Dia A Dia Llengua 1 ESO Bal

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT
Dia a dia a l’aula
Llengua i Literatura
ESO
Dia a dia a l’aula per a 1r ESO és una obra col·lectiva

concebuda, dissenyada i creada al departament
d’Edicions Educatives d’llles Balears / Santillana
Educación, S. L., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Miquel Vives Madrigal.
Hi ha participat l’equip següent:
TEXT
M. Elena Alberola
Anna Canyelles
M. Teresa Feases
Francesca Gonzàlez
M. Francesca Llinares
Aina Mascaró
Rosa Montiel
Iñaki Moral
EDICIÓ EXECUTIVA
Àngels Campos
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Immaculada Gregori
Índex
Per què SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Claus del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
En què es concreta el projecte SABER FER . . . . . . . . . . . . . 8
Recursos didàctics i Atenció a la diversitat . . . . . . . . . . . . 11
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 276
Proves d’avaluació de continguts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307
Proves d’avaluació per competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . 367

Per què SABER FER?
Tots tenim una passió. Des que es va fundar, fa més de 50 anys, Santillana no ha deixat de fer
feina, investigar, fer productes i serveis i cercar innovacions que milloren l’educació, com a
forma de construir un món més bo per a tothom.
El fruit d’aquest compromís ha estat una llarga història de grans projectes educatius, que
s’han concebut des de la realitat social i acadèmica que hi ha hagut en cada moment i han
nascut amb vocació d’acompanyar els alumnes a l’aventura d’aprendre i de dotar els profes-
sors de totes les eines i els recursos necessaris per dur a terme la tasca d’educar. Així, el
nostre nou projecte, SABER FER, sorgeix com a resposta a una nova llei educativa, la LOMQE,
i als canvis substancials que hi ha hagut en tots els aspectes de la nostra vida.
Avui, més que mai, a la societat de la informació, en un món cada vegada més global, regit per
un canvi ràpid i constant, l’educació marca la diferència. Vivim un present de grans interro-
gants que mereixen grans respostes. Cal educar avui els ciutadans d’un demà que està per
construir.
L’educació s’ha centrat tradicionalment en l’ensenyament de continguts; es tractava de saber.
Avui, la comunitat educativa és conscient que cal fer un pas avant: a més de saber, cal SABER
FER. L’aprenentatge per competències és el model elegit per assolir amb èxit els nous ob-
jectius que la societat reconeix com a necessaris en l’educació de nins i adolescents. Saber
comunicar, interpretar, deduir, formular, valorar, seleccionar, triar, decidir, comprometre’s, assu-
mir, etc., és avui tan important com conèixer els continguts tradicionals de les nostres matèri-
es. Necessitam fer feina amb idees, ser capaços de resoldre problemes i prendre decisions en
contextos canviants. Hem de ser flexibles, versàtils, creatius…
Però el nom de la sèrie té un segon significat. Per superar el repte que tenim per davant, Illes
Balears / Santillana aportarà tot el seu SABER FER, estarà al costat del professorat i
l’alumnat, oferint materials, serveis, experiència… per garantir aquest èxit.
L’IMPULS QUE NECESSITA

EL SEU FUTUR
DIA A DIA A L’AULA LLENGUA I LITERATURA 1r ESO Material fotocopiable © Illes Balears / Santillana Educación, S. L. 5
Les claus del projecte
SABER FER
L’OBJECTIU: QUE ELS ALUMNES ADQUIREIXIN
LES COMPETÈNCIES QUE NECESSITA UN CIUTADÀ DEL SEGLE XXI
Tots som conscients que la societat actual requereix unes capacitats molt diferents de les que
es demanaven fins fa poc de temps. Necessitam persones capaces de:
• Fer-se preguntes pertinents.
• Informar-se a través de fonts diverses, textuals o gràfiques, fet que implica:
– Cercar informació.
– Interpretar aquesta informació de forma coherent amb el tipus de font.
• Pensar reflexivament, críticament i creativament.
• Crear-se una opinió, un judici i prendre decisions adequades.
• Comunicar-se oralment i per escrit.
• Fer connexions: connectar els continguts teòrics amb la vida real (pròxima o llunyana) i con-
nectar els sabers de les diferents matèries entre si.
• Participar i comprometre’s, donar servei a la comunitat.
• Fer feina cooperativament amb els companys.
• Tenir sempre present la perspectiva ètica, tenir intel·ligència emocional i ètica.
• Aprendre al llarg de la vida.
Aquest objectiu es materialitza en l’estructura de les unitats didàctiques del material de l’alum-
ne i en els diferents projectes que formen la Biblioteca del professorat.
UNA METODOLOGIA CENTRADA EN L’ALUMNE, PERQUÈ ASSOLEIXI

UNA BONA COMPRENSIÓ I ES CONVERTEIXI EN UNA PERSONA COMPETENT
El projecte SABER FER combina els aspectes més bons de la tradició escolar i les aportacions
de les noves metodologies. El centre educatiu ha de ser capaç de desenvolupar sabers sò-
lids, atès que només és possible pensar i actuar quan coneixem amb profunditat. A més, el
centre escolar té la funció d’educar persones que converteixin el coneixement en acció i amb
habilitats socials i morals sòlides. En el projecte SABER FER:
• L’alumne és el centre del seu propi aprenentatge: es fa preguntes, cerca informació
i s’informa, participa, aprèn a controlar l’aprenentatge, emprèn projectes…
• Es combinen activitats senzilles i tasques de més complexitat, excel·lents per desenvolupar
les competències, ensenyar a pensar els alumnes, resoldre problemes i situacions reals,
desenvolupar el pensament creatiu…
• S’incorpora l’aprenentatge cooperatiu com a element destacat, tant en activitats dins del
llibre de l’alumne, com en projectes específics de la Biblioteca del professorat.
• Es desenvolupa l’aprenentatge per projectes, tant en el material de l’alumne com en pro-
jectes específics de la Biblioteca del professorat.
• Es cerca una educació que vagi més enllà dels aspectes estrictament acadèmics, que plan-
tegi situacions que fomentin la participació dels alumnes, l’actitud emprenedora i que l’alum-
nat s’involucri en la seva realitat quotidiana, en els problemes i les realitats del centre esco-
lar, del seu poble, però també des d’una perspectiva global i planetària. En definitiva,
relacionar aprenentatge i servei a la comunitat, aprenentatge i compromís social.
Aquesta varietat de plantejaments del projecte SABER FER converteix l’aula en un escenari
d’experiències molt diverses i enriquidores per a l’alumne.
6 DIA A DIA A L’AULA LLENGUA I LITERATURA 1r ESO Material fotocopiable © Illes Balears / Santillana Educación, S. L.
UNA ESCOLA INCLUSIVA,
EN QUÈ TOTS DESENVOLUPIN LES SEVES CAPACITATS I TALENTS
Per assolir aquest objectiu, els llibres de l’alumne disposen d’activitats molt variades i inclouen
un banc d’activitats en què els exercicis es classifiquen per nivells. Així mateix, la Biblioteca del
professorat conté plans de suport i reforç per als alumnes amb dificultats i un programa
d’aprofundiment per a aquells que poden anar més enllà.
UN SISTEMA D’AVALUACIÓ POTENT COM A GARANTIA D’ÈXIT
L’avaluació sempre ha tengut un paper destacat a l’àmbit acadèmic. Al llarg de les darreres
dècades s’ha anat imposant una concepció de l’avaluació continuada i formativa, l’objectiu
de la qual és detectar les dificultats dels alumnes a fi de decidir mecanismes que els permetin
superar-les. El paper de l’avaluació es reforça amb la LOMQE, que presenta com a novetat les
avaluacions externes que tots els alumnes han de passar en determinats moments de la seva
vida escolar. El projecte SABER FER inclou:
• Proves d’avaluació de continguts i proves d’avaluació per competències per a totes les
matèries, relacionades amb els estàndards d’aprenentatge.
• Rúbriques d’avaluació.
• Diferents eines informàtiques:
Deures, per al seguiment diari dels alumnes
–
– Generador de proves
Informes i estadístiques
–
Biblioteca de proves externes, d’estatals i d’internacionals
–
L’ATENCIÓ ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
En els llibres de l’alumne i la Biblioteca del professorat són recurrents les activitats i tasques
que requereixen l’ús de les TIC.
L’ensenyament digital es veu potenciat pels nostres productes digitals, LlibreMèdia i Llibre-
Net, i per l’Aula Virtual, un entorn digital amb productes, aplicacions i serveis per a l’alumnat
i el professorat.
En què es concreta el projecte
SABER FER
LLIBRES NOUS PER A NOUS TEMPS
Llibres amb una seqüència didàctica centrada en l’alumne, en l’adquisició de competèn-

cies i en el pensament creatiu i reflexiu:
• El punt de partida de les unitats didàctiques és enganxar els alumnes mitjançant dos recur-
sos.
– Un text introductori breu, que presenta els continguts de la unitat i els relaciona per
mostrar la connexió entre la lingüística i la literatura, i també per destacar la importància
que tenen els aspectes lingüístics que estudiarem per a l’elaboració del text que constitu-
eix l’eix central de la unitat.
– Una lectura inicial que, a més de desenvolupar la competència lectora dels alumnes,
serveix com a introducció del tipus de text o el gènere que constituirà l’eix conductor de
la unitat. S’ha tengut una cura especial perquè les lectures siguin atractives, adequades a
l’edat dels alumnes i alhora tenguin relació amb els coneixements que s’estudien a cada
unitat. Per fer-ne la selecció, s’ha comptat amb la col·laboració de dos dels escriptors
més destacats en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil: Gemma Pasqual i Juli Disla.
• A continuació, es desenvolupen els continguts de la unitat didàctica, que es divideixen
atenent més o menys els blocs de continguts del currículum (Comunicació, expressió oral
i escrita; Coneixement de la llengua, lèxic, gramàtica i ortografia; Llengua i societat, amb
continguts de caràcter sociolingüístic, i Literatura). Juntament amb els continguts conceptu-
als s’hi inclouen una sèrie de programes innovadors, destinats a convertir l’alumne en el
centre de l’aprenentatge:
– SABER FER. Saber i SABER FER formen una unitat d’aprenentatge i es presenten comple-
tament lligats. En cada unitat trobarem quatre espais de SABER FER:
a) Comentar un text
b) Escriure un text
c) Elaborar un text oral
d) Posar en pràctica els continguts de literatura.
Claus per començar. Aquesta secció, present a l’inici de cada un dels apartats teòrics,
–
pretén explorar els coneixements previs dels alumnes sobre el tema i construir, a partir
d’aquests, un aprenentatge sòlid. Així doncs, l’estudi de la llengua i la literatura no parteix
de la teoria, sinó de la reflexió de l’estudiant a partir de l’anàlisi de textos o de situacions.
Banc de textos. És una pàgina doble que recull un conjunt de textos del tipus o del gène-
–
re estudiat a la unitat, acompanyats d’activitats d’anàlisi. L’alumne podrà emprar aquests
textos com a models, ja que l’objectiu és formar alumnes competents comunicativament
i, per això, hem de fer feina amb unitats comunicatives i no amb paraules o oracions des-
contextualitzades.
Esquemes i resums. Al final de la unitat es recullen en una pàgina els esquemes i els
–
resums corresponents als diferents apartats de la unitat. L’objectiu d’aquesta pàgina és
doble: d’una banda, sintetitzar els continguts de la unitat i facilitar l’estudi als alumnes i,
d’altra banda, mostrar models d’esquemes i resums perquè els alumnes reconeguin
aquests mecanismes com a eines útils per a l’aprenentatge en qualsevol matèria i apren-
guin a elaborar-los.
I, com sempre, aquests llibres presenten el rigor tradicional i la cura editorial de Illes Bale-
ars / Santillana: textos clars i adaptats a l’edat; il·lustracions de gran qualitat i amb un alt valor
formatiu, capaces de plantejar activitats d’anàlisi, observació, relació amb els continguts…;
activitats variades, amb diferents objectius i diferents graus de dificultat.
UNA BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT,
QUE ATÉN TOTES LES NECESSITATS DELS DOCENTS
Per al dia a dia a l’aula:
• Programació didàctica.
• Recursos didàctics per a cada unitat:
– Esquemes dels continguts, suggeriments i recursos complementaris.
– Fitxes de reforç.
– Fitxes d’aprofundiment.
– Solucions del llibre de l’alumne.
• Tutoria, 22 sessions per curs per donar suport al professorat en aquesta tasca.
Competències per al segle XXI. Projectes i tasques per al seu desenvolupament
• Millor l’ortografia.
• Projectes de treball cooperatiu i interdisciplinari.
• Projecte social.
• Intel·ligència emocional i ètica.
• La premsa a l’aula (més eina digital).
Sistema d’avaluació
• Proves d’avaluació de continguts.

• Proves d’avaluació per competències.
• Generador de proves.
• Rúbriques.
• Biblioteca de proves d’avaluació externa, d’estatals i d’internacionals
(biblioteca digital).
UNA BONA OFERTA DIGITAL
• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

• LlibreNet, un autèntic llibre digital, que permet treure el màxim partit de les noves tecnolo-
gies de la informació.
S’acompanya d’un complement molt útil, en format paper, el Quadern d’estudi, que facilita
l’estudi dels alumnes.
• LlibreMèdia, el llibre en paper enriquit amb recursos digitals i eines potents.
Recursos didàctics
i Atenció a la diversitat
ÍNDEX
UNITAT 1
Presentació i suggeriments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Fitxa 1. Reforç. Comprensió lectora: El secret del rei Mahon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Fitxa 2. Reforç. Expressió oral i escrita: La poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Fitxa 1. Aprofundeix en… Lèxic: Un món de sons. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Fitxa 2. Aprofundeix en… Lèxic: Diccionari visual i cartells temàtics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Fitxa 3. Aprofundeix en… Literatura: Catàleg bibliogràfic de les Illes Balears. . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Solucions del llibre de l’alumne. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
UNITAT 2
Fitxa 1. Reforç. Comprensió lectora: L’home i el lleó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 2. Reforç. Expressió oral i escrita: Tot un món a l’abast . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Fitxa 1. Aprofundeix en… Lèxic: Natura viva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Fitxa 2. Aprofundeix en… Lèxic: Diccionaris en línia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Fitxa 3. Aprofundeix en… Literatura: Escriptors en llengua catalana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
UNITAT 3
Fitxa 1. Reforç. Comprensió lectora: Compte amb els baobabs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Fitxa 2. Reforç. Expressió oral i escrita: Parlar amb desconeguts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
Fitxa 1. Aprofundeix en… Lèxic: El cos humà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
Fitxa 2. Aprofundeix en… Lèxic: Termcat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
UNITAT 4
Fitxa 1. Reforç. Comprensió lectora: L’aterratge de na Dorothy . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
Fitxa 2. Reforç. Expressió oral i escrita: El temps. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Fitxa 1. Aprofundeix en… Lèxic: Les coses són així. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144
Fitxa 2. Aprofundeix en… Lèxic: 4 cats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146
UNITAT 5
Fitxa 1. Reforç. Comprensió lectora: La tia Agnamaria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170
Fitxa 2. Reforç. Expressió oral i escrita: El cinema. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172
Fitxa 1. Aprofundeix en… Lèxic: L’univers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176
Fitxa 2. Aprofundeix en… Literatura: Informació sobre llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178
UNITAT 6
Fitxa 1. Reforç. Comprensió lectora: La banya d’en Manolito. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202
Fitxa 2. Reforç. Expressió oral i escrita: Primera plana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
Fitxa 1. Aprofundeix en… Lèxic: Els jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208
Fitxa 2. Aprofundeix en… Lèxic: Jocs en línia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210
UNITAT 7
Fitxa 1. Reforç. Comprensió lectora: Pensaments devora el llac. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232
Fitxa 2. Reforç. Expressió oral i escrita: Receptes de cuina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234
Fitxa 1. Aprofundeix en… Lèxic: A escena. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238
Fitxa 3. Aprofundeix en… Literatura: Pàgina d’Iguana Teatre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 240
UNITAT 8
Fitxa 1. Reforç. Comprensió lectora: N’Alícia i el discurs eixut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264
Fitxa 2. Reforç. Expressió oral i escrita: La publicitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 266
Fitxa 1. Aprofundeix en… Lèxic: Comunicació en xarxa 0.4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270
UNITAT 9
Fitxa 1. Reforç. Comprensió lectora: Veïnada del mes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292
Fitxa 2. Reforç. Expressió oral i escrita: Els jocs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294
Fitxa 1. Aprofundeix en… Lèxic: La casa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 298
Fitxa 2. Aprofundeix en… Literatua: Endrets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300
1
PRESENTACIÓ I SUGGERIMENTS
La descripció: TRETS GENERALS.
La literatura i els gèneres literaris
Aquesta primera unitat del llibre de 1r ESO enceta el tractament del tipus de textos descriptius que tendrà
continuació durant tot el trimestre: a la unitat 2, amb l’estudi de la descripció de llocs, i a la unitat 3, amb
l’estudi de la descripció de persones. A la unitat 1 presentarem una introducció a la descripció en general
(definició, tipologia, característiques i recursos) i treballarem la descripció d’objectes.
Teniu en compte que el fet de treballar el mateix tipus de text al llarg de tot el trimestre té un objectiu doble:
d’una banda, fixar els coneixements sobre aquest tipus de text, ja que sovint les sessions d’una unitat que es
dediquen a la comunicació no són suficients per assolir els coneixements mínims; d’altra banda, permetre
certa flexibilitat a l’hora de presentar els temes a l’aula. Per exemple, si per les característiques de la classe,
el docent vol dedicar més atenció a l’ortografia o a la comprensió lectora, a partir del material complemen-
tari, en comptes de tractar l’expressió oral i escrita a totes les unitats del trimestre, té la possibilitat de triar
una de les tres expressions orals i escrites per cada tipus de text que es tracten al llarg del curs (descriptiu,
narratiu i conversacional) i presentar-la com a projecte de trimestre.
Així doncs, l’eix conductor de la part de Llengua serà la descripció d’objectes, que ens durà a parlar del subs-
tantiu, categoria fonamental per anomenar-los, i dels camps semàntics, sistema que ens permet ordenar-los
segons que expressen trets més generals o més particulars. A l’apartat d’Ortografia es presenta l’alfabet
català i, al de Llengua en ús s’analitzarà l’acte comunicatiu i els elements que hi intervenen.
A la part de Literatura definirem què és la literatura i estudiarem les característiques fonamentals dels gène-
res literaris. A més, veurem la utilitat que tenen els gèneres literaris per ordenar i classificar els llibres en una
biblioteca.
Finalment, per tancar la unitat, s’inclouen els esquemes i resums dels continguts; dos bancs d’activitats –ni-
vell I (bàsic) i nivell II (avançat)–, que recullen exercicis classificats segons els blocs de continguts de la unitat;
un banc de textos, corresponent al tipus textual que s’ha estudiat, que conté activitats de Comunicació i de
Literatura; i les activitats d’avaluació, que treballen tots els continguts de la unitat a partir d’un text.
COMPETÈNCIES
• Comunicació lingüística explicar determinats aspectes gramaticals o ortogràfics,

L’objectiu i el fil conductor de la unitat serà treballar la a fi de repassar les normes.
descripció des de les diferents habilitats de la comunica- • Competència digital
ció lingüística: llegir, escriure, escoltar i parlar. En alguna activitat de Gramàtica se suggereix a l’alumne
• Consciència i expressió cultural l’ús d’un diccionari ortogràfic en línia.
La lectura inicial de la unitat, «El bagul del tresor», permet • Competència social i cívica
reflexionar sobre la riquesa de la música i, en general, Ser ciutadans significa conèixer els serveis públics
qualsevol tipus d’art. i saber fer-ne ús. En aquesta unitat aprendran com s’or-
• Aprendre a aprendre ganitzen els llibres en una biblioteca.
La unitat conté algunes activitats en què els alumnes han
de practicar l’elaboració d’esquemes o resums, i també
Esquema de la unitat. La descripció: trets generals. La literatura i els gèneres literaris
Llengua Saber fer. Comentar un text. El bagul del tresor

COMUNICACIÓ
La descripció: trets generals
1. La descripció
2. Tipus de descripció
3. Característiques de la descripció
Saber fer. Expressió escrita. Vendre un objecte a Internet
Saber fer. Expressió oral. Descriure oralment un objecte
Els camps semàntics: hiperònims i hipònims

LÈXIC
Classes de paraules: els substantius

GRAMÀTICA
1. Classes de paraules
2. Els substantius
2.1. El gènere del substantiu
2.2. El nombre del substantiu
2.3. Tipus de substantius
Els sons i les grafies

ORTOGRAFIA
1. Tipus de sons
2. L’alfabet
La comunicació. Els elements de la comunicació

LLENGUA EN ÚS
1. La comunicació
2. Elements de la comunicació
La literatura i els gèneres literaris

Literatura INTRODUCCIÓ
1. Què és la literatura?
A LA LITERATURA
2. Els gèneres literaris
Saber fer. Interpretar la signatura d’un llibre
RESUM DELS BANC D’ACTIVITATS BANC DE TEXTOS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

CONTINGUTS
• Nivell I • Abyss • La llauna
• Nivell II • La primera trobada
amb en Miquel Riera
• L’espantaocells
• La prestatgeria
• Els llibres
1
GUIÓ 1
COMUNICACIÓ
Aprendre La descripció d’objectes (pàg. 8 - 12)
ESQUEMA DE CONTINGUTS
1 La descripció 3 Característiques de la descripció

• Explicació detallada i ordenada de les • Abundància d’adjectius qualificatius.
característiques d’una cosa, un lloc, una persona… • Ús de marcadors espacials.
2 Tipus de descripció • Utilització de verbs atributius.
• Objectiva. L’emissor transmet la informació de • Ús de figures retòriques, com ara símils i metàfores.
manera neutra.
• Subjectiva. L’emissor destaca allò que més li
interessa i expressa les emocions que li provoca.
• El fil conductor de la unitat serà la descripció, que treballarem des d’un punt de vista molt
pràctic que permetrà exercitar totes les habilitats lingüístiques: llegir, entendre, escriure,
parlar. En aquesta primera unitat presentarem les característiques generals de la descripció
que anirem concretant en les diferents unitats del trimestre: la descripció de coses (unitat
1), la descripció de llocs (unitat 2) i la descripció de persones (unitat 3).
Llegir El bagul del tresor. Comentar un text (pàg. 9)
• En aquest apartat treballarem la lectura «El bagul del tresor», fragment que pertany a l’obra
Panxaverda i el drac Atxim escrita per Xoán Babarro i traduït per Anna M. Martínez. La lec-
tura servirà per introduir l’alumnat en el treball del tipus textual proposat a la unitat: la
descripció i, en concret, la descripció d’objectes. Al mateix temps, les activitats proposades
permetran que l’alumne s’iniciï, ja des del primer curs de l’ensenyament secundari, en el
comentari de textos. És interessant que els expliqueu que les activitats s’agrupen en les
parts que hauria de tenir un comentari de text: comprendre el sentit general del text, obte-
nir-ne informació específica, interpretar la informació més rellevant i, finalment, comentar-ne
la forma.
Per llegir el text, podem fer-ne de primer una lectura col·lectiva en veu alta. Aquesta pràctica
és molt important ja que obliga a fixar-se molt més en el que es llegeix. Abans de començar
a llegir, convendria consultar el vocabulari que hi ha al marge per poder comprendre bé la
lectura.
• Les activitats 1 i 2 estan pensades perquè l’alumne comprengui el significat global del text
i, a més, que aprenguin a fer resums. Com que els alumnes poden tenir dificultats per elabo-
rar el resum, s’ha plantejat l’activitat 1 com una activitat prèvia d’ordenació d’enunciats que
els serveix per preparar el resum de l’activitat 2. És convenient, per tant, que emprin els
enunciats ordenats de l’activitat 1 i que els llegeixin amb algun connector. Feis-los notar que,
tot i que el temps de la narració és el passat, els resums solen escriure’s en present. Vigilau
que, amb l’ajuda dels enunciats de l’activitat 1, mantenguin constant el temps verbal al llarg
de tot el text.
Per a l’activitat 2 es poden aprofitar les noves tecnologies, que tant els agraden, i, una ve-
gada fet el resum al quadern, podem demanar que el facin a través de Twitter. Es tracta de
redactar i enviar micromissatges de text d’una extensió màxima de 140 caràcters, anome-
nats tuits (tweets). Aquests missatges curts es poden escriure des d’un lloc web o, excepci-
onalment, els podem demanar que duguin el telèfon mòbil. El que té d’interessant
l’ús del Twitter és haver de sintetitzar en 140 caràcters què passa en el text.
1
GUIÓ 1
COMUNICACIÓ
• L’activitat 4 pot presentar alguna dificultat pel que fa al coneixement del llenguatge del món
teatral. Podeu tornar a llegir el fragment i explicar les paraules que no coneguin: teló, aplau-
diments, funció, espectadors, públic, escenari. Podeu completar l’activitat fent servir el fullet
il·lustrat El lèxic del teatre, que trobareu a www.dival.es/normalitzacio/sites/default/files/
fullet-teatre-complet.pdf
• L’activitat 5 pretén que l’alumne, a través de la seva argumentació, vagi un poc més enllà i
pensi el motiu pel qual és tan important el contingut del bagul: en Panxaverda és un titella i,
per tant, les històries formen part de la seva professió i de la seva vida. És essencial que
l’alumnat s’adoni que la literatura és un potent transmissor de la cultura de generació en
generació i que aprengui a valorar-la com un tresor.
• Les activitats de l’apartat Forma pretenen introduir l’alumnat en el tipus de text que es tre-
ballarà a la unitat, en aquest cas la descripció d’objectes. A l’activitat 6 l’alumnat ha d’iden-
tificar les diferents seqüències textuals que hi ha dins del text (descripció, diàleg i narració).
Convé recordar que un paràgraf és tot allò comprès entre dos punts i a part, i insistir que,
quan es tracta d’un diàleg, cada intervenció dels personatges serà un paràgraf. Numerau
entre tots els paràgrafs del text. També podem fer veure que és habitual que a la narració es
combinin diàleg i descripció. Finalment, a l’activitat 7 classificarà trets descriptius segons
l’objectivitat i la subjectivitat; i, a l’activitat 8, identificarà quin ordre ha seguit la descripció
del text.
Saber fer Vendre un objecte a Internet (pàg.11)
• Amb aquest apartat, Saber fer, encetam les activitats de producció que s’inclouran al llarg
de totes les unitats. En aquest cas ensenyarem a fer textos descriptius escrits. Es tracta
d’una producció textual guiada a través de la qual es pretén mostrar a l’alumnat que escriu-
re no solament és redactar, sinó també planificar i revisar. S’hi proposa fer la fitxa d’un ob-
jecte, però convé deixar clar a l’alumnat que encara que cada un triï un objecte diferent, les
pautes que cal seguir són les mateixes (observació dels trets que caracteritzen l’objecte a
descriure; tria de l’ordre en què es presenten els elements de la descripció; redacció de la
descripció des d’un punt de vista objectiu o subjectiu).
• Podem indicar a l’alumnat que consultin el quadre de la pàg. 10 on es recullen els trets lingü-
ístics i els recursos estilístics més comuns de la descripció i, amb la intenció que l’alumnat
entengui bé què és un símil i què és una metàfora, els podem proposar la pràctica següent:
– Els proposam una sèrie d’objectes i, per torns, que vagin dient un símil i una metàfora de
cada un. Per exemple, d’avió, el símil és «L’avió és com un ocell» i la metàfora és «L’ocell
metàl·lic». Altres objectes que podeu proposar són els següents: cotxe, paraigua, ordina-
dor.
– Si ho considerau convenient, també podeu mostrar-los endevinalles on sovint es recorr a
aquests recursos literaris. Us en proposam alguns exemples:
Una vella amb una dent, que fa córrer tota la gent. (la campana)
Som com un pitxer però, en lloc de flors, tenc dins uns companys que em banyen quan
plou. (el paraigüer)
És com un bolet gegant, que pot ser de mil colors i que neix sempre a la platja quan arriba
la calor. (para-sol)
Una pera que fa llum i que torna clar l’obscur. (bombeta)
• Afegim una llista de vocabulari bàsic (substantius i adjectius) que pot ser útil per treballar
aquest apartat i el següent Saber fer. Només aportam la forma en masculí singular, per tant
caldrà recordar a l’alumnat que han de fer la concordança de gènere i nombre del substantiu
i l’adjectiu.
1
GUIÓ 1
COMUNICACIÓ
Substantius i adjectius per descriure objectes
D’ÚS GENERAL: alt, ample, blan, calent, curt, dur, fi, fort, fred, gran, gros, llarg, menut, mitjà,
petit, prim, pla.
MIDA: colossal, desmesurat, desproporcionat, enorme, estret, esvelt, gegant, voluminós.
FORMA: angulós, apaïsat, cantellut, circular, corbat, defectuós, deforme, esfèric, esmolat,
ovalat, punxegut, quadrat, rectangular, rectilini, redó, tort, triangular.
MATÈRIA: acer, alumini, cartó, ceràmica, feltre, ferro, fusta, llana, metall, palla, paper, pedra,
plàstic, plom, roba, vidre, vímet.
COLOR: blanquinós, blau cel, blau marí, blavós, caqui, carabassa, clar, fosc, grisós, grogós,
lila, marronós, morat, negrós, ocre, porpra, rosat, taronja, turquesa, verdós, vermellós, violeta.
TEXTURA: arrugat, aspre, càlid, consistent, esfilagarsat, esgarrat, espès, esponjós, fluix, fred,
gelat, lluent, porós, punxós, raspós, resistent, rígid, rovellat, suau, tebi, tendre.
• Si el grup ho permet, podem aprofundir en la descripció d’objectes mitjançant altres activi-
tats.
– Descripció d’un objecte quotidià: l’alumne s’identifica amb un objecte i ha de descriure en
primera persona com és, per a què serveix, on es troba… Per exemple, pot convertir-se en
una cafetera, una taula, un segell, una bicicleta…
– Descripció d’eines per oficis: l’alumne tria un ofici i la seva eina més característica. A través
de la descripció que fa d’aquesta, els companys han d’endevinar l’eina i l’ofici.
– Descripció d’un objecte impossible: presentam les imatges, amb cartolines o bé amb la
pissarra digital, perquè els alumnes (de dos en dos) en triïn una i en facin un descripció.
Han de concloure amb un paràgraf per convèncer el receptor de la necessitat d’incorporar
aquest objecte a la vida quotidiana. Per a l’activitat es poden emprar imatges de Jacques
Carelman (Marsella, 1929 - Argenteuil, 2012), pintor, escultor, il·lustrador i escenògraf fran-
cès que utilitza l’humor per crear objectes en què es fusionen la lògica i l’absurd. En aques-
tes webs es poden trobar moltes imatges d’objectes impossibles:
http://departamentartistic.wordpress.com/2011/11/09/4art-itinerari-tecnic-jacques-carel-
man-el-disenyador-anti-consum/
http://literaturapuraydura.blogspot.com.es/2010/02/descripcion-de-objetos-imposibles.html
http://impossibleobjects.com/
http://www.monografica.org/03/Art%C3%ADculo/5508
Saber fer Descriure oralment un objecte (pàg. 12)
• Si a l’anterior Saber fer havíem treballat la producció de textos descriptius escrits, en aquest
apartat es presenten dos blocs d’activitats per treballar textos descriptius orals. En primer lloc,
hi ha l’apartat Escolta i analitza, que inclou 3 activitats de comprensió d’un text oral (audició).
Tot seguit hi ha l’apartat Ara fes-ho tu en què, a través d’un joc (identificar un objecte mitjançant
les seves característiques) i seguint les pautes que marca la unitat, proposa a l’alumne que
produeixi un text descriptiu.
A continuació transcrivim la pista de l’audició per si la voleu llegir a classe. Aquesta pista
reprodueix un diàleg en una oficina d’objectes trobats entre un jove que cerca una motxilla
i l’empleat de l’oficina. Aprofitau l’ocasió per destacar les característiques pròpies d’una
conversa entre dues persones que no es coneixen: fórmules de salutació i comiat més for-
mals, ús del tractament de vostè…
1
GUIÓ 1
COMUNICACIÓ
Escoltar
Jove: Bon dia. És aquí l’oficina d’objectes trobats?
Empleat de l’oficina: Bon dia. Sí, aquí és. En què la puc ajudar?
Jove: Miri, és que ahir vaig perdre la meva motxilla nova al poliesportiu municipal
i m’agradaria saber si algú l’ha trobada i l‘ha duita aquí.
Empleat de l’oficina: Molt bé. Digui’m com és la seva motxilla i comprovaré amb
l’ordinador si en tenim alguna amb aquestes característiques.
Jove: Idò... es tracta d’una motxilla de mida mitjana i de forma ovalada.
Empleat de l’oficina: Uhum!
Jove: Està feta d’un material nou impermeable i combina dos colors: és vermella
per la part de davant i negra per la part de darrere.
Empleat de l’oficina: Sí.
Jove: L’esquena és rígida, encara que s’ajusta molt bé. Té dues anses negres amb
una franja central vermella i tres butxaques: una a la part superior i dues als
laterals, una a cada costat.
Empleat de l’oficina: Molt bé. Segons consta a l’ordinador, ahir, a darrera hora del
capvespre, va entrar a l’oficina una motxilla com la que ha descrit. I, efecti-
vament, provenia del poliesportiu municipal. Ara mateix li la trec i a veure si
és la que cerca.
Jove: Perfecte, moltes gràcies.
Empleat de l’oficina: Ara vénc. Fins ara.
Jove: Fins ara.
• Si volem treballar una mica més la descripció oral, també podem proposar altres activitats
alternatives com les següents:
– Descripció d’un objecte amagat. El professor introdueix dins d’una bossa objectes diversos.
L’alumne n’extreu un sense mostrar-lo i, la resta del grup, per endevinar de quin objecte es
tracta, ha de fer preguntes que només es podran contestar amb un sí o un no. Una vegada
endevinin de quin objecte es tracta, n’hauran de fer una descripció oral a partir de les
respostes a les preguntes.
– Descripció d’un objecte «únic». L’alumne tria un objecte que li resulti especial per qualsevol
motiu (perquè li l’ha regalat algú que estima, perquè li agrada molt, perquè li recorda algun
moment agradable de la seva vida…) i ha de fer una descripció subjectiva – emocional– de
l’objecte en què expliqui per què és tan singular per a ell l’objecte que descriu.
1
GUIÓ 1
LÈXIC
Aprendre Els camps semàntics: hiperònims i hipònims (pàg. 13)
• Els camps semàntics són grups de paraules que • Normalment els camps semàntics es representen en
comparteixen alguna característica de significat i que forma d’arbre.
pertanyen a la mateixa categoria gramatical.
• En un camp semàntic les paraules s’ordenen per nivells. Instruments musicals
Hi ha dos nivells: hiperònims i hipònims.
– Hiperònims: són paraules amb un significat més
general. flauta guitarra tabal
– Hipònims: són les paraules que s’inclouen dins de
l’hiperònim. clarinet llaüt tambor
• A l’apartat de Lèxic d’aquest curs d’educació secundària, tractarem diferents relacions se-
màntiques entre les paraules. Començam amb els camps semàntics, que és un concepte
més general, que ens permet agrupar i organitzar les paraules per temes.
• La informació que es dóna a la secció Saber-ne més té per objectiu que els alumnes siguin
capaços de fixar els conceptes d’hiperònim i hipònim, gràcies al coneixement dels prefixos
com hiper- i hipo-. A més, podem fer-los veure que els productes d’un hipermercat estan
distribuïts per camps semàntics i agrupats en hiperònims i hipònims. Per exemple, hi ha una
zona amb un cartell que indica perfumeria, on trobarem colònia, xampú, etc., però no llet o
lletuga…
• L’activitat
4 pretén treballar d’una manera intuïtiva alguns mecanismes de referència lèxi-
ca perquè els alumnes puguin comprovar que són molt útils en un text quan volem evitar
la repetició. Quan facin l’activitat, recordau-los que, en substituir els hipònims per l’hiperò-
nim, caldrà canviar també l’article.
• Si ho trobau convenient, com a activitat d’ampliació, podeu explicar què és una família
lèxica, ja que l’alumnat sol confondre aquest concepte amb el de camp semàntic. Podem
escriure a la pissarra dos o tres grups de paraules pertanyents a la mateixa família lèxica
(carn, carnisser, carnisseria… / porta, portada, porter, porteria… / somni, somniar, somnia-
dor…) i demanar que identifiquin la part comuna de cada grup, amb la qual cosa arribarem
al concepte de lexema. Després, podem presentar algun camp semàntic (família: padrí, fill,
nét, oncle…) perquè parin atenció que al camp semàntic totes les paraules tenen la matei-
xa categoria gramatical mentre que a la família lèxica, no necessàriament. Una vegada
tenguin clar el concepte, ja podem demanar-los que cerquin altres exemples de famílies
lèxiques i de camps semàntics.
1
GUIÓ 1
GRAMÀTICA
Aprendre Classes de paraules: els substantius (pàg. 14-15)
1 Classes de paraules • El substantiu és una categoria variable, és a dir, té

gènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural).
• Les paraules s’agrupen en classes o categories
gramaticals: substantius, determinants, adjectius, • Per formar el femení d’un substantiu, normalment
verbs, adverbis, pronoms… s’afegeix -a, -na, -ina o -essa al masculí. Però
també hi ha altres formes: es canvia -e per -a, o -or
2 Els substantius per -riu i -òleg per -òloga.
• Els substantius designen éssers, objectes, • Per formar el plural d’un substantiu, normalment
sentiments, idees o qualitats. s’afegeix -s, -ns o -os al singular. En alguns casos
es canvia -a per -es.
• Encetam l’apartat de Gramàtica amb el tractament del substantiu, una de les categories
gramaticals que treballarem al llarg de les nou unitats del llibre. Com que el fil conductor de
la unitat és la descripció d’objectes, els substantius, amb els quals anomenam objectes,
prenen una rellevància especial.
Per iniciar el tema plantejarem les preguntes de Claus per començar, una secció que es re-
petirà als apartats de Gramàtica, Ortografia, Llengua en ús i Literatura, que té per objectiu
introduir el tema i explorar els coneixements previs de l’alumnat. D’aquesta manera els co-
neixements nous s’assenten sobre els coneixements previs i esdevenen més sòlids.
• En relació amb el substantiu, que pot designar objectes i qualitats, convendria explicar bé
que no és el mateix designar una qualitat amb un nom que dir quina qualitat té un nom, ja
que, en el segon cas, es tracta d’un adjectiu. Cal posar-ne exemples perquè es vegi bé la
diferència: la verdor/la casa verda; la tristor/el nin trist; l’amargor/l’ametla amarga…
• A l’activitat 1 l’alumnat ha d’identificar la definició del substantiu, cosa que li resultarà fàcil,
però podem aprofitar les definicions errònies per resoldre dubtes que presenta l’alumnat en
general, com ara distingir el substantiu de l’adjectiu o insistir que el substantiu no és invari-
able, ja que a la seva morfologia presenta flexió de gènere i nombre.
• A les activitats 2 i 4, la dificultat bàsica és determinar quin és el gènere d’alguns substantius
en català. A l’activitat 2, els alumnes han de triar el gènere d’alguns noms que els plantegen
dubtes per la proximitat o divergència del castellà. A l’exercici només hi ha dos mots que
tenen el mateix gènere en català i castellà (vaca i oncle), tots els altres el tenen diferent.
Hem procurat que totes les paraules hagin estat presentades anteriorment i, per tant, no
hagin de recórrer al diccionari. No obstant això, podeu aprofitar l’activitat per mostrar-los
com es pot consultar el gènere d’una paraula al diccionari i també per introduir el concepte
de gènere natural i gènere arbitrari si la classe ho permet. Convé deixar clar que el substan-
tiu pot designar aquestes realitats:
– Persones o animals (éssers sexuats) que necessiten una especificació de gènere (gènere na-
tural).
– Objectes, sentiments, idees o qualitats (éssers no sexuats) als quals se’ls ha hagut d’atribuir
un gènere (masculí o femení) que només serà útil per poder fer concordar els substantius amb
els determinants i els seus complements (gènere arbitrari). D’aquí que una mateixa paraula
pugui tenir distint gènere en llengües veïnades (dent, calor, titella, nas, llebrot, genoll).
Podem comparar-lo amb altres convencions. Per exemple, i anticipant-nos a la comunicació no
verbal que s’explicarà a l’apartat de Llengua en ús, podem plantejar per què el vermell del se-
màfor vol dir aturau-vos o el verd passau i què passaria si en un moment donat s’hagués acor-
dat el contrari.
1
GUIÓ 1
GRAMÀTICA
• L’activitat 3 proposa la lectura d’un paràgraf del text inicial i la detecció de tots els substan-
tius que s’hi inclouen. Aquesta activitat s’ha de resoldre després d’haver llegit l’apartat Tipus
de substantius i d’haver comprovat que els alumnes l’han entès. Podem reutilitzar el text de
l’exposició teòrica i demanar-los que facin el mateix que a l’activitat: identificar els substan-
tius i classificar-los. Una vegada fet això, l’activitat els resultarà més fàcil de fer. És conveni-
ent que la lectura del text proposat per a aquesta activitat es faci individualment i, en canvi,
la selecció de substantius és millor realitzar-la de manera col·lectiva, tot i que l’alumne ha
d’anotar els resultats al quadern.
• A l’activitat 4 es treballen paraules que tenen significat diferent segons el gènere. A la infor-
mació que dóna el llibre s’expliquen totes les paraules que s’inclouen a l’exercici. No obstant
això, podeu ampliar la llista i demanar-los que les cerquin al diccionari i n’expliquin el signi-
ficat: un editorial/una editorial; el vall/la vall; el terra/la terra; el pudor/la pudor. Aprofitau
l’ocasió per presentar-los diferents diccionaris: un de general, que sempre presenta al co-
mençament informació sobre el gènere (m o f) i un d’ortogràfic, que ofereix totes les formes
possibles de les categories flexives.
• Finalment, a l’activitat 5 es treballa la formació del plural. L’objectiu de l’activitat és la iden-
tificació del mot d’una sèrie que no fa el plural com els altres. Abans de realitzar l’activitat,
cal parar atenció al quadre explicatiu de la pàgina 15. A les solucions, a més de la resposta
correcta, hem afegit la norma de formació de plural que segueix cada grup de paraules.
• Per repassar la categoria del substantiu podem proposar un joc: un alumne diu un substan-
tiu i l’alumne següent ha de dir-ne un altre que comenci per la lletra en què acaba l’anterior,
i així successivament. El professor marcarà quin tipus de noms es poden dir: podem fer una
primera ronda amb noms comuns, després una altra amb noms individuals, etc. Probable-
ment els conceptes de substantiu col·lectiu i substantiu abstracte siguin els que més costen
d’entendre a l’alumnat, per tant haurem d’insistir en aquestes categories. Com que estam a
començament de curs, podem introduir una variació del joc que serà útil perquè els alumnes
aprenguin els noms o llinatges dels companys.
• Una altra variant del joc és que un dels alumnes faci de «mare» i pensi en una cosa que pot
haver-hi en un lloc determinat. La resta ha d’endevinar quin substantiu ha pensat la «mare»
tenint en compte el gènere, el nombre i el tipus de substantiu. Si ningú no l’endevina es
poden donar pistes, com, per exemple, per quina lletra comença el nom. Convé que la
«mare» digui primer al professor/a el nom que ha pensat, per tal d’assegurar que coneix bé
el gènere, etc. Per exemple, la «mare» diu: «Què hi ha en una muntanya, que és femení, sin-
gular i abstracte?». Els companys van donant respostes i, si no encerten la paraula pensada,
els dirà «Comença per T» (la resposta és tranquil·litat).
• A propòsit de l’activitat 4 de Gramàtica, proposau-los la consulta de diferents diccionaris en

línia. Us en proposam a continuació un de general. Mostrau-los com és una entrada i quina
informació aporta.
– http://www.diccionari.cat/
tema
m 1 1 Proposició que es pren com a assumpte o matèria d’un discurs, d’un escrit, d’una
discussió. Desenvolupar un tema. Sortir-se del tema.
2 Assumpte d’una conversació.
3 Tros que es dóna a traduir a un alumne, de la llengua materna a una altra llengua.
1
GUIÓ 1
ORTOGRAFIA
Els sons i les grafies (pàg. 16-17)
1 Tipus de sons • Algunes dificultats per a l’ordenació alfabètica són:
• Hi ha dos tipus de sons: els vocàlics i els – La ç es considera com la c: traca, traça, traceria…
consonàntics. – La ll i la l·l es consideren com la l: cala, cal·la,
callar…
2 L’alfabet
– Les paraules que només es distingeixen per
• L’alfabet és el conjunt de vint-i-sis lletres que té la l’accent o la dièresi, segueixen l’ordre següent:
nostra llengua.
Sense accent - amb accent tancat - amb accent
• És necessari saber l’alfabet per ordenar paraules obert - amb dièresi
alfabèticament.
• En aquest apartat les unitats tracten, d’una manera breu i senzilla, els diferents fenòmens de
la llengua que fan referència a l’ortografia. La primera unitat ens servirà per introduir els
conceptes més bàsics: els sons, les grafies i l’alfabet.
Amb la realització de les 4 activitats proposades es pretén que l’alumnat conegui l’alfabet
català, que distingeixi entre sons vocàlics i consonàntics, i que practiqui amb l’ordenació
alfabètica de les paraules. Convendria deixar clar que cada llengua té el seu propi sistema
de sons i que per això l’alfabet català té algunes diferències respecte a l’alfabet castellà, ja
que hi ha alguns sons i dígrafs pròpiament catalans, com per exemple la ç, la l·l i les vocals
e i o obertes.
• A Claus per començar insistirem en la idea que conèixer l’alfabet és fonamental per a l’es-
criptura d’una llengua, per això estudiarem la manera en què els sons de la llengua es repre-
senten per escrit i destacarem que la correspondència entre un so i una lletra no és unívoca
en cap llengua. Per exemple, en castellà la g té diferents sons (gato, geranio) i un mateix so
es pot representar amb grafies diferents (geranio, tarjeta).
• Per contestar a les activitats 2 i 3 convendria repassar l’explicació de la secció Tipus de
sons, ja que a la 2 treballarem els consonàntics i a la 3 els vocàlics. Afegim la definició d’una
de les paraules que surten a l’exercici perquè en algunes zones del nostre domini lingüístic
l’arbust es diu d’una altra manera:
Arç: és una planta espinosa de la família del roser que té les branques plenes de punxes
i fa flors vermelles o blanques segons l’espècie. També es coneix com a esbarzer, cirerer
de pastor o pometes del diable, entre altres noms.
• A l’activitat 4 l’alumnat ha d’ordenar alfabèticament, cosa que li serà molt útil en l’ús del
diccionari. A l’explicació del llibre es donen unes pautes per resoldre casos conflictius (l/l·l,
c/ç, paraules que es distingeixen per l’accent gràfic). Insistiu en aquests casos, ja que poden
ser més desconeguts per als estudiants d’aquest nivell.
• Si volem que l’alumnat repassi el nom de les lletres podem demanar que lletregi el seu nom,
el llinatge del company, el nom del carrer on viu… S’ha de deixar clar que el nostre alfabet
consta de vint-i-sis lletres (cinc vocals i vint-i-una consonants). Vigilau que quan es refereixen
a la grafia ll no diuen ella, sinó doble ela, i parau atenció també al nom de les lletres que
presenten interferències amb el castellà (h, x…).
1
GUIÓ 1
LLENGUA EN ÚS
Aprendre La comunicació (pàg. 18-19)
1 La comunicació – Missatge: la informació que s’intercanvia.
• La comunicació és l’intercanvi d’informació de – Emissor: qui emet el missatge.

manera voluntària entre dos o més éssers de les – Receptor: qui rep el missatge.
diferents espècies del regne animal.
– Codi: conjunt de signes amb què es crea
• El llenguatge és el que diferencia la comunicació un missatge.
humana respecte de la comunicació animal.
– Canal: mitjà a través del qual es transmet
el missatge.
2 Elements de la comunicació
– Context: circumstàncies que envolten l’acte
• Qualsevol acte comunicatiu consta dels elements
comunicatiu.
següents:
• Dins d’aquest apartat, les tres primeres unitats es dediquen a la comunicació. A la unitat 1
es donen els conceptes bàsics d’un acte comunicatiu per aprofundir a les unitats següents
en els aspectes que presenten més problemes a l’alumnat: el codi (a la unitat 2) i el context
(a la unitat 3).
• Començarem plantejant les preguntes de la secció Claus per començar referides a la il·
lustració per introduir-los en els conceptes que desenvolupa la unitat: la comunicació i els
elements que la caracteritzen, i la diferència entre comunicació verbal i comunicació no
verbal. La imatge ens en proporciona bons exemples:
Comunicació verbal: L’al·lot diu «Com t’ha anat l’estiu, Júlia?»
Comunicació no verbal: la nina que saluda amb la mà i el ca que mou la coa (gestual), la
sirena del cotxe de policia (acústica) i el semàfor vermell (visual).
• La unitat es basa en els aspectes i coneixements bàsics de l’acte comunicatiu. Si volem
aprofundir-hi més, al quadre Saber-ne més s’explica el concepte de la retroalimentació. De-
penent de les característiques del grup, el professorat pot introduir exemples d’interferènci-
es en la comunicació. Podem proposar situacions tan quotidianes com ara parlar a classe
mentre s’explica, lliurar un escrit ple d’errades ortogràfiques o taques, que es rompi un tros
de pàgina, que et moguin el braç mentre escrius, etc. A més del canal, també poden fallar
altres elements de l’acte comunicatiu: l’emissor empra un codi que no entén el receptor,
l’emissor està afònic, el receptor no està atent…
• Les cinc activitats que s’hi proposen pretenen que l’alumnat s’adoni que els humans utilitzen
el llenguatge com a vehicle de comunicació; però que també hi ha altres maneres de comu-
nicar-se: visualment, acústica i gestual. Cal insistir en el fet que la capacitat de comunicar és
comuna a tots els animals i que allò que diferencia els éssers humans de la resta dels ani-
mals és el fet d’usar el llenguatge, que, com veurem a la unitat 2, es materialitza en diferents
llengües.
• A l’activitat 1, els alumnes han d’explicar quines formes de comunicació no verbal coneixen.
Concretament es demana que posin exemples de comunicació animal, com la del ca, i de
comunicació visual, com la del semàfor. El professorat ha d’ajudar-los i aclarir-los possibles
dubtes. A les solucions, per exemple, explicam com es comuniquen els elefants.
• A l’activitat 5 es demana que reconeguin els elements de la comunicació. És important que
s’insisteixi que en tot acte comunicatiu, tant verbal com no verbal, intervendran aquests
elements. Per practicar aquests elements podem analitzar missatges que els alumnes s’en-
vien emprant Tuenti, WhatsApp o altres eines de les noves tecnologies. Els podem demanar
1
GUIÓ 1
LLENGUA EN ÚS
que duguin el seu telèfon mòbil i que algun d’ells llegeixi un missatge per analitzar-hi els
elements de la comunicació. La resta ha d’atendre per veure si ho fa bé.
• Com a activitat complementària d’aquest apartat, es poden recordar algunes veus d’ani-
mals. Per fer-ho, el professor pot emprar una graella d’aquest tipus i anar emplenant-la entre
tots.
animal veu acció
ase bram bramar
cavall renill renillar
colom parrup parrupar
elefant bramul bramular
moix miol miolar
ca lladruc lladrar, bubar
lleó rugit rugir
llop udol udolar
oca cloqueig cloquejar
pollet piulet piular
O també podem utilitzar el text següent que inclou diverses veus i anar demanant amb quin
animal es relaciona cada una. Fins i tot, podeu treballar les onomatopeies a partir també de
la fitxa Aprofundeix en… Lèxic: Un món de sons d’aquesta unitat (pàgina 28 de la Guia).
Com és natural, els ulls de les nines seguien els moviments del lleó, però la vista
que s’oferia al seu davant era tan meravellosa, que ben aviat s’oblidaren d’ell. Arreu
les estàtues tornaven a la vida. El pati ja no semblava un museu; més aviat prenia
l’aparença d’un zoològic. Les criatures corrien cap a l’Àslam i dansaven al seu
voltant, fins que va quedar gairebé ocult per la multitud. En lloc de tota aquella
blancor mortal, el pati era ara un esclat de colors; els llustrosos flancs castanys dels
centaures, les banyes anyil dels unicorns, el fascinant plomatge de les aus, el mar-
ró vermellós de les guineus, els cans i els sàtirs, les calces grogues i les caputxes
carmesines dels gnoms; i les donzelles dels bedolls1 platejades, igual que les dels
faigs2 amb el seu abillament d’un verd fosc, o les dels alerços3, d’un verd tan brillant
que era gairebé groc. I en comptes del silenci mortal d’abans, ara hi regnava el
brogit dels alegres rugits, brams, aücs, lladrucs, xiscles, parrupeigs, renills, crits,
visques, càntics i rialles.
C. S. Lewis (2005) Les Cròniques de Nàrnia. El lleó, la bruixa i l’armari. Barcelona: Destino. (adaptació)
1
bedoll: Arbre de fulla caduca que té escorça de color blanquinós, fulles triangulars
i dentades i fruits xicotets.
2
faig: Arbre molt alt que té l’escorça llisa i grisenca, les fulles caduques i les branques formant
una copa redona i espessa. El seu fruit s’usa per alimentar els animals i la seva fusta és molt
apreciada.
3
alerç: Arbre molt alt i de vida molt llarga, de fulletes lanceolades, de fusta duradora, propi de
la part meridional de l’Amèrica del Sud.
1
GUIÓ 1
LLENGUA EN ÚS
• Per ampliar el concepte de comunicació visual, podem explicar que un mateix gest pot tenir
diferents significats en cultures diferents. Per exemple, sacsejar el cap verticalment pot in-
dicar afirmació o negació (a Bulgària ho fan al revés que nosaltres).
• Si es vol fer alguna activitat més lúdica, sempre tenim el recurs de jugar a endevinar pel·
lícules, cançons, títols de novel·les… amb gestos. També podem demanar a algun alumne
que faci qualsevol gest de la llista següent i que el grup expliqui què pot transmetre el gest.
– Fregar-se les mans " entusiasme
– Abaixar el cap " submissió
– Mossegar-se les ungles " nerviosisme
– Alçar les celles " sorpresa
– Arrugar les celles " disgust, desaprovació
– Tapar-se la boca amb el dit índex " silenci
– Gratar-se el cap o el clotell " dubte
Llegir • Com que el tema de la comunicació animal sol despertar curiositat, afegim aquest enllaç per
si es vol plantejar un treball d’investigació i exposició a l’aula.
http://listas.20minutos.es/lista/la-sorprendente-comunicacion-de-los-animales-307484/
Com a curiositat, podem comentar una notícia publicada al diari digital elperiodico.cat, di-
vendres, 18 de gener de 2013, amb aquest titular «Dos cans ‘parlen’ per ‘Skype’»:
Les noves tecnologies no només serveixen per mantenir en contacte persones sen-
se limitacions d’espai-temps. Ara també acosten congèneres d’altres espècies. És
el cas de Gaytor, un ca de raça fox terrier que viu a Washington i que sembla co-
municar-se amb el seu «col·lega», que viu al Regne Unit, a través del servei de vi-
deoconferències Skype.
Davant la mirada dels seus amos, els dos cans mantenen el que sembla una dilata-
da conversa entre lladrucs i udols, cosa que atreu l’atenció i que provoca les rialla-
des de la família, que gaudeix amb aquesta forma de comunicació tan humana de
les seves mascotes.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/dos-gossos-parlen-traves-skype-2296301 (adaptació)
1
GUIÓ 1
LITERATURA
Aprendre La literatura i els gèneres literaris (pàg. 20-22)
1 Què és la literatura? • La poesia es defineix fonamentalment per l’ús del

vers, la rima i el ritme.
• La literatura és un tipus de comunicació.
• La narrativa es caracteritza per la presència d’un
• El que diferencia aquest tipus de llenguatge
narrador que explica uns fets succeïts a uns
de la resta és la finalitat estètica.
personatges en un espai i un temps determinats.
2 Els gèneres literaris • El teatre és un gènere dialogat, destinat a la

representació per part d’actors i actrius.
• Els gèneres literaris són agrupaments d’obres a
partir d’una sèrie de trets compartits de caràcter • L’assaig utilitza la prosa per reflexionar sobre
formal o temàtic. un tema determinat.
• L’apartat de Literatura d’aquesta primera unitat es dedica a plantejar el fet literari a partir dels seus
trets definitoris i a explicar les característiques bàsiques dels grans gèneres literaris (poesia, narrativa,
teatre, assaig) que es desenvoluparan a les unitats següents.
• El text que es presenta a l’inici d’aquest apartat servirà per introduir el tema i respondre a les pregun-
tes de Claus per començar. En aquesta unitat es plantegen tres preguntes a partir de les quals refle-
xionarem sobre la literatura: la primera serveix per reflexionar sobre l’activitat lectora de cadascú, ja
que no tothom té les mateixes preferències. La segona ens servirà per insistir en la idea que no tots
els textos que produïm són literatura: només ho són els que tenen una finalitat estètica. Finalment,
la tercera ens permetrà conèixer la seva experiència i les seves preferències com a usuaris de litera-
tura.
• L’activitat 1 servirà de repàs dels conceptes teòrics més generals, per això convé que l’alumnat tor-
ne a fer una lectura detenguda de Què és la literatura i Els gèneres literaris.
• L’activitat 2 els obligarà a reflexionar sobre el fet literari i, concretament, sobre la poesia. Per a l’apar-
tat c, convendria comentar els conceptes de vers, estrofa, ritme i rima que es desenvoluparan a la
unitat 2.
• A l’activitat 3 es presenten tres textos en prosa representatius de cada un dels altres gèneres expli-
cats en el tema (teatre, narrativa i assaig). L’objectiu de l’activitat és verificar que l’alumnat reconeix
les característiques principals dels gèneres literaris als quals pertanyen.
• Com a conclusió final del tema, és convenient fer ressaltar que la literatura és:
a) un tipus de comunicació i, per tant, es caracteritza per disposar dels elements propis de qualsevol
acte comunicatiu, estudiats en l’apartat Llengua en ús;
b) un art que pretén crear bellesa i, a través d’aquesta, provocar emocions en el receptor.
Saber fer Interpretar la signatura d’un llibre (pàg. 22)
• En aquest apartat els alumnes s’adonaran de la utilitat de dos coneixements que s’han vist al llarg de
la unitat: d’una banda, els gèneres i, d’altra banda, l’ordenació alfabètica, que són els criteris que
s’usen per ordenar els llibres a les biblioteques.
Una activitat molt il·lustrativa és una visita a una biblioteca del centre per fer pràctiques de cerca.
Convendria recordar-los que si el títol d’una obra té article, aquest no es té en compte per a l’orde-
nació. També podeu aprofitar l’ocasió per fer una cerca en el CABIB (Catàleg Bibliogràfic de les Illes
Balears) a la sala d’informàtica. Als fitxes Aprofundeix en… s’inclou una proposta de treball sobre
aquesta pàgina.
1
GUIÓ 1
LITERATURA
Llegir • Com a activitat final, us recomanam també llegir aquest poema de Marc Granell, en què es
pot comentar el sentit de la literatura, no solament com una activitat d’oci, sinó també com
un espai on observar problemes i solucions que es poden aplicar a la vida real. Obriu un
debat sobre les funcions de la literatura i animau-los a contar les seves experiències. Apro-
fitau també el poema per observar i analitzar les característiques del llenguatge literari.
Gatapata, el pirata lector

En Gatapata, a les nits,
fa els viatges més plaents:
cada pàgina que llig
és un nou paisatge obert.
No li cal moure «Aventura»
per sortir a navegar;
a la llum de la gran lluna
obri un llibre i… salpa ja!
Hi descobreix nous camins
per visitar tots els mons,
clars i màgics, infinits,
fets de somnis i bells mots,
que l’ajuden a saber
com és aquest que vivim
i a canviar-lo i fer d’ell,
amb bondat, un paradís.
Marc Granell (adaptació)
1
GUIÓ 1
BANC D’ACTIVITATS i BANC DE TEXTOS
RESUM DELS CONTINGUTS (pàg. 23)
Aquest apartat presenta un resum amb esquemes dels continguts vistos a la unitat, que és molt
útil per a l’alumne. A més d’estudiar-los tal com s’hi presenten, també els podem utilitzar com a
recurs per practicar l’elaboració d’esquemes, donant als alumnes el mateix model incomplet
perquè l’omplin amb la informació apresa a cada bloc.
BANC D’ACTIVITATS (NIVELL I i NIVELL II) (pàg. 24-25)
Totes les unitats inclouen un Banc d’activitats amb dos nivells, un de més elemental (nivell I) i un
altre de més avançat (nivell II). En principi, aquest apartat està pensat com a material de reforç
dels continguts tractats al llarg de la unitat, però el professorat té llibertat absoluta per decidir
l’orientació pedagògica que hi aplicarà. És un material que es pot treballar individualment o col·
lectiva, a casa o a l’aula, segons les necessitats del grup de classe en cada moment. També pot
servir com a material d’autoavaluació perquè l’alumnat pugui comprovar els seus progressos o
detectar les seves mancances abans de dur a terme el control de la unitat.
Nivell I
• L’activitat 3 pot aprofitar per fer-los conscients que la classificació en hipònims i hiperònims no
solament és lingüística, sinó que obeeix a una manera d’organitzar el món que és present tam-
bé en grans superfícies.
Nivell II
• L’activitat 2 serveix per classificar les paraules en camps semàntics. Hem d’aprofitar l’ocasió
per utilitzar un text descriptiu que segueixi el fil conductor de la unitat i alhora presentar-los un
parc natural protegit de les Illes Balears: l’albufera des Grau. Si ho considerau convenient, podeu
demanar-los que ampliïn el nombre d’hiperònims.
BANC De textos (pàg. 26-27)
Llegir • En cada unitat s’inclou un apartat anomenat Banc de textos, en el qual es presenten una gran
quantitat de fragments del tipus textual proposat i una sèrie variada d’activitats per treballar-los.
Cal tenir en compte que, a partir d’aquests fragments, repassarem els continguts de Comuni-
cació (activitats de color blau) i de Literatura (activitats de color lila).
A l’hora de seleccionar els textos s’ha procurat que hi estiguessin representats diversos àmbits
i gèneres amb descripció d’objectes. Així, trobarem textos procedents d’una revista de decora-
ció –Abyss–, textos procedents de narracions literàries –La primera trobada amb en Miquel Rie-
ra i L’espantaocells– i llibres de poesia –Els llibres. El text poètic és especialment interessant per
mostrar que la poesia permet fer descripcions d’objectes molt subjectives i elaborades, i sobre-
tot per comparar el llenguatge literari i el no literari.
• Abans de llegir els textos, podem fer una introducció breu sobre l’autor i, fins i tot, l’obra com-
pleta (temàtica general), que pot servir per contextualitzar i analitzar millor el text.
Abyss, dissenyada per Osko i Deichmann és un fragment adaptat de la revista Arquitectura y
diseño, que té diverses seccions dedicades a projectes, entrevistes, tendències i totes les nove-
tats del món de l’arquitectura i el disseny. En aquest text es presenta un llum molt original de
LED anomenat Abyss.
• La primera trobada amb en Miquel Riera és un fragment de la novel·la Setembre, octubre i no-
vembre de Joan Miquel Oliver.
Joan Miquel Oliver (Sóller, Mallorca, 1974) és compositor i guitarrista, a banda d’escriptor. És
1
GUIÓ 1
BANC DE TEXTOS I ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
conegut, sobretot, per haver format part del grup Antònia Font i per ser-ne el lletrista. Per acos-
tar l’autor als alumnes es pot escolar a l’aula alguna de les seves cançons més conegudes i
llegir-ne la lletra.
L’obra Setembre, octubre i novembre parla dels tres mesos que Oliver passa amb Miquel Riera,
catalitzador de la pràctica esportiva del psicobloc, un tipus d’escalada sense corda per penya-
segats que es va originar a Mallorca als anys 80. A banda de ser un relat biogràfic, és un retrat
de la vida quotidiana de la Mallorca del 2013.
A l’activitat 1 del text La primera trobada amb en Miquel Riera s’ha d’analitzar la descripció fí-
sica del protagonista a partir dels elements descrits, l’ordre en què es fa i els recursos emprats.
• L’espantaocells, text extret de la novel·la El meravellós Màgic d’Oz de L. Frank Baum.
El meravellós màgic d’Oz és un llibre de literatura infantil que constitueix una de les històries
més conegudes de la cultura popular nord-americana. Gràcies al gran èxit de l’obra, L. Frank
Baum va escriure tretze llibres més sobre el país d’Oz. El llibre narra les aventures de Dorothy
que, a causa d’un cicló, es veu transportada al fantàstic regne d’Oz, un lloc on el més estrany
sembla possible. Malgrat això, la nina enyora la seva família i intenta tornar a casa. Per fer-ho té
l’ajuda de tres personatges inoblidables: un espantaocells que necessita un cervell, un home de
llauna que desitja un cor per poder estimar i un lleó que sospira per obtenir el valor que li falta.
Aquests l’acompanyen a veure el Màgic d’Oz, que pot acomplir desitjos i per tant donar-los el
que vol cadascú. Diversos enemics, sobretot dues bruixes, intenten impedir-ho.
• Els llibres i La prestatgeria
Els llibres és un poema de Joana Raspall. Com a curiositat podem explicar als alumnes que l’au-
tora, Joana Raspall, va fer 100 anys el 2013 i que la comissió organitzadora de l’Any Joana Ras-
pall va organitzar cent activitats commemoratives al llarg de l’any coincidint amb els anys de
l’escriptora. A la seva obra literària destaca la poesia i, en concret, la poesia infantil i juvenil.
Els dos textos parlen del mateix tema –els llibres– però tenen una finalitat diferent. El text La
prestatgeria no és un text literari, sinó que té per objectiu informar sobre com estan ordenats i
classificats un centenar de llibres en una prestatgeria. El text Els llibres, en canvi, és un poema
i, per tant, un text literari que descriu les sensacions que els llibres provoquen a l’autora mitjan-
çant un llenguatge literari. La seva finalitat és, per tant, crear bellesa i fer gaudir el lector.
Consultar • A la web http://www.joanaraspall.cat/ podem obtenir més informació sobre l’escriptora.
I en aquesta altra (http://www.youtube.com/watch?v=BKbztYW01vQ#t=14), podrem veure un
vídeo en què un grup d’alumnes de tercer de primària recita un poema de l’autora.
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ (pàg. 28)
Llegir
• Totes les unitats es tanquen amb una pàgina d’Activitats d’avaluació. En aquest cas, treballarem
amb el text La llauna, fragment extret del llibre Konrad de Christine Nöstlinger. Si no han llegit
aquesta obra pot ser interessant que ho facin, ja que constitueix un clàssic de la literatura infan-
til i juvenil i l’escriptora, Christine Nöstlinger, és una de les autores més rellevants de la literatu-
ra juvenil, amb una gran quantitat d’obres i premis com el Hans Christian Andersen, que és com
el premi Nobel de literatura juvenil.
partir d’aquest fragment, ens proposam repassar tots els continguts que s’han tractat en la
A
unitat, la qual cosa mostra el caràcter comunicatiu que està present en aquesta sèrie.
• Abans de fer l’activitat 7, pot ser interessant tractar de definir les paraules proposades (sobre-
tot borumballa i rosetes) o cercar-les al diccionari per poder-les analitzar amb més facilitat.
• A l’activitat 8 advertiu-los que les dues primeres paraules que s’hi proposen presenten canvis
ortogràfics en fer el plural.
• A l’activitat 10 hem triat les paraules caixa i llauna perquè presenten algunes grafies inte-
ressants, com la ics i la ela doble. Vigilau que els alumnes les diuen correctament.
• Convé que, abans de fer l’activitat 11, repassin els conceptes de l’apartat Llengua en ús i
que es facin un esquema per analitzar la literatura com a acte comunicatiu.
1
GUIÓ 1
Bibliografia
US RECOMANAM
• Aracil, Lluís V. (1982) Papers de sociolingüística. Barcelona: La Magrana.

Anàlisi de conceptes bàsics de la sociolingüística: conflicte lingüístic i normalització lingüís-
tica, el bilingüisme com a mite, la revolució sociolingüística al nostre territori lingüístic, edu-
cació i sociolingüística.
• Bassols, Margarida i Torrent, Anna M. (1996) Models Textuals. Teoria i Pràctica. Vic: Eumo.
Descripció dels mecanismes propis de cinc models textuals: argumentació, explicació, des-
cripció, conversa i narració.
• Cassany, Daniel (1996) Construir l’escriptura. Barcelona: Empúries.
És un llibre adreçat específicament a docents, que explora les pràctiques d’escriptura dels
instituts de secundària i proposa una alternativa didàctica amb trenta exemples d’activitats
comentades.
• Cotano, Àngela (2000) Les llengües minoritzades d’Europa. València: Eliseu Climent.
Presentació de la situació de les diverses llengües que es parlen a Europa.
1
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
LECTURA
El secret del rei Mahon

Conten les llegendes que a la província irlandesa de rior, el jove perdé la gana fins que caigué malalt. Lla-
Leinster regnava fa molt de temps Mahon, un monar- vors hagué de recórrer a un vell druida, qui va senten-
ca que tenia per costum fer-se tallar els cabells només ciar:
una vegada l’any. I per a tan delicada tasca, es triava –És el secret el que et corca l’interior i només sanaràs
per concurs un jove del regne. Però ningú aspirava a quan l’allunyis de tu. Si no pots revelar-lo a ningú,
ser-ne el guanyador i que recaigués sobre ell un honor acudeix al bosc i cerca un arbre que es trobi en una
tan alt perquè, una vegada realitzada la missió, el jove cruïlla. Quan contis el teu secret, començaràs a recu-
triat desapareixia i se sospitava que era assassinat sen- perar-te.
se que ningú sabés el perquè d’un ritu tan misteriós i
sanguinari. –I el jove ho féu. En una cruïlla va trobar un salze i,
després d’assegurar-se que no hi havia ningú pels vol-
Una vegada, la «sort» recaigué sobre un humil llenya- tants, s’apropà al tronc i s’alliberà del secret que el
ter, fill únic d’una pobra viuda. Aquell homenet es turmentava.
presentà davant el rei i fou conduït a una estança on
el monarca es va retirar la caputxa amb què sempre Tot havia tornat a la normalitat fins que, un dia, un
cobria el seu reial cap. I immediatament el jove va sa- músic que estava al servei del rei va notar que la seva
ber quin era el secret: el rei tenia unes orelles grans i arpa vella estava rompent-se. El músic va acudir al
punxegudes, com les d’un cavall; i, per descomptat, bosc i va tallar el salze que guardava el secret reial. I
no estava disposat a convertir-se en el tema de les xa- amb aquesta fusta va construir una arpa bellíssima.
farderies de tot el regne per aquesta característica Una nit, el rei va reunir tota la cort per fer un banquet.
desgraciada de la seva anatomia. I allà hi havia els músics disposats a entonar les més
El jove va lamentar una i mil vegades haver descobert belles melodies. El nostre arpista va prendre el seu
el secret reial. Des del primer moment va estar conven- instrument nou i va fer lliscar els dits damunt les cor-
çut del destí que l’esperava. Tanmateix, va realitzar amb des. L’arpa començà a inundar tota l’estança d’un so
cura extrema la seva tasca mentre li parlava al rei dels harmoniós que repetia pertot:
problemes i la soledat de la seva pobra mare; i insistia «Dues orelles enormes té el rei Mahon.» «Dues orelles
una vegada i una altra que, si ell desapareixia, la mare enormes té el rei Mahon.»
quedaria tota sola al món i abandonada a la seva sort. Com que el rei va comprendre que no podia ocultar
Commogut per les paraules del jove, el rei va acceptar més temps el secret, es retirà la caputxa i es mostrà tal
deixar-lo en llibertat. Però abans li va fer jurar que en com era. I des d’aleshores es dedicà més als assumptes
cap circumstància revelaria el secret a cap mortal. del govern i es guanyà el respecte dels seus súbdits. I,
Va passar el temps i el jove va començar a obsessio- per descomptat, ningú més va tornar a morir per un
nar-s’hi. Aquell secret li copejava la ment i lluitava per assumpte tan absurd.
sortir. Però no podia oblidar el jurament i, sobretot, Llegenda irlandesa
temia la venjança del rei. Víctima d’aquesta lluita inte-
ACTIVITATS
1 Marca. Què és una llegenda?

Un fet històric que va passar fa molts d’anys.
Una poesia antiga que es tocava amb una arpa per divertir el rei i la seva cort.
Una narració popular que mescla fets històrics reals amb fets imaginaris.
Una narració escrita per un rei lleig.
1
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
2 Explica què signifiquen aquestes paraules del text. Després, fes una oració amb cada una.
• reial "
"
• druida "
"
• cort "
"
3 Ordena els fets a mesura que ocorren en el text.
Una arpa construïda amb la fusta de l’arbre fa públic el secret del rei.
Un jove és cridat a palau per tallar els cabells del rei i descobreix el seu secret.
El rei permet al jove anar-se’n amb la condició que no reveli a ningú el secret.
El jove revela el secret a un arbre.
4 Marca la casella corresponent segons que les afirmacions següents siguin vertaderes (V) o falses (F), d’acord amb el que
es diu en el text.
V F
• El jove que talla els cabells del rei és viudo i pobre.
• Un druida talla un salze.
• L’arpa feta de salze sona durant el banquet reial.
• La mare del jove protagonista no té a ningú més al món.
• En el concurs per triar el perruquer del rei, tothom en volia ser guanyador.
• Després d’haver-se descobert el secret del rei, el ritu sanguinari va acabar.
5 Respon a les preguntes sobre la lectura.
a) Quin era el secret del rei Mahon i què feia per ocultar-lo?
b) Com aconsegueix el jove que el rei el deixi lliure?
c) Com es descobreix al final el secret del rei?
6 Troba una comparació en el segon paràgraf i escriu-la.
"

Inventa una altra comparació
"

1
REForç fitxa 2
EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA
Nom: Curs: Data:
La poesia empra una sèrie de recursos que li atorguen un caràcter especial: la rima, el ritme i les figures
retòriques són els principals. Les figures retòriques no són exclusives dels poemes, sinó que es troben presents
en altres textos: per exemple, els embarbussaments contenen al·literacions; les endevinalles, a més de rimar, es
construeixen a partir de metàfores, i alguns acudits es basen en hipèrboles.
1 En grups de tres, triau un apartat (embarbussaments, endevinalles o acudits) i feis les activitats corresponents.
Embarbussaments
A. So… • Assenyalau les al·literacions que trobeu
en els embarbussaments. Quins sons s’hi
Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. repeteixen?
Si el penjat es despenjàs • Llegiu-los en veu alta i tan ràpidament com

pugueu.
es menjaria els setze fetges
• Inventau un embarbussament i posau a
dels setze jutges que l’han jutjat.
prova els companys. Per inventar-lo seguiu
B. So… C. So… els passos següents:
1. Triau un so que voleu que es repeteixi.
Si qui en deu deu En Pinxo va dir a en Panxo: «Vols
que et punxi amb un punxó?» 2. Feis una pluja d’idees amb paraules que
diu que en deu deu
contenguin aquest so.
diu el que deu I en Panxo va dir a en Pinxo:
«Punxa’m, però a la panxa no.» 3. Construïu oracions fent servir aquestes
i deu el que diu. paraules.
"

1
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Endevinalles
A. C. • Llegiu en veu alta les endevinalles
i resoleu-les. Totes tenen relació amb
Un jardí de flors blanques Dalt del pi el cos humà.
amb un jardiner tancat; hi ha un molí, • Cercau les metàfores que hi ha
mai no hi plou i mai no hi neva, i explicau-les.
dalt del molí
però sempre està banyat. hi ha dues fonts,
dalt de les fonts
B.
hi ha dos miralls,
Un de llarguet, dalt dels miralls
dos de baixets, hi ha una placeta
un de flac i petitet on corren tots els cavalls.
i un altre més gruixadet.
• Inventau una endevinalla i llegiu-la als companys perquè la resolguin.
"

Acudits
• Digau en què consisteixen les hipèrboles que
Era un home tan baixet, tan contenen.
baixet, tan baixet, que per • Inventau un acudit emprant el mateix mètode
baixar de la vorera, havia i llegiu-lo als companys.
d’obrir el paracaigudes.
Era una dona tan alta, tan alta, tan alta,

"
que es va menjar un iogurt i ja li havia caducat
en arribar-li a la panxa.

Era tan desgraciat, tan desgraciat, tan desgraciat,

que s’assegué al paller i es va clavar l’agulla!

1
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
La poesia està concebuda, normalment, per ser llegida en veu alta, és a dir, recitada. A l’hora de recitar un poema, la
rima i el ritme amb què ha estat creat són fonamentals; però també són importants l’entonació que li donam, les
pauses que hi feim o l’èmfasi que posam en algunes paraules.
2 Observa les anotacions que hem fet en el poema següent per preparar-ne la recitació. Després,
llegeix-lo en veu alta, seguint les instruccions.
entament»
El desert cal dir-ho «l
al·literació!
Caminant lentament per la sorranca Remarca les esses
sequedat del desert sense cap ombra,

èmfasi
amb una gerra al cap i una altra als braços,
la dona ve del pou d’on ha tret l’aigua.
alegre L’espera el seu infant dins de la tenda
trist on la mare, ja vella, malalteja.
[…]
«estén» les paraules
Es fa de nit; s’estén un fred silenci to de veu FORT
i la lluna s’eleva molt més blanca

to de v
eu més
i fa semblar la tenda molt més xica. fluixet
La tenda és un palau per la que torna
cansada= exhausta, doblegada per la càrrega.
La tenda sembla un cel en la mirada
plena d’amor amb que l’acull l’anciana.
La tenda és tot un món de meravelles, es pot dir

somrient
perquè l’infant hi riu amb dents com a perles.
exclamació essa sonora
I dues gerres són un tresor d’aigua!

Joana Raspall (fragment adaptat)
1
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
3 Arregla la rima d’aquests versos canviant les paraules destacades per unes altres que rimen. La nova paraula té relació
amb la paraula destacada.
Blancaflor Por
A la finestra daurada No voldria quedar-me a soles
hi havia na Blancaflor, una nit de trons vora la mar
sa mare la pentinava i confondre el llamp sobre les aigües
amb una pinteta d’argent. amb les clares ràfegues del llum.
Sa padrina li aclaria Joana Raspall (fragment adaptat)
els cabells de dos en tres

sa tia els hi acordellava
amb un floc de nou colors.
4 Llegeix amb atenció el poema següent.
L’arbre vell Moltes vegades, l’ús de figures retòriques com la

metàfora permet que els poemes puguin ser llegits de
En la ciutat hi ha una plaça
dues maneres: una, de literal, segons les paraules que
i en la plaça un arbre vell. hi figuren; i una altra, de figurada, que és el sentit que
En l’arbre hi ha la tristesa l’autor ha volgut transmetre’ns.
de saber que és el darrer.
Abans n’hi havia molts altres,
Quina és la lectura literal del text del poema? I quin
ara tan sols queda ell
és el sentit que ha volgut donar-li l’autor? Pensa en
com un record que s’apaga aquestes qüestions i discuteix-les amb la resta dels
entre el ferro i el ciment. companys.
Diuen que volen tallar-lo, "
que molesta, que el seu verd

trenca l’estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims

a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.

Que és la casa on s’arreceren

centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell…

Marc Granell, L’illa de les llunes
1
APROFUNDEIX EN…
FITXA 1
Lèxic. UN MÓN DE SONS
Nom: Curs: Data:
1 ONOMATOPEIES
Tria l’onomatopeia correcta. Quin so fa?
bu-bub • tic-tac • ding-dong • ring-ring • xim-xim • crec-crec • gloc-gloc • xiu-xiu
Les gotes d’aigua quan plovisqueja. En parlar molt fluixet i a cau d’orella.
" "

Algú que beu aigua abundosament. Les campanes.
" "

2 OMPLIM LA GRAELLA
Ordena les lletres per formar noms d’instruments musicals i escriu-los en la graella.
n x è
fregada
ò l i o
f b
o o corda polsada
" " percudida
fusta
v i a vent
í l o metall
o t
r m
b so definit
percussió
" " so indefinit
u g a
i t
a
r r
"
e a
t r l n
g i a p
n o i
" "
1
APROFUNDEIX EN…
FItxA 1
LÈxic. UN MÓN DE SONS
Nom: Curs: Data:
3 VOCALS ESBORRADES
Completa les onomatopeies amb la vocal que falta. Després, escriu-les a la bafarada corresponent.
• cl c - cl c • r c - r c • p - p
• b b - b b • m
4 MOTS ENCREUATS
Resol aquests mots encreuats. Es tracta de paraules relacionades amb el camp semàntic dels sons.
4 1 O
Horitzontals
2 1 Repetició del so, ressò.
6 3 So molest, desagradable.
5 Percebre els sons amb l’orella.
3 O L 5 R
7 Deixar d’emetre sons.
Verticals
2 Intensitat del so.
7 A 4 Absència de sons.
6 Cada un dels sons.
8 So que llances quan et fas mal.
5 COMPOSICIÓ
Uneix parells d’elements d’aquest quadre per formar cinc paraules compostes.
• tocar + campanes " tocacampanes
• + " tocar nyigo morts

• + " campanes veu
plorar coet
• + "
llançar alta nyigo
• + "
1
APROFUNDEIX EN…
FITXA 2
LÈXIC: diccionari visual i cartells TEMÀTICS
Nom: Curs: Data:
cort.as/3s7V cort.as/3tFp
Diccionari visual en làmines Cartells amb vocabularis temàtics
temàtiques editat pel Consell de visuals publicats per la
Mallorca. Diputació de València.
El diccionari visual del Consell de Mallorca és un document PDF dis-

ponible com a descàrrega directa format per un conjunt de làmines a
color que expliquen el vocabulari bàsic d’un tema o una situació con-
creta: la platja, la ciutat, la festa, la casa...
En cada làmina, els diferents objectes, llocs i personatges presenten
un cartellet amb el nom que té en la nostra llengua.
Els títols i encapçalaments estan també en

castellà, francès, anglès, àrab i xinès
Vocabularis temàtics
També hi ha làmines amb vocabularis temàtics
com ara els oficis, les fruites, les hores i el
calendari, la família, etc.
Les paraules sempre van

acompanyades d’un dibuix que
representa el concepte.
Frases d’ús corrent

Cap al final del document es pot trobar
també un seguit d’enunciats que usam
de manera habitual a les converses quo-
tidianes traduïdes a cinc idiomes.
1
APROFUNDEIX EN…
FItxA 2
LÈXIC: diccionari visual i cartells TEMÀTICS
Nom: Curs: Data:
Quant als cartells de vocabulari de la Diputació de València, s’hi pot accedir des de la
pàgina de descàrregues, on trobarem una llista de tots els cartells disponibles.
El nom del cartell és

un enllaç que dóna
accés a la fitxa de
descàrrega
corresponent
Des de la fitxa es pot

descarregar a l’equip el
cartell en format PDF
Els cartells
Els cartells presenten vocabularis de temes molt diversos: els músculs
i els ossos, la bicicleta, els instruments populars, la fruita i la verdura...
Sempre amb un estil visual molt ben cuidat, ja que han estat creats pels
estudiants de l’Escola d’Art Superior de Disseny de València.
PRÀCTIQUES
Diccionari visual Cartells de la Diputació

1. Quantes pàgines té el diccionari visual del Consell de 1. Troba el nom dels tres ossos principals del braç. Vés a la
Mallorca? Descarrega el PDF i mira a la barra pàgina de descàrregues dels cartells i cerca-hi el dels
d’informació del lector Adobe Reader per esbrinar-ho. ossos humans. Descarrega’l i cerca els ossos del braç.
2. Digues com s’anomena l’aparell que serveix per elevar el 2. E
scriu el nom de dos ossos que no coneixies.
cotxe abans de canviar-ne un pneumàtic. Cerca-ho 3. C
ontesta a les preguntes sobre les constel·lacions
a la làmina amb el vocabulari del garatge. a partir del cartell corresponent.
3. Digues quines paraules es diuen d’una altra manera al Com es diu l’estel central de l’hemisferi nord?
teu poble o a la teva illa.
Quina constel·lació hi ha al mes de juny que té nom
4. Com li preguntaries a un francès on hi ha una cabina d’heroi de la mitologia grega?
telefònica? I a un anglès? Utilitza l’apartat de frases d’ús
corrent.
1
APROFUNDEIX EN…
FITXA 3
LITERATURA: CATÀLEG BIBLIOGRÀFIC DE LES ILLES BALEARS
Nom: Curs: Data:
Catàleg bibliogràfic de les Illes Balears

cort.as/S2r0
Pàgina de cerques en el catàleg unificat de les biblioteques de la Xarxa de biblioteques de les
Illes Balears mantenguda pel Govern de les Illes Balears.
La xarxa de biblioteques consta dels catèlegs de les biblioteques municipals dels consells insulars, així com dels de les
biblioteques de les escoles i instituts i la de la Universitat de les Illes Balears. Comparteixen aquest catàleg electrònic en què es
poden fer cerques i trobar tots els exemplars d’un llibre en concret disponibles en qualsevol d’aquestes biblioteques.
Es pot cercar a partir del

títol escrivint-lo al quadre
de cerca
També podem trobar les obres a partir

del nom de l’autor que ens interessa
Es pot accedir a una biblioteca en

concret per cercar al seu catàleg
1
APROFUNDEIX EN…
FItxA 3
LITERATURA: CATÀLEG BIBLIOGRÀFIC DE LES ILLES BALEARS
Nom: Curs: Data:
Com s’interpreten els resultats de la cerca?

Una vegada hem realitzat una cerca, el servei ens ofereix els resultats corresponents en forma de llistat de títols que enllacen
amb la fitxa del llibre corresponent. Se’ns mostren tots els resultats a la pàgina.
Hem de seleccionar d’entre

tots els resultats l’exemplar
que volem per accedir
a la fitxa del llibre
Tant en la llista de resultats de la cerca com en les fitxes dels llibres, hi ha una casella que es pot marcar per tal de ‘guardar’ el
resultat o la fitxa per a més tard. Amb el botó ‘Explorar guardats’ que es troba a la part superior esquerra accedim a la llista de
registres que hem guardat, i podem enviar-la per correu electrònic o desar-la a l’ordinador.
La fitxa del llibre

La fitxa ens ofereix les dades del volum (autor, editorial, any de publicació...) i, davall, ens indica on podem trobar-lo (biblioteca
i secció) i si es troba disponible per al préstec.
Aquí podem reservar el llibre a la biblioteca.
PRÀCTIQUES
1. Digues quantes biblioteques hi ha a la teva illa. 4. Esbrina l’adreça i el correu de contacte de la Biblioteca
Entra a la pàgina de cerca avançada i cerca la teva Pública Insular d’Eivissa.
població en la llista de localitats. Esbrina quantes entrades Cerca l’enllaç accedint al catàleg de les biblioteques
hi té. d’Eivissa.
2. Esbrina quants exemplars disponibles de L’illa del tresor 5. Finalment, cerca a la teva localitat o en una de propera
hi ha en alguna biblioteca de la ciutat de Palma. un dels llibres següents:
3. Comprova si hi ha algun exemplar de Manolito Quatre • Alícia al país de les meravelles
Ulls a Ciutadella. • El petit príncep
1 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
COMUNICACIÓ S És preciós.
Pàg. 9 SABER FER. Comentar un text S És molt original.
O Té set frontisses.
1 2 En Panxaverda descobreix als espectadors que, dins del
S Té misterioses baldes.
bagul, hi ha un manuscrit amb contes.
7 El titella abandona l’escenari per beure un poc. 8 • De general a particular.
5 Els espectadors, amb l’ajuda d’en Panxaverda,

aconsegueixen obrir la tapa interpretant tres vegades
Pàg. 11 SABER FER. Vendre un objecte a Internet
una melodia concreta.
6 En Panxaverda extreu del bagul un manuscrit amb 1 - 3 Resposta lliure (RL).
quatre històries.
3 El titella du el cofre a l’escenari i el mostra al públic.
1 En Panxaverda anuncia que ha descobert un bagul ple Pàg. 12 SABER FER. Descriure un objecte
de documents antics.
Escolta i analitza
4 Els espectadors tracten de trobar la forma d’obrir 1 RM.
el bagul.
Una al·lota va a l’oficina d’objectes trobats per denunciar
2 Resposta model (RM). la pèrdua d’una motxilla al poliesportiu municipal.
En Panxaverda anuncia al públic que ha descobert un bagul L’encarregat li demana les dades de la motxilla i ella la
ple de documents antics. Per mostrar-lo al públic, el titella du descriu amb tots els detalls: mida mitjana i de forma
el cofre a l’escenari. Els espectadors, amb l’ajuda d’en ovalada, de material impermeable, vermella per davant i
Panxaverda, aconsegueixen obrir el bagul interpretant tres negra per darrere, l’esquena és rígida, té dues anses negres
vegades una melodia concreta. En Panxaverda extreu del amb un franja central vermella i tres butxaques: una a la part
bagul un manuscrit amb quatre històries. Finalment, el titella superior i dues als laterals, una a cada costat.
abandona l’escenari per beure un poc. Una vegada ha acabat la descripció, l’encarregat que
3 • Procedència: el bagul és d’en Sílvio, el repadrí d’en l’atenia li confirma que tenen enregistrat que, a darrera
Panxaverda. hora del capvespre, algú va trobar una motxilla amb
• Forma externa: una arca preciosa, coberta per uns estranys aquestes característiques.
laberints dissenyats amb fustes de colors diferents. 2 La C.
• Mecanisme de tancament: no tenia cap pany ni cap 3 Expressions espacials sinònims
forrellat; de la tapa de volta baixaven set baldes daurades,
la part de davant la part anterior
com les bandes d’una bandera, que es corresponien amb
la part de darrere la part posterior
les set frontisses de l’altre costat.
la part superior la part de dalt
• Objectes que conté: documents antics, entre d’altres, uns
vells pergamins plens de contes. als laterals als costats
• Material exterior: fusta. cada costat cada lateral
• Material del recobriment interior: vellut. Ara fes-ho tu
• El detall que fa particular aquest bagul són les set baldes 1 - 4 RL.
daurades.
4 L’acció transcorr a l’escenari d’un teatre.
Pàg. 13 LÈXIC
Les paraules que ens ajuden a situar l’acció en un teatre
són: teló, aplaudiments, funció, espectadors, públic, 1 Meteorologia: niguls, precipitació, pluges, ruixats, tempesta,
escenari.
temperatures, graus, vent, ratxes.
5 RM. Aliments: pasta, aigua, sal, ametles, pinyons, all, julivert, oli,
El text pretén mostrar la literatura com un tresor. Així, el macarrons.
contingut del bagul, el vell manuscrit Quatre històries per a 2 RM.
escoltar i veure, esdevé un tresor, molt especialment
per a un titella, la professió del qual consisteix a contar Roba: jaqueta, camisa, corbata, abric.
i representar històries. Professió: fuster, metge, carnisser, mestre.
6 Descripció: paràgrafs 7è i 8è. Accident geogràfic: penya-segat, badia, illa, penyal.
Diàleg . paràgrafs 3r i 4t. 3 • diccionari, llibre, novel·la, manual.
Narració: paràgraf 13è. • fèmur, húmer, os, radi.
7 O És de fusta de colors diferents. • cotxe, minibús, motocicleta, vehicle.
O Té set baldes daurades. • recipient, pot, tassó, palangana.
• pluja, calabruix, precipitació, neu. • naixement, nas, navegar, negoci, neurona, ningú, nissaga,
• lavabo, bidet, sanitari, banyera. nivell, nòmada, número, nutrició, nyora.
• aliatge, all, alliberar, al·licient, allisar, al·lucinar, il·lògic.
4 • Les botigues de la plaça tenen productes molt bons.
• caça, cala, calla, cal·la, cal·ligrafia, casa, casc, casserola,
• L’estiu passat vaig renovar els mobles del menjador.
casset.
• La banda de música ha comprat instruments musicals
nous.
• En Toni visitarà els familiars d’Inca el mes que ve.
Pàg. 19 LLENGUA EN ÚS
• La filla de na Rosa està aprenent a agafar els coberts.
1 • Alegria. Mou la coa.
• RM. Els animals, igual que nosaltres, es comuniquen
Pàg. 15 GRAMÀTICA constantment: ho fan per trobar menjar, per alertar de
situacions de perill, per establir relacions entre ells…
1 B. És una classe de paraula variable que designa un objecte, Per exemple:
un ésser o un concepte.
L’elefant produeix una gran varietat de sons, amb els
2 Femenines: dent, vaca, calor. quals expressa les seves emocions. El so més conegut
Masculines: avantatge, oncle, titella, nas, llebrot, dubte. de tots és el bramul, que fa quan està espantat. També
utilitza infrasons que li permeten comunicar-se amb
3 Panxaverda: concret, propi, individual.
altres elefants situats a uns 10 km de distància. Aquests
Espectadors: concret, comú, individual. sons es transmeten a través de l’aire, a través de la terra,
Descobriment: abstracte, comú, individual. i l’elefant els detecta mitjançant les potes abans que
Resposta: concret, comú, individual. li arribin a l’orella.
Públic: concret, comú, col·lectiu. • El missatge del semàfor és que ens hem d’aturar.
Silenci: abstracte, comú, individual. Mitjançant un codi de colors: el vermell vol dir que ens
hem d’aturar.
Interrogacions: abstracte, comú, individual.
• RM. Un exemple típic de codi no verbal visual és el dels
Titella: concret, comú, individual.
senyals de trànsit. Un altre exemple és el de la bandera
4 a. El pròxim dissabte celebrarem la fi de curs. a quadres negra i blanca que s’empra a les competicions
b. He oblidat apagar el llum de l’habitació. automobilístiques i que marca l’arribada o, també, quan
c. Quan feim net, a mi em toca llevar la pols. els automobilistes s’avisen d’alguna cosa fent senyals
d. Q
uan es fan les dotze m’entra la son i no puc estudiar més. amb els llums llargs.
5 • pluges, paraigües, roques, italians, basses.

2 missatge: salutació.
• focus, llapis, avisos, dilluns, cactus. emissor: la nina.
• anglesos, envasos, intrusos, temps, antifaços. receptor: Júlia.
• solucions, mallorquins, trons, neoprens. codi: comunicació no verbal (gestual).

canal: visual.
context: A la vorera d’un carrer es troben una nina amb un
Pàg. 17 ca i un al·lot acompanyat d’una nina. Es veu clar que hi ha
ORTOGRAFIA
una relació d’amistat perquè, fins i tot, el ca s’alegra de
1 • Una grafia és la representació d’un so en l’escriptura, és a dir, veure’ls.
una lletra.
3 Sortida d’emergència: comunicació visual.
• No, un mateix so es pot representar amb diverses grafies, per
Campana: comunicació acústica.
exemple: gall, rigué / placa, plaques / caçar, passar…
Temps mort: comunicació gestual.
• Vocàlics i consonàntics.
RM. Comunicació visual: una bandera blanca (rendició);
2 fred/bat: /t/ retxes blanques pintades al terra (pas de vianants)…
pera/calb: /p/ Comunicació acústica: El so de la sirena de l’ambulància,
cos/equip: /k/ bombers, policia…
cas/arç: /s/ Comunicació gestual: moure el cap o el dit índex d’esquerra
3 mel/recel: /1/ (e oberta) a dreta (negació), fer una ve (V) amb el dit índex i cor
(victòria), aclucar l’ull (complicitat)…
herba/puré:/e/ (e tancada)
arròs/cossos: /3/ (o oberta) 4 • Prohibició d’accés a un lloc: amb un senyal de trànsit
resol/filla: /2/ (vocal neutra) (comunicació visual).
• Finalització d’una classe: amb un timbre (comunicació
4 • cangur, puny, punyalada, rebedor, sac, secada, sorbet, superb,
acústica).
trànsit, vinyeta.
• Petició de silenci: amb el dit índex a la boca (comunicació determinats.

gestual). El text 3 és un assaig, ja que l’autor reflexiona en un text
• Expulsió d’un jugador de futbol: amb la targeta vermella en prosa sobre el fet de mentir.
(comunicació visual); amb el xiulet (comunicació acústica). b. Els tres textos estan escrits en prosa.
5 • Missatge: algú vol parlar amb la nina. c. Es diferencien sobretot en l’estructura i en la finalitat.
emissor: el mòbil. En el text teatral només hi ha diàleg. Concretament, hi
intervenen tres personatges, dos saliners i en Mateu i hi ha
receptor: nina, propietària del mòbil.
una alternança entre les frases que pronuncia cada un. És
codi: codi no verbal (senyal acústic del mòbil).
un text que està pensat per a ser representat per uns
canal: el telèfon (vocal-auditiu). actors en un escenari. Per contra, en el text narratiu els
context: la nina és a ca seva. paràgrafs són més llargs i hi ha un narrador que relata uns
• Missatge: els vehicles han de passar. fets que els han ocorregut a uns personatges, la llebre i la
emissor: el semàfor. tortuga, situats en un temps i un espai determinats. És un
text que està pensat per a ser llegit.
receptor: els conductors dels vehicles.
d. En el text assagístic l’autor expressa les seves pròpies
codi: codi no verbal (senyal visual del semàfor).
idees sobre el fet de mentir, mentre que en el text
canal: visual. narratiu un narrador conta uns fets que han ocorregut
context: en qualsevol moment, en un carrer de la ciutat. a uns personatges, la llebre i la tortuga. La finalitat de
• Missatge: Joan, si vas al supermercat, compra llet. l’assaig és reflexionar, mentre que la finalitat del conte
Carme. és relatar uns fets.
emissor: Carme.
receptor: Joan.
Pàg. 22 SABER FER. Interpretar la signatura d’un llibre
codi: català.
canal: visual (una nota). 1 N JAN hej
context: dues persones que viuen a la mateixa casa.
Pàg. 24 BANC D’ACTIVITATS I

Pàg. 21 LITERATURA 1 La definició correspon a una descripció subjectiva.
1 a. V / b. F / c. V / d. F / e. V / f. F. 2 • reportatge, entrevista, pinzell, notícia: gèneres periodístics.
2 a. RM. • atletisme, guanyar, natació, tenis: modalitats esportives.
És un text literari perquè provoca emocions i la seva finalitat • ratolí, teclat, lletra, disc dur: parts de l’ordinador.
és crear bellesa (finalitat estètica). • llibreta, aprovar, estoig, carpeta: material escolar.
b. Missatge: La literatura ens fa viure moltes emocions i ens fa • albercoc, cuina, plàtan, melicotó: fruites.
sentir acompanyats.
3 • lactis: formatge, iogurts.
Emissor: Sau, el grup que va escriure la cançó.
• begudes: refrescos, sucs.
Receptor: el lector.
• dolços: bombons, pastissos.
Codi: català.
• marisc: gambes, musclos.
Canal: visual.
• embotits: llonganisses, sobrassada.
c. A la poesia.
• carn: vedella, porc.
d. Les característiques que justifiquen que és poesia són
les següents: • llegums: llenties, fesols.
– Hi predomina l’exposició subjectiva dels sentiments • verdura: lletuga, cebes.
de l’autor. 4 Adjectiu, substantiu, pronom, adverbi, determinant, verb,
– Presenta l’estructura típica de la poesia: el vers preposició.
i l’estrofa. 5 cine " tassa; gelat " jove; Raquel " cadena; televisor "
– Hi ha una preocupació per la musicalitat de la cançó: verd; rosa " zero.
rima, ritme…
6 activitat, cicatriu, ciència, girar, hamaca, japonès, kiwi,
3 a. El text 1 és un fragment d’una obra de teatre, perquè vacances, xinès, zero.
és un text dialogat en què surt el text de cada personatge
7 Missatge: entrega del treball a través d’una companya.
darrere el seu nom en versaleta.
Emissor: Joan.
El text 2 és una narració, perquè és un text en prosa
i un narrador relata uns fets (què els passa a la llebre Receptor: professora.
i a la tortuga) emmarcats en un temps i un espai Codi: català.
Canal: visual. Canal: visual.

