3er Reforç I Ampliació Saber Fer PDF

d i sp o n i b l e en fo r m at d i g i ta l
Pla de millora
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA

Ensenyament
individualitzat
Programa dampliaci
Llengua 3
Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 3
Ensenyament
individualitzat
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 3
El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,

per a tercer curs de Primria, s una obra collectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
dEdicions Educatives de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Antonio Brandi
Fernndez i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboraci ha participat lequip segent:
TEXT
Rosa I. Garca de Blas
Roger Sarri Batlle
Empar Tortosa Sanz
ILLUSTRACI
Antonio Aragez Vela
ARTIMAGOS (Malena F. Alzu
i Esther Prez-Cuadrado)
EDICI EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCI DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL

DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero
Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.
Projecte grfic: Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.

Coordinaci dillustraci: Empar Tortosa Sanz.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs Gonzlez i Jorge Gmez Tobar.
Direcci tcnica: ngel Garca Encinar.
Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.

Confecci i muntatge: Luis Gonzlez Prieto i Virtudes Llobet Azpitarte.
Correcci: Immaculada Gregori Soldevila.
2014 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
PRINTED IN SPAIN
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
EAN: 8431300252509 daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
CP: 536774 especialment aquella que tinga finalitats comercials.
Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a su-
perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats
particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i tamb dels objectius de millora que
es plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre dal-
tres inclou:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrena-
ment en les tcniques destudi.
El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que cont
seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el pro-
fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals contin-
guts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-
neixements i pose en joc les competncies adquirides.
Llengua 3 3
ndex PLA DE MILLORA
Unitat 1
La comunicaci........................................... 8
El so K......................................................... 9
A descobrir mn!....................................... 10
Unitat 2
El llenguatge i les llenges......................... 11
El so G...................................................... 12
Quanta aigua!............................................ 13
Unitat 3
Oracions i paraules.................................... 14
Signes que tanquen oracions.................... 15
Un paisatge en miniatura........................... 16
Unitat 4
Sons i lletres.............................................. 17
La diresi................................................... 18
Una collecci molt curiosa........................ 19
Unitat 5
La sllaba.................................................. 20
La partici de paraules.............................. 21
Com bufa el vent!...................................... 22
Unitat 6
Classes de sllabes................................... 23
El so J....................................................... 24
Ens movem............................................... 25
Unitat 7
El substantiu.............................................. 26
Ls de r i rr.............................................. 27
Anem dexcursi!....................................... 28
Unitat 8
El gnere dels substantius......................... 29
Paraules amb b......................................... 30
Al mercat................................................... 31
4 Llengua 3
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 9 Unitat 1................................................ 54

El nombre dels substantius ....................... 32
Paraules amb h......................................... 33 Unitat 2................................................ 56
Les festes del barri.................................... 34
Unitat 3................................................ 58
Unitat 10 Unitat 4................................................ 60

Larticle...................................................... 35
Lapstrof.................................................. 36 Unitat 5................................................ 62
Repoblem el bosc..................................... 37
Unitat 6................................................ 64
Unitat 11 Unitat 7................................................ 66

Els possessius........................................... 38
La contracci............................................ 39 Unitat 8................................................ 68
Al parc de bombers................................... 40
Unitat 9................................................ 70
Unitat 12 Unitat 10............................................. 72

Els demostratius........................................ 41
La coma.................................................... 42 Unitat 11............................................... 74
Un dia a la granja....................................... 43
Unitat 12............................................... 76
Unitat 13 Unitat 13............................................... 78
Ladjectiu................................................... 44
La S sorda................................................. 45 Unitat 14............................................... 80
Un carrer molt animat................................ 46
Unitat 15............................................... 82
Unitat 14
Els pronoms personals.............................. 47
Solucionari........................................... 86
La S sonora............................................... 48
A landana................................................. 49
Unitat 15
El verb....................................................... 50
Els dos punts............................................ 51
Quins cotxes ms antics!........................... 52
Llengua 3 5
Pla de millora
1 La comunicaci PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Les persones necessitem comunicar-nos. La comunicaci s el procs a travs
delqual fem saber als altres qu pensem, qu sentim, qu volem
Podem comunicar-nos de moltes maneres (amb gestos, amb imatges, amb sons),
perla forma de comunicaci ms habitual entre les persones s el llenguatge.
1 Relaciona. Com et comuniques en cada cas?
Parles amb el iaio per telfon. Amb el llenguatge.

Abraces la mare perqu lestimes. Amb una imatge.

Dibuixes una fletxa per indicar leixida. Amb un so.

Toques el timbre perqu tbriguen. Amb un gest.

2 Anota cada missatge davall de la persona que fa el gest corresponent.
Adu! Pareu! He guanyat! No ho s!

3 Explica qu indiquen els dibuixets de les portes.

(Dibu puertas de los
lavabos con las figuritas
del chico y la chica)

8 Llengua 3 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 El so K PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
El so K es pot representar amb c o amb qu.
Sescriu c davant de a, o, u.
Sescriu qu davant de e, i.
1 Escriu els noms substituint cada smbol per la grafia corresponent.
.C
. QU
Miel ria Joaim Niolau Immaulada

2 Classifica les paraules segons la grafia amb qu cal completar-les.
*oala es*imal es*ut *arabassa ra*eta *imono
Amb c
Amb qu
3 Copia aquestes oracions substituint els dibuixos per paraules amb c o qu.
El ha preparat .
A la taula falten les i les .
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 3 9

1 A descobrir mn! PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Quin nom tenen els objectes indicats en la lmina?
1 2 3 4 5
brixola protector gorra botes cmera

cmera plnol motxilla prismtics brixola
botes cantimplora llanterna cantimplora llanterna
2
3
4 5

2 El llenguatge i les llenges PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Quan ens comuniquem amb els altres, ho fem sobretot per mitj del llenguatge.
Utilitzemel llenguatge quan parlem amb els altres i quan escrivim.
Al mn hi ha moltes llenges o idiomes diferents. Perqu dues persones sentenguen,
s important que ambdues coneguen la llengua en qu es comuniquen. A Espanya
es parlen diverses llenges: el castell, el basc, el gallec Nosaltres parlem valenci.
1 Indica de quina manera usen el llenguatge. Parlen o escriuen?
AT
TANC

2 Ordena i escriu noms de llenges.
CI LEN VA CS FRAN
LL TE CAS GLS AN
A MANY LE NS XI
3 Digues quines llenges utilitzes tu i quan ho fas.
Bon dia!
4 Escriu aquesta salutaci en dues llenges ms.

2 El so G PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
El so G de gat es pot representar amb g oamb gu.
Sescriu g davant de a, o, u.
Sescriu gu davant de e, i.
1 Pinta. Quines paraules contenen el so G de gat?
goma gerani guepard agitar gaita
seguir cangur girar lloguer gentada
2 Classifica les paraules que has pintat segons com sescriguen.
Amb ga, go, gu

Amb gue, gui

3 Ordena les lletres i escriu les paraules.
INGLAAL LIGAU

URFOGAE LORAGAC

4 Completa amb g o gu.
Per berenar, eda sempre vol

aletes amb io
urt.
El os perseia el at i el
at perse
ia el ratol.
A laost lloarem una casa a Pedre

er.

2 Quanta aigua! PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Quines accions es representen en la lmina?
1 2 3 4 5
bussejar cabussar-se omplir esguitar banyar-se

cabussar-se esguitar bussejar bussejar omplir
afonar-se omplir esguitar cabusar-se bussejar
2 3
4
1

3 Oracions i paraules PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Les oracions sn missatges que expressen les nostres idees i els nostres sentiments
per mitj del llenguatge.
Les oracions estan formades per paraules collocades en un ordre determinat.
1 Marca amb una ratlla (/) el final de cada oraci i respon.
A dormir!
Ja fa una estona que el pare i jo hem sopat.
Ara em llavar les dents i me nanir corrents
al llit. On dec haver posat el pijama? Ai,quina
son que tinc!
Quins signes than ajudat a saber on sacabava cada oraci?
2 Copia cada oraci en una lnia i anota quantes paraules t.
Les cigonyes fan nius enormes. Els agraden les torres.

All dalt se senten molt b.
3 Ordena les paraules i escriu loraci correctament.
abelles rusc. Les
al mel fan

3 Signes que tanquen oracions PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Al final de les oracions generalment sescriu un punt (.).
Al final duna pregunta sescriu un signe dinterrogaci (?).
Al final duna exclamaci sescriu un signe dexclamaci (!).
1 Observa i marca loraci amb el signe final ms adequat.
Ai, tinc por! Quin vent que fa?
Ai, tinc por. Quin vent que fa!
Quant val a? El iaio es diu Pere.
Quant val a. El iaio es diu Pere?
2 Escriu el signe que falta en cada oraci.
Com puc arribar Ha dafagar

fins al museu lautobs 21
Tha agradat CINESBONS

lapellcula I tant, ha sigut
genial

3 Un paisatge en miniatura PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Quines accions es representen en la lmina?
1 2 3 4 5
apegar dibuixar retallar modelar dibuixar

muntar modelar muntar doblegar retallar
dibuixar retallar doblegar dibuixar apegar
3
4
2
1

4 Sons i lletres PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
Quan parlem emetem sons. Els sons poden ser de dos tipus: vocals o consonants.
En escriure representem els sons amb lletres. El conjunt de totes les lletres
duna llengua s labecedari o alfabet. El valenci t 26 lletres en total: 5 vocals
i 21 consonants.
Alguns sons es representen amb dgrafs.
1 Completa cada grup amb les lletres que falten seguint lordre alfabtic.
A B E M Q V Z
R H J
2 Escriu les vocals que falten.
T GR G S
B L F N T
3 Classifica les paraules anteriors segons el nombre de consonants que tenen.
1 consonant 2 consonants
3 consonants 4 consonants
4 Encercla els dgrafs que trobes en aquestes paraules i completa.
pinyol formiguer torradora bassal porquet ballarina
Un dgraf sn lletres juntes que representen so.

4 La diresi PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
En els grups que, qui, gue, gui la u no sona.
En els grups qe, qi, ge, gi la u s que sona. En aquests casos,
posem diresi () damunt de la u per indicar que hem de pronunciar-la.
1 Encercla les paraules en qu la u dels grups gu o qu sone.
guila aqeducte ungent quiosc
paraiger esquirol ping guerrer
2 Completa amb les paraules que has encerclat abans.
Al del iaio hi ha un paraigua i alguns bastons.
Als afores de la ciutat trobareu les restes dun rom.
Lanimal que ms em va agradar del zoo va ser el .
Un s una pomada que saplica sobre la pell.
3 Escriu en plural. Vigila si has de posar diresi o no.
pasqua pasqes maraca
egua piragua
vaca amiga
aigua ventrloqua

4 Una collecci molt curiosa PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Com sn els minerals indicats en la lmina?
1 2 3 4 5
daurat clar verd fosc brillant

fosc dur morat clar mat
marr platejat platejat daurat tou
or maragda
rob ull de tigre 5

4
3
plata ametista

5 La sllaba PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Una sllaba s el grup de sons que es pronuncien junts en un mateix colp de veu.
Un diftong s la uni de dues vocals en una mateixa sllaba.
Les paraules estan formades per sllabes. Segons el nombre de sllabes les paraules
poden ser monosllabes, bisllabes, trisllabes o polisllabes.
1 Separa amb barres les sllabes daquestes paraules.
rinoceront llop zebra girafa
estru cocodril serp hipoptam
2 Classifica les paraules anteriors segons el nombre de sllabes.
Monosllabes
Bisllabes
Trisllabes
Polisllabes
3 Encercla els diftongs que trobes en aquestes paraules.
antena boira neula teclat aire soroll
niu tassa taula cotxe coure cuina

