Professional Documents
Culture Documents
Per tal que tingueu ms clars alguns aspectes de fontica us faig un reps que
complementen la teoria i que segueixen el mateix ordre dels apunts. Cal dir, per, que
la fontica de les llenges s enormement complicada a lhora destablir unes regles
universals i que, a ms a ms, hi ha la pronncia relaxada i lemftica. A ms cal tenir
present que, com a totes les llenges, la pronunciaci varia dunes zones dialectals a
unes altres. De totes formes aquestes indicacions sn de mnims, el camp de la
fonologia s immens
Elisi
Sinalefa:
El pronom neutre HO
Comenarem practicant les oclusives (PeTaCa, BoDeGa), que al final dun mot sol
sempre es pronuncien sordes (PTK): pet, fred (fret), anleg (anlec), catleg (catlec),
grec, estmac, arrap, rab (rap)... per hem dobservar les regles a) i b) anteriors :
Club alacant (clup alacant), club valenci (clubvalenci), tub embossat (tupembussat),
tub avariat (tupavariat), tub esfrid (tupesfric), tub vell (tubvell), sap cantar
(sapcantar), sap escoltar (sapescoltar), sap bellugar-se (sabbellugar-se), sap nadar
(sabnadar), sap aix (sapaix), cap didal (cabdidal), tap estret (tapestret), tap rovellat
(tabrovellat), llop afamat (llopafamat)
Fred sec (fretsec), fred natural (frednatural), fred hivernal (fretivernal), fred mallorqu
(fredmallorqu), fred valenci (fredvalenci), fred alacant (fretalacant), fred sa
(fretsa), fed gran (fredgran), club damics (clubdamiks), club social (clupsosial), rec bo
(regbo), reg dolent (regdolent), reg a manta (recamanta), reg separat (recseparat),
groc safr (grocsafr), groc gira-sol (groggirasol), groc aigualit (grocaigualit), suc fred
(sucfret), suc natural (sugnatural), melic foradat (melicforadat), melic bellssim
(meligbellssim), catleg japons (katlekjapons), graup tradicional (gruptradisional),
desastre atmic japons (atmigjapons), fosc ambient (foscambient), sc professor
(sokprofessor), sc animal (sokanimal), sc vegetal (sogvegetal)
A ms cal tenir present que les oclusives en interior de paraula funcionen de manera
anloga: dubte (dupte), apte (apte), capbussar (cabbussar), maragda (maragda), cabdill
(cabbdill) segons estiguen en contacte o no amb consonant sonora.
Pes ploma (pesploma), pes mosca (pezmoka), bra trencat (brastrenkat), bra esquerre
(brazeskere), bra curt (braskurt), bra intil (brazintil), roig pllid (rotxpllit), roig
viu (rojviu), pes animal (pezanimal) pots afirmar (potzafirmar), pots resar (potsrezar),
pots emigrar (potzemigrar), gos de raa (gosderasa), peix de roca (peixderoca), peix
blau (peijblau), peix amfibi (peizamfibi), peix roig (peijroig), mas antic (mazantic), mas
nou (masnou), mas lliure (maslliure), els avis (elszavis), dos amics (dozamics), freds
hivernals (fredzivernals) , tots ells (todzells), ans amarg (anizamark), ocells amagats
(ocellzamagts), baf pudent (bafpudent), baf molest (bavmolest), mig obligat
(mijobligat).
Tal i com hem assenyalat en les oclusives, moltes consonants sordes seguides de
sonora dins del mot tamb sonoritzen. Noteu les diferncies: bisbe (bizbe), bescuit
(beskuit), besnt (beznet), bstia (bstia)
En altres prefixos que acaben en vocal com ara QUASI, PSEUDO, AUTO... no en
trobe exemples. En conseqncia amb la regla, al prefix DES- (que no acaba en vocal)
no li afecta lensordiment. Nhi ha desenes de casos com ara desempolsar,
desemparar, desautoritzar, desarticular....
