Ref y Ampl Llengua 2 SH Voramar PDF

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 2
El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,

per a segon curs de primria, s una obra collectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
dEdicions Educatives de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence
Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboraci ha participat lequip segent:
TEXT
Rosa I. Garca de Blas
Xavier Molina Mart
Empar Tortosa Sanz
ILLUSTRACI
Antonio Aragez Vela
EDICI EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCI DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL

DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero
Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.
Projecte grfic: Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.

Coordinaci dillustraci: Empar Tortosa Sanz.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs Gonzlez i Jorge Gmez Tobar.
Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.

Subdirecci tcnica: Jos Luis Verdasco Romero.
Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.

Confecci i muntatge: Empar Tortosa Sanz.
Correcci: Isidre Muoz Garca i Gemma Pasqual.
2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
PRINTED IN SPAIN
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
EAN: 8431300251861 daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
CP: 536726 especialment aquella que tinga finalitats comercials.
Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne i alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a su-
perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats
particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet i xiqueta, i tamb dels objectius de millora que es
plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre dal-
tres inclou:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrena-
ment en les tcniques destudi.
El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que cont
seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el pro-
fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals contin-
guts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-
neixements i pose en joc les competncies adquirides.
Llengua 2 3
ndex PLA DE MILLORA
Unitat 1
Les lletres. Lalfabet..................................... 8
Paraules amb c i qu.................................... 9
El parc infantil............................................ 10
Unitat 2
Paraules i sllabes..................................... 11
Paraules amb g i gu.................................. 12
Passejada al mirador................................. 13
Unitat 3
Loraci..................................................... 14
El punt i la majscula................................. 15
Els jocs tradicionals................................... 16
Unitat 4
Classes doracions.................................... 17
Els signes dinterrogaci i dexclamaci..... 18
Arriba la neu.............................................. 19
Unitat 5
Loraci: subjecte i predicat....................... 20
Paraules amb mb i mp.............................. 21
A la clnica veterinria................................ 22
Unitat 6
Els pronoms personals.............................. 23
La R forta.................................................. 24
Espectacles de carrer................................ 25
Unitat 7
El substantiu.............................................. 26
La R suau.................................................. 27
Els insectes............................................... 28
Unitat 8
Gnere del substantiu: mascul i femen..... 29
Paraules amb j i g..................................... 30
Al carrer..................................................... 31
4 Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 9 Unitat 1.................................................. 54

Nombre del substantiu: singular i plural..... 32
Unitat 2.................................................. 56
Paraules amb br i bl.................................. 33
Cuidem el parc.......................................... 34 Unitat 3.................................................. 58
Unitat 4.................................................. 60
Unitat 10
Classes de substantius.............................. 35 Unitat 5.................................................. 62
La majscula en els noms propis............... 36
Unitat 6.................................................. 64
A la gelateria.............................................. 37
Unitat 7.................................................. 66
Unitat 11
Unitat 8.................................................. 68
Els determinants........................................ 38
Lapstrof.................................................. 39 Unitat 9.................................................. 70
Al riu.......................................................... 40
Unitat 10............................................... 72
Unitat 12 Unitat 11............................................... 74

Ladjectiu................................................... 41
Unitat 12............................................... 76
Paraules amb s i ss................................... 42
A lescola................................................... 43 Unitat 13............................................... 78
Unitat 14............................................... 80
Unitat 13
El verb en present...................................... 44 Unitat 15............................................... 82
Paraules amb c i .................................... 45
El reciclatge............................................... 46
Solucionari........................................... 85
Unitat 14
El verb en passat....................................... 47
Paraules amb s i z..................................... 48
Lexcavaci arqueolgica........................... 49
Unitat 15
El verb en futur.......................................... 50
La coma.................................................... 51
La botiga de joguets.................................. 52
Llengua 2 5
Pla de millora
Les lletres. Lalfabet 1
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Escriu les lletres que falten per completar labecedari.
B D G H I
K L M O R
S U V W Y
2 Escriu en minscula o en majscula, segons corresponga.
marêt
ROSER
bruixo
PASTISSETS
3 Relaciona. Quantes vocals i consonants t cada paraula?
cel T quatre vocals i cinc consonants.
ciri T tres vocals i quatre consonants.
retolador T una vocal i dues consonants.
tobogan T dues vocals i dues consonants.
8 Llengua 2 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Paraules amb c i qu 1
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Classifica les paraules segons les lletres que porten.
escut caramel esquena mquina rac
vaques escola cuina barca esquirol
Porten ca Porten co Porten cu
Porten que Porten qui
2 Completa els noms amb c o qu i relaciona.
R e N^ o arl i uri
c davant de a, o, u qu davant de e, i
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 2 9

El parc infantil 1
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada

en cada cas?
1 2 3 4 5
tobogan enfilar-se pujar engrunsar-se rampa
xarxa botar llanar-se botar xarxa

Paraules i sllabes 2
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Pronuncia en veu alta i marca. Quantes sllabes t cada paraula?
sol planta escarabat milotxa
1 sllaba 2 sllabes 4 sllabes 2 sllabes
3 sllabes 1 sllaba 3 sllabes 3 sllabes
2 Ordena les sllabes per formar paraules.
ca ga des b re
to
ri lli
ma m ar

sa l fon ro
o
ca te
ne ta

3 Classifica les paraules anteriors.
2 sllabes

3 sllabes

Ms de 3 sllabes

Paraules amb g i gu 2
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Relaciona i completa les paraules.
ga ca>
gue car
gui form^
go er
gu l
2 Pinta la paraula ben escrita en cada cas.
aguulla guerrer gorilla mnegua angila
agulla gerrer guorilla mnega anguila
3 Completa amb g o gu.
a uant ind orr jo et

Passejada al mirador 2
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
senda cmera illa cantimplora illa
motxilla bossa penya-segat bossa senda
3 5

Loraci 3
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Pinta les bafarades que continguen oracions.

Ara pum
i gat!
Magraden molt
els gelats.
Moltssima hui Dem s

tinc jo calor! el meu
aniversari.
2 Marca. Qu cal perqu un grup de paraules es considere una oraci?
Cal que comence en majscula.
Cal que tinga moltes paraules difcils.
Cal que les paraules estiguen ordenades i que el conjunt tinga sentit.
3 Ordena i escriu les oracions.
Els
han
iaios
arribat.
ratol
formatge.
El
send
el


El punt i la majscula 3
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Marca el missatge que tinga totes les majscules ben escrites.
oig verd.
necessitem un cantant per a he perdut un est
C.
un grup de msica. pregunteu Sc Alba, de 2n
en 2n A per Carles o Slvia.
Regale
gossets a xiq
Canvie cromos de que els cuide
uets
de 2n B. n b.
superherois. sc Rafa, Pregunteu pe
r Xavi, de 2n
B.
2 Tria i encercla lopci correcta en cada cas.
A a hir de vesprada el iaio em va E e nsenyar

a jugar a boletes. A a ra que ja nhe aprs,

H h e pensat que dem puc dur-ne
a escola per J j ugar-hi a lhora del pati

amb els meus amics. s un joc molt divertit!

D d e segur que ens ho passem b!
3 Copia el que diu la xiqueta amb

les majscules necessries.
hola,
sc Anna.
est Pau?

Els jocs tradicionals 3
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
corda boletes sambori llanar-se llanar
trompa birles trompa amagar-se comptar
4
5

Classes doracions 4
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Escriu V si s verdader i F si s fals.
Les oracions enunciatives afirmen o neguen alguna cosa.
Si volem fer una pregunta, usem una oraci exclamativa.
Les oracions enunciatives expressen sorpresa.
Les oracions interrogatives sn les que usem per a preguntar alguna cosa.
Les oracions exclamatives expressen sentiments i emocions.
2 Encercla loraci de cada parell que siga del tipus indicat.
Enunciativa Quin s ms bonic! Ls s molt bonic.
Interrogativa Vols una taronja? Tin, una taronja.
Exclamativa Ui, sha fet tard! Crec que sha fet tard.
3 Digues quin tipus doraci usaran: enunciativa, interrogativa o exclamativa.
Miquel vol saber qu Joana se sorprn El mestre ens diu

hi ha per a sopar. de vore un esquirol. qu aprendrem hui.

