Curs Upv - Complet c1 Valencià

L’ACCENT GRÀFIC
ELISA GINER I SALVÀ

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA
Página 1 de (Poner aquí el

Objectius
 Aprendre els tipus d’accents i les regles

d’accentuació del valencià.
 Conéixer els casos particulars de l’accentuació

i els errors més habituals que es cometen per
interferència del castellà.
Índex
 L’accent gràfic
 Tipus d’accent
 Regles d’accentuació
 Casos particulars
 Observacions: errors habituals
L’accent gràfic o ortogràfic
 És un signe convencional que en valencià té

aquestes formes: (´) o (`).
 Serveix per a indicar quina és la síl·laba tònica

dins d’una paraula.
Trets de l’accentuació
El triangle vocàlic podem dividir-lo en dues parts segons que les
vocals presenten el tret + OBERT o – OBERT (+ TANCAT ):
/i/ /u/
+TANCADES
accent agut (´)

/e/ /o/
/ε/ //
+OBERTES
/a/
accent greu (`)
Tipus d’accent gràfic
L’accent greu —o obert— es posa, doncs, sobre les vocals

obertes:
à: germà, romànica, valencià
è: ciència, telèfon, cèl·lula
ò: això, colònia, rònec
L’accent agut —o tancat— es posa sobre les vocals

tancades:
é: encén, espés, església
ó: extensió, rosegó, fórmula
í: camí, líquid, llumí
ú: xampú, autobús, únic
Regles d’accentuació
S’accentuen les paraules:
ESDRÚIXOLES sempre
PLANES quan NO acaben en: vocal: a, e, i, o, u;
vocal+ s: as, es, is, os, us;
AGUDES quan acaben en: en, in
Les paraules monosil·làbiques NO s’accentuen, llevat que

hagen de portar accent diacrític.
L’accent gràfic en les paraules agudes
 Les paraules agudes que acaben en vocal, vocal + s, en,

in:
demà, cantaré, jardí, algú, això, cabàs, procés, arròs,

encén...
Atenció!
 NO accentuem les paraules agudes acabades en diftong

decreixent, i per tant en i, u consonantitzades, com ara
eu_ro_peu, es_pai, fa_reu, vir_rei, en_re_nou, he_roi...
L’accent gràfic en les paraules planes
 Les paraules planes que no acaben en vocal, vocal + s, en,
in:
màxim, místic, dòcil, esplèndid, únic, àgil, símbol...
Atenció!
 Hem d’accentuar les paraules planes acabades en diftong

decreixent, i per tant en u consonantitzada:
a_nà_veu, cré_ieu, es_ti_gué_reu...
 NO hem d’accentuar mots com: llibreria, Maria, espia,

havia... perquè es tracta de paraules planes acabades en
vocal: te_ni_a, Gan_di_a...
L’accent gràfic en les paraules esdrúixoles
 Totes les paraules esdrúixoles:

màquina, anècdota, música, fórmula, època, sandàlia...
Atenció!
Les paraules esdrúixoles acabades en -ia (plural -ies), aplec

que s’ha de comptar com a dues síl·labes:
fa_mí_li_a, vic_tò_ri_es, es_sèn_ci_a, es_glé_si_es,
democràcia, anestèsia, memòries...

Casos particulars: els adverbis acabats en -ment
Els adverbis acabats en -ment conserven l’accent

gràfic de l’adjectiu a partir del qual s’han format:
àgilment, contínuament, dòcilment...
Si l’adjectiu originari no porta accent gràfic, tampoc

no n’ha de dur l’adverbi que en deriva:
bonament, feliçment, honestament...

Casos particulars: els mots compostos
En els mots compostos que s’escriuen com un sol

mot, només el segon element conserva l’accent:
De físic + químic = fisicoquímic
De polític + econòmic = politicoeconòmic

Observacions: errors habituals
 No s’accentuen els mots aguts com els següents, ja

que no acaben en cap de les dotze terminacions
indicades anteriorment:
algun, alguns, Anton, Ferran, orangutan, orangutans,

pingüins, Ramon...
 Tampoc s’han d’accentuar mots plans com aquests:

actua, actues, envien, envies, fenomen, Maria,
melodia, melodies...
Observacions: errors habituals
 Però sí que s’han d’accentuar aquests altres mots plans:
exàmens, fenòmens, òrgan, òrgans, polígon, polígons,

telèfon, telèfons...
 Cal tenir en compte que s’han d’accentuar mots com els

següents perquè en valencià els considerem esdrúixols:
ciència = ci/èn/ci/a
còpia = cò/pi/a
decadència, desgràcia, estàtua...
Bibliografia
 ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA,

Gramàtica normativa valenciana, Publicacions de
l'AVL, València, 2006
 Josep Lacreu, Manual d'ús de l'estàndard oral,
Universitat de València, València, 2006 (7a ed.)
 R. Giner, J. Pellicer, Sinopsi: Gramàtica Bàsica,
Editorial Teide S.A, 1997(8a ed.)
 DIEC2. Diccionari de la llengua catalana [en
línia]. <http://dlc.iec.cat>. [consulta de juliol de
2013]
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
Elisa Giner i Salvà
ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE
VALÈNCIA
La dièresi


Índex
 Concepte de dièresi
 Regles d’estalvi de la dièresi
 Cal recordar que…
Dièresi
És un signe gràfic (¨) que en valencià pot recaure

sobre la i o sobre la u, i que respon a dues funcions
distintes:
1. Indica que una i o una u que es troben en un

context en el qual podrien consonantitzar-se no ho
fan, sinó que mantenen el seu valor plenament
vocàlic.
Dièresi
La i o la u que la porten no fan diftong, sinó que

tenen la seua pròpia síl·laba.
països /pa·’i·zos/, aïllar /a·i·’ ar/,coïa /ko·’i·a/, incloïen

/in·klo·’i·en/, Raül /ra·’ul/, diürn /di·’urn/
En alguns casos, la i amb dièresi pot formar diftong

decreixent amb una u posterior consonantitzada.
agraïu /a·gra·’iw/, arguïu /ar·gu·’iw/

Dièresi
2. Indica que la u no és muda quan va darrere de

“g” o “q” i davant de e, i.
llengües, lingüística, pasqües, obliqüitat...

Regles d’estalvi de la dièresi
1. Quan, d’acord amb les regles generals, cal posar accent

sobre la i / u.
país, Lluís, conduíem, produíeu...
2. A l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs

acabats en vocal més –ir.
INFINITIU GERUNDI FUTUR CONDICIONAL
agrair agraint agrairà agrairia
conduir conduint conduirà conduiria
3. En els compostos formats amb els sufixos –ista,

-isme, -us, -um.
europeista, egoista, altruisme, egoisme, Màrius,

harmònium...
Excepció: Els mots lluïsme i proïsme sí que

porten dièresi, perquè la terminació -isme en
aquests casos no és un sufix.
4. En els compostos formats amb els prefixos

intra-, re-, co-, pre-, auto- etc. quan els segueix
un lexema començat per i/u.
·intrauterí, reincidir, coincidència, preinscripció,

·contraindicació, autoinducció...
·EXCEPCIONS: reüll i les formes del verb reeixir:

reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen.
Cal recordar…
•Generalment duen dièresi els derivats d’un mot que

tinga i, u tòniques precedides de vocal:
agrair → agraïment
atapeir → atapeïment
trair → traïdor, traïdora
veí → veïna, veïnat, veïnatge
país → països, apaïsat
ATENCIÓ: paisà, paisatge són pseudoderivats i no duen

dièresi).
Cal recordar...
Els cultismes (pseudoderivats) formats mitjançant sufixos

nominals o verbals s’escriuen amb dièresi encara que en els
primitius trobem diftong:
heroic → heroïcitat; laic → laïcitat, laïcisme, laïcat;

fluid → fluïdesa, fluïdificar, europeu → europeïtat;
espontani → espontaneïtat; idoni → idoneïtat;
homogeni → homogeneïtat; continu → continuïtat;
S’inclouen ací també els derivats acabats en –al:

laic → laïcal; helicoide → helicoïdal; trapezoide →
trapezoïdal...
Cal recordar…
Cal tenir en compte que el mot ió i els derivats

d’aquest no porten dièresi, tot i que la i inicial hi
és plenament vocàlica:
i_ó, i_o_nit_zar, i_o_nos_fe_ra, etc.
El mateix ocorre amb unes poques paraules cultes

més:
hi_oi_de, hi_o_glós, hi_os_ci_na i derivats.

Cal recordar que…
• Les vocals majúscules també s’accentuen —o porten

dièresi— quan així ho demanen les regles generals
d’accentuació.
ÀNGEL, RAÜL, JÚLIA, MERCÉ, ÚRSULA, RIU XÚQUER,

BENICÀSSIM, CAMÍ D’ALGIRÓS, L’ALCALATÉN...
Dades de contacte
Centre d’Autoaprenentatge de Valencià
egineri@upvnet.upv.es
Gràcies per la vostra atenció

LES PERÍFRASIS
D’IMMINÈNCIA
Sara Vicent i Santamaria
UPV
ÀREA DE PROMOCIÓ I
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
CONTINGUTS
 0. Concepte de perífrasi verbal
 1. Perífrasis d’imminència
 2. Construccions incorrectes
 3. Exercicis
 4. Solucions comentades
2
0. CONCEPTE DE PERÍFRASI
 Construcció sintàctica formada per 2 verbs:
 Auxiliar:
 aporta: persona, nombre, temps, mode, aspecte / valor
d’obligació, probabilitat, imminència, etc.
 Principal:
 infinitiu, gerundi o participi
 aporta el significat lèxic
 Significat únic, funcionament sintàctic conjunt
 Exemple:
 Demà he d’anar a l’oculista
3
1. PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA
 Expressen que l’acció es troba a punt de realitzar-se.
 Estructures:
 1.1 “Estar a punt de” + infinitiu:
 Hem d’afanyar-nos, que el tren està a punt d’eixir i no
l’agafarem!
 1.2 Present o futur d’indicatiu + expressió d’imminència:

 Em dutxe ara mateix i ens n’anem a sopar
 De seguida t’explicaré què ha passat
4
(...) 1. PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA
 1.3 “Anar a” en imperfet + infinitiu:

 Anava a dinar quan ha arribat la meua germana amb els
xiquets
 Anàvem a contar-li la nostra experiència a París, però s’ha
fet massa tard i ho hem deixat per a demà.
5
2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES
 “Anar a” en present + infinitiu:
 El mes que ve vaig a començar el curs de natació
 El mes que ve començaré / comence
 Els sindicats van a proposar noves mesures econòmiques
 proposaran
 ATENCIÓ!: “Anar a” en present + infinitiu és correcta quan té

un valor de moviment o desplaçament (no imminència):
 Fa molt de fred ací. Vaig a tancar la finestra (→ desplaçament)
 Han cridat al timbre. Vés a veure qui és (→ desplaçament)
6
RECAPITULACIÓ
 Imminència:
 “Estar a punt de” + infinitiu
 Present o futur d’indicatiu + expressió d’imminència
 “Anar a” en imperfet + infinitiu
 Construccions incorrectes:
 “Anar a” en present + infinitiu
7
EXERCICIS: trobeu les errades
 L’ajuntament va a aprovar pròximament l’oferta d’ocupació
pública.
 Hi havia tanta aigua que el pantà estava a punt de rebentar.
 Pel Nadal anirem als mercats nadalencs d’Alemanya.
 Tenies raó: vaig a posar-me a fer esport regularment.
 Anava a eixir ara, però ja que has vingut em quedaré una
miqueta més.
 Les pluges del cap de setmana van a ser abundants al litoral.
 Per al berenar de demà vaig a fer un pastís de poma.
 Pau m’ha dit que va a inscriure’s a classes de karate.
8
SOLUCIONS
 L’ajuntament va a aprovar pròximament l’oferta d’ocupació
pública.
 aprovarà pròximament
 Hi havia tanta aigua que el pantà estava a punt de rebentar.

 CORRECTA
 Pel Nadal anirem als mercats nadalencs d’Alemanya.

 CORRECTA
9
(...) SOLUCIONS
 Tenies raó: vaig a posar-me a fer esport regularment.

 em posaré a fer esport
 Anava a eixir ara, però ja que has vingut em quedaré una

miqueta més.
 CORRECTA → “anar a” en imperfet
 Les pluges del cap de setmana van a ser abundants al litoral.

 seran abundants
10
(...) SOLUCIONS
 Per al berenar de demà vaig a fer un pastís de poma.

 faré un pastís
 Pau m’ha dit que va a inscriure’s a classes de karate.

 s’inscriurà a classes de karate
11
BIBLIOGRAFIA
1. Material en paper:
- Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca, 2008 [p. 279-
282]
- Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999 [p. 91-93]
- Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira, Bromera,
2009 [p. 129 llibre; p. 16 quadern d’activitats (exercicis 7 i 8)]
- Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de València, 1990,
2002
2. Material en línia:
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística:
http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html
12
MOLTES GRÀCIES
Sara Vicent Santamaria

savisan1@upvnet.upv.es
Ext. 88354
13
LES PERÍFRASIS
D’OBLIGACIÓ
UPV
CONTINGUTS
 → BLOC “PERÍFRASIS D’IMMINÈNCIA”
 1. Obligació personal
 2. Obligació impersonal
 4. Exercicis
2
1. OBLIGACIÓ PERSONAL
 1.1 Haver de + infinitiu:
 He d’anar al dentista aquesta vesprada
 Si vols conservar la feina, hauràs de fer el que et manen
 1.2 Caldre que + subjuntiu:

 Cal que adjunteu el justificant del pagament
 Caldria que em digueres si véns a la festa o no
3
(...) 1. OBLIGACIÓ PERSONAL
 1.3 Ser necessari / ser menester / ser convenient +

que + subjuntiu:
 Ben prompte serà necessari que et comprem un llit més
gran. Has crescut molt!
 Seria convenient que ens decidírem prompte o no
trobarem entrades per al concert
 1.4 Deure + infinitiu → valor moral

 Els ciutadans deuen complir la llei
4
2. OBLIGACIÓ IMPERSONAL O GENERAL
 2.1 Haver-se de + infinitiu:
 Quan es viu en comunitat, s’ha de procurar no molestar
els veïns
 Abans de prendre una decisió crucial, s’hauria de
reflexionar
 2.2 Caldre + infinitiu:

 Cal tornar el llibre abans que s’acabe el termini
 Durant els mesos d’estiu cal anar amb compte amb el sol
5
(...) 2. OBLIGACIÓ IMPERSONAL O GENERAL
 2.3 Ser necessari / ser menester / ser convenient +

infinitiu:
 És convenient posar-se el cinturó de seguretat en pujar al
cotxe
 És necessari posar-se’l
6
 3.1 Tenir que + infinitiu:
 Passa demà per ma casa, que tinc que donar-te un regal
 he de donar-te un regal
 3.2 (N’) Hi ha que + infinitiu:

 Quan es condueix, (n’) hi ha que ser prudent
 cal ser prudent / s’ha de ser prudent / és convenient ser
prudent
7
(...) 3. CONSTRUCCIONS INCORRECTES
 3.3 Ser precís + infinitiu:

 El director m’ha dit que és precís reunir-nos avui mateix
 cal reunir-nos / és necessari reunir-nos / hem de reunir-nos
 3.4 Ser precís + que + subjuntiu:

 Ja et vaig advertir que no era precís que vingueres amb mi
 no calia que vingueres / no era menester que vingueres
8
RECAPITULACIÓ
 1. Obligació personal:
 haver de + infinitiu
 caldre que + subjuntiu
 ser necessari, ser convenient, ser menester + que + subjuntiu
 deure + infinitiu (→ valor moral)
 2. Obligació impersonal:
 caldre + infinitiu
 haver-se de + infinitiu
 ser necessari, ser convenient, ser menester + infinitiu
 3. Construccions incorrectes:
 tindre que + infinitiu
 (n’) hi ha que + infinitiu
 ser precís + infinitiu / ser precís + que + subjuntiu 9
 Per aprovar una oposició cal estudiar molt i controlar
els nervis
 Podem visitar la catedral, però quan siguen les vuit
n’hi ha que anar al punt de trobada
 Hui arribarà tard: encara té que duxar-se, vestir-se i
passar a buscar la Joana
 Quan tornareu del viatge, heu de mostrar-nos les fotos
 Rosa treballa en una granja al mig del camp, on és
precís anar amb cotxe
 És menester que vinga el tècnic a revisar la instal·lació
10
SOLUCIONS: trobeu les errades
 Per aprovar una oposició cal estudiar molt i controlar els
nervis
 CORRECTA → també: és necessari estudiar molt i controlar els
nervis / cal estudiar i controlar / s’ha d’estudiar i controlar
 Podem visitar la catedral, però quan siguen les vuit n’hi ha

que anar al punt de trobada
 cal anar al punt de trobada / s’ha d’anar-hi / és necessari anar-hi
 Hui arribarà tard: encara té que dutxar-se, vestir-se i passar a

buscar la Joana
 ha de dutxar-se, vestir-se i passar a buscar-la
11
(...) SOLUCIONS: trobeu les errades
 Quan tornareu del viatge, heu de mostrar-nos les fotos

 CORRECTA → també: cal que ens mostreu les fotos
 Rosa treballa en una granja al mig del camp, on és precís anar

amb cotxe
 cal anar-hi amb cotxe / és menester anar-hi amb cotxe / s’ha d’anar-hi
amb cotxe
 És menester que vinga el tècnic a revisar la instal·lació

 CORRECTA → també: és necessari que vinga / cal que vinga
12
BIBLIOGRAFIA
1. Material en suport paper:
282]
2002
- Fitxes del Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (codi MS Mitjà 15/014)
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (UPV):
http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html
13
MOLTES GRÀCIES

Ext. 88354
14
LES PERÍFRASIS DE
PROBABILITAT
I DE DUBTE
UPV
CONTINGUTS
 1. Perífrasis i construccions de probabilitat i de

dubte
 3. Exercicis
2
1. PERÍFRASIS I CONSTRUCCIONS DE
PROBABILITAT I DE DUBTE
 Expressen una suposició o una deducció no confirmada, la
probabilitat i la possibilitat.
 Estructures:
 1.1 Deure + infinitiu:
 Ma mare no és a casa. Deu haver eixit a fer alguna comanda.
 Anit no podia adormir-me. Devia ser pel café que em prenguí de
vesprada.
 1.2 Adverbi de probabilitat [potser, tal volta, probablement,

possiblement, segurament] + verb en indicatiu:
 Ha telefonat Anna i diu que potser vindrà a sopar hui.
 El pont d’octubre possiblement anirem a Florència.
3
(...) 1. PERÍFRASIS I CONSTRUCCIONS
DE PROBABILITAT I DE DUBTE
 1.3 Ser probable / Ser possible + que + subjuntiu:

 Són les 8 i Joan encara no ha arribat. És probable que s’haja
trobat molt de trànsit.
 1.4 Poder ser + que + subjuntiu:

 Estic restaurant una còmoda i no m’agrada com m’ha quedat. Pot
ser que necessite una altra mà de vernís.
4
 2.1 Deure de + infinitiu:
 Caram, quin rellotge més bonic! Deu de valdre molts diners.
 Deu Ø valdre molts diners
 Quina hora és? – No estic segura, però deuen de ser més de les
9, perquè ja ha començat el telenotícies.
 deuen Ø ser més de les 9
 2.2 “Igual”:
 No sé què farem el cap de setmana. Igual anem a la platja.
 Potser anirem a la platja / Probablement hi anirem
5
(...) 2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES
 2.3 Ser i estar en futur i en condicional:

 Qui cridà anit tan tard? – Seria Paula, com sempre.
 Devia ser Paula
 Serà ja de dia, perquè sent els ocellets cantar
 Deu ser ja de dia
 Estaràs cansat, després d’un passeig tan llarg!
 Deus estar cansat
6
RECAPITULACIÓ
 Expressió de la probabilitat, la possibilitat i el dubte:
 Deure + infinitiu:
 Adverbi de probabilitat + verb en indicatiu
 Ser probable / Ser possible + que + subjuntiu
 Poder ser + que + subjuntiu
 Construccions incorrectes:
 Deure de + infinitiu
 “Igual”
 Ser i estar en futur i en condicional
7
 Els teus veïns deuen de ser rics, perquè no paren de gastar
 Saps si Aina ja ha tornat? – Si no ho ha fet, estarà a punt
d’arribar
 Has posat massa coses a la maleta. Tal volta ens faran pagar
per excés d’equipatge
 Com et va tot per Viena? Igual m’anime i hi vaig a fer-te una
visita...
 Probablement no sabrem els resultats fins dilluns.
 És possible que aquesta vesprada ploga. El cel està molt
ennuvolat.
 No trobe les cerveses. - Pot ser que s’hagen acabat ja.
 Serien les 12 quan arribà la iaia del mercat. 8
SOLUCIONS
 Els teus veïns deuen de ser rics, perquè no paren de gastar
 deuen Ø ser rics
 Saps si Aina ja ha tornat? – Si no ho ha fet, estarà a punt

d’arribar
 deu estar a punt d’arribar
 Has posat massa coses a la maleta. Tal volta ens faran pagar
per excés d’equipatge
 CORRECTA
9
(...) SOLUCIONS
 Com et va tot per Viena? Igual m’anime i hi vaig a fer-te una

visita...
 Potser m’anime / és probable que m’anime / possiblement m’anime
 Probablement no sabrem els resultats fins dilluns.

 CORRECTA
 És possible que aquesta vesprada ploga. El cel està molt

ennuvolat.
 CORRECTA
10
(...) SOLUCIONS
 No trobe les cerveses. - Pot ser que s’hagen acabat ja.

