats tenen g/j, tg/tj:

roja, roig bogeria, boig
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 20 / tx i ig Aprofundiment
tx i ig
Les grafies tx/ig representen el mateix so: maig, despatxar. Per qu, doncs, les escrivim d'una manera diferent? Fixa't en les normes segents i ho entendrs. S'escriu tx: a principi de mot: Txetxnia, txapela... enmig de paraula: butxaca, totxo... a final de paraula, quan hi ha tx en els derivats:
cartutxera - cartutx empatxar - empatx esquitxar - esquitx
Fixa't que en tots els derivats aquest so s sord; s a dir, les cordes vocals no vibren. S'escriu -ig: noms a final de mot quan hi ha les grafies g/j, tg/tj en els derivats. Podem dir, per tant, que escrivim -ig quan els derivats tenen un so sonor:
fageda - faig lletgesa - lleig
fixa't que darrere de les vocals a, e, o, u, el so de qu parlem es representa amb -ig:

maig, lleig, enuig...
en canvi, desprs de i aquest so queda representat nicament per la g:

mig, desig...
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 21 / ix i x Esquema
ix i x
La lletra x i el dgraf ix sn dues grafies que poden representar el mateix so:
xop, reixa, panxa, peix...
Escrivim:
ix
darrere de les vocals a, e, o i u:
calaix, feix, coix, fluix
x
a principi de paraula:
xarop, xeringa, xarampi
darrere de consonant:
panxa, punxar
darrere de i:
enguixar
darrere de u semivocal (s a dir, que forma part duna sllaba on ja hi ha una altra vocal):
rauxa
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 21 / ix i x Aprofundiment
ix i x
1. La lletra x pot representar tres sons diferents:
rauxa, xocolata, planxar... Mxic, explicaci, taxi... examen, exercici, exasperar...
2. Fixa't en la manera com s'escriuen i es pronuncien els mots segents:

estendre, estrany, estranger, esprmer
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 22 / Sons en contacte Esquema
Sons en contacte
Els principals fenmens fontics sn els segents:
elisi
Qu s? Exemples
obre el llibre amaga el tabac Supressi del so duna vocal tona quan est en contacte directe amb una altra vocal tona.
Pronncia
obrel llibre amagal tabac
sinalefa
Qu s? Exemples
ho ha fet? lamiga hi va? Enlla de la vocal final duna paraula amb la vocal inicial de la segent, de manera que formen un diftong.
Pronncia
u fet? lamigai va
sonoritzaci
Qu s?
Conversi duna fricativa sorda ( s, x/ix, tx, f) en sonora quan es troba a final de mot i la paraula segent s una vocal o una consonant sonora.
Exemples
els avions fix a totes hores calaix obert empatx horrible pargraf ample les dones unes gates peix daurat maig bonic
Pronncia
elzavions figza totes hores calajobert empadjorrible pargravample "leszdones" "unezgates" "pejdaurat" "matjbonic"
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 22 / Sons en contacte Esquema
geminaci
Qu s? Exemples
Anna, Imma, collegi poble enmig setmana Duplicaci de sons consonntics. No totes les geminacions queden reflectides a la grafia.
Pronncia
Anna,Imma,collegi pobble emmig semmana
emmudiment
Qu s? Exemples
Supressi de determinats sons consonntics.
Pronncia
cam, tan, aquedgat
camp, tant, aquest gat
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 22 / Sons en contacte Desenvolupament
Sons en contacte
Fenmens voclics Una de les constants de la llengua parlada s la tendncia al mnim esfor. Aix, quan parlem mirem destalviar emissions de veu suprimint sons (elisi) o b agrupant-ne (sinalefa).
1. Elisi s un fenomen fontic que consisteix a suprimir (elidir) el so duna vocal tona en contacte amb una altra vocal, quan pronunciem dos mots enllaats. a) Si les vocals en contacte sn iguals es redueixen a una de sola:
compra el pa carro oblidat compralpa carrublidat
b) Quan la vocal neutra est en contacte amb una altra vocal (tnica o tona) es perd la vocal neutra i es conserva laltra:
quina hora s? quinors
2. Sinalefa Anomenada tamb diftong sintctic, consisteix a enllaar la vocal final duna paraula amb la vocal inicial de la paraula segent formant un diftong.
no hi tornis ho has dit noitornis us dit
3. Sonoritzacions Quan parlem els mots no estan allats, sin que es pronuncien enllaats els uns amb els altres. Per aix, quan una consonant fricativa sorda (s, x/ix, f) es troba a final de mot i el mot segent comena amb vocal o amb consonant sonora,
Codi7
aquesta consonant esdev sonora. Aquest fenomen es diu sonoritzaci.

buf al cor buvalcor els amics elzamics peix amb suc pejamsuc despatx obert despadjubert fix i segur figzisegur les dones "lezdones" unes gates "unezgates"
4. Geminaci Consisteix en la duplicaci de certs sons consonntics. nn mm dd ll

Anna, innoble Imma, immortal addicci gorilla, allrgia
De vegades ens trobem geminacions que no queden reflectides a la grafia: [bb] poble pobble, sensible sensibble [mm] setmana semmana, enmig emmig [gg] arreglar arregglar, segle seggle
Codi7
Emmudiment i sensibilitzaci Alguns sons consonntics, en determinades posicions, semmudeixen. Daquest fenomen sen diu emmudiment. No pronunciem p i b finals darrere de m:
camp cam, amb am, rumb rum..
Per el so b de la preposici amb es pronuncia quan va seguit duna paraula que comena en vocal:
va amb avi vambavi
Daquest fenomen sen diu sensibilitzaci. No pronunciem t i d finals precedides de n o l:

tant tan, molt mol, rotund rotun...
Per has de tenir en compte els casos de sensibilitzaci segents: a) Els gerundis seguits dels pronoms febles ho i hi: mirant-ho, mirant-hi. b) Altres casos: Sant Andreu, Sant Antoni, vint-i-vuit, cent homes, vint anys. Tampoc no es pronuncia la s dels mots aquest i aquests.
Aquest llapis aquet llapis Aquests llapis aquets llapis
Per s que la pronunciem quan aquest va seguit dun mot que comena amb vocal:
Aquest aire aquest home
Sovint la r no es pronuncia en posici final:

mocador, flor, cendrer, sabater
Codi7
Tampoc no es pronuncia la primera r del mot arbre (abre), ni la r de les formes dinfinitiu, futur i condicional del verb prendre (pendre) i derivats (sorprendre, comprendre, reprendre...). Per sensibilitzem aquest so en: a) Els infinitius seguits de pronoms febles: anar-men, pensar-hi, comprar-li... b) Certs mots com: cor, car, mar, sospir, Vctor...
Codi7
Catal Multimdia Ortografia - Unitat 22 / Sons en contacte Aprofundiment
Sons en contacte
No totes les elisions que fem en parlar queden reflectides ortogrficament amb lapstrof. Aix noms passa en el cas de larticle (el/la), la preposici de i els pronoms febles.
LOriol duu unes ulleres destil noucentista que sha comprat en un antiquari.
Lelisi i la sinalefa emftica.
no es produeixen si la pronunciaci s lenta o
I tamb cal tenir en compte que hi ha algunes grafies dobles que no sn geminacions: cc gg
acci suggesti
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 1 / Larticle Esquema
Larticle
L'article s un element gramatical que informa sobre el gnere i el nombre del substantiu del qual depn. L'article tamb dna valor substantiu a expressions o paraules que no sn prpiament un substantiu. Les formes de l'article sn:
article determinat
mascul femen
sing.
el (l') la (l')
pl.
els les
article indeterminat
mascul femen
sing.
un una
pl.
uns unes
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 1 / Larticle Desenvolupament
Larticle
El catal no t un article neutre equivalent a l'article lo del castell, sin que t un conjunt de formes prpies que expressen el mateix. "a lo mejor" potser / segons com / si molt conv "de lo contrario" si no / altrament "en lo referente a" quant a / pel que fa a "de lo lindo" d'all ms b / molt b "lo bueno del caso" el que t de bo el cas / el ms bo del cas "lo mismo da" tant s / tant me fa / tant se val "a lo loco" a la babal / de qualsevol manera "lo que son las cosas" ves per on! "por lo menos" almenys / si ms no / ben b "por lo visto" pel que es veu / pel que sembla "por lo cual" per la qual cosa / i per aix "lo que faltaba" el que faltava / noms faltava aix No has de confondre l'article mascul propi de la varietat nord-occidental (lo pare, los pares), ben correcte, amb el lo neutre castell.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 1 / Larticle Aprofundiment
Larticle
Excepte en usos formals, tendim a posar l'article davant dels noms de persona:
En Joan, en Pere i l'Albert han vingut a sopar. La Merc, l'Anna i la Isabel s'han quedat a casa.
A la zona de Barcelona s'acostuma a dir: l'Anna, el Joan, l'Albert i la Merc. A la resta de Catalunya se sol dir: l'Anna, en Joan, l'Albert i la Merc. A les Balears es diu: n'Anna, en Joan, n'Albert i na Merc. Al Pas Valenci se sol prescindir dels articles: Anna, Joan, Albert i Merc.
En usos formals prescindim de l'article davant dels noms de persona:

La conferncia que pronunciar Joan Maj s molt interessant. La directora de la pellcula s Rosa Vergs.
A les enumeracions es pot repetir l'article de cada element o b estalviar-se aquesta repetici.
A la fira vam anar a veure els pallassos, malabaristes i equilibristes. A la fira vam anar a veure els pallassos, els malabaristes i els equilibristes.
Per es considera imprescindible repetir l'article quan els elements de l'enumeraci tenen gneres diferents o quan hi ha una voluntat especial d'identificar cada element:
A la fira vam anar a veure els pallassos, els equilibristes i les noies del grup de dansa.
En el parlar de les Balears i en algun indret de la Costa Brava, s'usa com variant de el, la, els, les, l'article anomenat salat: es (es nin, s'home), sa (s'allota, sa ciutat), es (es papers), ses (ses dones).
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 1 / Larticle Aprofundiment
Pel que fa als dies de la setmana: No duen article quan fan referncia a un dia concret, incls entre els set dies anteriors o posteriors al dia en qu es parla:
La reuni s dijous. (dit, per exemple, el dilluns anterior )
Han de dur article si se'n parla en general o es refereixen a un dia que queda ms enll d'un marge de set dies abans o desprs del dia en qu es parla:
El dissabte s part del cap de setmana. ( tots els dissabtes) El(s) divendres vaig al gimns. ( cada divendres) La reuni ser el dijous 27 de mar. (dit, per exemple, el dia 8 de mar)
Hi ha molts topnims que per tradici duen article. L'article dels topnims s'escriu en minscula (excepte a principi de frase) i segueix, dins d'un text, les regles normals de la contracci quan entra en contacte amb les preposicions a, per o de.
Estiueja a l'Hospitalet de l'Infant. Se'n va anar a l'Argentina.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 1 / Larticle Ms exemples
Larticle
Tot seguit tens uns quants exemples de topnims que porten article:
el Montmell el Tibet el Caire el Port de la Selva el Ports el Prat del Llobregat Borges el Vendrell Olugues els Omells de na Gaia Salines el Bergued Mercadal el Masnou els Banys d'Arles l'Hospitalet l'Armentera l'Alguer l'Aldea l'Arany l'Espunyola l'Arbo s'Alqueria l'Estany l'Estartit s'Arenal les Planes les Avellanes l'Illa la Molina la Seu d'Urgell la Garrotxa la Vilella Alta sa Pobla els Garidells els Masos els Penjats l'Havana l'Abella el Vol les les ses es l'Ampolla el Priorat l'Escala l'Espluga
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 2 / El gnere de substantius i adjectius Esquema
El gnere de substantius i adjectius

Formaci del femen en els substantius
exemples
mascul + -a nt - nta, forner - fornera
observacions
canvis ortogrfics: ros - rossa, nou - nova, nul - nulla...
mascul -e / -o / -u tones femen -a mascul + -na / -ina / -essa = femen mascul -or / -leg femen -riu / -loga arrel diferent
mestre - mestra, monjo monja, europeu - europea rei - reina, ngel - Angelina, metge - metgessa actor - actriu, filleg - filloga canvis ortogrfics: ve - vena
home - dona, cavall - euga distinci de gnere afegint rossinyol mascle, rossinyol femella mascle o femella al nom femen + -ot = mascul bruixa - bruixot
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 2 / El gnere de substantius i adjectius Esquema
Formaci del femen en els adjectius Encara que en els adjectius la formaci del femen segueix les mateixes normes que en la dels substantius, cal tenir present que hi ha molts adjectius duna sola terminaci, s a dir, que tenen la mateixa forma per al mascul i per al femen.
acabats amb
-ble -al / -el / -il -ar / -or -ant / -ent -a -e
singular
mascul i femen amable, feble, possible normal, fidel, difcil escolar, superior elegant, obedient agrcola, persa alegre, jove
plural
mascul i femen amables, febles, possibles normals, fidels, difcils escolars, superiors elegants, obedients agrcoles, perses alegres, joves
casos especials
anmal -a, parallel -a, tranquil -illa avar-a, rar-a, incolor-a sant -a, atent -a, content -a, lent -a negre -a, apte -a, agre -a, culte -a
Els adjectius acabats en -a, -i, -o tenen una sola terminaci en singular, per dues en plural.
singular mascul i femen

-a -i -o
capa feli velo
plural mascul
capaos felios veloos
plural femen
capaces felices veloces
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 2 / El gnere de substantius i adjectius Desenvolupament

El substantiu s un mot variable (en gnere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes). Ladjectiu s una paraula que modifica el nom indicant-ne qualitats. Hi ha adjectius de dues terminacions (verd, verda) i adjectius duna sola terminaci (amable). Aquests ltims sn invariables pel que fa al gnere. El gnere s totalment arbitrari quan el substantiu designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gneres, el femen es forma de diverses maneres: 1. Generalment, afegint una -a al mascul:
substantius
nen - nena noi - noia gat - gata
adjectius
bonic - bonica prim - prima net - neta
2. Els substantius que no sn aguts i que acaben amb -e, -o, -u canvien aquesta vocal per -a:
substantius
alumne - alumna vidu - vdua Andreu - Andrea
adjectius
ample - ampla fondo - fonda ateu - atea
3. Afegint al mascul dalguns substantius les terminacions -na, -ina, -essa:

cos - cosina gall - gallina abat - abadessa
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 2 / El gnere de substantius i adjectius Desenvolupament
4. Alguns substantius tenen unes terminacions prpies per al femen. Certs masculins acabats amb -or fan el femen en -riu i els acabats amb -leg fan el femen en -loga:
emperador - emperadriu socileg - sociloga
5. Hi ha substantius que tenen arrels diferents per al mascul i per al femen:

amo / mestressa marit / muller ase / somera gall dindi / polla dndia marr / ovella
6. Hi ha substantius invariables; s a dir, que tenen la mateixa forma per al mascul i per al femen. Sn els acabats amb -aire, -cida, -ista:
el / la cantaire el / la homicida el / la trompetista
Hi ha substantius duna sola terminaci que provenen, moltes vegades, dadjectius:

persa, jove, salvatge, rab, mrtir...
7. Hi ha noms danimals que sn invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
la cadernera mascle / la cadernera femella
8. Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femen:

merla / merlot
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 2 / El gnere de substantius i adjectius Aprofundiment

1. Fem atenci als canvis ortogrfics que pot produir la formaci del femen afegint una -a al mascul:
gos - gossa Marcel - Marcella serf - serva enemic - enemiga llop - lloba nebot - neboda
2. Cal tenir en compte que el gnere d'alguns substantius catalans no coincideix amb el d'altres llenges romniques. Sn masculins:
els afores un anell un avantatge el compte el corrent el costum el deute el dubte un escafandre els espinacs un estratagema el front un full (de paper) un interviu el llegum el lleixiu el marge un orde religis el pebre el pendent el senyal els trmits un titella un bacteri
Sn femenins:
una amargor la claror una esplendor una olor la remor la resplendor la suor una anlisi una gape una ncora la marat una aroma la cercavila la dent la nespra les postres la sncope la sndrome la sida la vodka una allau
3. Hi ha alguns mots que admeten tant el mascul com el femen, com ara:
el mar / la mar un art / una art el vessant / la vessant
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 2 / El gnere de substantius i adjectius Aprofundiment
4. Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gnere:

el canal (via d'aigua) un editorial (article) el fi (objectiu, finalitat) el llum (aparell) un ordre (contrari de desordre) el planeta (astre) el son (dormida) el terra (sl, paviment) el clau (de clavar) el clera (epidmia) el pols (batec) el pudor (modstia) el vall (excavaci) la canal (conducte, canonada) una editorial (empresa) la fi (acabament) la llum (claror, corrent elctric) una ordre (manament) la planeta (dest) la son (ganes de dormir) la Terra la clau (d'obrir portes) la clera (rbia) la pols (partcules) la pudor (mala olor) la vall (entre dues muntanyes)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 3 / El nombre de substantius i adjectius Esquema
El nombre de substantius i adjectius

1. En general, el plural es forma afegint una -s al singular:
llibre actriu gran llibres actrius grans
2. Si el mot acaba amb -a tona, el plural es fa amb la forma -es. Aix fa que hi hagi alguns canvis ortogrfics:
crrega oca platja plaa aigua obliqua carregues oques platges places aiges obliqes
3. La majoria dels noms acabats amb vocal tnica afegeixen -ns:

m cami bo pi mans camions bons pins
4. Els masculins acabats amb -s, -, -x, -ix i -tx fan el plural amb -os:
vers comer complex eix despatx versos comeros complexos eixos despatxos
Codi7
5. Les paraules acabades amb -sc, -st, -xt i -ig poden fer el plural amb -s o amb -os:
disc gust text desig discs o discos gusts o gustos texts o textos desigs o desitjos
6. Dupliquen la -s una srie de mots acabats amb: -as

cabassos capatassos compassos domassos embarassos matalassos nassos passos repassos traspassos
-es
acessos excessos interessos progressos aiguavessos successos retrocessos
-is
anissos passadissos tapissos vernissos canyissos
-os
arrossos cossos mossos terrossos ssos calabossos esbossos
-us
arcabussos barnussos bussos embussos pallussos tramussos
Per no la dupliquen casos com:

casos gimnasos francesos pagesos permisos pasos dosos abusos nusos
Mots invariables (amb la mateixa forma per al singular i per al plural): Tots els mots no aguts que acaben amb -s:
llapis, cactus, alferes, bceps
Els femenins aguts que acaben amb -s:

ics, urbs
Codi7
Els noms dels dies de la setmana:

dilluns, dimarts, dimecres
Alguns altres:
temps, bis, fons, plus, pus
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sisntaxi - Unitat 3 - El nombre de substantius i adjectius Aprofundiment
El nombre de substantius i adjectius

Hi ha uns quants mots acabats amb -x o - que noms afegeixen una -s per formar el plural:
apndixs fals hlixs ndexs traxs vrtexs
Certs mots no tenen forma per al singular:

les acaballes els afores les alicates les beceroles les bermudes els calotets les noces els pantis les pessigolles les postres les setrilleres els sostenidors
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 4 / Els adjectius demostratius Esquema
Els adjectius demostratius

Els demostratius indiquen la situaci de la cosa de qu es parla respecte de qui parla o escriu.
de proximitat
singular
aquest aquesta
de llunyania
singular
aquell aquella
plural
aquests aquestes
plural
aquells aquelles
neutre
aix
neutre
all
1. Els demostratius poden acompanyar un substantiu o poden substituir-lo. Segons la funci que fan sn, doncs, adjectius o pronoms.
Aquell material s antiquat. (adjectiu) No s si triar aquest o aquell. (pronom)
2. Per designar les coses o persones situades prop de la persona que rep el missatge, la llengua disposa de les formes a o o i aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes. Val a dir, per, que aquestes formes en alguns dialectes han caigut en dess. De tota manera, en determinats contextos aquest segon grau de proximitat pot ajudar a desfer ambigitats:
En aquesta oficina no tenim una maquinria tan bona com la que teniu en aqueixa vostra.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 4 / Els adjectius demostratius Aprofundiment
Els adjectius demostratius

En lestndard oral, la -s- dels demostratius masculins noms es pronuncia quan acompanyen una paraula comenada amb vocal: No es pronuncia la -s-: Aque(s)t llapis no escriu. Es pronuncia la -s-: Aquest any han avisat que faria calor .
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 5 / Els possessius Esquema
Els possessius
Els possessius sn mots que acompanyen el nom o el substitueixen, i indiquen relacions de possessi o pertinena.
un sol possedor
1a persona tnics: meu, meva, meus, meves tons: mon, ma, mos, mes 2a persona tnics: teu, teva, teus, teves tons: ton, ta, tos, tes 3a persona tnics: seu, seva, seus, seves tons: son, sa, sos, ses
ms d'un possedor
nostre, nostra, nostres
vostre, vostra, vostres
seu, seva, seus, seves, llur, llurs
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 5 / Els possessius Aprofundiment
Els possessius
1. Quan els possessius precedeixen el nom que acompanyen porten article, excepte en la forma llur, que s prpia de la llengua escrita i que es refereix sempre a ms d'un possedor/possedora.
El meu germ Els pares i llurs fills (hi ha ms d'una persona que t aquests fills )
2. Els possessius poden substituir els pronoms personals tnics quan van precedits de preposici.
davant meu (davant de mi) darrere seu (darrere d'ell)
3. Quan la relaci de possessi s evident pel context, prescindim del possessiu.

Mira'm els ulls (no: Mira'm els meus ulls). Introdueixi la targeta (no: Introdueixi la seva targeta).
4. s recomanable substituir els possessius pel pronom feble en en frases com:

He llegit aquest llibre, per no recordo el seu autor. He llegit aquest llibre, per no en recordo l'autor.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 6 / Els numerals Esquema
Els numerals
cardinals
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 zero un / una (per indicar ordre) dos / dues tres quatre cinc sis set vuit nou deu onze dotze tretze catorze quinze setze disset divuit dinou 1r 2n 3r 4t 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22
ordinals
primer segon tercer / ter quart cinqu sis set vuit nov des onz dotz tretz catorz quinz setz disset divuit dinov vint vint-i-un vint-i-dos 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a 12a 13a 14a 15a 16a 17a 18a 19a 20a 21a 22a primera segona tercera quarta cinquena sisena setena vuitena novena desena onzena dotzena tretzena catorzena quinzena setzena dissetena divuitena dinovena vintena vint-i-unena vint-i-
20 vint 21 vint-i-un / vint-i-una 22 vint-i-dos / vint-i-dues dosena [... ] 30 trenta 40 quaranta 50 cinquanta 60 seixanta 70 setanta 80 vuitanta 90 noranta 100 cent 200 dos-cents / dues-centes 300 tres-cents / tres-centes [...] 1000 mil, miler mili, bili, trili
30 40 50 60 70 80 90 100
trent quarant cinquant seixant setant vuitant norant cent
30a 40a 50a 60a 70a 80a 90a 100a
trentena quarantena cinquantena seixantena setantena vuitantena norantena centena
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 6 / Els numerals Esquema
partitius
mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat ter, tera, teros, terces o una tercera part quart o quarter... o una quarta part des o dcim, cent o centsim, mil o millsim
multiplicatius
doble, triple, qudruple, quntuple, sxtuple, sptuple, ctuple, nnuple, dcuple, cntuple
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 6 / Els numerals Desenvolupament
Els numerals
Els numerals expressen una quantitat exacta (cardinals), un ordre (ordinals), una fracci (partitius) o una multiplicitat (multiplicatius). Per escriure b els numerals cardinals has de saber que el guionet susa entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes. Per aix va b recordar la combinaci de lletres D-U-C (desenes-unitats-centenes) per usar correctament el guionet en les xifres escrites amb lletres. Exemples:
quaranta-dos dos-cents
U U C D
C U U C
un mili quatre-cents cinquanta-quatre mil tres-cents
Entre el 21 i el 29, sintercala una i entre la desena i les unitats i, per tant, aquests numerals sescriuen amb guionets:
vint-i-u, vint-i-quatre, vint-i-nou
Els numerals ordinals que tenen forma prpia sn:

primer segon tercer quart 1r 2n 3r 4t primera segona tercera quarta 1a 2a 3a 4a
A partir del cinqu safegeix al cardinal la terminaci - als masculins i -ena als femenins:
cinqu vint-i-dos 5 22 cinquena vint-i-dosena 5a 22a
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 6 / Els numerals Desenvolupament
Les formes dels partitius sn les mateixes que les dels ordinals, excepte:
mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat ter, tera, teros, terces o una tercera part quart o quarter... o una quarta part des o dcim, cent o centsim, mil o millsim
Els numerals multiplicatius, a part de la seva forma prpia,

doble, triple...
tamb es poden expressar amb sintagmes com:

cent vegades ms...
Llevat de doble, quan equivalen a x vegades ms, tenen forma femenina acabada amb -a:
triple - tripla ...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 6 - Els numerals Aprofundiment
Els numerals
1. Els numerals 1 i 11 s'apostrofen, encara que s'escriguin amb xifres, segons les normes d'apostrofaci:
l'1 de maig, l'11 de setembre
2. Fixa't que les abreviatures dels ordinals s'escriuen en minscula i es posen al costat del nombre i a baix:
1r, 4a...
3. Quan fem servir els cardinals per indicar l'ordre: no prenen mai la forma femenina:
la pgina dos
hem de dir u i no un:

l'u de gener, dia vint-i-u
4. Les formes quint, sext, octau... generalment s'usen com a substantius:

Sn de la mateixa quinta. Canta-la una octava ms baixa.
5. Les formes femenines dels ordinals s'usen com a collectius:

mitja dotzena d'ous una desena de llibres
Altres numerals collectius sn:

parell, centenar, miler...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 6 - Els numerals Aprofundiment
6. Escrits amb xifres romanes i superiors a 10, es llegeixen com a cardinals:

Llus XV (Llus quinze), per Joan Pau II (segon).
Els segles, per, sempre sn llegits com a cardinals:

segle II (dos), segle XIII (tretze)
7. Cal diferenciar el mot nombre (quantitat) del mot nmero (2, 5, 27...).
Viu al nmero tres. Va haver-hi un gran nombre de manifestants.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 7 / Els quantitatius i els indefinits Esquema
Els quantitatius i els indefinits

Els quantitatius sn formes lingstiques que indiquen una quantitat de manera global, imprecisa. 1. Hi ha quantitatius que tenen formes diferents per al mascul i el femen, i per al singular i el plural:
quant tant molt poc
quanta tanta molta poca
quants tants molts pocs
quantes tantes moltes poques
2. D'altres, noms tenen singular i plural:
bastant gaire
bastants gaires
3. I finalment, uns altres sempre tenen la mateixa forma i sn, per tant, invariables:
massa fora prou ms menys que
4. Hi ha una colla de locucions que tenen valor quantitatiu:

una colla de, un munt de, tot de, gens de, una mica de, un b de Du de...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 7 / Els quantitatius i els indefinits Esquema
5. Els indefinits determinen el nom amb el mnim de precisi. Fan funci dadjectiu o de pronom.
adjectius

pronoms

algun, alguna, alguns, algunes un, una, uns, unes cap cada, cada un, cada una, cadascun, cadascuna tot, tota, tots, totes altre, altra, altres qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla tal, tals cert, certa, certs, certes mateix, mateixa, mateixos, mateixes mant, manta... ambds, ambdues, tots dos, totes dues sengles qualque, qualcun
alg, alguna cosa, res, quelcom un, una, un hom, hom, ning, res o re, cap cosa, cap cadasc, cada u tot, tothom altri, altre, altra cosa qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla en tal, en tal i en tal altre
ambds, ambdues qualc, qualque cosa
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 7 / Els quantitatius i els indefinits Desenvolupament

Noteu que, en un registre formal, bastant no t forma femenina:
Hi ha bastant de feina.
No confongueu ls de gens amb el de res (pronom que equival a cap cosa).