8 Les característiques que defineixen la literatura són: 9 • Poesia: vers, rima, ritme, narrador.
a. És un tipus de comunicació. • Narrativa: personatges, acotacions, argument, prosa.
b. Pretén crear bellesa. • Teatre: narrador, acotacions, diàleg, representació.
e. És una forma d’expressió artística. • Assaig: idees, reflexió, personatges, prosa.
Pàg. 25 BANC D’ACTIVITATS II Pàg. 26 BANC DE TEXTOS
1 Ús de marcadors espacials. Abyss. Dissenyada per Osko i Deichmann

Ús de verbs atributius (ser, estar, semblat, parèixer…). 1 Colors Dimensions
Abundància d’adjectius qualificatius. Estructura Materials
2 Vegetació: ullastres, mata, alzines. Parts Pes
Animals: fotges, àguila peixatera, sargantana italiana. Preu Consum
Accidents geogràfics: penya-segats, platges, illots 2 És una atractiva peça vertebrada.
3 Hiperònim: peix / hipònims: tonyina, lluç.
La primera trobada amb en Miquel Riera
Hiperònim: habitatge / hipònims: apartament, dúplex.
3 a)
Els elements del cos humà que s’esmenten en el text són
Hiperònim: arbres de secà /hipònims: oliveres, ametlers.
els cabells, el cap, la cara, els ulls i el cervell.
4 RM.
b) L’element que es descriu amb més detall són els ulls.
Els substantius col·lectius designen, en singular, un conjunt Empra quatre adjectius.
d’elements (guarda, arbreda, pineda, multitud, eixam,
c) En la descripció d’aquest element se segueix un ordre
estol…), mentre que els substantius individuals designen un
lògic perquè comença per la complexió general (home
sol ésser o cosa (ovella, arbre, pi, individu, abella, nau…).
menut) a elements més concrets (cap, cara, ulls).
5 b. Els sons poden ser vocàlics o consonàntics. d) Sí, hi ha un símil (com un ocellet, com una cadernera o un
d. La lletra x es pot anomenar xeix. rupit).
6 • cançó, coa, color, coll, col·legi.
L’espantaocells
• cirera, coca, coça, cocció, colze.
1 • La descripció de l’espantaocells se situa en el tercer
• sol, sòl, solitud, sol·licitar, solució. paràgraf.
7 • La comunicació és l’intercanvi d’informació entre els • Adjectius qualificatius: ple, pintat, vell, blau, vell, descolorit,
éssers de les diferents espècies del regne animal. ple, velles, amples, blaves, enganxat, alta.
• El llenguatge és una facultat exclusiva de les persones • Verbs atributius: era, fos, eren, estava.
i té caràcter verbal. • Símils: un sac (…) com si fos una cara, unes botes
• El missatge és la informació que intercanvien emissor velles (…) com les que duien tots els homes
i receptor. de la regió.
• El canal és el mitjà a través del qual es transmet 2 Narració: va veure, va seure.
el missatge.
Descripció: apareixia, tenia.
8 • Missatge: el contingut de la cançó.
3 La descripció es presenta amb aquest ordre: cap, cos, peus.
Emissor: Projecte Mut. Segueix un ordre espacial. De dalt a baix.
Receptor: Isabel.
Codi: català. La prestatgeria i Els llibres
Canal: vocal i auditiu. 1 L / P Presència de descripció.

• Missatge: En Tomàs avisa que girarà a l’esquerra. P Presència d’una ordenació espacial.
Emissor: Tomàs. L Presència de figures retòriques.
Receptor: els altres conductors. 2 Dels dos textos el més subjectiu és Els llibres perquè
Codi: gestual (codi no lingüístic). l’autora descriu els llibres a través de les sensacions
Canal: vocal i auditiu. que li provoquen.
• Missatge: el contingut dels missatges de Whatsapp. 3 El text literari és Els llibres. És un poema, està escrit en vers,
Emissor: Rafel. té rima, ritme i, a més, empra un llenguatge retòric.
Receptor: Paula.
Codi: català.
Pàg. 28 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
1 Objectiva.
2 Segueix un ordre lògic (de general a particular).
3 La llauna de conserves era almenys tan alta com un paraigua
de cavaller i tan ampla com el tronc d’un faig de trenta anys.
4 – La llauna de conserves era almenys tan alta com un
paraigua de cavaller.
– (La llauna de conserves era) tan ampla com el tronc d’un faig
de trenta anys.
5 • material: cartó.
• moble: taula.
• arbre: faig.
6 RM.
Substantius que designen objectes, femenins, concrets,
comuns, individuals: taula, caixa, cosa, llauna, conserves,
paraigua, etiqueta, moneda, tapes, rosetes, tira, anella, parts.
7 • borumballa " singular, femení, concret, comú, col·lectiu.
• etiqueta " singular, femení, concret, comú, individual.
• rosetes " plural, femení, concret, comú, individual.
8 • paraigua: paraigües.
• faig. faigs / fajos.
• full: fulls.
9 RM.
Full: tros rectangular de paper. En sentit figurat, també es
pot emprar la paraula full en expressions com: full de serveis,
un full de càlcul, full de reclamació, full de ruta, full de
seguiment… També entenem per full l’escama d’una massa
que s’exfolia (p. ex., pasta de full o pasta fullada) o la capa de
material que forma part d’un element de construcció (p. ex.,
el full de volta).
Fulla: fa referència a l’òrgan de les plantes i, també, a la part
mòbil d’una porta o d’una finestra (p. ex., porta de dues
fulles) o a la làmina prima d’una eina o d’una màquina que
serveix per tallar (fulla d’afaitar, fulla de serra o fulla del
ganivet).
Exemples:
– M‘he tallat amb la fulla d’afaitar.
– He escrit tres fulls a l’examen de català.
– Els pins són arbres de fulla perenne.
10 Caixa: ce, a, i, ics o xeix, a.
Llauna: doble ela, a, u, ena, a.
11 Missatge: una dona es mostra sorpresa en rebre una llauna
misteriosa.
Emissor: Christine Nöstlinger, l’autora del text.
Receptor: els lectors.
Codi: català.
Canal: visual.
2
GUIÓ 2
La descripció de llocs.
La poesia: estructura del text poètic
En aquesta unitat aprofundirem en el coneixement dels textos descriptius, que ja hem començat a estudiar
a l’anterior. Ara pararem atenció a la descripció de llocs, en la qual és fonamental l’ordre que seguim per fer-
la. També ens detendrem en un tipus especial de text descriptiu: el fullet turístic.
A la part de Coneixement de la llengua veurem la sinonímia, que ens ajuda a descriure sense repetir paraules,
i els tipus de determinants, categoria que acompanya el substantiu i que també és necessària a l’hora de
concretar-ne bé el significat. Així mateix, estudiarem què és un dígraf, alguns dels més usuals, quan s’empren
i quins cal separar o no en fer la divisió en síl·labes d’una paraula. A continuació, estudiarem un dels elements
de la comunicació tractats a la unitat 1: el codi, amb el seu doble vessant, verbal i no verbal.
L’apartat de Literatura abordarà els textos poètics, presentarà l’estructura que tenen i com podem analitzar-
la. Per practicar l’anàlisi de textos poètics podem utilitzar els dos poemes que s’inclouen a l’apartat i també
la composició que hi ha al Banc de textos.
La unitat es tanca amb les seccions fixes de totes les unitats: la pàgina d’esquemes i resums de continguts;
el Banc d’activitats (de nivell bàsic i avançat), a partir del qual es poden consolidar els continguts de la unitat;
el Banc de textos, que constitueix un suport dels apartats Comunicació i Literatura; i, finalment, les activitats
d’avaluació, que a partir del text La vall dels tarongers i les activitats proposades, repassa els continguts
bàsics de la unitat.
COMPETÈNCIES
• Comunicació lingüística • Competència digital

L’objectiu i el fil conductor de la unitat serà treballar la A l’apartat Literatura els alumnes hauran de cercar infor-
descripció de llocs des de les diferents habilitats de la mació a Internet sobre l’autor d’un poema. És important
comunicació lingüística: llegir, escriure, escoltar i parlar. que els ajudeu, almenys a les primeres unitats, a distingir
• Competència social i cívica les fonts fiables de les no fiables.
La lectura inicial de la unitat, Un lloc estrany, i també al- • Consciència i expressió cultural
gunes pràctiques textuals permeten a l’alumnat aproxi- A l’apartat Ortografia treballarem la partició sil·làbica a
mar-se a un organisme oficial (una oficina d’objectes tro- partir d’una cançó, que els permetrà conèixer el grup ei-
bats) i assajar quines expressions lingüístiques són vissenc Uc. L’apartat Saber fer de Literatura permet a
adequades en la situació de comunicació entre un usua- l’alumnat posar en marxa la seva creativitat, ja que se’ls
ri de l’administració i un funcionari. proposa escriure una estrofa.
• Competència matemàtica, científica i tecnològica • Aprendre a aprendre
L’alumnat repassarà els numerals a partir de les activitats En algunes activitats del Banc d’activitats practicaran
de l’apartat de Gramàtica. aquesta competència, ja que han de completar esque-
mes.
Esquema de la unitat. La descripció de llocs. La poesia: estructura del text poètic.
Llengua COMUNICACIÓ Saber fer. Comentar un text. Un lloc estrany

La descripció de llocs
1. La descripció de llocs
2. L’ordre en la descripció de llocs
3. El fullet turístic
Saber fer. Expressió escrita. Escriure un fullet turístic
Saber fer. Expressió oral. Fer de guia turístic
La sinonímia
LÈXIC
Classes de paraules: Els determinants

GRAMÀTICA
1. L’article
2. Els demostratius
3. Els possessius
4. Els numerals
5. Els quantitatius
6. Els indefinits
7. Els interrogatius i exclamatius
Els dígrafs
ORTOGRAFIA
1. Remarques sobre l’ortografia dels dígrafs
El codi de la comunicació
LLENGUA EN ÚS
1. Els tipus de codi
La poesia: estructura del text poètic

1. Què és la poesia?
A LA LITERATURA
2. L’estructura del text poètic
3. Anàlisi de l’estructura dels textos poètics
Saber fer. Escriure una estrofa de quatre versos

CONTINGUTS
• Nivell I • L’estança dels rellotges • La vall dels Tarongers
• Nivell II • L’hort
• Els secrets d’un carrer
• Dalt Vila
2
GUIÓ 2
COMUNICACIÓ
Aprendre La descripció de llocs (pàg. 30-34)
1 La descripció de llocs – De dins cap a fora.
• A la descripció d’un lloc s’expliquen les – De primer pla al fons.

característiques d’aquest espai per identificar-lo – De dreta a esquerra/de dalt a baix.
o imaginar-lo. Pot ser de dos tipus: objectiva
(enciclopèdies) o subjectiva (fullets turístics). 3 El fullet turístic
• El fullet turístic inclou una descripció dels
2 L’ordre de la descripció de llocs
aspectes més destacats d’una localitat,
• L’ordre és especialment important en la descripció acompanyada sovint d’imatges.
de llocs:
• El fil conductor de la unitat serà la descripció de llocs, que treballarem des d’un punt de vista
molt pràctic que permetrà exercitar totes les habilitats lingüístiques: llegir, escriure, entendre,
parlar. Com a gènere representatiu de la descripció de llocs tractarem el fullet turístic que
els alumnes hauran de confeccionar. No obstant això, les descripcions que hem seleccionat
per analitzar són majoritàriament de l’àmbit literari, atès que solen presentar un llenguatge
més elaborat. La lectura més pròxima a un fullet turístic és Dalt Vila, que s’inclou al Banc de
textos.
Llegir Un lloc estrany. Comentar un text (pàg. 30-31)
• La lectura que enceta la unitat, «Un lloc estrany», és un fragment adaptat de 666 calaixos,
obra de l’autor Jordi Folck. És una obra de misteri que gira al voltant d’una oficina d’objectes
trobats ben curiosa, caracteritzada per l’arquitectura gaudiniana, de manera que l’obra és
també un homenatge a Gaudí. El protagonista vol saber què s’amaga al calaix 666 i no
descansa fins que ho aconsegueix.
L’autor, Jordi Folck, és un periodista de Reus, que ha escrit diverses obres sobretot de
literatura infantil i juvenil, com ara El manuscrit de les bèsties, L’única i vertadera història de
sant Jordi contada pel drac, Llibre d’encanteri de la vella taràntula… La seva formació
periodística s’evidencia en la manera com conta les històries. En molts de casos, com fa en
666 calaixos, intercala notícies o reportatges.
• Es tracta d’un text que inclou la descripció d’un lloc i això ens permet presentar a l’alumnat
el tipus de text que estudiarem a la unitat 2. A més, també inclou una descripció d’un
objecte, de manera que permet repassar els continguts de la unitat anterior.
Resulta molt útil que els alumnes hagin llegit la lectura prèviament a casa abans de fer-ne
una lectura col·lectiva a classe. Una bona estratègia és, en acabar la unitat anterior,
proposar-los un joc que han de preparar prèviament:
– A casa han de llegir el text, assenyalar les paraules que no entenen i cercar-ne el
significat al diccionari.
– A classe formarem grups i cada un triarà un portaveu que demanarà a un membre
concret d’un altre equip el significat d’una paraula que li resulti difícil. Si aquest no la sap
queda eliminat i la pregunta passa a un altre membre del mateix equip, i, si aquest
tampoc la sap, passa a l’altre equip. Cada grup ha de proposar cinc paraules, com a
mínim.
Després d’aquest joc, farem la lectura col·lectiva i passarem a treballar les activitats.
2
GUIÓ 2
COMUNICACIÓ
• L’activitat 1 consisteix a resumir la lectura. Com que als alumnes els costa resumir, sovint
diuen «No ho sé fer» quan en realitat volen dir «No sé per on començar…». Per aquest
motiu, l’activitat dóna tres inicis de paràgraf −plantejament, nus i desenllaç−, partint dels
quals començaran el resum. A continuació, els demanarem que tornin a la lectura i, a cada
paràgraf, subratllin la idea o les idees fonamentals i que, tot seguit escriguin oracions amb
les seves paraules. Una manera de fer-ho és que llegeixin a algú de casa el resum que han
fet per comprovar si s’entén bé la història.
• A l’activitat 4 cal triar quina accepció del verb perdre es correspon amb el significat que té
a la lectura. Com que a la unitat 1 l’alumnat ha practicat amb l’ordenació alfabètica per
cercar al diccionari més ràpidament, ara podem introduir el concepte d’entrada i accepció.
Feis que es fixin en els aspectes formals de l’entrada: la paraula que cercam o l’entrada es
marca en negreta i les diferents accepcions o significats tenen un número davant. Els
recordarem que no han de copiar la primera accepció que trobin al diccionari sinó que han
de llegir-les totes i triar la que més s’ajusti al context.
• A l’activitat 5 es treballa el sentit figurat. Comentau-los que el sentit figurat és molt habitual
als textos literaris, però també a la vida quotidiana i a les cròniques periodístiques,
especialment les esportives. Podeu explicar-los-en el funcionament a partir de l’exemple
següent:
El Mallorca guanya la batalla = El Mallorca guanya el partit
Batalla: acció bèl·lica entre dos exèrcits enemics.
Dos equips són com dos exèrcits enemics i, per tant, un partit és com una batalla.
• L’activitat 6 és un bon pretext per recapitular el tipus de descripció vist a la unitat anterior
(d’objectes), fixar-nos en el que estudiarem en aquesta (d’un lloc) i presentar el de la unitat
següent (de persones).
• L’activitat 7 demana que cerquin en el text exemples de recursos emprats en la descripció.
Convé recordar a l’alumnat que a la unitat 1 hem vist aquests recursos. Cal remetre’ls al
requadre de l’apartat 3, Característiques de la descripció (pàg. 32), i fer-ne un repàs, si ho
consideram necessari.
• P er ajudar els alumnes a fer l’activitat 8, recomanam que, entre tots, cerquin les
expressions que indiquen com es distribueix a l’espai el primer element: la finestra. Això
ens dóna peu a presentar i explicar què són els marcadors espacials que es presenten tot
seguit a la unitat. Si voleu insistir en aquest aspecte i repassar alguns marcadors espacials,
podeu demanar-los per diferents objectes de la classe perquè els situïn.
Saber fer Escriure un fullet turístic (pàg. 33)
• L’apartat Saber fer té molta importància en aquesta nova sèrie, ja que es tracta d’aplicar
tots els continguts apresos en aquesta unitat a la redacció de textos que poden tenir algu-
na utilitat a la seva vida quotidiana. És possible que els alumnes, en un primer moment, no
vegin la utilitat d’escriure un fullet turístic; convenceu-los que és interessant per fer itine-
raris d’excursions que planificam o per descriure llocs on hem estat, ja que el mètode de
treball és el mateix que el del fullet turístic. Com és habitual en aquest apartat, la tasca es
du a terme a partir d’un seguit d’activitats organitzades en tres blocs, a fi que els alumnes
siguin conscients que escriure no només significa redactar, sinó també planificar i corregir.
De fet, convé que pareu més atenció a les fases prèvia i posterior que no a la redacció
pròpiament dita.
2
GUIÓ 2
COMUNICACIÓ
Banc d’adjectius per a descriure llocs
D’ÚS GENERAL: abandonat, agradable, allunyat, alt, ample, ample, antic, baix, brut, curt,
desagradable, estret, fred, gran, immens, llarg, modern, net, nou, pedregós, petit, renouer, sec,
silenciós, solejat, solitari, tranquil, vell.
CIUTAT: avorrida, bulliciosa, contaminada, divertida, històrica, plàcida.
CASA: acollidora, adesada, cèntrica, deshabitada, humil, lluminosa, luxosa, tètrica.
CARRER: asfaltat, comercial, de vianants, congestionat, empedrat, empinat.
MUNTANYA: arredonida, boscosa, intricada, nevada, ombrívola, punxeguda, rocallosa,
verda.
CAMP: abancalat, àrid, conreat, de secà, erm, esquifit, fèrtil, improductiu, moll, sembrat.
CAMÍ: de cabres, de ferradura, intransitable, tortuós, rural.
ARBRE: coput, corpulent, frondós, gros, gruixat, jove, prim, rabassut, retorçat, tort.
RIU: cabalós, contaminat, fondo, transparent.
MAR: blava, brava, càlida, esvalotada, gèlida, grisa, serena, tempestuosa, tranquil·la, verda.
PLATJA: arenosa, atapeïda, deserta, exòtica, pedregosa, privada, profunda, pública, tropical.
CEL: blau, clar, cobert, emboirat, ennigulat, fosc, gris, lluminós, negre, ras, rogenc (derivat de
roig), rogent (resulta de l’aplec entre roig i roent), serè, tapat.
• És recomanable realitzar les activitats de planificació de manera oral i conjunta a classe. Això
ajudarà l’alumnat a plantejar els dubtes que se li presenten i a decidir com volen fer el treball.
A més, seria interessant poder reservar l’aula d’informàtica a fi de cercar la informació sobre
el lloc amb la vostra supervisió.
• Per fer l’activitat de cerca d’informació hem de demanar-los que duguin una memòria USB o
que disposin d’una adreça de correu electrònic on enviar les dades que recopilen. Si el
professorat fa feina amb la plataforma de Moodle també pot fer-la servir. És convenient que
prenguin notes mentre van fent la planificació, que consultin pàgines web oficials i que es fixin
bé en tots els punts que els ofereix l’apartat de Planificació per recollir les dades requerides.
Adjuntam algunes webs en català on trobar informació. Recordarem a l’alumnat que la llengua
vehicular és el català.
http://www.illesbalears.travel/wwwib/index_ca.html
http://www.ibiza.travel/ca/
http://www.infomallorca.net/
http://www.menorca.es/portal.aspx?IDIOMA=2
http://www.formentera.es/
Si no disposam de l’aula d’informàtica, es pot fer el mateix treball col·lectiu demanant-los que
duguin de casa fullets turístics de llocs que hagin visitat o que vagin a l’oficina de turisme de
la seva localitat i que recullin la informació necessària per tal de fer l’activitat.
• La primera qüestió que planteja aquest apartat és si la descripció que faran en el fullet serà
objectiva o subjectiva. Cal remarcar que, ja que la seva intenció és fer publicitat a una
destinació turística concreta, la descripció ha de posar èmfasi en els seus aspectes positius i,
per tant, tendrà caràcter subjectiu. No obstant això, a l’hora d’aportar dades concretes, el fullet
ha de ser objectiu.
• Abans de fer-ne la versió definitiva podem demanar-los que ens presentin el treball per
orientar-los o esmenar errades greus. Per acabar, el darrer pas serà editar digitalment el fullet
que han elaborat. Hem de preveure la possibilitat que algun alumne no disposi dels mitjans per
a fer-ho i oferir-los la possibilitat de presentar el fullet en paper, advertint-los que tenguin cura
de la presentació.
2
GUIÓ 2
COMUNICACIÓ
Saber fer Fer de guia turístic (pàg. 34)
• Aquest apartat consta de dos blocs: el primer, Escolta i analitza, en el qual l’alumnat ha d’es-
coltar una audició on un guia descriu una ciutat per poder contestar tres qüestions senzilles;
i el segon bloc, Ara fes-ho tu, on es plantegen activitats que provoquen la producció de
textos orals per part de l’alumnat.
Escoltar L’audició reprodueix l’explicació d’un guia a la plaça dels Miracles de Pisa.
Guia: Bon dia a tots i benvinguts. Som en Francesco i, durant algunes hores, seré
l’encarregat de descobrir-vos els secrets i les belleses d’aquesta meravello-
sa ciutat. En aquests moments ens trobam en un dels llocs més emblemàtics:
la Piazza del Duomo, també coneguda com la Plaça dels Miracles, on es
troba el conjunt arquitectònic més representatiu de la localitat.
A la meva dreta, en primer pla, hi ha el Baptisteri, el lloc destinat al bateig
dels fidels. Aquest edifici circular culmina amb una cúpula hemisfèrica so-
bre la qual s’eleva una altra cúpula més petita coronada per una estàtua de
sant Joan Baptista. Aquesta doble cúpula presenta una particularitat ben
curiosa, que des d’aquí mateix podeu comprovar, i és que per la part que
dóna a la mar està coberta amb teules vermelles, mentre que per la part que
dóna a l’interior està coberta amb làmines de plom. Possiblement la falta
de pressupost va ser el motiu d’aquesta curiosa decoració.
Darrere meu, en segon pla, tenim el Duomo o catedral. Es tracta d’una
catedral d’estil romànic que va començar a construir-se l’any 1063. Feta tota
de marbre blanc, com la resta d’edificis que componen aquest conjunt ar-
quitectònic, presenta una estructura de creu llatina amb cinc naus i un
creuer triple. Des d’aquí podem admirar-ne la façana principal, formada
per cinc nivells d’arcs, i que consta de tres entrades: una, la més gran, al
centre, i dues portades més petites als laterals. També, des de la nostra
ubicació, podem apreciar la impressionant cúpula ovalada amb què culmi-
na l’edifici, just a l’altre extrem de l’entrada principal.
I per acabar, en darrer terme, una miqueta a l’esquerra de la nostra posició,
es troba el Campanile, és a dir, el campanar d’aquest conjunt monumental.
Com podeu veure, es tracta d’una torre circular de marbre blanc de vuit
pisos. La primera planta està formada per una base d’arcs cecs amb quinze
columnes. Després hi ha sis plantes amb arcs oberts i el remat del campanar.
Aquesta torre va començar a construir-se l’any 1173, però no es va acabar
de construir fins a l’any 1372. Per això combina tant elements del romànic
com del gòtic. Però el que ha convertit aquest monument en un lloc de vi-
sita obligada és la seva inclinació. Si us hi fixau bé, us adonareu que la base
està lleugerament desviada cap a l’esquerra. Segons sembla, aquesta incli-
nació s’originà ja en el moment en què es va construir, a causa d’un despla-
çament de les terres damunt les quals s’estava edificant i ha anat augmen-
tant amb el pas del temps. Tant que el 1990 es va tancar al públic a fi de
reforçar la base de la torre i evitar-ne la caiguda definitiva. Però des de 2002
torna a estar oberta per als turistes. Així és que, si voleu, una vegada acabat
el recorregut, podeu visitar sense perill la famosa torre inclinada d’aquesta
fantàstica ciutat.
2
GUIÓ 2
COMUNICACIÓ
• A continuació, oferim tots els marcadors espacials que s’han usat a l’audició, juntament
amb d’altres, per facilitar la realització de les activitats als alumnes.
Banc de marcadors espacials per descriure llocs
A la dreta, a l’esquerra, damunt, davall, en darrer terme, en primer pla, en segon pla,
coronada per, per la part que dóna, darrere, davant, allà, aquí, al centre, al costat, als laterals,
a l’altre extrem, damunt, davall, al capdamunt, al capdavall, enmig, al centre, pertot, arreu, a
través, dins, fora, on, a l’entrada, al fons, a l’interior, a l’exterior, als afores.
• Com que a l’apartat anterior se’ls ofereix la possibilitat de fer el fullet turístic del seu poble,
una variant de l’activitat 3 pot ser descriure cada alumne un element del poble (església,
ermita, ajuntament, plaça, puig…) i penjar-ho a la web del centre escolar. També es pot ofe-
rir a algun centre d’infantil i primària conegut −per exemple, on els nostres alumnes hagin
estat escolaritzats− una sortida local on ells faran de guia.
• Si el professorat ho considera adient, podem reforçar el vocabulari d’adjectius i marcadors
espacials que proposam en aquesta guia mitjançant un joc: feim grups petits i repartim
diferents fotografies de paisatges a cada grup. Cada alumne ha de fer la descripció d’una
fotografia sense indicar quina és. Els altres membres del grup han d’endevinar de quina
fotografia es tracta.
• En els grups-classe no catalanoparlants podem proposar una activitat d’expressió oral per
a treballar un determinat lèxic: els demanarem que viatgin mentalment a un dels llocs
suggerits en els fullets turístics i que expliquin quins objectes o estris han posat a la seva
maleta.
• Una altra activitat complementària per treballar els marcadors espacials pot ser un joc de
rol en el qual un alumne fa de turista i un altre fa d’habitant autòcton que li dóna indicacions
per anar a un punt determinat de la localitat pel qual li ha demanat. Si feis aquesta activitat,
demanau als alumnes que duguin mapes de diferents ciutats.
2
GUIÓ 2
lèxic
Aprendre La sinonímia (pàg. 35)
• La sinonímia és la relació que s’estableix entre • Que dues paraules siguen sinònimes depèn del context.
paraules que tenen un mateix significat. • La sinonímia evita la repetició quan redactam un text.
• En aquest apartat exposam el fenomen de la sinonímia, recurs que ajuda els alumnes a
incrementar i millorar el seu lèxic. Cal remarcar el fet que, encara que els sinònims tenen un
mateix significat, hi ha diferències de matís depenent del context. Podem proposar el joc
dels absurds a partir de l’exemple del llibre (menjars/plats) que són mots sinònims només
en alguns contextos. Es tracta de cercar dues paraules sinònimes i pensar un context en què
usar-les resulti absurd. Per exemple, marca i rècord són sinònimes, però a l’oració «En Jaume
té una marca de naixement a l’esquena» si substituïm marca per rècord, no té sentit. Altres
parells de sinònims que es poden fer servir són: mestre/professor, delicat/malaltís, lluent/
brillant o actuar/interpretar.
• En el requadre Saber-ne més es parla de les locucions que, en alguns casos, són el sinònim
d’un mot determinat. Podem proposar als alumnes que facin un treball d’investigació breu i
demanin a persones grans del seu entorn si coneixen locucions que siguin sinònimes de
paraules d’ús comú. No obstant això, oferim una llista per començar i, si voleu, podeu
suggerir una activitat de relacionar:
• oblidar " fugir del cap • ràpidament " en un (tres i) no res
• idèntic " com dues gotes d’aigua • gandulejar " fer el manta
• horroritzar " fer feredat • embogir " perdre l’oremus
• lentament " poc a poc • enganyar-se " ficar el rem
• ple " de gom a gom • atendre " estar al cas
• marejar " pujar al cap • neci " ser un cap de suro
• menjar " omplir el pap • detalladament " fil per randa
• abundant " a rompre • dissimular " fer-se el suec
• Per fer l’activitat 2 poden consultar algun diccionari de sinònims. Podeu recomanar-los-en
un en línia (www.diccionaris.cat).
• Abans de fer l’activitat 3, advertiu-los que potser en algunes oracions, en substituir la
paraula per un sinònim, cal canviar també el gènere dels determinants.
• Per acabar, podeu recuperar els conceptes d’hiperònim i hipònim, estudiats a la unitat 1, per
explicar-los que la sinonímia, juntament amb l’ús d’hiperònims i hipònims, són recursos molt
útils per evitar les repeticions i ajudar a la cohesió del text. Vegem un exemple d’un text ple
de repeticions i el mateix text cohesionat:
Exemple amb repeticions: Hem comprat una cadira nova per al despatx. La veritat és que
no ha estat una feina fàcil: després de cercar molt la cadira adequada per a l’espai, hem
trobat aquesta cadira, dissenyada fa seixanta anys per Charles Ray.
Exemple sense repeticions: Hem comprat una cadira nova per al despatx. La veritat és que
no ha estat una feina fàcil: després de cercar molt la peça adequada per a l’espai, hem
trobat aquest seient, dissenyat fa seixanta anys per Charles Ray.
• Després d’haver estudiat a la unitat 1 el substantiu, ara ens apropam a la categoria gramatical
que l’acompanya i que en concreta el significat: el determinant.
2
GUIÓ 2
GRAMÀTICA
Els determinants (pàg. 36-37)
1 Els determinants – Els demostratius indiquen proximitat o llunyania.
• Els determinants són categories gramaticals que – Els possessius expressen possessió.
solen anar davant el substantiu i concreten – Els numerals indiquen la idea de quantitat exacta
o determinen el significat d’aquest. o ordre.
• Els determinants concorden en gènere i nombre – Els quantitatius indiquen quantitat inexacta.
amb el substantiu que acompanyen.
– Els indefinits determinen el substantiu de
• Hi ha diferents tipus de determinants: manera poc precisa.
– L’article anuncia la presència del substantiu. Pot – Els interrogatius i exclamatius s’utilitzen per
ser determinat (el, la, els, les) o indeterminat (un, demanar directament o indirectament.
una, uns, unes).
• Per introduir el tema, farem servir les Claus per començar amb la intenció que l’alumnat es
fixi en els determinants que surten en un fragment de la lectura inicial. També els farem
reflexionar sobre la diferència que hi ha entre l’ús d’un article determinat i d’un article
indeterminat. L’indeterminat s’usa per presentar (cerc una espasa), mentre que el determinat
s’usa quan ens referim a una realitat coneguda (no tenim l’espasa que descriu).
• En aquest curs hem considerat convenient evitar parlar de la funció pronominal que s’ha
atribuït tradicionalment a alguns determinants, com ara els demostratius, els possessius i els
indefinits (Aquell llibre és divertit, però aquest és millor). Si ho considerau convenient pel
nivell del grup, podeu tractar el tema, però cal que tengueu en compte que algunes escoles
lingüístiques creuen que el determinant no fa funció pronominal, sinó que simplement el que
es produeix en aquests casos és una elisió del substantiu.
• En aquest apartat es detallen els diversos tipus de determinants. En el primer punt es parla
de l’article i la seva forma apostrofada. Si el professor ho creu convenient, pot remetre els
alumnes a la unitat 6 per fer una ullada a les normes de l’apostrofació, ja que és on es treballa
a fons.
• Quan s’expliquin els numerals, cal parar atenció al Saber-ne més i recordar les regles per
escriure’ls correctament. Podem recórrer també a alguns programes d’exercicis
autocorrectius amb els quals els alumnes reforçaran els seus coneixements. És necessari
que es registrin:
Programa d’ensenyament de la llengua catalana: http://pelc.illesbalears.cat/pelc/
• El darrer grup de determinants que s’inclou són els interrogatius i exclamatius. Seria
interessant fer-los veure la interferència que es dóna amb el qué, amb valor exclamatiu o
interrogatiu del castellà, i que correspon a quin. Cal posar exemples com Quin dia és avui?
o Quin detall tan guapo!.
• Amb l’activitat 1 pretenem que l’alumnat detecti, d’una banda, els determinants que hi ha
en les oracions donades i, de l’altra, quin substantiu acompanya cada determinant. Aquest
exercici ens permet fer feina alhora les dues categories gramaticals i el podem aprofitar per
a repassar el que han après en la unitat anterior.
• L’activitat 2 és molt útil tant per repassar els diferents tipus de determinant com per veure
la concordança entre el nom i el determinant. Podem ampliar l’exercici demanant que
canviïn el gènere i/o el nombre dels substantius proposats i que comprovin com,
automàticament, cal canviar també el del determinant corresponent.
• A l’activitat 3 cal remarcar que els determinants possessius duen article quan van davant el
nom (el meu amic/amic meu).
2
GUIÓ 2
GRAMÀTICA
• Els alumnes solen tenir problemes amb els numerals ordinals, especialment a partir del
quart, de manera que és interessant que en practiquin la forma amb una activitat
complementària. Per fer-ho podeu dur a classe una classificació esportiva i anar demanant-
los «Quin lloc ocupa…?» perquè ells responguin amb el numeral ordinal corresponent.
D’altra banda, cal que els recordeu com és la forma de les abreviatures dels numerals, que
s’utilitzen bastant. Insistiu que han d’escriure el nombre seguit de la darrera lletra del
numeral. Per exemple, primer: 1r; quart: 4t; sisè: 6è. Advertiu-los que la lletra ha d’estar al
mateix nivell que el nombre.
Us en proposam una classificació del rànquing de tenistes de l’ATP de fa uns quants anys.
Rànquing, Nom, País Punts Moviment
1 Nadal, Rafael (ESP) 14.085 0 19
2 Djokovic, Novak (SRB) 10.260 0 18
3 Wawrinka, Stanislas (SUI) 5.650 0 23
4 Ferrer, David (ESP) 5.160 0 25
5 Berdych, Tomas (CZE) 4.890 1 24
6 Murray, Andy (GBR) 4.885 1 21
7 del Potro, Juan Martin (ARG) 4.870 -2 21
8 Federer, Roger (SUI) 4.625 0 20
9 Gasquet, Richard (FRA) 2.950 0 25
10 Tsonga, Jo-Wilfried (FRA) 2.785 0 21
11 Raonic, Milos (CAN) 2.485 0 21
12 Haas, Tommy (GER) 2.435 0 27
13 Isner, John (USA) 2.320 0 25
14 Fognini, Fabio (ITA) 2.230 0 28
15 Youzhny, Mikhail (RUS) 2.145 0 26
16 Dimitrov, Grigor (BUL) 2.130 6 23
17 Robredo, Tommy (ESP) 2.005 -1 21
18 Anderson, Kevin (RSA) 1.940 3 24
19 Almagro, Nicolás (ESP) 1.840 -2 24
20 Janowicz, Jerzy (POL) 1.750 -1 21
21 Nishikori, Kei (JPN) 1.715 -1 21
22 Gulbis, Ernests (LAT) 1.616 -4 23
23 Simon, Gilles (FRA) 1.565 0 24
24 Kohlschreiber, Philipp (GER) 1.510 2 30
25 Monfils, Gael (FRA) 1.475 -1 23
2
GUIÓ 2
ORTOGRAFIA
Aprendre Els dígrafs (pàg. 38-39)
• Els dígrafs són combinacions de grafies que • El dígraf ig s’escriu a final de paraula.
representen un únic so. Els dígrafs es classifiquen • El dígraf tj s’escriu entre vocals i davant les vocals a,
segons que es puguin separar o no: o u; mentre que el dígraf tg s’escriu entre vocals
– Se separen: ix, rr, tg, tx, ss, tj davant les vocals e, i.
– No se separen: qu, ll, gu, ny, ig • El dígraf ix s’escriu a final de paraula o entre vocals.
1 Remarques sobre l’ortografia dels dígrafs • La l·l no es considera dígraf, sinó una consonant
geminada.
• Els dígrafs rr i ss van sempre entre vocals.
• L’apartat Ortografia presenta el concepte de dígraf i indica algunes normes ortogràfiques

bàsiques relacionades amb els dígrafs. En aquest curs el programa d’ortografia no es refereix a
les grafies; però, si algun estudiant té dificultats en aquest sentit, podeu recomanar-li les fitxes
d’ampliació del quadern Millor l’ortografia que s’inclou a Recursos per al professorat.
• En el moment de veure les Remarques sobre l’ortografia dels dígrafs cal parar atenció als dígrafs
gu i qu. És bastant freqüent que l’alumnat marqui com a dígraf qualsevol mot que inclogui
aquestes grafies unides, sense considerar si corresponen a un únic so o a dos. Per això els
farem observar que només són dígraf si la u no sona ja que, si ho fa, el que tenim són dues
grafies que corresponen a dos sons (diftong).
• Cal parar atenció a la ela geminada, que en algunes gramàtiques és considerada un dígraf.
Tanmateix, d’acord amb la Gramàtica de l’IEC, s’ha de considerar una consonant geminada i no
un dígraf.
• Al començament d’aquest apartat s’indiquen els dígrafs que es poden separar i els que no. Com
que tant en un grup com en l’altre hi ha només cinc dígrafs, és fàcil elaborar una regla
mnemotècnica que els ajudi a recordar per exemple els que no se separen. Amb aquest fi, cal
pensar una paraula que comenci, acabi o contengui cada un dels dígrafs. Una vegada tenguem
les paraules, les combinarem per formar una oració fàcil de memoritzar.
Per exemple: QU: que; LL: llebre; GU: seguia; NY: nyu; IX: peix; IG: boig
Una LLebre QUe seGUia un NYu i un peIX boIG.
• Pot resultar molt divertit fer a classe una pluja de paraules que duguin aquests dígrafs i anar
formant oracions, per triar la que més ens agradi. L’única limitació que cal posar és que les
paraules proposades no poden contenir cap dels dígrafs que s’han de separar.
• A l’activitat 4 els alumnes han de canviar una lletra per un dígraf en una paraula proposada per
obtenir paraules noves. Pot ser que en algun dels casos no en sàpiguen cap, i per evitar que
inventin mots sense comprovar si són vàlids, els proposarem que usin el diccionari per cercar-
ne i que recordin les pautes d’ordenació alfabètica que hem estudiat a la unitat 1, pàg. 16.
Podem recomanar-los que emprin el diccionari en línia de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) que
permet fer diversos tipus de cerques. Per exemple, començada per, acabada en…
• A l’activitat 6 han de separar les síl·labes d’un fragment d’una cançó en el qual hi ha paraules
que contenen dígrafs. L’objectiu de l’activitat és múltiple: d’una banda, donar-los a conèixer
música en la nostra llengua; d’altra banda, fer-los conscients que la música, com la poesia, fa
servir esquemes rítmics. Avançau-los que a l’apartat de literatura aprendran a comptar síl·labes
en poemes.
És possible que els alumnes tenguin dificultats amb la separació de paraules que contenen
diftongs o hiats, ja que es repassaran a la unitat 3. Ajudau-los escrivint aquestes paraules a la
pissarra.
2
GUIÓ 2
LLENGUA EN ÚS
Aprendre El codi de la comunicació (pàg. 40-41)
• El codi és el conjunt de signes que s’usen – Els codis verbals fan servir signes lingüístics
per crear missatges. per crear paraules.
ls codis no verbals es caracteritzen per usar
–E
1 Els tipus de codi gestos, senyals acústics o senyals visuals.
• Hi ha dos tipus de codis: els codis verbals
i els codis no verbals:
• Si a la unitat 1 hem introduït el terme acte comunicatiu i quins són els elements que el con-
formen, ara analitzarem més detalladament un d’aquests elements: el codi. A partir de l’ob-
servació de la imatge i de les preguntes plantejades a les Claus per començar, donarem peu
perquè els alumnes s’adonin de tots els missatges que emeten els personatges que hi par-
ticipen i que aquests poden ser verbals (les paraules que intercanvien) i també no verbals (el
signe de victòria fet amb els dits, els gestos de decepció…).
• Recordarem els elements de la comunicació treballats a la unitat 1 i plantejarem quins
problemes poden sorgir a l’acte comunicatiu si el codi que empra l’emissor no és conegut
pel receptor. Podem posar-ne exemples: un turista aterra en un aeroport japonès i no sap on
ha d’anar a recollir l’equipatge perquè no entén les indicacions; una persona sordmuda
demana per la porta d’embarcament del vol 356 a una altra que no coneix el llenguatge de
signes…
• Podem aprofundir en els conceptes de codi, codificació i descodificació explicant alguns
sistemes per codificar missatges amb la intenció de mantenir el contingut d’un missatge en
secret. Com a exemple podem anomenar-ne uns quants. Un dels més senzills, que fins i tot
podem posar en pràctica a classe, consisteix a substituir cada lletra de l’alfabet per la que
segueix. Un altre sistema, ideat pels espartans, és l’escítala, que consisteix en un bastó d’un
diàmetre determinat, damunt el qual s’enrotlla fent espiral una veta en la qual es va escrivint
en línies horitzontals. Quan la veta es desenrotlla, les lletres no tenen cap sentit i només es
pot desxifrar tornant-la a enrotllar en un bastó del mateix diàmetre i llegint horitzontalment
línia per línia. També ho podem provar a classe enrotllant una tira de paper en un guix, un
retolador…
• Pel que fa als codis no verbals, cal destacar les emoticones, molt conegudes pels estudiants.
És convenient fer-los veure que l’objectiu d’introduir emoticones a l’escriptura és aconseguir
aportar informació pròpia dels gestos que completa la comunicació escrita: com que el
receptor no veu l’emissor, no entren en joc els codis no verbals i amb les emoticones es pot
fer entendre millor el missatge, sobretot quan es fa ús de la ironia, d’una broma…
• L’activitat 2 és molt adequada per practicar amb exemples els conceptes de codi verbal i no
verbal.
• A l’activitat 3 cal observar unes imatges de dues situacions comunicatives on el missatge
emès és el mateix però el context canvia molt. L’alumnat ha de respondre a unes qüestions
a partir de la informació no verbal que es transmet en cada situació. És interessant fer-los
notar que la distància física entre dues persones i els gestos canvien segons la relació que
tenguin. Per completar l’activitat, podeu demanar-los que, de dos en dos, representin les
mateixes situacions dels dibuixos i hi afegeixin un diàleg breu.
• L’activitat 4 és molt motivadora ja que treballa amb emoticones. Podem proposar-los que
duguin el seu telèfon mòbil per llegir algun fragment d’una conversa que en contengui i
poder analitzar com canvia un missatge o quina interpretació se’n pot fer segons dugui o no
2
GUIÓ 2
LLENGUA EN ÚS
incloses emoticones. Abans de fer l’activitat, verbalitzau el significat de cada una de les
emoticones.
Consultar • El llenguatge no verbal és un tema que sol encuriosir bastant els alumnes i que podeu utilitzar
per completar la unitat. i, fins i tot, per a demanar-los un petit treball d’investigació.
La informació de la web Argumenta servirà per aproximar-se al tema http://wuster.uab.es/web_
argumenta_obert/unit_09/sot_3_01.html
A la web www.ellenguajenoverbal.com (apartat Recursos multimedia) es poden trobar una gran
quantitat de vídeos explicatius sobre diferents gestos.
Igualment, en http://www.teresabaro.com/tag/comunicacion-no-verbal/, podreu escoltar un
podcast d’un programa de ràdio en què es tracta aquest tema (22 de setembre de 2014).
• Per fer-los veure la importància de la comunicació no verbal, podeu llegir a classe un fragment
del llibre de Sebastià Serrano El regal de la comunicació.
La veritat és que avui encara no tenim massa estudis de referència sobre la impor-
tància de la veu, però intuïtivament tots pensam que en té molta. Ja els antics re-
tòrics afirmaven que l’impacte d’un discurs estava relacionat més en com el deien,
que no en què deien. En la representació, en l’actuació, la pronunciació, la dicció.
El vell Demòstenes, l’orador mític, deia sempre als seus deixebles que l’èxit en el
discurs tenia tres punts determinants: primer, la representació; segon, la represen-
tació, i tercer, la representació. Per a ell la representació significava només manera
de dir. […]
Siguem ben conscients del fet que nosaltres projectam emocions vocalment. La
veu és una expressió d’allò que li passa tant mentalment com físicament a qui par-
la, i per això si decidiu d’intervenir amb un punt de reflexió sobre la vostra veu, hi
guanyareu amb un creixement de les vostres habilitats comunicatives, de la vostra
capacitat d’empatia ja que gran part del secret de l’èxit de la comunicació rau, ni
més ni menys, en el to, sí, en el to de la veu.
Sebastià Serrano (2008) El regal de la comunicació. Barcelona: Ara, p. 69-70. (adaptació)
2
GUIÓ 2
LITERATURA
Aprendre La poesia: estructura del text poètic (pàg. 42-44)
1 Què és la poesia? • El vers és un grup de paraules amb un nombre

determinat de síl·labes que s’escriu en una sola
• La poesia és el gènere literari que pretén transmetre
línia. N’hi ha diferents tipus:
una emoció del jo poètic i es caracteritza per l’alt
grau d’elaboració lingüística, a través del ritme, – Segons el nombre de síl·labes: versos d’art major
la rima i l’ús de recursos retòrics. (més de 8) i versos d’art menor (8 o menys).
– Segons el tipus de paraula final de vers (aguda,
2 L’estructura del text poètic plana i esdrúixola): versos masculins (agudes) i
• Els poemes es caracteritzen per la disposició gràfica femenins (planes i esdrúixoles).
en versos i estrofes. • L’estrofa és un conjunt de versos que presenten
les mateixes categories formals.
• En aquesta part de la unitat es tracta la poesia; en primer lloc, es defineix i, després, es veu
quina és la seva estructura i com es pot analitzar.
• Les Claus per començar proposen unes preguntes que faran que l’alumnat reflexioni sobre la
forma poètica i els temes que pot tractar la poesia. El poema que hem triat, a més, permet
parlar sobre la pobresa arreu del món i, per tant, treballar la competència social i cívica. És
possible que surtin conceptes que els alumnes coneixen d’altres cursos i que repassaran en
l’apartat 2 d’aquesta unitat. També és interessant insistir que la poesia pot tractar qualsevol
tema: l’amor i altres sentiments, la descripció del paisatge, la crítica social…
Arran de la tercera qüestió que es planteja a les Claus per començar, els podem animar perquè
duguin a classe algun poema que els agradi o perquè n’escriguin algun per observar com són
els versos i la rima.
• A l’hora de fer l’activitat 2, en el recompte sil·làbic, cal que vigileu els diftongs i els hiats i que
us assegureu que fan el recompte correctament.
• A continuació us presentam el poema complet de l’activitat 2 per si voleu ampliar
l’activitat.
A Manuel Sanchis Guarner

en anar-se’n Mallorca
Hi ha els qui se’n van i no tornen; Hi ha els bons, aquells que se’n duen
hi ha els qui arriben i no hi són; quelcom de tot arreu del món;
estrangers arreu del món, i els millors: aquells que ens deixen,
que el seu pa, només, enfornen. en partir, part del que són.
• Es pot proposar com a activitat complementària analitzar la lletra d’algunes cançons, tal
com hem proposat a Ortografia, i parant atenció a les característiques que poden compartir
amb la poesia. Una possibilitat és fer una audició a classe perquè els alumnes triïn algunes
cançons que els agradin i analitzar-ne l’estructura. Tot seguit en suggerim unes quantes.
Uc «Flors de baladre» (S’inclou un fragment a l’activitat 6 d’Ortografia) https://www.youtube.
com/watch?v=eOC7a1W1x8U
Feliu Ventura «Alfabets de futur» http://www.youtube.com/watch?v=CY_95LF_E4M
2
GUIÓ 2
LITERATURA
• A l’activitat 3 aprofitau l’ocasió per presentar les fitxes com una eina que facilita la recollida
i l’organització de dades.
• «El país dels ‘ní’» és un poema de l’italià Gianni Rodari (1920-1980) traduït a la nostra llengua.
Rodari és un dels escriptors de literatura infantil i juvenil més reconeguts, que ha conreat
diferents gèneres (novel·la, poesia…). A partir de l’activitat 6, hauran de cercar informació
sobre l’autor i emplenar una fitxa. Aprofitau l’ocasió per a presentar-los algunes de les seves
obres més conegudes: Contes per telèfon, Contes escrits a màquina… i llegiu algun
d’aquests contes a classe.
Saber fer Escriure una estrofa de quatre versos (pàg. 44)
• La destresa que treballaran en aquest apartat pot resultar un poc difícil per a l’alumnat que
no sigui massa creatiu. A l’activitat 1 es proposa completar els tres darrers versos d’una
estrofa que en té quatre. Com que el primer vers està complet, el poden mesurar: té 10 síl·
labes. Si ho trobam convenient, els podem demanar que tots els versos siguin iguals. Així, si
compten les síl·labes dels altres versos incomplets, poden guiar-se per quantes els en falten
per fer un vers de deu síl·labes. Han de recordar que només es compta fins a la darrera síl·
laba tònica.
Llegir
Per fer la rima, recordau-los que la rima pot ser assonant o consonant. Per cercar paraules
que rimen poden consultar diferents diccionaris en línia i també diccionaris en paper:
– Diccionari del DIEC (www.dlc.iec.cat) permet cercar per terminacions.
– Diccionari de rimes en línia, http://www.rimador.net/index-ca.php permet cercar termina-
cions i ofereix paraules que hi rimen. Després, es pot enllaçar a un diccionari de la llengua
general.
– Ferrer Pastor, F. (2010) Diccionari de la rima. València: Francesc Ferrer Pastor
– Rafart Corominas, S. (1999) Diccionari de la rima. Barcelona: Edicions 62.
• L ’activitat 2 consisteix a escriure una estrofa, aprofitant l’estructura de l’anterior, a partir
d’un primer vers. Una bona manera de començar pot ser demanar als alumnes que cerquin
paraules que rimen amb la darrera paraula d’aquest vers i, seguidament, fer una pluja
d’idees amb coses que farien si tenguessin la imaginació d’un escriptor. Amb el material que
proposen entre tots, cada alumne pot elaborar la seva estrofa.
2
GUIÓ 2
Aquest apartat presenta un resum amb esquemes dels continguts vistos en la unitat, que és
molt útil a l’alumne. Per estudiar, els alumnes poden copiar els esquemes i afegir-hi exemples
per enriquir-los.
A continuació tenim dos bancs d’activitats: un d’un nivell molt accessible i un altre que perme-
trà treballar tots els apartats de la unitat a un nivell un poc més alt. Les activitats proposades
en aquest apartat serviran per comprovar si els conceptes treballats a la unitat han quedat
clars o si cal insistir en algun d’ells.
A l’hora de contestar a aquestes activitats sovint cal remetre l’alumnat a la part de la unitat on
es tracta l’apartat corresponent. Fins i tot, es fa necessari que consultin apartats de la unitat
anterior com a repàs acumulatiu.
Nivell I
• A l’activitat 7 convé repassar les definicions de codi verbal i codi no verbal que s’inclouen a
la pàgina 40 de la unitat 2.
• Al quart vers del poema de l’activitat 10, a l’hora d’analitzar la rima d’ha de tenir en compte
que la r final no sona en el nostre dialecte i, per tant, tendrà rima consonant.
Nivell II
• A l’activitat 2 podem suggerir que cerquin sinònims en el Diccionari de la Llengua catalana
essencial de sinònoms i antònims, Editorial Vox, o s qualsevol d’aquests llocs web:
http://www.diccionaris.cat/
http://www.elpuntavui.cat/serveis/diccionaris/sinonims.html
• A l’activitat 3, advertiu-los que és possible que el sinònim tengui un gènere diferent i, per
tant, que hagin de canviar els articles. A l’hora de cercar un sinònim de casa, teniu en compte
que, segons l’IEC, la paraula vivenda no és correcta, sinó que és un calc de castellà.
Llegir • En aquest apartat s’incorpora una selecció de textos variada: hi ha dos fragments de novel·
les, Els secrets d’un carrer i L’estança dels rellotges, un fragment d’una guia turística, Dalt
Vila, i un poema, L’hort. La finalitat d’aquesta selecció és que l’alumnat comprengui que en
qualsevol tipus de text podem trobar seqüències descriptives. Podeu treballar tots els textos
o només aquells que trobeu interessants.
• L’estança dels rellotges, fragment extret de Momo de Michael Ende.
L’autor alemany Michael Ende és un dels millors escriptors de literatura infantil. Amb aquesta
novel·la va assolir el seu primer èxit internacional; hi conta la història d’una nina que planta
cara als homes grisos, que pretenen robar el temps als humans. La gran riquesa de les
imatges que crea aquest autor fa que sigui una obra molt adequada per trobar-hi descripcions
de tot tipus.
• L’hort, poema de Marià Villangómez.
Marià Villangómez va ser un poeta i traductor eivissenc. La seva obra poètic és plena de
referències al paisatge i a la gent d’Eivissa, com en aquest fragment del poema amb el mateix
títol. L’any 1989 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
2
GUIÓ 2
• Els secrets d’un carrer, fragment adaptat de El secreter de nacre de Guillem Rosselló.
Guillem Rosselló i Bujosa és escriptor i professor en un institut. Ha escrit nombroses obres i
ha guanyat diversos premis.
A l’activitat 1 d’aquest text és convenient fer referència a la pàgina 10 de la unitat 1, on
hem estudiat, dins dels trets dels textos descriptius, els adjectius qualificatius i els verbs
atributius.
• Dalt Vila, extret i adaptat del Portal Oficial de Turisme d’Eivissa http://www.ibiza.travel/ca/.

• Al final de la unitat presentem un text, extret de l’obra L’illa de la calma de Santiago Rusiñol.
Aquest fragment presenta una descripció detallada de la vall de Sóller que servirà per
repassar el tema de la unitat.
L’illa de la calma és una obra publicada l’any 1912 que reflexteix l’amor que té l’autor a l’illa
de Mallorca. Conté descripcions mitificades del paisatge, la gent i els constums d’aquella
Llegir època.
Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) va ser un pintor i escriptor que, com
molts d’altres de l’època, es va refugiar a Mallorca a la recerca del paradís inexistent a la
ciutat, considerada industrial i materialista.
• Aprofitau l’ocasió per a parlar-los de la vall de Sóller, situada a la Serra de Tramuntana,
declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Si voleu ampliar la informació podeu consultar
la pàgina web on, a més de dades històriques i de la fauna i la flora, podreu consultar les
rutes que s’hi poden fer.
–http://www.serradetramuntana.net/ca/
• Seria interessant consultar un mapa de les Illes Balears perquè els alumnes hi anassin
assenyalant les diferents localitats que s’esmenten al text.
• L’activitat 5 treballa els sinònims i també l’atenció dels alumnes a la lectura. Tot i que les
paraules que s’han proposat són les més representatives del text, potser alguns alumnes
necessiten rellegir el fragment diverses vegades per localitzar-hi els sinònims. També podeu
plantejar una activitat complementària per treballar la sinonímia. Digau una oració del text
amb unes altres paraules perquè la hi localitzin. Per exemple: De dalt fins a baix, d’a prop fins
al lluny, del pla fins a la muntanya, estenen al davant teu una panera de tarongers, com un
present de meravelles.
• Per tancar la unitat, podeu llegir el poema de Joana Raspall i comparar les sensacions que es
transmeten amb el text de Rusiñol.
més, la cançó serveix per treballar el llenguatge literari i també les figures retòriques com
A
les personificacions («S’ha vestit, el taronger»).
2
GUIÓ 2
BIBLIOGRAFIA
US RECOMANAM
• Bassols, Margarida i Torrent, Anna M. (1996) Models Textuals. Teoria i Pràctica. Vic: Eumo.
Descripció dels mecanismes propis de cinc models textuals: argumentació, explicació, des-
cripció, conversa i narració.
• Bordons, Glòria (coord.) (2003) Aprendre amb Joan Brossa. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Conjunt de propostes didàctiques orientades a incrementar la creativitat dels alumnes de
secundària a partir de textos poètics de Joan Brossa. Les propostes didàctiques s’agrupen
per temàtiques (compromís social, reflexió vital, amor, humor…). Per a la unitat 2 són espe-
cialment interessants els poemes que reflexionen sobre la poesia mateixa.
• Bordons, Glòria, Castellà, Josep Maria i Costa, Elisabet (2005) TXT. La lingüística textual
aplicada al comentari de textos. Barcelona: UB.
El manual té com a finalitat aportar tota la informació necessària per elaborar un bon co-
mentari de text seguint els paràmetres de la lingüística textual. De fet, recull vint-i-un textos
comentats. El que resulta interessant per a 1r d’ESO és la descripció detallada de cada tipus
textual.
• Amadeo, Imma i Solé, Jordi (2009) Curs pràctic de redacció. Barcelona: Edicions 62.
Manual pràctic per a la redacció de textos escrits que explica de manera detallada i amb
exemples les tres fases de què consta la producció textual: planificar, redactar i revisar. En
la pàgina 41 posa un exemple de com seria la planificació de la redacció d’un fullet turístic.
2
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
LECTURA
L’home i el lleó
Això era i no era... Bon viatge faci la cadernera. Un Al punt toparen un home, li contaren la feta.
almud per vosaltres i per mi una barcella. – La meva sentència és que, si tu no et podies desen-
En aquells temps que els animals parlaven, com ses redar tot sol, no te’l pots menjar; ara, si tu et podies
roques ara, hi va haver un home que un dia de poques desenredar tot sol, te’l pots menjar.
feines se n’anà a estirar les cames. Camina que cami- – Però i com ho hem de saber, si podia o no podia? –
naràs, troba un lleó enredat dins un romegueral enor- demana el lleó.
me.
– Com? – diu aquell–. Anant allà on estaves enredat.
El lleó va dir: Et posaràs així com estaves, i llavors podrem veure si
– Germanet, treis-me per amor de Déu d’aquí dins! tot sol hauries sortit o no.
– No, que em menjaràs – digué aquell home. – Anem-hi en voler – diu el lleó.
– No us menjaré! – va dir el lleó. Hi van. El beneit es ficà dins el romegueral, fent tot el
L’home el se va creure, l’ajudà a sortir d’aquell embull que va saber per posar-se així com estava l’altre pic.
i tots dos se n’anaren conversa qui conversa. Els dos homes l’ajudaven i feren tot el possible per
enredar-lo més, i llavors li digueren:
El lleó havia estat molt de temps dins el romegueral, i
quan l’espant li va haver espassat, li comparegué la – A veure, si en surts tot sol!
gana, fins al punt que li varen venir ganes de pegar El lleó bé es va moure, però no va ser capaç de sor-
una mossegada a l’home. tir-ne.
– Mirau – li va dir – jo us hauré de menjar. La fam que – No puc! – va dir d’es cap d’una estona, brollant de
tenc no és sofridora. suor, cansat i mort.
– I a on és la teva paraula? – diu ‘home –. No m’has – No pots? Idò esperoneja tot el que vulguis! – digue-
promès que no em menjaries? ren els dos homes i se n’anaren.
– Jo el que sé – diu el lleó – és que tenc una fam que – Això no val – deia el lleó – Què vol dir deixar-me
m’alça. d’aquesta manera? Això no es fa.
Aquell home, podeu fer els comptes que degué co- – I sí que es fa, voler-te menjar el que t’havia tret s’altra
mençar a estar a disgust. Us assegur que n’hi feia fer, vegada? – li digueren els dos homes; i se n’anaren ben
de feina, al seu cap... A la fi diu al lleó: atacats.
– Vaja! Perquè no sigui ni la teva ni la meva, anem a El lleó romangué dins el romegueral, esperonejant i
cercar un qualsevol, li contarem el que ha passat i, si bramulant una coa feresta, fins que va perdre les forces
troba que m’has de menjar, em menjaràs; i, si troba del tot i, de fam, eixamplà els potons.
que no m’has de menjar, no em menjaràs. Més se’n mereixia l’animal.
– Ja ho has dit – exclamà el lleó. Jordi des Racó, Rondalles mallorquines (adaptació)
2
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
ACTIVITATS
1 Troba en el text les paraules següents i uneix-les al personatge a què es refereixen.

germanet la teva la meva beneit l’animal
l’home el lleó

2 Completa el quadre amb les actuacions ben pensades i mal pensades dels personatges.
Actuacions ben pensades Actuacions mal pensades
L’home
El lleó
3 Marca la casella corresponent segons que les afirmacions següents siguin vertaderes (V) o falses (F) d’acord amb el que
es diu en el text.
V F
• L’home no va pensar en cap moment que el lleó se’l voldria menjar.
• El lleó canvia d’opinió quan ja no està enredat al romegueral.
• L’home, per ser just, va a cercar un altre home per decidir què han de fer.
• L’altre home troba la solució que beneficia tots dos.
• El lleó mor de fam i de cansament al final de la rondalla.
4 Respon a les preguntes sobre la lectura.
a) En quin temps se situa la història? És real?
b) Quin dels personatges proposa cercar una solució?
c) Quina solució troben al problema?
d) Quin és l’error del lleó?
5 Torna a llegir amb atenció aquest fragment del text i respon a les preguntes.
– Això no val – deia el lleó – Què vol dir deixar-me d’aquesta manera? Això no es fa.
El lleó es queixa de l’actuació de l’home perquè és injusta. Però es comporta de manera justa l’animal?
Quina relació té aquest fragment amb el final de la història?.
2
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Els mitjans de transport han evolucionat molt al llarg de la història, especialment als segles XIX i XX.
Tot un món
Abans no existien ni els ferrocarrils, ni els automòbils, ni els avions, i els vaixells que hi havia eren
a l’abast
impulsats només per la força del vent.
1 Descriu la imatge i les sensacions que deu estar experimentant la persona que hi surt.
"

2 Identifica els avantatges i els inconvenients de cada un dels mitjans de transport següents.
Pots valorar aspectes com la rapidesa, la seguretat, la disponibilitat, el preu, la comoditat, l’abast…
Quins mitjans de transport creus que farem servir en el futur? Com seran?
"

2
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
3 Llegeix aquesta llista de novel·les i contesta a les preguntes.

• La volta al món en 80 dies
• Assassinat a l’Orient Express
• Els viatges de Gulliver
• 20.000 llegües de viatge submarí
En coneixes els autors? I les històries que conten? En podries resumir alguna?
"

Coneixes alguna altra novel·la o pel·lícula que tracti d’un viatge? Conta’n l’argument.
"

4 Ordena les etapes d’aquest viatge que ha fet una al·lota que nom Marta i narra’l.
" "
" "
" "
" "
2
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Planifica tu ara un viatge i explica’l: conta on aniràs, quant de temps hi estaràs, quins mitjans utilitzaràs, on t’allotjaràs…
"

Els viatges han permès el contacte entre cultures diferents, fins i tot entre aquelles que estan més
allunyades geogràficament; això ha fet possible que les persones puguin conèixer altres maneres de
viure i de ser. Quan desconeixem com són altres països o cultures, sovint queim en l’error de creure en
els estereotips o tòpics: característiques que s’atribueixen popularment a altres pobles, en conjunt,
malgrat la diversitat de persones que poden tenir. Quan jutjam persones basant-nos en aquests
estereotips, queim en el prejudici.
5 Coneixes aquests personatges històrics?

• Marco Polo
• Cristòfor Colom
• Vasco da Gama
• Fernão Magalhães
• Juan Sebastián Elcano
Per què són famosos? "
Com creus que es degueren sentir quan trobaren noves cultures i rutes? "
Descriu un país imaginari amb una gent i uns costums inventats.
"

2
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
6 Escriviu, de dos en dos, els estereotips que se solen associar als gentilicis següents.
Posau-ho en comú amb la resta de la classe i completau la llista. Hi podeu afegir altres gentilicis.
Gentilici Estereotips positius Estereotips negatius

Andalusos Simpàtics Peresosos
Catalans
Gallecs
Francesos
Anglesos
Alemanys
Xinesos
Nord-americans
Respon a les preguntes següents i debat amb els companys les respostes.
• Creus que aquests estereotips són certs? Quins? En quina mesura? En què et bases? "
• Creus que és just jutjar els individus sense conèixer-los? "
• Coneixes algun estereotip associat als balears o algun poble de les illes? Creus que és encertat? Com et faria sentir que
t’associassin a tu amb aquest tòpic?"
2
APROFUNDEIX EN…
FITXA 1
Lèxic NATURA VIVA

Lèxic.
Nom: Curs: Data:
1 CADA PARAULA AL SEU LLOC

Umpl els buits d’aquests fragments de poemes de Joana Raspall amb les paraules proposades. Els versos que estan
lligats han de rimar entre si.
Fa bon dia, no fa fred;

riu Ai, quin fred!, quin fred!
pujarem a la ;
La neu tapa els ........................
blat el cel no té cap lleganya,
perquè no tremolin.
el sol és alt i lluent.
palla Els ocells s’amaguen
L’aigua salta pel
al clot de la
blat fent escuma i remolins
que tenen al .
sol El vent bufa els niguls

Una formigueta
i el sol es devetlla,
troba un gra de
vent
veu la terra blanca
Com llisca, el !
jardí que li pesa massa tan bella, i somriu.
Com brilla, el !
quan l’ha sospesat.
muntanya Com xiula, el !
Com creix , el ! Les mates de geranis
niu
L’ocell com canta! del meu
torrent La terra diu m’han dit que estan cansades
que viure vol de tan florir.
arbres
plàcidament, No sé com els podria
flors en llibertat. donar repòs,
L’Home l’espanta. si mai no em cansaria
de veure !
2 JEROGLÍFICS
Troba l’animal a què es refereix cada jeroglífic.
És a l’aigua Ocell de bec molt gran
" "
Dóna una carn molt bona No el facIs!
" "
2
APROFUNDEIX EN…
FItxA 1
LÈxic NATURA VIVA

Lèxic.
Nom: Curs: Data:
3 ESTRELLA DE PARAULES 1
Umpl aquesta estrella d’acord amb les definicions i trobaràs

el nom d’un fruit d’arbre de bosc.
8
2
1. Arbres que formen una plataneda.
S
2. Acció de tallar les branques d’un arbre.
L
3. El fruit d’aquests arbres és la pinya.
L
4. Acció d’introduir una llavor a terra.
O
5. Conjunt de fulles de pi.
7 P 3
6. Fruits de la pinya (el que hi ha dins de les pinyes).
7. Animalets que piquen a la pell i fan botets.
8. Animalons que viuen al cabell de les persones.
• La paraula que cerques la trobaràs escrivint en cada

quadradet la lletra indicada. Per exemple, 7-3 vol dir
paraula 7, lletra 3. Has de començar a comptar les lletres 6 4
per la P central
7-3 5-4 8-5 4-5 2-4 3-3 6-4 1-5 5

C
4 BLOC A BLOC
Ordena els blocs per formar diferents noms d’animal amb els quals podràs completar les expressions i refranys.
• vella fa bon brou.

GA NA LLI LLE
• A so de tambors no s’agafen .
• Al cau dels el que fan els pares fan els fills. BRES NILLS CO
• Cada terra fa sa guerra, i cada el seu niu.

CELL SE CA
• A regalat no li miris el pèl.
• prim, tot ple de mosques. VALL A O
• Una no fa estiu.
O NE VE
• Qui va amb una , al cap de l’any
és com ella.
RO TA LLA
2
APROFUNDEIX EN…
FITXA 2
1
Lèxic diccionaris en línia

LÈXIC.
Nom: Curs: Data:
http://dlc.iec.cat/ www.diccionaris.cat
Diccionari del SALT amb definicions Diccionari VOX amb la definició de
i equivalent en castellà, francès les paraules, l’equivalent en castellà
i anglès. i els sinònims.
El diccionari en línia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) és una eina molt útil que permet fer cerques de
manera ràpida i senzilla.
Aquestes opcions
Aquí s’introdueix la paraula que volem cercar permeten especificar el
tipus de cerca que
volem fer
Tipus de cerca
A la consulta avançada tenim la possibilitat de:
• cercar només l’accepció que ens interessa;
• cercar a partir de l’àrea temàtica que tractam;
• cercar la paraula contenguda a les definicions
o als exemples del diccionari;
• cercar paraules segons la llengua originària
o la categoria gramatical.
Resultats de la cerca
Algunes paraules ens condueixen a una paraula
sinònima. D’entre aquests mots, el que té la definició és
la forma preferent de l’Institut d’Estudis Catalans,
encara que tots són correctes.
2
APROFUNDEIX EN…
FItxA 2
1
LÈxic diccionaris en línia

LÈXIC.
Nom: Curs: Data:
El diccionari en línia de VOX és una altra eina semblant, que permet obtenir definicions i la paraula equivalent en
castellà, anglès i francès. Tot i que no disposa de l’opció de cerca trilingüe, té una funcionalitat afegida especialment
útil: ofereix sinònims i, fins i tot, permet fer-ne una cerca específica.
Les fitxes de resultats poden presentar comentaris d’ús o de normativa de les paraules que se cerca, sovint amb
exemples, que permeten a l’usuari perfeccionar la precisió lèxica: per exemple, informen de quin sinònim és més
adequat per a cada context o expliquen la diferència d’una paraula respecte d’una altra de semblant formalment
(parònims). A més a més, quan s’hi cerquen sinònims, el diccionari sol oferir també algun antònim.
Aquest és l’espai per introduir la

paraula que es vol cercar
Cal especificar quin tipus
de cerca es vol fer abans
d’efectuar-la
A més dels sinònims, es

poden trobar també
comentaris quant a l’ús
Es mostren també
expressions
concretes on s’utilitza
la paraula
PRÀCTIQUES
Diccionari de l’IEC Diccionari VOX

1. Cerca el significat de l’expressió posar les mans fins als 1. D
igues si les paraules encontre i trobada són sinònimes.
colzes. Hauràs de trobar de primer la definició de la Cerca’n una en el diccionari de sinònims i comprova si
paraula mà i cercar entre els resultats. l’altra hi està inclosa. Després, fes servir el diccionari de
2. Cerca la paraula poder dins la categoria gramatical dels definicions per explicar les diferències entre les dues
substantius. paraules.
3. Cerca totes les paraules que contenguin la paraula ase 2. Troba un antònim i un sinònim de allargar.
en la seva definició i escriu el seu significat al teu 3. D
igues l’equivalent castellà de serrell. Copia també
quadern. l’equivalent en anglès i en francès.
4. Cerca les formes irregulars del verb voler. Com estan 4. Cerca els sinònims de la paraula casa i llegeix els
indicades al diccionari? comentaris per conèixer la diferència entre edifici, xalet,
mas i domicili. Fes-ne un resum amb paraules teues.
1
2
APROFUNDEIX EN…
FITXA 3
1
LITERATURA. Escriptors EN LLENGUA CATALANA
Nom: Curs: Data:
www.escriptors.cat
Pàgina de recursos audiovisuals creada per l’Associació d’Escriptors en llengua catalana per
promoure els autors dels Països Catalans, les obres en la nostra llengua i els esdeveniments
relacionats amb el món de la literatura.
Aquesta pàgina està concebuda com a contenidor de tota la informació dels autors en llengua catalana, tant des
del punt de vista de la història de a literatura com de l’època actual. Inclou biografies, obres, estudis de literatura,
vídeos relacionats amb el món literari català, agenda d’esdeveniments arreu del terriori i moltes altres coses.
En el lateral
dret hi ha una
Enllaç que permet
agenda amb tots els
accedir a les webs
esdeveniments dels
d’autors i autores
propers dies.
1
2
APROFUNDEIX EN…
FItxA 3
1
LITERATURA. Escriptors EN LLENGUA CATALANA
Nom: Curs: Data:
Com trobar-hi un autor

A la banda de l’equerra hi ha un enllaç a les pàgines d’autors i autores en llengua catalana. Si s’hi pitja s’accedeix a un llistat
amb tots els autors. També es pot escriure el nom que ens interessa al cercador per trobar-los més fàcilment.
Podem esciure el nom de l’autor i cercar-lo per ordre alfabètic
Pàgines dels autors

Quan accedim a la pàgina d’una autor
podem trobar la informació bàsica a
Pòrtic o accedir a informació més
detallada (premis, entrevistes, obra...).
PRÀCTIQUES
1. Esbrina de quin any és el llibre de Gemma Pasqual 2. Cerca els esdevenimets que es faran a les Balears ens
La mosca, assetjament a les aules. els propers dies.
Pots cercar l’autora al cercador de webs d’autors i, una A quina hora estan programats?
vegada a la pàgina, pots clicar a Pòrtic. On es duran a terme?
Quant tardaries a arribar-hi des de ca teva?
COMUNICACIÓ 2 C. Pisa
Pàg. 31 SABER FER. Comentar un text 3 Que estan fets de marbre blanc.
1 El padrí Oleguer va dur el protagonista i la seva espasa Ara fes-ho tu

galàctica a un parc. El padrí la hi va demanar per jugar-hi ell i
1 - 4 RL.
la va perdre.
Per recuperar-la, el padrí va proposar anar a l’oficina
d’objectes trobats. En arribar-hi el nin va descriure la seva Pàg. 35 LÈXIC
espasa a l’empleada.
Però, finalment, la funcionària els va dir que n’hi havia moltes 1 a. agafar; b. tornar; c. arribar; d. participar; e. separar; f. enutjar
d’espases però cap era com la que ell descrivia. 2 • Paisatge: panorama, vista;
2 una arcada, una cadira, unes làmines, un armari. • entretengut: divertit, distret;
3 «havia perdut tota una guerra fa molts d’anys!» " El padrí • edifici: construcció, immoble;
• conversar: parlar, xerrar;
«va perdre la vida en un accident» " El germà del padrí
• cotxe: automòbil, vehicle;
«em diu sovint que li faré perdre la salut» " La mare
• descansar: reposar.
4 Ser vençut per algú.
3 RM.
5 Opció 2 • Tot i que el seu municipi natal és Maó, resideix a Alaior.
6 • Un objecte " paràgraf núm. 6 • Na Verònica té l’habitatge als afores de Manacor.
• Un lloc " paràgraf núm. 4 • Els visitants de la ciutat provenen de països diferents.
7 • RM. Adjectius qualificatius" galàctica, vell, perduts, • Al final de l’avinguda, hi haurà àrees de jardí.
protector, grans, enorme… 4 • típic: tradicional (lín. 12)
• Símils" «Era una habitació enorme amb tres columnes • guapes: belles (lín. 1)
grosses en forma d’embut. Com un palau antic.», «un
• encisadores: atractives (lín. 1)
taulell llarg amb dos braços, com a les botigues velles del
• important: representativa (lín. 4)
barri», «calaixets petits, com aquells que hi ha a les
biblioteques amb les fitxes dels llibres», «una finestra • insinuant: suggestiva (lín. 2)
petitona i estreta com les dels campanars» • imprescindible: obligada (lín. 10)
8 • Finestra: «Al fons, darrere les columnes, s’hi veia una • diminut: petit (lín. 6)
finestra»;
• Taula: «i al mig, una taula»;
Pàg. 37 GRAMÀTICA
• Rellotge de cucut: «Hi havia també, a prop del taulell, un
rellotge de cucut»; 1 Hem substituït encerclat per negreta.
• Taulell: «I entre les tres columnes, un taulell» n aquestes eleccions es presenten diversos partits
a. E
polítics.
b. A les primeres voltes ja havia caigut dues vegades.
Pàg. 33 SABER FER. Escriure un fullet turístic c. La dona de l’abric blau ha comprat mitja coca.
d. La vostra professora ha parlat amb alguns pares.
1 - 3 RL.
2 RM.
• aquesta senalla • alguns assistents • els nostres amics
Pàg. 34 • massa corredor • quin llibre! • el pis.
SABER FER. Fer de guia turístic
1 RM. En aquesta audició un guia turístic anomenat Francesco
3 a. No sabia que el seu / son pare era actor.
presenta a un grup de turistes el recorregut que faran per b. Na Maria és amiga vostra des d’aquest hivern.
conèixer una ciutat. Comença a la plaça dels Miracles, on es c. La meva companya de classe és molt divertida.
troba el conjunt arquitectònic més emblemàtic de la ciutat. d. Els seus socis s’han arruïnat.
Tot seguit comenta la ubicació dels diferents monuments e. Ca nostra del carrer Pere III està en obres.
(«A la meva dreta», «Darrere meu», «en darrer terme») que hi
ha (el Baptisteri, el Doumo o catedral i el Campanile
4 • Tenc trenta-dos cromos repetits.
o campanar). Respecte a aquest darrer, esmenta la seva • Dues de cada vint-i-cinc persones són al·lèrgiques.
particularitat: està lleugerament inclinat per un moviment de • A l’escola hi ha tres-cents trenta-nou alumnes en
les terres damunt les quals es va edificar. Aquesta inclinació denou aules.
va anar augmentant amb el temps i, per tal d’evitar que • S’ha inaugurat el primer Festival de Teatre Juvenil.
acabàs caient a terra, varen reforçar la seva base.
• He participat en la dessetena edició de la cursa de Sant circulació que indiqui prohibit el pas.
Antoni. Acceptar una invitació. Codi verbal: respondre-hi amb una
telefonada o enviant un missatge de text o un correu
electrònic. Codi no verbal: fer un gest amb el dit gros de la
Pàg. 39 ORTOGRAFIA mà cap amunt, enviar una emoticona amb el dit gros de la
1 RM. mà cap amunt.
Oleguer; que; ell; quiosc; vell; estranya; guerra; anys; Expressar sorpresa. Codi verbal: Dir o escriure expressions
vaig; menys; perquè; vull; cavaller; aquest; lloc; aquests; com «Quina sorpresa!» «No m’ho esperava!». Codi no verbal:
castell; terra; grosses, taulell; llarg; botigues; velles; Enviar una emoticona de sorpresa, fer el gest d’obrir molt els
barri; mig; màquina; aquells, biblioteques; fitxes; llibres; ulls i la boca.
rellotge; parell; paisatges; darrere; davall; senyora; Demanar l’hora. Codi verbal: Dir «Quina hora és?». Codi no
llarga; aquella; despullar; esquelet; llavors; avall; verbal: Tocar amb el dit índex el canell de la mà contrària.
passa; vulguin.
3 • No, hi ha més distància entre els personatges de
2 a. pesca; b. utilitzar; c. roca; d. pluja. la imatge A.
3 • Se separen " carretera, fossa, imatge, al·lèrgia, calitja. • Entre els interlocutors de l’escena A pot haver-hi una
• No se separen: Favàrtix; equip; rellom, raqueta, renyar, relació laboral, mentre que entre els de la vinyeta B la
àguila, balanceig. relació pot ser d’amistat.
• La situació A sembla més formal.
4 RM.
xop: llop taca: talla,tassa, tatxa • El grau de formalitat ens l’indica la manera de vestir,
de saludar-se, la distància entre els interlocutors…
mar: maig, mall tia: guia
4 Emoticona de preocupació: 4
serra: guerra bata: bassa, balla, banya
Emoticona de complicitat: 1
raspar: raspall placa: platja. Emoticona d’enfadat: 5
5 • dis-sab-te plat-ja brus-sel-lès guer-ra. Emoticona de sorpresa: 3
6 Flors/ de/ ba/la/dre/ en/ un/ tor/rent/ Emoticona de tristesa: 7
no/ es/ ve/nen/ per/ deu/ ni/ per/ cent./
Cre/uen/ que/ te/nen/ un/ gran/ riu/
quan/ fa/ un/ rui/xim/ de/ mig/ es/tiu, Pàg. 43 LITERATURA
i/ es/ dei/xen/ dur/ tor/rent/ a/vall/
com/ les/ al·/lo/tes/ cap/ a/ un/ ball.
1 a. Rima assonant.
No hem tengut en compte les elisions, però podeu b. Vers d’art menor.
avançar-los que a l’apartat de Literatura comprovaran c. Versos lliures.
que a vegades cal tenir en compte aquestes elisions. d. Estrofa.
e. Vers femení.
2 Hi ha els/ que/ se’n/ van/ i/ no/ tor/ nen; " 7a
Pàg. 41 LLENGUA EN ÚS hi ha els/ qui ar/ri/ben/ i/ no hi/ són; " 7b
1 A. Panell Braille " Codi verbal. es/tran/gers/ a/rreu/ del/ món, " 7b
B. Comunicació sordmuts " Codi verbal. que el/ seu/ pa/, no/més/, en/for/nen. " 7a
C. Senyal circulació " Codi no verbal. Per tant, l’esquema mètric corresponent és: 7a 7b 7b 7a.
Consideram el Braille i la comunicació dels sordmuts codis Hi ha cinc sinalefes: en el primer i segon vers es repeteix
verbals perquè cada grup de punts o signes fet amb les Hi ha els; en el segon, qui ar i no hi i en el tercer, que el.
mans correspon a una lletra i aquests s’agrupen formant 3 • Nombre de versos: 6.
paraules. Per tant, com és evident, un missatge en Braille
• Nombre d’estrofes: 1.
o en la llengua dels sordmuts d’un emissor d’un idioma
• Tipus de vers
determinat no el pot entendre un receptor que no conegui
aquest idioma. –S
egons el nombre de síl·labes: versos d’art menor
(7 síl·labes).
En canvi, un senyal de circulació és un codi no verbal
ja que no usa paraules, sinó imatges cada una de les quals –S
egons la paraula final: el primer i el cinquè vers són
correspon a un missatge complet. Així mateix, els senyals femenins; la resta són masculins.
de circulació són internacionals i qualsevol receptor els 4 a. Esbatut rima amb retut. La rima és consonant.
entén encara que estigui en un lloc del qual desconegui b. E
l tipus de vers que s’usa és d’art menor.
la llengua autòctona.
c. L es dues rimes són consonants perquè
2 Prohibir l’accés a un lloc. Codi verbal: Un cartell amb la rimen tots els sons des de la darrera vocal tònica.
indicació «No passeu». Codi no verbal: Un senyal de
d. Sí, n’hi ha dues: si el i no es. racó.

5 a. El tema del poema és la indecisió dels habitants d’un país. 5 b. Un dígraf és una combinació de grafies que representen
Parla d’un país al qual arriba un visitant. Els seus habitants un únic so.
són incapaços de respondre cap pregunta ni 6 classe; ullastre; carregador; capritxós; garatge; bloqueig;
afirmativament ni tampoc negativament; per això, sempre conseller; passarel·la; queixal; trossejar; esquerra.
responen «Ní». El visitant mostra el seu disgust envers
aquesta actitud.
7 • Els codis verbals empren signes lingüístics per conformar
els missatges. Entre aquests codis, destaquen les llengües.
b. Hi ha 24 versos i 4 estrofes.
• Els codis no verbals usen altres tipus de signes, com ara
c. S’usa el vers d’art menor perquè tenen 7 síl·labes.
gestos, senyals acústics o senyals visuals.
d. Tots els versos no són iguals: són femenins l’11, 13 i 19;
8 • Codis verbals " Japonès; Braille; Rus.
la resta són masculins.
• Codi no verbal " Volteig de campanes; Banderes de la
e. L a rima és assonant en els versos parells; els versos senars
Fórmula 1; Llums d’un far.
no rimen.
f. La rima s’indicaria amb lletra minúscula perquè els versos 9 • Un vers de vuit síl·labes és d’art menor i la rima es
són d’art menor. representa amb lletres minúscules.
• Un vers que té conreu com a darrera paraula és un vers
6 RM. Nom i llinatges: Gianni Rodari.
masculí i, si té finestra, és femení.
Lloc i data de naixement: Omegna (Itàlia), 23-10-1920.
• Un vers acabat en anhela i un altre acabat en materna
Breu biografia: Es graduà com a mestre i va estudiar rimen de forma assonant.
a la Facultat de Llengua, però no acabà aquests estudis.
10 Jo es/cric/ al/ vent/ a/quei/xa es/tro/fa a/la/da
Començà a fer classes particulars, però poc temps després
entrà a fer feina en un diari, on publicà els seus primers per/ a/ que el/ vent/ la/ por/ti/ cel/ en/llà
relats per a nins. Deixà el periodisme per dedicar-se jo/ vull/ se/guir-/la amb/ ma/ can/dent/ mi/ra/da,
a la literatura infantil i juvenil. El 1970 rebé el guardó plo/rós/ de/ no/ po/der-/la a/com/pa/nyar.
internacional més important de literatura infantil: el premi • Versos d’art major.
Hans Christian Andersen. • Rima consonant als versos 1 i 3 i assonant als versos 2 i
Obra: Escriu obres pedagògiques com la Gramàtica de la 4.
fantasia i, sobretot, literatura infantil, com Contes per telèfon, • Esquema mètric: 10 a 10 b 10 a 10 b
Contes escrits a màquina, La góndola fantasma, i molts
d’altres. Sobretot ha publicat obres narratives, però també
ha escrit molts de poemes, com el que hem analitzat en Pàg. 47 BANC D’ACTIVITATS II
aquesta unitat.
1 De dins cap a fora (o a l’inrevés) " A l’exterior; A l’interior.
De primer pla al fons (o a l’inrevés) " En primer terme; Al fons.
Pàg. 44 SABER FER. Escriure una estrofa de quatre versos De dreta a esquerra (o a l’inrevés) " A la dreta; Al costat.
1 i 2 RL.
2 RM.
• Acció de vèncer: 1. triomf, domini; 2. venciment, final, èxit.
• D’ús corrent: comú, habitual, normal, ordinari, freqüent,
Pàg. 46 usual.
BANC D’ACTIVITATS I
• Posar fi a alguna cosa: acabar, enllestir, finalitzar, ultimar,
1 En els fullets turístics. És un text d’extensió breu en què es rematar, cloure, completar, clausurar, terminar.
presenta una localitat al públic. Normalment, descriu els • Que no és lent: veloç, ràpid, àgil, lleuger, rabent, vertiginós.
aspectes més destacats amb l’objectiu d’animar la gent
• Esdevenir alguna cosa: succeir, ocórrer, passar.
a visitar-lo. A més del text, s’hi solen incloure una gran quantitat
de fotografies. • Que no costa d’entendre: fàcil, senzill.
3 RM. Així que hi vaig accedir, vaig decidir que aquell
2 1 inici 4 confortable
immoble havia de ser meu. Perquè quasi tota la planta
2 itinerari 5 reflexionar baixa, llevat del rebedor, la cuina i dues habitacions
3 tranquil 1 començament menudes, era ocupada per una sala colossal, ideal
4 còmode 6 planificar per muntar-hi el meu estudi.
5 pensar 3 reposat 4 RM.

6 programar 2 recorregut • Indefinit masculí plural + substantiu " Alguns arbres;
Mateixos amics.
3 Cinquè; algun; la; aquell.
• Possessiu àton femení singular + substantiu " Ma mare
4 • Umpl aquests impresos i deixa’ls damunt aquella taula. • Demostratiu de llunyania masculí singular + substantiu "
• Guarda aquests/aqueixos discs en aquell moble del
Aquell tren. si les haguessin pintades de colors lluminosos.

• Quantitatiu femení plural + substantiu " Moltes Metàfora → un bosc de rellotges de peu, una mena
ensaïmades; Quantes entrades. de selva verge.
5 A les dotze i mitja arriba el nin de l’escola i la mare li 2 • En la descripció se segueix un ordre descendent, ja que
demana: comença parlant del sostre, continua amb les parets, el
–Què et varen dir del treball que escrigueres? primer pis…
–Molt bé, mare. Vaig triomfar. La meva redacció va • RL.
emocionar la professora.
–Sí? L’hort
–Sí, sí. Va dir que era un treball que feia pena. 1 En la descripció del poema s’utilitza un punt de vista
• Se separen " dotze, mitja, arriba, professora. subjectiu perquè l’autor expressa les emocions que sent
quan veu l’hort o quan hi és.
• No se separen " Què, treball, escrigueres, vaig.
2 La composició té 12 versos i 4 estrofes.
6
emissor receptor • Els versos són d’art menor perquè tenen menys
de 9 síl·labes. Tots en tenen 7.
• Són femenins els versos 1, 4, 6, 7, 9 i 12, perquè acaben
procés de " missatge " procés de en paraula plana: davalla, treballa, porcella, vadella,
codificació descodificació cansada, callada.
7 • Els codis que s’hi empren són el català i les emoticones. Els versos 2, 3, 5, 8, 10 i 11 són masculins, perquè acaben
en paraula aguda: obert, verd, reguerol, corriol, broll, soroll.
• El català és un codi verbal i les emoticones és un codi
no verbal. 3 L’esquema mètric de la primera estrofa és 7a 7b 7b 7a.
• A través del català la informació que es transmet és La rima és consonant.
objectiva (hi ha examen de mates, recomana estudi…) 4 Una sinalefa és la unió en una mateixa síl·laba de
mentre que, amb les emoticones, es transmet informació la vocal final d’una paraula i la inicial de la següent.
subjectiva sobre l’estat d’ànim o les emocions. Cal fer-la a l’hora de comptar les síl·labes d’un vers.
8 • Es diu que un vers és d’art menor quan té un màxim de RM. En el poema de Marià Villangómez hi ha sinalefa
vuit síl·labes, mentre que si en té més de vuit és d’art en els versos 9 (sínia es) i en l’12 (que emplena).
menor.
• La rima consonant és la repetició dels sons vocàlics i Els secrets d’un carrer
consonàntics a partir de la darrera síl·laba tònica fins al 1 Els elements que es descriuen en el text són el carrer de
final de cada vers, i la rima assonant és la repetició de Cavalleria, els palaus, la lluna i la nit.
només els sons vocàlics.
2 Verbs atributius " pareixien, eren, era, semblava
• Un vers masculí és el que acaba en una paraula aguda
i un vers femení és el que acaba en una de plana o Adjectius → antic, noble, màgic, estret, llarg, grans, humida,
esdrúixola. espessa, estranya, minvant, tènue, pàlida, grans, quiet, freda,
tètrica, muda, gran, joves, negres, lluents, dicret, ferm.
9 Om/bra/ de/ pi/nar/ dor/ment, 7a
3 Sí, «Semblava haver quedat muda com un caminal de
amb/ sol/ fil/trat/ de/ mig/di/a. 7b
cementeri».
-No/ cor/re un/ a/lè/ de/ vent, 7a 4
que/ tam/bé/ s’en/so/pi/ri/a. 7b R.M. És uns descripció subjectiva perquè inclou impressions i
opinions sobre el carrer: «silenci quasi màgic», «Eren racons
• Els versos són, pel que fa al nombre de síl·labes, d’art
que suggerien les mil històries de vida i de sang [...]», «Quasi
menor. Quant a la paraula final, són masculins els versos
primer i el tercer; mentre que el segon i el quart són feia feredat passajar-s’hi [...]»
femenins.
• La rima és consonant en tots els versos. Dalt Vila
• L’estrofa és una quarteta. 1 Es pot trobar una descripció com aquesta en un fullet
turístic.
La finalitat de la descripció en aquest gènere és animar
Pàg. 48 BANC DE TEXTOS el lector a visitar el lloc descrit.
L’estança dels rellotges 2 Els aspectes que s’inclouen en aquest fragment:

1 Marcadors espacials → dalt de tot; pertot; A l’alçada • L’explicació d’un recorregut per Dalt Vila.
del primer pis; Més amunt; dalt; Al bell mig. 3 Per descriure la ciutat segueix un ordre espacial segons el
Símil → …que desprenien unes flames immòbils com que es va veient a mesura que es fa el recorregut.