 CORRECTA
 Serien les 12 quan arribà la iaia del mercat.

 Devien ser les 12
11
BIBLIOGRAFIA
282]
2002
- Fitxes CAV (codi MS Mitjà 15/033)
12
MOLTES GRÀCIES

Ext. 88354
13
PERÍFRASIS
POC GENUÏNES
UPV
CONTINGUTS
 1. Perífrasis poc genuïnes

 2. Exercicis
 3. Solucions
2
1. PERÍFRASIS POC GENUÏNES
 acabar per + infinitiu:
 El secretari acabà per accedir a la seua petició
 El secretari accedí a la seua petició
 ser de + infinitiu:
 És de suposar que no tardarà molt en arribar
 Cal suposar que no tardarà molt
 No és d’estranyar que hui ploga: el cel està negre
 No és estrany que hui ploga
3
(...) 1. PERÍFRASIS POC GENUÏNES
 venir a + infinitiu (valor de conclusió):

 Amb l’IVA, aquest pis ve a costar el doble que fa tres anys
 Aquest pis costa el doble que fa tres anys
 venir + gerundi (valor reiteratiu):

 Els agents socials vénen advertint del problema des de fa mesos
 Fa mesos que els agents socials adverteixen del problema
 portar + gerundi (valor de continuïtat):

 Porte dos anys estudiant italià
 Fa dos anys que estudie italià 4
 És d’agrair que m’hages fet la comanda que et vaig demanar
 La investigació en aquest camp ve a suposar una esperança per a
molts malalts
 Venim estiuejant en aquest poble quatre anys
 Si no em tornes els diners que em deus, acabaré per no deixar-te’n
mai més
 Els passatgers portaven esperant cinc hores l’arribada del tren
 Si vas amb Tobies, no seria d’estranyar que us perdéreu: no té gens
d’orientació
 Ara no et queixes: ja t’ho venia avisant fa temps
 Estava tan cansat que acabà per adormir-se mirant la pel·lícula
5
SOLUCIONS
 És d’agrair que m’hages fet la comanda que et vaig demanar
 T’agraïsc que m’hages fet la comanda
 La investigació en aquest camp ve a suposar una esperança

per a molts malalts
 La investigació suposa una esperança per a molts malalts
 Venim estiuejant en aquest poble quatre anys

 Fa quatre anys que estiuegem en aquest poble
6
(...) SOLUCIONS
 Si no em tornes els diners que em deus, acabaré per no

deixar-te’n mai més
 Si no me’ls tornes, no te’n deixaré mai més
 Els passatgers portaven esperant cinc hores l’arribada del tren

 Feia cinc hores que els passatgers esperaven l’arribada del tren
 Si vas amb Tobies, no seria d’estranyar que us perdéreu: no té

gens d’orientació
 Si vas amb ell, no seria estrany que us perdéreu
7
(...) SOLUCIONS
 Ara no et queixes: ja t’ho venia avisant fa temps

 Ara no et queixes: fa temps que t’ho avisava
 Estava tan cansat que acabà per adormir-se mirant la

pel·lícula
 Estava tan cansat que es va adormir mirant la pel·lícula
8
BIBLIOGRAFIA
282]
2009
2002
9
MOLTES GRÀCIES

Ext. 88354
10
ELS INDEFINITS CAP, RES I GENS
Débora Escrivà Fuster

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
OBJECTIUS DE LA UNITAT
1. Ús del determinant indefinit cap
2. Ús del pronom indefinit res
3. Ús del determinant quantitatiu gens
4. Vacil·lacions entre els usos de cap, res i gens
5. Resum de la unitat
6. Bibliografia i recursos
7. Informació de contacte
Pàgina 2 de 12
UN MISSATGE DE MÒBIL...
Jaume, no tinc cap missatge amb la data

de la prova. No sabem res des del mes
passat.
Has rebut cap correu? Hi ha res de nou? Si
t’arriba cap missatge o saps res, m’avises.
No em fa gens de gràcia que no se sàpia
ja.
No deu quedar gens de temps!
Joan 
Pàgina 3 de 12
1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CAP (1)
Fixem-nos en aquesta oració que apareix en el missatge...
Jaume, no tinc cap missatge amb la data de la prova.
Cap (invariable) s’usa amb substantius comptables: un

missatge, un dubte, una solució...
En oracions negatives, cap equival a ni un element
comptable.
En la llengua estàndard, habitualment usem cap en lloc
de ningun.
Página 4 de 12
1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CAP (i 2)
Fixem-nos en aquestes altres oracions que apareixen en el

missatge...
Has rebut cap correu?
O: Has rebut algun correu?
Si t’arriba cap missatge o saps res, m’avises.
PRÒTASI
O: Si t’arriba algun missatge(...)
En oracions interrogatives i condicionals, cap equival a

algun i flexió.
En algunes bibliografies, es considera que correspon a un
ús de tipus literari.
Pàgina 5 de 12
2. ÚS DEL PRONOM INDEFINIT RES (1)
Continuem amb una altra oració del missatge..
No sabem res des del mes passat.
(o: ...cap cosa...)
Res és un pronom indefinit invariable i no cal que

modifique cap mot.
En oracions negatives, en combinació amb l’adverbi no,
significa cap cosa.
Página 6 de 12
2. ÚS DEL PRONOM INDEFINIT RES (i 2)
Fixem-nos en aquestes altres oracions que apareixen en el

missatge...
Hi ha res de nou?
O: Hi ha alguna cosa nova?
Si t’arriba cap missatge o saps res, m’avises.

PRÒTASI
O: Si t’arriba alguna cosa (...)
En oracions interrogatives i condicionals, res equival a
alguna cosa.
Res s’usa seguit de la preposició de davant d’adjectius.
Página 7 de 12
3. ÚS DEL DETERMINANT QUANTITATIU GENS
Per acabar fixem-nos, en aquestes oracions...
No em fa gens de gràcia que no se sàpia ja.
Gens de (invariable) s’usa amb substantius no

comptables: gràcia, temps, paciència, interés, força,
gana...
El quantitatiu gens porta la preposició de davant de noms
en masculí o en femení.
Gens de s’usa en oracions negatives i significa “en
absolut” o “en cap quantitat”. Pàgina 8 de 12
4. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS DE CAP, RES
I GENS
Davant d’elements no comptables, cal usar el quantitaiu
gens de en lloc dels mots cap* o res* :
No s’ha de dir:
No em fa cap* gràcia que no se sàpia ja.

No deu quedar res de* temps!
Cal dir:
No em fa gens de gràcia.
Página 9 de 12
3. RESUM DE LA UNITAT
 Els indefinits cap, res i el quantitatiu gens s’usen en

frases negatives.
 Cap (invariable) significa ni un referit a elements
comptables.
 Res (invariable) significa cap cosa.
 Gens (de) (invariable) es refereix a coses incomptables,

vol dir “en absolut” o “en cap quantitat”.
Cap i res, utilitzats en frases interrogatives i

condicionals, signifiquen algun i alguna cosa,
respectivament.
Pàgina 10 de 12
4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
1. Material aula i CAV

Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed.
Tabarca, València, 2005
Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona,
1999
Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de
València, València, 1990, 2002.
Fitxes CAV codi MS 09
2. Material en línia
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística> Aprèn
valencià>Recursos
http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/52
1632normalv.html
Pàgina 11 de 12
5. INFORMACIÓ DE CONTACTE
(Edifici 5 F)
deesfus@upvnet.upv.es
MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
Pàgina 12 de 12
ELS INDEFINITS CADA, CADASCÚ I CADASCUN

1. Ús del determinant indefinit cada
2. Ús del pronom indefinit cadascú
3. Ús del determinant indefinit cadascun
4. Vacil·lacions entre els usos de cada, cadascú i de

cadascun
Pàgina 2 de 12
Una nota…
Pàgina 3 de 12
1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CADA
Per començar, fixem-nos en aquesta oració que apareix en

el nota...
Recorda que cada setmana s’ha de preparar la sala

d’actes.
Cada individualitza els components d’un grup.

Cada té un significat equivalent a tots i cadascun.
Cada s’usa en expressions temporals com ara dia,
setmana, any, dilluns, hivern...
Página 4 de 12
2. ÚS DEL PRONOM INDEFINIT CADASCÚ
Fixem-nos en aquesta altra oració que apareix en la nota...
Cadascú portarà l’ordinador.
Cadascú (o cada u) és un pronom invariable.

Cadascú fa referència a tota persona sense cap mena de
limitació.
Cadascú va seguit del verb o de la conjunció que seguida
de verb.
Pàgina 5 de 12
3. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT CADASCUN
(1)
Per acabar, fixem-nos en aquesta oració...
Si no porten ordinador, n’has de portar un a cadascun

dels ponents.
PREPOSICIÓ SUBSTANTIU
Cadascun i flexió o cada un i flexió són adjectius

indefinits.
Cadascun fa referència a cada persona o element d’un
grup delimitat en la ment del parlant.
Cadascun va seguit de la preposició de més un substantiu.
Página 6 de 12
3. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT
CADASCUN (i 2)
I en aquesta altra...
També, s’ha de donar un llapis de memòria a cadascun.
...un llapis de memòria a cadascun dels ponents.
Cadascun pren valor de pronom, quan la referència està

implícita.
Página 7 de 12
4. VACIL·LACIONS ENTRE DELS USOS DE
CADA, CADASCÚ I DE CADASCUN (1)
Un i flexió s’usa en lloc de cada per a intensificar
algun fet:
No s’ha de dir:
Els ponents ens demanen *cada cosa!
Cal dir:
Els ponents ens demanen unes coses!
Pàgina 8 de 12
4. VACIL·LACIONS ENTRE DELS USOS DE CADA,
CADASCÚ I DE CADASCUN (2)
Cal evitar usar cadascun* davant de verb o la conjunció
que de la preposició.
No Sí
Cadascun* portarà l’ordinador. Cadascú portarà l’ordinador.
Cal evitar usar cadascú* davant de la preposició de.
No Sí
Si no porten ordinador, n’has de Si no porten ordinador, n’has de portar
portar un a cadascú* dels ponents. un a cadascun dels ponents.
Página 9 de 12
 Cada s’usa en expressions temporals exclusivament.
 Cadascú (o cada u) és un pronom i s’usa davant del verb
o la conjunció que.
 Cadascun i flexió (o cada un i flexió) és un adjectiu i
s’usa davant de la preposició de.
Pàgina 10 de 12

Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou d’ací d’allà, Ed. Tabarca,
València, 2005
Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999
Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València,
València, 1990, 2002.
valencià>Recursos
1632normalv.html
Pàgina 11 de 12
(Edifici 5 F)
Pàgina 12 de 12
ELS INDEFINITS CADA, CADASCÚ I CADASCUN
PRÀCTIQUES


OBJECTIU DE LES PRÀCTIQUES
Us proposem unes pràctiques perquè arribeu a assolir els

aspectes teòrics següents:
Reconéixer quan s’ha d’usar cadascú i cadascun i flexió.
Reconéixer les errades més usuals que es poden cometre.
Pàgina 2 de 11
PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS…
Els

indefinits:
cap, res i
gens de

Pàgina 3 de 11
1. Completeu les frases següents amb cadascú o
cadascun.
1. Cal enviar un correu a __________ dels ponents que participen en el
congrés.
2. __________ ha d’aportar cent euros per a llogar el local.
3. __________ que prepare una part de la presentació i després la posarem

en comú.
4. Es van repartir dues entrades a __________ dels estudiants.
5. __________ de nosaltres ha d’encarregar-se d’una part del projecte.
6. __________ s’interessa per allò que més li agrada.
7. Portes llibretes als xiquets? Sí, en porte dos a __________.
8. En aquelles circumstàncies, __________ treballava tant com podia.
Pàgina 4 de 11
1. Completeu les frases següents amb cadascú o
cadascun.(solucions)
1. Cal enviar un correu a __________ dels ponents que participen en el
cadascun dels
congrés.
2. __________
Cadascú had’aportar
ha d’aportar cent euros per a llogar el local.
3. Cadascú que
__________ queprepare
prepare una part de la presentació i després la
posarem en comú
4. cadascun dels
Es van repartir dues entrades a __________ dels estudiants.
5. __________de
Cadascun de nosaltres ha d’encarregar-se d’una part del projecte.
6. Cadascú s’interessa
__________ s’interessa per allò que més li agrada.
7. cadascun. (…d’ells.)
Portes llibretes als xiquets? Sí, en porte dos a __________.
cadascú treballava
8. En aquelles circumstàncies, __________ treballava tant com podia.
Pàgina 5 de 11
2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes
oracions.
1. I ella em va dir: “Cadascuna fa el que vol a sa casa”.
2. Cadascú dels convidats va portar un regal als novençans.
3. Jordi sempre em fa riure perquè em diu cada cosa!
4. Aquestes carpetes m’han costat dos euros cadascú.
5. Han donat una beca a cadascú dels seus alumnes.
6. No entenc el teu amic Joan, sempre diu cada cosa!
7. Cadascun comprarà un ingredient perquè fem la recepta.
8. He dut un llapis de memòria a cadascú de les professores.

Página 6 de 11
oracions. (solucions 1)
1. I ella em va dir: “Cadascuna
Cadascú fa el que vol a sa casa”.
ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ: cadascú + verb
PRONOM INDEFINIT
2. Cadascun
Cadascú dels convidats va portar un regal als novençans.
ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ: cadascun + de
DETERMINANT INDEFINIT
3. Jordi sempre em fa riure perquè em diu cada

unescosa!
coses!
Un i flexió s’usa en lloc de cada per a intensificar algun fet.
Página 7 de 11
4. Aquestes carpetes m’han costat dos euros cadascú.
cadascuna.
CADASCUN FUNCIONA COM A PRONOM INDEFINIT
SE SOBREENTÉN L’ESTRUCTURA: ...cadascuna de les carpetes.
cadascun dels seus alumnes.

5. Han donat una beca a cadascú
6. No entenc el teu amic Joan, sempre diu cada

unescosa!
coses!
Un i flexió s’usa en lloc de cada per a intensificar algun fet.
Página 8 de 11
oracions. (solucions i 3)
Cadascú comprarà un ingredient perquè fem la recepta.
7. Cadascun
ESTRUCTURA DE L’ORACIÓ: cadascú + verb
PRONOM INDEFINIT
cadascuna de les professores.

8. He dut un llapis de memòria a cadascú
Página 9 de 11
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

1999
valencià>Recursos
1632normalv.html
Pàgina 10 de 11
INFORMACIÓ DE CONTACTE
(Edifici 5 F)
Pàgina 11 de 11
L’INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ

1. Ús del determinant indefinit mateix i flexió

2. Vacil·lacions entre els usos de mateix i propi
Pàgina 2 de 13
Hola Carme,
Saps que ens n’anem de viatge el mateix
dia que tenim l’examen final!
La professora mateixa em va dir que hi
haurà una convocatòria extraordinària
d’aquest pel gener. 
Ens trobem a la cafeteria mateix i en
parlem. Ara mateix, d’acord?
Fins ara!
Joan
Pàgina 3 de 13
1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I
FLEXIÓ
1.1 Ús del determinant indefinit mateix i flexió davant
d’un nom
1.2 Ús del determinant indefinit mateix i flexió darrere
d’un nom o d’un adverbi
1.3 Ús del determinant indefinit mateix i flexió darrere
d’un nom propi o de pronom fort
1.4 Ús incorrecte del determinant indefinit mateix i
flexió com a pronom
Página 4 de 13
1.1 ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I
FLEXIÓ DAVANT D’UN NOM
Fixem-nos en aquesta oració que apareix en el missatge...
Saps que ens n’anem de viatge el mateix dia que tenim

l’examen final!
Davant d’un nom, el mateix, la mateixa... concorda en

gènere i nombre amb aquest.
Sempre funciona com a determinant.
Indica identitat o repetició.
Página 5 de 13
1.2 ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I
FLEXIÓ DARRERE DE: NOMS I ADVERBIS
Continuem amb una altra oració del missatge...
Ens trobem a la cafeteria mateix i en parlem. Ara mateix,

d’acord?
Darrere de substantius que formen part de complements

circumstancials de lloc, manera i temps, mateix es manté
invariable.
També es manté invariable amb adverbis com ara, ahir,
avui, demà, ací, allà, etc.
En aquests casos, eviteu usar la forma mateixa*.
Página 6 de 13
1.3 ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ
DARRERE DE: NOMS PROPIS I PRONOMS FORTS
Fixeu-vos en aquestes oracions...
És increïble, però Joan mateix no sabia quan era

l’examen!
Nosaltres mateixos anirem a veure la data de l’examen.
Darrere de noms propis i de pronoms forts, mateix

concorda en gènere i nombre amb aquests.
En aquests casos, eviteu usar la forma mateixa*.
Página 7 de 13
1.4 ÚS INCORRECTE DEL DETERMINANT
INDEFINIT MATEIX I FLEXIÓ COM A PRONOM
Fixem-nos en l’oració següent...
La mateixa professora em va dir que hi haurà una

convocatòria extraordinària d’aquest pel gener.
(i no ...una convocatòria extraordinària del mateix* pel

gener.)
No es pot usar el mateix, la mateixa com a pronom per a

evitar la repetició d’un substantiu.
 S’han d’usar els demostratius, els possessius o un
pronom feble.
Pàgina 8 de 13
2. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS DE MATEIX I
PROPI (1)
Pareu atenció ara a aquesta oració...
pròpia professora em va dir que hi haurà una

La pròpia
convocatòria extraordinària d’aquest pel gener.
Cal dir:
La professora mateixa (= en persona) em va dir que hi
haurà una convocatòria extraordinària pel gener.
No s’ha d’usar el propi, la pròpia, els propis ni les

pròpies per a emfasitzar la identitat d’un substantiu.
S’ha d’usar el mateix (i flexió) preferentment darrere del
nom o bé la locució en persona.
Página 9 de 13
2. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS DE MATEIX I
PROPI (2)
En canvi, el propi, la pròpia, els propis i les pròpies són
correctes quan signifiquen propietat o possessió.
Sovint, van acompanyats dels determinants possessius.
Ho he vist amb els meus propis ulls.

El tracta com si fóra el seu propi fill.
Página 10 de 13
 Mateix i flexió és un determinant i pot anar davant del nom o

darrere.
Anteposat a un substantiu, concorda en gènere i nombre i indica
identitat o repetició.
Postposat a substantius (significat de lloc, temps o manera) i adverbis
és manté invariable.
Postposat a noms propis i pronoms forts concorda en gènere i nombre
amb aquests.
El mateix, la mateixa, els mateixos, les mateixes no es poden usar
com a pronoms.
El propi, la pròpia, els propis i les pròpies no es poden usar per a
emfasitzar un nom.
El propi, la pròpia, els propis i les pròpies són correctes quan
signifiquen propietat o possessió.
Pàgina 11 de 13

Abril Español, Jordi, Diccionari pràctic de qüestions
gramaticals, Ed. 62, València, 1999
1999
valencià>Recursos
632normalv.html
Pàgina 12 de 13
(Edifici 5 F)
Pàgina 13 de 13
ELS INDEFINITS ALGÚ, ALGUN (I FLEXIÓ) I
ALGUNA COSA

1. Ús del pronom indefinit algú
2. Ús del determinant indefinit algun i flexió
3. Ús del determinant indefinit quelcom i l’expressió

alguna cosa
4. Vacil·lacions entre els usos d’algú, algun i alguna cosa
Pàgina 2 de 17
HISTÒRIES DE L’ERA DE L’ORDINADOR…
Algú ha explicat al
pare com s’envia un Xiquets, deu passar
alguna cosa perquè
correu electrònic? el sobre no hi cap…
Algun de
nosaltres ho
havia d’haver
fet…
Pàgina 3 de17
1. ÚS DEL PRONOM INDEFINIT ALGÚ
Fixem-nos en aquesta oració que apareix en la vinyeta...
Algú ha explicat al pare com s’envia un correu electrònic?
Algú és un pronom indefinit invariable.

 No precedeix cap substantiu.
Fa referència a qualsevol persona indeterminada.
Pàgina 4 de 17
2. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT ALGUN I
FLEXIÓ (1)
Imaginem que un dels xiquets haguera dit...
Pare has enviat algun correu electrònic?

Si has d’escriure a alguna persona, m’ho dius.
Sí, el pare n’ha escrit algun.(= de correu electrònic)
Algun (i flexió) és un determinant indefinit i acompanya

un substantiu.
Indica un nombre reduït de persones o coses (o una de
sola) o una certa quantitat d’alguna cosa.
Quan se sobreentén el referent, s’usa com a pronom.
Pàgina 5 de 17
1. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT ALGUN I FLEXIÓ
(i 2)
Fixem-nos ara en aquestes oracions...
Pare has enviat algun correu?
O: Pare has enviat cap correu?
Si has d’escriure a alguna persona, m’ho dius.

PRÒTASI
O: Si has d’escriure a cap persona (...)
En oracions interrogatives i condicionals, algun i flexió

equival a cap.
En algunes bibliografies, es considera que correspon a un
ús de tipus literari.
Pàgina 6 de 17
3. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT QUELCOM
I L’EXPRESSIÓ ALGUNA COSA (1)
Fixem-nos ara en aquesta oració...
Xiquets, deu passar alguna cosa (o: quelcom) perquè el

sobre no hi cap…
S’ha de restringir l’ús de quelcom a registres molt

formals.
En l’actualitat, quelcom se sent com a arcaïc
Amb el mateix valor de quelcom s’usa l’expressió
genèrica alguna cosa.
Pàgina 7 de 17
3. ÚS DEL DETERMINANT INDEFINIT
QUELCOM I L’EXPRESSIÓ ALGUNA COSA (i 2)
Fixem-nos en aquestes altres oracions...

