LLEN PRO

LLEN PRO
LLEN PRO és un projecte dissenyat per a l’aprenentatge de
la llengua catalana i la literatura que s’adapta a les diverses LLEN PRO
metodologies:

• Se centra en l’aprenentatge autònom i personalitzat.

• Segueix un model de progressió gradual.

Gramàtica 1
• És integrable i polivalent.

• S’adequa al grau de maduresa de l’alumnat.

• Respon al currículum de l’àrea de llengua catalana

i literatura.
1 Activitats de progressió personalitzada

GRAMÀTICA
Comprensió lectora 1 Expressió escrita 1
Comprensió lectora 2 Expressió escrita 2
Comprensió lectora i expressió escrita 3
Comprensió lectora i expressió escrita 4

Ortografia 1 Gramàtica 1
Ortografia 2 Gramàtica 2
Ortografia 3 Gramàtica 3
Ortografia 4 Gramàtica 4

AMB ELS
D’ACORD E L’IEC
OU S CRITERIS D
N

ESO
 LLEN PRO

Gramàtica 1
Activitats de progressió personalitzada
Índex
1 Classifiquem paraules 1

• Categories gramaticals

2 Com es diu? 15

• El nom o substantiu

3 Com és? 27

• L'adjectiu

4 A què et refereixes? 39

• Els determinants

5 Què fem? 51

• El verb

6 Quan ha passat? 63

• Els temps verbals

7 Expressem circumstàncies 75

• Els adverbis

8 Formes d'expressar-nos 85

• Les modalitats de l'oració

 Com és aquest quadern
Quin és l'objectiu del quadern?

El quadern pretén ajudar l'alumnat a assolir les
competències bàsiques en l'àmbit lingüístic, en
especial aquelles que fan referència a la construc-
ció del missatge. La morfologia i la sintaxi, a ban-
da de l'ortografia, són alguns dels aspectes cab-
dals per assolir el domini escrit a l'etapa de
l'ensenyament obligatori.
El treball gramatical que es proposa en aquestes
pàgines invita que l'alumnat descobreixi quin és el
funcionament de la llengua a partir d'induir
l'anàlisi i la comparació de textos i d'oracions.
L'objectiu és encaminar els aprenents cap a la re-
flexió dels diferents elements gramaticals i apro-
fundir en les relacions metalingüístiques que es
donen entre ells. Per aquest motiu, el quadern
pot arribar a ser una bona eina d'interiorització
de la norma, defugint, en la mesura del possible,
la de la descontextualització tradicional en què
s'ha basat l'aprenentatge gramatical.
La intenció funcional que es persegueix en el qua-
dern es reforça especialment en:
– El text inicial, del qual també es treballa la com-
prensió, i que és el punt d'inici de la proposta
dels continguts.
– Les múltiples activitats que es desenvolupen so-
bre breus fragments de textos.
– La secció Comprèn i aplica on es repta l'alumnat
que apliqui els continguts de la unitat sobre un
text, la majoria de vegades no literari, i del qual
s'ha treballat també prèviament la comprensió.
Un altre dels aspectes que cal destacar és la gra-
dació en què es presenten les activitats de les uni-
tats per tal de facilitar el ritme d'aprenentatge au-
tònom de cada un dels alumnes. Per reforçar
aquesta voluntat, s'han inclòs informacions senzi-
lles, de fàcil comprensió, que poden servir de re-
ferència en el moment de resoldre les activitats
plantejades.
Les unitats finalitzen amb una proposta
d'autoavaluació que ajuda l'alumnat a reflexionar
sobre com ha estat el seu procés d'aprenentatge.

El quadern consta de vuit unitats, que es complementen amb el suport de

recursos digitals. Per tenir-hi accés, cal entrar a edubook.vicensvives.com
i activar la llicència digital.

ENTRADA PARTEIX DEL TEXT

Fragment d'una
Títol i subtítol de lectura que serveix
la unitat. de punt de partida.

Text que introdueix els Vocabulari.

continguts de la unitat.

Objectius de la unitat.
Activitats de Activitats per activar
comprensió. els coneixements
previs.
APRÈN LA NORMA Adreces d'Internet que
contenen continguts
relacionats amb la Informació
proposta de treball. de suport.
Resum essencial
del contingut que
es treballarà.

Proposta
d'activitats
d'aprenentatge. Activitats
centrades en el
text de la lectura.