No tinc gens de feina. (no: No tinc res de feina) No em queda res per fer.
El mot algo s incorrecte; en lloc seu, sha dusar: alguna cosa, quelcom (en textos de registre molt formal), res (en frases condicionals o interrogatives).
Hi ha alguna cosa que no va b. En aquesta conferncia insinuar quelcom de nou. Vols res ms?
En lloc de el/els/les dems, shan de fer servir formes com ara: els altres, els restants... o, en sentit genric, la resta.
Ja he fet tres exercicis; la resta els far dem.
Mateix, mateixa, mateixos, mateixes, sn adjectius i, per tant, acompanyen sempre el nom i no susen mai com a pronoms. Per evitar-ho es pot recrrer a diversos pronoms febles i al possessiu, o de vegades pots suprimir-los. En lloc de:
Va identificar el virus. Les caracterstiques del mateix sn...
podem escriure:
Va identificar el virus. Les seves caracterstiques sn...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 7 / Els quantitatius i els indefinits Desenvolupament
En lloc de:
Un any desprs de comprar el pis va vendre el mateix per gaireb el doble.
podem escriure:
Un any desprs de comprar el pis el va vendre per gaireb el doble.
En lloc de:
Han fet un teatre nou, i en la inauguraci del mateix hi va haver un problema.
podem dir:
Han fet un teatre nou, i en la inauguraci hi va haver un problema.
La forma hom, que s molt formal, equival a limpersonal es, o a les formes alg, hi ha qui, nhi ha que...
Hom creu que aquest producte s estimulant. Es creu que aquest producte s estimulant. Nhi ha que creuen que aquest producte s estimulant.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 7 / Els quantitatius i els indefinits Aprofundiment

En les frases interrogatives, condicionals o negatives, conv reservar massa per a quan realment volem indicar excessivament, i emprar gaire quan volem indicar molt.
No tinc massa feina (no tinc una feina excessiva, que superi les meves possibilitats, per tinc feina ). No tinc gaire feina (no tinc feina suficient, puc agafar ms feina )
Les formes varis o vries sn els plurals de ladjectiu qualificatiu vari i vria (que vol dir de carcter diferent, de distinta espcie o mena).
Una faldilla de colors varis
Per tant, no es poden utilitzar com a adjectius indefinits.

Hi havia uns quants alumnes suspesos ( o b: alguns, diversos, diferents...).
Cada equival a tots els elements dun conjunt, no aquest o aquell en

particular.
Cada ovella al seu corral.
Generalment, es consideren preferibles les formes cada dia, cada setmana, cada mes, cada any en lloc de tots els dies, totes les setmanes, tots els mesos, tots els anys. Fem servir mateix i mateixa i no propi i prpia quan volem fer mfasi.
Va venir lalcalde mateix. (no: el propi alcalde)
Fem servir el seu propi, la seva prpia... quan volem fer mfasi en alg o alguna cosa que pertany o correspon a la persona de qui parlem:
Va incendiar la seva prpia casa. Els seus propis fills els han denunciat.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 8 / Els interrogatius Esquema
Els interrogatius
Els interrogatius sn pronoms, adjectius o adverbis que emprem per formular preguntes de manera directa o indirecta.
qui
qu quin, quina, quins, quines quant, quanta, quants, quantes on quan com
pronom invariable, equivalent a quina persona o quines persones pronom invariable, equivalent a quina cosa adjectiu pronom adjectiu pronom adverbi pronominal, equivalent a a quin lloc adverbi pronominal, equivalent a en quin moment adverbi pronominal, equivalent a de quina manera
Qui mha pres el bolgraf? No s pas qui sha cregut que s, aquesta. Qu puc fer per ajudar-vos? No s qu puc fer-hi. Quin programa prefereixes? Quin prefereixes? Quanta gent ha vingut? Quantes sn? On aneu? Em pregunto on deuen anar. Quan tornareu? Pregunta-li quan pensa tornar. Com tho has fet, aix? No s com sho deu haver fet.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 8 / Els interrogatius Aprofundiment
Els interrogatius
La forma quant sol anar seguida de la preposici de:
Quant (de) sucre et poso, al caf?
On pot anar precedit de la preposici a:

A on et creus que vas, vestit aix? ( o b: On et creus que vas, vestit aix?)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 9 / Loraci simple i loraci composta Esquema
Loraci simple i loraci composta

Una oraci o frase s un enunciat independent amb sentit complet.
sn oracions
- La Llusa menja un gelat. - Neva. - Havien proms un augment de sou. - Ha parlat amb tothom, en Pere. - Aquell xicot estranger s msic. - Qu fars diumenge? - I ara! - No.
no sn oracions
- Aquella noia rossa. - Laugment de sou. - Un miler de persones. - La gavardina al penja-robes. - Vaga dautobusos.
Loraci sol estar formada per un sintagma nominal (SN), que fa la funci de subjecte, i un sintagma verbal (SV), que fa la funci de predicat.
oraci
LAnna estudia grec. No t gaire gana, la nena. Dem plour. Estava molt contenta.
subjecte (SN)
lAnna la nena no n'hi ha elidit (ella)
predicat (SV)
Estudia grec. No t gaire gana. Dem plour. Estava molt contenta.
Es distingeix entre diverses modalitats doraci: enunciativa, interrogativa, exclamativa i imperativa. A ms, podem distingir entre oracions simples i oracions compostes.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 9 / Loraci simple i loraci composta Desenvolupament

1. Les oracions s'estructuren en unitats ms petites que reben el nom de sintagmes. Un sintagma s un conjunt de mots agrupats a l'entorn d'un nucli. Si el nucli s un nom s'anomena sintagma nominal (SN). Si el nucli s un verb s'anomena sintagma verbal (SV).
Sn sintagmes nominals:
El teu pare. Un restaurant xins.
Sn sintagmes verbals:
Estudiava tota la nit. Va xiular una falta.
El SN pot fer la funci de subjecte. El subjecte designa ssers, coses, fets, etc. dels quals es diu alguna cosa. El SV fa la funci de predicat. El predicat expressa el comportament del subjecte o ens en dna alguna informaci.
En Jaume deixa l'abric a l'armari. En Jaume s el subjecte (SN) deixa l'abric a l'armari s el predicat (SV)
2. Les modalitats de l'oraci depenen de l'actitud que mant l'emissor i de la intenci. L'oraci pot ser: Enunciativa: Formula una declaraci.
El periodista ha entrevistat el president. El periodista no ha entrevistat el president.
Interrogativa: Expressa una pregunta, una demanda.

On s el lavabo?
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 9 / Loraci simple i loraci composta Desenvolupament
Exclamativa: Expressa sorpresa, alegria, tristesa...

Quina llstima!
Imperativa: Formula una ordre, un consell...

Vine de seguida. Vota'ns!
3. Quan dues oracions simples estan relacionades i formen una seqncia ms mplia, parlem d'oraci composta. Distingim: Les oracions coordinades, que estan unides per una conjunci:
La Ldia prepara el material i la Rosa revisa la feina.
oraci 1 oraci 2
Les oracions subordinades, en qu una oraci s la principal i l'altra o les altres s'hi relacionen com a complementries:
La Ldia prepara el material que la Rosa revisa.
principal subordinada
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 9 / Loraci simple i loraci composta Aprofundiment

1. Hi ha dhaver una concordana de nombre i persona entre le subjecte i el predicat.
Les dones
3a pers. pl.
parlaven de poltica.
3a pers. pl.
Larbitre
3a pers. sing.
va xiular un penal.
3a pers. sing.
2. A vegades el subjecte es pot sobreentrendre i no aparixer a loraci. En aquests casos diem que el subjecte est elidit.
Estudieu poc. (vosaltres) Sempre menja fora de casa. (ell, ella)
3. Hi ha oracions que sn impersonals perqu el predicat ja ho expressa tot, i no tenen subjecte.

Plou. Hi ha contaminaci. Es parla catal.
4. Hi ha dues classes fonamentals de frases, segons el tipus de verb: Frases de predicat nominal. Sn les frases construdes amb verbs atributius (ser, estar, semblar...)
En Joan s metge. LAnna sembla trista. Els fills estan malalts.
Frases de predicat verbal. Sn les frases construdes amb altres tipus de verbs, s a dir, amb verbs predicatius.
El conferenciant parlar daquest tema. LOriol escriu una carta a la Maria.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 9 / Loraci simple i loraci composta Aprofundiment
5. Un altre tipus doraci sn les oracions passives. Porten el verb en veu passiva, que es forma amb lauxiliar ser/sser i el participi del verb corresponent:
El delinqent va ser detingut per la policia.
verb veu passiva
Els exmens han estat corregits per la professora.

verb veu passiva
En catal, les oracions en veu passiva sn realment poc habituals, i en la llengua parlada colloquial no apareixen mai. Quan apareixen en la llengua ms formal, reflecteixen la voluntat expressiva de situar en el primer lloc de la frase all que es vol destacar.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 10 / Les oracions subordinades Esquema
Les oracions subordinades

La classificaci tradicional de les oracions subordinades estableix la divisi entre subordinades substantives, subordinades adjectives i subordinades adverbials.
subordinades substantives (fan les mateixes funcions que un nom)

subjecte complement directe atribut complement preposicional complement del nom Cal que thi esforcis. The dit que vinguis. La intenci s que tot vagi b. Acostumeu-vos a deixar les coses endreades. Es planteja lobjectiu dacabar abans de Nadal.
subordinades adjectives (fan les mateixes funcions que un adjectiu)

especificatives explicatives Lassignatura que faig cada dilluns s apassionant. Lassignatura, que sempre he trobat apassionant, mocupa els dilluns.
subordinades adverbials (fan les mateixes funcions que un adverbi)

causals perqu, que, puix que, ja que, com que, per tal com... com ms, com menys, ms que, menys que... encara que, malgrat que, a pesar que, per ms que... si, mentre que, noms que, posat que... que, aix que, de manera que que, a fi que, perqu, per tal que segons, com, com si, aix com... quan, mentre, que, sempre que, tan aviat com... Ho he fet perqu he volgut.
comparatives concessives condicionals consecutives finals modals temporals
Ms que amics, ens considerem germans. Encara que ja hi anava avisada, lespectacle em va sorprendre. Si plou, ens quedarem a casa. No em vull atabalar, aix que mho prendr amb calma. Treballa perqu ha de mantenir la seva mare. Treballa ms o menys segons lhumor que t. Quan acabi vindr.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 10 / Les oracions subordinades Desenvolupament

1. Les oracions subordinades substantives fan les mateixes funcions que pot fer el nom dins de la frase. Poden estar formades a partir dun verb en infinitiu:
Li agrada cridar latenci.
o b amb un verb en forma personal:

Li agrada que tothom sel miri.
2. Les oracions especificatives (o restrictives), com el seu nom indica, especifiquen, concreten, un aspecte dins dun significat ms ampli, determinen un subconjunt dins dun conjunt. En canvi, les oracions explicatives expliquen, donen ms detalls sobre un aspecte, per no el concreten.
Els nens que miren massa la televisi solen ser menys imaginatius. (especificativa, perqu entre tot el conjunt de nens concretem quins sn els menys imaginatius: els que miren massa la televisi ) Els nens, que miren massa la televisi, cada vegada sn menys imaginatius. (explicativa, perqu diem que tots els nens, dels quals afirmem que miren massa la televisi, cada vegada sn menys imaginatius )
Fixat que la puntuaci de les oracions especificatives i de les explicatives s diferent: les subordinades especificatives no poden estar separades del seu antecedent amb coma, mentre que les explicatives van, precisament, entre comes.
Aquests ordinadors que ven el meu germ sn de marques conegudes. (especificativa) Aquests ordinadors, que mai no the volgut comprar, sn de marques desconegudes. (explicativa)
3. Els elements que serveixen per enllaar els substantius i les oracions subordinades adjectives sn els pronoms relatius. Per linters i la complexitat que tenen les estructures de relatiu, hi dediquem una unitat especfica (unitat 31).
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 10 / Les oracions subordinades Desenvolupament
4. Les subordinades adverbials poden formar-se: amb un verb en forma personal:

Quan hagis acabat, deixa la feina sobre la taula.
amb un infinitiu, un gerundi o un participi:

En adonar-se que no hi podia fer res, es rend. Treballant aix, segur que et tornen a contractar. Vista la gentada que hi havia, ens en vam anar.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 10 / Les oracions subordinades Aprofundiment

Les subordinades amb funci de subjecte que es construeixen amb un infinitiu anteposat al verb de loraci principal no solen anar precedides darticle:
Menjar-se les ungles no s un bon costum. Donar consells quan no ten demanen tampoc s un bon costum.
No: El menjar-se les ungles..., El donar consells... Les oracions completives (les que fan funci de complement directe) que es formen amb infinitiu admeten la preposici de (llevat de certs verbs, com ara fer, poder, saber, voler...).
Ens han proposat (de) fer-ho nosaltres. No volem fer-ho nosaltres. (no s possible: No volem de fer-ho nosaltres)
Un error freqent consisteix a ometre la forma que en aquest tipus doracions completives:
Us preguem que no us descuideu el que de les subordinades completives.
Pel que fa a les subordinades adverbials, noteu que la conjunci perqu pot tenir ms dun valor:
Ho hem fet perqu hem volgut. (causal: verb de la subordinada en indicatiu ) Ho hem fet perqu us hi trobssiu b. (final: verb de la subordinada en subjuntiu)
Un cas que provoca moltes confusions s la construcci per / per a + infinitiu, que pot tenir valor causal i valor final. La normativa estableix que sha dutilitzar per + infinitiu en les oracions causals, en les que indiquen una acci que encara sha de fer i en les finals que depenen dun verb dacci voluntria:
El van treure per haver faltat a la seva paraula. (causal) Encara tenim un munt de coses per fer. (acci que encara no sha fet) Va anar fins a Roma per veure les runes. (verb dacci voluntria)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 10 / Les oracions subordinades Aprofundiment
I que sha dusar per a + infinitiu en les oracions finals que depenen dun verb dacci no voluntria (servir, emprar...), dels verbs en forma pronominal i en les oracions que no depenen dun verb sin dun adjectiu o dun nom:
Aquesta eina serveix per a treure els claus. Aquesta eina susa per a treure els claus. Per a apropar-se al Montblanc sagafa un telefric i un tren. s una bona eina per a treure els claus.
Per, com que aquesta distribuci de les preposicions per i per a no sempre s fcil didentificar, alguns especialistes han proposat simplificar la normativa escrivint sempre per davant dinfinitius, adverbis i conjuncions, i mantenint la diferncia entre per (causa, motiu o mitj) i per a (finalitat o destinaci) davant dels sintagmes nominals.
Aquesta eina serveix per treure els claus. Aquesta eina serveix per a lextracci dels claus.
Aquesta simplificaci estalvia haver daturar-se a determinar el carcter voluntari o no de certs verbs, encara que en certs casos pot resultar-ne alguna ambigitat. Es tracta dun aspecte molt complex i discutit; per aix conv saber que la majoria dentitats pbliques (universitats, Junta Permanent de Catal, etc.) admeten ls coherent tant duna proposta com de laltra.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 11 / El subjecte Esquema
El subjecte
1. El subjecte duna oraci designa la persona o la cosa a la qual satribueix el predicat, s a dir, lacci expressada pel verb.
En Joan estudia. Els nens ja dormen.
poden fer de subjecte duna oraci

un pronom un nom un SN un SN coordinat una oraci dinfinitiu una oraci substantiva
Nena, vine!
exemples
Nosaltres estudivem fsica. Les classes de BUP estan molt plenes. Aquelles sabates negres i la faldilla llarga fan conjunt. Cantar b no s fcil. Que sigui lent no vol dir que sigui ruc.
2. El subjecte sempre concorda amb el verb en persona i nombre:

Jo menjo pomes. Ells mengen peres.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 11 / El subjecte Aprofundiment
El subjecte
1. Lordre usual duna frase s subjecte-predicat:
La Maria
subjecte
escriu cartes
predicat
Per, de vegades, invertim lordre i colloquem una coma per marcar aquest canvi dordre:
Escriu cartes, la Maria.
predicat subjecte
A les frases imperatives, el verb i el subjecte solen anar separats, tamb, per una coma:
Nens, veniu!
2. En una frase podem trobar el subjecte elidit quan ja sabem quin s pel context o, senzillament, quan no nhi ha, com passa amb els verbs impersonals:
Plou molt (impersonal) ltimament em marejo molt (elidit: jo)
3. El subjecte no admet cap preposici, llevat de la preposici entre.

Entre tu i jo solucionarem el problema.
4. El subjecte no es pot substituir quasi mai per un pronom. Quan s que es pot, ho fem amb el pronom en:
Aquest any, de maduixes en surten moltes. (Aquest any surten moltes maduixes)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 12 / Els verbs. Introducci Esquema
Els verbs. Introducci

Els verbs expressen accions, estats dnim, processos, etc. Els verbs estan formats per lexemes o arrels i per morfemes o desinncies. La forma verbal mirar, per exemple, es pot desglossar en: mir
lexema o arrel
ar
morfema o desinncia verbal
Lexema o arrel: ens aporta el significat lxic de la paraula. Morfemes o desinncies: ens aporten informaci sobre la conjugaci, el mode, el temps i la persona verbals.
1. Les conjugacions a) Regulars: es conjuguen segons uns verbs que es prenen com a models. 1a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb -ar:
cantar, ruixar, apagar...
2a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb -er o -re:
tmer, perdre...
3a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb -ir:

dormir, servir...
b) Irregulars: no segueixen totalment la conjugaci dels verbs model:

anar, estar, ser, fer, tenir, dir, dur...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 12 / Els verbs. Introducci Esquema
2. ELS MODES - Indicatiu: lacci o estat que expressa el verb s un fet real o expositiu duna idea.
estudiarem, parlo, cantava, han arribat...
- Imperatiu: expressa una ordre o un consell.

mengeu, estudia, redueix...
- Condicional: expressa una condici o suposici.

treballaria, deduiria,cosiria...
- Subjuntiu: lacci o estat que expressa el verb s un fet imaginari, no real o desitjat.
concordi, vigilessin, vingussiu...
3. Els temps Els temps verbals expressen tres moments: passat (o pretrit), present i futur.
4. Les persones Les persones gramaticals sn:
singular
1a 2a 3a
jo tu ell / ella
plural
nosaltres vosaltres ells / elles
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 12 / Els verbs. Introducci Desenvolupament

Classificaci dels verbs 1. Segons la relaci amb el subjecte. Verbs impersonals: formen oracions sense subjecte.
caldre, ploure, haver-hi
Verbs personals: formen oracions amb subjecte, encara que, de vegades, no aparegui explcitament:
En Pere est de gurdia Vindran a reparar lantena ( subjecte elidit)
Aquests verbs personals els podem trobar en veu activa o en veu passiva. Veu activa: el subjecte fa lacci expressada pel verb.
Lalumne estudia matemtiques.
subjecte
Veu passiva: lacci que expressa el verb recau sobre el que anomenem subjecte pacient.
Les matemtiques sn estudiades per lalumne.
subjecte pacient
2. Segons la relaci amb els complements. Verbs copulatius o atributius: enllacen un atribut amb el subjecte.
La pellcula era entretinguda. En Guillem, l'Anna i en Pau estan malalts.
Verbs transitius: porten complement directe.

Compro patates. Llegeixo una novella.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 12 / Els verbs. Introducci Desenvolupament
Verbs intransitius: no porten complement directe.

Corren molt. Parlaven del dficit pblic.
Verbs reflexius: l'acci recau sobre el qui la fa.

Ens pentinem a la moda. No es renta mai les orelles.
Verbs pronominals: afegeixen un pronom de la mateixa persona que el subjecte.

Aquests dies mhe cansat molt.
Verbs recprocs: lacci s donada i rebuda pels mateixos que la fan.

Cada dia sestimen ms. No ens hem escrit des de fa mesos.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 12 / Els verbs. Introducci Aprofundiment

1. Els verbs de la 1a conjugaci sn tots regulars, excepte anar i estar.
2. La majoria de verbs de la 2a conjugaci sn irregulars.
3. Els verbs dir i dur sn de la 2a conjugaci.
4. La majoria de verbs de la 3a conjugaci sn incoatius (afegeixen lincrement -eix- en els presents). Cal vigilar, per, de no conjugar com a incoatius els verbs que no ho sn. Aix, es conjuguen amb la forma pura i, per tant, no sn incoatius els verbs segents:
ajupir-se jo majupo bullir bullo cosir cuso consentir consento cruixir cruixo escollir escullo escopir escupo grunyir grunyo munyir munyo recollir recullo ressentir ressento pressentir pressento sortir surto
Poden conjugar-se en la forma pura i en la incoativa els verbs:

mentir - ment / menteix presumir - presum / presumeix assumir - assum / assumeix
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 12 / Els verbs. Introducci Aprofundiment
5. Encara que en el llenguatge oral es faci la concordana entre el verb haver-hi i el complement directe, en el llenguatge escrit la normativa recomana no fer-la.
Hi havia cotxes mal aparcats. (no: Hi havien cotxes mal aparcats)
6. Els verbs caure, marxar i callar no sn pronominals.

El gat va caure al pou. (no: El gat es va caure al pou.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 13 / Els temps verbals Esquema
El temps verbals
Els temps verbals situen lacci verbal en el temps. Sn: passat o pretrit (abans), present (ara) i futur (desprs). Presents indicatiu: jo canto subjuntiu: jo canti imperatiu: canta (tu) Presents Passats indicatiu: imperfet: cantava perfet simple: cant perfet perifrstic: vaig cantar indefinit: he cantat plusquamperfet: havia cantat anterior simple: hagu cantat anterior perifrstic: vaig haver cantat subjuntiu: imperfet: cants perfet: hagi cantat plusquamperfet: hagus cantat futurs indicatiu: simple: cantar compost: haur cantat condicionals simple: cantaria compost: hauria cantat
Codi7
Servei de tutories Catal Multimdia Tel.: 93 487 90 74 Fax: 93 487 72 21 a/e: codi7sl@canbrabcn.es
Catal Multimdia Morfolgia i sintaxi - Unitat 13 / Els temps verbals Desenvolupament
Els temps verbals

Els temps verbals els classifiquem en simples i compostos. Els simples noms tenen una forma verbal (canto, mirar) i els compostos es formen amb el verb auxiliar haver i el participi del verb que es conjuga:
he jugat, havia pensat, hauria cregut...
A ms, hi ha la forma perifrstica, que es construeix amb el verb anar i linfinitiu del verb que es conjuga:
vaig comprar, vaig fer...
Els temps verbals es poden classificar en perfectius i imperfectius: Els temps amb aspecte perfectiu expressen una acci comenada i acabada.
he menjat, vaig pensar, havia fet, haur estudiat...
Els temps amb aspecte imperfectiu expressen una acci comenada, per no acabada.
menjava, treballo, cantar...
1. El present Hem de diferenciar entre: present habitual, que indica que lacci expressada pel verb es dna habitualment.
Treballa a Manresa.
present histric, que es refereix a fets passats, per traslladant-nos a aquell moment.
Felip V entra a Catalunya.
Codi7
Catal Multimdia Morfolgia i sintaxi - Unitat 13 / Els temps verbals Desenvolupament
present futur, que expressa una acci futura.

Dem es casa la Maria.
2. El passat o pretrit El pretrit indefinit expressa una acci passada en un temps no acabat.
temps
fa un moment avui aquest mat enguany aquesta tarda
acci
he has ha + participi hem heu han
El pretrit perfet perifrstic expressa una acci passada en un temps acabat.
temps
fa dies lany passat ahir a la tarda la setmana passada fa anys
acci
vaig vas va vam / vrem + infinitiu vau / vreu van / varen
El pretrit perfet perifrstic i el pretrit perfet simple expressen exactament el mateix temps i el seu s varia segons les zones i segons els registres.
El conferenciant sadre al pblic en francs. es va adrear
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 13 / Els temps verbals Aprofundiment
Els temps verbals

1. En el mode indicatiu les terminacions dels pretrits simples sn: 1a
cantava pujvem
2a
temies creixem
3a
dormia servien
2. En el mode subjuntiu els pretrits es formen afegint al radical del verb les terminacions segents: -s / -s -essis / -issis -s / -s -ssim / -ssim -ssiu / -ssiu -essin / -issin
1a
passegs mirssim
2a
prenguessis veissiu
3a
dorms servissin
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 14 / Les formes no personals del verb Esquema
Les formes no personals del verb

formes verbals
infinitiu gerundi participi
funci
substantiu
Parlar s bo.
diresi (vocal + ir)

mai no en duu
reduir, conduir...
irregularitat -gno en t
poder, valer...
adverbi
Treballa xiulant.
mai no en duu
introduint, obeint...
no en t
sabent, volent...
adjectiu
Tinc la carn cuita.
sempre en duu
agrat, seduda...
sovint en t
begut, conegut...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 14 / Les formes no personals del verb Desenvolupament

1. L'infinitiu dels verbs acaba amb -ar, -er o -re i -ir segons la conjugaci a
qu pertanyen. Aquesta forma s'utilitza en el pretrit perfet perifrstic:

vaig cantar, vas tmer, va perdre, vam servir
2. Linfinitiu s el nom del verb i equival a un substantiu. El trobem formant oracions dinfinitiu i en les perfrasis verbals.
M'agrada regar. (substantiu) Preferiria escriure a mquina. (oraci) Comena a ploure. (perfrasi)
3. Les terminacions prpies del gerundi sn -ant, -ent i -int, les quals es corresponen amb les terminacions de cada conjugaci:
cantant, corrent, dormint
4. El gerundi s lequivalent a un adverbi i el trobem en oracions subordinades i en perfrasis verbals.

