Quadern

 d’ortografia    
  Regles  d'accentuació  del  català  
 
 
 
RESUM  
 
  1. Accents  oberts  (à)  o  tancats  (í,  ú),  o  oberts  i  tancats  (ò,  ó,  è,  é).    
  2. Paraules:  agudes  (camió),  planes  (cèntim)  i  esdrúixoles  (intel·∙ligència).    
3. Norma.  S’accentuen:  
 
a. Agudes:  a,  e,  i,  o,  u,  as,  es,  is,  os,  us,  en,  in.  
  b. Planes:  les  NO  acabades  en  cap  de  les  anteriors.    
  c. Esdrúixoles:  totes.    
d. Monosíl·∙labes:  mai  (excepte  accents  diacrítics)  
 
 
 

Tipus  d’accents:  

Hi  ha  dos  tipus  d'accents:  l'accent  greu  o  obert  (`)  i  l'agut  o  tancat  (´).  L'accent  greu  es  col·∙loca  sobre  de  les  
vocals  obertes,  i  l'agut,  sobre  les  vocals  tancades,  seguint  les  normes  d’accentuació.    

Vocal  oberta  =  A  (à)  

Vocal  tancada  =  I  i  U  (í,  ú)  

Vocal  oberta  o  tancada  (poden  portar  l'accent  greu  com  l'agut,  depenent  de  si  la  vocal  és  oberta  o  tancada)  
=  E  i  O  (é,  è;  ó,  ò)  

Exemples:    

bàscula,  vàlid,  matalàs,  interès,  bèstia,  perquè,  cèntim,  mòdul,  allò,  òliba,  repòs,  arròs,  vindré,  accés,  també,
 legítima,  veí,  rítmic,  pastós,  tórtora,  cantó,  institució,  múscul,  brúixola.  

Tipus  de  paraules:  

Paraules  agudes:  la  síl·∙laba  tònica  és  l’última  de  la  paraula  (ca-­‐mi-­‐ó)  

Paraules  planes:  la  síl·∙laba  tònica  és  la  penúltima  de  la  paraula.  (tau-­‐la)  

Paraules  esdrúixoles:  l’avant  penúltima  síl·∙laba  és  la  tònica  (mú-­‐si-­‐ca)  

 
 

  1  
 d’aquesta síl·laba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrúixols, tal com expliquem en el tema dedicat a
la síl·laba.

En català hi ha dos tipus d’accent, l’obert (greu) i el tancat (agut). L’accent obert recau sobre les vocals
obertes (a, e, o), i l’accent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuació us donem algunes pautes
per escriure bé l’accent sobre la e i la o.
ACCENT  OBERT  O  TANCAT?  
E oberta / e tancada

La majoria de mots aguts, plans i esdrúixols porten l’accent obert.

alè, cafè, vostè, cinquè, sisè, oboè

Mots aguts pagès, francès, Vallès, interès, entès
mossèn, aprèn, ofèn, comprèn
dèbil, mèrit, cèntim, fèrtil, rèptil, mèdic, tècnic, pèsol, grèvol
Mots plans convèncer, conèixer, vèncer, estrènyer
dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; quèiem, quèieu
Mots esdrúixols molèstia, diferència, pèrdua, mètode, herència, sèmola, Amèrica, acadèmia

Però hi ha excepcions a aquesta norma general.

Formes verbals de futur i passat cantaré, diré, faré, aniré

simple digué, pogué, escrigué, dugués, cantés, parlés
Gal·licismes puré, consomé, clixé, jaqué, quinqué, ximpanzé
Mots aguts amb accent Els compostos de -bé, -té i -vé també, gairebé, malbé, conté, sosté, convé, prové
tancat accés (accessos), congrés (congressos), exprés
Els mots que fan el plural en -essos
(expressos), progrés (progressos)
Els verbs acabats en -cén i -tén encén, estén, pretén, entén
Aquests tres adverbis després, només, adés
prémer, témer, créixer, néixer, ésser
Mots plans amb accent Els temps verbals següents érem, éreu, duguérem, duguéreu
tancat tinguéssim, tinguéssiu, diguéssim, diguéssiu
Els mots següents feréstec, préssec, préstec, cérvol, llépol
Mots esdrúixols amb
Els mots següents església, cérvola, llémena, Dénia, Sénia, feréstega
accent tancat
L’ACCENTUACIÓ Tema 4  
 
O oberta / o tancada

La majoria de mots aguts porten l’accent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrúixols porten
l’accent obert.