Hi ha alguna cosa nova?
O: Hi ha res de nou?
Si t’envia alguna cosa, m’avises.

PRÒTASI
O: Si t’arriba res (...)
En oracions interrogatives i condicionals, alguna cosa
equival a res.
Res s’usa seguit de la preposició de davant d’adjectius.
Pàgina 8 de 17
4. VACIL·LACIONS ENTRE ELS USOS D’ALGÚ,
ALGUN I ALGUNA COSA (1)
Fixem-nos en aquesta oració que apareix en la vinyeta...
Algun de nosaltres ho havia d’haver fet..
No s’ha de dir: *Algú de nosaltres (...)
Algun s’usa davant d’un complement partitiu introduït

amb de.
No s’ha d’usar el pronom indefinit algú en aquesta
posició.
Pàgina 9 de 17
ALGUN I FLEXIÓ I ALGUNA COSA (2)
No és correcte l’ús de l’indefinit algun (i alguna, alguns,
algunes) amb el significat d’un poc.
No s’ha de dir:
Tinc alguna* pressa.

Cal dir:
Tinc un poc de pressa.
Pàgina 10 de 17
algunes) amb el valor de cap.
No s’ha de dir:
No em queda taronja *alguna.

Cal dir:
No em queda cap taronja.
Pàgina 11 de 17
algunes) per a referir-se a una persona qualsevol
indeterminada.
No s’ha de dir:
*Algú altre t’informarà millor.

Cal dir:
Algun altre t’informarà millor.
Pàgina 12 de 17
algunes) en algunes locucions calcades del castellà.
No s’ha de dir:
Hi havia *algun que altre espectador.

Cal dir:
Hi havia alguns espectadors.
Pàgina 13 de 17
El pronom quelcom no té valor quantificador.
Cal evitar usar el barbarisme *algo.
No s’ha de dir:
Estava *quelcom / *algo nerviosa.
Me’n vaig a Andorra, si necessites *algo, m’ho dius.
Cal dir:
Estava un poc nerviosa.
Me’n vaig a Andorra, si necessites alguna cosa, m’ho dius.
Pàgina 14 de 17
 Algú és un pronom indefinit i no acompanya mai un

nom.
Algun i flexió funcionen com a determinants i com a
pronoms quan se sobreentén el nom.
Algun i flexió solen introduir complements partitius
introduïts per la preposició de.
Quelcom és un pronom indefinit que cal restringir l’ús a
registres formals.
L’expressió genèrica alguna cosa s’ha d’usar amb el
mateix valor de quelcom.
Cal evitar l’ús del barbarisme *algo amb valor de pronom
indefinit o quantificador.
Pàgina 15 de 17

1999
valencià>Recursos
1632normalv.html
Pàgina 16 de 17
(Edifici 5 F)
Pàgina 17 de 17
ELS INDEFINITS. PRÀCTIQUES

Pàgina 1 de (Poner aquí el

Us proposem unes pràctiques perquè reconegueu quines són

les errades més habituals que cometem en usar els indefinits
següents:
Algú i algun
Cada, cadascú i cadascun
Cap, res o gens de
Pàgina 2 de 8
Els

indefinits:

Pàgina 3 de 8
Completeu les oracions següents amb l’indefinit
adequat.
1. Avui no tinc (res de / gens de) __________ calor, però ahir en tenia
moltíssima.
2. __________ (Algun / Algú) de vosaltres sap per què no ha vingut Joan.
3. De vegades no l’entenc, em demana que li porte (cada / una) __________

cosa més estranya.
4. __________ (Cadascú / Cada un) que faça el que més li convinga.
5. No tinc (gens de / cap) __________ gana avui. He menjat massa al matí.
6. Ens van regalar un ventall a (cadascun / cadascú) __________ dels assistents

al congrés.
7. __________ (Algú /Algun) sap on es troba el nostre company Joan.
8. No m’agrada (res del / gens del) __________ que he vist a les botigues.
Pàgina 4 de 8
Completeu les oracions següents amb l’indefinit
adequat. (solucions)
1. Avui no tinc (res de / gens de) __________
gens de calor, però ahir en tenia
moltíssima.
2. __________
Algun (Algun / Algú) de vosaltres sap per què no ha vingut Joan.
3. De vegades no l’entenc, em demana que li porte (cada / una) __________

una
cosa més estranya.
4. __________
Cadascú (Cadascú / Cada un) que faça el que més li convinga.
5. No tinc (gens de / cap) __________

gens de gana avui. He menjat massa al matí.
6. Ens van regalar un ventall a (cadascun / cadascú) __________

cadascun dels assistents
al congrés.
7. __________
Algú (Algú /Algun) sap on es troba el nostre company Joan.
8. No m’agrada (res del / gens del) __________

res del que he vist a les botigues.
Pàgina 5 de 8
RESUM DE LES PRÀCTIQUES
Algú és un pronom indefinit i algun és un adjectiu que va

seguit de la preposició de.
Cada no es pot usar per a emfasitzar esdeveniments.
Cadascú és un pronom indefinit.
 Cadascun és un determinant indefinit i va seguit de la
preposició de.
Cap és un determinant indefinit (noms comptables).
 Res és pronom indefinit.
Gens de és un determinant quantitatiu (noms incomptables).
Pàgina 6 de 8

1999
valencià>Recursos
1632normalv.html
Pàgina 7 de 8
(Edifici 5 F)
Pàgina 8 de 8
LES PREPOSICIONS A i EN
(PRIMERA PART)

UPV
Pàgina 1 de (13)
LES PREPOSICIONS A i EN (PRIMERA PART)
1. Usos espacials
 Generals
 Específics
2. Usos temporals (davant d’infinitiu)
3. Ús de la preposició A davant del CD
Pàgina 2 de (13)
1. USOS ESPACIALS
1.1 Usos generals:

A:
 direcció, moviment o contacte
 verbs típics: anar, tornar, arribar, pujar, baixar, dirigir-
se, etc.
 exemples:
– Demà pujarem al Penyagolosa
– Els dimecres vaig a classe de natació
– Vam arribar al punt de trobada massa prompte
Pàgina 3 de (13)
1. USOS ESPACIALS, 1.1. Usos generals
EN:
 situació, presència, repòs o entrada
 ús amb:
• verbs típics: estar, trobar-se, viure, posar, etc.
• l’article indefinit (un, una, uns, unes)
• demostratius (aquest, aqueix, aquell)
• determinants indefinits (algun, qualsevol, cert, cada, etc.)
 exemples:
– Vivim en edificis separats
– Tinc un pis en un carrer molt assolellat
– Em trobaràs en aquell despatx
Pàgina 4 de (13)
1. USOS ESPACIALS, 1.2 usos específics
1.2 Usos específics:

A: situació en llocs físics
 amb topònims
• Visc a Torrent / Hem passat les vacances a Grècia
 article definit (el, la, els, les)
• Marta estudia a la biblioteca
 interrogatius (quin, quina, quins, quines)
• A quina prestatgeria està el llibre que necessite?
 substantius “casa”, “classe”, “missa”, “palau”, “taula”
(sense article)
• Vinga, seiem a taula i dinarem / Avui soparem tots a casa
Pàgina 5 de (13)
1. USOS ESPACIALS, 1.2 usos específics
EN:
 topònims amb valor històric, social o temporal
• La filosofia va nàixer en la Grècia clàssica
 llocs figurats (publicacions, lleis, associacions, intitucions,

etc.)
• Busqueu aquesta paraula en el diccionari
• La clau de l’exercici està en la pàgina 43
Pàgina 6 de (13)
RECAPITULACIÓ DELS USOS ESPACIALS
A:
 General: direcció, moviment o contacte
 Específic: situació en llocs físics:
– topònims
– article definit
– interrogatius
– “casa”, “classe”, “taula”, “palau”, “missa”
EN:
 General: situació, presència, repòs o entrada (article
indefinit, demostratius, determinants indefinits)
 Específic:
– topònims amb valor històric, social o temporal
– llocs figurats (publicacions, lleis, associacions, intitucions…)
Pàgina 7 de (13)
EXERCICIS
- Avui ha nevat ____ Moscou

- Mireu si podem dinar ___ alguna taula
- Ja saps que portes una taca d’oli __ la camisa?
- Ausiàs March va viure ___ la València del Segle d’Or
- Em pots dir ___ quin carrer vius?
- Ma tia treballa ___ unes oficines cèntriques
- Hem sopat ___ aquell restaurant de l'altre dia
- Entreu ___ el món dels llibres
- No li agrada eixir els dissabtes i es queda __ casa llegint
- La llei especifica clarament, __ l’article 2, que ...
Pàgina 8 de (13)
SOLUCIONS
- Avui ha nevat ____ Moscou

 Avui ha nevat a Moscou
- Mireu si podem dinar ___ alguna taula

 Mireu si podem dinar en alguna taula
- Ja saps que portes una taca d’oli __ la camisa?

 Ja saps que portes una taca d’oli a la camisa?
Pàgina 9 de (13)
(...) SOLUCIONS
- Ausiàs March va viure ___ la València del Segle

d’Or
 A. M. va viure en la València del Segle d’Or
- Em pots dir ___ quin carrer vius?
 Em pots dir a quin carrer vius?
- Ma tia treballa ___ unes oficines cèntriques
 Ma tia treballa en unes oficines cèntriques
- Hem sopat ___ aquell restaurant de l'altre dia
 Hem sopat en aquell restaurant
Pàgina 10 de (13)
(...) SOLUCIONS
- Entreu ___ el món dels llibres

 Entreu en el món dels llibres
- No li agrada eixir els dissabtes i es queda __ casa

llegint
 No li agrada eixir els dissabtes i es queda a casa
- La llei especifica clarament, __ l’article 2, que ...

 La llei especifica clarament, en l’article 2, que ...
Pàgina 11 de (13)
BIBLIOGRAFIA
1. Material d’aula i del CAV:

- Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València,
Tabarca, 2008
- Brugarolas, N., i altres: Valencià mitjà, València, Castellnou, 1999
- Lacreu, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, València, Universitat de
València, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/003; MS Superior 17/001)
- Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de
correcció, Benicarló, Alambor, 2002 (p. 303, ex. 1)
Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (UPV):
http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_521769v.html
Pàgina 12 de (13)
MOLTES GRÀCIES
Ext. 88354
Pàgina 13 de (13)
LES PREPOSICIONS A i EN
(SEGONA PART)

UPV
Pàgina 1 de (16)
LES PREPOSICIONS A I EN (SEGONA PART)
1. Usos espacials
 Generals
 Específics
2. Usos temporals (davant d’infinitiu)
3. Ús de la preposició A davant del CD
Pàgina 2 de (16)
2. USOS TEMPORALS (DAVANT D’INFINITIU)
- Or. d’infinitiu (introduïda per Al o EN) + or. principal
2.1 Introduïda per Al:

 Simultaneïtat de les dues accions:
– A l’eixir de classe, parlarem
– Al passar pel carrer mirà cap ací
 Substitució de l’or d’infinitiu per:

• Substantiu:
– A l’eixida de classe parlarem
• Or subord. temporal introduïda per “mentre”:
– Mentre passava pel carrer, mirà cap ací
Pàgina 3 de (16)
(...) 2. USOS TEMPORALS (DAVANT D’INFINITIU)
2.2 Introduïda per EN:
 l’or d’infinitiu expressa una acció ANTERIOR a la del

verb principal:
– En eixir de classe, parlarem
– En tindre son, es gita a dormir
 substitució de l’or d’infinitiu per una or subord.

temporal introduïda per “quan”:
– Quan eixirem de classe, parlarem
– Quan té son, es gita a dormir
Pàgina 4 de (16)
RECAPITULACIÓ DELS USOS TEMPORALS
Oració d’infinitiu introduïda per:

AL:
 Simultaneïtat
 Substitució per “mentre”
EN:
 Anterioritat de l’or d’infinitiu
 Substitució per “quan”
Pàgina 5 de (16)
EXERCICIS
- ___ eixir, tanca bé la porta

- ___ acabar el partit, anirem a sopar
- Tots els llauradors cantaven __ batre
- ___ tornar el pare, dinarem
- Ja parlarem d’això __ tornar d’Alacant (dos amics
que viatgen amb tren)
- __ tornar de París, m’has de contar com t’ha
anat
Pàgina 6 de (16)
SOLUCIONS
- ___ eixir, tanca bé la porta

 En eixir, tanca bé la porta → quan isques, tanca bé
la porta
- ___ acabar el partit, anirem a sopar

 En acabar el partit, anirem a sopar → quan s’acabarà
el partit, anirem a sopar
- Tots els llauradors cantaven __ batre

 Tots els llauradors cantaven al batre → mentre
batien, cantaven
Pàgina 7 de (16)
(...) SOLUCIONS
- ___ tornar el pare, dinarem

 En tornar el pare, dinarem → quan torne el pare, dinarem
- Ja parlarem d’això __ tornar d’Alacant (dos amics

que viatgen amb tren)
 Ja parlarem d’això al tornar d’Alacant → mentre fem el
viatge de tornada en tren
- __ tornar de París, m’has de contar com t’ha

anat
 En tornar de París, m’ho has de contar → quan en
tornes
Pàgina 8 de (16)
3. ÚS DE LA PREPOSICIÓ A DAVANT DEL CD
3.1 Què és el CD:

 complement que depén d’un verb transitiu i que en
precisa o completa el significat
 exemples:
• Vaig comprar un kilo de taronges al mercat
• Ja et diguí que no tornaria fins la setmana que ve
3.2 Regla general:

 “directe” = no hi ha cap preposició entre el verb i el CD
– Em deixes el bolígraf? Sí, agafa’l
– Els xiquets van saludar el veí
Pàgina 9 de (16)
(...) 3. ÚS DE LA PREPOSICIÓ A DAVANT DEL CD
3.3 Excepcions:
 davant d’un pronom personal fort referit a persona:
– et va saludar a tu
– a ell no el vam veure ahir
 davant de tothom, tots i ningú:

– Ha cridat a tothom
- Amb aquella acció no molestava a ningú
 en oracions recíproques:
– Es miraven l’un a l’altre
 per evitar ambigüitats entre CD i subjecte:

– El gat perseguia a la rata
– A qui va assassinar?
Pàgina 10 de (16)
RECAPITULACIÓ: A DAVANT DEL CD
- Regla general: CD sense cap preposició
- Excepcions: ús de A
 davant d’un pronom personal fort referit a persona
 davant de tothom, tots i ningú
 en oracions recíproques
 per evitar ambigüitats entre CD i subjecte
Pàgina 11 de (16)
EXERCICIS
- L’ambulància va portar ___ els ferits a l’hospital

- Ahir no els vaig veure, ni ___ ell ni ___ ella
- El professor no va convéncer ___ els alumnes
- Aviseu __ els convidats perquè vinguen prompte
- __ qui coneix aquell home?
- S’estimen l’un __ l’altre
- Ahir va visitar ___ el president dels Estats Units
el seu homònim rus
Pàgina 12 de (16)
SOLUCIONS
- L’ambulància va portar ___ els ferits a l’hospital

 L’ambulància va portar Ø els ferits a l’hospital
- Ahir no els vaig veure, ni ___ ell ni ___ ella

 Ahir no els vaig veure, ni a ell ni a ella
- El professor no va convéncer ___ els alumnes

 El professor no va convéncer Ø els alumnes
- Aviseu __ els convidats perquè vinguen prompte

 Aviseu Ø els convidats perquè vinguen prompte
Pàgina 13 de (16)
(...) SOLUCIONS
- __ qui coneix aquell home?

 Ø qui coneix aquell home?
 A qui coneix aquell home?
- S’estimen l’un __ l’altre

 S’estimen l’un a l’altre
- Ahir va visitar ___ el president dels Estats Units

el seu homònim rus
 Ahir va visitar al president dels Estats Units el seu
homònim rus
Pàgina 14 de (16)
BIBLIOGRAFIA

Tabarca, 2008
València, 1990, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/003; MS Superior 17/001)
- Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de
correcció, Benicarló, Alambor, 2002 (p. 303, ex. 1)
Pàgina 15 de (16)
MOLTES GRÀCIES
Ext. 88354
Pàgina 16 de (16)
LES PREPOSICIONS PER i PER A

UPV
Pàgina 1 de (17)
LES PREPOSICIONS PER i PER A
1. PER
- usos i exemples
- exercicis
- solucions
2. PER A
- usos i exemples
- exercicis
- solucions
Pàgina 2 de (17)
1. LA PREPOSICIÓ PER
- causa:
 El van condemnar per traïció
- complement agent:
 Els lladres van ser detinguts per la policia
- davant l’adverbi “sempre”:

 Tu i jo serem amics per sempre
- per expressar una data de manera aproximada (amb noms

de mesos, d’anys, d’estacions, de festes):
 Ens vam conéixer pel març, més o menys, no?
 Pel Nadal, un pas de pardal
Pàgina 3 de (17)
(...) LA PREPOSICIÓ PER
- Davant d’infinitiu:
 quan equival a “amb la intenció de”, i el verb
principal expressa una acció voluntària del subjecte:
• Bevia molta aigua per trobar-se millor
– Bevia molta aigua amb la intenció de trobar-se millor
• Passejava per no passar tant de fred
– Passejava amb la intenció de no passar tant de fred
 l’acció realitzada està pendent de realització o

expressa mancança (tindre, haver-hi, quedar, estar, etc.):
• Són les 10 i els llits encara estan per fer!
• Tenim encara molts problemes per resoldre
Pàgina 4 de (17)
(...) LA PREPOSICIÓ PER
- “en opinió de”, “si depén de”:

- Per mi, que cadascú faça el que vulga
- INCORRECTE: davant dels noms que indiquen

parts del dia:
 * Pel matí encara fa molt de fred
• De matí / Al matí encara fa molt de fred
 * Per la vesprada vaig a classe d’informàtica
• De vesprada vaig a classe d’informàtica
Pàgina 5 de (17)
2. LA PREPOSICIÓ PER A
- destinació o finalitat / complement indirecte:
 Hi ha ofertes exclusives per a tothom
 El fusell submarí consta d'un canó llarg i un dispositiu
per a disparar
- termini fix referit al futur:

 Per al cap de setmana, preveiem una pujada de les
temperatures
 Falten cinc setmanes per a les vacances
Pàgina 6 de (17)
(...) PER A
- verbs d’instrument, existència i obligació:

 instrument: servir, fer servir, aprofitar, usar,
preparar, etc.
• El martell serveix per a clavar
• El bolígraf s’usa per a escriure
 existència: ser, estar, existir, haver-hi, etc.