Caminava pensant. (adverbi) Qui vols que et senti, parlant tan baix? (oraci) Estic menjant un peix bonssim. (perfrasi)
5. El participi equival a un adjectiu i apareix en oracions subordinades i en algunes perfrasis verbals:

The deixat la factura preparada. (adjectiu) Acabada aquesta feina me nanir a dinar. ( oraci) La porta ha quedat oberta. (perfrasi)
6. Juntament amb el verb haver, el participi serveix per formar els temps compostos dels verbs:
he cantat, haurien pres, hagis dormit, havem temut
Codi7
Servei de Tutories Catal Multimdia Tel.: 93 487 90 74 Fax: 93 487 72 21 a/e: codi7@cambrabcn.es
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 14 / Les formes no personals del verb Aprofundiment

Remarques sobre linfinitiu 1. La -r final de linfinitiu, tot i que normalment s muda, es pronuncia davant dun pronom feble:
vaig fer-ho, van cantar-li
2. Sn incorrectes tots els infinitius acabats amb -guer (no sha de dir ni escriure poguer, sapiguer, volguer...).
3. Les formes dinfinitiu dels verbs de la 3a conjugaci acabats amb vocal seguida de -ir no duen diresi a la desinncia verbal:
reduir, conduir...
4. Hi ha un cert nombre de verbs de la 2a conjugaci que, per influncia del castell, es fan acabar amb -ir com si fossin de la 3a conjugaci. Cal evitar aquest error en casos com:
combatre (no: combatir) incloure (no: incluir) ocrrer (no: ocorrir)
Remarques sobre el gerundi 1. Els gerundis que acaben amb -guent sn vulgarismes i no sn correctes. Conv recordar els segents:
podent, volent, cabent, sabent, havent, valent, tenint
2. Les formes de gerundi no duen mai diresi a la terminaci:

obeint, conduint...
Codi7
3. La -t final del gerundi, tot i que normalment s muda i no es pronuncia, se sensibilitza davant dun pronom feble:
anant-hi, comprant-ho...
4. El gerundi expressa un temps simultani o anterior al del verb de l'acci principal. Se sap si se'n fa un s adequat perqu es pot canviar de posici dins de la frase sense que el significat canvi.
podem dir
Entrava cantant una can. Van renunciar-hi deixant de banda tota la resta.
perqu diem
Cantant una can, entrava. Deixant de banda tota la resta, van renunciar-hi.
Remarques sobre el participi 1. Les formes del participi dels verbs de la 3a conjugaci acabats amb vocal seguida de -ir sempre duen diresi a la terminaci:
condut, redut, reduda...
2. Es recomana fer concordar el participi quan el complement directe ha estat pronominalitzat per les formes la, els, les i en.
Ja he menjat la poma. Ja l'he menjada. He trams les cartes. Les he trameses.
Codi7
Algunes formes irregulars de participi que cal tenir molt en compte sn:
plaure plagut seure segut aparixer aparegut saber sabut cabre cabut viure viscut crixer crescut merixer merescut nixer nascut vendre venut pertnyer pertangut / pertanyut plnyer planyut cobrir cobert establir establert absoldre absolt resoldre resolt moldre mlt estrnyer estret trcer tort treure tret escriure escrit fer fet respondre respost pondre post veure vist dir dit oferir ofert suplir suplert romandre roms ofendre ofs prendre pres atendre ats encendre encs fondre fos cloure clos empnyer emps admetre adms atnyer ats imprimir imprs obrir obert morir mort omplir omplert
Codi7
Catal Multimdia Morfologia sintaxi - Unitat 14 / Les formes no personals del verb Ms exemples

Alguns infinitius de la 2a conjugaci (que errniament solen fer-se acabats amb -ir com si fossin de la 3a conjugaci)
admetre combatre concebre debatre decebre descriure difondre emetre excloure incloure inscriure interrompre ocrrer ometre percebre pertnyer rebatre transcrrer
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 15 / Ls dels temps verbals Esquema
L's dels temps verbals

El temps del verb de loraci subordinada depn del temps del verb de loraci principal. Tingues en compte les combinacions segents:
temps verb oraci principal

present dindicatiu imperatiu futur simple
temps verb oraci subordinada

present dindicatiu futur simple present dindicatiu present de subjuntiu present dindicatiu futur simple present de subjuntiu imperfet de subjuntiu present de subjuntiu futur simple condicional simple imperfet de subjuntiu
exemples
Estudio perqu vull. Diuen que vindran. Fes-ho si vols. Fes-ho quan puguis. Direu que sn barruts. Ho farem quan podrem. Vindran quan acabin. Voldrien que hi anessis. Mhan dit que vingui. vindr. vindreu. vingus. Va creure que perdrem. Va dir que calls. Va dir el que va voler. Si haguessis treballat ms, ja hauries acabat.
condicional simple pretrit indefinit
pretrit perfet perifrstic
condicional simple imperfet de subjuntiu pretrit perfet perifrstic condicional compost pretrit plusquamperfet de subjuntiu
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 15 / Ls dels temps verbals Aprofundiment
L's dels temps verbals

1. La combinaci del condicional simple (oraci principal) amb imperfet dindicatiu (oraci subordinada), encara que no sigui gaire usual tamb s correcta.
Si llegies el diari, estaries informat.
2. Les oracions subordinades condicionals es construeixen amb limperfet o el plusquamperfet de subjuntiu:
oraci principal
temps simple temps compost
...ho faria (condicional) ... hauries tret bona nota (condicional compost)
oraci subordinada
si pogus (imperf. subj.) si haguessis estudiat (plusquamperfet subj.)
Recorda que a les oracions condicionals construdes amb temps compost, el temps que cal usar a loraci principal s el condicional compost i no pas el plusquamperfet de subjuntiu. Seria, per tant, incorrecta la frase:
Si haguessis estudiat, haguessis tret bona nota.
La correcta seria:
Si haguessis estudiat, hauries tret bona nota.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 16 / Les perfrasis verbals Esquema
Les perfrasis verbals

perfrasi
haver de + infinitiu deure + infinitiu anar a + infinitiu venir a + infinitiu tornar a + infinitiu poder + infinitiu arribar a + infinitiu acabar de + infinitiu estar + gerundi anar + gerundi tenir + participi deixar + participi quedar + participi
exemple
Hem de pintar l'habitaci. Dec fer mala cara perqu no he dormit. Vaig a fer-me una revisi. Vinc a fer les prctiques. Torna a repetir l'examen. Pots parlar quan vulguis. He arribat a fer el cim. Acabo de tornar de fer vacances. Est fent gurdia. Anem engreixant el ramat. Ho tenim comprovat. Si te'n vas, ho deixes dit. El foc ha quedat apagat.
tipus
perfrasi dobligaci perfrasi de probabilitat perfrasi dimminncia perfrasi aproximativa perfrasi reiterativa perfrasi de possibilitat perfrasi ponderativa perfrasi temporal perfrasi durativa perfrasi durativa o repetitiva perfrasi resolutiva perfrasi resolutiva perfrasi consecutiva
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 16 / Les perfrasis verbals Desenvolupament

Les perfrasis verbals sn la uni de dos verbs, un dauxiliar, que es conjuga adoptant el temps i la persona corresponents, i un de principal, que pren la forma dinfinitiu, gerundi o participi. La uni de tots dos expressa una idea nica.
Hauria hagut danar a treballar.
Hauria hagut s lauxiliar, que hi aporta el temps i la persona, i linfinitiu anar s el verb principal, que hi aporta el significat.
1. Perfrasis dobligaci Quan volem expressar la idea dobligaci, ho hem de fer amb una de les perfrasis segents: Haver de + infinitiu
Hauria de dormir ms.
Haver-se de + infinitiu (valor impersonal)

Sha de fer avui.
Caldre + infinitiu
Cal treballar per viure.
Caldre + que + subjuntiu

Cal que vagis al metge.
Tamb podem fer servir les expressions: Ser necessari + infinitiu

s necessari fer-lo desaparixer.
Ser necessari + que + oraci subordinada

Era necessari que el fessin desaparixer.
Codi7
2. Perfrasis de probabilitat Quan volem expressar la idea de probabilitat, ho podem fer amb la perfrasi deure + infinitiu (que equival a un verb acompanyat dun adverbi com probablement, segurament o potser):
Potser / segurament / probablement no vindran = Ja no deuran venir.
Exemples: En el present:
Deu ser bona persona. Deuen tenir gana. Deus voler alguna cosa.
En el passat:
Devies tenir son. Devies voler que et mimessin.
En el futur:
Lany vinent ja no el deuran fer, tot aquest muntatge.
3. Perfrasis dimminncia La imminncia sexpressa amb les perfrasis: Estar a punt de + infinitiu
Estic a punt dacabar.
Estar per + infinitiu

Ara estic per fer les maletes.
Anar a + infinitiu
Ho anava a dir, per vaig callar.
Aquesta ltima construcci noms la fem servir en el passat. Si ens projectem cap al futur, saconsella que el verb vagi en futur, precedit de ladverbi ara:
Ara ho far. (no: vaig a fer-ho) Ara tho dir. (no: vaig a dir-tho)
Codi7
4. Perfrasi dintencionalitat Voler + infinitiu

Volem casar-nos lany que ve.
5. Perfrasis de gerundi Per expressar la durada duna acci tenim la perfrasi verbal estar + gerundi:
Estic fent el dinar.
Per expressar una acci reiterada farem servir la perfrasi anar + gerundi:
Si ho anem trampejant, ens en sortirem.
I per expressar el carcter continuatiu duna acci fem servir les perfrasis continuar + gerundi i seguir + gerundi:
La Maria va continuar treballant, com si res no lafects. La Maria va seguir treballant, com si res no lafects.
6. Perfrasis de participi Quedar + participi

La Maria ha quedat parada.
Deixar + participi
La Gemma ha deixat feta la feina.
Aquestes perfrasis indiquen la conseqncia duna acci. Tenir + participi

Tenim decidit danar-hi.
En aquest cas la perfrasi indica la resoluci de lacci.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 16 / Les perfrasis verbals Aprofundiment

Quan volem expressar obligaci hem devitar absolutament la construcci castellanitzant tenir que. Tampoc no sn correctes les construccions dobligaci haver-hi que i ser precs que, perqu tamb sn calcs del castell.
exemples correctes
He destudiar ms. Haig de fer el sopar. Shan de fer moltes coses. Cal que facis els deures.
exemples incorrectes
Tinc que estudiar ms. Tinc que fer el sopar. Hi ha que fer moltes coses. s precs que facis els deures.
Quan volem expressar probabilitat cal evitar les construccions en temps futur del tipus tindran gana, ser molt tard, voldr alguna cosa perqu sn un calc del castell. Hem de dir:
Deuen tenir gana. Deu ser molt tard. Deu voler alguna cosa.
Igualment, en el passat cal evitar les construccions en temps condicional, com fa el castell. No hem de dir tindries molta gana, sin:
Devies tenir molta gana.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 17 / Els verbs de la 1a conjugaci Esquema
Els verbs de la 1a conjugaci

verb badar
infinitiu: badar infinitiu passat: haver badat gerundi: badant gerundi passat: havent badat participi passat: badat, badats, badada, badades
indicatiu
present perifr.
bado bades bada badem badeu baden
pret. perfet
bad badares bad badrem badreu badaren
pret. imperfet
badava badaves badava badvem badveu badaven
fut. simple
badar badars badar badarem badareu badaran
pret. indefinit pret. perfet

he badat has badat ha badat hem badat heu badat han badat vaig badar vas badar va badar vam badar vau badar van badar
pret. plusquamperfet
havia badat havies badat havia badat havem badat haveu badat havien badat
fut. compost
haur badat haurs badat haur badat haurem badat haureu badat hauran badat
pret. anterior
hagu badat hagueres badat hagu badat hagurem badat hagureu badat hagueren badat
pret. anterior compost

vaig haver badat vas haver badat va haver badat vam haver badat vau haver badat van haver badat
subjuntiu
present
badi badis badi badem badeu badin
pret. imperfet
bads badessis bads badssim badssiu badessin
pret. perfet
hagi badat hagis badat hagi badat hgim badat hgiu badat hagin badat
pret. plusquamperfet
hagus badat haguessis badat hagus badat hagussim badat hagussiu badat haguessin badat
Codi7
Servei de Tutories Catal Multimdia Tel.: 93 487 90 74 Fax: 93 487 72 21 a/e: codisl@cambrabcn.es
condicional
cond. simple
badaria badaries badaria badarem badareu badarien
imperatiu
cond. compost
hauria badat hauries badat hauria badat haurem badat haureu badat haurien badat bada badi badem badeu badin
Codi7
Servei de Tutories Catal Multimdia Tel.: 93 487 90 74 Fax: 93 487 72 21 a/e: codisl@cambrabcn.es
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 17 / Els verbs de la 1a conjugaci Aprofundiment

No segueixen la conjugaci model:
anar
ind.: vaig, vas, va, anem, aneu, van subj.: vagi, vagis, vagi, anem, aneu, vagin imp.: vs, vagi, anem, aneu, vagin fut.: anir, anirs, anir, anirem, anireu, aniran cond.: aniria, aniries, aniria, anirem, anireu, anirien
estar
ind.: estic, ests, est, estem, esteu, estan subj.: estigui, estiguis, estigui, estiguem, estigueu, estiguin imp.: estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin fut.: estar, estars, estar, estarem, estareu, estaran cond.: estaria, estaries, estaria, estarem, estareu, estarien
Codi7

verb perdre
infinitiu: perdre infinitiu passat: haver perdut gerundi: perdent gerundi passat: havent perdut participi passat: perdut, perduts, perduda, perdudes
indicatiu
present perdo perds perd perdem perdeu perden perf. simple perd perderes perd perdrem perdreu perderen pret. imperfet perdia perdies perdia perdem perdeu perdien fut. simple perdr perdrs perdr perdrem perdreu perdran pret. indefinit he perdut has perdut ha perdut hem perdut heu perdut han perdut pret. perf. perifr. vaig perdre vas pedre va perdre vam perdre vau perdre van perdre
pret. plusquamperfet havia perdut havies perdut havia perdut havem perdut haveu perdut havien perdut
fut. compost haur perdut haurs perdut haur perdut haurem perdut haureu perdut hauran perdut
pret. anterior simple hagu perdut hagueres perdut hagu perdut hagurem perdut hagureu perdut hagueren perdut
pret. anterior compost vaig haver perdut vas haver perdut va haver perdut vam haver perdut vau haver perdut van haver perdut
subjuntiu
present perdi perdis perdi perdem perdeu perdin pret. imperfet perds perdessis perds perdssim perdssiu perdessin pret. perfet. hagi perdut hagis perdut hagi perdut hgim perdut hgiu perdut hagin perdut pret. pret. plusquamperfet hagus perdut haguessis perdut hagus perdut hagussim perdut hagussiu perdut haguessin perdut
Codi7
condicional
cond. simple perdria perdries perdria perdrem perdreu perdrien cond. compost hauria perdut hauries perdut hauria perdut haurem perdut haureu perdut haurien perdut
imperatiu
perd perdi perdem perdeu perdin
verb crrer
infinitiu: crrer infinitiu passat: haver corregut gerundi: corrent gerundi passat: havent corregut participi passat: corregut, correguts, correguda, corregudes
indicatiu
present corro corres corre correm correu corren perf. simple corr corregueres corregu corregurem corregureu corregueren pret. imperfet corria corries corria correm correu corrien fut. simple correr corrers correr correrem correreu correran pret. indefinit he corregut has corregut ha corregut hem corregut heu corregut han corregut pret. perf. perifr. vaig crrer vas crrer va crrer vam crrer vau crrer van crrer
pret. plusquamperfet havia corregut havies corregut havia corregut havem corregut haveu corregut havien corregut
fut. compost haur corregut haurs corregut haur corregut haurem corregut haureu corregut hauran corregut
pret. anterior simple hagu corregut hagueres corregut hagu corregut hagurem corregut hagureu corregut hagueren corregut
pret. anterior compost vaig haver corregut vas haver corregut va haver corregut vam haver corregut vau haver corregut van haver corregut
subjuntiu
present corri corris corri correm correu corrin pret. imperfet corrs corressis corrs corrssim corrssiu corressin pret. perfet hagi corregut hagis corregut hagi corregut hgim corregut hgiu corregut hagin corregut pret. plusquamperfet hagus corregut haguessis corregut hagus corregut hagussim corregut hagussiu corregut haguessin corregut
Codi7
condicional
cond. simple correria correries correria correrem correreu correrien cond. compost hauria corregut hauries corregut hauria corregut haurem corregut haureu corregut haurien corregut
imperatiu
corre corri correm correu corrin
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 18 / Els verbs de la 2a conjugaci Aprofundiment

Poder
ind.: puc, pots, pot, podem, podeu, poden subj.: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin imp.: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin fut.: podr, podrs, podr, podrem, podreu, podran cond.: podria, podries, podria, podrem, podreu, podrien
voler
ind.: vull, vols, vol, volem, voleu, volen subj.: vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin imp.: vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin fut.: voldr, voldrs, voldr, voldrem, voldreu, voldran cond.: voldria, voldries, voldria, voldrem, voldreu, voldrien
fer
ind.: faig, fas, fa, fem, feu, fan subj.: faci, facis, faci, fem, feu, fan imp.: fes, faci, fem, feu, facin fut.: far, fars, far, farem, fareu, faran cond.: faria, faries, faria, farem, fareu, farien
haver
ind.: he (haig), has, ha, hem (havem), heu (haveu), han subj.: hagi, hagis, hagi, haguem (hgim), hagueu (hgiu), hagin imp.: hages, hagi, hgim, hgiu, hagin fut.: haur, haurs, haur, haurem, haureu, hauran cond.: hauria (haguera), hauries (hagueres), hauria (haguera), haurem (hagurem),
haureu (hagureu), haurien (hagueren).
saber
ind.: s, saps, sap, sabem, sabeu, saben subj.: spiga, spigues, spiga, sapiguem, sapigueu, spiguen imp.: spigues, spiga, sapiguem, sapigueu, spiguen fut.: sabr, sabrs, sabr, sabrem, sabreu, sabran cond.: sabria, sabries, sabria, sabrem, sabreu, sabrien
Codi7

verb patir
infinitiu: patir infinitiu passat: haver patit gerundi: patint gerundi passat: havent patit participi passat: patit, patits, patida, patides
indicatiu
present pateixo pateixes pateix patim patiu pateixen pret. perfet pat patires pat patrem patreu patiren pret. imperfet patia paties patia patem pateu patien fut. compost haur patit haurs patit haur patit haurem patit haureu patit hauran patit fut. simple patir patirs patir patirem patireu patiran pret. indefinit he patit has patit ha patit hem patit heu patit han patit pret. perfet perif. vaig patir vas patir va patir vam patir vau patir van patir
pret. plusquamperfet havia patit havies patit havia patit havem patit haveu patit havien patit
pret. ant. simple hagu patit hagueres patit hagu patit hagurem patit hagureu patit hagueren patit
pret. ant. compost vaig haver patit vas haver patit va haver patit vam haver patit vau haver patit van haver patit
subjuntiu
present pateixi pateixis pateixi patim patiu pateixin pret. imperfet pats patissis pats patssim patssiu patissin pret. perfet hagi patit hagis patit hagi patit hgim patit hgiu patit hagin patit pret. plusquamperfet hagus patit haguessis patit hagus patit hagussim patit hagussiu patit haguessin patit
Codi7
condicional
cond. simple patiria patiries patiria patirem patireu patirien cond. compost hauria patit hauries patit hauria patit haurem patit haureu patit haurien patit
imperatiu
pateix pateixi patim patiu pateixin
verb dormir
infinitiu: dormir infinitiu passat: haver dormit gerundi: dormint gerundi passat: havent dormit participi passat: dormit, dormits, dormida, dormides
indicatiu
present dormo dorms dorm dormim dormiu dormen pret. perfet dorm dormires dorm dormrem dormreu dormiren pret. imperfet dormia dormies dormia dormem dormeu dormien fut. compost haur dormit haurs dormit haur dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit fut. simple dormir dormirs dormir dormirem dormireu dormiran pret. indefinit he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit pret. pret. perifr. vaig dormir vas dormir va dormir vam dormir vau dormir van dormir
pret. plusquamperfet havia dormit havies dormit havia dormit havem dormit haveu dormit havien dormit
pret. ant. simple hagu dormit hagueres dormit hagu dormit hagurem dormit hagureu dormit hagueren dormit
pret. ant. compost vaig haver dormit vas haver dormit va haver dormit vam haver dormit vau haver dormit van haver dormit
subjuntiu
present dormi dormis dormi dormim dormiu dormin pret. imperfet dorms dormissis dorms dormssim dormssiu dormissin pret. perfet hagi dormit hagis dormit hagi dormit hgim dormit hgiu dormit hagin dormit pret. plusquamperfet hagus dormit haguessis dormit hagus dormit hagussim dormit hagussiu dormit haguessin dormit
Codi7
condicional
cond. simple dormiria dormiries dormiria dormirem dormireu dormirien cond. compost hauria dormit hauries dormit hauria dormit haurem dormit haureu dormit haurien dormit
imperatiu
dorm dormi dormim dormiu dormin
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 19 / Els verbs de la 3a conjugaci Desenvolupament

Els verbs que es conjuguen seguint el model de servir afegeixen, en algunes persones i temps, lincrement -eix- entre larrel i la desinncia. Aquests verbs sanomenen incoatius. Els temps en qu hi ha lincrement sn els segents:
present dindicatiu
serv-eix-o serv-eix-es serv-eix servim serviu serv-eix-en
present de subjuntiu
serv-eix-i serv-eix-is serv-eix-i servim serviu serv-eix-in
imperatiu
serv-eix serv-eix-i servim serviu serv-eix-in
Els que es conjuguen com dormir sanomenen purs. La majoria de verbs de la 3a conjugaci sn incoatius (afegeixen lincrement -eix- en els presents). Cal vigilar, per, de no conjugar com a incoatius els verbs que no ho sn. Aix, hem de tenir en compte que adopten la forma pura i, per tant, no sn incoatius els verbs segents:
ajupir-se jo majupo bullir bullo cosir cuso consentir consento cruixir cruixo escollir escullo escopir escupo grunyir grunyo munyir munyo recollir recullo ressentir ressento pressentir pressento sortir surto
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 19 / Els verbs de la 3a conjugaci Desenvolupament
Poden conjugar-se en la forma pura i en la incoativa els verbs:

mentir - ment / menteix presumir - presum / presumeix assumir - assum / assumeix
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 20 / Els verbs irregulars Esquema
Els verbs irregulars

1. Irregularitats ortogrfiques
1a conjugaci
verbs acabats amb: -car: tocar, picar... -ar: comenar, forar... -jar: rajar, apujar... -gar: pagar, regar... verbs acabats amb -iar / -uar:
copiar, estudiar, suar ...
alternances ortogrfiques/ diresi

canvien la consonant de lltima sllaba a causa de la vocal segent:
toques, piqueu... comencen, forcem... ragen, apuges... pagueu, reguem...
duen diresi en el present de subjuntiu: copi, estudin, sus...
2a conjugaci
verbs:
nixer, pixer, treure, jeure, haver, fer, saber
alternana a/e en el radical

larrel tona sescriu amb a:
naixer, paixia, traurem, jaieu, fars...
larrel tnica, segons la pronncia:

neix, treus, jeuen, fa / fet, hem / has ...
3a conjugaci
verbs:
collir, cosir, escopir, sortir i tossir
alternana o/u en el radical

larrel tona sescriu amb o:
collir, escopia, sortirem...
larrel tnica sescriu amb u:

cuso, surten, no tussis...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 20 / Els verbs irregulars Esquema
2. Irregularitats morfolgiques La principal irregularitat morfolgica s la velaritzaci de larrel: arrel reforada amb una consonant velar (-c, -gu-). Si apareix el so [k] a la 1a persona del present dindicatiu, la velaritzaci es conserva en una srie de temps:
present indicatiu
jo aprenc bec conec desaparec duc resolc vinc visc
pret. perfet simple

aprengu begu conegu desaparegu dugu resolgu vingu visqu
pres. subjuntiu
aprengui begui conegui desaparegui dugui resolgui vingui visqui
imperf. subjuntiu
aprengus begus conegus desaparegus dugus resolgus vingus visqus
Limperatiu mant la consonant velar noms en algunes persones.

tu ell / ella nosaltres vosaltres ells / elles beu - coneix begui - conegui beguem - coneguem beveu - coneixeu beguin - coneguin
Codi7
Catal Multimdia Moroflogia i sintaxi - Unitat 20 / Els verbs irregulars Aprofundiment
Els verbs irregulars

1. Els verbs poder i voler alternen la o i la u al radical igual que collir, cosir, escopir, sortir i tossir, per, a ms, fan tot el present de subjuntiu i limperatiu amb u (tant si larrel s tnica com si s tona):
pugui, puguem, vulguis, vulguem, vulgueu...
2. El verb donar no es velaritza:

dono, doni, donessis...
3. El verb escriure saparta una mica dels models velaritzats en els temps segents: pret. perfet dindicatiu:
escriv, escrivires... (per tamb: escrigu, escrigueres...)
pret. imperfet de subjuntiu:

escrivs, escrivissis... ( per tamb: escrigus, escriguessis...)
4. El participi no sempre conserva larrel velar:

aprenc - aprs moc - mogut molc - mlt caic - caigut
5. Linfinitiu i el gerundi no es velaritzen mai:

poder, podent saber, sabent...
Sn, doncs, incorrectes les formes:

"poguer", "poguent" "sapiguer", "sapiguent"...
Codi7
Catal Multimdia Moroflogia i sintaxi - Unitat 20 / Els verbs irregulars Aprofundiment
6. En el present d'indicatiu, l'accent prosdic dels verbs acabats amb -iar recau a la penltima sllaba.
canvia, estudia, elogia, pronuncia
7. Els verbs acabats amb -ldre, -ler, -ndre, -ure i -xer i els verbs poder, dir i dur fan la 1a persona del singular del present d'indicatiu acabada amb -c.
moldre molc valer valc prendre prenc moure moc conixer conec creure crec poder puc dir dic dur duc
El subjuntiu present dels verbs anteriors acaba amb: -gui, -guis, -gui, -guem, -gueu i -guin.
molgui, valguis, coneguis, diguis...
8. El present d'imperatiu noms s'utilitza en frases afirmatives.

beveu vi veniu de seguida apagueu el foc
A les frases negatives, s'utilitza el present de subjuntiu.

no begueu no cal que vingueu no encengueu foc
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 21 / Els verbs ser i estar Esquema
Els verbs ser i estar