Mots aguts cançó, atenció, camió, carbó, rigorós, fabulós

Mots plans pròxim, mòbil, sòlid, lògic, pròleg
Mots esdrúixols glòria, memòria, còlera, còmode, crònica, història
Ortografia 19

Però hi ha excepcions a aquesta norma general.

això, allò, però, de debò

Mots aguts amb accent obert arròs, espòs, terròs, repòs, talòs, ressò
exclòs, conclòs, inclòs
estómac, córrer (i els derivats: concórrer, discórrer, recórrer...)
Mots plans amb accent tancat
fóra, fórem, fóreu, fóssim, fóssiu
Mots esdrúixols amb accent tancat fórmula, pólvora, tómbola, góndola
 
  Regla general d’accentuació
  S’accentuen els que acaben en les terminacions següents:
-a: català -as: repàs -en: edèn, amén
-e: cafè, convé -es: anglès, revés -in: Berlín
Mots aguts
-i: llumí -is: incís
  -o: allò, nadó -os: capgròs, calorós 2  
-u: comú -us: talús
S’accentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plàstic, àcid, mòbil,
Mots plans
EXERCICI  

Classifica  les  paraules  següents  segons  si  són  agudes,  planes  o  esdrúixoles.    

negrós       còmode       còpia       cigró       regular       beneit       tindran       palla       cabàs       universitat       comprèn     compraran      
mengen       martell       Berlín       demà     unió       líquid       família       carnisseria     Carmen       església       pèsol       ràdio       espia      
plàtan      telèfon      càries      fàcil      parlàvem      bústia      pasqua      noia      pau      història      difícil      cadira      química      
termòmetre      músic      àmfora      música      càpsula      jaqueta      espècie      físic      esdrúixola      novel·∙la      pàtria  

Agudes   Planes   esdrúixoles    

amb  accent   sense  accent   amb  accent   sense  accent   amb  accent   sense  accent  

           
 
 
 
 
 
 
 

Observa:  

Com  acaben  totes  les  paraules  agudes  que  porten  accent?  

Com  acaben  totes  les  paraules  agudes  que  NO  porten  accent?  

Com  acaben  totes  les  paraules  planes  que  porten  accent?  

Quines  paraules  planes  NO  porten  accent?  

Quines  paraules  esdrúixoles  o  sobre  esdrúixoles  NO  porten  accent?  

 
 

  3  
L'accentuació  en  català  segueix  les  següents  normes:  
 
PARAULES  AGUDES  
 
S’ACCENTUEN  
Si  acaben  en  VOCAL,  VOCAL  +  S,  -­‐EN,  -­‐IN:  
-­‐a    català,    
-­‐e    també  
-­‐i    camí,  així,    
-­‐o    però,  això,  camió,  unió  
-­‐u    ningú  
-­‐as    cabàs  
-­‐es    progrés,  entès  
-­‐is    pastís,  París  
-­‐os    mandrós  
-­‐us    autobús,  abús  
-­‐en    sorprèn,  entén,  reprèn,  depèn    
-­‐in    Berlín  
En  canvi:  estan,  Ramon,  algun  que  en  castellà  SÍ  que  s’accentuarien,  NO  s’accentuen  en  català.        
 
