Mariona Ginesta Sindreu

Introducció al Grec I
2021-2022
APUNTS INTRODUCCIÓ AL GREC I
1. EL GREC, UNA LLENGUA INDOEUROPEA
Gaston-Laurent va ser el primer en comentar que el llatí i el grec són llengües bastant semblants. William
Jones (catedràtic d’Oxford) (1746-1749) va anar a l’Índia i va descobrir el sànscrit, una altre llengua morta. Al
estudiar-lo, va descobrir que s’assembla bastant al llatí, però el sànscrit té més declinacions que el llatí i
resulta, que les arrels de les paraules s’assemblen bastant en les dues llengües. Indoeuropeu antigament
anomenat indoari. Franz Bopp i Rasmus Rask comparaven totes les llengües germàniques. Són els que van
descobrir que també tenien un origen en comú. Arran d’aquests descobriments, neix un fenomen, la
gramàtica comparada, també anomenada neogramàtica. Neogramàtics pretenen evolucionar a partir de la
comparació entre diverses llengües, pretenen arribar a quines son les llengües mares i quines son les
llengües filles. Del mètode comparatiu, surt el concepte de canvi fonètic. Tu pots explicar com es passa de
llengua mare a llengua filla a treves de la comparació i del canvi fonètic. La p evoluciona fonèticament
convertint-se en una f en germànic. Uns dels neogramàtics més famosos, son els germans Grimm, ja que
cercaven llegendes i les adaptaven. Van escriure faules en indoeuropeu.
Reconstrucció de l’hipotètic idioma indoeuropeu.
L’indoeuropeu és una família lingüística compost per moltes llengües parlades arreu del món. El
protoindoeuropeu és la llengua reconstruïda. Originariament, la parlaven diferents tribus que vivien pel
Caucas. No hi ha cap testimoni. Al trobar-se al Caucas, explica l’expansió per tot Europa. Va haver-hi una
gran difusió lingüística de l’indoeuropeu, com per exemple: el celta, el sànscrit, el tocari, el frigi, l’iltálic...
Principals famílies lingüístiques: Indoari (sànscrit, hindú, llengües de l’Índia), Irani (avèstic i el persa), Tocari,
Hitita, Armeni, Albanès, Grec, Itàlic (osc, umbre, llatí i llenques romàniques), Eslau (rus, ucraïnès, polonès,
txec, eslovac...).

2. GREC I GRÈCIA: ORÍGENS

El grec és una llengua indoeuropea que prové de la instal·lació de les migracions dels indoeuropeus cap aquí,
però que no hi ha cap testimoni que ho confirmi. Cap al tercer mil·lenni hi ha la civilització ciclàdica, de la
qual sabem que eren un poble comerciant, però de qual no tenim cap testimoni. Sembla que són la primera
constitució territorialment del grec. Una altre, és la cultura minoica (no indoeuropeus). Es va desenvolupar a
Creta i és una cultura marítima. És la civilització més antiga. Els seus palaus no estaven fortificats. Hi ha
testimonis escrits en lineal A, ja que no ho sabem llegir, la llengua no està desxifrada. Hi ha moltes
inscripcions amb escriptures. Al 1500 a.C, hi ha la civilització micènica, qui son considerats els primers grecs.
Van aprendre a escriure a partir dels minoics, de la lineal A, van crear la lineal B, la qual va ser desxifrada,
però ha estat molt difícil llegir les seves escriptures. La línia B es feia servir a Palau, en documents.
Època fosca (1100-800 a.C). No tenim escriptura, hi ha invasions dels doirs i destruccions massives. No en
sabem res d’aquesta edat. Palaus desapareixen, la figura del rei de Grècia desapareix totalment... desapareix
tot sense deixar rastre. El 800 tornem a tenir escriptures, però unes totalment diferent: en alfabet grec.
Aquest alfabet, s’utilitzava en documents comercials.