TINGUES EN COMPTE
Activitats centrades en aspectes
que presenten una dificultat
especial o que acostumen a ser
una font d'errors o de dubtes.

Edubook amb activitats

COMPRÈN I APLICA i indicacions de suport
que consoliden i
amplien els continguts
de la unitat.
Text de la
proposta.

AVALUA LES TEVES COMPETÈNCIES

Activitats
d'autoavaluació
Activitats de
adreçades a
comprensió.
l'alumnat perquè
comprovi quin ha
estat el seu procés
Proposta globalitzadora d'activitats d'aprenentatge.
d'aplicació dels continguts treballats
en la unitat i les unitats anteriors a
l'entorn d'un text. L'objectiu que es
pretén és que l'alumnat integri el seu
aprenentatge de forma funcional.
Programació
1 Classifiquem paraules 5 Què fem?
Categories gramaticals El verb
1. Les categories gramaticals 1. El verb
1.1 El nom o substantiu 1.1 Les conjugacions
1.2 L'adjectiu
1.2 Les parts del verb
1.3 Els determinants
1.3 La terminació del verb
1.4 El verb
Els temps simples
1.5 Els pronoms
Els temps compostos
1.6 Els adverbis
Les locucions adverbials
6 Quan ha passat
1.7 Les preposicions
Els temps verbals
1.8 Les conjuncions
1. Les formes verbals
1.9 Les interjeccions
2. La concordança 1.1 El mode indicatiu
El present d'indicatiu
2 Com es diu? L'imperfet d'indicatiu
El nom o substantiu El passat perifràstic d'indicatiu
1. El nom o substantiu El futur d'indicatiu
1.1 Noms propis i comuns El condicional d'indicatiu
Noms concrets i abstractes
1.2 El mode subjuntiu
Noms individuals i col·lectius
1.3 El mode imperatiu
1.2 El gènere del nom
Noms amb dos gèneres 7 Expressem circumstàncies
Noms amb gènere invariable
Els adverbis
Noms masculins i femenins amb arrel
diferent que es corresponen 1. Els adverbis

1.3 El nombre dels noms 1.1 Els adverbis i les locucions adverbials
de temps
3 Com és? 1.2 Els adverbis i les locucions adverbials
L'adjectiu de lloc

1. L'adjectiu 1.3 Els adverbis d'afirmació i de negació

1.1 L'adjectiu com a CN i com a atribut 1.4 Els adverbis quantitatius
1.2 Concordança de l'adjectiu 1.5 Els adverbis i les locucions adverbials
1.3 Terminacions de manera
Adjectius de dues terminacions 1.6 Els adverbis i les locucions adverbials
1.4 Canvi de gènere i canvis ortogràfics de dubte
1.5 Plural dels adjectius
8 Formes d'expressar-nos
1.6 Adjectius invariables en singular
Les modalitats de l'oració
4 A què et refereixes? 1. Modalitats de l'oració
Els determinants 1.1 La modalitat enunciativa o decla-
1. Els determinants rativa
1.1 L'article 1.2 La modalitat interrogativa
1.2 Els demostratius Tipus d'oracions interrogatives
La concordança dels demostratius 1.3 La modalitat exhortativa o impera-
1.3 Els possessius tiva
Els possessius àtons 1.4 La modalitat exclamativa
1.4 Els indefinits 1.5 Paraules que introdueixen oracions
1.5 Els numerals interrogatives
1.6 Els quantitatius 1.6 Les interjeccions i les oracions excla-
1.7 El determinant com a pronom matives
 A través de les categories gramaticals podem
classificar les paraules: noms, adjectius, adverbis,
preposicions, verbs, conjuncions, etc.
Es poden agrupar com si tinguessin la seva prò-
pia carpeta amb el seu expedient dins. La carpeta
serà més o menys gruixuda segons si les paraules
que conté es flexionen o no. Així per exemple, el
nom pot ser masculí o femení, plural o singular i,
per tant, la carpeta seria gruixuda. En canvi, n'hi
ha d'altres que tenen la carpeta més prima: són
les paraules invariables com ara les preposicions,
les conjuncions i les interjeccions.

Què aprendràs?