Per  tant  NO  S’ACCENTUEN  
Si  acaben  en  consonant  (pilot,  adjunt)  o  semivocal*  (esglai,  festiu,  avui,  jueu,  teniu,  cacau)    
Una  semivocal  és  una  i  o  u  quan  formen  diftong  amb  una  altra  vocal  (-­‐ai,  -­‐ei,  -­‐oi,  -­‐ui,  -­‐uu  /  -­‐au,  -­‐eu,  -­‐iu,  -­‐ou)  
 
PARAULES  PLANES  
 
S’ACCENTUEN  
Si  NO  acaben  en  cap  de  les  terminacions  anteriors,  és  a  dir  VOCAL,  VOCAL  +  S,  -­‐EN,  -­‐IN  
Per  exemple  s'accentuen:  exàmens,cànon,  tòrcer,  correguérem,  portàveu,  entristíssiu.    
 
Per  tant  NO  S’ACCENTUEN  
Els  mots  plans  acabats  en  vocal,  vocal  +  s,  -­‐en,  -­‐in.    
Maria,  Caucas,  examen.  
 
PARAULES  ESDRÚIXOLES  O  SOBRE  ESDRÚIXOLES  
 
S’accentuen  sempre  
Per  exemple:  història,  tònica,  àrea,  Núria,  període,  químicament.  
 
PARAULES  MONOSIL·∙LÀBIQUES  
 
No  s’accentuen  mai.    
 
Excepció  de  les  paraules  amb  accent  diacrític  
 
S'anomena   accent   diacrític   aquell   accent   que   es   col·∙loca   sobre   algunes   paraules,   que   seguint   les   normes  
generals  no  haurien  de  portar  accent,  per  distingir-­‐les  d'unes  altres  paraules  que  s'escriuen  igual  però  que  
tenen  un  significat  diferent.  
 

  4  
A  continuació,  algunes  (n’hi  ha  més)  de  les  paraules  que  porten  accent  diacrític  en  català:  
 
Amb  accent   Sense  accent  
bé,  béns  (riquesa;  adverbi)   be,  bens  (corder;  nom  de  lletra)  
déu  (divinitat),  adéu,  semidéu;     deu,  deus  (número;  verb  deure)  
 
dóna,  dónes  (del  verb  donar)   dona,  dones  (persona  del  sexe  femení)  
és  (verb  ésser  o  ser)   es  (pronom)  
fóra  (imperfet  de  subjuntiu  del  verb  ésser)   fora  (adverbi  de  lloc)  
mà  (part  del  cos)   ma(possessiu)  
més  (quantitatiu)   mes  (període  de  l'any,  conjunció,  possessiu)  
món  (univers),  rodamón   mon  (possessiu)  
nét,  renét,  besnét...  (parentiu)   net,  renet...  (adjectiu)  
ós,  óssos  (animal)   os,  ossos  (de  l'esquelet)  
pèl,  pèls  (vellositat);  repèl,  contrapèl...   pel,  pels  (contracció  per  +  el)  
què  (interrogatiu  i  relatiu  amb  preposició)   que  (relatiu  àton)  
sé  (verb  saber)   se  (pronom  reflexiu)  
sí  (afirmació)   si  (conjunció)  
sóc  (del  verb  ésser)   soc  (soca;  esclop...)  
són  (verb  ésser)   son  (el  fet  o  les  ganes  de  dormir;  possessiu)  
té  (verb  tenir)   te  (infusió;  nom  de  la  t;  pronom  feble)  
ús  (acció  d'usar)   us  (pronom  feble)  
véns,  vénen  (verb  venir)   vens,  venen  (verb  vendre)  
vós  (tractament)   vos  (pronom  feble)  
 
ADVERBIS  ACABATS  EN  -­‐MENT  
S’accentuen  tots  els  adverbis  acabats  en  -­‐ment  si  la  paraula  original  a  partir  de  la  qual  està  format  
s’accentua:  ràpida  →  ràpidament,  mecànic  →  mecànicament,fàcil  →  fàcilment,  feliç  →  feliçment.  
 