3. ORÍGENS DE L’ALFABET GREC

Originàriament, l’alfabet grec prové dels fenicis. El poble era el semita de l’orient del mediterrani. Eren
comerciants, feien intercanvis amb diversos punts. Feien i distribuïen ceràmica, vidre, teixits, tints... Tenien
el seu sistema d’escriptura alfabètic propi. Es van expandir colonialment. Van passar de l’ideograma, al
sil·labograma. Van passar de fer dibuixos a símbols. Cada símbol, per ells, era una síl·laba. Després, passen
del sil·labograma al fonemograma. En aquesta fase, passen de fer símbols a l’alfabet que coneixem avui en
dia.
 Mariona Ginesta Sindreu
Introducció al Grec I
2021-2022
En els seus principis s’escrivia de dreta a esquerra. Cada polis, tenia el seu propi sistema d’escriptura. Van
passar a l’escriptura Bustrofedon, la qual anava de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta. La copa de Nèstor,
trobada a Micenes el segle VIII a.C. Com a particularitats: està escrit de dreta a esquerra, està tot en
majúscula, separa les paraules... Una altre inscripció trobada a Atenes el segle VIII a.C és La gerra del Dípilon.
L’escrit està escrit posteriorment, fet de dreta a esquerra, sense separació de paraules.
Hi ha diversos dialectes. La distribució dialectal bàsica és la següent: Dorique et Occidental, Ianien-Attique,
Eolien, Arcado-Cyprote. Literatura del món grec neix associada a una dialèctica fins l’època hel·lenística i
encara continua així. La lírica grega neix, o bé en jònic o en eòlic. Cada dialecte té associat un gènere
particular. L’eòlic no té aspiracions.

4. L’ALFABET GREC
En aquest sistema d’escriptura del grec clàssic i sobretot en la seva pronuncia, s’anomena pronuncia y
escriptura erasmiana, ja que va ser formulada per Erasme de Rotterdam. Pronuncia erasmiana és bastant
més senzilla. Base de tots els alfabets és el grec.
L’alfabet grec té 24 grafies: 7 vocals i 17 consonants. Presenten dos tipus de signes: accents i esperits.
També, presenten signes de puntuació: punt, coma, punt alt, punt i coma.

4.1. VOCALS
Composades per 7 grafies simples: α, ε, η, ι, ο, υ, ω.
Es classifiquen segons el seu timbre i la seva llargada.
TIMBRE (segons la LLARGADA
pronunciació erasmiana) Llargues ¯ Breus ˘ Ambivalents ¯ / ˘
Timbre a α Ƞ ε α
Timbre e ε, ƞ ω ο ι
4.2. DIFT
ι, υ (vocals υ
Timbre i O NGS
suaus)
- Es pronunciaven en un sol cop de veu (en una síl·laba) les unions de
Timbre o ο, ω
vocal + vocal suau (ι, υ).
Timbre u Diftong ου
- La síl·laba resultant és llarga (ja que els diftongs es consideraven
equivalents a una vocal llarga).
- Remarques de pronunciació:
o ου sona “u”.
o En els diftongs αυ, ευ, ηυ, ωυ, ιυ, la υ aquí es pronuncia “u”, no pas “y”.
o Diftongs amb iota subscrita, la iota no es pronuncia.

4.3. LA IOTA SUBSCRITA

Quan una iota (ι) breu anava darrere alguna de les vocals llargues α, η, ω amb el temps va deixar de
pronunciar-se, per això l’escribim sota la vocal llarga.
Pronunciació
Paraula Transliteració Significat
EXEMPLE erasmiana
ᾠẟἠ odé ōidḗ “cançó”, “oda”
 Mariona Ginesta Sindreu
Introducció al Grec I
2021-2022
Quan escrivim en majúscules, aquesta iota no es subscriu, sinó que s’escriu al costat. Quan escrivim en
majúscules no utilitzem diacrítics. Quan escrivim en minúscules i trobem una majúscula esporàdica, els
diacrítics s’escriuen al costat d’aquesta majúscula.

4.4. CONSONANTS
Hi ha 17 consonants:
- 9 oclusives:
Sordes Sonores Aspirades
Labials π β ϕ
Dentals τ δ θ
Guturals κ ϒ Χ

- 1 sibilant: σ (inici o interior de paraula) / ς (final de paraula).