• Les categories gramaticals:

– Què expressen?
– Quines poden variar de forma?
• La concordança subjecte-verb:
– Què significa la concordança?
– Quins elements de la frase han de concordar?
 PARTEIX DEL TEXT

Un viatge precipitat
Quan faltaven deu minuts per a les vuit, Phileas Fogg obria la
porta de casa seva i hi entrava. Passepartout va quedar bastant sor-
près en veure aparèixer Mr. Fogg en aquella hora insòlita.
D'acord amb les instruccions, no havia de tornar fins a mitjanit.
–Passepartout! –va cridar Mr. Fogg des de l'habitació.
Passepartout no va respondre. Era impossible que l'ordre fos
per a ell. No era pas l'hora.
–Passepartout! –va tornar-hi Mr. Fogg sense alçar més la veu.
Passepartout va presentar-s'hi.
–D'aquí a deu minuts marxem cap a Dover i Calais.
Una mena de ganyota es dibuixà a la cara rodona del francès.
–El senyor ha de fer un desplaçament? –va demanar el criat.
–Sí –va fer Phileas Fogg–. Anem a fer la volta al món.
Amb els ulls badats d'allò més, les parpelles i les celles cap
amunt, els braços decandits i el cos defallit, Passepartout presen-
tava llavors tots els símptomes de la sorpresa.
–La volta al món! –murmurà.
–En vuitanta dies –afegí Mr. Fogg–. Així és que ens hem d'afanyar. Res
de baguls. Una bossa de viatge i prou. A dins, dues camises de llana i tres
parells de mitjons. El mateix per a vós. La resta ho comprarem pel camí.
Baixeu el meu impermeable i la meva manta de viatge. Aneu ben calçat. insòlit: excepcional.
Tot i que no caminarem gaire o gens. Au! badat: obert.
J. VERNE (adaptació). decandit: caigut, que perd
la força.

1. Indica les afirmacions que són certes sobre el text 2. Indica si aquests grups de paraules són verbs (V),
que acabes de llegir: adjectius (A), determinants (D) o noms (N):

Phileas Fogg treballa a les ordres de Mr. resta, impermeable, manta, viatge
Passepartout.
bona, tranquil, decandits, rodona
Fogg sol seguir un horari extraordinàriament caure, replicar, sortir, comprarem
rígid.
deu, seva, aquella, les
Fan preparatius per a un viatge.
3. Tria la segona part de cada frase:
Pensen viatjar fent la volta al món.
– Passepartout i Phileas Fogg està /estan a punt de
marxar de viatge.
La idea del viatge és de Passepartout.
– El pobre Passepartout està /estan totalment
El viatge serà llarg i duran molt equipatge. desconcertat.

2 Unitat 1
APRÈN LA NORMA

1. Les categories gramaticals

Les paraules d'una llengua es poden classificar en nou grans grups que
s'anomenen categories gramaticals. Els mots que pertanyen a una mateixa
categoria expressen un mateix tipus d'informació o fan una mateixa funció.

4. Escriu l'abreviatura que correspon a cada categoria gramatical:

• nom → ........................ • verb → ....................... • preposició → ........................

• Adj • Prep • Interj
• Det • Conj • N • adjectiu → ........................ • pronom → ....................... • conjunció → ........................
• V • Adv • Pr
• determinant → ........................ • adverbi → ....................... • interjecció→ ........................

1.1. El nom o substantiu

Els noms o substantius són les paraules que s'utilitzen per designar perso-
nes, objectes, sensacions, idees... Tenen gènere (masculí o femení) i nombre
(singular o plural). Són noms cadira, família, temperatura, núvol.

5. Subratlla els noms d'aquest fragment de text:

A les vuit, Passepartout havia preparat la modesta bossa que conte-

nia la seva roba i la del seu senyor; tot seguit, amb el cap encara tras-
balsat, va sortir de la seva habitació i es va reunir amb Mr. Fogg.
J. VERNE (adaptació).

6. Escriu el nom al qual es refereixen aquestes pistes:

El codi que obre moltes portes. → @Amplia a la Xarxa…

Per llegir més enigmes com aquests,
El peix que més abriga. → entra a www.tiching.com/761730

La lletra més ballada de l'alfabet. →

El transport aeri més polit. →

7. Forma noms afegint-hi diferents sufixos. Fixa't en l'exemple:

Adjectius Noms Verbs Noms

fosc foscor pensar pensament

brut gronxar

clar enyorar

infant descobrir

Classifiquem paraules 3
 APRÈN LA NORMA

1.2. L'adjectiu
Els adjectius acompanyen el nom i n'expressen alguna qualitat o caracterís-
tica. Concorden amb el nom en gènere (masculí o femení) i nombre (singu-
lar o plural). Són adjectius saborós, veloç, intel·ligent.