Els signes dinterrogaci i dexclamaci 4
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Relaciona. Quin signe usem en cada cas?
Al final duna un signe

?
pregunta sescriu dexclamaci
Al final duna un signe

!
exclamaci sescriu dinterrogaci
2 Fixat en el signe final i digues si s una pregunta o una exclamaci.
Vine, Mar! On vas?
Vols pa? Quin mal!
3 Transforma les oracions en preguntes i en exclamacions.

Recordat descriure els signes adequats.
Ja sn les dotze.
Pregunta J s> e dot?

Exclamaci J s> e dot!
El pasts s de nata.
Pregunta
Exclamaci
El beb t fam.
Pregunta
Exclamaci

Arriba la neu 4
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
bola ninot guants bufanda bufanda
trineu gel anorac anorac guants
3 2

Loraci: subjecte i predicat 5
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Escriu subjecte o predicat, segons corresponga.
s la persona, animal o cosa que fa lacci del verb.
s el que diu qu fa el subjecte.
2 Pinta de groc si sn subjectes i de blau si sn predicats.
El meu germ La vaca
menja herba al prat. Els xiquets
juguen al pati de lescola. dibuixa molt b.
3 Relaciona cada subjecte anterior amb el seu predicat i escriu

en el lloc corresponent les oracions que formes.

Paraules amb mb i mp 5
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Copia juntes les paraules de cada famlia.
bomb campana bombonet campaneta
campanar bombonera campanada bomboneria

2 Encercla la paraula ben escrita en cada cas.
anbulncia canbrer gambes rampa
ambulncia cambrer ganbes ranpa
3 Completa les oracions amb les paraules anteriors ben escrites.
L puj E d
l hospita. a clên.
A la clnica veterinria 5
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
farmaciola bena tisores lloro bena
esparadrap gbia xeringa gos gbia

Els pronoms personals 6
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Pinta les etiquetes que continguen pronoms.
jo Laura ells quatre
nosaltres dona tu elles
mans ell vosaltres ella
2 Relaciona cada pronom amb un predicat per formar oracions.
Jo sha disfressat de pirata.
Tu juguem en lequip de bsquet.
Ella sempre van en bici.
Nosaltres anir a la biblioteca dem.
Vosaltres no teniu cap mascota?
Ells tens un estoig molt gran.
3 Escriu el pronom que falta en cada oraci.
molt fa.
cane e> u> co.
sap juga sambor^?
esta> mol enadae.
La R forta 6
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Pinta les paraules que continguen el so R forta.
corona rdio torr lloro
paret serra amor roda
2 Relaciona amb nmeros i completa amb les paraules que has pintat.
1 2 3 4
Pe Nada vai@ tasta u> elici.

E fuse tall u> taul amb l .
L ma escolt l cad mat.
Sh punxa l e cot!
3 Copia canviant per r i per rr.
Estes tees sn bones per al coneu del ave.

El iaio Enc du una goa ma.

Espectacles de carrer 6
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
tabalet cabut dolaina cabut pblic
altaveu gegant titella gegant titelles
3
4

El substantiu 7
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Subratlla en cada oraci dos substantius.
El mestre ens ha explicat com salimenten les abelles.
Hui hem pintat la caseta de la meua gossa.
El fuster ens ha fet una taula molt bonica.
2 Classifica els substantius anteriors.
Anomenen Anomenen Anomenen

una persona un animal una cosa
3 Ratlla el substantiu que sobra en cada grup i explica per qu.
PERSONES
iaia porta
S<obr e substanti ,
tia fornera
q anoen un .
ANIMALS
mosca parotet
S<obr e substanti ,
mare caragol
q anoen un .
COSES
peix telfon
S<obr e substanti ,
goma oliva
q anoen u> .
La R suau 7
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Ratlla la paraula de cada grup que no t el so R suau.
cara portaserraparetordinadorfira
lloroarenaamorberenarratacercle
suro enrotllatmiradortisorescormar
2 Busca en la sopa el nom destes hortalisses i anotal. Totes tenen R suau.
I N B O L SZDT
CA R A B ASSA
MR O N V I SFL
PC A R X OFAX
I O P E R AGFM
QT A R O NJAX
X C A R LOTA
3 Ordena les lletres i escriu les paraules ocultes. Totes tenen R suau.
B A T R P R
C A E
R A U O L

Els insectes 7
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
llagost marieta grill papallona escarabat
libllula abella cuc libllula formiga
1
4
3
5

Gnere del substantiu: mascul i femen 8
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Relaciona. Com s cada substantiu?
mel fulla
mascul
llibre bitllet
femen
planta copa
2 Ratlla el substantiu inadequat en cada cas.
Pau t un joc partida molt interessant

en la videoconsola ordinador .

La ve vena mha regalat una pltan poma .

El metge metgessa de capalera

ens atn a la seua despatx consulta .

3 Completa escrivint masculins o femenins.
El substantiu q poe> du davan

e paraue e o u> s> .
El substantiu q poe> du davan
e paraue l o un s> .
Paraules amb j i g 8
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Subratlla les paraules que tinguen el so J.
taronja gamba gel ajudant germ
guerrer mgia jove aigua gos
2 Relaciona i completa. Quines lletres falten en cada paraula?
ja ge gi jo ju
ra p^ m lir rro r e
3 Encercla la forma correcta en cada cas.
bajoquetes gapons
bagoquetes japons
ngel jutge
njel gutge
sejell albergina
segell alberjina

Al carrer 8
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
zona per a balc finestra galeria font

vianants
galeria porxada balc porxada finestra

Nombre del substantiu: singular i plural 9
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Fixat i escriu quins productes ha comprat cada un.
ous pernil aigua tomaques
pa fideus pomes oli
He comprat He comprat
productes amb el productes amb el
nom en singular. nom en plural.

2 Ratlla el plural incorrecte.
pera peras / peres cotxe cotxes / cotxas
punta puntes / puntas llibre llibras / llibres
finestra finestres / finestras pont ponts / pontas
3 Completa amb les paraules proposades.

Vigila si has dusar el singular o el plural.
flor gerro flors gerros
A blan h^ h mole .
Al alte no h^ h ca .
Paraules amb br i bl 9
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Completa amb br o bl.
B<lanc l uix po
a c ee i
2 Copia canviant els dibuixos per les paraules anteriors.
porta un nou.
La perseguix la .
La rosega les .
Prop del hi ha camps de .

Cuidem el parc 9
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
podar podar carret tisores gespa
plantar plantar tisores rasclet fulla
1
4
3 2

Classes de substantius 10
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Pinta de groc els substantius comuns i de verd els substantius propis.
germ Vinars ciutat Xquer
Irene xiquet Perla granota
2 Completa cada oraci amb un substantiu com i un de propi.
COMUNS gosseta amic poble PROPIS Benial Trinca Blai
E e ami e di .
L eu e di .
E e e di .
3 Relaciona cada substantiu individual amb el collectiu que li correspon.
abella peix ocell ovella
bandada eixam ramat banc

La majscula en els noms propis 10
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Pensa quina lletra falta en cada nom i escriu-la en majscula.
b e j m p r t v
se int amo> loet
oet ari au anci

2 Tria lopci correcta i copia les oracions amb les majscules necessries.
Loncle B b ernat sen va D d em a P p ars.

El C c avall de S s andra es diu B b oira.

S s lvia i els seus P p ares viuen a C c astalla.

El R r iu X x quer desemboca a C c ullera.


A la gelateria 10
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
carta terrina cambrera terrina cambrera
tovall cucurutxo clienta cucurutxo clienta
2
4

Els determinants 11
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Ratlla el determinant que sobra en cada grup.
ARTICLES DEMOSTRATIUS POSSESSIUS NUMERALS
el este seu teu
la el nostre quatre
els esta meua cent
les eixos vostres dos
tres aquelles aquells onze
2 Pinta el determinant adequat en cada cas.
Marta, vs a aquell aquella parada

i demana una un dotzena dous.

Esta Este vesprada anir a el la biblioteca.

Eixe Estes xiquet vol saber on est la el lavabo.

El meua meu cos s amic de les teua teues germanes.