Els verbs ser i estar sn verbs molt usuals que, de vegades, usem malament perqu en catal tenen un funcionament diferent dels verbs equivalents de les llenges venes.
Verb ser Verb ser + compl. circumstancial de lloc (= trobar-se):

En Pere s al bar. Els gossos sn fora de casa. Montclar s a la comarca del Bergued.
Per expressar qualitats permanents o definidores:

La Maria s bona noia. En Jaume s boig. LAnna s soltera / casada. Lavi s mort / viu. Aquest pis s bonic. La neu s freda. La bombeta s fluixa (fa poca llum). La biga s torta.
Si el subjecte s inanimat i sexpressen qualitats transitries (per definitries daquell moment):

La porta s oberta. (ara) La sopa s calenta. (ara)
Quan volem expressar el temps en qu ha de passar (passa o passar) un esdeveniment:

La reuni ser dilluns.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 21 / Els verbs ser i estar Esquema
Verb estar Verb estar + complement circumstancial de lloc (= 'residir o viure en un lloc, treballar-hi'):
Quan estaves (o testaves) a Sussa guanyaves ms diners. ( vivies) La Maria est al tercer pis. (viu, resideix) En Jaume est en una empresa alemanya. (treballa)
Per expressar qualitats transitries:

La Maria est malalta. Avui estic trista. En Jaume est boig. (avui) La bombeta est fluixa. (mal collocada) La biga est torta. (mal collocada)
Quan volem expressar el temps que dediquem a fer una cosa:

Estic tot el dia estudiant. Estarem dues tardes per acabar el treball.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 21 / Els verbs ser i estar Aprofundiment
Els verbs ser i estar

1. Els verbs estar i estar-se sn sinnims quan volen dir viure o residir en un lloc. Quan el verb estar s sinnim de treballar no es pot substituir per estar-se.
Jo estic a Barcelona / Jo mestic a Barcelona. ( hi visc) Jo estic a la Diputaci. (hi treballo)
2. Amb els adjectius solter/casat, viu/mort, vidu/vdua se sol fer servir el verb ser:
Sc solter. s viva.
Tamb saccepta, per, ls del verb estar quan es matisa alguna cosa ms enll de la qualitat:
Estic casada amb el fill del metge.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 22 / Latribut i el complement predicatiu Esquema
L'atribut i el complement predicatiu

1. Les estructures que poden fer d'atribut sn:
atribut
un nom un pronom un adjectiu un sintagma nominal un sintagma preposicional
exemples
En Joan ser pare. El culpable s ell. La Clara est malalta. Aquesta escultura sembla una gran obra dart. Aquesta noia s del Bara.
2. El complement predicatiu es pot trobar en les estructures segents:
predicatiu
un adjectiu un sintagma nominal un sintagma preposicional
exemples
Els corredors van arribar cansats a la meta. LAnna l'han nomenada presidenta del club. Li han fet la foto de perfil.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 22 / Latribut i el complement predicatiu Desenvolupament

1. Latribut s el complement introdut pels verbs ser, estar i semblar. Aquests verbs tenen poc contingut semntic i fan de nexe (lligam o cpula) entre el subjecte i el complement. s per aix que sen diu verbs copulatius. Latribut concorda en gnere i nombre amb el SN subjecte:
La ciutat de Barcelona s bonica. Els pobles del Pirineu sn bonics.
2. El predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o b el verb i el complement directe. Si s un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gnere i nombre.
La Marta va arribar a casa cansada.
subjecte c. predicatiu
Els alumnes troben la lli difcil.

c. directe c. predicatiu
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 22 / Latribut i el complement predicatiu Aprofundiment

1. Quan latribut va introdut per un article determinat (el, la, els, les) o un demostratiu (aquest, aquella...), el pronom que el substitueix s el, la, els, les (i variants).
LAntoni s el millor cap. LAntoni ls. Van ser les millors vacances. Les van ser.
2. Quan latribut no duu cap element que el determini (ni article determinat, ni demostratiu), el substitum per ho:
s un bon noi. Ho s. s metge. Ho s.
3. Si volem emfasitzar latribut, s a dir, ressaltar all que diem del subjecte, el substitum pel pronom en i repetim latribut introduint-lo amb la preposici de i separat per una coma de la resta de la frase.
Que nets, de maca. De beneita, nera molt.
4. Els verbs predicatius com trobar-se, substitueixen el complement pel pronom hi:
presentar-se,
tornar-se...
En Joan sha tornat molt brut. En Joan shi ha tornat.
Per el complement predicatiu dels verbs fer-se, dir-se, elegir i nomenar se substitueix per en:
Thas fet mal? Te nhas fet?
5. Si volem emfasitzar el que expressa el predicatiu, el substitum per en i repetim el complement, precedit de la preposici de i separat per una coma de la resta de la frase:
En Joan en va molt, de brut.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 22 / Latribut i el complement predicatiu Ms exemples

Alguns verbs que poden dur complement predicatiu sn: tornar-se El vi sha tornat agre. quedar-se En Jaume sha quedat dret al passads. fer-se Aquest xicot es fa gran. trobar-se Avui em trobo lletja. romandre El gos romania quiet al costat de lamo. presentar-se La situaci es presenta complicada. aparixer La pilota va aparixer desinflada. anar El mecnic sempre va brut. resultar Aix resulta perills. considerar El professor consider el treball bonssim. trobar Trobo lAnna estranya. elegir Han elegit la Nria delegada. nomenar Nomenaran lalcalde president de lassemblea. arribar Els jerseis arribaran rebregats a la botiga.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 23 / El complement directe Esquema
El complement directe
El complement directe (CD) s el complement sobre el qual recau lacci expressada pel verb; quan un verb s transitiu, sense CD no t un sentit complet. El CD pot estar format pels mots segents:
complement directe
un nom un pronom un sintagma nominal una oraci introduda per que una oraci dinfinitiu
En miro.
exemples
Miro llibres. Ho vull saber. Llegeixo un llibre de Pere Calders. Vull que vinguis. LAnna volia venir amb nosaltres.
Els pronoms febles que poden substituir el complement directe sn: 1a persona: em, ens. 2a persona: et, us. 3a persona: es, el, la els, les. Complement directe indeterminat: en. Complement directe neutre: ho.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 23 / El complement directe Desenvolupament
1. Els verbs anomenats transitius no tenen un sentit complet per si mateixos i necessiten un complement per tenir un significat ple: el complement directe (CD). Si alg diu veig, a aquest verb li falta el CD perqu tingui sentit:
Veig un avi!
El mateix passa amb els verbs de les frases segents:

Ha dit una mentida. En Pere vol la moto.
Quan el verb no necessita el CD diem que s un verb intransitiu:

LAnna dorm molt. LEmma corre cada dia dues hores.
Cal tenir en compte que molts verbs poden actuar com a transitius o intransitius, segons el sentit que vulguem expressar:
La Maria corre la marat. (transitiu) La Maria corre molt. (intransitiu) Menges malament. (intransitiu) Menja una poma. (transitiu)
2. Sobre el CD recau directament lacci, el fet, la circumstncia, el moviment, lactivitat... que expressa el verb transitiu, i suneix al verb generalment sense cap mena de preposici. Per tant, no posarem la preposici a entre el verb i el CD:
La Gemma estima la Maria La Gemma veu cada dia la Marta. En Pau es mira aquella noia.
3. Pot fer de complement directe: Codi7
Un nom: Compro patates. Un pronom: Lestimo.
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 23 / El complement directe Desenvolupament
Un SN: Veig el cotxe den Josep. Una oraci substantiva introduda per la conjunci que: Vull que mestimin. Una oraci dinfinitiu (introduda o no per la preposici de): LEsteve intentava (d)ajudar-la.
1. No podem elidir el CD duna oraci si no el substitum pel pronom corresponent:

En Pere demana que callis. En Pere ho demana.
Per no: En Pere demana, perqu no hi ha CD i la frase no t sentit complet.
2. Per reconixer el CD pots passar la frase a veu passiva, de manera que el CD passi a ser el subjecte pacient, i el subjecte de loraci, el complement agent:
Voto el president. El president s votat per mi. En Joan cada dia pentina la Neus. La Neus cada dia s pentinada per en Joan.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 23 / El complement directe Aprofundiment
Encara que el CD normalment no va introdut per cap preposici, en alguns casos s que hi va: Quan el CD s un pronom personal fort:
Testimo a tu.
Davant els pronoms tothom, tots, totes i ning:

Ahir us vaig mirar a tots.
En oracions recproques:
Es volien lun a laltre.
Saconsella posar la preposici a quan la frase pot resultar ambigua:

Qui va trobar a la Maria? (la frase Qui va trobar la Maria no permetria saber si la Maria s CD o subjecte)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 24 / El complement indirecte Esquema
El complement indirecte
El complement indirecte (CI) s el destinatari de lacci del verb i del CD (si nhi ha). Va introdut per la preposici a.
complement indirecte
un sintagma nominal un pronom fort un pronom feble una oraci
exemples
Faig un jersei al Jordi. Regalarem trencaclosques als nens. Tho dedico a tu. Ho direm a ells. Cada dia li telefono. Llegeix-me el llibre. Regalaran roses als que siguin homenatjats. Portaran postres a qui en demani.
Els pronoms que poden substituir el CI sn: 1a persona: em, ens. 2a persona: et, us. 3a persona: es, li (hi), els.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 24 / El complement indirecte Aprofundiment
El complement indirecte
1. Fixat que sempre telefonem a alg (CI):
Aquest vespre telefonar al meu germ. (Aquest vespre li telefonar.)
2. Cal distingir les preposicions, a, per i per a. La preposici a introdueix el CI (entre altres):
Porto un llibre a la nena malalta. (Li porto un llibre.)
La preposici per introdueix diversos complements circumstancials:

Passava per la carretera.
La preposici per a introdueix el complement de destinaci o de beneficiari, que s molt semblant a l'indirecte:
Tinc una sorpresa per a vosaltres.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 25 / El complement preposicional Esquema
El complement preposicional
El complement preposicional o de rgim verbal sempre s introdut per una de les preposicions segents:
a: biblioteca. de: en: amb per: Amb aquesta aportaci contribum a la reconstrucci de la No et descuidis davisar-me. Sempre penso en vosaltres, quan hi aneu. No sha fet mai amb gent com aquella. Em preocupo per vosaltres.
L'aparici d'una preposici o una altra depn del verb que tinguem.
La substituci pronominal del complement preposicional es pot fer amb
les formes hi o en, segons la preposici que l'encapali.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 25 / El complement preposicional Desenvolupament
Sovint el complement preposicional sadjunta a verbs que formen una expressi conjunta amb un nom o un adjectiu.
No estic dacord amb aquesta vida. Avui estem segurs dhaver encertat el plantejament.
Quan el complement preposicional s una oraci introduda per la forma que, la preposici se suprimeix, i aix pot complicar una mica la identificaci del complement.
No estic dacord que defensis aquesta idea. Avui estem segurs que lhem encertat.
El complement preposicional se substitueix amb els pronoms segents: Quan va introdut per a, en, amb o per, se substitueix amb hi:
La Joana pensa en l'Aina. La Joana hi pensa.
Quan va introdut per de, se substitueix amb en:

Sempre parlen de poltica. Sempre en parlen.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 25 / El complement preposicional Aprofundiment
Conv recordar que quan el complement preposicional s introdut per la preposici en, aquesta preposici s'ha de substituir per a o de si darrere hi ha un infinitiu.
Es complauen en la preparaci de grans festes. Es complauen a preparar grans festes. Pensa en una resoluci provisional. Pensa de resoldre-ho provisionalment.
Hi ha verbs que canvien de sentit (o prenen un mats especial) quan susen amb preposici.
Fer-se amb alg. Entendre en informtica. tractar-hi, parlar-hi ( fer) ser especialista en, saber-ne ( entendre)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 25 / El complement preposicional Ms exemples
Llista dalguns dels verbs que normalment van amb preposici:
preposici a
accedir acostumar-se arriscar-se contribuir dedicar-se excitar (excitar a lodi) exposar-se procedir renunciar afanyar-se
preposici de
adonar-se aprendre burlar-se dubtar oblidar-se parlar penedir-se recordar-se riures saber descuidar-se
preposici en
afanyar-se complaures entossudir-se exercitar-se pensar tenir inters vacillar
preposici amb
avenir-se fer-se haver-nhi prou relacionar-se adir-se
preposici per
preocupar-se atabalar-se interessar-se
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 26 / Els complements circumstancials Esquema
Els complements circumstancials

Les estructures que poden fer de complement circumstancial sn:
complement circumstancial
sintagma nominal
(amb preposici o sense)
exemples
Avui hem anat a la platja. Van arribar el dia de Nadal. Estudiava amb ell. / Hi va anar. (a Vic) Camina molt. / a les palpentes. Va entrar quan comenvem. Et telefonar en arribar a casa.
pronom (fort o feble) adverbi o locuci adverbial oraci
Els complements circumstancials es poden substituir amb els pronoms en o hi segons la preposici que els encapali.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 26 / Els complements circumstancials Desenvolupament
Els complements circumstancials

Els complements circumstancials (CC) indiquen les circumstncies en qu t lloc lacci del verb. Aquestes circumstncies poden ser: De lloc:
Dinarem a Barcelona.
De temps:
Dinarem a les dues.
De manera:
Caminava a poc a poc.
De quantitat:
Estudien molt.
De companyia:
Anir a Madrid amb en Josep.
Dinstrument:
Ha trencat el vidre amb una pedra.
Els complements circumstancials introduts amb la preposici de se substitueixen amb el pronom en (llevat del CC de manera).
Vinc de casa. En vinc.
Els complements circumstancials introduts per altres preposicions se

substitueixen amb el pronom hi.
Vaig a casa. Hi vaig. Fa les lnies de tort. Les hi fa.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 27 / Els complements de nom Esquema
Els complements de nom

El nom s el nucli del SN i pot anar acompanyat daltres elements: els determinants (el, la, aquest, el meu, la meva, un, una...), que el determinen, i el complement del nom, que en precisa el significat. El complement del nom pot estar format per:
complement del nom

un o ms adjectius una preposici + SN una combinaci de les dues anteriors una oraci de relatiu
exemples
un vestit nou una pellcula de por una dona jove i bonica de deb lhome que viu al pis de dalt
El complement del nom es pot substituir amb el pronom en.

Se sap el secret daquest programa Sen sap el secret
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 28 / Els pronoms personals forts Esquema
Els pronoms personals forts

Els pronoms personals forts sn:
singular
1a persona 2a persona 3a persona reflexiu
jo, mi* tu ell, ella, vost si* ell mateix, ella mateixa
plural
nosaltres, ns** vosaltres, vs ells, elles, vosts si* ells mateixos, elles mateixes
* mi i si sempre van precedits de les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre, sense i envers. ** ns correspon al tractament majesttic que antigament usaven els representants de certs estaments, com el clero i la noblesa.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 28 / Els pronoms personals forts Desenvolupament

1. Els pronoms personals forts substitueixen noms de persona, duen accent tnic i podem pronunciar-los sols. Es refereixen fonamentalment a les tres persones del discurs: qui parla: jo, nosaltres. qui escolta: tu, vosaltres. ni qui parla ni qui escolta: ell, ella, ells, elles.
2. A part daquestes formes tenim els pronoms vost -s i la forma vs: La forma vost -s es refereix a persones que escolten, per utilitzant el verb en 3a persona:
Vosts mengin i callin. Tri vost mateix.
El pronom vs tamb es refereix a una persona que escolta, per utilitzant el verb en 2a persona del plural:
Senyor Andreu, vs compreu el diari cada dia?
3. Tamb tenim el pronom reflexiu si (ell mateix, ella mateixa, ells mateixos, elles mateixes), que va precedit de preposici i, sovint, reforat amb el mot mateix:
La noblesa i els pagesos lluitaven entre si. Pensa per si mateix. La Maria est fora de si.
4. La forma mi susa en lloc de jo darrere de les preposicions a, amb, en, per, contra, entre, sense i envers:
Vols sortir amb mi aquesta nit?
5. La forma ns correspon al tractament majesttic que antigament usaven els representants de certs estaments, com el clero i la noblesa.
Ns, rei daquest territori, decretens la llibertat per a tots els empresonats.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 28 / Els pronoms personals forts Aprofundiment

A lhora descriure una carta has de tenir en compte el grau de formalitat que t i decidir amb quina forma de tractament lescriurs: De tu, si amb el destinatari hi ha intimitat, franquesa, familiaritat. Tota la carta s'ha d'escriure posant els verbs en 2a persona del singular. De vost, quan hi ha una relaci de respecte, fredor i distncia. Tota la carta sha descriure posant els verbs en 3a persona. De vs, quan hi ha una relaci de respecte cordial i amistosa. Tota la carta sha descriure posant els verbs en 2a persona del plural. Aquest tractament s el que es recomana en el llenguatge administratiu, oficial i comercial.
De vegades utilitzem la forma del possessiu, en comptes del pronom personal fort, darrere dalgunes preposicions:
Collocat davant meu. (no: Collocat davant mi.)
El pronom personal fort nosaltres es pot utilitzar com a plural de modstia (o dautor):
Creiem que aquesta poca..
En lloc de:
Crec que aquesta poca...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 29 / Els pronoms febles Esquema
Els pronoms febles

Els pronoms febles sn elements gramaticals tons que assenyalen la substituci de certs elements de loraci. Els pronoms febles presenten grafies diferents segons si van davant o darrere del verb. Cal, a ms, tenir en compte el gnere i el nombre del complement que substitueixen perqu la substituci sigui adequada.
Els pronoms febles corresponents als pronoms personals forts sn els segents:
davant del verb

em em diu et es et parla es vesteix m' t' s' m'afaito t'aixeques s'enganya 't 's
darrere del verb

'm canta'm banya't llevi's -me vau obligar-me -te -se vaig telefonar-te va adormir-se
ens ens canta us es us renya es dutxen
ens ens dium us s' us alceu s'abracen
'ns rega'ns -us veure-us 'ls escolti'ls
-nos deixeu-nos l'encrrec -vos preneu-vos vacances -se van examinar-se
Els que substitueixen els complements directe o indirecte sn els segents:
Davant del verb

el els la les ho li els en el veig els faig la tinc les deso ho porto li telefono els renyo en vull l' l' ho li n' l'escolto l'obro ho aixeco li ordeno n'alo 'l 'ls -la mira'l els els agafo les les aviso
Darrere del verb

-lo -la escolteu-lo regaleu-la llegeixi'ls aguanta-la -los cremeu-los -les vaig portar-les -ho vaig fer-ho -li digues-li -los vaig telefonar-los -ne pren-ne
-les porta-les -ho deixa-ho -li 'ls 'n telefona-li telefona'ls canta'n
els els aviso
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - unitat 29 / Els pronoms febles Esquema
Els circumstancials, els substitueixen per hi o per en.
predicatius
els
preposicionals
se
Van a Madrid. Hi van. Vnen de lHospitalet. En vnen. Pensa en ella. Hi pensa. Es va descuidar de fer-ho. Sen va descuidar. Corren esverades. Hi corren. Tamb es diu Joan. Tamb sen diu.
Latribut se substitueix per ho o per el, la, els, les.

s el teu fill. Ls. s mestre. Ho s.
El complement del nom se substitueix per en.

Saps lorigen daix? En saps lorigen?
El subjecte, quan es pot substituir, se substitueix per en.

Arriba un autocar. Narriba un.
Codi7
Servei de Tutories Catal Multimdia Tel.: 93 487 90 74 Fax: 93 487 72 21 a/e: codi7@cambrabcn.es
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 29 / Els pronoms febles Desenvolupament
Els pronoms febles

Complement directe determinat: el, la, els, les
La nena menja la poma. La nena la menja. La nena menja el pernil. La nena el menja. Menja la poma. Menja-la. Menja el pernil. Menjal. Mengeu el pernil. Mengeu-lo. Mengeu la poma. Mengeu-la.
Complement directe indeterminat: en

La nena menja pomes. La nena en menja. La nena agafa pomes. La nena n'agafa. Menja pomes. Menjan. Mengeu pomes. Mengeu-ne.
Complement directe neutre: ho

Ella menja all. Ho menja. Menja aix. Menja-ho. Menja el que vulguis. Menja-ho.
Complement indirecte (introdut per a): A ell... li A ells... els A ella... li A elles... els
Compra el diari al pare. Compra el diari a la mare. Escriuen una carta als nens. Escriuen una carta a les nenes. Escriu una carta a les nenes. Escriu una carta als nens. Canta una can a les nenes. Canta una can als nens. Compra-li el diari. Els escriuen una carta. Escriu-los una carta. Cantals una can.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 29 / Els pronoms febles Aprofundiment
Els pronoms febles

1. Si el CD s determinat, s a dir, va introdut per un article determinat (el, la, els, les), un demostratiu (aquest, aquesta...) o un possessiu (el meu, el teu...), el pronom que el substituir ser el, la, els, les (i variants), segons el gnere i el nombre del substantiu que faci de nucli del CD.
Vull el llibre. El vull. Vull aquestes llibretes. Les vull.
Lapostrofaci dels pronoms determinats el i la segueix la mateixa normativa ortogrfica que larticle:
lestudio (la lli) la invento (aquesta histria)
2. Si el CD t com a nucli un substantiu indeterminat (s a dir, sense article determinat) o introdut per un quantitatiu (molt, molta, poc, poca...) o un numeral (un, dos...), el pronom que el substituir ser en.
Tinc llibres. En tinc. Tinc dos fills. En tinc dos. Tinc molta gana. En tinc molta.
3. Quan el CD s tota una oraci o est representat pels mots aix o all, el podem substituir pel pronom ho.
Creia que tothom era bo. Ho creia. Vull aix. Ho vull.
4. En la substituci del CI, els pronoms de 1a i 2a persona tenen les mateixes formes pronominals que en la substituci del CD: em, et, ens, us.
Em rento. Em rento les dents. Us veig. Us veig la cara.
Codi7
5. Pel que fa a la 3a persona, tenim noms dos pronoms per substituir el CI, li i els, que varien pel que fa al nombre per sn invariables pel que fa al gnere.
Telefona a la Maria. Li telefona. Telefona a en Joan. Li telefona. Ha explicat la lli a les alumnes. Els ha explicat la lli. Ha explicat la lli als alumnes. Els ha explicat la lli.
El pronom li no sapostrofa mai. Has danar en compte a lhora de substituir el CI, ja que de vegades el substitum per les formes incorrectes lis o les, en lloc de els, -los o ls, segons que el trobem davant o darrere del verb.
6. Els complements circumstancials se substitueixen pels pronoms hi o en:
els introduts per la preposici de (excepte els de manera) en

Vnen de Pars. En vnen. (CC lloc introdut per de)
els altres complements circumstancials hi

Amagueu la maleta sota el llit.Amagueu-hi la maleta. (CC lloc) Camina de pressa.Hi camina. (CC manera)
7. Si latribut va introdut per un article determinat (el, la, els, les) o un demostratiu (aquest, aquella...), el pronom que el substitueix s el, la, els, les (i variants).
LAntoni s el millor cap. LAntoni ls. Van ser les millors vacances. Les van ser.
Per quan latribut no duu cap element que el determini (ni article determinat, ni demostratiu), el substitum per ho:
s un bon noi. Ho s. s metge. Ho s.
Codi7
8. Els verbs predicatius com trobar-se, substitueixen el complement pel pronom hi:
presentar-se,
tornar-se...
En Joan sha tornat molt brut. En Joan shi ha tornat.
Per el complement predicatiu dels verbs fer-se, dir-se, elegir i nomenar se substitueix per en:
Thas fet mal? Te nhas fet?
9. Els pronoms febles van al davant de qualsevol forma verbal conjugada, per limperatiu, el gerundi i linfinitiu sempre els duen al darrere:
canta-la, cantant-la, cantar-la
En les formes perifrstiques el pronom tant pot anar al davant (estil ms informal) com al darrere (estil ms formal):
la va menjar / va menjar-la
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 30 / La combinaci de pronoms Esquema
La combinaci de pronoms
1. Ordre de collocaci dels pronoms febles quan es combinen entre ells:
reflexiu 1a pers.
se me, ens
2a pers.
te, us CI: li, els
3a pers.
CD o atribut: el, la, els, les, ho
adverbials
en, hi
2. En cas dhaver-los dapostrofar, lapstrof va tan a la dreta com sigui possible:

Mel comprar i me lendur.
3. Combinaci de CD determinat + CI singular:

el + li = lhi / lil la + li = la hi / li la els + li = els hi / lils les + li = les hi / li les
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 30 / La combinaci de pronoms Desenvolupament
La combinaci de pronoms
1. Sovint en una expressi es combina ms d'un pronom. Lordre que cal seguir en la collocaci dels pronoms febles s el segent: reflexiu / 2a persona / 1a persona / CI / CD o atribut / adverbials
Sel volia endur.
reflexiu+CD determinat
Ja tho explicar dem.

2a persona+CD neutre
Porta-l'hi.
CD+adverbial
2. Si cal apostrofar algun dels pronoms, lapstrof sha de posar tan a la dreta com sigui possible:
Mel dna / Me lobre, Sen riu / Se noblida
Els pronoms us, li, hi i ho no sapostrofen mai.
3. Combinaci de CD + CI Quan el complement indirecte s singular: A la major part del domini lingstic, quan el complement indirecte singular li es combina amb el complement directe determinat el, la, els, les es transforma en hi i sinverteix lordre de collocaci:
li + el = lhi li + la = la hi li + els = els hi les = les hi Dna el llapis al noi. Dna la ploma al pare. Dna els llibres a lAnna. Dna les plomes a lEva. Lhi dna. La hi dna. Els hi dna. Les hi dna.
Codi7
Servei de Tutories Catal Multimdia Tel.: 93 487 90 74 Fax: 93 487 72 21 a/e: codi7sl@cambrabcn.es 1
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 30 / La combinaci de pronoms Desenvolupament
En algunes zones, especialment del Pas Valenci, la combinaci s la segent:

li + el = lil li + la = li la li + els = lils li + les = li les Dna el llapis al noi. Li'l dna. Dna la ploma al pare. Li la dna. Dna els llibres a lAnna. Li'ls dna. Dna les plomes a lEva. Li les dna
Quan el complement indirecte s plural la combinaci es fa seguint els criteris generals: CI + CD

Trameto l'informe als tcnics. Trameto el que vaig escriure als tcnics. Els el trameto. Els ho trameto.
La uni d'un pronom amb funci de complement indirecte i un pronom de 1a o 2a persona forma les combinacions segents.
els + em = m'hi li + et = t'hi recomanar. els + ens = ens hi adrear. Em va presentar als sogres. Et van recomanar al president. Ens van adrear als consellers. M'hi va presentar. T'hi van Ens hi van
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 31 / Els pronoms relatius Esquema
Els pronoms relatius

Els pronoms relatius enllacen dues oracions i al mateix temps substitueixen un element de la primera oraci: Els pronoms relatius sn: pronom relatiu feble que pronoms relatius forts qu, referit a coses
Lhome que riu s suec.
pronom relatiu compost
La ploma amb qu escriu s dor. qui, referit a persones El noi de qui et parlava sespera fora. Ha arribat la carta de la qual el qual / la qual, els quals / les quals ens va parlar. El poble on vaig nixer s molt petit. Avui plour, cosa que ens impedir sortir.
pronom relatiu on adverbial pronom relatiu neutre la qual cosa / cosa que
El pronom relatiu t una funci sintctica dins la seva oraci. Les diferents funcions que pot fer cada pronom sn:
pronom relatiu
que
funcions
subjecte CD CC temps CC
exemples
El noi que va venir s rus.
(ell va venir)
He comprat la nina que em va demanar.