La vall dels tarongers
1 L’arquitectura de la ciutat de Sóller està descrita al setè
paràgraf.
2 2 a. La verdor dels camps de Sóller.
1 b. La bellesa del camí que arriba a Sóller.
3 c. L’olor i el gust de les taronges de Sóller.
3 RM.
• Metafora" La ciutat de Sóller és això; un estoig, una
copa o una capella…
• Adjectius → petits, grans, versosos, netes, boniques...
4 Sinònim de lloc" encontrada.
Determinants " els, aquesta, la, la.
5 • olor → flaire.
• regal → present.
• cistella → panera.
6 • mun - ta - nya • a - quei - xa • so - lle - ric
• en - re - ves - sat • but - xa - ques.
7 El text La vall dels tarongers fa servir un codi verbal perquè
empra paraules per crear el missatge que l’autora ens
transmet.
8 Aquest fragment de la estrofa de Joana Raspall és una
quarteta, és a dir, una estrofa de quatre versos d’art menor.
Cada vers té set síl·labes. Els versos 1 i 3 són masculins
perquè acaben en paraula aguda i el 2 i el 4 són femenins
perquè acaben en plana. Els versos rimen en consonant
perquè ho fan a partir de la darrera vocal tònica.
3
La descripció de persones.
La poesia: les figures literàries
Per concloure l’estudi dels textos descriptius, en aquesta unitat tractem la descripció de persones. El retrat,
amb la caracterització física i psicològica dels personatges, serà l’eix conductor dels altres continguts
lingüístics.
A la part de Llengua veurem l’antonímia, que es pot relacionar i aplicar a la descripció de persones oposades.
A continuació, ens detendrem en l’adjectiu, categoria gramatical fonamental a l’hora de descriure, tant les
persones, cosa que ara ens ocupa, com els objectes i els llocs. A l’apartat d’Ortografia continuarem insistint
en l’estructura de la síl·laba: com està formada, com s’anomenen les paraules segons el nombre de síl·labes
que tenen, què és una síl·laba tònica i la classificació que feim de les paraules segons on estigui situada la
síl·laba tònica. Tot seguit estudiam els diftongs i el hiat. L’apartat es tanca parlant del context en l’acte
comunicatiu.
L’estudi de la Literatura se centrarà en les figures literàries emprades sobretot a la poesia i que es presenten
en tres grups: les que es relacionen amb el so, les relacionades amb l’estructura de l’oració i les que estan
relacionades amb el significat. Amb aquest contingut, tancam el primer trimestre, que hem dedicat a l’anàlisi
de la poesia.
Finalment, per tancar la unitat, s’inclouen els esquemes i resums dels continguts; dos bancs d’activitats
–nivell I (bàsic) i nivell II (avançat)–, que recullen exercicis classificats segons els blocs de continguts de la
unitat; un banc de textos, corresponent al tipus textual que s’ha estudiat, que conté activitats de Comunicació
i de Literatura; i finalment, les activitats de síntesi, que treballen tots els continguts de la unitat a partir d’un
text.
COMPETÈNCIES

L’objectiu de la unitat és que els alumnes siguin capaços a fi de repassar les normes.
de fer descripcions de persones, tant de manera oral • Competència digital
com escrita. Per fer-ho, proposam models, orals i escrits, En algunes activitats de l’apartat Llengua en ús i Literatu-
de diferents descripcions que, a més, permetran treballar ra els alumnes hauran de cercar informació a Internet. És
la comprensió oral i escrita. important que els ajudeu, almenys a les primeres unitats,
• Competència social i cívica a distingir les fonts fiables de les no fiables.
La lectura inicial de la unitat, El misteriós capità Aleix, fa • Consciència i expressió cultural
reflexionar sobre l’actitud que cal tenir envers les perso- A més de familiaritzar-se amb les figures retòriques, els
nes nouvingudes. D’altra banda, a Llengua en ús, com- alumnes desenvoluparan la creativitat inventant ells ma-
provarem que la llengua s’adapta a la situació comunica- teixos expressions que contenen figures retòriques. A
tiva i caldrà usar el registre adequat, segons la relació partir de l’apartat Literatura i de les activitats finals, els
que tenguem amb l’interlocutor. alumnes podran conèixer diferents autors de la literatura,
• Aprendre a aprendre tant catalans com estrangers.
La unitat conté algunes activitats en què els alumnes han
de practicar l’elaboració d’esquemes o resums, i també
Esquema de la unitat. La descripció de persones. La poesia: les figures literàries
Llengua COMUNICACIÓ Saber fer. Comentar un text. El misteriós capità Aleix

La descripció de persones
1. El retrat
2. La caricatura
Saber fer. Expressió escrita. Escriure un retrat
Saber fer. Expressió oral. Descriure oralment un company
L’antonímia
LÈXIC
L’adjectiu
GRAMÀTICA
1. L’adjectiu
2. El gènere de l’adjectiu
3. El nombre de l’adjectiu
4. El grau de l’adjectiu
Les síl·labes. Els diftongs

ORTOGRAFIA
Les síl·labes
Els diftongs
El context de la comunicació
LLENGUA EN ÚS
La poesia: les figures literàries

Figures literàries relacionades amb el so
A LA LITERATURA
Figures literàries relacionades amb l’estructura de l’oració
Figures literàries relacionades amb el significat
Saber fer. Crear comparacions, imatges i metàfores

CONTINGUTS
• Nivell I • Cara pigada • Nabet
• Nivell II • Amadeu Trilles
• Una dona terrible
3
GUIÓ 3
COMUNICACIÓ
Aprendre La descripció de persones: el retrat (pàg. 52-56)
1 El retrat • La perspectiva pot ser de dos tipus:
• El retrat és una descripció de l’aspecte físic d’una – Objectiva: s’ajusta a la realitat sense valoracions.
persona i de la seva forma de ser i d’actuar. – Subjectiva: manifesta la seva visió positiva
• En el retrat s’inclouen dos tipus de trets: (perspectiva idealitzadora) o negativa (deformant)
de la persona que descriu.
– Característiques físiques.
1.1. La caricatura
– Característiques psicològiques.
• La caricatura és una descripció deformant.
• Per acabar el trimestre, ens centrarem en el retrat o en la descripció de persones, que ens
permetrà continuar aplicant les característiques generals de la descripció i treballar
adjectius, en aquest cas referit a persones.
Llegir El misteriós capità Aleix. Comentar un text (pàg. 52-53)
• Aquesta unitat comença amb un text adaptat del llibre Les històries estranyes, de Francesc
Gisbert. En aquesta novel·la, una jove anomenada Alícia i la seva tia Sofia encaren diverses
situacions misterioses i les resolen. La lectura conté la descripció del capità Aleix, un home
molt misteriós nouvingut al poble que provoca molts de comentaris i suspicàcies entre la
gent.
• A l’activitat 4 es presenten adjectius referits al capità Aleix i cal dir a quines parts del seu
cos fan referència. Podem aprofitar l’ocasió per fer veure als alumnes la concordança en
gènere i nombre de cada adjectiu amb la part del cos a què es refereix. Parau atenció a
l’adjectiu xuclades i feis-los notar que en el text el trobaran en forma masculina singular
xuclat de galtes, però a l’activitat s’ha usat la forma femenina plural perquè és la que
concorda amb galtes.
• A l’activitat 6 l’alumnat ha de triar quins trets de caràcter corresponen a la manera de ser
del capità Aleix, entre els sis que es donen. Com que els trets que no han de triar són
antònims dels que utilitzaríem per descriure el seu caràcter, podem aprofitar l’activitat per
introduir aquest concepte que estudiarem a l’apartat Lèxic.
Saber fer Escriure un retrat (pàg. 55)
• L’alumnat ha de fer un retrat d’un personatge famós. Els podem oferir un recull d’adjectius
útils per descriure persones que també empraran a l’apartat següent.
3
GUIÓ 3
COMUNICACIÓ
Banc d’adjectius per descriure persones
CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES
POSAT: dèbil, fort, musti, nerviós, sensible.
COMPLEXIÓ: atlètic, corpulent, escanyolit, esportiu, esprimatxat, esvelt, gros, magre,
malaltís, obès, panxut, prim, robust.
ESTATURA: alt, baix.
CAP: allargat, aplatat, calb, ovoide, pelat, redó.
CABELLS: arrissats, aspres, blancs, brillants, canosos, castanys, curts, descolorits, fins,
grassos, grisos, grossos, llargs, negres, ondulats, recollits, rossos, sedosos, tenyits, vermells.
CARA: ampla, arrugada, blanca, citrina, colrada, dura, eixuta, estreta, expressiva, fina, gran,
greu, pàl·lida, petita, riallera, vermella.
ULLS: ametlats, apagats, blaus, brillants, clars, desperts, diminuts, envermellits, expressius,
foscos, impenetrables, inexpressius, marrons, negres, orientals, plorosos, redons, tristos,
ullerosos, verds, vius.
NAS: aguilenc, ample, arromangat (sinònim de xato), curt, fi, llarg, punxegut, recte, redó, tort,
xato.
LLAVIS: blanquinosos, carnosos, durs, fins, grossos, rosats, sensuals, vermells.
CAMES: curtes, esquelètiques, fortes, grosses, massisses, primes, rodanxones, separades.
CARACTERÍSTIQUES PSICOLÒGIQUES
TRETS POSITIUS: agut, alegre, amable, confiat, culte, decidit, discret, dolç, educat,
encantador, enginyós, feiner, fidel, franc, generós, hàbil, honrat, intel·ligent, jovial, lluitador,
madur, optimista, prudent, rialler, sensat, serè, seriós, sever, simpàtic, sincer, sociable, tranquil,
valent.
TRETS NEGATIUS: antipàtic, avar, bròfec, babau, covard, depressiu, desconfiat, dominant,
estúpid, fanàtic, gandul, groller, impertinent, inexpressiu, malhumorat, mentider, orgullós,
patètic, pessimista, ploraner, poruc, salvatge, solitari, submís, tímid, trist, ximple.
• A la fase Planificació, és molt important que facem −de manera oral i conjunta− a la classe
aquesta planificació. Això ajudarà l’alumnat a plantejar els dubtes que se li presenten i a
decidir com volen fer el treball.
• Per triar la persona famosa que descriuran podem ampliar les opcions recorrent a fotografies
que poden treure d’Internet. És convenient que la persona triada sigui prou coneguda per tal
de completar l’activitat endevinant quin famós ha descrit cada un.
A continuació, han de cercar dades generals del personatge. Recordarem que es tracta de
descriure’l, evitant fer-ne una biografia; per tant, han d’incloure només les dades imprescin-
dibles.
En el pas següent podran recórrer al banc d’adjectius per enumerar les característiques
físiques del personatge famós. Pel que fa a la descripció de les seves característiques
psicològiques, cal fer-los reflexionar-hi. Molt sovint, la imatge que tenim dels famosos és
donada per la que ofereixen els mitjans de comunicació i han d’entendre que, depenent de
com sigui la relació que tengui el mitjà amb la persona famosa, ens transmeten una visió
molt subjectiva. Aquest fet és un exemple clar de la perspectiva idealitzadora o deformant
explicada a l’apartat El retrat. Després de comentar-ho, cada alumne pot decidir la
perspectiva que vol adoptar per fer la descripció.
• Una vegada disposen d’informació suficient, passaran a la fase Redacció i aquesta és millor
que la realitzin a casa. En primer lloc han de posar en ordre la informació recopilada i, tot
seguit, cal que elaborin un esborrany seguint els passos indicats.
3
GUIÓ 3
COMUNICACIÓ
• Finalment, cal abordar la fase Correcció i edició. Abans de fer-ne la versió definitiva podem
demanar-los que ens presentin el treball per tal d’orientar-los o esmenar errades greus. Per
acabar, el darrer pas serà editar digitalment el fullet que han elaborat. Hem de preveure la
possibilitat que algun alumne no disposi dels mitjans per fer-ho i oferir-los la possibilitat de
presentar el fullet en paper.
Saber fer Descriure oralment un company (pàg. 56)
• Aquest apartat consta de dos blocs. En el primer, Escolta i analitza, l’alumnat ha d’escoltar
una audició i respondre a unes preguntes que demostren comprensió. El segon bloc, Ara
fes-ho tu, planteja activitats que provoquen la producció d’una descripció oral.
A l’audició, dos companys, na Marta i n’Andreu, parlen per telèfon. Na Marta no pot anar a
la classe de música i demana a n’Andreu que doni unes partitures a una companya de
música. Com que n’Andreu no la coneix, na Marta li explica com és perquè la reconegui. Us
presentam la transcripció de l’audició per si voleu llegir-la a classe.
Escoltar
Marta: Hola, Andreu!
Andreu: Hola, Marta! Com estàs?
Marta: Idò una miqueta constipada. De fet, he d’anar a veure el metge avui cap-
vespre... Per cert, tu vas avui a l’escola de música?
Andreu: Sí, tenc classe de piano de sis a set. Per què ho dius?
Marta: Perquè la meva companya Núria necessita sense falta unes partitures que
em va deixar l’altre dia i m’agradaria tornar-les-hi avui, però com que tenc
metge no sé si podré...
Andreu: Idò, si vols les hi duc jo. Però m’hauràs d’explicar qui és perquè jo no
conec ningú de la teva classe.
Marta: La reconeixeràs tot d’una, ja ho veuràs. Na Núria és una al·lota més avi-
at baixeta, de complexió normal, és a dir, ni massa grossa ni massa prima.
Té els cabells llargs i llisos, de color castany fosc. És de pell clara i té la
cara redona. Els seus ulls són grans i de color verd i té unes celles i unes
pipelles molt poblades. A més, té uns llavis molt fins i no para de som-
riure.
Andreu: Amb aquesta descripció que m’has fet, no crec que tengui cap problema
per reconèixer-la. Dóna’m les partitures i avui capvespre mateix les hi
tornaré.
Marta: Moltes gràcies, Andreu.
Andreu: De res, Marta. No em sap gens de greu.
• Al segon bloc, Ara fes-ho tu, s’ha d’anar alerta amb la manera de descriure un altre, ja que
algun alumne es podria sentir ofès per la descripció que es fa d’ell. Cal tractar el tema del
respecte mutu, però també s’ha de plantejar l’activitat com un joc on un mateix pot fer bro-
ma amb els seus trets físics més destacats. No obstant això, es pot donar l’opció de fer la
descripció pròpia si algun alumne no vol ser descrit per un company.
• L ’activitat 1 constitueix una preparació per fer la descripció oral. Es tracta que siguin
conscients que la descripció ha de seguir un ordre lògic. Per facilitar-los la feina, podeu
presentar-los el quadre d’adjectius que hem oferit a Saber fer. Escriure un retrat, a les
pàgines anteriors d’aquesta guia.
3
GUIÓ 3
COMUNICACIÓ
• A l’activitat 2 s’ha de fer la descripció d’un company, sense dir qui és, perquè la resta
endevini de qui es tracta. Per fer la descripció, han de partir de l’activitat anterior, que és
l’esquema. Si veis que els alumnes no tenen prou nivell per fer la descripció, podeu plantejar
un joc de preguntes que es responguin de forma afirmativa o negativa: Té els ulls blaus? Té
els cabells curts? Teniu en compte que segueixin l’ordre de l’activitat 1 a l’hora de plantejar
les preguntes.
• L’activitat 3 resulta molt interessant perquè permet repassar i fixar les característiques
pròpies de la descripció. Perquè la valoració que facin sigui productiva, recomanau-los que
es facin una graella d’avaluació com aquesta:
SÍ NO
Ha seguit l’ordre que es demanava a

l’activitat 1?
Ha utilitzat diferents adjectius?
Ha introduït algun símil o metàfora per

enriquir la descripció?
Ha estat respectuós a l’hora de descriure?

3
GUIÓ 3
lèxic
Aprendre L’antonímia (pàgs. 57)
• L’antonímia és la relació que s’estableix entre paraules • Un dels sufixos més habituals, in-, adopta diferents
amb significats contraris. formes: im-, il-, ir-, segons la consonant posterior.
• Els antònims poden ser paraules diferents
o paraules amb un prefix davant (incapaç,
desacostumat).
• En aquest apartat estudiam el fenomen de l’antonímia. Generalment a l’alumnat li resulta

fàcil trobar l’antònim d’una paraula donada, però cal tenir present que, tal com passa amb
la sinonímia, el context determina quan dos mots són antònims. Podem emprar, a més dels
exemples que s’inclouen a l’apartat, d’altres perquè vegin que aquest fenomen és molt
comú: com a antònims de net tenim brut o contaminat, segons que ens referim a un objecte
o al medi ambient; de dolç tenim salat, si fa referència al gust d’un aliment, o dur, si es parla
del caràcter d’una persona.
La formació d’antònims mitjançant l’addició d’un prefix és molt atraient per als alumnes i
hem de deixar ben clar que només algunes paraules formen així el seu antònim i que, per
tant, aquest procediment no es pot emprar indiscriminadament.
• A l’hora de realitzar les activitats 1 i 4 potser necessitaran fer ús de diccionaris de sinònims
i antònims. A Internet disposen dels diccionaris en línia http://www.diccionaris.cat/, dins del
qual han d’escollir l’opció sinònims, escriure-hi la paraula i clicar al requadre Cerca darrere
els sinònims; s’ofereixen també els antònims.
• A la secció Saber-ne més es presenta el recurs estilístic de l’antítesi, en el qual es fa ús dels
antònims. Si el grup classe ho permet, podem oferir altres versos on trobem aquest recurs,
com aquest fragment de Josep-Vicenç Foix:
M’exalta el nou
i m’enamora el vell.
Insistiu que es tracta d’un recurs molt habitual no solament en el llenguatge poètic i literari,
sinó també en la publicitat: Gust suau, plaer intens; Un clàssic en avantguarda.
3
GUIÓ 3
GRAMÀTICA
Aprendre L’adjectiu (pàg. 58-59)
• L’adjectiu és la paraula que completa el substantiu • Les terminació típica del femení és -a; i del plural, -s,
i expressa una qualitat o característica seva. -es, -ns o -os.
• Pot ser de dos tipus: • L’adjectiu es pot presentar en tres graus:
– Explicatiu: destaca una qualitat pròpia del – Grau positiu: és l’adjectiu sense expressar intensitat.
substantiu, sense limitar-ne l’extensió – Grau comparatiu: compara la intensitat en què dos
– Especificatiu: delimita el significat del substantiu. substantius posseeixen la mateixa qualitat.
• Segons el gènere, els adjectius poden ser invariables – Grau superlatiu: dóna més èmfasi al significat de
o d’una terminació, o variables o de dues terminacions. l’adjectiu.
• L’adjectiu és la categoria que ens ocupa en aquesta unitat. Amb aquesta categoria
completam l’estudi del sintagma nominal (determinant, substantiu i adjectiu) i reforçam la
descripció, ja que és una categoria fonamental per a aquest tipus textual.
• Les preguntes de la secció Claus per començar poden ajudar l’alumnat a distingir els
adjectius de les categories estudiades a les unitats anteriors (substantius i determinants). Al
mateix temps serviran per repassar i observar les diferències existents entre les tres
categories. A les semblances, cal destacar que es tracta de categories variables. A més, els
determinants i els adjectius han de concordar en gènere i nombre amb el substantiu, que és
el nucli. Pel que fa a les diferències, feis-los notar que els determinants no tenen significat,
mentre que els substantius i els adjectius sí que en tenen: els substantius responen a la
pregunta què és?; mentre que els adjectius responen a la pregunta com és?.
• Parau atenció a la classificació dels adjectius i a la denominació una terminació o dues
terminacions. Insistiu que es refereix a les terminacions de gènere en singular. Per exemple,
veloç és d’una terminació, tot i que el plural tengui dues formes (veloços, veloces). En canvi,
pobre és de dues terminacions (pobre/pobra), tot i que el plural tengui una sola forma
(pobres).
• Tot seguit veurem el gènere; en els adjectius variables cal parar atenció als canvis ortogràfics
que es produeixen en flexionar-ne alguns. Després de veure quins són aquests canvis podem
proposar-los fer una pluja d’adjectius. El professor pot assignar a cada parella d’alumnes tres
consonants de les que surten al requadre del llibre de text i demanar-los que pensin i anotin
adjectius que acabin en aquestes consonants. Al cap d’uns pocs minuts, diuen els que han
trobat i, entre tots, els canviam de gènere i els anam escrivint a la pissarra per observar el
canvi ortogràfic.
• Quan parlem del nombre de l’adjectiu convé fer ús del requadre que hi ha al final de
l’apartat perquè l’alumnat vegi les diferents maneres de formar el plural, segons que
l’adjectiu masculí singular acabi en vocal o en consonant. Podem reforçar aquest aspecte
demanant que copiïn, al seu quadern, una graella semblant i que la completin amb altres
adjectius. Podem emprar, per exemple, agre, apte, fix o gris, de dues terminacions, i d’una
sola terminació, anterior, popular, hipòcrita o nòmada.
• L’apartat acaba exposant el grau de l’adjectiu. Per posar en pràctica els tipus podem fer un
exercici simple però molt efectiu: es tracta de dir un adjectiu qualsevol (ample), demanar a
un alumne que formi una oració que el contengui en grau positiu, a un altre que la transformi
de manera que l’adjectiu s’usi en comparatiu, etc. Si algú falla, torna a començar amb un
adjectiu diferent.
• Parau atenció als gentilicis i als diversos sufixos de formació que s’exposen a Saber-ne més.
3
GUIÓ 3
ORTOGRAFIA
Aprendre Les síl·labes. Els diftongs (pàgs. 60-61)
1 Les síl·labes 2 Els diftongs

• La síl·laba es defineix com el conjunt de sons que • Els diftongs són combinacions en una mateixa
es produeixen en una sola emissió de veu. Poden síl·laba d’una semivocal (i/u) amb una vocal. Hi ha
ser tòniques (en una paraula, la que sona amb més dos tipus de diftongs:
intensitat) o àtones. – Diftongs decreixents: vocal + i/u
• Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden – Diftongs creixents: g/q + u sonant + vocal;
ser: monosíl·labes (una síl·laba) i polisíl·abes i/u + vocal a inici de paraula; vocal + i/u + vocal.
(més d’una síl·laba).
• Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules
es classifiquen en: agudes, planes i esdrúixoles.
• En aquest apartat es tracten els conceptes de síl·laba, diftong, triftong i hiat, i es comple-
ta l’estudi de la síl·laba que s’havia iniciat a la unitat anterior amb el treball sobre els
dígrafs. És molt important que l’alumnat consolidi bé els coneixements sobre la síl·laba,
ja que és una garantia d’èxit perquè aprengui les regles d’accentuació i de dièresi que
tractarem a les unitats posteriors. A partir de les Claus per començar, podem detectar el
que l’alumnat sap sobre els diftongs. Abans de respondre a aquestes preguntes, convé
que llegiu el fragment proposat marcant bé els diftongs i els hiats.
• A continuació, abordam l’estudi del diftong. Cal detenir-se en la definició, ja que a l’alum-
nat d’aquest nivell li costa entendre el concepte de semivocal, si bé el que és realment
rellevant és que coneguin les combinacions. Una vegada presentada la definició param
atenció als dos tipus de diftongs; perquè els aprenguin resulta útil el quadre que recull
totes les combinacions possibles. Una manera fàcil de memoritzar-les és repetir l’esque-
ma que encapçala la graella en cada activitat que facem sobre diftongs. Tenir-lo davant i
comprovar en cada cas si les vocals que estan juntes s’ajusten al model, reforça el seu
aprenentatge sense necessitat de memoritzar-lo mecànicament.
Diftongs decreixents " vocal + i, u Diftongs creixents " gu, qu + vocal
• P er entendre el concepte de triftong han d’estar ben assolits els de diftong creixent i
decreixent. És per això que el professorat haurà de valorar el nivell del grup classe a
l’hora de treballar els triftongs.
• A l’activitat 3 han de cercar en el segon paràgraf del text inicial paraules que compleixin
uns requisits determinats. En dos dels apartats han de fer una feina pareguda a l’exerci-
ci previ proposat abans i podem dir-los que copiïn l’esquema en el quadern per compro-
var si les vocals que estan juntes formen diftong i si és creixent o decreixent.
• Les activitats 4 i 5 s’han de fer juntes. Primer, en grup gran, intentarem identificar quin
tipus de diftong contenen la majoria de les paraules. Una vegada identificat el nom de
cada sèrie, serà més senzill trobar la paraula intrusa i explicar per què no pertany a la
sèrie.
• Per fer l’activitat 6 han de separar bé les síl·labes de les paraules proposades; de nou
els podem recomanar que tenguin davant l’esquema i que comprovin d’un en un els
aplecs vocàlics per veure si formen diftong o si hi ha un hiat.
• A l’activitat 7 cal indicar la síl·laba tònica de les paraules que s’inclouen a l’activitat
anterior. Això és immediat en els casos que duen accent, però potser caldrà que pronun-
3
GUIÓ 3
ORTOGRAFIA
ciem les paraules que no en duen marcant bé quina síl·laba és la tònica.

• L’activitat 8 és de repàs acumulatiu i, per tant, convé recuperar la regla mnemotècnica
elaborada a la unitat 2 i que ajuda a recordar quins dígrafs no se separen (Una LLebre
QUe seGUia un NYandú i un peIX boIG).
• Com a exercici de suport, es pot tornar al text inicial, triar-ne un fragment i demanar als
alumnes que es fixin en les paraules que tenguin dues vocals juntes. Podem triar el penúltim
paràgraf, ja que conté paraules amb diftong –creixent i decreixent− i d’altres amb hiat. En
cada paraula han de veure si les vocals formen o no diftong fent servir l’esquema. Els podem
deixar uns quants minuts perquè analitzin el fragment i després comentar els casos a la
pissarra. És convenient aprofitar aquest exercici per treballar el concepte de hiat, del qual
parlam al final de l’apartat.
• C om que els conceptes de diftong i hiat són importantíssims per poder assolir altres
conceptes com els d’accentuació o dièresi, convé que els repasseu bé. Per acabar la unitat,
com a recapitulació, podeu proposar una activitat titulada Caçador de diftongs.
Proporcionau al alumnes un quadre perquè hi identifiquin les paraules que contenen
diftongs. Una vegada hagin extret totes les paraules que contenen diftongs, digau-los que
facin un quadre per escriure-hi tots els diftongs i, al costat de cada un, que escriguin un
exemple dels que han extret del quadre.

3
GUIÓ 3
LLENGUA EN ÚS
Aprendre El context de la comunicació (pàgs. 62-63)
• El context és la situació en què té lloc la comunicació – L’espai, relacionat amb els adverbis d’espai, que
i les circumstàncies que l’envolten. només es poden interpretar si es coneixen les
• Les circumstàncies principals que configuren el context coordenades espacials en què es produeix la
comunicatiu són les següents: comunicació.
– Relació entre l’emissor i el receptor, relacionada – El temps, relacionat amb els adverbis de temps,
amb els pronoms de primera i segona persona. que només es poden interpretar si coneixem
les coordenades temporals en què es produeix
la comunicació.
• A les unitats anteriors hem estudiat diversos elements de l’acte comunicatiu i en aquesta
ens centram en el context. A les Claus per començar es plantegen unes preguntes relatives
a la vinyeta que encapçala l’apartat. Aquestes permeten a l’alumnat adonar-se dels detalls
que ens aporten informació sobre el context de la situació representada i ens donen peu a
introduir el concepte que estudiarem tot seguit.
• A l’hora de comunicar-nos és molt important considerar quina és la relació que hi ha amb la
persona a qui ens dirigim. Podem presentar una situació quotidiana i dramatitzar-la amb els
alumnes. Cal fer-los observar les diferències en el tractament (de vostè o de tu) i en el
registre més o menys col·loquial. Per exemple, suposem que volem recuperar un objecte
oblidat en una aula; en anar a cercar-lo no demanam de la mateixa manera si allà trobam un
professor que si hi trobam un company. Altres exemples que podem dramatitzar a classe
són els següents: demanar com es va a un carrer determinat a un policia local o a un jove;
explicar els símptomes d’un refredat al metge o a un amic; demanar l’hora a un desconegut
pel carrer o al nostre company de classe…
• Les circumstàncies que determinen el context, l’espai i el temps, no presenten gran dificultat
als alumnes, però és convenient presentar-los-en situacions pràctiques. Pel que fa a l’espai,
quan l’emissor i el receptor del missatge estan en un mateix lloc no hi ha confusions; per
contra, quan la comunicació s’estableix entre persones situades en diferents espais cal anar
alerta amb el significat dels adverbis i els determinants que usen. Llegiu el quadre Saber-ne
més i, a continuació, posau-ne exemples, com aquests.
– Un amic escriu un missatge de WhatsApp a un altre que viu al poble del costat que diu:
«Quina aigua que cau aquí! Allà plou?». Podem analitzar a quins llocs fan referència
aquí i allà fent-los veure que depenent del context en què es troben els interlocutors
es refereixen a espais diferents.
– Una nina que ha anat a passar la nit a ca una amiga, quan torna a ca seva no troba el raspall
de dents i li telefona: «Hola, Aina! M’he deixat allà el raspall? És que aquí no el trob».
– Un jove que va a la verdureria a comprar tomàtiques, veu que no en queden i telefona al
seu pare que fa feina en una altra zona de la ciutat: «Pare, en aquesta botiga no hi ha
tomàtigues. Pots comprar-ne tu en aquella?»; cal fixar-se en els determinants aquesta,
aquella.
• Quan comprovem que l’alumnat ha comprès bé la idea, els podem demanar que proposin
altres exemples on es doni aquest fet o, també, si han viscut algun malentès o alguna
anècdota per interpretar erròniament un missatge rebut en un context diferent del que
s’esperava. Arran d’aquesta qüestió, podeu contar-los un acudit:
Un home va a la consulta del metge i li diu:
– Em fa mal aquí
– Idò, posi’s allà, home.
3
GUIÓ 3
LLENGUA EN ÚS
Aquest altre acudit també ens dóna una idea de la diferència de significat dels díctics de
persona segons la persona que els diu; atès que, segons qui els pronunciï, el referent
extratextual pot canviar.
Un amic parla amb un altre i li diu:
– Jo i en Jaume vàrem anar a la festa.
– Voldràs dir en Jaume i jo?
– I aleshores jo no hi vaig anar?
• L’activitat 1 té com a finalitat servir com a comprensió i repàs de l’apartat. Convé fer-la
abans que la resta d’activitats, que són de tipus més pràctic.
• A les activitats 4 i 5 es pretén que els alumnes s’adonin de la imprecisió que pot significar
en molts casos l’ús dels adverbis i els demostratius. Hem preferit no parlar encara del
concepte de dixi, perquè els alumnes encara no estan familiaritzats amb els conceptes de la
lingüística textual. Pensam, però, que és interessant que vagin aprenent aspectes relacionats
amb l’ús i sobretot l’abús d’aquestes unitats lingüístiques. Feis-los notar que a l’avís de la
biblioteca podem deduir la data perquè al final del text s’indica el dia en què s’ha escrit el
text, tot i que potser hauria estat més correcte escriure en la nota «les instal·lacions no
estaran obertes demà (28 de novembre)». Per contra, l’altre avís és molt imprecís i ni tan sols
podem deduir la data ni el lloc en què s’ha escrit.
• Com a conclusió d’aquest apartat, és important que remarqueu que tenir en compte el
context de la comunicació (a qui parlam? on parlam? quan parlam?) és fonamental a l’hora
de preparar un discurs o elaborar un text. Així doncs, en la fase de planificació, sempre caldrà
fer-nos les preguntes següents per analitzar el context de la comunicació:
– Quina imatge vull donar de mi mateix?
uina audiència o quin lector tendré? Quin tipus de gent és? Quins coneixements té? Què
–Q
espera escoltar?
– Quina relació vull establir amb l’audiència o amb el lector?
– On té lloc el discurs?
– Quant de temps durarà el discurs?
En definitiva, conèixer el context de comunicació comporta fer textos més adequats i
complir, per tant, una de les propietats textuals, l’adequació.
3
GUIÓ 3
LITERATURA
Aprendre La poesia: les figures literàries (pàg. 64-66)
• Les figures retòriques són procediments • El polisíndeton és la repetició de conjuncions en

expressius que creen bellesa. diferents versos.
1 Figures literàries relacionades amb l’estructura 3 Figures literàries relacionades amb el significat
de l’oració • La comparació consisteix a comparar dos termes
• L’al·literació és la repetició d’un o diversos amb alguna característica comuna.
sons en un fragment. • La imatge consisteix a identificar dos termes.
• L’onomatopeia és la combinació de sons • La metàfora consisteix a substituir un terme A per
lingüístics per imitar sons reals. un terme B.
2 Figures literàries relacionades amb l’estructura • La personificació és l’atribució d’accions humanes
de l’oració a animals, plantes o éssers inanimats.
• L’anàfora és la repetició d’una o dues paraules • La metonímia consisteix a designar una realitat
a l’inici d’un vers. amb el nom d’una altra amb la qual manté relació
de proximitat.
• L’hipèrbaton és l’alteració de l’ordre sintàctic lògic.
• Després d’estudiar a la unitat 2 la poesia i l’estructura que presenta, ara ens centrarem en
Llegir les figures literàries que són pròpies del discurs literari en general, però s’usen sobretot a la
poesia. Al principi de l’apartat trobam un poema de Miquel Ferrà que s’ha triat perquè és
molt ric en recursos retòrics i, a més, el tema ens pot dur a plantejar una reflexió sobre les
característiques de l’hivern.
Convé que els presenteu l’autor Miquel Ferrà a través del requadre Saber-ne més, ja que és
una figura molt rellevant en la poesia de la Renaixença mallorquina. Si ho considerau oportú,
podeu ampliar la informació al lloc web http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-ferra .
En acabar de llegir el poema, demanau als alumnes que es fixin en les qüestions de les Claus
per començar, que se centren sobretot en la personificació, un tipus de metàfora que es veu
molt clarament en el poema analitzat i que els alumnes ja deuen conèixer de cursos anteri-
ors. També parlarem de la funció poètica i repassarem les característiques del llenguatge
literari que havíem treballat a la unitat 1. Aquesta reflexió ens donarà peu a introduir la
resta de figures que estudiam en aquest apartat i que estan agrupades segons el nivell de la
llengua que afecten: so (fonètica), estructura de l’oració (sintaxi) i significat (semàntica).
• En aquest nivell educatiu, comprendre i detectar les figures literàries que fa servir un poeta
en les seves composicions no és fàcil, ja que en alguns casos presenten un nivell d’abstracció
elevat. Per això, en aquest apartat hem donat molta importància als exemples, perquè
consideram que faciliten molt la comprensió. A continuació n’afegim més per si voleu
presentar-los també a classe:
Al·literació: La lluna de la ciutat és una lluna llunyana.
A peu, i a poc a poc, anem pujant. (G. Ferrater)
Onomatopeia: Ning-nong, amor,
Ning-nong dic amb veu de campana (Agustí Bartra)
I treia saliva, brrrrrr, brrrrrr…
La Rita, tan petitona, feia hiiiii… hiiiii… (Mercè Rodoreda)
Anàfora: Doneu-me una llanterna: –On és el cavall?
3
GUIÓ 3
Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos,

Doneu-me murs de nit a les ciutats lunars. (J. V. Foix)
Hipèrbaton: Es pensa que és del món l’estrella
Polisíndeton: i corre, i es para, i torna a córrer, i crida,
i calla aprés, i tremolant escolta… (À. Guimerà)
I arriba a les taronges, i en cull i se n’emporta (J. Carner)
Comparació: Les fulles són com les banderetes que tremolen suaument.
(C. Salvador)
A (fulles) és com B (banderetes)
La platja sembla un cor abandonat! (J. M. de Sagarra)
A (platja) és com B (cor abandonat)
Imatge: Les fulles són banderetes que tremolen suaument.
A (fulles) és B (banderetes)
Metàfora: Xop ple de banderetes que tremolen suaument.
A (fulles) " B (banderetes)
En la cala moradenca
l’ombra d’horabaixa creix,
i el cristall (B) només se trenca
si a flor d’aigua surt un peix. (Joan Alcover)
A (superfície marina) " B (cristall)
Personificació: La lluna allà dalt ens mira i somriu.
Sospira amb homes i arbres la campana (J. Verdaguer)
Metonímia: Mon cor (per jo) estima un arbre (M. Costa i Llobera)
• A continuació, podem fer a classe l’activitat 3 que consisteix a trobar exemples d’algunes
figures literàries al poema «Hivernenca» que encapçala l’apartat. A la segona part de
l’activitat els alumnes han d’analitzar el significat del poema que ja s’ha comentat a l’inici de
l’apartat.
• Les activitats següents es refereixen a un poema traduït de Roberto Piumini. Hem triat
aquest poema per tancar el bloc de continguts dedicat a la poesia per mostrar-los un tipus
de composició molt habitual a l’època contemporània, que s’allunya de la poesia prototípica,
tant des del punt de vista del tema com des del punt de vista formal. Per respondre a
l’activitat 4 caldrà repassar els continguts que hem estudiat a la unitat 2 (pàgines 42 i 43).
A l’activitat 7 cal fer un fitxa de l’autor, per a la qual podem recomanar que obtenguin la
informació al lloc web http://www.robertopiumini.it/?pg=9 . Com que aquest lloc té la
informació en italià, convé advertir als alumnes que poden fer ús del traductor de Google.
Saber fer Crear comparacions, imatges i metàfores (pàg. 66)
• En aquest apartat es presenta un exemple de com transformar una comparació en una imat-
ge i, després, en una metàfora. L’activitat que l’alumnat ha de fer consisteix a imitar aquest
procés per construir tres figures literàries a partir dels elements donats: tren, ocell i riu.
3
GUIÓ 3
Quan estudiem, convé que repassin bé aquesta pàgina de resums i esquemes. Als resums hem
procurat posar exemples perquè quedi més clar el concepte. Us recomanam que demaneu als
estudiants que copiïn l’esquema de l’apartat Literatura en un full apaïsat perquè quedi més
ample i es puguin veure millor tots els continguts.
La unitat es tanca amb dos bancs d’activitats: un d’un nivell molt accessible i un altre que
permetrà treballar tots els apartats de la unitat a un nivell un poc més alt. Les activitats
proposades en aquest apartat es poden fer servir per veure si els conceptes treballats a la
unitat han quedat clars o si cal insistir en algun d’aquests.
A l’hora de contestar a aquestes activitats sovint cal remetre l’alumnat a la part de la unitat on
es tracta l’apartat corresponent. Fins i tot, en algun cas es fa necessari que consultin apartats
de la unitat anterior.
Nivell I
• Per fer l’activitat 4 cal revisar el quadre de canvis ortogràfics que s’inclou a l’apartat
Gramàtica. Per reforçar aquest contingut, pot ser interessant que els alumnes posin altres
exemples de paraules en què es dóna aquesta alternança ortogràfica.
• A l’activitat 6, per facilitar la feina dels alumnes es demana que identifiquin l’únic títol amb
hiat. De primer, convé que verbalitzin els conceptes de diftong i hiat. Si ho considerau
convenient, després de localitzar el hiat, poden identificar-hi tots els diftongs.
Nivell II
• A l’activitat 5 convé recordar de primer quina característica tenen els verbs d’una terminació
i de dues.
• A l’activitat 8 és important advertir que no es tracta de marcar les referències a l’espai o al
temps, sinó només aquelles paraules que no tenen sentit complet. Així, centre comercial és
una referència a l’espai, però no necessitam el context per interpretar-la. A la solució no hem
marcat les formes verbals de present, tot i que també assenyalen el temps de l’enunciació,
però els alumnes encara no ho han estudiat.
Llegir • En aquest apartat s’incorpora un recull de textos amb descripcions de persones: el poema
Cara pigada, i dos fragments de novel·les, Amadeu Trilles i Una dona terrible. En cada text es
plantegen diverses qüestions relacionades amb el que hem estudiat a la unitat sobre la
descripció i les figures literàries. Com ja hem comentat en les unitats anteriors, el color dife-
rent de les activitats es correspon amb el color de l’apartat al qual van referides: tipus tex-
tual (activitats de color blau) i literatura (activitats de color lila).
A continuació, presentam una informació breu sobre aquests textos i els autors.
• Cara pigada, poema extret de Versos diversos de M. Dolors Pellicer.
M. Dolors Pellicer és mestra de primària i ha escrit nombroses obres de narrativa i poesia.
La seva producció literària està dirigida en gran part als infants. Versos diversos és la primera
obra poètica −entre moltes− que ha publicat. Hi tracta una temàtica molt variada (animals,
menjars, el temps, les festes, els nins, preocupacions socials…).
Parau atenció a l’activitat 2, en què es demana identificar la figura retòrica del poema. Els
alumnes poden tenir dubtes entre la imatge i la metàfora. Demanau que s’adonin que la
3
GUIÓ 3
presència del verb determina que és una imatge, perquè són presents els dos termes (A:
cara pigada i B: coca de pèsols, nit estrellada, pastís de llavoretes…). Advertiu-los que, tot i
que a la segona estrofa s’ha elidit el verb ser, s’ha de considerar una imatge, perquè és una
enumeració que segueix la primera estrofa.
• Amadeu Trilles, fragment de Collidors de neu de Pepa Guardiola.
Pepa Guardiola és mestra d’educació primària. Sobretot ha conreat el gènere narratiu dirigit
a nins i joves. Ha rebut una gran quantitat de guardons i premis i, de fet, l’obra proposada va
ser distingida amb el premi Alfaguara. L’obra narra les aventures d’una família de nevaters
que lluita per conservar la seva cava de gel.
• Una dona terrible, fragment de Les bruixes de Roald Dahl.
Roald Dahl (1916-1990), escriptor britànic que va escriure un gran nombre d’obres per al públic
juvenil i també per a adults. Es caracteritza per l’ús de la ironia i l’humor negre. En aquesta
novel·la, guardonada amb el premi Whitbread, un nin i la seva padrina s’enfronten a una
convenció de bruixes que semblen dones normals i que pretenen matar tots els nins del món.
Llegir • Per tancar la unitat s’inclouen unes activitats d’avaluació per revisar el que hem estudiat fins
ara. Van precedides d’un text d’Enric Valor, de manera que podeu aprofitar l’ocasió per parlar
de l’autor valencià i també de la seva obra. Explicau-los que Enric Valor (1911-2000) és un
escriptor molt conegut, sobretot per la seva obra rondallística. Va anar de poble en poble del
País Valencià recollint aquests contes de tradició oral i, posteriorment, els va reelaborar
literàriament per escriure’ls.
• Per respondre a l’activitat 2, feis-los notar que hauran de canviar el nom del nin, seguint el
mateix procediment de l’original, és a dir, fent servir l’element que utilitzen per fer la
comparació. Aconsellau-los que, com que el nin és gran, podeu substituir també el sufix
diminutiu per un d’augmentatiu (-ot).
• Per respondre a l’activitat 7, convé repassar els conceptes d’emissor i receptor, i sobretot
el concepte de literatura com a acte comunicatiu.
US RECOMANAM
• Cuenca, M. Josep (1996) «La descripció». Comentari de texts. Picanya: Bullent.

En aquest manual, la lingüista M. Josep Cuenca presenta un recull de textos analitzats des
del punt de vista de la lingüística textual i classificats per tipus textuals. En el primer bloc,
dedicat a la descripció, analitza quatre textos descriptius de diferents tipus. És especialment
interessant la introducció, en què presenta una fitxa resum de les característiques dels
textos descriptius.
• Diversos autors (1998) Eines de comprensió de textos. La lectura intensiva a secundària.
Barcelona: Graó.
Aquest llibre presenta algunes propostes per millorar la comprensió lectora, competència que
s’avalua en PISA, dels estudiants de secundària. És especialment interessant el capítol 3, que
recull tècniques i estratègies per desenvolupar la comprensió lectora (resum, lectura
d’imatges…), que pot ajudar l’estudiant a millorar les respostes de l’apartat del llibre Saber fer.
Un comentari de text. També pot ser interessant la segona part, que inclou fitxes i activitats
completes. Recomanam especialment la fitxa número 8, que treballa dos poemes descriptius.
• Música de poetes http://www.musicadepoetes.cat/lletra/musicadepoetes/servlet/org.uoc.
lletra.musicaDePoetes.Inici
Projecte que pretén que els alumnes s’acostin a la poesia a través de les cançons d’intèrprets
famosos.
3
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
LECTURA
Compte amb els baobabs

Cada dia aprenia alguna cosa del planeta, de la marxa, sia de despertar-se… Aleshores s’estira, i primer creix
del viatge. Li anava sortint a poc a poc, entremig de tímidament cap al sol un petit i inofensiu branquilló
les reflexions que feia. Va ser així com, el tercer dia, molt guapo. Si és un branquilló de rave o de roser el
vaig descobrir el drama dels baobabs. podem deixar créixer com vulgui. Però si és una plan-
Aquesta vegada també va ser gràcies al be, perquè tot ta dolenta s’ha d’arrancar tot d’una, així que la reco-
d’una el petit príncep em va interrogar, com si neixes. I al planeta del petit príncep hi havia unes lla-
tengués un dubte greu: vors terribles… eren les llavors de baobabs.
–És veritat que els bens es mengen els arbustos? El terra del planeta n’estava infestat. I d’un baobab, si
–Sí, és veritat. no hi arribes a temps, ja no te’n pots desfer mai més.
Ocupa tot el planeta. El forada amb les arrels. I si el
–Ah! Me n’alegr.
planeta és massa petit i hi ha massa baobabs, el reben-
No vaig entendre per què era tan important que els ten.
bens es menjassin els arbustos. Però el petit príncep
–És una qüestió de disciplina –em deia més tard el
va afegir:
petit príncep–. Al matí, quan has acabat d’arreglar-te,
–O sigui que també es mengen els baobabs? has d’arreglar amb compte el planeta. T’has d’obligar
Li vaig fer observar que els baobabs no són arbustos, regularment a arrancar els baobabs en el moment en
sinó arbres grans com catedrals i que, fins i tot si s’en- què els distingeixes dels rosers, amb els quals s’assem-
dugués tot un ramat d’elefants, el ramat no s’acabaria blen molt quan són molt joves. És una feina molt pe-
ni un sol baobab. sada, però molt fàcil.
La idea del ramat d’elefants va fer riure el petit príncep: I un dia em va aconsellar que tractàs de fer un bon
–S’haurien de posar els uns damunt els altres… dibuix i ben guapo perquè els nins del meu país ho
Però assenyadament va observar: entenguessin ben bé.
–Els baobabs, abans de créixer, comencen sent petits. –Si un dia viatgen –em deia–, potser els serà útil. De
–Exacte! Però per què vols que els bens es mengin els vegades deixar la feina per a més tard no té cap incon-
baobabs petits? venient. Però, si es tracta de baobabs, sempre és una
catàstrofe. Vaig conèixer un planeta habitat per un
Em va respondre: «A tu què et sembla!», com si fos
gandul. No s’havia ocupat de tres arbustos i imagina’t
ben evident. I em va fer fer un gran esforç d’intel·
com va acabar la cosa…
ligència per entendre el problema jo tot sol.
No m’agrada gens prendre un to de moralista. Però el
Efectivament, al planeta del petit príncep hi havia, com
perill dels baobabs és tan poc conegut, i els riscos que
a tots els planetes, bones herbes i males herbes. Per
correrien els qui es perderen en un asteroide són tan
tant, bones llavors de bones herbes i males llavors de
considerables que, per una vegada, he de dir-vos que
males herbes. Però les llavors són invisibles. Dormen
pareu esment als baobabs!
en el secret de la terra fins que a alguna li ve la fanta-
Antoine de Saint-Exupéry. El petit príncep (adaptació)
ACTIVITATS
1 Escriu aquí la comparació que fa dels baobabs el narrador. Després, inventa’n tu una altra que podries fer servir per
comparar-los.
"
"
3
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LECTORa
Nom: Curs: Data:
2 Respon a les preguntes següents sobre el planeta del petit príncep.
a) Quin drama va descobrir el narrador? Explica’l. "
b) Què són els baobabs? "
c) Quin consell va donar el petit príncep al narrador? Per a què? "
d) Quines característiques té el planeta del petit príncep?"
e) Com t’imagines físicament el petit príncep? "
f) Hi ha diferències entre el narrador i el petit príncep? Quines? "
3 Subratlla en el text un cas on trobam la paraula be i un altre on trobam bé. Després, digues quina diferència
hi ha entre les dues.
"
Inventa ara una oració amb cada una de les dues paraules on en quedi clar el significat.
• be "
• bé "
4 Marca la casella corresponent segons que les afirmacions següents siguin verdaderes (V) o falses (F).
V F
• Els baobabs són enormes des que neixen fins que moren.
• El perill dels baobabs és bastant desconegut.
• El narrador entén a la primera per què el príncep vol bens que mengin baobabs.
• Els baobabs no són arbustos.
• El planeta del príncep està ple de llavors de baobabs.
5 Torna a llegir amb atenció aquest fragment del text i respon a les preguntes.
De vegades deixar la feina per a més tard no té cap inconvenient. Però, si es tracta de baobabs, sempre
és una catàstrofe. Vaig conèixer un planeta habitat per un gandul. No s’havia ocupat de tres arbustos
i imagina’t com va acabar la cosa…
Quins inconvenients pot tenir deixar les coses per a més tard? Posa’n exemples."
Com t’imagines tu que va acabar la cosa? "
3
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
De vegades no en tens prou amb els teus amics i t’agradaria conèixer altra gent que tengui els
Parlar amb
desconeguts mateixos interessos i aficions que tu. Però comunicar-se amb desconeguts per descobrir què
els agrada no és gens fàcil.
1 Pensa en activitats que podries fer per conèixer gent nova. Explica on aniries, què faries i quin tipus de persones
esperaries trobar-hi.
Exemple: M’agradaria fer teatre. Podria anar a l’associació cultural del meu barri, on tenen un grup de teatre aficionat,
i demanar si m’hi puc apuntar. Crec que hi trobaria gent oberta, simpàtica i divertida.
•
•
•
2 Explica quines característiques teves poden dificultar-te o facilitar-te el fet d’encaixar en una situació com la que has
descrit a l’activitat anterior.
Exemple: Som bastant tímida, potser em costaria començar a parlar amb gent desconeguda. Però la gent també diu que som
molt divertida, de manera que quan em coneguin, segur que es faran amics meus.
•
3
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
3 Marca en les gradacions següents en quin grau et defineixen aquests parells d’adjectius antònims.
Afegeix-ne dos més.
Exemple: una persona que es considera bastant simpàtica marcaria… " simpàtic antipàtic
• simpàtic antipàtic
• extravertit introvertit
• generós egoista
•
•
Defineix-te tu com a persona emprant els adjectius que has marcat a l’activitat anterior.
"

Quan ens coneix per primera vegada, la gent sol formar-se una imatge de nosaltres que pot coincidir
amb la realitat o no, basada principalment en el nostre aspecte. Es tracta de la primera impressió, que,
per a molts, és la que compta.
4 Explica com creus que són aquestes persones, tenint en compte l’aspecte extern que presenten.
•
•
•
•
3
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
5 Intenta descriure ara els personatges de l’activitat anterior comparant-los amb altres coses.
Exemples: Si fos un animal, seria un…
Si fos una pel·lícula (o un llibre), seria…
Si fos un tipus de música, seria…
"

"

"

"

6 Juga ara amb els companys a descriure algú de classe seguint el mateix mètode que a l’activitat anterior. A veure qui
l’endevina abans!
7 Explica quin aspecte presentaries i quin comportament tendries en cada una d’aquestes situacions per causar una bona
primera impressió.
• És el teu primer dia de classe en un institut nou.
"

• Estàs cercant feina i t’han citat a una entrevista en una empresa important.
"

• Has estat testimoni d’un accident i el jutge t’ha fet comparèixer davant el tribunal.
"

Els prejudicis són idees preconcebudes que tenim de les coses o les persones. Com que es tenen des
del desconeixement, sovint no es corresponen amb la realitat; o, almenys, s’apliquen de manera
generalitzada a un conjunt, sense tenir en compte la diversitat que hi ha entre els individus.
8 Debat amb la resta de la classe quins prejudicis sol tenir la gent envers els col·lectius següents. Discutiu per què es
tracta de prejudicis i per què creis que existeixen.
Els polítics El professorat Els futbolistes
Pensa altres col·lectius que habitualment siguin víctimes dels prejudicis.
3
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Una de les situacions més comunes que hem d’afrontar es presenta quan hem de
demanar a algun desconegut que passa pel carrer com s’arriba a un lloc.
9 Escenifica, amb un company o una companya, diverses maneres d’abordar una persona pel carrer quan no
aconsegueixes trobar la botiga de mòbils que t’han recomanat. Podeu seguir aquest esquema.
Allò que vols dir

Em podria indicar…?
Sap vostè…? Fórmules d’agraïment
Fórmula d’acostament
Com…? i comiat
Hola
Gràcies, adéu
Bon dia Reacció de l’altra persona No importa
Disculpi Sí, clar Li ho agraesc
Perdoni Per descomptat Que tengui un bon dia
Em sap greu, però…
La veritat és que…
10 Observa el plànol i indica a un company o una companya com anar des d’un lloc a un altre.
El qui ha de fer el camí no ha de seguir cap més indicació que les paraules del company.
1 2
3
4
6
5
7
10 11
9
12 14
13
15
1. Correus 6. Parc de la Font 11. Pati de Migdia

2. Parc de les Flors 7. Entrada a la Biblioteca 12. IES
3. Pati dels Martí 8. Plaça Major 13. Grans magatzems
4. Comissaria de Policia 9. Bombers 14. Llibreria
5. Banc 10. Escola Municipal 15. Teatre Principal
3
APROFUNDEIX EN…
FITXA 1
Lèxic. El cos humà
Nom: Curs: Data:
1 ENDEVINALLES
Troba a quina part del cap es refereix cada una d’aquestes endevinalles, escriu-la davall i uneix l’endevinalla
amb el dibuix corresponent.
Tu en tens i te’ls toques,

Dues dones xafarderes
i de matí te’ls has d’arreglar
que tot ho volen veure
però per molt que t’esforcis
i mai s’estan quietes.
mai te’ls podràs comptar.
Quan ve la nit s’amaguen
perquè ningú no les trobi
"
darrere les cortinetes.
Tenc dos forats
"
que em donen l’alè.
Quan els forats se’m tapen
em molesta més que res.
"
2 AMB BONA LLETRA

Completa el nom de les parts del cos (pot faltar-hi una grafia o un dígraf). Cada encert suma punts!
Punts
2 el B R A
1 la A M A
2 els N G O N A L S
Suma els punts que hagis aconseguit i comprova el teu domini
1 el P E
de l’ortografia
2 l’ O R E A
• Entre 0 i 9 punts: Hola? Has sentit a parlar alguna vegada de
1 el D I coses com un llibre, un diccionari o les regles d’ortografia…?
Probablement sí que les has sentides, però no devies estar
1 els U S escoltant! Au, deixa la consola i agafa un llibre!
2 l’ E S E N A • Entre 9 i 18 punts: Gens malament. Es nota que vas a classe…
Potser no estudies massa, és cert, però almenys el que diu el
2 l’ESPAT A professor no t’entra per una orella i et surt per l’altra. Ara bé…
amb un esforç més, no penses que valdria la pena estar a l’Olimp
1 el C O dels ortògrafs? Sí, d’acord, m’he inventat aquesta paraula, però
qui me l’ha de corregir, tu?
3 el C O L E
• Entre 19 i 24 punts: Enhorabona! L’ortografia no té misteris
3 els L L A I S per a tu! Ara podràs presumir a l’hora del pati. Bé, probablement
no és el tema de conversa preferit entre els teus amics, però
2 el E N O L L almenys pots gallejar a classe de llengua. Però que no et pugi
gaire la fama al cap!
1 el T U R M E
3
APROFUNDEIX EN…
FItxA 1
Lèxic. El cos humà
Nom: Curs: Data:
3 MOTS ENCREUATS
Resol aquests mots encreuats. Es tracta de parts del cos que intervenen en la parla.
Verticals
1 Una serp humida que quan es mou massa, resulta
2 E pesada.
3 3 Són dos, juntets quan callam o separats quan

badallam.
5 5 Té dos pous per on surten els mocs.
L Horitzontals
2 De llinatge, vocals. Les tenim a la gargamella; la
4 A A
guitarra les té fora.
4 Fa una cova on s’oculta la llengua. El tens exquisit
si només menges bons plats.
6 Estan en dues fileres, encara que a més d’un n’hi
6 S falta alguna.
4 AMB LA BOCA OBERTA

A què ens referim en cada ocasió? Usa les paraules de l’activitat anterior.
• Vibren quan feim una vocal. "
• L’aire en surt quan feim una m, una n o una ny. "
• La punta de la llengua s’hi posa darrere quan feim una d o una t. "
• Es col·loca entre les dents quan feim la d de roda. "
• La llengua hi fa pressió quan feim una tx. "
• S’ajunten i esclaten quan feim una p o una b. "
5 DESFEIM L’EMBOLIC
Ordena aquests fragments per obtenir una frase cèlebre atribuïda a Isaac Newton.
SOM D’UN GEGANT ESPATLES
DAMUNT LES COM NANS ASSEGUTS
"
• Aquesta frase es refereix al progrés humà. Què creus que vol dir?
"

3
APROFUNDEIX EN…
FITXA 2
LÈXIC. TERMCAT
Nom: Curs: Data:
Centre de terminologia Termcat

http://www.termcat.cat/ca/
El Termcat és el centre de terminologia de la llengua catalana. Va ser creat el 1985 per la
Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans amb la missió de adaptar al català els
neologismes i el llenguatge especialitzat.
La pàgina d’inici del Termcat presenta enllaços als recursos de la pàgina:

• El Cercaterm és un cercador de totes els termes registrats al Termcat amb les fitxes corresponents.
• La Neoloteca conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en català pel amb la definició i les
equivalències en altres llengües
• Els diccionaris en línia són diccionaris terminològics de cada àrea temàtica: arts, fàrmacs, atletisme...
• La Biblioteca terminològica conté les referències bibliogràfiques dels diccionaris, vocabularis, lèxics... que contenen
terminologia en català.
• La Terminologia oberta és un servei del TERMCAT per descarregar repertoris terminològics en diversos formats.
Funcionament
Per mitjà del Cercaterm es pot accedir a la consulta de quasi 236.000
fitxes de termes i de criteris actualitzades mensualment.
Es pot cercar qualsevol paraula triant en qualsevol dels idiomes
registrats a la pestanya Llengua. Per exemple, es pot cercar una
paraula en anglès o en castellà per saber com s’ha normalitzat en
català. Moltes paraules, com que són neologismes, no surten al
diccionari de l’IEC.
3
APROFUNDEIX EN…
FItxA 2
LÈXIC. TERMCAT
Nom: Curs: Data:
De totes les eines, la que ens resultarà més útil serà el Cercaterm, perquè ens permetrà trobar neologismes que no sabem com
són en la nostra llengua.
Per exemple, si s’escriu la paraula castellana ibuprofeno, la pàgina et du a les diferents fitxes que conenen aquesta paraula. Com
que a la fitxa hi ha la paraula en català, castellà, anglès i francès, es pot saber que la paraula correcta en català és ibuprofèn.
Descàrrega de lèxics
temàtics
També és interessant, quan
s’està fent alguna activitat o
treball d’una altra àrea,
descarregar el lèxic del tema per
conèixer les paraules correctes
en català.
PRÀCTIQUES
1. Cerca la paraula smarthphone i digues com s’ha adaptat 3. Digues quines àrees temàtiques et poden ser útils per les
al català? Es pot dir d’alguna altra manera en llengua assignatures que estàs cursant.
anglesa? 4. Accedeix al vocabulari de mamífers marins des de
2. Cerca com es va adaptar al català el terme que en Diccionaris en línia. Digues el nom de cinc animals que
castellà és ébola. Com es diu en anglès aquest mateix no coneguessis abans i de cinc animals que no en sabies
terme? el nom correcte en català.
3 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
COMUNICACIÓ 2 La 2.
Pàg. 53 SABER FER. Comentari de textos 3 Cal marcar: el color de la pell, el color dels ulls, la llargària
i el tipus de cabells, el color dels cabells, la forma de la cara.
1 V/F/V/F/F
2 El capità Aleix arriba una nit al bar El Caragol i demana per Ara fes-ho tu
allotjament al poble. Un client del bar li ofereix una caseta 1 a 3 RL.
als afores i el capità Aleix la lloga. Des que s’hi instal·la,
el misteriós capità no es relaciona amb ningú del poble, fins
i tot li duen la compra a casa. L’al·lot dels encàrrecs observa Pàg. 57 LÈXIC
que un veïnat seu sol pujar a l’esborronadora caseta del
capità Aleix. El més curiós és que aquest al·lot fa dos dies 1 RM.
que ha desaparegut. • bruna, simpàtica, somrient, guapa.
3 • El senyor Maties Grum, propietari d’una botiga de • Antònims " rossa, antipàtica, seriosa, lletja.
queviures. 2 • assegut • amable • apagats • avorrit • perjudicial.
• En Jaume, el fill petit del senyor Maties Grum
3 • capaç: incapaç. RM. inútil, incompetent, inapte.
• Na Sofia, la tia de la narradora.
• afortunat: desafortunat. RM. desgraciat, dissortat, infeliç.
• La narradora.
• lògic: il·lògic RM. il·legal, il·legítim.
• Un veïnat d’en Jaume.
• típic: atípic. RM. estrany, impropi.
4 • blancs " cabells • conforme: disconforme. RM. oposat.
• enfonsats " ulls • nuclear: antinuclear. RM. antiatòmic.
• pàl·lida " cara • possible: impossible. RM. improbable.
• ossuda " cara
4 RM. En Rüdiger, el vampiret, ja fa més de cent cinquanta anys
• redons " ulls que és vampir. Que sigui un vampir gran té una explicació
• xuclades " galtes molt complicada: es va tornar vampir quan era un nin.
5 RM. la tempesta esfereïdora; els ulls redons i enfonsats N’Anna és la germana d’en Rüdiger, la germana «gran», li diu
dels taurons, inexpressius i terribles; aquella caixa de ell. Però és tan covarda com ell, encara que és més
ressonàncies sinistres, similar a un taüt; Els seus hàbits desagradable i no tan guapa de veure. Lumpi el Fort,
contribuïren a augmentar el misteri que l’envoltava; el més el germà petit d’en Rüdiger, és un vampir que no aguanta
esborronador és el que aquell home té damunt la lleixa de la moltes bromes.
llar: tres calaveres humanes; aquest al·lot fa dos dies que ha
desaparegut.
Pàg. 59 GRAMÀTICA
6 solitari, d’hàbits regulars, estrany.
7 En la descripció del capità Aleix predominen els trets 1 a. lnvariable; b. Explicatiu; c. Superlatiu.
negatius, com ho demostren les expressions: xuclat de 2 Adjectius que descriuen el capità " altíssim, prim, xuclat
galtes, ulls enfonsats dels taurons, inexpressius i terribles, (referit a galtes); redons, enfonsats, inexpressius, terribles
la cara pàl·lida i ossuda, entrà coixejant. (referits a ulls); xop (referit a abric); marinera (referit a gorra);
8 Estatura, complexió, ulls, vestimenta, cabells i cara. blancs (referit a cabells); pàl·lida, ossuda (referits a cara);
lluent (referit a abric).
3 a. Adjectiu. b. Substantiu. c. Adjectiu. d. Substantiu.
Pàg. 55 SABER FER. Escriure un retrat. 4 • Positiu.
1 a 3 RL. • Superlatiu.
• Comparatiu (superioritat).
• Superlatiu.
Pàg. 56
• Positiu.
SABER FER. Descriure oralment un company.
5 Celebèrrim significa molt cèlebre, conegut, famós.
1 RM. Una al·lota anomenada Marta demana a n’Andreu, un
company seu, si ha d’anar a l’escola de música al capvespre, Òptim significa molt bo, excel·lent.
ja que ella no pot anar-hi i vol tornar unes partitures a la seva Paupèrrim significa molt pobre, que manca de tot.
companya Núria. Com que ell no sap qui és na Núria, na
Marta en fa una descripció detallada: li diu quina és la seva
estatura, quina complexió té, com té els cabells i descriu Pàg. 61 ORTOGRAFIA
també els trets del seu rostre. N’Andreu li respon que amb la
descripció que li ha fet es fa una idea clara de l’aspecte de 1 quota: diftong creixent; caure: diftong decreixent; ahir: hiat;
na Núria i na Marta li dóna les gràcies. boia: diftong decreixent amb i consonàntica; guaita: triftong.
2 deia, mouen, ioga, boina, quart, gaita, quèieu, avui, moure.

• Els receptors són els usuaris.
3 RM.
• La relació que s’estableix entre els interlocutors és formal,
• Monosíl·labes " El, que, al, no, Un, i…
ja que tracta de vostè als receptors.
• Amb diftong creixent " qual, quants.
• Aquest avís el podríem trobar a les portes de la biblioteca,
• Amb diftong decreixent " veure, taurons, inexpressius. com ens indica el demostratiu aquestes instal·lacions.
• Esdrúixoles " pàl·lida. • La biblioteca estarà tancada el 28 de novembre. Ho sabem
4 a. ravioli. b. branques. c. néixer. d. coïa. perquè la data de l’avís és 27 de novembre i s’hi indica que
estarà tancada demà.
5 a. Perquè ravioli conté un hiat, mentre que les altres
paraules de la sèrie contenen un diftong decreixent. 5 • No es pot saber qui és l’emissor.
b. Perquè branques no conté un diftong creixent com els • Tampoc es pot identificar el receptor.
altres. • Amb exactitud no es pot conèixer el lloc, però podem
c. Perquè néixer no té diftong perquè la i no sona, mentre suposar que es tracta d’un establiment on s’atén el públic.
que les altres paraules de la sèrie duen un accent • No es pot determinar l’hora exacta en què tornarà.
o una dièresi per marcar que les vocals estan en hiat. La informació que falta és l’emissor de l’avís (comerç,
d. Perquè coïa du dièresi per marcar que la vocal oficina, consulta…) i l’hora a què l’emet.
i s’ha de pronunciar en una altra síl·laba, mentre que en Resposta model.
els altres mots de la sèrie la vocal i representa un so
consonàntic.
Fruiteria El Bon Gust
6 Bisíl·labes " ei/na, per/diu, cai/xa.
AVÍS
Trisíl·labes " pa/e/lla, pèr/du/es, qua/li/tat, Mi/re/ia;
Tornaré a les 12.15 h
pa/rai/gües.
25 d’abril de 2014
Tetrasíl·labes " ba/rò/me/tre, e/va/cu/ar, a/fi/ci/ó, in/dús/
tri/a, po/li/ci/a.
Pentasíl·labes " o/lim/pí/a/des, ca/mi/o/ne/ta.
7 baròmetre paella eina pèrdues evacuar qualitat afició Pàg. 65 LITERATURA
indústria perdiu olimpíades policia camioneta Mireia
1 • Repetició de sons en un fragment " Al·literació.
paraigües caixa
• Alteració de l’ordre normal de l’oració " Hipèrbaton.
8 Mol/ta/ gent/, po/ques/ bos/ses/
• Repetició de conjuncions " Polisíndeton.
La/ pri/me/ra/ jor/na/da/ de/ des/comp/tes/ s’i/ni/ci/a/ amb/
• Imitació de sons reals " Onomatopeia.
u/na/ gran/ a/flu/èn/ci/a/ de/ pú/blic/.
• Substitució d’un element per un altre " Metàfora.
Molts/ són/ els/ que/ es/ va/ren/ llan/çar/ a/hir/ al/ car/rer/
per/ a/pro/fi/tar/ el/ pri/mer/ di/a/ de/ re/bai/xes/; tot/ i/ ai/ • Repetició de paraules a l’inici de vers " Anàfora.
xò/, la/ pre/cau/ci/ó/ va/ mar/car/ la/ jor/na/da/: «Els/ cli/ • Comparança de dos termes " Comparació.
ents/ són/ molt/ se/lec/tius/: vé/nen/ a/ cer/car/ pe/ces/ 2 En aquesta unitat, a l’apartat La descripció de persones, es
con/cre/tes/», deia/ u/na/ de/pen/den/ta/. parla de la hipèrbole, que consisteix a presentar una realitat
de manera exagerada. A l’apartat de Lèxic es tracta l’antítesi,
l’ús d’antònims amb la finalitat de contrastar sensacions,
Pàg. 63 LLENGUA EN ÚS imatges o pensaments de manera expressiva.
1 Espai, temps, relació entre interlocutors. RL 3 Una comparació consisteix a comparar dos termes que
tenen alguna característica comuna, una imatge és la
2 • Conversa 1: relació formal.
identificació de dos termes que tenen algun tret en comú i
• Conversa 2: relació informal. una metàfora la substitució d’un terme per un altre amb el
Els elements que ajuden a identificar de quin tipus és la qual tenen una relació de semblança.
conversa són, en la primera, el tractament de vostè entre els R.L.
interlocutors i, en la segona, el tractament de tu i l’ús
4 RM. Exemples de:
d’expressions pròpies d’un registre col·loquial (Eh, xaval!, Uf!,
Tenc una feinada que fa por.) • personificació: la nit reposa (vers 1), Ha obert son ull la
flor veïna... (vers 5), L’hivern regnava (vers 6), callava
3 • En la primera bafarada aquí fa referència a la platja i, en la l’aigua (vers 7), dormit ametlerar (vers 10), Les flors s’han
segona, a una cafeteria. dit: “No és hora encara” (vers 11).
• La paraula aquí al·ludeix a espais diferents perquè, com a • hipèrbaton: Ha obert son ull la flor veïna... (vers 5),
demostratiu adverbial que és, no té significat propi: és per això callava l’aigua cristal·lina, (vers 7).
que només podem saber a què es refereix segons el context.
El mes de gener, dues flors d’ametler comencen a florir
4 • L’emissor és la Biblioteca Pública Municipal. però en veure que l’aigua del solc per regar està
congelada i que fa neu, s’adonen que encara no és l’hora
perquè fa massa fred. Per això es clouen fins que faci més 4 Caràcter.
bon temps per florir.
5 Gustos.
5 a. El poema de Roberto Piumini no té l’estructura típica perquè
2 tranquil - nerviós; indecís - decidit; fainer - gandul;
els seus versos no tenen un nombre de síl·labes regular,
generós - avariciós; alegre - trist; poruc - valent.
perquè les estrofes són irregulars i per l’absència de rima.
b. Aquests tipus de versos s’anomenen versos lliures. 3 • Humit " Que no està ni eixut ni banyat.
• Entreoberta " Que no està ni oberta ni tancada.
6 • Comparació: com si un cercle m’estrenyés.
• Mitjana " Que no és ni gran ni petita.
• Personificació: Una botella d’aigua mineral es troba
malament; La botella oberta se sent; (la botella) i 4 blau, blava, blaus, blaves;
abocant‑se; dels gots que escolten amatents; (la botella) content, contenta, contents, contentes;
diu mil paraules; (la botella) esclata en llargues rialles;
lleig, lletja, lletjos / lleigs, lletges;
(la botella) se sent del tot alleugerida; (la botella) es torna
gros, grossa, grossos, grosses;
a posar dreta una mica orgullosa.
ample, ampla, amples, amples;
• Metàfora: Diu mil paraules efervescents (bombolles);
i llargues rialles picants (el soroll de les bombolles i la groc, groga, grocs, grogues;
sensació que causa el gas); Una llàgrima lenta rellisca (gota). lliure, lliure, lliures, lliures;
7 L’aigua mineral és amb gas, com es veu al fragment següent feliç, feliç, feliços, felices.
(versos 11 al 18): • Adjectius d’una terminació " lliure; feliç.
La botella oberta • Adjectius de dues terminacions " blau; content; lleig;
se sent gros; ample; groc.
de sobte 5 RM.
el ventre ple de gasos • Grau positiu " blau, content.
i abocant-se a la vora dels gots • Grau superlatiu " blavíssim, molt blau; contentíssim,
que escolten amatents molt content, supercontent.
diu mil paraules efervescents • Grau comparatiu " més blau que, més content que,
i esclata en llargues rialles picants tan blau com, tan content com, menys blau que,
menys content que.
8 Nom i llinatges: Roberto Piumini
6 La gramàtica de la fantasia.
Lloc i data de naixement: Edolo, Itàlia, 14 de març de
1947. 7 • Agudes " au/di/ci/ó; fre/qüent; cui/ner.
Breu biografia: Va estudiar pedagogia i va exercir com a • Planes " xe/me/ne/ia; fau/la; cou/re.
professor de literatura. També va fer feina d’actor. El 1978 va • Esdrúixoles " fa/mí/li/es; sí/qui/a.
començar a publicar un gran nombre de llibres de contes
8 • L’emissora és Aina Piris de la Llibreria Pàgines i la receptora
curts, novel·les, poemes, teatre, cançons… Va ser autor i
és Joana Torres Marí.
creador d’un programa de la televisió pública italiana,
L’albero azzurro. Ha enregistrat diversos àudios de llibres de • La relació que hi ha entre elles és formal. Es pot identificar
poemes i contes seus i també d’altres autors. Ha rebut més a l’encapçalament del correu, quan es dirigeix a la
de trenta guardons de literatura infantil, entre aquests el receptora dient els seus llinatges (Sra. Torres Marí), en el
premi Andersen, que és el més prestigiós internacionalment tractament de vostè i en el comiat (Salutacions cordials).
en aquest gènere. • Aquí fa referència a la Llibreria Pàgines.
Obra: És un escriptor molt prolífic, encara que gran part de la • Aquest matí correspon al dijous 17 de desembre, dilluns
seva obra no està traduïda. Ha escrit poesia, obres per a passat correspon al dia 14 de desembre i demà correspon
adults, com La rosa di Brod i literatura juvenil, com L’estralaga. al divendres 18 de desembre. L’element que permet
saber‑ho és la data del correu.
9 • L’al·literació és la repetició d’un o diversos sons en un
Pàg. 66
SABER FER. Crear comparacions, imatges i mateix fragment.
metàfores. • El polisíndeton és la repetició de conjuncions en diferents
1 RL. versos.
• L’hipèrbaton és l’alteració de l’ordre sintàctic normal de les
oracions.
1 1 Estatura i complexió. Pàg. 69 BANC D’ACTIVITATS II
2 Trets concrets (faccions, ulls, cabells…).
1 En les caricatures s’usa normalment la hipèrbole, que és un
3 Vestimenta.
recurs consistent a expressar alguna característica de la
persona descrita de forma exagerada, augmentant-la o pigada i empra recursos retòrics per a descriure-la.
reduint-la molt. Per exemple, més prim que un fideu; parla 2 En aquest poema s’usa la imatge (A és B), ja que diu
pels descosits; més lent que una tortuga…
que la cara pigada és una coca de pèsols, és una nit
2 • insult • resposta • tranquil·litat • rigidesa • negació. estrellada, un pastís de llavoretes i una prada esguitada
de floretes petitetes.
3 • tornar • vendre • pagar • rebre • perdre.
3 RL.
4 a. Una camisa nova; b. Una taronja grossa; c. Una resposta
oportuna; d. Una dona audaç; e. Una butaca antiga. Amadeu Trilles
5 a. Animat no correspon a la sèrie perquè està en grau positiu 1 • Les dades generals que s’ofereixen en el text són l’edat
i els altres adjectius estan en superlatiu. (havia complert quinze anys) i la complexió (alt i puixant;
b. Lliure no pertany a la sèrie perquè té una única terminació el seu cos … bona musculatura i constitució).
per al masculí i per al femení tant en singular com en plural • Els trets físics que s’hi troben són la mirada i el tipus
i els altres adjectius tenen dues terminacions en plural. de barbeta i bigot.
c. Difícil no correspon a la sèrie perquè és d’una terminació. • S’hi destaquen els trets psicològics següents: és alegre
6 RM. (jugant … amb la neu), col·laborador (ajudant el seu
• Diftong: cui/na (decreixent), qua/dre (creixent). germà) i feliç (gaudia d’escoltar la padrina).
• Hiat: a/le/gri/a. 2 La visió que es desprèn del personatge a partir de la

• Paraula aguda: presó. descripció és positiva, ja que es manifesten trets físics
i psicològics agradables (alt i puixant; bona musculatura;
• Paraula esdrúixola: màquina.
acompanyant el pare; ajudant el germà…)
7 a. " 4; b. " 3; c. " 5; d. " 2; e. " 1.
3 En aquest fragment s’usa una personificació. Aquesta
8 Demà és en Marc fa els anys. Jo pensava anar avui figura consisteix a atribuir una acció humana a altres
capvespre a comprar-li un regalet. Tu ja el tens? Si vols que hi éssers, com s’observa quan diu que rosegava a poc
anem juntes, passes per aquí a les 6 i ens pegam un bot al a poc els troncs.
centre comercial. D’acord?
Una dona terrible
Fan referència a:
• l’emissor: Jo. 1 La descripció predomina en el segon paràgraf i en el sisè.
• el receptor: Tu. 2 • Es fa referència a l’edat, l’estatura i el vestuari del
• l’espai: aquí. personatge al segon paràgraf.
• el temps: Demà, avui. • L’altre paràgraf se centra en la descripció de la cara
També es poden marcar les formes verbals vols, passes, de la bruixa.
tens, perquè fan referència a la segona persona. 3 • Adjectius de la primera descripció " diminuta, jove,
9 • Figures relacionades amb el so: al·literació; onomatopeia. guapa, negre, llarg, elegant, negres.
• Figures relacionades amb l’estructura de l’oració: anàfora; • Adjectius de la segona descripció " autèntica, terrible;
hipèrbaton. espantosa; arrugada; arrufada; seca; marcida; cadavèrica;
temible; dolenta; corrompuda; putrefacta; podrida;
• Figures relacionades amb el significat: metàfora;
menjada.
personificació; imatge; comparació.
A la primera descripció predominen els adjectius positius
10 Aquesta estrofa conté una metàfora ja que el terme xiprer és
i, a la segona, els adjectius negatius.
substituït pel sintagma fletxa verda. A (xiprer) " B (fletxa
verda) 4 En aquesta descripció només es descriuen els aspectes
físics perquè el narrador presenta l’escena que té davant
seu parant atenció al personatge que destaca per la seva
Pàg. 70
presència física.
BANC DE TEXTOS
Cara pigada
1 • En la descripció d’una persona se segueix l’ordre següent: Pàg. 72 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
trets generals (estatura, complexió…), trets concrets Nabet
(faccions, cabells, ulls, extremitats…), altres elements
(vestimenta, pentinat…) i, finalment, característiques
1 La descripció física de Nabet es troba en el primer
psicològiques. paràgraf.
• A l’hora de descriure la cara se sol anar dels aspectes 2 RM. El mes de maig va infantar amb dolor i alegria un nin
generals als específics i de dalt a baix, és a dir, les molt lletget, bru com el carbó i d’unes faccions molt
faccions, els cabells, el front, els ulls, etc. robustes; però era molt gran, més gran que cap dels
• La descripció del poema és subjectiva perquè l’autor infants que havien nascut en aquell poble. És a dir, de la
expressa les impressions que sent en veure una cara grandària justa d’un pi. Li posaren Pinot.
3 RM. • petit; extraordinari.

• (més) petitet; (més) llargs.
4 quasi; veient; cuina; guapet; veure.
5 Diftong decreixent " cuina; veure.
Diftong creixent " quasi; veient; guapet.
6 Esglaiar; duia.
7 L’emissor del text Nabet −l’autor− i el receptor −el lector−
no comparteixen el mateix context comunicatiu, ja que la
situació en què té lloc la comunicació i les circumstàncies
que l’envolten no són les mateixes per a l’un i per a l’altre: ni
es coneixen, ni es troben al mateix espai ni tampoc es dóna
al mateix temps l’emissió del text i la seva recepció.
8 A les primeres línies del segon paràgraf s’empra
repetidament la comparació (El criançó s’agafà com una
llapassa a la vida: mamava com un be, s’ensenyava a parlar
com una blanca). Aquesta figura retòrica consisteix a
comparar dos termes que tenen alguna característica
comuna, en aquest cas, les accions que fa el nin amb
les que fan altres éssers.
9 • Imatge.
• Metàfora.
4
La narració: TRETS generals
La narrativa: el narrador
En aquesta unitat encetam un nou fil conductor: la narració, que continuarà treballant-se a la unitat 5 i a la
unitat 6. Els textos narratius no solament es treballaran des del punt de vista de la lingüística del text, sinó
també des del punt de vista literari. Començarem explicant les característiques generals de la narració,
veurem els elements i l’estructura típica d’aquest tipus textual, així com les característiques lingüístiques.
També es treballarà com contar una història a partir d’imatges i com contar un acudit.
A l’apartat de Lèxic definirem la polisèmia, un fenomen semàntic que és molt present a textos narratius de
tipus humorístic com els acudits. A l’apartat de Gramàtica definirem què són els verbs, elements lingüístics
essencials en una narració, i quina estructura morfològica presenten: arrel i desinències de nombre, persona,
temps i mode. A Ortografia treballarem l’accentuació, que d’alguna manera suposa l’aplicació de tots els
conceptes que s’han vist a les unitats anteriors (divisió sil·làbica, diftongs, paraules segons la posició de la
síl·laba tònica).
Finalment, dins de la part de Llengua, a l’apartat Llengua en ús pararem atenció a la variació lingüística i farem
comprendre que hi ha diversos factors extralingüístics, com l’època, el lloc de procedència, el grup social i la
situació de comunicació, que influeixen a la llengua i provoquen variacions de diferents tipus: variació
històrica, variació geogràfica, variació social i variació funcional.
A la part de Literatura, ens centrarem en la narració literària i més concretament en la figura del narrador.
Establirem les diferències entre els diversos tipus de narrador i els subtipus respectius: narrador intern
(protagonista/testimoni) i narrador extern (objectiu/omniscient). Finalment, explicarem els tipus de discurs
narratiu: l’estil directe i l’estil indirecte.
Per tancar la unitat, s’inclouen resums i esquemes dels continguts; dos bancs d’activitats: un de nivell bàsic
i un altre de nivell avançat, que contenen exercicis organitzats segons els blocs de continguts de la unitat; un
banc de textos narratius que treballen els apartats de Comunicació i Literatura; i unes activitats d’avaluació
que, a partir d’una narració, plantegen una sèrie d’exercicis pràctics en què es repassen tots els continguts
de la unitat.
COMPETÈNCIES

L’objectiu i el fil conductor de la unitat serà treballar la a fi de repassar les normes.
narració des de les diferents habilitats de la comunicació • Consciència i expressió cultural
lingüística: llegir, escriure, escoltar i parlar. A l’apartat de Literatura els alumnes no solament han de
• Competència social i cívica ser capaços d’analitzar els tipus de narrador, sinó que
La lectura inicial ajudarà els alumnes a reflexionar sobre també han de reescriure un text narratiu des de la pers-
els perills d’una societat basada en el consum abusiu. pectiva d’un narrador determinat.
• Aprendre a aprendre • Competència digital
La unitat conté algunes activitats en què els alumnes han En algunes activitats de l’apartat Llengua en ús i Literatu-
de practicar l’elaboració d’esquemes o resums, i també ra els alumnes hauran de cercar informació a Internet.
Esquema de la unitat. La narració: característiques generals. La narrativa: el narrador
Llengua COMUNICACIÓ Saber fer. Comentar un text. Un dia de compres.

La narració: trets generals
1. La narració
2. La narració: elements i estructura
3. Característiques lingüístiques de la narració
Saber fer. Expressió escrita. Escriure una història a partir d’imatges.
Saber fer. Expressió oral. Contar un acudit
La polisèmia
LÈXIC
Els verbs (I)

GRAMÀTICA
1. El verb
1.1. La forma verbal
1.2. El nombre dels verbs
1.3. La persona dels verbs
1.4. El temps dels verbs
1.5. El mode dels verbs
L’accentuació. L’accentuació diacrítica

ORTOGRAFIA
La variació lingüística
LLENGUA EN ÚS
1. El tipus de variació
Literatura La narrativa: el narrador

INTRODUCCIÓ
A LA LITERATURA 1. La narració literària
2. Tipus de narrador
3. Tipus de discurs narratiu
Saber fer. Canviar el tipus de narrador d’un fragment

CONTINGUTS
• Nivell I • El conill (conte d’Etiòpia) • El mosso del mestre Gelabert
• Nivell II • Un ca molt competent
• El passeig
4
GUIÓ 4
COMUNICACIÓ
Aprendre La narració: trets generals (pàg. 74-78)
1 La narració – Temps: és el moment en què se situa l’acció.
• La narració és el relat d’uns fets, reals o imaginaris, • En general, la narració sol constar de tres parts:
que es desenvolupen en un espai i en un temps – Plantejament: És la situació inicial, on
determinat. s’introdueixen els personatges i els llocs.
– Nus: és la part central del relat on es desenvolupa
2 La narració: elements i estructura
l’acció.
• Els elements que formen part de la narració són:
– Desenllaç: és el final de la història. Pot ser positiu
– Narrador: la veu que relata els fets. o negatiu.
– Personatges: els éssers de la història. 3 Característiques lingüístiques de la narració
– Història: la successió de fets. • Ús de verbs en passat.
– Espai: el lloc i els ambients on ocorren els fets. • Ús de marcadors temporals.
• El fil conductor de la unitat i també del trimestre serà la narració, que treballarem des d’un
punt de vista molt pràctic que permetrà exercitar totes les habilitats lingüístiques: llegir,
escriure, entendre i parlar. En aquesta unitat presentarem les característiques generals de la
narració i treballarem amb narracions prototípiques, els contes. A les unitats següents
estudiarem narracions d’àmbits més específics, com ara els blogs i les notícies.
Llegir Un dia de compres. Comentar un text (pàg. 74-75)
• La lectura «Un dia de compres» de l’escriptor Vicent Pardo serveix per introduir la narració i
oferir-ne una mostra. El conte forma part de l’obra 111.111 idees per a escriure contes en un
any, una novel·la en què s’inclouen les històries que escriuen uns nins a partir de les
propostes del seu mestre, que intenta motivar-los a escriure narracions. L’autor de l’obra,
Vicent Pardo, és mestre i es dedica a la literatura infantil i juvenil. Ha guanyat diversos
premis com l’Enric Valor, el Samaruc i el premi Ciutat d’Alzira.
Aquesta lectura permet acostar-nos al tipus textual que treballarem al llarg d’aquesta unitat
i de les dues següents. Es tracta d’un text narratiu que presenta un narrador en primera
persona, una estructura prototípica (plantejament, nus i desenllaç) i uns elements lingüístics
(temps verbals en passat, marcadors temporals) típics d’aquest tipus de textos.
A l’hora de treballar la lectura convendria explicar de bestreta el vocabulari que hi ha davall
el text perquè moltes vegades la no-comprensió d’un text es troba en la manca de
coneixements del lèxic. Una vegada hem revisat el glossari, convendria fer-ne una lectura
individual en silenci, en la qual els alumnes anirien subratllant aquelles paraules que no
coneixen per poder després cercar-les al diccionari. És útil demanar a l’alumnat que elabori
la seva pròpia llibreta de lèxic, en la qual anirà anotant les paraules de cada lectura que no
coneix. Al final del curs tendrà una llibreta de lèxic que podrà consultar.
Finalment, en farem una lectura en veu alta, que ens serveix per poder practicar amb
l’alumnat una correcta entonació i pronunciació.
• Les activitats de l’apartat Comentari de text estan agrupades en 4 blocs: Comprensió,
Informació, Interpretació i Forma. L’activitat 2 demana elaborar un resum del text inicial; per
fer-lo l’alumne pot orientar-se a partir de 4 vinyetes que mostren en imatges la història
narrada al text, que l’ajudaran a triar la informació fonamental. Vigilau que usin connectors
per lligar la informació de les vinyetes. Si voleu, podeu proporcionar-los-els vosaltres
mateixos.
4
GUIÓ 4
COMUNICACIÓ
• A l’activitat 4 és convenient que l’alumne cerqui informació sobre la globalització, el

consumisme i l’ecologisme. Pot resultar interessant que en facin un debat a classe i que
argumentin la presència que tenen a la societat d’avui en dia, posant exemples d’accions,
fets, etc., que la societat accepta amb total normalitat i que són producte de la globalització
com ara: menjar hamburgueses, beure Coca-Cola, dur gorres, etc. També cal reflexionar
sobre la necessitat que té la nostra societat de comprar-ho tot i que ha produït una minva
important de la creativitat a l’individu. Finalment, cal aprofitar l’ocasió per promoure la
importància de l’ecologia.
Una vegada feta aquesta reflexió, l’alumnat estarà preparat per poder respondre a la
pregunta i descobrir quin és el missatge que s’amaga darrere aquest conte.
• Les activitats 5 i 6 ens introdueixen en l’anàlisi formal del text. L’activitat 5 treballa
indirectament l’estructura dels textos narratius, en concret fa referència a la forma com
s’inicien aquests tipus de textos, és a dir, al plantejament; per això demana a l’alumne que
es fixi com es presenten els personatges de la lectura.
• L’activitat 6 se centra en les marques lingüístiques pròpies de la narració i en la persona
gramatical i els temps verbals. Abans de realitzar l’activitat pot ser interessant que recordem
quines són les persones gramaticals i els temps verbals. No obstant això, hem volgut utilitzar
les etiquetes generals present, passat i futur, perquè segur que són conegudes pels
estudiants. Si ho considerau convenient, podeu concretar més el temps verbal (passat
perifràstic i passat simple). Feis-los veure que se sol combinar amb l’imperfet quan es fan
descripcions. En canvi, quan els personatges parlen s’usa el present.
Saber fer Escriure una història a partir d’imatges (pàg. 77)
• Aquest apartat té com a finalitat acostumar l’alumne a planificar l’escriptura abans de redac-
tar. Les activitats estan dissenyades com un conjunt d’instruccions que guien l’alumne en la
producció de textos. Moltes vegades, quan se’ls demana que facin un resum o escriguin un
text sense ajudes, els resultats són molt diversos perquè es troben desorientats. En canvi, si
el treball es troba pautat, l’alumnat és capaç d’escriure textos més extensos i més comple-
xos. És per això que els donam les activitats distribuïdes en tres blocs: Planificació, Redacció
i Correcció i edició.
• E n aquest cas, els alumnes han de fer una narració a partir d’unes imatges. El fet de
presentar-los les imatges els evita haver d’inventar-se una història (aspecte que costa
bastant a alguns alumnes) i també els facilita l’ordenació dels esdeveniments. Abans de
començar les activitats, és convenient que, entre tots, descriviu el que es veu a les vinyetes.
• A la Planificació es proposa als alumnes que descriguin els llocs on passen els fets. En alguns
casos, per exemple a la vinyeta 1, hauran d’inventar-ne un (pot ser la casa dels nins, una
cafeteria, la biblioteca…). I, en altres casos, com la vinyeta 2 (gelateria) i 4 (comissaria de
policia), poden deduir-los.
• Al segon bloc, Redacció, l’alumne haurà de seguir les indicacions que dóna l’activitat i que
responen a les parts dels textos narratius, per tant hi ha quatre passos que cal seguir: en el
primer hauran de fer la presentació dels personatges, el temps i el lloc. Com que es tracta
d’una part bàsicament descriptiva, aconsellau-los que revisin el contingut de Comunicació
de les unitats 1, 2 i 3, especialment les unitats 2 i 3, en què es treballava la descripció de
llocs i de persones. També podeu recuperar el banc de lèxic relacionat amb la descripció que
presentàvem a la guia didàctica.
• El tercer pas de la redacció consisteix en la narració del cos del text, on són molt habituals
les accions i, per tant, els verbs d’acció i de dicció seran una característica bastant freqüent.
Per això, oferim un banc de verbs, classificats en dos grans grups: verbs de dicció i verbs
d’acció.
4
GUIÓ 4
COMUNICACIÓ
Banc de verbs
Verbs de dicció (per introduir el parlament dels personatges)

aconsellar, afirmar, assegurar, assentir, contestar, declarar, demanar, dir, exigir, explicar,
informar, insistir, manar, manifestar, ordenar, pregar, preguntar, recomanar, replicar, respondre.
Verbs d’acció
acostar-se, anar, apartar, arribar, arrimar-se, assenyalar, beure, cantar, carregar, celebrar,
cercar, córrer, engronsar-se, entrar, envoltar, festejar, llegir, menjar, mirar, mostrar, nomenar,
observar, passejar, reunir-se, saber, somriure, sorprendre, sortir, trobar, vendre, veure.
• El tercer bloc, Correcció i edició, té com a finalitat que l’alumnat revisi la història que ha
escrit a partir de la comprovació de l’estructura textual, la divisió en paràgrafs i l’ús de
connectors per lligar les idees, i a més, en faci una revisió gramatical i ortogràfica.
Recomanau-los que no facin la correcció immediatament després d’haver acabat la redacció,
sinó que deixin passar uns quants dies, ja que els resultarà més fàcil localitzar-hi els errors.
• Si teniu temps i ho considerau convenient, podeu presentar a classe el gènere auca, una
narració, normalment sobre la vida d’algun personatge cèlebre, una institució o un fet
històric, que conté un text breu en cada vinyeta, format per redolins o dos versos apariats.
En trobareu exemples a l’adreça electrònica que us proposam. Us recomanam que consulteu
la Costa i Llobera i la de Gaudí:
– www.auques.cat
També podeu aprofitar l’ocasió per comentar les semblances i les diferències amb el còmic,
que es treballarà a la unitat 7. És important remarcar que l’auca és un text narratiu, com el
que ells han construït a partir de les vinyetes, tot i que l’auca està en vers. Per contra, el
còmic és un text conversacional, ja que el que més hi destaca són els parlaments dels
personatges que s’introdueixen en bafarades.
Saber fer Contar un acudit (pàg. 78)
• La darrera part de Comunicació posa èmfasi en la comprensió i l’expressió oral de textos
narratius, concretament d’un acudit. Atès que es tracta de narracions breus i humorístiques,
facilitaran la tasca amb l’alumnat, que se sentirà especialment motivat i involucrat. L’objectiu
de l’activitat és que els alumnes practiquin l’expressió oral de textos narratius humorístics.
És important que no solament llegeixin o contin un acudit, sinó que, a més, l’enriqueixin per
augmentar-ne l’efecte humorístic. Per això, cal analitzar molt bé les diferències entre l’acudit
que s’inclou en el llibre i l’audició.
• L ’activitat 1 del bloc Escolta i analitza pretén que l’alumnat practiqui l’expressió oral i alhora
aprengui vocabulari relacionat amb el tema de les narracions humorístiques. En aquest cas,
són especialment interessants les paraules acudit i aplaudiment, ja que sovint se solen
substituir pels castellanismes chiste i aplausos.
• A l’activitat 2 s’inclou l’acudit que havia servit com a base a la història que han escoltat del
monologuista. Ara l’enfocament és treballar l’estructura i els temps verbals, per això les
qüestions proposades demanen comparar l’acudit amb la història del monologuista, perquè
s’adonin que al monòleg l’humorista ha afegit una introducció en la qual es presenten els
personatges i hi ha un plantejament de la història: la importància de conèixer bé el significat
de les paraules; el nus és la narració de l’acudit, i finalment hi ha la conclusió, en la qual es
corrobora la hipòtesi inicial.
• Haurem d’explicar-los que les intervencions orals cal sempre preparar-les amb anterioritat i
4
GUIÓ 4
COMUNICACIÓ
assajar-les. Un bon mètode és fer els assajos davant un mirall per poder valorar els gestos
facials, els moviments corporals que són de molta importància en aquest tipus de
comunicacions. L’alumne haurà de ser conscient que a la comunicació oral no sols és
important l’expressió lingüística, sinó també l’expressió corporal i els aspectes de
comunicació no verbal, en què també s’inclou la imatge física (la manera de vestir o la
manera d’anar pentinat).
Podem donar a l’alumnat una sèrie de consells útils a l’hora de fer una intervenció oral.
Consells per fer una intervenció oral

L’EXPRESSIÓ GESTUAL
– Mira el públic en tot moment, sense donar-li l’esquena ni abaixar la mirada. Sobretot
no abaixis el cap mentre expliques el tema.
– Abans de començar la intervenció, intenta relaxar-te i respirar una estona amb
calma. Això et donarà tranquil·litat i seguretat. Recorda que has de transmetre
sensació de serenitat i domini del tema.
– Procura ser expressiu amb les mans i el rostre.
– No roseguis xiclet ni posis les mans, un bolígraf o un paper davant la boca.
LES PAUSES
– Parla a poc a poc, fes les pauses necessàries i adequades al temps establit.
– Fes una pausa i torna a rellegir el guió o les notes que dus, quan perdis el fil de la
història.
– No repeteixis mots crossa, com per exemple: eeh…, o sigui…, bé…, perquè…, iii…
– Mantén les pauses del text escrit entre paràgrafs i també entre enunciats que
contenguin una idea principal.
L’EMISSIÓ DE LA VEU
– Fes modificacions del to de veu per destacar algunes paraules o enunciats clau, i
donar-los més èmfasi.
– Mantén un to de veu adequat, no cridis ni utilitzis un to de veu massa baix.
• Advertiu que tenguin cura a l’hora de seleccionar l’acudit, ja que n’hi ha que poden resultar
ofensius per a alguns col·lectius. De fet, potser convé que us comentin quin acudit han triat
i que comenteu amb ells si és adequat o pot ferir alguna sensibilitat. Feis-los veure que els
acudits basats en estereotips o que ataquen i ridiculitzen les persones no provoquen riure
sinó rebuig; de manera que l’acudit en lloc de generar una situació plaentera dóna lloc a una
situació tensa, en què la gent se sent incòmoda. Recomanau-los un recull d’acudits per si
volen tenir idees:
– Llorenç Giménez (2003) Els acudits de Llorenç. Alzira: Bromera.
• A l’hora d’explicar un acudit pot haver-hi algun alumne que se senti insegur no solament
perquè li resulta incòmode parlar en públic, sinó perquè no li agrada la situació de contar
acudits. En aquests casos, pot ser interessant permetre que els alumnes enregistrin la seva
intervenció, per exemple amb el telèfon mòbil, ja que el fet de no tenir públic davant i poder-
ho repetir moltes vegades els donarà tranquil·litat i seguretat.
• També és possible que alguns alumnes no coneguin cap acudit o creguin que els que
coneixen no són prou bons. Ajudau-los, donant-los-en algun, d’aquesta manera se sentiran
més segurs i confiats. Us en proposam alguns que hem extret del llibre citat anteriorment.

4
GUIÓ 4
Un home una miqueta curt de vista Un amic conta a una amiga:

surt d’un hotel de luxe i es topa amb
–Un dia, aquest estiu, anava jo cami-
un altre vestit elegantment d’uniforme.
nant pels Pirineus i, de sobte, pel camí
El primer s’acosta al segon i li diu:
apareix un porc senglar. Arranc a cór-
–Ei, vostè! Cridi’m un taxi, per favor. rer i ell darrere, i quan estava a punt
L’uniformat, encès en flama, li amolla: d’afagar-me, llanega, i jo vaig poder
pujar dalt d’una penya fora de la seva
–Escolti, més mirament, que som un
senda i…
almirall.
–Això em passa a mi i em cag de por!
El curt de vista, divertit amb la indig-
nació de l’altre, li diu: –I per què et penses que va llenegar el
porc senglar?
–Bé, no es posi així: acosti’m un vaixell,
per favor.
• Finalment, hauran de contar l’acudit a la resta de la classe i els companys hauran de valorar
la intervenció. Per fer la valoració de la manera més objectiva possible, podeu repartir-los la
graella següent, on podran introduir les valoracions de cada apartat.
FITXA D’AVALUACIÓ
VALORACIÓ FETA PER L’ALUMNE:
TÍTOL DE LA INTERVENCIÓ ORAL:
A CÀRREC DE:
1 2 3
S’adreça directament al públic.
Els gestos i la postura del cos són naturals.

Posada en escena
Caracteritza els personatges amb diferents
veus.
Fa comparacions.
Sobre el contingut Fa exageracions de fets i comportaments.
Usa frases i expressions col·loquials.
Usa fórmules de salutació i comiat.