Fa una hora que el club alacant t un dest anleg: baixar a 2na divisi
Un melic bellssim que en el fosc ambient deixa habitaci creava un dubte i una
inquietud al cervell i era un malson o un entreson: no sabia si era un fenomen de
transvestisme o la transformaci es produa en aquesta hora etlica: no hi ha res com el
desig, o seria que tenia les transaminases altes, estava enfonsat
Soluci
Un meliG bellSim que en el fosK ambient deixa habitaci creava un duPte IUna
inquietuT al Servell IEra un malson o un entreSon: no sabia si era un fenomen de
tranZvestisme o la tranSformaci es produa en aquestOhora etlica: no IA res com el
desIG, o seria que tenia les tranZaminases alteS, estava enfonZat
EXERCICIS
La corrosi del fusible a la plaa ha provocat que la llum no estiguera encesa i els
comeros hagen protestat. Als pasos nrdics hi ha discussi sobre les nuclears mentre
ac estem desfasats: per exemple a lepisodi de Fukushima vegem zero problemes.
2.- Assenyala les E i O obertes. I posa els accents en aquells paraules que el
necessiten.
REPS GENERAL
ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS
Ortografia de les esses sonores
Extrau les regles que governen lortografia de les esses sonores a partir de lortografia
correcta dels mots segents:
Les paraules segents tenen esses sonores, tot i que no sempre les hi pronunciem.
Llegiu-les detingudament i fixeu-vos-hi b:
En lescriptura dalgunes de les paraules de les frases segents s fcil que ens
enganyem perqu no mantenen la correspondncia c/ amb el castell c/z:
b)
a)
b)
Primera aproximaci
per
baobab, enceb (de encebar), Carib, esnob, Jacob, Job, adob, aljub, club, cub, tub
Bagdad, Belgrad, Conrad, Txad, Alfred, Recared, David, Madrid, Sigfrid, Talmud, alcaid,
almud, fluid, fred quid, sud
quietud, solitud (n.f.)
mag, zig-zag, estrateg, reg ( rec), tuareg, buldog, demagog, pedagog, Hug
Segona aproximaci
per
Altres casos
temptar, temptaci, temptativa infructuosa, atemptar contra la llei, ha eixit ills dun
atemptat, temptejar el terreny, els resultats del tempteig
Ortografia de la h
Familiaritzat amb lortografia correcta dels mots segents:
hivern, hissar, harmonia, subhasta, substrahend, ahir, herba, haca, ham, harpia, ha-
rspex, holgraf, hendeca-, huit, dhuit
exhalar, exhaurir, exhaust, exhibir, exhilarant, exhortar, exhumar
coet, orxata, orfe, os, ou, Osca, saur, avui (hui), braman (i bramanisme), cacauet, Rin,
tru, Munic, Zuric
canvi, convertir
blava (blau), nevar (neu), escriviu (escriu)
cantava, parlava, portava
acabar, laba, arribar, bar, basc, beina, bena (embenar) [les artries i les venes], berruga,
biga, bolcar, calb, comboi, corb, desimbolt, mbil, rebentar, riba, saba, sab, Srbia, treballar,
trobar
advocat, alcova, algaravia, almvar, Anvers, arravatar, arrova, avet, avorrir, avortar, bava,
canviar, caravella, cascavell, cavall, covard, Crdova (Andalusia), endvia, espavilar, Esteve,
esvelt, fava, gavardina, govern, gravar, haver, javelina, llavi, pavell, provar, raval, rave, rivet,
savi, sivella, taverna, tovera, travar, trvol, vaixell, vedell, vermell, verns, Vesuvi, voga [remar,
per cadires de boga o bova], voltor
Observa amb deteniment els parells segents, ja que lortografia dels mots patrimonials (els
primers de cada parell) discrepa de la dels cultismes:
Ortografia de la erra
Extrau les regles que governen lortografia de les ers a partir de lortografia correcta dels
mots segents:
prerrogativa
birrem, trirrem
barba-ros, barba-roig, mata-rates
En catal hi ha una srie de paraules que tenen una vocal diferent del castell. La
pronncia, bviament, tamb ha d'estar d'acord amb l'escriptura.