(em va demanar la nina)
Es va casar lany que va comenar la guerra.

(va comenar la guerra lany...)
El restaurant en qu dina no fa vacances.

(dina en un restaurant)
qu
complement preposicional
El tema de qu parla s molt interessant.

(parla del tema)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 31 / Els pronoms relatius Esquema
pronom relatiu
funcions
CI
exemples
Lhome a qui feia lentrevista tenia un tic nervis.
(feia lentrevista lhome)
qui
complement La dona en qui penses no s aqu. (penses en ella) preposicional CC Els nois amb qui sorties eren vens de casa.
(sorties amb ells)
subjecte
Qui estigui a punt que entri. Els obrers, els quals se sentien ofesos, callaven.
(ells se sentien ofesos)
el / la qual, els / les quals on
totes
CC lloc
Aquesta s la sala on ens reunim.

(ens reunim en aquesta sala)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 31 / Els pronoms relatius Aprofundiment
Els pronoms relatius

Que Aquest pronom relatiu s ton i sha de pronunciar amb vocal neutra en el catal oriental. No lhas de confondre amb la conjunci que. La conjunci fa noms denlla entre dues oracions i no t cap valor dins de l'oraci subordinada perqu no hi substitueix cap element aparegut anteriorment:
Vull que vinguis. (conjunci) La casa que vull ha de ser gran. (relatiu)
la casa, CD
En una oraci explicativa, quan lantecedent s un pronom personal, el relatiu que no es pot substituir pel pronom relatiu compost:
Ell, que era un bon home, va fer una mala acci.
Qu Aquest pronom relatiu s tnic i es pronuncia amb e oberta. El pronom relatiu qu sempre va precedit de preposici i es pot substituir pel pronom relatiu compost el qual, la qual... No lhas de confondre amb el pronom interrogatiu qu, que vol dir quina cosa o quina causa:
No s qu vol. (interrogatiu: quina cosa) No s per qu no calla. (interrogatiu: quina causa) La feina en qu treballo mapassiona. (relatiu)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 31 / Els pronoms relatius Aprofundiment
Errors que has devitar quan construeixis oracions de relatiu 1. Fer servir el que, la que, els que, les que darrere de preposici, en lloc de el qual, la qual, els quals, les quals o b qu.
Aquesta s la ploma amb la que escric ( incorrecte) Aquesta s la ploma amb la qual / amb qu escric. (correcte)
Les formes el que, la que, els que, les que noms sn correctes quan entre larticle i el pronom shi pot sobreentendre un substantiu:
Aquest problema s com el que vam fer ahir. Aquest problema s com el problema que vam fer ahir.
2. En la llengua escrita, enllaar dues oracions per mitj del relatiu feble que, com si fos una conjunci.
s una fusta que sen fan mobles ( no recomanable en lestndard escrit ) s una fusta de la qual / de qu es fan mobles. (prpies de lestndard escrit)
3. Representar lantecedent en loraci subordinada per mitj del pronom relatiu i, a ms, dun pronom feble. s una forma pleonstica innecessria i incorrecta.
s un tema que ja el s de memria. ( incorrecta) s un tema que ja s de memria. (correcta) Lescola on hi vaig estudiar magradava molt ( incorrecta) L escola on vaig estudiar magradava molt. (correcta)
4. Usar incorrectament el relatiu possessiu.

Duia un llibre que lautor s amic meu. (incorrecta) Duia un llibre lautor del qual s amic meu. (correcta)
5. Fer servir lo que quan lantecedent s una oraci sencera.

Es lleva dhora, lo que el posa de mal humor. ( incorrecta) Es lleva dhora, la qual cosa / cosa que el posa de mal humor. (correcta)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 32 / Els adverbis Esquema
Els adverbis
Els adverbis i locucions adverbials precisen el significat de loraci i poden acompanyar un adjectiu, un verb o un altre adverbi. Poden ser: 1. De manera
b, ben, com, aix, millor, pitjor, alhora, noms, almenys, corrents, gaireb, quasi, a corre-cuita, a lengrs, a peu, de franc, de pressa, alt, baix, arreu, arran, fort, fluix, a coll, a pols, de tot cor ... adjectius + -ment: amablement, tristament
2. De temps
ara, quan, aleshores, sempre, sovint, mai, desprs, abans, ja, aviat, tard, avui, ahir, dem, de nit, de dia, a la matinada, a hores dara, alhora, encara, al cap de poc...
3. De lloc
on, aqu, all, enlloc, dintre, fora, davant, darrere, sobre, sota, amunt, avall, prop, lluny, a la dreta, a lesquerra, a la vora, als afores, dall estant, amunt, en, on...
4. De quantitat
almenys, molt, poc, ms, quant, menys, tan, bastant, massa, gaire, gaireb, fora, prou, gens, res, a ms, a ms a ms, ms o menys, una mica, un xic, no gaire, gens ni mica, un grapat, un munt...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 32 / Els adverbis Esquema
5. D'afirmaci
s, oi, tamb, prou, dhuc, cert, efectivament, fins i tot, per descomptat, sens dubte, de deb...
6. De negaci
no, ni, tampoc, de cap manera, no pas, no... pas, no gens, i ara !...
7. De dubte
potser, probablement, tal vegada, qui sap, si molt conv, per ventura...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 32 / Els adverbis Desenvolupament
Els adverbis
Des del punt de vista etimolgic, el terme adverbi significa al costat del verb. La seva funci bsica s complementar el verb, per tamb pot complementar un adjectiu o un altre adverbi.
En Marc menja molt per dinar. (complementa el verb) Fa uns dibuixos molt bonics. (complementa un adjectiu) Treballa molt tranquillament. (complementa un altre adverbi)
Una locuci adverbial s una combinaci fixa de dues o ms paraules que fa la mateixa funci que un adverbi. Tradicionalment, els adverbis shan dividit en els grups segents: 1. De manera
aix, a les fosques, b, de pressa, de sobte, millor...
i els acabats en -ment. 2. De temps

abans-dahir, ara, avui, dem, dem passat, desprs, mai ms...
3. De lloc
a la vora, aqu, damunt, de fora estant, fora...
4. De quantitat
fora, gens ni mica, massa, molt, poc, una mica...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 32 / Els adverbis Desenvolupament
Encara que tinguin un comportament diferent, shan considerat altres tipus dadverbis: 5. Dafirmaci
s, tamb...
6. De negaci
no, tampoc...
7. De dubte
potser, probablement...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 32 / Els adverbis Aprofundiment
Els adverbis
Adverbis i locucions adverbials de lloc
Cal no confondre els adverbis de lloc pertot, enlloc i enlaire amb les expressions per tot (per totes les coses), en lloc (en comptes de) i en laire (prep.+ SN).
Hi ha brutcia pertot. (adverbi: pertot arreu) La Maria magrada per tot. (per totes les coses) No he vist el vostre gos enlloc. (adverbi: a cap lloc) En lloc den Jaume, vindr jo. (en comptes de) Llana la pilota enlaire. (adverbi: amunt) El globus se sostenia en laire. (prep.+ SN: dalt del cel)
Adverbis i locucions adverbials de temps
1. Cal no confondre ladverbi de temps aleshores amb el grup a les hores (prep.+SN):
Aleshores van arribar els nuvis. (adverbi: en aquell moment) Pren-te el xarop a les hores de menjar. (prep.+SN)
2. No confonguis quan (de temps) amb quant (de quantitat):

Quant val? (quantitat) Vine quan vulguis. (temps)
3. Llavors i aleshores sn sinnims. Els mots llavrens, allavrens... sn variants colloquials que no hem descriure.
Codi7
4. No hem dusar la preposici per en les expressions que serveixen per designar les parts del dia, sin la preposici a:
al mat, al vespre, a la tarda...
5. Ms aviat s una locuci que pot expressar temps o manera.

Vine ms aviat. (temps) Magrada el formatge ms aviat sec. (manera)
6. Els dies de la setmana poden ser utilitzats com a adverbis de temps. En aquest cas no duen article.
Dimarts anir a Pars. (= Dem / Enguany anir a Pars.)
Adverbis i locucions adverbials de manera 1. Els adverbis en -ment conserven laccent de ladjectiu a partir del qual shan format, i sempre es formen amb el femen:
contnua / contnuament oberta / obertament fcil / fcilment
2. Els adverbis sols i solament sn sinnims. La forma solsament s del tot incorrecta.
3. Quan la locuci ms aviat expressa manera has devitar de substituir-la per lexpressi incorrecta ms b:
correcta
La trobo ms aviat desagradable.
incorrecta
La trobo "ms b" desagradable.
Codi7
1. Observa que la paraula mal s un adverbi de manera, per tamb pot ser un adjectiu i, en aquest cas, concordar amb el nom al qual acompanyi:
mal alumne, mala idea, mals amics, males intencions ( adjectiu) mal fet, mal aprs, mal portat (adverbi)
Els adverbis b/ ben i malament / mal no es fan servir de la mateixa manera: Ben i mal normalment modifiquen un adjectiu:
Magrada el caf ben amarg.
adv. adj.
Aix est mal fet.

adv. adj.
B i malament modifiquen el verb:

Cuina b, per menja malament.
verb adv. verb adv.
2. No tots els adverbis en -ment sn de manera. Tamb poden ser: de temps: immediatament, actualment... de lloc: externament, localment... de quantitat: totalment, aproximadament... dafirmaci: evidentment, certament... de dubte: possiblement, segurament...
3. Quan coincideixen desprs dun mateix verb dos adverbis en -ment, no suprimim mai la terminaci (-ment) del primer sin la del segon, o cap de les dues:
Dormia dolament i tranquilla. Dormia dolament i tranquillament.
Codi7
Adverbis i locucions adverbials de quantitat (o de grau)
1. Cal no confondre almenys amb al menys:

Si vingussiu almenys un cop per setmana... S'assembla al menys baixet.
2. Conv no confondre alguns adverbis de quantitat (que sn sempre invariables) amb els determinants quantitatius (que modifiquen un nom i, alguns, poden ser invariables):
Hi havia tantes noies com nois ( determinant) No beguis tant (adverbi)
3. Cal distingir entre gens (adverbi), gens de (determinant quantitatiu) i res (pronom):
No magrada gens. (adverbi) No t gens de gana. (determinant quantitatiu) Avui no ha menjat res. (pronom = cap cosa)
4. No confonguis tant i tan: tant va davant o darrere de verb i davant del nom:
Ens agrada tant. No mengis tant (de) pa.
tan va davant dadjectiu, adverbi o locuci adverbial:

s tan bonic... Camina tan lentament com parla.
5. Prou s sinnim de suficientment. Cal evitar la construcci el suficientment:

Em sembla prou interessant.
Codi7
6. Cal evitar la forma adems i substituir-la per a ms, a ms a ms, de ms a ms, encara, dems.
7. Fixat que tot, com a adverbi de quantitat, sol concordar amb ladjectiu que modifica:
L he vista tota sola. Totes estaven morenes.
Per s invariable en mascul davant un nom de ciutat, pas, etc. que no porti article:
Ha viatjat per tot Amrica. Ha viatjat per tota lAmrica del Sud .
8. Observa que les locucions al menys i al ms van introdudes per la preposici a:

Torna al ms aviat possible.
La negaci Els mots ning, res, cap, gens, enlloc i mai, poden tenir sentit negatiu o sentit positiu, segons el context.
Sentit negatiu Quan tenen sentit negatiu i van davant del verb s recomanable de reforar-los amb la partcula no.
Ning no vindr. Gens, no en volia. Enlloc no es diu, aix. Mai no ho he dit.
Codi7
Sentit positiu Aquests mateixos mots tenen un sentit positiu en oracions hipottiques o interrogatives.
Que tens gens de gana? (= tens gana?) Si mai mho dius... (= si alguna vegada mho dius...) Que hi ha ning? (= hi ha alg?) Que en vols gens? (= una mica)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 32 / Els adverbis Ms exemples
Els adverbis
Adverbis i locucions adverbials de lloc
a baix, baix a dalt, dalt al damunt, a sobre, damunt, sobre a darrere, al darrere, darrere a davant, al davant, davant a dins, a dintre, dins, dintre a fora, fora a la vora, a prop, prop a sota, davall, sota ac, aqu al capdamunt al capdavall al voltant all arreu, pertot, pertot arreu, a tot arreu avant, endavant en endins, endintre enfora enlaire enll enlloc enrere, endarrere onsevulga, onsevulla
Adverbis i locucions adverbials de temps

a lhora baixa, a la tarda, al migdia, a mig mat, al mat, a la vesprada, cap al tard, al vespre, a la nit, a sol post, a la matinada, a trenc d'alba... a la bestreta, a lavanada, per endavant a terminis (pagar) a vegades, de vegades abans-d'ahir ahir aleshores, llavors alhora anit, anit passada anit, aquesta nit aviat com ms aviat millor dara endavant dhora de seguida, tot seguit de tant en tant dem passat encara enguany
Codi7
havent + participi: havent sopat, havent acabat... ja lendem mai, mai de la vida, mai ms mentrestant sempre, tothora
Alguns adverbis de temps que sn cultes o propis noms d'algunes zones

ads = ara mateix (en un temps, passat o futur, prxim) adesiara = de tant en tant continent, encontinent = immediatament dejorn = de bon mat suara = no fa gaire tantost = tot seguit tost = aviat tostemps = sempre
Adverbis i locucions adverbials de manera

a cau dorella a coll a collib a contracor a corre-cuita a dojo a la fi a la fora, per fora a la menuda a la valenta a les fosques a les palpentes a manta a peu coix a poc a poc a pols a posta (= expressament) a raig fet a tort i a dret a ulls clucs al cap i a la fi, comptat i debatut
Codi7
al detall alt amb prou feines, a penes baix dall ms damagat desma de bat a bat de biaix, de gairell de bocaterrosa de bon grat, de tot cor de bracet de cap a cap de cap a peus de cap i de nou de corcoll de deb de fit a fit de gom a gom de mal grat de panxa enlaire de passada de pressa de puntetes de sobte, de cop, de cop i volta, tot duna, tot dun plegat de valent en dej en doina, en orri en va, debades, endebades fil per randa fins, fins i tot frec a frec gaireb mal, malament ms aviat noms, sols, solament sense solta ni volta si fa no fa sobretot tant s com no tot xano-xano, xino-xano
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 33 / Les conjuncions Esquema
Les conjuncions
Les conjuncions o locucions conjuntives sn mots invariables que serveixen per enllaar mots o grups de mots que fan la mateixa funci sintctica en una oraci, o b dues oracions coordinades o subordinades.
conjuncions de coordinaci
copulatives simplement uneixen els elements disjuntives indiquen opci obligada distributives indiquen alternativa entre dues oracions adversatives expressen contrarietat o oposici continuatives indiquen successi consecutives o illatives introdueixen una oraci, conseqncia de lanterior i, ni o, o b ara...ara..., ads...ads..., aix... com..., ni...ni..., mig... mig..., tant... com..., qui...qui... per, tanmateix, altrament, ans al contrari, amb tot, aix i tot, sin que, ms aviat, en canvi, per aix, emper... encara ms, a ms, aix mateix, i tot, d'altra banda, fins i tot, encara millor, encara pitjor... doncs, aix, consegentment, per tant, en conseqncia, per consegent, de manera que, aix que...
conjuncions de subordinaci
causals condicionals finals concessives temporals perqu, que, car, puix, puix que, ja que, com que, vist que, per tal com... si, mentre, segons, ats que, mentre que, noms que, sols que, amb que, en cas que, posat que, a condici que... perqu, que, a fi que, per tal que... malgrat que, mal que, encara que, b que, si b, per...que, per b que, per ms que, tot i que, amb tot i que, ni que... quan, ara que, aleshores que, llavors que, aix que, tan aviat com, com si, tot seguit que, de seguida que, mentre, mentre que, des que, abans que, desprs que, fins que... aix com, tal com, com si, segons, segons que, per por que...
modals
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 33 / Les conjuncions Desenvolupament
Les conjuncions
s de les conjuncions ms conflictives 1. La conjunci copulativa i mai no pren la forma e davant duna altra i:
Espanya i Itlia.
2. La conjunci disjuntiva o mai no pren la forma u davant duna altra o:

El gos menja carn o ossos?
3. No has de confondre sin i si no, ja que tenen significats diferents: sin: s una conjunci adversativa que expressa una oposici entre els elements que uneix:
No magrada el jazz, sin el blues. No tinc gana, sin set. No vinguis ara, sin desprs.
Fixat que en aquestes oracions podem prescindir de la forma sin i repetir el verb:
No magrada el jazz. Magrada el blues. No tinc gana. Tinc set. No vinguis ara. Vine desprs.
Tamb equival a ms que:

No feia sin plorar.
si no: s la uni de la conjunci condicional i de ladverbi de negaci:

Si no vns ara, ja ens veurem dem. (en cas que no vinguis ara ...) Estudia. Si no, suspendrs. (altrament)
Tamb pot ser una conjunci concessiva ms ladverbi de negaci:

Et vaig esperar tres hores, si no ms. (o ms i tot)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 33 / Les conjuncions Desenvolupament
4. La conjunci consecutiva doncs indica conseqncia o opini, i mai no t un sentit causal. Aix, doncs vol dir per tant o tant s com no i mai no es pot substituir per ja que o perqu:
Fa bo; doncs podem anar a la platja. (per tant)
5. La llengua castellana de vegades prescindeix de la conjunci que quan fa dintroductora duna oraci subordinada:
Le pido tenga paciencia. Le agradecemos sea tan amable.
En catal no podem prescindir de la conjunci:

Li demano que tingui pacincia. Li agram que sigui tan amable.
6. La forma degut a correspon al participi passat del verb deure:

El mal de cap s degut a laltura.
De vegades usem malament aquesta construcci per influncia de la construcci castellana debido a, que t un sentit causal:
Sha enfadat degut al teu mal humor.
Aquesta frase s incorrecta i sha de canviar per expressions que indiquin ra o causa dalguna cosa: per culpa de, per causa de.
Sha enfadat per culpa del teu mal humor.
7. La conjunci perqu pot ser causal (el verb va en indicatiu) o final (el verb va en subjuntiu): Causal:
Ho dic perqu vull. (com que ho vull dir, ho dic)
Final:
Ho dic perqu em facis cas. (per tal que em facis cas)
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 33 / Les conjuncions Aprofundiment
Les conjuncions
La locuci conjuntiva posat que s condicional (equivalent a si), i no pas causal:
Posat que callis podrem escoltar la rdio.
No confonguis la locuci conjuntiva adversativa ms aviat amb lexpressi ms b (que vol dir millor):
No s simptic; ms aviat s fora antiptic. Ho hauries de fer ms b. (millor)
No confonguis la conjunci final o causal perqu, amb per qu i per a qu: Per qu s la preposici per ms el pronom interrogatiu o relatiu qu.
Em vols dir per qu plores? (interrogatiu) Magradaria saber les raons per qu ests enfadada. (per les quals, relatiu)
Per a qu s la preposici composta per a ms linterrogatiu qu.

Per a qu ho vols, aix? (per a quina cosa ho vols, aix? )
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 34 / Les preposicions Esquema
Les preposicions
Les preposicions sn mots invariables que serveixen per relacionar parts de loraci. Podem classificar-les en els grups segents:
preposicions febles o tones a, amb, de, en, per
preposicions fortes o tniques simples

contra devers entre envers malgrat segons sense (o sens) ultra vers
compostes
cap a des de fins a per a
locucions prepositives
conjunt de preposici + un altre element + preposici
a causa de a excepci de a travs de a despit de al llarg de a desgrat de al peu de per por de al costat de a partir de a favor de de llarg a llarg de en contra de amb vista a en virtut de a fi de dacord amb per culpa de per tal de...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 34 / Les preposicions Esquema
preposicions procedents d'adverbis + de

abans arran desprs enfora enfront enmig entorn fora lluny prop
(de)
dalt damunt darrere davant dessota dins / dintre sobre sota vora
(sense de)
com com a quant a en tant que
preposicions procedents de gerundis durant, mitjanant, no obstant,

tocant a...
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 34 - Les preposicions Desenvolupament
Les preposicions
Principals usos de les preposicions a, en, amb, de, per i per a
preposici a 1. Introdueix el complement indirecte:

Dna la m a la mare.
2. Expressa una circumstncia de lloc: Davant els topnims:

Vivim a Tarragona.
Expressa moviment:
Sen van a lestranger.
O b reps:
rem a casa.
Davant larticle determinat:

Hi ha un bar a la cantonada.
O de linterrogatiu quin:
A quin carrer viu?
3. S'utilitza a les expressions de temps o de manera:

A la nit, al vespre... / Faves a la catalana
Codi7
4. Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposici:

Sha acostumat a la calor. No satreveix a dir-ho.
5. Apareix desprs de res i seguit dinfinitiu:

No hi ha res a fer.
6. Ocasionalment, s'utilitza davant del complement directe (que normalment va sense preposici):
Estimava a tothom. No els va escriure, ni a ell ni a ella.
preposici en 1. Expressa una circumstncia de lloc, davant els demostratius i indefinits:

Viuen en aquesta casa. Passarem la nit en algun lloc.
2. S'utilitza en expressions de temps:

Ha crescut en quatre dies. (perode acabat)
3. Davant dinfinitiu, apareix en complements circumstancials de temps:

En entrar el director, tothom es va posar dret.
Quan va entrar
Codi7

No tenen inters en els estudis. Pensava en ells.
preposici amb 1. Expressa companyia, instrument, mitj, manera:

Vine amb el teu germ. Escriu amb el llapis.

Lamenacen amb lespasa. Estic dacord amb tu.
preposici de 1. Expressa una circumstncia de lloc:

Tornveu de lestaci.
i s'utilitza a les indicacions de carrers i places:

Plaa de Catalunya Carrer de l'Hospital

No es recorden daquell xicot. Parleu de literatura.
Codi7
3. Introdueix infinitius que fan funci de subjecte o de CD quan van darrere del verb principal:
Magrada de saber-ho.
subjecte
Decid de deixar-la.
CD
4. Apareix amb valor partitiu: Davant dadjectius (nom sobreents):

Durem dos paquets grossos i un de petit.
Davant de substantius anticipats o repetits pel pronom en:

En tinc molt, de pa.
1. S'utilitza en les expressions:

olor de, gust de, de quadres, de ratlles...
s de les preposicions per i per a La preposici per: 1. Introdueix el complement agent a les oracions passives:
Va ser detingut per la policia.
2. Indica una circumstncia de lloc (de pas):

Entr per la finestra.
Codi7
3. Indica la part o parts dun indret on sesdev una cosa:

Tinc llibres escampats per tot el pis.
4. Indica una circumstncia de temps:

Per Pasqua farem vacances.
5. Indica relacions equivalents a a causa de, amb la intenci de, a favor de, en qualitat de:
Ho he fet per tu. (per causa teva) The pres per un altre.
La preposici per a: 1. Expressa destinaci o beneficiari:

Aquest llibre s per a infants. Va cantar una ria per al seu professor.
2. Expressa temps (termini fix):

Ho hem de tenir per al 14 de setembre.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 34 / Les preposicions Aprofundiment
Les preposicions
1. Les preposicions en i amb, quan introdueixen un complement preposicional, se substitueixen per a o de davant dinfinitiu i cauen o desapareixen davant la partcula que.
2. Les preposicions a i de, soles o formant una preposici composta (grcies a, des de...) cauen davant la partcula que.
construcci bsica (amb preposici)
davant dinfinitiu noms a o de

Pensa a / de venir. Es complauen a fer festes.
davant la partcula que (sense preposici)

Pensa que has de venir. Es complauen que els invitin. L'amenacen que el trauran. Estic d'acord que ho fem.
en
Pensa en mi. Es complauen en les festes.
amb
L'amenacen amb lexpulsi. Estic d'acord amb tu. L'amenacen d'expulsar-lo. Estic d'acord a fer-ho.
a
Tinc dret a una pensi. S'exposa a un perill. Tinc dret a cobrar Sexposa a caure. Tinc dret que em passin una pensi. S'exposa que lacomiadin. M'he adonat que ell hi era present. Parleu que cal una soluci.
de
M'he adonat de l'expectaci. Parleu danar al teatre. Parleu d'all.
3. Sanomenen complements preposicionals els complements del verb introduts per les preposicions a, en, de o amb.
Es dedica a la venda de pisos. Sempre penso en ell. No sadonen de la seva presncia. Han vingut amb un cotxe nou. Minteresso per la cincia.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 35 / Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com Esquema
Les formes cap a / cap; fins a / fins i com a / com

cap a
forma bsica Anvem cap a les roques. Cap a les vuit ja haurem acabat. Cap al tard vindr en Jaume.
cap
quan, si no hi hagus la forma cap, no escriurem la preposici a Anvem cap all. (si no hi hagus cap, escriurem Anvem all)
com a
forma bsica, equivalent a en quantitat de, en concepte de
com
equivalent a igual que forma que pren "com a davant dun article determinat o indeterminat, un demostratiu o els mots algun(s) i llur(s) s tan alt com en Pere. Et considero com la millor professional. Definim lhepatitis com aquella malaltia que...
Com a professional no puc admetre aix. Com a presidenta, declaro inaugurada la sessi.
fins a
forma bsica, indica direcci cap a un lloc o un temps Fins al dia 12 teniu temps de presentarvos-hi. Anem fins a Manlleu.
fins
quan, si no hi hagus la forma fins, no escriurem la preposici a davant de que Fins avui tenim temps. (avui encara tenim temps) Fins que arribem a Manlleu no pararem.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 35 - Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com Desenvolupament
Les formes cap a / cap; fins a / fins i com a / com

Les preposicions compostes cap a i fins a de vegades es redueixen a les preposicions simples cap i fins. Escrivim cap a i fins a davant de noms, adjectius, numerals, articles i infinitius:
Vaig cap a Madrid.
nom
Aquesta pellcula la poden veure des dels joves fins als vells.
adjectiu
Comptarem fins a deu.