• Les vostres aportacions són fonamentals per a
aconseguir els nostres objectius
 obligació: caldre, necessitar, convenir, haver-se de,

ser necessari, fer falta, etc.
• Calen més recursos per a afrontar la situació
Pàgina 7 de (17)
RECAPITULACIÓ
1. PER
 causa
 complement agent
 davant d’infinitiu:
• “amb la intenció de”
• mancança
 davant de “sempre”
 expressió de dates de manera aproximada
 “en opinió de”
 INCORRECTE:* davant de noms que indiquen parts del dia
Pàgina 8 de (17)
(...) RECAPITULACIÓ
2. PER A
 destinació, finalitat / complement indirecte
 termini fix referit al futur
 verbs d’instrument, existència, obligació
Pàgina 9 de (17)
EXERCICIS – 1r bloc
- L’han despatxat __ haver estat negligent en la feina

- Ha fet portar el regal _____ l'avi
- ___ resoldre el problema, és necessari plantejar-lo
bé
- Era molt respectat _____ els seus superiors
- No he pogut eixir perquè em quedaven molts
exàmens ___ corregir
- Ha venut aquesta finca _____ comprar-ne una altra
de millor
- El govern el declarà indesitjable _____ alguna raó
Pàgina 10 de (17)
SOLUCIONS
- L’han despatxat __ haver estat negligent en la feina

 L’han despatxat per haver estat negligent en la feina
- Ha fet portar el regal _____ l'avi

 Ha fet portar el regal per a l’avi
- ___ resoldre el problema, és necessari plantejar-lo bé

 Per a resoldre el problema, és necessari plantejar-lo bé
- Era molt respectat _____ els seus superiors

 Era molt respectat pels seus superiors
Pàgina 11 de (17)
(...) SOLUCIONS
- No he pogut eixir perquè em quedaven molts exàmens

___ corregir
 No he pogut eixir perquè em quedaven molts exàmens per
corregir
- Ha venut aquesta finca _____ comprar-ne una altra de
millor
 Ha venut la finca per comprar-ne una altra de millor
• amb la intenció de comprar-ne una altra
- El govern el declarà indesitjable _____ alguna raó

 El govern el declarà indesitjable per alguna raó
Pàgina 12 de (17)
(...) EXERCICIS – 2n bloc
-___ Sant Joan, bacores

- Li agrada deixar-ho tot ____ demà
- La mare ha fet el pastís ___ mi
- El garbell aprofita __ separar objectes de grandària
desigual
- El curs vinent encara serà massa prompte ____
apreciar els resultats
- Ho farem així __ sempre
- Analitzem les dades registrades ____ donar resposta
als problemes plantejats
Pàgina 13 de (17)
(...) SOLUCIONS
-__ Sant Joan, bacores

 Per Sant Joan, bacores
- Li agrada deixar-ho tot ____ demà
 Li agrada deixar-ho tot per a demà
- La mare ha fet el pastís ___ mi
 La mare ha fet el pastís per a mi
- El garbell aprofita __ separar objectes de grandària
desigual
 El garbell aprofita per a separar objectes de grandària
desigual
Pàgina 14 de (17)
(...) SOLUCIONS
- El curs vinent encara serà massa prompte ____ apreciar

els resultats
 Els curs vinent encara serà massa prompte per a apreciar
els resultats
- Ho farem així __ sempre

 Ho farem així per sempre
- Analitzem les dades registrades ____ donar resposta als

problemes plantejats
 Analitzem les dades registrades per donar resposta als
problemes plantejats (→ amb la intenció de)
Pàgina 15 de (17)
BIBLIOGRAFIA
- Alabadí, J., i altres: Nou d’ací i d’allà. Grau mitjà, València, Tabarca,
2008.
- Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1), Alzira,
Bromera, 2009.
València, 1990, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Superior 17/003)
- Panisello, J. i J. Beltran: Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció,
Benicarló, Alambor, 2002 (pp. 308-312, exercicis 11-15; p. 327, exercicis 9 i
10)
Pàgina 16 de (17)
MOLTES GRÀCIES
Ext. 88354
Pàgina 17 de (17)
LES PREPOSICIONS COM i COM A, CAP i CAP A

UPV
Pàgina 1 de (13)
CONTINGUTS
1. COM i COM A
 usos
 exercicis
 solucions
2. CAP i CAP A
 usos
 exercicis
 solucions
Pàgina 2 de (13)
1. LES PREPOSICIONS COM i COM A
1.1 COM:
- expressió de manera i de comparació:
 Fes-ho com pugues
 Vull ser com Superman
 No és tan difícil com sembla
 El meu nebot ja és tan alt com son pare
Pàgina 3 de (13)
(...) 1. LES PREPOSICIONS COM i COM A
1.2 COM + a = COM A:

a) valor comparatiu: “igual que, com si fóra”
 Va obrir uns ulls com a plats
 Lluitaven com a lleons
b) valor predicatiu: “en qualitat de, en funció de”

 Com a president del jurat, declare el premi desert
 Tu, com a germà major, aniràs davant
Pàgina 4 de (13)
(...) 1. LES PREPOSICIONS COM i COM A
1.3 COM A es redueix a COM:

(manté els valors comparatiu i predicatiu)
 davant de l’article:
• determinat:
– El consideren com Ø el millor actor de la història
• indeterminat:
– Es va presentar com Ø un amic
Pàgina 5 de (13)
RECAPITULACIÓ de COM i COM A
1. COM
 manera
 comparació
2. COM + A = COM A:
 “igual que, com si fóra”
 “en qualitat de”
3. COM A > COM: davant l’article
Pàgina 6 de (13)
EXERCICIS
- Mengen ____ porcs

- No el tractaven ____ director
- Vicent discutia ___ un boig
- La paraula “mèdic” s’usa ____ adjectiu
- A l’autobús, anàvem ____ figues en cofí
- Paga-li trenta euros, ____ senyal
Pàgina 7 de (13)
SOLUCIONS
- Mengen com ____ porcs

 Mengen com a porcs
- No el tractaven ____ director
 No el tractaven com a director
- Vicent discutia ___ un boig
 Vicent discutia com Ø un boig
- La paraula “mèdic” s’usa ____ adjectiu
 La paraula “mèdic” s’usa com a adjectiu
- A l’autobús, anàvem ____ figues en cofí
 A l’autobús, anàvem com a figues en cofí
- Paga-li trenta euros, ____ senyal
 Paga-li trenta euros, com a senyal
Pàgina 8 de (13)
2. LES PREPOSICIONS CAP I CAP A
- Valor locatiu: “en direcció a”, sense arribar al punt

final.
- CAP A: s’usa en tots els casos, tret dels següents (> CAP):
 davant dels demostratius:
• Caminarem dues hores cap aquella muntanya
 davant dels adverbis de lloc que comencen per a (ací,

aquí, allí, allà, amunt, avall, avant, arrere) o e (endins,
enfora, enlloc):
• Vine cap ací i després vés-te’n cap allà
• Anem cap amunt
Pàgina 9 de (13)
EXERCICIS
- Ens vam trobar anant ___ el treball
- Fes-te ___ allà
- Hem d’anar ___ aquesta zona
- Per eixir hauràs de fer el cotxe ___ arrere
- Baixàvem ____ el riu
Pàgina 10 de (13)
SOLUCIONS
- Ens vam trobar anant ___ el treball

 Ens vam trobar anant cap al treball
- Fes-te ___ allà
 Fes-te cap allà
- Hem d’anar ___ aquesta zona
 Hem d’anar cap aquesta zona
- Per eixir hauràs de fer el cotxe ___ arrere
 Per eixir hauràs de fer el cotxe cap arrere
- Baixàvem ____ el riu
 Baixàvem cap al riu
Pàgina 11 de (13)
BIBLIOGRAFIA
2008.
Bromera, 2009.
València, 1990, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/001; MS Elemental 17/007)
Benicarló, Alambor, 2002 (p. 307-308, exercici 10)
Pàgina 12 de (13)
MOLTES GRÀCIES
Ext. 88354
Pàgina 13 de (13)
LES PREPOSICIONS FINS i FINS A

UPV
Pàgina 1 de (12)
FINS i FINS A
- FINS
- FINS A
- RECAPITULACIÓ
- EXERCICIS
- SOLUCIONS
Pàgina 2 de (12)
LES PREPOSICIONS FINS i FINS A
- Expressen el punt final en l’espai o en el temps, sense arribar

a ultrapassar-lo
- FINS A:
 en designacions de temps i de lloc, quan també és possible la a,
encara que no apareguera fins:
• Anem a la plaça i tornem → Anem fins a la plaça i tornem
• Ens veurem al juliol → No ens veurem fins al juliol
• ATENCIÓ: en els dies, els anys, els noms dels mesos i de

les estacions s’usa fins a sempre:
- Ens veurem el dia 23 → No ens veurem fins al dia 23
– El nou teatre s’acabarà el 2004 → El nou teatre no s’acabarà
fins al 2004
– L’hivern que ve visitaré Joan → No el visitaré fins a l’hivern
que ve
Pàgina 3 de (12)
(...) LES PREPOSICIONS FINS i FINS A
 en designacions que no siguen de temps ni de lloc:

• Poden haver desaparegut fins a trenta-sis mil euros
• No pararé fins a aconseguir que em tornen el que és meu
 en la correlació des de… fins a (reduïble a de ... a):

• Vam anar d’excursió des d’Alcoi fins a Ontinyent
• L’horari d’atenció al públic és de 9 a 14 hores
Pàgina 4 de (12)
(...) LES PREPOSICIONS FINS i FINS A
- FINS:
 en designacions de temps i de lloc que no haurien de
dur tampoc la a:
• Ens vam conéixer l’any passat → No ens coneixíem fins l’any
passat
 davant la conjunció que, els demostratius i la
majoria dels adverbis:
• Espera’m fins que torne.
• Fins ara no m’havia adonat que ets molt graciós
• Pujarem fins aquella muntanya
 quan es pot substituir per fins i tot:
• Això ho saben fins els xiquets → això ho saben fins i tot els
xiquets
Pàgina 5 de (12)
RECAPITULACIÓ
FINS A:
 en designacions de temps i de lloc, quan també és possible la a,
encara que no apareguera fins
• EXCEPCIONS: dies, anys, mesos, estacions
 en designacions que no siguen de temps ni de lloc
 en la correlació des de… fins a (reduïble a de ... a)
FINS:
 en designacions de temps i de lloc que no haurien de dur
tampoc la a
 davant la conjunció que, els demostratius i la majoria dels
adverbis
 quan es pot substituir per fins i tot
Pàgina 6 de (12)
EXERCICIS
- ___ ell ho sabia
- Pensem estar-nos ací ___ despús-demà
- No l'esperes ___ la nit
- No el vaig veure ___ que no aní a sa casa
- No els despertes ___ les deu
Pàgina 7 de (12)
SOLUCIONS
- ___ ell ho sabia

 Fins ell ho sabia → fins i tot ell ho sabia
- Pensem estar-nos ací ___ despús-demà
 Pensem estar-nos ací fins despús-demà
- No l'esperes ___ la nit
 No l’esperes fins a la nit → espera’l a la nit
- No el vaig veure ___ que no aní a sa casa
 No el vaig veure fins que no aní a sa casa
- No els despertes ___ les deu
 No els despertes fins a les deu → desperta’l a les deu
Pàgina 8 de (12)
(...) EXERCICIS
- Han dissenyat ___ set models diferents
- Passa per l’oficina __ les 9 __ les 10:30
- No menjarà ____ saber la veritat
- Anirem ___ aquell carrer i ens en tornarem
- No tinc cita amb el metge ___ el dia 12 de març
Pàgina 9 de (12)
(...) SOLUCIONS
- Han dissenyat ___ set models diferents

 Han dissenyat fins a set models diferents
- Passa per l’oficina __ les 9 __ les 10:30
 Passa per l’oficina des de les 9 fins a les 10:30 (de...a)
- No menjarà ____ saber la veritat
 No menjarà fins a saber la veritat
- Anirem ___ aquell carrer i ens en tornarem
 Anirem fins aquell carrer i ens en tornarem
- No tinc cita amb el metge ___ el dia 12 de març
 No tinc cita amb el metge fins al dia 12 de març
Pàgina 10 de (12)
BIBLIOGRAFIA
2008.
Bromera, 2009.
València, 1990, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Mitjà 17/001; MS Elemental 17/007)
Benicarló, Alambor, 2002 (p. 307-308, exercici 10)
Pàgina 11 de (12)
MOLTES GRÀCIES
Ext. 88354
Pàgina 12 de (12)
CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: teoria

UPV
Pàgina 1 de (16)
CONTINGUTS: CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS
1. El Complement de Règim Verbal (CRV)

 concepte
 tipus de construccions
2. Construcció bàsica
3. Construcció amb infinitiu

– → canvi de preposicions
4. Construcció amb QUE + oració subordinada

– → caiguda de preposicions
Pàgina 2 de (12)
1. EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV)
1.1 Concepte
- complement d’un verb intransitiu
- introduït per una preposició, seleccionada pel verb
- relació estreta amb el verb: és exigit per aquest
- exemples:
 dedicar-se → a: Em dedique a l’ensenyament
 pensar → en: No puc deixar de pensar en tu
 estar d’acord → amb: Els assistents estaven d’acord amb el
ponent
 oblidar-se → de: M’he oblidat del paraigua!
Pàgina 3 de (12)
(...) 1. EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV)
1.2 Tipus de construccions:

a) bàsica: CRV = substantiu o SN
 Es nega a la discussió
b) amb infinitiu: CRV = oració d’infinitiu

 Es nega a discutir el projecte
c) que + oració: CRV = oració subordinada introduïda per QUE

 Es nega Ø que discutim el projecte
Pàgina 4 de (12)
2. LA CONSTRUCCIÓ BÀSICA
- CRV = substantiu o SN
- Verbs: dedicar-se a, pensar en, estar d’acord amb, consistir

en, limitar-se a, oblidar-se de, anar amb compte amb, estar en
contra de, tenir interès en, etc.
- Exemples:
 Vés alerta amb el graó, que és molt perillós
 M’he oblidat del nom de la teua amiga
 Tinc molt d’interès en el curs intensiu d’alemany
 Manel es dedica a la gestió cultural
Pàgina 5 de (12)
3. LA CONSTRUCCIÓ AMB INFINITIU
- CRV = infinitiu o oració d’infinitiu

- Només pot ser introduït per a o de:
 CRV constr. bàsica introduït per a o de → MANTENIMENT
davant d’infinitiu
• Manel es dedica a la gestió cultural → Manel es dedica a
gestionar
• M’he oblidat del nom de la teua amiga → M’he oblidat de
preguntar-li el nom
 CRV constr. bàsica introduït per amb o en → CANVI DE

PREPOSICIONS davant d’infinitiu → a, de
• Tinc interès en el curs d’alemany → Tinc interès a
matricular-me d’alemany
• Vés alerta amb el graó → Vés alerta de no caure
Pàgina 6 de (12)
CONSTRUCCIÓ BÀSICA CONSTRUCCIÓ DAVANT D’INF
MANTENIMENT QUAN LA PREPOSICIÓ ÉS A O DE
- Es nega al canvi - Es nega a canviar

- No es recorda de l’accident - No es recorda d’haver tingut
un accident
CANVI QUAN LA PREPOSICIÓ ÉS AMB O EN
- He pensat en això - He pensat a canviar de feina

- Estic d’acord amb l’Anna - Estic d’acord a fer-ho ara
Pàgina 7 de (12)
4. CONSTRUCCIÓ amb QUE + OR. SUBORDINADA
- CRV = QUE + oració subordinada
- Exemples:
 Pensa en el viatge → Pensa en que viatjarà
- Davant de QUE la prep. desapareix → CAIGUDA DE

PREPOSICIONS:
 Vés alerta amb el graó → Vés alerta Ø que no et donen
gat per llebre
 Només parlaven de futbol → Només parlaven Ø que volien
anar-se’n de vacances
 Tenia interés en la pintura barroca → Tenia interés Ø que
escrigueres l’article
Pàgina 8 de (12)
(...) 4. LA CONSTRUCCIÓ amb QUE + OR. SUB.
- Caiguda també amb preposicions compostes i locucions

com des de, després de, abans de, el fet de, la idea de, a
fi de, en contra de, etc.:
 Des d’ací no et veig bé → No ha tornat des Ø que tu el vas

despatxar
 Me’n vaig ja, a fi d’arribar puntual → Va eixir prompte de

casa a fi Ø que no ens trobàrem
 Després de llegir els parlaments, va començar el sopar →

Després Ø que s’hagueren llegit els parlaments, va
començar el sopar
Pàgina 9 de (12)
RECAPITULACIÓ
PREP. FUNCIÓ + INFINITIU + QUE (conj.)

A CRV manteniment caiguda (Ø)
DE CRV manteniment caiguda (Ø)
AMB CRV canvi (a, de) caiguda (Ø)
EN CRV canvi (a, de) caiguda (Ø)
Pàgina 10 de (12)
BIBLIOGRAFIA

Tabarca, 2008
- Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1),
Alzira, Bromera, 2009
València, 2002
- Badia, J. i altres: 1000 exercicis per al nivell C, Castellnou, 2000
(pp. 293-205, exercicis 794-796)
Pàgina 11 de (12)
MOLTES GRÀCIES
Ext. 88354
Pàgina 12 de (11)
CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: exercicis

UPV
Página 1 de (9)
CONTINGUTS
- Recapitulació de la teoria
- Exercicis
- Solucions
Página 2 de (9)
RECAPITULACIÓ
PREP. FUNCIÓ + INFINITIU + QUE (conj.)

A CRV manteniment caiguda (Ø)
DE CRV manteniment caiguda (Ø)
AMB CRV canvi (a, de) caiguda (Ø)
EN CRV canvi (a, de) caiguda (Ø)
Pàgina 3 de (9)
EXERCICIS
- Estic esperant ___ que arribes

- Només pensa ___ tenir èxit
- Tots tenim ganes ___ que ploga
- Cal anar-hi abans ___ que siga massa tard
- No s’adona ___ que ha perdut tota la credibilitat
- L’acusat s’obstinava ____ negar-ho tot davant el
jutge
- El xiquet s’ha fet més espavilat des ____ que ha
tornat del viatge
- Confia ___ que arribaran a temps
Página 4 de (9)
SOLUCIONS
- Estic esperant ___ que arribes

 Estic esperant Ø que arribes
- Només pensa ___ tenir èxit

 Només pensa a tenir èxit (pensar en > A)
- Tots tenim ganes ___ que ploga

 Tots tenim ganes Ø que ploga
- Cal anar-hi abans ___ que siga massa tard

 Cal anar-hi abans Ø que siga massa tard
Página 5 de (9)
(...) SOLUCIONS
- No s’adona ___ que ha perdut tota la credibilitat

 No s’adona Ø que ha perdut tota la credibilitat
- L’acusat s’obstinava ____ negar-ho tot davant el

jutge
 L’acusat s’obstinava a negar-ho tot davant el jutge
(obstinar-se a → manteniment)
Página 6 de (9)
(...) SOLUCIONS
- El xiquet s’ha fet més espavilat des ____ que ha

tornat del viatge
 El xiquet s’ha fet més espavilat des Ø que n’ha
tornat
- Confia ___ que arribaran a temps

 Confia Ø que arribaran a temps
Página 7 de (9)
BIBLIOGRAFIA

Tabarca, 2008
- Gonzàlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitjà de valencià (C1),
Alzira, Bromera, 2009
València, 2002
- Badia, J. i altres: 1000 exercicis per al nivell C, Castellnou, 2000
(pp. 293-205, exercicis 794-796)
Página 8 de (9)
MOLTES GRÀCIES
Ext. 88354
Página 9 de (9)
PRONOMS FEBLES

Índex
1. Introducció
2. Definició
3. Formes
Exemple d’introducció
He vist la teua germana i li he donat una

cosa per a tu.
Exemple d’introducció
He vist la teua germana i he donat

a la teua germana una cosa per a tu.
CI
A la teua germana = li
li
He vist la teua germana i li he donat una
cosa per a tu.
Definició
Els pronoms són mots que es fan servir per a

denotar la mateixa idea d’un nom, o d’un nom
precedit de preposició, que s'ha dit anteriorment
o que es diu immediatament després.
Definició
- són àtons i monosíl·labs.
-substitueixen diferents tipus de

complements verbals.
- formen una unitat fònica amb el verb,

el qual precedeixen o segueixen
immediatament.
Em dónes pomes?
Dóna-me-les
Formes
Davant del v. Davant del v. Darrere del Darrere del

començat en començat en verb acabat verb acabat
consonant vocal o h en vocal en consonant
o diftong
Formes

o diftong
Reforçades Elidides Reduïdes Plenes
Formes

o diftong
1a sing.
pers.
em m’ ‘m
ajuda’m
-me
ajudeu-me
em rebràs m’ajuda
Formes

o diftong
1a sing.
pers.
em m’ ‘m -me
pl. ens ens ‘ns -nos

ens rebran? ens ajuda ajuda’ns ajudeu-nos
Formes

o diftong
1a sing.
pers.
em m’ ‘m -me
2a sing.
pers.
et t’ ‘t -te
et rebré t’ajude ? ha de rebre’t vull ajudar-te
Formes

o diftong
1a sing.
pers.
em m’ ‘m -me
2a sing.
pers.
et t’ ‘t -te
pl. us us -us -vos

us rebran? us ajude ha de rebre-us ajudeu-vos
Formes
Formes
3a sing CD masc. el l’ ‘l -lo
el vaig invitar l’invita invita’l vaig invitar-lo
Formes
fem. la l’ (la) -la -la

la vaig invitar l’usa/ la invita invita-la vaig invitar-la
Formes
neutre ho ho -ho -ho

ho rep ho obri dóna-ho doneu-ho
Formes
pl. CD masc. els els ‘ls -los

els porteu els agafeu porta’ls porteu-los
Formes
pl. CD masc. els els ‘ls -los
fem. les les -les -les

les rep les invita ajuda-les ajudeu-les
Formes
Formes
3a sing CI (masc i li li -li -li

fem.)
li telefonaré li escric dóna-li doneu-li
Formes
3a sing CI (masc i li li -li -li

fem.)
pl CI (masc. i
els els ‘ls los
fem.)
els escric els vull vull
telefonarem escriure’ls telefonar-los
Formes

Formes

Reflexiu es s’ ‘s se
es pentina s’ha pentinat riure’s pentinar-se
Formes

Adverbials en n’ ‘n -ne
en tinc n’agafe agafa’n agafeu-ne
Formes

Adverbials en n’ ‘n -ne
hi hi -hi -hi
hi vaig hi aniré posa-hi he d’anar-hi
Bibliografia
FABRA, Pompeu. Gramàtica catalana. Barcelona:

Teide, 1956 (5a ed., 1969, pàg. 73)
FABRA, Pompeu. Op. cit.; BADIA i MARGARIT,
Antoni M. Gramática catalana. Madrid: Gredos,
1962, § 111; MASCARÓ, Joan. Morfologia.
Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, pàg. 140
SOLÀ, Joan. Sintaxi normativa: Estat de la
qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 (3a ed., 1997,
pàg. 327)
Dades de contacte

( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES

Índex
1.Col·locació de pronoms
2.Combinació de pronoms
Col·locació de pronoms
•Els pronoms febles es col·loquen:

• darrere del verb:
imperatiu, infinitiu o gerundi
Ex. acosta’t, acostar-se, acostant-se
• davant del verb:

resta de casos
Ex. s’acosta, s’acostava, s’ha acostat
Col·locació de pronoms en les perífrasis
verbals
•Podem posar tots els pronoms:
• Davant de la perífrasi
Els ho he de donar/ Li n’he de parlar
• Darrere de la perífrasi
He de donar-los-ho/ He de parlar-li’n
Col·locació de pronoms en les combinacions verbals
•És incorrecte repetir el mateix pronom abans i

després del verb.
Ex: Vull fer això

Ho vull fer-ho*
Ho vull fer o Vull fer-ho
Ex: Vull anar al circ

Hi vull anar-hi*
Hi vull anar o Vull anar-hi
Col·locació de pronoms en les combinacions verbals
És incorrecte col·locar-ne uns davant i els

altres darrere:
- Li he de parlar-ne
- N’he de parlar-li
Combinació
•L’ordre dels pronoms en combinació respon

a aquest esquema:
se CI CD en hi/ho
Penja’t les cireres a les orelles

CI CD CC
Penja-te-les-hi
Combinació
se CI CD en hi/ho
Emporta’t les cireres de ca l’àvia

CI CD CC
Emporta-te-les-en
El vent se t’endugué la roba estesa al jardí

CI CD CC
se te la hi endugué
Dades de contacte
PRONOMS FEBLES


Índex
1. Ús del guionet i de l’apòstrof
1.1 Ús del guionet

1.2 Ús de l’apòstrof
1.2.1 Excepcions
1.3 Cal recordar…
1.4 Pronoms que no s’apostrofen mai
Ús del guionet
Davant del verb
No s’escriu mai guionet:
CAL ESCRIURE els ho donaré
NO S’ESCRIU els-ho-donaré*
Ús del guionet
Darrere del verb

Els pronoms van units al verb i entre si mitjançant
els guionets (i quan s’elideix alguna vocal,
mitjançant l’apòstrof):
CAL ESCRIURE doneu-los-ho

NO S’ESCRIU doneu los ho
CAL ESCRIURE dóna-li’l

NO S’ESCRIU dóna-li-l
Ús de l’apòstrof
Davant del verb
T’ajude
Me’l donà
Me l’hi porta
Et va portar l’ordinador a ta casa? Sí, me l’hi va

portar ahir. CD CCL
Ús de l’apòstrof
Darrere verb
L’apòstrof s’ha de col·locar sempre tan a la
dreta com siga possible.
Porta’l → Porta-me’l → Porta-me-l’hi
Dóna-me’n, de caramels, per favor.