Sobre l’estructura
La narració s’ajusta al gènere: introducció,
nus i desenllaç.
S’expressa amb correcció, sense cometre

Ús correcte de la
errors normatius (castellanismes, perífrasis
llengua
incorrectes…).
Clau: molt (3) / bastant (2) / poc (1)
VALORACIÓ TOTAL:
4
GUIÓ 4
lèxic
Aprendre La polisèmia (pàg. 79)
• La polisèmia és el fenomen pel qual una paraula • La monosèmia és el fenomen pel qual una paraula
té diversos significats. només té un significat.
• En aquesta unitat, l’apartat Lèxic té com a objectiu conèixer els conceptes de monosèmia i
polisèmia, per tant serà imprescindible el treball amb el diccionari i que l’alumnat sàpiga
diferenciar entre entrada i accepció, perquè així podran preparar també el contingut de la
pròxima unitat, en què caldrà distingir la polisèmia de l’homonímia.
• El monòleg que s’ha presentat a l’activitat de Saber fer. Contar un acudit pot servir-nos per
introduir el fenomen de la polisèmia. Proposau-los que recordin l’acudit de la pàgina anterior
i que comentin quina és l’expressió que provocava confusió i quins dos significats té.
• A més, per preparar la sessió pot ser interessant que duguin un diccionari per mostrar-los-en
l’estructura. Digau-los que les entrades estan ordenades alfabèticament. S’anomena entrada
les paraules que cercam i normalment estan destacades en negreta. Dins de cada entrada
trobarem els diferents significats numerats, que s’anomenen també accepcions. Si una
entrada té una única accepció és una paraula monosèmica; en canvi, si una entrada té
diverses accepcions, és una paraula polisèmica.
• L’activitat 1 requereix l’ús del diccionari per comprovar la quantitat d’accepcions que té una
paraula. Abans de fer-la és important analitzar bé l’exemple que es mostra a Saber-ne més.
Introduïu-los els conceptes d’entrada i accepció. Com a conclusió de l’activitat, podeu fer-los
notar que les paraules de l’àmbit de la ciència solen ser monosèmiques, ja que a l’àmbit
científic podrien ser perilloses confusions com les de l’acudit.
• Les paraules de l’activitat 2 estan especialment pensades perquè, a més de treballar la
polisèmia, permeten tractar paraules que solen anomenar-se amb un castellanisme: tornillo,
manzana, cola.
• L’activitat 3 és molt útil per saber triar el significat correcte en cada cas. Advertiu-los que,
quan llegeixin un text i cerquin al diccionari la paraula que no entenen, han de llegir tots els
significats de l’entrada i triar aquell que s’adigui més al context.
• A partir de l’activitat 4 podran reflexionar sobre el doble sentit i podran lligar el fenomen de
la polisèmia amb el gènere que es tracta a la unitat. Feis-los veure que conèixer els diferents
significats d’una paraula els pot ajudar a ser més enginyosos i a jugar amb el llenguatge.
• Com a activitat complementària perquè els alumnes es familiaritzin amb l’ús i l’estructura
del diccionari i també coneguin més paraules polisèmiques, podeu proposar-los una
dinàmica per parelles. A cada parella li assignareu una lletra de l’abecedari (en el cas de
lletres com x, y, z, que tenen poques paraules, podeu adjudicar-les totes a una parella). Es
tracta que els alumnes cerquin paraules curioses amb diverses accepcions i, per tant,
polisèmiques, que les anotin i les exposin a la resta de la classe. Si se’ls acut algun joc de
paraules divertit poden completar així l’activitat.
• Una altra activitat complementària és donar-los una sèrie de paraules perquè comprovin,
amb l’ajuda del diccionari, si són polisèmiques o monosèmiques. Us proposam aquesta llista
de paraules, entre les quals hi ha termes científics que són monosèmics. La reflexió final ha
de ser que les paraules científiques tendeixen a ser monosèmiques perquè en aquests
àmbits la polisèmia pot ser perillosa en la mesura que pot crear confusió.
Paraules: granot, níquel, monòxid, rompre, vacuna, geni, crep, monstre, objectiu, escolà.
4
GUIÓ 4
GRAMÀTICA
Aprendre Els verbs (I) (pàgs. 80-81)
1 El verb – Primera persona: l’acció expressada pel verb

la realitza qui parla.
• Els verbs són paraules que expressen accions,
estats o processos. – Segona persona: l’acció expressada pel verb
la realitza qui escolta.
• Les formes verbals consten d’una part fixa (arrel)
i una part que varia segons la persona, el temps – Tercera persona: l’acció expressada pel verb
i el mode (desinència). la realitza una o diverses persones que no són
ni el parlant ni l’oient.
• Segons el nombre, les desinències poden ser:
• Segons el temps, cal distingir les formes de
– Singular: l’acció expressada pel verb la realitza
present, passat i futur.
una sola persona.
• Segons el mode, els verbs es classifiquen en:
– Plural: l’acció expressada pel verb la realitzen
diverses persones. – Mode indicatiu: expressa una acció real.
• Segons la persona, les desinències poden ser: – Mode subjuntiu: expressa un desig.
– Mode imperatiu: expressa una ordre.
• A la unitat 4 encetam l’estudi del verb, que tendrà continuïtat a la unitat 5 amb l’estudi de les
conjugacions i els temps verbals. En aquesta unitat centrarem l’atenció en la definició i
identificació dels verbs, i també en la forma que presenten.
• A les Claus per començar partirem del nivell de coneixements previs de l’alumne per poder
relacionar els verbs amb el tipus textual de la narració, de manera que arran de la lectura
inicial Un dia de compres l’alumne haurà de fixar-se en la categoria en què s’expressen les
accions i la informació que es pot extreure d’una forma verbal.
• Una vegada hem introduït el concepte de verb, passarem a veure la forma verbal i els
elements constitutius bàsics: l’arrel o lexema i les desinències, que ens duran a explicar el
nombre, la persona, el temps i el mode. Cal tenir en compte que el que es vol donar és una
visió global d’aquesta categoria gramatical i que sobre el temps i el mode aprofundirem a la
unitat 5.
De vegades els alumnes no troben sentit a aprendre aquests termes teòrics, perquè creuen
que el més important és saber utilitzar els verbs. Feis-los conscients de la importància de
conèixer també la terminologia lingüística, ja que té molta utilitat per exemple per resoldre
dubtes a partir de la flexió verbal (si no coneixem el nom dels modes, difícilment podrem
localitzar-hi la forma correcta del verb); també resulta útil per entendre recomanacions, per
exemple, si ens diuen que en un text instructiu el mode més utilitzat és l’imperatiu, haurem
de saber a quin temps es refereix.
• Quan expliqueu les persones gramaticals, podeu comentar el cas de vostè o vostès, que tot
i que s’adreça al receptor (2a persona) fa servir els verbs en tercera persona [(vostè) vol venir
a dinar demà a ca meva? / (vostès) Volen venir a dinar demà a ca meva?].
• Quan tracteu les formes no personals del verb, comentau-los que aquestes formes no tenen
cap indicació de persona ni nombre, de manera que necessiten un verb auxiliar (normalment
haver) que aporta aquesta informació i també dades sobre el temps verbal. Parau atenció al
participi, ja que és una forma molt utilitzada i que sol presentar dificultats gramaticals. Per
exemple, és habitual entre els alumnes escriure oracions com les següents: *M’agradat molt
la pel·lícula; *No anat a l’entrenament; *No a vist el cartell. Fixau-vos que els problemes es
produeixen sobretot a la tercera persona del singular per elisió amb la vocal següent quan el
participi també comença per a o per confusió amb la preposició a.
4
GUIÓ 4
GRAMÀTICA
• En estudiar el mode, insistiu que un canvi de mode comporta una actitud diferent respecte al que es diu. En els
exemples que hem presentat es veu clara aquesta actitud diferent, però pot ser interessant que presenteu una mateixa
oració en diferents modes a fi que s’adonin dels canvis.
En Carles escriu bé. (indicatiu)
Tant de bo en Carles escrigués bé. (subjuntiu)
Carles, escriu bé! (imperatiu).
• Quan expliqueu l’imperatiu, caldrà especificar que si l’ordre es formula de manera afirmativa utilitzam l’imperatiu,
ara bé si es formula de manera negativa cal utilitzar el subjuntiu, per exemple: Vine a berenar. / No vénguis a berenar.
• L’activitat 1 té per objectiu fixar els continguts teòrics i assegurar-se que han entès l’explicació de la pàgina doble.
És una espècie de comprensió lectora que ajuda a fer un resum d’alguns dels continguts més rellevants. Després,
poden utilitzar els enunciats obtenguts per estudiar.
• L’activitat 2 demana relacionar els modes amb el que expressen i amb un exemple de cada un. En aquest cas caldria
explicar a l’alumnat que el parlant té diverses maneres d’aproximar-se a la realitat, i que no tot és una transcripció
exacta del que s’esdevé, ja que de vegades formulam desitjos, temors, prohibicions, condicions, ordres.
• L’activitat 3 proposa separar l’arrel de les desinències d’una sèrie de formes verbals. El professorat haurà de recordar
que poden reconèixer fàcilment el lexema, a partir de l’infinitiu de cada forma verbal. Per fer l’activitat, demanau-los
que copiïn les formes al quadern, en una columna. Entre tots llegiu els verbs i digau l’infinitiu corresponent alhora que
els estudiants van anotant-lo. Recomanau-los que, quan l’escriguin, separin les terminacions d’infinitiu -ar, -er, -re, -ir.
Després ja poden fer l’anàlisi de la forma: d’una banda, tendran l’arrel que han obtengut a l’infinitiu i, d’altra banda,
tendran la desinència (la part que sobra). Feis-los observar que les desinències es poden combinar amb arrels de la
mateixa conjugació per canviar el temps, la persona i el nombre del verb.
• L’activitat 5 es pot ampliar demanant que indiquin quines són les tres formes no personals de cada un dels verbs
proposats. Podem començar fent un quadre a la pissarra on assenyalarem quines són les terminacions d’infinitiu (-ar,
-er o -re, -ir), participi (-at/-ada, -ut/-uda, -it/-ida) i gerundi (-ant,-en, -int), podem remarcar-los que la -a, la -e i la -i dels
infinitius es manté després en els participis i els gerundis, excepte a la segona conjugació en què el participi es forma
amb les terminacions -ut/-uda.
Convé destacar que el participi pot flexionar en gènere (masculí / femení) i nombre (singular / plural); per tant, és
l’única forma verbal que té variació. A continuació extraurem el lexema de cada un dels verbs proposats i anirem
afegint-hi les terminacions d’infinitiu, gerundi i participi fins que hàgim construït totes les formes no personals.
Proposau una activitat complementària amb els participis a fi de treballar els problemes gramaticals que hem
comentat a la pàgina anterior d’aquesta guia. Proposau-los aquestes oracions pronunciades per una persona que està
aprenent la nostra llengua i digau-los que han de canviar l’infinitiu per un participi. Recordau-los que hauran d’afegir
també algun verb conjugat.
– N’Alícia abraçar-me amb afecte.
– En Pere agafar dos paraigües per si plou a l’excursió.
– Na Laia estudiar més de dues hores per a examen de Matemàtiques.
– Agradar-me molt la dinàmica de la classe.
• Una manera pràctica i lúdica de treballar els verbs és anar a l’aula d’informàtica per entrar a la pàgina del
Programa d’ensenyament de la llengua catalana del Govern Balear i accedir a les activitats de morgolofia verbal. Hi
ha diferents nivells que podem assignar a cada alumne segons el seu. Per accedir-hi, s’hauran de crear un usuari:
–http://pelc.illesbalears.cat/pelc/
4
GUIÓ 4
ORTOGRAFIA
Aprendre L’accentuació. L’accentuació diacrítica (pàg. 82-83)
1 L’accentuació – Planes: tenen la síl·laba tònica a la penúltima

síl·laba. S’accentuen quan acaben en diftong
• L’accent gràfic és el signe que s’usa per marcar la
i consonant excepte as, es, is, os, us, en, in.
vocal tònica. En la nostra llengua tenim dos tipus
d’accent: obert o greu (`) i tancat o agut (´). – Esdrúixoles: tenen la síl·laba tònica a
l’antepenúltima síl·laba. S’accentuen totes.
• Les normes generals de l’accentuació són les que
segueixen: • L’accent diacrític és un accent gràfic que s’usa en
certs monosíl·labs i en alguns bisíl·labs per evitar
– Agudes: tenen la síl·laba tònica a la darrera síl·laba.
confusions amb les paraules que s’escriuen o es
S’accentuen quan acaben en vocal, vocal + s, -en,
pronuncien igual.
-in.
• Després d’haver estudiat a les unitats anteriors la síl·laba, els diftongs i els hiats, l’alumnat ja
està preparat per poder treballar l’accentuació, que és el focus d’interès d’aquest apartat.
Convé que abans de començar us assegureu que han assolit aquests conceptes. Si voleu,
plantejau-los una activitat introductòria com la següent, en què han de separar en síl·labes.
A més, si demanau que justifiquin la divisió sil·làbica que han fet, l’activitat servirà per
repassar els conceptes de diftong i hiat.
Classifica les paraules següents segons el nombre de síl·labes.

quadern europeu desconfiança
insubmissió freqüències internauta

truita graciosa paella

impaciència cuinera contorsionista
• Començarem, com és habitual en aquesta secció, per les Claus per començar, en la qual
hauran de repassar la classificació de les paraules segons la posició de la síl·laba tònica i
reflexionar sobre l’accentuació diacrítica.
• Una vegada han repassat els conceptes de síl·laba tònica i síl·laba àtona, així com la definició
de paraules agudes, planes i esdrúixoles, passarem a explicar-los els dos tipus d’accent que
té la nostra llengua: obert o greu (`) i tancat o agut (´). Resulta útil fer a la pissarra l’esquema
del sistema vocàlic i posar-los exemples, especialment de les vocals tòniques e i o, amb les
quals l’alumnat sol tenir més dificultat a l’hora de diferenciar les que són obertes de les que
són tancades. És per això que en el llibre de text hem volgut presentar regles generals que
puguin ajudar els alumnes a triar entre l’accent obert i tancat.
• Per treballar les vocals e/o obertes i tancades, es pot plantejar una activitat complementària
amb dues orientacions, segons l’aspecte que ens interessi destacar.
Orientació A. Practicar la discriminació fonètica de sons. El professorat pronuncia una sèrie
de mots i l’alumnat ha de dir si la vocal tònica que contenen és oberta o tancada.
Orientació B. Practicar les regles sobre l’ús de l’accent obert o tancat. El professor ha de
copiar les paraules a la pissarra, tal com les presentam a la taula següent, però sense
accents, perquè els alumnes n’hi posin tenint en compte les pistes del llibre de text. Després,
demanau-los que practiquin la pronúncia.
Per fer aquesta activitat, tant en una orientació com a l’altra, podeu utilitzar les paraules
següents:
4
GUIÓ 4
ORTOGRAFIA
Agudes " aniré, comprèn, avió, camió, arròs, confós, això, allò, passió.
Planes " sòlid, tèxtil, dèbil, córrer, llépol, créixer, conèixer
Esdrúixoles " història, paciència, consciència, fórmula, pólvora, església, sípia,

adolescència
• A les activitats 1 i 2 l’única paraula que pot presentar una mica més de dificultat és ballàreu;
caldrà, per tant, recordar que eu és un diftong decreixent i que la normativa diu que les
paraules agudes acabades en diftong decreixent no poden accentuar-se, però sí que ho fan
les planes que acaben en diftong decreixent, tal com especificam a la norma de la pàgina
anterior.
D’altra banda, convé insistir en el fet que les paraules agudes acabades en -an, -on, -un no
han d’accentuar-se, ja que de vegades per interferència del castellà l’alumnat sol cometre
errors. Exemples: Ramon, estan, algun.
• L’activitat 3 treballa l’accent diacrític centrant-se especialment en verbs, ja que solen ser
els més usuals. Per repassar més paraules amb accent diacrític, podem plantejar-los una
activitat complementària. Demanau a l’alumnat que creï oracions que contenguin una
parella de paraules amb accent diacrític. Per exemple: El nét de na Maria sempre va molt
net. El sòl bull perquè tota el dia toca el sol en aquesta part. El te té moltes propietats.
Per completar el treball sobre l’accent diacrític podeu preparar un mural en què es recullin
algunes paraules amb accent diacrític susceptibles de ser representades, per exemple món,
mà, sòl, nét, móra, ós, més, déu, bóta. Poden fer un dibuix o cercar fotografies de cada una
i escriure el nom davall, marcant l’accent gràfic.
Molts d’alumnes veuen absurd aprendre llistes de paraules d’accent diacrític, perquè
consideren que els correctors i traductors automàtics poden ser molt útils en aquest sentit.
Convé que els advertiu que un corrector automàtic no detecta les errades relacionades amb
l’accent diacrític, de manera que ells hauran de fer una revisió acurada del text en aquest
sentit. Feis-los veure que les formes verbals del verb ser són molt habituals en un text i, si
veis que tenen dificultats per distingir és (verb) i es (pronom), fet bastant habitual, suggeriu-
los que recorrin al castellà.
és (verb) = es (castellà)
es (pronom) = se (castellà)
Proposau-los aquesta activitat de reforç per repassar les formes verbals del verb ser que
duen accent diacrític. Perquè en faceu la correcció, subratllam la paraula que ha de dur
accent diacrític:
– Que en Joan es mengi quatre pomes per berenar es un fet insòlit.
– Son les quatre de la matinada i encara no tenc son.
– Com que soc detallista, quan vaig anar a Holanda li vaig dur un imant que era un soc.
– No es normal que es tanqui tantes hores a l’habitació.
– Aquestes nines mai tenen son: son incombustibles.
• L’activitat 4 és la de més complexitat: hauran de posar els accents en les paraules que ho
necessiten del text que es presenta, també els diacrítics. Deixau que facin l’activitat de
manera individual i, després, demanau que revisin el text amb l’ajuda de les pistes que els
donau: en el primer paràgraf hi ha vuit accents en total, un dels quals és diacrític; en el segon
paràgraf hi ha vuit accents, quatre dels quals són diacrítics.
És possible que l’alumnat tengui problemes amb les paraules podríem i volíeu. Insistiu en
aquestes formes verbals i demanau-los que escriguin l’imperfet d’indicatiu de verbs de la
primera i la segona conjugacions, perquè vegin l’alternança de l’accentuació en les diferents
formes.
4
GUIÓ 4
LLENGUA EN ÚS
Aprendre
La variació lingüística (pàg. 84-85)
1 Els tipus de variació • Variació social: és la variació que depèn del grup
social a què pertany el parlant.
• Variació històrica: és la variació en el temps, és a dir,
les formes que adopta la llengua segons el moment • Variació funcional: és la variació relacionada amb
històric. la situació comunicativa.
• Variació geogràfica: és la variació que depèn de

l’espai, això és, la llengua depèn de la procedència
geogràfica del parlant.
• A la unitat 4 aquest apartat està dedicat a les diferències que sorgeixen en els usos d’una
llengua, és a dir, a la variació lingüística, i tendrà continuïtat a la unitat 5 amb l’aprofundiment
en la variació diafàsica i els usos formals i informals.
• Per cridar la seva atenció a l’inici de l’apartat, podeu llegir-los aquesta citació i comentar
els avantatges i els inconvenients que es troben en la variació en tots els aspectes, tant a
l’àmbit lingüístic, com cultural… Feis-los veure que, dins d’una llengua, la variació mai és tan
gran per impossibilitar la comunicació. Com a conclusió final convé que els alumnes
l’apreciïn com un aspecte que dóna riquesa i no com un obstacle.
«La varietat, després de tot, és el que fa la vida més interessant.» (W. Myers)
• Partirem de les Claus per començar, en què es mostra una il·lustració situada a la platja del
Port de Pollença on dues parelles de personatges mostren diferències lingüístiques per raó
d’edat, procedència i grup social. Abans de respondre a les preguntes és interessant que,
entre tots, descriviu amb deteniment l’escena. Podeu ajudar-los a descriure la làmina amb
preguntes com aquestes: A quina platja es troben? Quines persones hi ha? Quines edats
tenen? D’on són la parella de joves? On es troben el Port de Pollença i Ciutadella?
Les preguntes d’aquest bloc els faran analitzar el contingut de les bafarades i van destinades
a fer veure a l’alumnat que les llengües no són homogènies ni estàtiques, sinó tot el contrari,
el més natural és la variació, l’heterogeneïtat i la diversitat. Aquesta variació, pròpia de totes
les llengües, depèn de quatre factors diferents: l’època o l’edat del parlant, el lloc de
procedència, el grup social i el context.
• A l’hora de fer l’exposició teòrica hem preferit fer servir els termes variació històrica,
geogràfica i social, en comptes dels conceptes diacrònica, diatòpica i diastràtica, perquè
pensam que és una terminologia més adequada per al nivell dels alumnes. No obstant això,
si ho considerau convenient podeu copiar a la pissarra els termes cultes i aclarir-los-en el
significat recorrent a l’etimologia.
Explicau-los que tots aquests termes estan formats pel prefix culte dia-, que significa ‘a través
de’. A continuació, s’hi afegeixen les paraules crònica (de cronos, ‘temps’); tòpica (de topos, ‘lloc’)
i estràtica (de stratus, ‘nivell o estrat’). Perquè puguin comprendre i recordar millor aquests for-
mants cultes, podeu fer referència a altres paraules que els contenen (cronòmetre, topògraf).
• Aquest apartat consta de quatre activitats, cada una centra l’atenció en un tipus de variació
determinat. Hem procurat incloure-hi textos perquè vegin exemples o casos reals de
diferents tipus de variacions. L’activitat 1 mostra dos fragments del Tirant lo Blanc, el primer
està adaptat a la llengua actual i el segon és l’original, que està escrit en la llengua del segle
XV. És una bona manera que puguin observar alguns trets bàsics de la llengua del segle XV,
com ara l’ús de la conjunció e en comptes de i.
Si ho considerau convenient, per demostrar-los que a totes les llengües s’ha produït el
mateix fenomen, podeu mostrar-los un fragment del Quixot en la llengua original. Si voleu,
4
GUIÓ 4
LLENGUA EN ÚS
destacau les paraules que hem subratllat i que poden resultar més estranyes en la llengua
actual, com ara presto (‘ràpidament’), harto (‘bastante’), mas (‘però’), formes verbals (hiciere),
postposició del pronom (casárase).
A todo esto no respondió Sancho, porque dormía, ni despertara tan presto si don
Quijote con el cuento de la lanza no le hiciere volver en sí. Despertó, en fin, soño-
liento y perezoso, y volviendo el rostro a todas partes dijo:
De la parte desta enramada, si no me engaño, sale un tufo y olor harto más de
torreznos asados que de juncos y tomillos: bodas que por tales olores comienzan,
para mi santiguada que deben de ser abundantes y generosas. […] Mas que haga
lo que quisiere: no fuera él pobre, y casárase con Quiteria. ¿No hay más sino no
tener un cuarto y querer casarse por las nubes? A la fe, señor, yo soy de parecer
que el pobre debe de contentarse con lo que hallare.
• L’activitat 2 presenta un missatge en què l’emissora fa ús de la variant oriental de la llengua.

L’alumne haurà de pensar si ell utilitzaria les mateixes formes lingüístiques que l’emissora
del missatge, esbrinar quines altres formes lingüístiques poden adoptar aquestes paraules i
indicar de quin tipus de variació lingüística es tracta.
En aquest nivell hem considerat que encara no era adequat presentar un quadre de les
diferències dialectals, però aquest exercici és un bon punt de partida per treballar aquest
aspecte. De fet, com a conclusió de l’exercici podeu demanar-los que facin una graella com
aquesta per recollir els aspectes que han trobat diferents entre la seva varietat i la varietat
en què està escrita la nota. Insistiu sempre que, tot i les diferències, és possible entendre el
text perquè es tracta de la mateixa llengua.
CATALÀ CENTRAL BALEAR

1a pers. del pres. d’ind. acabada en -o 1a pers. del pres. d’ind. sense desinència
Formes del verb venir amb i a l’arrel Formes del verb venir amb e a l’arrel
Lèxic: petó, caldre, buscar Lèxic: besada, fer falta, cercar
• Potser per a ells els textos més útils i interessants són els que s’inclouen a l’activitat 4, que
treballa la variació funcional. De fet, un dels problemes més freqüents a l’hora d’escriure un
text és la selecció adequada del missatge segons la situació comunicativa que s’hi presenta.
Si voleu continuar treballant aquest aspecte, relacionat amb la propietat textual de
l’adequació, podeu plantejar una activitat complementària, amb situacions comunicatives
diferents perquè les representin a classe. Després, entre tots decidireu si són adequades a
la situació comunicativa o no.
–Demanau al director del centre que us permeti fer un concert al pati.
–Demanau a un amic que us deixi una jaqueta.
–Informau el professor que demà no podreu anar a classe.
–Informau un company que demà no podreu anar a classe.
Feis-los reflexionar que, probablement, quan parlen amb un amic fan servir salutacions com
ei, què passa? o expressions com tio /tia, que no són gens adequades quan parlen amb el
professor o amb el director del centre. També en el discurs col·loquial solem recórrer a
abreujaments com perfa (en comptes de per favor). En molts casos, a més d’aquests canvis
lèxics es produeixen canvis gramaticals, com ara l’ús de diferents fórmules de tractament:
vostè, per als casos més formals; tu, per als casos més informals.
• Per ampliar els coneixements sobre la variació geogràfica, podeu proposar-los alguns
geosinònims, paraules amb el mateix significat però diferent forma, que s’usen en diferents
zones del domini lingüístic; ja que, a més de les formes verbals, és en el lèxic on es poden
produir alguns canvis: melicotó / préssec / bresquilla ; capvespre / horabaixa / tarda; granera
/ escombra; mirall / espill; al·lot / xic / noi; sortir / eixir. Escriviu-les a la pissarra perquè
subratllin la forma que ells utilitzen.
4
GUIÓ 4
LITERATURA
Aprendre
La narrativa: el narrador (pàg. 86-88)
1 La narració literària – Narrador extern: no participa directament en

la història, ja que no és un dels personatges
• La narració literària presenta dos trets
(3a persona). Pot ser de dos tipus: objectiu, quan
diferencials: la creació d’un món de ficció
només relata allò que es pot veure, i omniscient,
i la finalitat estètica, que es caracteritza
quan té capacitat per introduir-se en el que diuen i
per l’elaboració del llenguatge.
fan els personatges.
2 Tipus de narrador 3 Tipus de discurs narratiu

• El narrador és la veu que relata la història. Hi ha
• El discurs narratiu fa referència a la manera com el
dos tipus de narradors:
narrador introdueix les paraules dels personatges.
– Narrador intern: és aquell que participa en la Hi ha dos tipus de discurs narratiu:
història perquè és un dels personatges (1a persona).
– Estil directe: el narrador cedeix la veu als
Hi ha dos tipus de narradors interns: narrador
personatges perquè ells parlin.
protagonista (és qui protagonitza l’acció)
i narrador testimoni (és un personatge secundari). – Estil indirecte: el narrador explica les paraules que
han dit els personatges.
• En aquest apartat treballarem la narració literària centrant-nos en la figura del narrador i

els tipus de discurs narratiu. A les unitats 5 i 6 aprofundiran en l’estudi dels personatges
i l’espai i el temps de la narració, respectivament.
Llegir • Iniciarem el treball amb la lectura del text que porta per títol Enyorança, un fragment
adaptat de l’obra Te deix, amor, la mar com a penyora, de Carme Riera.
Te deix, amor, la mar com a penyora, obra publidada el 1975, és un recull de desset
narracions que conten diferents històries al voltant de dos eixos centrals: la dona i la mar.
Carme Riera (Palma, 1948) és narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia
hispànica i professora universitària. Ha estat guardonada amb nombrosos premis de la
literatura catalana. Des de 2013 és membre de la Real Academia Española.
• A continuació, convé plantejar les activitats Claus per començar, que pretenen enllaçar
els continguts de Comunicació amb els de Literatura. Cal destacar que la narració literària
conté les característiques de la narració, però a més fa servir el llenguatge literari, que
cerca la bellesa. Així mateix, la segona pregunta permetrà repassar les característiques
de la poesia, que s’ha tractat al trimestre anterior. Finalment, la tercera pregunta dóna
peu a parlar de la figura del narrador. Vigilau que distingeixin entre autor i narrador, i
insistiu que l’autor és una persona real, mentre que el narrador és una veu que forma part
de la ficció, pot ser un personatge o no.
• Per fixar les semblances i les diferències entre narració literària i narració no literària,
podríem dur a classe una notícia que s’hagi publicat recentment en els diaris i comparar-
la amb un fragment d’un conte o una novel·la.
• Després d’haver explicat el tipus de narrador i els tipus de discurs narratiu, farem les vuit
activitats proposades en aquest apartat. Les activitats 1, 2 i 3 són de consolidació dels
conceptes explicats.
• Abans de realitzar l’activitat 3 convendria que féssiu alguns exercicis a classe en què es
treballàs amb més deteniment la figura del narrador. Podeu utilitzar aquests fragments per
exemplificar els diferents tipus de narrador que s’expliquen en el text o proposar els textos
perquè els alumnes esbrinin el tipus de narrador de cada un.
4
GUIÓ 4
LITERATURA
TEXT 1
Després de moltes hores de nedar, vaig arribar a una platja on em vaig adormir
profundament. Quan em vaig despertar vaig voler aixecar-me, ajegut d’esque-
na com estava, però no em vaig poder moure. Tenia tot el cos fermat, des de
les aixelles fins a les cuixes. Només podia mirar al cel.
Jonathan Swift (2006) Els viatges de Gulliver. Barcelona: Cercle de Lectors. (adaptació)
TEXT 2
Un minut més tard, els dos ens trobàvem en el pati. A penes havíem assolit les
ombres obscures, s’escoltà el pas del policia en la boira de dalt. Quan el seu
ritme suau s’afeblí, Holmes es posà a fer feina en la porta de baix. El veia incli-
nar-se i fer força fins que l’obrí de sobte amb un estrèpit penetrant.
Arthur Conan Doyle (1996) Sherlock Holmes i els plànols del Bruce-Partington.
Alzira: Bromera. (adaptació)
TEXT 3 TEXT 4
Es va sentir furiós, incòmode, com un nin a qui De sobte, un cotxe va frenar bruscament, en
acaben de negar un premi. Volia penjar el telèfon varen baixar dos individus i varen arrossegar
tot d’una i començar a revisar la situació. Uns altres l’al·lot cap a dins. Ell va allargar la mà cap a na
plans, unes altres alternatives. Va aixecar les espat- Marina mentre li demanava ajut a crits. […] Ella
les, en un intent de convèncer-se que no passava va córrer cap a ell, però el cotxe va arrencar de
res, que potser era millor així. seguida i el seu amic va desaparèixer.
Jordi Sierra i Fabra (2001) Nit de divendres. Gemma Pasqual i Escrivà (2001) Marina.
Picanya: Alfaguara / Voramar. (adaptació) Picanya: Alfaguara / Voramar. (adaptació)
TEXT 1 TEXT 2 TEXT 3 TEXT 4
Protagonista (narra els fets qui

Narrador intern protagonitza l’acció).
(participa en la
història, és un Testimoni (conta uns fets que ha
personatge) presenciat, és un personatge
secundari).
Narrador objectiu (només relata

allò que es pot veure des d’un
Narrador punt de vista extern i sense
extern (no expressar sentiments ni
participa en la pensaments).
història, no és Narrador omniscient (conta el que
un personatge) fan i el que diuen els personatges
i, a més a més, té la capacitat
d’introduir-se en el seu interior).
• A continuació, podríem presentar-los aquesta graella per analitzar les característiques

lingüístiques de cada text.
4
GUIÓ 4
LITERATURA
Marques lingüístiques
del narrador TEXT 1 TEXT 2 TEXT 3 TEXT 4
Formes verbals
Pronoms
Possessius
• L’activitat 3 presenta un grau de complexitat més alt, especialment les qüestions c, d i

e, que aprofundeixen en l’anàlisi del narrador. La qüestió c tracta que l’alumne sàpiga
diferenciar entre narrador intern i narrador extern i justificar-ho; la qüestió d consisteix
a assenyalar els elements lingüístics que permeten identificar el tipus de narrador i,
finalment, la qüestió e demana a l’alumne que raoni sobre quin subtipus de narrador es
presenta en el text.
• A continuació, passam a la lectura del text «Un bastó estrany», una adaptació del relat
Els Culdolla, de Roald Dahl.
Els Culdolla és una obra narrativa humorística protagonitzada per una parella d’ancians
fastigosos que passen la vida gastant-se bromes entre ells. No suporten els nins ni els
animals, de manera que trenquen amb la imatge prototípica d’ancià que tradicionalment
sol presentar la literatura infantil.
Roald Dalh, sobre el qual ja hem parlat en altres unitats, és un dels autors més prolífics
de la literatura infantil i juvenil.
• L’activitat 7 és la de més complexitat, ja que centra l’atenció en l’estil que s’empra a
l’hora d’introduir els personatges. Per això, és convenient fer algunes pràctiques
respecte als diferents tipus de discurs narratiu abans de realitzar aquesta activitat.
• Proposam presentar aquests dos textos als alumnes i respondre a les qüestions
oralment.
TEXT 1
L’hora més expectant era l’hora del castell de focs. La terra semblava commoure’s.
Els coets encenien els tarongers i la mar.
–Palmeres d’or! Palmeres d’or! –cridaven els nins.
–Aquella és meva!
–I aquella, meva!
Ferran Cremades (1996) Vaixell de neu. Picanya: Voramar / Santillana. (adapració)
– Com introdueix el narrador la veu dels nins?

– Quins elements et permeten identificar les diverses veus que hi ha?
– Com s’anomena aquest tipus de discurs? Justifica la resposta.
4
GUIÓ 4
LITERATURA
TEXT 2
En aquell instant passà Vicent el Roig. La senyora Pepa li digué que la dugués
fins a la síquia, i el bon home la pujà a les espatles.
(…) En arribar a la síquia, la senyora Pepa li preguntà què volia a canvi. Vicent
li contestà que una fanecada al lloc més bo de la marjal.
Lleonard Torres i Llorenç Giménez (1993) Rondalles de la Ribera. València: Camacuc. (adaptació)
– Hi ha una reproducció literal de les paraules dites pels personatges? Per què?
– Quins verbs permeten introduir la veu dels personatges?
– Com s’anomena aquest tipus de discurs?
• L’activitat 8 s’ha de fer a casa. Es tracta d‘un tipus d’exercici que ja han fet anteriorment a
la unitat 2 i que pretén que l’alumnat cerqui informació sobre un autor i en faci una fitxa.
Saber fer Canviar el tipus de narrador d’un fragment (pàg. 88)
• Després d’haver treballat la figura del narrador, l’alumnat està preparat per fer l’activitat
següent, en la qual hauran de canviar un narrador intern protagonista per un narrador extern
objectiu. Per tal de fer-ho se’ls dóna dos passos bàsics: el primer és que modifiquin la per-
sona gramatical dels possessius, els verbs i els pronoms (de 1a a 3a persona) i el segon pas
consisteix a eliminar els comentaris sobre pensaments interns o estats d’ànim. Parau aten-
ció a aquest aspecte i remarcau que un narrador extern objectiu mai no podria saber la in-
tenció amb què es fa una acció.
• Si volem fer més pràctiques sobre això podem fer ús dels textos anteriors i demanar a
l’alumnat que transformi un dels textos que presenten un narrador intern en un text amb
narrador extern, i a la inversa, seguint els mateixos passos que s’han indicat.
4
GUIÓ 4
Aquest apartat recull resums i esquemes dels continguts vistos a la unitat, que resulten molt
útils a l’alumne. A més d’estudiar-los tal com s’hi presenten també els podem utilitzar com a
recurs per practicar l’elaboració d’esquemes, si donam als alumnes el mateix model incomplet
perquè l’emplenin amb la informació apresa a cada bloc.
• A quest apartat ens resultarà molt útil per comprovar que l’alumnat ha assimilat els
continguts de la unitat. Es troba dividit en dos nivells, nivell bàsic i nivell avançat. En els dos
casos les activitats es presenten organitzades dins del bloc de continguts al qual pertanyen.
Nivell I
• A l’activitat 3 hem donat la pista del nombre d’accents de cada oració per facilitar-los la
feina. Recomanau-los que vagin paraula per paraula analitzant quin tipus de paraula és (agu-
da, plana o esdrúixola) i que es plantegin si ha de dur accent o no.
Nivell II
• A l’activitat 2 és important recordar-los que les paraules polisèmiques tenen diferents sig-
nificats però, com que és la mateixa paraula, la categoria gramatical és la mateixa i, de fet,
s’inclouen en una mateixa entrada de diccionari. Justificau els dos casos que no són polisè-
miques: flauta de Pan i flauta travessera són dos tipus de flautes diferents.
• Com sempre us recomanam, abans de començar a llegir els textos i a fer les activitats, po-
deu fer un repàs dels continguts de Comunicació i Literatura, i sobretot presentar els textos
a fi que els alumnes tenguin un context mínim.
Llegir • El conill, de l’obra Contalles del món de Tomàs Escuder.
És un conte tradicional d’Etiòpia que fa reflexionar sobre com d’absurdes són les pors. S’in-
clou en una obra que recull contes tradicionals d’arreu del món.
Tomàs Escuder (1946) ha escrit sobretot literatura infantil i juvenil i s’ha centrat principal-
ment en contes tradicionals. També ha traduït contes de Perrault o Kastner.
Com que és un conte tradicional, manté l’estructura típica i, per això, les quatre activitats que
es presenten associades permeten treballar l’estructura i els elements lingüístics propis de la
narració, i també el tipus de narrador. És especialment interessant l’activitat 3, que permet als
alumnes familiaritzar-se amb els connectors que solen utilitzar-se a les narracions.
Després d’analitzar formalment el conte a partir de les activitats plantejades, podeu obrir un
debat sobre el missatge que transmet el conte: les pors que a vegades ens generam nosal-
tres mateixos i que resulten absurdes.
• Un ca molt competent és un acudit que juga amb les diferències entre el llenguatge animal
i el dels humans. Hem considerat convenient incloure aquest gènere perquè els alumnes
prenguin consciència que els textos narratius no solament formen part de l’àmbit literari,
sinó que també els trobam a la quotidianitat i, a més, perquè és un dels gèneres que també
treballen a la unitat de manera oral.
Sobre aquest text es plantegen tres activitats. Les dues primeres posen l’èmfasi en les
marques lingüístiques pròpies del text narratiu, mentre que la tercera activitat presenta una
mica més de complexitat perquè demana a l’alumne que posi en funcionament la capacitat
de transformar un acudit en un conte.
4
GUIÓ 4
Per tant, caldrà recordar-los que hauran de donar-n’hi l’estructura (plantejament, nus i
desenllaç), que les formes verbals hauran de ser conjugades en passat i la importància
d’utilitzar marcadors temporals. Recomanau-los que facin servir alguna fórmula inicial de
començament de conte i també que elaborin una descripció del ca i de l’empresa per al
plantejament. Si volen, al final del conte, també podien afegir-hi alguna fórmula pròpia dels
contes tradicionals: conte contat, conte acabat.
• El passeig, una adaptació d’un relat de l’obra Cuentos de verano de Grégoire Solotareff.
Forma part d’un recull de contes breus, protagonitzats per animals i follets, que tracten
situacions de la vida quotidiana.
Grégoire Solotareff (1953) és un escriptor i il·lustrador d’origen libanès, que viu a França. Es
caracteritza sobretot pels àlbums il·lustrats per a nins. La tècnica principal que fa servir és
l’aquarel·la. Una de les seves obres més famoses és Loulou, que va ser adaptada al cinema.
A l’activitat 1 haurem de fer-los memòria de les tres unitats anteriors, en què es treballava
el text descriptiu, especialment de la unitat 3, dedicada a la descripció de persones. A
l’activitat 2 haurem de comentar a classe expressions pròpies de la cultura popular, com la
que surt al text: «plorar com una Magdalena». Si ho considerau convenient, partint d’aquesta
activitat podeu tractar les diferències entre el sentit literal i el sentit figurat, tal com es fa en
el text, en què trobam també l’expressió «córrer com un llamp».
Quan els alumnes hagin acabat de resoldre les activitats, és interessant que comentem el
missatge del conte, que ens ajuda a descobrir com d’important és aprofitar el moment i com
perdem oportunitats a la vida.
• A partir del text «El mosso del mestre Gelabert», una adaptació de la narració inclosa al llibre
Balears i Pitiüses, terres de llegenda, de Caterina Valriu, es presenten vuit activitats. La
Llegir
primera de comprensió lectora i les restants serveixen per comprovar l’adquisició dels
continguts que s’han treballat al llarg d’aquesta unitat.
L’obra Balears i Pitiüses, terres de llegenda és un recull de trenta-tres narracions de les
Balears i les Pitiüses basades en llegendes populars. Expliquen històries de tot tipus:
dramàtiques, còmiques, màgiques...
Caterina Valriu (Inca, 1960) és professora titular de literatura catalana a la Universitat de les
Illes Balears. Des de 1987 explica contes i rondalles arreu dels Països Catalans, amb el nom
de Catalina Contacontes. A banda d’aquesta obra, també ha publicat contes de collita pròpia.
• El fragment que presentam ha de servir també per descobrir l’ofici de sabater, que avui en
dia s’esta perdent, però que va ser important als segles anteriors a la indústria menorquina
i balear en general.
• A l’activitat 8, els alumnes han de saber situar la història en el passat, ja que els personatges
usen paraules i expressions bastant residuals avui en dia, com per exemple prendre un
mosso i estotjava. També ho poden deduir per els elements qui hi apareixen, com la pesseta.
4
GUIÓ 4
• Els alumnes estan acostumats a llegir contes des de petits, de manera que és un gènere que
dominen i que els agrada. A més dels relats proposats al Banc de textos, com a activitat
complementària podeu presentar-los aquests altres microrelats i unes quantes preguntes
per reflexionar-hi i repassar tots els continguts de la unitat.
TEXT 1
Judici precipitat
Una vegada vaig rebre una flor vermella, i no sabia si era una amenaça o el
testimoni delicat d’una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això
darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de
càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va tocar a la porta i apa-
regué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pres-
sa. Però no: l’al·lot em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que
li tornàs la flor.
Pere Calders (1978) Invasió subtil i altres contes. Barcelona: Edicions 62. (adaptació)
TEXT 2
Els granots a la nata
Hi havia una vegada dos granots que varen caure en un recipient amb nata. De
seguida, es varen adonar que s’enfonsaven: era impossible nedar o surar en
aquella massa tan espessa.
Al començament, els dos granots varen moure les cames per arribar a la vorera
del recipient. Però era inútil; només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i
enfonsar-se. Notaven que cada vegada era més difícil sortir a la superfície i
respirar.
Un d’ells va dir en veu alta: «No puc més; és impossible sortir d’aquí. Com que
he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té
morir per un esforç estèril.» Dit això, va deixar de moure les cames i es va en-
fonsar ràpidament, engolit pel líquid blanc.
L’altre granot, més tossut, va dir-se: «No hi ha manera! No es pot fer res per
avançar; però encara que s’acosti la mort m’estim més lluitar fins al darrer mo-
ment. No vull morir ni un segon abans que arribi la meva hora.»
Va continuar movent les cames, xipollejant durant hores sense moure’s del lloc.
I, de sobte, de tant de moure les cames i batre les anques, la nata es va convertir
en mantega. El granot, sorprès, va fer un bot i patinant va arribar a la vorera del
recipient. Des d’allà va poder tornar a raucar feliç.
Jorge Bucay (2004) Escolta’m: els contes que em van ensenyar a viure. Barcelona: La Magrana. (adaptació)
– Quina part de l’estructura del conte trobes a faltar o és més breu en aquests dos relats? Per
què creus que passa això?
– Quines fórmules s’utilitzen per presentar l’anècdota que desencadena l’acció del conte?
Coneixes altres marcadors que tenguin aquesta funció? En quin dels dos contes s’usa una
fórmula semblant a la dels contes tradicionals?
– Quines formes verbals s’usen per narrar l’acció, present, passat o futur?
– De quin tipus és el narrador del text 1? I del text 2?
4
GUIÓ 4
BIBLIOGRAFIA
US RECOMANAM
• Cassany, Daniel (2002) La cuina de l’escriptura. Barcelona: Ed. Empúries.

És un recull dels aspectes més rellevants de la redacció. S’hi expliquen tècniques per cercar,
ordenar i nodrir idees, i també l’estructura del missatge escrit.
• Climent, Salvador i Mateu, Jaume (coord.) (2011) Gramàtica i cognició. Una aproximació
cognitiva a l’anàlisi lingüística. Barcelona: UOC.
El capítol 2, elaborat per Mar Garachana i Joseph Hilferty, reflexiona sobre la semàntica i les
diferents relacions que hi ha entre les paraules. És interessant la definició de polisèmia des
del punt de vista de la lingüística cognitiva i especialment l’esquema on es mostren com
s’organitzen en la nostra ment els diferents significats d’una paraula polisèmica.
• Sánchez-Enciso, Juan (2007) (Con)viure en la paraula. L’aula com a espai comunitari. Barcelona:
UOC.
Un dels capítols d’aquesta obra, titulat «Taller de conte literari: un projecte d’escriptura a
l’àrea de llengua» (p.141-164) fa una proposta de com plantejar l’elaboració d’un conte
literari a l’aula. Per això, repassa els diferents tipus de narrador i també de personatges.
4
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
LECTURA
L’aterratge de na Dorothy
Na Dorothy es va despertar amb un cop tan brusc que, Però es veia ben clar que la velleta esperava resposta.
si no hagués estat al llit, s’hauria fet mal i tot. Què –Sou molt amable, però deu haver-hi alguna confusió.
devia haver passat? En Totó li acostà el morret a la Jo no he mort ningú.
cara, tot esporuguit.
–Ca teva sí, en tot cas –va respondre la senyora, som-
Na Dorothy s’adonà que la casa havia deixat de mou- rient–, que al capdavall és el mateix. Mira, encara se li
re’s, i un sol radiant entrava per la finestra. Va botar veuen dos ditets del peu, que surten de davall una biga!
del llit i, seguida d’en Totó, la nina va córrer cap a la
porta i l’obrí. Tot d’una va llançar un crit de sorpresa Na Dorothy va mirar i va deixar anar una exclamació
i va mirar al seu voltant amb uns ulls com unes taron- d’espant. Era cert: d’allà sortien dos peus calçats amb
ges: el cicló havia deixat la casa, molt suaument per unes sabates de plata molt punxegudes.
ser un cicló, enmig d’un país d’una bellesa impressi- –Ai, Déu meu! –va exclamar na Dorothy tota angoixa-
onant, encara més als ulls d’una nina com na Dorothy, da–. La casa li deu haver caigut damunt! Què podem
que havia viscut tant de temps en les resseques i grises fer?
prades de Kansas. –No cal fer res –va dir la velleta, sense immutar-se–.
Mentre estava dreta es va adonar que s’apropava cap Era la malvada Bruixa de l’Est, com ja t’he dit. Feia
a ella un grup de persones, vestides de la manera més anys que tenia esclavitzats els Mastegaires nit i dia.
extravagant que havia vist mai. No eren tan altes com Ara són lliures, i a tu et deuen aquest favor.
les persones grans que estava acostumada a veure, –I qui són, els Mastegaires?
però tampoc no es podia dir que fossin molt baixetes.
–Són el poble que viu en aquesta terra de l’est, on go-
De fet, semblaven més o menys de la mateixa estatura
vernava la malvada Bruixa.
que na Dorothy; tanmateix, feien tota la cara de tenir
molts més anys que ella. –Així, vós sou una Mastegaire? –demanà na Dorothy.
Eren tres homes i una dona, i tots quatre anaven ves- –No, jo som la Bruixa del Nord.
tits d’una manera ben rara. Quan varen arribar prop –Valga’m Déu! –va exclamar Dorothy–. De veres sou
de la casa es varen detenir i varen xiuxiuejar entre ells, una bruixa?
com si tenguessin por d’acostar-s’hi massa. Però la
–Sí, però jo som una bruixa bona al·lota i el meu poble
velleta avançà cap a na Dorothy, li féu una reverència
m’estima.
i va dir, amb una veu molt dolça:
–Però… jo em pensava que totes les bruixes eren do-
–Benvinguda siguis, noble fetillera, al país dels Mas-
lentes.
tegaires. T’estam molt agraïts perquè has mort la mal-
vada Bruixa de l’Est i has alliberat el poble de l’escla- –Oh, no; això és un greu error. A tot el País d’Oz només
vatge. hi havia quatre bruixes, dues de les quals, les que viuen
al nord i al sud, són bruixes bones. Ho sé de bona
Na Dorothy va quedar tota aturada de sentir aquestes
tinta, perquè jo mateixa en som una i no em puc equi-
paraules. Què devia voler dir aquella doneta? Na Do-
vocar. Les que vivien a l’est i a l’oest sí que eren bruixes
rothy era una nina innocent i inofensiva que el cicló
dolentes.
s’havia enduit molt lluny del seu país; i mai no havia
L. Frank Baum. El meravellós mag d’Oz (adaptació)
mort ningú en la seva vida!
4
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
ACTIVITATS
1 Explica què volen dir aquestes paraules del text. Si cal, cerca-les al diccionari.
• reverència "
• esclavatge "
• fetillera "
• biga "
Tria’n una i empra-la en una oració.
"
2 Enumera tots els personatges que surten al fragment que has llegit.
"

3 Ordena els fets de la història que es conta en el text.

Na Dorothy obri la porta.
Expliquen a na Dorothy qui són els Mastegaires.
Agraeixen a na Dorothy el que ha fet.
Na Dorothy es desperta amb un cop.
Apareixen unes persones a la porta de casa.
4 Respon a les preguntes següents sobre les descripcions del text.

a) Com és el paisatge de la terra natal de na Dorothy? I com deu ser el País dels Mastegaires?
"

b) Com són els Mastegaires? "
c) Quantes bruixes hi ha? D’on és cada una? Són bones o dolentes?
"

d) Com posa els ulls na Dorothy quan descobreix el nou país? "
5 Inventa com podria ser la manera extravagant de vestir dels Mastegaires i descriu-la.
"

4
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Quant de temps! El pas del temps va conformant la història, és a dir, el conjunt de fets ordenats en un eix
cronològic. Alguns d’aquests fets són tan llunyans que cal fer un esforç per no oblidar-los i, per
això, estudiam la història. Quan disposam d’elements presos directament d’èpoques passades,
com els instruments de caça dels homes primitius o els textos dels clàssics llatins, podem
conèixer de manera directa aquelles èpoques: d’això en deim fonts primàries, que es consideren
objectives. Però la història l’ha de narrar algú i, per tant, mai és del tot objectiva: quan algú
interpreta els fets i els elements que formen el passat, produeix fonts secundàries.
1 Ordena les imatges de la composició inicial i adscriu-les a les diferents èpoques històriques.
Empra elements com les edificacions o la roba com a pistes.
Tria una de les imatges i, a partir dels elements que s’hi representen, intenta deduir aspectes sobre com era la vida en
aquella època. Després, explica quines fonts primàries et permetrien avui conèixer aquella època.
2 Construeix una línia del temps de la teva vida escrivint-hi els anys.
Marca-hi, aproximadament, els esdeveniments més importants que t’han ocorregut des del teu naixement fins al
present; i, des del present cap al futur, imagina les fites que t’agradaria assolir i quan.
3 Llegeix la fitxa de la pel·lícula El curiós cas de Benjamin Button.
El curiós cas de Benjamin Button

Director: David Fincher
Any: 2008
Intèrprets: Brad Pitt, Cate Blanchett.
Argument: Un home neix amb vuitanta anys i va rejovenint a mesura que passa el temps, és a dir, en
comptes de fer anys els desfà. Però només físicament: la seva ment és com la de qualsevol persona i va
aprenent i madurant amb el temps i les experiències. Ment i cos es mouen en diferents sentits de la
fletxa del temps en aquesta història d’un home extraordinari.
4
REForç FItxA 2
fitxa
Nom: Curs: Data:
Respon a les preguntes.
• Quins són els problemes més importants a què ha de fer front una persona com Benjamin Button a les diferents
èpoques de la vida? "
• T’agradaria viure les experiències d’en Benjamin? Per què? "
• Com t’imagines el procés de l’envelliment? "
• Coneixes gent gran? Com ho viuen? "
4 Observa aquest parell de fotos i explica l’efecte que té el pas del temps sobre allò que s’hi representa.
El fet que el sentit del pas del temps sigui irreversible ha donat lloc a un gènere de la ciència-ficció
literària i cinematogràfica, el dels viatges en el temps, des que l’escriptor H. G. Wells publicà el 1895
el llibre La màquina del temps. En aquest tipus d’obres és possible viatjar al passat o al futur (o en
ambdós sentits), però sovint això provoca algun tipus de problema quan algú canvia alguna cosa en el
passat que provoca canvis en el futur: és el que s’anomena paradoxa temporal.
5 Explica als companys quin viatge faries si tenguessis una màquina del temps i només poguessis fer-la servir una vegada
(d’anada i tornada).
De primer respon breument, per escrit, a les preguntes següents abans d’explicar en veu alta el teu viatge.
• Aniries cap al futur o cap al passat? "
• A quin moment? "
• Per què? "
• Què hi faries? "
• Quant de temps t’hi quedaries? "
• Voldries tornar-ne? "
4
APROFUNDEIX EN…
FITXA 1
Lèxic. Les coses són així

Lèxic
Nom: Curs: Data:
1 QÜESTIÓ DE MATISOS
Troba a la sopa de lletres dos matisos o tonalitats diferents per a cada un dels colors següents. Tots són substantius.
• Groc "or
N I U S M A R A G D A
S R U M A P E E U D O

M C N E S A R O N A S
• Verd "
O R C A U B F R C R A

S R I X P C V R I R N
• Blau "
E K B O T E L L A O G

L S E T R L P S E B R
• Vermell "
L S R G I A T A M I C
I O C A V X M O C M I
M U I I E I T U I N M
A D O T U R Q U E S A
Completa els set colors en l’ordre correcte en què es descomponen (com a l’arc iris).
1 VERMELL
6 ANYIL
Utilitza les lletres dels colors per formar l’altre nom que té l’arc iris. En cada cas, el primer nombre correspon a l’ordre
del color i el segon a la posició que hi ocupa la lletra.
2*2 2*3 3*4 4*4 4*2 7*7 2*5 2*1 2*7 1*3 7*6
. . . . . . . . . . .
S M Í
4
APROFUNDEIX EN…
FItxA 1
LÈxic. Les coses són així

LÈxic
Nom: Curs: Data:
2 EN FORMA
Empra les síl·labes per formar els noms d’aquestes formes característiques.
ES DISC PA LO GAN BA TRE
PI LLA CAM TA NYA XO NA
Amb quina de les formes anteriors relacionaries cada un dels elements següents?
• un penja-robes " • la punta d’alguns desgramponadors "
• el món " • els camals d’alguns calçons "
• una pizza " • els botons d’algunes jaquetes "
Quines coses tenen forma de renyó? "
3 DESXIFRAM EL CODI
Completa els adjectius que indiquen les diferents dimensions dels objectes.
O ≠ P L ≠ B
1 2 8 15 14 10 9 6 9 3 11 9 12 3 6 5

P ≠ L L ≠ C
3 13 14 11 10 10 15 9 2 10 9 11 11 3 2 1 7 16 2 9

Utilitza el codi numèric per desxifrar la frase de Jacinto Benavente següent.

D F
16 4 3 6 10 3 6 5 3 15 10 13 14 2 10 14 3 2 10 6 5
D Q È
16 4 3 1 2 3 4 6 10 3 4 8 14 10 2 16 15 6 1 16 6
Ó Q È
1 2 3 4 15 6 4 14 10 2 16 8 7 16 14 3 9 8 9 10 11
V
7 10 2 10 11 11
4
APROFUNDEIX EN…
FITXA 2
LÈXIC. 4 CATS
Nom: Curs: Data:
4 cats
4cats.llull.cat
4 cats és una sèrie audiovisual en línia específicament creada per aprendre i millorar la nostra
llengua i també per mostrar-ne la variació geogràfica.
4 cats és una sèrie de capítols curts i divertits produïda per l’Institut Ramon Llull i
emesa per Internet amb la finalitat de difondre la variació dialectal de la nostra
llengua. Al mateix temps, la sèrie és el vehicle per mostrar aspectes de gramàtica i
vocabulari directament en ús, d’una forma divertida i fresca.
Des de la pàgina web es poden veure tots els capítols de què consta la sèrie.
Plantejament de la sèrie
La sèrie està formada per vint capítols protagonitzats per cinc estudiants joves que provenen de diferents racons de l’àmbit
lingüístic i una estudiant internacional que conviuen al mateix pis: na Sara, na Bel, en Pep, na Llum i en Carles. En cada capítol,
amb una durada aproximada de cinc minuts, es presenta una situació diferent que dóna lloc a escenes molt variades i converses
animades sobre temes diversos com les compres, el menjar, els exàmens, la família…
Els cinc
personatges
de la sèrie
Índex dels 20 capítols
Opcions de selecció de capítols Presentació dels capítols seleccionats, amb la sinopsi i la durada
Pàgina d’inici
A la pàgina d’inici trobam l’animació que presenta els cinc personatges de la sèrie i, tot seguit, els enllaços als vint capítols
ordenats numèricament. A la part lateral esquerra hi ha opcions diverses per seleccionar els capítols que més ens puguin
interessar. Al cos central de la pàgina es presenten els capítols seleccionats amb una sinopsi, la data de publicació i la durada.
4
APROFUNDEIX EN…
FItxA 2
LÈXIC. 4 CATS
Nom: Curs: Data:
Opcions de selecció
El menú lateral esquerre permet seleccionar els darrers capítols, els
més vistos o els recomanats; però també proporciona una sèrie
d’instruments molt interessants per poder triar-los en funció de
criteris de variació del nivell de dificultat, de la variació geogràfica o
dialecte que volem sentir o de la variació funcional o registre que
s’empra.
Els capítols
Una vegada hem accedit a un capítol, se’ns presenta
el visor de vídeo en una caixa a la part dreta, amb
els controls de reproducció habituals. I, a l’esquerra,
una altra caixa amb la informació complementària
dividida en quatre fitxes: transcripció del diàleg
complet del capítol; context, amb apunts sociolingüístics o de context referents al capítol; gramàtica, amb explicacions
d’alguns aspectes gramaticals arran del diàleg del capítol, i, finalment, lèxic, que presenta paraules i expressions emprades
(amb esment especial als barbarismes, els col·loquialismes i les varietats dialectals).
Títol del capítol
Fitxes amb
informació Visor
addicional de vídeos
Per incloure els subtítols Opcions per descarregar o compartir el vídeo
A la part inferior trobam algunes opcions addicionals que són interessants: primer, hi ha l’opció d’incloure els subtítols a la reproducció,
de manera que podem llegir el que diuen els personatges al mateix temps que es reprodueix el vídeo; també, podem votar el vídeo
perquè aparegui entre els vídeos recomanats a la pàgina inicial; a continuació hi ha tres botons diferents per copiar l’adreça del vídeo
a Internet, descarregar-lo al nostre ordinador o crear el codi html per inserir-lo a la nostra pàgina web. Una altra opció que se’ns
ofereix és enviar el capítol per correu electrònic o compartir-lo a través de diverses xarxes socials.
PRÀCTIQUES
1. Elabora una graella amb la informació següent de cada 3. Després de veure el capítol «Voler és poder», respon a les
personatge de la sèrie: nom, procedència i estudis. preguntes següents: Com fa la primera persona del
Hauràs d’entrar a la web i mirar el capítol de presentació de present d’indicatiu en Carles? D’on és pròpia aquesta
la sèrie (capítol 0). Afegeix a la graella altres informacions forma? Com ho deim a les Balears?
sobre la personalitat dels personatges. 4. Visualitza el capítol 10 («El llum màgic») i apunta les paraules
2. Explica breument quins hàbits es proposa canviar en que consideris que són formes pròpies valencianes.
Carles en el capítol «Voler és poder». Selecciona el capítol Després, consulta la fitxa de lèxic del capítol i comprova si
a la pàgina d’inici i visualitza’l. ho has fet bé
COMUNICACIÓ Pàg. 78 SABER FER. Contar un acudit

Pàg. 75 SABER FER. Comentar un text 1 A l’audició s’escolta un humorista que fa un monòleg que
té com a tema la importància de conèixer bé els diferents
1 • Li permet comprar il·limitadament un màgic bo.
significats que poden tenir les paraules i recomana al públic
• Per triar la camiseta que vol la protagonista reuneix tota llegir el diccionari com una lectura ben interessant i
la roba del món, que havia comprat, i l’estén al desert del alliçonadora.
Sàhara, on les peces ocupen quilòmetres i quilòmetres,
L’acudit narra la història d’un comercial que tornava de
penjades i classificades en ordre.
l’altra punta de l’illa de nit, per la carretera i, de sobte, li va
• S’adona que la majoria de peces li són grans o petites, per agafar un atac de son. Com que tenia tanta son va decidir
tant, no les pot emprar mai. aturar-se en una àrea de servei on va trobar un vell hotel per
2 Una nina es troba amb un màgic bo que li diu que pot descansar i dormir. La recepcionista de l’hotel li va dir que
comprar tot el que vulgui. Ràpidament comença a comprar: només quedava una habitació lliure i que si la volia hauria de
un bar, camions, una cotxereria, una botiga d’informàtica, fer-se ell mateix el llit. L’home estava tan cansat que va
uns magatzems… i fins i tot el món sencer. Una vegada ho té acceptar, aleshores la recepcionista tragué una caixa amb un
tot, ho contempla des d’un helicòpter. martell, uns claus i un llibre d’instruccions i li desitjà bona nit.
Un dia la nina es fa una taca a la camiseta que du i pensa El públic esclata en una rialla en escoltar aquest final tan
reunir tota la roba que té i triar la més guapa. Ocupa tot el inesperat i fa un aplaudiment.
desert del Sàhara per deixar-hi la roba penjada i organitzada. 2 • Abans de contar l’acudit l’humorista fa una introducció
La sorpresa li arriba quan cap de les peces que s’emprova breu sobre la importància del significat de les paraules
li ve bé, ja que són o massa grans o massa petites per i després conta l’acudit que serà la justificació d’això que
a ella. havia dit prèviament.
L’única solució per poder gaudir de tot el que ha comprat és I per acabar, repeteix la mateixa idea que en la introducció.
trobar un altre màgic més poderós. • A l’acudit s’empra el present d’indicatiu.
3 1. bar; 2. camions; 3. cotxeria; 4. botiga d’informàtica; En el monòleg s’empra el present d’indicatiu a la
5. quiosc; 6. carnisseria; 7. magatzems; 8. món introducció i a l’acabament, però quan el monologuista
4 • El consumisme narra l’acudit empra el passat perifràstic.
• RM. Quan es compra sense criteri i sense necessitat queim • L’humorista diu que la història que conta li ha passat
en l’error de posar preu a qualsevol cosa i pensam que tot a n’Andreu, un amic seu que fa feina de comercial.
es pot comprar. Aquesta és una concepció falsa de la vida, Ho fa per donar-li més versemblança i realisme a allò que
ja que les coses realment importants i necessàries, així conta.
com els valor ètics i cívics, no es poden comprar, com ara • Caracteritzar els personatges amb la veu; Emprar
l’amistat, l’amor, la companyonia, etc. onomatopeies; Exagerar fets i comportaments; Adreçar-se
5 • No hi ha una presentació dels personatges a l’inici del text; directament al públic.
des del principi es narren les seves accions.
Ara fes-ho tu
• No és habitual començar així una història. Els textos
narratius solen presentar una estructura formada per
1 a 4 RL.
plantejament, nus i desenllaç, i precisament en el
plantejament és on s’introdueixen els personatges, els llocs
i el marc temporal. Pàg. 79 LÈXIC
6 • Primera. 1 • Monosèmiques " faringe, pluviòmetre, dermatologia,
• Passat. cúbit, herbívor.
• Polisèmiques " gola, temps, lluna, cangur, agulla.
2 dibuix 1: caragol; dibuix 2: illa; dibuix 3: coa
Pàg. 77 SABER FER. Escriure una història a partir d’imatges • RM.
1 • 4 personatges. RL. per al nom dels personatges. 1. – Aquests caragols són per muntar el moble del
• RL. menjador.
• RL. – Quan acaba de ploure, el meu padrí té el costum d’anar
• La casa dels nins, la gelateria i el carrer on es troba la a cercar caragols.
gelateria. 2. – L’illa de Mallorca és la més gran de les Balears.
• Marcadors de temps: un dia, més tard, aleshores, abans, – Aquesta illa de cases té piscina comunitària.
anteriorment, després, llavors, de sobte 3. – Els fans feren una coa ben llarga perquè els signàs
• RL. un autògraf.
2 i 3 RL. – Al meu germà li agrada estirar la coa al ca; qualsevol
• intent: no s’accentua perquè és aguda i no acaba ni en
dia el mossegarà!
vocal, ni vocal + s, ni -en, ni -in.
3 3. L’accident va passar a la carretera d’accés al polígon. • famós: s’accentua perquè és aguda acabada en vocal + s.
2. Es va enfadar perquè no li varen passar la pilota en tot el • època: s’accentua perquè és esdrúixola i totes les
partit. esdrúixoles s’accentuen.
1. Per arribar a ca teva, he de passar el pont? 3 • té: 3a persona singular del verb tenir.
4 En el primer acudit la paraula polisèmica que provoca la te: infusió.
confusió és piquen perquè el receptor en lloc d’entendre-la
• vénen: 3a persona plural del verb venir.
com ‘el peix ha mossegat l’esca’, ha agafat l’accepció
de ‘causar coïssor o cremor’. venen: 3a persona plural del verb vendre.
En el segon acudit la paraula polisèmica que provoca la • són: 3a persona plural present d’indicatiu del verb ser.
confusió és aixeca; el primer interlocutor utilitza el significat son: ganes de dormir.
de ‘dur a un nivell més alt, elevar’, mentre que el segon • sé: 1a persona singular present indicatiu del verb ser.
interlocutor fa servir l’accepció ‘sortir del llit’. se: pronom reflexiu de 3a persona.
4
Hola, Pau!
Pàg. 81 GRAMÀTICA Ja has acabat els deures de matemàtiques? Jo no
entenc qualque problema… Havia pensat que, com
1 a. Els verbs són les paraules que expressen accions, estats
que demà és festa, podríem quedar al matí i me’ls
o processos.
expliques. Si vols, després et quedes a dinar aquí i
b. La forma amb què anomenam els verbs es diu infinitiu. veim una pel·lícula.
c. Les formes que no informen sobre la persona gramatical
Per cert, ma mare m’ha dit que volíeu organitzar una
s’anomenen no personals i són infinitiu, gerundi i participi.
festa sorpresa al teu cosí de Montuïri. Si vols que et
d. Les diferents actituds que el parlant pot adoptar en doni un cop de mà, estaré encantat: les festes
presentar l’acció expressada pel verb s’anomenen modes sorpresa són la cosa que més m’agrada del món.
verbals.
Fins demà,
2 • Indicatiu " Acció real " Diràs el nom. Blai
• Subjuntiu " Desig o possibilitat " Si diguessis el nom…
• Imperatiu " Ordre " Digues-me el nom.
3 comprà " compr-à • treballaré " treball-aré • perdia "
perd-ia • condueixen " condu-eixen • dormiria " 1 Elements que varien: Quan fou nit obscura/Com fon nit
dorm-iria • llegíreu " lleg-íreu • tradueixin " escura; i/e; amb/ab; i prengué/e pres.
tradu-eixin • perdonàrem " perdon-àrem • somrius " Llengua actual: Quan fou nit obscura; i; amb; i prengué.
somriu-s.
Llengua antiga: Com fon nit escura; e; ab; e pres.
4 RM. a. Demà aniran a Ciutadella.
Aquestes diferències responen a la variació històrica.
b. Escric un correu a en Pau.
2 • arribo: arrib; cal: fa falta; vinguis: venguis; buscar: cercar;
c. Féu/ Va fer / Ha fet un treball de Llengua.
casa: ca; petó: besada.
d. Estudiam dos temes per a l’examen de dilluns.
• Aquestes paraules mostren una variació geogràfica.
5 Infinitiu " beure, sentir, explicar. 3 • currar • emprenyar • pipa • pasma • trola • flipar
Gerundi " callant, regant, conduint.
4 • En el primer cas el missatge sembla produït en la consulta
Participi " vist, bullits, corregut.
d’un metge i aquest fa un diagnòstic al pacient.
• En el segon cas el missatge s’emetria en una situació
informal en la qual un jove es queixa de mal de cap.
Pàg. 83 ORTOGRAFIA
Aquests textos exemplifiquen un tipus de variació
1 Paraules agudes " intent, famós. funcional relacionada amb la situació comunicativa.
Paraules planes " ràpid, ballàreu.
Paraules esdrúixoles " família, època.
Pàg. 87 LITERATURA
2 • ràpid: s’accentua perquè és plana i no acaba ni en vocal,
ni vocal + s, ni -en, ni -in. 1 a: G; b: E; c: G; d: G; e: G; f: E.
• família: s’accentua perquè és esdrúixola i totes les
2 • Enunciat vertader " El narrador testimoni és un narrador
esdrúixoles s’accentuen.
intern que és un personatge secundari.
• ballàreu: s’accentua perquè és plana i acaba en diftong
• Rectificació dels enunciats falsos " El narrador extern no
decreixent -eu.
forma part de la història. / El narrador objectiu és extern
i només relata allò que pot veure però no els aspectes molt dur i rígid. Als devuit anys començà a fer feina al
interns (pensaments, sentiments, etc.). Departament Oriental de la Companyia Shell Oil, amb l’afany
de viatjar i conèixer terres i pobles llunyans, així fou com
3 a. Te deix, amor, la mar com a penyora es pot considerar una
pogué conèixer l’Àfrica oriental. Després d’un accident aeri
narració literària perquè crea un món de ficció en el qual
fou enviat a l’ambaixada britànica a Washington com a
el protagonista-narrador no és l’autor de la novel·la,
assessor militar.
Carme Riera, sinó un personatge inventat.
No fou fins al naixement dels seus fills que començà
b. L a novel·la, l’escriu Carme Riera. La narra un personatge
a escriure llibres per a nins.
inventat per l’autora, del que no en sabem el nom.
Obra: Entre les seves obres destaquen: Charlie i la fàbrica de
c. Es tracta d’un narrador intern perquè participa en la
xocolata, James i el préssec gegant, Matilda, Les bruixes
història, on predomina la primera persona (possessius,
i Relats de l’inesperat
pronoms i desinències verbals).
Hi ha un paral·lelisme entre la vida de Dahl i moltes de les
d. Les marques lingüístiques que permeten identificar el
seves històries, on s’inclouen referències a les pròpies
narrador són els determinants i pronoms possessius de
experiències, i l’humor és la via per fer una crítica a la
primera persona: «la meva finestra», «la nostra»; els verbs
societat. Utilitza plantejaments de situacions absurdes i
conjugats en primera persona: «puc veure», «l’enyor».
personatges de vegades grotescos, que es mouen en un
e. Es tracta d’un narrador intern protagonista perquè narra
món que mescla la quotidianitat, l’insòlit i el fantàstic, però
els fets qui protagonitza l’acció, com demostren les
que en el fons només tracta de construir un món millor.
següents paraules: «Des d’aquí, des de la meva finestra,
no puc veure la mar.[…]», «[…]No puc veure la mar perquè
roman, enfora d’aquí,»
Pàg. 88 SABER FER. Canviar el tipus de narrador d’un
4 Cada nit el senyor Culdolla agafava el bastó de la dona i
fragment
baixava les escales fins al taller. Allà aferrava un trosset redó
de fusta a la punta del bastó i així successivament durant un 1 Quan va néixer el seu germà petit, el padrí el va dur
temps, de manera que el bastó creixia molt lentament sense a l’hospital per veure’l.
que se’n temés la senyora Culdolla. Una vegada allà, es va acostar al bres per obrir-li un ull amb
Un dia el senyor Culdolla féu notar a la senyora que aquest la mà, perquè el Pàmpols li havia dit que si el seu germanet
bastó era massa llarg per a ella. La senyora Culdolla va tenia els ulls vermells és que estava posseït pel dimoni. Quan
pensar que el bastó havia crescut de sobte però el senyor ho va fer, el bebè començà a plorar amb un d’aquells plors
Culdolla li volgué fer creure que era ella qui s’havia encongit seus.
i, per tant, patia d’encongiment.
5 És una narració literària perquè conta uns fets ficticis i els
personatges que hi trobam tenen pensaments absurds,
com el fet que el bastó pugui créixer o que ella pateixi 1 • Narrador en primera o en tercera persona.
d’encongiment, malgrat que la conversa entre tots dos es
presenti dins d’un marc espaciotemporal quotidià i basat • Ús de temps passat.
en la realitat. • Abundància de marcadors temporals.
6 Es tracta d’un narrador extern, ja que no participa 2 a. La conducció era perillosa a causa dels bancs de boira.
directament en la història perquè no és cap dels " Banc de boira en aquesta oració significa boira compacta
personatges, per això empra la tercera persona gramatical. que s’estén horitzontalment al llarg d’alguns centenars de
A més a més, és un narrador extern objectiu, és a dir, metres.
només relata allò que es pot veure des d’un punt de vista b. A les zones turístiques molts de restaurants només tenen
extern (què fan i què diuen els personatges), però no els la carta en anglès i alemany.
aspectes interns (pensaments o sentiments).
" Carta en aquesta oració significa la llista de menjars i
7 S’hi empra l’estil directe, ja que el narrador cedeix la veu begudes que se serveixen a un restaurant o bar.
als personatges perquè pronunciïn directament c. Ahir duia un jersei de coll alt.
les seves paraules; gràficament s’hi indica a través
" Coll en aquesta oració fa referència a la part del jersei
dels guions que introdueixen cada vegada el parlament
que volta aquesta part del cos.
d’un d’ells.
d. La majoria dels bancs i caixes no atenen el públic als
8 Nom i llinatges: Roald Dahl. capvespres.
Lloc i data de naixement: Llandaff (1916) - Great " Banc en aquesta oració fa referència a l’establiment de
Missenden (1990) crèdit que fa el comerç dels doblers, negocia tot tipus de
Breu biografia: Fou novel·lista, escriptor de contes valors, rep depòsits, etc.
i guionista gal·lès d’ascendència noruega, famós com a e. No ha fet correctament les activitats d’Educació física
escriptor per a nins i adults. i ara li fa mal el coll.
Estudià en internats anglesos on el sistema educatiu era " Coll en aquesta oració significa part del cos que uneix
el cap amb el tronc. vol dir ‘el xoc amb penetració de la pilota a través del
f. Em fa falta una carta de la baralla que vaig dur al viatge vidre’; no obstant això, a l’expressió va provocar un gran
d’estudis. impacte a l’oficina significa ‘va causar una forta impressió
en les persones que estaven a l’oficina’.
" Carta en aquesta oració significa full rectangular de
cartolina, amb figures pintades en una de les cares, que forma c. E
n aquesta oració la paraula pantalla pren dos significats
part d’un conjunt dividit en sèries i que serveix per jugar a certs diferents, en el primer cas la pantalla del llum significa
jocs. ‘pàmpol de certes menes de llum’, i en el segon cas la
pantalla de la tele fa referència a ‘superfície luminiscent
3 • persona • mode • nombre • temps.
damunt la qual es produeix una imatge visible’.
4 a. guanyarà " tercera persona singular del futur simple. 3 RM.
b. facis " segona persona singular del present (subjuntiu).
a. temem; b. cantant; c. dormirà; d. menjau.
c. compartien " tercera persona plural del passat (imperfet).
4 • és: 3a persona singular present de verb ser " RM. Ell és
d. beguérem " primera persona plural del passat (passat
bon estudiant.
simple).
es: pronom reflexiu de 3a persona " RM. En Miquel es
5 • La vocal a sempre du l’accent obert. pentina cada matí.
• Les vocals i i u sempre duen l’accent tancat. • món: univers, planeta " RM. M’agradaria fer la volta al
• Les vocals e i o poden dur l’accent obert o tancat. món.
6 RM. mon: possessiu àton " RM. M’agradaria que mon pare fos
a. En Lluís és molt estudiós. bon cuiner.
b. Aquests plàtans no són gaire bons. • nét: parentiu " RM. El padrí dóna els regals als néts el dia
de Nadal
c. En Ramon té molta son als matins.
net: sense brutícia " RM. He deixat la meva habitació ben
d. Demà farem pràctiques de Ciències.
neta.
e. N’Àngels i en Pau saben ballar ball de bot.
• sí: afirmació " RM. En Joan va dir que sí que vendria.
7 • Variació social.
si: conjugació condicional. " RM. Vosaltres feis cada dia
• Variació històrica. els deures si la vostra mare us vigila.
• Variació funcional. 5 Però no va ésser aquell matí d’agost que tia Amelia
• Variació geogràfica. va aconduir-me al passat del meu pare, sinó prop
8 • El narrador testimoni és un narrador intern perquè es d’un quart de segle més tard, aquella darrera
troba dins de la història. En aquest cas, els fets són contats vegada que vaig anar a Andratx, també a la tardor,
per un personatge secundari. i tant per aclarir papers d’herències —la de l’àvia,
• El narrador objectiu és un narrador extern perquè es troba llunyana; la del vicari, relativament recent— com
fora de la història. En aquest cas, només es relaten les per remenar encara més arxius i buscar els fils, per
accions observables dels personatges. prims que ja fossin, del pare i d’altres fantasmes.
6 • A ca seva, sol emprar paraules malsonants però, a l’institut,
no. " Variació funcional.
Pàg. 91 BANC D’ACTIVITATS II • Els parlants de Manacor diuen galina però a la resta del
territori diuen gallina. " Variació geogràfica.
1 • Nus
• La transcripció original del poema d’Ausiàs Marc és «faent
• Personatges camins» i la versió actualitzada, «fent camins». " Variació
• Narrador històrica.
• Plantejament • La paraula friqui s’ha posat de moda entre els joves per
2 a. El darrer model d’aquest cotxe, el que anuncia el model referir-se a alguna persona o cosa estranya. " Variació
suec, és molt guapo. social.
b. L’impacte de la pilota sobre el vidre de l’edifici va 7 El text presenta un narrador extern ja que no participa en la
provocar un gran impacte a l’oficina. història, atès que no és cap dels personatges i fa servir la 3a
d. Tapa la pantalla del llum que es reflecteix en la pantalla persona gramatical. Concretament es tracta d’un narrador
de la tele. omniscient perquè a més de contar el que fan i diuen els
personatges, també sap què pensen, què senten, què els
a.La paraula model en aquesta oració es fa servir amb dos
agrada, etc.; per exemple quan diu: «A en Malcom li agradà
significats diferents; en el primer cas model de cotxe fa
això del tresor secret. I en Pete, a qui els romanços sobre
referència al disseny d’aquest automòbil i en el segon cas
fantasmes no li feien precisament llançar coets […]».
el model suec fa referència a la persona que exhibeix en
públic vestits, pentinats, etc. Quant a l’estil, es fa servir l’estil directe, a través del qual els
personatges pronuncien directament les seves paraules,
b. L a paraula impacte en el sintagma l’impacte de la pilota
i gràficament s’indica mitjançant el guió llarg.
Pàg. 92 espai, concretament d’un paisatge. En el conte, aquesta

BANC DE TEXTOS
descripció serveix per ambientar els fets i situar els
El conill (conte d’Etiòpia) personatges en un lloc determinat.
1 P Un conill avorrit decideix anar a passejar. Correspon a la part del plantejament del conte on es
N El conill descobreix una ombra damunt seu i s’espanta presenta la situació inicial, s’introdueixen els personatges
perquè pensa que una bèstia el persegueix. i el lloc, i se situen en un marc temporal.
N El conill corr mort de por però no pot desfer-se de 2 • Tipus de dolç / personatge bíblic.
l’ombra. • «Plorar com una Magdalena» significa plorar molt i
N El conill s’amaga a unes mates i l’ombra desapareix. amb gran aflicció. En aquesta expressió Magdalena fa
al·lusió a Maria Magdalena, personatge bíblic i deixebla de
D El conill agraeix haver-se salvat i descansa satisfet.
Jesús, que va plorar amargament la seva mort, juntament
2 Decidí, va descobrir, començà a córrer. amb Maria, la Mare de Déu.
3 • Un conill avorrit sortí a passejar. " Una vegada. 3 En el text es fa servir un narrador extern omniscient com
• El conill descobrí una ombra. " De sobte. demostra el fet d’utilitzar la 3a persona gramatical i que no
• El conill cregué que el perseguien. " De seguida. sigui cap personatge de la història. A més, el narrador conta,
tant el que fan i diuen els personatges com els pensaments
• El conill agraí a Déu haver-se salvat. " Llavors.
i sentiments que presenten: «En David, […], va sentir el desig
4 El narrador del text és extern ja que narra els fets en 3a de passejar amb la seva amiga Kate», «[…] va dir en David,
persona del singular i no participa en la història perquè no és decebut, perquè li agradava la idea dels seus peus i els de na
un personatge: «un conill que s’avorria», «el conill aconseguí Kate, descalços, damunt una massa de pa», «[…] pensava
amagar-se». que una cosa tan bona s’havia de compartir».
Dels subtipus de narrador extern, el d’aquest text és 4 Les paraules dels personatges s’introdueixen en estil directe,
omniscient perquè no només ens diu què fan i què diuen els
a través del qual el narrador cedeix la veu als personatges
personatges, sinó que també sap què pensen, què senten,
perquè pronunciïn directament les seves paraules.
què els agrada, etc., per exemple: «es va creure que un
Gràficament, l’estil directe s’indica mitjançant guions
animalot gran […]», «a pesar del cansament que sentia, […]»,
o cometes.
«i va descansar en pau i ben satisfet».
Un ca molt competent
1 • El temps verbal que s’usa a l’acudit és el present Pàg. 94 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
d’indicatiu.
El mosso del mestre Gelabert
• No, el present no és el temps típic de la narració. El temps
típic de la narració és el passat, sobretot el passat simple 1 • Fa molts d’anys, no se sap exactaments quants.
o el perifràstic. • Té lloc al poble d’Alaior.
2 a. Inici de l’alteració de la situació inicial. " Un dia. • Hi intervenen el mestre Gelebert, la seva dona i en Bep.
b. Inici del desenllaç. " Aleshores. • El narrador és extern perquè no participa directament en
la història, ja que no és un dels personatges, per això
3 RM. Això va ser i era una empresa tèxtil d’Inca que cercava
utilitza la tercera persona gramatical. Respecte al subtipus
un treballador per fer de secretari. Un dia s’hi va presentar
de narrador extern, es presenta com a omniscient, és a dir,
un dàlmata, molt ben pentinat i ben polit. El cap de
ho sap tot dels personatges, tant el que fan i el que diuen
l’empresa, un home d’uns cinquanta anys amb molta
els personatges com els aspectes interns (pensaments i
experiència, li va mirar el currículum que duia i va decidir fer-
sentiments); per exemple: «Més tranquil,es tornà a posar a
li l’entrevista.
fer feina mentre cantava: Mestre Gelabert qui tot ho vol tot
–Saps fer comptabilitat? –li demanà el cap de l’empresa. ho perd. Quan el mestre i la mestressa el sentiren se’n
De seguida el ca es posà a l’ordinador i en un tres i no res va temeren de com en Bep els havia sabut entabanar,
fer tots els comptes de l’empresa. De manera que reconegueren que era ben espavilat i que s’havia ben
l’empresari, sorprès, se’l mirà i li digué: guanyat la pesseta que tenia».
–Molt bé, però… Saps organitzar els documents? 2 • Per situar la història en el temps " Fa molts d’anys.
Ràpidament el ca va agafar tots els papers de la taula • Per introduir la solució que troba en Bep " Aleshores.
i els va organitzar per data, noms i color en cinc minuts.
3 Les paraules polisèmiques són fadrina i regne.
Meravellat, l’empresari va insistir:
4 RM.
–Saps molt de tot, però… Com vas amb els idiomes?
• Avui en dia hi ha moltes xarxes socials a Internet
Aleshores, el ca es posà damunt la taula i va respondre:
destinades a fadrins.
–Mèuuuu.
• El fadrí és un peix que abunda a les costes de les Illes
El passeig Balears.
1 En el primer paràgraf del text predomina la descripció d’un • El furs eren les lleis pròpies del regne de València.
4 SOLUCIONARI Del llibre de l’alumne
• A classe de Ciències hem estudiat el regne animal.

5 • faltava: falt-ava • tenia: teni-a • posà: pos-à • sentiren:
sent-iren • descobrí: descobr-í.
6 Més: adverbi de quantitat. / Mes: possessiu; període de l’any;
conjunció.
És: tercera persona singular del present del verb ser. /
Es: pronom reflexiu.
Sí: afirmació. /
Sí: conjunció condicional.
Són: tercera persona plural del present del verb ser. /
Son: possessiu: el seu; ganes de dormir.
7 Agudes: diligent, cançó, amagatall, calcetí.
Planes: mosso, moneda, encàrrecs, robatori.
Cançó i caletí s’accentuen perquè són agudes i acaben en
vocal.
Encàrrecs s’accentua perquè és plana i no acaba ni en vocal,
ni en vocal més -s ni en -en o -in.
8 Els personatges d’aquesta narració no parlen igual que avui
en dia perquè és una llegenda antiga. Aquest tipus de
variació lingüística s’anomena variació històrica, és a dir, la
variació en el temps, els canvis que adopta la llengua segons
el moment històric.
5
La narració PERSONAL: EL BLOG
La narrativa: elS PERSONATGES
L’eix conductor de la part de Llengua serà la narració personal, que ens durà a reflexionar sobre les
característiques que presenten textos com el diari íntim i el blog personal. Després d’analitzar-ne un model i
estudiar-ne les característiques, els alumnes hauran de passar a la pràctica i escriure un blog personal per
contar una història que els hagi passat recentment. A l’apartat de Lèxic treballarem les paraules homònimes,
que cal distingir de les polisèmiques que hem tractat a la unitat anterior i que es relacionen amb l’accent
diacrític que s’ha estudiat també a la unitat anterior. A continuació, continuarem insistint en la categoria
verbal, molt útil a les narracions, i presentarem les tres conjugacions, els temps verbals i la diferència entre
les formes simples i les perifràstiques. Finalment, a Ortografia treballarem l’ús de la dièresi, que ens servirà
per repassar també l’estructura sil·làbica i l’accentuació, continguts de les unitats anteriors.
A Llengua en ús pararem atenció a les diferències entre llengua formal i llengua informal, que ens servirà per
reflexionar sobre els recursos més útils a les narracions de tipus personal.
La part de Literatura tractarà la caracterització dels personatges a la narració, el tipus que presenten segons
l’acció, la naturalesa i l’evolució al llarg de l’obra. A més, mostrarem com interpretar la contraportada quan
es tria un llibre.
La darrera part de la unitat està orientada a l’estudi i la pràctica dels continguts apresos, mitjançant una
pàgina d’esquemes i resums; unes activitats distribuïdes en dos nivells de dificultat; un banc de textos que
permet treballar els continguts de Comunicació i Literatura; i, finalment, unes activitats d’avaluació que
revisen tots els continguts a partir d’un text.
COMPETÈNCIES
• Comunicació lingüística tat. També hauran de desenvolupar aquesta competèn-

L’objectiu i el fil conductor de la unitat serà treballar la cia per redactar dos correus electrònics a l’apartat Llen-
narració personal des de les diferents habilitats de la co- gua en ús, adreçats a interlocutors diferents, i per
municació lingüística: llegir, escriure, escoltar i parlar. escriure un comentari en una entrada de blog.
• Consciència i expressió cultural • Aprendre a aprendre
La lectura inicial permet a l’alumnat acostar-se i reflexio- La unitat conté algunes activitats en què els alumnes han
nar sobre la tradició del Dia del Llibre. A més, al llarg de la de practicar l’elaboració d’esquemes o resums, i també
unitat podran desenvolupar aquesta competència mitjan- explicar determinats aspectes gramaticals o ortogràfics,
çant diverses activitats, per exemple, analitzant personat- a fi de repassar les normes.
ges del conte clàssic Na Ventafocs i interpretant la infor- • Competència digital
mació d’una contraportada. En algunes activitats de l’apartat Llengua en ús i Literatu-
• Competència matemàtica, científica i tecnològica ra, els alumnes hauran de cercar informació a Internet.
A partir d’una activitat de la lectura, els alumnes repassa- És important que els ajudeu, almenys a les primeres uni-
ran els noms dels nombres. tats, a distingir les fonts fiables de les no fiables.
• Iniciativa i actitud emprenedora • Competència social i cívica
A l’apartat Saber fer. Contar una experiència personal, Ser ciutadans significa conèixer els serveis públics
l’alumne ha d’escriure un guió de preparació de l’activi- i saber fer-ne ús.
Esquema de la unitat. La narració personal: EL BLOG. La narrativa: els personatges
Llengua COMUNICACIÓ Saber fer. Comentar un text. 23 d’abril; 24 d’abril

Tipus de text. La narració personal
1. La narració personal
2. El blog personal
Saber fer. Expressió escrita. Escriure una entrada per a un blog
Saber fer. Expressió oral. Contar una experiència personal
L’homonímia: els homògrafs i els homòfons

LÈXIC
Els verbs (II)

GRAMÀTICA
1. Conjugació verbal
2. Verbs regulars i irregulars
3. Temps verbals
La dièresi
ORTOGRAFIA
1. Normes d’ús de la dièresi
2. Estalvi de la dièresi
Els usos formals i informals de la llengua

LLENGUA EN ÚS
1. La situació comunicativa
2. El registre formal i el registre informal
Literatura La narrativa i els personatges

INTRODUCCIÓ
A LA LITERATURA 1. La caracterització dels personatges
2. El tipus de personatges
Saber fer. Interpretar una contraportada

CONTINGUTS
• Nivell I • Hem rebut material de la • Jo volia ser torero
• Nivell II Telemarató
• Escriure és un poc màgic
• El valor de l’ametla
• [Viatge a Andorra] 3.-
Darrer dia de viatge
5
GUIÓ 5
COMUNICACIÓ
Aprendre La narració personal (pàg. 96-100)
1 Les narracions personals • Les característiques que presenta són les següents:
• Les narracions personals relaten esdeveniments – Són textos autobiogràfics.

que pertanyen a l’àmbit privat del narrador i – Solen escriure’s simultàniament al moment en què
inclouen reflexions i impressions sobre els fets. passen els fets, per això s’usa el perfet.
• Són narracions personals els diaris, les memòries, – Tenen un caràcter col·laboratiu.
els llibres de viatges, els blogs…
– Combinen diferents recursos: text, documents,
imatges…
2 El blog personal
• Un blog és un lloc web que s’actualitza
periòdicament i on cada bloguer escriu les seves
experiències personals.
• El fil conductor de la unitat serà la narració personal, que treballarem des d’un punt de vista
molt pràctic que permetrà exercitar totes les habilitats lingüístiques: llegir, escriure, entendre,
parlar. D’una banda, haurem de tenir en compte els coneixements generals sobre la narració
que hem après a la unitat anterior i, d’altra banda, aplicar-hi les característiques específiques
de la narració personal.
Llegir 23 d’abril; 24 d’abril. Comentar un text (pàg. 96-97)
• En aquest apartat treballarem la lectura de 23 d’abril i 24 d’abril, fragments que pertanyen a
l’obra Diario de un pardillo escrita per Jordi Sierra i Fabra. Diario de un pardillo és el diari
personal d’un adolescent de 12 anys que decideix escriure les memòries perquè veu que
tothom està a punt de canviar i vol deixar-ne constància. Manté algunes semblances amb la
sèrie de Jeff Kinney Diari del Greg.
Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) és un escriptor molt reconegut de l’àmbit de la literatura
juvenil, que ha escrit una gran quantitat de llibres (més de 400) i ha guanyat nombrosos
premis. Ha estat traduït a 25 idiomes. Destaca també per la seva tasca d’estudi de la música
rock i pop. Va contribuir a crear diverses revistes, com ara Popular 1 i Super Pop, a més del
Trivial Pursuit de rock. Recentment ha creat una fundació que du el seu nom i que té com a
objectiu promoure la creació literària entre els joves. En 2007 va rebre el Premi Nacional de
literatura infantil i juvenil atorgat pel Ministeri de Cultura per la novel·la Kafka i la nina
viatgera. Té novel·les com Les veus de la ciutat, El vol del drac, Els miralls de la nit, Material
sensible, (contes cruels), etc.
La lectura servirà per introduir l’alumnat en el treball del tipus textual proposat a la unitat, la
narració personal. Al mateix temps, les activitats proposades permetran que l’alumne s’iniciï
en l’anàlisi de textos íntims i personals, i es familiaritzi amb les seves característiques.
• El fragment proposat és molt expressiu, ja que intenta reproduir el pensament del jove
protagonista i, per això, la sintaxi també és molt senzilla i hi ha oracions que queden en
suspens. Advertiu aquest aspecte i demanau-los que en facin una lectura en silenci i,
després, proposau-ne una lectura en cadena en veu alta tenint en compte aquesta
característica. Convé que assageu especialment l’entonació amb els punts suspensius. Tot
seguit, encetarem un diàleg amb ells per indagar si algú ha conegut alguna vegada un
escriptor personalment i com va ser l’experiència. Si no n’han conegut cap, se’ls pot
demanar amb quin escriptor els agradaria trobar-se i què li demanarien.
5
GUIÓ 5
COMUNICACIÓ
• Les activitats 4 i 5 serviran per reflexionar com interpretar i deduir la informació que està
implícita en el text. Farem esment de la importància del context i dels coneixements previs
que el lector ja té quan llegeix un text. Podeu ampliar la informació aportant més dades
sobre la celebració del Dia del Llibre. Se celebra el dia 23 d’abril perquè coincideix amb
l’aniversari de la mort de diversos escriptors famosos: Cervantes, Shakespeare, Josep
Pla…Per això, des de 1995 la UNESCO va aprovar la celebració el 23 d’abril del Dia
Internacional del Llibre. Coincideix amb la diada de Sant Jordi, festa originària de Catalunya
però molt estesa als Països Catalans en què es regalen roses vermelles en representació
de la sang que va vessar el drac que va matar sant Jordi.
• L’activitat 6 fa referència a les característiques que presenta el diari personal. Es pot
consultar si algun alumne escriu habitualment un diari personal i, si és així, li demanarem per
què l’escriu, quin tipus de fets hi sol escriure, si en fa una ordenació cronològica, si sol
mostrar les seves impressions i opinions personals, etc. Això pot suscitar interès per part
dels alumnes que no ho fan i, fins i tot, pot animar-los a escriure per imitació. Se’ls pot
explicar que hi ha diaris personals privats, quan l’autor l’escriu per llegir-lo a la intimitat, o
diaris públics o literaris, quan un autor hi escriu sobre si mateix o quan s’identifica amb un
personatge i aleshores l’inventa.
• Com a ampliació, comentarem la publicació d’alguns diaris que en un principi no es varen
escriure amb una finalitat literària, com el Diari d’Anne Frank, i en llegirem algun fragment a
classe o els el donarem fotocopiat perquè el llegeixin.
Dissabte, 20 de juny de 1942

Per a algú com jo és una sensació molt estranya escriure un diari. No tan sols
perquè mai no he escrit res, sinó perquè em fa l’efecte que més endavant ni a mi
ni a ningú altre li interessaran les confidències d’una col·legiala de tretze anys.
Però això en realitat no importa, tenc ganes d’escriure i molt més encara de
desfogar-me i treure’m de damunt unes quantes espines. «El paper és més pa-
cient que els homes.» Vaig recordar aquesta frase un d’aquells dies mig malen-
coniosos en què estava asseguda amb el cap repenjat a les mans, avorrida i
desganada, sense saber si sortir o quedar-me a casa, i finalment em vaig posar
a rumiar sense moure’m d’on era. Sí, és cert, el paper és pacient, però com que
no tenc cap intenció d’ensenyar mai a ningú aquest quadern de tapes dures
anomenat pomposament «diari», si no és que alguna vegada en la meva vida tenc
un amic o una amiga que es converteixen en l’amic o amiga «de l’ànima», el més
probable és que no interessi a ningú.
Anne Frank, Diari
• A continuació podem fer una altra activitat: es tracta de seleccionar un text del Diari d’un
jove maniàtic, de McFarlane, A., Mc Pherson, A., i repartir-lo fragmentat als alumnes, per
parelles o en grups de quatre, perquè el puguin completar. Hauran de fixar-se que l’estructura
del diari està formada per la data i el cos de la narració, i que el cos comprèn diferents
paràgrafs que corresponen a idees distintes. Quan hagin completat el text, hauran de
subratllar els fragments on el narrador expressa els seus sentiments, conflictes, opinions,
etc. Si ho consideram adequat, tot seguit analitzaran el temps verbal emprat en el text, els
demanarem que el subratllin i que l’identifiquin.
Saber fer Escriure una entrada per a un blog (pàg. 99)
• Aquest apartat pretén fer descobrir als alumnes què és un blog i com preparar una entrada
per a un blog, quins passos han de seguir per escriure-hi correctament, és a dir, Planificar i
revisar la redacció de l’escrit que volen publicar.
5
GUIÓ 5
COMUNICACIÓ
Potser els aprenents estan habituats a escriure missatges curts a les xarxes socials com
Twitter, Facebook o, fins i tot, a WhatsApp, però sense massa reflexió o planificació. Per això
s’insisteix a preparar bé què es vol dir i com organitzar la narració. Cal recordar-los l’estruc-
tura d’un text narratiu (plantejament, nus i desenllaç) i també la possibilitat d’expressar les
seves opinions o sentiments sobre el tema al principi o al final de l’escrit. Finalment, insisti-
rem en la importància de repassar la narració per comprovar si el text s’ha escrit correcta-
ment i si creuen que les idees estan ben expressades i estructurades. A partir d’aquí, ja po-
dran posar el títol més adequat partint de la idea principal.
• Abans de començar a escriure, convé que revisin més models dels blogs, com el de la lectura
inicial o els de l’apartat Banc de textos. També podrien cercar-ne algun altre en una pàgina
concreta d’Internet, amb el propòsit d’explicar el tema i l’estructura d’una entrada concreta.
En aquest cas, convé advertir-los molt bé que els blogs, com ja hem vist a la part teòrica,
poden ser de molts tipus i convé que ells n’identifiquin algun de tipus narratiu.
• Després de llegir alguns dels blogs que els hem indicat, els animarem a escriure’n un, com
els esmentats anteriorment, per tal que expressin la seva opinió sobre la darrera novel·la
que han llegit aquest curs. Moltes editorials tenen el seu propi blog per donar a conèixer les
novetats literàries i hi inclouen un apartat per als comentaris dels lectors. Si és possible,
podrien escriure-hi la seva opinió.
• Si el grup ho requereix, els instruirem per saber obrir un blog gratuït perquè hi publiquin els
seus escrits personals durant el curs.
http://blog.cat/
http://blogs.flog.cat/
http://www.betesiclicks.com/2009/12/com-fer-un-blog-triar-un-servei-de-blogs/
• Segons el punt 3, Correcció i edició, l’alumne haurà de corregir el text preparat per al blog
de manera individual. Una altra possibilitat seria intercanviar-lo amb el d’un company perquè
aquest el revisi i el valori objectivament tenint en compte els apartats indicats.
Saber fer Contar una experiència personal (pàg. 100)
• Aquest apartat consta de dues parts. A la primera es treballa la comprensió oral, i es tracta
d’escoltar i entendre l’experiència personal que conta n’Òscar, un alumne del grup de teatre
que pretén animar els companys perquè s’hi apuntin també. Reproduïm l’audició a
continuació per si la voleu llegir a classe.
Escoltar
Professora: Benvolguts alumnes, tots sabeu que la setmana que ve acaba el
termini per matricular-se al curs d’interpretació teatral que ofereix el nostre
institut en col·laboració amb l’Escola Municipal de Teatre. Sé que a molts de
vosaltres us agradaria apuntar-vos-hi, però estau dubtosos. Per això, avui hem
convidat n’Òscar, un alumne de tercer que l’any passat va participar per prime-
ra vegada en aquest curs, perquè us conti la seva experiència personal. Quan
vulguis, Òscar.
Estudiant: Hola a tots i a totes. Ara fa un any na Carme, la directora de l’Escola
Municipal de Teatre, va entrar a la nostra classe de segon d’ESO per oferir-nos
el curs d’interpretació teatral que us han oferit a vosaltres. A mi, això de la in-
terpretació no em feia molta gràcia. Jo sempre he estat molt tímid i fer teatre
implica posar-te davant un munt de gent. Però els meus amics, na Laia i en Josep,
s’hi varen apuntar i, al final, em varen convèncer perquè els acompanyàs.
5
GUIÓ 5
COMUNICACIÓ
El dia que varen començar les classes jo estava nirviosíssim. Al teatre municipal,
hi havia un caramull d’alumnes d’altres escoles i instituts que jo no coneixia i, per
acabar-ho d’arreglar, en Tomeu, el professor, ens va fer pujar a tots a l’escenari,
posar-nos en rotlo i presentar-nos un per un. Us promet que aquell moment inici-
al per a mi va ser horrible: estava mort de la vergonya de pensar que havia de
xerrar davant de tanta gent desconeguda i, si hagués pogut, hauria fugit d’allà
cames ajudau-me! Però, per sort, no ho vaig fer.
Després de les presentacions, en Tomeu ens va proposar diversos jocs molt senzills
i divertits: passar-nos la pilota dient en veu alta el nom de la persona a qui la pas-
sàvem, intentar identificar amb els ulls tancats el company o la companya amb qui
ens encreuàvem a l’escenari, moure’s com si fóssim el nostre animal preferit al
ritme de la música... Joc a joc, vaig començar a perdre la por i la vergonya i, al final
de la classe, estava ben content i relaxat. No només havia conegut gent nova sinó
que m’ho havia passat molt bé. I us puc assegurar que la resta de classes al llarg
de l’any varen ser tan divertides o més que la del primer dia.
A més d’haver-me ajudat a superar la timidesa i d’haver-me ensenyat un caramull
de coses, el curs d’interpretació teatral m’ha donat l’oportunitat de fer nous amics,
alguns dels quals no els canvii per res del món. Per això jo us recoman que us
apunteu a aquest curs. Estic convençut que en traureu tant de profit o més que jo.
Professora: Moltes gràcies, Òscar. I ja ho sabeu, qui vulgui tenir una experiència
com la de n’Òscar, que passi per secretaria a matricular-se. Fins demà!
Grup d’estudiants: Fins demà!
• A la segona part es treballa l’expressió oral i els alumnes han d’explicar una experiència
personal pròpia, com la que acaben d’escoltar; per això els donam tres idees a triar per ori-
entar-los a l’hora d’explicar un tema. El professor els por repartir una graella on puntuïn cada
aspecte en tres nivells (de l’1 al 3), així aprendran a valorar el que se’ls exigeix. A continuació,
el professor posarà la nota tenint en compte la valoració feta per l’alumnat. Es tracta de
passar-los una rúbrica d’avaluació senzilla, que servirà per autoavaluar-se i també per avalu-
ar els companys.
1 2 3
Ha emprat la primera persona?
Ha dit quan i on ha passat la història?
Ha contat els fets en ordre?
Hi ha inclòs una valoració?
Ha estat correcte en el llenguatge?
5
GUIÓ 5
lèxic
Aprendre L’homonímia: els homògrafs i els homòfons (pàg. 101)
• L’homonímia és la relació que s’estableix entre mots – Homògrafs, mots que coincideixen en l’escriptura.
que s’escriuen o es pronuncien igual, però tenen – Homòfons, mots que coincideixen en la pronunciació.
significats diferents. Poden ser de dos tipus:
• En aquest apartat treballarem l’homonímia i la duplicitat entre homòfons i homògrafs. Primer

convé que repassem el concepte de paraula polisèmica a fi que no hi hagi confusions i per
poder resoldre l’activitat 1. També és convenient revisar els conceptes de accepció i
entrada per mostrar com es recullen al diccionari les paraules homònimes i les polisèmiques.
Si ho considerau adient, podeu aprofitar aquest apartat per repassar l’accentuació diacrítica
que s’ha estudiat a l’apartat Ortografia de la unitat anterior. Proposau-los que facin oracions
que contenguin un parell de paraules (l’una amb accent i l’altra sense accent).
• Tant al Saber-ne més com a l’activitat 3 hem volgut insistir en un dels errors ortogràfics més
freqüents hem/em. Si pensau que cal reforçar aquest aspecte, podeu proposar més oracions
per completar. Si veis que encara hi tenen dificultats, podeu recomanar-los que facin la
traducció al castellà: hem (hemos)/em (me). També podeu revisar altres casos semblants (a/
ha; hi/i). Us proposam algunes oracions:
– ( hem/em) Els meus amics i jo ______ organitzat una festa de disfresses i jo ______ vull
disfressar de pirata.
– (hem/em) Des que _____ acabat el curs, cada matí _____ menj un bon panet.
– (ha/a) No sé si _____ vengut _____ dir-m’ho.
– (ha/a) Finalment, na Laura no _____ anat avui _____ entrenar-se.
– (hi/i) No ____ havia cap alumne de 1r d’ESO _____ es va suspendre l’assemblea.
– (hi/i) Quan ______ ha tempesta, és convenient desconnectar el televisor ______ l’ordinador.
• Parau atenció de no confondre els homònims amb els parònims, paraules amb una forma
molt semblant, però no coincident, i significat diferent. Recordau que la b i la v sonen de
manera diferent en el nostre dialecte: un so és bilabial i l’altre, labiodental; de manera que
paraules com ball/vall, beu/veu, abans/avanç són parònimes i no homòfones.
• Una altra possibilitat pot ser jugar al joc de l’oca i adaptar-lo per treballar els homònims.
Caldrà dividir la classe en 4 o 5 grups per jugar-hi i cada grup tendrà un color diferent de
fitxa, ja que es juga conjuntament. Quan la fitxa caigui en una determinada casella (pot ser,
per exemple, una oca), el grup haurà d’inventar-se una frase correcta amb l’homònim que li
digui el professor; si no contesta bé, serà penalitzat (dues vegades sense tirar). Hi guanyarà
el grup que primer arribi al final.
5
GUIÓ 5
GRAMÀTICA
Aprendre Els verbs (II) (pàg. 102-103)
1 La conjugació verbal • Els verbs irregulars presenten variacions a les

desinències respecte al verb model i sovint l’arrel
• La conjugació verbal és el conjunt de totes les
canvia en conjugar algunes formes.
formes d’un verb.
• Hi ha tres conjugacions: primera (infinitius acabats 3 Els temps verbals
en -ar), segona (infinitius acabats en -er o -re)
• Es distingeixen tres grans temps: present, passat
i tercera (infinitius acabats en -ir).
i futur.
2 Verbs regulars i verbs irregulars • Les formes d’un temps verbal poden estar
formades per una o més paraules. Hi ha temps
• Els verbs regulars segueixen el model i l’arrel
simples, temps compostos i temps perifràstics.
es manté invariable en totes les formes.
• En aquesta unitat tornam a insistir en el verb com a forma principal de l’oració i, en aquest
cas, de la narració, ja que ens ajuda a expressar accions, emocions, sensacions, etc.
Per començar, explicarem què és la conjugació verbal i quines són les 3 conjugacions que hi
ha. Tot seguit, es fa una diferenciació entre els verbs regulars i els irregulars i, finalment, els
temps verbals (present, passat i futur). Al quadre Saber-ne més feim referència a la
particularitat de la 3a conjugació. Conjugau a la pissarra el present d’indicatiu i el present de
subjuntiu d’un verb pur i d’un d’incoatiu perquè puguin observar la diferència.
Si ho considerau convenient, parlau-los d’alguns verbs que són de la 2a conjugació en català
i que en castellà són de la 3a, però que de vegades es conjuguen malament per una
interferència lingüística (remetre, confondre, concloure, transmetre…).
• Per repassar els verbs de la 2a conjugació que solen confondre amb els de castellà, els
animarem a compondre redolins. Haurien de fer rimar: confondre - compondre, emetre -
cometre, percebre - rebre, admetre - transmetre, cloure - excloure, resoldre -absoldre.
Si fets interessants vols escriure, bona experiència has de viure.
• Per entendre bé què és un verb irregular, podeu demanar-los que conjuguin el present
d’indicatiu d’alguns verbs i que diguin per què és regular o irregular. Proposau-los els verbs
següents: estar, pensar, anar, dir, sentir, sortir, dur, fer, témer, saber.
• Si el professor vol ampliar un poc aquest apartat, pot plantejar el joc dels paquets, que
consisteix a trobar, en aproximadament 15 minuts, el màxim d’infinitius relacionats amb
qualsevol acció que es pugui desenvolupar al centre escolar. El professor ha de dibuixar
a la pissarra la graella i ells han de fer el mateix a la llibreta; han de trobar 6 infinitius en
cada paquet, és a dir, un infinitiu per cada conjugació. Hi guanya qui acabi més prest i ho
tengui bé. A la tercera conjugació, també se’ls dirà que en cerquin 3 de purs i 3
d’incoatius.
Infinitius 1a conjugació Infinitius 2a conjugació Infinitius 3a conjugació
• Quan presentam els temps verbals, podem relacionar-los amb diferents tipus de text. Per
exemple, podem dir-los que el present és el temps propi dels textos expositius, com un
llibre de text; el passat és el temps propi de la narració (un conte, una notícia…); mentre
que el futur és el temps propi dels textos predictius, com una previsió meteorològica o
l’horòscop.
5
GUIÓ 5
GRAMÀTICA
• Finalment, repassau amb ells la taula que recull tots els temps verbals, en què a més de la
classificació dels temps, trobaran la classificació per modes. Aprofitau l’ocasió per repassar
els modes que s’han tractat a la unitat anterior. Per estudiar la taula, demanau que la copiïn
al quadern canviant el verb del model (llegir) per un altre.
• Les activitats es presenten ordenades segons el grau de dificultat. Des de l’activitat 1, que
té per objectiu consolidar els conceptes teòrics, fins a l’activitat 3, que pretén practicar els
temps verbals de les diferents conjugacions. A més, per tancar l’activitat 3 es proposa una
pregunta que pretén relacionar l’ús del perfet amb la narració personal d’un blog o d’un diari
en què es conten els esdeveniments que han passat recentment.
• Per repassar els verbs el professor pot plantejar altres activitats complementàries, com
les que proposam a continuació:
– Fer un bingo de verbs irregulars, de manera que en lloc de posar nombres a les caselles
s’escriguin formes verbals. Cada alumne té una targeta amb diferents verbs. El professor
va cantant les formes verbals i ells van retxant-les si les tenen. Poden cantar línia o bingo.
D’aquesta manera es familiaritzen amb determinades formes.
– Escoltar una cançó d’un grup musical de moda. Repartim la lletra de la cançó fotocopiada
sense verbs. L’alumne la completarà quan escolti la cançó. Després, el professor pot
demanar quin és el temps verbal de cada verb i l’infinitiu corresponent. Us proposam la
cançó «En voler» del grup Projecte Mut. En reproduïm un fragment i podeu escoltar-la
completa a Youtube.