8. Identifica i substitueix els adjectius d'aquestes frases per uns altres de

significat similar o contrari, segons el que s'indica:

De significat similar @Amplia a la Xarxa…

Per consultar en línia el diccionari de
– Phileas Fogg era per a molts un personatge misteriós. sinònims de l'Institut d'Estudis Cata-
lans, entra a www.tiching.com/761731
.........................................................................................................................

– Va emprendre un viatge sorprenent.

.........................................................................................................................

De significat contrari

– Fogg tenia fama de ser un home ric i generós.

.........................................................................................................................

– Duia una vida ordenada i planificada.

.........................................................................................................................

9. A continuació tens quatre definicions de caràcters. Escriu l'adjectiu

corresponent en cada cas tenint en compte la concordança amb el nom
que acompanya:

– Que li fa vergonya parlar davant dels altres. → una persona t _ _ _ _ _

– Que parla molt, de vegades massa i tot. → uns nois x _ _ _ _ _ _ _ _

– Que parla dient la veritat, sense amagar res. → un home _ _ _ _ _ r

– Que s'espanta fàcilment per qualsevol cosa. → una gata p _ _ _ _ _

10. Ordena les lletres i escriu l'adjectiu que obtens en masculí, femení,
singular i plural:
prsutemi • eermllv • orirósg • decòmo

Masculí singular Masculí plural Femení singular Femení plural

........................... ........................... ........................... ...........................

........................... ........................... ........................... ...........................

........................... ........................... ........................... ...........................

........................... ........................... ........................... ...........................

4 Unitat 1
 1.3. Els determinants
Els determinants són paraules que també acompanyen el nom i hi con-
Tipus de determinants
corden en gènere i nombre. Serveixen per presentar-lo, identificar-lo, es-
pecificar-lo o quantificar-lo. Són determinants la, el meu, aquella. • Articles → el, una...
• Demostratius → aquest,
11. Relaciona cada determinant amb el nom que pot acompanyar: aquelles...
• Possessius → la nostra, els
alguna • • pis
seus...
les teves • • pregunta • Indefinits → algun, totes...

el cinquè • • ulleres • Quantitatius → pocs, mol-

tes, bastants...
l' • • gent
• Numerals → segona, cent...
• exercici
aquells •
• pensaments
poca •

12. Completa cada nom amb dos determinants i dos adjectius diferents:

• cadira → aquella cadira atrotinada / la teva cadira nova

• sabata → .......................................................................... / ...............................................................................

• entrepans → .......................................................................... / ...............................................................................

• flors → .......................................................................... / ...............................................................................

1.4. El verb
Conjugacions verbals
Els verbs són paraules que expressen accions, estats o esdeveniments.
Concorden amb el subjecte i són l'element més important de l'oració. Són 1a conjugació → verbs acabats
verbs tenim, ha passat, dormia, viatjaries. en –ar, com parlar.

Per anomenar un verb fem servir la forma en infinitiu. Segons l'infinitiu, 2a conjugació → verbs acabats
en –er o –re, com córrer o beure.
classifiquem el verb en un dels tres models de conjugació.
3a conjugació → verbs acabats
13. Agrupa les formes verbals que pertanyen al mateix verb i escriu-ne en –ir, com dormir.
l'infinitiu. Tingues en compte que són verbs irregulars:

• vau anar • vam dir • vaig • queien • havíeu dit • direu

• han caigut • haurem anat • deien • cauríem • cauràs • anaves

Infinitiu ....................... Infinitiu ....................... Infinitiu .......................

..................................... ..................................... .....................................

..................................... ..................................... .....................................

..................................... ..................................... .....................................

..................................... ..................................... .....................................

Classifiquem paraules 5
 APRÈN LA NORMA

14. Omple els buits amb la forma verbal corresponent:

visqués • triava • pertanyia • feia

estalvia • estava • comprèn • badava • arribava

Phileas Fogg ............................... a la mena de gent matemàtica-

ment exacta, que, mai frisosa i sempre a punt, ...............................
passos i moviments. Mai no ............................... una passa de més i
sempre ............................... la drecera.
Mai no ............................... . No es permetia cap gest superflu.
Mai no ............................... emocionat o trasbalsat.
Era l'home menys apressat del món, però sempre
............................... puntual. Així es ............................... que
........................... tot sol i, d'alguna manera, al marge de qualsevol re-
lació social.
J. VERNE (adaptació).