Excepcions
No sempre és possible apostrofar a l’extrem dret.
 No és correcte Porta-me-ls’hi*
Porta’ls → Porta-me’ls → Porta-me’ls-hi
 No és correcte Porta-ns’en*
Porta’ns pa → Porta’ns-en
Cal recordar…
La combinació EL + EN l’en
No és possible la forma le’n * -ja que no
existeix la forma le * del pronom EL
Trau el jersei de l’armari

CD CCL
Trau-l’en
Pronoms que no s’apostrofen mai
Les:
Ex: les escolte, mira-les, escolteu-les
Li:
Ex: li arregle, dóna-li, escriu-li
Hi:
Ex: hi anava, corre-hi, aneu-hi
Ho:
Ex: ho enten, porta-ho, feu-ho
Us:
Ex: us escolte, vol veure-us, vol escoltar-vos
Bibliografia
Labadí, J. Campos J., Embid Pilar D’ací d’allà, Ed. Tabarca,

València, 2005
Borja, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999 (Es
complementa amb el solucionari)
2007.
Fitxes CAV:
Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Universitat Politècnica
de València)
http://www.upv.es/apnl
En l’apartat de Recursos trobareu un recull d’exercicis
autocorrectius
Dades de contacte
PRONOMS FEBLES. PRÀCTIQUES


Exercicis (blocs 1,2,3 i 4)
• Substituïu els complements per la combinació de

pronoms que calga:
Exemple:
-Pep duia les taronges del poble.
CD CCL
-Pep les en duia.


Ara vosaltres…
1) Acosta’ns el telèfon.
2) M’ha comprat el pis.
3) Et prohibiran que fumes al bar.
4) Compra’ns maduixes.
5) Emporteu-vos el gos.
Ara vosaltres…
6) Blanca compra els mocadors a la tenda.
7) Elisa, emporta’t els xiquets a la plaça.
8) Mercè, dóna el llibre al mestre.
9) Ell va portar els caramels a les xiquetes.
10) Trau la clau de la motxilla.

Identificació i solució
1) Acosta’ns el telèfon.
CD
Acosta’ns-el.
2) M’ha comprat el pis.

CD
Me l’ha comprat.
3) Et prohibiran que fumes al bar.

CD
T’ho prohibiran.
4) Compra’ns maduixes.
CD
Compra’ns-en.
5) Emporteu-vos el gos.
CD
Emporteu-vos-el.
6) Blanca compra els mocadors a la tenda.

CD CCL
Blanca els hi compra.
7) Elisa, emporta’t els xiquets a la plaça.
CD CCL
Elisa, emporta-te’ls-hi.
8) Mercè, dóna el llibre al mestre.
CD CI
Mercè, dóna-li’l.
9) Ell va portar els caramels a les xiquetes.

CD CI
Ell els els va portar.
10) Trau la clau (de) la motxilla.
CD CCL
Trau-la’n.
Dades de contacte
( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES


Índex
1. Introducció
1.1 Identificació del CD
2. Substitució CD
2.1. Determinat
2.2. Indeterminat
2.3. Demostratius neutres
2.4. Oració subordinada
3. Concordances
Què és el CD?
El complement directe és l’element que

completa el significat del verb, quan aquest és
transitiu:
Necessita un llapis nou.

CD
Normalment no duu la preposició a.
He vist Maria.
CD
Identificació de CD
El CD → si es pot substituir pels pronoms febles:
EL/LA/L’/EN/ES
Hem vist Maria → L’hem vista.

CD
Substitució del CD determinat
Se substitueix per les formes:
Pro.reflexiu
EL LA ELS LES
ES
(o formes reduïdes ‘l/’ls ,‘s, o elidides l’, s’ o plenes –lo/-

los, se).
Quan va introduït per:

 un article definit
 per un demostratiu
 o si es tracta d’un nom propi
Exemples
He vist les teues companyes aquest matí. Les he

vistes aquest matí.
He vist aquestes xiques que estudien amb tu

aquest matí. Les he vistes aquest matí.
He vist Joana i Marta aquest matí. Les he

vistes aquest matí.
Laia es llava.
Complement directe indeterminat
Se substitueix per la forma: EN
(o formes reduïda ‘n, o elidida n’ o plena –ne)
Quan el CD no porta article o va introduït per:
 Un article indefinit
 Un numeral
 Un quantitatiu
Exemples
Menja pa! Menja’n!

CD
Compra un meló, per favor. Compra’n un, per

favor. CD
He comprat mig quilo de cebes. N’he comprat

mig quilo. CD
CD demostratius neutres (açò,això, allò)
Si el CD és un demostratiu neutre (açò, això, allò)
Se substitueix pel pronom HO.
Agafa això. Agafa-ho

CD
Dóna’m allò. Dóna-m’ho

CD
CD ( Oració subordinada)
Si el CD és una oració subordinada substantiva

(completiva o relativa de sentit neutre).
Se substitueix per HO
Digues el que saps. Digues-ho.

CD
No puc creure que Marc no haja volgut venir.

CD
No puc creure-ho.
Concordança dels pronoms febles de CD i dels
participis
•Els participis solament poden concordar

amb els pronoms febles de CD (el, la, els,
les,en).
He vist el teu germà. L'he vist.

CD
•La concordança és recomanable en nivells

formals.
He vist la teua germana. L'he vista.

CD
Concordança dels pronoms febles de CD
i dels participis
He vist les teues germanes. Les he vistes.

CD
He vist els teus germans. Els he vists/vistos.

CD (o: Els he vist.)
He vist moltes coses increïbles. N'he vistes

moltes. CD (o: N'he vist moltes.)
Dades de contacte
( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES


Índex
1. Introducció
1.1 Identificació del CI
2. Substitució CI
3. Cal recordar que…
4. Distinció CI i CD
Què és el CI?
El complement indirecte completa el predicat

indicant qui és el destinatari o bé qui rep el dany
o profit de l’acció.
Sempre va introduït per les preposicions a /per a
Escric una carta a la tia.

CD CI
Identificació de CI
El CI → si es pot substituir pel pronom feble: LI
Hem escrit a Marc → Li hem escrit.

CI
Complement indirecte (CI)
El CI es pot substituir per:
Pro.reflexiu
LI ELS
ES
(o formes reduïdes’ls ,’s o plenes –los, se)

Exemples
He dit la veritat al jutge. Li he dit la veritat.

CI
He portat regals a les meues filles. Els he
portat regals. CI
Vull escriure una carta als meus germans Vull

escriure’ls una carta. CI
Laia es llava la cara.

Cal recordar que…
Quan el CI no és cap persona, animal o cosa

personificada sinó un DATIU INANIMAT, es
pronominalitza con si fora un LOCATIU
(complement circumstancial de lloc) .
Donar-li valor (a una persona)
Donar-hi valor (a una cosa)

Cal recordar que…
Cal evitar la confusió entre els pronoms de CD i els

CI.
Els pronoms de CI no fan distinció entre el masculí i el
femení (LI, ELS) en tots dos casos.
Són, doncs, incorrectes les substitucions pronominals
següents:
Acosta la sal a Maria. →Acosta-la la sal.
→Acosta-li la sal.
Acosteu la sal a les vostres germanes.→Acosteu-les la sal.
→Acosteu-los la sal.
Distinció CD i CI
Quan tenim dubtes a l’hora de distingir un CI d’un

CD al plural, un mitjà consisteix a suposar-lo en
singulatr, si ja no hi és, i reemplaçar-lo per un
pronom personal feble:
→Si aquest es troba ser li: C Indirecte

→Si aquest es troba ser el la l’o en: C Directe
Hem escrit a la Maria → Li hem escrit → CI

Hem vist a la Maria → L’hem vista → CD
Dades de contacte
( Edifici 5 F)



Exercicis bloc 5
• Substituïu els complements pels pronoms que

calga:
Exemple:
Dus tres bolígrafs.
CD
Dus-ne tres.

Ara… vosaltres!
1) El president convoca els ministres.
2) Cal repartir uns donatius.
3) M’has portat allò?
4) Espera els companys a fora.
5) Explica què has fet aquest matí.

Solució
El president convoca els ministres.

Solució

CD
Solució

CD
El president els convoca.
Solució

CD
Cal repartir uns donatius.

Solució

CD

CD
Solució

CD

CD
Cal repartir-ne.
Solució
Explica què has fet aquest matí.

Solució

CD
Solució

CD
Explica-ho.
Solució

CD
Explica-ho.
Dóna una redacció al professor.

Solució

CD
Explica-ho.

CD CI
Solució

CD
Explica-ho.

CD CI
Dóna-li’n una.
Solució
M’has portat allò?

Solució

CD
Solució

CD
M’ho has portat?
Solució

CD
M’ho has portat?
Espera els companys a fora.

Solució

CD
M’ho has portat?

CD
Solució

CD
M’ho has portat?

CD
Espera’ls a fora.
DADES DE CONTACTE
( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES


Índex
1.Subjecte indefinit
1.1 Definició
1.2 Substitució pel pronom NE
2.Complement predicatiu
2.1 Definició
2.2 Substitució pels pronons HI/NE
Què és un subjecte indefinit?
Aquell que no porta article o bé inclou un

element quantificador, com ara l’article
indefinit, un numeral o un quantitatiu.
Han arribat tres vaixells. N’han arribat

tres.
Han arribat tants vaixells! N’han arribat

tants!
Pronoms amb funció de subjecte indefinit
EN pot substituir un subjecte indefinit

col·locat després d’un verb que indique
esdeveniment (no acció):
Han eixit bolets. N’han eixit.
Ha arribat un vaixell. N’ha arribat un.

Què és un complement predicatiu?
És l’adjectiu o substantiu que completa el verb i,

simultàniament, el subjecte o el CD.
Fa una funció anàloga a la de l’ATR., però

acompanya un V no copulatiu.
Ella caminava tranquil·la.

S V Pred.
Trobe el pastís dolç.
· V CD Pred.
Complement predicatiu (C.Pred.)
Generalment se substitueix per HI:
Joan sempre arriba esgotat Joan

sempre hi arriba.
Han deixat la porta oberta Hi han

deixat la porta.
Complement predicatiu (II) EXCEPCIÓ
Se substitueix per EN:
•Els predicatius que depenen de verbs

com nomenar, elegir, fer (en el sentit de
designar, o d’apuntar-se a una entitat -o
ideologia, activitat…).
•El pronominal dir-se.

Exemples
Lluïsa s’ha fet republicana. Lluïsa se

n’ha fet.
El nomenaran president. L’en nomenaran.
Em dic Joan, i el meu fill també se’n diu.

Complement predicatiu (III)
ATENCIÓ!
• En els altres sentits de fer(-se) se segueix
la regla general de substitució del
predicatiu per HI:
Amb el pas del temps, aquest vi es farà bo.

Amb el pas del temps, aquest vi s’hi farà.
Dades de contacte

( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES. Funcions


Índex
1. L’atribut
1.1 Definició
2. Classes
2.1 Substitució de l’atribut definit.
2.2 Substitució de l’atribut indefinit
2.3 Substitució de l’atribut partitiu
Què és l’atribut ?
Part de l’oració que atribueix alguna qualitat,

estat o aparença al subjecte.
 Sol col·locar-se darrere del verb copulatiu (ser,

estar i semblar).
 Concorda en gènere i nombre amb el S de l’O i

amb el V, en nombre i persona.
Maria i Lluïsa són valencianes.
S Atrib.
Atribut definit
Se substitueix pels pronoms de 3a persona:
EL LA ELS LES
Quan va introduït per:

 Un article definit
Marc és el teu professor? Si, Marc l’és
Atribut definit
 Per un demostratiu o possessiu
Però era la teua amiga o no l’era?
 O si es tracta d’un nom propi
Aquell d’allà, és Joan o no l’és?

Atribut indefinit
Se substitueix pel pronom HO:
Quan no porta article.
Vosté és aficionat a la filatèlia o no ho és?
Quan va introduït per un article indefinit.
Ell diu que Dalí és un gran pintor, però jo crec

que no ho és.
Atribut indefinit
 Quan van introduïts per una preposició

i equivalen a un CPN.
Joan és de València o no ho és?
Aquesta cervesa és sense alcohol, però

compte, que aquella no ho és.
Atribut partitiu
Se substitueix per EN :
•Introduït per la preposició de

•Només apareixen en construccions
ponderatives.
Si n’és, d’interessant, aquest llibre!

Dades de contacte

( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES.PRÀCTIQUES


Exercicis( blocs 6 i 7)
• Substituïu els complements pels pronoms que

calga:
Exemple:
1) Passen dos cotxes. ___ passen dos.

Num. (subj. indef.)
Passen dos cotxes. En passen dos.


Ara vosaltres…
1) Quantes caixes queden? Solament __ queden

tres.
2) Ha passat un tren.__ ha passat un.
3) Aquelles d’allà, són les teues germanes o no

____són?
Ara vosaltres…
4) Els melons són bons. Els melons ___ són.
5) Pareix contenta. ___ pareix, veritat?
6) Es creu intel·ligent, sempre s’ __ ha cregut.
7) Blanca és d’Alzira o no ___ és?
8) Si ___estem, de tipes!
Ara vosaltres…
9) Dèbora acabà contenta. Dèbora ____ acabà.
10)Jo em dic Josep. Vaja jo també me___ dic.
11)Ja t’has fet soci del club? No, però me__ faré
l’any que ve.
12)La roba s’ha fet roja. La roba s’__ha fet.

Solució
1) Quantes caixes queden? Solament en

__ queden tres.
quantitatiu (subj. indef.)
2) Ha passat un tren.__
N’ ha passat un.
num. (subj. indef.)
3) Aquelles d’allà, són les teues germanes o no

VC Atribut def.
____són?
les
Solució
4) Els melons són bons. Els melons ___

ho són.
VC atribut indef.
5) Pareix contenta. ___

Ho pareix, veritat?
VC atribut indef.
6) Es creu intel·ligent, sempre s’ ho

__ ha cregut.
VC atribut
ho és?
7) Blanca és (d’)Alzira o no ___
Atribut
8) Si ___estem,
n’ de tipes!
Atribut
Solució
9) Dèbora acabà contenta. Dèbora ____

hi acabà.
Pred.
10)Jo em dic Josep. Vaja jo també me___

‘n dic.
Pred.
11)Ja t’has fet soci del club? No, però me__

‘n faré
Pred.
l’any que ve.
12)La roba s’ha fet roja. La roba s’__ha

hi fet
Pred.
Dades de contacte

( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES


Índex
1.Complement de règim verbal (CRV)

1.2 Substitució (EN/HI)
2.Complement del nom (CN)

2.1 Substitució (EN/HI)
3.Complement de l’adjectiu (C.Adj)

3.1 Substitució(EN/HI)
Què és el CRV?
És un complement verbal que es caracteritza per

presentar la forma d'un sintagma preposicional, o
d’una oració subordinada substantiva,
encapçalada per la conjunció que.
Confiar en la victòria.
Adonar-se de les raons.
Adonar-se que les coses no van bé.

CRV. Substitució
Substitució:
•Introduïts per la preposició de EN
Et recordes encara d’aquelles vacances?
Te’n recordes encara?
• per qualsevol altra preposició HI

Va insistir en la seua petició. Hi va insistir.
CRV
La substitució pronominal del CRV es fa

independentment del canvi (davant infinitiu)
i la caiguda (davant la conjunció que) que
poden sofrir les preposicions que els
introdueixen:
Complement del règim verbal
a) Caiguda davant la conjunció que.
Va insistir que li tornaren els diners. Hi va

insistir. (Va insistir [en] que li tornaren els
diners.)
b) del canvi davant d’infinitiu.
Pensa d’enviar les cartes! Pensa-hi!

(Pensa en l’enviament de les cartes!
Complement de règim verbal
El pronom HI pot substituir (parcialment) CRV

introduïts per una locució preposicional seguida
de la preposició de.
N’hi ha prou que els uns voten a favor d’un projecte

perquè els altres hi voten en contra de.
Atenció! La locució preposicional amb què s’introdueix

la part omesa ha de quedar explícita, ja que no és
substituïda pel pronom.
Què és el complement del nom (CN) i de
l’adjectiu (C.Adj).
•Són sintagmes preposicionals inclosos dins d’un

CD, un subjecte posposat al verb o un atribut.
•No es refereixen al V.
Complement del nom (CN)
Substitució:
•Quan va introduït per de EN
Conec l’autor d’aquest llibre. En conec
l’autor.
Va morir el conductor de l’autobús. En va

morir el conductor.
Complement de l’adjectiu. Substitució
Substitució:
•Quan va introduït per de EN
El saló és ple de gent. El saló n’és ple.
Quan no és introduït per de HI
Joana és propensa a mentir Joana hi és

propensa
Dades de contacte

( Edifici 5 F)



Exercicis Bloc 8
• Substituïu els complements per la combinació de

pronoms que calga:
Exemple:
-Conec l’autor d’aquest llibre.
CN
En conec l’autor.


Ara vosaltres…
1) Ell dubtava de la seua capacitat de gestió.
2) El rector es complau a invitar-vos a la

inauguració del curs.
3) Sóc membre de l’Associació de Veïns del

Cabanyal.
4) Està molt orgullós del seu fill.

Ara vosaltres….
5) Estic d’acord que ho fem.
6) Es va acostumar a menjar verdures.
7) Estic a favor de la llibertat d’expressió, però

tu ___ estàs en contra.
Ara vosaltres… identificació
1) Ell dubtava de la seua capacitat de gestió.

CRV
2) El rector es complau a invitar-vos a la inauguració
CRV
del curs. (El rector es complau en la invitació...)
3) Sóc membre de l’Associació de Veïns del Cabanyal.

CN
4) Està molt orgullós del seu fill.
C. Adj.
5) Estic d’acord (de) que ho fem.

CRV
6) Es va acostumar a menjar verdures.
CRV
7) Estic a favor de la llibertat d’expressió, però tu
Loc. prep. CRV
___ estas en contra (de).
Ara vosaltres… Solució
1) Ell en dubtava.
2) El rector s’hi complau.
3) En sóc membre.
4) N’està molt orgullós.

Ara vosaltres… Solució
5) Hi estic d’acord.
6) S’hi va acostumar.
7) Estic a favor de la llibertat d’expressió, però tu
hi estas en contra.
Dades de contacte

( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES


Índex
1. Complement circumstancial
2. Definició
3. Classes
4. Substitució
Complement circumstancial (CC)
Indiquen una circumstància de l’acció verbal.
– Espacial (Lloc)
– Temporal (Temps) Normalment es col·loquen
– Modal (manera) al final de la frase
– Companyia però també al
– Instrument principi d’aquesta.
– Causa
CC de lloc, companyia i instrument
SUBSTITUCIÓ:
De + Lloc
Companyia EN
Instrument
Vinc de la Facultat. En vinc.

Lloc
Qualsevol altra preposició +Companyia
HI
Instrument
Vaig a la platja. Hi vaig.

Página 4 de 13
Locucions
SUBSTITUCIÓ DE LOCUCIONS: HI
Només substitueix parcialment el complement

quan forma part de locucions, com: a sobre de, (al)
damunt de, a sota de, (al) davant de, (al) darrere
de, (al) voltant de, (a) prop de i similars (també en
altres com a favor de, en contra de).
Locucions
Neteja la taula i no hi deixes res al damunt de.

(o siga: i no deixes res al damunt de la taula)
Atenció! La locució amb què s’introdueix la part

omesa ha de quedar explícita,ja que no és
substituïda pel pronom.

CC de manera i temps
SUBSTITUCIÓ:
Totes les + Manera

Temps HI
preposicións
Vaig deixar la porta de bat a bat. Vaig

deixar-hi la porta.
Ens vam alçar de bon matí. Ens hi vam
alçar.
CC de causa
SUBSTITUCIÓ:
• DE
+ Causa EN
PER
El meu germà està molt preocupat últimament

per qüestions econòmiques.
El meu germà n’està molt preocupat últimament.
Página 8 de 13
Dades de contacte

( Edifici 5 F)


Exercicis bloc 9
•Substituïu els complements circumstancials pels

pronoms que calga:
Exemple:
Hi visc des de fa dos anys.
-Visc a València. ___
CCL

Ara vosaltres…
1) Véns amb autobús? Sí____vinc.
2) Si vas a comprar, telefona’m i quedarem, que

jo visc a prop de la tenda. Tu també _____vius
a prop?
3) M’alegre molt de saber que has aprovat

l’examen. _____ alegre sincerament.
4) Véns del banc? Sí ara ____ vinc.