3 Escriu cada paraula representada amb larticle adequat: el, la, els o les.

Lapstrof 11
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Marca i copia lopci correcta.
el nec lherba la ovella lestoig
lnec la herba lovella el estoig
2 Fixat en els exemples anteriors i pinta lopci bona. Quan escrivim l?
Davant de consonant. Davant de vocal o h.
3 Completa amb les paraules representades i els articles el, la o l.
Lerug oeg
e roe.
Mai toc
^ Joa> toc .
Alr mull
e> e pla.
Al riu 11
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
jupet
pescar rem rem pescar
salvavides
navegar piragua canya navegar
pont
3
1

Ladjectiu 12
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Subratlla els dos adjectius de cada oraci.
Manel est molt feli amb les seues sabatilles noves.
El meu entrep favorit s el de pernil dol amb tomaca.
Valria est trista perqu ha perdut el seu ninot preferit.
Els corredors ms rpids han sigut estos xiquets rossos.
2 Relaciona. Com est cada un?
Eva Xavi Mar i Carla Saoro i Pep
espantades enfadats content trista
3 Escriu oracions per dir com estan els xiquets.
Ev est .
Xav^ .
Ma ^ arl esta> .
S<aoro ^ Pe .
Paraules amb s i ss 12
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Encercla i copia lopci correcta.
sabata oset musol castell
ssabata osset mussol casstell
2 Copia canviant els signes per les lletres corresponents.
s ss
Jica i Carle han collit una carabaa.
Critina ha dibuixat un goet de color.
3 Escriu paraules amb ss.
s lhome que et fa riure al circ.
s el sis dia de la setmana.
s lhome que ven carn, llonganisses, botifarres
s com un got amb ansa i hi beus llet, xocolate

A lescola 12
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
taulell ordinador bstia tauler tauler
banc rellotge diari taulell banc

El verb en present 13
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Ratlla les paraules que no siguen verbs.
saltem escriuen arbre llapis canta
camine finestra ploren tortuga ordinador
2 Encercla el verb de cada parell que estiga en present.
ballem ballarem observava observa
lligen van llegir passejar passege
3 Completa les oracions amb els verbs que has encerclat.
Olg ^ jo samb.
Isa e estele
e e balc.
Jo e l platj sovin.
El iaio e u> con cad ni.
Paraules amb c i 13
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Ratlla la paraula que sobra en cada grup.
coe
t cel
cara copa vaca
t a
cuque
balc
lli pua
cincia venut
cervell
2 Ordena les lletres i escriu els noms.
EIR RIIC PAAL VOLRC UFORT
3 Transforma com en lexemple.
pina pine llana
pea balana

El reciclatge 13
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
llanda paperera arreplegar bossa de fem llanda
vidre contenidor tirar llanda vidre
1
4

El verb en passat 14
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Unix cada verb amb les seues formes en passat.
eixir dorm va escriure
pintar isqu va pintar
escriure escrigu va eixir
dormir pint va dormir
2 Completa amb els verbs en passat anteriors. Tria les formes que vulgues.
A po po e so.
Laur un posta.
E ga a so.
Ed u> dinosau.
3 Escriu el verb que falta. Vigila si lhas
de posar en passat o en present.
Hu^ S<ni
eni. Ahi sprad
bsqe. ahir hui

Paraules amb s i z 14
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Busca en la sopa sis paraules amb el so S de casa i escriu-les en el lloc

corresponent.
XC AM I SETAU
TE L I ZOOSMS
PS QUJLVNA
ZP I NZELLAB
OU ESPASAFO
CK FCATORZE
ZN AQJMXRTZ
ES NTRESORE
2 Ompli els buits amb s o z i descobrix el ttol de les pellcules.
E ca Un on E equê
bro> erillo ^ l rabo
Lexcavaci arqueolgica 14
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
mfora restes guardar netejar mosaic
forat mosaic examinar fotografiar restes
2
4

El verb en futur 15
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Pinta seguint el codi. Com est cada verb?
parlem anirem cantava

Present groc
Passat blau vaig dir estudie riuran
Futur verd
ballar pens escrius
2 Completa les oracions amb el verb en futur.
jugava jugue jugar
Gerar
amb l pilot nov.
comprar compraran compren
El pae e
u> llib cone.
anir vaig an
Dem a Mue
e Joge Ib^.
La coma 15
PLA DE MILLORA
Nom Data
1 Marca les oracions que continguen una srie o enumeraci.
A la festa van vindre ngel, Paula, Marc i Lluna.
Hui plou molt, per aix no podrem eixir a jugar.
El tren para a Sagunt, Almenara, Vila-real i Castell.
Jaume t un gos, un gat i una tortuga.

Magradaria que em compraren una tauleta digital,
per s massa cara.
2 Copia cada oraci amb les comes que calga.
Al bullit hi ha crella ceba carlota i bajoqueta.
Mhan donat un llapis una goma un boli i un regle.
3 Completa amb quatre noms de companys teus. No toblides de posar-hi

les comes!
Algun el eu company ^ compane s>

La botiga de joguets 15
PLA DE MILLORA
Nom Data

en cada cas?
1 2 3 4 5
helicpter
peluix robot comandament robot
ninot de
mbil puzle examinar peluix
corda
4
5
2
3

Programa
dampliaci
Anuncis en el diari
Nom Data
Regal de cucs de seda Aparcament

lex, de 2n B, t cucs de seda i vol regalar-ne per a bicis
uns quants. Si alg hi est interessat, pot parlar Lany que ve
amb ell a lhora del pati. els alumnes
Animeu-vos-hi! Criar cucs de seda s molt podran vindre
fcil: noms cal una caixa de sabates per a a escola en
tindrels-hi i fulles de morera perqu mengen. bici. Sest
construint un
aparcament
Recoll especial darrere
ida de
mater
Com ca ial esc del gimns.
da any, olar
per a l c o mena
ONG d la camp
retolad e lesco anya d
ors, reg la. Pod e recol
les, mo e u p o rtar qu lida de
estiga e txilles aderns materia
n bon e , tot all , ceres, l l escola
stat. De que n lapis, r
segur q o neces
ue mol siteu p
ts xiqu er que
ets us h
o agrai
ran!
1 Marca. On podries trobar estes notcies?

En la televisi. En el cine. En un diari escolar.
2 Copia en majscules els ttols de les notcies.

R

PROGRAMA DAMPLIACI
1
3 Escriu V si s verdader i F si s fals.
lex s un xiquet de 2n B que vol que alg li regale uns cucs de seda.
Criar cucs de seda s difcil.
Els cucs de seda mengen fulles de morera.
Pots tindre els cucs de seda en una caixa de sabates.
4 Explica la teua opini. Et sembla bona idea que hi haja un aparcament

per a bicis a lescola? Tagradaria anar-hi en bici?
5 Encercla els elements que sn material escolar i completa.
A ONG poe porta maeria escola co ar

Sabies que
Nom Data
Els campions del mn animal

El guepard s lanimal terrestre que corre
ms de pressa: pot arribar a 100 km per hora!
Limagines fent una cursa amb un cotxe?
Lanimal mar ms rpid s el peix vela.

Cap altre animal el guanya nadant.
La tortuga gegant no guanyaria cap cursa, s clar,

per t un altre rcord: s lanimal terrestre que
viu ms temps. Vora 200 anys!
Si busquem lanimal ms alt, s la girafa, que fa

uns 6 metres. Pot arribar sense problemes a la copa
dels arbres ms alts, i aix s una sort, perqu aix
no ha de competir amb altres animals pel menjar.
En terra, lelefant s lanimal ms gran. Pesa

12 tones, s a dir, el mateix que un cami menut.
Per a lhora de buscar el ms gran de tots els animals

del mn, hem danar al mar. Perqu cap altre animal,
cap, pot guanyar la balena blava, que fa 32 metres
i pesa 190 tones. Ella s la supercampiona!
1 Pensa i completa.
Dê q u> anima...
erest erq vi .
mar erq .
PROGRAMA DAMPLIACI
2
2 Explica en qu guanya cada animal.