- 3 dobles (oclusiva i sibilant): ζ (dz), ξ (ks), ψ (ps).
- 4 líquides: λ, μ, ν, ϱ. La μ i la ν també pertanyen al subconjunt de les nasals.
- El conjunt λλ es pronuncia com l geminada.
- La ϒ davant de gutural (κ, ϒ, Χ, ξ) es nasalitza i es pronuncia “n”.

4.5. ACCENTS I DIÈRESI

AGUT GREU CIRCUMFLEX
Eleva el to Baixa el to 1r eleva i després baixa
ACCENTS
Només pot anar a Només apareix sobre
És el més freqüent
l’ultima síl·laba paraula vocals llargues/diftongs

- Totes les paraules porten accent, menys un grup petit de paraules àtones que no tenen accent propi
i es pronuncien junt a la paraula anterior (enclítiques) o posterior (proclítiques).
- Els accents no desfan els diftongs, només els accentuen, i sempre es posen sobre segona vocal
diftong.
- Per trencar els diftongs, s’utilitza la dièresi.

5. ACCENTUACIÓ DE LES PARAULES

En la pronunciació erasmiana, els accents serveixen per saber on cau la síl·laba tònica de la paraula. Pel que
fa a la classificació de la posició dels accents en grec, tindrem en compte la terminologia següent: quan
l’accent és agut, quan és greu i quan és circumflex.

6. ESPERITS
Els esperits són un signe que es posa al principi de la paraula en cas que aquesta comenci en vocal o en ϱ.
S’utilitzen per indicar si cal o no pronunciar una aspiració davant de la vocal inicial. Hi ha dos tipus d’esperits:
suau (`, no aspiració) i aspre (´, aspiració). Una ϱ inicial sempre porta esperit aspre, però aquest esperit no es
pronuncia. De vegades la doble ϱ a l’interior de paraula també porta esperits. Si la vocal inicial és majúscula,
l’esperit va al costat. En cas de diftong, l’esperit es posa sempre a la segona vocal. Molt rarament trobarem
un esperit a l’interior d’una paraula. Quan així passa acostuma a ser perquè s’han fusionat dues paraules, la
primera acabada en vocal i la segona iniciada en vocal. Aquest fenomen s’anomena crasi, i l’esperit que
queda enmig, coronis.
 Mariona Ginesta Sindreu
Introducció al Grec I
2021-2022

7. APÒSTROF
Si una paraula acaba en vocal i la següent comença en vocal, de vegades la vocal final o inicial s’elideixen. En
aquest cas, s’utilitza l’apòstrof al lloc de la vocal desapareguda per marcar l’elisió.

8. SIGNES DE PUNTUACIÓ

9. GREC, LLENGUA FLEXIVA

El grec és una llengua flexiva: afegeix morfemes desinencials (desinències) a les paraules per expressar-ne
contingut gramatical (cas, nombre, gènere, persona...). En grec hi ha:
- Paraules variables: Es flexionen: substantius, adjectius, verbs...
- Paraules invariables: No canvien de forma: preposicions, conjuncions, adverbis...
- Lexema: Nucli semàntic de la paraula.
- Morfemes flexius (desinències): afecten el contingut gramatical de la paraula.
- El sistema nominal: Substantius, articles, pronoms i adjectius.
- El sistema verbal: Verbs.
- Declinació: La flexió del sistema nominal.
- Conjugació: La flexió del sistema verbal.

9.1. EL SISTEMA NOMINAL

Hi ha 3 categories gramaticals: gènere, nombre i cas. El gènere es divideix entre masculí, femení i neutre. El
nombre es divideix entre singular, plural i dual. El cas és una categoria gramatical amb la qual s’indica la
funció sintàctica de les paraules dins l’oració. En grec clàssic hi havia 5 casos:
FUNCIÓ SINTÀCTICA
CASOS
SENSE PREPOSICIÓ AMB PREPOSICIÓ
NOMINATIU Subjecte, atribut ----
VOCATIU Exclamació, invocació ----
Complement circumstancial
ACUSATIU Complement directe
(direcció)
Complement circumstancial
GENITIU Complement del nom
(procedència)
Complement circumstancial
DATIU Complement indirecte
(locatiu, instrumental)

10. L’ENUNCIAT
L’enunciat és la forma en la que apareix una paraula al diccionari. L’enunciat dels substantius: nominatiu sg +
gen sg. L’enunciat dels adjectius: nom sg masc + nom sg fem + nom sg neutre. En el grec clàssic hi havia 3
declinacions: la primera (tema en α), la segona (tema en ο) i la tercera (tema en consonant o en vocal
diferent de la α o la ο).