Ara vosaltres…
5) Quan vas al poble? Demà ____ aniré.
6) Viatja amb els amics, sempre ___ viatja.
7) L’home camina de costat. ___ camina.
8) Porta el llibre allà. Porta___ el llibre.

1) Véns amb autobús. Sí____vinc.

hi
CCI
2) Si vas a comprar, telefona’m i quedarem, que jo visc
hi
molt a prop de la tenda. Tu també ____vius a prop?
CCL
3) M’alegre molt de saber que has aprovat l’examen.
CCC
_______alegre
Me n’ sincerament.
4) Véns del banc? Sí, ara ___

en vinc.
CCL
5) Quan vas al poble? Demà ____ hi aniré.

CCL
6) Viatja amb els amics, sempre ___ hi viatja.
CCComp
7) L’home camina de costat. ___ Hi camina.
CCM
8) Porta el llibre allà. Porta___
-hi el llibre.
CCL
Dades de contacte
( Edifici 5 F)

PRONOMS FEBLES


Índex
1. Verb haver-hi
2. Exemples
Verb haver-hi
•El verb haver-hi indica existència.
•Porta el pronom hi incorporat en totes les

formes de la seua flexió (llevat del participi, que
no accepta mai pronoms febles).
•Només es pot conjugar en 3a persona del singular.

Verb haver-hi. Exemples
Hi ha cap taula lliure?
No hi havia pa, així que vaig eixir a comprar-ne.
(INCORRECTE : No havia * pa...)

Hi hagué molts convidats a la festa?
Hi va haver molts convidats a la festa?
Va haver-hi molts convidats a la festa?
( INCORRECTE : Hagué/Hagueren * molts

convidats...?
Va/Van haver * molts convidats...?)
Ha dit la televisió que demà hi haurà tronades a

les comarques centrals.
(INCORRECTE : ...que demà haurà/hauran *
tronades...)
Si la gent fóra més prudent, no hi hauria tants

accidents de trànsit.
(INCORRECTE : ...no hauria/haurien * tants
accidents...)
Havent-hi tanta fam al món, no entenc com es

poden gastar els diners en míssils i porqueries
d’eixes.
(INCORRECTE : Havent * tanta fam...)
En haver-hi tanta gent fumant, l’ambient es fa

irrespirable.
(INCORRECTE : En haver / hi haure * tanta gent

fumant...)
Dades de contacte
PRONOMS FEBLES


Índex
1. Combinacions binàries
2. Particularitats dels pronoms LA i SE
3. Combinació després de pronom acabat en –s
4. Combinacions no admeses per la norma

Combinacions binàries
Particularitats dels pronoms reforçats (EM, ET, ES)
Quan el segon pronom es HO/HI les formes dels pronoms

reforçats adopten la forma elidida:
REFORÇADES ELIDIDES EXEMPLE

Em m’ em portes al circ?
m’hi portes?
porta-m’hi
Et t’ Et porte això?
t’ho porte?
porta-m’ho
Es s’ Ell es va endur allò.

Ell s’ho va endur.
Combinacions binàries
Particularitats dels pronoms reforçats (EM, ET, ES)
•Davant d’un altre pronom que no siga ho, hi adopten les

formes me, te, se ( plenes).
DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERB
me l’has donada porta-me-la
te la regale posa-te-les
se’m veu va beure-se-les

Particularitats dels pronoms LA i SE
•El pronom la no es pot apostrofar mai davant de

hi.
- Has posat la rosa al gerro de l’entrada?

– No, ara la hi posaré.
•El pronom se tampoc no s’apostrofa mai davant

d’us.
Ací al poble se us estima molt: tingueu-ho

ben present, això.
Combinació després de pronom acabat en -s
•Cal escriure les formes reforçades (o les

elidides), encara que els pronoms se situen
darrere del verb:
Els Nos Vos Los Us
deixa’ns-en → (NO deixa’ns-ne*)

llig-los-el →(NO llig-los-lo*)
emporteu-vos-els →(NO emporteu-vos-los*)
Combinacions no admeses per la norma
En aquest cas, cal fer només una de les dues substitucions

possibles:
Mai s’usa :
- hi hi
Vam arribar d’hora a l’hotel. Hi vam arribar d’hora
CCT CCL Hi vam arribar a l’hotel
- ho hi
Posa açò a l’armari. Posa-hi açò
CD CCL Posa-ho a l’armari
Combinacions no admeses per la norma
Mai s’usa :
- ho en
He tret açò de la nevera. N’he tret açò
CD CCL Ho he tret de la nevera
- en en
He dut pa del poble. N’he dut del poble
CD CCL N’he dut pa.
Dades de contacte

( Edifici 5 F)
)
PRONOMS RELATIUS
Introducció als pronoms relatius: conceptes

bàsics
Débora Escrivà
Objectius de la unitat
•Introducció dels conceptes bàsics relacionats

amb els pronoms relatius:
1-Pronom relatiu
2-Oració principal
3-Oració subordinada
4-Oració de relatiu
4.1-Antecedent
Una situació quotidiana...
La llibreta que tenies al

despatx s’ha acabat. Jo
Daniel t’ha
no tenia paper i l’he
donat un El número que tinc
apuntat, ací, a
telèfon que apuntat és un mòbil.
l’avantbraç..
em fa falta. És el 6... 6...
On l’has D’acord. 6... 5... 7... 6...
apuntat? 4... 3... 9...
Ah, pare!
El número Moltes gràcies
de fill.
telèfon
que
busques no
es troba
en la
llibreta....
Introducció als pronoms relatius:
conceptes bàsics (I)
Pronom relatiu
Partícula que serveix d’enllaç i fa una funció connectiva
entre dues oracions: l’oració subordinada i l’oració
principal.
Daniel t’ha donat un telèfon (que em fa falta.)
pronom relatiu
oració principal oració subordinada

conceptes bàsics (II)
Oració principal
Proposició que no depèn de cap altra i que, contràriament,
en té alguna de subordinada que va introduïda per un
pronom relatiu.
[Daniel t’ha donat un telèfon ] (que em fa falta.)
oració prinicipal oració subordinada

pronom relatiu
conceptes bàsics (III)
Oració subordinada
Construcció expansiva d'un enunciat en què un element
afegit aporta una nova funció sintàctica als elements
preexistents.
[ Daniel t’ha donat un telèfon] (que em fa falta).
pronom relatiu
oració principal oració subordinada

conceptes bàsics (IV)
Oració de relatiu
Proposició subordinada introduïda per un pronom relatiu.
Veiem un exemple:
Antecedent
Element que normalment apareix anteriorment en el
context. Veiem l’exemple anterior:

antecedent
Resum dels continguts
1-Els pronoms relatius enllacen dues oracions: l’oració

subordinada i l’oració principal.
2-Substitueixen en l’oració introduïda pel relatiu un

element de l’altra oració: l’antecedent.
Bibliografia i recursos
1-Material aula i CAV
Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar D’ací d’allà, Ed. Tabarca, València,
2005
València, 1990, 2002.
Fitxes CAV (codi MS 13/001, MS 13/002, MS 13/003)
2-Material en línia
Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Universitat Politècnica de
València) http://www.upv.es/apnl (Formació, apartat de Recursos )
Unitats de teleformació
Apartat de Recursos, Pronoms relatius (1-10)
PRONOMS RELATIUS

bàsics
Gràcies per la vostra atenció!

PRONOMS RELATIUS

bàsics
Débora Escrivà
UPV
PRONOMS RELATIUS

bàsics
Débora Escrivà
UPV
PRONOMS RELATIUS

bàsics
Débora Escrivà
UPV
PRONOMS RELATIUS
Introducció als pronoms relatius pràctiques

relacionades amb els conceptes bàsics
Débora Escrivà
Objectius de la unitat
•Pràctiques de reconeixement dels conceptes

bàsics relacionats amb els pronoms relatius
Una situació quotidiana...
La llibreta que tenies al

despatx s’ha acabat. Jo
Daniel t’ha
no tenia paper i l’he
donat un El número que tinc
apuntat, ací, a
telèfon que apuntat és un mòbil.
l’avantbraç..
em fa falta. És el 6... 6...
On l’has D’acord. 6... 5... 7... 6... 4... 3...
apuntat? 9...
Ah, pare!
El número Moltes gràcies
de fill.
telèfon
que
busques no
es troba
en la
llibreta....
Una situació quotidiana: pràctiques (I)
Fixeu-vos en les frases que apareixien en la tira

còmica i destrieu els conceptes que acabem
d’introduir.
A-El número de telèfon que busques no es troba en la

llibreta.
El número de telèfon (que busques) no es troba en la llibreta.
oració principal oració principal
antecedent pronom relatiu-oració de relatiu

Una situació quotidiana: pràctiques (II)
B-La llibreta que tenies al despatx s’ha acabat.
La llibreta (que tenies al despatx) s’ha acabat.
oració oració
principal principal
antecedent
relatiu-oració de relatiu
Una situació quotidiana: pràctiques (III)
C-El número que tinc apuntat és un mòbil.
El número (que tinc apuntat) és un mòbil.
oració oració
principal principal
antecedent
relatiu-oració de relatiu
Resum dels continguts
1-Els pronoms relatius enllacen dues oracions: l’oració

subordinada i l’oració principal.
2-Substitueixen en l’oració introduïda pel relatiu un

element de l’altra oració: l’antecedent.
Bibliografia i recursos
1-Material aula i CAV
Labadí, J. Campos J., Embid, Pilar D’ací d’allà, Ed. Tabarca, València,
2005
València, 1990, 2002.
Fitxes CAV (codi MS 13/001, MS 13/002, MS 13/003)
2-Material en línia
Centre d’Autoaprenentatge de Valencià (Universitat Politècnica de
València) http://www.upv.es/apnl (Formació, apartat de Recursos )
Unitats de teleformació
Apartat de Recursos, Pronoms relatius (1-10)
PRONOMS RELATIUS
Introducció als pronoms relatius pràctiques

relacionades amb els conceptes bàsics
Gràcies per la vostra atenció!

PRONOMS RELATIUS

bàsics
Débora Escrivà
UPV
PRONOMS RELATIUS

bàsics
Débora Escrivà
UPV
PRONOMS RELATIUS

bàsics
Débora Escrivà
UPV
EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE (I)


Reflexió sobre l’ús del pronom relatiu àton que
1. Morfologia
2. Funcions
3. El pronom relatiu àton que i les oracions
explicatives
Pàgina 2 de 13
UN CORREU ELECTRÒNIC…
Pàgina 3 de 12
1. PRONOM RELATIU ÀTON QUE
S’usa amb molta freqüència.

Apareix en oracions relatives adjectives
especificatives o explicatives.
L’antecedent sempre es refereix a persones o
coses.
És invariable i no admet article anteposat.
Com que és àton, mai no porta accent.
Pàgina 4 de 12
2. FUNCIONS DEL PRONOM RELATIU ÀTON QUE
(...1)
Subjecte (S)
La dona (que vingué ahir) és una cosina de ma mare.

S
Complement directe (CD)
He perdut el llibre (que tenia al calaix).

CD
Pàgina 5 de 12
2. FUNCIONS DEL PRONOM RELATIU
ÀTON QUE (...2)
Complement circumstancial de temps (CTT)
El dia (que (o: en què)* vingues) farem un pastís.
CTT
Demà / A la vesprada...
*Cal recordar que sols en aquesta funció es pot optar

també per l’ús del relatiu tònic què precedit de
preposició.
Pàgina 6 de 13
3. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I LES
ORACIONS EXPLICATIVES (...1)
En les oracions explicatives...
a) el pronom relatiu àton que va entre comes;
b) es pot substituir pel pronom relatiu variable: el

qual, la qual, els quals i les quals;
c) no es restringeix l’abast del substantiu;
d) es limita a indicar una propietat o

característica.
Pàgina 7 de 13
Veiem l’exemple:
Els estudiants, que van d’excursió,* duen gorra o

barret.
*Oració subordinada adjectiva explicativa: tots els estudiants
Els estudiants, els quals van d’excursió, * duen

gorra o barret.
* Substitució del pronom relatiu àton que pel pronom relatiu variable.
Pàgina 8 de 13
Desfer ambigüitats
Llegiu aquest exemple...
El pressupost d’aquesta proposta, que desconeixem

completament, sembla que serà elevat.
 Aquesta oració és ambigua: desconeixem la proposta

o desconeixem el pressupost de la proposta? Com podem
desfer-la?
Pàgina 9 de 13
En contextos en què l’ús del pronom relatiu àton genere ambigüitat a
l’hora d’identificar l’antecedent d’aquest, se sol substituir que pel
relatiu variable.
El pressupost d’aquesta proposta, el qual desconeixem completament,

sembla que serà elevat
•Es desfà l’ambigüitat: desconeixem el pressupost
El pressupost d’aquesta proposta, la qual desconeixem

completament, sembla que serà elevat
• Es desfà l’ambigüitat: desconeixem la proposta 
Pàgina 10 de 13
RESUM DE LA UNITAT
1. El pronom relatiu àton presenta una forma invariable i

àtona.
2. No du mai accent.
3. Fa funcions de subjecte, complement directe i
circumstancial de temps.
4. S’usa en oracions relatives adjectives especificatives
5. En les oracions relatives adjectives explicatives es pot
substituir pel relatiu variable.
Página 11 de (Poner aquí


València, 2005
València, 1990, 2002.
valencià>Recursos
1632normalv.html
Pàgina 12 de 13
(Edifici 5 F)
Pàgina 13 de 13
EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE (II)


Reflexió sobre l’ús del pronom relatiu àton que
1. El pronom relatiu àton que i la conjunció que

2. El pronom relatiu àton que i l’article
determinat
Pàgina 2 de 12)
Pàgina 3 de 12
1. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I LA
CONJUNCIÓ QUE (...1)
 La conjunció que no fa referència a cap antecedent,

ni explícit ni implícit:
Confiava que poguéreu venir tots...
 L’estructura de l’oració en què apareix la conjunció

que presenta aquesta estructura: verb + que + verb.
M’alegre que us agradara tantíssim escoltar...

V +que+ V
Pàgina 4 de 12
 Funcions de la conjunció que
La conjunció que introdueix proposicions subordinades (inserides)

substantives completives amb les funcions sintàctiques següents:
a) No m’agrada gens que vingues tan tard. (Subjecte)

b) Sembla que han començat les obres del metro. (Atribut)
c) He llegit que la dieta mediterrània proporciona moltes
proteïnes. (CD)
d) Sempre pensa que ho pot fer millor. (CRV)
e) Guanyar el premi va ser la demostració que hi havia maganxa.
(CN)
f) Estava segur que comprendrien els motius de la discussió.
(C.Adj.)
Página 5 de 12
Com podem comprovar que el mot que té valor de
conjunció i no pas de relatiu?
En substituir que per el qual...
a) dóna lloc a oracions absurdes;
b) aquest fet indica que ací que té valor de conjunció i
no pas de relatiu:
No m’agrada gens el qual* vingues tan tard. (Subj.)

Sembla el qual* han començat les obres del metro.
(Atr.)
*Fixem-nos que no trobem cap antecedent representat per un substantiu o un
sintagma nominal, sinó un verb o un sintagma verbal.
Pàgina 6 de 12
2. EL PRONOM RELATIU ÀTON QUE I
L’ARTICLE DETERMINAT (...1)
 El relatiu àton que només es pot usar precedit d’article
quan equival a AQUELL que o ALLÒ que, però mai quan
equival a EL QUAL:
a) Amb quin vestit aniràs a la festa? Amb el roig o amb el que (=
aquell que) et vas posar anit?
b) Les cadires que t’has comprat tu són de roure i les que (=
aquelles que) m’he comprat jo són de noguera.
c) Els que (= aquells que) t’hagen dit això menteixen.
d) La que (= aquella que) vulga més café, que ho diga.
e) El que (= allò que) pretenia amb la seua actitud era
emprenyar-nos.
f) No estic d’acord amb el que (= això que) acabes de dir.
g) Voleu que us ensenye el que (= açò que) tinc ací dins?
Pàgina 7 de 12
L’ARTICLE DETERMINAT (...2)
 Combinacions incorrectes...
a) article determinat+ que (el que, la que, els
que, les que) + preposició feble (a, amb, de,
en, per);
b) funcions preposicionals: lloc, temps, companyia,
instrument...
c) Exemples incorrectes:
• La faena a la que* (= a la qual) et refereixes està
molt avançada.
• CAL DIR: la faena a què et refereixes o la faena a
la qual et refereixes)
Pàgina 8 de 12
L’ARTICLE DETERMINAT ( i 3)
 Més exemples incorrectes:
• Els mobles pels que* (= pels quals) has pagat tants

diners no m’agraden.
CAL DIR: els mobles per què has pagat tants diners
o els mobles pels quals has pagat tants diners)
• La tenda en la que* (= en la qual) treballa la teua
germana ofereix unes rebaixes molt interessants.
CAL DIR: la tenda en què treballa, la tenda en la
qual treballa o la tenda on treballa.
• El xic amb el que* (= amb el qual) ix és de Pego.
CAL DIR: el xic amb qui ix o amb el qual ix.
Pàgina 9 de 12
RESUM DE LA UNITAT
1. La conjunció que no es pot substituir mai pel relatiu

variable.
2. La conjunció que no du mai accent.
3. La conjunció que no té mai un antecedent ni explícit ni
implícit.
4. L’article determinat s’usa amb el pronom relatiu àton
que quan equival a AQUELL QUE/ALLÒ QUE.
5. La combinació article determinat+ que (el que, la que,
els que, les que) + preposició feble (a, amb, de, en,
per) és incorrecta.

1.Material aula i CAV

València, 2005
València, 1990, 2002.
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística>
Aprèn valencià>Recursos
http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl
/cav/521632normalv.html

(Edifici 5 F)
Pàgina 12 de
PRONOM RELATIU ÀTON QUE
PRÀCTIQUES


PRÀCTIQUES DE PRONOMS RELATIUS: OBJECTIU
Reconéixer...
a) l’oració principal
b) l’oració subordinada
c) l’antecedent
d) les formes
e) quan el mot que funciona com a...
f.1) pronom relatiu àton
f.2) conjunció
g) les funcions
Pàgina 2 de 12

Pàgina 3 de 12)
PRÀCTIQUES
a) Volem que ens acompanyeu al ball.
b) Els aspirants que estaven preparats superaren les

proves.
c) M’agrada que em proposes açò.
d) La seua cap, que era d’Anglaterra, va tornar a

València.
e) Pensa que ha d’organitzar un viatge per a l’estiu.
f) He trobat l’arracada que havia perdut

Página 4 de 12
2. SOLUCIONS...
a) Volem (que ens acompanyeu al ball).
v CD
 Estructura de l’oracióV+ que +V
 Que amb valor de conjunció que introdueix
l’objecte directe:
“...que ens acompanyeu al ball.”
 També podíem haver dit:
“Volem això” = “...que ens acompanyeu al
ball.”
 És una oració completiva d’objecte directe.
Pàgina 5 de 12
SOLUCIONS
b) Els aspirants (que estaven preparats) superaren les proves.
Oració subordinada
Antecedent
Pronom relatiu àton que substitueix un adjectiu:“...forts...”
Oració principal Oració principal
Oració subordinada adjectiva especificativa

introduïda pel pronom relatiu àton que amb funció de
subjecte.
Pàgina 6 de 12
SOLUCIONS…
c) M’agrada que em proposes açò.
Verb Subjecte
 Que amb valor de conjunció que introdueix el
subjecte:
“..que em proposes açò.”
“M’agrada la teua proposició.” = “...que em
proposes açò.”
 És una oració completiva de subjecte.
Pàgina 7 de 12
SOLUCIONS
d) La seua cap (,que era d’Anglaterra,) vivia a València .
Oració subordinada
Antecedent
Pronom relatiu àton que substitueix un adjectiu:“...anglesa...”
Oració principal Oració principal
Oració subordinada adjectiva explicativa

introduïda pel pronom relatiu àton que amb funció de
subjecte.
Pàgina 8 de 12
2. SOLUCIONS...
e) Pensa (que ha d’organitzar un viatge per a l’estiu).
v CRV
 Que amb valor de conjunció que introdueix el complement de règim
verbal:
“...que ha d’organitzar un viatge per a l’estiu.”
“Pensa en l’organització d’un viatge per a l’estiu.” = “...que ha

d’organitzar un viatge per a l’estiu.”
“Pensa a organitzar un viatge per a l’estiu.” = “...que ha d’organitzar
un viatge per a l’estiu.”
 És una oració completiva de complement de règim verbal. Página 9 de 12
SOLUCIONS
d) He trobat l’arracada (que havia perdut).
Oració subordinada
Antecedent
Pronom relatiu àton que substitueix
un adjectiu:“...perduda...”
Oració principal
Oració subordinada adjectiva especificativa

introduïda pel pronom relatiu àton que amb funció d’objecte
directe.
Pàgina 10 de 12

València, 2005
València, 1990, 2002.
Pàgina 11 de 12
(Edifici 5 F)
Pàgina 12 de 12
EL PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ

Reflexió sobre l’ús del pronom relatiu tònic què
1. Morfologia
2. Funcions
3. Usos incorrectes de l’article amb el pronom
relatiu tònic què
Pàgina 2 de 11
Pàgina 3 de 11
1. PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ (...1)
Fixem-nos en les oracions del correu anterior...