Pots venir en voler ______,

______ entrar, per a tu està ______,
papallona que a la llum artificial
l’______ tant com al cel obert.
No és que jo em ______, no,

és que ______ en altres coses:
en temps antics de donzelles i cavallers,
en paradisos als teus llavis calents.
– Donar-los un text perquè ells diguin el temps i el mode de cada verb, i també si es tracta
d’una forma simple, composta o perifràstica. Us proposam un fragment de la novel·la
Marina per treballar els temps verbals.
Per fi, la casa va quedar buida. Na Marina no gosava mirar la padrina als
ulls. A sobre, encara li faltava el regany dels pares.
Es va armar de valor i sense embuts es va encarar amb la padrina. Però,
en veure‑li la bena al cap, se li va llançar als braços tot plorant.
–Perdona’m, padrina, perdona’m –li deia desconsolada.
–De què t’he de perdonar, petita? –li va demanar la padrina dolçament.
–De tot el que ha passat –va dir entre sanglots.
Gemma Pascual (2005) Marina. Picanya: Santillana/Voramar. (adaptació)
5
GUIÓ 5
ORTOGRAFIA
Aprendre La dièresi (pàg. 104-105)
1 Normes d’ús de la dièresi 2 Estalvi de la dièresi

• Per fer sonar la u dels grups gue, gui, que, qui. • Paraules acabades en -isme, -ista.
• Per indicar que la u no forma digtong amb la vocal • Paraules acabades en -um i -us.
anterior. • En l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs
• Per indicar que una i entre dues vocals no fa de de la tercera conjugació.
consonant, sinó de vocal.
• En aquest apartat es tracta la dièresi, un dels aspectes ortogràfics que sol crear més problemes
als alumnes. En aquest curs hem intentat simplificar al màxim les normes, que s’aniran
ampliant en els cursos següents. L’èxit del domini de la dièresi dependrà del domini dels
diftongs, de manera que abans de començar cal repassar els diftongs, tal com es proposa en
la secció Claus per començar.
• L’activitat 1 demana classificar les paraules segons que hagin de dur-ne o no, perquè puguin
repassar la normativa indicada.
• L’activitat 2 centra l’atenció sobretot en els grups qu, gu seguits de vocal, perquè sàpiguen
quins duen dièresi (diftongs: qüe, qüi, güe, güi) i quins no (en aquest darrer cas han de saber
que són dígrafs); a la darrera sèrie de paraules, però, hauran de parar atenció a l’alternança
entre accent i dièresi.
• L’alternança accent i dièresi es treballa d’una manera més específica a l’activitat 3, ja que els
demana que conjuguin l’imperfet d’indicatiu de dos verbs, en què totes les persones duen
dièresi, excepte la 1a i 2a del plural que han de dur accent. Hi hem inclòs els verbs que pensam
que poden ser més habituals per a ells. Si ho considerau convenient, podeu ampliar l’activitat,
demanant-los que conjuguin més verbs del mateix tipus: fer, treure i seure; produir, introduir i
reduir. Feis-los notar les diferències de pronúncia de la i en feia i en produïa.
• A l’activitat 7 proposam un text molt senzill que han de completar amb accents o dièresis, a
fi que puguin repassar les formes.
• Per consolidar els continguts, presentarem altres activitats complementàries, com ara
dictar-los paraules perquè reflexionin si cal escriure dièresi o accent (repàs de la unitat 4).
També podem elaborar el joc de bingo esmentat anteriorment i adaptar-lo a la dièresi: cada
casella hauria de contenir paraules que duen dièresi, així els serviria per memoritzar-les.
• L’ús de la dièresi és un dels temes ortogràfics que causen més maldecaps als alumnes. A hores
d’ara tenen clara la funció de la dièresi per fer sonar la u dels grups qüe, qüi, güe, güi. En canvi,
tenen problemes amb l’altra funció de la dièresi per desfer diftong per la gran quantitat
d’excepcions que hi ha. Com que no hi ha tantes paraules amb dièresi, proposau-los fer una
llista de les més habituals o elaborar un mural per tenir-lo a la vista a classe: fluïdesa, veïnada,
Lluïsa, traïdor, cafeïna, raïm, ensaïmada, continuïtat, agraït, agraïment, increïble, aïllar,
aïllament, oïda, ruïnós, suïcidar, suïcida, països, Suïssa…
• La dièresi a les formes verbals és un dels aspectes que provoca més dificultats. Per això,
podeu donar-los una forma verbal i que ells pensin altres verbs de la mateixa conjugació amb
aquesta forma. Per exemple: produïm (conduïm, traduïm, deduïm, intuïm…); deduïu, agraïa,
agraïes, agraïen... Animau-los a cercar verbs amb acabaments en -uir i -air i conjugar-los. Ho
poden fer a través del diccionari en línia de l’IEC.
5
GUIÓ 5
LLENGUA EN ÚS
Aprendre Els usos formals i informals de la llengua (pàg. 106-107)
1 La situació comunicativa – Registre informal, propi dels contextos amistosos

i familiars.
• La llengua pot variar segons la situació
comunicativa. Les característiques lingüístiques – Registre formal, propi de contextos de l’àmbit
d’una situació comunicativa estan determinades públic (mitjans de comunicació, administració…).
per quatre factors: • Les característiques dels diferents registres són:
– Canal, que pot ser oral o escrit. – Registre informal: moltes paraules referides al
– Relació dels interlocutors, entre els quals pot context, tractament de tu, menor riquesa lèxica,
haver-hi més o menys confiança. molts recursos expressius, ús de mots col·loquials,
estructures sintàctiques simples…
– Tema, que pot ser especialitzat o quotidià.
– Registre formal: evitar mots referits al context,
– Intencionalitat, és a dir, finalitat de la comunicació.
tractament de vós o de vostè, ús de paraules
precises, llenguatge neutre i objectiu, lèxic
2 El registre formal i el registre informal estàndard i sintaxi elaborada (oracions
• Els registres són les varietats lingüístiques que complexes).
es trien segons la situació comunicativa. Hi ha dos
tipus de registres:
• Aquest apartat tracta els usos formals i informals de la llengua, el canvi d’un registre a un
altre depenent de la situació comunicativa i els factors que la determinen. S’ha d’explicar la
flexibilitat que presenta la llengua i l’adequació d’aquesta tenint en compte els diferents
elements del context. Així doncs, és important determinar en quins contextos s’ha d’emprar
el registre formal i en quins altres, l’informal. L’alumnat ha d’entendre que com més domini
la llengua, més capaç serà d’adaptar-se a les diferents situacions comunicatives i emprar el
registre adequat.
• A les activitats 1 i 2 es demana que s’indiquin els quatre elements que determinen la
comunicació lingüística plantejada, per especificar el registre concret. D’aquesta manera ens
asseguram que són capaços d’analitzar elements de la situació comunicativa.
• A l’activitat 3, a partir dels trets que han observat en cada un dels dos textos, hauran de
concloure quin presenta un registre formal i quines són les diferències entre l’un i l’altre. És
important que pareu atenció a les característiques del text formal, ja que els alumnes no
estan acostumats a escriure’n.
• L’activitat 4 és més pràctica, ja que han d’aplicar el que han après i han de redactar un
correu electrònic que s’adapti a la situació lingüística indicada. Recomanau-los que tenguin
en compte els models de l’activitat anterior, especialment quan hauran d’escriure el text
formal, ja que estan menys acostumats a escriure’n.
• Es poden fer més activitats tenint en compte els elements de la situació comunicativa:
– Interpretar a classe diferents papers: un jove que ha de declarar davant el jutge perquè
l’han agafat robant una camisa i un jove que explica a l’amic com ha robat la camisa. Una
al·lota que demana a un professor que li revisi la nota de l’examen i una al·lota que explica
per telèfon a l’amiga que l’examen era difícil. Un pacient explica al metge els símptomes
que té i un fill explica a la mare com es troba.
– Enviar un WhatsApp a un amic per comunicar-li que no anirà a l’assaig de música; després
escriure’n un altre per al professor de música.
5
GUIÓ 5
LITERATURA
Aprendre La narrativa i els personatges (pàg. 108-110)
1 La caracterització de personatges – Personatges secundaris: complementen l’acció

dels principals i només participen en una part.
• Els personatges són els éssers de ficció que
intervenen en l’acció. • Segons la naturalesa dels personatges.
• Els personatges es poden conèixer gràcies a dos – Personatges reals o versemblants: es regeixen
tipus de caracteritzacions: per la lògica de la realitat, tot i que siguin de ficció.
– Caracterització directa, és a dir, mitjançant una – Personatges irreals o fantàstics: no responen

descripció explícita que fa el narrador. a la lògica de la realitat i tenen propietats
sobrenaturals.
– Caracterització indirecta, a partir de les accions
i els pensaments del personatge el lector es pot • Segons l’evolució al llarg de l’obra:
fer una idea de com és el personatge. – Personatges plans: es defineixen per uns trets
esquemàtics, que es mantenen al llarg de tot el
2 El tipus de personatges relat.
• Segons la funció en l’acció: – Personatges redons: presenten una complexitat
– Personatges principals: condueixen l’acció psicològica i van evolucionant al llarg de l’obra,
i es mantenen al llarg de tot el relat. segons les circumstàncies.
• Aquest apartat continua treballant el gènere narratiu i se centra en els tipus i en la

caracterització dels personatges. La presentació dels personatges pot fer-se de manera
directa o indirecta. Per classificar-los tendrem en compte la seva funció en l’acció, la
naturalesa i l’evolució al llarg de l’obra. Per motivar-los a parlar de personatges, podeu
explorar en els seus gustos i demanar-los quins personatges de novel·les o de pel·lícules i
sèries els han agradat més. Després d’estudiar l’apartat, podeu animar-los a analitzar el seu
personatge preferit tenint en compte aquests criteris.
• Per començar l’estudi dels personatges proposam un fragment de l’obra Com una nina
Llegir russa, de Maite Salord, que ens resulta molt útil per introduir la caracterització directa i
indirecta. L’obra tracta de l’enfrontament a la pròpia infantesa de na Roser, una al·lota de
desset anys, a causa de l’aparició d’una velleta, n’Anastàsia, que li capgira la vida i
l’ensenyarà a aprendre a traçar el seu camí.
Maite Salord Ripoll (Ciutadella,1965) és professora de Llengua i Literatura catalanes a l’IES M.
Àngels Cardona de Ciutadella i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis. Ha guanyat el premi
de Narració Novel·lada de la XVI Biennal Literària i Artística de les festes de Sant Joan de
1997 amb l’obra I del somni, així com també l’Illa de Menorca de narració curta amb l’obra
Flor de gessamí (1999). La seva darrera novel·la és L’alè de les cendres (2014).
• Per completar l’estudi dels personatges i per tractar uns altres tipus de personatges més
irreals i fantàstics, proposam a la segona doble pàgina de l’apartat l’obra La història
interminable, de Michael Ende. Es tracta d’un èxit de vendes de la literatura juvenil des
de la seva publicació en 1979. Bastian és un nin que, fart de les burles dels companys,
es refugia en la lectura d’un llibre, La història interminable, que s’endú d’una botiga de
llibres vells. La història interminable se situa en un món anomenat Fantasia, l’emperadriu
del qual està molt malalta i necessita un remei ràpid per a la seva malaltia. Bastian està
tan capficat en la lectura que es converteix en un personatge més de Fantasia.
Michael Ende és un dels autors de literatura infantil i juvenil més coneguts i més premiats.
Les seves obres han estat traduïdes a moltes llengües i, fins i tot, s’han duit al cinema, com
és el cas de La història interminable.
5
GUIÓ 5
LITERATURA
• A l’activitat 1, els alumnes han d’analitzar els personatges de Na Ventafocs segons els
diferents criteris de classificació donats. Hem volgut preguntar per na Ventafocs perquè és
un conte que tots coneixen i on es poden reconèixer diferents tipus de personatges.
• A l’activitat 2, després de llegir el text Com una nina russa, de Maite Salord, han de dir si la
presentació dels personatges és directa o indirecta i de quin tipus són aquests segons la
seva naturalesa. Com que és el text inicial que es proposa també per explorar els
coneixements previs, pot ser interessant comparar l’anàlisi que podien fer al començament
i l’anàlisi que poden fer ara dels personatges a partir dels coneixements adquirits.
• A l’activitat 3 han de llegir el text La història interminable de Michael Ende, novel·la que
segurament alguns han llegit, i cercar informació sobre els personatges que hi intervenen,
l’argument i l’autor. Els demana que indiquin la relació entre els personatges del text i si
algun es considera fantàstic.
• Com a activitat complementària, es pot plantejar que canviïn el tipus de caracterització d’un
fragment. Us proposam un fragment d’una novel·la amb caracterització indirecta perquè en
facin una caracterització directa.
Quin pal de cerimònia, tu! Quin pal de menjada i quin pal d’efusives mostres de
tendresa per part de totes les ties, oncles i altra fauna familiar diversa que ni que
em matassin sabria recordar-ne el nom. Però ja està. Na Clàudia ja s’ha casat, ha
fotut el camp de casa i m’ha deixat una habitació que és per córrer-hi el Rally
Costa Brava jo tot solet, si vull.
Dolors Garcia (2006) La por que no s’acaba mai. Picanya: Alfaguara-Voramar.
(adaptació)
• Una altra activitat de tipus taller consisteix a preparar imatges de persones retallades de
revistes o diaris i repartir-les a cada grup format per 2 alumnes. Aquests han d’inventar una
història breu on intervenguin els personatges que tenen, però han de pensar si la presentació
la faran de manera directa o indirecta, si seran plans o redons, principals o secundaris i reals
o fantàstics. Després la llegiran a classe i explicaran com han classificat els personatges.
• Finalment, es pot organitzar una taula redona entre els personatges de la novel·la, en què
debatran sobre com són tractats i quin paper tenen a la història. A cada alumne se li assigna
un dels personatges de la novel·la i haurà de comportar-se, a la taula redona, d’acord amb la
personalitat d’aquest personatge.
Saber fer Interpretar una contraportada (pàg. 110)
• En aquest apartat pretenem donar importància als aspectes paratextuals d’un text, a fi de
despertar l’interès i la curiositat dels alumnes per aquesta part quan hagin de triar una lec-
tura.
• L’alumnat ha d’anar a la biblioteca i treure la informació que se li demana d’un llibre que no
hagi llegit, només a través de la contraportada. Després dirà si li agradaria llegir-lo o no.
Insistiu que raonin la resposta fent servir el vocabulari propi de la narració que s’ha estudiat
a les unitats 4 i 5.
• Si veis difícil anar a la biblioteca, podeu donar-los fotocopiades tres contraportades i analitzar
a partir d’aquestes el tipus de novel·la que és i com deuen ser els personatges. Fins i tot,
podeu extreure la informació del catàleg a Internet de diverses editorials.
5
GUIÓ 5
Aquest apartat neix amb la voluntat de ser útil per a l’alumne en el moment en què hagi d’es-
tudiar la unitat i preparar els continguts per a l’avaluació. Podeu suggerir-los que completin
alguns esquemes, com els de l’apartat de Gramàtica, amb exemples. Igualment, també els pot
ajudar a estudiar identificar les paraules clau del resum i marcar-les.
n aquest apartat es presenten algunes activitats de repàs de la unitat classificades en dos

E
nivells. La finalitat és comprovar si els conceptes treballats a la unitat han quedat clars o si cal
insistir en algun d’aquests. Com que les activitats es classifiquen també segons el contingut
que tracten, serà fàcil determinar l’apartat que convé repassar.
Nivell I
• Potser la més complicada és l’activitat 7, ja que els alumnes han d’haver assolit un bon
nivell de l’ús de la dièresi. Si veis que hi tenen dificultats, ajudau-los proposant-los que facin
una graella amb dues columnes: una en què incloguin paraules amb qu/gu i, l’altra, paraules
amb diftong decreixent. Després, dins de cada grup, que decideixin quines han de dur dièresi
i quines no.
Nivell II
• Parau atenció a l’activitat 3. Abans de fer-la seria interessant que els alumnes elaborassin
una llista de tots els homònims que se’ls acudeixin i, a partir de la selecció dels homònims,
que construeixin l’embarbussament.
• En aquest apartat s’inclouen quatre fragments de textos que corresponen a diaris o blogs, de
Llegir
manera que es poden usar com a models per exemplificar les característiques que s’estudien
a l’apartat Comunicació i també en Literatura.
• Hem rebut material de la Telemarató
És un text extret d’un blog real i conté un comentari a l’entrada del blog, on es mostra el
caràcter col·laboratiu d’aquests textos.
• Escriure és un poc màgic, de Rosa Serrano.
És un fragment de la novel·la Papers secrets, escrita com un diari personal. L’autora del diari
és na Teresa, una nina de dotze anys, amb una inquietud sense límits per tot el que l’envolta
i a qui li costa guardar secrets. Quan un dia decideix començar un diari pren la determinació
que tot allò que hi escrigui serà secret, per això li posa el títol de «Papers secrets de T».
En aquest fragment, na Teresa està contenta perquè l’oncle Vicent la durà al poble d’Altea.
També ho està per la quantitat d’idees i confidències que guarda en el seu diari. Pensa que
escriure és un poc màgic. La tria d’aquest text pretén encoratjar els alumnes a escriure.
Rosa Serrano és escriptora i ha estat editora de Tàndem i presidenta de la Associació d’Editors
del País Valencià. La seva obra comprèn sobretot contes i articles de crítica literària en diverses
revistes i diaris. Ha estat guardonada amb el XII Premi Vicent Ventura al compromís cívic.
A partir d’aquest text i de la tercera pregunta de l’activitat 1 farem reflexionar els alumnes
sobre la privacitat que cercaven els escriptors en un diari personal i la manca de privacitat que
comporta la publicació d’un blog. Aprofitau aquesta diferència per advertir dels perills que pot
comportar la manca de privacitat a Internet, especialment a les xarxes socials, i quines
repercussions pot tenir la publicació de determinades fotografies o comentaris.
5
GUIÓ 5
• El valor de l’ametla, del blog de Josep Castellano.

Llegir
En aquest text, l’autor ens relata que ha anat a ajudar els seus pares a collir les ametles i
reflexiona sobre la feina valuosa realitzada pel pare i el poc valor que tenen les ametles al
mercat. Així, aquest fragment constitueix una bona oportunitat per parlar sobre oficis
tradicionals i valorar l’esforç i el treball de molta gent al llarg del temps.
Pep Castellano (Albocàsser, 1960) és un pedagog i escriptor que ha fet també teatre al carrer
i ha ballat i ha cantat cançons populars. Quant a la seva tasca com a pedagog, ha estat
reconegut amb el Premi Soler i Godes a la Innovació Educativa. Té moltes obres publicades,
com L’estirp de la sang reial, Janxa i la pell de cocodril, El causant, Els pirates no ploren,
Carmina, la pingüina que ve d’Argentina, Dotze contes i mig, Bombons amargs, Domadora
de mar, etc.
Potser els alumnes els sorprendrà l’ús abundant del present en aquest blog. Per això hem
preparat l’activitat 2, que pretén que els alumnes s’adonin que el temps de la narració del
blog és el perfet, tal com sol ser habitual; en canvi, en aquest cas l’ús del present té a veure
amb el caràcter expositiu del text on explica com es cull l’ametla.
• Darrer dia de viatge és la simualció d’una entrada d’un blog d’un grup d’institut.
El text pretén animar els alumnes a crear un blog del seu grup de classe, ja que poden
pensar que individualment no tenen moltes coses per explicar. Cal destacar que en aquest
text s’usa la primera persona del plural i no la del singular, que és més habitual en aquests
textos. Aquests tipus de blogs, escrits en plural, són molt comuns en grups de música,
equips esportius, associacions, etc.
• El text final pertany a Jo… i les circumstàncies, d’Enric Lluch, una obra escrita a la manera
d’un llibre de memòries. Està protagonitzada per un jove que és ingressat en un hospital a
partir d’un accident de moto. Allà fa un recorregut pel que ha estat la seva vida fins al
moment. És una obra plena de reflexions i d’humor, escrita per un dels escriptors valencians
més prolífics i guardonats a l’àmbit de la literatura infantil i juvenil: Enric Lluch.
Enric Lluch (Algemesí, 1949) és llicenciat en Història i ha exercit com a docent en un institut
de secundària. Actualment, però, es dedica únicament a escriure. Ha publicat una gran
quantitat d’obres de literatura infantil i juvenil, sobretot novel·les i teatre, que s’han traduït
a molts d’idiomes. Ha rebut molts de premis al llarg de la seva carrera, com ara el premi
Samaruc (en 1992 i en 1998), el premi Joan Amades de Literatura Infantil (1994), el premi
Barcanova (2004). Entre les seves obres destaquen El rei Panxut redola i el rei Primal
s’envola, Eugeni: un geni mal geni, En quin cap cap, L’Àngel Propulsat i el dimoni Emplomat…
• Si ho considerau convenient, podeu aprofitar l’ocasió per presentar-los les memòries com
un altre tipus de text privat de caràcter narratiu que té com a finalitat contar anècdotes de
la vida d’una persona i reflexionar-hi. Feis-los notar que, a diferència del blog, les memòries
no solen estar dividides per jornades, sinó potser per etapes, ja que els esdeveniments que
s’hi narren han tengut lloc ja fa temps.
• L’activitat 7 pot resultar una miqueta desconcertant per als alumnes, ja que ells relacionen
text escrit amb text formal. Feis-los veure, però, que en aquest text hi ha una gran quantitat
de paraules que són més pròpies de les converses quotidianes que dels textos escrits:
veritat de la bona; pegar la pallissa; hala, venga…
5
GUIÓ 5
BIBLIOGRAFIA
US RECOMANAM
• Besora, Ramon i Mercè Fluvià (1986) Del plaer de llegir al joc d’escriure. Barcelona: Eumo.
Maneres d’ensenyar literatura, propostes per animar i estimular l’alumnat a llegir i a escriure.
• Cassany, Daniel (1993) La cuina de l’escriptura, Barcelona: Empúries.
Manual de redacció per millorar l’escriptura: tècniques, estructura per cercar, ordenar i
nodrir idees, trucs retòrics.
• Bibiloni, G. (1997) Llengua estàndard i variació lingüística. València: 3 i 4.
Tracta la diversitat interna de les llengües i els processos històrics que han duit a aquesta
diversitat. Explica de manera clara els conceptes relacionats amb la variació lingüística.
• Badia, Dolors i Montserrat Vilà (1986) Jocs d’expressió oral i escrita. Barcelona: Eumo.
És un recull de diferents activitats pràctiques perquè els alumnes practiquin l’expressió oral
i escrita.
• Jacquet, Jacqueline; Sívia Casulleras i Núria Mirabet (2004) 40 jocs per parlar català. Barcelona:
Graó.
Presenta 40 activitats per treballar l’expressió oral de manera lúdica.
5
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
LECTURA
La tia Agnamaria
La tia Agnamaria era tia meva de veres –i si ho dic així tit, i ella dalt un llit de fusta grossa i negra amb mata-
és perquè, al poble, a totes les dones se’ls deia ties, a làs de clovelles de blat de les Índies sec i tres matalas-
les velles malgrat que fossin fadrines i a les casades sos de llana d’ovella, i per pujar havies de servir-te d’un
malgrat que fossin joves–. Era baixeta i redona sense banquet de fusta i gairebé no podies arribar-hi. La
ser grossa. Diu que havia estat molt guapa, i ara tenia criada seva, que nomia Angeleta i també era molt ve-
la cara de la mateixa color dels ciurons, però dels ciu- lla i tan escanyolida que pareixia una granera amb
rons quan encara no els han posats en remull. I el nas faldilles, l’ajudava a despullar-se, però abans de co-
de la tia Agnamaria i la boqueta també eren de ciuró. mençar em deia, nina tanca els ulls. I jo els tancava un
Sempre vestia de negre, com totes les altres dones poquet sense tancar-los del tot, i per l’escletxa que fan
velles del poble, i duia faldes amples i mànigues llar- els ulls pels costats quan no els has apretats prou, mi-
gues i mantellet, i al cap un mocador de seda negra rava per veure si tenia cos de carn o cos de pasta de
fermat al coll. nina, i per veure si tenia cames de veres o dos llistonets.
Ella comandava a tota la família però com si no co- Però com que mai no es llevava la camisa de cotó, tan
mandàs, i ningú no se n’adonava, ni els grans ni nos- llarga com era, no podia descobrir aquell misteri i
altres. Tenia les mans petites, de pepa, i tan fines que aguardava a l’endemà pel mateix, i sempre era igual.
es veu que no podia cosir amb elles ni escurar ni res. M’apassionaven els llums que deixava cada nit damunt
Jo no em record d’haver-la vista caminar, però els peus la tauleta de la capçalera, uns rotles de suro dins un
també devien ser petits i no li devien servir massa, tassó amb aigua i oli. I les llumenetes lluint tota la nit,
perquè es passava tot el dia asseguda a la cadira. per fer llum a les ànimes, deia la tia. Jo m’aguantava
Nomia Agnamaria, que és un nom que té dret i revés la son per si venia una animeta del purgatori. Però
perquè igual pots dir Agnamaria com Mariana, i diu sempre m’adormia abans que arribassin les ànimes,
que quan era una nina va pensar que quina sort de que devien aplegar molt agraïdes a volatejar per tota
tenir un nom amb dret i amb revés i que des d’aquell la cambra lliurement.
moment només li agradaven les coses que en tenien, Alguns dies li demanava per què estimava tant les ani-
per això havia après a cercar-les pertot. La seva roba metes, i ella contestava que eren la gent que havia fet
i les tovalloles i les mantes estaven cosides amb tanta el traspàs, i ara la llum les traspassava a elles. Dret i
cura que mai no sabies per quina banda posar-les. Dret revés.
i revés. Ella m’estimava força perquè jo també tenia dret i re-
Jo passava llargues temporades amb la meva tia, per- vés, em deia de vegades, el revés que coneixia tothom
què m’enviaven a fer-li companyia, i m’agradava i el dret que només m’havia pogut conèixer ella. I jo
d’anar-hi i aprenia d’ella coses estranyes que em cor- callava.
prenien i alhora em feien un poquet de por, perquè els Carmelina Sánchez Cutillas. Matèria de Bretanya
altres no les feien mai. Llavors m’ajeia en un llitet pe- (adaptació)
ACTIVITATS
1 Enumera els personatges que se citen en el text.
"

5
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
2 Completa el quadre següent amb els trets que caracteritzen la tia Agnamaria.
Nom
Trets físics
Trets del
caràcter
Vestimenta
3 Descriu com t’imagines l’aspecte físic i la manera de ser de la neboda d’Agnamaria.
"

4 Respon a les preguntes següents.

a) Quines són les coses que tant agradaven al personatge que conta la història quan visitava la tia Agnamaria?
"
b) Per què solia passar llargues temporades a ca seva?
"
c) Quin misteri tractava de descobrir la narradora cada nit quan es disposaven a anar-se’n al llit? "
d) Per què la tia Agnamaria estimava tant les ànimes? "
5 Marca només els enunciats vertaders.

La tia Agnamaria era una dona vella que sempre vestia de negre.
La tia Agnamaria deixava uns llums a la nit per poder vigilar la seva neboda.
La tia Agnamaria tenia les mans i els peus molt petits.
La protagonista de la història mai no volia visitar la seva tia.
La boca i el nas de la tia Agnamaria eren de ciuró.
La jove narradora solia veure cada nit com les ànimes volatejaven per la seva cambra.
6 Marca els objectes que tenen dret i revés.

Una moneda. Una bolígraf.
Una camiseta. Un gra d’arròs.
Què creus que vol dir que les persones tenen dret i revés?
Persones que tenen les dues cares.
Persones molt simpàtiques.
Persones boges.
5
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
DE CINE El cinema mescla art, cultura i entreteniment. Les obres cinematogràfiques, com les literàries, poden
classificar-se en gèneres, pel tema o bé pel tractament que se’n fa (policíaca, romàntica…; drama,
comèdia…), i estan sotmeses als gustos particulars de cada persona.
1 Llegeix el monòleg de Buenafuente i contesta oralment a les preguntes.
Si vas al cine, agafa la carmanyola

Avui que s’estrenen un caramull de pel·lícules potser aniré al cine. Encara que em fa un poc de peresa perquè
cada vegada fan les pel·lis més llargues.
Ho tenc comprovadíssim: abans em comprava un pot de crispetes i em durava tota la pel·li; ara me’n compr un
pot d’aquells superfamiliars i ja me l’he acabat quan encara no ha començat ni el Movierecord.
Encara estam de sort perquè a molts de països el preu de l’entrada varia segons la duració de la pel·li: esper que
això no arribi aquí, perquè llavors ens costarà el mateix l’entrada al cinema que l’entrada per a un pis. I és que per
explicar qualsevol cosa ho allarguen tot exageradament. Mira Titànic per exemple: per explicar una història
d’amor, ho compliquen tot i fan enfonsar un transatlàntic. Ja no saben què fer!
Encara que faci ràbia, em veig obligat a dir-ho: ja no es fan pel·lis com les d’abans. Amb una mirada del Humphrey
Bogart ja sabies qui era el dolent, que la tia no tardaria a caure als seus braços i que a tu mai et quedaria tan bé
una gavardina.
• Què critica Buenafuente de les pel·lícules? Quins exemples dóna?
• Estàs d’acord amb ell?
• Quines coses et molesten a tu quan vas al cine?
• Creus que és correcte menjar al cine?
• Quines conseqüències pot comportar menjar al cine?
5
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
2 Explica com creus que deuen ser les pel·lícules que s’anuncien en aquesta cartellera.
Cines Multitxatxis Sala Pantallot

Les desgràcies d’Angústies Pobreta M’estima, no m’estima
Drama. 126 min. Comèdia romàntica. 92 min.
16.30 19.10 21.20 16.20 19.05 21.10
El monstre dels teus somnis Un crim per a l’inspector Sous
Terror. 97 min. Policíaca. 103 min.
19.30 21.50 21.00 22.50
Un babau sense un clau Sense pausa
Comèdia. 89 min. Acció. 91 min.
16.15 18.55 21.00 16.15 18.55 21.00
Els viatges del capità Voro Nel·lo, un ca sense os
Aventures. 87 min. Dibuixos animats. 85 min.
16.10 17.55 20.00 22.05 16.05 18.00 19.55
La casa del passat El meu regne per un cavall
Misteri. 132 min. Drama històric. 102 min.
16.15 18.55 21.00 19.15 21.30 23.10
• Quina pel·lícula t’agradaria anar a veure? Per què?
• Imagina l’argument de la pel·lícula que has triat i conta’l.
La sinopsi de la pel·lícula és una exposició breu de l’assumpte de què tracta: té una funció informativa,
però també pretén aconseguir espectadors. El resum o l’argument, d’altra banda, és una narració breu
del que s’esdevé en el film, de principi a final.
3 Inventa un títol per a la pel·lícula de la fitxa. Després, comenta-la responent a les preguntes.
" (1998, EUA) Melodrama

Dir.: John Moron. Int.: Sheila Shields, Martin Friedbread, Carl Lonely, Penny Money, Martha Singer
Sinopsi: La tràgica història d’uns bessons separats en néixer, a la cerca del seu passat i d’ells mateixos, a l’Amèrica
profunda dels anys seixanta.
Argument: 1944, Alabama. Laura és una viuda de guerra, negra i sense recursos. Quan els seus bessons neixen, es veu
forçada a donar en adopció un dels fills: John viurà amb ella, però Jerry és abandonat a la porta d’una església, des d’on
entrarà a formar part del «sistema». Contra tots els pronòstics, vint-i-sis anys després, Jerry és un home de negocis amb
èxit, mentre que John sobreviu amb dues feines i cuidant sa mare malalta. Al llit de mort, Laura confessa a John que té
un germà bessó. Després de cercar-lo durant dos anys, John troba finalment Jerry, que està fent carrera per a
governador d’Illinois. Amb moltes dificultats, aconsegueix convèncer-lo que la història que li conta és real i que han de
viatjar a Alabama perquè Jerry pugui conèixer les seves arrels. Allà, Jerry es debatrà durant una setmana de convivència,
en una Amèrica profunda desconeguda per a ell, entre la desconfiança que el món de la política li ha ensenyat, i els
sentiments que comencen a florir. En una brega molt forta amb motiu de l’abandó de Jerry, John agafa el cotxe i mor en
un accident. Jerry, abatut per la culpa, torna a Chicago, on aconsegueix una històrica victòria electoral. El seu primer
acte oficial com a governador serà inaugurar un hospital nou, que durà el nom de sa mare i el seu germà.
5
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
• Tenint en compte l’argument anterior, quines creus que són les quatre característiques del melodrama? Marca les opcions
que correspongui.
Té molt d’humor. Hi ocorren fets tràgics.
Fa por. El tema és d’actualitat.
Els sentiments hi tenen un paper molt important. Sol haver-hi un misteri que s’ha de resoldre.
Va dirigit a un públic principalment infantil. L’acció i el ritme veloç hi són fonamentals.
Els personatges pateixen. Cerca provocar emocions en el públic.
• Comenta. Coneixes altres pel·lícules amb característiques semblants?
• Comenta amb els companys. Com et sentiries si vessis aquesta pel·lícula? I si fossis algun dels personatges de la història?
4 Fes el resum d’una pel·lícula que hagis vist. La resta de companys hauran d’intentar endevinar-ne el títol.
"

Moltes pel·lícules presenten un protagonista amb un comportament valent, altruista i compassiu; es

tracta de l’heroi que, a més, sol ser fort i guapo i les coses acostumen a sortir-li bé. De vegades, però,
el protagonista és feble, covard i lleig; es tracta d’un antiheroi. Oposat a l’heroi, és freqüent trobar un
personatge antagonista, és a dir, algú que li posa obstacles o que té un comportament egoista i
cruel: el dolent de la pel·lícula.
5 Completa la graella amb altres pel·lícules que hagis vist i debat amb la classe sobre els personatges i el paper que
desenvolupen.
Protagonista Antagonista Pel·lícula
Harry Potter Lord Voldemort Harry Potter
Frodo Sauron El senyor dels anells
Superman Lex Luthor Superman
Troy i Gabriella Sharpay i Ryan High School Musical
Bella i Edward Victoria Crepuscle
Sam Witwicky Megatron Transformers
5
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
6 Pensa en un heroi d’una pel·lícula coneguda i explica els trets que el caracteritzen.
Per exemple: William Wallace, interpretat per Mel Gibson a la pel·lícula Braveheart, és valent, és idealista, fa discursos poètics
que convencen a tothom i és un guerrer fort.
"

Algunes persones no en tenen prou amb una sinopsi per decidir-se a veure una pel·lícula, sinó que
prefereixen conèixer l’opinió d’un crític, sovint un periodista especialitzat. Les crítiques són
comentaris sobre una obra que expressen l’opinió de l’autor sobre els diferents aspectes (tècnic,
interpretatiu, argumental, etc.) d’una manera raonada.
7 Fes una crítica sobre la darrera pel·lícula que hagis vist al cine o a la televisió. Empra la graella per ordenar
les teves idees.
Conclusió
Trets positius Trets negatius
(m’ha agradat / no m’ha agradat)
Aspectes " " "

argumentals
(història, diàlegs,
tractament…)

Aspectes tècnics " " "

(il·luminació, so,
decorats, efectes…)

Aspectes " " "

interpretatius
(elecció dels actors,
qualitat de l’actuació…)

Altres aspectes " " "

Reacció personal " " "

(sensacions,
sentiments que m’ha
provocat)

5
APROFUNDEIX EN…
FITXA 1
Lèxic. L’univers
Nom: Curs: Data:
1 ENDEVINALLES
Emparella les endevinalles que presenten la mateixa solució i escriu-la.
Formatge sense forats Són forats en una tela,

que la nit es menja a quarts. són fanals ben llunyans,
és la nit fent-nos l’ullet,
Una cosa, cosassa, són lluernes, un grapat!
que no cap a la plaça,
redona i lluent, El cercam a l’hivern,
que crema a tothom per l’estiu ens n’amagam.
i ningú no se’n sent.

Per les estances del cel
Un paner d’avellanes: es passeja una donzella,
de dia s’arrepleguen vestida de robes blanques
de nit s’escampen. i brillant com una estrella.
2 ORDENA LES LLETRES

Posa en ordre les lletres de cada planeta i escriu-ne el nom en el diagrama on correspongui.

s ú n e

u p i a m r t

r
e
r

ú
s
n
r j
t
e
à
r
t
t
m
r

p
v
r
u
u a

n e t i a

5
APROFUNDEIX EN…
FItxA 1
Lèxic. L’univers
Nom: Curs: Data:
3 SÍL·LABA A SÍL·LABA
Ordena els fragments per formar dues paraules diferents en cada grup.
LIT ES
VERS NI TRE
A
U TÈL SA NELL LLA
1 3
U
2 4
A
DE ta
NE LÀ GA TE CO
TA XI PLA A roi ME AS
5 7
6 8
4 MISSATGE OCULT
Empra les lletres numerades per formar el nom que es dóna a la part de la Galàxia que és visible de nit.
1 2 3 4 5 6 7 8
C
Saps per què es diu així? Demana-ho al professor o investiga a Internet.
5 SOPA DE LLETRES
Cerca a la sopa de lletres cinc paraules relacionades
amb el mite que dóna el nom a la galàxia W H T E R I H P
i escriu-les aquí (tres són noms propis).
Z E U S X T E N
• RAIG
O R E I J A R S
• H
S A L L E T A R
• H
T Y Ç O K P C H
• Z
H U M T W Q L J
• A
P R A I G U E K
I G V B N O S M
5
APROFUNDEIX EN…
FITXA 2
LITERATURA. INFORMACIÓ SOBRE LLIBRES
Nom: Curs: Data:
Llibres al replà La biblioteca, llibres i lectures... a la fresca

http://cort.as/SPAG biblioestiu.blogspot.com.es
Blog de diversos autors sobre literatura Blog sobre temes relacionats amb la lec-
infantil i juvenil amb articles, entrevistes, tura i els llibres, i amb bona quantitat de
ressenyes i comentaris. vídeos.
El blog Llibres al replà està organizat com una

comunitat de veïnats, que són els diferents
autors que hi participen, en què cada un
escriu entrades sobre temes del seu interès
relacionats amb món de la literatura infantil i
juvenil. Així, els veïnats es troben al replà de la
A l’apartat Qui som es
finca per parlar-ne.
presenten els veïnats de tots
els pisos Sovint s’hi afegeixen fragments dels textos i
fotografies de les il·lustracions o de les
cobertes.
Cerques dins del blog

Al lateral dret de la pàgina, si es clica a Arxiu
del blog, se’ns desplegarà l’arxiu cronològic
dels apunts del blog, de manera que es pot
seleccionar només els publicats en un mes
determinat. També és possible cercar per les
etiquetes classificades per autors, temes,
gèneres...
Altres informacions
La barra lateral dreta també inclou informació
sobre el funcionament del blog. També s’hi indica
una adreça de correu electrònic per demanar
dubtes o fer suggeriments.
5
APROFUNDEIX EN…
FItxA 2
LITERATURA. INFORMACIÓ SOBRE LLIBRES
Nom: Curs: Data:
En el cas del segon blog, el títol La biblioteca, llibres i Les barres laterals
lectures... a la fresca ja fa intuir que s’hi poden trobar apunts A les dues barres laterals situades a la dreta hi ha un arxiu
de temàtica variada, sempre associats amb la lectura. La temàtic dels autors que s’han comentat a les entrades del
major part contenen vídeos: de campanyes publicitàries, de blog, i un altre de cronològic. També hi ha l’enllaç al perfil a
documentals, d’entrevistes... El blog fomenta la col·laboració Facebook de la Biblioteca, així com als altres blogs que
i, sobretot, que els usuaris comenten les lectures, ja que manté.
concep la biblioteca com una entitat participativa; per això,
el blog també inclou iniciatives originals, com demanar fotos Com cercar-hi
dels usuaris mentre llegeixen durant les vacances. Recorda que es pot fer servir el cercador del servei Blogger.
PRÀCTIQUES
Llibres al replà La biblioteca, llibres i lectures... a la fresca

1. Cerca dins l’etiqueta Novel·la juvenil si es parla d’algun 1. Troba una entrada del blog amb un vídeo d’una mobilitza-
llibre que hagis llegit. ció espontània a la biblioteca de Seattle (fes servir els
2. Molts de blogs estan connectats a xarxes socials per tal mots clau ball i biblioteca) i pica en el títol de l’entrada per
de fer difusió de la informació que publiquen. A quines veure’l. Comenta.
està connectat Llibres al replà? 2. Si t’agrada el vídeo, deixa-hi la teva opinió. Utilitza l’enllaç
3. Troba entre els diferents col·laboradors o inquilins dels ‘Publica un comentari a l’entrada’.
pisos de la comunitat qui es dedica a parlar de les 3. E
sbrina quin premi va guanyar l’autor Eloi Sala. Utilitza les
il·lustracions a la literatura infantil. eines de cerca per trobar un llibre d’aquest autor.
COMUNICACIÓ teatral sense massa ganes perquè els seus amics el varen
Pàg. 97 SABER animar a apuntar-s’hi. Finalment, ha estat una experiència
FER. Comentar un text
molt positiva.
1 a) Els germans d’en Marià li regalen llibres. c) En Marià visita la • L’any passat.
parada en què Jordi Sierra i Fabra signa llibres. f) En Marià • Va narrant fets i emocions alhora. Conta com va començar
ensenya un dels llibres signats per Jordi Sierra i Fabra el curs i com se sentia en aquell moment i com va acabar el
a na Iolanda. curs i com se sentia al final.
2 El dia 23 d’abril, en Marià ha celebrat el Dia del Llibre, un dels • L’experiència ha estat molt positiva. Explica que ha superat
seus tres dies preferits de l’any. Ha comprat llibres i els la timidesa, ha fet nous amics i ha après coses noves.
germans també n’hi han regalat. Ha anat a la parada on hi 3 • Mort de vergonya " quan havia de parlar davant gent
havia Jordi Sierra i Fabra perquè li signàs els seus darrers desconeguda.
llibres publicats i ha parlat amb ell. Li sembla un escriptor
• Nerviosíssim " el dia que començaren les classes, perquè
simpàtic, genial, que sap contactar amb els joves. L’any
hi havia un munt de gent que no coneixia. Va pujar
passat també ho va fer. La conversa s’ha interromput per
a l’escenari i s’havia de presentar.
l’arribada d’un grup d’al·lotes adolescents i ha hagut
• Content i relaxat " després de la presentació, en Tomeu
d’acomiadar-se’n.
els proposà jocs senzills i divertits perquè anassin
El 24 d’abril, en Marià ha ensenyat un dels llibres
desinhibint-se.
signats per Jordi Sierra i Fabra a na Iolanda i ha quedat molt
impressionada. L’ha mirat d’una manera que ell no sabia com Ara fes-ho tu
interpretar.
1 – 4 RL.
3 a) Duia dues maletes.
b) Un parell de minuts.
c) Dues vegades. Pàg. 101 LÈXIC
d) Setanta llibres.
1 • Clau: dues entrades (tija de ferro, punxeguda d’un extrem
e) Set Meravelles del Món. i amb una cabota a l’altre; peça de metall que serveix per
4 • Popular entre els adolescents. Còmplice amb els lectors. obrir i tancar la porta); és homònima.
Simpàtic. • Dent: una entrada; no és homònima.
• És un tio genial, simpàtic i superenrotllat. Sempre riu • Índex: una entrada; no és homònima.
i està content, parla amb nosaltres i no sembla una
• Moll: quatre entrades (medul·la; peix; obra de pedra
persona gran.
o fusta construïda a la vora de la mar per facilitar
5 • Barcelona. l’embarcament de persones o mercaderies; de caràcter
RL. feble, sense voluntat); és homònima.
• Pudor: dues entrades (aversió de l’ànim envers allò que
6 Ordenació cronològica dels fets.
pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat; mala
Narració dels fets personals.
olor); és homònima.
Ús de la primera persona. • Retret: dues entrades (petita peça d’una casa destinada
Al començament del text s’escriu la data. a diferents usos; persona poc comunicativa); és
homònima.
• Set: tres entrades (numeral; necessitat de beure;
Pàg. 99 SABER FER. Escriure una entrada per a un blog subdivisió d’un partit formada per una sèrie de jocs, com
en el tenis); és homònima.
1 – 3 RL.
2 Cec " No hi veia, era cec. Sec: No cal que el reguis, l’arbre
està sec.
Pàg. 100 SABER FER. Contar una experiència personal Rap " He menjat arròs amb rap. M’agraden les lletres de la
música rap.
1 RM.
• Cec: Són homòfons perquè coincideixen en la pronunciació
N’Òscar es va apuntar a un curs d’interpretació teatral però no s’escriuen igual.
i al principi s’ho passà malament a causa de la seva
• Rap: Són homògrafs perquè s’escriuen igual.
timidesa. Però, finalment, ha estat una experiència personal
de profit, ja que l’ha ajudat a perdre la vergonya i ha fet 3 • a) Nosaltres no hem arribat a hora; per això tornarem demà.
molts d’amics. b) Ahir no vaig venir a classe perquè no em trobava bé.
2 • N’Òscar, un alumne de 3r, els explica la seva experiència • a) Encara no havíem acabat de sopar i el cambrer ja ens
personal. havia duit el compte.
• N’Òscar els conta que es va apuntar al curs d’interpretació b) Crec que el títol nobiliari de comte és inferior al de
marquès. reincorporar.
4 RM. • Les paraules que poden dur accent per desfer el diftong o
el triftong no duen dièresi: intuíeu, incloíem.
• Quan va amb tren, sempre seu al mateix lloc.
Hem llogat un nou local com a seu de l’associació. 2 • Posam dièresi en el grup güe perquè la u s’ha de
pronunciar (aigüera, aigües), en el grup gua no cal perquè
• Cau poca aigua en aquella aixeta.
sempre es pronuncia.
El conill s’ha amagat al cau.
• Posam dièresi en els grups güi i güe perquè es pronunciï la
• Faig una hora d’exercicis cada dia.
u (ambigüitat, ambigües).
Vaig plantar un faig a la part de baix de la parcel·la
• Posam dièresi en els grups güi i güe perquè es pronunciï la
• Les faves s’han de coure abans que les patates. u (lingüística, llengüeta).
Les canonades antigues eren de coure. • Posam dièresi en el grup qüe perquè es pronunciï la u
• Jo bec molta aigua quan faig esport. (adeqües, adeqüeu).
Aquell ocell de l’Albufera tenia un bec molt llarg. • La i no forma diftong, posam dièresi si les paraules no es
poden accentuar (països), i accent quan es poden
accentuar (país, paisà).
Pàg. 103 GRAMÀTICA 3 Imperfet del verb
1 a) F (són verbs regulars) • Agrair: agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen.
b) V • Conduir: conduïa, conduïes, conduïa, conduíem,
conduíeu, conduïen.
c) F (són de passat)
• Creure: creia, creies, creia, crèiem, crèieu, creien.
d) F (dos models: pur i incoatiu)
• Caure: queia, queies, queia, quèiem, quèieu, queien.
e) V
4 a) deslluït; b) llaüt; c) suïcidi; d) aigüera; e) heroïna;
2 • Parlàrem " passat simple.
f) cafeïna.
• Han dit " perfet.
5 Posseir - posseïdor; trair - traïció; trapezoide - trapezoïdal;
• Escriuries " condicional.
arcaic - arcaïtzant; heroi - heroïna; genuí - genuïnament;
• Ball " present. fluid - fluïdesa.
• Havia ordenat " plusquamperfet.
6 a) altruisme, atribuïble, suïcidi, creïble.
• Has vist " perfet.
b) proteïna, feina, teïna, cafeïna.
• Reim " present.
c) freqüent, quadre, terraqüi, consegüent.
• Havíeu llegit " plusquamperfet.
d) agrairé, produïm, conduïa, traduïen.
• Caigueres " passat simple.
e) fruita, aïllar, fluïdesa, diürn.
• Viuríeu " condicional.
f) traïdor, intuïció, reina, decaïment.
3 1) Hem après
7 Els meus veïnats viatgen amb molta freqüència. Han visitat
2) Desconeixia desenes de països i parlen un fum de llengües. Encara no
3) M’han servit han tornat de Suïssa i ja estan pensant que les vacances
4) He trobat següents visitaran unes ruïnes romanes i l’aqüeducte de
5) Facilita Segòvia. Ells, la qüestió és no quedar-se a casa!
6) M’agradaria
7) Pogués
Predomina el perfet perquè és una narració personal,
conta els fets que li passen el mateix dia. 1 • En Jeroni comunica als amics per WhatsApp que arribarà
tard al partit. Canal: escrit; relació amb els interlocutors
informal (de tu); tema: quotidià; intenció comunicativa:
Pàg. 105 ORTOGRAFIA informar.
• Na Margalida ha de declarar com a testimoni d’un
1 • No duen dièresi l’infinitiu i el gerundi dels verbs
accident de trànsit davant el jutge. Canal: oral; relació
de la 3a conjugació acabats en vocal més -ir: produir.
amb els interlocutors formal; tema: quotidià; intenció
• La u o la i no formen diftong amb la vocal anterior: comunicativa: argumentar, defendre’s.
peüc, països. • L’alumnat d’ESO ha de redactar un treball sobre la figura
• La u dels grups gue, gui, que, qui s’ha de pronunciar: i l’obra de Gianni Rodari. Canal: escrit; relació amb els
argüir, següent, conseqüència, freqüent. interlocutors formal; tema: especialitzat; intenció
• No duen dièresi les paraules començades per comunicativa: explicar.
alguns prefixos i seguides de i i de u: coincidir, • Na Marta surt a fer una volta amb les amigues i sa mare li
diu l’hora de tornada. Canal: oral; tractament amb els n’Atreiu, un jove indi pell verda, li és encomanada la tasca
interlocutors informal; tema: quotidià; intenció de salvar Fantasia i l’Emperadriu. Al llarg del llibre, n’Atreiu
comunicativa: instruir. viatja per Fantasia per trobar-ne la cura i passa per
diferents proves i aventures. Paral·lelament, en Bastian
2 • En Jeroni comunica als amics… registre informal.
s’adona que alguna cosa estranya succeeix quan llegeix el
• Na Margalida ha de declarar… registre formal. llibre, ja que sembla que ell i n’Atreiu estiguin connectats.
• L’alumnat de primer d’ESO… registre formal. – Els dos personatges són principals:
• Na Marta surt a fer una volta… registre informal. Atreiu: pertany a la tribu dels pells verdes. Fou escollit per
l’Emperadriu per trobar el remei contra el No-res i,
3 Text 1: tractament de vostè; major extensió de les oracions;
acompanyat per en Fuixur, es veurà envoltat en més d’una
absència de paraules col·loquials. prova.
text 2: recursos expressius; mots referits al context; ús de Artax: és el fidel cavall que acompanya n’Atreiu.
mots comodí.
5 Artax, perquè és un cavall que parla amb el seu senyor,
El text 1 empra un registre formal.
com si fos un amic.
4 RL.
6 Fitxa de l’autor Michael Ende
Nom i llinatges: Michael Andreas Helmut Ende.
Pàg. 109 LITERATURA

Breu biografia: Neix a Baviera, el 12 de novembre de 1929,
i mor a Stuttgart, el 28 d’agost de 1995.
1 Ventafocs " personatge principal. Estudià interpretació a l’escola d’Otto Falckenburg, a Munic.
Començà a escriure relats infantils i juvenils a principis de la
Germanastres " personatges plans.
dècada dels 50. Va fer feina com a actor, guionista
Madrastra " personatge principal antagonista.
d’espectacles de cabaret i com a crític de cinema. Però la
Fada " personatge irreal o fantàstic. fama li vengué per les seves novel·les fantàstiques.
2 • " Jaume i Miquel: caracterització directa i indirecta. Obra: La història interminable, Momo, En Jim Botó i en Lluc
" Enric i narradora: caracterització indirecta. el Maquinista (premi Deutscher Jugendbuchpreis com
a millor llibre alemany de l’any 1962 per a públic infantil).
• Caracterització directa: «En Jaume i en Miquel, per la seva
Té altres obres com ara El drac i la papallona, El Goggolori,
banda, eren dos fillets una mica aturats. Sempre acabaven
El Mirall en el mirall. Un laberint, Jojo, història d’un
fent el que deien els altres i, més d’una vegada, quan veien
saltimbanqui, El llibre dels monicacos, Filemó l’arrugat,
que la pensada de n’Enric o meva era massa perillosa, es
La parsimònia tranquil·la i altres contes, etc.
tancaven a casa i ja no els tornaven a veure fins a
l’endemà.»
• Caracterització indirecta: «Al principi això ens molestava
Pàg. 110 SABER FER. Interpretar una contraportada.
molt, però ben prest, n’Enric i jo començarem a provocar
les situacions per fer-los desaparèixer.» 1 - 2 RL.
• Els personatges són reals o versemblants, es regeixen
per la lògica de la realitat.
3 Hi intervenen dos personatges: n’Atreiu i n’Artax. N’Artax és
el cavall de n’Atreiu i la relació entre els dos és de fidelitat, ja 1 a) V; b) F; c) F; d) V
que el cavall sempre acompanya el seu senyor i, fins i tot,
l’aconsella.
2 El segon, pinta, perquè té dues entrades diferents
al diccionari.
4 L’argument de La història interminable és: en Bastian
Baltasar Bux és un nin que pateix els insults i les molèsties
3 Imatge A: signe; imatge B: cigne.
dels seus companys de l’escola, i per aquesta raó es • Són homòfons perquè es pronuncien igual però s’escriuen
considera rebutjat i pensa que l’escola no és un lloc per de forma diferent.
a ell. Fugint dels seus assetjadors, en Bastian arriba a una • RL.
llibreria on coneix el senyor Karl Konrad Koreander, el 4 • Cantàvem (cantar, 1a conjugació); he piulat (piular, 1a
llibreter, que en aquell moment llegeix un llibre que tot conjugació); baten (batre, 2a conjugació); havíem plorat
d’una li crida l’atenció: La història interminable. El llibre, (plorar, 1a conjugació); aplaudirien (aplaudir, 3a conjugació);
amb les seves tapes daurades, l’atreu tant que en Bastian plovent (ploure, 2a conjugació); ric (riure, 2a conjugació); ;
el roba i s’amaga a les golfes de l’escola, on comença imprimiràs (imprimir, 3a conjugació).
a llegir-lo.
• Incoatius: aplaudir, imprimir.
La història comença amb la problemàtica que hi ha a
5 Futur: aprendràs.
Fantasia, el lloc on transcorr l’argument. El No-res s’està
apoderant del regne i l’Emperadriu Infantil, reina de tot el Imperfet: anàvem
món de Fantasia, es troba malalta. Per aquest motiu, a Passat perifràstic: vaig intentar
Condicional: canviaríeu. 8 1) Registre informal " b) Paraules referides al context;

6 Sí / No / Sí c) Mots de caràcter col·loquial.
7 Conduiré • raïm • ensaïmada • traduir • egoisme • qualitat 2) Registre formal " a) Lèxic precís i específic; d) Tractament
• conduint • aigua • freqüent • Pasqua • aqüífer • traduït de vostè, en 3a persona del singular.
• increïble • pingüí • influir. 9 •E
n Konrad és irreal, és un nin que ve dins d’una llauna.
8 a) Pasta: doblers; b) curra: fa feina; c) bòfia: policia. • És un personatge redó perquè el narrador diu que ha
d’adaptar-se a les peculiaritats de la seva mare i aprendre
9 • Principals
que no tot és perfecte. Coneixerà amics que el faran ser
• Irreals més humà i menys formal.
• Redons
Pàg. 114 BANC DE TEXTOS

Pàg. 113 BANC D’ACTIVITATS II
Hem rebut material de la Telemarató
1 RM. La narració de fets personals es caracteritza per
1 1 Títol de l’entrada
relatar esdeveniments que pertanyen a l’àmbit privat del
narrador, aspecte que confereix un caràcter subjectiu i 2 Data de l’entrada
familiar als textos. A diferència d’altres textos narratius 3 Cos de l’entrada: relat dels fets
(notícia, conte…), són una forma de reflexió personal a 4 Cos de l’entrada: expressió de les emocions
partir del dia a dia del narrador, per això inclouen opinions,
5 Comentari
impressions del narrador, estats d’ànim. A més, expliquen
fets reals, mentre que la resta de narracions conten fets 2 No, no és un fotoblog perquè l’entrada del blog no està
de ficció, tot i que poden semblar versemblants en alguns formada principalment per fotografies, només apareix un
casos. dibuix amb una capsa gran, al voltant hi ha adhesius on posa
Telemarató. Serveix per il·lustrar el que s’explica.
Corresponen a aquest tipus de textos: les memòries,
els diaris personals, els llibres de viatges, els blogs. 3 Caràcter col·laboratiu.
2 Tenen un homònim: saber (verb transitiu; substantiu); 4 Hem rebut, hem obert, hem estat, hem sabut. Indica
sa (determinant possessiu o article, adjectiu); dret simultaneïtat, és a dir, escriu al mateix temps que passen
(substantiu, adjectiu). els fets.
No tenen homònim: singular, nervi, pala, personalitat. Escriure és un poc màgic
Homògrafs, perquè s’escriuen igual i tenen un significat 1 • Un diari.
diferent. També són homòfons perquè es pronuncien igual.
• El títol el relacionaríem més amb la privacitat.
3 • Deu: tercera persona del present d’indicatiu del verb deure; • No, perquè el blog és personal però no privat: a Internet
deu: nombre. el pot llegir qualsevol.
• Sec: mancat d’humitat, d’aigua; sec: primera persona del
El valor de l’ametla
present d’indicatiu del verb seure.
• Suc: primera persona del present d’indicatiu del verb sucar;
1 La inclusió de reflexions sobre els fets.
suc: líquid. 2 Empra el perfet i després explica la collida de l’ametla
4 a) Incoatius en present.
b) compostos 3 RL.
c) indicatiu. [Viatge a Andorra] 3. Darrer dia de viatge
5 RM. 1 • 1a persona del plural: hem aixecat, érem, pengem...
a) arribaren. • Perquè és un blog de tot un grup de companys de classe i
b) havia escoltat no d’una sola persona
c) dóna, regala. • El perfet.
6 • Coïen: és una vocal plena, no forma diftong, no es

2 RL.
pot accentuar perquè és plana acabada en la terminació
-en.
• Fluïdesa: no forma diftong.
• Ungüent: perquè es pronunciï la u del grup gu. 1 aràcter autobiogràfic.
C
7 • Introduírem, traduint 2 El perfet.
• Altruista, hinduisme 3 à: part del cos.
m
• Feia, posseíem.
mes: part de l’any

sent: verb sentir.
Són homòfones: es pronuncien igual i s’escriuen diferent.
4 RM. Simple " volia, veus, pegà, agafà, dugué
Perifràstic " vaig dir, va fer, va cosir, va agafar, vaig perdre
Compost " haver tengut.
5 • Mare, fes-me una capa " imperatiu.
• Mon pare s’ho agafà per la brava " passat simple.
• Al ple de l’agost anava pel mig del carrer " imperfet
d’indicatiu.
• No vols ser torero? " present d’indicatiu.
6 En vaqueria la u no ha de sonar, mentre que en freqüent sí
que ha de sonar.
7 El text intenta reproduir una llengua informal: «em pegà
l’assumpte així», «mare, fes-me una capa, mare, fes-me una
capa…», «pegar la pallissa me la jug», «s’ho agafà per la
brava», «hala, venga, a la feina!»
8 • Protagonistes " El narrador que conta els fets i el pare.
L’antagonista seria el pare.
Personatges secundaris " Paco l’Herber i la mare.
• Són personatges reals o versemblants.
• El protagonista és un personatge redó, evoluciona en el
relat: ja no vol ser torero finalment.
6
La narració periodística.
La narrativa: l’espai i el temps
L'objectiu d’aquesta unitat és tractar els textos narratius de l’àmbit periodístic. En concret, ens centrarem en
el gènere periodístic més bàsic, la notícia, i aprendrem a analitzar-la, redactar-la i transmetre-la per mitjans
radiofònics.
Una de les característiques més rellevants de la notícia és l’ús d’un llenguatge que eviti confusions, de
manera que dedicarem l’apartat de Lèxic a un altre fenomen semàntic, que té a veure amb paraules amb
formes semblants que de vegades s’empren amb un sentit equivocat, la paronímia. A l’apartat de Gramàtica
ens ocuparem de l’estudi de l’adverbi, una categoria que té un pes especial en la narrativa periodística, en
què és fonamental situar els fets a l’espai i al temps corresponents i, per fer-ho, s’usen sovint adverbis. A
Ortografia ens centrarem en l’apòstrof i la contracció, uns aspectes que els estudiants ja han treballat en
cursos anteriors de manera molt elemental i que ara tractarem d’ampliar.
A l’apartat de Llengua en ús pararem atenció als usos políticament correctes, aspecte molt relacionat amb
els textos periodístics, ja que sovint s’ha donat a conèixer o, fins i tot s’ha creat, als mitjans de comunicació.
A la part de Literatura, tancarem el trimestre, dedicat al gènere narratiu, amb el tractament de l’espai i el
temps, que també estan molt presents a la notícia. Definirem què és l’espai i en determinarem el tipus segons
les descripcions de la narració. A més a més, coneixerem el temps en què s’esdevé la narració, el temps que
dura i la manera en què es presenta. Per acabar, aprendrem a narrar en ordre no lineal.
Finalment, per tancar la unitat s’inclouen els esquemes i resums dels continguts; dos bancs d’activitats
i de Literatura; i finalment, les activitats de síntesi, que treballen tots els continguts de la unitat a partir d’un
text.
COMPETÈNCIES
• Competència en comunicació lingüística • Competència digital

L’objectiu i el fil conductor de la unitat serà treballar la La competència digital es treballa en algunes activitats
narració periodística des de les diferents habilitats de la que fomentaran, d’una banda, l’ús de processadors de
comunicació lingüística: llegir, escriure, escoltar i parlar. textos per editar els treballs de classe i, d’altra banda, la
• Competència social i cívica cerca d’informació a la xarxa, a partir d’algunes pàgines
que inclouen diccionaris i altres recursos que poden ser
A partir de la notícia ens acostarem al llenguatge perio- molt útils per a la vida acadèmica.
dístic i despertarem l’interès dels estudiants pels mitjans
de comunicació, i també el desenvolupament d’una acti- • Iniciativa i actitud emprenedora
tud crítica davant aquests. En algunes activitats, com les d’expressió oral, els alum-
• Aprendre a aprendre nes hauran de prendre decisions i planificar un guió de la
seva intervenció a fi de fer notícies per a la ràdio.
Aquesta competència estarà present al llarg de la unitat,
tant als quadres Claus per començar com en diferents • Competència matemàtica, científica i tecnològica
activitats que proposen als alumnes la realització d’es- L’estudi del temps a la narració ens permetrà treballar
quemes, resums o explicació de conceptes. aquesta competència, especialment a partir de les activi-
tats que se centren en l’ordenació cronològica dels fets.
Esquema de la unitat. La narració PERIODÍSTICA. La narrativa: L’ESPAI I EL TEMPS
Llengua COMUNICACIÓ Saber fer. Comentar un text. El segrest de Xico Black

Tipus de text. La narració periodística
1. La narració periodística
2. La notícia
3. Estructura de la notícia
4. Característiques lingüístiques de la notícia
Saber fer. Expressió escrita. Escriure una notícia
Saber fer. Expressió oral. Explicar notícies com en la ràdio
La paronímia
LÈXIC
L’adverbi
GRAMÀTICA
1. Els adverbis
2. Les locucions adverbials
3. Remarques de l’ús dels adverbis
L’apòstrof i la contracció
ORTOGRAFIA
1. L’apostrofació
2. La contracció
Els usos políticament correctes

LLENGUA EN ÚS
1. El llenguatge no sexista
Literatura La narrativa: l’espai i el temps

INTRODUCCIÓ
A LA LITERATURA 1. L’espai de la narració
2. El temps de la narració
Saber fer. Narrar en ordre no lineal

CONTINGUTS
• Nivell I • Troben a Cabrera la • Una notícia de successos
• Nivell II densitat més gran
d’un mol·lusc protegit
• Unes notícies
sorprenents
• La vall dels misteris
6
GUIÓ 6
COMUNICACIÓ
Aprendre
La narració periodística (pàg. 118-122)
1 La narració periodística • En una notícia es distingeixen tres parts

fonamentals: el titular, l’entrada, el cos.
• Als mitjans periodístics un dels textos més freqüent
és aquell que relata fets d’actualitat. • Les característiques lingüístiques de la notícia:
– Ús de la tercera persona.
2 La notícia
– Vocabulari precís i objectiu.
• La notícia és el relat objectiu d’uns fets d’actualitat
– Temps verbals del passat.
que es consideren d’interès general.
• La notícia respon a sis preguntes fonamentals:
què, qui, on, quan, com, per què.
• El fil conductor de la unitat serà la narració periodística, en concret el gènere bàsic: la notícia.
Aquest gènere permetrà aprofundir les característiques generals de la narració, que vàrem
encetar a la unitat 4, i també establir diferències amb la narració personal (unitat 5), de
caràcter més subjectiu que la notícia. Així, en acabar el trimestre, l’alumnat tendrà una visió
àmplia de la narració.
El segrest de Xico Black. Comentari de text (pàg. 118-119)
• En aquest apartat treballarem un clàssic de la literatura juvenil en la nostra llengua, El

Llegir
segrest de Xico Black, escrita per Josep Lluís Seguí. Es tracta d’un text que presenta dues
narracions, és a dir, la novel·la (narració A) i una notícia (narració B), de manera que
l’alumne pot veure les similituds i les diferències entre una narració literària i una narració
periodística.
• L’obra narra la misteriosa desaparició d’un pivot americà de bàsquet del Llíria i la consegüent
investigació que duen a terme dos periodistes. El misteri i l’humor són els dos ingredients
més rellevants. La novel·la sol agradar bastant entre el públic juvenil perquè mostra aspectes
de la vida dels joves en el món actual.
Josep Lluís Seguí (València, 1945) és un dels escriptors valencians més prolífics. Ha conreat
diversos gèneres (narrativa breu, novel·la, poesia, teatre, assaig i guions de ràdio i televisió).
Podeu ampliar la informació en:
http://www.escriptors.cat/autors/elsegui/pagina.php?id_sec=3357
http://www.escriptors.cat/autors/elsegui/pagina.php?id_sec=3358
• Per treballar la lectura, podem proposar una primera lectura silenciosa, en què cada alumne
anotarà al quadern les paraules desconegudes i en cercarà el significat, de manera que
podrà ampliar el vocabulari que hi ha a la pàgina 118. A continuació, una vegada preparada,
podem fer una lectura en veu alta en cadena.
• Les tres primeres activitats són molt senzilles i estan elaborades perquè l’alumne comprengui
el significat global del text. Si l’alumnat té dificultats per elaborar el resum (activitat 3),
suggeriu-los que utilitzin els enunciats ordenats de l’activitat 1 i que els uneixin amb un
connector adequat per elaborar el resum.
• L’activitat 6 pot presentar alguna dificultat pel que fa al coneixement d’expressions de l’àmbit
6
GUIÓ 6
COMUNICACIÓ
periodístic. Però és interessant perquè ens serveix per saber quina enciclopèdia col·lectiva té
el nostre alumnat i com s’expressa. Per començar, convé que les localitzin en el text i que en
dedueixin el significat. Després, podeu consultar el diccionari i comprovar-ne el significat a
partir de la suma dels significats de cada una de les paraules que formen el sintagma. En l’únic
cas en què poden tenir més problemes és crònica negra, ja que és difícil extreure’n el significat
a partir de la suma de les parts. Feis-los pensar què els suggereix l’adjectiu negra.
• Les activitats de l’apartat Forma pretenen introduir l’alumnat en el tipus de text que es
treballarà a la unitat, en aquest cas, la narració periodística. A l’activitat 7 l’alumnat ha
d’identificar els diferents paràgrafs que pertanyen a la notícia (narració B) i els que pertanyen
a la novel·la (narració A). Convé recordar que un paràgraf és tot allò comprès entre dos punts
i a part. Finalment, l’activitat 8 té per objectiu que l’alumnat es fixi en les marques
lingüístiques pròpies de la narració periodística, en particular en els temps verbals del titular
i els de la redacció de la notícia. Abans de realitzar l’activitat és important que recordem
quins són els temps verbals bàsics: present, passat i futur.
Saber fer Escriure una notícia (pàg.121)
• Potser alguns alumnes no estan molt motivats a l’hora d’escriure una notícia, perquè pensen
que és un gènere professional que només gestionen periodistes. Per això, hem proposat la
idea d’escriure per al diari de l’escola, realitat que els alumnes troben més propera. No
obstant això, és convenient recordar-los que ells contínuament elaboren notícies quan
conten, de manera oral o escrita, algun esdeveniment que ha passat. Així, el fet de conèixer
els mecanismes de construcció de la notícia els permetrà contar millor els esdeveniments.
• La fase de planificació consta de la tria de la notícia i la resposta breu a les preguntes
bàsiques de tota notícia, que servirà de guió. És preferible que els alumnes triïn un dels tres
fets proposats que no presentar una activitat lliure, ja que en molts casos utilitzarien una
notícia ja construïda a Internet. D’altra banda, el fet que triïn els mateixos esdeveniments
permet comparar les diverses notícies que es produeixen a l’aula.
• Si podeu, abans de començar a redactar, dins de la fase de planificació elaborau un recull de
premsa amb notícies semblants a les que es proposen al llibre. Cal anar amb compte amb la
selecció, ja que moltes vegades ens podem trobar notícies avís amb el temps verbal en futur.
Us en feim un recull breu, per si voleu emprar-les com a models.
TEXT 1
Una tortuga babaua fa el seu niu a la platja de Santa Eulària
Un exemplar de tortuga babaua, una espècie marina en perill d’extinció, es va
acostar a la platja de Santa Eulària del Riu la matinada d’aquest dijous per niar.
Després de fer un niu a l’arena, la tortuga se’n va anar del lloc sense haver posat
els ous, per la qual cosa es creu que podria tornar a la platja per fer-ho.
Segons tècnics de Medi Ambient el fet és excepcional, ja que amb prou feines es
coneixen casos de tortugues que hagin fet els seus nius a la zona del llevant medi-
terrani, per la qual cosa s’ha establert un dispositiu de vigilància per controlar i
garantir que aquesta tortuga pugui acabar la posta.
Tant Medi Ambient com el Centre de Recuperació d’Espècies marines (CREM)
demanen als ciutadans que, en cas que vegin la tortuga, avisin immediatament al
112, que té establert un protocol d’actuació per a aquests casos. També és molt
important que ningú se li acosti ni faci fotos o renous que la puguin espantar.
www.arabalears.cat (04/06/2015)
(adaptació)
6
GUIÓ 6
COMUNICACIÓ
TEXT 2
Una vintena de voluntaris eixerma el camí de la Reina per permetre’n l’ús
Una vintena de persones acudiren aquest diumenge a la convocatòria de la
Coordinadora de Camins de Menorca per eixermar i fer net el camí de la Reina.
Fou «un matí de feina en benefici de Menorca i per a tothom», afirmen des del
col·lectiu, que assegura que el camí torna a estar «net» i en condicions de po-
der-se emprar per a un ús no motoritzat.
La Coordinadora de Camins de Menorca fa feina per recuperar els camins públics
de l’illa i per això anima els menorquins a «tenir en compte i emprar aquest camí
en les nostres excursions, perquè no es torni a tapar i quedar en l’oblit».
Igualment, el col·lectiu ja cerca «un altre camí públic per recuperar» en el seu
objectiu de conscienciar i sensibilitzar la població menorquina i els responsables
polítics, «en especial el Consell de Menorca», de la importància que tenen els
antics camins públics, que «permeten poder conèixer i estimar la nostra illa», a
més de «facilitar la tan desitjada desestacionalització turística».
www.arabalears.cat (24/11/2014)
(adaptació)
• A l’hora de respondre a les preguntes bàsiques de la fase de planificació, convé que pareu
atenció a la darrera: per què passà? En els casos proposats, especialment en l’aparició de la
tortuga que es tracta d’un fet exepcional. En canvi, en la recuperació dels camins rurals de
Menorca és degut a l’existència de molts camins privats o abandonats.
• Abans de l’edició caldrà que l’alumne lliuri al docent l’esborrany per revisar el treball i
orientar-los, si cal. Per acabar, s’editarà amb l’ordinador la notícia i es realitzarà un recull de
totes les notícies per formar un diari d’aula.
Consultar • Si ho considerau convenient, podeu donar-los algunes adreces web on trobaran més
informació de com elaborar una notícia.
–h
ttp://diarijove.elperiodico.cat/material-de-suport/la-recepta-per-redactar-una-bona-
noticia
– http://www.palmaeduca.cat/p_activitats/docs/Guia%20alumnes.pdf
• En aquest apartat es posa una atenció especial a l’ús del processador de textos. Procurau
que a l’hora d’editar la notícia emprin una presentació semblant a la dels diaris. Ajudau-los
a trobar la tipografia més semblant i també a treballar en columnes, tal com ho fa un diari…
Per editar el text d’una forma ràpida, poden usar una eina d’Internet que els donarà una
presentació professional:
– http://www.fodey.com/generators/newspaper/snippet.asp
Saber fer Explicar notícies com en la ràdio (pàg. 122)
• A l’apartat Saber fer continuam treballant el gènere notícia, tot i que ara hauran de fer-ho de
manera oral. Convé que els advertiu que les notícies orals solen ser molt més breus que les
escrites. Fins i tot els titulars sovint no tenen verb i són sintagmes nominals que permeten
sintetitzar més la informació (Restes prehistòriques a la cova de les Nines, Victòria del Pòrtic
Bàsquet…).
• A la primera activitat de l’apartat Escolta i analitza l’alumnat ha d’escoltar i després explicar
què passa, i ho han de fer incloent a la seva narració les paraules proposades a l’activitat i
relacionades semànticament amb el camp periodístic. A continuació reproduïm l’audició per
si voleu llegir-la a classe.
6
GUIÓ 6
COMUNICACIÓ
Escoltar
Bon dia, estimats radiooients. Som na Marina Bellver i, com cada dia, som
aquí, amb tots vosaltres, per repassar les notícies més rellevants de l’actualitat.
Començam...
Restes prehistòriques a la Cova de les Nines
Després d’anàlisis rigoroses per part dels especialistes, ahir, a les vuit del
capvespre, el director del Museu Provincial de Prehistòria confirmava a la
sala de premsa del museu que les restes trobades casualment per un grup
d’espeleòlegs a la Cova de les Nines el passat dia 6 pertanyen al període
arcaic. Segons els arqueòlegs encarregats de l’estudi, es tracta d’instruments
per a la caça i la pesca fets amb pedra i os, que confirmarien la presència
d’éssers humans a les nostres terres fa més de deu mil anys.
Paula Ribera arrasa amb Temps de pau
La jove directora teatral Paula Ribera va aconseguir, amb la seva obra
“Temps de pau”, sis dels deu premis que concedeix l’Acadèmia d’Arts
Escèniques en el Setè Festival de Teatre Novell, que es va celebrar anit a
l’Auditori Municipal. Entre altres guardons destaquen el de millor direcció
i el de millor interpretació masculina, obtengut per l’actor local Jaume Moll.
Victòria del Pòrtic Bàsquet al darrer sospir
L’actual campió de la Lliga de Bàsquet Femení, el Pòrtic Bàsquet, ha hagut
de patir fins al darrer segon per vèncer el Basquetània al partit que s’ha
celebrat aquest matí a les deu al pavelló esportiu L’Alborada. Les jugadores
del Basquetània han plantat cara en tot moment a les actuals campiones,
que han obtengut finalment la victòria gràcies a un triple llançat en el darrer
segon per Teresa Rosselló, la màxima anotadora del partit.
I això és tot de moment. Gràcies per la vostra atenció i fins al pròxim avanç
informatiu.
• L’activitat 3 repassa quatre de les sis preguntes a què ha de respondre una notícia per
proporcionar una informació completa. En altres paraules, l’alumnat ha de respondre a
Què passa?, Qui o què ho ha fet?, On ha passat? i Quan ha passat? per resumir la
informació bàsica de cada notícia. En canvi, l’activitat 4 demana a l’alumnat que recordi
més informació, no rellevant, que s’ha donat de cada notícia. D’aquesta manera, l’alumnat
podrà analitzar les notícies i veure com s’organitza la informació, i quina és la informació
principal i la secundària.
• La secció Ara fes-ho tu proposa que l’alumnat triï tres notícies d’actualitat, d’aquesta
manera fomentam el contacte dels alumnes amb l’actualitat informativa i l’aproximació als
mitjans de comunicació. Després l’alumne ha de resumir el contingut de la notícia, pensar
un titular per a cada una i decidir com organitzar la informació (quina notícia cal explicar
en primer lloc?, dir tots els titulars junts i després explicar les notícies o explicar cada
notícia després del titular com a l’audició).
• Quan faran l’exercici d’expressió oral, haurem d’explicar-los que les intervencions orals cal
sempre preparar-les amb anterioritat i assajar-les. Una bona tècnica és assajar i gravar-se
per valorar el to i la intensitat de l’expressió oral.
• Caldrà recordar-los els consells útils per fer una intervenció oral (indicats en el guió de la
unitat 4). S’ha d’insistir en el to i la intensitat, ja que l’expressió gestual no es veu a la
ràdio, i la importància d’alguna frase de presentació al principi i d’acomiadament al final.
6
GUIÓ 6
COMUNICACIÓ
Per exemple:
Presentació:
Bon dia / bon vespre / benvolguts oients / radiooients. Som …………………… i, com cada
dia / vespre / , som aquí, amb tots vosaltres, per informar / comunicar / donar a conèixer
Acomiadament:
Aquesta és tota l’actualitat / Això és tot de moment / Aquesta és la informació d’avui /
Gràcies per la vostra fidelitat / atenció / consideració / escolta i fins al pròxim programa
/ avanç informatiu / noticiari.
• L’activitat 4 demana que la resta de companys valorin cada exposició oral. Aquest és un
exemple de graella en la qual s’haurà de valorar cada una de les intervencions puntuant els
diversos ítems.
A més a més, caldrà valorar la musiqueta de fons que voldran triar i reproduir per introduir
el programa i que soni entre les notícies.
FITXA D’AVALUACIÓ
VALORACIÓ DE L’ALUMNE:
TÍTOL DE LES NOTÍCIES:
A CÀRREC DE:
1 2 3
El titular presenta la informació bàsica.
Sobre el contingut El cos inclou la informació bàsica, contesta

a les preguntes: Què? Qui? On? Quan?
Com? i Per què?
Explica els fets de manera exacta i sense

donar la seva opinió.
Sobre la forma Organitza el text d’una manera clara
i seguint un ordre decreixent de la
informació.
Ús correcte de la Evita els castellanismes, perífrasis

llengua incorrectes…
Clau: molt (3) / bastant (2) / poc (1)
VALORACIÓ TOTAL:
Consultar • Per ampliar la informació sobre els textos que es transmeten per la ràdio, podeu consultar
aquesta pàgina web, on també trobareu informació sobre la importància que té el to, la
intensitat i el timbre en l’expressió oral:
http://www.xtec.cat/web/recursos/media/radio/llenradiofonic/llenguatge/paraula
6
GUIÓ 6
lèxic
Aprendre La paronímia (pàg. 123)
• La paronímia dóna compte de casos en què hi ha dues – Canvi d’alguna de les vocals o consonants.
paraules amb una forma molt semblant, però significats – Addició de vocals o consonants.
completament diferents.
– Alteració de l’ordre de les lletres.
• Les diferències més habituals que se solen donar en
les paraules parònimes són:
• En aquest apartat treballem la paronímia, recurs que ajudarà l’alumnat a expressar-se de

manera precisa. És un fenomen que està relacionat, d’alguna manera, amb la narració
periodística que treballam en aquesta unitat, ja que sovint en el discurs periodístic es poden
produir problemes relacionats amb la proximitat de la forma de dues paraules. Insistiu que,
en el cas dels missatges radiofònics, és molt important vocalitzar bé a fi de definir bé tots els
sons.
• L’ús de parònims en frases fetes encara sol provocar un efecte més còmic i perjudica la
imatge del que els diu, que és considerat un ignorant. En castellà, per exemple, s’han
popularitzat algunes frases fetes que han estat dites per personatges coneguts: estar en el
candelabro (en comptes de estar en el candelero) o ponerse como un obelisco (en comptes
de ponerse como un basilisco).
• A l’activitat 1, han d’emparellar paraules que són parònimes. Llegiu les paraules en veu alta
i amb cura. Anau amb compte amb el parell vaga i baga, que no són parònimes, sinó
homònimes. Recordau la definició d’homonímia, que hem tractat a la unitat anterior.
• Arran de l’activitat 3, podeu plantejar un joc amb lletres magnètiques. Col·locau les lletres
desordenades i digau una definició. Els alumnes, per grups, hauran de formar la paraula
corresponent. A continuació, direu la definició del parònim, perquè cada grup intenti esbrinar
la paraula corresponent, a partir de la pista del parònim anterior. Us proposam que treballeu
amb les paraules següents, que solen plantejar problemes: errata/errada; estrenyiment/
restrenyiment; tauler/taulell; estilitzar/esterilitzar.
• Parau atenció a alguns parònims molt habituals i demanau-los, com a activitat de
consolidació, que completin les oracions següents amb la frase correcta de cada parell.
– Em va demanar ____________ costava l’entrada. (quan/quant)
– Si poses alguna _____________ al pollastre, quedarà molt gustós. (espècie / espècia)
– Ja han _________________ en Joan delegat de la classe. (nomenar / anomenar)
– Ha començat el concert ___________ ha acabat de ploure. (quan / quant)
– Les obres a la plaça han causat un _______________ greu a tots el bars de la zona. (perjudici
/ prejudici).
– Preferia que m’ho explicàs tal com havia passat, els fets _____________ fereixen menys que
les mentides. (reals / reials)
• Si voleu plantejar-los jocs amb els parònims o veis que els alumnes es mostren interessats
en aquest tema, podeu recomanar-los la lectura del llibre següent:
– Pere Martí (2010) Paraules bessones. Barcelona: Barcanova.
6
GUIÓ 6
GRAMÀTICA
Aprendre L’adverbi (pàg. 124-125)
1 Els adverbis 3 Remarques sobre l’ús dels adverbis

• Els adverbis són paraules invariables que • L’adverbi bé adopta la forma ben davant adverbis i
completen o matisen el significat d’una altra paraula adjectius.
(un verb, un adjectiu o un altre adverbi). • L’adverbi malament adopta la forma mal davant
• Els adverbis es classifiquen segons la circumstància adverbis i adjectius.
que expressen: lloc, temps, manera, quantitat, ordre, • Els adverbis en -ment es formen a partir de
afirmació, dubte, negació. l’adjectiu en forma femenina.
2 Les locucions adverbials