11. LA PRIMERA DECLINACIÓ

Tema en α. Només té substantius femenins (molts) i masculins (pocs), no té neutres.
- Substantius femenins: -α, -ας (alfa pura), -α, -ης (alfa impura), i, -η, -ης (timbre η).
- Substantius masculins: -ας, ου. -ης, ου.
 Mariona Ginesta Sindreu
Introducció al Grec I
2021-2022

SINGULAR PLURAL
FEMENINS MASCULINS
-α pura -α TOTS
-η en -ας en -ης
(ρ, ι, ε) impura
NOMINATIU -α -α -η -ας -ης -αι
VOCATIU -α -α -η -α -α -αι
ACUSATIU -αν -αν -ην -αν -ην -ας
GENITIU -ας -ης -ης -ου -ου -ων
DATIU -ᾳ -ῃ -ῃ -ᾳ -ῃ -αις

12. L’ARTICLE
L’article determinat grec concorda en cas, gènere i nombre amb el substantiu que determina. L’enunciat és
la forma com apareix una paraula al diccionari. L’enunciat: ό, ή, τό. Les funcions de l’article són:
- Determinar un substantiu: ὁ ἄνθρωπος “l'home”.
- Substantivar qualsevol paraula (o oració): τὸ καλόν (adjectiu: la bellesa), τὸ νῦν (adverbi: l'ara,
l'actualitat), τὸ εἶναι (verb en infinitiu: el ser), τὸ γνῶθι σεαυτόν (oració: el «coneix-te a tu mateix»).

L’article no té vocatiu. Les formes que no comencen amb τ- (és a dir: ὁ, ἡ, οἱ, αἱ) són proclítiques (paraules
que no tenen accent propi, sinó que es recolzen en la paraula posterior). Els substantius que no porten
article es tradueixen sense article o amb el nostre article indeterminat (un, una...). L’article pot tenir valor de
pronom demostratiu si darrere porta la paraula µέν ((i) ell) / δέ (l’un, l’altre...). Segons la posició de l’article i
l’adjectiu, podem crear sintagmes o oracions nominals pures (les que sobreentenen el verb ser):

13. LA SEGONA DECLINACIÓ

El grec clàssic té 3 declinacions i són declinables els substantius, l’article, els adjectius (verbals o participis) i
els pronoms.
El tema de la segona declinació és en ο. Aquesta declinació, conté substantius masculins (molts), neutres
(força) i femenins (pocs). Els substantius masculins i femenins es declinen igual.
Enunciat dels substantius masculins i femenins:
- -ος, -ου.
- -δῆ*ος, -ου (ὁ).
- -νῆσος, ου (ἡ).
Enunciat dels substantius neutres:
 Mariona Ginesta Sindreu
Introducció al Grec I
2021-2022
- -ον, -ου.
- -βιβλίον, -ου (τό).

14. RESUM MORFOLOGIA NOMINAL

14.1. ELS CASOS

14.2. L’ARTICLE

- Mateix ús que l’article en català.

 Mariona Ginesta Sindreu
Introducció al Grec I
2021-2022
- Valors especials:
o Quan va seguit de la partícula δὲ: pronom (ell, ella, ells). També quan apareix en la seqüència
ὁ µὲν, ὁ δὲ: l’un, l’altre; aquest, aquell.
o Pot sustantivar adjectius, infinitius, adverbis.
- Enunciat dels substantius: moninatiu singular, genitiu gènere.