L’assumpte (de què us vull parlar) és molt interessant.
Oració subordinada
Antecedent referit a coses
Oració principal: L’assumpte és molt interessant.
La xarrada (en què coneixerem les noves aplicacions del correu

Oració subordinada
Antecedent referit a coses
electrònic ) és demà.
Oració principal: La xarrada és demà.
Pàgina 4 de 11
1. PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ (i 2)
És invariable i s’escriu sempre amb accent gràfic obert.
L’antecedent es refereix sempre a coses.
S’usa sempre darrere de preposició feble: a, amb, de, en,
per.
Podem substituir-lo pel pronom relatiu variable: el qual,
la qual, els quals i les quals. Veiem els exemples anteriors:
L’assumpte de què (o: del qual) us vull parlar és molt
interessant.
La xarrada en què (o: en la qual) coneixerem les noves
aplicacions del correu és demà.
S’usa en oracions de relatiu adjectives darrere de
preposició.
Pàgina 5 de 11
2. FUNCIONS DEL PRONOM RELATIU
TÒNIC QUÈ (...2)
Les funcions sintàctiques que pot fer són:
a) Funcions preposicionals
Ex. L’assumpte de què (o: del qual) us vull
parlar és molt interessant.
b) Funcions circumstancials
Ex. La xarrada en què (o: en la qual)
coneixerem les noves aplicacions del correu
és demà.
Pàgina 6 de 11
3. USOS INCORRECTES AMB EL PRONOM
RELATIU TÒNIC QUÈ (...1)
 En les funcions preposicionals, no és correcte emprar

l’article davant del pronom relatiu tònic què.
ÉS INCORRECTE DIR
L’assumpte al què*/ al que* et refereixes és molt

complex.
CAL DIR
L’assumpte a què / al qual et refereixes és molt complex.
Pàgina 7 de 11
3. USOS INCORRECTES AMB EL PRONOM
RELATIU TÒNIC QUÈ (i 2)
En les funcions circumstancials, no és correcte emprar
l’article davant del pronom relatiu tònic què.
ÉS INCORRECTE DIR
La festa en la què* / en la que* et vaig conéixer fou

inoblidable.
CAL DIR
La festa en què / en la qual et vaig conéixer fou

inoblidable. Página 8 de 11
RESUM DE LA UNITAT
1. El pronom relatiu què presenta una forma invariable i tònica.

2. Va precedit de les preposicions febles: a, amb, de, en i per.
3. Sempre du accent gràfic obert.
4. L’antecedent sempre es refereix a coses.
5. Fa funcions preposicionals i circumstancials.
6. El pronom relatiu que es pot substituir pel pronom relatiu variable:
el qual, la qual, els quals i les quals
7. En les funcions circumstancials i preposicionals, no és correcte
emprar l’article davant del pronom relatiu tònic què.
Pàgina 9 de 11

València, 2005
València, 1990, 2002.
valencià>Recursos
1632normalv.html
Pàgina 10 de 11
(Edifici 5 F)
Pàgina 11 de 11
PRONOM RELATIU TÒNIC QUÈ
PRÀCTIQUES


PRÀCTIQUES DE PRONOMS RELATIUS: OBJECTIU
Reconéixer...
a) l’oració principal
b) l’oració subordinada
c) l’antecedent
d) la forma correcta
g) les funcions
h) les errades més usuals
Pàgina 2 de 12

Pàgina 3 de 12
PRÀCTIQUES
1. La situació (en la que / en què / que) __________ es troba l’associació és

immillorable.
2. Els comerciants desconeixen les mesures (a les que / a què / que) __________
s’han d’acollir per a véncer la crisi.
3. El Penyagolosa és un massís (pel que / per què / que ) __________ molta gent
fa senderisme.
4. Aquesta és la causa (de què / de què en / de la que en) __________ provenen

tots aquests efectes.
5. La pintura (amb la que / amb què / que) __________han decorat el pis és molt
bona.
6. La situació (en què / en la que / que) __________ es trobava el govern era

bastant compromesa.
Página 4 de 12
2. SOLUCIONS...
1. La situació en què es troba l’associació és

immillorable.
a) L’oració principal: La situació és immillorable.
b) L’oració subordinada: “...en què es troba
l’associació...”.
c) L’antecedent: La situació.
d) La forma correcta: en què (o: en la qual).
g) Funció circumstancial.
h) Les errades més usuals: en la que* / en la què*
/ que*/què*.
Pàgina 5 de 12
SOLUCIONS
2. Els comerciants desconeixen les mesures a què
s’han d’acollir per a véncer la crisi.
a) L’oració principal: Els comerciants desconeixen les
mesures.
b) L’oració subordinada: “...a què s’han d’acollir per
a véncer la crisi.”
c) L’antecedent: “...les mesures...”
d) La forma correcta: a què (o: a les quals).
g) Funció preposicional.
h) Les errades més usuals: a les que* / a les què* /
que* / què*.
Pàgina 6 de 12
SOLUCIONS…
3. El Penyagolosa és un massís per què molta gent

fa senderisme.
a) L’oració principal: El Penyagolosa és un massís.
b) L’oració subordinada: “...per què molta gent fa
senderisme.”
c) L’antecedent: “...un massís...”
d) La forma correcta: per què (o: pel qual)
h) Les errades més usuals: pel que* / pel què /
que* què*.
Pàgina 7 de 12
SOLUCIONS
4. Aquesta és la causa de què provenen tots aquests

efectes.
a) L’oració principal: Aquesta és la causa.
b) L’oració subordinada: “...de què provenen tots
aquests efectes..”
c) L’antecedent: “...la causa...”
d) La forma correcta: de què (o: de la qual)
g) Funció preposicional.
h) Les errades més usuals: de què en* / de la que en*
/ de la qual en* /què*.
Pàgina 8 de 12
2. SOLUCIONS...
5. La pintura amb què han decorat el pis és molt

bona.
a) L’oració principal: La pintura és molt bona.

b) L’oració subordinada: “... amb què han decorat el
pis..”.
c) L’antecedent: “La pintura...”.
d) La forma correcta: amb què (o: amb la qual).
g) Funció circumstancial de lloc figurat.
h) Les errades més usuals: amb la que* / amb la què*
/ que* /què*.
Página 9 de 12
SOLUCIONS
6. La situació en què es trobava el govern era bastant

compromesa.
a) L’oració principal: La situació era bastant
compromesa.
b) L’oració subordinada: “...en què es trobava el
govern..”
c) L’antecedent: “La situació ”
d) La forma correcta: en què (o: en la qual)
h) Les errades més usuals: en la què* / en la que* /
que* /què*. Pàgina 10 de 12

València, 2005
València, 1990, 2002.
Pàgina 11 de 12
(Edifici 5 F)
Pàgina 12 de 12
LA CONJUNCIÓ DE SUBORDINACIÓ CAUSAL I
FINAL PERQUÈ

Reflexió sobre l’ús de la conjunció perquè
1. Funcions de la conjunció perquè

1.1 Funció causal
1.2 Funció final
2. Distinció entre els usos de: perquè, per què i
per a què
Pàgina 2 de 15
UNA NOTA…
Pàgina 3 de 15
1. FUNCIONS DE LA CONJUNCIÓ PERQUÈ
1.1 FUNCIÓ CAUSAL
Fixem-nos en aquesta oració de la nota anterior...
Em
Empose
poseen
encontacte
contacte amb
amb tu
tu perquè
perquètinc elsels
tinc llibres que
llibres necessites.
que necessites.
Oració subordinada causal

Introduïda per perquè
Oració principal
Oració subordinada: assenyala el motiu o la causa d’allò que s’indica en

l’oració principal.
Mode del verb: ha d’aparéixer en indicatiu: “...tinc...”.
Errades més usuals: *perqué / *per què.
Pàgina 4 de 15
1. FUNCIONS DE LA CONJUNCIÓ PERQUÈ
1.1 FUNCIÓ FINAL
Fixem-nos en aquesta altra oració de la nota anterior...
ElsEls tens
tens alal meu
meu despatx perquè
despatx els tingues
perquè a mà.a má.
els tingues
Oració subordinada final

Oració principal
Oració subordinada: assenyala la finalitat o l’objectiu d’allò que

s’indica en l’oració principal.
Mode del verb: ha d’aparéixer en subjuntiu: “...tingues...”.
Errades més usuals: *per a què /*per a qué /*perqué.
Pàgina 5 de 15
2. DISTINCIÓ ENTRE PERQUÈ, PER QUÈ I PER
A QUÈ (1)
Com hem vist en les oracions anteriors, perquè és una
conjunció, tant causal (a) com final (b):
Em pose en contacte amb tu perquè tinc els llibres que

necessites. (a)
Els tens al meu despatx perquè els tingues a mà. (b)
Pàgina 6 de 15
A QUÈ (2)
Continuant amb les oracions de la nota, analitzem el
primer ús de la combinació per què...
Aquests són
Aquests són els
els llibres
llibres per què em vas preguntar ahir.
llibres per què em vas preguntar ahir.
Antecedent
Oració subordinada de relatiu
Oració principal
 Substantiu (o: antecedent) + per (preposició) + què (relatiu tònic)

Equival a PEL QUAL i flexió, d’acord amb el gènere i el nombre de
l’antecedent: ...els llibres pels quals.
Página 7 de 15
A QUÈ (3)
Continuant amb les oracions de la nota, analitzem el segon
ús de la combinació per què...
En tot cas, per què (o: per quina raó) no m’has telefonat
abans?
 Per (preposició) + què (oracions interrogatives directes o

indirectes): equival a per quina causa/raó/ cosa.
Página 8 de 15
A QUÈ (4)
Atenem ara a la combinació per a què en aquesta oració...
A més per a què et fan falta els llibres?
Per a (preposició composta) + què (interrogatiu)
Equival a per a quina finalitat referida a un instrument.

S’usa amb els verbs fer falta, voler, servir, usar i necessitar:
Pàgina 9 de 15
A QUÈ (i 5)
Per acabar, analitzem aquesta oració...
(a) Demà em comentes el perquè. (o: la raó / el motiu)
(b) Demà em comentes els perquès. (o: les raons / els

motius)
La conjunció perquè pot exercir la funció de substantiu

quan va precedida per l’article determinat. (a)
Pot anar en singular o en plural. (b)
Página 10 de 15
3. RESUM DE LA UNITAT (1)
1. La conjunció de subordinació perquè:
a) S’escriu sempre junta i amb accent obert.

b) Indica tant causa (verb mode indicatiu) com finalitat
(verb mode subjuntiu).
2. La conjunció perquè precedida de l’article determinat:
a) Actua com a substantiu.

b) Pot anar en singular o en plural.
Pàgina 11 de 15
3. RESUM DE LA UNITAT (2)
3. La combinació substantiu + per (preposició) + què

(relatiu tònic):
a) Equival al relatiu variable PEL QUAL i flexió.

b) Oracions de relatiu.
4. La combinació per (preposició) + què (interrogatiu)

equival:
a) A per quina causa/raó/ cosa.

b) Oracions interrogatives directes i indirectes.
Pàgina 12 de 15
3. RESUM DE LA UNITAT (i 3)
5. La combinació per a què (preposició composta per a) +

què (interrogatiu) equival:
a) A per a quina finalitat serveix un instrument.

b) Oracions interrogatives directes i indirectes
Pàgina 13 de 15

1999
valencià>Recursos
1632normalv.html
Pàgina 14 de 15
(Edifici 5 F)
Pàgina 15 de 15
CONJUNCIÓ DE SUBORDINACIÓ
FINAL I CAUSAL PERQUÈ.
PRÀCTIQUES (I)



Reconéixer les funcions de la conjunció perquè: causa o

finalitat.
Reconéixer quan s’ha d’usar la combinació per a què.
Pàgina 2 de 8
La

conjunció
perquè

Pàgina 3 de 8
Ompliu el buit amb la forma correcta i digueu
quina és la funció.
1. He telefonat als companys (perquè / per a què) __________ vinguen a
comprovar els resultats de l’experiment.
2. Convoca el professorat (perquè / per a què) __________ sàpien quines

són les novetats dels curs acadèmic.
3. El meu company m’ha telefonat (perquè / per què) __________ volia

saber si aniria al congrés.
4. Estic escrivint un informe (per què / perquè) __________ el director el

necessita.
5. (Perquè / Per a què) __________ serveix aquesta clau? La clau

serveix (perquè / per a què) __________ pugues obrir aquest arxivador.
6. Fes un curs d’habilitats socials (perquè /per què) __________ és molt

enriquidor.
Pàgina 4 de 8
Ompliu el buit amb la forma correcta i digueu
quina és la funció. (solucions)
perquè vinguen
1. He telefonat als companys (perquè / per a què) __________ vinguen a
comprovar els resultats de l’experiment.
2. perquè sàpien
Convoca el professorat (perquè / per a què) __________ sàpien quines
són les novetats dels curs acadèmic.
3. perquè volia
El meu company m’ha telefonat (perquè / per què) __________ volia
saber si aniria al congrés.
4. perquè
Estic escrivint un informe (per què / perquè) __________ el director el
necessita.
necessita.
5. Per a què serveix

(Perquè / Per a què) __________ serveix aquesta clau? La clau
perquè pugues
serveix (perquè / per a què) __________ pugues obrir aquest arxivador.
6. perquè ésés molt

Fes un curs d’habilitats socials (perquè /per què) __________
enriquidor.
Pàgina 5 de 8
• S’escriu sempre junta i amb accent obert.

• Indica tant causa (verb mode indicatiu) com finalitat

què (interrogatiu):
• Equival a per a quina finalitat serveix un instrument.

• S’usa en oracions interrogatives directes i indirectes. Pàgina 6 de 8

LABADÍ - J. Campos J. - EMBID, Pilar, Nou d’ací d’allà, nivells C1 i C2, Ed.
Tabarca, València, 2009.
BORJA, J. i altres, Valencià mitjà C1, Valencià superior C2, Castellnou,
Barcelona, 2009.
LACREU, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València,
València, 1990, 2002.
ESTEVE, Francesc - MELIÀ, Josepa, Gramàtica zero, Servei de Política
Lingüística, Universitat de València, 2011.
Fitxes CAV: codi MS 13.
valencià>Recursos
http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv
.html
Pàgina 7 de 10
(Edifici 5 F)
Pàgina 8 de 8
PRÀCTIQUES (II)


Us proposem unes pràctiques perquè arribeu a assolir els aspectes teòrics

següents:
Reconéixer les funcions de la conjunció perquè: causa o finalitat.
Elegir entre perquè, per què i per a què, d’acord amb la funció dins de
l’oració.
a) Distingir quan el mot perquè fa de conjunció o de substantiu.
b) Reconéixer els valors que corresponen a la combinació per què.
c) Saber quan s’ha d’usar la combinació per a què.
Pàgina 2 de 10
La

conjunció
perquè

Pàgina 3 de 10
Completeu les oracions següents amb perquè, per
què i per a què.
1. (Perquè / Per a què / Per què) __________ no m’has dit el que necessitaves?
2. M’agradaria que em digueres el (perquè / per què / per a què) __________ de

tot aquest enrenou.
3. Quin és el camí (perquè / per què / per a què ) __________ heu vingut tan
ràpid?
4. No sé (per a què / perquè / per què) __________ serveix aquest

comandament.
5. Aquest matí he arribat tard a treballar (perquè / per a què / per què)
__________ s’ha avariat l’autobús.
6. He elegit la tela (perquè / per què / per a què) __________ em facen les
cortines del menjador.
Página 4 de 10
Completeu les oracions següents amb perquè, per
què i per a què. (solucions)
1. Per què
(Perquè / Per a què / Per què) __________ m’has dit
no m’has dit el que necessitaves?
2. el (perquè / per què / per a què) perquè

M’agradaria que em digueres el __________
de tot aquest enrenou.
3. per què
Quin és el camí (perquè / per què / per a què ) __________ heu vingut tan
ràpid? O també: “Quin és el camí pel qual (...)”
4. per a què serveix

No sé (per a què / perquè / per què) __________ serveix aquest
comandament.
5. Aquest matí he arribat tard a treballar (perquè / per a què / per què)
perquè s’ha
__________ s’haavariat
avariat l’autobús.
6. perquè
He elegit la tela (perquè / per què / per a què) __________ em facen les
cortines del menjador.
Página 5 de 10
RESUM DE LES PRÀCTIQUES (1)


Pàgina 6 de 10

(relatiu tònic):


equival:

Pàgina 7 de 10

a) Equival a per a quina finalitat serveix un instrument.

b) S’usa en oracions interrogatives directes i indirectes.
Pàgina 8 de 10

València, 2005
València, 1990, 2002.
Pàgina 9 de 10
(Edifici 5 F)
Pàgina 10 de 10
PRÀCTIQUES (III)


Us proposem unes pràctiques que consisteixen a:
Reconéixer les errades més usuals que es poden cometre en usar
perquè, per què i per a què.
Pàgina 2 de 10
La

conjunció
perquè

Pàgina 3 de 10
Esmeneu les errades que hi ha en aquestes
oracions.
1. Perquè compres tants llapis de memòria? Els compre per què em
fan falta.
2. No hi ha cap motiu perquè ens preocupem. Sé el per què de tot el

que ha ocorregut.
3. T’he portat unes esportives noves per a què córregues amb mi pel
riu. No sé perquè em fas cara de pomes agres.
4. Perquè usaràs el nou ordinador? Probablement l’usaré per a

què els alumnes prenguen notes del que jo comente a classe.
5. El llibre perquè preguntaves l’altre dia te l’he comprat per què a

casa no el trobe.
6. Hem enviat els textos als traductors per a què els traduïsquen a
primera hora.
Pàgina 4 de 10
Esmeneu les errades que hi ha en aquestes
oracions.
1. Per què compres tants llapis de memòria? Els compre per
Perquè què em fan
perquè
falta.
2. perquè ens preocupem. Sé el perquè
No hi ha cap motiu perquè per què de tot el
que ha ocorregut.
3. T’he portat unes esportives noves per a què córregues amb mi pel riu.
perquè
per què em fas cara de pomes agres.
No sé perquè
4. PerPerquè perquè
a què usaràs el nou ordinador? Probablement l’usaré per a què
els alumnes prenguen notes del que jo comente a classe.
5. perquè
El llibre perquè preguntaves l’altre dia te l’he comprat per què a casa
no el trobe.
6. Hem enviat els textos als traductors per a què

perquè els traduïsquen a
primera hora.
Página 5 de 10


Pàgina 6 de 10

(relatiu tònic):


equival:

Pàgina 7 de 10

a) Equival a per a quina finalitat serveix un instrument.

b) S’usa en oracions interrogatives directes i indirectes.
Pàgina 8 de 10

València, 2005
València, 1990, 2002.
Pàgina 9 de 10
(Edifici 5 F)
Pàgina 10 de 10
LA CONJUNCIÓ DE COORDINACIÓ
ADVERSATIVA
SINÓ

Reflexió sobre l’ús de la conjunció sinó
1. Funció de la conjunció sinó

2. Distinció entre l’ús de sinó i si no
Pàgina 2 de 9
Pàgina 3 de 9
1. FUNCIÓ DE LA CONJUNCIÓ SINÓ
Analitzem l’oració del correu electrònic que conté la

conjunció sinó.
No vull comprar la impressora, sinó l’ordinador portàtil.

NO A SINÓ B
(Se sobreentén l’oració: Vull comprar l’ordinador portàtil.)
Funció de la conjunció de coordinació sinó: adversativa.

Expressa oposició, contrarietat o contrast entre els
elements coordinats.
Pàgina 4 de 9
2. DISTINCIÓ ENTRE L’ÚS DE SINÓ I SI NO (1)
Com hem vist, sinó és una conjunció adversativa, que

apareix sempre formant part de la construcció No A sinó
B.
 Té un valor substitutiu i afirma del segon membre allò
que es nega del primer:
No vull comprar la impressora, sinó l’ordinador portàtil.
NO A SINÓ B
Pàgina 5 de 9
2. DISTINCIÓ ENTRE L’ÚS DE SINÓ I SI NO (i 2)
En canvi, si no és el resultat de combinar la conjunció condicional si

més l’adverbi de negació no.
Aquesta combinació expressa una condició negativa:
ÉS INCORRECTE ESCRIURE
Creus que em podràs fer un descompte? Sino*, m’esperaré a rebaixes.
CAL ESCRIURE
Creus que em podràs fer un descompte? Si no, m’esperaré a rebaixes.
Se sobrentén l’oració subordinada condicional o pròtasi:” Si no em

fas el descompte, (…)”
Pàgina 6 de 9
1. Sinó (sempre escrita en un sol mot i amb accent tancat) és

adversativa i apareix sempre formant part de la construcció No A sinó
B.
2. Si no (escrita separada) correspon a la conjunció condicional si més

l’adverbi de negació no i expressa una condició negativa.
Pàgina 7 de 9

València, 2005
València, 1990, 2002.
valencià>Recursos
1632normalv.html
Pàgina 8 de 9
(Edifici 5 F)
Pàgina 9 de 9
ADVERSATIVA SINÓ.
PRÀCTIQUES (I)



Reconéixer quan s’ha d’usar sinó o si no.
a) Sinó conjunció de coordinació adversativa
b) Si no combinació de la conjunció de subordinació

condicional i la l’adverbi de negació no
Pàgina 2 de 11
La

conjunció
sinó

Pàgina 3 de 11
1. Completeu les frases següents amb sinó o si no.
1. __________ fas més exercici, no podràs córrer la marató de la tardor.
2. El sopar de comiat de l’estiu no serà divendres, __________ dissabte.
3. __________ trobes pis per al curs que ve, pots allotjar-te a ma casa.
4. Podem anar demà al centre, __________, ja em diràs quan.
5. No me’n vaig de viatge a Mallorca, __________ a Eivissa. T’hi apuntes?
6. __________ tens temps per a fer la reunió ara, no et preocupes, la

farem demà.
7. No és això el que ha passat, __________ el que ara et contaré.
8. No ens abellia menjar pasta, __________ arròs.
Pàgina 4 de 11
1. Completeu les frases següents amb sinó o si no.
(solucions)
Si no fas més exercici, no podràs córrer la marató de la tardor
1. _______
2. El sopar de comiat de l’estiu no serà divendres, ______

sinó dissabte
3. ______trobes
Si no pis per al curs que ve, pots allotjar-te a ma casa.
4. si no ,ja em diràs quan.