Exercicis  
 

Accentua  quan  calgui  (totes  són  planes):  

Manec     agulla     electric     poesia     carrec     oncle  
Debil     examen   llunes     diposit     cervol     hipopotam  
Motxilla   intutil     col·∙legi     claxon     semafor   rapid  
 

Accentua  quan  calgui  (totes  són  esdrúixoles):  

Fabrica     justicia     clinica     quilometre   centimetre   bruixola  
Tecnica     aguila     milionaria   epoca     maquina   perdua    
Avia     esglesia     pagina     fisica     tortora     memoria  
 

Accentua  les  paraules  que  calgui:  

Cantonada   portal     estatua     historia     monument   oportuns  
Permis     estomac   aeria     compas     violins     maxim  
Dormien   rellotge     imaginem   examen   angel     examens    
Bugia     merceria   assidua     dormiem   docil     oportu  
Unic     llastima     condicio   algun     satel·∙lit     creixer  
 

Els  noms  de  països  s'escriuen  de  forma  diferent  en  cada  llengua.  Posa  l’accent  on  sigui  necessari.    
Canada,  Marroc,  Tunisia,  Mexic,  Grecia,  Japo,  Italia,  Austria,  Peru,  Suecia,  Irlanda,  Escocia,  Finlandia,  
Belgica,  Algeria.  
 

  5  
Fes  el  mateix  amb  aquests  altres  mots:    
Historia,  Paris,  Berlin,  carbo,  materia.  Telefon,  paciencia,  ballari,  analogia,    util,  civic,  arros.  
 
Tria  el  mot  segons  porti  accent  o  no.  També  has  de  vigilar  si  l'accent  és  agut  o  greu.    
Als   cinc   minuts   tots   (menjàvem   /   menjavem).   El   paisatge,   al   nostre   entorn,   a   poc   a   poc   anava   perdent  
aquell   aspecte   (fantasmagoric   /   fantasmagòric)   que   li   donava   la   lividesa   de   l'alba.   L'   (horitzó   /   horitzò   /  
horitzo)    s'esclarissava,  i  un  sol  (tímid  /  timid),  poruc,  (estenia  /  estenía)  els  seus  raigs  sobre  la  terra.    
 
Manuel  de  Pedrolo  (nasqué/nasque)    a  l'Aranyó,  (pero/però)  (ana/anà)    a  viure  a  Barcelona.  Sense  l'obra  
narrativa   de   Pedrolo     (mancaría/mancaria)   a   la   literatura   catalana   una   (dimensió/dimensio)     de   l'art  
narratiu.   La     (presencia/presència)   d'una       (producció/produccio)   constant   (sitúa/situa)     l'autor   entre   els  
creadors   contemporanis   d'obra     (continúa/continua   /contínua).     Es   valoraren   molt   les   (línies/linies)     de  
(progrés/progres)    de  la  seva  obra.    
 
L’accent  diacrític  
• A  tot  el  [món  mon]  trobarem  persones  més  bones  i  no  tant.    
• A    [món/mon]  pare  no  li  agrada  gens  aquesta  pel·∙lícula!    
• "Una  [dóna/dona]    llarga  i  prima..."  [és/es]    una  cançó  mallorquina.  
 
Posa  l’accent  diacrític  quan  calgui:  
1. El  pastor  porta  el  be  a  la  carnisseria  
2. Febrer  es  el  mes  mes  curt  de  l’any  
3. Els  homes  mes  valents  son  ací  
4. El  boter  calça  unes  botes  noves  
5. Ahir  sabies  be  la  lliçó  
6. Demà  baratarem  la  bota  del  vi  novell  per  una  bota  mes  gran  
7. El  corredor  Nurmi  ha  guanyat  el  jocs  internacional  
8. Te  tot  el  cos  mullat  
9. La  meua  dona  no  dona  prou  almoines  
10. A  les  deu  eixirà  el  correu  
11. Tocarà  la  campana  en  alçar  a  Deu  
12. Ell  em  deu  deu  pessetes.  
13. Dona  la  ma  als  amics  
14. El  joc  de  pilota  no  ve  be  
15. Per  ací  es  diu  que  l’Abrosi  es  mot  bo.  
16. Si  no  fora  per  mirar,  us  llançava  fora  del  saló  
17. A  vos  no  us  he  de  dir  si  teniu  permís  o  no,  sou  lliure.  
18. No  digueu  ni  si  ni  no  fins  a  saber  la  veritat  
 