• Les locucions adverbials són grups de dues o més
paraules que fan la mateixa funció que un adverbi.
• A l’apartat de Gramàtica estudiam l’adverbi i les locucions adverbials, paraules o grups de

paraules molt indicades per a aquesta unitat ja que ens serviran per indicar l’espai i el temps
de la narració.
• Per començar el tema, plantejarem les preguntes de la secció Claus per començar. Són
preguntes que tenen la finalitat de fer reflexionar l’alumnat sobre temes gramaticals
utilitzant el text, en aquest cas el d’inici de la unitat, com a punt de partida. A més a més,
ens serviran d’avaluació inicial per detectar els coneixements previs que té l’alumnat.
• Després de llegir la definició d’adverbi, és convenient insistir en la diferència entre adverbis
i determinants, tal com proposam al llibre, ja que en alguns casos coincideixen pel que fa a
la forma. Així, aprofitam també l’ocasió per recordar el contingut de gramàtica de la unitat
2. Feis-los veure que la invariabilitat i la categoria gramatical que acompanya són les pistes
que ens permeten distingir adverbi de determinant.
• A l’apartat trobam la definició de l’adverbi i la locució adverbial. A més a més, tenim una
graella amb els adverbis més freqüents de lloc, temps, manera, quantitat, ordre, afirmació,
dubte i negació relacionats amb les locucions adverbials que expressen la mateixa
circumstància. No es tracta que memoritzin tots els adverbis, sinó que els llegiu i destaqueu
aquells que poden resultar-los més curiosos o que poden provocar-los més problemes d’ús.
Explicau especialment el significat de les locucions, ja que no és fàcil deduir-ne el significat
a partir de les paraules que les integren.
• Per finalitzar l’apartat, els indicam com hem d’utilitzar els adverbis. Si ho considerau
convenient perquè el nivell de la classe ho permet, podeu ampliar aquesta informació
comentant alguns altres adverbis:
Amb els adverbis de dubte (potser, tal vegada, probablement, etc.), el verb ha d’anar en indicatiu
i no en subjuntiu. Per exemple: Probablement s’equivoca (i no *Probablement s’equivoqui).
S’han de fer servir les formes genuïnes d’adverbis o locucions adverbials (dempeus, a poc a
poc, de mica en mica, com a màxim o a tot estirar, per força, de vegades, etc.) en comptes
de les que són calcades incorrectament del castellà (*de peu, *poc a poc, *mica en mica,
*com a molt, *a la força, *en ocasions, etc.).
• A l’activitat 1 l’alumnat ha d’identificar les afirmacions vertaderes referides a l’adverbi,
acció que li resultarà fàcil; però podem aprofitar les afirmacions falses per resoldre dubtes
que pot presentar l’alumnat en general, com ara distingir els adverbis que tenen la mateixa
forma que els determinants.
• A l’activitat 4 caldrà recordar què és la sinonímia (concepte treballat a la unitat 2) per
substituir correctament les locucions adverbials per un adverbi sinònim.
6
GUIÓ 6
ORTOGRAFIA
Aprendre L’apòstrof i la contracció (pàg. 126-127)
1 L’apòstrof 2 La contracció
• L’apòstrof és un signe gràfic que s’usa per marcar • La contracció és la unió gràfica de dues paraules
l’elisió d’una vocal. (normalment preposició i article) en contacte
• En general, s’apostrofen els articles el i la i la quan una acaba en vocal i la següent comença
preposició de quan la paraula següent comença en vocal.
per vocal o h muda. • Quan l’article va apostrofat no s’ha de fer mai
• L’article la no s’apostrofa davant i o u àtones la contracció.
i davant el nom de les lletres. • Les contraccions són: al, als, del, dels, pel, pels,
• No s’apostrofa mai davant h aspirada i la vocal i cal, cals.
consonàntica.
• Els alumnes ja han estudiat l’apostrofació en cursos anteriors, de manera que ja en coneixen
almenys els casos bàsics. La secció Claus per començar els servirà per recordar les
categories que s’apostrofen (determinants, preposicions i pronoms) i els casos bàsics.
Insistiu en les tres categories que s’apostrofen, ja que moltes vegades els alumnes tendeixen
a usar l’apòstrof també en la conjunció que.
• Arribats en aquest curs, hem procurat ampliar alguns casos de l’apostrofació que potser no
coneixen de cursos anteriors, com l’apostrofació davant nombres, de sigles o de paraules
començades per h aspirada.
• Les activitats proposades són de diferent tipus: l’activitat 1 té per objectiu repassar les
normes teòriques; l’activitat 2 demana aplicar l’apostrofació de l’article davant substantius;
l’activitat 3 augmenta el grau de dificultat, ja que demana completar un text amb la forma de
l’article o la preposició corresponent. Hem procurat que el text contengui una gran quantitat
de paraules femenines començades per i o u. Finalment, l’activitat 4 treballa amb el
procediment contrari: l’alumne ha de triar la paraula segons que hi hagi contracció o no.
• Per aplicar correctament les normes d’apostrofació, és necessari conèixer-ne les regles i sobretot
practicar molt. Per això, convé que faceu algun dictat dels que es proposen al projecte Millor
l’ortografia i també que treballeu a classe o a casa les fitxes corresponents a l’apostrofació.
• Una altra manera de reforçar l’apostrofació és mitjançant la correcció de textos senzills, atès
que és un exercici que requereix un grau molt elevat de concentració i atenció. Us proposam
el text següent i us marcam els casos que cal corregir.
TEXT 3
L’indignació del poble de Viladomat el du a manifestar-se davant el
batle
El poble de Viladomat ha qualificat d’insuficient l’informació rebuda sobre l’aten-
ció mèdica al hospital que varen inaugurar a la localitat fa dues setmanes. L’Ajun-
tament considera que el poble hauria d’estar content per l’inversió que s’ha fet
en el centre sanitari. El cap de infermeria de l’hospital ha parlat amb el repre-
sentant de l’assemblea popular per aclarir alguns punts sobre la operació que
va tenir lloc la setmana passada i que va encendre la polèmica i l’ira entre els
habitats d’aquesta localitat.
Ahir més d’1.000 persones varen assistir a l’acte de protesta davant l’Ajuntament
i avui se n’esperen unes quantes més.
6
GUIÓ 6
LLENGUA EN ÚS
Aprendre Els usos políticament correctes (pàg. 128-129)
• El llenguatge políticament correcte consisteix • Les recomanacions bàsiques són les següents:
a substituir totes les paraules o expressions que en – Evitar l’ús del terme home com a universal.
alguns contextos podrien tenir una interpretació
discriminatòria. – Usar el femení en els càrrecs si el càrrec és
desenvolupat per una dona o fer servir
2 El llenguatge no sexista denominacions genèriques, si el desenvolupen
indistintament un home o una dona.
• El llenguatge no sexista tracta de manifestar en
l’àmbit lingüístic la igualtat entre homes i dones.
• Si a la unitat 4 hem vist la variació lingüística i a la 5 els usos formals i informals del
llenguatge, ara ens centrarem en els usos políticament correctes. En altres paraules,
substituir les paraules o expressions que poden tenir una interpretació discriminatòria en
determinats contextos. Veurem el cas concret del llenguatge no sexista, és a dir, tractar de
manifestar a nivell lingüístic la igualtat entre homes i dones.
• A la vinyeta inicial i a la secció Claus per començar feim reflexionar sobre el registre en el
llenguatge a partir de paraules de l’àmbit escolar amb les quals estan molt familiaritzats.
Feis-los notar que fa només 20 anys les associacions de mares i pares s’anomenaven APA,
és a dir, associació de pares d’alumnes.
• Per reflexionar sobre el tema podem consultar la web: http://www.rodamots.com/mot_
Llegir
cerca_resultat.asp?nm=2310 i llegir aquest fragment de Pere Calders.
TEXT 4
De cop i volta, quan menys s’ho esperava, la seva estimada va dir-li: «T’has fet
gran!». Intrigat, va mirar-se en un mirall de cos sencer i comprovà que encara
era objecte d’amor, perquè no era que s’hagués fet gran, sinó que es feia vell,
amb bosses i arrugues que se li anaven menjant la figura. En un cas com aquell,
tots els eufemismes eren d’agrair.
Pere Calders (1984) «No costa res d’ésser amable»,
dins De teves a meves. Barcelona: Laia.
• Si els alumnes es mostren interessats en el tema, podeu llegir sencer un dels relats inclosos
en Contes per a nens i nenes políticament correctes, i reflexionar sobre els tòpics
discriminatoris dels contes tradicionals i el llenguatge no discriminatori duit a les darreres
conseqüències. A l’activitat 5 mostram alguns fragments extrets d’aquesta obra que poden
servir per reflexionar sobre les conseqüències de dur a l’extrem els usos no discriminatoris.
6
GUIÓ 6
LITERATURA
Aprendre La narrativa: l’espai i el temps (pàg. 130-132)
1 L’espai de la narració 2 El temps de la narració

• L’espai és el lloc on es desenvolupen els fets • El temps de la narració fa referència al moment,
i se situen els personatges. la durada i l’ordre en què es presenten els fets.
• L’espai es coneix a partir de les descripcions – Època: Moment en què se situen els fets.
i pot ser de tres tipus: – Durada: Temps que transcorr en la narració des
– Real: fa referència a un lloc que existeix que comencen els fets fins que acaben.
en la realitat, que podem reconèixer. – Ordre: Indica com són contats els fets, seguint
– Evocat: espai que l’autor crea a partir l’ordre cronològic o alterant aquest ordre.
d’un que ja existeix. Per alterar l’ordre s’usen dos recursos:
– Imaginari: espai que només pot existir retrospecció (bot enrere) o anticipació (bot
en la imaginació de l’autor. endavant).
• Tal com feim en l’apartat de Comunicació, a Literatura continuam l’estudi de la narració. Des
del punt de vista literari, a la unitat 4 hem tractat el narrador; a la 5, els personatges, i ara
ens centrarem en l’espai i el temps.
• En aquest apartat es proposen dues obres per analitzar l’espai i el temps. El primer text,
Llegir
«Records de Londres», resulta interessant per analitzar l’espai, ja que és un espai real. El
segon text, fragment de la novel·la Vola, borinot!, ens permet analitzar el temps, especialment
l’època, i també l’ordre.
La novel·la Joana E. de Maria-Antònia Oliver narra la història d’una jove, filla adoptada de
burgesos mallorquins que viu feliçment entre Palma i una finca a Son Galiana. Aquesta vida
plàcida es veu interrompuda per la mort dels seus pares, fet pel qual haurà d’enforntar-se a
problemes i enemics.
Maria-Antònia Oliver (Manacor,1946) és autora de diversos reculls de narracions i novel·les,
en les quals dóna un protagonisme especial a la dona. Entre les seves produccions destaca
la sèrie de novel·la negra protagonitzada per Lònia Guiu. En el camp de la crítica social,
destaca, precisament, Joana E., amb la qual va aconseguir el premi Prudenci Bertrana.
Vola, borinot! és una novel·la escrita en forma de memòries o autobiografia. Està situada a
Viena durant la Segona Guerra Mundial i protagonitzada per una nina de nou anys que es veu
forçada a abandonar la ciutat durant la guerra i refugiar-se en una casa als afores, propietat
d’una vella i adinerada nazi. Allà la protagonista farà amistat amb un cuiner rus, que es
converteix en el símbol d’una època inhumana.
Christine Nöstlinger (Viena, 1936) és una de les escriptores més rellevants de la literatura
juvenil, amb obres com Konrad, Quin fàstic! o Rosalinde té idees al cap. Entre altres guardons
ha obtengut el prestigiós premi Hans Christian Andersen.
• En Claus per començar farem una posada en comú de les idees que té l’alumnat sobre on
ocorren els fets de les darreres novel·les que han llegit i com coneixem l’espai i el temps en
què s’esdevé una narració. Com que en aquest cas les preguntes de Claus per començar no
es refereixen al text «Records de Londres», podem deixar la lectura del text per quan hauran
de resoldre l’activitat 2, que demana analitzar l’espai del text. Aquestes preguntes ens
permetran detectar els coneixements previs que té l’alumnat sobre els conceptes (espai i
temps) i alhora saber les seves preferències en l’ambientació de les històries (actuals o
basades en el passat).
• L’activitat 1 servirà de repàs dels conceptes teòrics, per aquest motiu convé que l’alumnat
repassi els apartats de L’espai de la narració i El temps de la narració.
6
GUIÓ 6
LITERATURA
• Per preparar l’activitat 2 convendria que el professorat fes alguns exercicis complementaris
a classe en què es treballàs amb més deteniment l’espai de la narració. Una activitat pot ser,
a partir dels textos següents, deduir de quin tipus d’espai es tracta basant-nos en la
descripció del lloc (concepte treballat a la unitat 2), és a dir, assignar espai real, evocat o
imaginari i raonar el motiu d’aquesta afirmació.
TEXT 5
Me’n vaig anar a passejar, que és una cosa que diuen que va tan bé per pensar
i per fer espassar les nirviades. I passejant, passejant vaig anar a parar a la pla-
ça de la catedral del meu poble, que és Ciutadella, allà a Menorca.
Pau Faner (1997) Roses de paper Barcelona: La Magrana.
TEXT 6
El castell era damunt una muntanyola, a l’acabament d’un serrat aspre que
l’arredossava dels vents de dalt. Altes i sòlides torres, grosses i llargues muralles,
un pati d’armes, grans portes ferrades, merlets i defenses, constituïen un reduc-
te formidable d’aspecte purament guerrer.
Enric Valor (1995) «Els guants de la felicitat», dins Rondalles valencianes, 2. Picanya: Bullent.
TEXT 7
(…) al fons d’una vall submarina, va poder veure, a través de l’aigua cristal·lina,
la silueta majestuosa de la ciutat de les sirenes, una perfecta composició geo-
mètrica, eriçada de finíssimes agulles de corall que coronaven les altes torres
de vigilància.
Josep Franco (1999) Anàdia, la ciutat submergida. Alzira: Bromera
El text 5 és un espai real perquè fa referència a Ciutadella de Menorca, població que existeix
a la realitat. El text 6 és un espai evocat perquè l’autor crea el castell a partir de les
característiques generals d’aquest edifici. Podem ampliar l’activitat recercant imatges de
castells a llibres d’història, a Internet,… El text 7 és un espai imaginari, un món de sirenes.
• Per aprofundir en l’ordre lineal i no lineal suggerim els dos textos següents.
TEXT 8
Per a ell aquella no era la primera aventura bèl·lica. Quinze anys abans, el 1420,
havia acompanyat també el rei Alfons en una expedició, en aquell cas contra les
illes de Còrsega i Sardenya. Aleshores, el seu valor i la seva destresa en l’ús de
les armes l’havien fet destacar entre tots els cavallers. Recordava, sent un nin,
la sortida del seguici i la impressió que em féu mon pare a cavall partint cap a
la guerra amb tota l’armadura brunyint.
Silvestre Vilaplana (2004) Les cendres del cavaller.
Alzira: Bromera (adaptació)
6
GUIÓ 6
LITERATURA
TEXT 9
Quan creus que tot s’acaba torna a començar. Va arribar a ca seva, al seu recer,
ara es tancaria a l’habitació, posaria una mica de música i fugiria del món. Res
més lluny de la realitat: a casa hi havia una persona que l’esperava asseguda al
sofà del menjador. Era na Pilar, la psicòloga que havia conegut arran de la mort
d’en Marc. Ella formava part de l’equip d’especialistes que intentaven esbrinar
què és el que havia passat. No li venia gens de gust haver de parlar amb ella.
Gemma Pasqual (2008) La mosca. Assetjament a les aules.
Catarroja, Perifèric (adaptació)
TEXT 10
El remei va ser pitjor que la malaltia, la situació va empitjorar per a tots, sobre-
tot per a na Isona, la protagonista d’aquesta pel·lícula de terror. No tenia esca-
patòria, els agressors la seguien pertot arreu. La fustigaven i la vexaven dia rere
dia. Fins i tot varen fer córrer rumors tan absurds com ara que l’havien fet fora
de l’altre institut perquè era una lladre o una drogoaddicta.
Gemma Pasqual (2008) La mosca. Assetjament a les aules.
Catarroja: Perifèric (adaptació)
Els textos anteriors presenten un ordre cronològic no lineal. El text 8 ens mostra com la narració
s’atura per introduir-hi un fet cronològic anterior, concretament «Quinze anys abans», és una
retrospecció o flashback. En canvi en els textos 9 i 10 el narrador amb les expressions «Quan
creus que tot s’acaba torna a començar» i «El remei va ser pitjor que la malaltia» ens indica uns
fets negatius que encara no han passat i ocorreran aviat, una anticipació.
• Podem realitzar activitats complementàries amb tots aquests fragments de novel·les
anteriors. L’alumnat pot extreure de cada text el tipus d’espai, l’època, la durada i l’ordre.
• L’altre text que s’analitza (pàgina 132) és «El pare ferit a la guerra», un fragment de l’obra Vola,
Llegir
borinot!, de Christine Nöstlinger. La novel·la és un relat agredolç que conta les experiències
d’una jove de dotze anys en plena guerra mundial, que ha de refugiar-se juntament amb la seva
família en una casa rural de Viena (assetjada pels russos) a causa del passat nazi de son pare.
Christine Nöstlinger és una de les autores clàssiques de la literatura infantil i juvenil. Recordau-
los que ja hem llegit fragments d’una altra de les seves novel·les més conegudes, Konrad.
A l’hora de respondre a les diferents preguntes de l’activitat 4, demanau-los que, primer,
identifiquin en el text els sintagmes o les paraules que els permetin localitzar el temps i analitzar
l’ordre. Feis-los notar la importància de l’adverbi abans per marcar la retrospecció.
Saber fer Narrar en ordre no lineal (pàg. 132)
• Com que hem treballat l’ordre de la narració, l’alumnat està preparat per fer l’activitat següent
en la qual hauran de narrar en ordre lineal la vida d’un personatge inventat i, després, narrar els
mateixos fets en ordre no lineal, utilitzant el record des del present (en què el personatge és
vell). A fi que l’activitat els resulti més senzilla, podeu mostrar-los algun exemple narratiu o ci-
nematogràfic d’aquest cas d’ordenació no lineal.
• Si volem fer més pràctiques podem fer ús dels textos que hem compilat en aquesta guia i
demanar a l’alumnat que en modifiqui un que presenti un ordre lineal per transformar-lo en un
text amb un ordre no lineal utilitzant el recurs de la retrospecció o l’anticipació.
6
GUIÓ 6
BANC D’ACTIVITATS I BANC DE TEXTOS
Aquest apartat presenta un resum amb esquemes dels continguts vistos a la unitat, que és
molt útil a l’alumne, d’una banda, per estudiar i, d’altra banda, perquè interioritzi models de
resums i esquemes que pugui aplicar a altres matèries. De fet, podem aprofitar-lo per practicar
l’elaboració d’esquemes: donam als alumnes el model incomplet perquè l’umplin amb la infor-
mació apresa a cada bloc.
Les activitats de nivell I i de nivell II serveixen per repassar els diferents continguts que s’han
tractat a la unitat. Com que les activitats estan classificades per blocs de contingut, els
alumnes poden detectar quins continguts els plantegen més dificultats i els poden tornar a
revisar.
Nivell I
• Les activitats d’aquest nivell són sobretot de relacionar o triar. En un nivell inicial cal que els
alumnes coneguin els continguts bàsics, tot i que, en alguns casos, com a les activitats 2 i
7, han de saber aplicar-los. Potser l’activitat que pot plantejar-los més problemes és
l’activitat 4, en què han d’explicar per què no s’apostrofen unes paraules. Si veis que hi
tenen dificultats, recomanau-los que revisin les normes a l’apartat d’ortografia i que copiïn
la corresponent en cada cas.
Nivell II
• A les activitats d’aquest nivell els alumnes han d’aplicar els coneixements teòrics a la
pràctica. Se’ls exigeix, per tant, més domini dels conceptes. Per a l’activitat 2, sobre
parònims, potser necessiten consultar el diccionari, de manera que podeu aprofitar l’ocasió
per treballar la competència digital i consultar algun diccionari en línia.
Llegir • En aquest apartat s’incorpora una selecció de textos variada: d’una banda, hi ha una notícia
adaptada del Diari de Balears; i, d’altra banda, es proposen fragments de novel·les, Unes
notícies sorprenents i La vall dels misteris. Aquests dos darrers fragments presenten una
doble narració, tal com ja havíem vist a la lectura inicial: una narració B (una notícia) dins
d’una altra narració A (la novel·la). Cada text es treballa a través d’una sèrie d’activitats que
tenen com a finalitat l’assimilació de les característiques lingüístiques de la notícia i els con-
ceptes de l’espai i el temps de la narració.
• Unes notícies sorprenents és una adaptació d’un fragment de la novel·la El detectiu
Camaperdiu de Vicent Marçà.
El detectiu Camaperdiu és una obra guardonada amb el premi Carmesina de narrativa infantil
en 1999. Arran d’uns esdeveniments sorprenents, com la desaparició de fanals i bancs del
parc, el detectiu Camaperdiu inicia una investigació en què troba més dificultats de les
previstes. Feis-los notar que en el fragment que es proposa en el llibre el text corresponent
a la notícia està delimitat per claudàtors.
Vicent Marçà (Castelló de la Plana, 1954-2004) va ser mestre i escriptor, autor de gran
quantitat d’obres de narrativa infantil i juvenil.
• La Vall dels Misteris de Joan Pla.
És una novel·la protagonitzada per un grup de joves que havien sentit parlar de tres misteris
en una vall dels Pirineus i inicien una investigació per descobrir-los. La recerca els sorprendrà
encara més, perquè darrere cada misteri se n’amaga un altre de més gros.
6
GUIÓ 6
BANC DE TEXTOS, ACTIVITATS D’AVALUACIÓ I BIBLIOGRAFIA
Joan Pla (Artana, 1942) va estudiar Magisteri i ha exercit com a mestre fins a 2002, en què es
va jubilar. En 1981 va publicar la seva primera novel·la, Mor una vida, es trenca un amor, que
es va convertir en un clàssic de la literatura juvenil, llegida per milers d’adolescents.
L’activitat 4 se centra en l’anàlisi de l’espai i el temps des del punt de vista literari i requereix
que l’alumne faci un exercici de recerca i d’interpretació. A la primera pregunta, els alumnes
han de cercar a Internet la muntanya dels Senglars. Hi ha diferents pàgines en què es
localitza una muntanya dels Senglars. Una d’aquestes és la mateixa contraportada del llibre
que situa la muntanya dels Senglars en una vall dels Pirineus, de manera que el lloc sembla
real.
Pel que fa al temps, cal deduir si se situa en l’actualitat o a l’època medieval, a partir d’alguns
dels objectes que s’hi citen, com ara el mòbil i el diari.
Llegir • Les activitats finals d’avaluació parteixen del text «Una notícia de successos», un fragment
de la novel·la Un treball perillós de Joaquim Beltran. En aquest cas, a diferència d’altres
textos de la unitat, la notícia no s’inclou dins de la narració, sinó que el narrador en primera
persona conta amb paraules seves el que va llegint i veient en el diari.
L’obra Un treball perillós es desenvolupa a les aules, està protagonitzada per una parella de
joves que fan un treball de classe sobre una notícia d’un diari i s’interessen tant pel tema,
que comencen a investigar l’estranya desaparició de na Sara, la filla d’un industrial de la
zona.
Joaquim Beltran (la Vall d’Uixó, 1948-1996) era docent en un institut i estava molt interessat
per l’educació dels joves i també per les tradicions de la seva comarca.
• A l’activitat 3, revisau el concepte de parònim i també la resta de relacions lèxiques que
s’han treballat a les unitats anteriors, com ara l’homonímia (celles, selles) i la sinonímia
(potser/possiblement).
US RECOMANAM
• Cassany, Daniel (2004), Reparar l’escriptura. Didàctica de la correcció de l’escrit. Barcelona:

Graó.
Propostes didàctiques, exemples i comentaris sobre l’ensenyament de la redacció.
• Diversos autors (2009), La noticia y el reportaje. Proyecto Mediascopio Prensa. Madrid:
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
Aquest document tracta d’aproximar els mitjans de comunicació a l’aula. És especialment
interessant el capítol 3, dedicat a la notícia, que, a més de descriure el gènere i l’estructura
de manera detallada, presenta diversos exemples i propostes didàctiques.
• Jacquet, Jacqueline; Sívia Casulleras i Núria Mirabet (2004), 40 jocs per parlar català. Barcelona:
Graó.
Un recull de jocs amb l’objectiu d’afavorir l’expressió oral entre els alumnes.
• Zayas, Felipe (2003), «La composició de notícies», Seqüències didàctiques per aprendre a
escriure. Barcelona: Graó.
En aquest article, Felipe Zayas, professor de secundària, presenta, de manera molt guiada, el
procés que cal seguir per a la redacció de notícies. L’autor és conscient que aquest tipus de
text no es pot deixar a l’espontaneïtat de l’alumne i, per això, va donant consells de
composició de cada una de les parts de què consta la notícia: titular, entrada i cos.
6
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
LECTURA
La banya d’en Manolito

Els primers dies de setembre la mare ens envià, al la trenca que a mi, que som de la seva sang. Ho vaig
padrí i a mi, a comprar una banya que em faltava a la demanar al padrí mentre anàvem a comprar la banya,
trenca. Me l’arrancà l’any passat el Pàmpols López però ell em digué que totes les mares agafen molt
d’una mossegada, un dia que no li vaig voler donar un d’amor a les trenques, als abrics en general, a les gor-
tros del meu panet. Ell es va rompre una dent i jo em res i als guants, però que a pesar de tot estimen els
vaig quedar sense banya. A ell el consolà sa mare i a fills, perquè les mares tenen un cor molt gran.
mi la meva em va ventar una bescollada de les d’efec- Al meu barri, que és Carabanchel, hi ha de tot. Una
te retardat, de les que et fan mal al cap de mitja hora, presó, autobusos, nins, presos, mares, drogoaddictes
dalt o baix. Aquell dia vaig aprendre que si vols ficar-te i forns, però no banyes per a les trenques; així és que
una mare a la butxaca val més que et rompis alguna el padrí Nicolás i jo anàrem al centre en metro.
cosa del teu propi cos que alguna cosa de la teva roba.
Això de la roba ho duen fatal, les mares. En canvi, de Tenim molta sort al metro, perquè, encara que vagi ple
les desgràcies dels fills es posen a presumir a penes de gom a gom, el padrí i jo junts feim molta pena i
t’encantes una miqueta: sempre ens deixen lloc. El padrí fa pena sempre perquè
és vell i pateix de la pròstata. Potser jo faig pena perquè
–Ahir el meu fill es va rompre una cama. duc ulleres, però no t’ho puc assegurar.
–I el meu, el cap: ens ha caigut la grossa! Quan la gent ens deixa el lloc ens veim amb l’obligació
A cap mare no li agrada quedar mai malament davant de fer cara de pobres desgraciats, perquè si, posem
les altres mares. Per això, quan va arribar el setembre, per cas, et deixen lloc i t’asseus i veuen que immedia-
la mare va dir: tament et pixes de riure, a la gent li puja la mosca al
–No vull que comencis l’escola i ens plantem a l’octu- nas. Per això el padrí i jo sempre pujam al metro fent
bre sense haver-te cosit la banya de la trenca. veure que estam fets pols, i això sempre ens dóna bon
resultat. Prova-ho, però no cal que ho escampis als
És la trenca de l’any passat, serà la d’enguany i enca- quatre vents, a veure si al remat corr la veu i se’ns
ra la de l’any que ve i la de l’altre i la de l’altre perquè esgota la mina.
la mare diu que els nins creixen molt i cal comprar-los
les trenques pensant en el futur. Els nins creixen molt, La mare ens havia enviat a Pontejos, que és una bo-
però jo no. Per això, aquesta serà la trenca que dugui tiga que hi ha a la Puerta del Sol, on van totes les
el dia de la meva mort, quan sigui vell. Odii aquesta mares del món mundial a comprar botons, cremalle-
trenca. Hauré de passar la vida odiant la mateixa tren- res i banyes.
ca. Quin avorriment! Vàrem passar una hora davant el taulell abans que no
Aquest estiu la mare obligà el metge a receptar-me ens atenguessin perquè el padrí deixava colar-se a to-
vitamines. Trob que li fa vergonya que la trenca em tes les dones. Li encanta que les dones se li colin i, si
estigui igual de gran i em dóna vitamines a veure si tenen temps, prenguin un cafè amb ell. Fins ara cap
pot fer que la trenca i jo siguem, d’una vegada, de la dona no ha tengut mai temps.
mateixa talla. A vegades pens que la mare estima més Elvira Lindo. Manolito Quatre Ulls (adaptació)
6
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
ACTIVITATS
1 Explica què signifiquen les expressions que trobam en el text. Pots cercar-les al diccionari a partir de la paraula destacada.
• ficar-se algú a la butxaca "
• caure-li a algú la grossa "
• tenir un cor molt gran "
• estar ple de gom a gom "
• pujar-li a algú la mosca al nas "
• escampar als quatre vents "
• esgotar-se la mina "
2 Ordena els fets cronològicament, és a dir, en l’ordre com passen a la vida d’en Manolito i no necessàriament com estan
presentats en el text.
Perd una banya de la trenca.
La mare diu que no vol que comenci l’escola sense la banya.
La mare obliga el metge a receptar-li vitamines.
El padrí i ell agafen el metro.
Arriben a la botiga on venen les banyes.
a) Com es diu el padrí d’en Manolito? "
b) On viu el protagonista del relat? "
c) Qui va arrancar la banya de la trenca? "
d) A quina botiga van en Manolito i el padrí? "
4 Marca només les idees que estan contingudes en el text.

La trenca li està gran a en Manolito.
La mare consola en Manolito per haver perdut la banya.
Quan pugen al metro, en Manolito i el padrí estan fets pols.
Al barri d’en Manolito no venen banyes per a les trenques.
Les dones de la botiga se’n van amb el padrí a prendre un cafè.
Les mares presumeixen dels mals dels fills.
5 Identifica en el text dos exemples d’exageracions o hipèrboles. Després, raona per què ho són.
"

"

6
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
La finalitat principal del periodisme és informar, però també hi trobam l’opinió o l’entreteniment. Per això,
Primera malgrat que els titulars de les notícies haurien de ser objectius, de vegades trobam que expressen
plana opinions, se centren en un aspecte secundari de la notícia o prenen partit per una idea concreta (estan
esbiaixats), o que s’han redactat per cridar l’atenció i atreure els lectors (són sensacionalistes).
1 Pinta l’enunciat objectiu, el que no conté cap opinió.
Medalla de plata per a Elvira Gomis

Elvira Gomis
decep i només La dona de plata:
aconsegueix Elvira, princesa de la pista!
la plata
Gran èxit de Gomis:

medalla de plata
Escriu com es deu sentir Elvira Gomis en llegir cada un dels titulars. Empra adjectius que expliquin l’estat d’ànim: animada,
trista, sorpresa... Si fossis Elvira Gomis, quin titular t’agradaria més?
1
2
3
4
6
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
2 Relaciona cada titular amb el tipus a què correspon.
Dues al·lotes rescataren un ca de la teulada d’una casa abandonada.

Una part de la teulada es va enfonsar. Tots en varen sortir il·lesos.
Titular objectiu: El mal estat d’una casa està a punt de causar morts.
Titular esbiaixat: Dues al·lotes rescaten un ca d’una teulada.
Titular sensacionalista: Un rescat que podria haver acabat en tragèdia.
• Escriu un titular que contengui les paraules següents i d’altres que vulguis afegir.
ferits rescat acabar
"
Una notícia ha de proveir com a mínim la informació més elemental sobre l’esdeveniment de què
tracta, que sol aparèixer en les primeres línies del text. Aquesta informació bàsica sol ser la resposta
a les preguntes «què?», «qui?», «quan?», «on?», «com?» i «per què?», a les quals se’n poden afegir
d’altres.
3 Explica oralment o escriu en el quadern la notícia a partir de la informació que contenen les fitxes següents.
Pots complementar-les amb informacions que inventes.
qui?/què? qui? qui?

Un asteroide ha caigut. La zebra. Un manacorí de vuitanta-tres anys.
quan? què? què?

La nit passada. Ha tengut una cria. Ha guanyat la marató.
on? quan? quan?

En una regió del nord-est de Rússia. Aquest matí. Aquest cap de setmana.
com? on? on?

A 537 km/h. Al zoològic municipal. A Palma.
per què? com? per què?

El cos celeste XU8-23 s’havia Amb l’ajuda de l’equip Ha estat el més ràpid; altres
fragmentat. veterinari. corredors han abandonat.
amb quines conseqüències? amb quines conseqüències?

Dues granges cremades, sense ferits. La gent no s’ho creia.
6
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Tot i que la funció principal del periodisme és informar, també pot entretenir i, fins i tot, divertir. Per
exemple, algunes notícies, encara que siguin reals, poden resultar còmiques si semblen exageracions,
descriuen situacions insòlites o narren fets que aparentment no tenen sentit.
4 Llegeix aquests titulars i subratlla el que et sembli més graciós o sorprenent. Després, explica oralment com t’imagines
el protagonista de la notícia, el lloc dels fets, la causa…
a) «Troba a la banyera una boa nedant en xampú anticaspa»
b) «Dorm durant 49 hores seguides i en despertar demana el berenar»
c) «Detengut un motorista per conduir amb la bici damunt»
d) «Venuda en subhasta l’ungla del dit petit de Napoleó per 1 milió d’euros»
e) «Víctima d’un frau: un home calb de Calp adquireix per Internet els cabells de la fallera major de València»
Una de les maneres d’aconseguir la comicitat és juxtaposant elements que pertanyen a àmbits que,
en principi, no es mesclen normalment. D’aquesta manera donam lloc a situacions insòlites.
5 Inventa quatre titulars de notícies insòlites mesclant elements de conjunts diferents.
lliçó proposar moto vestit pijama coet

classe matrimoni casc model dormir l’espai
professor restaurant carretera passarel·la casa estrella
explicar romàntic conduir maquillar nit astronauta
guix violins velocitat falda llit nau
" "

" "

6
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Els periodistes tenen un gran poder perquè, d’alguna manera, trien de què es parla i com. Alguns
periodistes, com passa en l’anomenada «premsa rosa», de vegades poden arribar a envair la intimitat
de les persones o donar publicitat a fets que no estan comprovats.
6 Explica què volen dir aquests enunciats i digues què en penses.
Una cosa és notícia quan és Si no hi ha notícia, Que parlin d’un és horrible; però
una mala notícia. són bones notícies. és pitjor que no en parlin!
"

7 Debat amb la resta de la classe sobre el paper de l’anomenada «premsa rosa».

Per organitzar les teves idees, apunta en una graella els trets positius i negatius que se t’acudeixin, i també els que vagin
emprant els companys durant el debat.
Aspectes positius Aspectes negatius
Arguments meus " "

Arguments usats " "

pels companys

6
APROFUNDEIX EN…
FITXA 1
Lèxic. els jocs
Nom: Curs: Data:
1 DÒMINO DE LLETRES
Ordena les lletres per formar les paraules corresponents a les definicions. Després, empra les lletres numerades per
desxifrar el missatge ocult del dòmino. Te’n donam una: =G
RODNA RTOS
Repartir les cartes. Xamba, casualitat.
ÒTIVAICR RSASAP
Acció de guanyar. Antònim de derrota. Cedir el torn.
L D R V E T R U J
U Y S Ú .
2 COLLS ENCREUATS
Resol aquests mots encreuats. Atenció: els noms van en plural!
1
Verticals
5
I 1 Llocs on et rentes les mans.
3
Recipients semblants a tassons que s’aguanten drets.
7 5
Pedres precioses transparents que són les més dures.
7 Pals llargs que ajuden a caminar.
M
Horitzontals
2
P 2 Armes blanques de fulla llarga amb mànec.
T 4 Òrgans que bombegen la sang.
3 4 6 Si tenen quatre fulles, donen bona sort.
6
R
P
6
APROFUNDEIX EN…
FItxA 1
Lèxic. ELS JOCS
Nom: Curs: Data:
Escriu les paraules que has trobat a l’activitat anterior davall la carta corresponent. Després relaciona cada carta segons
que pertanyi a l’espanyola o a la francesa.
baralla espanyola
• OROS • • •
• • • •
baralla FRANCESA
3 JUGUEN BLANQUES
A cada tauler, marca amb retolador el recorregut de cada fitxa segons les regles dels escacs. L’objectiu és formar
el nom que té la fitxa. Davall et presentam les regles.
X D L F G T J R L Z O I L S À U
Q È U T L A L M I J F Ç X V B N
V R G B D B A R E R L Ú L O P M
A H E A Ó N B F X S D E F Z N U
U B N Z I V E S F V A C R E F L
R O C I O B Ç J R V N O L I Ç J
Z X J F L C H M B F U E F P C M
À O Ç U N V B Í C F L À I O

• L’ es pot moure en una diagonal tantes caselles com vulgui.
• El es mou en forma de L: avança dues caselles en qualsevol dels quatre sentits (seguint una fila o una columna),
i una casella perpendicularment a les anteriors.
6
APROFUNDEIX EN…
FITXA 2
LÈXIC. JOCS EN LÍNIA
Nom: Curs: Data:
Programes per aprendre vocabulari i ortografia

cort.as/SShM http://cort.as/ScMH
Programa Muts de Mots per aprendre i Programa Vincles per alumnes nouvinguts
practicar vocabulari bàsic de temes que vulguin millorar les seves destreses
quotidians. lingüístiques.
Muts de Mots és un conjunt d’unitats didàctiques sobre camps semàntics concrets amb nivells de dificultat diferents. És molt
pràctic per ampliar nou vocabulari i consolidar i millorar el nostre lèxic.
Pantalla inicial
Des d’aquesta pantalla es pot triar el camp
Nivells de dificultat i temes
semàntic que ens interessa o bé es pot

començar pel nivell inicial i anar progressant a
través de tots els altres nivells. Des d’aquí
s’accedeix a un seguit d’apartats amb
diferents activitats.
Quan s’accedeix a un camp Botó per tornar a

semàntic en concret, s’obri una l’inici
pantalla on es presenta el tema i els
apartats en què es desenvolupa.
Apartats
Clicant a cada un dels apartats es

pot accedir a les activitats. Botó per a eixir
del programa
Solució
Botó de les instruccions
Activitats
La metodologia de les activitats és molt intuïtiva, però es pot
accedir a les instruccions per assegurar-se que se segueix el
procés adequat. Finalment, es pot comprovar si les respostes
són correctes.
6
APROFUNDEIX EN…
FItxA 2
LÈXIC. JOCS EN LÍNIA
Nom: Curs: Data:
Vincles és una aplicació que permet introduir-se en el català o consolidar els coneixements lingüístics i les habilitats
comunicatives més bàsiques. Es tracta d’un material educatiu dividit en cinc unitats temàtiques en què les imatges i el so
tenen un lloc preponderant.
Inici
A la pantalla d’inici es pot
accedir als diferents nivells:
Vincles 1, Vincles 2 i Vincles 3.
Botons
d’accés
Pantalla inicial
a les unitats
Unitats
Clicant damunt el nom d’una unitat
s’accedeix a la pantalla de presentació de
cada una d’aquestes. S’ha de tenir el so de
l’ordinador activat perquè totes les
instruccions es donen oralment.
A dalt apareixen els apartats de cada
unitat. Cada punt que hi ha davall el nom
de l’apartat és una de les activitats que
l’integren.
Botó per tornar a escoltar el so
Les activitats
Les diferents activitats són autoavaluables. En
algunes s’han d’enregistrar la veu per comparar-la
amb el text model. En altres es pot triar entre veure
el text escrit o no.
PRÀCTIQUES
Muts de Mots Vincles

1. Fes les activitats de les tres unitats del nivell inicial, 1. Digues en quin nivell trobam un apartat sobre els hàbits i
respon a totes les preguntes i anota quina puntuació has la rutina diària. Per què creus que es troba en aquest
obtengut. Després, compara-la amb la dels companys. nivell i no en un altre?
2. Fes les activitats dels altres nivells. Anota a un quadern 2. Troba la unitat sobre Casa meva i explica quins tipus
els errors i repeteix les activitats que t’hagin costat més d’activitats s’hi proposen.
intentant no repetir-los. 3. Fes el mateix amb La meva escola.
COMUNICACIÓ Pàg.122 SABER FER. Explicar notícies com en la ràdio

Pàg. 119 SABER FER. Comentari de textos 1 RM.
1 3 L’Esportiu de Llíria perd el partit contra el Logos madrileny. Maria Bellver informa els radiooients de les notícies
1 Xico Black no es presenta a la concentració de l’Esportiu sobre els esdeveniments més rellevants de l’actualitat.
de Llíria. A través del programa radiofònic narra la troballa de restes
2 Diverses persones del club tracten de localitzar el jugador prehistòriques a la Cova de la Nines. La locutora informa
però no el troben. també que la directora Paula Ribera guanya sis dels deu
premis que concedeix l’Acadèmia d’Arts Escèniques.
2 • El pivot Xico Black desapareix.
I finalment, dóna a conèixer la victòria del Pòrtic Bàsquet
3 RM. al darrer segon contra el Basquetània.
En Domènec Lluc i Guim, en cosins i reporters, s’assabenten
2 • Restes històriques a la Cova de les Pintes " Restes
de la desaparició de Xico Black a través de la premsa. Xico
prehistòriques a la Cova de les Nines
Black és el pivot de l’equip de bàsquet l’Esportiu de Llíria.
El jugador, l’ídol de l’afició i la peça principal de l’equip, no • Temps de por arrasa en el Festival de Cine Novell "
es va presentar a la concentració ni al partit. Tot i els intents Temps de pau arrasa en el Setè Festival de Teatre Novell
de diverses persones del club per localitzar-lo, la recerca és • Victòria del Basquetània des del primer minut " Victòria
infructuosa. L’absència del jugador es fa notar a la pista del Pòrtic Bàsquet al darrer sospir
i el Llíria perd el partit. En Lluc i enGuim es reparteixen la feina 3 • Restes prehistòriques a la Cova de les Nines
per aconseguir més informació sobre la desaparició i escriure
– Han confirmat que les restes trobades a la Cova de les
un reportatge.
Nines pertanyen al paleolític superior.
4 • Nom: Xico Black – El director del museu.
• Lloc de procedència: Estats Units – A la sala de premsa.
• Posició: pivot – Va ser el passat dia 6.
• Qualitats com a jugador: És un excel·lent rebotador, un pivot • Temps de pau arrasa en el Setè Festival de Teatre Novell
molt fort i amb una gran capacitat d’intimidació a l’hora de
– Paula Ribera ha aconseguit, amb la seva obra «Temps
defensar.
de pau», sis dels deu premis que concedeix l’Acadèmia
• Altres qualitats: És un home molt disciplinat i puntual. d’Arts Escèniques en el Setè Festival de Teatre Novell.
5 • El narrador usa el nom Domènec Lluc. – La directora Paula Ribera.
• El seu cosí Guim empra el nom Lluqui. – Ho ha aconseguit en el Setè Festival de Teatre Novell
• S’usen noms diferents per demostrar l’objectivitat del que es va celebrar a l’Auditori Municipal.
narrador i la confiança i la familiaritat que té el cosí Guim – Va passar anit.
amb el reporter.
• Victòria del Pòrtic Bàsquet al darrer sospir
6 • Crònica negra: aquella crònica que narra fet delictius, – El Pòrtic Bàsquet ha hagut de patir fins al darrer segon
de violència, catàstrofes, accidents... per vèncer el Basquetània.
• Canals informatius: mitjans per transmetre la informació – L’actual campió de la Lliga de Bàsquet Femení, el Pòrtic
actual. Bàsquet.
• Setmanari de successos: publicació setmanal que tracta – Al pavelló esportiu L’Alborada.
sobre els successos actuals de la societat. Principalment,
– Aquest matí a les deu.
delictes, tragèdies, esdeveniments...
4 • Restes prehistòriques a la Cova de les Nines
7 Narració B (la notícia): lín. 11-54 (des de «Un gran
Segons els arqueòlegs es tracta d’instruments per a la caça
desconcert» fins a «desaparició de dissabte passat...». També
entraria dins de la notícia el títol que hi ha en el primer i la pesca fets amb pedra i os que confirmarien la presència
paràgraf de la novel·la «Estranya desaparició de Xico Black, el d’éssers humans a les nostres terres fa més de deu mil anys.
pivot de l’equip de bàsquet Esportiu de Llíria...». • Temps de pau arrasa en el Setè Festival de Teatre Novell
Narració A (la novel·la): La resta del text. Destaquen el guardó de millor direcció i el de millor
interpretació masculina, obtengut per l’actor local Jaume
8 • Els titulars estan escrits en present, desapareix i perd.
Moll.
• En la redacció de la notícia del text predomina el passat,
• Victòria del Pòrtic Bàsquet al darrer sospir
per exemple: girà, destacava, llegí, féu... Perquè narra
els fets ocorreguts el dia anterior. Han obtengut finalment la victòria gràcies a un triple llançat
al darrer segon per Teresa Rosselló, la màxima anotadora
del partit.
Pàg. 121 SABER FER. Escriure una notícia Ara fes-ho tu
1 - 3 Resposta lliure (RL). 1 - 4 RL.
Pàg. 123 • Alguns adverbis tenen la mateixa forma que els

LÈXIC
determinants.
1 • presa/pressa Falses modificades:
" presa: acció de prendre, d’agafar, d’apoderar-se d’una cosa. • L’adverbi no presenta marques de gènere i de nombre.
" pressa: ànsia de fer una cosa ràpidament; acció ràpida. • Així i corrents són adverbis de manera.
• vaga/baga
2 a. Molt (quantitat), amunt (lloc), avall (lloc) (també es pot
" vaga: cessació en la feina, especialment per part dels considerar amunt i avall com una locució).
obrers que fan feina per a una altra persona, amb la
b. Enguany (temps), ben (manera).
intenció d’obtenir dels patrons algun avantatge, de
protestar contra algú o alguna cosa, etc. c. Potser (dubte), quasi (quantitat), no (negació).
d. No (negació), massa (quantitat).
" baga: espècie d’anella de fil, de corda o d’altra matèria
flexible, que resulta de fermar doblegant un cap o tots e. Alhora (temps), abans (temps).
dos sense acabar-los de passar dins del nus que es forma 3 RM.
en la lligada, de manera que estirant un dels caps es
• El be d’enguany era molt / poc feixuc. (quantitat)
desfà fàcilment el nus.
• El meu fill viu enfora / prop / dalt / baix... (lloc)
• comprensió/compressió
• Això no s’ha de fer mai / ara / tard... (temps)
" comprensió: acció de comprendre. Capacitat per
entendre. Tolerància. • No / Tampoc hi ha ningú. (negació)
" compressió: acció de comprimir. 4

Ahir a les 19 h estava tot preparat per rebre el grup
• hàbit/àvid
mallorquí de moda. L’equip de l’ajuntament va treballar
" hàbit: indumentària, especialment aquella que distingeix molt per muntar l’escenari, els canons de llum i,
una professió, categoria, etc. Costum, manera especial
també, una sorpresa per a després del concert. Mil
de procedir adquirida per la repetició d’un mateix acte.
persones, aproximadament, varen anar omplint
" àvid: cobdiciós, que desitja amb ànsia alguna cosa. completament el pavelló esportiu municipal per
2 • Notícia bomba! Sense precedents! El tren procedent veure de prop els Anegats. Possiblement és el darrer
de Manacor arriba puntual. concert que realitzen enguany a Mallorca.
• Em fa l’efecte que et té un gran afecte, però no està
enamorada de tu.
• Les previsions anuncien neu. Haurem de comprar
Pàg.127 ORTOGRAFIA
provisions per a tota la setmana.
3 • NOMENAR / anomenar 1 a. NO S’APOSTROFEN
• ESPÈCIA / espècie b. S’APOSTROFEN
• PREJUDICI / perjudici c. S’APOSTROFA
4 • al·ludir: Referir-se a una persona o cosa sense 2 • l’oli • l’únic • la hipòtesi • l’ungla • l’illa • l’enveja
anomenar-la. • el iogurt • la anormalitat • la ema • l’intent • l’habilitat
• eludir: Defugir; evitar (una dificultat, obligació, acció • la unitat
penosa, etc.) valent-se d’un artifici o enginy. 3
• probable: Que té més raons en pro que en contra Diversos estudis posen de manifest la importància de
de la seva certesa o realització. la cal·ligrafia en el procés d’aprenentatge de les
criatures.
• provable: Que es pot provar.
Resposta model. Kid’s Cluster, col·lectiu d’empreses relacionades amb
la infància, ha fet una anàlisi per conèixer l’impacte
– La tutora ha parlat del mal comportament a classe,
de la cal·ligrafia amb ploma sobre l’escriptura dels
però no ha al·ludit ningú.
infants. La investigació s’ha fet amb 329 alumnes de
– En Joan ha eludit la feina que li ha manat la seva mare.
sisè de primària, que han escrit un text d’11 línies
– És probable que la mestra posi la data de l’examen avui. sobre l’educació.
– El seu experiment és provable; ho ha provat a classe de www.ara.cat, 6-07-2013 (Adaptació)
Química.
4 • Vull que m’ajudis al camp.

Pàg. 125 GRAMÀTICA • Ha tornat de l’excursió molt cansada.
• Vénc de cal dentista.
1 Vertaderes:
• He passat pel col·legi del teu cosí.
• L ’adverbi només pot modificar un verb, un adjectiu
o un altre adverbi. • M’he fet mal a l’ungla del peu.
Pàg.129 LLENGUA EN ÚS Pàg. 131 LITERATURA

1 • Han fet una rampa d’accés per a minusvàlids. 1 Espai " lloc on ocorren els fets.
• Acaben d’inaugurar un centre per a mongòlics. Època " moment històric o imaginari en què
• Aquell barri concentra molts immigrants. se situen els fets.
• Al col·legi, anava a la classe dels retardats. Durada " temps transcorregut de l’inici a l’acabament
dels fets.
2 • Han fet una rampa d’accés per a persones amb mobilitat
Ordre " organització lineal o no lineal dels fets narrats.
reduïda.
Retrospecció " bot en el temps, del present al passat.
• Acaben d’inaugurar un centre per a persones amb
discapacitat psíquica. 2 • A Londres. És un lloc real.
• Aquell barri concentra moltes persones nouvingudes. • El cotxe de cavalls ens indica que es tracta d’una narració
que se situa en una època passada, quan els cotxes de
• Al col·legi, anava a la classe de les persones amb dificultats
cavalls eren un mitjà de transport habitual
d’aprenentatge.
• 1 La protagonista estudia els rius a l’escola.
3
3 La protgonista camina per Londres.
Escola d’Adults
4 Un cotxe de cavalls du la protagonista al teatre.
Sol·licitud de participació en els cursos d’estiu
5 La protagonista pensa que el seu primer dia a Londres
Títol: Com vivien els homes del neolític?
ha estat excepcional.
Professors: Òscar Alemany, Pere Trias i Rosa Macià
2 La protagonista viatja a Londres.
Professor coordinador: Rosa Macià
3 • No és el mateix l’ordre cronològic dels fets i l’ordre en què
Dades del sol·licitant
són narrats. Empra la tècnica del flashback per introduir un
fet cronològicament anterior.
4 • Els fets ocorren a Viena.
Escola de Persones Adultes • Es tracta d’un espai real perquè la ciutat de Viena existeix
Sol·licitud de participació en els cursos d’estiu en la realitat.
Títol: Com vivien els éssers humans del neolític? • L’època de la narració és 1945. A aquesta època s’associa
Professorat: Òscar Alemany, Pere Trias i Rosa Macià la Segona Guerra Mundial, caracteritzada pel conflicte
Professora coordinadora: Rosa Macià i on solament les influències et podien concedir algun
privilegi.
Dades de la persona sol·licitant
• La narració segueix un ordre no lineal perquè el narrador
fa una retrospecció o flashback per introduir-hi uns fets
• Substitució de la paraula home en sentit universal: anteriors. Concretament, els llocs on son pare havia estat
éssers humans. abans.
• Nom del càrrec en femení: professora coordinadora.
5 Nom i llinatges: Christine Nöstlinger.
• Ús de formes genèriques: persones adultes, professorat,
Lloc i data de naixement: 13 d’octubre de 1936, Viena,
la persona sol·licitant.
Àustria.
4 • Els espectadors i les espectadores de la funció. Breu biografia: La seva infantesa no va ser gens fàcil ja
" el públic de la funció. que va haver de viure una gran part de la Segona Guerra
• Els electors i les electores de França Mundial. Quan va acabar el batxillerat va estudiar Belles
" l’electorat de França. Arts. Nöstlinger va fer feina de periodista i finalment es va
• Els ciutadans i les ciutadanes d’Europa dedicar a la literatura infantil i juvenil. El 1973 va obtenir el
" la ciutadania d’Europa. premi del Llibre Juvenil d’Àustria i el 1984, el Hans Christian
Andersen.
• Els funcionaris i les funcionàries del Govern
" el funcionariat del Govern. Obra: Les temàtiques principals de les seves obres són:
l’escola i l’educació, les relacions familiars, l’alliberament
• Els voluntaris i les voluntàries de Medi Ambient
de la dona i la relació entre els joves. Aquests són alguns
" el voluntariat de Medi Ambient. títols: Vola, borinot!; En Niko, el pirata; Olfacte de detectiu;
5 • Vella " més avançada cronològicament. Simsalabim; Estimada Susi, estimat Paul; El simpàtic senyor
• Miop " deficient a nivell òptic. Dimoni, i molts més.
L’autor vol fer una paròdia del llenguatge políticament
correcte i mostrar que un ús exagerat pot resultar
còmic. Pàg. 132 SABER FER. Narrar en ordre no lineal.
6 Estam preparant un acte commemoratiu amb motiu 1 RL.
de l’aprovació dels drets de l’home.
Pàg.134 BANC D’ACTIVITATS I Pàg. 135 BANC D’ACTIVITATS II

1 • El titular " informació bàsica d’un fet de manera breu. 1 La notícia es narra en tercera persona i empra un vocabulari
• L’entrada " resum de les dades fonamentals de la notícia. precís/objectiu per explicar els fets de manera exacta. El
temps més habitual per narrar els fets és el passat.
• El cos " part en què es desenvolupa la informació, parant
atenció als aspectes secundaris. La major part de les notícies responen a les preguntes: què,
qui, on, quan, com, per què.
2
Addicció / addició 2 Els parònims s’han confós en la segona oració.
• Primer hem de fer la suma i, després de l’addició, ja • En el formulari d’inscripció figura la data d’inici del curs i
podem fer la divisió. les dades personals del professorat.
• La ludopatia és l’addicció al joc. 3 • Adverbis " bastant (a) i molt (c) perquè són paraules
invariables. La primera complementa un verb i la segona,
Quan / quant un adjectiu.
• Quan va néixer? • Determinants quantitatius " bastants (b) i molts (d)
perquè són paraules variables que concorden en gènere
• Quant de sucre vols?
i nombre amb el substantiu que acompanyen.
Bena / vena 4 a. N’Aina el va mirar de fit a fit durant molta estona.
• Al centre de salut, li han posat una bena per tapar la ferida. b. Na Núria coneix aquesta història per damunt.
• No vol anar a fer-se l’anàlisi de sang perquè sap que c. Hem hagut d’acabar el treball de pressa i corrents.
no li troben fàcilment la vena. d. Tots volien anar-hi però, a la fi, no hi anà ningú.
5
Brasa / braça Èxit a l’11a Trobada de Teatre Infantil i Juvenil
Vilafranca de Bonany s’ha convertit en la capital del
• És una excel·lent nedadora; la seva especialitat és la
teatre durant aquest cap de setmana, en què s’ha
braça.
tornat a dur a terme el festival, que ha estat, un any
• Després de l’excursió, vàrem menjar carn a la brasa.
més, un èxit tant per l’augment de la participació
3 ara " temps
com pels espectacles que s’han pogut veure.
tampoc " negació
Esperem que l’any que ve es pugui repetir.
possiblement " dubte
massa " quantitat
així " manera. 6 • Inicien una campanya per prevenir el consum de drogues
4 • El iogurt perquè la i inicial és consonàntica. en l’adolescència.
• La asimetria perquè l’article la no s’apostrofa davant • En aquest bar, ofereixen un millor tracte a la clientela.
paraules amb el prefix a- amb valor negatiu. 7 • L’espai real fa referència a un lloc que existeix en la realitat,
• La indumentària perquè l’article la no s’apostrofa davant l’evocat és creat a partir d’un que ja existeix i l’imaginari
la i àtona. sols existeix en la imaginació del narrador o de la
5 a. La història de l’home llop narradora.
b. L’increïble llibre de l’hipnotisme • L’època és el moment històric o imaginari en què se situen
c. L’illa de l’última supervivent els fets, la durada és el temps que transcorr en la narració
des que comencen els fets fins que acaben i l’ordre és com
d. Relats de l’11 de setembre
són contats els fets.
e. Viure al dia
8 Espai: evocat
6 negres " afroamericans
Durada: una nit
cecs " invidents
Ordre: lineal
immigrants " nouvinguts
vells " tercera edat
7 Pàg.136
Nota informativa BANC DE TEXTOS
Amb motiu del Dia Internacional del Llibre, Troben a Cabrera la densitat més gran d’un mol·lusc
l’alumnat de 1r d’ESO oferirà un recital poètic. protegit
L’acte tendrà lloc el pròxim 23 d’abril, a les 19 1 ls fets " trobada de gran densitat de nacra
•E
hores, a la Casa de la Joventut.
• Els personatges " unes científiques
• El lloc " Cabrera
8 V/F/F/V
• El temps " dilluns, 10 de novembre de 2014 del ganivet).

• La manera " a través d’una investigació 4 • aproximadament " adverbi de manera.
• La causa " l’hàbitat de Cabrera • excessivament " adverbi de manera.
2 La presència més gran a tota la Mediterrània de la nacra • no " adverbi de negació.
(Pinna nobilis), un mol·lusc protegit, es troba al Parc Nacional 5 a la clara
de Cabrera
6 • l’objectiu • l’arracada • l’orella • l’ull • l’eufemisme
3 • La informació bàsica es troba al començament.
" Investigació i inutilitat perquè l’article la no s’apostrofa en
• És una estructura en ordre decreixent: la informació paraules que comencen en i àtona.
s’hi presenta de més important a menys rellevant.
" Camisola i diari perquè comencen en consonant.
Unes notícies sorprenents 7 boja o deficient" les seves condicions mentals no eren
1 Successos completes
2 Empra el temps present: desapareix, saben, provoca. Pertany 8 Les paraules anteriors no tenen a veure amb el llenguatge
al titular perquè el present actualitza la informació per no sexista perquè no tracta de manifestar a nivell lingüístic
acostar-la més als lectors i lectores. la igualtat d’homes i dones. Són eufemismes, és a dir,
expressions que substitueixen una paraula massa dura
3 Resposta model.
o sincera.
La poca estabilitat dels bancs del parc deixa diversos ferits.
9 L’època en que s’expliquen els fets és actual segons sembla
La vall dels misteris indicar la roba de la protagonista de la pel·lícula, uns vaquers
1 Successos gastats. L’ordre és lineal.
En aquesta secció solen contar-se fets sobre accidents,
crims, denúncies, agressions, assassinats, judicis,
sentències, delictes...
2 • En el titular s’usa el temps present, confessa.
Perquè el present actualitza la informació per acostar-la
més als lectors i lectores.
• En el cos de la notícia predomina el passat: descobrí,
ocultà, paralitzà...
3 La brigada criminal descobreix que l’autor de l’incendi, el que va
sabotejar la maquinària que construïa el túnel i el descobridor
de la cova de pintures rupestres, és la mateixa persona.
4 • L’espai on es desenvolupen els fets és real, ja que la
muntanya dels Senglars és als Pirineus.
• La història se situa en l’època actual. Ajuda a esbrinar-ho
el telèfon mòbil i el diari, dos elements que no existien en
l’edat mitjana.
• La durada dels fets és una nit. L’ordre és cronològic,
és a dir, lineal.

Una notícia de successos
1 La jove Sara Ferrer està desapareguda des de fa dos dies
Perquè el titular presenta la informació bàsica del fet de
manera molt breu i respon a la pregunta què passa?
2 Seria un notícia de successos.
3 • full / fulla
Full: tros rectangular de paper.
Fulla: fa referència a l’òrgan de les plantes i, també, a la part
mòbil d’una porta o d’una finestra (p. ex., porta de dues
fulles) o a la làmina prima d’una eina o d’una màquina que
serveix per tallar (fulla d’afaitar, fulla de serra o fulla
7
El diàleg: TRETS generals.
El teatre: el text teatral
En aquesta unitat s’introdueix l’estudi del tipus de text dialogat i, a la part de Literatura, dels textos teatrals,
que continuarà al llarg de tot el trimestre. Es tracta de presentar les característiques bàsiques del diàleg i
mostrar l’estructura dels textos teatrals. A les unitats 8 i 9 completarem l’estudi d’aquests textos, centrant-
nos en els diàlegs espontanis i els planificats i, pel que fa a la Literatura, treballant la divisió dels textos
teatrals i la representació teatral.
La part de Llengua es vertebra a partir de l’estudi del diàleg i les característiques generals de la conversa, que
donarà peu a practicar l’elaboració dels diàlegs d’un còmic i la representació d’una conversa telefònica. A
l’apartat de Lèxic, establim la diferència entre el sentit literal i el sentit figurat, tan habitual a la conversa
informal. A Gramàtica es tracta la categoria dels enllaços, categories que no tenen un significat ple però que
ajuden a la cohesió d’un text tant oral com escrit. I a Ortografia treballarem els signes de puntuació bàsics
(coma, punt i signes d’interrogació i exclamació), alguns dels quals (interrogació i exclamació) tenen una
presència important en les converses quotidianes. Finalment, a Llengua en ús es presenten els trets
diferencials de les diverses llengües del món i la manera com es classifiquen en famílies lingüístiques.
A l’apartat de Literatura ens aproximam al gènere teatral, caracteritzat generalment pel format dialogat,
centrant l’atenció en l’estructura i les característiques formals d’aquest gènere, que ens ajudaran a distingir-
lo a primera vista dels altres dos gèneres literaris que s’han tractat als trimestres anteriors. Com a activitat
d’aplicació pràctica, hauran de transformar un diàleg literari narratiu en un diàleg teatral.
Finalment, per tancar la unitat, s’inclouen els esquemes i resums dels continguts; dos bancs d’activitats
i de Literatura; i finalment, les activitats d’avaluació que treballen tots els continguts de la unitat a partir d’un
text.
COMPETÈNCIES
• Comunicació lingüística • Iniciativa i actitud emprenedora

L’objectiu i el fil conductor de la unitat serà el diàleg, so- En algunes activitats, especialment de l’apartat Saber fer,
bretot la conversa quotidiana, des de les diferents habili- els alumnes hauran de formar grups i prendre la iniciativa
tats de la comunicació lingüística: llegir, escriure, escoltar per organitzar la informació.
i parlar. • Competència digital
• Competència social i cívica En algunes activitats de l’apartat Llengua en ús i Literatu-
La lectura inicial els ofereix l’oportunitat de reflexionar ra els alumnes hauran de cercar informació a Internet.
sobre les persones diferents i les actituds d’integració • Consciència i expressió cultural
que es poden dur a terme.
A l’apartat de Llengua en ús els alumnes prendran cons-
• Aprendre a aprendre ciència de la diversitat cultural i lingüística del món, i a
La unitat conté algunes activitats en què els alumnes han l’activitat de Saber fer de Literatura es familiaritzaran
de practicar l’elaboració d’esquemes o resums, i també amb els diferents gèneres literaris i practicaran l’escrip-
explicar determinats aspectes gramaticals o ortogràfics, tura literària.
a fi de repassar les normes.
Esquema de la unitat. EL DIÀLEG: TRETS GENERALS. EL TEATRE: EL TEXT TEATRAL
Llengua COMUNICACIÓ Saber fer. Comentar un text. El fantasma

El diàleg: trets generals.
1. El diàleg
2. L’estructura d’una conversa
3. Característiques lingüístiques del diàleg
Saber fer. Expressió escrita. Escriure els diàlegs d’un còmic
Saber fer. Expressió oral. Improvisar un diàleg oral
El sentit figurat
LÈXIC
GRAMÀTICA Els enllaços

1. Les preposicions
2. Les conjuncions o connectors oracionals
3. Altres connectors textuals
Els signes de puntuació (I) i l’ús de les majúscules

ORTOGRAFIA
1. La coma
2. El punt
3. Els signes d’interrogació i d’exclamació
4. L’ús de les majúscules
Famílies lingüístiques
LLENGUA EN ÚS
Literatura El teatre: el text teatral

INTRODUCCIÓ
A LA LITERATURA L’obra teatral
El text teatral o dramàtic
Els parlaments
Les acotacions
Saber fer. Expressió oral. C
onvertir el diàleg d’una narració
en un text teatral

CONTINGUTS
• Nivell I • Parada de mercat • Veïnats connectats
• Nivell II surrealista
• Gus i Ben
7
GUIÓ 7
COMUNICACIÓ
Aprendre El diàleg: trets generals (pàg. 140-144)
1 El diàleg 3 Característiques lingüístiques del diàleg

• Intercanvi de comunicació entre dos o més • Abundància d’oracions interrogatives
participants, anomenats interlocutors. i exclamatives.
• Ús de paraules referides al context (jo/tu; aquí/allà;
2 L’estructura d’una conversa ara/avui/demà…).
• Consta de tres parts: • Ús de verbs i expressions per cridar l’atenció
– Obertura: conté la salutació. de l’interlocutor.
– Desenvolupament: inclou les intervencions • Utilització de mots crossa, paraules que es
relacionades amb el tema central. repeteixen i que no tenen un significat precís.
– Tancament: conté les fórmules de comiat. • Ús d’onomatopeies, paraules que imiten sons.
• El fil conductor de la unitat serà el diàleg, que s’aborda des d’un punt de vista molt pràctic
que permetrà exercitar totes les habilitats lingüístiques: llegir, escriure, entendre, parlar.
Presentarem les característiques generals del diàleg que anirem concretant a les dues
pròximes unitats del trimestre: el diàleg espontani (unitat 8) i l’entrevista (unitat 9).
Llegir El fantasma. Comentar un text (pàg. 140-141)
• Aquest apartat s’inicia amb el text «El fantasma», que l’autor, actor i director teatral Juli Disla
ha escrit a partir d’El fantasma de Canterville.
Juli Disla (Aldaia, 1976) és dramaturg, actor i director teatral. Com a dramaturg és autor
d’obres com La ràbia que em fas (Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi, 2012), A poqueta nit (premi
Micalet) o Swimming Pool (nominada al premi Max). Com a actor ha fet feina en programes
de televisió com Autoindefinits o Socarrats i en teatre, amb companyies com La Pavana,
Moma Teatre o Combinats.
Partirem de la lectura d’aquest fragment per presentar a l’alumnat el diàleg i també els
textos teatrals. Així doncs, la lectura inicial ha de servir per introduir els temes i, després, es
pot utilitzar també com a exemple al llarg de tota la unitat.
• En primer lloc podem fer-ne una lectura dramatitzada a classe, és a dir, repartim els papers:
un alumne llegeix el que diu el fantasma i un altre llegeix les intervencions de la nina. Abans
convé que en facin una lectura silenciosa, fixant-se bé en les acotacions i en el contingut del
text per tal que la lectura en veu alta s’ajusti a l’entonació adequada i dramatitzant un poc.
Com que a l’alumnat li agrada llegir teatre, podem repetir la lectura dues o tres voltes, fent-
los observacions amb la intenció que cada lectura millori l’expressió de l’anterior. Fins i tot,
podem fer votacions per triar la millor lectura dramatitzada.
• Les activitats referides al text ajuden els alumnes a comprendre’l millor, interpretar-lo i fixar-
se en la forma. Potser caldrà ajudar-los a preparar l’activitat 2, en què han de construir un
resum del text teatral. A hores d’ara els alumnes ja deuen haver adquirit destreses en la
realització de resums; tot i que posar-se davant el full blanc pot resultar encara complicat
per a alguns i, especialment, perquè és la primera vegada en aquest curs que afronten un text
teatral. Suggeriu-los que poden aprofitar el resultat de l’activitat 1 com a microresum per
7
GUIÓ 7
COMUNICACIÓ
desenvolupar i completar. També podeu ajudar-los amb les preguntes següents perquè,
després, vagin lligant les respostes:
Situació inicial: Qui és la protagonista de la història? On és? Què hi fa? Qui se li apareix i
quina intenció té?
Desenvolupament: Quina reacció té la nina davant l’aparició? Com reacciona el fantasma?
Situació final: Quin consell dóna la nina al fantasma?
Proposau-los que a l’hora de fer el resum hi incloguin connectors com els que us presentam
a continuació: un dia (per començar a contar); de sobte (per introduir l’aparició del fantasma);
Però / no obstant això (per introduir la reacció de la nina); Finalment (per introduir el consell
que la nina dóna al fantasma).
Per als alumnes amb més dificultat, podeu donar el resum que proposam a les solucions
amb alguns espais en blanc perquè els alumnes el completin.
• Les activitats més complicades per als estudiants solen ser les d’interpretació: activitats 5
i 6. Potser és interessant intentar resoldre-les en grup en veu alta perquè després, cada un,
redacti la solució de manera individual al quadern. A més, es tracta d’activitats que poden
dur a plantejar un debat a classe sobre aspectes com els següents:
– L es característiques que la literatura i el cinema han atorgat tradicionalment als
personatges com fantasmes, bruixes… i el paper que reben en algunes obres de la
literatura actual (podeu comentar obres de Roald Dalh que coneguin o pel·lícules com
Monsters Inc, de Pixar). Reflexionau que en moltes obres actuals es pretén canviar els rols
tradicionals.
– L’actitud que cal tenir davant totes aquelles persones que són diferents. Plantejau-los si
han trobat alguna vegada una persona com el fantasma i com hi han actuat.
• Les activitats de l’apartat Forma pretenen que l’alumne s’adoni que la lectura pertany al
tipus textual i al gènere literari que treballa la unitat. Podem insistir en el fet que els textos
teatrals solen ser dialogats. L’activitat 8 es pot aprofitar per repassar el concepte d’acotació,
que s’estudia a l’apartat de Literatura. Insistiu en la importància que tenen les acotacions
per als actors, ja que es converteixen en una guia per a la representació. Feis que es
plantegin que un text sense acotacions o amb poques acotacions dóna lloc a una
interpretació més lliure, mentre que un text amb acotacions pauta i facilita més la feina dels
actors.
Saber fer Escriure els diàlegs d’un còmic (pàg. 143)
• En aquesta part de la unitat treballam l’elaboració dels diàlegs d’un còmic a partir de les
vinyetes que es presenten a l’apartat. Hem procurat que les vinyetes tractin un tema social
i cívic rellevant: el respecte al medi ambient. L’activitat, com sempre passa en aquest
apartat, està molt pautada; no obstant això, en aquest cas convé que observeu i comenteu
entre tots les vinyetes. També seria interessant que duguéssiu models de còmic per marcar-
hi les diferents parts de què consta la vinyeta (cartutx, bafarades, onomatopeies…).
• Una vegada realitzats els diàlegs, cal fer la correcció i edició del text escrit. Podem fer
aquesta part a classe, demanant als alumnes que s’intercanviïn els diàlegs entre ells i que
cada un revisi el que el company ha escrit, per fomentar el treball cooperatiu. Demanau a
cada nin que es fixi si s’entenen bé els diàlegs, si es corresponen amb les imatges, si estan
ben posats els signes de puntuació, etc. Després de fer la revisió, cada alumne ha de
comentar les correccions que cal fer al company que hagi escrit el diàleg.
• L’activitat es pot concloure en coordinació amb el professorat de l’assignatura d’Educació
Plàstica i Visual, aprofitant el diàleg elaborat per fer el còmic complet, amb il·lustracions
alternatives a les que es proposen al llibre de l’alumne.
7
GUIÓ 7
COMUNICACIÓ
Saber fer Improvisar un diàleg oral (pàg. 144)
• Aquest apartat consta d’un primer bloc, Escolta i analitza, en el qual cal respondre a unes
qüestions a partir d’una audició on es reprodueixen quatre converses diferents. És
recomanable que l’escoltin dues o tres voltes abans de fer les activitats. Fins i tot pot ser
que, per contestar l’activitat 3, faci falta tornar a escoltar l’audició, ja que planteja preguntes
Escoltar
concretes. Reproduïm les quatre pistes de què consta aquesta audició.
1. −Sí?
−Hola, tia! Som en Guillem.
−Hola, Guillem. Com estàs, guapo?
−Molt bé. I vosaltres?
−Bé també.
−Escolta, tia, hi és na Marina?
−No, acaba de sortir a fer un encàrrec. Que què volies?
−És que em va dir ahir que avui aniria al cine i volia saber a quina hora, per
si hi puc anar jo també.
−Idò, no crec que estigui molt a venir però, si vols, pots telefonar-li al mòbil.
−Gràcies, tia. Això faré. Adéu!
−Adéu, Guillem.
2. −Bona dia. Disculpin. Vostès són les amigues de la senyora Riera?

−Sí. Per què ho diu?
−Que passa alguna cosa?
−No, no es preocupin. Només volia dir-los que la senyora Riera acaba de
telefonar i ha dit que es retardarà una miqueta, que si volen poden anar
demanant ja els plats.
−Ah, moltes gràcies. Però crec que ens esperarem, no?
−Sí, millor.
−Com vostès vulguin, senyores. Si necessiten alguna cosa, només ho han
de demanar. Fins ara.
−Fins ara, gràcies.
3. −Hola, gent!
−Hola, Margalida!
−Ei, com va?
−Idò, mira, cercant a veure si algú em pot dur a ca meva amb la moto. Se
m’ha oblidat la maqueta del treball de ciències i avui és quan l’hem de
presentar. Algú de vosaltres pot acostar-me a ca meva, per favor?
−I tant! Jo tenc la moto aquí mateix. Si vols, en el pròxim descans t’hi duc
en un moment.
−Perfecte, Xavi. Moltes gràcies. No saps el favor tan gran que em fas.
−De res, dona. Ens veurem després.
−D’acord. Fins després.
−Fins després, Margalida. Adéu!
7
GUIÓ 7
COMUNICACIÓ
4. −Bon dia. Per favor, la senyora Àngels Ferrer?

−Sí, som jo.
−Hola, senyora Àngels. Som en Martí Gomis i faig feina per a l’empresa Tecnitel, líder mundial en
telefonia i sistemes digitals. En aquests moments, la nostra empresa vol obrir nous mercats aquí, a les
Illes Balears, i per fer-ho ha seleccionat a l’atzar uns quants números de telèfon per oferir-los els nostres
serveis a meitat de preu. Què li sembla, senyora Àngels?
−Em sembla molt bé, però no hi estic interessada.
−És clar, perquè encara no sap el que inclouen els nostres serveis. Fixi’s, senyora Àngels, que per només
35 euros mensuals tendrà telèfon fix, línia d’internet de 50 megues i accés gratuït a més de 30 canals de
televisió digital. Generalment, un paquet com aquest li costaria al voltant dels 70 euros, però nosaltres,
per ser vostè, li l’oferim a meitat de preu. És una oferta immillorable, no troba, senyora Àngels?
−Sí, sí, és molt bona oferta. Però ara mateix tenc tot el que necessit amb la companyia telefònica actual i
no m’interessa fer cap canvi. Ho sent.
−I si a tot el paquet li afegim de regal un telèfon sense fil Tecnitel de darrera generació, valorat en el
mercat amb 50 euros?
−No, no, gràcies, de veritat, però no m’interessa.
−Idò, res, senyora Àngels. Gràcies per la seva atenció. Que passi un bon dia!
−Gràcies a vostè. Adéu.
• El bloc Ara fes-ho tu consisteix a improvisar un diàleg telefònic entre els alumnes. En primer
lloc cal formar grups petits en els quals es decidirà quins objectius es proposen per al diàleg.
Si ho considerau convenient, podeu oferir una llista d’objectius entre els quals cada grup pot
triar els que els resultin més atractius.
Objectius de diàleg
• Demanar a un amic si et pot explicar un exercici que no entens.

• Explicar de què tracta una pel·lícula a un amic perquè t’acompanyi a veure-la.
• Demanar a un company un material que necessites per acabar un treball.
• Convèncer ta mare perquè et deixin anar a una acampada el cap de setmana.
• Demanar informació sobre l’horari de trens per arribar on vols a una hora determinada.
• Preguntar a l’empresa d’autobusos que t’ha duit d’excursió si han trobat una jaqueta.
• Preguntar a un policia local com arribar al lloc on t’has de reunir amb un conegut.
• Informar el conserge del poliesportiu on t’entrenes que l’aigua de les dutxes surt freda.
• Demanar un canvi d’hora per a una cita prèvia amb el teu metge.
• A l’activitat 4 els alumnes han de valorar la improvisació feta pels companys. Podem donar-los
una graella on prendre nota de la valoració que facin. Cal indicar si consideren que s’adequa bé,
poc o gens a l’objectiu proposat i al tipus d’interlocutor definit. Abans de començar les
improvisacions cal posar exemples de què és adequat, què és poc adequat o què ho és gens.
Podem triar algun dels objectius proposats i fer una intervenció poc adequada a l’objectiu o al
tipus d’interlocutor a fi que se n’adonin. Per exemple, si volem demanar un canvi d’hora per a
una cita mèdica, no seria gens adequat a l’objectiu explicar els símptomes de la malaltia, poc
adequat seria preguntar si es pot anar a la consulta al capvespre, i seria ben adequat demanar
si hi ha alguna cita lliure a l’hora que ens interessa. Igualment, des del punt de vista lingüístic,
no seria gens adequada una salutació com «ei», poc adequat seria tractar l’interlocutor de tu i
adequat seria usar una salutació com «bon dia» i tractament de vostè.
7
GUIÓ 7
LÈXIC
Aprendre El sentit figurat (pàg. 145)
1 El sentit figurat • El sentit figurat és el significat que adquireix un

mot per analogia amb el significat original.
• El sentit literal correspon al sentit originari que té
una paraula. • Les frases fetes són un exemple de sentit figurat.
• En aquest apartat explicam la diferència que hi ha entre el sentit figurat i el sentit literal
d’una paraula. Aquest concepte s’entén bé a partir d’exemples com els del llibre. També
podem demanar als alumnes que pensin com poden usar en sentit figurat noms d’animals
−com ara, gallina, tortuga, ca, cabra, rata, cotorra…− i que proposin oralment oracions on
s’utilitzin en aquest sentit.
• Les activitats són senzilles però, a l’hora de fer-les, l’alumnat pot trobar alguna expressió
amb sentit figurat que desconegui i que el context on es troba no permeti esbrinar-ne el
significat. Per aquest cas, poden recórrer al diccionari. Advertiu-los que, en alguns diccionaris,
la definició amb sentit figurat està precedida de l’abreviació fig., però en altres casos el
diccionari no fa cap indicació i ho hauran de deduir (normalment la definició en sentit figurat
mai és la primera). En el cas de les frases fetes, han d’identificar la paraula clau de la frase
feta (el substantiu o el verb) i cercar cap al final de l’entrada l’expressió completa. Per
exemple, si volem cercar tenir la paella pel mànec, haurem de cercar paella al diccionari i,
cap al final de l’entrada, veurem l’expressió tenir la paella pel mànec.
Consultar Poden consultar diccionaris en aquests llocs web:

http://dlc.iec.cat/
http://www.diccionari.cat/
També podem facilitar als alumnes aquesta adreça d’Internet on poden trobar frases fetes
amb el seu significat.
http://www.rodamots.com/tema.asp?tipus=frases+fetes
• L’activitat 2 recull paraules del cos humà amb sentit figurat. Fomentau la seva curiositat i
animau-los a cercar altres paraules del cos humà amb sentit figurat: pèl (És un pèl més petit
que l’altre) (‘una mica, poca quantitat’); mà (Té mà per a la cuina) (‘persona que realitza una
cosa, habilitat per fer una cosa’); cul (Acaba’t el culet de melmelada que queda) (‘part
escassa que queda d’alguna cosa’); ull (Té molt d’ull per als negocis’ (‘perspicàcia’).
• Per aprofundir-hi podem fer una activitat complementària amb frases fetes i locucions que,
com s’explica al Saber-ne més, són un bon exemple de sentit figurat. Es tracta de donar
expressions comunes perquè l’alumnat n’expliqui el significat. En primer lloc, escrivim una
frase feta o una locució a a pissarra, els demanam que la copiïn i que apuntin què creuen
que vol dir. Després d’haver-ne proposat unes poques, els demanam que les expliquin,
procurant que tots hi participin. Us en proposam un recull que podeu fer servir.
Anar trepitjant ous; baixar del burro; cantar les quaranta; donar carabassa; amb el cor a la
mà; estar com una cabra; estar més pelat que una rata; estar a la parra; faltar un bull a algú;
jugar amb foc; jugar net; llevar-se el capell; passar pàgina; posar-se fet una fera; pujar els
fums al cap; pujar-se’n per les parets; quedar de pedra; ser carn i ungla; ser molt curt; ser
bleda; ser un tros de pa; tallar caps; tirar-se de cap.
Per acabar d’una manera lúdica, podeu demanar als alumnes que facin muntatges de
fotografies per representar frases fetes. En trobareu exemples a http://frasesfetes.blogspot.
com.es/
7
GUIÓ 7
GRAMÀTICA
Aprendre Els enllaços (pàg. 146-147)
1 Les preposicions dins d’una oració o dues oracions per formar-ne

una.
• La preposició és una categoria invariable que
relaciona dues paraules o el nucli d’un grup amb • Les conjuncions poden ser: coordinants (enllacen
un complement. dos elements que tenen la mateixa importància)
o subordinants (relacionen un element principal
• Les preposicions poden ser: àtones o febles
amb un altre que depèn d’aquest).
i tòniques o fortes.
3 Els connectors textuals
2 Les conjuncions o connectors oracionals
• Els connectors textuals pertanyen a categories
• La conjunció o connector oracional és
diverses i solen unir parts del text.
una categoria invariable que enllaça dos elements
• Per començar l’estudi dels enllaços cal partir de les Claus per començar, en què s’intenta
que els alumnes, de manera intuïtiva o a partir dels coneixements previs, identifiquin els
enllaços del text inicial.
• Els alumnes encara no estan molt familiaritzats amb la categoria dels connectors i no els fan
servir massa a les seves produccions textuals. És important que s’adonin de la importància
que tenen i de com faciliten la tasca de lectura al receptor. Per practicar l’ús d’aquesta
categoria gramatical proposam les activitats 3 i 4. L’objectiu de l’activitat 3 és que manegin
el quadre dels connectors i en coneguin els diferents tipus. Recordau-los un contingut
ortogràfic que han vist en unitats anteriors: si el connector textual que usam acaba en a i la
paraula que va a continuació és un article, cal fer la contracció. (Connector per canviar de
tema: Pel que fa a + els pares " Pel que fa als pares).
• L’activitat 4 presenta una situació molt pròxima per als estudiants a partir de missatges de
mòbils, microtextos que els alumnes escriuen molt sovint de manera breu i poc cohesionada.
Feis-los veure que en aquest tipus de textos està bé fer ús de l’economia lingüística, però
aquests paràmetres no s’han d’aplicar en altres casos, en què hem de procurar redactar
correctament i fer servir, en la mesura que sigui possible, connectors que posen en relació
les idees a fi que el treball de lectura i interpretació sigui més senzill.
• Perquè es familiaritzin amb els connectors i aprenguin a manejar el quadre, es pot plantejar
una activitat complementària. Formau grups de cinc persones: dos alumnes han de dir una
oració cada un amb una certa relació entre elles. Un tercer alumne haurà de proposar un
connector per unir-les i indicar quin tipus de relació expressa aquest connector. I un quart
alumne en proposarà un altre amb la mateixa relació o amb una altra. Un altre alumne anirà
apuntant a la pissarra els resultats. Després es repetirà la mateixa dinàmica amb un altre
grup d’estudiants.
• Com a document de suport, proposau als alumnes que facin unes fitxes o un mural que
Consultar
contengui un recull de connectors textuals per tenir-lo a l’abast sempre que hagin de fer un
text. El recull que es proposa al llibre de text és adequat per a l’edat i les necessitats dels
alumnes. No obstant això, podeu animar-los a completar-lo amb altres connectors que
coneguin o que hagin trobat en algun text i els hagin cridat l’atenció. En trobareu reculls més
exhaustius a Internet i en alguns manuals de producció i anàlisi de text. Us en proposam
alguns:
http://www.upc.edu/slt/recursos-redaccio/criteris-linguistics/frases-lexic-paragraf/
marcadors-i-connectors
http://blocs.cpnl.cat/cursosblanes/files/2011/12/Nexes-o-connectors-textuals-bo.pdf
Diversos autors (1999) Text i gramàtica. Barcelona: Teide.
7
GUIÓ 7
ORTOGRAFIA
Aprendre Els signes de puntuació (I) i l’ús de les majúscules (pàg. 148-149)
1 La coma 3 Els signes d’interrogació i d’exclamació

• La coma s’usa en els casos següents: • El signe d’interrogació s’usa al final d’una oració
– Per separar els ítems d’una enumeració. interrogativa.
– Per delimitar incisos, vocatius, connectors… • El signe d’exclamació s’usa al final d’una oració
exclamativa.
– Per indicar que s’ha suprimit el verb.
• Després dels signes d’interrogació i d’exclamació
no s’usa mai punt, però sí que pot usar-se una
2 El punt
coma o punt i coma.
• El punt és el signe que tanca oracions.
Hi ha tres tipus de punt: punt i seguit, punt i a part, 4 L’ús de les majúscules
i punt i final.
• L’ús de les majúscules depèn de la posició que
ocupa la paraula en el text i del tipus de paraula.
• En aquest apartat es presenten els principals signes de puntuació. A les Claus per començar
es reprodueix un fragment molt breu de la lectura inicial en què s’empra la coma, el punt i
els signes d’exclamació i d’interrogació a fi que els alumnes els hi puguin identificar i
comentar quina funció fan, d’una manera intuïtiva. És possible que relacionin la coma amb
les pauses que es fan en llegir o en parlar. Intentau dirigir l’atenció envers aspectes
relacionats amb la sintaxi i feis-los notar que els signes de puntuació segueixen unes
normes, independentment de si parlen de manera més ràpida o més lenta. El que sí que és
cert és que en la lectura els signes de puntuació ens indiquen el tipus de pausa que hem de
fer; a l’hora d’escriure, però, hem de pensar en les regles que en regeixen l’ús.
• També podem fer veure als alumnes que, en alguns casos, el significat del missatge canvia
segons que dugui coma o no, o si la coma canvia de lloc. Per mostrar-los aquestes diferències,
podeu escriure a la pissarra els dos parells d’oracions següents:
– Vicenç, menja fruita / En Vicenç menja fruita. Feis-los notar que en el primer cas Vicenç és
un vocatiu, la persona a qui ens adreçam; mentre que en el segon cas Vicenç és una
tercera persona.
– La meva cosina, que va a 1r, és alta. / La meva cosina que va a primer és alta. En aquest
cas cal advertir-los que en la primera oració la persona que parla només té una cosina,
mentre que en la segona oració s’entén que té diverses cosines i la que és alta és la que
va a 1r.
• Una manera pràctica de fixar-se en la importància dels signes de puntuació és llegir oracions
o textos sense cap signe. Podem tornar a llegir la lectura inicial sense entonar les preguntes
ni les exclamacions i així posar de manifest com són de necessaris.
• A l’activitat 2 es treballen els signes que tanquen oracions. Podeu advertir-los que els que
falten són només els que tanquen oracions: punt, signes d’interrogació i signes d’exclamació.
• L’activitat 3 presenta dues imatges on es veuen diferents situacions perquè els alumnes en
triïn una i escriguin un diàleg que contengui preguntes i exclamacions. Podem indicar-los
que, a més, cal que usin punts i comes. Si ho considerau convenient, podeu fer l’activitat per
grups reduïts o en parelles.
• Practicau l’ús de majúscules amb l’activitat 4 i comentau algunes errades freqüents que
solen cometre relacionades amb l’ús de les majúscules.
7
GUIÓ 7
LLENGUA EN ÚS
Aprendre Les llengües al món (pàg. 150-151)
• Les llengües del món presenten diferències, que – La família indoeuropea (francès, anglès, bretó…).
podem agrupar en tres tipus: – La família sinotibetana (xinès, birmà…).
– Diferències lingüístiques. – La família afroasiàtica (àrab, hebreu…).
– Diferències quant a reconeixement legal. – La família nigerokurdufaniana (bantu o suahili,
– Diferències en relació amb el nombre de parlants. massai…).
– La família ameríndia (quítxua, guaraní, maia…).
1 Les famílies lingüístiques
• Dins cada família, s’agrupen en subfamílies.
• Des del punt de vista lingüístic, les llengües La família indoeuropea conté: subfamília romànica,
s’agrupen en famílies lingüístiques: germànica, eslava, cèltica i índia.
• La nostra llengua pertany a la família indoeuropea,
subfamília romànica.
• L’apartat de Llengua en ús d’aquesta unitat, Les llengües del món, enllaça amb el diàleg i
l’activitat comunicativa, que cada vegada amplia les seves possibilitats a causa de l’augment
de la mobilitat i la reducció de les distàncies entre diferents països gràcies a les noves
tecnologies.
• A partir de les Claus per començar pretenem fer reflexionar als alumnes sobre els diferents
codis que hi ha al món i sobre la manera com s’agrupen aquestes llengües en famílies
lingüístiques. Així mateix, si en el grup classe hi ha alumnes de diverses nacionalitats, una
altra manera de començar podria ser preguntar-los com es diu en la seva llengua materna
«Bon dia», que ho diguin en veu alta i que ho escriguin a la pissarra. Després, quan parleu de
les famílies lingüístiques, demanau a cada un que cerqui al mapa la família a què pertany la
seva llengua.
• Si en el grup classe no hi ha alumnes d’altres nacionalitats, podem visitar aquest lloc web on
Consultar
trobam «Bon dia» en diverses llengües.
www.cucumis.org/proyecto_4_p/p_sv_88_2.html
• A continuació, per estudiar les famílies lingüístiques convé que l’alumnat es fixi en el mapa i
en la distribució geogràfica de cada una. Pot ser útil passar un mapa del món on puguin
reproduir les zones on es parla cada família lingüística i també un mapa d’Europa on
assenyalar les zones corresponents a cada subfamília. Aquest exercici es pot fer acolorint
amb diversos colors o marcant amb símbols diferents cada zona.
• En aquest lloc web es pot trobar un mapa del món per fer l’activitat:
http://blocs.xtec.cat/socialsnet/files/2009/07/world_map_gif.gif
Aquest lloc web recull un mapa d’Europa:
http://www.xente.mundo-r.com/norberto/ciencias/mapas/mundo/gif/europa.gif
• Si el professorat vol ampliar aquest apartat, a l’adreça que presentam a continuació s’inclou
una pàgina web en anglès que permet cercar informació sobre el nombre de llengües per
continents, els països on només es parla una llengua, països on més llengües es parlen,
llengües amb major nombre de parlants, en quantes famílies lingüístiques s’agrupen les
llengües del món…
http://www.ethnologue.com/statistics
7
GUIÓ 7
LITERATURA
Aprendre El teatre: el text teatral (pàg. 152-153)
1 L’obra teatral – Dialogats: reprodueixen la conversa de dos

o més personatges.
• L’obra teatral consta de dos nivells:
– Monologat: un únic personatge fa el seu
– El text teatral o dramàtic: és el text escrit
parlament sense esperar una rèplica.
en què es troben tant les indicacions dels
personatges com aquelles indicacions que l’autor • Les acotacions són els fragments del text teatral
considera necessàries per representar el text. en què l’autor fa indicacions que afecten la
representació. N’hi ha de dos tipus:
– La representació o l’espectacle teatral: és
l’escenificació del text dramàtic per part d’un grup – D’interpretació: aporten informacions
d’actors i actrius davant un públic. relacionades amb gestos, moviments, to,
manipulació d’accessoris…
2 El text teatral o dramàtic – Escèniques: aporten informació sobre elements
• Els parlaments són els fragments que indiquen les de l’escena: decorat, il·luminació, efectes sonors…
intervencions dels personatges. Poden ser de dos
tipus:
• Encetam en aquest apartat l’estudi del gènere teatral que aprofundirem a les unitats 8 i 9.
En aquesta unitat ens centrarem en el text teatral i els elements que el formen: els
parlaments i les acotacions.
• El punt de partida de la unitat és el fragment adaptat de l’obra El jugador de triquet d’Albert
Llegir Herranz Hammer, i les qüestions de Claus per començar.
Albert Herranz Hammer (Estocolm,1970) és un escriptor mallorquí que ha publicat més d’una
dotzena de llibres d’autoria pròpia i traduccions. Té una àmplia experiència dins el món de la
informació dirigint diaris comarcals (L’Observador del Pla i L’Observador del Llevant de
Mallorca), publicacions periòdiques (Es Grall, Índex) i col·laboracions en ràdio (IB3Ràdio,
Titoieta Ràdio i Ona Mallorca). També fa guions per a la tira diària «Albercocs i cireres»
(Última Hora). Des del 2006 dirigeix l’editorial Edicions del Moixet Demagog.
Per contestar a les preguntes de Claus per començar, l’alumnat ha de parar atenció a les
característiques que s’observen al primer cop d’ull en qualsevol text teatral. A les preguntes
hem evitat avançar termes teatrals que estudiarem després, però si els alumnes els
coneixen, poden utilitzar-los a les respostes. Quan parlin dels diferents tipus de lletra, és
possible que els alumnes no coneguin el nom de les tipografies cursiva i versaleta o que
confonguin la versaleta amb la majúscula. Aclariu-los que la lletra inclinada s’anomena
cursiva, en anglès italic. La lletra majúscula una mica més reduïda s’anomena versaleta.
Aprofitau l’ocasió per explicar com es fan aquestes tipografies al processador de textos.
La tipografia cursiva es fa seleccionant la paraula que volem marcar i després prenent el
botó que conté una I majúscula inclinada a la barra d’eines. Explicau-los que la I indica italic,
que és el nom d’aquesta tipografia en anglès.
La tipografia versaleta s’aconsegueix seleccionant la paraula, fent clic en Font i marcant
l’opció versal.
• Els fragments teatrals que proposam al llibre de text presenten parlaments dialogats, ja que
són els més prototípics de la representació teatral. Perquè pugueu mostrar-los un text
monologat, us presentam aquest fragment. També podeu presentar com a exemple de text
teatral monologat l’obra Currículum de Carles Alberola.
7
GUIÓ 7
LITERATURA
Home: Dorms?
(Espera resposta. Silenci. Finalment deixa caure la roba que du de qualsevol ma-
nera damunt del llit de la dreta. Ell hi seu. Observa de nou el llit de l’esquerra)
Home: Com estàs? (Silenci) Estàs bé? (Silenci) Fa molt que ets aquí? (Silenci. S’ai-
xeca i passeja nerviós) Jo he estat fora tot el dia, saps? Hi ha molta feina,
allà, només et diré que no he dinat aquí, he arribat just per sopar, no ho
hauria dit mai, que donaria tanta feina, però així t’entretens, així que…
(S’atura. Observa el llit esquerre) Que dorms? (Silenci) No t’hauries de tapar
tant, l’aire s’enrareix allà dins i no es pot respirar bé. A més, fa massa calor
per… Podries agafar el xarampió o alguna cosa així. No t’ho dic perquè sí,
ja saps que amb aquestes coses no faig broma, la salut és un assumpte
massa seriós i quan menys t’ho esperes… per una petita imprudència a la
que no dónes importància…No et cuides prou, sempre t’ho dic, ja sé que
et penses que som un pesat, que insistesc massa, però ho faig pel teu bé, i
més en aquestes circumstàncies…(Pausa) Un cos fort ho aguanta tot millor,
no et sembla?
Adaptat de: http://ignasigarciabarba.files.wordpress.com/2011/09/influc3a8ncies.pdf
• Després d’explicar els continguts teòrics, l’activitat 1 servirà per comprovar si han entès el
que s’explica en aquesta pàgina doble, mentre que a l’activitat 2 es treballaran els
conceptes de manera pràctica a partir del text El jugador de triquet de Albert Herranz. Es pot
fer, primer, col·lectivament a classe per ajudar a diferenciar els diversos conceptes treballats
i, després, que cada alumne contesti al quadern.
• Per respondre a l’activitat 3, els alumnes hauran d’inventar una continuació del text de
Herranz. En primer lloc han de crear la continuació del diàleg i després l’han d’escriure en
format d’obra teatral. Es pot fer l’activitat amb el processador de textos perquè aprenguin a
emprar la cursiva i la versaleta.
• Les activitats següents (pàgina 154) es refereixen a un fragment adaptat de l’obra Un barret
de palla d’Itàlia de l’autor francès del segle XIX Eugène Labiche. L’obra és un vodevil molt
Llegir divertit, protagonitzat per Fabià, un jove que s’ha de casar al capvespre. Des del moment que
el seu ca s’ha menjat al matí el capell d’una dama tot ha començat a trontollar. Si ho
considerau convenient, podeu aprofitar l’ocasió per explicar el gènere del vodevil, un gènere
que es va desenvolupar a França durant el segle XVIII, és de caràcter còmic, basat en
l’equívoc i sol intercalar actuacions musicals.
Saber fer Convertir el diàleg d’una narració en un text teatral

(pàg. 154)
• El diàleg que cal convertir en un text teatral (unitat 5, pàgina 96) és el que mantenen un
escriptor famós, Jordi Sierra i Fabra, i un lector, de nom Marià, que visita la parada on ell està
el dia de Sant Jordi per aconseguir el seu autògraf.
• Abans de redactar, seguiu entre tots els passos que s’indiquen al llibre de text. Pot ser
convenient que facin una fotocòpia de la lectura per poder-la retxar (marcar els verbs de
dicció, marcar els elements que poden servir com a acotació…).
7
GUIÓ 7
Aquest apartat presenta un resum amb esquemes dels continguts tractats a la unitat, que és
molt útil a l’alumne. A més de fer-lo servir com a material d’estudi, també es pot aprofitar com
a recurs per practicar l’elaboració d’esquemes, si donam als alumnes el mateix model incom-
plet perquè l’emplenin amb la informació apresa en cada bloc.
A continuació es presenten dos bancs d’activitats: un d’un nivell molt accessible (nivell I) i un
altre que permetrà treballar a un nivell un poc més elevat, amb activitats que requereixen un
nivell d’abstracció més alt.
A l’hora de contestar a aquestes activitats és possible que l’alumnat necessiti consultar la part
de la unitat corresponent. Fins i tot, en alguna ocasió es fa necessari que consultin apartats de
la unitat anterior. Per això, s’han agrupat per blocs, perquè els alumnes tenguin en compte a
quin apartat han de consultar o quin apartat han de repassar amb més atenció.
Nivell I
• A l’activitat 6 poden visitar el següent lloc web on disposen d’un traductor instantani per
esbrinar en quina llengua estan les paraules que desconeguin i poder resoldre la qüestió que
es planteja. Si no disposam de connexió a Internet, també els podem suggerir que responguin
per eliminació i després els podem explicar que arigato és una paraula japonesa (adaptada
amb el nostre alfabet) i, per tant, no pertany a la família indoeuropea.
http://es.glosbe.com/sw/es/shukrani
Nivell II
• Procurau que facin l’activitat 2, de primer sense l’ajuda del diccionari i, després, consultant
totes les paraules al diccionari per verificar la definició que n’han donat.
Llegir • Aquest apartat conté dos textos teatrals amb activitats referides a cada un. El primer text
està extret del llibre de Tricicle Estem penjats. Els millors diàlegs de Dinamita, i el segon és
un fragment adaptat d’El muntaplats, de Harold Pinter. Les activitats plantejades ens servei-
xen per repassar diversos aspectes relacionats amb aquest tipus textual i que hem treballat
al llarg de la unitat. Cal tenir en compte que les activitats referides al tipus textual estan
numerades amb color blau i les referides a literatura, amb color lila.
• A l’activitat 3 del text de Tricicle i a l’activitat 4 del text de Harold Pinter és convenient
indicar a l’alumnat que poden tornar a consultar la unitat 5, pàg. 106 i 107, on hem estudiat
que la relació existent entre interlocutors condiciona el registre que cal emprar en una
conversa i com ha de ser el tractament entre ells.
A continuació, oferim informació bàsica sobre aquests textos i els autors.
• Parada de mercat surrealista, fragment extret d’Estem penjats. Els millors diàlegs de Dinamita
de Tricicle.
Tricicle és una companyia de teatre gestual humorístic formada a Barcelona per tres actors-
fundadors: Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir. Escriuen i protagonitzen amb gran èxit un
gran nombre d’espectacles. Tot i que la major part de la seva producció artística no té diàlegs,
l’any 2008 escriuen la sèrie televisiva Dinamita, que s’ha anat allargant diverses temporades.
Estem penjats. Els millors diàlegs de Dinamita és una selecció feta a partir de la sèrie on els
personatges ens presenten les situacions més absurdes: lingüistes agressives, «okupes»
milionaris, genis amb mal geni, futuròlegs sense futur, policies comprensius…
7
GUIÓ 7
• Gus i Ben, fragment adaptat d’El muntaplats de Harold Pinter.