E> l err:
E gepar e q .
L tortug @egan l q .
L gira .
Leean .
E> e ma:
E ei l .
L baen blav .
3 Completa amb les paraules proposades.
cursa animal caragol ltim rajola
E u>
mol en. Tardari mol ecre
un e err. Per eri
e campi e> un cos: un
e vo qu^ arrib !
A lescola
Nom Data
La meua classe
Per la finestra es veu un tros de carretera
i un semfor que va canviant de color;
s molt entretingut mirar com es paren
els camions i els cotxes amb el roig,
fins que el llum del semfor es posa
en verd i tots fugen corrents.
Davant de la finestra hem plantat llentilles
que cada dia reguem amb un poc daigua.
La pissarra ocupa tota la paret de davant.
De mat, la mestra hi escriu la data, que s
el dia de la setmana i el nmero, i el nom del mes.
Sobre les altres parets hi ha mapes i un tauler de suro on subjectem
amb xinxetes els noms dels responsables de repartir els treballs i de
regar les llentilles. Tamb hi ha un rellotge.
Totes les hores duren igual. Per a mi no em sembla sempre
el mateix: de vegades el temps sacaba de seguida, com els viatges
en els cavallets de la fira; i altres estones sestiren com el xiclet i sn
molt pesades, com quan et fan mal els queixals.
Pura Azorn. Pisando charcos (adaptaci)
1 Marca. Qui creus que conta esta histria?
la mestra de la classe una xiqueta de la classe

PROGRAMA DAMPLIACI
3
2 Respon a estes preguntes.

On est la protagonista?
Qu veu per la finestra?
Qu hi ha plantat davant de la finestra?
3 Escriu el nom dels objectes de la classe que esmenta la xiqueta.
4 Escriu la data de hui

a la pissarra, tal com
ho fa la mestra de
la lectura.
5 Pensa i explica.
A m^, e emp f mol llar@ qua>

.
E> canv^, e pass mol pess qua>

Quin fred!
Nom Data
Vocabulari per a climes freds

Allau. A les muntanyes la neu pot ser molt
perillosa. De vegades, quan nhi ha molta,
la neu es desprn en grans quantitats i cau
a tota velocitat pel vessant de la muntanya.
Els esquiadors han danar amb molt
de compte perqu lallau no els agafe
de sorpresa.
Trineu. s el millor mitj de transport
per a crrer sobre la neu. Els gossos
o els cavalls tiren els trineus. Tamb
hi ha trineus menuts que els xiquets
utilitzen per a divertir-se llanant-se
costera avall.
Igl. s la casa que els esquimals es construxen amb blocs de gel.
Omplin els buits amb neu congelada perqu no hi passe el vent.
s el refugi perfecte quan els esquimals van de cacera.
Iceberg. s un enorme bloc de gel que sha desprs del pol
i sura als mars ms freds. Els mariners els temen molt perqu
els vaixells poden xocar-hi. El pitjor s que la part que ix de laigua,
encara que siga molt gran, s molt menuda comparada amb tota
la part que hi ha submergida i oculta.
1 Escriu el nom. De quins elements parla el text?

1 2 3 4

PROGRAMA DAMPLIACI
4
2 Escriu el nmero de lelement anterior que corresponga.

s un refugi fet de gel. s un perill al mar.
s un mitj de transport. s un perill a la muntanya.
3 Ordena i copia.
la gent usa
raquetes per a caminar.
Als llocs on neva molt

4 Resol les endevinalles.
Llarga, llarga, l Sn dos bessones;

quan senrotlla no ballen mai,
membolica
b la gola.
S<> e per amb la pluja
volen saltar.
5 Anota altres peces de roba i objectes que susen amb pluja o neu.

Jugant al carrer
Nom Data
Conillets a amagar
Un, dos, tres, quatre,
amagueu-vos, que us agafe.
Quatre, cinc, sis, set,
quan us haja descobert,
set, huit, nou, deu,
haureu de pagar el preu!
Ai, no veig cap dels meus amics!
S que shan amagat b On estan?
A mi mha tocat parar i he de trobar-los.
I la plaa s molt gran!
He de trobar tots els que juguen.
Sn Ndia, la futbolista,
i tamb Quim, el tenista,
Rita, la patinadora,
i Gemma, la nadadora.
Per a trobar-los, he destar molt atenta
i mirar per totes bandes. Per on comence?
Majudes a buscar-los?
1 Fixat en els objectes que porten i escriu el nom de cada xiquet.

PROGRAMA DAMPLIACI
5
2 Completa usant les paraules proposades. On sha amagat cada un?

contenidor font bstia cotxe

Ndi h amaga dare .

Qui h amaga .
Rit h amaga .
Gemm h amaga .
3 Marca. En el joc de conillets a amagar, qu fa el xiquet que para?
Compta mentre els altres Samaga amb molta cura

samaguen i desprs els busca. perqu no el troben.
4 Digues quin s el teu joc preferit, amb qui hi jugues, on ho fas

Oficis del passat
Nom Data
Fa molts anys
Quan la mare de la iaia era una xiqueta, el mn era molt diferent.
En aquella poca no hi havia supermercats ni es podia pagar
amb targeta. Hi havia botigues, s clar, per eren menudes,
i els botiguers coneixien tots els clients perqu eren vens
que vivien prop.
Tamb hi havia botiguers sense tenda que
venien els seus productes pel carrer. Eren
venedors ambulants, i molts dells han
desaparegut hui dia.
Per exemple, el lleter repartia la llet casa
per casa. Era una llet que calia consumir
de seguida perqu no es fera malb. Tin
en compte que en aquella poca no hi havia
envasos ni neveres com els dara.
El meler tamb anava casa per casa
i oferia pots de mel.
Un altre que venia pel carrer era
el formatger, que duia als vens el formatge
i la mantega que ell mateix havia fet amb
la llet de les vaques o les ovelles.
1 Marca. Quin destos s un venedor ambulant?

PROGRAMA DAMPLIACI
6
2 Completa amb paraules de la lectura. Qu feia cada venedor ambulant?

E lee eparti .
E ee oeri .
E format@e dui
^ .
3 Relaciona i escriu. Com sagafa cada aliment?

una cullerada un got un tros

de llet de formatge de mel

4 Escriu una botiga on vages normalment i indica qu hi venen.

Unes instruccions curioses
Nom Data
Com fer un coet a casa

De segur que a ta casa hi ha portes, veritat? Doncs, enhorabona!
Grcies a aix hui mateix pots convertir-te en fabricant de coets.
Com tho dic! Home, no penses que els teus coets arribaran fins
a la Lluna, per s que aniran duna porta a laltra a gran velocitat.
Thi animes? Noms has de seguir estes instruccions:
1. Busca dues portes que estiguen
luna davant de laltra.
2. Agafa una palleta i passa-hi per dins
un fil ben llarg.
3. Nuga cada extrem del fil al pom
duna de les portes. Ha de quedar
ben tens perqu la palleta puga crrer
fcilment dun pom a laltre.
4. Unfla un globus i subjectan b la boca
amb els dits perqu no nisca laire.
5. Enganxa el globus a la palleta amb
cinta adhesiva. Potser et caldr ajuda
per a fer-ho sense que el globus es desunfle.
6. Finalment, ha arribat el moment del compte enrere: CINC,
QUATRE, TRES, DOS, U, ZERO! Solta la boca del globus i
ZASSSS!, eixir disparat com un coet de veritat!
1 Pensa i completa. Qu explica el text que has llegit?

Explic e instruccion e

PROGRAMA DAMPLIACI
7
2 Pinta el que calga i escriu. Quins materials necessites per a fer el coet?
Neessi u> tro llar@ , ,

^ .
3 Numera. En quin ordre cal fer-ho?
4 Pensa i escriu. Entre quins altres llocs pot volar el coet si hi nugues el fil?

Jugant al parc
Nom Data
Un lloc especial
A les escales del parc est Anna Banana.
Vine amb mi! diu, i arranca a crrer.
Jo tamb arranque a crrer darrere seu.
Passem pel costat de la font i de lesttua
i arribem a un lloc amb molta ombra, ple de
fulles i branques, que est darrere dels bancs de fusta.
Gategem per davall dun banc. La terra est freda. Hi ha fulles
mortes i pedres. Sobre una branca brilla una ploma blanca de colom.
s un lloc on no ha estat ning, que no ha vist mai ning.
s un lloc fosc i amagat. Alguna cosa es mou entre les fulles:
scratx, scratx, scratx
Fora, al sol, passen alguns peus.
De segur que s una ploma mgica! diu
baixet Anna. Vine! em diu desprs.
I eixim a la llum.
Anna Banana es posa dreta. T fulles entre els cabells.
Adu! diu, i desapareix. Aix que jo tamb men vaig
a casa.
leonore blegvad. Ana Banana y yo (adaptaci)
1 Completa. A quin lloc arriben els xiquets?