1.5. Els pronoms

Els pronoms són les paraules que substitueixen alguna part de l'oració que
ja s'ha anomenat i així estalvien repeticions.
De pronoms, n'hi ha de diversos tipus i fan la mateixa funció que l'element
que han substituït.
Per exemple: He quedat a casa d'en Gerard. Hi seràs, tu?
C. C. de lloc C. C. de lloc

Són pronoms nosaltres, tu, ens, us, hi, ho.

15. Torna a escriure aquestes frases substituint la part destacada per un pronom:

– Segur que la Júlia ja s'ha llegit aquest llibre. La Júlia es passa el dia llegint!

.....................................................................................................................................................................................

– No trobo les claus. No recordo on he deixat les claus.

.....................................................................................................................................................................................

– Han de ser a l'estació a les sis. Han d'arribar puntuals a l'estació.

.....................................................................................................................................................................................

– Aquesta samarreta té una taca. Rentaré aquesta samarreta.

.....................................................................................................................................................................................

6 Unitat 1
 1.6. Els adverbis
Els adverbis poden acompanyar un adjectiu, un altre adverbi o un verb. Són
invariables i ens donen informació relacionada amb el temps, la manera, el Formació d'adverbis
lloc, la quantitat... Són adverbis ara, aquí, bastant, bé. Alguns adverbis es formen afe-
gint la terminació –ment a un
adjectiu, com ara ràpidament,
16. Classifica aquests adverbis segons la informació que aporten:
inesperadament...
• amunt • aquí • arreu

• encara • enlloc • gens

• menys • molt • només

• després • mai • sovint

• aviat • lluny • prou

Informen del temps Informen del lloc Informen de la quantitat

......................................................... ......................................................... .........................................................

......................................................... ......................................................... .........................................................

......................................................... ......................................................... .........................................................

......................................................... ......................................................... .........................................................

......................................................... ......................................................... .........................................................

Les locucions adverbials

Les locucions adverbials són grups de paraules que equivalen a un adverbi.
Són locucions:
de gom a gom → ple a dojo → molt
en un tres i no res → ràpidament al capdamunt → a la part superior
de seguida → sense trigar a tort i a dret → irreflexivament

17. Escriu una frase a partir de cada grup de paraules i encercla-hi l'adverbi
o locució adverbial:

bicicleta + de vegades + cap de setmana

.............................................................................................................................

amb prou feines + vacances + platja

.............................................................................................................................

avió + bitllet + tampoc

.............................................................................................................................

Classifiquem paraules 7
 APRÈN LA NORMA

1.7. Les preposicions

Les locucions prepositives
Les preposicions són les paraules que uneixen altres paraules o sintagmes
Les locucions prepositives són
de manera que un complementi l'altre.
grups de paraules que fan la
Les preposicions són invariables. funció d'una preposició, com
per exemple a través de, en
Són preposicions a, de, sense, per. comptes de.

18. Encercla la preposició que falta en cada cas:

Phileas Fogg vivia tot sol a /de la casa a/de Saville Row.
Dinava i sopava per /amb un horari cronomètricament fixat, a /
de la mateixa sala, per /a la mateixa taula, amb /sense tractar cap
col·lega, per /sense convidar cap foraster.
Quan passejava, ho feia invariablement, a /amb el mateix cami-
nar, pel vestíbul amb /envers parquet de marqueteria o per /de la ga-
leria circular, coronada fins /per una volta amb /a vitralls blaus, que
sostenien vint columnes jòniques de /fins pòrfir vermell.
Sense/A ser sumptuosa, la casa a/de Saville Row es feia recomanar
sense/per la seva gran comoditat.
J. VERNE (adaptació).

1.8. Les conjuncions

Les conjuncions són paraules que uneixen mots o sintagmes i també ora-
cions. Són paraules invariables. Són conjuncions i, però, mentre, doncs. les locucions conjuntives
Les locucions conjuntives equi-
19. Uneix els dos sintagmes o oracions amb la conjunció adient: valen a una conjunció. Per
exemple: no obstant això, fins i
o • però • perquè • sinó tot.

– El cel estava cobert de núvols ..................... de moment no plovia.

– No hem quedat a casa meva ..................... a la biblioteca.

– Ens hem classificat ..................... ens han eliminat del torneig?

– Ho va repetir ..................... tothom ho sentís.