14.3. 1A DECLINACIÓ
14.3.1. PARADIGMES
14.3.1.1. FEMENINS EN α PURA: -α, -ας

14.3.1.2. FEMENINS EN α IMPURA: -α, -ης

14.3.1.3. FEMENINS EN η: -η, -ης

 Mariona Ginesta Sindreu
Introducció al Grec I
2021-2022
14.3.2. ESQUEMA DE DESINÈNCIES

14.4. 2A DECLINACIÓ
14.4.1. PARADIGMES
14.4.1.1. MASCULINS I FEMENINS: -ος, -ου

14.4.1.2. NEUTRE: -ος, -ου

14.4.2. ESQUEMA DE DESINÈNCIES

 Mariona Ginesta Sindreu
Introducció al Grec I
2021-2022
15. L’ADJECTIU
Forma nominal que qualifica un substantiu, ja sigui o directament (determinant) o a través del verb (atribut o
predicatiu). L’adjectiu ha de concordar amb el substantiu en gènere, nombre i cas.
Segons les desinències, hi ha 3 classes d’adjectius:
- Primera classe: es declinen amb la 1a i 2a declinació.
- Segona classe: es declinen amb la 3a declinació.
- Tercera classe: es declinen amb la 3a i 2a declinació.

15.1. ADJECTIU DE PRIMERA CLASSE

- Adjectius de femení en α pura (3 terminacions: masc/fem/neutre).
- Adjectius de femení en η (3 terminacions: masc/fem/neutre).
o Masculí: mateixes desinències que la 2a declinació masculina.
o Femení: mateixes desinències que la 1a declinació femenina: adjectius en α pura i adjectius
en η.
o Neutre: mateixes desinències que la 2a declinació neutre.
- Adjectius de femení i masculí idèntics (2 terminacions: masc i fem/neutre).

MASCULÍ (2A DECLINACIÓ MASCULINA)

SINGULAR PLURAL
NOMINATIU
VOCATIU
ACUSATIU
GENITIU
DATIU

FEMENÍ (1A DECLINACIÓ FEMENÍ α PURA)

SINGULAR PLURAL
NOMINATIU
VOCATIU
ACUSATIU
GENITIU
DATIU

NEUTRE (2A DECLINACIÓ NEUTRE)

SINGULAR PLURAL
NOMINATIU
VOCATIU
ACUSATIU
GENITIU
DATIU

15.2. ADJECTIU DE SEGONA CLASSE

15.3. ADJECTIU DE TERCERA CLASSE
15.4. CONTRACTES
 Mariona Ginesta Sindreu
Introducció al Grec I
2021-2022
15.5. NO CONTRACTES

16. EL VERB
Paraula flexiva amb una estructura formada per un tema + morfemes gramaticals. Hi ha 6 categories:
- Persona
- Nombre
- Veu
- Temps
- Mode
- Tema i aspecte
Hi ha 4 temes:
- Present
o Expressen aspecte de duració
o Forma els temps: present i imperfet.
- Futur
- Aorist
- Perfet
Hi ha 6 modes:
- Indicatiu
- Subjuntiu
- Imperatiu
- Optatiu
- Infinitiu
- Participi
Verbs temàtics (o verbs en –ω) i atemàtics (o verbs en -μι).
Present d’indicatiu dels verbs temàtics: tema + vocal temàtica + desinències primàries.

17. EL VERB SER/εἰμί

Aquest verb pot tenir un ús no copulatiu depenent del context. Llavors, és millor traduir-lo per “existir” o
“haver-hi”. El verb copulatiu pot no aparèixer quan el seu sentit és molt obvi. El català no accepta tan bé
aquestes construccions i normalment caldrà posar-lo. No podem confondre aquestes oracions amb els
sintagmes nominals, ja que en aquests últims la posició de l’adjectiu varia. Quan l’adjectiu fa d’atribut no
ocupa la posició entre l’article i el substantiu, sinó que aquesta, és la única norma que observa, ja que la gran
llibertat sintàctica del grec li permet adoptar qualsevol combinació entre l’article, el substantiu i l’adjectiu.
 Mariona Ginesta Sindreu
Introducció al Grec I
2021-2022
18. Cvb
19. Cv