Arri> u> llo amb molt ,
p ^ , q est
dare el .
PROGRAMA DAMPLIACI
8
2 Pinta les que corresponguen. Com s el lloc secret dels xiquets?

fosc llumins amagat conegut per tots
3 Marca i copia noms el que veuen els xiquets de la lectura.
peus de persones ploma blanca de colom
cares de persones colom blanc
Vee> algun
^ un .
4 Encercla els xiquets que gategen davall dun banc.
5 Subratlla en la lectura el soroll que fa all que es mou entre les fulles.
6 Explica com s el teu lloc preferit i on est: al parc, al pati de lescola...

Una sorpresa per a Maties
Nom Data
Un comportament misteris
Quan Maties es desperta, troba la seua germana
Reme regirant larmari de la roba.
Ai! Mhe equivocat! Este no s el meu armari!
Per Maties no sho creu.
Una estona ms tard, Maties vol entrar amb
ella a la cuina i Reme li diu:
Ai! No pots entrar-hi! Ara rostir carn i far
molt de fum, aix que tancar la porta.
Decidix posar-se la camiseta verda nova,
per no la troba a larmari. Pregunta a
la germana i ella li contesta:
Ai! No tho havia dit? El gos del ve se lendugu quan estava estesa.
A la vesprada, Maties espera impacient els amics que vindran
a la festa. s que hui s el seu aniversari. Quina llstima que
no haja pogut posar-se la camiseta nova!
De sobte, Reme el crida des del menjador. Ell hi va corrent.
Felicitats, Maties! Ac tens el meu regal daniversari:
s la camiseta nova, per decorada. Lhe pintada jo!
I Maties, contentssim, ja ho entn tot. La camiseta
verda ha quedat genial!
1 Escriu el nom dels

protagonistes.

PROGRAMA DAMPLIACI
9
2 Relaciona. Quan diu Reme cada cosa?

Ai! No tho havia dit? Quan Maties la troba
regirant el seu armari.
Ai! Mhe equivocat! Quan Maties vol entrar

a la cuina amb ella.
Quan Maties li pregunta

Ai! No pots entrar-hi!
per la camiseta verda.
Per qu Maties fa una festa?
Quan celebra la festa Maties?
Qui ha convidat a la festa?
Qu li regala Reme?
Qu ha fet Reme per decorar la camiseta?
4 Marca. Qu creus que

passa al final?
5 Digues amb quin regal tagradaria que et sorprengueren per laniversari.

Un poema sobre la nit
Nom Data
Qu deu passar a la nit?

Qu deu passar a la nit
quan jo encara estic dormit?
Qu deu passar quan dorm sol
fins que torna a eixir el sol?
Potser tots els meus joguets
mentre dorm, no estan mai quiets,
i juguen sense parar
fins que em veuen despertar.
O tal vegada un donyet
els meus somnis vetla atent
perqu no em puga espantar
de cap monstre entremaliat.
O, qui sap, potser noms
els pares em fan un bes
abans danar a dormir
i per aix dorm feli.
LLUSA MARCH. Poemes de sol
i de lluna
1 Marca loraci que et semble correcta de cada parell.

El que explica la histria deu ser un xiquet.
El que explica la histria deu ser un donyet.
El protagonista vol saber qu deu passar cada dia, quan ell est despert.
El protagonista vol saber qu deu passar cada nit, mentre ell dorm.

PROGRAMA DAMPLIACI
10
2 Escriu la lletra que correspon. Quins elements i ssers esmenta el xiquet?

A els joguets B un donyet atent C un monstre entremaliat
3 Torna a llegir els quatre ltims versos del poema i completa

amb paraules teues. Per qu pensa el xiquet que dorm feli?
Pote erq
4 Pinta les dues peces que necessites per a obtindre

un redol com els que formen el poema.
Un redol s
un parell de versos
A la nit tots els xiquets que acaben de
manera semblant.
tenen somnis molt bonics.
dormen ben abrigadets.

Un monstre preocupat
Nom Data
Quin monstre ms desastrs!

El comte Drcula no s un home,
s un monstre horripilant.
Drcula s un vampir i ja se sap
que els vampirs xuplen la sang
als humans adormits. Per des de fa
uns dies Drcula sha adonat que la sang
se li assenta malament: cada vegada
que en pren, li fa mal la panxa i vomita.
Quina llanda!
Els vampirs poden transformar-se en rates
penades, i a Drcula sempre li ha agradat aix
de voletejar entre els arbres. El que passa s
que ltimament, cada vegada que intenta volar
li roda el cap, es mareja Ja no li resulta divertit.
Tots els vampirs del mn ixen de nit i dormen de dia perqu
no suporten la llum del sol. Per el comte Drcula est preocupat
perqu cada vegada es desperta ms prompte, abans que es faa
de nit. I el ms estrany de tot s que no nota cremor a la pell quan
el toca un poquet el sol de la vesprada.
En fi, que est fet un desastre. Qu li deu passar?
1 Resumix. Qu fan els vampirs?

Xupe>
E transore>
Ie> ^ dore>
PROGRAMA DAMPLIACI
11
2 Explica els problemes que t el comte Drcula.

S<^ pe> san@
Qua> vol
ad gad e esert ^
3 Imagina. Per qu li passa aix al comte Drcula?
4 Copia els noms destes criatures en ordre alfabtic.
vampir fantasma ogre mmia esquelet home llop

5 Ratlla la paraula que sobra. Qu fan els monstres?

espantar atemorir estimar terroritzar aterrir


Festa a lescola
Nom Data
Laniversari de Teresa
Teresa ha fet una festa
perqu hui ha complit anys
i a la classe li hem posat
una corona destrelles
feta amb perfum de roselles
i aroma daire bosc.
Amb la corona semblava
una reina de paper,
de les que pinten als contes
i que viuen als castells.
Per berenar ha portat
coca en llanda i magdalenes,
suc, moniato torrat,
taronges, pomes i peres.
En acabant de menjar,
tots li hem cantat la can,
perqu tinga un feli any
i que en complisca a munt.
M. DOLORS PELLICER. Versos
de tres sabors (adaptaci)

Qui ha fet hui una festa?
Per qu ho ha fet?
Qu li han posat al cap?
On estan tots els xiquets?

PROGRAMA DAMPLIACI
12
2 Encercla i escriu. Qu ha portat Teresa per berenar?
Pe ena, Tees h porta ,

, , ,
, ^ .
3 Completa la lletra de la can que solem cantar en els aniversaris.
Anirsar^ ,
,
el amic e esit@e>
4 Explica com celebreu els aniversaris a classe o a casa.

El ball de disfresses
Nom Data
Amb qui et toca ballar?

El ball de disfresses est a punt de comenar. Per, abans cal formar
les parelles. Amb qui ballar jo? Amb qui ballars tu? Buf, a s un
embolic i no ens aclarim!
Molt b, farem un joc per formar les parelles. Heu de fer el que jo
us diga per tal de trobar la vostra parella de ball.
Va, pirata, escolta b qu has de fer.
Avana tres caselles cap avall.
Mou-te una casella cap a la dreta.
Ja has trobat la teua companya!
Vking, ara s el teu torn.
Vs dues caselles cap amunt.
Avana una casella cap a la dreta.
La veus? Eixa ser la teua parella!
Ara et toca a tu, cuinera.
Baixa tres caselles.
Continua una casella a lesquerra.
Molt b, ja tens el teu company!
Si heu seguit b les instruccions,
tots haureu trobat la parella per
al ball. Ara que sone la msica!
1 Traa en la graella anterior els camins i digues amb qui ballar cada un.
E pirat ballar amb .
E vkin@ .
L cui>er .
PROGRAMA DAMPLIACI
13
2 Fixat en la disfressa dels xiquets i ratlla lelement que no porta cada un.
pirata ndia cuinera vking bombera rei

mocador barret barret banyes banyador corona
davantal plomes davantal extintor casc ceptre
pegat vestit paleta escut mnega capa
espasa arc corona espasa botes trompeta
3 Observa i explica com sha disfressat Adri. Pots usar les paraules
proposades i daltres que necessites.
perruca lluna nas posts estrella blanca

Adri h disessa .
A ca h posa .
Port l car , amb
.
Tam port .
Criatures fantstiques
Nom Data
En les profunditats del bosc

Els gnoms viuen als boscos de Noruega.
Sn grossets i xicotets, tan diminuts que
viuen en bolets multicolors. Trien el ms
gran perqu siga la Casa del Consell, i all
es reunixen tots per planificar les missions
que duran a terme. I s que els gnoms sn
molt bondadosos. Viatgen per tot el mn
per ajudar els animals. Tamb cuiden que
ning faa malb la naturalesa.
Els gnoms sn molt intelligents. A ms, tenen poders mgics
i els usen noms per a fer coses bones.
Una altra caracterstica dels gnoms s que no es barallen mai.
Ells saben que els problemes es resolen parlant.
Els trols sn enemics dels gnoms. Tamb viuen
als boscos de Noruega, per ells sn gegants.
Tenen fama de ser lletjos, bruts i pudents. Sn
malvats perqu intenten fer mal als animals
i volen danyar la naturalesa. Com que sn molt
ms alts que els gnoms, saprofiten de la seua
fora. Sort que no sn molt llestos! Ms aviat,
sn bastant faves.
Els trols sn molt agressius i es barallen sovint,
aix que s fcil descobrir-los pel soroll que fan.
1 Escriu el nom
dels ssers
de qu parla
el text.