Harold Pinter (1930-2008) va ser un dramaturg anglès amb una llarga trajectòria teatral, com
a autor i actor. L’any 2005 va ser guardonat amb el premi Nobel de literatura. En El muntaplats
l’acció transcorr en un soterrani on dos assassins a sou esperen ordres d’una organització
per a la qual fan feina. Mentrestant, a través d’un muntaplats, comencen a rebre comandes
absurdes. Amb aquesta obra, l’autor fa una metàfora sobre el poder i la violència.
• A partir del text Veïnats connectats, una adaptació de l’obra Umbral, de Paco Zarzoso.
Aquesta peça teatral conté cinc episodis històries que tenen com a element comú una
parella que no pot o no vol iniciar una relació amorosa, perquè rebutgen traspassar l’espai
que els separa. Paco Zarzoso (Port de Sagunt, 1966) és un dramaturg, autor i director, que ha
estrenat una vintena de títols amb bona acollida del públic. Ha rebut diversos premis com
ara Marqués de Bradomín (1996) per l’obra Umbral i SGAE en 1999 per Mirador.
Aquest apartat permet repassar una altra vegada tots els continguts de la unitat a partir d’un
text. D’aquesta manera, els continguts ortogràfics i gramaticals s’observen dins el text i no
com a fenòmens aïllats.
US RECOMANAM
• Bassols, Margarida i Anna M. Torrent (1996) Models Textuals. Teoria i Pràctica. Vic: Eumo.
Descripció clara i didàctica de cinc models textuals (argumentació, explicació, descripció,
conversa i narració) amb un guió que inclou: la definició i característiques, les estructures
gramaticals, la cohesió i coherència textuals, els trets pragmàtics i algunes propostes
didàctiques. No inclou textos comentats, però sí una introducció general i un glossari.
• Sitjà i Brunat, Maria (2003) Llengua catalana. Material didàctic per a cursos de nivell B. 4a
edició. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Es tracta d’un llibre de text amb idees pràctiques i exemples d’activitats i exàmens.
7
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
LECTURA
Pensaments devora el llac

Un diumenge de matí, poc després que n’Anna i en havia fet feina per al pare no volien acollir-la. Però en
Max començassin a anar a escola, varen veure una conjunt la seva feina nova no estava malament. La casa
figura coneguda baixar del vapor i aproximar-se per seguia buida; encara no l’havia comprada ningú.
l’embarcador: era l’oncle Julius. N’Anna el va trobar Era estrany, pensà n’Anna, que l’oncle Julius pogués
més prim que abans, i era meravellós i alhora sorpre- anar a fer-li una ullada sempre que volgués. Podia bai-
nent veure’l: com si un poc de ca seva de Berlín hagu- xar el carrer des de la papereria del cantó i aturar-se
és aparegut de sobte a la vorera del llac. davant la reixa pintada de blanc. Les contrafinestres
–Julius! –exclamà el pare encantat en veure’l–. Què fas devien estar tancades, però, si tenien una clau, l’oncle
aquí? Julius podria entrar per la porta del carrer al rebedor
L’oncle Julius li va fer un somriure un poc burleta i va fosc, pujar l’escala fins a l’habitació de les juguetes, o
dir: passar a la sala, o pel passadís a la cuina de na Heimpi...
N’Anna ho recordava tot amb absoluta claredat i men-
–Bé, oficialment no estic ni tan sols aquí. Saps que avui talment va recórrer la casa de dalt a baix mentre l’on-
dia es considera molt arriscat fins i tot visitar-te. cle Julius continuava parlant amb els pares.
Havia assistit a un congrés de naturalistes a Itàlia i –Com et van les coses? –preguntà l’oncle Julius–. Pots
havia sortit d’allà un dia abans per poder acostar-se a escriure aquí?
veure’ls camí de Berlín.
El pare va aixecar una cella.
–És un honor que agraesc –va dir el pare.
–Per escriure no tenc dificultats –va dir–, però sí perquè
–No hi ha dubte que els nazis són faves –continuà l’on- m’ho publiquin.
cle Julius—. Com podries ser tu enemic d’Alemanya?
Ja sabràs que han cremat tots els teus llibres. –Però això és impossible! –va dir l’oncle Julius.
–Vaig estar en molt bona companyia –va dir el pare. –Malauradament, no –va dir el pare–. Sembla que els
suïssos estan tan preocupats per mantenir una posició
–Quins llibres? –preguntà n’Anna–. Jo pensava que neutral que els espanta publicar alguna cosa d’un an-
els nazis només s’havien enduit les nostres coses..., no tinazi declarat com jo.
sabia que les havien cremades.
L’oncle Julius semblà disgustar-se molt.
–Aquests que deim no eren els llibres que tenia ton
pare –digué l’oncle Julius–. Eren els llibres que havia –Estau bé?–preguntà–. Vull dir… econòmicament?
escrit. Els nazis varen encendre fogueres per tot el país –Ens apanyam –va dir el pare–. De tota manera, estic
i hi varen cremar tots els exemplars que trobaren. intentant fer-los canviar d’opinió.
–Junt amb les obres de diversos autors il·lustres –va Després es varen posar a parlar dels seus amics co-
dir el pare–, com ara Einstein, Freud, H. G. Wells... muns. Semblava com si estiguessin repassant una
L’oncle Julius va sacsejar el cap, com sorprès per la llarga llista de noms. L’un havia estat detingut pels
bogeria de tot allò. nazis. Un altre s’havia escapat i se n’anava a Amèrica.
Una altra persona havia pactat (n’Anna es preguntà
–Gràcies a Déu que no vares seguir el meu consell –va què volia dir allò de «pactar») i havia escrit un article
dir–. Gràcies a Déu que sortíreu a temps. Però és clar alabant el nou règim. La llista seguia, interminable.
–va afegir– que Alemanya no pot continuar molt de Totes les converses de grans eren així darerament,
temps en aquesta situació! pensà n’Anna, mentre les onetes llepaven la vorera del
Després de dinar, al jardí, els va donar notícies. Na llac i les abelles feien zum-zum entre els castanyers.
Heimpi s’havia col·locat amb una altra família. Li havia Christine Nöstlinger,
resultat difícil, perquè quan la gent s’assabentava que De quan Hitler va robar el conill rosa (adaptació)
7
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
ACTIVITATS
1 Cerca a la lectura la paraula que correspon a la definició següent.

Seguidor del nacionalsocialisme, el partit fundat per Hitler, que dominà Alemanya des de 1933 fins a 1945.
"

2 Marca. Quina és la situació de la família de n’Anna?
Se n’han anat voluntàriament a descansar devora un llac.
Viuen a l’exili, és a dir, han hagut de fugir del seu país, on el pare de n’Anna és perseguit.
Han anat a un país veïnat a un congrés d’escriptors.
3 Completa els enunciats amb la paraula que falta.

l’oncle Julius suïssos Heimpi nazis
• Els llibres del pare de n’Anna varen ser cremats pels
• era una antiga empleada de la casa de n’Anna a Berlín.
• pot entrar quan vulgui a la casa que la família de n’Anna té a Berlín.
• Els estan tan preocupats per mantenir-se neutrals que no permeten escriure al pare de n’Anna.
4 Relaciona cada país amb l’acció que s’hi desenvolupa.
• Alemanya • País on té lloc el congrés de naturalistes a què ha assistit l’oncle Julius.
• Suïssa • País on s’ha escapat un dels amics del pare de n’Anna.
• Amèrica • País on vivia n’Anna i és dominat pels nazis.
• Itàlia • País on ha fugit la família de n’Anna.
5 Explica com creus que se sent n’Anna, la protagonista de la lectura.
6 Encercla. Quins d’aquests intel·lectuals, segons la lectura, varen ser perseguits pels nazis?
A. Einstein J. L. Borges H. C. Wells S. Freud G. Frost J. Pla M. Curie
7 Tria un dels autors que has encerclat a l’activitat anterior i cerca’n informació a Internet per emplenar la fitxa.
Nom:
Professió:
Obres que va escriure:
7
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Menjar és una necessitat humana. Tanmateix, totes les cultures han desenvolupat costums
Un pessic de sal
i tradicions que, sovint, han convertit la cuina en una art refinada, destinada a provocar el plaer
del comensal.
1 Llegeix la recepta i respon a les preguntes.
Quiche de carxofes amb

formatge de cabra Primer hem de deixar la pasta brisa fora perquè es descongeli.
Ingredients (per a 4 persones): Hem de rentar les carxofes i tallar-les a làmines fines, per sofregir-les
amb molt poc oli. Després, rentam també l’all porro, el tallam molt petit
1 base de pasta brisa
i l’afegim a la paella de les carxofes. Acabam de sofregir-ho tot junt.
3 carxofes
Una vegada hem sofregit les verdures, hi hem d’afegir una cullerada de
1 all porro tomàtiga concentrada i reservar-ho tot.
1 cullerada de tomàtiga concentrada A continuació, batem els ous un poc i els mesclam amb la llet calenta.
250 g de formatge de cabra en porcions Hi posam sal, pebre, nou moscada i, per descomptat, el formatge.
2 ous A banda, s’ha de preparar la pasta brisa en un motle redó i posar-hi per
damunt les carxofes i l’all porro. Finalment, hi abocam per damunt la
375 ml de llet calenta
mescla de llet i ous, i posam les rodanxes de formatge de cabra.
Formatge parmesà ratllat (al gust)
Tot plegat ha de coure a 180º al forn uns 25 minuts. Després de treure la
Sal, pebre i nou moscada quiche l’hem de deixar refredar uns quants minuts abans de menjar-la.
cuinaressenzill.blogspot.com (adaptació)
• Creus que t’agradaria? Per què? "
• Quant creus que costa elaborar el plat? "
• Per a quina ocasió seria adequat aquest plat? "
7
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
2 Imagina que convides a sopar un amic o una amiga i l’has de sorprendre amb el menjar. Quin menú li prepararies?
APERITIUS 2n PLAT
1r PLAT POSTRES
Com tot, el menjar depèn dels gustos individuals: a alguns els agrada més el dolç, a d’altres el
salat. També depèn de les diferències geogràfiques i les tradicions històriques: mentre que a
nosaltres ens pot resultar estrany que a Tailàndia mengin tota classe d’insectes, als anglesos els
sobta que nosaltres ens mengem els conills. Una cosa completament diferent són les al·lèrgies o
les intoleràncies: els celíacs o els intolerants a la lactosa no poden menjar molts d’aliments,
malgrat que potser els encantaria poder fer-ho.
3 Escriu el nom d’aquests aliments i explica com o en quins plats t’agrada menjar-los.
"

"

"

4 Emplena la fitxa amb la teva informació. Després, posa en comú els teus gustos amb els companys.
Els meus aliments preferits són "
Els aliments que no m’agraden gens són "
Els aliments que no puc ingerir són "
Mai no menjaria "
M’agradaria tastar alguna vegada "
Si tu o algun company ha esmentat alguna al·lèrgia, intolerància o malaltia que li impedeixi menjar algun tipus d’aliment,
apunta-les.
"

7
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
L’experiència de menjar en un restaurant comença amb el lloc mateix on ho feim, l’atenció que
ens ofereixen i la presentació del plat (cosa que inclou, evidentment, la quantitat de menjar).
A més, l’aroma es converteix en un avanç del que serà el tast. Una vegada començam a menjar,
a l’aroma i el gust s’afegeixen la temperatura i la textura. Totes aquestes impressions han de ser
valorades a l’hora de fer una crítica gastronòmica.
5 Recorda un gelat que t’agradi molt i fes-ne la crítica gastronòmica utilitzant comparacions («és com…», «fa la sensació
de…», etc.).
Empra aquesta graella per posar en ordre la informació que vols transmetre i, després, explica-ho als companys.
Presentació
Aroma
Gust
Temperatura
Textura
Els cuiners moderns cerquen la innovació culinària a través de diverses vies: afegint aliments nous o rars
a les cartes, incloent-hi noves maneres de presentar o preparar els que són tradicionals, oferint
combinacions sorprenents de gustos i textures o incorporant els avanços tecnològics al món de la cuina.
6 Llegeix les descripcions dels menjars d’aquesta carta i respon a les preguntes.
Aire de carxofa . ................................................................................................................................... 42€

Cor de carxofa en escuma damunt una fina rodanxa de suc de taronja ultracongelada
al nitrogen líquid espurnejat amb confitura de caragol i brandi.
Llit de caramel salat .......................................................................................................................... 51€
Fullat banyat en xarop de fructosa bullit amb sal aromatitzada amb fum de fusta de cirerer.
cm2 ..................................................................................................................................................... 109€
Centímetre quadrat de pell de pollastre desplomat torrada al forn i saltejada amb
verduretes de temporada, servida amb oli d’oliva verge i suc de llimona.
• Creus que aquesta carta pertany a un restaurant modern o a un de més tradicional? Què et fa pensar així?"
• Creus que t’agradarien aquests plats? Raona la resposta."
7
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
• Inventa tu un plat i descriu-lo. Pren com a model els de la pàgina anterior.

Els estris de cuina i els electrodomèstics resulten sovint tan importants com el talent del cuiner
o la qualitat dels aliments que feim servir. Molts ens permeten fer coses que no podríem fer
d’altra manera, o que ens costarien moltíssim més; però també solen ser elements perillosos que
comporten riscos i que cal emprar amb molta cura.
7 Explica com i per a què s’usa algun dels electrodomèstics que es fan servir a la cuina de ca teva.
" Per exemple, la sandvitxera: la usam per fer sandvitxos de pernil dolç i formatge, o de paté. S’hi ha de ficar el pa de motle
amb alguna cosa a dins. Després, cal tancar-la durant un minut més o menys.
"

8 Escriu el nom d’aquests estris i electrodomèstics i explica quins perills pot suposar usar-los de manera irresponsable.
Afegeix-ne d’altres que se t’acudin.
" "

" "

" "

9 Relaciona les expressions següents amb el significat que tenen.

«Menjar com un bou» • • Menjar ràpidament.
«Menjar com un ocell.» • • Menjar molt.
«Menjar com un conill.» • • Menjar poc.
• Si haguessis de definir com menges tu, amb quin animal et compararies?"
7
APROFUNDEIX EN…
FITXA 1
Lèxic. A escena
Nom: Curs: Data:
1 DOBLE SOPA DE LLETRES

Cerca en cada sopa de lletres set paraules relacionades amb l’espectacle corresponent. Hi ha paraules comunes!
Teatre Cine
A F R E N T R A D A T W D V T R À I L E R K
X U E D C X V P A P E A I N A N A O Y S W J
G N S G V S B T E L Ó P R O J E C C I Ó R T
O C A J N A N I M A D Q E A J N T M E M I E
A I S L M E M U L U Q W C S L M O A T Z S N
C Ó Ç O A T Z T Ç D A T T Ç O A R C A N E T
T W E S C E N A R I T S O E S C Q G O A S R
J K T Q T O A E K M I F R S A C T R I U U A
I M Ç U O Y S W J E H M U L U E D E U O A D
U N U R R A D Q H N O P H I N S G I S H S A
D I R E C T O R G T A R A P A N T A L L A Ç
• Escriu en els quadres les paraules comunes a les dues sopes de lletres. Després, soluciona el missatge ocult
substituint les xifres per les lletres corresponents.
1 2 3 4 5 8 4 9
A C T O R L M ´

1 2 3 5 6 7 8 9 2 8 5 8
S ´ S

8 9 3 5 1 10 1 7 9 3 8 1 3 5 8
10 6 5 8 2 3 4 5 William Shakespeare
2 QÜESTIÓ DE LÒGICA
Utilitza les pistes per completar la graella amb les informacions adients sobre tres al·lotes.
• L’al·lota que viu a Sineu té la meitat d’anys que na Sandra.
• Na Sandra va una vegada més al seu espectacle preferit que na Núria.
• L’al·lota que té 49 anys és rossa.
• A na Gemma li agrada el cine i el teatre.
• Cap de les dues al·lotes rosses viu a Sineu.
• L’al·lota que prefereix el teatre té 32 anys.
• Na Núria prefereix el cine.
• L’al·lota morena va 2 vegades cada mes al seu espectacle preferit.
• L’al·lota que viu a Palma assisteix a tants d’espectacles com la suma de les altres dues.
• Una al·lota viu a Alcúdia.
7
APROFUNDEIX EN…
FItxA 1
Lèxic. A escena
Nom: Curs: Data:
nom Sandra
edat
color de cabells
ciutat Palma
tipus d’espectacle preferit Cine
nombre de vegades que hi va cada mes
3 PUZLE DE COLUMNES
Escriu aquests noms d’espectacles en l’ordre adequat i te’n sortirà un altre al requadre vertical.
CINEMA
ÒPERA
CIRC
DANSA
BALLET
CONCERT
4 A LA PUNTA DE LA LLENGUA
Completa les expressions figurades amb paraules relacionades amb el món de les arts escèniques i audiovisuals que
trobaràs ordenant les lletres d’aquests fotogrames. Te’n donam el significat per ajudar-te.
• Ja s’ha acabat la C !
N’hi ha prou d’aquest assumpte, que no se’n parli més.
• Dir les coses amb M .
Dir les coses amb segones intencions, amb indirectes o amb intencions amagades.
• Entre B T D .
De manera amagada al públic general; en la intimitat.
• Llevar-se la .
Mostrar finalment la vertadera naturalesa, revelar les intencions.
• Fer una .
Fer alguna cosa que crida l’atenció, fer un espectacle.
• Quedar de .
Quedar ben parat, fer bona impressió.
• Sortir-se del .
Actuar una persona de manera imprevista, o contra el que se li ha ordenat.
7
APROFUNDEIX EN…
FITXA 2
LITERATURA. PÀGINA d’IGUANA TEATRE
Nom: Curs: Data:
www.iguanateatre.com
El web de la companyia Iguana Teatre conté, a més de la informació sobre les gires i els
espectacles, un arxiu de vídeos amb diverses escenes.
La companyia Iguana Teatre va ser la primera companyia de teatre professional a les Illes Balears. Té una gran presència als
territoris de parla catalana, ja que ha produït la majoria d’obres en la nostra llengua. En total compta amb 37 espectacles estrenats i
1.600 funcions.
Des de la portada es
pot accedir a la versió
en català o en
castellà de la pàgina.
La pàgina d’inici ens
mostra fotografies de
les diferents obres de
la companyia i s’hi
troben els enllaços a
les diferents
seccions, que
contenen més
informació (història
de la companyia,
espectacles,
esdeveniments...).
Menú de la pàgina
Des del menú localitzat a la part superior podem accedir a les diferents seccions:
• ‘Companyia’: presentació de la companyia: qui són, la seva trajectòria, els festivals en
què han participat i les premis que han guanyat.
• ‘Espectacles’: presentació dels espectacles més importants que han realitzat.
• ‘Esdevenimets’: informació sels espectacles que es fan en l’actualitat.
• ‘Calendari’: informació dels propers espectacles que durà a terme la companyia. Es
presenten en un format de calendari.
• ‘Sala de premsa’: recull de crítiques dels espectacles d’Iguana Teatre en català i castellà.
• ‘Tenda’: informació per comprar camisetes d’espectacles de la companyia.
• ‘Contacte’: adreça postal, telèfon i adreça electrònica per contactar-hi.
• ‘Entitats col·laboradores’: enllaços de les entitats que col·laboren i fan possible
l’existència de la companyia.
7
APROFUNDEIX EN…
FItxA 2
LITERATURA. PÀGINA d’IGUANA TEATRE
Nom: Curs: Data:
La part inferior de la pàgina proporciona la informació de contacte de la companyia i l’accés a les diferents xarxes socials en
què té perfil. A més, si es vol rebre notícies i novetats de la companyia, es pot introduir l’adreça de correu electrònic en la caixa
que hi ha a la dreta.
Accés al canal de YouTube de la Xarxes socials

Per canviar de llengua
companyia
Secció de vídeos
L’apartat més interessant és el de Iguana tv perquè, accedint-hi, es pot gaudir d’una bona selecció dels moments més
divertits dels muntatges i de les produccions de més èxit d’aquesta companyia.
El canal de YouTube
d’Iguana Teatre ens
ofereix una secció
de vídeos penjats
per la pròpia
companyia en què
podem veure
diferents escenes i
tràilers.
Enllaç per subscriure’ns

al canal
EXEMPLES DE VÍDEOS
PRÀCTIQUES
1. Contesta a les preguntes següents sobre la companyia 2. Cerca la fitxa artística de l’espectacle Illòtic. De quin
Iguana Teatre. tipus d’espectacle creus que es tracta? Què t’ho fa
• Des de quin any realitza espectacles? pensar?
• Quines entitats hi col·laboren? 3. Tria un fragment d’algun vídeo d’una obra de teatre i
transcriu-lo emprant les convencions del text teatral.
• Com s’anomena la línia de teatre infantil?
4. Cerca al calendari les properes actuacions? Anota al
Hauràs d’entrar en el web i accedir a les diferents teu quadern a quines podries assistir.
seccions per trobar aquesta informació.
COMUNICACIÓ 3 Diàleg 1
Pàg. 141 SABER FER. Comentar un text • En el diàleg participen dos interlocutors.
• Entre ells hi ha molta confiança. Ho sabem perquè són
1 • a casa.
tia i nebot, per tant, es tracten de tu i es tracten amb
• fer por. familiaritat (Com estàs, guapo?…)
• d’indiferència. • La fórmula de salutació emprada és Hola, tia! Com estàs?
• s’espanta. i Hola, Guillem. Com estàs, guapo?; la de comiat és Adéu!
i Adéu, Guillem.
2 RM. A una nina se li apareix a casa un fantasma que intenta
repetidament espantar-la. A ella el fantasma no li fa gens de
Diàleg 2
por sinó que, ben al contrari, el seu aspecte li
causa pena. El fantasma intenta acovardir-la, però ella • En el diàleg participen tres interlocutors.
li planta cara i aconsegueix aterrir-lo. Quan la nina • Entre ells no hi ha confiança ja que es tracten de vostè
s’adona que ell està horroritzat, li aconsella que canviï i amb formalitat.
de vida, que faci amics i li proposa ajudar-lo. • La fórmula de salutació emprada és Bon dia i la de comiat
3 Fantasma" por, immortalitat, aparença terrorífica és Fins ara, gràcies.
Nina" seguretat, sentit de l’humor, valentia
Diàleg 3
4 Les recomanacions que fa la nina al fantasma són:
• En el diàleg participen quatre interlocutors.
rentar-se la roba, sortir a prendre el sol, llevar-se les cadenes,
• Entre ells hi ha bastanta confiança. Ho sabem perquè són
aprendre a fer altres coses, sortir més de casa, vestir més
joves companys d’estudis, es tracten de tu i de manera
actual, fer amics i no fer por.
informal (Ei, com va?; I tant; Perfecte…).
5 Abans el fantasma es comporta de manera amenaçant
• La fórmula de salutació emprada és Hola, gent!, Hola,
amb la nina i després es mostra mort de por.
Margalida!, i Ei, com va?; i la de comiat és Fins després,
El que causa gràcia és que se suposa que el fantasma Margalida. Adéu!.
ha d’espantar la nina, però en realitat és la nina
la que acaba espantant el fantasma. Diàleg 4
6 • Una persona solitària. • En el diàleg participen dos interlocutors.
• La nina l’ajuda. • Entre ells no hi ha confiança. Ho sabem perquè es tracten
7 • Diàleg. de vostè i amb formalitat (senyora Àngels; Som en Martí
Gomis…).
• Teatre.
• La fórmula de salutació emprada és Bon dia i la de comiat
8 • En una representació teatral no es llegiria tot el text. és Que passi un dia! i Adéu.
No es diuen les parts que estan entre parèntesis,
és a dir, les acotacions. Ara fes-ho tu
• El text entre parèntesis aporta informació sobre la situació 1 a 4 RL.
dels personatges en escena, el seu posat, els gestos que
fan…
Pàg. 145 LÈXIC
Pàg. 143 SABER FER. Escriure els diàlegs d’un còmic 1

Literal Figurat
1 a 3 RL.
aprofundir Fer més fonda Estudiar a fons.
una cosa.
Pàg. 144 SABER FER. Improvisar un diàleg oral escalar Pujar a un lloc alt. Arribar a un càrrec
més important.
1 Els diàlegs que hem escoltat tenen en comú que es
produeixen en situacions en les quals un interlocutor olorar Aspirar l’aire pel Descobrir una cosa
s’adreça a un altre amb un propòsit determinat nas per sentir-ne a partir d’un indici.
i emprant un registre de la llengua adequat al grau l’olor.
de formalitat de la situació.
2 Donar un avís " Diàleg 2 2 • la boca d’un forn "obertura
Obtenir informació " Diàleg 1 • el peu de foto " part inferior
Demanar un favor " Diàleg 3 • el cor de la ciutat " centre
Convèncer d’alguna cosa " Diàleg 4. • els braços d’una balança " extensions d’un tronc
3 1A: sentit literal 1B: sentit figurat c. L’església del Sant Miquel
d. IV Congrés Internacional de Poesia Infantil
2A: sentit figurat 2B: sentit literal
e. L’hospital de Can Misses
3A: sentit literal 3B: sentit figurat f. El rector de la Universitat de les Illes Balears
Les paraules que indiquen gran quantitat són riu i
muntanyes; la paraula gota indica poca quantitat.
4 • A. Estar amb l’aigua al coll.
" Significa trobar-se en una situació desesperada. 1 • hebreu " afroasiàtica • suahili " nigerokurdufaniana
• B. Posar la mà al foc. • quítxua " ameríndia • maia " ameríndia
" Qui ho diu expressa la seguretat que té sobre alguna • francès " indoeuropea • àrab " afroasiàtica
cosa.
• birmà " sinotibetana • massai " nigerokurdufaniana
• C. Tenir la paella pel mànec.
• anglès " indoeuropea • xinès " sinotibetana
" Vol dir tenir el poder.
2 • Subfamília romànica " occità; italià.
• Subfamília germànica " alemany; suec.
Pàg. 147 GRAMÀTICA • Subfamília eslava " polonès; txec.
• Subfamília cèltica " bretó; irlandès.
1 Preposició.
• Subfamília índia " persa; bengalí.
2 a. per " preposició.
3 RL.
b. però " conjunció.
c. i " conjunció.
d. que " conjunció. Pàg. 153 LITERATURA
e. entre " preposició.
f. cap a " preposició. 1 a. Vertader.
3 M’encanta la platja, però a l’estiu hi ha molta gent i fins b. Vertader.
i tot, de vegades, no hi ha lloc per posar-hi el para-sol. c. Fals. Els parlaments no sempre són dialogats.
En canvi, el meu germà prefereix la tranquil·litat de la d. Fals. Els parlaments usen la lletra redona i les acotacions,
muntanya. Pel que fa als pares, s’estimen més no la cursiva.
opinar i anar alternant platja i muntanya per complaure’ns e. Vertader.
als dos.
f. Fals. Les acotacions escèniques fan referència a elements
4 • No hi arribaré a temps perquè tenc entrenament fins de l’escena.
a les 22 hores.
2 • a. Acotació. b. Acotació. c. Parlament. d. Parlament.
• M’hauria agradat ajudar-te però no sabia com fer-ho ja e. Parlament. f. Acotació.
que era un exercici molt difícil.
• El text és un diàleg perquè reprodueix una conversa entre
• Veuré el partit a can Jaume i soparé allà.
dos personatges.
• R.M. Acotació escènica " Josep és al camp de triquet. És
de dia i fa calor.
Pàg.149 ORTOGRAFIA
Acotació d’interpretació " (s’atura en sec. Amb cara de
1 a. Entre el subjecte i el verb. " NO. preocupació.)
b. Entre els diversos elements que formen una enumeració, • R.M. Les acotacions seleccionades estan redactades amb
excepte en el darrer. " SÍ. verb en present d’indicatiu.
c. Després d’un vocatiu. " SÍ. 3 R.L.
d. En les sigles. " NO. 4 • El text presenta una conversa entre quatre personatges:
e. Darrere alguns connectors. " SÍ. Tapiet (el sord), Fabià (el que s’havia de casar), Virgínia
2 Saps què són un rellotge de sol i un rellotge d’arena? i Xarol. Els parlaments són dialogats.
Aquests aparells servien per mesurar el temps en èpoques • (Veu entrar FABIÀ, cansat.); (S’espolsa el vestit i es
antigues. T’imagines dur un d’aquells aparells al braç? Com pentina.); (A part.); (Al públic.). Totes les acotacions són
devien pesar! Sort que la ciència avança a passos de gegant d’interpretació ja que aporten informació sobre els gestos,
i ara hi ha rellotges de polsera! De tota manera, els rellotges els moviments, el to, etc.
de sol són infal·libles 5 Nom i llinatges: Eugéne Labiche.
3 R.L. Lloc i data de naixement: París, 1815.
4 a. L’institut Mossèn Alcover, de Manacor (Mallorca) Breu biografia: És un famós autor de comèdies francès.
b. 23 d’Abril, dilluns, Dia del Llibre En va escriure moltes de costumistes en què satiritzava
la societat francesa de l’època. El 1880 va ser nomenat c. En Carles ha demanat un gelat de fraula; en Pau, un
membre de l’Acadèmia Francesa. Va morir a París l’any 1888. refresc.
Obra: La seva obra més cèlebre és Un barret de palla d’Itàlia, " En aquest cas la coma s’usa per indicar que hem
però també són molt conegudes El viatge del senyor suprimit un verb: en Pau (ha demanat) un refresc.
Perrichon i La cigala entre les formigues. 6 Arigato.
7 Parlaments: s’hi marquen subratllats.
Pàg. 154 Acotacions: marcades en cursiva.
SABER FER. Convertir el diàleg d’una narració en
un text teatral
1 RL. (Na Maria pela patates; Marta, la filla, entra i abraça
la mare.)
Marta. Hola!
Pàg. 156 BANC D’ACTIVITATS I Maria. Hola! Com ha anat, a l’institut?
Marta. Bé. Molt bé.
1 El diàleg és un intercanvi de comunicació entre dues
Maria. Estic contenta.
persones que es comuniquen entre si. Es poden classificar
en espontanis i planificats. Marta. (Amb veu dolça.) Mare, mareta, marona…
(No deixa de pelar patates.) Què vols, Marta?
Maria.
2 a. N’Eva és una formigueta, no s’ha aturat de fer feina i
d’anar estalviant a poc a poc. (Parlant a poc a poc.) Voldria… M’agradaria…
Marta.
b. No sé si aprovaré. Encara vaig molt peix. Fer-me un forat al nas.
c. No siguis rata i convida’m de tant en tant. Maria.

Un forat? Al nas? Filla meva, si ja n’hi tens
dos!
d. No siguis porc i renta’t les mans abans de menjar.
e. Sempre fuig: és molt gallina.
3 RM. Els parlaments estan en lletra redona i les acotacions, en
cursiva.
desconnectar
Literal " Desconnecta el televisor perquè el pilot vermell Pàg.157 BANC D’ACTIVITATS II
també consumeix energia.
Figurat " Aquest cap de setmana anam de viatge per 1 •H
i abunden les oracions interrogatives i exclamatives:
desconnectar de la feina. Saps? Que bé! On anau?
•S
’hi empren paraules que es refereixen al context en què
despert, -a es produeix la comunicació: de temps (demà), referides als
interlocutors (la meva, jo)
Literal " És molt matinera: a les 6 ja està desperta.
•S
’usen verbs i expressions que criden l’atenció de
Figurat " En Joan és molt despert: sempre es queda amb
l’interlocutor: Això és fantàstic.
la millor part.
2
Bledes
pont
" Avui hem sopat de bledes.
Literal " Han reparat els desperfectes que tenia el pont
Sentit literal. Verdura.
del riu.
Figurat " En el pont del Dia de les Illes Balears anirem a
" Aquestes al·lotes són un poc bledes, s’haurien
d’espavilar.
París.
Sentit figurat. Significat: persones poc espavilades.
4 • Preposicions: sobre; com.
• Conjuncions: o; ja que (locució conjuntiva); si. Tremolar
5 a. N’Aina, que s’ha entrenat molt, no ha aconseguit superar
" A na Núria, pujar a l’avió la fa tremolar.
la primera eliminatòria.
Sentit figurat. Tenir molta por d’alguna cosa.
" En aquest cas les comes estan emmarcant un
aclariment: que s’ha entrenat molt; el punt indica el final " Feia tant de fred que no parava de tremolar.
d’un enunciat. Sentit literal. Significat: Agitar-se amb moviments curts,
b. Ernest, quin llibre t’has llegit? ràpids i repetits.
" En aquest cas la coma s’usa per delimitar un vocatiu: Tresor
Ernest; el signe d’interrogació s’usa al final d’una oració
interrogativa directa, és a dir, d’una pregunta. " Els amics són un tresor. Sentit figurat. Significat: persona
considerada molt valuosa. «Li ho pos en un no res.» • " • En un moment, molt

" Entre les restes arqueològiques han descobert un tresor de pressa
important. Sentit literal. Significat: Quantitat de doblers «De res» • " • Expressió amb què es respon a un
o d’objectes preciosos reunida i guardada. agraïment.
3 Conjunció coordinant " i
Gus i Ben
Conjunció subordinant " perquè
Conjunció coordinant " però 1 No s’hi usen formes ni de salutació ni de comiat perquè
els dos interlocutors ja es troben junts a la mateixa
Conjunció subordinant " quan
habitació abans d’iniciar la conversa, com s’indica
Les conjuncions coordinants uneixen oracions que tenen
a l’acotació que hi ha al principi del text.
la mateixa importància i podrien funcionar de manera
independent. Les conjuncions subordinants uneixen 2 En el diàleg hi ha oracions interrogatives.
oracions, però fan que la que va darrere depengui Exemples: Què?; Vols dir?; Quina llàstima!
de l’altra. 3 La funció del no? en la conversa és lligar el discurs
4 a. La mare de na Laia fa feina a un magatzem de taronges i cridar l’atenció de l’interlocutor perquè confirmi que
i a una botiga de perfums. Cal eliminar la coma entre és cert l’enunciat que hi ha just abans.
el subjecte i el verb.
4 Els interlocutors es coneixen ja que es tracten de tu i usen
b. La casa, que s’havia construït feia deu anys, era moderna. un registre informal de la llengua (xaval).
c. Visc al carrer de la Mar, núm. 25, 6è pis.
5 (En Gus i en Ben a l’habitació esperant a rebre ordres. Ja duen
d. En Pau ha estudiat Ciències de la Mar; na Laia, Medicina.
una bona estona. En Ben llegeix el diari. En Gus està assegut
e. Hem vist la catedral, el castell, el museu d’art modern al llit.); (Interessat.); (Se li acut una idea.); (Excitat.); (En Gus riu
i el palau barroc. Cal eliminar la coma davant la conjunció i. per a ell mateix.).
5 Les acotacions es poden reconèixer perquè van entre
La guineueta i el guineuot, que tornaven a tenir ganes parèntesis, en lletra cursiva i acabades en punt.
de formatge, esperaren una altra vegada el carro. La primera acotació és escènica i d’interpretació
Llavors, la guineueta digué al guineuot: perquè aporta informació sobre elements de l’escena
−Jo vull el raïm; tu, el formatge. Per això, cal que et (a l’habitació, al llit) i també n’aporta sobre la manipulació
facis passar per mort. d’accessoris i els moviments (esperant, llegeix, assegut).
El pagès, en veure el guineuot estès enmig del camí, La resta d’acotacions són d’interpretació, ja que
va dir-se: la informació que aporten està relacionada amb
−Tu què t’has pensat, guineuot? Avui no m’enganaràs! els gestos, els moviments i el to dels personatges.
6 a. V; b. F; c. F; d. V Pàg.160 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

7 a. D’interpretació; b. Escènica; c. Escènica; e. D’interpretació
Veïnats connectats
Les acotacions introdueixen les indicacions sobres els
1 Veïnat: Sí?
aspectes que afecten la representació. S’escriuen entre
parèntesis, en lletra cursiva i acabades en punt. Empren PRESIDENTA: Bona nit…
formes verbals en gerundi (Mirant en Jaume; fent un gest) Veïnat: Bona nit…
o en present d’indicatiu (hi ha, envaeix). PRESIDENTA: Esper no haver-lo molestat.
Veïnat: Qui és?
PRESIDENTA: La seva presidenta.
2 • «Ha caigut la nit.» " Significa que ha arribat la nit
Parada de mercat surrealista de sobte.
1 Diàleg 3 • Preposicions " de; sense.
2 • O ; D ; D ; T • Conjuncions " si; però; i.
La darrera intervenció de la dona no forma part 4 Delimitar un connector.
pròpiament del diàleg perquè l’home ja se n’ha anat i la dona 5 a. L’ús de la coma és incorrecte perquè separa el verb del
es fa una reflexió en veu alta sense esperar resposta.
complement.
3 Els participants de la conversa es tracten de vostè perquè b. L’ús de la coma és incorrecte perquè separa el subjecte
no es coneixen i usen un registre formal de la llengua. del verb.
4 «Li pos res?» • " • Alguna cosa, algun producte 6 Els interlocutors es comuniquen entre ells en català, llengua
«Zero grams, si no li fa res…» • " • Per favor que pertany a la família indoeuropea, subfamília romànica.
7 En el text teatral els parlaments dels personatges

s’introdueixen amb la identificació del personatge en
versaleta.
8 D’interpretació " (Pausa. El Veïnat encén un llum de
sobretaula.)
Escènica " (La Presidenta amb un ciri encès en una mà
s’asseu al sofà. Agafa l’auricular del telèfon i marca un
número. De seguida sona el telèfon del Veïnat que el
despenja en la foscor.)
7
8
GUIÓ 8
El diàleg espontani.
El teatre: la divisió dels textos teatrals
El contingut central d’aquesta unitat és l’anàlisi i la pràctica de la conversa espontània, tant des del punt de
vista oral (conversa entre amics, conversa telefònica amb un conegut) com des del punt de vista escrit (xat i
missatges de WhatsApp). Així, a més de treballar les característiques generals del diàleg, que hem estudiat a
la unitat anterior, introduirem característiques específiques d’aquests tipus de textos. A l’apartat de Literatura,
continuam amb l’estudi del teatre, que sol ser un text dialogat. En aquesta unitat, però, ens centrarem en la
divisió interna de les obres teatrals, és a dir, les característiques de l’acte i l’escena.
La conversa espontània marcarà també part dels continguts de tots els apartats de Llengua. Així, al Lèxic
tractarem els vulgarismes, paraules que són habituals a la conversa espontània i que hem d’evitar. A l’apartat
de Gramàtica, tenint en compte la necessitat de referir-se a l’altra persona i a un mateix en una conversa,
estudiarem els pronoms personals, com es classifiquen (forts i febles) i quines formes tenen. A Ortografia
acabarem de treballar els signes de puntuació, que hem iniciat a la unitat anterior, concretament estudiarem
el punt i coma, els dos punts i els punts suspensius. Finalment, a l’apartat de Llengua en ús tractarem les
llengües romàniques, quines són, com es varen formar i de què depèn la seva evolució.
Per tancar la unitat, s’inclouen els esquemes i els resums dels continguts; dos bancs d’activitats –nivell I
(bàsic) i nivell II (avançat)–, que recullen exercicis classificats segons els blocs de continguts de la unitat; un
banc de textos, corresponent al teatre i als diàlegs espontanis que s’han estudiat al llarg de la unitat; i les
activitats d’avaluació que treballen tots els continguts de la unitat a partir d’un text.
COMPETÈNCIES
• Iniciativa i actitud emprenedora • Consciència i expressió cultural

La lectura inicial de la unitat, La fi del món?, pot servir per A partir de l’apartat de Llengua en ús, els estudiants
reflexionar sobre l’actitud de la protagonista, que cerca s’aproximaran a la realitat lingüística d’Europa. D’altra
alternatives davant un problema i, de fet, inventa un nou banda, gràcies al Saber fer de Literatura practicaran la
mitjà de comunicació. creació de textos teatrals.
• Competència en comunicació lingüística • Aprendre a aprendre
El fil conductor de la unitat és l’estudi de les converses La unitat conté algunes activitats en què els alumnes han
espontànies, que es tracten des de les diferents habilitats de practicar l’elaboració d’esquemes o resums, i també
de la comunicació lingüística: llegir, escriure, escoltar i explicar determinats aspectes gramaticals o ortogràfics,
parlar. a fi de repassar les normes.
• Competència matemàtica, científica i tecnològica • Competència digital
La primera activitat de comprensió lectora pretén asse- En algunes activitats de l’apartat Literatura els alumnes
gurar-se que els alumnes són capaços de calcular el hauran de cercar informació a Internet. Comprovau que
temps que transcorr entre una acció i una altra. filtrin la informació que trobin a les pàgines web.
Esquema de la unitat. El diàleg espontani. El teatre: la divisió dels textos teatrals
Llengua Saber fer. Comentar un text. La fi del món?

COMUNICACIÓ
Tipus de text. El diàleg espontani
1. El diàleg espontani
2. El xat i la missatgeria instantània
Saber fer. Expressió escrita. Participar en un xat
Saber fer. Expressió oral. Mantenir una conversa telefònica
Els vulgarismes
LÈXIC
Els pronoms personals

GRAMÀTICA
1. Els pronoms personals forts
2. Els pronoms personals febles
Els signes de puntuació (II)

ORTOGRAFIA
1. El punt i coma
2. Els dos punts
3. Els punts suspensius
Les llengües romàniques

LLENGUA EN ÚS
1. Origen i formació de les llengües romàniques
El teatre: la divisió dels textos teatrals

1. Els actes
A LA LITERATURA
2. Les escenes
Saber fer. Expressió oral. E
scriure l’acotació inicial d’un acte

CONTINGUTS
• Nivell I • Discussions en línia • El regal d’aniversari
• Nivell II • Quedada al parc
7
8
GUIÓ 8
7
COMUNICACIÓ
Aprendre El diàleg espontani (pàg. 162-166)
1 El diàleg espontani – Teclat incomplet i incòmode, de manera que

obliga a una comunicació econòmica.
• El diàleg espontani és una conversa que
s’estableix entre dues o més persones sense • Les converses digitals es caracteritzen pels trets
una planificació prèvia. lingüístics següents:
– Sintaxi simplificada.
2 El xat i la missatgeria instantània
– Ús d’abreviatures.
• Els sistemes de missatgeria instantània presenten
– Ús de nombres amb valor lingüístic.
les característiques següents:
– Repetició de lletres o signes de puntuació.
– Immediatesa: els interlocutors intercanvien
informació en temps real. – Ús d’onomatopeies.
– Coincidència en el temps, però no en l’espai, – Ús d’emoticones.

de manera que es perd la informació de gestos
i expressions facials.
• El fil conductor de la unitat és el diàleg espontani, que es tractarà des dels diferents punts
de vista de les habilitats comunicatives.
Llegir La fi del món? Comentar un text (pàg. 162-163)
• En aquest apartat treballarem la lectura de La fi del món?, escrita per Juli Disla expressament
per a aquest llibre. Es tracta d’un text narratiu que inclou una conversa de WhatsApp i diàlegs
entre personatges joves. El protagonista, en Jaume, després de ser castigat sense mòbil,
pensa que la vida no té cap sentit sense WhatsApp. La seva amiga Júlia, però, una jove sense
mòbil, l’ajudarà a descobrir altres possibilitats de comunicació.
Comentau als alumnes que a la unitat anterior ja hem llegit un text de Juli Disla com a lectura
inicial. Feis-los recordar qui era l’autor, en quins camps teatrals havia treballat (dramaturg,
actor i director) i algunes de les obres que havia escrit. Si no ho recorden, demanau que
investiguin algunes d’aquestes dades a Internet. Podeu recomanar-los les pàgines següents.
http://www.catalandrama.cat/autors/disla-juli i http://www.julidisla.com/
• La lectura permet, d’una banda, presentar a l’alumnat el diàleg espontani, que estudiarem en
aquesta unitat, i conèixer-ne les característiques; i, d’altra banda, ens dóna la clau per
promoure un debat entre l’alumnat: les xarxes socials són imprescindibles?, pregunta molt
relacionada amb el títol del text La fi del món?
• Primerament es realitzarà una lectura col·lectiva i en cadena del text: cada alumne llegirà un
paràgraf de la intervenció del narrador. El diàleg entre en Jaume i en Sergi es pot repartir entre
dos alumnes. D’aquesta manera, l’alumnat troba més real la conversa i pot seguir-la
correctament. El mateix es pot fer amb la conversa entre en Jaume i na Júlia. Després, se’n
farà una altra lectura individual, en què l’alumnat ha de marcar totes les idees importants per
preparar el resum del text.
• Les activitats 1 i 2 estan pensades perquè l’alumne comprengui el significat global del text
mitjançant les respostes a les preguntes i el resum del text. A hores d’ara i després d’haver
realitzat resums a les unitats anteriors, l’alumnat no tendrà dificultats per fer-lo. Recomanau-
los que a l’hora d’elaborar el resum tenguin en compte les respostes de l’activitat 1, ja que
unint-les amb connectors i afegint-hi alguna informació breu poden obtenir la síntesi del relat.
7
8
GUIÓ 8
7
COMUNICACIÓ
• L’activitat 4 pretén deixar constància de la posició que té en Jaume i la que té na Júlia

sobre l’ús del mòbil. A més a més, motivarà l’alumnat a aportar arguments a favor o en
contra d’aquesta idea. Podem realitzar un debat sobre el tema i valorar l’expressió oral
de l’alumnat.
• L’activitat 5 insta l’alumne a reflexionar sobre el títol del text i el significat que té.
Aprofitau l’ocasió per relacionar aquest títol amb el contingut de Lèxic de la unitat
anterior (sentit literal i sentit figurat).
• Les activitats 6 i 7, de l’apartat Forma, pretenen introduir l’alumnat en el tipus de text
que es treballarà a la unitat, el diàleg espontani. A l’activitat 6 pretenem fer observar a
l’alumnat que els missatges de WhatsApp s’introdueixen en el text dins de cometes,
mentre que els diàlegs s’introdueixen mitjançant un guió llarg. Finalment, l’activitat 7
pretén que l’alumnat reflexioni sobre els trets lingüístics característics dels missatges
instantanis, que estudiarem amb profunditat a l’apartat següent de la unitat. Insistiu des
del primer moment que les característiques vàlides per a la conversa en missatgeria
instantània no són adequades en altres contextos. Al llarg de la unitat veurem les causes
que justifiquen l’ús d’abreviatures en aquests discursos.
Saber fer Participar en un xat (pàg. 165)
• Aquest apartat pretén que l’alumnat inventi uns personatges i la conversa que mantendran
en un xat. Som conscients que els missatges dels xats s’escriuen d’una manera espontània,
sense planificació prèvia, per això els proposam incloure’ls dins d’una ficció literària, de
manera que han de seguir les fases de redacció de qualsevol altre text.
• Cal recordar-los les característiques lingüístiques de la missatgeria instantània, encara que
la utilitzin cada dia; i també la possibilitat d’expressar els seus sentiments a través de les
emoticones. Finalment, insistirem en la importància de repassar el diàleg per comprovar si
han realitzat el text correctament i si creuen que les idees estan ben expressades.
• Abans de començar a fer feina, convendria veure exemples d’aquests textos. Podríem
emprar com a model algun dels textos que hi ha al final del tema, a l’apartat Banc de textos
i Activitats d’avaluació, on trobam un exemple de conversa de xat, Discussions en línia, i
dues xarrades de WhatsApp, Quedada al parc i El regal d’aniversari. Aprofitau l’ocasió per
repassar les característiques de les converses espontànies en cada un dels textos.
• A la Planificació se’ls proposen unes preguntes que fan reflexionar els alumnes sobre
aspectes relacionats amb les tres propietats bàsiques que ha de tenir qualsevol text:
adequació (el tipus de personatges i la relació que s’estableix entre ells), coherència (tema
i estructura de la conversa) i cohesió (elements lingüístics que ajudaran a donar forma al
document). Aprofitau l’ocasió per recordar-los que sempre que escriguin un text s’han de
fer preguntes sobre a qui va adreçat, quina estructura tendrà (fent un esquema previ, si cal)
i quins elements lingüístics proposarem. Si ho considerau convenient i el nivell de la classe
ho permet, podeu introduir-los les tres propietats bàsiques del text.
• A la fase de Redacció s’insisteix molt en el fet de trobar les fórmules adequades de
salutació i de comiat. Advertiu-los que és important trobar sempre les fórmules adequades
a cada situació i que aquestes fórmules són especialment importants en els correus
electrònics, de manera que pot ser convenient fer una posada en comú amb diverses
fórmules i adscriure-les a diverses situacions: Benvolgut… (relació professional d’amistat,
relació empresa-client); Estimat… (relació amorosa o familiar); Hola… (relació d’amistat)…
• A l’apartat de Correcció, caldrà que els alumnes revisin el diàleg que ha escrit i comprovin
tots els recursos que s’han indicat en la planificació i redacció. Per concloure, podem
demanar que editin el text amb l’ordinador. Els textos resultants es poden utilitzar com a
exemples per a les seccions Lèxic (vulgarismes) i Gramàtica (pronoms personals) d’aquesta
unitat.
7
8
GUIÓ 8
7
COMUNICACIÓ
Saber fer Mantenir una conversa telefònica (pàg. 166)

• L’apartat de Saber fer inclou el bloc Escolta i analitza, que conté quatre activitats de
comprensió d’un text oral (una conversa telefònica). Tot seguit, hi ha l’apartat Ara fes-ho tu,
que proposa a l’alumnat que faci d’interlocutor en una conversa telefònica, basant-se en el
que diu el personatge de l’audició, en la seva manera de reaccionar en cada moment i
seguint les pautes marcades. A continuació, reproduïm les dues pistes perquè disposeu del
text transcrit.
Escoltar Pista 1
−Sí?
−Hola, bon dia. Som na Cristina. Hi és n’Andreu?
−N’Andreu? Sí, espera un moment.
−Sí? Digui?
−Hola, Andreu. Som na Cristina.
−Cristina! Quant de temps sense saber de tu! Com estàs?
−Molt bé. I a tu, com et va?
−Bé també. Al principi em va costar una miqueta adaptar-me a la nova casa, al
nou barri, al nou institut…, (Cristina. Ja) però ara ja he començat a fer amics i la
veritat és que estic molt a gust.
−Que bé! Estic molt contenta, Andreu... Escolta..., has xerrat amb na Júlia
darrerament?
−Amb na Júlia? No, fa temps que no. Que ha passat res?
−No, no, tranquil. No és res important. És que divendres passat (So
d’interferència)
… A mi no em vénguis amb ximpleries. T’he dit que no vull i prou…
−Cristina? Ets tu?
−M’escoltes, Andreu?
−Sí, sí, ara sí. No sé què ha passat. De sobte s’ha posat a parlar una senyora molt
enfadada i no et sentia.
−Deu haver estat alguna interferència.
−Sí. Què em deies de na Júlia?
−Et deia que divendres passat vaig quedar amb na Júlia que et telefonaria
(Andreu. Sí) per convidar-te a la festa d’aniversari sorpresa que volem preparar
a en Guillem aquest cap de setmana (Andreu. Ja) i com que no m’havies
confirmat si vendries o no… Per això t’he telefonat.
−Idò, no, no en sabia res. I aquest cap de setmana em resulta impossible anar-hi,
perquè ja he quedat amb els meus amics del barri per anar d’acampada a la
serra. Si m’haguéssiu avisat abans...
−No et preocupis, Andreu, que tot té solució. Tu el pròxim cap de setmana
podries?
−Sí, el pròxim cap de setmana no tenc res.
−Idò, ara xerraré amb la resta del grup i ajornam la festa per al pròxim cap de
setmana. Et sembla bé?
−Em sembla perfecte, Cristina. Moltes gràcies!
−De res, Andreu. Com havíem de celebrar la festa d’aniversari d’en Guillem
sense tu?! No seria el mateix! Xerr amb els altres i et dic alguna coseta, d’acord?
−D’acord, Cristina. Adéu!
−Adéu, Andreu.
7
8
GUIÓ 8
7
COMUNICACIÓ
Pista 2
−Sí?
−…
−Sí, som jo. Qui la cerca?
−…
−Ai, hola! No t’havia conegut! Com estàs?
−…
−Bé també. Què? Com va això?
−…
−Què dius! Després de fer-nos canviar tres vegades la data per anar tots junts al
teatre, ara no podeu venir? Per favor…
−…
−Sí, sí, explica’t…
−…
−Sí, sí, ho record.
−…
−De veres? Que fort! Idò, res: si no pot ser, no pot ser. Però què faig amb les
entrades?
−…
−Ai, sí. Ara els telefonaré a veure si ells poden venir. I si no, ja aclarim comptes
quan torneu, no?
−…
−Que tengueu bon viatge!
−…
−Segur que sí. Les crítiques diuen que és una obra boníssima. Ja t’ho contarem…
−…
−Adéu, adéu.
• A l’activitat 1 del bloc Escolta i analitza l’alumnat ha de resumir l’audició que ha escoltat
usant tantes paraules del quadre com sigui possible. L’objectiu de l’activitat és, doncs,
múltiple: d’una banda, assegurar-se que han comprès el text; d’altra banda, practicar la
síntesi i l’expressió i, finalment, practicar el vocabulari relacionat amb les telefonades i
evitar barbarismes com ara interrumpir (per interrompre) o paraules més imprecises com
cridar (per telefonar).
• L’activitat 2 permet detectar si els alumnes són capaços de copsar detalls de l’audició.
Mentre que a l’activitat 3 es treballa la inferència d’informació a partir d’elements no
verbals (to de la veu). A la primera pregunta, guiau els alumnes perquè recordin les parts
en què es divideix una conversa i advertiu-los que la presentació s’inclou sempre en
l’obertura.
Quant a les activitats 3 i 4, comentau que el to de la veu és un aspecte clau en la conver-
sa telefònica, juntament amb les expressions de confirmació (sí, ja, mmm…), que es tre-
ballen a l’activitat 4. Feis-los veure que a la conversa presencial disposam d’altres ele-
ments per conèixer les reaccions de l’interlocutor: gestos, mirada…; igualment, en la
conversa mediada per ordinador, aquests aspectes es vehiculen a través d’emoticones.
Reflexionau que la diferència que marca l’ús d’uns elements no verbals o altres és el fet
de compartir o no el mateix espai: en conversa oral compartim l’espai i, per tant, podem
usar gestos de la cara o de les mans i, per contra, en la comunicació mediada per ordina-
dor, els interlocutors no comparteixen espai i usen altres elements no verbals: emoticones
o to de veu.
• El bloc Ara fes-ho tu demanau que escoltin la pista diverses vegades parant atenció a tres
aspectes: el que diu la dona en cada moment, els sentiments que expressa i els temps de
7
8
GUIÓ 8
7
COMUNICACIÓ
silenci entre les intervencions. A partir d’aquí han de pensar què dirien si fossin
interlocutors. Procurau que pensin les intervencions, sense escriure-les, i que després les
diguin.
• Si troben molt difícil pensar les intervencions que hi falten, ajudau-los a planificar la
conversa repassant alhora l’estructura de les converses que s’ha estudiat a la unitat 7.
Proposau-los el guió següent perquè construeixin les seves intervencions:
A l’obertura, quan agafin l’auricular i diuen Sí, cal utilitzar una salutació com Bon dia /
1.
bona tarda / bon vespre i després preguntar per la persona que cercam.
2. Cal presentar-se i preguntar com està el nostre interlocutor.
3. Respondre a la pregunta Com estàs? breument. Cal tenir en compte que és una pregunta
que es fa com a salutació i que l’interlocutor espera una resposta breu.
4. Com que la intervenció següent indica que no pots anar al teatre, s’haurà de cercar un
motiu que expliqui que no hi pots assistir.
5. Cal demanar atenció a la interlocutora i fer-li veure que voleu explicar-li els motius pels
quals no podreu anar-hi.
6. Fer una pregunta: Te’n recordes…?
7. Tot seguit, caldrà donar detalls del motiu per convèncer l’interlocutor. Explicar l’altre
compromís que teniu.
8. Cal donar una solució perquè no es perdin les entrades: indicar alguna altra persona que
està interessada a anar a l’espectacle.
9. En el tancament, cal desitjar-li que s’ho passin bé.
10. P er acabar, cal fer servir una fórmula d’acomiadament i potser tornar a demanar
disculpes breument. Per exemple: adéu, fins aviat…
• L’activitat 3 demana que la resta de companys valorin cada exposició oral i que entre tots
triïn les tres converses telefòniques que els semblin més encertades. A continuació
presentam un exemple de graella per facilitar la valoració.
VALORACIÓ DE L’ALUMNE:
A CÀRREC DE
Sí De vegades No
Sobre el contingut El que diu s’adapta a la intervenció del
personatge?
El que comenta s’adapta a les emocions de
l’altre interlocutor?
Sobre la forma Manté l’estructura de la conversa: obertura,
desenvolupament i tancament?
Les intervencions es realitzen en el temps de
silenci?
Ús correcte de la Evita els castellanismes, perífrasis
llengua incorrectes…
7
8
GUIÓ 8
7
LÈXIC
Aprendre Els vulgarismes (pàg. 167)
• Els vulgarismes són paraules incorrectes que • Les raons que motiven aquestes deformacions
s’han originat a partir de deformacions d’altres poden ser diverses:
mots i que són freqüents en els usos informals. – Desconeixement de la forma correcta.
• Les deformacions dels vulgarismes poden ser de – Hipercorrecció.
diversos tipus:
– Analogia amb paraules pròximes.
– Canvi de consonants o de vocals (*professó per
processó). – Economia lingüística.
– Canvi d’ordre de les lletres: (*prebe per pebre).

– Addició d’elements nous (*prèmit per premi).
– Supressió de lletres (*nem per anem).
• El contingut de Lèxic d’aquesta unitat està relacionat amb el diàleg i especialment amb el
diàleg espontani, en què són bastants habituals els vulgarismes. L’objectiu és tractar alguns
dels vulgarismes més generals i la forma correcta corresponent, però també donar unes
pautes que permetin reconèixer altres vulgarismes.
• Convé que els alumnes facin les activitats amb l’ajuda del diccionari, en paper o en línia,
especialment l’activitat 4, en què han de distingir en quins casos la t final forma part de la
paraula i en quins casos s’hi ha afegit. Una vegada resolta, amb l’ajuda del diccionari, feis-los
veure que és possible saber si la t forma part del mot o és un afegit recorrent a les paraules
de la mateixa família lèxica. Feis-los notar que, quan la -t forma part del mot, es manté en
les paraules de la família lèxica o en les formes de plural i femení (cantant-cantants; vòmit-
vomitar; absolut-absolutesa); mentre que la -t que és un afegit, producte d’un vulgarisme, no
es trobarà a les paraules de la família lèxica (*incèndit-incendiar; *prèvit-prèviament;
*armàrit-armariat).
• Aprofitau l’ús del diccionari per explicar que els diccionaris normatius no contenen els
barbarismes, mentre que els diccionaris d’ús els inclouen, però amb indicació de
[col·loquialisme] a l’inici de l’entrada. Vigilau el tipus de diccionari que fan servir i recomanau-
los el següent en línia:
http://dlc.iec.cat/
• Podem proposar un joc de reconèixer vulgarismes. Es tracta d’escoltar gent catalanoparlant
en converses espontànies de cada dia. Poden ser converses al carrer, al pati, en una botiga,
amb la família… S’hauran d’enregistrar o anotar les paraules que no consideram estàndard.
A continuació, les classificarem segons les deformacions que presenten i hem treballat a
classe, és a dir, canvi de consonants o vocals, alteració de l’ordre, addició de nous elements
i supressió d’altres. Aquesta activitat ens farà veure que les alteracions es formen pel
desconeixement de les formes correctes, l’analogia amb paraules pròximes, l’economia
lingüística o el mínim esforç articulatori.
7
8
GUIÓ 8
7
GRAMÀTICA
Aprendre Els pronoms personals (pàg. 168-169)
1 Els pronoms • Els pronoms personals poden ser de dos tipus:
• El pronom és una paraula que substitueix altres – Pronoms personals forts. Responen a les tres
paraules o grup de paraules que han sortit abans persones gramaticals i presenten forma per al
en un discurs, o fa referència a les persones que singular i per al plural.
intervenen a la conversa. – Pronoms personals febles. Són monosíl·labs
àtons, que van davant o darrere el verb.
• A l’apartat de Gramàtica estudiam els pronoms, molt habituals a les converses espontànies,
ja que serveixen per referir-se a les tres persones del discurs i, a més, contribueixen a
l’economia lingüística, en la mesura que permeten substituir paraules o mots, amb una
fórmula més breu, sense haver-los de repetir.
• Per començar el tema, plantejarem la pregunta de Claus per començar. És una pregunta que
té com a finalitat promoure la reflexió sobre l’ús dels pronoms en la primera lectura
d’aquesta unitat i explorar els coneixements previs en relació amb els pronoms personals
forts i febles referits a l’emissor i al receptor. Hem centrat l’atenció en els pronoms de
primera i segona persona, d’una banda, per fer-los notar que són les més habituals en els
diàlegs, ja que assenyalen els interlocutors; d’altra banda, perquè no es donàs lloc a
confusions entre els pronoms febles de tercera persona i els articles.
• En acabar l’explicació teòrica i repassar les formes dels pronoms, és interessant aclarir la
confusió que sovint tenen els alumnes entre pronom feble de tercera persona i article (vegeu
el Saber-ne més d’aquesta pàgina). Cal fer-los veure que els pronoms solen acompanyar un
verb (se situen davant o darrere aquest), mentre que els articles acompanyen un substantiu
i s’hi situen davant. Si ho considerau convenient, podeu repassar la definició de determinant
a l’apartat Gramàtica de la unitat 2. A més, és interessant també repassar les normes
d’apostrofació que s’han tractat a la unitat 6, ja que s’apliquen també per als pronoms.
• En aquesta pàgina doble del llibre hem procurat incloure les formes bàsiques dels pronoms
febles i hi advertim la gran quantitat de formes que poden adoptar segons la posició que
tenen. Com que som conscients de la dificultat que aquesta varietat de formes pot
comportar per als estudiants, hem afegit a l’annex un quadre més complet amb totes les
variacions de formes possibles. Al començament, podem permetre que els estudiants
utilitzin aquest quadre com un instrument de treball.
També a la pàgina web següent trobareu quadres de pronoms febles amb exemples sobre
les funcions que poden realitzar: http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/pronoms%20febles/
teoria.htm.
• L’activitat 1 és de caràcter teòric i pretén repassar alguns dels continguts clau que s’han
explicat a l’apartat. A les activitats següents hauran d’aplicar els ensenyaments teòrics de
manera pràctica: per identificar, classificar o escriure correctament pronoms.
• A l’activitat 2 cal identificar i classificar els pronoms; a les Claus per començar ja s’ha usat
aquest fragment per identificar-hi els pronoms de primera i segona persona; ara descobriran
també els de tercera persona. Advertiu-los que els hi cerquin bé, ja que, com que
majoritàriament s’hi presenten en la forma reduïda (‘l, l’), poden passar desapercebuts.
• L’activitat 4 treballa l’ús ortogràfic dels pronoms febles a partir de missatges de mòbil. És
habitual no usar apòstrof ni guionets en aquests tipus de textos per economia lingüística,
però cal que els faceu conscients de com costa interpretar així els missatges. Aprofitau
l’ocasió per explicar, si no ho saben, com trobar l’apòstrof i el guionet al teclat del telèfon.
7
8
GUIÓ 8
7
ORTOGRAFIA
Aprendre Els signes de puntuació (II) (pàg. 170-171)
1 El punt i coma • Abans d’una afirmació que és una causa o una

conseqüència del que s’ha dit.
• Per separar grups de diferents elements
d’un conjunt en què ja s’han fet servir comes. 3 Els punts suspensius
• Per indicar que s’ha elidit un connector de causa o
• Al final d’una enumeració incompleta.
conseqüència.
• Quan no explicam informació que es pot
2 Els dos punts sobreentendre.
• Per introduir enumeracions que van encapçalades • Quan s’introdueix una informació inesperada.
per un genèric. • Per indicar que ometem part d’un text que hem
• Per introduir citacions textuals. copiat literalment.
• Per introduir paraules d’un personatge en estil

directe.
• A la unitat anterior hem començat a treballar els signes de puntuació bàsics; concretament,
s’ha practicat amb la coma, el punt i els signes d’interrogació i d’exclamació. Ara aprendrem
quan cal fer servir el punt i coma, els dos punts i els punts suspensius, no tan coneguts pels
alumnes.
• Primerament, contestarem a les preguntes de Claus per començar, en què pretenem que els
alumnes identifiquin els signes de puntuació que hi ha en un fragment molt breu. Hem
procurat que en aquest fragment hi hagués una gran quantitat de signes de puntuació, tant
els que hem vist a la unitat anterior com els que estudiarem en aquesta unitat. Pensam que
els estudiants, tot i que no sàpiguen com usar-los, sabran anomenar-los. Posteriorment,
hauran de pensar la funció que fan. En aquest punt, recordau-los que els signes de puntuació
guien les pauses que hem de fer a la lectura, però la funció que tenen i les regles que
regeixen el seu ús obeeixen a motius sintàctics. Per ajudar-los a esbrinar la funció dels
signes, podeu fer-los preguntes com les següents:
– Què hi ha darrere els dos punts? Són les paraules del narrador?
– Què separa el punt i coma? A la primera oració s’ha fet servir un altre signe de puntuació?
– Què introdueixen els punts suspensius, un enunciat inesperat, un enunciat inacabat?
• És possible que en llegir la teoria els alumnes trobin complicat aprendre tots els casos de
l’ús d’aquests signes i perden l’interès per estudiar-los. Per facilitar-los la tasca d’estudi,
demanau-los que proposin exemples alternatius de cada cas semblants als que es proposen
en el llibre. D’aquesta manera poden recordar els exemples i serà més fàcil que sàpiguen la
funció que tenen.
• L’activitat 1 també els ajudarà a repassar les funcions dels diferents signes. Per completar
l’activitat, podeu demanar-los que aportin un exemple de cada cas.
• L’activitat 2 és de correcció de l’ús de signes de puntuació i pretén revisar els errors més
freqüents que cometen els estudiants: usar etcètera i punts suspensius alhora, confusió
entre dos punts i el punt i coma i l’ús dels dos punts davant una enumeració, independentment
de si s’ha presentat amb un genèric o no. Insistiu bastant en aquest darrer aspecte, ja que
els alumnes solen fer servir dos punts davant una enumeració sempre. A partir dels casos a
i d poden reflexionar sobre les diferències entre l’enumeració amb un genèric i sense
genèric.
• Finalment, l’activitat 3 és de repàs acumulatiu, ja que s’hi han d’aplicar els continguts
ortogràfics de les unitats 7 i 8.
7
8
GUIÓ 8
7
Llengua en ús
Aprendre Les llengües romàniques (pàg. 172-173)
• Les llengües romàniques, procedents del llatí, • La desintegració de l’imperi romà va donar lloc
constitueixen una subfamília de les llengües a la fragmentació de les diverses llengües
indoeuropees. romàniques, que presenten diferències depenent
• Les principals llengües romàniques avui en dia són de dos factors:
les següents: castellà, català, francès, gallec, italià, – La intensitat de la presència dels romans.
occità, portuguès, retoromànic, romanès i sard. – La influència d’altres llengües: els idiomes
que es parlaven als diferents territoris abans
1 Origen i formació de les llengües romàniques dels romans.
• L’origen de les llengües romàniques és el llatí, que
es va anar estenent i imposant en tots els territoris
que formaven part de l’imperi romà.
• Si a la unitat 7 hem vist les llengües al món i la classificació en les principals famílies
lingüístiques, ara ens centrarem en les llengües romàniques. Aquestes formen una
subfamília, és a dir, un grup de llengües que ha evolucionat a partir de la mateixa llengua, en
aquest cas, el llatí.
• Primerament proposarem les preguntes de l’apartat Claus per començar referides a la
imatge inicial. Llegiu les bafarades i feis-los notar que el romà, representat amb túnica
blanca i corona de llorer al cap, parla llatí i que la resta de personatges que hi surten són
representants de les diferents llengües romàniques: portuguès (mãe), català (mare), francès
(mère), castellà (madre). Feis-los parar atenció en la semblança de la paraula en les diferents
llengües romàniques i la semblança de la paraula amb el llatí (mater). Per respondre a les
preguntes que s’hi plantegen, demanau-los que recordin el concepte de família lingüística
que han estudiat a l’apartat Llengua en ús de la unitat anterior.
• Les activitats 1 i 2 ajuden a fixar els coneixements apresos a la pàgina anterior sobre les
llengües romàniques. Per resoldre l’activitat 2, cal que interpretin els colors del mapa i
també que facin servir la taula de la pàgina anterior. Els alumnes poden tenir dificultats per
identificar Suïssa en el mapa, ja que no està indicat. Ajudau-los indicant-los els estats amb
què limita (França, Itàlia, Àustria, Alemanya). En acabar l’activitat, insistiu que no hi ha una
correspondència unívoca entre llengua i estat, sinó que el més habitual és que en un estat
es parlin diverses llengües i que una llengua pot ser parlada a diferents llocs.
Consultar • Les activitats 3 i 4 pretenen que els alumnes es familiaritzin amb el llatí i l’evolució de les
paraules en les diferents llengües romàniques. En principi, no tendran cap problema per
relacionar l’ètim llatí amb la nostra paraula, ja que són molt semblants. Per escriure les
paraules en castellà i en francès poden cercar a les pàgines següents:
http://www.softcatala.org/traductor, on es pot traduir una paraula del català al francès, al
portuguès i a l’anglès.
http://www.wordreference.com/esfr/, que conté un diccionari castellà-francès.
• Finalment, l’activitat 4 se centra en l’evolució que presenten els dies de la setmana.
Explicau-los que en llatí la majoria dels dies de la setmana es dedicaven als déus: Dies Martis
(‘Dia de Mart’), Dies Mercuri (‘Dia de Mercuri’), Dies Iouis (‘Dia de Júpiter’), Dies Veneris (‘Dia
de Venus’). A banda, n’hi havia un de dedicat a la Lluna (Dies Lunae) i dos dies, els del cap de
setmana, presos respectivament de la tradició jueva (sabbath, ‘dia de descans’) i Tòfola Dies
Domenicus (‘dia del Senyor’). Feis-los observar que en la nostra llengua s’ha respectat l’ordre
del llatí (p. ex., dilluns), mentre que en altres llengües romàniques s’inverteix l’ordre (lundi,
en francès; lunedi, en italià). En castellà, s’ha eliminat dies en l’evolució (lunes).
7
8
GUIÓ 8
7
LITERATURA
Aprendre El teatre: la divisió dels textos teatrals (pàg. 174-175)
1 Els actes 2 Les escenes

• Un acte d’una obra teatral constitueix una part • L’escena és cada una de les parts en què es
en el desenvolupament de la història. divideix un acte.
• Els trets que identifiquen un acte són els següents: • Els trets que permeten identificar les escenes són
– Manteniment d’un mateix període temporal els següents:
i un mateix espai. – L’entrada i la sortida de personatges.
– Baixada de teló al final de cada acte. – L’apagada de llums.
• En aquest apartat continuam treballant el gènere teatral, que vàrem encetar a la unitat
anterior, per centrar-nos en la divisió que presenten aquests tipus de textos.
Llegir • En Claus per començar demanam que els alumnes llegeixin el fragment i es fixin en la
manera com es divideix. Preveim que els alumnes no estan familiaritzats amb aquests
conceptes i, per això, en aquest cas només demanam un exercici d’atenció, sense
pressuposar cap coneixement previ. Es tracta que llegeixin amb atenció el fragment
presentat i que es familiaritzin amb els conceptes acte i escena.
• Hem triat aquest fragment de l’obra Moix per llebre, de Pere Capellà, perquè en un fragment
es veuen els dos conceptes que volem treballar.
Pere Capellà (Algaida, 1907-Palma, 1954) és un autor mallorquí que defensà els seus principis
polítics i els seus ideals ètics durant la dictadura franquista a través del teatre popular.
Obtengué un gran èxit entre la crítica i el públic. Destaquen les obres L’Amo de son Magraner
(1949), Sa Madona du es maneig (1950), El carrer de les tres roses (1952) o El rei Pepet
(1954).
• L’activitat 1 servirà de repàs dels conceptes teòrics. Procurau que hagin interioritzat abans
els conceptes i, si no ho han fet, deixau que consultin la informació al llibre de text. En
acabar l’activitat, demanau-los que, a partir dels enunciats que han marcat, reconstrueixin
la definició d’acte i escena.
• Abans de fer l’activitat 2, podeu mostrar-los altres fragments de textos per treballar la
diferència entre acte i escena. Una possible activitat pot ser, a partir dels textos següents,
deduir a quin moment de la història correspon, plantejament, nus o desenllaç; estructura
treballada a la unitat 4 a través dels textos narratius i que l’alumnat ja deu tenir assimilada.
TEXT 1 TEXT 2
PRIMER ACTE SEGON ACTE
(Interior informal. És de dia però enfosquirà (La volta del cel. Seients amplis i còmodes d’exterior. Nit
aviat i durant l’acció s’hauran d’encendre llums. transparent. Una al·lota de vint-i-tres anys asseguda i amb
L’home, cinquanta anys, i la dona, quaranta-sis el cap girat amunt. Hi ha una manta plegada al costat. Entra
anys.) l’home, pel darrere, amb el seu maletí, que deixa de segui-
Josep M. Benet i Jornet (2007) Fugaç. da. S’acosta a l’al·lota a poc a poc, li passa la mà pel cabell,
Alzira: Bromera. s’inclina i li besa el cap. L’al·lota no mostra sorpresa i no
es gira a veure qui és.)
Josep M. Benet i Jornet (2007) Fugaç. Alzira: Bromera (adaptació)
7
8
GUIÓ 8
7
LITERATURA
TEXT 3
TERCER ACTE
(El mateix interior del primer acte. Nit. La mestressa, el fill, la dona jove, l’amic i
la dona seuen en actituds relaxades, separats els uns dels altres. Parlen entre ells
calmadament, a vegades deixant llargues pauses.)
[…]
(Pausa llarga. De sobte, la mestressa assenyala endavant, excitada.)
Mestressa. Mirau, fixau-vos, no el veis? (Tots miraren cap on ella assenyala.
Pausa.) Una estrella fugaç.
Barcelona 1990-1992
• Un exemple en què es poden veure clarament els elements treballats és el text següent, que
presenta l’acte III i el començament de la primera escena. Feis-los parar l’atenció que al final
del tercer acte ens diu «…va fent-se el fosc final i/o va caient el teló.) FI DE L’OBRA.
TEXT 4
ACTE III
ESCENA 1
(Nit del mateix dia. Plou amb fúria. Tot recollit i buidat. El llit està cobert amb un
plàstic, els llençols estan doblegats… Susi dorm.)
Susi (es desperta): Marta! ( Silenci; mira la pluja; es cobreix matusserament amb
el cobrellit; du la camisa, però no els calçons.) Marta! (Inquiet, pendent
dels renous, va cap al telèfon. Despenja i marca. Penja, enfadat.). Merda, no hi ha
línia.
(S’adona que encara hi ha la bossa de Marta. Dubta. Decideix empaquetar i fer
les maletes. Ho fa sense ganes. […]
(La sogra se´n va sense dir res. Susi comença a riure. Primerament molt fluixet,
després progressivament cada cop més fort. Es mor de riure. SUSI riu incontro-
ladament com un boig. Se’n torna a anar el llum i ell encara riu més fort. Encén
un altre llumí mentre diu:)
Susi: «…demà al capvespre, que no faltarà.»
(Enmig d’aquest riure va fent-se el fosc final i/o va caient el teló.)
FI DE L’OBRA
Barcelona, abril de 1989 – tardor de 1994
Lluís-Anton Baulenas (1995) El pont de Brooklyn. Barcelona: Edicions 62 (adaptació)
• Tot seguit, podem presentar una obra amb un acte únic. Com hem vist en la unitat, és un
recurs molt habitual en el teatre contemporani.
7
8
GUIÓ 8
7
LITERATURA
TEXT 5
ACTE ÚNIC
Habitació pobra. Un taulell, a la dreta. A l’esquerra, un munt de fulls de llibre per
a plegar. Cadires. Porta a l’esquerra. En escena, les dues VELLES i un VELL.
[…]
Vell (s’asseu darrera el taulell i es posa a treballar. Pausa): Ah! Un cavall amb el
pèl moll i aplanat damunt la pell, tot lluent per la mullena, mort de gana i de fa-
tiga, aturat pels arbres del torrent. (Es passa una mà pels ulls i continua treballant
amb gran cura.)
TELÓ
Octubre de 1962
Joan Brossa (1993) Cavall al fons, dins DIVERSOS AUTORS: Sis peces de teatre breu. Barcelona, Ed. 62
Llegir • Per tancar el tema del teatre, presentam un text d’un dels dramaturgs internacionals més
reconeguts, Dario Fo. L’obra a la qual pertany el fragment es titula No hi ha lladre que per bé
no vinga, una comèdia que reflexiona sobre la hipocresia de l’ésser humà alhora que es riu
i aconsegueix que l’espectador es rigui també de la falsedat de la societat. Els protagonistes
de l’obra són una parella que s’enganya l’un a l’altre. A partir de l’entrada en una casa d’un
lladre es desencadenen una gran quantitat de situacions, en què els personatges van
culpant-se els uns als altres.
Dario Fo (Itàlia, 1926) és un actor i dramaturg italià conegut per les seves obres polítiques i
guanyador del premi Nobel de literatura en 1997.
• Les activitats 3 i 4 treballen més sobre les característiques dels actes i les escenes. A partir
de l’activitat 3 podeu demanar-los que dibuixin un decorat per a l’acotació i, després, que el
descriguin.
• L’activitat 5 demana que els alumnes cerquin informació a Internet. Feis l’activitat a l’aula
d’informàtica i aprofitau l’ocasió per ensenyar-los a comparar diferents fonts i a saber
reelaborar la informació.
Saber fer Escriure l’acotació inicial d’un acte (pàg. 176)
• En relació amb el concepte acte és molt interessant treballar l’acotació inicial, d’aquesta
manera es practiquen els textos descriptius alhora que es fixa el concepte. Fer un dibuix de
l’escenografia abans de començar a escriure els servirà com a planificació. Després, hauran
de descriure la imatge que han dibuixat seguint un ordre espacial.
7
8
GUIÓ 8
7
LITERATURA
Aquest apartat té com a finalitat ajudar els alumnes a estudiar, però també pretén que els
alumnes es familiaritzin amb dos gèneres acadèmics molt habituals: l’esquema i el resum. Ara,
a final de curs, és el moment perquè els alumnes practiquin aquests gèneres. A les unitats
anteriors hem vist com podem treballar l’esquema a partir d’un esquema buit o un esquema
en què calgui completar buits.
En aquesta unitat pot ser interessant tractar el gènere resum. Per fer-ho, podeu dividir la classe
en grups i demanar a cada un que elabori un resum a partir d’un dels esquemes que es plan-
tegen a la pàgina 177. Òbviament, es tracta de redactar sense mirar el resum que hi ha fet.
Després, que comparin el seu resum i el que s’ofereix a la pàgina, fixant-se sobretot en els
aspectes que falten en el seu resum.
Aquestes activitats, com hem indicat a la resta d’unitats, les feim servir per comprovar si els
continguts treballats estan assimilats o si cal insistir en algun aspecte. Es troba dividit en dos
nivells: nivell I (bàsic) i nivell II (avançat). En els dos casos, les activitats es presenten
organitzades dins del bloc de continguts al qual pertanyen.
Nivell I
• A l’activitat 3 teniu en compte que mi no és un pronom feble, sinó fort. Si hi tenen dubtes,
aconsellau-los que revisin la taula de l’apartat Gramàtica.
• A l’activitat 6 recordau-los que no és necessari que sàpiguen quina llengua parla cada un:
simplement han de fixar-se quines llengües s’assemblen més i, per tant, pertanyen a la
mateixa família, i quina llengua és més diferent. Després podeu anomenar les llengües: italià,
anglès (no romànica), francès i català.
Nivell II
• Parau atenció a l’activitat 5, ja que és la que pot resultar-los més difícil de resoldre.
Recomanau-los que llegeixin el text en veu alta intentant entendre què vol dir. D’altra banda,
feis reflexionar els alumnes si hi ha algun lloc del text on podrien incloure un connector com
però o perquè. Si és així, és possible que en aquest lloc puguin col·locar un signe de
puntuació per indicar que s’ha suprimit un connector. Feis-los veure que en alguns casos
podran emprar punt i coma o dos punts indistintament.
Llegir • Aquest apartat presenta dos textos amb converses digitals: una conversa en el xat, Discus-
sions en línia, i una de WhatsApp, Quedada al parc. Cada text treballa a través d’una sèrie
d’activitats que tenen com a finalitat l’assimilació de les característiques lingüístiques del xat
i la missatgeria instantània, identificar-hi vulgarismes, repassar el llenguatge estàndard i
aprofundir en la funció de les emoticones.
• Discussions en línia és un text creat especialment per aquest llibre que vol mostrar la llengua
escrita dels xats. Es pot apreciar que no es segueix una norma, ja que poden variar molt les
grafies i les paraules depenent de l’usuari o del context en què es troben.
• Quedada al parc és una reproducció d’una conversa de WhatsApp real. Feis-los notar que el
llenguatge propi dels xats tendeix a l’economia lingüística per facilitar el treball a qui escriu;
en canvi, es pensa molt poc en el destinatari dels textos i, per això, de vegades costa
entendre què diu un missatge.
7
8
GUIÓ 8
7
activitats d’avaluació i bibliografia
• A partir d’una conversa de WhatsApp El regal d’aniversari (reproducció d’un text real) es
resoldran set activitats, que faran prendre consciència a l’alumnat si ha assolit els objectius
marcats en aquesta unitat. Teniu en compte que la lectura del text va per columnes.
• L’activitat 2 els pot resultar difícil de resoldre, ja que la majoria de paraules són incorrectes.
S’ha fet així perquè vegin que no totes les paraules incorrectes són vulgarismes. Per
exemple, la primera paraula és un estrangerisme, un barbarisme o una interferència
lingüística, ja que és una paraula anglesa que en la nostra llengua s’ha d’escriure bàsquet.
*Kè (què) és una paraula mal escrita, ja que en llenguatge de missatgeria instantània la k sol
substituir la c i la q/qu. Bingo és l’única paraula correcta. Recordau-los que els vulgarismes
són paraules que han patit una deformació, que no és solament gràfica com *bàsket, sinó
que també es percep en la pronúncia.
US RECOMANAM
• BORDONS, G. i DÍAZ-PLATJA, A. (coords.) (2008) Ensenyar literatura en secundària: la formació de

lectors crítics, motivats i cultes. Barcelona: Graó.
Aquest monogràfic recull diverses propostes per treballar la literatura a l’aula d’una manera
integradora, aprofitant-la per acostar els alumnes a altres cultures i també per ensenyar
llengua. Es tracta d’aplicar la metodologia comunicativa de l’ensenyament de llengües a
l’ensenyament de la literatura.
• MACIÀ, Jaume (2008) Lliguem mots!: de la sintaxi a l’expressió. Barcelona: Teide.
És un quadern pràctic que permet treballar l’ús de connectors i aprendre a redactar textos.
• MESTRES, Josep M. i altres (1999) Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos. Vic: Eumo.
Llibre d’estil que conté un apartat dedicat als signes de puntuació, en què podreu completar,
si cal, la informació que s’ofereix en el llibre de text.
• ROSSELLÓ, Ramon X. (2009) «L’anàlisi de textos teatrals per a infants i adolescents». Caplletra,
núm. 46, p. 183-206.
Proposa un mètode per a l’anàlisi de textos teatrals d’infants i joves, que parteix de la base
que el text teatral és una interacció escènica.
7
8
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
LECTURA
N’Alícia i el discurs eixut

Aquella era una colla ben estranya, la que s’havia daris seus; i fins i tot el patriòtic arquebisbe de Can-
reunit a la riba: ocells amb les plomes banyades i terbury a la fi ho trobà convenient.
brutes, animals amb el pelatge ben xopat i enganxat
–Què va trobar? –va dir l’Ànnera.
al cos, tots incòmodes, degotant i remugant.
–Va trobar «ho» –va replicar el Ratolí un poc enfa-
El primer problema que havien de solucionar era,
dat–. Per descomptat, tots deveu saber què vol dir
evidentment, com eixugar-se: debateren i, al cap
«ho».
d’uns pocs minuts, a n’Alícia li paregué natural tro-
bar-se parlant amb ells tan familiarment, com si els –Sé molt bé què vol dir «ho» quan som jo qui «ho»
hagués conegut de tota la vida. De fet, va tenir una troba –va discutir-li l’Ànnera–. Generalment un gra-
discussió bastant llarga amb el Lloro, que finalment not o un cuc «ho» és. La pregunta és: què va trobar,
li digué amb mala cara: l’arquebisbe?
–Som més vell que tu i, per tant, tenc raó. El Ratolí va fer com si no hagués sentit la pregunta;
però s’apressà a dir:
Però n’Alícia no podia admetre això sense saber-ne
l’edat i, com que el Lloro es va negar categòricament –Anar amb Edgar Atheling a saludar Guillem i ofe-
a dir-la-hi, s’acabà la discussió. rir-li la corona, l’arquebisbe va trobar-ho conveni-
ent… Estimada, com vas? –continuà el Ratolí diri-
Al final, el Ratolí, que pareixia gaudir d’una certa
gint-se a n’Alícia.
autoritat entre ells, els va ordenar en veu alta:
–Doncs igual de xopada que abans –va dir n’Alícia
–Seis tots, escoltau-me, i prest us deixaré ben secs!
amb un to melancòlic–: no la trob gens eixugadora,
Tots es varen asseure immediatament formant un la vostra història.
gran cercle, amb el Ratolí al mig. N’Alícia mantenia
–En aquest cas –va dir el Dodo solemnement po-
els ulls clavats amb ànsia sobre el Ratolí, segura com
sant-se dret–, propòs una moció de posposició de la
estava que agafaria un refredat molt fort si no s’ei-
reunió per a la immediata adopció de solucions més
xugava aviat.
enèrgiques.
–Ehem! –va fer el Ratolí amb aires d’importància–.
–Parlau en el nostre idioma, feis el favor! –digué
Estau a punt? Aquesta és la història més eixuta que
l’Aguilot–. No entenc què vol dir la meitat d’aquestes
sé. Tots a callar, per favor: Guillem el Conqueridor,
paraulotes i, encara més, segur que vós tampoc no
afavorit pel Papa, prest fou acceptat pels anglesos,
les enteneu!
que mancaven de cabdills i s’havien acostumat a la
usurpació i a la conquesta. Edwin i Morcar, comtes I l’Aguilot abaixà el cap per amagar un somriure.
de Mercia i de Northumbria… –El que anava a dir –digué el Dodo, ofès– era que el
–Uf! –va fer el Lloro amb una tremolor de fred. millor per eixugar-nos seria fer una Carrera Política.
–Disculpau –va dir el Ratolí arrufant les celles–. Dè- –Què és una Carrera Política? –va preguntar n’Alícia
ieu alguna cosa? per educació. No és que volgués saber-ho realment,
però el Dodo havia fet una pausa com si esperàs que
–No jo –va dir el Lloro ràpidament.
algú hagués de parlar, i ningú més pareixia tenir la
–Ja m’ho havia paregut –va dir el Ratolí–. Prossegui- intenció de dir res.
ré: els comtes Edwin i Morcar es declararen parti- Lewis Carroll. Alícia al país de les meravelles
7
8
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
ACTIVITATS
1 Enumera els animals que intervenen en els diàlegs del fragment que has llegit.
"

2 Enumera els tres parells de personatges que discuteixen entre ells.
• i • i
• i
3 Ordena les accions en la seqüència en què ocorren en el text.

El Ratolí ha d’explicar què vol dir «ho». El Dodo proposa d’ajornar la reunió.
N’Alícia té una discussió amb un animal. El Ratolí comença el seu discurs.
N’Alícia i els animals es reuneixen a la riba. N’Alícia fa com si li interessàs què és una Carrera Política
El Ratolí reprèn el discurs.
4 Marca només les idees vertaderes segons la història que has llegit.
Els animals estan tots ben banyats. El discurs no eixuga n’Alícia.
El Lloro interromp el Ratolí. El Dodo parla en un altre idioma.
Al Ratolí no li importa n’Alícia. A n’Alícia li pareix normal parlar amb animals.
5 Explica per què discuteixen els personatges sobre la paraula «ho»? Quina classe de paraula és?
"


a) Segons la teva opinió, per què el títol parla d’un «discurs eixut»? Et pareix una expressió lògica?
"

b) Què creus que deu ser una «Carrera Política»? "
7 Torna a llegir amb atenció aquest fragment del text. Després, digues si l’argument del Lloro et pareix raonable i per què.
De fet, va tenir una discussió bastant llarga amb el Lloro, que finalment li digué amb mala cara:
–Som més vell que tu i, per tant, tenc raó.
Però n’Alícia no podia admetre això sense saber-ne l’edat i, com que el Lloro es va negar categòricament
a dir-li-la, s’acabà la discussió.
"

7
8
REForç fitxa 2
1
Nom: Curs: Data:
D’anunci La publicitat té una funció doble: donar a conèixer un producte i convèncer el potencial consumidor
perquè el triï. Per aconseguir-ho, els publicistes emfatitzen els trets positius del producte i intenten
obviar-ne o neutralitzar-ne els negatius. També comparen el seu producte amb d’altres de similars.
1 Indica quins aspectes positius i negatius trobes en cada un dels productes següents.
Empra els quadres per apuntar-hi les idees abans d’exposar-les.
Una bici Uns auriculars

Un restaurant
Reflexiona i respon a aquestes preguntes. Després, posa-les en comú amb els companys.
• Quin o quins d’aquests productes consumiries? "
• Per què? Els necessites realment? "
• La publicitat t’ajudaria a decidir-te?"
7
8
REForç fitxa 2
1
Nom: Curs: Data:
Una novel·la Una lupa Un xalet
A més del que hem vist, per desenvolupar les campanyes, els publicistes han de determinar a qui volen dirigir el seu
missatge i qui ha de ser el destinatari del producte (que no sempre coincideixen). Finalment, decideixen quins canals
empraran per transmetre’l i de quina manera ho faran (amb imatges o vídeos que transmeten sensacions, contant una
història, fent una descripció, creant expectació, apel·lant als sentiments…).
2 Per parelles, imaginau un producte fantàstic que no existeixi encara i preparau-ne la campanya publicitària.
Recordau que heu de decidir quin missatge voleu transmetre, quins mitjans utilitzareu i com ho fareu. Aquí en teniu
un exemple.
Descripció del producte " Xampú per a nins que no irrita els ulls ni la pell, i també es pot rosegar
com un xiclet amb gust de meló.
Nom que li posarem " Xampuclet
Aspectes positius • No irrita la pell ni els ulls

que volem remarcar " • És més útil que els altres xampús
• El xiclet és sense sucre i no provoca càries
• Fa molt bona olor
• Dóna seguretat als pares (si el nin beu el xampú no passa res)
Aspectes negatius • És més car que els xampús normals
que volem neutralitzar " • És addictiu
• No du condicionador (estira quan pentines el nin)
Consumidor del producte " Nins i bebès, potser també adults
Destinatari de la campanya " Mares i pares (que són els que el compren)
Canals que faré servir " Ràdio (falques) i televisió (espots)
Manera de comunicar " Contar una història: el nin es menja el xampú, el pare s’esglaia, però
una veu en off li diu que no es preocupi perquè també és xiclet.
7
8
REForç fitxa 2
1
Nom: Curs: Data:
3 Fes una llista de les campanyes que se solen produir al llarg de l’any amb motiu de festivitats, períodes de vacances, dies
especials, etc. Després, posa-la en comú amb els companys.
Utilitza aquest calendari per apuntar-les.
Gener Febrer Març Abril
Reis (dia 6)

Maig Juny Juliol Agost
" "
" "
" "
Setembre Octubre Novembre Desembre

4 Explica quines sensacions o sentiments pretenen despertar en el destinatari els publicistes que han fet servir aquestes
imatges.
Pensa quins productes o conductes podrien promocionar aquestes imatges."
Normalment, els anuncis empren una frase curta que resumeix les bondats del producte,
condensa el missatge que es vol transmetre i pretén connectar directament amb el
destinatari: es tracta de l’eslògan. Molt sovint, els eslògans són jocs de paraules, rimes
o estan basats en refranys o dites populars.
7
8
REForç fitxa 2
1
Nom: Curs: Data:
5 Explica quin refrany ha fet servir aquesta publicitat, com l’ha alterat i amb quina finalitat.
Pensa què vol dir el refrany normalment i què vol dir en aquest cas.
"
6 Utilitza els refranys següents com a eslògans publicitaris.

Per a quin producte els faries servir?
• Ara que som al ball hem de ballar."
• No es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré."
• Tal faràs, tal trobaràs."
• No diguis blat que no el tenguis dins es sac, i ben fermat."
7 Explica què volen dir els refranys següents. Tots estan relacionats amb les idees de comprar o vendre.
• Qui compra més del que pot, després ha de vendre-ho tot."
• El que s’ha d’empenyorar, que es vengui."
• No donen l’enhorabona al qui ven, sinó al qui compra."
• Qui té per vendre, té per prendre."
• Tota cosa regalada surt més cara que comprada."
• Qui compra i ment, a la bossa ho sent."
• Compra a casa, ven a casa, i faràs casa."
A més dels recursos que hem vist, i d’altres com utilitzar colors vius o formes cridaneres,
les campanyes fan servir també un seguit d’estratègies comercials com les rebaixes, les
ofertes, etc.
8 Debat amb els companys sobre les qüestions següents.