Accentua  quan  calgui:  

1.  El  lleo  es  una  bestia  carnivora.  
2.  El  telefon  obri  una  nova  via  a  la  comunicacio  humana.  
3.  La  tecnica  no  te  sempre  la  solucio  adequada  als  problemes.  
4.  El  masculi,  el  femeni  i  el  neutre  son  els  tres  generes  fonamentals  de  lagramatica.  
5.  Cantaven  una  canço  melódica  
6.  La  forma  perifrastica  es  d’us  molt  corrent  en  catala.  
7.  Ni  aixo  ni  allo  no  pot  esser  acceptat  com  a  solucio  valida.  
8.  Una  formula  es  una  condensacio  d’una  llei  cientifica.  
9.  El  metode  que  seguiras  haura  d’esser  practic  i  concies.  
10.  Les  maximes  filosofiques  no  tenen  sempre  coherencia.  
11.  La  divisio  del  treball  es  una  conseqüencia  d’un  sistema  precis  d’orgonitzacio  economica.  
12.  L’os  te  els  pels  llargs.  

  6  
13.  Aquella  dona  li  agrada  el  cafe  ben  molt  
14.  Sempre  consultava  l’enciclopedia  per  elaborar  els  temes  dels  examens  d’historia.  
15.  Els  bens  dels  pares  s’han  distribuït  entre  tots  els  germans  de  manera  igualitaria.    
 
Accentua  quan  calgui:  
La   Senyora   Gracieta   interferi   llavors   la   conversacio   i   pregunta   a   donya   Pura   si   jo   pensava   viure   a   la   fonda   o  
llogar  pis.  La  pregunta  fou  tan  extraordinaria  que  vaig  pensar  que  la  dona  era  sorda  o  almenys  una  mica  
dura  d’oida.  
—Si,  si  —digue  la  vella  senyora  amb  un  somriure  bondados—  Aquest  jove  ha  llogat  el  pis  del  carrer  Estret.  
—Exacte,  si  senyora.  El  pis  del  numero  3  —li  vaig  dir.  
—I  voste  anira  a  viure  alla?  —salta  la  dona  feta  una  polvora—.  Que  me’n  diu!  Verge  Santa!  Ja  sap  que  he  
fet?  
—I  per  que  ho  dius  tot  aixo,  Carme?  
—El  carrer  Estret!  Mare  de  Deu!  Pero  si  es  l’ultim  carrer  de  la  vila.  Jo  no  hi  aniria  a  viure  encara  que  m’hi  
arrosseguessin...  Es  el  carrer  de  mes  transit  de  Torrelles.  El  que  hi  ha  mes  soroll....  
—Molt  be.  D’acord.  Per  tot  aixo  podria  esser  precisament  el  mes  convenient.  
Josep  Pla.  El  carrer  Estret  

Dictat  
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________  
 
ELS  DIFTONGS  
 
1.  Concepte  
 

Diftong  =  Vocal  +  i/u  (en  la  mateixa  síl·∙laba)  

 
S'anomena  diftong  el  grup  fònic  que  combina,  dins  de  la  mateixa  síl·∙laba,  una  vocal  qualsevol,  que  funciona  
com  a  nucli  sil·∙làbic,  i  una  i  o  una  u,  que  funcionen  com  a  semivocal  o  com  a  semiconsonant.    
 
I/  U  =  semivocals  (vocal  +  I/U)  
U=  semiconsonant  (U  +  vocal)  
 
La  i  i  la  u  són  semivocals  quan  es  troben  darrere  de  la  vocal  nuclear:  ai-­‐re,  cau-­‐re.  La  u  és  semiconsonant  
quan  es  troba  davant  de  la  vocal  nuclear:  qua-­‐tre,  llen-­‐gua.  
 