PROGRAMA DAMPLIACI
14
2 Indica on viuen els gnoms i els trols.
3 Escriu G (gnom) o T (trol). De qui s cada caracterstica?

diminut pudent brut pacfic
gegant intelligent malvat agressiu
grosset lleig bondads mgic
4 Completa. A qu es dediquen estes criatures?

El gnom ajue>
^ cuie> q ning
El trol inene>

^ voe>
5 Explica com s, qu fa i on viu algun altre sser fantstic que conegues.

Poemes sobre animals
Nom Data
La balena
s tan gran la balena
que no cap a la banyera plena.
Nada i sura per la mar
acaant el calamar.
Quin raig daigua trau de lesquena!
El dragonet
De nit, a la paret, vors el dragonet.
No li tingues por, no sigues ximplet.
Caa insectes vora el llum,
cada nit sen menja un fum!
No el mates mai, el dragonet!
El gat
A la nit miola el meu gat,
demana sardina en un plat.
Passeja per les teulades,
espanta rates penades.
Mira la planta del meu gat,
amb un vestit tot ratllat!
ANTONI ALBALAT.
Quines bsties! (adaptaci)
1 Marca la resposta correcta en cada cas.

Esta lectura es compon dun poema. de tres poemes.
Els poemes parlen del mateix animal. danimals distints.
Els animals estan a llocs diferents. al mateix lloc.

PROGRAMA DAMPLIACI
15
2 Relaciona. Quin animal ho fa?

Caa insectes vora el llum.
La balena
Trau aigua per lesquena.
Porta un vestit ratllat. El dragonet
Acaa el calamar.
Espanta rates penades. El gat
El pots vore de nit a la paret.
3 Copia seguint el codi i obtindrs un altre poema sobre un animalet.

passejant sobre lherbeta,
Quan viatja el caragol,
Tant si plou com si fa sol!
no necessita maleta,
que la casa porta on vol.

Solucionari
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 1 Paraules amb g i gu

1. ga eruga / gue formigues /
Les lletres. Lalfabet
gui guila / go caragol /
1. A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V gu cangur.
W X Y Z.
2. Cal pintar, respectivament: agulla / guerrer /
2. roser , ROSER / marieta, MARIETA / gorilla / mnega / anguila.
bruixot, BRUIXOT / pastissets, PASTISSETS.
3. gat / guants / guinda / gorra / joguets.
3. cel T una vocal i dues consonants.
ciri T dues vocals i dues consonants. Passejada al mirador
retolador T quatre vocals i cinc 1. 1: motxilla / 2: cmera / 3: penya-segat /
consonants. 4: cantimplora / 5: illa.
tobogan T tres vocals i quatre
consonants. UNITAT 3
Paraules amb c i qu Loraci
1. Porten ca: caramel, barca. 1. Cal pintar: Magraden molt els gelats. /
Porten co: rac, escola. Dem s el meu aniversari.
Porten cu: escut, cuina. 2. Cal marcar la tercera opci: Cal que les
Porten que: esquena, vaques. paraules estiguen ordenades i que el
Porten qui: mquina, esquirol. conjunt tinga sentit.
2. Raquel / Quim qu davant de e, i. 3. Els iaios han arribat.
Nico / Carla / Curis c davant de a, o, u. El ratol send el formatge.
El parc infantil El punt i la majscula
1. 1: tobogan / 2: enfilar-se / 3: llanar-se / 1. Cal marcar lltim missatge: Regale gossets
4: engrunsar-se / 5: xarxa. a xiquets que els cuiden b. Pregunteu per
Xavi, de 2n B.
UNITAT 2 2. Ahir de vesprada el iaio em va ensenyar a
jugar a boletes. Ara que ja nhe aprs, he
Paraules i sllabes
pensat que dem puc dur-ne a lescola per
1. sol: 1 sllaba / planta: 2 sllabes / escarabat: jugar-hi a lhora del pati amb els meus
4 sllabes / milotxa: 3 sllabes. amics. s un joc molt divertit. De segur que
2. tomaca / margarides / llibre / casa / ens ho passem b!
telfon / oroneta. 3. Hola, sc Anna. Est Pau?
3. 2 sllabes: llibre, casa.
Els jocs tradicionals
3 sllabes: tomaca, telfon.
Ms de 3 sllabes: margarides, oroneta. 1. 1: trompa / 2: birles / 3: sambori /
4: amagar-se / 5: comptar.
86 Llengua 2 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA
3. El meu germ dibuixa molt b.

. UNITAT 4
La vaca menja herba al prat.
Classes doracions Els xiquets juguen al pati de lescola.
1. V / F / F / V / V.
Paraules amb mb i mp
2. Enunciativa: Ls s molt bonic.
Interrogativa: Vols una taronja? 1. bomb, bombonet, bombonera,
Exclamativa: Ui, sha fet tard! bomboneria / campana, campaneta,
campanar, campanada.
3. Interrogativa / Exclamativa / Enunciativa.
2. Cal encerclar, respectivament: ambulncia /
Els signes dinterrogaci i dexclamaci cambrer / gambes / rampa.
1. Al final duna pregunta sescriu un signe 3. Lambulncia puja la rampa de lhospital.
dinterrogaci ? El cambrer du gambes al client.
Al final duna exclamaci sescriu un
A la clnica veterinria
signe dexclamaci !
2. Vine, Mar! exclamaci 1. 1: farmaciola / 2: bena / 3: xeringa /
On vas? pregunta 4: lloro / 5: gbia.
Vols pa? pregunta /
Quin mal! exclamaci UNITAT 6
3. Pregunta: El pasts s de nata? Els pronoms personals
Exclamaci: El pasts s de nata!
1. Cal pintar: jo / ells / nosaltres / tu / elles /
Pregunta: El beb t fam?
ell / vosaltres / ella.
Exclamaci: El beb t fam!
2. Jo anir a la biblioteca dem.
Arriba la neu Tu tens un estoig molt gran.
1. 1: bola / 2: ninot / 3: anorac / 4: bufanda / Ella sha disfressat de pirata.
5: guants. Nosaltres juguem en lequip de bsquet.
Vosaltres no teniu cap mascota?
Ells sempre van en bici.
UNITAT 5
3. Ell t molta fam.
Loraci: subjecte i predicat Nosaltres cantem en un cor.
1. Subjecte. Tu saps jugar a sambori?
Predicat. Elles estan molt enfadades.
2. Cal pintar de groc: El meu germ / La R forta
La vaca / Els xiquets.
1. Cal pintar: rdio / torr / serra / roda.
Cal pintar de blau: menja herba al prat. /
juguen al pati de lescola. / 2. 4: Per Nadal vaig tastar un torr delicis.
dibuixa molt b. 2: El fuster talla un taul amb la serra.
2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 2 87