20. Subratlla les conjuncions i les locucions conjuntives d'aquestes frases i indica
quina informació aporten:

– Com que hi havia previsió de mal temps, van ajornar el partit. causa finalitat

– Mentre fas el sopar, jo rentaré els plats. comparació temps

– Tu també pots apuntar-te al viatge si vols. finalitat condició

8 Unitat 1
 1.9. Les interjeccions
Les interjeccions són paraules que expressen l'actitud del parlant. Les in-
terjeccións són invariables i equivalen a una oració. Són interjeccions aler-
ta!, visca!, oi tant!, silenci!

21. Descriu una situació en la qual seria adequat fer servir cada una d'aquestes
interjeccions. Fixa't en el que expressen:
– Apa! [expressa desacord]

.........................................................................................................................

– Ostres! [expressa sorpresa]

.........................................................................................................................

– Ecs! [expressa fàstic]

.........................................................................................................................

– Ep! [alerta d'un perill]

.........................................................................................................................

– Vinga! [encoratjar algú]

.........................................................................................................................

22. Completa aquest diàleg escrivint les interjeccions indicades en el lloc

corresponent del text:
ai • alça • compte • ei • uix

L'Enric veu la Núria a l'altra banda del carrer i la crida:

–.............. , Núria! Quants dies sense veure't!
–Hola, Enric. Tens raó! –la Núria aixeca la crossa que du a la
mà i li torna la salutació.
–.............. ! Què t'ha passat? –pregunta l'Enric, sorprès.
–No vaig mirar on posava el peu –li explica la Núria–, i vaig
caure escales avall...
–.............. ! Quin mal, no? –l'Enric fa una ganyota com si ell ma-
teix acabés de caure escales avall, i com que mig tanca els ulls no
s'adona que passa una noia amb patinet.
–.............. ! –l'alerta la Núria.
–Però ja és tard. L'Enric i la noia del patinet ja són a terra.
–.............. ! Em penso que jo també necessitaré una crossa –diu
l'Enric fregant-se la cama.

Classifiquem paraules 9
 APRÈN LA NORMA

2. La concordança
• El verb és la paraula més important d'una oració.
– El tren passa a dos quarts i cinc.
• El verb sempre ha de concordar amb el subjecte:
– Un gat dorm sota un banc de l'estació.
– Uns gats dormen sota un banc de l'estació.

23. Subratlla el verb d'aquestes oracions i encercla el nom amb el qual

concorda:

– El guarda-roba del senyor Fogg estava molt – A les vuit i quaranta minuts, Phileas Fogg i el
ben endreçat. seu criat van seure al mateix compartiment.

– A tres quarts de nou va sonar un xiulet. – El tren es va posar en marxa.

24. Corregeix els errors de concordança que hi ha en aquestes oracions:

– Phileas Fogg pertanyien a la mena de gent matemàticament exacta.

.....................................................................................................................................................................................

– Alguns llibres de Jules Verne presenta avenços tecnològics desconeguts.

.....................................................................................................................................................................................

– La planificació són clau per a l'èxit d'un viatge.

.....................................................................................................................................................................................

25. Indica en cada cas quina és la forma verbal adequada per mantenir la
concordança entre el subjecte i el verb:

Jules Verne va néixer /van néixer a l'Île Feydeau, davant de la ciutat de

Nantes, l'any 1828. Els seus pares volia /volien que fos /fossin advocat,
aquest fet els va enfrontar /van enfrontar. L'any 1856 es casà /casaren amb
una jove vídua i poc després va néixer /van néixer el seu únic fill Michel.
La seva negativa a exercir d'advocat a Nantes va fer /van fer que el
seu pare li retirés/retiressin la pensió econòmica. Així doncs, començà /
començaren a escriure força, motivat per aconseguir els diners que li
calien /calia per viure.
Verne tingué /tingueren la necessitat de descriure els esdeveniments
i transformacions tècniques i científiques que s'estava /s'estaven pro-
duint: visita /visiten diàriament la Bibliothèque Nationale de France
per tal d'estudiar i documentar-se i manté /mantenen contactes conti-
nus amb exploradors, viatgers, periodistes i científics.
www.edu365.cat (adaptació).

10 Unitat 1
TINGUES EN COMPTE

26. Llegeix el text i localitza-hi les paraules que s'indiquen a continuació:

–Heu sortit de Londres a corre-cuita?