numeral
Vaig arribar cap a les deu.

article
Vaig cap a comprar.

infinitiu
En els complements circumstancials de lloc o de temps escriurem cap a / fins a quan en una altra construcci parallela escriurem a o en.
Anirem fins a la plaa. (perqu podem dir: anirem a la plaa) Anirem cap a Mallorca. (perqu podem dir: anirem a Mallorca) Vindran fins aqu. (perqu diem: vindran aqu) Anirem cap all. (perqu diem: anirem all)
La preposici composta com a (en qualitat de) en algunes ocasions es redueix a com:
davant de larticle determinat el, la, els, les davant de larticle indeterminat un, una, uns, unes davant els demostratius aquest, aquell...
Va proposar-ho com una gran soluci. Mel van presentar com el substitut de la Maria.
Codi7
Catal Multimdia Morfologia i sintaxi - Unitat 35 / Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com Aprofundiment
Les formes cap a / cap; fins a /fins i com a / com

Les frases en les quals hi ha la preposici composta des de demanen la preposici composta fins a. Tamb s parallel ls de les preposicions de... i a...:
Viatjo des de Vencia fins a Pars. Viatjo de Vencia a Pars.
No es recomana combinar aquestes formes:

Viatjo des de Vencia a Pars.
Recorda la diferncia entre ls comparatiu de la forma com i ls conjuntiu:

s tan bo com el seu pare. (comparatiu) Com que s tan tard, ens nanem. ( conjunci)
Codi7
Servei de Tutories Catal Multimdia Tel.: 93 487 90 74 Fax: 93 487 72 21 A/e: codi7sl@cambrabcn.es
Catal Multimdia Lxic - Unitat 1 / El lxic catal Esquema
El lxic catal
Els recursos de qu disposem els parlants duna llengua per formar-ne i ampliar-ne el cabal lxic sn molt diversos, i sovint els apliquem sense ser-ne conscients. Alguns dels ms importants podrien ser:
heretar duna altra llengua (en el cas del catal, del llat vulgar) incorporar lxic (cultismes) a partir duna llengua considerada de cultura (el llat clssic) incorporar llenges lxic daltres incorporacions diacrniques (histriques) incorporacions sincrniques (actuals) adaptacions
adopcions barbarismes donar a una paraula una categoria gramatical diferent: habilitaci (vegeu la unitat 2 de lxic) derivar paraules amb sufixos i prefixos (vegeu la unitat 2 de lxic) fer paraules compostes de dues o ms paraules existents (vegeu la unitat 2 de lxic)
Codi7
Servei de Tutories Catal Multimdia Tel.: 93 487 90 74 Fax: 93 487 72 21 a/e:codi7sl@cambrabcn.es
Catal Multimdia Lxic - Unitat 1 / El lxic catal Desenvolupament
El lxic catal
La majoria del lxic catal prov del llat vulgar, el llat que parlava el poble, en certs aspectes diferent del llat literari. Aix, de MATER tenim mare, de DORMIRE tenim dormir, etc. Tamb es recorre al llat en determinats mots dorigen culte (en aquests casos es recorre al llat clssic o literari). Aix, per exemple, del llat CATHEDRA tenim el mot habitual cadira i el cultisme ctedra. La incorporaci de mots daltres llenges s un recurs molt habitual. Ho ha estat tamb histricament, de manera que hi ha hagut incorporacions de totes les llenges que han estat en contacte amb el catal (sn incorporacions diacrniques). Exemples: gramtica (del grec), safata (de lrab), guerra (de les llenges germniques), ambaixada (de loccit), etc. A part daquestes incorporacions histriques, avui tamb sincorporen a la llengua una bona colla de mots provinents daltres llenges, normalment per designar conceptes nous (incorporacions sincrniques). Quan sincorpora a la llengua una paraula estrangera es poden donar dues situacions: que sadapti la paraula a la grafia o a la fontica catalana (mrqueting; burocrcia, tresillo...) que sadopti la paraula tal com sescriu en la llengua original (whisky, croissant...) Quan es considera que la incorporaci dun mot duna llengua estrangera no s necessria (perqu ja hi ha algun mot tradicional catal per designar el concepte) es parla de barbarisme. Per exemple: bueno (en lloc de dacord o de b), almeja (en lloc de clossa), container (en lloc de contenidor), etc. Entre els recursos de qu disposa una llengua per formar paraules noves sense recrrer a les llenges venes podem destacar lhabilitaci, la derivaci i la composici (vegeu la unitat 2 de lxic, que dediquem especficament a aquests tres recursos).
Codi7
Catal Multimdia Lxic - Unitat 1 / El lxic catal Aprofundiment
El lxic catal
Els elements lingstics duna altra llengua que shan incorporat i adaptat al catal sn anomenats manlleus o prstecs, de manera genrica. Per, a part daquest nom genric, segons la llengua dorigen els donem un nom especfic: hellenismes (del grec clssic), llatinismes, basquismes, germanismes (de les llenges germniques o de lalemany), arabismes (de lrab), mossarabismes (dels dialectes mossrabs), occitanismes, castellanismes, gallicismes (del francs), anglicismes, italianismes, etc. La llengua es transforma imperceptiblement i molt lentament. Una forma lingstica que shagi incorporat fa cent anys a la llengua es pot considerar encara una forma jove, poc tradicional. Per aix no ens ha de sorprendre que els diccionaris no recullin formes lingstiques actuals molt usuals (internauta, zping...): hauran de passar uns quants anys perqu sen pugui valorar la necessitat, la vigncia ds real, etc. Un diccionari normatiu en el cas del catal, el Diccionari de la llengua catalana, de lInstitut dEstudis Catalans pretn recollir el lxic consolidat. Aix vol dir que si hi trobem un mot, el podem considerar normal i caracterstic de la llengua, i usar-lo all on el context el demani. Per tamb vol dir que hi ha un bon nombre de formes lingstiques que el diccionari no recull (perqu no shan considerat prou usuals, perqu sn mots estrangers per als quals ja hi ha equivalncia catalana, perqu sn massa recents, etc.). Si volem, podem usar una daquestes formes que el diccionari no recull, per ens conv estar molt convenuts de la necessitat del terme, de ladequaci al context (to, registre), de la inexistncia dun equivalent ms habitual, etc. Tot i que les llenges evolucionen, hi ha tamb una tendncia ben natural a intentar protegir-les dun excs dincorporacions (lxiques, per sobretot sintctiques i fontiques) que en poden arribar a desvirtuar la fesomia caracterstica. En el cas del catal, una llengua envoltada de llenges ms poderoses demogrficament, aquest esfor pren ms relleu. Per aix es recomana una prudncia especial en el moment dadmetre formes daltres llenges, i sinsisteix en la necessitat de conservar ls dels mots ms habituals (genuns).
Codi7
Catal Multimdia Lxic - Unitat 1 / El lxic catal Aprofundiment
Les incorporacions necessries de lmbit tcnic o cientfiques necessiten una fixaci formal. Lorganisme que sencarrega daquesta fixaci en el cas del catal s el Termcat, Centre de Terminologia: mitjanant el servei de consultes (telfon: 93 451 67 62, adrea electrnica: termcat@cesca.es) i els altres serveis de qu disposa difon la terminologia normalitzada.
Codi7
Catal Multimdia Lxic - Unitat 2 / Derivaci, composici i habilitaci Esquema
Derivaci, composici i habilitaci

En la primera unitat del bloc de lxic hem vist que, a part de la incorporaci de formes lingstiques daltres llenges, hi ha uns recursos propis de cada llengua que permeten ampliar-ne el cabal lxic.
derivaci
formaci de mots nous a partir dun radical o dun mot afegint-hi sufixos o prefixos formaci de mots nous a partir de la uni de dos o ms radicals o mots adquisici duna nova categoria gramatical
noi noiet groc grogor cansar cansament illa illenc fil+ferro filferro hispano+argent hispanoargent cara+girat caragirat rosa (nom) rosa (adj.) dinar (verb) dinar (nom) mirador (adj.) mirador (nom)
composici habilitaci
Codi7
Catal Multimdia Lxic - Unitat 2 / Derivaci, composici i habilitaci Desenvolupament
El procs de derivaci ms habitual s ladjunci dun sufix a un radical o a un mot de la llengua (en trobars una extensa llista a lapartat de Ms exemples).
Hi ha determinats sufixos que tenen una crrega semntica, s a dir, que incorporen un significat concret a la forma que acompanyen. Aix, hi ha sufixos que indiquen una idea de petitesa (diminutius) com -et o - (cotxet, carrer); sufixos que indiquen una idea de grandria (augmentatius) com ara -s o -ot (xicots, vestidot); sufixos que indiquen lestabliment on es fa una activitat com -eria (fusteria, sabateria), etc. Aquesta incorporaci de significat ens permet inventar paraules noves i que la resta dels parlants interpretin rpidament a qu ens referim (si alg sinvents la forma disccompacteria podrem deduir que parla dun lloc on venen discos compactes). Tamb s freqent ladjunci de prefixos, com ara pre- (preescolar, preromntic), vice- (viceministra, vicerector), plus- (plusvlua, plusmarca), sots- (sotspresident, sotsintendent), etc.

Com en el cas dels sufixos, hi ha prefixos que incorporen un valor semntic: el prefix in- denota negaci (inatacable, innegable), el prefix desdenota la idea contrria (desafectat, desabrigat), ex- indica que alg era i ja no s tal cosa (exalcalde, expresidenta), etc.
La majoria dels compostos sescriuen com un sol mot (compravenda, blaugrana, sordmut, pocavergonya, maldecap, grecorom, politicosocial, etc.), per posem un guionet per separar els dos formants del compost en els casos segents:

en els numerals (vint-i-quatre, tres-cents cinquant, etc.) en els compostos formats per dos mots catalans, quan el primer formant acaba amb vocal i el segon comena amb r, s o x (bocasec, compta-revolucions, para-xocs) quan conv evitar possibles lectures errnies (pit-roig, Bell-lloc) en els compostos formats amb una voluntat expressiva o repetitiva (nyigo-nyigo, poti-poti, ping-pong)
Codi7
Catal Multimdia Lxic - Unitat 2 / Derivaci, composici i habilitaci Desenvolupament
Hi ha certs compostos que han estat incorporats des daltres llenges, sobretot del grec i el llat; i encara ara, en certs mbits cientfics o tcnics, es recorre a les formacions fetes amb radicals grecs o llatins: cumulonimbus, cuneforme, inosclerosi, etc. Amb lhabilitaci donem a un mot determinat una categoria gramatical diferent de la que tenia en un principi, de manera que adquireix un valor semntic nou. Per exemple: del substantiu rosa en fem un adjectiu: una camisa de color rosa; del verb esmorzar en fem un substantiu: quin esmorzar ms abundant; etc.
Codi7
Catal Multimdia Lxic - Unitat 2 / Derivaci, composici i habilitaci Aprofundiment

Un tipus de formaci fora recent s el de les paraules creades a partir duna forma abreujada: aix, de la forma RADAR, corresponent a RAdio Detecting And Ranging, sha passat a la paraula de la llengua radar; de SIDA, corresponent a Sndrome dImmunoDeficincia Adquirida, sha passat a la paraula de la llengua sida, etc. Altres mots que shan format d'una manera semblant sn lser, mdem, vip, pime, etc. (els dos ltims exemples no sn recollits pel diccionari, i, per tant, en textos formals pot ser convenient escriurels en majuscules, com a sigles).
Codi7
Catal Multimdia Lxic - Unitat 2 / Derivaci, composici i habilitaci Ms exemples
La derivaci permet crear noms, adjectius i verbs. El ventall de possibilitats s molt ampli, tal com es pot veure en els exemples. Noms Derivats de substantius:
-et, -eta: noiet, noieta -ol, -ola: fillol, fillola -, -ona: carrer, pepona -er, -era: caixer, caixera -atge: fullatge -eria: fusteria, ferreria -isme: liberalisme -ada: gentada
Derivats d'adjectius:
-or: grogor -ia: alegria -itud: esclavitud -tat, -dat: crueltat, bondat
Derivats de verbs:
-ci: aprovaci -ment: cansament -dor, -dora: mocador, rentadora -alla: troballa
Adjectius Derivats de noms:

-er, -era: brasiler, brasilera -, -ina: alacant, alacantina -, -ana: ciutad, ciutadana -ut, -uda: cabut, cabuda -enc, -enca: castellonenc, illenca -s, -esa: japons, japonesa
-s, -osa: grogs, grogosa -ot, -ota: lletjot, lletjota negrssima -et, -eta: nuet, nueta -ssim, -ssima: negrssim,
Codi7
Catal Multimdia Lxic - Unitat 2 / Derivaci, composici i habilitaci Ms exemples
Derivats de verbs:
-s, -osa: abunds, abundosa -tori, -tria: giratori, giratria -dor, -dora: menjador, menjadora -ble: amable
Verbs Derivats de noms:

-ar, -ir: arrelar, penedir -ificar: exemplificar -ejar: senyorejar -itzar: martiritzar
-ar, -ir: indignar, emblanquir -ificar: fortificar -itzar: modernitzar -ejar: netejar
Codi7
Catal Multimdia Lxic - Unitat 3 / Sinonmia i antonmia Esquema
Sinonmia i antonmia
sinonmia
relaci que sestableix entre dos mots o expressions que comparteixen un significat com relaci que sestableix entre dos mots o expressions que denoten un significat oposat reunitrobada menystenirmenysprear gelgla granpetit dretestirat viumort
antonmia
Llevat dels sinnims dialectals escombragranera, dinersdoblers, sortidaeixida, etc., en molt pocs casos es pot considerar que dues paraules sn totalment sinnimes. Normalment, cada paraula t un mats que la pot fer ms adequada que una altra en un determinat context. Aix, es poden considerar sinnims got i vas, per a ning se li acudir parlar de els gots sanguinis. Per tant, conv ser prudents en ls dels mots, i buscar sempre ladequaci al missatge. Tamb entre les formes antnimes s francament difcil trobar un mot el significat del qual sigui exactament i en qualsevol context el contrari del dun altre. Aix, fi i gruixut es poden considerar antnims, per el contrari de s un noi molt fi no s s un noi molt gruixut.
Codi7
Catal Multimdia Lxic - Unitat 4 / Locucions i frases fetes Esquema
Locucions i frases fetes

Les locucions i les frases fetes sn expressions estereotipades que no admeten gaire variaci i que tenen un significat que no correspon al significat recte dels seus components. Aix, quan diem aquell xicot ha perdut el cap per la Carme, evidentment no volem dir que ha perdut la part superior del cos, sin que est enamorat, que es comporta de manera estranya per lenamorament, o una cosa per lestil. Les frases fetes sn fruit de la saviesa popular, i reflecteixen molt b el carcter, els costums, la histria dun poble. Sovint fan referncia a realitats que amb el pas del temps han anat perdent vigncia, i aix s fcil veure-hi moltes referncies a la vida de pags, al paper que tradicionalment es donava a cada membre de la famlia, etc. Les frases fetes sn molt sovint intradubles, perqu juguen amb el doble sentit i amb la ironia. El missatge que transmeten s molt efica, i aix explica el fet que actualment un dels camps en qu es mant ben viu ls de les locucions i de les frases fetes s el de la publicitat, on sempre es busca limpacte.
Codi7
Catal Multimdia Lxic - Unitat 4 / Locucions i frases fetes Ms exemples
Locucions i frases fetes

Frase feta
acabar la corda aixafar la guitarra aixecar la camisa altra feina hi ha amb tots els ets i uts anar a la deriva anar a pams anar a tota brida anar amb compte anar amb mitges tintes anar cua dreta anar de blit anar fora de cam anar lluny d'osques anar peix anar-se'n a can Pistraus anar-se'n al diable anar-se'n en fum ara hi corro arribar i moldre arronsar les espatlles baixar del cel beure's l'enteniment buidar el pap calar pocs punts cantar victria clavar un juli com ara plouen figues comptar les bigues cremar-se les celles deixar garratibat deixar amb un pam de nas dem m'afaitars donar gat per llebre dormir a la palla en un tres i no res ensenyar les dents estar a la lluna estar a la que salta
Significat
callar; perdre la pacincia estroncar els plans d'alg enganyar desentendre's del que no interessa amb detall no tenir futur; anar desorientat -ada explicar d'una manera ordenada i clara anar amb rapidesa fixar-se; parar atenci ser ambigu -igua mostrar alegria i satisfacci tenir ms feina de la que es pot fer anar equivocat -ada anar equivocat -ada no ser ents -esa en una matria perdre's perdre's; fer-se malb perdre una cosa sense haver-ne obtingut resultats me'n desentenc aconseguir amb rapidesa una fita desentendre's; mostrar desconeixement no estar al cas tenir poc seny retreure o dir el que es t ganes de dir ser ignorant celebrar el triomf, sovint abans d'hora donar una bufetada no creure's una cosa estar distret -a posar-hi tot l'esfor sorprendre riure's de les expectatives d'alg no m'ho crec enganyar ignorar un fet, no adonar-se'n molt de pressa amenaar estar distret -a ser susceptible; estar nervis -osa
Codi7
estar al cel de les osques estar tocat del bolet estirar les orelles fer beure a galet fer com si res fer divendres fer el paper de met fer el sord fer festa grossa fer festa fer l'angelot fer l'orni fer l'ull viu fer orelles de marxant fer sortir del mapa fer un bunyol fer un cap nou fer un cop de cap fer un nyap fer un pa com unes hsties fer un salt el cor fer un ull de vellut fer una cara nova fer una planxa fer uns ulls com unes taronges fer-se'n creus ficar l'olla xica dins la grossa ficar-hi el nas ficar-se de peus a la galleda ficar-se en bucs ficar-se alg a la butxaca fugir de fam i de feina perdre la carta de navegar jugar una mala partida llanar les campanes al vol llaurar dret mamar-se el dit matar el vedell gras estar ms content que unes pasqes mossegar-se la llengua nedar entre dues aiges no cabre una cosa a la barretina no estar per brocs no estar per orgues no piular
estar distret -a no tenir gaire seny renyar enganyar dissimular dejunar desentendre's no escoltar el que no interessa celebrar sentir alegria i satisfacci desentendre's desentendre's intentar ser ms llest -a que els altres desentendre's apallissar; fer fora alg equivocar-se; fer una cosa poc polida apallissar decidir-se; arriscar-se equivocar-se no fer negoci rebre una sorpresa apallissar apallissar equivocar-se mostrar-se sorprs -esa sorprendre's; no entendre el que passa celebrar tafanejar equivocar-se equivocar-se convncer desentendre's anar desorientat -ada enganyar celebrar abans d'hora portar-se b no adonar-se del que passa celebrar mostrar alegria i satisfacci no dir el que es t ganes de dir ser hipcrita; no comprometre's no poder entendre una cosa no voler perdre el temps no voler perdre el temps no parlar gens ni mica
Codi7
no saber ni la a no saber on es t la cara no ser ni carn ni peix no ser-hi tot no tenir de qu fer estelles no tenir dos dits de front no tenir sang a les venes no tenir un clau no tocar de peus a terra no tocar pilota no valer un clau no veure-hi ms enll del nas ofegar-se en un vas d'aigua passar l'arada davant dels bous passar-la magra pensar amb els peus perdre bous i esquelles perdre el cap perdre el fil perdre el quest perdre el senderi perdre el seny perdre l'oremus peti qui peti picar ferro fred pintar la cigonya posar els dits a la boca posar els punts sobre les is posar fil a l'agulla posar-hi el coll posar-s'hi amb quatre salts posar-se les mans al cap prendre el pl a alg prometre la lluna en un cove pujar la mosca al nas rebre un fart de llenya rentar-se'n les mans saber fer totes les cares sembrar a l'arena sentir ploure sentir-se al set cel ser coix del front ser curt de gambals ser ms trempat que un gnjol ser de cot fluix
ser un -a ignorant anar desorientat -ada ser ambigu -igua; estar poc definit -ida ser una mica boig/boja ser pobre -a obrar de manera poc assenyada no indignar-se per res ser pobre -a ser un -a somiador -a no encertar-ne ni una no tenir cap valor tenir poca capacitat d'anlisi deixar-se atabalar per no-res fer les coses sense seguir l'ordre lgic passar-ho malament no tenir seny quedar-se sense res actuar sense seny distreure's anar desorientat -ada tenir poc seny actuar de manera imprudent actuar sense seny fer alguna cosa malgrat les conseqncies ser intil fer creure el que no s obligar alg a parlar deixar les coses clares anar per feina posar-hi tot l'esfor aconseguir una cosa amb rapidesa sorprendre's; desesperar-se enganyar-lo prometre l'impossible perdre la pacincia; irritar-se ser apallissat desentendre's d'un assumpte ser un -a hipcrita fer una cosa intil fer-se el/la despistat -ada sentir-se molt a gust no tenir gaire seny no tenir gaire seny ser molt eixerit -ida ser molt feble o delicat -ada
Codi7
ser de la pell de Satans ser del que no hi ha ser predicador en el desert ser tot orelles ser un baliga-balaga ser un cap de carbassa ser un tros de pa benet ser un zero a l'esquerra ser una nima de cntir ser una llengua d'escur tenir el cap ple de pardals tenir estmac tenir la m foradada tenir llana al clatell tenir mala pea al teler tenir un cervell de pardal tenir-hi la m trencada tirar la pedra i amagar la m treure els drapets al sol treure'n el suc trobar-se com el peix a l'aigua vendre garses per perdius venir d'Arbeca voler fer entrar el clau per la cabota voler tocar el cel amb la m
ser dolent -a tenir dolenteria; ser entremaliat -ada parlar sense que ning en faci cas escoltar amb molta atenci no tenir formalitat en res ser un -a ignorant tenir molta bondat no comptar per a res ser curt -a d'enteniment malparlar amb tradoria actuar amb poca maduresa ser capa de tot malbaratar els diners ser fcil d'enganyar tenir un problema de difcil soluci tenir poc seny saber fer una cosa amb molta traa causar un dany i amagar-ho criticar saber treure la substncia d'una cosa estar a gust enganyar no estar al corrent del que passa voler tenir ra de totes maneres voler fer una cosa impossible
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 1 / Generar, seleccionar i ordenar les idees Esquema
Generar, seleccionar i ordenar les idees

Quan volem escriure (o quan necessitem escriure), hem de seguir un procs que comena abans, molt abans que ens decidim a escriure la primera paraula del text.
abans descriure, pensa

intenci receptor Qu pretenc amb el meu text? Qu sap el receptor del tema? Qu s jo del receptor?
per fer sortir les idees

Fes-te un esquema, un mapa, una llista de conceptes. Fes-te preguntes sobre el tema i anota les respostes.
tria les millors idees i ordena-les

Un bon text noms diu el que ha de dir. Les idees importants se solen collocar a linici del text. Assegurat que no et descuides res que el lector necessiti saber per interpretar el missatge.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 1 / Generar, seleccionar i ordenar les idees Desenvolupament

La intenci de lautor determina completament les caracterstiques dun text. s important saber qu vull aconseguir amb un text:
si vull aconseguir
que madmetin en una feina que em tornin els diners dun viatge desastrs
caracterstiques del text

ordenat / neutre, per que em deixi b / informatiu... dur / raonat / seris / amenaant
Sobre el RECEPTOR del missatge conv que et facis algunes preguntes, que et poden estalviar fer textos incomprensibles o que es malinterpretin:
qu sap el receptor del tema de qu parleu? (aix evitar les repeticions i, sobretot, que es donin per sobreentesos aspectes que encara no es coneixen), i qu saps tu del receptor? (aix evitar que adrecis una carta massa informal a una persona amb un crrec de responsabilitat, per exemple).
Per ajudar a FER SORTIR LES IDEES hi ha diverses tcniques possibles. Ten presentem tres:
pluja didees estrella de preguntes mapes didees
Anota en un paper totes les idees relacionades amb el tema que et vinguin al cap, sense avaluar-les, i desprs selecciona, ordena, tria... Fes-te preguntes com: qu?, qui?, on?, quan?, per qu?, com?... Apunta en forma de grfic, de dibuixos, els conceptes relacionats amb el tema, marcant-hi les lnies de relaci.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 1 / Generar, seleccionar i ordenar les idees Desenvolupament
Un cop tinguis les idees, els conceptes que vols transmetre, conv que els endrecis, que els posis en lordre ms adequat. No hi ha un ordre bo per a tots els textos, per:
la retrica clssica es valia de la frase:

Primer anuncia de qu parlars, desprs parlan i finalment digues de qu has parlat
i una altra ordenaci clssica s:

introducci nucli o cos conclusi
s important que lordre dels conceptes es reflecteixi en lestructura del text (s de ttols, de pargrafs, etc.). Generalment, les idees ms rellevants se situen al principi del text, desprs dalguns mots introductoris.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 1 / Generar, seleccionar i ordenar les idees Aprofundiment

Hi ha certs conceptes falsos sobre el fet descriure:

Els millors escriptors escriuen a raig. Fer-se un esquema s perdre el temps. Limportant s no fer faltes dortografia. La redacci correcta noms interessa els escriptors.
Per la realitat s una altra:

Els millors escriptors reescriuen molt, corregeixen, revisen. Els esquemes, les tcniques, solen estalviar temps. Limportant s comunicar correctament el que volem comunicar. La redacci correcta interessa qualsevol persona que necessiti que alg altre entengui b all que ha escrit.
La distribuci en pargrafs ha de ser un reflex de lesquema que hem fet servir per bastir el text.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 2 / Lligar les idees: connectors i marcadors textuals Esquema
Lligar les idees: connectors i marcadors textuals

Les idees dun text es lliguen amb elements i recursos diversos, que ajuden el lector a entendre lestructura del text, i la relaci i la jerarquia entre els conceptes. Els principals recursos per lligar les idees sn els segents:
pargrafs marques en el text connectors
Distribuci, llargada, forma... Ttols, negreta, cursiva, tipus de lletra ... Formes lingstiques (conjuncions, adverbis, etc.) que marquen relacions de conseqncia ( per tant, per conseqent), doposici (tanmateix, aix no obstant), de recapitulaci (en resum, recapitulant), etc.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 2 / Lligar les idees: connectors i marcadors textuals Desenvolupament
Lligar les idees: connectors i marcadors textuals