5 La partici de paraules PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Quan una paraula no cap sencera a final de lnia, lhem de partir per la sllaba ms
prxima. Per indicar que la paraula partida continua en la lnia segent, hi posem
un guionet (-).
Les vocals dun diftong pertanyen a la mateixa sllaba i, per tant, no es poden separar.
1 Parteix cada paraula de totes les maneres possibles a final de lnia.
pasts tmbola ,
dimarts laberint ,
piruleta
, ,
2 Ratlla, en cada grup, la partici incorrecta a final de lnia.
cu-inera al-taveu pe-ixera tren-canous

cui-nera alta-veu pei-xera trenca-nous
cuine-ra altave-u peixe-ra trencano-us
3 Encercla els dgrafs i parteix cada paraula com si anara a final de lnia.
Contenen dgrafs tilla til-la terrs

que se separen metxa mosset
Contenen dgrafs seguir paquet

que no se separen penyal fulles

5 Com bufa el vent! PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada en cada cas?
1 2 3 4 5
port barca remol abrigar-se port

far vent barca cobrir escullera
escullera iot veler envolar-se far
3 5

6 Classes de sllabes PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
La sllaba tnica s la sllaba que es pronuncia ms fort dins duna paraula.
La resta de sllabes es diuen sllabes tones.
Algunes paraules duen accent grfic ( `) sobre la vocal de la sllaba tnica.
1 Encercla la sllaba tnica i subratlla les tones en cada paraula.
xarop ovella llavadora ordinador harmnica
2 Copia les paraules separant-ne les sllabes i pinta la tnica.
infermera forner pintora msic
3 Subratlla les paraules amb accent grfic i classifica-les.
El concert
Mart i Paula toquen hui a lescola. El pblic espera
impacient. Ell agafa el micrfon i ella prepara la guitarra
elctrica. De sobte, la msica ompli el gimns on es troben
i tots criden emocionats. El concert ha comenat!
ltima Penltima Antepenltima

sllaba tnica sllaba tnica sllaba tnica


6 El so J PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
El so J es pot representar amb j o amb g.
Sescriu j davant de a, o, u.
Sescriu g davant de e, i.
1 En cada grup de paraules, ratlla la que no cont el so J.
gil garra juliol germ jornal

seguit pluja conjunt mnegues major
rgim penjar aguda congelat bajoqueta
fregir roja ajuda gerro got
2 Escriu les paraules completes i resol la clau. Quina lletra representa cada smbol?
espona irafa oguets

tarones eni udo

representa la lletra representa la lletra
3 Ompli els buits daquestes oracions amb j o g.
Hui ugarem a un
oc que mha ensenyat
erard.
Aquest piama em va massa a

ustat i no em puc mene
ar a gust.
El ove apons es va
itar sobre la
espa del parc.
El meu erm i
o hem fet una tanca de ra
oles per al
ard.

6 Ens movem PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Quines postures es representen en la lmina?
1 2 3 4 5
gitat aponada assegut de puntetes gitada

assegut agenollada dret aponat asseguda
de puntetes asseguda gitat dret aponada
Reproducir lmina del libro
3 4

7 El substantiu PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els substantius sn les paraules que utilitzem per a anomenar les persones, els animals
i les coses.
Els substantius poden ser comuns o propis. Els substantius propis sempre sescriuen
amb majscula inicial.
1 Pinta seguint les indicacions. De quin tipus s cada substantiu?
blau
De persona grocDanimalverdDe cosa
rbitre finestra gos amic fil serp
cavall mestra mosca metge gorra bolgraf
2 Completa les oracions amb substantius comuns i substantius propis.
Robert Diana Manel Tamy
Els sn de .
La s de .
Les sn de .
La s de .
3 Escriu noms propis de lloc que conegues.
riu poble mar

7 Ls de r i rr PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Dibu r i rr
El so R suau sescriu sempre amb r. humanizadas jugando
El so R forta es pot escriure amb r o rr. con la videoconsola.
Sescriu r a principi de paraula i desprs de consonant.

Sescriu rr entre vocals.
1 Relaciona. Quin so cont cada paraula?
tresor ramat torr forat folre
R forta R suau

serra lloro recte Enric jugar
2 Classifica les paraules anteriors amb R forta segons com sescriuen.
Amb r a comenament de paraula
Amb r desprs de consonant
Amb rr entre vocals
3 Escriu la paraula amb r o rr que representa cada dibuix.


7 Anem dexcursi! PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 2 3 4 5
passejar visitant alga coral arxiplag

fotografiar bus guia fons mar illa
desembarcar coral bus arxiplag fons mar

8 El gnere dels substantius PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els substantius tenen gnere: poden ser masculins o femenins.
Els substantius masculins solen portar davant paraules com el o un. Els substantius
femenins solen portar davant paraules com la o una.
El femen dun substantiu se sol formar afegint una -a a la forma del mascul o canviant
la-e del mascul per una -a.
1 Escriu davant de cada paraula un o una, segons corresponga.
tricicle barca milotxa patinet
2 Encercla de blau els substantius anteriors masculins i de roig, els femenins.
3 Forma el femen daquests substantius seguint els models.
veterinari veterinria mestre mestra
fotgraf pediatre
jardiner alumne
forner sogre
4 Relaciona cada substantiu mascul amb el femen corresponent.
home cavall pare oncle bou
tia mare vaca dona egua

8 Paraules amb b PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Sescriu b en els casos segents:
Davant de r.
Davant de l.
Darrere de m.
1 Relaciona cada definici amb un dibuix i escriu-ne el nom. Tots duen br o bl.
Cereal don obtenim la farina per al pa.
Dona que fa encanteris i vola en granera.
Localitat menudeta.
Pea de roba que et poses quan fa fred.
2 Escriu els noms. Tots porten mb.
3 Subratlla dues paraules mal escrites en cada oraci i copia-la corregint-les.
Saoro toca el tromv i Pau toca el tamvor.

A la bivlioteca hi ha molts llivres.

Aquest arvre t la fusta molt vlanca.


8 Al mercat PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Quines fruites i hortalisses sindiquen en la lmina?
1 2 3 4 5
poma crelles maduixes cebes carabasses

tomaca cireres bresquilles pltans bresquilles
encisam pltans alls carlotes crelles
Reproducir lmina del libro
3 5
4

9 El nombre dels substantius PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els substantius tenen nombre: poden estar en singular o en plural.
Els substantius en singular anomenen un sol sser o objecte. Els substantius
en plural anomenen diversos ssers o objectes.
Per formar el plural, els substantius solen afegir -s o -ns a la forma del singular
ocanviar -a per -es.
Alguns substantius tenen la mateixa forma per al singular i per al plural.
1 Subratlla els substantius del text i classificals.
Increble!
El cientfic i els seus ajudants van anar al llac per buscar
granotes grogues. No van trobar cap animalet aix, per
en canvi van descobrir uns peixos transparents!
Estan en singular
Estan en plural
2 Copia canviant el nombre dels substantius destacats i les paraules que calga.
He dibuixat un eri en un full.
He dibuixat uns
Mhan donat un massap i una galeta.

Pep neteja el vidre de la finestra.
3 Escriu en singular.
dos cactus un uns globus un

molts llapis un els dimarts el

9 Paraules amb h PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Sescriu h en els casos segents:
En totes les formes del verb haver.
En algunes paraules com ara ahir, hui,
home, hivern, hora, etc.
1 Encercla la forma correcta de cada parell.
coet orxata erba os oliva ou

cohet horxata herba hos holiva hou
2 Observa i completa les oracions com en lexemple, a partir del verb proposat.
Clara ha jugat a bsquet a lescola.
Les gavines uns peixos. pescar

jugar
Dani molts contes.
llegir Els pirates un tresor! trobar
3 Escriu la paraula amb h que corresponga en cada cas.
Va darrere de la tardor. Mascul de dona.
El dia en t vint-i-quatre. Suma de set ms un.
Lloc on curen els malalts. Dia anterior a aquest.

9 Les festes del barri PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 2 3 4 5
altaveu ballar banderins tocar beure

micrfon tocar focus beure riure
focus menjar escenari ballar menjar
3
2

10 Larticle PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els articles sn paraules que van davant dels substantius i que serveixen per a
concretar-los o determinar-los.
Els articles poden ser determinats o indeterminats. Les formes de larticle determinat
sn el, la, els, les. Les formes de larticle indeterminat sn un, una, uns, unes.
1 Encercla cada article del text i subratlla

el substantiu que acompanya.
Quina llstima!
Les xiquetes jugaven a la platja. Construen un castell
molt bonic amb uns poalets i unes pales. De sobte,
una ona va arribar amb fora, va trencar el castell
darena i va arrossegar els joguets. Per sort van poder
recuperar-los, per quina llstima de castell!
2 Copia al seu lloc cada article que has encerclat amb el seu substantiu.
Amb article determinat Amb article indeterminat
Mascul
SINGULAR
Femen
Mascul
PLURAL
Femen
3 Escriu larticle determinat i lindeterminat que pot dur cada paraula.
o bolis o nina
o pa o boletes

10 Lapstrof PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Els articles el i la sapostrofen (l) davant de les paraules que
comencen en vocal o en h.
Larticle la no sapostrofa davant dalgunes paraules com ara la
universitat, la histria, etc. (comenades per i, hi, u, hu tones).
1 Marca larticle correcte en cada cas i copia el grup sencer.
EL LA L
porta X la porta
ordinador
aranya
diccionari
cassola
hamaca
2 Encercla la forma correcta de cada parell i justifica-ho.
el home / lhome
la humitat / lhumitat
la illa / lilla
la amiga / lamiga
3 Completa amb el, la o l, segons corresponga.
Quan era menut, pare va plantar arbre de entrada del jard.

director de institut ha organitzat una visita a universitat.
oncle Albert viu a urbanitzaci que hi ha prop de serra Verda.
infermera que vam vore a hospital s mare de Paula.
Isaac, amic dels pares, coneix utilitat de moltes plantes de muntanya.

10 Repoblem el bosc PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 2 3 4 5
plantar arreplegar regar cavar llavors

cavar regar plantar regar fulles
arreplegar plantar cavar arreplegar branques
1 3

11 Els possessius PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els possessius sn les paraules que indiquen a quina persona o a quines persones
pertany un sser o un objecte.
Els possessius sempre van en el mateix gnere i nombre que el substantiu aqu
es refereixen i solen portar larticle davant.
1 Encercla els possessius del text i subratlla larticle que porten davant.
Quines disfresses!
Ximo i Slvia shan disfressat amb roba vella. Ara es miren
lun alaltra per vore el resultat.
Magraden els teus collars, per les teues polseres,
no diu Ximo.
Doncs la teua corbata s molt lletja! li respon Slvia.
S, ha, ha, ha! Com el teu vestit! riu ell.
Per els nostres barrets sn molt elegants somriu Slvia.
En canvi, les meues botes sn horribles es queixa Ximo.
Saps qu? diu Slvia. Jo preferisc la nostra roba! Tornem
a canviar-nos!
2 Completa les oracions amb els possessius adequats.
La meua germana i la cosina sn amigues.

(de mi) (de tu)
El amic Pol ha vingut amb les germanes.

(de tu) (dell)
Les bufandes estan davall dels abrics.

(de vosaltres) (de nosaltres)
La vena s del mateix poble que els pares.

(dell) (de mi)
Els dibuixos sn ms bonics que les fotos.

(dell) (de mi)

11 La contracci PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Les paraules a, de i per, quan es troben amb els articles el o els, es poden unir
aaquests i formar una sola paraula: al, als, del, dels, pel, pels.
Aquesta uni sanomena contracci.
1 Indica quins elements formen cada contracci.
als + dels + pels +

als + dels + pels +
2 Copia cada oraci fent les contraccions necessries.
Creuarem el riu per el pont vell.

A els turistes, els agrada passejar per els carrers de el centre.

Josep pregunta el preu de els kiwis a el fruiter.

3 Tria i completa. Has dusar cada combinaci dues vegades.
al a l del de l pel per l
El bal ha volat ________ aire i ha caigut fora ________ pati.

Lamo ________ quiosc sempre em pregunta _________ iaio.
Andreu torna _______ escola _______ avinguda Mart.
Arribars abans ________ hospital si vas ________ carrer Nou.
Recorda _______ pare que hui anirem ________ aniversari de Pau.
Lhostessa ________ avi don la benvinguda ________ passatger.