Podem anar demà al centre, _____
5. sinó a Eivissa. T’hi apuntes?

No me’n vaig de viatge a Mallorca, _____
6. Si no tens temps per a fer la reunió ara, no et preocupes, la farem

________
demà.
7. sinó el que ara et contaré.

No és això el que ha passat, ______
8. sinó arròs.
No ens abellia menjar pasta, _____
Pàgina 5 de 11

València, 2005
València, 1990, 2002.
Pàgina 6 de 11
(Edifici 5 F)
Pàgina 7 de 11
ADVERSATIVA SINÓ.
PRÀCTIQUES (II)



Reconéixer quan s’ha d’usar sinó o si no.
Pàgina 2 de 11
La

conjunció
sinó

Pàgina 3 de 11
oracions.
1. No és aquest el curs que jo vull si no aquest altre.
2. Sinó vaig al despatx ara, hauré d’anar demà al matí.
3. Ens deixaran la sala gran per al curset, sinó, haurem de demanar una
aula.
4. No m’he comprat uns pantalons blaus si no uns pantalons de color blanc.
5. No vull anar-hi amb avió sino amb tren.
6. Sino vols quedar-te endarrerit, inscriu-te en el curs que s’anuncia en la

web.
7. Al despatx no ha vingut Joan si no Jordi.
8. Podem parlar sobre el projecte avui, sinó, parlarem demà al migdia.
Página 4 de 11
1. No és aquest el curs que jo vull, sisinó
no aquest altre.
NO A SINÓ B
ORACIÓ ADVERSATIVA
2. SiSinó
no vaig al despatx ara, hauré d’anar demà al matí.
PRÒTASI: Si no..., APÒDOSI: ..., hauré d’anar...
ORACIÓ CONDICIONAL NEGATIVA
3. Ens deixaran la sala gran per al curset, sinó

si no , haurem de demanar una
aula.
Se sobreentén la PRÒTASI: Si no ens deixen la sala gran..., APÒDOSI:

haurem de...

Página 5 de 11
4. No m’he comprat uns pantalons blaus, si no uns pantalons blancs.
sinó
NO A SINÓ B
ORACIÓ ADVERSATIVA
5. No vull anar-hi amb avió, sinó

sino amb tren
NO A SINÓ B
ORACIÓ ADVERSATIVA
6. Sino
Si no vols quedar-te endarrerit, inscriu-te en el curs que s’anuncia en la
web.
PRÒTASI: Si no vols..., APÒDOSI: ...inscriu-te en...
Página 6 de 11
oracions. (solucions i 3)
7. Al despatx no ha vingut Joan, sisinó
no Jordi.
NO A SINÓ B
ORACIÓ ADVERSATIVA
8. Podem parlar sobre el projecte avui, si no , parlarem demà al migdia.

sinó
Se sobreentén la PRÒTASI: Si no podem parlar.., APÒDOSI: parlarem...
Página 7 de 11

València, 2005
València, 1990, 2002.
Pàgina 8 de 11
(Edifici 5 F)
Pàgina 9 de 11
CONSECUTIVA I CONTINUATIVA
DONCS

Reflexió sobre l’ús de la conjunció doncs
1. Funcions de la conjunció doncs

2. Distinció entre l’ús de doncs i perquè
Pàgina 2 de 9
Pàgina 3 de 9
1. FUNCIONS DE LA CONJUNCIÓ DONCS (1)
Analitzem la primera oració del correu electrònic que

conté la conjunció doncs.
Vas al sopar? Doncs jo també hi vaig!
Presenta independència sintàctica i melòdica.

Funció de la conjunció de coordinació doncs:
consecutiva.
Expressa una conseqüència, una deducció, allò que
s’infereix del que s’ha dit en la frase anterior.
Altres locucions conjuntives: de manera que, per tant,
per consegüent, en conseqüència.
Página 4 de 9
1. FUNCIONS DE LA CONJUNCIÓ DONCS (i 2)
Analitzem la segona oració del correu electrònic que conté

la conjunció doncs.
Doncs, com et deia, ja parlem sobre l’hora del sopar.
Presenta independència sintàctica i melòdica.

Funció de la conjunció de coordinació doncs:
continuativa.
Indica continuïtat, successió entre les oracions o termes
enllaçats; també poden expressar acumulació o suma.
Altres locucions conjuntives: així mateix, ni tan sols, a
més/a més, a més, d’altra banda.
Página 5 de 9
2. DISTINCIÓ ENTRE L’ÚS DE DONCS I PERQUÈ
La conjunció doncs no té valor causal, és a dir, no és

correcte fer-la servir si equival a perquè o ja que:
ÉS INCORRECTE DIR
Els llibres que m’has deixat els necessitava, doncs* volia

comprovar alguns punts que tracte en el nou l’article.
CAL DIR
Els llibres que m’has deixat els necessitava perquè volia

comprovar alguns punts que tracte en el nou l’article. Página 6 de 9
1. La conjunció de coordinació doncs té dos valors:

consecutiu i continuatiu.
2. La conjunció doncs no té valor causal, és a dir, no és
correcte fer-la servir si equival a perquè o ja que.
3. La conjunció de subordinació perquè s’escriu sempre en
un sol mot i amb accent obert. Pot indicar tant causa
(verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode
subjuntiu).
4.REGLA PRÀCTICA: sempre que pugueu dir perquè o ja
que no digueu ni escriviu doncs*.
Pàgina 7 de 9

València, 2005
València, 1990, 2002.
valencià>Recursos
1632normalv.html
Pàgina 8 de 9
(Edifici 5 F)
Pàgina 9 de 9
CONSECUTIVA I CONTINUATIVA DONCS.
PRÀCTIQUES (I)



Reconéixer els valors de la conjunció doncs.
Reconéixer quan s’ha d’usar doncs o perquè.
Pàgina 2 de 11
La

conjunció
doncs

Pàgina 3 de 11
1. Completeu les frases següents amb doncs o
perquè.
1. Ha telefonat Joan? __________ eixim que deu estar esperant-nos.
2. Ha telefonat Joan? Sí. Eixim __________ deu estar esperant-nos.
3. __________ com t’havia comentat, me n’aniré a pels bitllets de tren

avui.
4. He arreplegat els bitllets del tren avui __________ demà no em ve bé
5. __________ sí: ara us conte com han estat les vacances.
6. Carme i jo hem quedat avui __________ volem contar-nos les

vacances.
7. __________ bé, ja em direu què voleu fer amb la proposta.
8. He acceptat la proposta __________ l’empresa necessita assumir aquest

repte.
Pàgina 4 de 11
1. Completeu les frases següents amb doncs o
perquè. (solucions)
1. Ha telefonat Joan? _______
Doncs eixim que deu estar esperant-nos.
2. Ha telefonat Joan? perquè deu estar esperant-nos.

Sí. Eixim _______
3. Doncs com t’havia comentat, me n’aniré a pels bitllets de tren avui.

_______
4. He arreplegat els bitllets del tren avui _______

perquè demà no em ve bé.
5. _______
Doncs sí: ara us conte com han estat les vacances.
6. perquè volem contar-nos les vacances.

Carme i jo hem quedat avui _______
7. Doncs bé, ja em direu què voleu fer amb la proposta.

_______
8. He acceptat la proposta _______

perquè l’empresa necessita assumir aquest
repte.
Pàgina 5 de 11
1. La conjunció de coordinació doncs té dos valors:

consecutiu i continuatiu.
2. La conjunció doncs no té valor causal, és a dir, no és
3. La conjunció de subordinació perquè (escrita en un sol
mot i amb accent obert) indica causa (verb mode
indicatiu) o finalitat (verb mode subjuntiu).
Pàgina 6 de 9

València, 2005
València, 1990, 2002.
Pàgina 7 de 10
(Edifici 5 F)
Pàgina 8 de 10
CONSECUTIVA I CONTINUATIVA DONCS.
PRÀCTIQUES (II)



Reconéixer els valors de la conjunció doncs.
Reconéixer quan s’ha d’usar doncs o perquè.
Pàgina 2 de 11
La

conjunció
doncs

Pàgina 3 de 11
Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes
oracions.
1. Jaume no ha vingut al despatx doncs ha assistit a un congrés.
2. On està Jaume? Doncs ha assistit a un congrés.
3. El teatre estava de gom a gom doncs l’obra era divertidíssima.
4. Saps que aquesta obra de teatre és divertidíssima? Doncs, anem a

veure-la!
5. Jordi és el millor representant de l’associació doncs coneix les persones

que la integren.
6. Heu elegit Jordi com a representant de l’associació? Doncs sí: és el

millor de tots.
7. M’he apuntat a l’acadèmia doncs vull repassar l’anglés.
8. Vull repassar l’anglés. Doncs m’apuntaré a una acadèmia.

Página 4 de 11
1. Jaume no ha vingut al despatx doncs* ha assistit a un
congrés.
Correcció: ...perquè ha assistit a un congrés.
2. On està Jaume? Doncs ha assistit a un congrés.
Correcta: valor continuatiu
Pàgina 5 de 11
3. El teatre estava de gom a gom doncs* l’obra era
divertidíssima.
Correcció: ...perquè l’obra era divertidíssima.
4. Saps que aquesta obra de teatre és divertidíssima?
Doncs, anem a veure-la!
Correcta: valor consecutitu
Pàgina 6 de 11
Si cal, esmeneu les errades que hi ha en
aquestes oracions. (solucions 3)
5. Jordi és el millor representant de l’associació doncs*
coneix les persones que la integren.
Correcció: ...perquè coneix les persones que la integren.
6. Heu elegit Jordi com a representant de l’associació?
Doncs sí: és el millor de tots.
Correcta: valor continuatiu
Pàgina 7 de 11
Si cal, esmeneu les errades que hi ha en
aquestes oracions. (solucions i 4)
7. M’he apuntat a l’acadèmia doncs* vull repassar
l’anglés.
Correcció: ...perquè vull repassar el que se m’ha oblidat.
8. Vull repassar l’anglés. Doncs m’apuntaré a una
acadèmia.
Correcta: valor consecutiu
Pàgina 8 de 11
RESUM DE LES PRACTIQUES
1. Doncs té dos valors: consecutiu i continuatiu.
2. Doncs no és correcte fer-la servir si equival a perquè o

ja que.
3. Perquè escrita en un sol mot i amb accent obert: indica
causa (verb mode indicatiu) com finalitat (verb mode
subjuntiu).
Pàgina 9 de 11

Barcelona, 2009.
València, 1990, 2002.
valencià>Recursos
.html
Pàgina 10 de 11
(Edifici 5 F)
Pàgina 11 de 11
LES CONJUNCIONS DE COORDINACIÓ
IIO

Reflexió sobre els usos de les conjuncions i i o
1. Funció de la conjunció copulativa i

2. Funció de la conjunció disjuntiva o
3. Vacil·lacions en usar les conjuncions i i o
Pàgina 2 de 10
UNA NOTA…
Pàgina 3 de 10
1. FUNCIÓ DE LA CONJUNCIÓ I (1)
Analitzem les oracions de la nota que contenen les

conjuncions copulatives i i ni...
És molt amé i interessant. (a)

No és gens avorrit ni pesat. (b)
La conjunció i s’usa en oracions afirmatives. (a)

La conjunció ni s’usa en oracions negatives. (b)
Expressen la relació de mera addició entre els elements que
uneixen:
a) Oracions
b) Elements d’una oració o d’un sintagma
Pàgina 4 de 10
2. FUNCIÓ DE LA CONJUNCIÓ COPULATIVA I (i 2)
Atenem ara a la salutació i la signatura de la nota...
A l’atenció de Pasqual Roig i Bernat,(c)
Joan Pasqual Marc i Puig (d)
La conjunció i també s’usa per a unir:
a) Els dos cognoms (c)

b) Els cognoms de la segona part dels noms compostos (d)
Pàgina 5 de 10
2. FUNCIÓ DE LA CONJUNCIÓ O
Per acabar, analitzem aquestes oracions de la nota en què

apareix la conjunció o...
Pasqual, el resum del llibre és voluntari o obligatori?
Les principals conjuncions disjuntives són o i o bé

(l’adverbi reforça la conjunció o).
Expressen una alternança, contraposició o equivalència

entre els elements que coordinen.
Pàgina 6 de 10
3. VACIL·LACIONS EN USAR LES CONJUNCIONS
IIO
Les conjuncions i i o no es canvien mai per e, u, encara
que la paraula següent comence pel mateix so:
ÉS INCORRECTE DIR
És molt amé e* interessant.

Pasqual, el resum del llibre és voluntari u* obligatori?
CAL DIR
És molt amé i interessant.
Pasqual, el resum del llibre és voluntari o obligatori?
Pàgina 7 de 10
Conjuncions de coordinació i i o
i S’escriu amb i llatina.
S’usa en oracions afirmatives.
S’usa per a separar els cognoms del nom; també, per a separar el segon
element d’un nom compost dels cognoms.
No es canvia mai per e davant de paraula començada amb el mateix so.
ni S’usa en oracions negatives.

o S’usa per a expressar alternança, contraposició o equivalència.
No es canvia mai per u davant de paraula començada amb el mateix so.
Pàgina 8 de 10

Barcelona, 2009.
València, 1990, 2002.
valencià>Recursos
.html
Pàgina 9 de 10
(Edifici 5 F)
Pàgina 10 de 10
CONJUNCIONS DE SUBORDINACIÓ CAUSALS

Reflexió sobre els usos de les conjuncions de

subordinació causals
1. Definició
2. Classificació
3. Remarques: vacil·lacions i errades
Pàgina 2 de 14
Hola Jordi,
Arribaré a la reunió més tard perquè

el tramvia s’ha avariat.
Fins ara!
Carme 
Pàgina 3 de 14
1. DEFINICIÓ
Analitzem l’exemple del missatge de mòbil...
Arribarémés
Arribaré méstard
tard perquè
perquèeleltramvia
tramvias’ha
s’haavariat.
avariat.
Oració subordinada causal

Oració principal
Les conjuncions causals introdueixen una oració

subordinada que assenyala el motiu o la causa de l’oració
principal.
La conjunció causal bàsica és perquè.
Pàgina 4 de 14
2. CLASSIFICACIÓ
Conjunció
o locució Exemple
conjuntiva
atés que Atés que el president no podia anar-hi, suspengueren la reunió.
vist que Vist que el president no podia anar-hi, van suspendre la reunió.
considerant que Considerant que el president no pot venir, se suspén la reunió.
com que Com que no hi havia ningú a casa, he eixit a passejar.
ja que Ja que ho has aprovat tot, aniràs de viatge.
per tal com He acceptat la invitació per tal com no m’hi podia negar.
perquè No ha eixit perquè plovia.
Página 5 de
3. REMARQUES
3.1 Les conjuncions causals puix i car
3.2 La conjunció causal com que
3.3 La locució incorrecta degut a: valor causal
3.3.1 La combinació correcta degut a: valor de participi
3.4 La conjunció doncs amb valor causal: ús incorrecte
Pàgina 6 de 15
3.1 LES CONJUNCIONS CAUSALS PUIX QUE I
CAR
Car i puix que són formes arcaiques que convé no usar en

l’estàndard oral.
En l’actualitat, es perceben com a molt formals.
Tenen un ús restringit en els àmbits literaris.
No refusem el seu ajut, car, altrament, s'ofendria.

Puix que ell ho ha manat, caldrà fer-ho.
Pàgina 7 de 14
3.2 LA CONJUNCIÓ CAUSAL COM QUE
La conjunció com s’ha de reforçar amb la conjunció que.
ÉS INCORRECTE DIR
*Com no em vas dir res, vaig fer el que pensava.
CAL DIR
Com que no em vas dir res, vaig fer el que pensava.
Pàgina 8 de 14
3.3 LA LOCUCIÓ INCORRECTA DEGUT A:
VALOR CAUSAL
Degut a* és un calc de la sintaxi castellana.
Cal usar les locucions conjuntives causals següents:

a/per causa de per raó de gràcies a per culpa de
ÉS INCORRECTE DIR
*Degut a la pluja s’ajornà el dinar a l’aire lliure.

No he arribat a hora a la reunió degut a* un embús.
CAL DIR
A causa de la pluja s’ajornà el dinar a l’aire lliure.
No he arribat a hora a la reunió per culpa d’un embús.
Pàgina 9 de 14
3.3.1 LA COMBINACIÓ CORRECTA DEGUT A: VALOR
DE PARTICIPI
Fixem-nos en aquest exemple:
Els nostres triomfs

triomfs són deguts al
al bon treball de l’equip.
Degut a concorda en gènere i nombre amb el

nom que modifica
La combinació degut a és correcta si degut funciona com

a participi.
Degut a sol formar part d’algun temps compost o d’una
forma verbal en passiva del verb deure.
Página 10 de 14
3.4 LA CONJUNCIÓ DONCS AMB VALOR CAUSAL:
ÚS INCORRECTE
La conjunció doncs no té valor causal, és a dir, no és

ÉS INCORRECTE DIR
No volia dormir, doncs* no tenia son.
CAL DIR
No volia dormir, perquè no tenia son.
No volia dormir, ja que no tenia son.
Página 11 de 14
Les conjuncions causals introdueixen oració subordinada

que assenyala el motiu o la causa de l’oració principal.
La conjunció causal bàsica és perquè.
La conjunció com s’ha de reforçar amb la conjunció que.
La locució degut a* és incorrecta si és substituïble per la
locució a causa de.
La combinació degut a és correcta si degut a funciona
com a participi.
La conjunció doncs és incorrecta si equival a perquè o ja
que.
Pàgina 12 de 14

1999
valencià>Recursos
1632normalv.html
Pàgina 13 de 14
(Edifici 5 F)
Pàgina 14 de 14

Curs Upv - Complet c1 Valencià

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curs Upv - Complet c1 Valencià

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

L’ACCENT GRÀFIC

ELISA GINER I SALVÀ

Página 1 de (Poner aquí el

 Aprendre els tipus d’accents i les regles

 Conéixer els casos particulars de l’accentuació

 És un signe convencional que en valencià té

 Serveix per a indicar quina és la síl·laba tònica

accent agut (´)

L’accent greu —o obert— es posa, doncs, sobre les vocals

L’accent agut —o tancat— es posa sobre les vocals

S’accentuen les paraules:

Les paraules monosil·làbiques NO s’accentuen, llevat que

 Les paraules agudes que acaben en vocal, vocal + s, en,

demà, cantaré, jardí, algú, això, cabàs, procés, arròs,

 NO accentuem les paraules agudes acabades en diftong

màxim, místic, dòcil, esplèndid, únic, àgil, símbol...

 Hem d’accentuar les paraules planes acabades en diftong

a_nà_veu, cré_ieu, es_ti_gué_reu...

 NO hem d’accentuar mots com: llibreria, Maria, espia,

 Totes les paraules esdrúixoles:

Les paraules esdrúixoles acabades en -ia (plural -ies), aplec

fa_mí_li_a, vic_tò_ri_es, es_sèn_ci_a, es_glé_si_es,

democràcia, anestèsia, memòries...

Els adverbis acabats en -ment conserven l’accent

àgilment, contínuament, dòcilment...

Si l’adjectiu originari no porta accent gràfic, tampoc

bonament, feliçment, honestament...

En els mots compostos que s’escriuen com un sol

De físic + químic = fisicoquímic

De polític + econòmic = politicoeconòmic

 No s’accentuen els mots aguts com els següents, ja

algun, alguns, Anton, Ferran, orangutan, orangutans,

 Tampoc s’han d’accentuar mots plans com aquests:

 Però sí que s’han d’accentuar aquests altres mots plans:

exàmens, fenòmens, òrgan, òrgans, polígon, polígons,

 Cal tenir en compte que s’han d’accentuar mots com els

 ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA,

Elisa Giner i Salvà

ÀREA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

ELISA GINER I SALVÀ

Página 1 de (Poner aquí el

És un signe gràfic (¨) que en valencià pot recaure

1. Indica que una i o una u que es troben en un

La i o la u que la porten no fan diftong, sinó que

països /pa·’i·zos/, aïllar /a·i·’ ar/,coïa /ko·’i·a/, incloïen

En alguns casos, la i amb dièresi pot formar diftong

agraïu /a·gra·’iw/, arguïu /ar·gu·’iw/

2. Indica que la u no és muda quan va darrere de

llengües, lingüística, pasqües, obliqüitat...

1. Quan, d’acord amb les regles generals, cal posar accent

país, Lluís, conduíem, produíeu...

2. A l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs

3. En els compostos formats amb els sufixos –ista,

europeista, egoista, altruisme, egoisme, Màrius,

Excepció: Els mots lluïsme i proïsme sí que

4. En els compostos formats amb els prefixos

·intrauterí, reincidir, coincidència, preinscripció,

·EXCEPCIONS: reüll i les formes del verb reeixir:

•Generalment duen dièresi els derivats d’un mot que

ATENCIÓ: paisà, paisatge són pseudoderivats i no duen

Els cultismes (pseudoderivats) formats mitjançant sufixos

heroic → heroïcitat; laic → laïcitat, laïcisme, laïcat;

S’inclouen ací també els derivats acabats en –al:

Cal tenir en compte que el mot ió i els derivats