Pargrafs
La distribuci d'un text en pargrafs ens permet d'organitzar les idees. Un pargraf s una unitat del discurs formada per un conjunt d'oracions que desenvolupen un mateix concepte.
No hi ha una llargria ptima per a tots els pargrafs. Un text tcnic pot demanar uns pargrafs curts perqu s'hi estan definint conceptes diversos; en canvi, un text narratiu pot demanar pargrafs ms llargs, que permeten una explicaci minuciosa de situacions i accions.
En els textos administratius la distribuci en pargrafs s especialment significativa, perqu sovint ja tenen una estructura predeterminada (com en el cas del certificat). L'estructura tamb s especialment significativa en la carta, com veurs a la unitat corresponent. Per assegurar-te que la distribuci en pargrafs que has fet en un text s adequada, un bon recurs s mirar de posar un ttol a cada pargraf. Si pots titular cada pargraf i els ttols se succeeixen lgicament, segurament has encertat la distribuci.
Marques en el text Especialment en textos llargs, s molt til recrrer a marques com els ttols, els esquemes, els resums, els tipus de lletra, les numeracions, els quadres, les llistes, els grfics, etc. Aquests recursos, ben utilitzats, eviten que el lector hagi de fer esforos per interpretar quina importncia donem a cada aspecte del discurs, i per tant eviten possibles males interpretacions.
Codi7
Connectors
Els connectors sn paraules o expressions que marquen l'ordre del discurs i estableixen relacions significatives entre les idees i les frases:
Per introduir
Primer de tot situarem el concepte X en el marc de... Lobjectiu principal s... Ens proposem... Aquesta s la qesti que abordarem en primer lloc. Comenar parlant de...
Per desenvolupar
Comencem, doncs, per... Consta de tres parts: la primera..., la segona part... i la tercera i ltima Dentrada cal dir que... Tamb...
Per acabar o concloure
Finalment... En sntesi... Per acabar... En conclusi... En definitiva... Per concloure... Aix doncs... Per tant...
Per enllaar
Fins ara hem vist... A continuaci parlarem de...
Codi7
Per distingir o dividir
Duna banda... de laltra... Daltra banda... Al contrari... En canvi... Dit aix, examinem ara... Endinsem-nos en...
Per posar mfasi
Val la pena dir... Cal insistir... La idea central s... Conv destacar... Sha de tenir en compte...
Per donar detalls o exemples
Per exemple... En particular... Com a mostra... En el cas de... Com ara... Recordem, en aquest sentit, que... Tal com demostra... s a dir... En altres paraules... Dit duna altra manera
Per globalitzar
En resum... Recapitulant... Breument... En conjunt... Daix podem concloure que...
Codi7
Per reprendre un tema
Tornant al tema de... Abans hem vist...
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 3 / Adequar el text al receptor Esquema
Adequar el text al receptor

Per adequar el text al receptor podem considerar els aspectes segents:
registre precisi
nivell de formalitat adequat al tipus de text i a la situaci comunicativa simplicitat
estructura sintctica simple (S-V-complements) s de verbs en forma activa s de mots corrents

no ambigitat s dels tecnicismes i els neologismes adequats diccionaris especialitzats Termcat evitar la referncia exclusiva al mascul
expressions no ofensives
sexisme en el llenguatge
expressions tradicionals poc igualitries (sexes, races...)
revisi gramatical
respecte a les normes
evitar la mala imatge que donen les faltes dortografia, de sintaxi, etc.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 3 / Adequar el text al receptor Desenvolupament
Adequar el text al receptor

1. Registre
Mhe comprat un carro nou i els vells mhan ajudat amb una pasta. He adquirit un vehicle nou amb lajut econmic dels meus pares.
Tothom identifica fcilment un text formal i un dinformal. Els recursos que marquen el nivell de formalitat dun text sn:
registre informal
tractament de tu s freqent de connectors curts: i, per, que... estructures sintctiques simples solucions no normatives: els hi van donar presentaci poc curosa paraules corrents, argot, insults
registre formal
tractament de vs o de vost s de connectors ms elaborats: aix no obstant, tanmateix... estructures sintctiques complexes solucions normatives: els ho van donar preocupaci per la presentaci precisi lxica
2. Claredat i precisi
La simplicitat s un aspecte bsic. Busca-la amb: ls destructures sintctiques simples, que segueixen lordre ms habitual en catal (subjecte-verb-complements) ls de verbs en forma activa (millor Hem fet un curs que no pas Sha procedit a la realitzaci dun curs) ls dels mots ms coneguts, ms corrents, quan no ens interessa destacar-los del context (millor pagar que desemborsar, millor relaci que interrelaci, etc.).
Conv fixar-se en les expressions que poden interpretar-se de dues maneres diferents (ambiges). Sovint aquest problema no es detecta mentre es redacta, sin quan es revisa el text ja escrit. Lambigitat daquesta frase:
Fem classes als encarregats deconomia.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 3 / Adequar el text al receptor Desenvolupament
es pot resoldre fcilment amb un canvi dordre:

Fem classes deconomia als encarregats.
Tan important com evitar les expressions innecessriament complexes s utilitzar els tecnicismes convenients. Si redactes sovint textos tcnics, o si has de fer servir terminologia especfica, acostumat a utilitzar els diccionaris especialitzats i a consultar els organismes encarregats de la fixaci dels nous termes (per al catal, aquest organisme s el Termcat, Centre de Terminologia Catalana).
3. Expressions no ofensives
Hem devitar que cap del possibles lectors del text se senti ofs per ls que fem del llenguatge. Laspecte que ha tingut ms difusi darrerament ha estat el de la discriminaci per ra de sexe, per tamb hi ha aspectes tnics (ets un gitano), religiosos, etc.
En textos que han de ser llegits tant per homes com per dones sha devitar la referncia exclusiva al gnere mascul. Tot seguit tens alguns recursos per fer-ho: duplicar formes posar formes dobles amb barra o guionet buscar formes neutres, vlides per als dos sexes evitar formes obsoletes fer servir el tractament de vs, en lloc del de vost Benvolgut amic, Benvolguda amiga, Benvolgut/uda amic/iga, Benvolgut -uda amic -iga, el professorat (en lloc de els professors i les professores en lloc de senyoreta, el nom i el cognom ens plau invitar-vosen lloc de ens plau invitar-lo/la
4. Revisi gramatical
El respecte a les normes gramaticals dna tamb una imatge de lautor del text. Per aix s molt convenient fer una ltima lectura dels textos fixant-se noms en l'ortografia i la gramtica.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 4 / Puntuaci Esquema
Puntuaci
A final de frase
signe de puntuaci
usos
Posem punt i seguit a final de frase.
exemples
LAnna es va despertar molt aviat. Tenia un examen. LAndreu volia passar per Andorra per comprar-hi un fogonet de gas. Vam arribar a la frontera andorrana dilluns a les deu. Quina llum tan estranya! Ai, si vinc!
punt ( . )
El punt i a part separa pargrafs.
signe dadmiraci Sutilitza en les frases que diem amb entonaci (!)
emftica.
Serveix per indicar que fem On anirs de vacances? signe dinterrogaci ( ? ) una pregunta.
el punt i coma ( ; ) per deixa una relaci
Separa sintagmes o frases, Hi van anar les filles de la Maria; la portera les havia avisades. entre ells. Indiquen que lexplicaci del que sha dit vindr a continuaci. Sutilitzen si deixem la frase inacabada o per indicar, en les enumeracions, que la llista no s tancada. El noi va dir: si puc hi anir. Tenia dos problemes: la gana i la son. - Volia... Volia fer un tomb... - Hem de comprar oli, vi, sucre, xocolata, arrs...
els dos punts ( : )
els punts suspensius ( ... )
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 4 / Puntuaci Esquema
Altres signes
signe de puntuaci
usos
Per separar els elements de les enumeracions. Quan invertim lordre normal de la frase.
exemples
De postres tenim: gelats, flam, pastissos i crema. Molts diners, guanyen aquella gent. La Terra, el nostre mn, t uns recursos limitats. LAnna treballa en una escola; el seu germ, a la universitat. Pere, escolta! A les vuit del vespre, per aquell barri ja no shi veu ning. Estem ben lluts! va dir en Quim. Aquella noia que no era pas la Carme estava decidida a emprendre el viatge.
coma ( , )
Als incisos i aclariments. Quan elidim el verb. En els vocatius. De vegades, per separar certs complements circumstancials. Sutilitza en els dilegs per separar el que diu cada interlocutor. Tamb en incisos.
el gui ( - )
Per tancar incisos.
els parntesis ( ) les cometes ( )
I viem edificis nous (escoles, mercats, hotels) al costat daltres de ms antics. Es posen al comenament i I desprs de molt rumiar va dir: al final dun mot, frase o Penso; doncs existeixo. passatge transcrit literalment.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 4 / Puntuaci Desenvolupament
Puntuaci
1. Posem coma per separar la localitat de la data:
Barcelona, 3 dabril de 1997
2. Cal posar coma a les adreces per separar el nom del carrer del nmero de ledifici, i el nmero de ledifici del pis i la porta:
C/ Saragossa, 21, 3r 2a
3. La coma o els dos punts separen la frmula de salutaci del cos de la carta:
Benvolgut Joan: Senyora,
4. Puntuaci de les frmules de comiat duna carta: amb coma si el verb est elidit:
Ben cordialment, Atentament,
amb punt si s una frase completa:

Aprofito lavinentesa per saludar-vos atentament.
5. Normalment no es posa coma entre el subjecte i el verb, ni entre el verb i els seus complements (directe, indirecte, atribut...):
Aquella cantant meldica nascuda a les illes Balears va oferir un concert.
subjecte CD
6. Els signes dinterrogaci i dexclamaci ja marquen el final duna frase i, per tant, no cal posar mai punt al darrere. S que podem posar-hi, en canvi, una coma o un punt i coma si la frase continua:
Qui som? Don venim? On anem? Quina hora deu ser?, pensava jo.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 4 / Puntuaci Desenvolupament
7. En els numerals el guionet es posa en tota la desena del vint, i tamb entre les desenes i les unitats (D-U) i entre les unitats i les centenes (U-C). Un truc: recorda el mot D-U-C, que tindica on es colloca el guionet.
28 vint-i-vuit 134 cent trenta-quatre 303.216 tres-centes tres mil dues-centes setze
8. Es posa guionet en els mots compostos de dos mots catalans, quan el segon formant comena amb r, s o x:
poca-solta guarda-roba para-xocs
Tamb porten guionet els compostos amb un punt cardinal (sud-americ) i els que tenen una voluntat expressiva (xino-xano, nyigo-nyigo).
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 5 / Majscules i minscules Esquema
Majscules i minscules
majscules
Desprs de punt. A principi de text o pargraf.
exemples
La mare riu. El fill plora. Sabem que hi havem danar. No podem fer res ms des de Barcelona, i agafar lavi em feia tanta por! Feia un dia tan lleig, aquell mat! Vaig agafar el paraigua, un jersei i les botes daigua, i vaig marxar duna revolada. Benvolguda Maria, s la segona carta que tescric per comunicar-te... Nadal Setmana Santa Zeus Joan Molins i Maragall Departament de Justcia. Ajuntament de Manresa. La febre dor Terra baixa Un senyor de Barcelona
Desprs dels signes dinterrogaci i dadmiraci, si no porten cap altre signe de puntuaci al darrere. Desprs de la frmula de salutaci.
Festivitats cviques, religioses, poltiques... Noms i cognoms de persones i divinitats. Noms dinstitucions, organismes, entitats, empreses o establiments formalment costituts. En els ttols de llibres, darticles, obres teatrals, cinematogrfiques... sescriu en majscula la lletra inicial del ttol.
minscules
Dies de la setmana, mesos, estacions. La designaci genrica que acompanya els noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes. Dintre dun text, les formes de tractament o de designaci genrica que precedeixen els noms propis.
exemples
gener, abril, dilluns, estiu lavinguda Diagonal la plaa del Diamant
senyor Mart doctor Molins mossn Batlle Crrecs, dignitats, oficis. el governador civil de Barcelona lalcalde de Vic el president de la Generalitat Noms comuns dinstitucions, organismes, els ajuntaments entitats, empreses o establiments formal- els departaments de justcia ment constituts, quan no es refereixen a les competncies dun ajuntament una entitat en concret.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 5 / Majscules i minscules Desenvolupament
Majscules i minscules
1. Desprs de dos punts, generalment es continua amb minscula: Llista del material necessari: tisores, cartulina blanca, cinta adhesiva i retolador vermell.
Es pot continuar en majscula quan el text de desprs dels dos punts s una citaci:
Ho diu el capit Enciam: Els petits canvis sn poderosos. 2. Les formes de tractament abreujades van en majscula: El Sr. Comes/ el senyor Comes la Dra. Lluch / la doctora Lluch
3. Els crrecs, que normalment escrivim en minscula, admeten la majscula quan van acompanyats del tractament protocollari corresponent:
la rectora de la Universitat / lExcellentssima i Magnfica Senyora Rectora de la Universitat lalcalde de Castellterol / lIlustrssim Senyor Alcalde de Castellterol.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 6 / Abreviatures Esquema
Abreviatures
abreviatures
formades tallant la paraula c/ (carrer) J. M. (Josep Maria) pg. (pgina) Sra. (senyora) ptes. (pessetes) dte. (districte)
formades per contracci
sigles
formades amb les inicials duna expressi complexa IVA (impost sobre el valor afegit) EUA (Estats Units dAmrica) GEC (Gran enciclopdia catalana )
acrnims
sigles formades amb una o ms lletres de cada paraula duna expressi complexa, amb la intenci que es puguin pronunciar com un mot Renfe (REd Nacional de Ferrocarriles Espaoles) Incanop (INstitut CAtal de NOves Professions) sida (Sndrome dImmunoDeficincia Adquirida)
smbols
formacions abreujades fixades oficialment i sovint amb valor internacional m (metre) V (volt) bps (bits per segon)
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 6 / Abreviatures Desenvolupament
Abreviatures
1. En les abreviatures que es formen tallant la paraula, el tall es fa:
desprs de la vocal o del grup de consonants inicials:

Miquel M. any a. bloc bl. per exemple p. e.
just abans de la vocal de la segona (o tercera) sllaba:

setembre set. aproximadament aprox. nmero nm. batxillerat batx.
1. En les abreviatures que es formen comprimint la paraula, es conserva la part inicial, la part final i de vegades alguna lletra interior de la paraula:
ronda rda. factura fra. senyores Sres. carretera ctra.
2. Les sigles representen noms complexos dentitats o de conceptes. Se solen escriure sense punts ni espais entre les lletres, i amb totes les lletres en majscula:
ensenyament secundari obligatori ESO impost dactivitats econmiques IAE
4. Els acrnims sn formacions abreujades (sigles) molt lliures, en qu es prioritza que la forma resultant es pugui pronunciar com un mot. s freqent que un acrnim acabi esdevenint un nom de marca o de producte, i que es perdi la noci dabreviatura. Per aix, tot sovint sescriuen amb una sola majscula inicial (noms propis) o sense majscula (noms comuns).
modulador desmodulador mdem Museu dArt Contemporani de Barcelona Macba
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 6 / Abreviatures Desenvolupament
5. Els smbols sn fixats per organismes oficials. Tenen un reconeixement com i una forma invariable. Ls de majscules i minscules tamb hi s fix, i no porten punt final.
grau Clsius C minut min nord-est NE marc alemany DEM
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 6 / Abreviatures Aprofundiment
Abreviatures
No sha dabusar de les formacions abreujades. De vegades, se nutilitzen tantes que el text, en lloc de ser ms curt i ms cmode per al lector, esdev un autntic jeroglfic.
Compte a considerar que tothom pot identificar una determinada formaci abreujada, perqu nhi ha que sn molt habituals en determinats mbits, per molt poc conegudes en altres contextos. Per exemple, en informtica es pot considerar molt corrent la forma XDSI (xarxa digital de serveis integrats), per en altres mbits s completament desconeguda.
Una mateixa forma es pot abreujar de dues maneres diferents (collegi pblic pot ser coll. pbl. i CP), i dos conceptes poden tenir una forma abreujada coincident (collegi pblic i codi postal poden ser CP). Conv tenir-ho en compte quan fem servir aquestes formes per evitar possibles ambigitats.
Les niques formes abreujades que tenen marca de plural sn les abreviatures que es formen per contracci (pta., ptes.). En la resta de casos el plural el marca el context (unes SA, 235 pg.). En certs casos, per, s tradicional la duplicaci de la lletra per marcar el plural (CCOO, 235 pp.).
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 6 / Abreviatures Ms exemples
Abreviatures
Dies de la setmana
dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. dll.
dss.
Mesos de lany
Normalment gener febrer mar abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre gen. febr. mar abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. Si noms hi ha dos espais gn fb m ab mg jn jl ag st oc nv ds
Numerals ordinals En aquest grup el punt final s optatiu.

primer, primera, primers, primeres segon, segona, segons, segones tercer, tercera, tercers, terceres quart, quarta, quarts, quartes cinqu, cinquena, cinquens, cinquenes quaranta-tres, quaranta-tresena... cent, centena, centens, centenes 1r 2n 3r 4t 5 43 100 1a 2a 3a 4a 5a 43a 100a 1rs 2ns 3rs 4ts 5ns 43ns 100ns 1es 2es 3es 4es 5es 43es 100es
Codi7
Tractaments protocollaris
Eminentssim -a Excellent Excellentssim -a Honorable Illustre Illustrssim -a Magnfic -a Molt Excellent Molt Honorable Molt Illustre Reverend Reverendssim Sa Altesa Reial Sa Majestat Emm., Emma. Exc. Excm., Excma. Hble. Illtre. Illm., Illma. Mgfc., Mgfca. M. Exc. M. Hble. M. Illtre. Rnd. Rvdm. S. A. R. S. M. E. H. I. Im., Ima. M. E. M. H. M. I.
Altres abreviatures
lies a compte a latenci de any abans de Crist administraci ajuntament ante meridiem apartat aproximadament article assignatura tic avinguda baixada baixos bloc cada unitat carrer collecci columna comercial comissi de servei (a) a/c a/ a. a. C. adm. aj. a. m. apt. aprox. art. assign. t. av. bda. bxs. bl. c/u c. coll. col. cial. com. de serv. etctera excepte exemple expedient extensi general nombre nmero pagament immediat pgina passatge passeig per exemple pesseta pessetes plaa poblaci postdata post meridiem post scriptum preu de venda al pblic principal rambla etc. exc. ex. exp. ext. gral. nre. nm. p. i. pg. ptge. pg. p. ex. pta. ptes. pl. pobl. p. d. p. m. p. s. p. v. p. pral. rbla.
a.C. aC admci. ajt. a.m. am
p.i. p.
p. e.
p.e.
c.u. c/
p.d. p.m. p.s. p.v.p.
PD pm PS pvp
Codi7
companyia compte corrent confronteu departament descompte desprs de Crist direcci, director/a districte doctor doctora editorial entresl escala esquerre/a
cia. c/c cf. dept. dte. d. C. dir. dir. distr. Dr. Dra. ed. entl. esc. esq.
cte. ct.
d.C.
dC
dte.
referncia sant santa segle sense nmero senyor senyora senyors si us plau sobretic telfon travessera vegeu volum
ref. St. Sta. s. s/n Sr. Sra. Srs. s. u. p. s/t. tel. trav. v. vol.
s.u.p. telf. vg.
SUP tlf. veg.
Algunes sigles i acrnims habituals

AM APA AV BOE CD CE amplitude modulation associaci de pares dalumnes associaci de vens Boletn Oficial del Estado disc compacte (compact disc) Comunitat Europea Consell dEuropa codi didentificaci fiscal curs dorientaci universitria codi postal, collegi pblic, contracte de prctiques unitat central de processament (central processing unit ) curriculum vitae decret decret llei document nacional didentitat Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya global positioning system (sistema per establir la situaci fsica) PD PIB PIME (pime) PS R+D RAM (ram) RD RDL RIP SA SL SMI SS SW TAE Termcat postdata producte interior brut petita i mitjana empresa post scriptum recerca i desenvolupament (programes de) reparaci, ampliaci i millora, random access memory reial decret reial decret llei en pau descansi societat annima societat limitada sistema monetari internacional seguretat social ona curta (short wave) taxa anual equivalent Centre de Terminologia Catalana
CIF COU CP CPU CV D DL DNI DOGC GPS
Codi7
HD IAE IBI IEC IES IFP IPC IRPF ISBN
alta densitat (high density) impost sobre activitats econmiques impost sobre bns immobles Institut dEstudis Catalans institut densenyament secundari institut de formaci professional ndex de preus al consum impost sobre la renda de les persones fsiques internacional standard book number Organitzaci dEstndards Internacional (International Standards Organization) impost sobre el valor afegit
TM UAB UB UCE UdG UE UL UNED UNESCO
ISO
UOC
marca registrada (trade mark) Universitat Autnoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat Catalana dEstiu Universitat de Girona Uni Europea Universitat de Lleida Universitat Nacional dEducaci a Distncia United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization Universitat Oberta de Catalunya Universitat Politcnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull versi original subtitulada versi original subtitulada en catal versi original subtitulada en espanyol vist i plau what you see is what you get (el que veus s el que obtens, en informtica) World Wide Web (xarxa dabast mundial) xarxa digital de serveis integrats
IVA MNAC
UPC UPF URL VOS VOSC VOSE VP WYSIWYG
Museu Nacional dArt de Catalunya mdem modulador desmodulador MW ona mitjana (medium wave) NIF nmero didentificaci fiscal NM OMS ONU necessita millorar (en els informes escolars) Organitzaci Mundial de la Salut Organitzaci de les Nacions Unides
PA PAAU PC
progressa adequadament (en els WWW informes escolars) proves daptitud per a laccs a XDSI la universitat ordinador personal (personal computer)
Codi7
Pesos i mesures
amper rea bit bits per segon cavall de vapor centilitre centmetre centmetre cbic decmetre decigram decilitre decmetre gram grau Celsius grau geomtric habitant per quilmetre quadrat hectrea hectgram hectolitre hectmetre hertz hora A a b bps CV cl cm cm3 dam dg dl dm g C h/km2 ha hg hl hm Hz h litre mega, mili metre metre quadrat metres per segon milligram millilitre millmetre mili, mega minut (temps) minut geomtric quilogram, kilogram quilmetre, kilmetre quilmetres per hora quintar revoluci (mecnica) revolucions per minut revolucions per segon segon (temps) segon geomtric tona vat, watt volt L M m m2 m/s mg ml mm M min kg km km/h q r rpm rps s l
HP
cc
t W V
Punts cardinals
est est-nord-est est-sud-est nord nord-est nord-nord-est nord-oest nord-nord-oest E ENE ESE N NE NNE NO NNO oest oest-nord-oest oest-sud-oest sud sud-est sud-oest sud-sud-est sud-sud-oest O ONO OSO S SE SO SSE SSO W WNW WSW
SW SSW
NW NNW
Smbols de monedes
dlar nord-americ franc francs franc sus ien japons $USA, $ FF, F FS Y, Y USD FRF CHF JPY lira italiana lliura esterlina marc alemany pesseta espanyola LIT,L L, DM PTA ITL GBP DEM ESP
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 7 / Tractaments protocollaris Esquema
Per tradici, hi ha certs crrecs poltics, civils, acadmics, militars, eclesistics... que reben uns tractaments especfics.
Ls dels tractaments protocollaris s cada vegada menys habitual, i cada vegada es tendeix ms a evitar-los; per en certs contextos (en el mn del dret, en actes pblics formals, en invitacions, en certa documentaci oficial, etc.) encara susen sovint, i per aix conv saber quina frmula correspon a cada crrec. A lapartat de Ms exemples daquesta unitat trobars una extensa llista dels tractaments ms habituals.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 7 / Tractaments protocollaris Aprofundiment
Els tractaments protocollaris no se solen abreujar, llevat del cas que nhi hagi molts en un mateix text o que la manca despai en un document ho justifiqui. Si voleu veure les abreviatures corresponents als tractaments protocollaris, les trobareu a la unitat 6 daquest bloc dexpressi escrita. Com podeu consultar a la unitat Majscules i minscules (unitat 5 del bloc dexpressi escrita), els crrecs sescriuen generalment en minscula:
lalcalde de Badalona, la ministra dIndstria, el president del Consell, etc.
Ara b, si el crrec va acompanyat del corresponent tractament protocollari, llavors shi sol posar majscula:
lExcellentssim Alcalde de Barcelona, lHonorable Consellera de Justcia, etc.
Noteu, per, que normalment el tractament acompanya el nom propi, no pas el crrec, i aix, la forma ms habitual s:
lExcellentssim Senyor Joan Clos, alcalde de Barcelona lHonorable Senyora Nria de Gispert, consellera de Justcia
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 7 / Tractaments protocollaris Ms exemples
crrec
cnsol coprncep dAndorra coronel/a deg/ana de collegi oficial deg/ana de facultat universitria diputat/ada de la diputaci provincial diputat/ada del Congrs espanyol diputat/ada del Parlament de les Illes Balears diputat/ada del Parlament de Catalunya diputat/ada del Parlament dEuropa diputat/ada del Parlament de Valncia director/a descola universitria director/a dinstitut fiscal general de lEstat espanyol general/a gerent duniversitat governador/a civil infant/a jutge/jutgessa ministre del Govern dAndorra ministre/a del Govern espanyol nunci apostlic
Codi7
tractament
Honorable Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Illustre Senyor/a Illustre Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Illustre Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Sa Altesa Reial o b Senyor/a Illustre Senyor/a Molt lllustre Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Excellentssim/a i Reverendssim
papa president/a de consell comarcal president/a de govern de comunitat autnoma (excepte Catalunya, les Balears i el Pas Valenci) president/a de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears president/a de la Diputaci de Barcelona president/a de la Generalitat de Catalunya president/a de la Generalitat valenciana president/a de les Corts espanyoles president/a de les Corts valencianes president/a del Congrs de Diputats president/a de Consell Insular president/a del Govern de lEstat espanyol president/a del Govern de les Illes Balears president/a del Parlament de Catalunya president/a del Parlament de les Illes Balears
Sant Pare, Pare Sant, (Sa) Santedat Illustrssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a
Molt Honorable Senyor/a
Excellentssim/a Senyor/a Molt Honorable Senyor/a Molt Honorable Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Molt Excellent Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Honorable Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Molt Honorable Senyor/a Molt Honorable Senyor/a Molt Honorable Senyor/a o b Molt Illustre Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Reverend Senyor o b Mossn Sa Altesa Reial o b Senyor/a Excellentssim/a i Magnfic/a Senyor/a lllustrssim Senyor/a
president/a del Parlament Europeu president/a del Senat president/a del Tribunal Constitucional prevere prncep/princesa rector/a duniversitat
regidor/a de lAjuntament de Barcelona