Solucionari
PLA DE MILLORA
1: La mare escolta la rdio cada mat. Els insectes

3: Sha punxat la roda del cotxe!
1. 1: libllula / 2: marieta / 3: cuc / 4: papallona
3. Estes terres sn bones per al conreu / 5: escarabat.
del rave.
El iaio Enric du una gorra marr.
UNITAT 8
Espectacles de carrer
Gnere del substantiu:
1. 1: tabalet / 2: cabut / 3: dolaina / mascul i femen
4: gegant / 5: titelles.
1. Mascul: mel, llibre, bitllet.
Femen: fulla, planta, copa.
UNITAT 7
2. C
al ratllar, respectivament: partida /
El substantiu
ordinador.
1. El mestre ens ha explicat com salimenten Pau t un joc molt interessant en
les abelles. la videoconsola.
Hui hem pintat la caseta de C al ratllar, respectivament: ve / pltan.
la meua gossa. La vena mha regalat una poma.
El fuster ens ha fet una taula C al ratllar, respectivament: metgessa /
molt bonica. despatx.
2. Anomenen una persona: mestre, fuster. El metge de capalera ens atn a la seua
Anomenen un animal: abelles, gossa. consulta.
Anomenen una cosa: caseta, taula. 3. Els substantius que poden dur davant
3. Cal ratllar, respectivament: porta / mare / les paraules el o un sn masculins.
peix. Els substantius que poden dur davant
Persones Sobra el substantiu porta, que les paraules la o una sn femenins.
anomena una cosa.
Paraules amb j i g
Animals Sobra el substantiu mare, que
anomena una persona. 1. Cal subratllar: taronja / gel / ajudant /
Coses Sobra el substantiu peix, que germ / mgia / jove.
anomena un animal. 2. ja pijama / ge gerro / gi girafa /
jo rajoles / ju julivert.
La R suau
3. Cal encerclar, respectivament: bajoquetes /
1. Cal ratllar, respectivament: serra / rata / japons / ngel / jutge / segell / albergina.
enrotllat.
2. pera / taronja / carlota / carxofa /
Al carrer
carabassa. 1. 1: zona per a vianants / 2: porxada / 3: balc
3. barca / taur / perol. / 4: galeria / 5: finestra.

PLA DE MILLORA
UNITAT 9 La majscula en els noms propis

Nombre del substantiu: 1. Ester / Tinta / Ramon / Plometa / Boleta /
singular i plural Maria / Jaume / Valncia.
2. Loncle Bernat sen va dem a Pars.
1. He comprat productes amb el nom en
El cavall de Sandra es diu Boira.
singular: pernil, aigua, pa, oli.
Slvia i els seus pares viuen a Castalla.
He comprat productes amb el nom en
El riu Xquer desemboca a Cullera.
plural: ous, tomaques, fideus, pomes.
2. Cal ratllar, respectivament: peras / cotxas / A la gelateria
puntas / llibras / finestras / pontas. 1. 1: tovall / 2: terrina / 3: cambrera /
3. Al gerro blanc hi ha moltes flors. 4: cucurutxo / 5: clienta.
Als altres gerros no hi ha cap flor.
Paraules amb br i bl UNITAT 11

1. Blanca / llebre / bruixa / poble / blat / Els determinants
cabra / bledes / abric. 1. Cal ratllar, respectivament: tres / el /
2. Blanca porta un abric nou. aquells / teu.
La cabra perseguix la bruixa. 2. Marta, vs a aquella parada i demana una
La llebre rosega les bledes. dotzena dous.
Prop del poble hi ha camps de blat. Esta vesprada anir a la biblioteca.
Eixe xiquet vol saber on est el lavabo.
El carrer
El meu cos s amic de les teues
1. 1: podar / 2: plantar / 3: carret / 4: rasclet / germanes.
5: gespa.
3. les canyes / el peix / la granota / els daus.
UNITAT 10 Lapstrof
1. Cal marcar i copiar, respectivament: lnec /
Classes de substantius
lherba / lovella / lestoig.
1. Cal pintar de groc (substantius comuns):
2. Cal pintar la segona opci: Davant de vocal
germ / ciutat / xiquet / granota.
o h.
Cal pintar de verd (substantius propis):
Vinars / Xquer / Irene / Perla. 3. Leruga rosega la fulla del roser.
Maite toca larpa i Joan toca la flauta.
2. El meu amic es diu Blai.
Albert mulla el pa en loli del plat.
La seua gosseta es diu Trinca.
El seu poble es diu Benial. Al riu
3. abella eixam / peix banc / ocell 1. 1: navegar / 2: rem / 3: jupet salvavides /
bandada / ovella ramat. 4: canya / 5: pescar.

Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 12 3. Olga i jo ballem samba.

Isabel observa les estrelles des del balc.
Ladjectiu Jo passege per la platja sovint.
1. Manel est molt feli amb les seues Els iaios em lligen un conte cada nit.
sabatilles noves. Paraules amb c i
El meu entrep favorit s el de pernil dol
amb tomaca. 1. Cal ratllar, respectivament: cel / balc.
Valria est trista perqu ha perdut el seu 2. eri / ciri / plaa / crvol / forut.
ninot preferit. 3. llana llances / pea peces /
Els corredors ms rpids han sigut estos balana balances.
xiquets rossos.
El reciclatge
2. Eva trista / Xavi content / Mar i Carla
1. 1: llanda / 2: contenidor / 3: arreplegar /
espantades / Saoro i Pep enfadats.
4: bossa de fem / 5: vidre.
3. Eva est trista.
Xavi est content.
Mar i Carla estan espantades. . UNITAT 14
S aoro i Pep estan enfadats. El verb en passat
Paraules amb s i ss 1. pintar pint va pintar
escriure escrigu va escriure
1. Cal encerclar i copiar, respectivament:
dormir dorm va dormir.
sabata / osset / mussol / castell.
2. A poc a poc isqu / va eixir el sol.
2. Jssica i Carles han collit una carabassa.
Laura escrigu / va escriure una postal.
Cristina ha dibuixat un gosset de colors.
El gat dorm / va dormir al sof.
3. pallasso / dissabte / carnisser / Edu pint / va pintar un dinosaure.
tassa.
3. Hui Snia juga a tenis. Ahir de vesprada
A lescola jug / va jugar a bsquet.
1. 1: taulell / 2: rellotge / 3: bstia / 4: tauler / Paraules amb s i z
5: banc. 1. zoo / espasa / camiseta / catorze / tresor /
pinzell.
UNITAT 13 2. El calze de bronze
El verb en present Una zona perillosa
Ezequiel i la rabosa.
1. Cal ratllar: arbre / llapis / finestra / tortuga /
ordinador. Lexcavaci arqueolgica
2. Cal pintar, respectivament: ballem / 1. 1: mfora / 2: mosaic / 3: examinar /
observa / lligen / passege. 4: netejar / 5: restes.

PLA DE MILLORA
. UNITAT 15
El verb en futur
1. Cal pintar de groc (verbs en present):
parlem / estudie / escrius.
Cal pintar de blau (verbs en passat):
cantava / vaig dir / pens.
Cal pintar de verd (verbs en futur):
anirem / riuran / ballar.
2. Gerard jugar amb la pilota nova.
Els pares em compraran un llibre
de contes.
Dem anir al Museu del Joguet dIbi.
La coma
1. Cal marcar: A la festa van vindre ngel,
Paula, Marc i Lluna. / El tren para a Sagunt,
Almenara, Vila-real i Castell. / Jaume t
un gos, un gat i una tortuga.
2. Al bullit hi ha crella, ceba, carlota
i bajoqueta.
Mhan donat un llapis, una goma, un boli
i un regle.
3. Resposta lliure (RL).
La botiga de joguets
1. 1: peluix / 2: puzle / 3: comandament /
4: ninot de corda / 5: robot.

Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
UNITAT 1 UNITAT 3
Anuncis en el diari A lescola
1. Cal marcar la tercera opci: En un diari 1. Cal encerclar el dibuix de la dreta: una
escolar. xiqueta de la classe.
2. REGAL DE CUCS DE SEDA 2. A lescola, dins de la seua classe.
APARCAMENT PER A BICIS Veu un tros de carretera, un semfor,
camions, cotxes
RECOLLIDA DE MATERIAL ESCOLAR
Han plantat llentilles.
3. F / F / V / V.
3. pissarra / rellotge / mapa / tauler.
4. RL.
4. Resposta model (RM). Dimecres,
5. Cal encerclar: les ceres / el llapis /
22 doctubre
els retoladors / la motxilla / els regles /
5. RL.
les llibretes.
A lONG podem portar material escolar com
ara unes ceres, un llapis, uns retoladors, UNITAT 4
una motxilla, uns regles o unes llibretes.
Quin fred!
1. 1: iceberg / 2: allau / 3: igl / 4: trineu.
UNITAT 2
2. 3: s un refugi fet de gel.
Sabies que... 1: s un perill al mar.
1. s terrestre perqu viu en la terra. 4: s un mitj de transport.
s mar perqu viu en el mar. 2: s un perill a la muntanya.
2. En la terra: 3. Als llocs on neva molt la gent usa raquetes
El guepard s el que corre ms de pressa. per a caminar.
La tortuga gegant s la que viu ms 4. s la bufanda.
temps. Sn les botes daigua.
La girafa s lanimal ms alt. 5. RM. Els guants, lanorac, limpermeable,
Lelefant s lanimal ms gran. el paraigua.
En el mar:
El peix vela s lanimal ms rpid.
La balena blava s lanimal ms gran. UNITAT 5
3. El caragol s un animal molt lent. Tardaria Jugant al carrer
molt a recrrer una rajola del terra. Per
1. Quim / Rita / Ndia / Gemma.
seria el campi en una cosa: una cursa per
a vore qui arriba lltim! 2. N
dia sha amagat darrere de la font.
Q uim sha amagat darrere del cotxe.