11 Al parc de bombers PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Quins elements sindiquen en la lmina?
1 2 3 4 5
sirena mnega extintor casc sirena

escala guant cami uniforme mnega
casc sirena destral guant extintor
3
5

12 Els demostratius PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els demostratius sn les paraules que indiquen la distncia que hi ha entre la persona
que parla i els ssers o objectes a qu es refereix.
Els demostratius sempre van en el mateix gnere i nombre que el substantiu a qu
es refereixen.
1 Encercla els demostratius i subratlla els substantius a qu fan referncia.

Enacabant, copia al seu lloc els grups que formes.
Quin embolic de galliner!

Ja estic farta daquest galliner! Aqueixes gallines
blanques novolen estar amb aquell gall gran.
Aquesta gallina negra sescapa tots els dies.
I aquells pollets piulen espantats cada vegada que
selsacosten aqueixos galls negres. Quin embolic!
Em fa mal el cap de tant de Coc, coc, coooc!.
2 Escriu el demostratiu adequat, tenint en compte la distncia que

sindica i el substantiu que hi ha a continuaci.
gos que vigila el ramat s d pastor.

(distncia intermdia) (llunyania)
cabres donen ms llet que vaca.

(distncia intermdia) (proximitat)
Tots ous els ha post gallina.

(proximitat) (llunyania)

12 La coma PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Sescriu coma (,) en els casos segents:
Per separar els elements duna enumeraci.
En les cartes, postals, notes davs, etc.,
desprs de la salutaci i desprs del comiat.
1 Escriu les comes que falten en aquestes enumeracions.
Els meus quatre gossos es diuen Floc Reina Wanda i Plom.

Jo tinc un germ una germana dos cosins i tres cosines.
Dem hi ha classe de Llengua de Matemtiques i de Msica.
2 Completa les enumeracions amb les paraules i les comes que hi falten.
Per dinar hi ha

El pare ha comprat
3 Escriu les cinc comes que falten en aquesta carta.
Benvolguts senyors Dibu caja abierta, es

Els fem arribar el material que ens havien demanat: un envo con un
un paquet de 500 fulls uns retoladors una grapadora paquete grande de
unes gomes elstiques grans i un joc de regles. folios, gomas
Esperem que tot siga del seu gust i els agram elsticas,
la confiana en la nostra empresa. rotuladores, una
grapadora y reglas
Atentament
de varias formas y
Pasqual Gir tamaos.
Gerent dOfibons
Material doficina

12 Un dia a la granja PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Quins animals sindiquen en la lmina?
1 2 3 4 5
bou gallina egua conill cavall

ovella conill pollet poltre vaca
gall vedell porc ovella porc
2
4

13 Ladjectiu PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els adjectius sn paraules que ens diuen com sn o com estan les persones,
elsanimals o les coses.
Els adjectius sempre es refereixen a un substantiu i tenen el mateix gnere i nombre
queel substantiu que acompanyen.
1 Pinta les etiquetes que continguen adjectius.
constipada dotze trencat bruts volia
ahir vella escola bones menuts
2 Completa amb els adjectius que has pintat abans.
un joguet una casa els xiquets
unes vacances uns plats la xiqueta
3 Completa la teua descripci amb els adjectius necessaris.
Jo sc i . Tinc els ulls

i els cabells . De carcter, sc .

13 La S sorda PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
El so de la S sorda es pot representar amb s, ss, o c.

Sescriu s a principi i a final de paraula i darrere de consonant.
Sescriu ss entre vocals.
Sescriu davant de a, o, u i a final de paraula.
Sescriu c davant de e, i.
1 En cada parell de paraules, encercla la que t el so de S sorda.
cuquet / forut cireres / capa balc / eri lla / llac coet / cel
2 Completa les oracions amb les paraules que has encerclat.
En la tele hem vist un que ha alat un cotxe!

Una de les fruites que ms magraden sn les .
Has vist quin ms blau? No hi ha ni un nvol!
La meua germaneta no vol portar cap al cap.
L t el cos cobert de punxes.
3 Tria la grafia correcta en cada cas i completa.
/c c/s /c
ntim abata estru
s / ss /c c/s
piarra pea enalada
c/s s / ss /c
inc oet pina

13 Un carrer molt animat PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Quins elements sindiquen en la lmina?
1 2 3 4 5
bstia vorera semfor bstia calada

semfor calada bstia senyal vorera
senyal semfor fanal paperera fanal
5
1

14 Els pronoms personals PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els pronoms personals sn les paraules que sutilitzen per a anomenar les persones
sense dir el seu nom.
Les paraules jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells i elles sn pronoms personals.
1 Relaciona i escriu al seu lloc les oracions que formes.
Ella Nosaltres Tu Ell Jo
s marroqu. ets alemany. s xinesa. sc valenci. som amics.
Jo
Ell
2 Copia les oracions substituint la part destacada per un pronom.
Ximo i jo agafem cada dia el metro.

Aina i Elsa viuen prop de lescola.
Els conductors toquen el clxon.
Jordi i tu jugueu sempre a bsquet.
3 Escriu una oraci amb cada pronom.
Ell Nosaltres

14 La S sonora PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
El so de la S sonora es pot representar amb s o amb z.
Sescriu s entre vocals.
Sescriu z a principi de paraula i darrere deconsonant.
1 Classifica aquestes paraules segons el so que contenen.
roser bassa zona pensar pinzell ciri

pina solar calze avisar tass horitz
So S sonora So S sorda

2 Escriu el nom de cada nmero i encercla els que contenen el so S sonora.
0 15 17
11 6 14
3 Ordena i escriu les oracions canviant els smbols per s o z.
lesmorar sota una alzina. Repoarem
Jes i oe en una maia. viuen

14 A landana PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Quins objectes sindiquen en la lmina?
1 2 3 4 5
vestit llit vaixella estora vaixella

llit estora espill llit espill
vaixella bagul llit vestit bagul
1
3
2

15 El verb PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
RECORDA
Els verbs sn paraules que expressen accions.
Cada verb t distintes formes verbals. El conjunt de les formes dun verb sanomena
conjugaci.
Linfinitiu s la forma que utilitzem per a anomenar el verb.
1 Encercla els verbs i copials al seu lloc. Qu fa cada aparell?
La cuina en marxa
Quina activitat a la cuina, de bon mat! La torradora torra pa,
lespremedora esprem taronges i la batedora bat maduixes
amb llet. Mmm, quindesdejuni ms bo! Mentrestant, el forn
rosteix la carn peraldinar. Quant de moviment!
2 Copia les formes verbals anteriors i posan linfinitiu al costat.
3 Tria la forma verbal correcta i completa cada oraci.
Dem, si no plou, tots (jugrem / jugarem) al parc dels Omets.
De jove, la mare (treballa / treball) en una tenda de roba.
Saps que el iaio (estudia / estudi) angls des de fa dos mesos?
Aquesta empresa (fabrica / fabric) el primer cotxe fa noranta anys.

15 Els dos punts PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
RECORDA
Sescriuen dos punts (:) en els casos segents:
Davant duna enumeraci que sanuncia.
Abans de citar les paraules exactes que ha dit alg.
1 Encercla els dos punts i escriu E si anuncien una enumeraci o C si citen les
paraules exactes dalg.
Hem visitat tot Galcia: la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra.

Aleshores Albert va dir: No sentiu olor de fum? Fa pudor de socarrat!.
El iaio Vicent sempre em deia: No canvies sendes velles per novelles.
Hui mhe comprat tres contes: un de por, un daventures i un dhumor.
2 Copia les oracions escrivint dos punts on calga.
A la bossa duc tres coses les claus, la cartera i el mbil.

Laparcament t dues plantes la blava i la roja.

3 Observa les bafarades i completa el que diu cada un. No toblides dels dos punts!
Quina calor Hi ha hagut Em passes

que fa! un accident. lasal?
Miquel, tot suat, va exclamar :

El policia va dir al pare
La mare em va demanar

15 Quins cotxes ms antics! PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la que corresponga. Quines parts del cotxe sindiquen en la lmina?
1 2 3 4 5
roda para-xocs retrovisor volant para-brisa

para-xocs parabrisa seient para-xocs volant
volant retrovisor parabrisa roda seient
2
1
3
4

Programa
dampliaci
1 Comprenc un text personal PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Kika i jo
Hola, em dic Mart i tinc huit anys des dahir, que va ser el meu aniversari.
Escrica la vostra revista perqu vull ensenyar-vos la meua tortuga Kika.
Kika t dos anys i mig. Quan me la va regalar loncle Llus, el dia que jo
feia sis anys, ella tenia sis mesos.
Kika creix molt de pressa. Menja molt, tant que ma mare noms em deixa
quelidone menjar una vegada cada dia. Li compre uns pots de menjar
especial per a tortugues i a vegades tamb li done fulles dencisam.
A Kika no li agrada molt el sol. Si la trac al jard, de seguida busca un rac
a lombra onamagar-se. Tamb li agrada furgar en la terra amb les potes
i quedar-se colgada quasi del tot; aix se sent molt cmoda, per he danar
amb compte perqu em fa por que un dia senterre en el sl totalment
i no la trobe. Jasque ella tornaria a eixir a la superfcie sense problema,
per... i si sequivoca i obri elforat en un altre lloc?
Per cert, jo no crec que les tortugues siguen lentes.
Si deixara escapar Kika perla porta, aniria a poc a poc,
s, per caminaria i caminaria sense parar durant hores.
Sho prendria amb calma, per seria capa de fer
llargs viatges, nestic segur.
Mart
1 Escriu S o No.
Mart escriu una carta a una revista. Hui s laniversari de Mart.
Kika viu amb Mart des de fa dos anys. Kika sha perdut al jard.
2 Digues com va aconseguir Mart la seua tortuga.
3 Pinta. A quina revista creus que ha escrit Mart?
NOTCIES LA MEUA ESPORTS INFORMTICA

DELBARRI MASCOTA I JO NUTICS PER A TOTS

AMPLIACI. UNITAT
1
4 Respon a aquestes preguntes.
Com creix Kika?
Per qu deu ser aix?
Quantes vegades li donen menjar?
Qu li donen de menjar?
5 Escriu al seu lloc. Qu fa Kika?
senterra en el sl sescapa per la porta samaga a lombra furga en la terra

6 Relaciona i forma comparacions.
lent com un bou

silencis com una serp
fort com una llebre
rpid com una tortuga
7 Descriu la teua mascota o la que tagradaria tindre.

2 Comprenc un text potic PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
El desdejuni
La cuina hui fa olor
de llet amb cereals,
de suc i de pastissos,
de brioixos i croissants.
de llet i de torrades,
de fruita i melmelada,
de dolos i ensamades.
de menges especials:
de tot el que magrada
per a desdejunar.
Llusa March, Poemes
de sol i de lluna
1 Marca lafirmaci verdadera de cada parell.
Deu ser de mat. El desdejuni est preparat al menjador.
Deu ser de nit. El desdejuni est preparat a la cuina.
La cuina fa mala olor. A la xiqueta li agraden les menges preparades.
La cuina fa bona olor. A la xiqueta no li agraden les menges preparades.
2 Ratlla els aliments que no apareixen en el poema.
croissants galetes fruita torrades
iogurt cereals melmelada verdures
suc flam pastissos xocolate

AMPLIACI. UNITAT
2
3 Escriu dos aliments de cada tipus que sesmenten en el poema.
Sn per Sn per
abeure amenjar
4 Relaciona. Qu s?
brioix ensamada croissant torrada

5 Explica qu prens tu cada mat per desdejunar-te.
6 Llig la informaci i, en acabant, respon.
Els poemes sescriuen en lnies curtes anomenades versos.

De vegades, elsversos sagrupen en estrofes, que sn com
els pargrafs del poema.
s freqent que alguns versos acaben de manera semblant
els uns amb els altres; quan a ocorre, es diu que els versos
rimen entre ells.
Quantes estrofes t el poema El desdejuni?
Quants versos t cada estrofa?
Encercla. Quins versos rimen entre ells en cada estrofa?
El 1r i el 3r.El 2n i el 4t.