–Oh, i tant! Dimecres passat, a les vuit del vespre, Mr. Fogg va
tornar del seu club, i tres quarts d'hora més tard ja ens n'havíem anat.
–Però, on vol anar el vostre senyor?
–Sempre cap endavant! Està fent la volta al món!
–La volta al món? –exclamà Fix.
–Sí, en vuitanta dies! Una aposta –va dir–, però, amb franquesa,
no me'n crec ni un borrall. No tindria cap ni peus. N'amaga alguna.
–És, per tant, un home ric?
–És clar, i s'emporta amb ell una bona quantitat, en bitllets de
banc nous de trinca! I no es pot pas dir que estalviï els diners en
aquest viatge! Fixeu-vos-hi! Ha promès una magnífica recompensa
al maquinista del Mongolia si podem arribar a Bombai abans.
J. VERNE (adaptació).

– Una interjecció que expressa confirmació. →_ _ ____

– Un adjectiu i un nom que comencen amb M. → M _ _ _ _ _ _ _ _ M_________

– Un verb de tres síl·labes que comença amb la primera lletra de l'abecedari. →_ _ _ _ _

– Un determinant numeral. →_ _ _ _ _ _ _ _

– Una locució adverbial. →_ _ _ _ _ _ - _ _ _ _ _

27. Escriu cada categoria en el grup que li correspon acompanyada de dos

exemples:

adjectiu • conjunció • determinant • interjecció • preposició • verb

paraules invariables

...................................... → ....................................... .......................................

...................................... → ....................................... .......................................

...................................... → ....................................... .......................................

paraules variables

...................................... → ....................................... ....................................... A la unitat 1 del teu Edubook tro-

baràs més activitats per aprofun-
...................................... → ....................................... ....................................... dir en els continguts d'aquesta
unitat.
...................................... → ....................................... .......................................

Classifiquem paraules 11
 COMPRÈN I APLICA

1. Llegeix el text d'aquest tríptic:

L’activitat física
Activitat física
• millora la salut actual
• ajuda a relacionar-se
i futura,
amb els altres i a
i salut
créixer millor, més aleg
res i més sans,
a la infància
i a l’adolescència
qualsevol nivell
• produeix beneficis en
d’intensitat.
bons hàbits si
És més fàcil mantenir uns
s’inicien a la infància. ˙ er en salut
Cr´eıx
˙ er en salut
Cr´eıx

ngueu en compte que... Idees que us poden aj

Sempre que es comencin activitats noves, la Els adults poden afavorir la pràctica
intensitat de l’esforç ha de ser baixa i ha física dels infants i els adolescents en
’incrementar-se progressivament. familiar:
al usar les proteccions adequades (casc, provant diferents activitats fins trob
anelleres, etc.). els agrada i facilitant-los-en la pràc
ls infants i els adolescents són més compartint amb ells l’activitat físic
propensos que les persones adultes a patir combinant diferents tipus d’activi
lesions per culpa de la calor. Per evitar

Què cal fer?

deshidratacions i altres problemes, no s’ha de fomentant els esports de grup,
racticar exercici intens durant les hores de donant més importància a la par
més calor i cal beure aigua regularment que al fet de guanyar,
Cada dia (encara que no es tingui set). ar
un estil de vida actiu (puj facilitant que tinguin estones de
AdopteuCal protegir-se sempre delola) . exemple,
sol (per
a l’esc de joc lliure,
escales, anar caminant
amb samarretes, gorres, crema protectora).
fent activitats d’oci a l’aire lliure,
3-5 dies per setmana
at física planejant activitats per a tota la f
Afegiu 60 minuts d’activit
(caminar a bon
d’intensitat moderada
donant suport,
) o vigorosa
pas, anar amb bicicleta sent un exemple.
ticar
(córrer, saltar a corda, prac
esports).

t de Salut i per la
elaborat pel Departamen
Aquest material ha estat Vicepresidència de
rt del Departament de la
Secretaria General de l'Espo
la Generalitat de Catalu nya.

Piràmide de l’activitat física

a la infància i a l’adolescència

2. Indica si aquestes afirmacions són veritables (V) o falses (F):

Si fas exercici estaràs més en forma i et sentiràs millor.

Per obtenir beneficis de l'activitat física ha de ser molt intensa.

Segons la piràmide, cal dedicar moltes estones a la inactivitat.

És essencial mantenir un estil de vida actiu.

3. Quina intenció té aquest text?

Proporcionar una informació. Entretenir els adolescents.