PROGRAMA DAMPLIACI
Rita sha amagat darrere de la bstia. Entre la finestra i la porta.

G emma sha amagat darrere del Entre una cadira i la porta.
contenidor.
3. Cal marcar lopci de lesquerra: Compta
UNITAT 8
mentre els altres samaguen i desprs els
busca. Jugant al parc
4. RL. 1. Arribem a un lloc amb molta ombra, ple
de fulles i branques, que est darrere dels
bancs de fusta.
UNITAT 6
2. Cal pintar: fosc / amagat.
Oficis del passat 3. Cal marcar: peus de persones / ploma
1. Cal marcar el dibuix de la dreta. blanca de colom.
2. El lleter repartia llet. Veuen alguns peus de persones i una
El meler oferia pots de mel. ploma blanca de colom.
El formatger duia formatge i mantega. 4. Cal encerclar el segon dibuix.
3. una cullerada de mel 5. Cal subratllar: scratx, scratx, scratx...
un got de llet 6. RL.
un tros de formatge.
una cullerada de mel.
un got de llet. UNITAT 9
un tros de formatge. Laniversari
4. RL.
1. Maties. / Reme.
2. Ai! No tho havia dit? Quan Maties
UNITAT 7 li pregunta per la camiseta verda.
Ai! Mhe equivocat! Quan Maties
Unes instruccions curioses
la troba regirant el seu armari.
1. Sexpliquen les instruccions per a fer un Ai! No pots entrar-hi! Quan Maties vol
coet a casa. entrar a la cuina amb ella.
2. Cal pintar: el fil / el globus / la palleta / 3. Perqu s el seu aniversari.
la cinta adhesiva. A la vesprada.
Per a fer el coet necessite un tros llarg Ha convidat els amics.
de fil, un globus, una palleta i cinta La camiseta verda decorada per ella.
adhesiva. Lha pintada ella mateixa.
3. 3 / 5 / 1 / 4 / 2. 4. Cal marcar el dibuix de la dreta.
4. RM. Entre dues cadires. 5. RL.
Entre la porta i larmari.

Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
UNITAT 10 Una corona destrelles.

A la classe.
Un poema sobre la nit
2. Cal encerclar la coca en llanda / el bric de
1. Cal marcar, respectivament: El que explica la suc / les pomes / les peres / el moniato
histria deu ser un xiquet. / El protagonista torrat / la safata de magdalenes / les
vol saber qu deu passar cada nit, mentre taronges.
ell dorm. Per berenar, Teresa ha portat coca
2. C: un monstre entremaliat / B: un donyet en llanda, magdalenes, suc, moniato
atent / A: els joguets. torrat, taronges, pomes i peres.
3. RM. Potser s perqu els pares el besen 3. Aniversari feli, / aniversari feli, /
abans danar-sen a dormir. els amics et desitgen / aniversari feli.
4. Cal pintar el primer i el tercer requadre: 4. RL.
A la nit tots els xiquets
dormen ben abrigadets.
UNITAT 13
El ball de disfresses
UNITAT 11
1. E l pirata ballar amb la bombera.
Un monstre preocupat E l vking ballar amb lndia.
1. Xuplen la sang als humans adormits. L a cuinera ballar amb el rei.
E s transformen en rates penades. 2. Cal ratllar, respectivament: davantal /
Ixen de nit i dormen de dia. barret / corona / extintor / banyador /
2. Si pren sang li fa mal la panxa i vomita. trompeta.
Quan vola li roda el cap, es mareja. 3. Adri sha disfressat de pallasso. Al cap
Cada vegada es desperta ms prompte sha posat una perruca. Porta la cara
i no nota cremor a la pell quan el toca blanca, amb una lluna pintada en
el sol. una galta i una estrella en laltra.
3. RL. Tamb porta un nas posts.
4. esquelet, fantasma, home llop, mmia,
ogre, vampir. UNITAT 14
5. Cal ratllar: estimar.
Criatures fantstiques
1. Trols / Gnoms.
UNITAT 12
2. Els gnoms i els trols viuen als boscos
Festa a lescola de Noruega.
1. Teresa. 3. G: diminut / T: pudent / T: brut / G: pacfic /
Perqu ha complit anys. T: gegant / G: intelligent / T: malvat /

PROGRAMA DAMPLIACI
T: agressiu / G: grosset / T: lleig /

G: bondads / G: mgic.
4. Els gnoms ajuden els animals i cuiden
que ning faa malb la naturalesa.
Els trols intenten fer mal als animals
i volen danyar la naturalesa.
5. RL.
UNITAT 15
Poemes sobre animals
1. Esta lectura es compon de tres poemes.
Els poemes parlen danimals distints.
Els animals estan a llocs diferents.
2. Caa insectes vora el llum. El dragonet.
Trau aigua per lesquena. La balena.
Porta un vestit ratllat. El gat.
Acaa el calamar. La balena.
Espanta rates penades. El gat.
El pots vore de nit a la paret. El dragonet.
3. Quan viatja el caragol,
passejant sobre lherbeta,
no necessita maleta,
que la casa porta on vol.
Tant si plou com si fa sol!

Ref y Ampl Llengua 2 SH Voramar PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ref y Ampl Llengua 2 SH Voramar PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA

El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,

DIRECCI DEL PROJECTE

DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL

Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.

Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.

Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.

2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Unitat 9 Unitat 1.................................................. 54

Unitat 12 Unitat 11............................................... 74

1 Escriu les lletres que falten per completar labecedari.

2 Escriu en minscula o en majscula, segons corresponga.

cel T quatre vocals i cinc consonants.

ciri T tres vocals i quatre consonants.

retolador T una vocal i dues consonants.

tobogan T dues vocals i dues consonants.

8 Llengua 2 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Classifica les paraules segons les lletres que porten.

escut caramel esquena mquina rac

vaques escola cuina barca esquirol

Porten ca Porten co Porten cu

Porten que Porten qui

2 Completa els noms amb c o qu i relaciona.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 2 9

1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada

tobogan enfilar-se pujar engrunsar-se rampa

xarxa botar llanar-se botar xarxa

10 Llengua 2 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Pronuncia en veu alta i marca. Quantes sllabes t cada paraula?

sol planta escarabat milotxa

1 sllaba 2 sllabes 4 sllabes 2 sllabes

3 sllabes 1 sllaba 3 sllabes 3 sllabes

2 Ordena les sllabes per formar paraules.

1 Relaciona i completa les paraules.

aguulla guerrer gorilla mnegua angila

agulla gerrer guorilla mnega anguila

3 Completa amb g o gu.

a uant ind orr jo et

1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada

senda cmera illa cantimplora illa

motxilla bossa penya-segat bossa senda

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 2 13

1 Pinta les bafarades que continguen oracions.

Moltssima hui Dem s

2 Marca. Qu cal perqu un grup de paraules es considere una oraci?

Cal que comence en majscula.

Cal que tinga moltes paraules difcils.

3 Ordena i escriu les oracions.

14 Llengua 2 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Marca el missatge que tinga totes les majscules ben escrites.

2 Tria i encercla lopci correcta en cada cas.

A a hir de vesprada el iaio em va E e nsenyar

a escola per J j ugar-hi a lhora del pati

3 Copia el que diu la xiqueta amb

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 2 15

1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada

corda boletes sambori llanar-se llanar

trompa birles trompa amagar-se comptar

16 Llengua 2 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Escriu V si s verdader i F si s fals.

Les oracions enunciatives afirmen o neguen alguna cosa.

Si volem fer una pregunta, usem una oraci exclamativa.

Les oracions enunciatives expressen sorpresa.