3 Comprenc un cartell PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
DEPOSITA EN EL CONTENIDOR GROC

NOMS:
PLSTIC LLANDES BRICS
NI VIDRE NI CART NI ROBA
SEPARA B. Tots els envasos de plstic, les llandes i els brics que usem
es poden reciclar si els deposites en el contenidor groc. Si els mesclem
amb altres residus, fem malb lesfor de tots.
REUTILITZA. De segur que vols desfer-te de tots els envasos? Alguns
poden tindre una segona vida si els donem un altre s.
I RECORDA que tamb hi ha contenidors blaus per a paper i cart,
contenidors verds per a vidre i contenidors especials per a roba.
1 Ratlla el que no corresponga en cada cas.
Aquest cartell pretn:

Explicar qu va en el contenidor groc. Indicar on est el contenidor groc.
Per poder reciclar els envasos:

Cal mesclar-los amb altres residus. Cal separar-los b i dur-los al contenidor groc.
Podem reutilitzar els envasos:

Si ens desfem dells. Si els donem un altre s.

AMPLIACI. UNITAT
3
2 Encercla el que pot anar en el contenidor groc i ratlla el que no hi pot anar.
3 Pinta cada contenidor del color adequat.
paper i cart vidre envasos
4 Ratlla, en cada cas, la paraula que no pertanya a la famlia.
envs envasar envasadora envasat enviar
paper paperera empaperar emparellar paperet
bossa bosseta bassal embossar bosses
vidre vidrier vida envidrar vidriera
5 Pensa i escriu idees per a reutilitzar alguns objectes.
Utilitze els gots de iogurt per a
Utilitze les caixes de sabates per a
Utilitze els pots de melmelada per a
Utilitze les bosses de la compra per a

4 Comprenc un text informatiu PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Mirant al cel
Quan de nit mirem al cel, all est la Lluna, lluent
i bonica.
La Lluna no t llum prpia. Aix i tot, brilla en el cel
perqu reflecteix la llum delSol, com si illuminrem
amb una llanterna davant dun espill.
Si ens fixem atentament en la Lluna hi podem vore
unes taques fosques enforma de cercles. Sn crters.
Els cientfics diuen que fa milions danys grans meteorits
van xocar contra la Lluna i van causar aquests enormes
forats a la seua superfcie.
A la Lluna no hi ha atmosfera, no hi ha aire. Aix vol dir
que mai hi bufa el vent ni hi ha nvols ni plou ni
hi ha tempestes. Per aix, la terra i la pols que hi ha
a la superfcie no es mouen mai. Quan els primers
astronautes, desprs dallunar, van fer una passejada
dins dels vestits espacials, van anar deixant petjades
a terra i encara hi estan, no shan esborrat, ja que la pols
on estan marcades no ha canviat. Han passat molts
anys des que la nau Apollo XI va arribar a la Lluna,
per encara continuen all les petjades dels astronautes,
tanmarcades com el primer dia; i aix es quedaran anys i anys
1 Escriu S o No. De qu es parla en el text?
De laspecte que t la Lluna quan la mirem.
De la distncia que separa la Terra i la Lluna.
De les naus espacials que van a la Lluna.
Del que passa amb la terra i la pols a la Lluna.
2 Marca. Qu sn les taques fosques que veiem

a la Lluna?
Els seus crters. Les petjades dels astronautes.

AMPLIACI. UNITAT
4
3 Explica qu van fer els astronautes quan van anar a la Lluna.
4 Completa les oracions amb les teues paraules.
La Lluna brilla perqu
Els crters es van formar perqu
Les petjades dels astronautes no shan esborrat perqu
5 Completa amb els verbs en el temps corresponent.
allunar aterrar amarar
Ahir lhidroavi al llac per rescatar els nufrags.
Aquell dia la nau Apollo XI sense problemes.
Dac a alguns segons, lavi a la pista principal.
6 Relaciona cada expressi

amb el seu significat.
A. Estar a la lluna
B. Estar de mala lluna

Estar enfadat Estar distret

5 Comprenc un text llegendari PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
El gran cavall de fusta

Els grecs volien conquistar la ciutat de Troia.
Estaven acampats des de feia mesos prop
de les muralles que envoltaven la ciutat, per
no aconseguien vncer els troians, que eren
guerrers forts i valents. Aquella nit Agammnon,
el rei grec, va rebre a la seua tenda la visita del capit
Ulisses.
Escolteu-me, senyor rei: podem destruir Troia i aconseguir
la victria, i tot grcies... grcies a un cavall de fusta!
Un cavall de fusta! Ets boig, Ulisses! O potser fas broma?
Les batalles es guanyen amb les armes, no amb joguets.
No, senyor rei. No s cap broma el que dic. Aquest s el meu pla:
construm un enorme cavall de fusta dins del qual es puguen amagar
alguns soldats ben armats i el deixem abandonat a la platja perqu
els habitants de Troia creguen que hem marxat. Com reaccionaran
ells? Sapoderaran de la mquina i la portaran a la ciutat, amb
nosaltres dins; desprs, lnic que haurem de fer s eixir del cavall
i obrir les portes de la ciutat perqu hi entren els nostres soldats.
Agammnon va quedar sorprs. La idea li va semblar un poc destarifada,
per molt interessant, de manera que va donar ordres perqu els homes
posaren mans a lobra.
1 Escriu els seus noms.
El rei dels grecs El seu capit La ciutat atacada


AMPLIACI. UNITAT
5
2 Escriu V (verdader) o F (fals).
Els grecs volien visitar la ciutat de Troia.

Troia estava envoltada de muralles i defensada per soldats forts i valents.
Els grecs estaven davant de Troia des de feia pocs dies.
Ulisses tenia un pla per a conquistar la ciutat.
Construirien un enorme cavall de fusta i amagarien els soldats dins.
A Agammnon, aquella idea no li va interessar gens.
3 Transforma les oracions que has marcat com a falses perqu siguen verdaderes.
4 Escriu els verbs al seu lloc per completar el final de la histria.
dormien van eixir van creure van obrir va entrar va conquistar portaren
Els troians que els grecs havien
abandonat la idea de prendre Troia i
el cavall dins de les muralles, sense saber que alinterior
hi havia soldats enemics. A la nit, mentre tots els troians
desprs duna gran festa, els guerrers
grecs del cavall i
les portes de la ciutat; aix la resta de lexrcit grec
i Troia.
5 Explica la teua opini sobre Ulisses i el seu pla.

Nom Data
Un equipament a prova de foc

De segur que saps qui sn els bombers: sn els que apaguen els incendis i
rescaten lespersones en situacions de perill, com ara accidents, inundacions,
terratrmols, etc. Elseu s un treball arriscat i dur. Per els bombers sn
valents, forts i gils, i a ms compten amb un bon equipament. Vols saber
quin? Ac el tens.
Casc
Botella daire s cmode i lleuger.
comprimit Noms pesa 1 quilo.
El bomber la connecta
quan no hi ha aire per a
respirar i li permet Visera
treballar durant 40
Protegeix els ulls de la
minuts. Pesa 4 quilos.
calor i lenlluernament.
Emissora Mscara
Va subjecta a la Filtra laire per respirar
jaqueta. s important millor quan hi ha fum.
estar comunicat
sempre amb els altres.
Bandes luminescents
Vestit multicapa Van en la jaqueta,
La jaqueta i els pantalons elcasc i els pantalons.
estan confeccionats amb Aix els bombers es
diverses capes de localitzen entre ells quan
materials. Sn una barrera hi ha molt de fum.
antifoc i antihumitat, per
alhora permeten moures
amb llibertat perqu noms Botes
pesen 3 quilos. El vestit Tenen punteres
no porta cremalleres ni reforades i sn molt
botons, perqu amb resistents; aix poden
lacalor es calfarien aguantar que els caiga
icremarien. Totes les parts damunt un objecte
sajusten amb velcro. pesat sense ferir-se.

AMPLIACI. UNITAT
6
1 Explica quina faena fan els bombers.
2 Encercla les coses que pertanyen a lequipament del bomber i ratlla les que no.
cordons botons botes amb punteres reforades
casc cremalleres vestit multicapa (jaqueta i pantal)
capa velcro ulleres de sol
visera emissora bandes luminescents
mscara cantimplora botella daire comprimit
3 Escriu el nom i relaciona. Quin element fa cada funci?
Permet comunicar-se amb altres bombers.
Filtra laire per respirar millor quan hi ha fum.
Protegeix els ulls de la calor i lenlluernament.
4 Respon com si fores un bomber i justifica-ho amb dades de la lectura.
Si et cau aigua damunt, et banyes?
El teu vestit pot encendres amb el foc?
Qu fas quan has dentrar en un lloc on no hi ha aire?
5 Calcula quant pesa tot el que porta el bomber mentre treballa.
Pes Pes Pes de PES TOTAL

del vestit del casc la botella QUE TRANSPORTA
+ + =

7 Comprenc un text potic PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
A trenc dalba
La blanca lluna passeja
pel cel obscur del meu hort.
En un rac veu la pedra
que dna forma a una font:
Omplim un canteret daigua
li demana per favor.
I tu, bonica xiqueta,
em voldries fer lhonor
de tallar la rosa roja
que faa ms bona olor?
Entre les branques dun arbre
sent el cant del rossinyol:
Corre, lluna, corre; amagat;
prompte, lluna, que ix el sol!
Llusa March, Poemes
de sol i de lluna
1 Marca la correcta. Qu vol dir a trenc dalba?
Quan comena a fer-se de nit.
Quan comena a fer-se de dia.
2 Explica amb paraules teues qu s un hort.
3 Relaciona cada paraula de la lectura amb una altra que tinga un significat semblant.
obscur tallar sentir prompte

rpid collir fosc escoltar


AMPLIACI. UNITAT
7
4 Fixat en les bafarades i respon.
Omplim un canteret Qui ho diu?

daigua, per favor. A qui ho diu?
Qui ho diu? Em voldries fer lhonor

de tallar la rosa roja
A qui ho diu? que faa ms bona olor?
Amagat, Qui ho diu?

que ix el sol!
A qui ho diu?
5 Escriu cada nom al seu lloc i pinta el recipient que sanomena en el poema.
botija pitxer canteret poal
6 Encercla la vocal tnica de lltima paraula en cada vers i respon.
Es repeteix alguna vocal tnica final al llarg del poema?
En quins versos, en els parells o en els imparells?
Per tant, qu podem dir daquests versos?
7 Llig la informaci i raona. Hi ha personificacions en el poema?
Un recurs potic ben habitual s la personificaci, que consisteix a presentar animals

oobjectes que actuen com els humans: parlen, es mouen, manifesten emocions

8 Comprenc un text dels mitjans
decomunicaci PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Parlant amb el veterinari

Hola, sc lex. Tinc un conill que no es menja les barretes
marrons del pinso, per s que es menja tota la resta.
Est malalt? Qu he de fer perqu sho menge tot?
Seria ideal que el conill sho menjara tot, lex, per, pel que
mexpliques, noms es deixa les barretes marrons, aix que
no et preocupes. De segur que est ben alimentat.
Et recomane que combines el pinso amb verdura i fruita fresca,
que els agrada molt. Per vs amb compte perqu les deixalles
no se li podrisquen a la menjadora. Neteja-li-la cada dia!
Grcies per telefonar, lex. Ara passem a la segent consulta
dels nostres oients. Hola? Hi ha alg?
Hola, bon dia, jo sc Cristina. El meu problema s que tinc dos hmsters
femelles, de la mateixa ventrada, que es barallen i es mosseguen tot el
temps. Fins i tot una ha arrapat laltra al llom. Qu puc fer?
Als teus hmsters no els passa res destrany, Cristina. s que els hmsters
sn animals solitaris per naturalesa i s molt difcil que aprenguen a conviure
en grup, encara que siguen de la mateixa ventrada.
Prova uns dies a posar-les juntes dins duna gbia gran, per amb dues
menjadores, dos abeuradors i dos amagatalls. Aix, potser deixaran de
barallar-se. I si no fa efecte, aleshores haurs de posar-les en gbies separades.
Grcies per la telefonada, Cristina. I aquesta ha sigut lltima consulta de hui.
Tornarem dem a la mateixa hora ac, a Rdio Ona. Ara els deixem amb les
notcies. Bon dia a tots!
1 Marca lafirmaci correcta. A qu correspon el text anterior?
A un programa de televisi on el pblic fa preguntes i el presentador respon.
A una entrevista dun diari on el periodista fa preguntes i un fams respon.
A un programa de rdio on els oients fan preguntes per telfon i un veterinari

respon.
2 Subratlla en el text les parts que than ajudat a resoldre lactivitat anterior.