ValenciCastell
afaitar afeitar
ambaixada embajada
arravatar arrebatar
assass asesino
avaluar evaluar
avaria avera
davantal delantal
latrina letrina
picaporta picaporte
posa pose
rancor rencor
sanefa cenefa
sarbatana cerbatana
Sardenya Cerdea
albercoc albaricoque
litre litro
alcsser alczar
malenconia melancola
ametista amatista
meravella maravilla
assemblea asamblea
metre metro (Aneu alerta amb metro, que existeix com a apcope de ferrocarril
metropolit)
disfressar disfrazar
monestir monasterio
ebenista ebanista
orfe hurfano
efeminat afeminado
orgue rgano
emparar amparar
rfega rfaga
enyorar aorar r
esplendor resplandor
esprrec esprrago
segent siguiente
estendard estandarte
seguretat seguridad
esternudar estornudar
sergent sargento
gelea jalea
tlem tlamo
javelina javalina
verns barniz
ambigitat ambigedad
infatuar-se enfatuarse
antiguitat antigedad
infermeria enfermera
ciment cemento
lnia linea (Aneu alerta, ja que la resta de paraules de la mateixa famlia de lnia
s'escriuen amb e:alinear,lineal,lineament, etc. )
contempornia contempornea
mantenidor mantenedor
declivi declive
nucli ncleo
desimboltura desenvoltura
ordinador ordenador
diabetis diabetes
penis pene
eclipsi eclipse
qutxua quechua
gali galen
sobirania soberania
indicible indecible
Tunis Tnez
aixovar ajuar
joglar juglar
assortir surtir
joventut juventud
atordir aturdir
nodrir nutrir
atorrollar aturrular
ordir urdir
atribolar atribular
pndol pndulo
avorrir-se aburrir-se
ploma pluma
bordell burdel
podrir pudrir
botifarra butifarra
polir pulir
brixola brjula
polsar pulsar
calors caluroso
polvoritzar pulverizar
captol captulo
regidoria regidura
cartolina cartulina
rtol rtulo
complir cumplir
rigors riguroso
colobra culebra
rob rub
cnsol cnsul
Romania Rumana
croada cruzada
rossinyol ruiseor
descobrir descubrir
sofrir sufrir
embotit embutido
sorgir surgir
escndol escndalo
sospirar suspirar 3
escodrinyar escuadriar
tamboret taburete
escopir escupir
temors temeroso
escrpol escrpulo ttol ttulo
estoig estuche
tolit tullido
estrafolari estrafalario
tomba tumba
fonament fundamento
torbar turbar
furncol furnculo
Tor Turn
governamental gubernamental
torr turrn
Hongria Hungra
triomf triunfo
ateneu ateneo
muntanya montaa
bufetada bofetada
muntar montar
butllet boletn
Pompeu Pompeyo
butxaca bolsillo
porus poro
cacau cacao
ritu rito
correu correo
srum suero
cuirassa coraza
subornar sobornar
escull escollo
sufocar sofocar
estrnum esternn
suprbia soberbia
fetus feto
suportar soportar
focus foco
tipus tipo
frum foro
trofeu trofeo
liceu liceo
turmentar atormentar
Finalment, hi ha una srie de noms invariables que acaben en -us: anus, cirrus, fetus,
focus, globus, nimbus, porus, rictus, tipus...
Les consonants
Enllaos fnics
Parlem d'enllaos fnics quan volem referir-nos a les alteracions fontiques produdes
pel contacte entre dos sons de paraules consecutives. Dins de la cadena de parla el
valenci t una gran tendncia a.
Elisi
s el fenomen fontic que consisteix en la supressi de la pronncia d'una vocal tona
a final de mot quan entra en contacte amb la vocal inicial del mot segent. D'aquesta
manera, pronunciem enllaats dos mots contigus.
M esquerra (m'squerra)
Si el veus (si'l veus)
Quina alegria (quin'alegria)
Mitja hora (midjra)
Una hora (unra)
Una altra (unltra)
Bona hora (bonra) Una salutaci tpica s Bon dia i bona hora
Quina hora (kinra)
Onze anys (onzanys)
Una escala (unaskala)
No es coneixen (Ns koneixen)
Agarra el gos (agrralgos
Quina hora s (Kinra Es)
M esquerra (Mskerra)
Qu has fet? (Ks fet)
Este home (estome)
No els volen (Nolzvolen)
VID. Exercici 12
Exercicis
1.Corregiu en les frases segents els errors ortogrfics voclics que hi trobeu
Els talls continus del fluid elctric van suposar un destorb molest per continuar la feina
Els prits atribuen el gust molest daquell producte al tipus dadob emprat
Explicava que havia pensat agafar un taxi, per que anaven tots plens en aquella hora
Els plats eren de molta qualitat, com el llu al forn o els caragols a la llauna
A en Joan lhan fet fix a la feina que fa en un complex industrial dels afores de la ciutat