Convèncer de comprar alguna cosa. Demanar l'opinió dels infants i els joves.

12 Unitat 1
4. Què vol dir la paraula beneficis en la frase "produeix beneficis en
qualsevol nivell d'intensitat"?

Diferència entre els ingressos resultants de l'activitat d'una empresa

i les despeses.

Bé que fa una persona a alguna altra.

Efectes positius que s'obtenen fent alguna cosa.

Agitació que provoca neguit, malestar.

5. A quina categoria pertany la paraula i en la frase "millora la salut actual

i futura"?

conjunció preposició interjecció determinant

6. Quina explicació s'ajusta a la categoria del mot piràmide?

És una paraula que substitueix una part de l'oració que ja s'ha

anomenat.

És el tipus de mot que designa persones, objectes, sentiments, idees...

És la classe de mot que s'utilitza per expressar una qualitat del nom.

És el mot que se situa davant del nom i en dona alguna informació.

7. Quina opció s'ajusta al tipus de paraula de la frase "L'activitat física

millora la salut actual i futura"?

Adj + N + Adj + V + Det + Adv + Conj + Adj

Det + N + Adj + V + Det + Adj + Prep + Adj

Det + N + Adj + N + Det + N + Adj + Conj + Adj

Det + N + Adj + V + Det + N + Adj + Conj + Adj

8. Escriu quatre consells per adoptar un estil de vida actiu a partir de

la informació de la piràmide. Fixa't bé en la concordança del verb
amb la resta d'elements de l'oració:

1 3
........................................................ ........................................................

........................................................ ........................................................

........................................................ ........................................................

2 4
........................................................ ........................................................

........................................................ ........................................................

........................................................ ........................................................

Classifiquem paraules 13
AVALUA LES TEVES COMPETÈNCIES

1. Saps identificar a quina categoria gramatical pertanyen les paraules d'una

frase?

Sí, no hi trobo cap dificultat. Em costa d'identificar algunes categories.

Generalment em resulta complicat. M'equivoco molt sovint.

2. Reconeixes les categories que són invariables?

Sí, no hi trobo cap dificultat. Dubto en algunes categories.

Generalment em resulta complicat. M'equivoco molt sovint.

3. Quines activitats t'han resultat més senzilles?

Les d'identificar categories gramaticals. Les de classificar mots de diverses categories.

Les d'escriure grups de paraules o frases. Les de triar l'opció per completar una frase.

4. I quines activitats t'han resultat més complicades?

Les d'identificar categories gramaticals. Les de classificar mots de diverses categories.

Les d'escriure grups de paraules o frases. Les de triar l'opció per completar una frase.

5. Quins dels continguts de la unitat dominaves bé abans de fer els exercicis?

............................................................................................................................

............................................................................................................................

6. Quins dels continguts de la unitat coneixes millor després de fer els

exercicis?

............................................................................................................................

............................................................................................................................

7. Escriu la categoria gramatical abreviada de les paraules destacades:

– Verne fou un escriptor reconegut i d'èxit en el seu temps.

8. Escriu a quina categoria gramatical es refereix cada frase:

– Mots invariables que relacionen altres paraules. → .......................................................................

– Paraula que substitueix una part de l'oració ja mencionada. → .......................................................................

– Mots que presenten, identifiquen o quantifiquen el nom. → .......................................................................

– Mots que designen persones, sentiments, objectes, idees… → .......................................................................

14 Unitat 1
LLEN PRO

LLEN PRO
LLEN PRO és un projecte dissenyat per a l’aprenentatge de
la llengua catalana i la literatura que s’adapta a les diverses LLEN PRO
metodologies:

• Se centra en l’aprenentatge autònom i personalitzat.

• Segueix un model de progressió gradual.

Gramàtica 1
• És integrable i polivalent.

• S’adequa al grau de maduresa de l’alumnat.

• Respon al currículum de l’àrea de llengua catalana

i literatura.
1 Activitats de progressió personalitzada

GRAMÀTICA
Comprensió lectora 1 Expressió escrita 1
Comprensió lectora 2 Expressió escrita 2
Comprensió lectora i expressió escrita 3
Comprensió lectora i expressió escrita 4

Ortografia 1 Gramàtica 1
Ortografia 2 Gramàtica 2
Ortografia 3 Gramàtica 3
Ortografia 4 Gramàtica 4

AMB ELS
D’ACORD E L’IEC
OU S CRITERIS D
N

ESO