AMPLIACI. UNITAT
8
3 Relaciona cada paraula amb la seua definici.
Menjadora Recipient on es posa laigua perqu els animals puguen beure.

Pinso Conjunt de cries nascudes en el mateix part.
Abeurador Aliment preparat especficament per a animals.
Ventrada Recipient on es posa el menjar perqu els animals lagafen.
4 Observa els animals i respon.
Qu s?
De qui s?
Qu li passa?
Qu recomana el veterinari?
Qu sn?
De qui sn?
Quin problema tenen?
Quina soluci proposa el veterinari?
5 Pinta noms els noms danimal que usen la mateixa forma per al mascul i el femen.
hmster conill serp gorilla

elefant escarabat lle peix

balena bou aranya girafa


9 Comprenc un qestionari PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Encercla la soluci
1. Saps qu s 2. Quin s el contrari

el Mediterrani? de descendir?
A. un oce A. pujar
B. una platja B. parar
C. un mar C. baixar
3. Qui va inventar 4. Per qu cacen elefants
el paper? els caadors furtius?
A. els valencians A. per la pell
B. els xinesos B. per les plomes
C. els vkings C. pel marfil dels ullals
5. Quant de temps pot passar un 6. Com es deien antigament
dromedari sense aigua? les farmcies?
A. 2 hores A. mercats
B. 100 dies B. apotecaries
C. de 7 a 10 dies C. medecineries
7. Qu rebien els soldats romans 8. Qui mana al rusc
quan els pagaven el salari? de les abelles?
A. sal A. una capitana
B. escuts B. una reina
C. armes C. una cap
1 Corregeix les respostes i pinta el teu resultat.
1. C 2. A 3. B 4. C 5. C 6. B 7. A 8. B
Set o huit encerts Excellent! Potser nhas encertat alguna de casualitat?
Cinc o sis encerts Molt b! s que algunes eren molt difcils, veritat?
Quatre encerts Bon resultat! Torna a llegir les que no sabies i problema resolt.

AMPLIACI. UNITAT
9
2 Pinta la correcta. Com sanomena tamb el qestionari que has llegit?
conte notcia test poema
3 Torna a llegir el qestionari i anota els nmeros de les preguntes que corresponguen.
Quines preguntes tracten sobre animals?
Quina pregunta fa referncia a un invent antic?
Quina pregunta parla sobre un mar?
Quina pregunta es refereix a un tipus de botiga?
4 Intenta completar les afirmacions sense mirar les solucions del qestionari.
1. Els caadors furtius

cacen elefants...
2. Un dromedari pot passar

sense beure aigua
3. El paper el van inventar...
4. El Mediterrani s
5. Antigament les farmcies

es deien...
6. Al rusc de les abelles mana
7. Quan els pagaven el salari,

els soldats romans rebien...
8. El contrari de descendir s
5 Comprova les respostes i marca. Quants encerts has tingut?
Set o huit: excellent! Cinc o sis: molt b!
6 Explica la teua opini. Creus que els qestionaris com el que has resolt sn tils?

10 Comprenc un text narratiu PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
La primera eixida a la mar

Enric volia ser pescador. Son pare va voler ajudar-lo i va anar a parlar amb Ximo
elRatat, que tenia una barca, i aquest va acceptar que Enric anara
amb ell com a aprenent de pescador.
Lendem, amb limpermeable, la gorra i les botes, Enric
va anar al moll. Va pujar a la barca, amb sis mariners ms.
I a trenc dalba es van fer a la mar.
Quan van arribar al punt indicat, es va deixar anar la xarxa
a poc a poc. Lespera, sobretot per a Enric, es va fer llarga.
Ell volia que la pesca fra abundant, no fra cas que
lacusaren de ser malsortat i no el volgueren a bord.
Per aquell dia la barca de Ximo el Ratat va tindre sort.
Cada vegada que pujaven la xarxa, hi havia bona pesca.
I una part daquella pesca la va aprofitar el senyor Toni
el Llu, el cuiner, per fer un sabors dinar: un guisat
de crelles amb rodanxes de llu fresqussim i galeres.
Espere que no et cansars dels guisats de Toni li va
dir Ximo el Ratat. Sn bons per, com que noms
pesquem peix, no trobars mai cap xulla al plat rigu.
Enric va aprendre a dinar amb el balanceig de la barca.
Havia fet gana, feia bon oratge, era lliure enmig de la mar,
i era feli.
Joan Pla. El tresor de Barba-rossa (adaptaci)
1 Completa. Quins personatges sanomenen en la histria?
, que vol ser pescador; son ; ,

que s lamo ; i , que s .
2 Encercla. Quina daquestes deu ser la barca de pescadors on anava Enric?

AMPLIACI. UNITAT
10
3 Escriu V (verdader) o F (fals).
Enric volia fer-se pescador.
A son pare no li semblava b i no va voler ajudar-lo.
Ximo el Ratat accept Enric en la barca com a capit.
Enric i els pescadors van eixir al mar a trenc dalba.
Aquell dia no van tindre sort i la pesca no va ser bona.
4 Explica en qu es diferencien un pescador i un pescater.
5 Relaciona cada paraula de la lectura amb la de significat contrari.
acceptar abundant malsortat sabors
escs inspid negar afortunat
6 Reescriu aquest text de manera que tu sigues el narrador en comptes dEnric.
Jo em vaig fer pescador molt jove. La primera

vegada que vaig eixir al mar em sentia molt nervis.
Per tots van ser amables amb mi i em van animar.
Ara sc vell i ja no navegue; per encara conserve
limpermeable, les botes i la gorra.
Enric es va fer pescador

Nom Data
Els mongols
Els mongols eren un poble nmada que habitava
a les grans planes dsia. Vivien en tendes de
campanya fetes amb pells danimals i viatjaven
sempre a cavall. Per als mongols elscavalls tenien
molt de valor, tant com lafamlia.
Van ser els primers a fer hamburgueses saboroses...
Saps com les preparaven? De bon mat, agafaven
un tros de carn fresca i la posaven davall de la seua
sella de muntar. Alfinal del dia, com que passaven
moltes hores cavalcant, la carn ja estava ben picada
i ben xafada; aleshores hi afegien herbes per donar-li
sabor i, finalment, la cuinaven al foc.
El rei dels mongols no vivia en una tenda, sin
en un palau luxs. I ac s on es va inventar
un joc ben conegut: el parxs. Es jugava al jard
i era per a quatre jugadors, per en comptes
de fitxes hi havia persones. Es jugava aix:
1r Dibuixaven a terra les caselles distribudes
en quatre camins fins al centre del jard.
2n Cada persona es collocava en la primera
casella dun cam.
3r Els jugadors llanaven els daus i les
persones avanaven per les caselles.
4tHi guanyava qui arribava primer al centre.
1 Llig amb atenci aquestes afirmacions i indica si ixen en el text o no.
Els mongols construen les tendes amb pells.

Les tendes dels mongols sanomenaven iurtes. Ho diu
Per als mongols, els cavalls tenien molt de valor.
Els mongols van inventar les hamburgueses.
Les hamburgueses tamb es diuen filets russos. No ho diu
El parxs tamb va ser inventat pels mongols.

AMPLIACI. UNITAT
11
2 Consulta, si cal, el diccionari i explica qu vol dir

loraci Els mongols eren un poble nmada.

3 Marca en el text sobre els mongols les parts on hi ha cada informaci.
En roig com feien les hamburgueses. En blau com jugaven al parxs.
4 Busca en la lectura i escriu ladjectiu adequat en cada cas.
Un tros de carn Unes hamburgueses

Les Un palau
planes dsia
5 Explica en quatre passos com preparaven els mongols les hamburgueses.
1 2 3 4
De bon mat,

Al final del dia, com que

Aleshores

Finalment,

12 Comprenc un text narratiu PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Quin planeta ms curis!

Hi havia una vegada un petit prncep que vivia en un planeta molt menut, quasi
com ell. Sentia grans desitjos de tindre un amic, aix s que va emprendre
un viatge de planeta enplaneta.
Quan el petit prncep va arribar al planeta Terra, el va sorprendre molt no vore-hi
ning.
El petit prncep va pujar a una muntanya alta. Les niques muntanyes que havia
conegut eren els tres volcans del seu planeta que li arribaven al genoll. El volc
apagat el feia servir com a tamboret. Des duna muntanya alta com aquesta
es va dir, podr vore duna sola ullada tot el planeta
i tots els homes. Per noms vei agulles de roca
ben esmolades.
Bon dia va dir per si de cas.
Bon dia Bon dia Bon dia respongu leco.
Qui ets? va dir el petit prncep.
Qui ets Qui ets va respondre leco.
Sigueu amics meus, estic sol digu el petit prncep.
Estic sol Estic sol Estic sol va respondre leco.
Quin planeta ms curis! va pensar aleshores.
s tot sec, punxegut i salat. I els homes no tenen
imaginaci. Noms repeteixen el que els dius.
Antoine de Saint-Exupry. El petit prncep (adaptaci)
1 Completa amb les paraules que hi falten. Pots consultar la lectura.
El vivia en un
molt menut. En aquell planeta hi havia
que noms li arribaven al . El volc apagat, el feia
servir de .

AMPLIACI. UNITAT
12
2 Respon a aquestes preguntes.
Qu va sorprendre el petit prncep quan va arribar a la Terra?

Qu es va dir que voria des duna muntanya alta?

Qu va vore en realitat?
Marca el paisatge que va vore des de dalt de la muntanya.
3 Relaciona per formar oracions amb sentit. Qu li passa al petit prncep?
Busca Sent Creu que sn Per noms s
leco. amics. unes veus. els homes.
4 Explica qu pensa el petit prncep dels homes.

5 Escriu la paraula representada i repeteix-ne el final, com fa leco, per a obtindre

paraules noves.

postres tres

13 Comprenc un text publicitari PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
AIGUALNDIA
Vine a conixer el nou parc aqutic especialment concebut per a xiquets i xiquetes de 6 a 12 anys,
amb les activitats ms divertides: piscines dones, riu amb rpids, tobogans increbles, castells
unflables aqutics, tirolines
I si no en tens prou amb totes les activitats que et proposem i el que vols s viure aventures,
en tenim tres per a elegir; trian una o apuntat a totes!
Al mat: A la vesprada: A la nit:

ESCOLA EL VAIXELL LILLA DELS
DESIRENES PIRATA NUFRAGS
Jocs i acrobcies Navega en Acamparem
a la piscina central, un autntic vaixell pirata a la platja i farem
llits elstics aqutics, per totes les piscines del fogueres per preparar-nos
baixada en tobogan, parc, amb els concursos el sopar. Acabarem la
assaig de coreografies ms emocionants i un jornada ballant i cantant
i disseny de banyadors. abordatge de veritat! sota els estels!
No esperes ms i vine a divertir-te amb nosaltres! Si vols, pots portar pares, mares, iaios
No et preocupes: els cuidarem molt b mentre tu gaudeixes de les activitats.
AIGUALNDIA
EL LLOC ON ELS TEUS SOMNIS ES FAN REALITAT
Cam de la Cala Blava, 12 HORARI: de 10 a 21 hores, ininterrompudament
Benimar OBERT DURANT JUNY, JULIOL, AGOST I SETEMBRE
Informaci i reserves: aigualandia@parcsaquatics.com
1 Marca. Quin tipus de text s el que has llegit i qu pretn?
s una notcia: la seua intenci s explicar el que ha passat en un lloc.
s un cartell publicitari: vol convncer-nos per a anar al lloc de qu parla.
s un conte: narra les aventures duns xiquets que estan de vacances.

AMPLIACI. UNITAT
13
2 Respon a aquestes preguntes sobre el text anterior.
De quin lloc parla? Per a qui est concebut especialment aquest lloc?

Durant quins mesos es pot anar al parc?
Quin horari t el parc?
Quina ns ladrea?
Com es pot aconseguir ms informaci sobre el parc o reservar unes entrades?