2.  Tipus  de  diftongs:  creixents  i  decreixents.  
 
Són  diftongs  creixents  els  formats  per  g/q  +  u  +  vocal  nuclear.    
 

QUA  qua-­‐tre,  Pas-­‐qua,  quant,  quan   GUA  aigua,  paraigua  

QÜE    qües-­‐ti-­‐ó,   GÜE  un-­‐güent                                  
QÜI  o-­‐bli-­‐qüi-­‐tat   GÜI  lin-­‐güís-­‐tic,  pin-­‐güí  
QUO  quo-­‐ta,  quò-­‐rum   GUO  ai-­‐guot,  pa-­‐rai-­‐guot  

  7  
Són  diftongs  decreixents  els  formats  per  vocal  nuclear  +  semivocal  (i/u):  
 
ai   ai-­‐re,  mai       au   cau-­‐ré,  pau  
ei   rei-­‐na,  re-­‐mei         eu   he-­‐reu,  veu-­‐re,  peu  
ii   (paraules  estrangeres)     iu   es-­‐tiu,  viu-­‐re,  lliu-­‐re,  riu  
oi   boi-­‐ra,  he-­‐roi       ou   cou-­‐re,  re-­‐mou  
ui   buit,  cui-­‐na       uu   duu,  lluu  
 
Les   vocals   i   i   u   també   poden   funcionar   com   a   semiconsonant   quan   es   troben   a   començament   de   mot  
seguides  d'una  vocal  o  bé  entre  dos  vocals.  En  aquests  casos  formen  síl·∙laba  amb  la  vocal  següent:  iambe,  
io-­‐gurt;  hie-­‐na,  hui;  bo-­‐ia,  cre-­‐ua.  
 
LA  DIÈRESI  
 
La  dièresi  (¨)  és  un  signe  gràfic  que  es  col·∙loca  exclusivament  sobre  la  i  i  la  u  amb  les  funcions  següents:  
 
a)     Per   a   indicar   que   la   u   dels   grups   gue,   gui,   que,   qui,   no   és   muda:   següent,   ambigüitat;   aqüeducte,  
terraqüi.  
b)     Per   a   indicar   que   la   i   i   la   u   no   formen   diftong   amb   la   vocal   anterior:   fluïdesa,   oïm,   raïm,   veïna,   xiïta;  
diürn,  Raül,  Seül,  taüt.  
c)    Per  a  indicar  que  la  i  en  posició  intervocàlica  es  pronuncia  com  a  síl·∙laba  independent,  és  a  dir,  no  forma  
diftong   amb   la   vocal   anterior   ni   funciona   com   a   semiconsonant   respecte   a   la   vocal   posterior:   agraïa,  
beneïen,  reduïes,  traduïen,  oïa.    
 
No  porten  dièresi,  però:  
 
a)    Els  mots  que,  segons  les  normes  d'accentuació,  han  de  dur  accent:  
 
amb  dièresi            amb  accent  
 
agraïen            agraíem  
Lluïsa            Lluís  
Països            país  
Roïna            roí  
Veïns            veí    
 
• Aneu  alerta  amb  les  formes  verbals  de  primera  i  segona  persona  del  plural.  Han  de  dur  accent  perquè  
les  regles  així  ho  demanen:  agraíem,  traduíeu,  etc.    
 
També   porten   dièresi   les   paraules   derivades   en   què   algun   dels   mots   primitius   té   dièresi:   Raület,   peücot,    
raïmet,  veïnatge,  roïneta,  arruïnat,  agraïment...  
 

Hi  ha  una  excepció!    

