Els sons voclics i els sons consonntics

Quan llegeixes en veu alta i quan parles, fas servir sons.

Aquests sons poden ser voclics o consonntics. Quan els
escrivim, els representem amb lletres.
Les vocals representen sons voclics: classe
Les consonants representen sons consonntics: pati

El sistema voclic
Els vuit son voclics de la nostra llengua es poden classificar
segons lobertura de la boca en pronunciar-los
Fixat en lobertura de la boca quan pronuncies les vocals
daquestes paraules: fa, set, gent, per, cinc, sn, sort, sud.
Si dius fa, set, sort, obres molt la boca.
Si dius cinc, sn, gent, sud, tanques la boca.
Si dius per, la boca t una obertura mitjana.

Les vocals tniques

Quan pronuncies les vocals en posici tnica canvies el so segons
que obris o tanquis ms la boca.
Les vocals a, i, u tenen un nic so.
La a t sempre un so obert
Les vocals i, u el tenen sempre tancat.

Les vocals, e, o poden tenir els dos sons, obert i tancat.

En medi i slid la e i la o sonen obertes
En ambient i molta la e i la o sonen tancades

Les vocals tones

Quan pronuncies les vocals en posici tona, unifiques els sons
dalgunes grafies.
Les vocals a, e en posici tona sonen igual, s a dir, tenen un
nic so, sanomena vocal neutra: terrat, casa
La vocal o en posici tona sona com una u: Joan, noms.
Les i, u tenen el mateix so, tones que tniques.
Quan el so de la o i la u tones es troba a final de mot escrivim:
o en el plural de les paraules que acaben en -o: rdio-rdios.
u en el plural de les paraules que acaben en -u: ingenu-ingenus.
u en els noms invariables acabats en -us: globus, focus, virus.
u en les paraules acabades en diftong decreixent (au, eu, iu,
ou): actriu, babau.
o a la primera persona del singular del present dindicatiu:
canto, ballo, dormo.

La vocal neutra
El so intermedi entre a i e sanomena vocal neutra i noms el
podem trobar en sllabes tones.
El so

vocal neutra el podem trobar escrit amb a o e.

ze-bra
lli-bre
mes-tra
mes-tre
or-gue
ca-mell
e-le-fant