3 Escriu el nom daquestes activitats del parc.
riu
4 Digues a quina de les aventures del parc sha apuntat cada un.
Nosaltres hem
Jo he guanyat el concurs Jo he aprs canons
fet volantins i balls
denfilar-se fins a dalt i he sopat al voltant
dins delaigua.
delpal major. duna foguera.

5 Explica qu s el que tagrada fer per divertir-te a la piscina.


14 Comprenc un text histric PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Mira com puja!

Un dia a Versalles, prop de Pars, una gran multitud shavia reunit per vore
unexperiment.
Senyores i senyors! Ara els demostrarem que s possible volar! deia un home.
Mira, mare, quin globus tan bonic! digu una xiqueta.
S, filla. No et separes de mi, que hi ha prou gent.
El meu germ i jo hem fabricat aquest globus
enorme usant tela de seda continuava
explicant lhome. A la boca del globus
colloquem un poal amb palla i llana
cremant. El foc calfar laire de dins
del globus i el far ms lleuger,
menys pesant, i aix aconseguirem
que puge fins al cel.
Mare, i ara qu fan? pregunt la xiqueta,
encuriosida. Lliguen una cistella al globus!
Una cistella? s veritat! sestrany
la mare. Iqu posen dins?
Ara, senyores i senyors, saluden aquests
convidats que han acceptat amablement ser
els primers viatgers en el nostre globus.
Ha, ha, ha! rigu la xiqueta. Un nec, una ovella
iun gall! Mare, els han ficat en la cistella.
Ja ho veig, ja. Aquests shan tornat bojos.
Quina parella! sentenci la mare.
Per no eren uns bojos. Aquell 19 de setembre de 1783, milers de persones,
entre elles els reis de Frana, Llus XVI iMaria Antonieta, ho van vore amb
els seus ulls: el globus dels germans Montgolfier va ascendir lentament, va volar
durant huit minuts iva aterrar suaument a 3 quilmetres de distncia, amb els
animals sans i estalvis, tot i que un poc espantats.
Poc desprs, el 21 de novembre, un altre globus construt pels germans
Montgolfier selev sobre Pars amb dos homes a bord que sobrevolaren
la ciutat durant 25 minuts. Era el primer vol tripulat de la histria i, en honor
als seus inventors, encara hui aquest tipus de globus sanomena Montgolfier.

AMPLIACI. UNITAT
14
1 Ompli aquesta fitxa sobre linvent que es descriu en el text.
NOM DE LINVENT Globus daire calent

INVENTORS
LLOC DEL PRIMER VOL DATA
LLOC DEL PRIMER VOL

TRIPULAT PER PERSONES DATA
2 Localitza en el text els fragments en qu parlen els inventors del globus.
3 Relaciona. Quina utilitat t cada cosa en lexperiment dels Montgolfier?
La seda servia per a fer pujar el globus fins al cel.
El foc servia per a transportar els passatgers.
Laire calent servia per a fabricar el globus.
La cistella servia per a calfar laire de dins del globus.
4 Ordena de major a menor aquestes agrupacions de persones.
una multitud una parella

prou gent uns quants un trio

5 Escriu al revs i sabrs el nom dels Montgolfier.
S E U Q C A J H P E S O J

15 Comprenc un text amb imatges PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
Laventura de Tukamon i Ferttia
El jove i la seua germana es dirigien
a la gran . Encara que tenien un bon ,
els dos xiquets preferien .
Al cap duna estona van parar al costat dun pou per aigua
i van descansar davall duns . Per de sobte, el cel
es va cobrir de i va comenar a .
I un enorme va caure molt prop dells!
i van comenar a fins que
van arribar a una . La que hi vivia els va dir:
Entreu. Podreu descansar i eixugar-vos la roba davant del .
Per abans, permeteu-me que us done un consell:
Quan hi ha tempesta i ,
davall dels no has destar.

AMPLIACI. UNITAT
15
1 Escriu la paraula que representa cada imatge.
Els noms dels

personatges

dona
Els substantius

Els verbs

((correr)) ((llover))

2 Respon usant les teues paraules.
On anaven Tukamon i Ferttia?

Per qu no anaven amb el camell?
Qu va passar quan estaven davall dels arbres?

Qu els va aconsellar la dona?

3 Marca. Per qu no has de posar-te prop dels arbres durant una tempesta?
Perqu no protegeixen Perqu atrauen els llamps

de la pluja i et banyes. i pots resultar ferit.
4 Relaciona per poder llegir les informacions.
Lescriptura jeroglfica sinvent substantius i verbs.

Els jeroglfics sn a lantic Egipte.
Aquests dibuixos representen dibuixos xicotets.

Solucionari
Solucionari
PLA DE MILLORA
Unitat 1 ielgat perseguia el ratol. / A lagost

llogarem una casa a Pedreguer.
Fitxa 1. La comunicaci
Fitxa 3. Quanta aigua!
1. Parles amb el iaio per telfon. Amb
elllenguatge. / Abraces la mare perqu 1. 1: afonar-se / 2: cabussar-se / 3: bussejar /
lestimes. Amb un gest. / Dibuixes 4: esguitar / 5: omplir.
una fletxa per indicar leixida. Amb
una imatge. / Toques el timbre perqu
tbriguen. Amb un so. Unitat 3
2. 1r dibuix: He guanyat! / 2n dibuix: Adu! / Fitxa 1. Oracions i paraules
3rdibuix: No ho s! / 4t dibuix: Pareu!
1. sopat. / al llit. / el pijama? /
3. Resposta model (RM). Indica quin s que tinc!
ellavabo de les xiques i quin s el dels xics. RM. En la primera i la segona oraci, el
Fitxa 2. El so K punt; en la tercera, el signe dinterrogaci;
ienlaquarta, el signe dexclamaci.
1. Miquel / rica / Joaquim / Nicolau /
Immaculada. 2. Les cigonyes fan nius enormes. 5.
Els agraden les torres. 4.
2. Amb c: coala, escut, carabassa.
All dalt se senten molt b. 6.
Amb qu: esquimal, raqueta, quimono.
3. El cuiner ha preparat macarrons. 3. Les abelles fan mel al rusc.
A la taula falten les forquetes
Fitxa 2. Signes que tanquen oracions
ilesculleres.
1. Cal marcar: Ai, tinc por! / Quin vent que fa! /
Fitxa 3. A descobrir mn! Quant val a? / El iaio es diu Pere.
1. 1: brixola / 2: plnol / 3: llanterna /
2. Com puc arribar fins al museu? Ha dagafar
4: prismtics / 5: cmera.
lautobs 21. / Tha agradat la pellcula?
Itant, ha sigut genial!
Unitat 2
Fitxa 3. Un paisatge en miniatura
Fitxa 1. El llenguatge i les llenges
1. 1: dibuixar / 2: modelar / 3: retallar /
1. Escriu / Parla / Escriu / Parlen.
4: doblegar / 5: apegar.
2. VALENCI / FRANCS / CASTELL /
ANGLS / ALEMANY / XINS.
3. Resposta lliure (RL).
Unitat 4
4. RM. Buenos das! / Bonjour! Fitxa 1. Sons i lletres
Fitxa 2. El so G 1. A B C D E / M N O P Q / V W X Y Z / R S T
UV/HIJKL
1. Cal pintar: goma, guepard, gaita, seguir,
cangur, lloguer. 2. TIGRE / GOS / BOU / ELEFANT.
2. Amb ga, go, gu: gaita, goma, cangur. 3. 1 consonant: bou / 2 consonants: gos /
Amb gue, gui: guepard, seguir. 3consonants: tigre / 4 consonants: elefant.
3. GALLINA / GUILA / FOGUERA / 4. pinyol / formiguer / torradora / bassal /
CARAGOL. porquet / ballarina.
4. Per berenar, gueda sempre vol galetes Un dgraf sn dues lletres juntes que
amb iogurt. / El gos perseguia el gat representen un sol so.
86 Llengua 3 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA
Fitxa 2. La diresi Unitat 6

1. Cal encerclar: aqeducte, ungent,
Fitxa 1. Classes de sllabes
paraiger, ping.
2. Al paraiger del iaio hi ha un paraigua 1. xarop / ovella / llavadora /
i alguns bastons. / Als afores de la ciutat ordinador / harmnica.
trobareu les restes dun aqeducte rom. / 2. in-fer-me-ra / for-ner / pin-to-ra / m-sic.
Lanimal que ms em va agradar del zoo 3. ltima sllaba tnica: Mart, gimns.
va ser el ping. / Un ungent s una Penltima sllaba tnica: pblic, micrfon.
pomada que saplica sobre la pell. Antepenltima sllaba tnica: elctrica,
3. maraca maraques / egua msica.
eges / piragua pirages / vaca
vaques / amiga amigues / aigua Fitxa 2. El so J
aiges / ventrloqua ventrloqes. 1. Cal ratllar, respectivament: seguit / garra /
aguda / mnegues / got.
Fitxa 3. Una collecci molt curiosa
2. esponja / girafa / joguets / taronges / geni /
1. 1: daurat / 2: dur / 3: platejat /
judo.
4: fosc / 5: brillant.
representa la lletra g.
representa la lletraj.
Unitat 5 3. Hui jugarem a un joc que mha ensenyat
Fitxa 1. La sllaba Gerard.
1. llop / ze|bra / gi|ra|fa / es|tru / co|co|dril / Aquest pijama em va massa ajustat i no
serp / hi|po|p|tam. em puc menejar a gust.
El jove japons es va gitar sobre la gespa
2. Monosllabes: llop, serp. / Bisllabes: zebra,
del parc.
estru. / Trisllabes: girafa, cocodril. /
El meu germ i jo hem fet una tanca de
Polisllabes: rinoceront, hipoptam.
rajoles per al jard.
3. antena / boira / neula / teclat /
aire / soroll / niu / tassa / taula / Fitxa 3. Ens movem
cotxe / coure / cuina. 1. 1: de puntetes / 2: agenollada / 3: assegut /
Fitxa 2. La partici de paraules 4: aponat / 5: gitada.
1. pas-ts / tm-bola, tmbo-la /
di-marts / la-berint, labe-rint / Unitat 7
pi-ruleta, piru-leta, pirule-ta. Fitxa 1. El substantiu
2. Cal ratllar, respectivament: cu-inera / 1. Cal pintar de groc (substantius de persona):
altave-u / pe-ixera / trencano-us. rbitre, amic, mestra, metge.
3. Contenen dgrafs que se separen Cal pintar de verd (substantius danimal):
tilla til-la / terrs terrs / gos, serp, cavall, mosca.
metxa met-xa / mosset mos-set. Cal pintar de blau (substantius de cosa):
Contenen dgrafs que no se separen finestra, fil, gorra, bolgraf.
seguir se-guir / paquet pa-quet /
2. Els patins sn de Robert.
penyal pe-nyal / fulles fu-lles.
La pilota s de Tamy.
Fitxa 3. Com bufa el vent! Les ulleres sn de Diana.
1. 1: far / 2: barca / 3: veler / La raqueta s de Manel.
4: envolar-se / 5: escullera. 3. RM. Tria / Canals / Mediterrani.
2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 3 87