 
Ens  estalviem  la  dièresi  en  verbs  acabats  en  -­‐air,  -­‐eir,  -­‐oir,  -­‐uir,  en  infinitius,  gerundis,  futurs  i  condicionals:    
   
Infinitiu:  agrair,  beneir,  oir,  traduir   Però:  
Gerundi:  agraint,  beneint,  oint,  traduint   Present  (i  la  resta  de  formes  verbals):  agraïm,  
Futurs:  agrairé,  beneiràs,  oirà,  traduirem   beneïm,  oïm,  traduïm.    
Condicionals:  agrairia,  beneiries,  oirien,  traduiria   Participi  passat:  agraït,  beneït,  oït,  traduït,    

  8  
Exercicis  
 
Poseu  accent  o  dièresi,  si  cal,  en  les  paraules  destacades  en  negreta:  
 
1. Tomàs  és  un  xic  molt  agrait,  sempre  fa  bones  accions  desinteressadament.    
2. La  tàctica  del  general  era  aillar  l’enemic  en  les  muntanyes  més  altes  de  Suissa.    
3. L’aqueducte  de  Segòvia  és  un  dels  més  famosos  de  l’art  romà.    
4. Les  consequencies  de  prendre  cocaina  poden  ser  molt  dolentes  per  al  cos  humà.  
5. Jaume  estava  molt  cansat  perquè  havia  conduit  quatre  hores  seguides.  
6. Lluis  i  Lluisa  parlen  la  llengua  dels  seus  avantpassats.    
7. El  vei  del  primer  pis  es  nega  a  acuidr  a  la  reunio  de  veins.    
8. Una  de  les  fruites  que  més  m’agrada  és  el  raim.    
9. El  linguista  feia  les  seves  anotacions  amb  línies  obliqües.    
10.El  parc  nacional  d’Aiguestortes  és  un  dels  més  bonics  dels  Paisos  Catalans.    
11.Joana  d’Arc  ha  estat  l’heorina  més  destacada  de  França.  
12.Pasqual  ha  produit  quaranta  ensaïmades  gengants.    
13.Les  enquestes  sobre  l’ús  de  les  llengues  poden  ser  molt  ambigues.    
14.El  professor  questionava  la  dificultat  de  les  preguntes  a  causa  de  les  coincidencies  en  les  respostes.    

Poseu  accents  i  dièresi  a  les  paraules  del  text  que  ho  necessiten:  

Des  d’Uruguai,  el  nostre  corresponsal  Lluis  Pau  Llopis  ens  informa  dels  fets  ocorreguts  en  aquell  pais:  

“Enguany,  durant  les  pasques,  les  vagues  han  conduit  l’estat  a  la  vora  del  col·∙lapse:  la  situacio  es  ambigua,  
ja  que  el  govern  informa  dels  setze  ferits  durant  les  manifestacions  ocorregudes  a  la  capital,  mentre  que  
l’oposicio  parla  de  desenes  de  morts.  Segons  la  versio  governamental,  s’ha  hagut  de  reinstaurar  la  llei  
marcial  per  tal  d’aillar  els  elements  pertorbadors.  L’heorisme  de  la  poblacio  s’ha  posat  de  manifest  durant  
la  manifestacio  diurna  celebrada  a  Asunción,  en  que  els  treballadors  i  les  forces  progressistes  han  maleit,  
sense  por  a  la  repressio,  el  nom  del  president.”  

  9  
 L’ACCENTUACIÓ Tema 4
Més  exercicis...  

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa
perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la
masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt
d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per
que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar
a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres
de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una
d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert
del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb
la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una
activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava
homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies
als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus
testaments.
Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig
moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita
que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una
angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe
que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son...” No se n’havia recordat
mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca
per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li
agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio
catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol
de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va
ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes
despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països
islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Tree
 
 

Ortografia
  23
10  
  
 
Dictat  
 
Dia  d'exàmens.  Exàmens  finals,  i  del  meu  darrer  curs.  Em  passejo  pel  claustre  atordit.  Preveig  el  
fracàs.   Em   confesso   que   no   sé   res.   Tinc   la     sensació   que   la   meva   consciència   em   pesa.   No   em  
creuré    mai  capaç.                            

  11