Codi7
rei/reina sacerdot secretari/ria general de la UNESCO senador/a sndic/a de Greuges de Catalunya sndic/a de Greuges del Pas Valenci sndic/a del Consell General de la Vall dAran tinent/a coronel/a vicepresident/a de les Corts valencianes vicepresident/a del Govern de lEstat espanyol vicepresident/a del Parlament balear vicepresident/a del Parlament de Catalunya
Sa Majestat o b Senyor/a Reverend Senyor, Mossn, Pare Excellentssim/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a lIlustre Senyor/a Excellent Senyor/a Magnfic/a Senyor/a lIlustrssim/a Senyor/a Excellent Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a lIlustre Senyor/a lIlustre Senyor/a
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 8 / La nota Esquema
La nota
Una nota s un text curt que sutilitza per comunicar una informaci concreta a un receptor determinat. La nota respon a lesquema segent:
- Salutaci (nom) - Cos - Comiat - Signatura - (Data i hora)
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 8 / La nota Desenvolupament
La nota
Caracterstiques de la nota:

Ha de ser visualment clara. Ha de tenir la informaci necessria, dacord amb la finalitat del text. La informaci sha dordenar d'una manera lgica.
Lestructura de la nota s fora lliure, per normalment hi ha els elements segents:
Salutaci. Separada del cos de la nota amb una coma o dos punts; molt sovint es limita al nom del destinatari de la nota. Cos. Missatge que volem fer arribar al receptor. Comiat. De vegades en porta, per no s fonamental. Signatura. Molt sovint s important consignar la data i lhora en qu hem escrit la nota.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 9 / Lavs Esquema
L'avs
Un avs s una comunicaci curta per informar o avisar sobre alguna cosa. En un avs no necessriament sabem qui n's el destinatari. De vegades, es tracta duna sola frase. De vegades s necessari consignar-hi la data. Si lavs s una mica ms llarg, sol seguir una estructura com la segent: Introducci: motiu de lavs Nucli: detall de la informaci Conclusi: invitaci a lacci
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 9 / Lavs Desenvolupament
L'avs
La forma de tractament ms adequada per a un destinatari genric (no concret, desconegut) s la segona persona del plural:
tanqueu, truqueu, adreceu-vos a...
s un error molt freqent deixar-se la conjunci que en frases com:

Us preguem que ens envieu... Es demana a tots els vens que truquin...
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 10 / La postal Esquema
La postal
Una postal s una targeta illustrada que es pot enviar per correu sense sobre. Lanvers de la postal inclou una illustraci, i el revers t dues parts:
el missatge (a lesquerra) les dades del destinatari (a la dreta)
Generalment, la postal obeeix a lesquema segent:
LOC I DATA SALUTACI SEGELL
COS
__________________ __________________
DADES DEL DESTINATARI
COMIAT
___________
SIGNATURA
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 11 / La carta formal Esquema
La carta formal
La carta s una comunicaci escrita adreada a una persona absent. Podem establir una clara diferncia entre la carta formal i la carta personal (que tractem en la unitat segent). Lesquema que vertebra la carta formal s el segent:
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 11 / La carta formal Aprofundiment
La carta formal
Els pargrafs sn lelement clau per distribuir adequadament la informaci en el cos de la carta. (Consulta a lapartat de Ms exemples diverses maneres dintroduir els pargrafs duna carta.) No allarguis innecessriament les cartes formals: digues el que hagis de dir, i si et queda una carta molt breu, pensa que tamb ser molt clara. A lapartat dinformaci ocasional (introdut amb les sigles PD postdata o PS post scriptum) shi pot incloure algun detall que, pel motiu que sigui, considerem poc escaient de situar en el cos de lescrit. Evidentment, s un apartat que molt sovint resulta innecessari. Encara que els tractaments protocollaris cada vegada sutilitzen menys, en pots consultar una llista ben extensa a la unitat corresponent. No se sol recomanar dabreujar ni en la salutaci ni en el comiat de les cartes formals. En la dataci, pensa que els mesos de lany no sescriuen en majscula i que lexpressi de lany no porta punt.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 11 / La carta formal Ms exemples
La carta formal
Expressions que et poden servir per introduir els pargrafs del cos de la carta. Informacions generals
Us comuniquem que... Em plau de comunicar-vos... Ens s grat informar-vos...
Acusament de recepci Amb data d'avui he rebut... En resposta a la vostra carta datada el dia... Peticions en general
Us demano, si entra dins les vostres possibilitats... Com que tinc el propsit de... em permeto de demanar-vos... El motiu d'aquesta carta s demanar-vos la vostra collaboraci... Us agrairia que m'envissiu...
Oferiments
Em permeto d'oferir-vos... Us ofereixo els meus serveis...
Negatives
Ens veiem obligats a... Ben a contracor, hem de... Tot i considerar els vostres motius, ens hem vist obligats...
Excuses
Sentim molt l'error que s'ha produt... Us demanem que excuseu...
Esperana
Estem segurs de la vostra acollida favorable... Confiem que...
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 12 / La carta personal Esquema
La carta personal
La carta s una comunicaci escrita adreada a una persona absent. Podem establir una clara diferncia entre la carta formal (que tractem en la unitat anterior) i la carta personal. Lesquema que vertebra la carta personal s el segent:
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 12 / La carta personal Aprofundiment
La carta personal
1. Tractament Si escrivim una carta a un familiar o amic, li hem de donar el mateix tractament que li donarem si parlssim amb ell (de tu, de vost, de vs).
2. Frmules de salutaci
Hola + nom propi Estimat/ada + nom propi Estimat/ada (germ/ana, amic/ga...) Benvolgut/uda + nom propi Benvolgut/uda (germ/ana,amic/iga ...) El nom directament (Joan, Rosa...)
3. Frmules de comiat
Un pet Afectuosament Teu/Teva/Vostre/Vostres Una abraada (ben forta) Amb afecte A reveure
La frmula de comiat sovint sintegra dins lltima frase de la carta: Mentre esperem que tornis ben aviat, rep una forta abraada.
4. Puntuaci de la carta La carta t una puntuaci que li s prpia. Per exemple, desprs de la salutaci escrivim coma o dos punts. En cartes informals, adreades a amics o familiars, podem fer servir frmules com Hola, David!, i acabar amb un signe dadmiraci. En qualsevol cas, el text de la carta ha de comenar en una altra lnia, i sempre en majscula.
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 12 / La carta personal Aprofundiment
Les frmules de comiat es tanquen amb una coma si sn frases incompletes o amb punt si sn frases completes:
Amb afecte, Rep una abraada ben forta.
Quan escrivim la data, entre el nom del lloc i la dataci hi ha dhaver una coma, i no hi ha d'haver punt final.
5. Aspectes formals
La data es pot situar abans de la frmula de salutaci, cap al marge dret, o b desprs de la signatura, al marge esquerre. La data no cont preposici ni abans de la localitat ni abans del dia.
Sant Boi de Llobregat, 25 de novembre de 1998 Manlleu, 25.11.98
Codi7
Catal Multimdia Expressi escrita - Unitat 13 - El text argumentatiu Esquema
El text argumentatiu
Anomenem text argumentatiu qualsevol dels textos que selaboren amb lobjectiu de raonar una posici, dexpressar una opini, de convncer el lector. Podem considerar textos argumentatius larticle dopini, leditorial dun diari, un assaig, la carta al director d'un diari, etc. Un possible esquema per al text argumentatiu s el segent:
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 1 / El catal a Europa Esquema
El catal a Europa
Llengua catalana

origen: llat vulgar una de les 10 llenges romniques parlada en 4 estats:
Espanya*, Andorra, Itlia (lAlguer) i Frana (Catalunya Nord)

* Catalunya, illes Balears, Pas Valenci, Franja de Ponent
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 1 / El catal a Europa Desenvolupament
El catal a Europa
La llengua catalana procedeix de la llengua que parlaven els romans que arribaren a Hispnia (218 a.C.) amb lexpansi de lImperi rom. Els primers colonitzadors eren comerciants, soldats, etc. que parlaven una llengua popular i familiar: el llat vulgar. Altres llenges d'Europa deriven del llat, s a dir, tamb sn llenges romniques: galaicoportugus, castell, occit, francs, sard, itali, retoromnic i romans. Larans s una variant de loccit. Actualment es parla catal de des Salses (Rossell) a Guardamar (Baix Vinalop, Pas Valenci) i des de lAlguer (illa de Sardenya, Itlia) a les poblacions del voltant de Fraga, a lArag. Aquest territori forma part de quatre estats diferents: Frana, Espanya, Andorra i Itlia.
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 1 / El catal a Europa Mapa
El catal a Europa
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 2 / Histria de la llengua Esquema
Historia de la llengua
Els moviments poltics, socials i culturals influeixen en levoluci de la llengua.
ORGENS arribada dels romans a Empries (s. III a.C.) el llat es va estenent i substitueix les llenges primitives del s. V al IX, canvi lent i gradual del llat al catal cap al segle VIII ja es parla catal
SEGLE XII primers textos escrits en catal: - Forum Iudicum, codi de lleis visigtic tradut del llat - les Homilies dOrgany, primer text escrit originriament en catal els trobadors catalans escriuen en llengua provenal (occitana)
SEGLE XIII
SEGLE XIV
el catal s usat la poesia com a llengua de trobadoresca es va lAdministraci per catalanitzant: la Cancelleria - Guillem de Bergued Reial, que exerceix - Guillem de un paper unificador Cabestany de la llengua en tot - Cerver de Girona el seu territori - Ramon Vidal de dinfluncia: Besal - Bernat Metge: introductor de Ramon Llull: lHumanisme a creador de la prosa Catalunya literria en catal i quatre grans del primer catal crniques cientfic histriques: Jau expansi del catal me I, Ramon amb les Muntaner, Bernat conquestes de Desclot i Pere el Mallorca i Valncia Cerimonis expansi mediterrnia: Siclia, Sardenya, Grcia sant Vicent Ferrer
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 2 / Histria de la llengua Esquema
SEGLE XV segle dor de la literatura catalana plena expansi del catal Ausis March: substituci del provenal pel catal en la poesia altres autors i obres: - Jordi de Sant Jordi - Jaume Roig - Joanot Martorell (autor del Tirant lo Blanc) - Curial e Gelfa penetraci del castell en les classes altes
S. XVI - S. XVIII smptomes de decadncia - aparici de nombroses apologies de la llengua lenta i gradual castellanitzaci de la llengua literria escalada progressiva del castell Tractat dels Pirineus (prdua dels territoris de la Catalunya Nord) Guerra de Successi i triomf de Felip V: - Decrets de Nova Planta (17061717): - prdua de loficialitat del catal - lleis restrictives de ls del catal
SEGLE XIX inici simblic de la Renaixena: 1833, publicaci de lOda a la Ptria dAribau restauraci dels Jocs Florals: Jacint Verdaguer altres autors: ngel Guimer, Rubi i Ors, Torras i Bages progressiva organitzaci del catalanisme poltic primera Exposici Universal (1888) campanya lingstica a LAven
SEGLE XX I Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906) fundaci de lInstitut dEstudis Catalans (1907) Pompeu Fabra: - Normes ortogrfiques (1913) - Gramtica catalana (1918) - Diccionari general de la llengua catalana (1932) autors: Joan Maragall, Eugeni dOrs, Josep Carner, Carles Riba, J.V.Foix, Joan Fuster, Merc Rodoreda, Salvador Espriu... Nova Can (1962) Generalitat provisional a Catalunya (1977) cooficialitat del catal poltica lingstica
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 3 / La divisi dialectal en catal Esquema
La divisi dialectal en catal

Els dialectes del catal sn cadascuna de les modalitats que presenta en les diverses zones del seu domini. Els podem classificar en dos grans blocs:
Catal occidental
nord-occidental o lleidat meridional o valenci
Catal oriental
catal septentrional o rossellons insular o balear central alguers
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 3 / La divisi dialectal en catal Desenvolupament
La divisi dialectal en catal

Catal occidental: nord-occidental o lleidat i meridional o valenci 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. distinci a, e tones: casa, pare distinci o, u tones: cosir, surar E tancada provinent del llat vulgar es pronuncia e tancada: ceba pronncia de la i en el grup ix intre vocals verbs incoatius amb -i- en el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu: servix, servisca, servixa desinncia -o o -e a la 1a persona del present dindicatiu: canto, cante plurals dantics esdruxols acabats amb -n, mantenen la nasal: orfe / rfens formes plenes dels pronoms personals febles: me, mos, te, vos, se, ne lxic especfic: espill, xic, corder...
Catal oriental: rossellons, insular o balear, central, alguers 1. confusi a, e tones en vocal neutra: casa = pare 2. neutralitzaci o, u tones en u: cosir (pronunciat cus), surar (pronunciat sur) 3. E tancada provinent del llat vulgar pronunciada e oberta: ceba 4. grup ix entre vocals sense pronunciar i: caixa, coix 5. verbs incoatius amb -eix- en el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu: serveix, serveixi... 6. desinncia -u, -i, - a la 1a persona del present dindicatiu: canti, canto, cant 7. plurals dantics esdruxols acabats amb -n, perden la nasal: orfe / orfes 8. formes reforades dels pronoms personals febles: em, ens, et, us, en 9. lxic especfic: mirall, noi, xai...
Codi7
Catala Multimdia Marc histric i social - Unitat 4 / Els dialectes orientals Esquema
Els dialectes orientals

ROSSELLONS. Fenmens especfics 1. vocalisme tnic de cinc fonemes: vi, b, va, cor, curt. 2. supressi de la vocal neutra en la terminaci -ia (com en el balear): prudenci, gabi (gbia), famili, esbergini (albergnia) 3. inexistncia de mots esdruxols: musica, botanica, parabola 4. tancament de o tnica en u: can (can), minyuna (minyona) 5. caiguda de la -d a genre, tenre, venre, divendres... 6. desinncia -i en la 1a persona del present dindicatiu: canti 7. construcci doracions negatives amb pas sense ladverbi no: ho sap pas (no ho sap pas) 8. s de lauxiliar ser/sser per a alguns verbs intransitius: ss tallat un dit (sha tallat un dit) som vingut ---- (he vingut) 9. gallicismes lxics i sintctics: roba (vestit), muleta (truita), presque (quasi), dabord (en primer lloc) 10.lxic propi: trefugir (neguitejar), oliu (olivera), pallago (noi), ca (gos), estela (estrella)...
CENTRAL. Fenmens especfics

1. ioditzaci o ieisme en pronncies com: paia, ceia, ui, vui.
2. 3. 4. 5. 6.
Aquest fenomen no s compartit en algunes comarques (Barcelons, Baix Llobregat, lAnoia...) tot i que el mantenen en alguns mots: uial, ceia, vui, assoleiat alternana de larticle el / en: el Joan / en Joan 1a persona del present dindicatiu s pronunciada amb u: cantu, pensu absncia de -ns en plurals: homes, joves, orfes... pronncies com: aiga, dugues, llenga, paraiga... lxic especfic: mandra, cargol, cartr...
Codi7
Catala Multimdia Marc histric i social - Unitat 4 / Els dialectes orientals Esquema
ALGUERS. Fenmens especfics s parlat a lAlguer, ciutat de lilla de Sardenya, a Itlia. Restes de la dominaci catalana del segle XIV al XVIII. Perviu amb la influncia del sard i la pressi de loficialitat de litali.
1. neutralitzaci de a, e tones en a 2. substituci de r seguida daltres consonants per -l-: 3.
4. 5. 6.
jalmana (germana), mal (mar), talda (tarda) confusi de -d- i -l- entre vocals en -r-: farr (fadr), perra (pedra), jarara (gelada), ururar (olorar), Naral (Nadal), burell (budell) manca de palatalitzaci final -ll, -ny: gal (gall), col (coll), janul (genoll), fil (fill), jun (juny), astan (estany) articles: lo, la, i diferncies en alguns gneres: la gel, la dolor, la sabor lxic propi: cala (mitja), forqueta (forquilla), morro (llavi)...
INSULAR. Fenmens especfics

1. manteniment de la vocal neutra tnica: abia, cadna 2. manteniment dels diftongs -co i -go (de -qua i -gua):
llengo, aigo, pasco... 3. desaparici de la -a del grup -ia: famili, histori, graci 4. tonicitat dels pronoms tons: dur-h 5. ioditzaci: veia (vella), fuia (fulla) 6. manca de desinncia en la primera persona del present dindicatiu: cant, pens 7. formes com: jo cants (cants), noltros cantam, voltros cantau 8. article salat: sa casa, sallot 9. formes plenes dels pronoms: me parei, mos veurem 10.lxic propi: allot, capell (barret), granera (escombra), torcar (fregar), calces (mitges), ver (veritat)...
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 4 / Els dialectes orientals Mapa
Els dialectes orientals
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 5 / Els dialectes occidentals Esquema
Els dialectes occidentals

VALENCI. Fenmens especfics
articulaci de la e tona inicial com a a: antendre, ancendre caiguda de la -d- intervoclica: aix (aixada), mocaor, teul... possessius: meu, meua, meus, meues tres localitzacions per als demostratius: este, eixe, aquell forma nica del numeral dos per al mascul i per al femen formes verbals: jo cante (canto), poguera, jo an (vaig anar), digu, nixer... 7. combinacions pronominals especfiques: li la donar (la hi donar), lil portar (lhi portar) 8. pronunciaci de la -r i la -t finals: pensar, eixir, cent, sant 9. lxic propi: prompte (aviat), xic (noi), bou (toro), llevar (treure alguna cosa), orellals (arracades), escurar (rentar els plats).
1. 2. 3. 4. 5. 6.
NORD-OCCIDENTAL. Fenmens especfics
1. tancament de la e en i: ginoll, siroll; articulaci de la e tona inicial
com a a: antendre, ancendre diftongaci de la o- inicial: auliva (oliva), aufegar (ofegar) es mantenen els articles lo i los: lo pare, lo Joan forma nica del numeral dos val per al mascul i per al femen formes verbals: (que) jo canto, (que) tu cantos (subjuntiu), creguessa, cantaia 6. sufix -eiar: barreiar (barrejar), men vai a festeiar (men vaig a festejar) 7. conversi de -ig en -i: roi (roig), pui (puig) 8. s de la forma les per al mascul plural: les cavalls 9. demostratius: aguet, aguest (el tortos fa este, esta, estos, estes) 10.lxic propi: bajoca (mongeta), desps-dem (dem passat), manana (poma), pans (blat de moro), padr -ina (avi-via)
2. 3. 4. 5.
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 5 / Els dialectes occidentals Mapa
Els dialectes occidentals
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 6 / Registres lingstics Esquema
Registres lingstics
Quan parlem de catal, angls o itali, posem per cas, parlem daquestes llenges sense tenir en compte les diferncies amb qu sn parlades en les seves respectives rees lingstiques, ni tampoc els registres, ni els tipus de text produts. El registre s la varietat funcional duna llengua dacord amb la situaci comunicativa. Cada registre t un conjunt de trets particulars que el caracteritzen i a travs dels quals el podem identificar: tema: general o especfic canal: oral o escrit (tamb, elaborat o espontani) intenci: informar, convncer, expressar sentiments, instruir... formalitat: solemne, formal, neutra, baixa, molt baixa
Aix podem parlar de registre:

cientfic, colloquial, periodstic, administratiu, tcnic, literari, publicitari, poltic...
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 6 / Registres lingstics Desenvolupament
Registres lingstics
Les caracterstiques de cada registre i les diferncies entre uns i altres es veuen clarament en els exemples segents:
Registre cientfic: CJD (malaltia de Creutzfeldt-Jakob) Demncia presenil descrita per primera vegada el 1920 per Creutzfeldt i lany segent per Jakob. Sha trobat un cert predomini daquesta patologia en grups tnics la dieta dels quals sha basat tradicionalment en consum dov o de capr sense cocci, sobretot de la massa enceflica i la medulla espinal.
Registre periodstic: Redacci. LOS NGELES. Lxit de la subhasta dobjectes de Muhammad Ali, celebrada sense el seu consentiment, ha escampat arreu del mn els records de lexboxejador. Compradors procedents dels Estats Units, Anglaterra, Frana, Sussa, Alemanya o el Jap han adquirit prop del 90 per cent dels 3.000 objectes posats a la venda. Els ingressos, dels quals Ali no veur ni una pesseta, sestimen en uns 195 milions de pessetes.
Registre literari: Primer, perqu mhas enganyat. Quina estupidesa! Tan important s aquest engany perqu te'n vagis, perqu perdis una mena de vida agradosa i profitosa? s desproporcionat, noia!
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 6 / Registres lingstics Desenvolupament
Registre administratiu: Senyors, En s de la facultat que ens concedeix lapartat 2.3 del contracte de referncia, us comuniquem la nostra decisi de rescindir-lo a partir del dia 31 de desembre vinent. Agrairem que doneu rebuda i conformitat a aquesta carta, i us saludem atentament.
Registre tcnic: Els actius inclosos en aquest grup shan de valorar a cost dadquisici, deduint-ne les amortitzacions practicades. Aix, les amortitzacions acumulades apareixeran en lactiu i minoraran limmobilitzat material. Lamortitzaci acumulada dun element de limmobilitzat s el reconeixement que aquest ha sofert un desgast.
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 7 / Marc legal Esquema
Marc legal
l'Alguer Andorra Frana
- protegida per la llei - no oficial
Espanya
- cooficial al Pas Valenci, les illes Balears i Catalunya - objecte de protecci a la franja de Ponent
- protegida per la llei - nica oficial - no oficial
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 7 / Marc legal Desenvolupament
Marc legal
Oficialitat de la llengua: Andorra: s lnica llengua oficial i aix consta en la seva Constituci (1993). Frana, Pirineus Orientals: hi ha normes que la protegeixen, tot i que no s oficial. LAlguer: la llei protegeix el seu s en determinats mbits. Estat espanyol: el catal s llengua oficial juntament amb el castell als territoris de parla catalana.

Pas Valenci: s anomenada valenci (1982). Illes Balears: s reconeguda com a llengua prpia (1983). Franja de Ponent: a l'Estatut dautonomia es parla de les varietats lingstiques que seran objecte de protecci. Catalunya: lEstatut dautonomia la reconeix com a llengua prpia (1979).
Codi7
Catal Multimdia Marc histric i social - Unitat 7 / Marc legal Aprofundiment
Marc legal
Legislaci
La Llei 1/1998, de poltica lingstica, estableix que totes les institucions catalanes Generalitat, corporacions locals, universitats, collegis professionals, cambres de comer o similars utilitzaran el catal en les seves comunicacions internes i tamb, normalment, en les comunicacions a persones residents a lmbit lingstic catal (articles 9 i 10).
Proclama el dret dels ciutadans a relacionar-se oralment i per escrit amb lAdministraci de lEstat i la de Justcia. Regula ls de les llenges oficials a les notaries i els registres, i ls de la llengua en els documents civils i mercantils. Determina que els noms de lloc de Catalunya tenen com a nica forma oficial la catalana, excepte els de la Vall dAran, que tenen com a forma oficial laranesa. Estableix que el catal ser la llengua vehicular i daprenentatge de tot lensenyament no universitari, i fomenta la docncia en catal a lensenyament universitari (articles 20, 21 i 22). Disposa que les rdios i televisions locals gestionades pels ajuntaments usaran normalment el catal, i que les altres emissores de freqncia modulada emetran en catal almenys el 50% de la programaci. Permet establir quotes de distribuci i exhibici de cinema en catal. Estableix que les empreses pbliques catalanes i les concessionries de les administracions catalanes utilitzaran normalment el catal en els usos lingstics interns i externs (art. 30). Daltra banda, recull que les empreses de serveis pblics hauran de prioritzar el catal en les seves comunicacions externes. Indica que tots els establiments oberts al pblic han de poder atendre els consumidors quan sexpressin en qualsevol de les dues llenges oficials (art. 332.1) Les senyalitzacions i els cartells de tipus fix, dinformaci general, i les ofertes de serveis al pblic, han de ser almenys en catal (art. 32.3). Estableix un rgim sancionador indirecte (remet a la legislaci sectorial) per garantir el compliment de la llei.
Codi7

Teoría Català Intermedi PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Teoría Català Intermedi PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 1 / Lalfabet Esquema

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 1 / Lalfabet Desenvolupament

Les lletres modificades sn:

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 1 / Lalfabet Aprofundiment

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 2 / Les vocals Esquema

vocal neutra roure agrair fitxa

a arc llapis cant

e oberta lletra moneda txtil

e tancada festa regla desprs

i fill cossor ans

o oberta vmit home elogi

o tancada secci bossa forn

u msic puny ungla

En la varietat occidental del catal no hi ha vocal neutra.

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 2 / Les vocals Desenvolupament

La resta de sons voclics en sllaba tnica sn els segents:

La e presenta dos sons diferents: e oberta i e tancada

per, de vegades, es comporta fonticament com una consonant

La o presenta dos sons diferents: o oberta i o tancada

per, de vegades, es comporta fonticament com una consonant

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 2 / Les vocals Aprofundiment

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 3 / Les consonants Esquema

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 3 / Les consonants Aprofundiment

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 4 / Les sllabes Esquema

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 4 / Les sllabes Aprofundiment

3. La conjunci o, tot i ser tona, no es pronuncia mai o oberta ni u.

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 5 / La separaci de sllabes; diftongs i hiats Esquema

La separaci de sllabes; diftongs i hiats

els dgrafs i els grups consonntics

tots els hiats

* nuvi, en la varietat balear.

i o u consonntiques - a principi de mot:

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 5 / La separaci de sllabes; diftongs i hiats Esquema

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 5 / La separaci de sllabes; diftongs i hiats Aprofundiment

La separaci de sllabes; diftongs i hiats

5. Els diftongs depenen de la pronunciaci. Diem:

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 5 / La separaci de sllabes; diftongs i hiats Aprofundiment

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 6 / La vocal neutra Esquema

en els plurals amb -es:

en lltima lletra dels verbs:

en la penltima lletra dels verbs, en general:

en la sllaba tona de certes formes dels verbs de doble arrel:

en lltima lletra dels infinitius de la 2a conjugaci:

en les paraules acabades amb -ema, -eta, -arca, -crata i -ama:

en la majoria dels noms acabats amb el sufix -ista:

en les paraules formades amb el sufix de derivaci -aire:

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 6 / La vocal neutra Desenvolupament

les paraules formades amb el sufix de derivaci -aire:

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 6 / La vocal neutra Desenvolupament

es representa amb e en la penltima lletra dels verbs.

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 6 / La vocal neutra Aprofundiment

I certes paraules masculines acaben amb -a:

2. Observa la grafia de la vocal neutra en les paraules segents:

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 7 / La o tona Esquema

les formes tones dels verbs

les formes tniques dels verbs

el plural dels mots acabats amb consonant

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 7 / La o tona Desenvolupament

escrivim u en substantius com:

(plural: correus, cacaus, rius)

en substantius masculins com:

en els plurals dels mots acabats amb consonant:

Catal Multimdia Ortografia - Unitat 7 / La o tona Aprofundiment