Solucionari
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. Ls de r i rr Unitat 9
1. R forta: ramat, torr, folre, serra, recte,
Enric. Fitxa 1. El nombre dels substantius
R suau: tresor, forat, lloro, jugar. 1. Estan en singular: cientfic, llac, animalet.
2. Amb r a comenament de paraula: ramat, Estan en plural: ajudants, granotes, peixos.
recte. / Amb r desprs de consonant: folre, 2. He dibuixat uns erions en uns fulls.
Enric. / Amb rr entre vocals: torr, serra. Mhan donat uns massapans i unes
3. carro / sirena / robot / ratol / pirata. galetes.
Pep neteja els vidres de les finestres.
Fitxa 3. Anem dexcursi!
3. dos cactus un cactus / uns
1. 1: desembarcar / 2: visitant / 3: guia /
globus un globus / molts llapis
4: arxiplag / 5: fons mar.
un llapis / els dimarts el dimarts.
Unitat 8 Fitxa 2. Paraules amb h
Fitxa 1. El gnere dels substantius 1. Cal encerclar, respectivament: coet / orxata /

herba / os / oliva / ou.
1. un tricicle / una barca / una milotxa /
un patinet. 2. Les gavines han pescat uns peixos.
Dani ha llegit molts contes.
2. Cal encerclar de blau (substantius Els pirates han trobat un tresor!
masculins): tricicle, patinet.
Cal encerclar de roig (substantius 3. Va darrere de la tardor. hivern.
femenins): barca, milotxa. Mascul de dona. home.
El dia en t vint-i-quatre. hores.
3. fotgraf fotgrafa / pediatre
Suma de set ms un. huit.
pediatra / jardiner jardinera /
Lloc on curen els malalts. hospital.
alumne alumna / forner fornera /
Dia anterior a aquest. ahir.
sogre sogra.
4. home dona / cavall egua / Fitxa 3. Les festes del barri
pare mare / oncle tia / 1. 1: focus / 2: tocar / 3: banderins /
bou vaca. 4: ballar / 5: riure.
Fitxa 2. Paraules amb b
1. Cereal don obtenim la farina per al pa. Unitat 10
blat / Dona que fa encanteris i vola
Fitxa 1. Larticle
en granera. bruixa / Localitat
menudeta. poble / Pea de roba 1. Les xiquetes jugaven a la platja. Construen
que et poses quan fa fred. abric. un castell molt bonic amb uns poalets i
2. ambulncia / hamburguesa / sambori / unes pales. De sobte, una ona va arribar
bomber. amb fora, va trencar el castell darena i va
arrossegar els joguets. Per sort van poder
3. Saoro toca el tromb i Pau toca el recuperar-los, per quina llstima de
tambor. castell!
A la biblioteca hi ha molts llibres.
Aquest arbre t la fusta molt blanca. 2. Amb article determinat. SINGULAR. Mascul:
el castell. Femen: la platja. PLURAL.
Fitxa 3. Al mercat Mascul: els joguets. Femen: les xiquetes.
1. 1: encisam / 2: cireres / 3: maduixes / Amb article indeterminat. SINGULAR.
4: carlotes / 5: carabasses. Mascul: un castell. Femen: una ona.

PLA DE MILLORA
PLURAL. Mascul: uns poalets. Femen: 2. La meua germana i la teua cosina sn
unes pales. amigues.
3. els o uns bolis / la o una nina / El teu amic Pol ha vingut amb les seues
el o un pa / les o unes boletes. germanes.
Les vostres bufandes estan davall dels
Fitxa 2. Lapstrof nostres abrics.
1. lordinador / laranya / el diccionari / La seua vena s del mateix poble que
la cassola / lhamaca. els meus pares.
2. RM. lhome Sapostrofa perqu Els seus dibuixos sn ms bonics que
home comena per h. les meues fotos.
la humitat No sapostrofa perqu Fitxa 2. La contracci
humitat comena per hu tona.
1. al a + el / del de + el /
lilla Sapostrofa perqu illa comena
per vocal, una i tnica. pel per + el / als a + els /
lamiga Sapostrofa perqu amiga dels de + els / pels per + els.
comena per vocal. 2. Creuarem el riu pel pont vell.
3. Quan era menut, el pare va plantar larbre Als turistes, els agrada passejar
de lentrada del jard. pels carrers del centre.
El director de linstitut ha organitzat Josep pregunta el preu dels kiwis
una visita a la universitat. al fruiter.
Loncle Albert viu a la urbanitzaci que 3. El bal ha volat per laire i ha caigut
hi ha prop de la serra Verda. fora del pati.
La infermera que vam vore a lhospital Lamo del quiosc sempre em pregunta
s la mare de Paula. pel iaio.
Isaac, lamic dels pares, coneix la utilitat Andreu torna de lescola per lavinguda
de moltes plantes de la muntanya. Mart.
Arribars abans a lhospital si vas
Fitxa 3. Repoblem el bosc pel carrer Nou.
1. 1: cavar / 2: plantar / 3: regar / Recorda al pare que hui anirem a
4: arreplegar / 5: llavors. laniversari de Pau.
Lhostessa de lavi don la benvinguda
Unitat 11 al passatger.
Fitxa 1. Els possessius Fitxa 3. Al parc de bombers

1. Ximo i Slvia shan disfressat amb roba vella. 1. 1: escala / 2: mnega / 3: destral /
Ara es miren lun a laltra per vore el resultat. 4: casc / 5: extintor.
Magraden els teus collars, per les teues
polseres, no diu Ximo. Unitat 12
Doncs la teua corbata s molt lletja! li
respon Slvia. Fitxa 1. Els demostratius
S, ha, ha, ha! Com el teu vestit! riu ell. 1. Ja estic farta daquest galliner! Aqueixes
Per els nostres barrets sn molt gallines blanques no volen estar amb aquell
elegants somriu Slvia. gall gran. Aquesta gallina negra sescapa
En canvi, les meues botes sn tots els dies. I aquells pollets piulen
horribles es queixa Ximo. espantats cada vegada que sels acosten
Saps qu? diu Slvia. Jo preferisc aqueixos galls negres. Quin embolic! Em fa
la nostra roba! Tornem a canviar-nos! mal el cap de tant de Coc, coc, coooc!.

Solucionari
PLA DE MILLORA
aquest galliner / aqueixes gallines / Fitxa 2. La S sorda

aquell gall / aquells pollets / 1. Cal encerclar, respectivament: forut /
aquesta gallina /aqueixos galls. cireres / eri / lla / cel.
2. Aqueix gos que vigila el ramat s 2. En la tele hem vist un forut que ha alat
daquell pastor. un cotxe!
Aqueixes cabres donen ms llet que Una de les fruites que ms magraden
aquesta vaca. sn les cireres.
Tots aquests ous els ha post aquella Has vist quin cel ms blau? No hi ha ni
gallina. un nvol!
Fitxa 2. La coma La meua germaneta no vol portar cap lla
al cap.
1. Els meus quatre gossos es diuen Floc, Leri t el cos cobert de punxes.
Reina, Wanda i Plom.
3. cntim / sabata / estru / pissarra / pea /
Jo tinc un germ, una germana,
ensalada / cinc / osset / pina.
dos cosins i tres cosines.
Dem hi ha classe de Llengua, Fitxa 3. Un carrer molt animat
de Matemtiques i de Msica.
1. 1: bstia / 2: calada / 3: fanal /
2. Per dinar hi ha ensalada, macarrons 4: paperera / 5: vorera.
i taronja.
El pare ha comprat encisam, tomaques,
crelles i carlotes.
Unitat 14
3. Benvolguts senyors, Fitxa 1. Els pronoms personals
Els fem arribar el material que ens havien 1. Jo sc valenci.
demanat: un paquet de 500 fulls, uns Ella s xinesa.
retoladors, una grapadora, unes gomes Tu ets alemany.
elstiques grans i un joc de regles. Esperem Ell s marroqu.
que tot siga del seu gust iels agram la Nosaltres som amics.
confiana en la nostra empresa. 2. Ximo i jo agafem cada dia el metro.
Atentament, Nosaltres agafem cada dia el metro.
Pasqual Gir Aina i Elsa viuen prop de lescola.
Gerent dOfibons Elles viuen prop de lescola.
Material doficina Els conductors toquen el clxon.
Fitxa 3. Un dia a la granja Ells toquen el clxon.
Jordi i tu jugueu sempre a bsquet.
1. 1: bou / 2: vedell / 3: pollet / Vosaltres jugueu sempre a bsquet.
4: poltre / 5: porc.
3. RL.
Unitat 13 Fitxa 2. La S sonora
Fitxa 1. Ladjectiu 1. So S sonora: roser, zona, pinzell, calze,

avisar, horitz.
1. Cal pintar: constipada / trencat / bruts / So S sorda: bassa, pensar, ciri, pina, solar,
vella / bones / menuts. tass.
2. un joguet trencat / una casa vella / els 2. 0 zero
xiquets menuts / unes bones vacances / 15 quinze
uns plats bruts / la xiqueta constipada. 17 dsset
3. RL. 11 onze

PLA DE MILLORA
6 sis La mare em va demanar: Em passes

14 catorze. la sal?.
Cal encerclar (contenen el so S sonora): Fitxa 3. Quins cotxes ms antics!
zero, quinze, onze, catorze.
1. 1: volant / 2: parabrisa / 3: retrovisor /
3. Reposarem lesmorzar sota una alzina. 4: para-xocs / 5: seient.
Jess i Zoe viuen en una masia.
Fitxa 3. A landana
1. 1: vaixella / 2: llit / 3: espill /
4: estora / 5: bagul.
Unitat 15
Fitxa 1. El verb
1. rosteix / bat / torra / esprem.
2. rosteix rostir / bat batre /
torra torrar / esprem esprmer.
3. Dem, si no plou, tots jugarem al parc
dels Omets.
De jove, la mare treball en una tenda
de roba.
Saps que el iaio estudia angls des de
fa dos mesos?
Aquesta empresa fabric el primer cotxe
fa noranta anys.
Fitxa 2. Els dos punts
1. Hem visitat tot Galcia: la Corunya,
Lugo, Ourense i Pontevedra. E.
Aleshores Albert va dir: No sentiu
olor de fum? Fa pudor de
socarrat!. C.
El iaio Vicent sempre em deia:
No canvies sendes velles per
novelles. C.
Hui mhe comprat tres contes:
un de por, un daventures i un
dhumor. E.
2. A la bossa duc tres coses: les claus,
la cartera i el mbil.
Laparcament t dues plantes: lablava
i la roja.
3. Miquel, tot suat, va exclamar: Quina
calor que fa!.
El policia va dir al pare: Hi ha hagut
un accident.

Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 1 Unitat 3
Comprenc un text personal Comprenc un cartell
1. Mart escriu una carta a una revista. 1. Cal ratllar, respectivament:
S. / Hui s laniversari de Mart. Indicar on est el contenidor groc.
No. / Kika viu amb Mart des de Cal mesclar-los amb altres residus.
fa dos anys. S. / Kika sha perdut Si ens desfem dells.
al jard. No. 2. Cal encerclar (va en el contenidor groc):
2. Li la va regalar loncle Llus quan va fer sis la botella de plstic, el bric de suc, la llanda
anys. de sardines, el pot de refresc i la bossa de
3. Cal pintar el segon ttol: LA MEUA plstic.
MASCOTA I JO. Cal ratllar (no va en el contenidor groc):
la poma mossegada, el calcet, la bombeta,
4. Kika creix molt de pressa. la cadira de fusta, la caixa de galetes de
Deu ser perqu menja molt. cart i el diari.
Li donen menjar una vegada cada dia.
Li donen un menjar especial per 3. Els contenidors shan de pintar,
atortugues i tamb fulles dencisam. respectivament, de blau, de verd i de groc.
5. 1r dibuix: samaga a lombra / 2n dibuix: 4. Cal ratllar, respectivament: enviar /

furga en la terra / 3r dibuix: senterra en el emparellar / bassal / vida.
sl / 4t dibuix: sescapa per la porta. 5. RM. Utilitze els gots de iogurt per a
6. lent com una tortuga / silencis com plantar llavors.
una serp / fort com un bou / rpid com Utilitze les caixes de sabates per a
una llebre. guardar cromos.
Utilitze els pots de melmelada per a
7. RL.
guardar fruits secs.
Utilitze les bosses de la compra per a
Unitat 2 llanar el fem.
Comprenc un text potic
Unitat 4
1. Cal marcar, respectivament: Deu ser
de mat. / El desdejuni est preparat Comprenc un text informatiu
a la cuina. / La cuina fa bona olor. /
1. S. / No. / No. / S.
A la xiqueta li agraden les menges
preparades. 2. Cal marcar la primera opci: El seus crters.
2. Cal ratllar: galetes, iogurt, verdures, flam, 3. RM. Els astronautes van eixir a fer una
xocolate. passejada amb els seus vestits espacials
ivan deixar petjades en la superfcie
3. Sn per a beure: llet, suc. / Sn per
delaLluna.
amenjar: RM. torrades, melmelada.
4. RM. La lluna brilla perqu reflecteix la
4. 1r dibuix torrada / 2n dibuix croissant /
llum del Sol.
3r dibuix brioix / 4t dibuix ensamada.
Els crters es van formar perqu uns
5. RL. grans meteorits van xocar contra la
6. El poema El desdejuni t tres estrofes. seua superfcie fa milions danys.
Cada estrofa t quatre versos. Les petjades dels astronautes no shan
Cal encerclar: el 2n i el 4t. esborrat perqu la pols on estan

PROGRAMA DAMPLIACI
marcades no ha canviat, ja que a la luminescents, mscara, botella daire

Lluna no hi ha vent, ni pluja. comprimit.
5. Ahir lhidroavi va amarar al llac per 3. Visera Protegeix els ulls de la calor
rescatar els nufrags. ilenlluernament. / Emissora Permet
Aquell dia la nau Apollo XI va allunar comunicar-se amb altres bombers. /
sense problemes. Mscara Filtra laire per respirar millor
Dac a alguns segons, lavi aterrar quan hi ha fum.
a la pista principal. 4. RM. No, perqu el vestit est fet amb
6. 1r dibuix: B (estar de mala lluna). / 2n dibuix: moltes capes de material que sn una
A (estar a la lluna). barrera antihumitat. / No, s antifoc. /
Connecte la botella daire comprimit.
5. Pes del vestit: 3 kg. Pes del casc: 1 kg.
Unitat 5 Pes de la botella: 4 kg. PES TOTAL QUE
Comprenc un text llegendari TRANSPORTA = 8 kg.
1. Agammnon / Ulisses / Troia.
Unitat 7
2. F / V / F / V / V / F.
Comprenc un text potic
3. Els grecs volien conquistar la ciutat de
Troia. 1. Cal marcar: Quan comena a fer-se de dia.
Els grecs estaven davant de Troia des de 2. RM. s un terreny on es cultiven verdures,
feia mesos. hortalisses, arbres fruiters
A Agammnon, aquella idea li va semblar 3. obscur fosc / tallar collir /
molt interessant. sentir escoltar / prompte rpid.
4. Els troians van creure que els grecs 4. La lluna. / A la font. //
havien abandonat la idea de prendre La lluna. / A la xiqueta. //
Troia i portaren el cavall dins de les El rossinyol. / A la lluna.
muralles, sense saber que a linterior 5. pitxer / canteret / botija / poal.
hi havia soldats enemics. A la nit, Cal pintar el segon dibuix.
mentre tots els troians dormien desprs
6. Es repeteix la o tnica final.
duna gran festa, els guerrers grecs van
En els versos parells.
eixir del cavall i van obrir les portes de
Podem dir que rimen entre ells.
la ciutat; aix la resta de lexrcit grec
va entrar i va conquistar Troia. 7. S, hi ha personificacions: la lluna es mou
iparla i tamb ho fa el rossinyol.
5. RL.
Unitat 8
Unitat 6
Comprenc un text dels mitjans
Comprenc un text informatiu decomunicaci
1. Els bombers apaguen els incendis i 1. Cal marcar: A un programa de rdio
rescaten les persones en situacions de on els oients fan preguntes per telfon
perill, com ara accidents, inundacions, i un veterinari respon.
terratrmols, etc. 2. Cal subratllar el quart pargraf, des de
2. Cal encerclar: botes amb punteres Grcies fins a Hi ha alg?; i tamb
reforades, casc, vestit multicapa (jaqueta el pargraf final, des de Grcies per la
ipantal), velcro, visera, emissora, bandes telefonada fins a Bon dia a tots!

Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
3. Menjadora Recipient on es posa el 3. V / F / F / V / F.

menjar perqu els animals lagafen. 4. RM. El pescador trau el peix del mar
Pinso Aliment preparat especficament ielpescater s qui el ven al pblic a la
per a animals. pescateria.
Abeurador Recipient on es posa laigua
perqu els animals puguen beure. 5. acceptar negar / abundant escs /
Ventrada Conjunt de cries nascudes malsortat afortunat / sabors inspid.
en el mateix part. 6. Enric es va fer pescador molt jove. La
4. s un conill. / s dlex. / No es primera vegada que va eixir al mar se
menja les barretes marrons del pinso. / sentia molt nervis. Per tots van ser
Recomana que combine el pinso amb amables amb ell i el van animar. Ara s vell
fruites i verdures fresques. i ja no navega; per encara conserva
Sn dos hmsters femelles. / Sn de limpermeable, les botes ila gorra.
Cristina. / Tot i que sn de la mateixa
ventrada, es barallen i es mosseguen. / Unitat 11
Recomana posar-les en una gbia gran
amb dues menjadores, dos abeuradors i Comprenc un text informatiu
dos amagatalls, o b posar-les en gbies 1. Ho diu: Els mongols construen les tendes
separades. amb pells. / Per als mongols, els cavalls
5. Cal pintar (usen la mateixa forma per al tenien molt de valor. / Els mongols van
mascul i el femen): hmster, serp, gorilla, inventar les hamburgueses. / El parxs
escarabat, peix, balena, aranya, girafa. tamb va ser inventat pels mongols.
No ho diu: Les tendes dels mongols
sanomenaven iurtes. / Les hamburgueses
Unitat 9 tamb es diuen filets russos.
Comprenc un qestionari 2. RM. Vol dir que no vivien sempre al mateix
1. Vigileu que els alumnes comprenen la clau i lloc, que es desplaaven contnuament.
interpreten el resultat del test correctament. 3. Cal marcar en roig (com feien les
2. Cal pintar: test. hamburgueses) el segon pargraf.
Cal marcar en blau (com jugaven al parxs)
3. Les preguntes 4, 5 i 8. els pargrafs numerats 1r, 2n, 3r, 4t.
La pregunta 3.
La pregunta 1. 4. Un tros de carn fresca / Unes
La pregunta 6. hamburgueses saboroses / Les grans
planes dsia / Un palau luxs.
4. 1: pel marfil dels ullals / 2: de 7 a 10 dies /
3: els xinesos / 4: un mar / 5: apotecaries / 5. RM. De bon mat, posaven un tros de carn
6: una reina / 7: sal / 8: pujar. fresca davall de la sella. Al final del dia, com
que passaven moltes hores cavalcant,
5 i 6. RL. la carn estava ben picada i xafada.
Aleshores hi afegien herbes per donar-li
Unitat 10 sabor. Finalment, la cuinaven al foc.
Comprenc un text narratiu
Unitat 12
1. Enric, que vol ser pescador; son pare;
Ximo el Ratat, que s lamo de la barca Comprenc un text narratiu
i Toni el Llu, que s el cuiner. 1. El petit prncep vivia en un planeta
2. Cal encerclar el tercer dibuix. molt menut. En aquell planeta hi havia

PROGRAMA DAMPLIACI
tres volcans que noms li arribaven al LLOC DEL PRIMER VOL TRIPULAT
genoll. Elvolc apagat, el feia servir de PER PERSONES Pars.
tamboret. DATA 21 de novembre de 1783.
2. No vore-hi ning. 2. Els fragments del text en qu parlen
Es va dir que voria duna sola ullada els inventors sn les lnies 3 (Senyores
tot el planeta i tots els homes. i senyors), 6-13 (El meu germ fins
Noms va vore agulles de roca ben al cel) i 18-20 (Ara, senyores en el nostre
esmolades. globus).
Cal marcar el segon dibuix. 3. La seda servia per a fabricar el globus.
3. Busca amics. / Sent unes veus. / El foc servia per a calfar laire de dins
Creu que sn els homes. / del globus.
Per noms s leco. Laire calent servia per a fer pujar el
4. Pensa que els homes no tenen imaginaci, globus fins al cel.
que noms repeteixen el que els dius. La cistella servia per a transportar els
passatgers.
5. pantalons talons / sabata bata /
cometa meta. 4. una multitud, prou gent, uns quants,
un trio, una parella.
Unitat 13 5. Jacques / Joseph.
Comprenc un text publicitari

Unitat 15
1. Cal marcar: s un cartell publicitari: vol
convncer-nos per a anar al lloc de qu Comprenc un text amb imatges
parla. 1. Noms propis: Tukamon, Ferttia.
2. Es parla dun parc aqutic concebut Substantius: arbres, camell, casa, dona,
especialment per a xiquets i xiquetes foc, llamp, nvols, pirmide.
de 6 a 12 anys. Verbs: beure, caminar, crrer, ploure.
Durant els mesos de juny, juliol, agost 2. Anaven a la gran pirmide.
i setembre. Perqu preferien caminar.
De 10 a 21 hores, ininterrompudament. Va comenar a ploure i un llamp va caure
Cam de la Cala Blava, 12, Benimar. prop dells.
Escrivint un correu electrnic a Quan hi ha tempesta i llamps, davall dels
aigualandia@parcsaquatics.com. arbres no has destar.
3. riu amb rpids / tobogan / piscina dones / 3. Cal marcar: Perqu atrauen els llamps i pots
tirolina. resultar ferit.
4. El vaixell pirata 4. Lescriptura jeroglfica sinvent a lantic
Lilla dels nufrags Egipte.
Escola de sirenes Els jeroglfics sn dibuixos xicotets.
5. RL. Aquests dibuixos representen
substantius i verbs.
Unitat 14
Comprenc un text histric
1. INVENTORS Germans Mongolfier.
LLOC DEL PRIMER VOL Versalles.
DATA 19 de setembre de 1783.

3er Reforç I Ampliació Saber Fer PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3er Reforç I Ampliació Saber Fer PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

d i sp o n i b l e en fo r m at d i g i ta l

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA

El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,

En la seua elaboraci ha participat lequip segent:

DIRECCI DEL PROJECTE

DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL

Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.

Direcci tcnica: ngel Garca Encinar.

Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.

2014 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Unitat 9 Unitat 1................................................ 54

Unitat 10 Unitat 4................................................ 60

Unitat 11 Unitat 7................................................ 66

Unitat 12 Unitat 10............................................. 72

1 Relaciona. Com et comuniques en cada cas?

Parles amb el iaio per telfon. Amb el llenguatge.

Abraces la mare perqu lestimes. Amb una imatge.

Dibuixes una fletxa per indicar leixida. Amb un so.

Toques el timbre perqu tbriguen. Amb un gest.

2 Anota cada missatge davall de la persona que fa el gest corresponent.

Adu! Pareu! He guanyat! No ho s!

3 Explica qu indiquen els dibuixets de les portes.

8 Llengua 3 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Escriu els noms substituint cada smbol per la grafia corresponent.

2 Classifica les paraules segons la grafia amb qu cal completar-les.

*oala es*imal es*ut *arabassa ra*eta *imono

A la taula falten les i les .

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 3 9

brixola protector gorra botes cmera

10 Llengua 3 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Indica de quina manera usen el llenguatge. Parlen o escriuen?

2 Ordena i escriu noms de llenges.

3 Digues quines llenges utilitzes tu i quan ho fas.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 3 11

1 Pinta. Quines paraules contenen el so G de gat?

goma gerani guepard agitar gaita

seguir cangur girar lloguer gentada

2 Classifica les paraules que has pintat segons com sescriguen.

Amb ga, go, gu

Amb gue, gui

3 Ordena les lletres i escriu les paraules.

4 Completa amb g o gu.

Per berenar, eda sempre vol

A laost lloarem una casa a Pedre

12 Llengua 3 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Encercla la que corresponga. Quines accions es representen en la lmina?

bussejar cabussar-se omplir esguitar banyar-se

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 3 13

1 Marca amb una ratlla (/) el final de cada oraci i respon.

Quins signes than ajudat a saber on sacabava cada oraci? 

2 Copia cada oraci en una lnia i anota quantes paraules t.

Les cigonyes fan nius enormes. Els agraden les torres.

3 Ordena les paraules i escriu loraci correctament.

abelles rusc. Les

14 Llengua 3 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Observa i marca loraci amb el signe final ms adequat.

Ai, tinc por! Quin vent que fa?

Ai, tinc por. Quin vent que fa!

Quant val a? El iaio es diu Pere.

Quant val a. El iaio es diu Pere?

2 Escriu el signe que falta en cada oraci.

Com puc arribar Ha dafagar

oala esimal esut arabassa raeta imono

Quins signes than ajudat a saber on sacabava cada oraci?

pasqua pasqes maraca

Contenen dgrafs tilla til-la terrs

Contenen dgrafs seguir paquet