Abans de fer el debat, respon individualment a les preguntes següents.
• Compram coses perquè les necessitam o perquè la publicitat ens provoca la necessitat de tenir-les? "
• Les coses que s’anuncien a la televisió són millors que les que no s’hi anuncien? "
• Per què molta gent prefereix les coses «de marca»? "
7
8
APROFUNDEIX EN…
FITXA 1
Lèxic Comunicació en xarxa 04

Lèxic.
Nom: Curs: Data:
1 «TRADUÏM» ELS SMS

Reescriu aquests missatges de mòbil sense utilitzar abreviatures ni fer faltes ortogràfiques.
ola q fas? ns viem Qan arribs ma dit Krme q tnvii

Vols passar a ls 12, a ksa ls fots dl viatg,
x ksa? bsds! tlfonam, xfa passam l teu @
" " " "

2 DESXIFRAM EL CODI
Substitueix cada lletra per l’anterior en l’abecedari per descobrir com es diuen en la nostra llengua els anglicismes
següents.
Q J V M B E B
tweet "
D P S S F V F M F D U S P O J D
email "
‘
Q J S B U B
cracker "
D P O U S B T F O Z B
password "
F O M J O J B
online "
´
D P Q J B E F T F H V S F U B U
backup "
`
7
8
APROFUNDEIX EN…
FItxA 1
LÈxic COMUNICACIÓ EN XARXA 04

Lèxic.
Nom: Curs: Data:
3 LA CONVERSA EN ORDRE
Ordena les intervencions de na Laura i na Sara en aquest xat perquè la conversa tengui sentit.
LAURA: Sí, Clar! No t’agrada?
SARA: A patinar?
LAURA: És molt divertit, i aprendràs de seguida. Jo t’enseny ;)
SARA: Perfecte! Aleshores, fins demà!
LAURA: Pas a cercar-te a les cinc i mitja?
SARA: Adéu!
LAURA: No et preocupis per això, es poden llogar allà.
SARA: Ah, que bé! Idò podríem anar-hi demà. Com quedam?
LAURA: Sí, tens raó! Escolta, què penses fer aquest cap de setmana?
SARA: Ostres, no sé, tia... Tenia un aniversari d’un cosí meu, però
s’ha posat malalt i al final el celebrarem un altre dia.
LAURA: Fins demà! Adéu!
SARA: D’acord! Però hauràs de tenir molta paciència amb mi. A més,
jo no tenc patins :-(
1 LAURA: Hola, Sara!
SARA: Hola una altra vegada... Només fa vint minuts que ens hem
2 acomiadat a la porta de l’insti, ha!; ha!
LAURA: Idò jo tampoc no tinc cap pla :-( I si anam a la pista de gel?
SARA: No és que no m’agradi... és que no he fet mai, la veritat!
4 EL MISSATGE A LA XARXA
Encercla les lletres d’aquesta graella que es corresponen amb les característiques de cada xarxa social
o forma de comunicació.
Gratuït Espai limitat Cal connexió a Internet Només pel mòbil
WhatsApp T A E N
SMS I S J F
Facebook A Ç C M
Twitter E B O V
Tuenti O Z K L
• Col·loca en ordre les lletres que has encerclat (recull-les d’esquerra a dreta i de dalt a baix) per formar una pregunta
molt comuna.
" ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ?
COMUNICACIÓ Pàg. 166 SABER FER. Mantenir una conversa telefònica

Pàg. 163 SABER FER. Comentar un text 1 RM. Na Cristina telefona a n’Andreu per saber si ha parlat
1 a. […] va sonar el timbre de can Jaume amb na Júlia. Quan està a punt de dir-li el motiu de la
telefonada s’interromp la conversa, perquè hi ha una
b. […] en Jaume va viure desconsolat sense poder
interferència; se sent una dona gran molt enfadada. Al cap
comunicar-se i pensant que la vida no tenia sentit.
d’un moment es restableix la línia i, per fi, na Cristina pot
c. […], parlant amb la seva amiga Júlia, va sorgir el que
explicar el motiu de la telefonada: convidar-lo per a la festa
semblava la solució a tots els problemes.
sorpresa que han preparat per a en Guillem.
d. […] en Jaume i na Júlia es varen comunicar escrivint-se
2 • Ha telefonat na Cristina. En l’obertura. Primer ha saludat
notetes en paper.
i després ha dit qui era.
2 RM. En Jaume estava desconsolat perquè sa mare li havia
• Ha telefonat a n’Andreu. Ha respost una altra persona, un
confiscat el telèfon mòbil i no podia escriure missatges de
home.
WhatsApp als seus amics. Algunes setmanes després,
• No, perquè n’Andreu quan agafa el telèfon demana: «Sí?
la seva amiga Júlia, que no tenia mòbil, va trobar la solució
Digui?».
per al problema d’en Jaume. Es tractava d’escriure’s notetes
en paper. El mètode va ser tan efectiu que, fins i tot després • Per assegurar-se que es restablia el contacte, n’Andreu
de recuperar el mòbil, en Jaume va continuar usant aquest i na Cristina han demanat si els sentien.
sistema. 3 1." Amb alegria.
3 1. Emissor " Jaume 2." Amb preocupació.
Receptor " Júlia 3." Amb estranyesa.
2. Emissor " Sergi 4." Amb tristesa.
Receptor " Jaume Es pot saber gràcies al to de veu.
3. Emissor " Sergi 4 N’Andreu demostra a na Cristina que l’escolta dient: «Sí!» i
Receptor " Jaume «Ja».
4. Emissor " Júlia
Ara fes-ho tu
Receptor " Jaume
TU KREUS?» i «TOT ÉS POSSIBLE.»
1 a 3 RL.
" empren el full, notetes en paper.
«EI, TIO, KE FAS?» i «NO BAIXES? KE PASSA???
Pàg. 167 LÈXIC
" empren el mòbil.
4 • En Jaume defensa la necessitat del mòbil: pensa que 1 • genolls - jonolls
la vida no té cap sentit sense aquest aparell. En canvi, • seixanta - sixanta
na Júlia (que mai ha tengut telèfon) creu que el mòbil és
• camia - camisa
prescindible i que hi ha altres maneres de comunicar-se;
• tonyinya - tonyina
la humanitat s’ha estat comunicant sense telèfon des
de sempre. • guinavet - ganivet
• RL. • aprende - aprendre
• col·lègit - col·legi
5 Planteja el dubte de si, en l’actualitat, el mòbil i el
WhatsApp tenen tanta importància que no es pot viure Canvi de consonants o vocals " jonolls.
sense. Alteració de l’ordre " guinavet.
6 Per introduir els missatges de WhatsApp s’empren les Addició de nous elements " col·lègit.
cometes («). En canvi, per a les converses s’empra el guió Supressió d’altres " camia.
llarg (−). 2 Cal retxar: granar, quixal, voure
7 El missatge a és un missatge propi del WhatsApp: s’escriu 3 esteis " estau
tot en majúscula; es repeteix el signe d’interrogació; no
correguent " corrent
s’empren accents, es fa servir k en comptes de qu i es fan
servir emoticones. En canvi, el missatge b empra una nar " anar
escriptura estàndard. Llògic " lògic
• RM. No baixes? Què passa? Estic preocupat. Vorem " veurem
prendà " prendrà
4 • paraules acabades en t final " cantant, antídot, vòmit,
Pàg. 165 SABER FER. Participar en un xat tractat, bufit, absolut, perit.
1 a 3 RL. • vulgarismes " incèndit, prèmit, armàrit, cànvit, prèvit.
Pàg. 169 GRAMÀTICA Pàg. 173 LLENGUA EN ÚS

1 a. forts i febles 1 • occità, xinès, retoromànic
b. subjecte i altres complements • rus, italià, portuguès
2 –No has mirat el telèfon? No m’ho crec!!! Has estat mirant • castellà, àrab, romanès
el telèfon cada minut des del dia que te’l varen regalar! 2 • Espanya " castellà, català i gallec.
–D’acord, t’ho dic: ma mare me l’ha confiscat –va confessar
• França " francès, occità i català (a una part dels Pirineus
en Jaume.
orientals)
–Ostres! De veres? Per què?
• Itàlia " italià, sard (a l’illa de Sardenya) i català (a la ciutat
–Tu què creus? Per portar-me superbé! –Va dir irònicament de l’Alguer, a l’illa de Sardenya)
en Jaume.
• Suïssa " francès i retoromànic.
3 CAELUM " cel
Forts Febles
PEDEM " peu
Tu m’, ho, te, ‘l, t’, ho, me, l’, -me
SEPTE " set (xifra)
LIBER " llibre
3 Són pronoms " Fixa’t, t’he, veure’l, l’animarem.
ARBORE " arbre
‘t, t’ " tu, el receptor
NOCTE " nit
‘l, l’ " Carles
En castellà " cielo, pie, siete, libro, árbol, noche.
4 • Ja t’he dit que no m’agrada veure’t trist. En francès " ciel, pied, sept, livre, arbre, nuit.
• Enviau-me una foto de l’hotel on us allotjau. Perquè les tres pertanyen a llengües romàniques, és a dir,
• Si vols anar-hi, compra’t un panet i un refresc per berenar. provenen del llatí. Aquesta procedència comuna provoca
les grans semblances morfològiques.
4 • DIES IOUIS " dijous
Pàg. 171 ORTOGRAFIA • DIES MERCURII " dimecres
1 a. Per introduir una informació inesperada: els punts • DIES LUNAE " dilluns
suspensius • DIES MARTIS " dimarts
b. Per introduir enumeracions i exemplificacions: els dos • DIES VENERIS " divendres
punts En castellà " jueves, miércoles, lunes, martes, viernes.
c. Per separar grups de diferents elements on hi ha una altra En castellà sols ha evolucionat la segona paraula del llatí
puntuació interna: el punt i coma i en català ha evolucionat la unió de les dues.
d. Per introduir paraules d’un personatge en estil directe: els Hi ha diferències perquè la costa de la península Ibèrica va
dos punts rebre una major romanització que la zona interior. Per aquest
e. Per indicar que s’ha elidit el connector: el punt i coma motiu, el català és més pròxim al llatí que el castellà.
2 a. Era ric: tenia una bicicleta, un cotxe, una moto…
b. En Pere va dir: «No sé quant de temps durarà».
Pàg.175 LITERATURA
c. Per a tu, una flor; per a ella, dues.
d. He cuit una camisa, uns calçons i unes sabates. 1 • actes
3 • actes
• escenes
SABEU QUE…? • actes
Un empleat de banca alemany es va quedar adormit • escenes
damunt el teclat de l’ordinador i, sense voler, va
2 a. No perquè si no canviàs d’espai o de temps no canviaria
polsar… la tecla 2 moltes vegades! El resultat
d’acte.
va ser el següent: en lloc de fer una transferència
de 22,20 euros, va transferir més de 222 milions b. L’entrada dels personatges.
d’euros. Quin error més greu! La seva cap va c. El públic s’adonarà de la fi de l’acte per la caiguda a poc
declarar: «Fa 26 anys que fa feina aquí; no es tracta a poc del teló.
de mala intenció, sinó d’un error.» Ja ho sabeu: si d. RM. Per mostrar intriga, és a dir, cridar l’atenció del públic
teniu son, no faceu feina; pot tenir conseqüències i fer-lo pensar " Què passarà? Què és això?…
terribles.
3 (Un lladre entra, després d’haver forçat la finestra, a la
cambra d’un tercer pis d’una casa senyorial. Quan està a
punt d’obrir un calaix, sona el telèfon.) Presenta les
característiques següents: serveix per presentar l’escena, 7 F/V/V/V/F/F

està entre parèntesis, escrit en cursiva i el nom del
personatge està escrit en versaleta (lladre).
• RL. Pàg.179 BANC D’ACTIVITATS II
4 • Hi hauria un canvi d’escena.
1 • Onomatopeies i interjeccions " Uep!
5 Nom i llinatges: Dario Fo
• Abreviatures " Ciutdlla
Lloc i data de naixement: 24 de març de 1926, Leggiuno,
• Signes amb valor lingüístic " N+
Itàlia.
• Sintaxi simplificada " Tnc classe repàs
Breu biografia: Va estudiar arquitectura a l’Acadèmia de
Belles Arts de Milà. Durant la Segona Guerra Mundial es va
2 • nosaltres
veure obligat a deixar els seus estudis. En acabar la guerra va • prendre
continuar-los i, a poc a poc, es va anar interessant pel teatre. • rosegar
Obra: El 1950 es va iniciar com a actor i va conrear la sàtira 3 agulla, decidir, padrí, corrent, fideuada, poal.
en programes de ràdio i televisió per a la RAI. Posteriorment
4 Li agradava la hi passàvem ell la parava
es va traslladar a Roma per fer feina com a guionista en
diverses produccions de cinema. El 1979 va crear el nou grup La parava la pujava l’adormia Ho feia.
teatral anomenat Il Collettivo Teatrale La Comune, establert a Pronom fort " ell. La resta són febles.
Milà. La seva obra dramàtica empra recursos i tòpics de la
5
Commedia dell’arte. L’any 1997 va ser guardonat amb el
premi Nobel de literatura perquè, seguint la tradició dels
Un client al bar de la tia Ramona diu:
bufons medievals, manté la dignitat dels oprimits. Algunes
−Les pilotes d’ahir sí que eren bones;/: les d’avui no
obres que s’han traduït a la nostra llengua són Els arcàngels
valen res. Em semblen insípides, cremades…
no juguen a les màquines de petaca (1959), Mort accidental
d’un anarquista (1970) i Aquí no paga ni Déu! (1974). I li contesta el cambrer:
−Idò, no m’ho explic/; són les mateixes d’ahir!
Pàg. 176 SABER FER. Escriure l’acotació inicial d’un acte

1 RL. 6 • portuguès • sard • castellà • occità • retoromànic
• portuguès " Portugal, Brasil i antigues colònies
portugueses
Pàg. 178 BANC D’ACTIVITATS I • sard " illa de Sardenya
• castellà " major part d’Espanya i antigues colònies
1 a. Els xats són textos dialogats espontanis.
castellanes
b. Els xats es caracteritzen per la immediatesa, és a dir,
• occità " meitat sud de França i la Vall d’Aran
els interlocutors comparteixen temps.
• retoromànic " diversos cantons de Suïssa.
c. Una de les característiques lingüístiques del xat és l’ús
d’onomatopeies. 7 Acotació 1 " inici d’una escena perquè és una entrada
de personatges.
2 • nosaltres • agradat • seixanta • diumenge • només
• literatura Acotació 2 " inici d’un acte perquè es marca el lloc
i el temps.
3 Forts " tu, mi, li, nosaltres, ells
Febles " ho, la , el, vosaltres, vos

4 a. No us n’aneu sense mi. Em quedaria tota sola!
Dicussions en línia
b. Vaig parlar amb ells i em varen dir que no vendrien.
c. Na Rosa parlà amb en Jaume i amb mi i ens digué que no.
1 • El text manifesta un ús informal de la llengua perquè
presenta uns determinats trets lingüístics: sintaxi
d. Feis-ho per ella; es divertirà molt.
simplificada, ús d’abreviatures, utilització de nombres amb
5 • Varen anar a visitar-lo els seus cosins: en Carles, en Jaume valor lingüístic, repetició de lletres o signes de puntuació
i na Paula. i ús d’onomatopeies i interjeccions.
• A la festa hi havia orquestra, jocs, pastissos… • No seria adequat emprar el codi d’escriptura del text en un
• Després del partit, el jugador va afirmar: «Els rivals han correu dirigit al professorat perquè no fa servir un
estat molt superiors». llenguatge estàndard.
• T’ha tocat… una moto! 2 Damià diu: Hola
6 El parlant que diu: «Good Night!». Damià diu: No, duim tota la vida fent el mateix. És ben hora
de canviar. He xerrat amb el meu padrí i m’ha dit que ens pot • Emoticona "
aconseguir una ruta a Cabrera a bon preu. Ens durien a • Sintaxi simplificada " «Majoria no»
veure la Cova Blava i allà també pot caminar qui vulgui. A
• Abreviatures " stmana
més es pot bussejar, veure monuments, visitar un museu,
nedar a cales, estar al bar… 2 molli.
Damià diu: Em fa gràcia això, perquè amb barca no hi anam • Un vulgarisme és una paraula incorrecta que s’ha originat
cada dia. a partir de deformacions d’altres mots. En aquest cas
Damià diu: : El meu padrí ho demanarà demà i divendres us concret, hi ha una eliminiació de la vocal a, amolli: molli.
ho podré dir a tutoria. 3 RM. Ho veig; m’ha fotut; Jo; li feim; li cromparem; hi anirà;
Damià diu: D’acord. Jo cercaré més informació sobre què es Jo…
pot fer a Cabrera.
• Pronoms forts " Jo. La resta són febles.
Damià diu: Adéu, fins demà.
• 1a persona " m’, jo
3 En la nostra llengua empram l’onomatopeia «Hahahaha» 3a persona " ho, li
perquè sona una hac aspirada i perquè el fonema de la jota Adverbials " hi
castellana no existeix en la nostra llengua.
• ho " que és un grup de WhatsApp
4 • «Holaaaaa» " repetició de lletres. m’ " a mi (Joan)
• «UAAAAUU» " ús d’interjeccions. Jo. Kè passa? (Pau)
• «ndr a kles» " ús d’abrviatures i alteració de lletres. li feim una festa " a en Pep
li comprarem " a en Pep
• «A10» " ús de nombres amb valor lingüístic.
hi anirà" a la festa sorpresa
5 RM. nirem; pradí. Jo propòs " Joan.
4 a. S’usen els dos punts davant una afirmació que és
Quedada al parc
un resum o conclusió.
1 • Sintaxi simplificada " «Primer berenar»; «Avisa Raül»
b. Els punts suspensius introdueixen una informació
• Abreviatures " «Tas dspert?»; «Ara mteix»; «Park?»; inesperada.
«Dsprés park.»
5 a. Delimitar vocatiu.
• Ús de nombres i signes amb valor lingüístic
6 Llengua romànica
" «Ms veim d’aquí a 1 hora.»; «Ei, a10, fins després.»
Els participants parlen català, que pertany
• Repetició de lletres o de signes de puntuació
a la subfamília romànica ja que procedeix del llatí.
" «Ke nooooo»; «No perdones el berenar, eh????»;
«Sheeee…» 7 RL.
• Onomatopeies i interjeccions " «Hehe»; «Hahahahaha»; Si volguéssim canviar d’escena hauríem de marcar una
«Hahahahahahahaha…»; «Muac» entrada o sortida de personatges.
2 Les emoticones s’utilitzen per dotar la llengua escrita dels
gestos i l’expressivitat característica d’una conversa oral.
" dormint
" content (s’usa per atenuar la negació)
" complicitat
" enfadat
" d’acord
" besada
3 La diferència és que una està escrita en minúscules i l’altra,
en majúscules. Aquesta distinció pretén marcar que l’escrita
en majúscules es diu amb més contundència.
El regal d’aniversari
1 RM. • Onomatopeia " «Mmmm…»
9
El diàleg planificat. El teatre: la representació teatral
Aquesta darrera unitat tanca el trimestre i, per tant, completa el tractament dels tipus de textos dialogats i
literaris teatrals que ha començat a la unitat 7.
L’eix conductor de la part de Llengua serà l’entrevista periodística, que ens durà a parlar, a l’apartat de Lèxic,
de la precisió lèxica, fonamental a l’hora de produir textos amb un cert grau de formalitat i que contrasta amb
els fenòmens semàntics que havíem tractat a les dues unitats anteriors: els vulgarismes i el sentit figurat. A
l’apartat de Gramàtica, després de tractar diverses categories gramaticals al llarg del curs, és el moment de
comprovar com funcionen quan es presenten juntes en un enunciat. Distingirem entre frase i oració i, després,
aprofundirem en l’estudi de l’oració, per analitzar-ne l’estructura bàsica (subjecte i predicat) i els tipus segons
la intenció de l’emissor. Tot seguit, a l’apartat d’Ortografia, farem una recopilació dels continguts ortogràfics
treballats al llarg del curs: so, grafia, síl·laba, diftongs, accent gràfic i accent diacrític, dièresi, apòstrof,
contracció i signes de puntuació. És una manera de comprovar quins continguts s’han assolit i quins cal
repassar amb vista al pròxim curs. Finalment, a l’apartat de Llengua en ús analitzarem la diversitat lingüística
a Europa, distingirem entre llengües oficials i llengües no oficials i ho exemplificarem en la realitat lingüística
a l’estat espanyol.
A la part de Literatura, continuam l’estudi sobre el gènere dramàtic, centrant-nos ara en les representacions
teatrals; i considerarem quins són els elements necessaris per poder fer una posada en escena, com l’equip
artístic i l’equip tècnic, o els objectes escenogràfics i els objectes de l’actor.
Per tancar la unitat, s’inclouen els esquemes i resums dels continguts; dos bancs d’activitats –nivell I (bàsic)
i nivell II (avançat)–, que recullen exercicis classificats segons els blocs de continguts de la unitat; un banc de
textos, corresponent al tipus textual que s’ha treballat: el diàleg planificat; i finalment, les activitats d’avaluació,
que treballen tots els continguts de la unitat a partir d’un text.
COMPETÈNCIES
• Competència social i cívica • Consciència i expressió cultural

Reflexionar sobre les conseqüències de ser una persona L’apartat de Literatura acosta els alumnes a la represen-
tranquil·la, que passa la vida sense preocupar-se dels tació teatral i fa que s’interessin per la complexitat que
problemes i només pensant en el seu benestar personal. comporta un muntatge teatral i sàpiguen valorar-lo.
• Competència en comunicació lingüística • Iniciativa i actitud emprenedora
L’objectiu i el fil conductor de la unitat serà treballar la n el Saber fer de Literatura els estudiants hauran de
E
conversa planificada des de les diferents habilitats de la crear una programa de mà, una activitat que requereix
comunicació lingüística: llegir, escriure, escoltar i parlar. creativitat i una certa organització i planificació, a més de
• Competència digital ser una aproximació a les empreses de serveis culturals.
En algunes activitats de l’apartat Llengua en ús i Literatu- Així mateix, algunes activitats de Llengua en ús permeten
ra els alumnes hauran de cercar informació a Internet. A que els joves es familiaritzin amb la situació sociolingüís-
hores d’ara ja haurien de saber distingir les pàgines en tica de diversos estats europeus i aprenguin a valorar la
què poden trobar informació fiable i de qualitat. En corre- diversitat lingüística com a diversitat cultural.
gir els treballs comprovau si són capaços de reelaborar la • Competència matemàtica, científica i tecnològica
informació que han triat. L’organització d’una entrevista permet treballar l’ordena-
• Aprendre a aprendre ció lògica de seqüències.
A l’apartat Llengua en ús es proposa una activitat en què
els alumnes han de posar en pràctica l’elaboració d’es-
quemes, eines molt útils per preparar l’estudi.
Esquema de la unitat. El diàleg planificat. El teatre: la representació teatral
Llengua COMUNICACIÓ Saber fer. Comentar un text. Entrevista a Homer Simpson

Tipus de text. El diàleg planificat
1. El diàleg planificat
2. L’entrevista periodística
Saber fer. Expressió escrita. Escriure una entrevista
Saber fer. Expressió oral. Entrevistar algú en directe
Mecanismes de creació de neologismes.

LÈXIC
Famílies de paraules
GRAMÀTICA L’enunciat i l’oració

1. Enunciat i oració
2. L’estructura de l’oració
3. Les oracions segons la intenció
Repàs dels continguts ortogràfics

ORTOGRAFIA
1. So i grafia
2. Les síl·labes. Els diftongs
3. Accent gràfic i accent diacrític
4. La dièresi
5. L’apòstrof i la contracció
6. Els signes de puntuació
La diversitat lingüística a Europa

LLENGUA EN ÚS
1. Les llengües a l’estat espanyol
Literatura El teatre: les representacions teatrals

INTRODUCCIÓ
A LA LITERATURA 1. L’equip artístic i l’equip tècnic
2. Els objectes
Saber fer. Expressió oral. C
rear un programa de mà

CONTINGUTS
• Nivell I • Entrevista a Pau Debon, • Una roda de premsa
• Nivell II excantant d’Antònia Font accidentada
• Entrevista a Fabián León
9
GUIÓ 9
COMUNICACIÓ
Aprendre El diàleg planificat (pàg. 184-188)
1 El diàleg planificat – El titular (propi de les entrevistes escrites). Pot

ser una afirmació de l’entrevistat destacada
• Les converses planificades són aquelles que
o una expressió referida a algun aspecte interessant
han estat organitzades i pactades prèviament.
de l’entrevista.
Els debats i les entrevistes són exemples d’aquest
tipus de conversa. – La introducció. Presenta l’entrevistat i anuncia
el tema que s’hi tractarà.
2 L’entrevista periodística – El cos. Està format per preguntes i respostes que
• L’entrevista periodística és un diàleg planificat es van desenvolupant seguint un ordre temàtic.
que s’enregistra oralment o es transcriu amb – El tancament. L’entrevistador mostra l’agraïment
posterioritat, depenent del mitjà en què es a l’entrevistat i pot formular un comentari breu per
publiquen. resumir l’entrevista.
• Les entrevistes periodístiques consten de les parts
següents:
• La lectura inicial ens durà a reflexionar sobre el diàleg planificat, que és el tema que estarà
present al llarg de la unitat, però sobretot a l’apartat Comunicació, en què analitzarem i
elaborarem entrevistes tant orals com escrites.
Llegir Entrevista a Homer Simpson. Comentar un text (pàg. 184-185)
• En aquesta unitat treballarem la lectura «Entrevista a Homer Simpson», una adaptació de

Juli Disla, autor sobre el qual ja hem parlat a la unitat 7, a partir d’una entrevista publicada
al diari El Comercio. Simpson és un personatge conegut de tots i admirat per alguns, de
manera que despertarà el seu interès. Amb aquesta entrevista el podran conèixer millor i
sobretot reflexionar sobre els problemes que pot tenir la seva actitud.
• Abans de començar la lectura podríem demanar a l’alumnat que, basant-se en el titular i
en el format que presenta el text i comparant-lo amb els textos que han treballat a les
dues unitats anteriors, estableixi les semblances i les diferències entre l’entrevista
periodística i el text teatral. L’objectiu és que s’adonin que tots són textos dialogats però
amb finalitats diferents i amb estructures formals diferents. Destacau que a l’entrevista
sempre hi haurà un entrevistador i un entrevistat, tot i que de vegades l’entrevistador pot
ser múltiple (hi poden intervenir diversos periodistes) i l’entrevistat també (p. ex. poden
entrevistar un grup de música), els papers d’entrevistador i entrevistat es marquen amb
diferents tipus de lletra i, de vegades, amb les sigles dels noms. En el teatre, en canvi, el
nombre de participants depèn de l’obra, les intervencions es marquen sempre amb lletra
redona i precedides del nom del participant en versaleta. Feis-los notar que, en algunes
entrevistes de la premsa, s’inclouen també comentaris del periodista entre parèntesis i
cursiva (p. ex. riu, fa una pausa llarga), molt semblants a les acotacions teatrals, que
pretenen que puguem interpretar millor les paraules de l’entrevistat.
• Es proposa fer a classe un lectura dramatitzada del text, en la qual es triaran dos alumnes
que representin els dos interlocutors: un que faci el paper de l’entrevistador i un altre que
faci el paper de Homer Simpson. Després, se’n farà una altra lectura de caràcter individual
i en silenci, en la qual hauran de subratllar totes aquelles paraules o expressions que no
hagin entès, de manera que en acabar la lectura cercarem al diccionari els mots que hagin
sorgit i que podrem afegir a la llibreta de lèxic, que ja havíem comentat a la unitat 4.
9
GUIÓ 9
COMUNICACIÓ
• L’activitat 1 explora la comprensió de la part inicial de l’entrevista. Procurau que els alumnes
facin memòria del text sense necessitat de tornar-lo a repassar. L’activitat 2, a més de
saber interpretar la informació del text, ha de servir per fer veure als alumnes que les
preguntes solen agrupar-se per blocs temàtics. Normalment, el periodista prepara els temes
sobre els quals li interessa parlar amb el personatge.
• L’activitat 3 ajuda els alumnes a interpretar les paraules de Homer Simpson per resoldre
més fàcilment l’activitat 4, la qual pretén que l’alumne reflexioni sobre la personalitat de
l’entrevistat a partir de les respostes que aquest ha donat en l’entrevista i demana a l’alumne
que escrigui cinc trets que caracteritzen Homer Simpson. Convendria recordar que a la
unitat 3 s’ha treballat la descripció de persones i, per tant, poden fer ús del lèxic sobre
personalitat que hi ha en el guió didàctic de la unitat 3.
• Les activitats 5 i 6 van orientades a treballar el tipus textual, per això l’activitat 5 fixa
l’atenció, d’una banda, en la forma com s’introdueix la intervenció de cada un dels
interlocutors i, d’altra banda, en les parts que presenta l’entrevista, concretament en la
presentació de l’entrevistat. L’activitat 6 du l’alumne a observar com es poden expressar
per escrit les reaccions dels interlocutors, en aquest cas el dubte o la inseguretat a l’hora de
respondre a una pregunta comprometedora.
Saber fer Escriure una entrevista (pàg. 187)
• En aquest apartat de Saber fer, l’alumne farà de periodista i haurà d’escriure una entrevista
a una persona destacada; en el llibre es proposa que triïn entre Marga Crespí, Gabriel Janer
Manila i Johnny Deep, però podem deixar llibertat perquè triïn la celebritat que vulguin.
• Seria interessant que tot el procés de producció de l’entrevista es fes a classe, per això
convendria que empràssim l’aula d’informàtica, ja que en la fase de planificació l’alumne
haurà de cercar informació i documentació sobre la vida del personatge que li permeti fer
una tria dels fets més destacables que caldria tractar a l’entrevista.
• Insistiu que les preguntes s’han d’agrupar per temes i que convé seguir una progressió
temàtica. Normalment, les preguntes que poden ser més compromeses es deixen per al
final, quan l’entrevistador ja ha pres una certa confiança i es troba més tranquil, de manera
que se’n pot obtenir més informació.
TIPUS DE
PREGUNTA DEFINICIÓ EXEMPLES
Tancades Es responen amb un sí o un no i, després, permeten que – Ha patit molt en el procés?
l’entrevistat s’allargui tant com vulgui. – A vostè li agrada la platja?
Obertes Són molt generals i admeten varietat de respostes. Permeten – Què pensa sobre la nova llei?
a l’entrevistat allargar-se en els detalls, oferir una explicació – Per què és vostè un ferm defensor
àmplia i variada. dels drets del animals?
Directes Són breus i clares. Cerquen que la persona entrevistada contesti – Quina quantitat de doblers destina
sense donar excuses. Es formulen de manera que la pregunta és el govern per atendre els nins
tota l’oració i es marca amb el signe d’interrogació al final. i nines del carrer?
Indirectes Són aquelles que es formulen de manera enunciativa. No duen – Ens agradaria saber quina és la quantitat
signe d’interrogació. de doblers que el govern destina per
atendre els nins i nines del carrer.
9
GUIÓ 9
COMUNICACIÓ
ALGUNS CONSELLS PER A UNA BONA ENTREVISTA

– Fes preguntes breus, clares i concises.
– Fes una única pregunta cada vegada.
– Ordena les preguntes de forma coherent. Les primeres han de ser fàcils, còmodes
i obertes per donar confiança a l’entrevistat. Han de tenir un ordre lògic.
• A més a més, caldrà fer notar als alumnes que hauran d’adreçar-se a l’entrevistat en un grau
de formalitat alt, cosa que implica l’ús del tractament de vostè i, per tant, hauran de conjugar
els verbs en 3a persona, tal com hem vist en l’entrevista de la lectura inicial.
• A continuació, hauran d’enregistrar l’entrevista i transcriure les respostes. Recomanam que
facin aquesta part a casa, ja que és un treball mecànic que requereix molta concentració i
repetir moltes vegades l’audició. És convenient que ho transcriguin fent servir un processador
de textos perquè, així, després serà més fàcil rectificar, retallar i afegir-hi la introducció i les
conclusions. Recordau-los que en la transcripció han d’evitar possibles repeticions o mots
crossa.
• A la pròxima sessió es pot reprendre la fase de redacció. Cal que facin una introducció breu
(amb les dades més destacades del convidat i també el motiu de l’entrevista) i també un
comiat breu. Mentre fan aquesta part, ajudau-los en la revisió de la transcripció, especialment
en els signes de puntuació.
• Hauran d’acabar l’entrevista a casa afegint la introducció, la conclusió i un titular al text
transcrit. Així mateix, han d’aprofitar l’ocasió per introduir-hi les observacions que els heu
fet.
Saber fer Entrevistar algú en directe (pàg. 188)

• En aquest Saber fer treballarem l’entrevista periodística de caràcter oral i ho farem a través
de dos blocs d’activitats. En primer lloc, hi ha l’apartat Escolta i analitza, que inclou tres
activitats de comprensió d’un text oral (audició). Reproduïm l’audició a continuació per si
voleu llegir-la a classe.
−Bon dia, radiooients de la cadena Ona Illenca, i benvinguts al nostre programa

Personatges singulars. Avui tenim amb nosaltres Marc Sintes, el jove de catorze
anys que ha deixat bocabadats els membres del jurat del Setè Certamen Insular
de Músiques Innovadores.
Bon dia Marc i gràcies per acceptar la nostra invitació.
−De res, Paula. Per a mi és un honor ser aquí, amb tots vosaltres.
− Fa només una setmana Marc Sintes era un jove com tants altres però, després
de l’èxit obtengut en el Setè Certamen Insular de Músiques Innovadores, t’has
convertit en tota una celebritat...
−Sí, la veritat és que no m’esperava que les coses anassin així. Jo sempre he estat
una persona bastant tímida i reservada, de les que s’estimen més passar desa-
percebudes, i ara, de sobte, tothom vol parlar amb mi, fer-se fotos al meu costat,
fins i tot em demanen autògrafs! És agradable sentir que a la gent li agrada la
teva feina i que la valora, però em costa moltíssim habituar-me a ser el centre de
tanta atenció
−És que has fet una feina fantàstica, Marc. Segons els membres del jurat, l’origi-
nalitat i la qualitat de les teves composicions musicals semblen més pròpies d’un
compositor de renom que d’un jove de només catorze anys...
9
GUIÓ 9
COMUNICACIÓ
−Bé, no ho sé. Potser exageren. El que sí que et puc dir és que darrere aquestes
composicions hi ha una passió enorme per la música i moltes hores de feina. Els
meus pares diuen que quan era petit era capaç de passar hores i hores intentant
reproduir la música i els ritmes que escoltava utilitzant els objectes que tenia a
l’abast: juguetes, olles, mobles... I que molt sovint ho aconseguia! És per això que
varen decidir apuntar-me a una escoleta de música amb només quatre anys. Una
decisió que els agrairé tota la vida perquè em va permetre descobrir els grans
compositors i les infinites possibilitats expressives d’aquest art. Les composicions
que tant han valorat els membres del jurat del Setè Certamen Comarcal de Mú-
siques Innovadores són fruit de la meva necessitat d’expressar tot el que signifi-
ca la música per a mi.
−Però això és només el començament d’una carrera brillant, esperem...
−Cap altra cosa m’agradaria més que poder-me dedicar a la música professio-
nalment en un futur. És la meva passió, la meva vida... Però encara em queden
moltes coses per aprendre i crec que s’ha d’anar a poc a poc. De moment, segui-
ré estudiant i formant-me, i si sorgeixen oportunitats com les que m’ha oferit el
Setè Certamen Insular de Músiques Innovadores, sens dubte que les aprofitaré.
Però sense abandonar mai la meva formació.
−Una decisió que demostra que Marc Sintes és un jove singular, molt conscient
i segur del que vol en la vida, i disposat a tot per aconseguir-ho. Et desitjam tota
la sort del món en els teus projectes i esperam poder tenir-te aquí de nou ben
prest celebrant algun altre èxit. Moltes gràcies per haver vengut.
−A vosaltres.
−I arriba l’hora del comiat: això és tot per avui, benvolguts radiooients. La set-
mana pròxima us esper en un nou programa de Personatges singulars. Adéu!
• L’activitat 1 exigeix a l’alumne fer servir vocabulari relacionat amb l’entrevista radiofònica.
Parau una atenció especial a la paraula comiat, ja que els alumnes solen emprar la
interferència *despedida.
• L’activitat 2 presenta dos qüestionaris molt semblants, de manera que els alumnes han
d’estar molt atents a les diferències de matís que presenta cada un i fer un esforç
d’interpretació. Feis-los notar que, tot i que són molt pareguts, el qüestionari segon és més
concret i, per tant, enllaça millor amb les intervencions de la periodista, que transforma
totes les preguntes en afirmacions inacabades.
• En aquest cas, l’entrevista oral es pot plantejar de dues maneres: fent una entrevista a un
company a fi de conèixer-nos millor com a grup, de manera que caldria repetir el procés de
planificació que s’ha duit a terme en l’elaboració de l’entrevista escrita, o bé es pot aprofitar
l’entrevista que han fet en el Saber fer escrit i ara representar-la sense mirar el guió.
Acostumau-los que en aquest tipus de representació no és adequat llegir i, de fet, en una
entrevista oral no llegeixen. Com a màxim, l’entrevistador té un guió breu per saber l’ordre
que han de tenir les preguntes. Aquest guió, però, no és estàtic, sinó que canvia segons les
respostes de l’entrevistat. D’altra banda, l’entrevistat coneix les preguntes de bestreta i així
es prepara les respostes segons la imatge que vol mostrar.
9
GUIÓ 9
LÈXIC
Aprendre Mecanismes de creació de neologismes.

Famílies de paraules (pàg. 189)
• Els neologismes són paraules noves, creades, – Composició: consisteix a unir dues paraules
com a conseqüència del sorgiment d’una nova existents en la nostra llengua per formar-ne
realitat que cal designar. una de nova.
• En la nostra llengua els neologismes es poden – Composició culta: consisteix a unir dos
crear de diferents maneres: formants procedents del llatí o del grec.
a. Adaptant o traduint paraules d’altres llengües. – Composició
híbrida: consisteix a afegir un
b. Fent servir mecanismes de formació de paraula formant del llatí o del grec a una paraula
propis. pròpia de la nostra llengua.
– Derivació: consisteix a afegir un sufix o un c. Utilitzant mecanismes propis de creació de

prefix a una paraula existent. paraules feim créixer les famílies lèxiques,
formades per paraules que comparteixen la
mateixa arrel.
• Començau l’apartat de Lèxic, tal com suggerim en el llibre de text, reprenent el text inicial i
la paraula televisió, una paraula formada per composició (tele + visió). Potser algun estudiant
pot qüestionar el fet que sigui una paraula nova, perquè per a ells ha existit sempre. Feis-los
veure que es tracta d’un terme que encara no té 100 anys de vida i que 100 anys, comparat
amb els centenars d’anys que té la nostra llengua, no és res. Aprofitau l’ocasió per recordar
que els primers documents escrits en la nostra llengua són del segle XII i que, per tant, hem
passat 700 anys sense la paraula televisió, perquè no hi havia un objecte que hi fes
referència.
• Com a activitat d’introducció complementària, animau-los a dir objectes de creació més o
menys recent i l’etiqueta corresponent. Després, una vegada exposeu tots els mecanismes
de formació, podeu emprar les paraules proposades pels alumnes per classificar-les segons
el mecanisme amb què s’han creat. És probable que diguin paraules relacionades amb les
noves tecnologies, creades generalment per préstec o manlleu. Feis-los notar que,
actualment, es tendeix a adaptar les paraules d’altres llengües més que a crear-ne amb
mecanismes propis, fet que sovint ha comportat moltes polèmiques: no només en la nostra
llengua sinó també en altres llengües veïnades com l’espanyol.
• Un dels aspectes que ens sembla més interessant són els formants cultes, per això els hem
dedicat un apartat especial al Saber-ne més. Hi hem inclòs els més habituals, especialment
pertanyents a l’àmbit de la medicina, que han de permetre als alumnes deduir que, per
exemple, les paraules acabades amb -itis fan referència a una inflamació. Aprofitau aquests
prefixos i sufixos que s’hi presenten per jugar amb les paraules.
9
GUIÓ 9
GRAMÀTICA
Aprendre L’enunciat i l’oració (pàg. 190-191)
1 Enunciat i oració – Sintagma nominal, que sol fer la funció de

subjecte.
• Un enunciat és un conjunt de paraules amb un
sentit complet. Els enunciats poden ser de dos – Sintagma verbal, que fa la funció de predicat.
tipus:
3 Les oracions segons la intenció
– Frases: enunciats amb sentit complet que
no contenen cap verb conjugat. • Hi ha diferents tipus d’oracions segons la intenció:
– Oracions: enunciats amb sentit complet – Enunciatives. Expressen el missatge de manera

que contenen almenys un verb en forma objectiva.
personal. – Interrogatives. Expressen una pregunta que
requereix resposta.
2 L’estructura de l’oració
– Exclamatives. Expressen emoció, sorpresa,
• Les oracions estan formades per sintagmes. Alhora pena.
cada sintagma conté un nucli, que vertebra la resta
– Imperatives. Expressen ordre o instrucció.
d’elements del sintagma.
• Totes les oracions poden ser afirmatives
• En una oració, els dos tipus de sintagmes més
o negatives.
importants són:
• En aquest apartat estudiarem els conceptes d’enunciat i oració, diferenciarem entre frase i
oració, analitzarem l’estructura de l’oració: sintagma nominal (subjecte) i sintagma verbal
(predicat) i acabarem distingint els diversos tipus d’oracions segons la intenció.
• Per iniciar el tema, plantejarem les preguntes de Claus per començar, que tenen per objectiu
mostrar que hi ha dos tipus d’enunciats, grups de paraules amb sentit complet, alguns tenen
verb i d’altres no. Per comprovar-ho, farem servir la lectura inicial i hi identificarem
intervencions amb verb i sense verb.
• Després d’explicar la informació teòrica que es proposa en aquest apartat, tornau als
exemples que han extret a Claus per començar i que indiquen quin és una frase i quin és una
oració.
• En exposar la informació teòrica, s’ha intentat posar exemples de totes les classes d’oracions,
però no hi ha cap exemple d’oracions segons la intenció. Us en proposam a continuació
alguns exemples que seran molt útils per preparar també l’activitat 2.
– Enunciativa afirmativa " En Pere m’ha confessat un secret.
– Enunciativa negativa " Na Carlota no ha fet els deures.
– Interrogativa indirecta " No sé quina hora és.
– Interrogativa directa " Pot dir-me l’hora?
– Exclamativa " Quina sorpresa que m’has donat!
– Imperativa afirmativa " Vine prest!
– Imperativa negativa " No vénguis tard!
Si ho considerau convenient, en el cas de les interrogatives podeu fer la distinció entre
interrogatives directes, que es poden reconèixer fàcilment perquè es tanquen amb un
signe d’interrogació, i interrogatives indirectes, que no duen cap signe de puntuació però
sí que inclouen una pregunta introduïda amb un pronom interrogatiu. Igualment, podeu
fer notar que a les imperatives negatives no s’usa el mode imperatiu (Fes bona cara), sinó
l’adverbi negatiu no seguint d’un verb en subjuntiu (No facis mala cara).
9
GUIÓ 9
GRAMÀTICA
• A l’activitat 1 proposam una sèrie d’enunciats que poden resultar molt familiars per als
alumnes, ja que solen utilitzar-ne de semblants per a la seva comunicació a través del mòbil.
En acabar, insistiu que moltes vegades s’utilitza el terme frase per referir-se de manera
incorrecta a una oració. Vigilau perquè, a partir d’ara, facin un ús correcte dels dos termes.
• A l’activitat 4, l’alumnat s’iniciarà en l’anàlisi sintàctica, ja que haurà de separar el subjecte
del predicat a les oracions que es proposen. En aquest punt insistirem en el concepte de la
concordança verbal, indispensable per a poder distingir el subjecte i el predicat. Per reforçar
aquest apartat podem suggerir a l’alumnat que canviï el nombre del subjecte de les tres
oracions.
• L’activitat 5 està relacionada amb l’anterior i intenta aprofundir en l’estructura del subjecte
i analitzar-la.
• Com a activitat complementària per treballar les diferents modalitats oracionals, podeu
oferir-los una oració enunciativa afirmativa que hauran de transformar en les diverses
modalitats oracionals. Podem partir de l’oració: El periodista ha entrevistat un personatge
famós.
• Una altra activitat complementària pot ser proposar diverses característiques oracionals
perquè els alumnes inventin una oració que s’ajusti a la descripció proposada. D’aquesta
manera, repassaran tots els continguts de la unitat. Us suggerim algunes caracteritzacions
que els podeu proposar:
– Oració enunciativa afirmativa amb subjecte el·líptic.
– Una frase exclamativa.
– Una oració interrogativa que no tengui subjecte el·líptic.
– Oració imperativa amb subjecte el·líptic.
– Una frase interrogativa
Si pensau que els alumnes hi tendran moltes dificultats, podeu proposar-los les oracions
perquè les emparellin amb la descripció corresponent. Us les passam en ordre, però teniu
en compte de desordenar-les quan els proposeu l’activitat.
– He tornat d’Itàlia avui al matí.
– Que bé!
– Na Maria ha aprovat l’examen de Matemàtiques?
– Torna’m les claus ara mateix.
– Per què?
9
GUIÓ 9
ORTOGRAFIA
Aprendre Repàs dels continguts ortogràfics (pàg. 192-193)
1 So i grafia • Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en

vocal, vocal + s, -en i -in; les planes quan acaben
• El so és la unitat més senzilla del llenguatge.
en diftong i no acaben en cap de les terminacions
El català té 8 sons vocàlics.
anteriors; les esdrúixoles s’accentuen totes.
• El sons es representen per mitjà de grafies,
però no hi ha una relació unívoca. 4 La dièresi
• La dièresi té dues funcions: desfer el diftong
2 Les síl·labes. Els diftongs
i indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui
• Hi ha dos tipus de síl·labes: la tònica (es ha de sonar.
pronuncia amb més intensitat) i l’àtona
(les que no són tòniques). 5 L’apostrofació i la contracció
• Segons la posició de la síl·laba tònica, les • L’article masculí i la preposició de s’apostrofen
paraules poden ser agudes, planes i esdrúixoles. sempre davant vocal i h muda.
• Un diftong és la combinació formada per una • L’article femení s’apostrofa davant vocal
semivocal i una vocal. i h muda excepte i, u, hi, hu àtones.
3 Accent gràfic i accent diacrític 6 Els signes de puntuació

• L’accent gràfic és el signe que s’usa per marcar • Els signes de puntuació depenen d’aspectes
la vocal tònica d’una paraula, segons les normes. sintàctics i ajuden a entendre millor el sentit d’un
• L’accent gràfic pot ser de dos tipus: tancat o agut (´) text.
i obert o greu (‘).
• En aquesta unitat s’exposa un resum breu de cada un dels aspectes ortogràfics i, a continuació,
es proposen sis activitats per repassar els sis continguts. Hi ha sis aspectes i no vuit, perquè
hem tractat conjuntament algun dels temes, com ara l’accentuació i l’accentuació diacrítica. En
trobareu més activitats en http://www.quia.com/pages/ortografia.html
• L’activitat 1 pretén focalitzar l’atenció de l’alumne en les grafies c / q. Feis-los reflexionar que
el mateix so es representa amb dues grafies distintes. Aprofitau l’ocasió per demanar-los més
casos en què un so es representi amb diferents grafies.
• L’activitat 2 centra l’atenció en la separació sil·làbica i la identificació dels diftongs, conceptes
treballats a la unitat 3. Convé recordar el concepte de hiat; per fer-ho es poden usar les paraules
quadern i coa (que surten a l’activitat 2); l’objectiu és provocar una reflexió a partir de la qual
l’alumnat s’adoni que no sempre dues vocals contigües formen diftong, com passa en el cas
dels mots tia, ciència, filosofia i coa.
• A les activitats 3 i 4 tractarem conceptes estudiats a les unitats 4 i 5: la classificació de les
paraules segons la posició de la síl·laba tònica, les regles d’accentuació i l’ús de la dièresi, per a
la qual cosa haurà d’haver quedat clar el concepte de hiat que haurem explicat a l’activitat 2.
• L’activitat 5 treballa les regles d’apostrofació i contracció que hem vist a la unitat 6. L’alumnat
pot trobar dificultat en els sintagmes la història i la universitat, ja que es tracta de les excepcions
a l’apostrofació de l’article femení, per això caldrà recordar-ne prèviament les regles i posar-ne
alguns exemples. Així mateix, es poden usar els sintagmes nominals la història i la universitat
per recordar la norma de la i/u àtones.
• A l’activitat 6 els alumnes hauran d’aplicar tots els coneixements sobre els signes de puntuació.
Les dues darreres oracions són especialment interessants, perquè hi hauran d’usar diferents
signes.
9
GUIÓ 9
Llengua en ús
Aprendre La diversitat lingüística a Europa (pàg. 194-195)
• La majoria dels estats d’Europa tenen més d’una 1 Les llengües a l’estat espanyol
llengua. A Europa es parlen més de 50 llengües.
• L’estat espanyol presenta una realitat plurilingüe,
• Dins un estat les llengües es classifiquen segons amb quatre llengües oficials: el castellà, el català,
l’estatus legal en oficials i no oficials. el gallec i l’èuscar.
• Des del punt de vista filològic, la majoria de llengües • A l’estat espanyol hi ha també altres llengües, que
d’Europa pertanyen a la família indoeuropea. no tenen la consideració d’oficials: l’aragonès i
l’asturià o bable.
• Aquest apartat de la unitat 9 tanca les tres unitats didàctiques destinades a l’estudi de la
realitat sociolingüística; concretament, en aquesta unitat treballarem la diversitat lingüística
a Europa i la situació sociolingüística d’algunes llengües.
• Començarem plantejant les preguntes de l’apartat Claus per començar referides a la
il·lustració per introduir-los en el concepte de diversitat lingüística. A l’escena hem
representat uns pelegrins de diverses procedències arribant a Santiago de Compostel·la
després d’haver fet el camí de Sant Jaume. Aquesta imatge ens permet representar la
diversitat lingüística a Europa, tant arran de les intervencions dels pelegrins (cada un parla
en una llengua, francès, anglès i italià) com arran del cartell, en què es representen les
diverses llengües oficials de l’estat espanyol (gallec, català, castellà i èuscar). La funció de les
preguntes és fer veure als alumnes que la diversitat lingüística és present en la nostra vida
diària a través del contacte amb altres persones (a l’aula pot ser habitual que hi hagi alumnes
que parlen llengües diferents) o en textos escrits, com ara el menú d’un restaurant o un
fullet turístic. La finalitat és fer-los veure que la situació normal és la diversitat lingüística,
mentre que no és tan habitual el monolingüisme; de manera que cal aprendre a conviure
amb el plurilingüisme.
• Presentau la informació teòrica del llibre a partir del mapa, en què no solament estan
representades les llengües d’Europa, sinó que, a més, els colors indiquen les diferents
subfamílies lingüístiques. Després de deixar-los uns quants minuts per observar el mapa,
feis-los preguntes: quines llengües es parlen a Europa?, quines de les llengües són no
indoeuropees?, cada estat té una única llengua? A continuació, anau llegint la informació del
llibre i fent comentaris sobre experiències que coneguin els alumnes.
• Les quatre activitats pretenen que l’alumnat s’adoni que la diversitat és inherent a la
humanitat i centren el tema en el continent europeu. Així, a l’activitat 1 repassaran les
famílies lingüístiques que han estudiat a la unitat 7 i que trobaran al mapa d’aquesta unitat.
També és una activitat per repassar localitzacions geogràfiques i, per això, seria interessant
que treballassin juntament amb un mapa polític d’Europa, ja que el que es presenta en el
llibre no conté els noms dels estats. Perquè l’activitat sigui més senzilla, caldrà que, primer,
localitzin els estats (Bèlgica, França, Portugal i Suècia) al mapa i que vagin comprovant, amb
el codi de color, quines llengües s’hi parlen.
• L’activitat 2 treballa la competència digital, ja que han de cercar informació a la pàgina web
de Linguamón, que hem abreujat perquè sigui més senzill trobar-la (http://cort.as/4-N5). Així,
podeu deixar aquesta activitat perquè la facin a casa o per fer-la a la classe d’informàtica. La
finalitat és que quedi clar que molts d’idiomes europeus es parlen en diversos països i no
solament en els que tradicionalment associam amb aquell idioma; per exemple, és un error
pensar que el francès només es parla a França o que l’alemany només es parla a Alemanya.
Amb aquesta activitat haurem de conduir l’alumnat a fer la reflexió sobre el fet que les
fronteres polítiques no coincideixen amb les fronteres lingüístiques i que l’afirmació «un
estat, una llengua» és un prejudici lingüístic que cal eliminar.
9
GUIÓ 9
Llengua en ús
• A l’activitat 3, l’alumnat haurà de confeccionar un mapa lingüístic d’Espanya i situar-hi les

set llengües que s’hi parlen. Amb aquesta activitat es pretén conscienciar l’alumnat de la
diversitat lingüística en què viu. Es tracta d’aprofitar la informació que s’inclou a la taula de
l’apartat Les llengües a l’estat espanyol per transformar-la en mapa. Aprofitau l’ocasió per
presentar-los els mapes, les taules i els gràfics com una eina per a l’estudi i l’aprenentatge.
• A l’activitat 4 l’alumnat farà un exercici de síntesi en el qual realitzarà un esquema de les
llengües de l’estat espanyol i les classificarà segons que siguin oficials o no. Es tracta de
tornar a treballar el quadre de les llengües de l’estat espanyol. En aquest cas, el convertirem
en un esquema.
• Com a reflexió final, convendria fer pensar l’alumnat sobre la importància que té la política
lingüística per a la consideració social i per al prestigi o desprestigi d’una llengua. En aquest
punt podem explicar-los la importància de l’oficialitat lingüística per a la supervivència d’una
llengua, especialment en el cas d’aquelles llengües minoritàries (de pocs parlants) com la
nostra. No obstant això, haurem de contribuir a fer-los conscients que no és suficient que
una llengua sigui oficial a l’hora de garantir la seva pervivència, sinó que cal crear les
infraestructures i els instruments adequats perquè aquesta sigui necessària per a la població
i que els parlants tenguin la possibilitat de fer qualsevol acció quotidiana en la pròpia llengua.
Per això, cal reflexionar sobre la situació sociolingüística del català i fer-los pensar i meditar
sobre l’ús de la llengua als mitjans de comunicació (televisió, ràdio, cinema…) o a l’àmbit
administratiu i jurídic, etc.
• Com a activitat d’ampliació podria ser interessant que cada alumne faci un arbre genealògic
i lingüístic de la seva família, i després comentar-lo a classe, amb la qual cosa demostraríem
que la diversitat lingüística és ben present a la nostra realitat.
• Una activitat que pot resultar curiosa és parlar del romaní, la llengua dels gitanos, que
nosaltres anomenem caló. El romaní és la llengua que es parla en més estats europeus, ja
que els gitanos són nòmades i s’estableixen en una gran quantitat de països d’Europa.
Podríem demanar a l’alumnat que pintàs en un mapa polític d’Europa els països en els quals
es parla romaní (Albània, Alemanya, Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Eslovàquia,
Espanya, Estònia, Finlàndia, França, la Gran Bretanya, Grècia, Hongria, Itàlia, Iugoslàvia,
Letònia, Macedònia, Moldàvia, Noruega, els Països Baixos, Polònia, Portugal, la República
Txeca, Romania, Suècia, Suïssa, Ucraïna).
Després, podem explicar-los que els gitanos són un poble procedent de la regió del Panjab,
a l’Índia, i va ser d’allà d’on varen sortir i es varen escampar per tot Europa. Per això, el
romaní és una llengua que s’assembla molt al panjabí (llengua de la regió del Panjab), i
també a l’hindi i al persa, i totes pertanyen a la família de llengües indoiràniques.
9
GUIÓ 9
LITERATURA
Aprendre El teatre: la representació teatral (pàg. 196-197)
1 L’equip artístic i l’equip tècnic – El decorat, que comporta la reconstrucció de

l’espai. S’acompanya d’attrezzo o utillatge.
• L’equip artístic és el conjunt de persones que
intervenen de manera activa en l’espectacle. Inclou – La il·luminació per delimitar escenes o per
els actors i actrius, el director, el maquillador, els ambientar diferents moments del dia.
dissenyadors de decorats i il·luminació… – La música i els efectes sonors.
• L’equip tècnic fa referència a les persones • Els objectes de l’actor comprenen objectes
encarregades de la realització dels materials: relacionats amb els actors i actrius (vestuari,
fusteria, perruqueria… pentinat, maquillatge…).
– El vestuari, el pentinat i el maquillatge depenen
2 Els objectes
dels personatges i les accions.
• Els objectes escenogràfics inclouen elements
– Els accessoris són els objectes que usen els
que tenen a veure amb l’escenari:
personatges en l’acció (p. ex. una bossa).
• L’apartat de Literatura d’aquesta unitat finalitza l’estudi sobre el text dramàtic. Si a les unitats
7 i 8 havíem treballat el text teatral −elements que l’integren i l’estructura− ara, a la unitat
9, pararem atenció al teatre com a espectacle: les representacions teatrals.
• A Claus per començar farem una posada en comú de les idees que té l’alumnat respecte a
les representacions teatrals. A partir de les preguntes pretenem que els alumnes contin les
seves experiències en el teatre. Forçau-los a comentar tots els aspectes que els varen cridar
l’atenció a fi de fer-los conscients que per valorar una obra teatral cal tenir en compte
diferents aspectes, com el muntatge de l’escenari, el vestuari… Per respondre a les dues
preguntes que hi ha a continuació hauran de llegir el text Maneres d’actuar i imaginar com
creuen que podria ser la representació. Segurament l’alumnat només es fixarà en el nombre
de personatges que hi intervenen i pensarà que per a la representació només calen 5 actors
i 2 actrius, igualment només assenyalarà els objectes i materials que surten en escena. El
docent haurà de fer-los pensar que, per posar en escena una obra, són necessàries més
persones relacionades tant amb l’equip artístic (director, dissenyadors de coreografies, de
vestuaris, actors i actrius, etc.) com amb l’equip tècnic (fusters, tècnics de llum, tècnics de
so, perruquers, sastres, etc.), i quant als objectes, hi ha objectes escenogràfics relacionats
amb la decoració i d’altres amb la il·luminació, la música i el so, com també els objectes de
l’actor (vestuari, pentinat, maquillatge, accessoris, etc.).
• El fragment Atrapats que es presenta en primer lloc correspon a l’obra amb el mateix nom
Llegir
de Miquel Àngel Vidal.
• L’activitat 1 servirà per repassar els conceptes que s’han treballat en aquestes dues pàgines
i classificar-los segons la categoria a què pertanyen.
• L’activitat 2 torna a insistir en el text inicial i els objectes que es necessiten per a la
representació, però contràriament a la pregunta que es plantejava en Claus per començar,
ara els alumnes ja han d’utilitzar els termes adequats.
• A la segona part de l’apartat llegirem un fragment del text teatral Reacció, de Lutz Hübner.
Es tracta d’un dramaturg alemany que ha escrit nombroses obres per a joves. També ha fet
feina com a director de teatre i actor. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut molts de premis
i les seves obres s’han traduït a diversos idiomes. És un dels pocs autors de textos teatrals
juvenils, un públic que considera complex perquè no afronta el text amb l’entusiame del
lector infantil i tampoc no disposa de la preparació i el bagatge cultural que pot tenir un
adult. Com que els temes que tracta són ben propers a la realitat dels alumnes, el lector s’hi
9
GUIÓ 9
LITERATURA
sentirà representat.
Llegir
• L’activitat 3 és de consolidació dels continguts teòrics. Hauran de classificar els personatges
segons que pertanyin a l’equip artístic o a l’equip tècnic; després, hauran de distingir quins
són els objectes escenogràfics i quins són els de l’actor.
• L’activitat 4 consisteix a fer una fitxa de l’autor com la que s’ha treballat a la resta d’unitats
i en la qual assenyalarem el nom i llinatge, el lloc i la data de naixement, una breu biografia
i l’obra. Potser en aquest cas els resultarà difícil trobar la informació en castellà o en català
a la Wikipedia, de manera que pot ser una bona oportunitat perquè explorin altres fonts. Us
recomanam www.teatral.net i www.goethe.de. Fins i tot animau-los a veure alguns
fragments de les seves obres representades que trobareu en Youtube a fi que es facin una
idea dels temes que tracta. Escriviu en el cercador de Youtube «Tràiler Reacció» i també
«Lutz Hübner: Creeps».
• Com a conclusió de les tres unitats que hem vist, és convenient fer ressaltar que el teatre és
l’únic gènere literari que té dos nivells:
– El text teatral o dramàtic, que és el text escrit en què es troben tant els parlaments dels
personatges com les acotacions amb les indicacions necessàries per representar el text.
– La representació o l’espectacle teatral, que és l’escenificació del text dramàtic davant
un públic per part d’un grup d’actors i actrius.
Saber fer Crear un programa de mà (pàg. 198)
• Aquest Saber fer té com a objectiu familiaritzar l’alumnat amb un programa de mà. Per
aconseguir-ho es proposen dues activitats: a l’activitat 1 caldrà tornar a fer la lectura inicial
de la unitat 7, El fantasma, un fragment de Juli Disla, a partir d’El fantasma de Canterville,
després caldrà assenyalar les persones necessàries per formar tant l’equip artístic com
l’equip tècnic.
• A l’activitat 2, una vegada disposem de la relació de persones i objectes que necessitam,
només cal aplicar la creativitat per confeccionar el programa de mà.
• Abans de començar seria interessant que duguéssiu a classe (tant vosaltres com els
alumnes) mostres de programes de mà d’alguna representació a què hagin assistit. Si no
teniu cap programa de mà, podeu fer-vos una idea de la informació que s’inclou a http://
www.teatredemanacor.com/ o http://grec.bcn.cat/es/programa. Després, però, caldrà
animar-los a fer un disseny atractiu.
9
GUIÓ 9
BANC D’ACTIVITATS I BANC DE TEXTOS
• Aquest apartat permetrà als alumnes recordar els continguts fonamentals de la unitat i els
ajudarà a estudiar. Podeu aprofitar-los també com a model perquè practiquin l’elaboració
d’esquemes i resums.
• Aquest apartat ens servirà per repassar tots els continguts treballats al llarg de la unitat i
comprovar que l’alumnat els ha assolits. Es presenta en dos nivells, un de nivell bàsic i l’altre
de nivell avançat. En els dos casos les activitats es presenten organitzades dins del bloc de
continguts al qual pertanyen.
Nivell I
• Les activitats del nivell I presenten un grau baix de complexitat; són exercicis de reforç que
l’alumnat podrà fer a casa consultant els diferents apartats que s’han treballat a la unitat, de
manera que li serveixin com a repàs. A l’activitat 3, proposau-los que copiïn la definició
d’oració i que vagin descartant les que no s’hi ajustin.
Nivell II
• Les activitats del nivell II presenten més complexitat, ja que sovint demanen un esforç de
reflexió.
• L’activitat 6 es pot plantejar com una activitat col·lectiva a classe; la primera part es farà a
la pissarra, on escriurem la informació que se’ns demana (estats amb una única llengua,
estats amb més d’una llengua, etc.) i a la segona part realitzarem un col·loqui a classe en
què qüestionarem si a Europa predominen els estats amb una llengua o amb diverses
llengües i si són majoria les que tenen un origen indoeuropeu o les que no són indoeuropees.
Podem ampliar el col·loqui i comentar quins països europeus tenen més llengües oficials i
quins altres tenen llengües que no són oficials i, per tant, comprovar que moltes comunitats
estan discriminades per raons lingüístiques i que això fa que moltes vegades es vegin
abocades a abandonar la seva llengua. L’objectiu serà fer-los reflexionar sobre les actuacions
que poden contribuir a preservar la diversitat lingüística del món.
Llegir • Aquest apartat comprèn dos textos adequats a la tipologia textual que s’ha treballat a l’apar-
tat de Comunicació: l’entrevista periodística. Cal destacar que, mentre l’entrevista inicial de
la unitat utilitzava un canal de difusió escrit, ja que era publicada al diari El Comercio, el
primer text d’aquest apartat ha tengut una difusió oral, és a dir, és una entrevista radiofòni-
ca. La segona, com la inicial, també es de difusió escrita, però en aquest cas l’hem extret
d’un blog. Tant les entrevistes de difusió escrita com les de difusió oral (ràdio) presenten un
nivell de llengua estàndard amb un grau de formalitat adequat a la situació comunicativa.
• Entrevista a Pau Debon, excantant d’Antònia Font
Es tracta d’una adaptació d’una entrevista de la ràdio Ona Mediterrània, realitzada a Pau
Debon per explicar el seu canvi de vida professional. A la pàgina http://www.onamediterrania.
cat/a-la-carta/ es pot escoltar el podcast de l’entrevista.
Un dels aspectes que podem destacar quan escoltam l’entrevista és la diferència de registre
entre l’entrevistador i l’entrevistat. El primer segueix un guió prèviament preparat mentre
que el segon contesta les preguntes espontàniment.
• Entrevista a Fabián León
Es tracta d’una adaptació d’una entrevista publicada a un blog d’estudiants de periodisme.
Pensam que el text pot resultar molt atractiu, ja que Fabián León és un dels presentadors
9
GUIÓ 9
més coneguts de la televisió autonòmica degut al seu èxit en un concurs televisiu. El text es
pot treballar partint d’una lectura en veu alta a la classe, en la qual dos alumnes facin el
paper de presentador i d’entrevistat (Fabián León). A continuació, l’alumnat cercarà al
diccionari el significat d’aquelles paraules o expressions que no hagin entès.
L’activitat 1 és un exercici de comprensió lectora en el qual hauran d’enunciar els temes
que es tracten en el cos de l’entrevista i determinar si hi predominen les qüestions de
caràcter personal o professional.
Com a ampliació, el professorat pot explicar que, segons la finalitat, una entrevista pot ser:
informativa, quan està centrada en l’opinió de l’entrevistat sobre fets d’actualitat, la seva
feina, etc., o psicològica, si està basada en la personalitat de l’entrevistat i dóna a conèixer
aspectes sobre la seva biografia, ja que sol ser una persona destacada en algun àmbit de la
vida cultural, social, científica…
L’activitat 2 demana als alumnes que escriguin acotacions i, després, que recordin com
s’anomenava aquesta part del text teatral. Feis-los notar que en algunes entrevistes és
habitual incloure informació sobre els gestos dels personatges entre parèntesis. Es tracta
d’unes dades que ajuden a entendre millor el context de l’entrevista i a no perdre’ns la
informació no verbal.
Llegir • Aquestes activitats parteixen d’un text teatral, Una roda de premsa accidentada, que és una
adaptació d’un esquetx de l’obra Autoindefinits, de Carles Alberola. En clau d’humor, es
presenta una roda de premsa al Pare Noel que parodia les rodes de premsa esportives.
El llibre Autoindefinits recull els guions dels esquetxos que formaven part del programa
homònim i que es va emetre en Canal 9 entre 2005 i 2008. El text representa una espècie de
roda de premsa d’uns periodistes al Pare Noel.
Com que de l’autor Carles Alberola hem vist diversos fragments d’obres al llarg del curs,
convendria que demanàssiu als alumnes que recordassin algunes dades sobre aquest
dramaturg, director i actor, creador de la companyia Albena.
• L’activitat 1 pretén repassar l’estructura de l’entrevista, formada per tres parts, i comparar-
la amb la roda de premsa, que es limita a un intercanvi de preguntes i respostes sense cap
presentació prèvia ni cap comiat. Després, els alumnes hauran de redactar aquestes parts.
US RECOMANAM
• BARRIERAS, Mònica; Sergi VILARÓ i Carme JUNYENT (2000) La diversitat lingüística. Barcelona:
Octaedro.
Quadern adreçat a l’alumnat d’ESO amb informació i activitats destinades a conèixer la
diversitat lingüística del món.
• JUNYENT, Carme (1999) La diversitat lingüística. Didàctica i recorregut de les llengües del món.
Barcelona: Octaedro.
És un llibre especialment adreçat als professionals de l’ensenyament i als lectors interessats
en els fenòmens del llenguatge. El seu objectiu fonamental és explicar de manera entenedora
els mecanismes de la diversificació lingüística, de manera que pugui ser entesa com un
fenomen natural que actua com a mitjà d’adequació a l’entorn i no com un obstacle per a la
comunicació.
9
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
LECTURA
Veïnada del mes

(Al replà de l’escala Tina toca el timbre de la seva Tina. I…
veïnada Carme. Carme obri.) Carme. (Sense perdre l’amabilitat.) Digues.
Tina. Hola, Carme, perdona que et molesti… Tina. El cotxe.
Carme. No és res. Digues. Carme. (Molt amable, donant-li les claus del cotxe.)
Tina. Ja sé que la setmana passada em vares deixar Té. I deu euros per a la benzina.
un parell d’ous i que encara no te’ls he tornats, (Carme li dóna també els doblers. Aleshores sona una
però em podries deixar un poc de farina? música de festa i apareix el President de l’escala, amb
Carme. Clar que sí, Tina. una banda i una diadema de miss.)
(Carme entra i de seguida torna a sortir amb un quilo President. Enhorabona, Carme! Com a president de
de farina.) l’escala tenc el plaer de nomenar-te «Veïnada
Carme. (Donant-la-hi.) Jas, i no et preocupis, no im- del mes» per la teva dedicació altruista en pro
porta que me la tornis. de la bona convivència entre els veïnats.
Tina. Moltes gràcies. Si no et fa res, podries (El President li posa la banda i la diadema.)
quedar-te els meus fills mentre jo estic fora Carme. (Molt sorpresa.) Oh, vaja, no m’ho esperava.
de casa? Tina. Moltes felicitats!
Carme. Clar, dona… Carme. No ho hauria aconseguit sense tu.
Tina. (Cridant-los.) Joan, Paula, veniu, passau Tina. Faig el que puc.
i portau-vos bé.
President. Carme, també et vull lliurar el certificat
(Els nins travessen el replà i entren a casa de Carme.) que t’eximeix de fer l’escala durant tot el mes.
Tina. Dóna’ls alguna cosa de berenar. (L’hi dóna.). Enhorabona, en lloc teu, la farà
Carme. No et preocupis. Tina.
Tina. I… ai, és que em fa vergonya demanar-te… Tina. Ai, ja m’agradaria però no podré. Carme,
t’importaria fer-ho per mi? Ja t’ho tornaré
Carme. (Amable.) Demana. quan pugui.
Tina. Les teves sabates negres. Carme. Per descomptat.
Carme. Les de vestir? President. Carme, ja veig que l’èxit no t’ha canviat.
Tina. Sí. Carles Alberola (i altres). Autoindefinit
(Carme entra i de seguida torna a sortir amb unes sa-

bates de vestir negres.)
ACTIVITATS
1 Resol les activitats següents sobre vocabulari.

a) Localitza en el text l’expressió en pro de i marca l’opció que serveix per substituir-la.
en contra de a favor de com a professional de
9
REForç fitxa 1
COMPRENSIÓ LEcTORA
Nom: Curs: Data:
b) Explica què vol dir la paraula banda tal com està usada en el text i explica altres significats que pot tenir.
"

c) Troba en el text la paraula altruista i escriu-ne un antònim.
"
d) Cerca al diccionari les paraules lliurar i eximir i, després, fes una oració amb cada una en què quedi clar el seu significat.
"

2 Explica què són i per a què serveixen les parts del text que estan escrites en cursiva.
"

3 Comenta quants d’actors i actrius es necessitarien per representar aquest text teatral i descriu com haurien de ser,
al teu parer.
"

4 Marca la casella corresponent segons que les afirmacions següents siguin vertaderes (V) o falses (F).
V F
• Na Carme s’ha presentat al concurs de miss Espanya.
• Na Carme acaba l’escena vestida amb una banda i una diadema.
• Al final, na Tina farà l’escala durant tot el mes.
• Els nins de na Tina berenaran a ca na Carme.
• Na Tina no ha tornat encara els ous que na Carme li va deixar.
• Na Tina demana a na Carme deu euros per a la benzina.
5 Explica amb paraules teves quin caràcter tenen na Tina i na Carme i raona quina de les dues preferiries ser.
"

9
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
A guanyar! Tots els jocs, fins i tot els més senzills, es basen en una sèrie de regles que han d’establir ben
clarament el mecanisme de funcionament. És el mateix que els esports de competició, on sovint
trobam la figura de l’àrbitre o jutge, que és l’encarregat d’assegurar que es compleixen les regles
i que els participants es comporten amb esportivitat, és a dir, amb respecte i mantenint la dignitat
tant en la victòria com en la derrota.
1 Tria una de les fotografies i digues quin joc s’hi representa.

Explica com s’hi juga. Si no ho saps, explica’n un altre que coneguis millor.
"

2 Inventa un joc i explica’l als companys.

Empra la graella per detallar els materials necessaris, les regles, etc. Si els agrada, potser acabareu jugant-hi i tot!
Nom del joc
Materials necessaris
Lloc on pot jugar-s’hi
Regles
9
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
3 Respon a les preguntes següents i, després, posa-les en comú amb els companys.
• Quins esports coneixes que necessiten la presència d’un jutge o àrbitre? Què passaria si no en tenguessin? "
• Creus que ser àrbitre és fàcil o difícil? Per què? "
• T’agradaria ser jutge en algun esport? Raona la resposta. "
Els esports són activitats que, normalment, inclouen algun tipus de treball físic. N’hi ha de molts de tipus: individuals o
per equips, professionals o amateurs, amb estratègia o sense… Alguns esports, en principi, no són competitius i poden
practicar-se només per tenir una bona forma física (com córrer o nedar); però, altres vegades, es practiquen per
competir.
4 Explica quin esport practiques a partir de la resposta a les preguntes següents.
• Amb quina freqüència el practiques? Per què ho fas? T’agrada? "
• És individual o per equips? Professional o amateur? Cal tenir una estratègia? "
• En fas competicions? "
• Què consideres més important, passar-t’ho bé o guanyar? Et consideres una persona competitiva? "
5 A quins esports corresponen els pictogrames següents?

Tria’n tres i completa les fitxes. Pots afegir-hi altres esports que t’agradin.
Nom de l’esport:
Nom de l’esport:
Material necessari: Material necessari:
On es pot practicar?
Característiques de l’esportista: On es pot practicar?
Característiques de l’esportista:
9
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
Nom de l’esport: Nom de l’esport:
Material necessari:
Material necessari: On es pot practicar?
Material necessari:
Material necessari:
9
REForç fitxa 2
Nom: Curs: Data:
6 Prepara amb un company una retransmissió esportiva en directe o una entrevista a un esportista.
• Si triau la retransmissió esportiva, feis-vos-en un esquema breu. Un suggeriment: un pot ser el periodista de cabina;
i l’altre, el que parla des del terreny de joc.
• Si feis una entrevista: un farà de periodista i l’altre serà l’esportista entrevistat. Preparau breument les preguntes
i les respostes.
7 Reflexiona sobre aquestes preguntes i debat amb la resta de la classe les teves idees sobre això.
• Per què alguns esports tenen més repercussió que altres?
• Quins esports no tenen difusió per televisió o ràdio?
• Per què alguns esportistes guanyen molts de doblers i d’altres no? És just?
• Creus que és important ser un esportista d’elit? Els seus èxits, a més dels guanys personals, beneficien algú més?
Perquè els jocs i les competicions es puguin desenvolupar correctament, cal observar les regles, no fer trampes
i respectar les decisions dels jutges: és el que s’anomena joc net. Quan es descobreix que algú ha fet trampes,
se li apliquen sancions. Un tipus de trampa és el dopatge, perquè pot afectar la salut dels esportistes.
8 Llegeix amb atenció la notícia i, després, descriu què és el dopatge i quines conseqüències pot tenir.
Explica també per què, a més, és perjudicial per a la salut.
Lance Armstrong admet que es va dopar

15/01/13 – WASHINGTON – EFE
L’exciclista nord-americà Lance Armstrong ha reconegut que va emprar substàncies per millorar el rendiment
al Tour de França, que es va dopar durant la major part de la seva carrera esportiva i que sense fer-ho hauria
estat impossible guanyar els set Tours. El ciclista va fer aquesta confessió durant una entrevista amb una
popular presentadora.
Armstrong va perdre els set títols aconseguits al Tour de França, amb els doblers que comportaven, després
de l’informe inculpatori que va emetre l’agost passat l’Agència Antidopatge dels Estats Units (USADA), i se
li va prohibir participar mai més en cap competició ciclista. De fet, se li podria prohibir participar en qualsevol
esport federat.
Armstrong també va ser desposseït de la medalla de bronze que havia aconseguit als Jocs Olímpics de 2000,
que fins i tot va haver de tornar físicament. A més, podria ser jutjat per perjuri i ser condemnat a presó.
Després de conèixer-se l’informe, Armstrong va perdre immediatament tot el suport dels patrocinadors que
tenia com a atleta «model» i heroi esportiu, com la marca Nike, que ha romput el contracte amb ell. USADA
va assenyalar a l’informe que Armstrong va participar en el «programa de dopatge més sofisticat, professio-
nalitzat i reeixit que ha vist l’esport», en el qual es varen utilitzar esteroides anabolitzants, l’hormona del
creixement humà, transfusions de sang i altres productes.
El Punt Avui, 15/01/13 (adaptació)
"

9
APROFUNDEIX EN…
FITXA 1
Lèxic. La casa
Nom: Curs: Data:
1 DOBLE SOPA DE LLETRES

Cerca sis paraules amagades en cada una de les dues sopes de lletres. Després, relaciona els elements de l’una i l’altra
per formar parells lògics.
Noms Verbs
Q U E B C I O R T T U I N T I D R E
A J N C A D I R A P J N X A Z O R I
Ç L M O A T Z H U M P F O A T R H X
E O A R C A L X L E U A R C A M X I

S S C Q T O L B A N J B Q T O I B R
C A R M A R I N A J A M S E U R E M
A U E D U U T A B A R E V J O T A C
L N S G I F H S E R N S G I F H S E

A I P O R T A N Ç A I G U A R D A R
• Escriu el nom bisíl·lab amb diftong que has trobat en la sopa de lletres
"
i canvia-li una vocal per obtenir un altre nom relacionat amb la casa.
2 BLOC A BLOC
Ordena les síl·labes per formar les paraules amb les quals podràs completar les frases fetes.
(1) Tancar amb pany i clau. (2) Tancar amb la p als morros.
(3) No tenir c ni barraca. (4) Tenir el moix a la c
(5) Tirar la casa per la f (6) Arribar a t llevades.
(7) Pujar-se’n al s
PANY
NA CA
TRE POR
FI
TAU
LES
CUI TRA
NES SA
TA SOS
• Relaciona les frases fetes anteriors amb el significat que tenen.

Escriu el nombre corresponent a la casella en blanc.
Ser molt pobre. Tenir els fogons apagats.
No reparar en despeses. Tancar la porta a algú, no deixar-lo entrar.
Irritar-se molt. Guardar ben en secret.
Arribar massa tard.
9
APROFUNDEIX EN…
FItxA 1
Lèxic. LA CASA
Nom: Curs: Data:
3 SOBRE EL PLÀNOL
Llegeix el text i escriu sobre el plànol el nom de les parts destacades.
L’entrada principal dóna pas a un passadís

en forma de ela. La primera cosa que trobam
a l’esquerra és la doble porta de la sala
menjador. És bastant ampla i té un sofà
davant el televisor, algunes estanteries i una
taula gran amb vuit cadires; a més, dóna
accés al despatx, on hi ha l’escriptori i
l’ordinador. El finestral de la sala és també la
sortida a un balcó que dóna al carrer.
L’altre balcó se situa a l’habitació dels pares,
que és bastant gran i té bany propi. L’altre
bany és molt petit, i és al costat de l’habitació
dels nins, al fons del passadís.
La cuina és molt ampla, més inclús que la
sala, tot i que una part és una galeria on hi
ha la rentadora i on s’estén la roba els dies de
pluja. La veritat és que també s’empra molt
com a menjador: de fet té una taula per a
quatre persones i una barra americana. Entre
la cuina i l’habitació dels nins hi ha una
habitació molt estreta que serveix de traster.
• Dibuixa-hi els mobles de les diferents estances tenint en compte la descripció.
4 LES SET DIFERÈNCIES

Explica de manera oral les diferències entre aquests dos dibuixos.
5 LA PART OBSCURA DE LA CASA

Substitueix cada lletra per la posterior a l’abecedari i descobriràs dues parts de la casa que s’usen per guardar-hi
andròmines.
F N K E D R " Z M C Z M Z "
DIA A DIA A L’AULA LLENGUA I LITERATURA 1r ESO Material fotocopiable © EIlles Balears / Santillana Educación, S. L. 299
9
APROFUNDEIX EN…
FITXA 2
LITERATURA. ENDRETS
Nom: Curs: Data:
http://www.endrets.cat/
Endrets és una pàgina sobre el projecte Geografia Literària dels Països Catalans, un projecte que
neix per donar a conèixer tant rutes literàries com els indrets que han inspirat els nostres autors
des dels trobadors fins avui.
Cercador
Es pot seguir les novetats a través

de moltes xarxes socials
A la pàgina principal ens surt el cercador que permet trobar tot allò relacionat amb els autors, els llocs, les rutes i els textos que
recull la pàgina.
Si es clica a indrets ens surt un mapa de Google maps amb tot els llocs on Endrets té registrat algun text o alguna ruta literària. A
l’esquerra es pot seleccionar l’indret en què estam interessats.
Si es clica damunt un indret en concret ens sortiran tots els autors i textos relacionats per poder-los llegir. També apareixerà el mapa
amb el lloc concret on està inspirat cada text. És interessat anar al lloc i llegir el text, ja que això ens permetrà entre millor el que
l’autor volia expressar quan el va escriure.
9
APROFUNDEIX EN…
FItxA 2
LITERATURA. ENDRETS
Nom: Curs: Data:
Botó d’impressió
Quan s’accedeix el text en

podem fer una lectura des
de la patalla o bé imprimir-
lo. Això ens permet dur-lo
en cas d’anar al lloc on
està inspirat.
Si es clica damunt el nom
de l’autor podrem accedir
a un enllaç a http://www.
enciclopedia.cat/ en què
podrem llegir la biografia
de l’autor.
Un altre aspecte interessant és la integració amb les xarxes socials; a més de Youtube i
Pinterest, hi trobam enllaços a Twitter i Facebook.
A Youtube es poden des d’entrevistes als creadors d’Endrets com lectures de textos o
poemes musicats. Facebook i Twitter, per la seva banda, permeten estar al dia de les
actualitzacions.
https://twitter.com/endrets
Clicant «M’agrada» es
pot seguir la pàgina
https://www.youtube.com/user/endrets www.facebook.com/Endrets.cat
PRÀCTIQUES
1. Digues a quins llocs de les Illes Balears podem anar a 3. Mira l’entrevista a Llorenç Soldevila, un dels promotors
llegir textos proposats per aquesta pàgina web. d’Endrets a l’enllaç que se t’indica. Quines raons el
2. Llegeix el text del lloc que quedi més a prop de casa teva dugueren a començar aquest projecte? Estàs d’acord
i fes-ne un resum. Escriu un correu electrònic a la amb el que diu?
direcció del teu centre per organitzar una sortida per https://www.youtube.com/watch?v=LEHwUuFp4aY
visitar aquest indret.
DIA A DIA A L’AULA LLENGUA I LITERATURA 1r ESO Material fotocopiable © EIlles Balears / Santillana Educación, S. L. 301
COMUNICACIÓ agradaria més que dedicar-se professionalment a la música,

Pàg. 185 raó per la qual s’esforça estudiant.
SABER FER. Comentar un text
Com a comiat, l’entrevistadora desitja molta sort a en Marc
1 • Els motius que justifiquen l’entrevista amb Homer Simpson en els seus projectes.
són: que és un dels personatges, segurament, més populars
2 L’entrevistadora ha seguit el qüestionari número 2 perquè
del món; i a més a més, la seva original manera l’entendre la
és el que més s’aproxima al contingut de l’entrevista. Així,
vida i la seva manera de relacionar-se amb el món, que l’han
a la primera pregunta respon el fet que en Marc expliqui
convertit en un dels personatges més entranyables i, alhora,
que després del Certamen és molt conegut i li demanin
grollers de la història.
autògrafs; a la segona pregunta contesta quan confessa
• L’entrevista té lloc a casa de Homer Simpson.
que les composicions són fruit de la passió que sent per
2 • En cas d’una amenaça, com sap sempre quin botó ha de la música; i, a la darrera pregunta, en Marc confessa que res
polsar? " Activitat professional. li agradaria més que dedicar-se professionalment
• Quins són els moments amb el seu fill Bart que el fan sentir a la música.
més orgullós? " Família. 3 El qüestionari de l’entrevista que hem escoltat ha estat
• Com aconsegueix mantenir sempre una bona actitud confeccionat mitjançant enunciats afirmatius que
quan el món sembla que s’enfonsa? " Personalitat. l’entrevistadora deixa inacabats per tal que sigui l’entrevistat
3 1. b) Homer mostra una actitud passiva en relació amb qui els acabi, som s’observa en els exemples següents:
els problemes. 1. t’has convertit en tota una celebritat…
2. a) El periodista expressa els seus dubtes sobre 2. Segons els membres del jurat, l’originalitat i la qualitat de les
la intel·ligència de l’entrevistat. teves composicions musicals semblen més pròpies d’un
3. a) Homer Simpson és normalment qui provoca compositor de renom que d’un jove de només catorze anys…
les situacions d’emergència. 3. Però això és només el començament d’una carrera brillant,
esperem…
4 RM. Els trets que defineixen Homer Simpson són
irresponsabilitat, immaduresa, peresa, passivitat i ximplesa. Ara fes-ho tu
5 • Les intervencions que corresponen a l’entrevistador 1 – 3 RL.
s’indentifiquen amb una E. Les intervencions que
corresponen a l’entrevistat s’identifiquen amb les inicials
del seu nom (HS, Homer Simpson).
• La finalitat de la primera intervenció del periodista és Pàg. 189 LÈXIC
presentar l’entrevistat i explicar els motius pels quals es fa
l’entrevista. 1 Neologismes: telecomunicacions, feinaaddicta,
6 El que intenten reproduir els punts suspensius és la tecnològiques, telèfons, eurozona, ecoturisme, mileurista,
inseguretat i el dubte de l’entrevistador que no sap molt bé futbol, davanter, intercomarcals.
com respondre a l’entrevistat a la qüestió de què significa 2 Mecanimes propis
groller. Mostra una situació incòmoda per a l’entrevistador
Composició: feinaaddicta, eurozona, mileurista
que no vol ofendre el seu entrevistat.
Composició culta: tecnològiques, telèfons
Composició híbrida: telecomunicacions, ecoturisme,
Pàg. 187 intercomarcals
SABER FER. Escriure una entrevista
3 Cal marcar: obert, oberturista, oberturisme
1 – 3 RL.
audiòfon, audiovisual, audiòmetre,
audiometrista
Pàg. 188 SABER FER. Entrevistar algú en directe 4 • TAPABOQUES • DESSUADORA
• ULTRASÒ • MINIFEINA
1 A l’audició l’entrevistadora saluda els radiooients de la
cadena Ona Illenca i els dóna la benvinguda al programa • Tapaboques: peça de roba en forma de tub que s’usa
Personatges singulars. per abrigar-se el coll. Composició.
A continuació, presenta Marc Sintes, el jove de catorze anys, • Dessuadora: camiseta de cotó de màniga llarga que
a qui farà una entrevista amb motiu de l’èxit que ha obtengut s’usa generalment com a part superior del xandall.
en el Setè Certamen Insular de Músiques Innovadores, cosa Derivació.
que l’ha duit a convertir-se en tota una celebritat. • Ultrasò: vibració de freqüència superior a la màxima
Marc Sintes es mostra com una persona tímida i reservada, i audible. Composició híbrida.
assegura que la seva feina és fruit de la passió que sent per • Minifeina: feina a temps parcial d’un màxim de
la música des de ben petit. L’entrevistadora li augura una 15 hores setmanals, per una remuneració, com a màxim
carrera brillant, a la qual cosa en Marc afegeix que res li de 400 euros cada mes.
Pàg. 191 GRAMÀTICA • Diftongs creixents " guant; iot; quadern; pingüí.
1 a. Estàs cansat? • Diftongs decreixents " riure; meitat; fruita; caure.

b. Demà és festa. 3 Agudes " guant; iot; quadern; meitat; pingüí.
c. El meteoròleg ha predit mal temps a Formentera per al cap Planes " tia, riure; cua; fruita; filosofia; caure.
de setmana.
Esdrúixoles " ciència.
d. Ha estat una sorpresa!
4 • país • làmina • quotidià • camió • bòtil • experiència
Els enunciats eren frases perquè no contenien cap verb
• raïm • veïnada • qüestió.
conjugat.
5 • del iogurt • per l’alegria • a la universitat • de l’humanisme
Per convertir-los en oracions els hem afegit un verb
• de la història • de l’únic • de l’estómac • pel poble.
conjugat en forma personal.
6 • On passareu les vacances aquest estiu?
2 RM.
• Visca! He aprovat els exàmens.
• Una oració interrogativa " «En cas d’una amenaça, com
• Tenc dues notícies: la primera és bona; la segona, millor.
sap sempre quin botó ha de polsar?
• Carles, mira quina flor més guapa! No t’agrada?
• Una oració imperativa " «No, esperi»
• Una oració enunciativa afirmativa " «Vostè ha estat crític
de cine.»
• Una oració exclamativa " «Som més ximple que el meu fill!»
• Una frase " «Bon dia», «D’acord.» 1 a) Un estat amb una llengua única. Portugal.
3 RM. b) Un estat amb dues llengües germàniques i una d’itàlica.
• Les plantes són éssers vius. Bèlgica.
• Tu i el teu germà heu fet un trencaclosques de 1.000 peces. c) Un estat amb una llengua germànica i una de no
indoeuropea. Suècia.
• Na Carla i jo farem juntes el treball de Socials.
d) Un estat amb tres llengües romàniques, una de cèltica
• El ca s’ha menjat un os.
i una de no indoeuropea. França.
4 a. En Lluís i jo (subjecte) / hem ajudat en Jaume amb el • Portugal " portuguès (llengua romànica)
treball de Matemàtiques. (predicat)
• Bèlgica " francès (llengua itàlica), neerlandès
b. Vosaltres (subjecte) / heu compost una cançó per al i alemany (llengües germàniques)
Festival de Rock. (predicat)
• França " francès, occità, català (llengües itàliques),
c. Els romans (subjecte) / construïren una vil·la als afores bretó (llengua cèltica) i basc (llengua no indoeuropea)
del poble. (predicat)
• Suècia " suec (llengua germànica) i lapó (llengua no
5 b El nucli del subjecte és un pronom. indoeuropea).
c El nucli del subjecte és un substantiu. 2 • Alemany " Alemanya, Àustria, Suïssa, NE de França,
a El nucli del subjecte és un substantiu i un pronom. Luxemburg, E de Bèlgica, Liechtenstein, S de Dinamarca,
Polònia, Hongria, República Txeca, Romania, Ucraïna,
Eslovàquia, N de Sèrbia, Eslovènia (zona de Kocevsko), N
Pàg. 193 d’Itàlia, Croàcia, Estònia, Letònia, Lituània, Federació Russa
ORTOGRAFIA
(províncies de Saratov i Omsk, i territori d’Altai).
1 RM. • Anglès " Regne Unit i Irlanda del Nord, Irlanda, Gibraltar,
El so K davant a " castell, cavaller. Malta i Xipre.
El so K davant e " queixa, queviures. • Èuscar " País Basc, Navarra, SO de França
El so K davant el diftong ua " quadre, quantitat. • Irlandès (gaèlic irlandès) " Irlanda i Regne Unit (en algunes
zones d’Irlanda del Nord).
• Aquestes paraules no presenten la mateixa grafia, ja que el
so K es representa amb la grafia c davant les vocals a, o, u; • Francès " França (inclosos departaments i territoris
es representa amb la grafia qu davant les vocals e i i, d’ultramar), centre i S de Bèlgica (Valònia i Brussel·les), O de
i davant els diftongs creixents: ua, uo. Suïssa, Mònaco, NO d’Itàlia (Vall d’Aosta), Luxemburg.
• Italià " Itàlia, Suïssa (cantó dels Grisons i cantó de Ticino),
2 tia " ti-a guant " guant
Croàcia (comtats d’Ístria i de Primorsko-Goranska), San
iot " iot quadern " qua-dern
Marino, Eslovènia (al comtat d’Ístria) i Ciutat del Vaticà.
riure " riu-re coa " co-a
• Gal·lès (càmbric) " Regne Unit " al País de Gal·les.
ciència " ci-èn-ci-a meitat " mei-tat
• Finès (finlandés o suomi) " Finlàndia, al nord-est de
fruita " frui-ta filosofia " fi-lo-so-fi-a Suècia, Federació Russa (a la república de Carèlia), al nord-
caure " cau-re pingüí " pin-güí. est de Noruega, al nord d’Estònia.
No, no es pot afirmar que hi hagi coincidència entre els 4 Nom i llinatges: Lutz Hübner
estats i les llengües. Les fronteres lingüístiques no
Lloc i data de naixement: 1964 a Heilbronn (Alemanya)
coincideixen amb les fronteres polítiques.
Breu biografia: va estudiar filologia alemanya, filosofia
3 Resposta gràfica (RG). i sociologia a la Universitat de Münster. Entre 1986-1989
4 RM. estudià interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic i
Música a Saarbrücken. Ha fet feina com a actor i director
LLENGÜES DE L’ESTAT ESPANYOL d’escena. Actualment viu a Berlín.
LLENGUA NO ÈUSCAR Obra: és un dels dramaturgs alemanys més prolífics i amb més
INDOEUROPEA projecció i repercussió internacional. Les seves obres presenten
una decidida crítica social que parlen de joves sense ideals, de
LLENGÜES CASTELLÀ LLENGÜES OFICIALS
joves que es troben al llindar de l’edat adulta, de les seves
ROMÀNIQUES CATALÀ preocupacions o obsessions, de les seves angoixes davant un
GALLEC futur incert. Es caracteritzen per l’escepticisme envers les
ARANÈS solucions ràpides. Transmeten el dubte davant qualsevol
LLENGÜES NO
ASTURIÀ ideologia. Formalment, les obres es caracteritzen per un
OFICIALS
ARAGONÈS llenguatge directe que connecta amb el públic juvenil.
Entre els seus èxits destaquen El cor d’un boxejador, per la
qual va rebre el Deutscher Jugendtheaterpreis, Alles Gute
(1998), Creeps (2000), Winner & Loser (2002), Scratch1 (2003),
Pàg. 197 LITERATURA Die Letze Show (2006) i Aussetzer (2007).
1
Equip artístic directora
dissenyadora d’escenografia Pàg. 198 SABER FER. Crear un programa de mà
actors
1 i 2 RL.
Equip tècnic perruquer
tècnic de llum
sastre
Objectes il·luminació
escenogràfics decorat 1 Parts de l’entrevista " introducció, cos i tancament.
música • Introducció: presenta breument l’entrevistat i anuncia
Objectes de accessoris el tema que es tractarà en l’entrevista o les raons per les
l’actor vestuari quals es fa.
maquillatge • Cos: format per una sèrie de preguntes i respostes que es
van desenvolupant seguint un ordre temàtic. De vegades,
en les entrevistes escrites, el periodista inclou comentaris
2 RM. sobre els gestos, el to de la veu o les reaccions de
a. Objectes escènics l’entrevistat entre parèntesis.
• Decorat i utillatge " espai tancat i petit que representi • Tancament: com a comiat, l’entrevistador sol mostrar el seu
un ascensor. agraïment a l’entrevistat i pot formular un breu comentari
• Il·luminació " llum blanca pròpia dels ascensors. La personal en què destaqui l’aspecte més interessant de
resta d’espai pot estar a les fosques. l’entrevista.
• Música i efectes sonors " efectes sonors de posada en 2 Neologismes de la sopa de lletres.
marxa de l’ascensor i tancament de portes. Horitzontals: rentaplats, eixugacabells.
b. Objectes de l’actor Verticals: micròfon, pannacotta, batedora, rentadora,
• Vestuari i maquillatge " Albert ha de dur americana i monodosi i telegrama.
corbara i Baltasar ha de vestir roba casual (calçons curts Són compostos: rentaplats, eixugacabells, micròfon,
i camiseta) i pot calçar sandàlies perquè és estiu. monodosi i telegrama.
• Accessoris " els personatges poden dur les claus de 3 c. El Teatre Principal de Palma acull un concurs de bandes.
casa a la mà, el telèfon mòbil, un maletí en el cas de • Els enunciats a i b no són oracions perquè en el cas de
n’Albert i una motxilla en el cas d’en Baltasar. l’enunciat a les paraules estan desordenades i no
3 • Els actors que representarien la professora i Chris expressen un sentit complet; en el cas de l’enunciat b es
pertanyerien a l’equip artístic perquè tenen una intervenció tracta d’una frase, ja que no conté cap verb conjugat.
creativa en l’espectacle. 4 RM.
• Objectes escenogràfics " tassa de cafè i un pot de refresc.
a. El meu cosí ha aprovat totes les assignatures.
• Objectes dels actors " dues carpetes.
b. El periodista va parlar sobre el ball pagès. RM. telegrama, climograma

c. Ahir les pluges varen fer malbé la collita. 3 RM.
d. Aquella nit d’estiu la meva família va conèixer n’Enric. Frase " Demà, vaga per l’educació pública.
Oració " Demà han convocat vaga per l’educació pública.
5 • Aquesta setmana hem tengut molts d’exàmens. La
setmana que ve anirem de colònies. La diferència entre la frase i l’oració és que l’oració conté
un verb conjugat i la frase no conté cap verb conjugat.
• Han nomenat en Lluís com el nou director de l’escola.
• L’obra més representativa de l’artista Miquel Barcelo és la 4 a. El moix s’ha begut tota l’aigua? " Subjecte singular (el
capella de la Seu. gat).
b. Na Joana i n’Enric juguen a handbol. " Subjecte plural (Na
6 Llengua indoeuropea " asturià.
Joana i n’Enric).
Llengua no indoeuropea " èuscar.
c. Has fet un siurell molt original. " Subjecte el·líptic.
Llengua oficial " gallec.
d. Els llibres són molt interessants. " Subjecte plural
Llengua no oficial " aragonès.
(els llibres).
7 • Equip artístic " directora, actors, dissenyador 5
escenogràfic, perruquer. L’estiu passat anàrem de viatge de final de primà·
• Equip tècnic " fuster, sastre, dissenyador gràfic, persona ria a Barcelona. Va ser increïble! Vàrem visitar el
encarregada del maneig de la il·luminació. zoo, la catedral, la Rambla i l’estadi Olímpic. Quan
• Objectes escènics " decorat, vestuari, utillatge, efectes acabarem la secundària, voldria anar a París i veu-
sonors. re en directe la torre Eiffel, el Louvre, el Sena… Ho
he vist tantes vegades en la televisió!
• Objectes de l’actor " accessoris, música, pentinat, maquillatge.
6 RM.
Pàg. 201 BANC D’ACTIVITATS II • Estats amb una única llengua " Portugal, Islàndia.
• Estats amb més d’una llengua " França, Espanya.
1 • L’entrevista periodística és un diàleg planificat en què un
periodista fa preguntes a un entrevistat amb l’objectiu de • Llengües indoeuropees " català, anglès.
conèixer alguna cosa sobre la seva vida, les seves • Llengües no indoeuropees " èuscar, hongarès.
idees, els seus projectes, etc. A Europa predominen els estats amb diverses llengües.
• El cos de l’entrevista està format per una sèrie de Hi predominen les llengües indoeuropees, com les
preguntes i respostes i, a més, el periodista hi inclou romàniques (català), germàniques (alemany), eslaves
comentaris sobre els gestos, el to de la veu o les (polonès) o cèltiques (escocès).
reaccions de l’entrevistat. 7 1. Posada en escena d’una obra teatral. Representació.
• El titular d’una entrevista periodista pot ser una de les 2. Conjunt de persones que tenen una intervenció creativa
afirmacions que ha fet l’entrevistat i que en l’espectacle. Equip artístic.
l’entrevistador considera atractiva, o una expressió
3. Persones que realitzen els elements de fusteria, sastreria,
referida a algun aspecte interessant de l’entrevista
perruqueria… i les encarregades del maneig de les llums,
o de l’entrevistat.
el so, etc. Equip tècnic.
2 a. El professor de ciències ha explicat com cal interpretar 4. Elements que afecten l’escenari: decorat, utillatge,
un climograma. (composició culta) il·luminació, música i efectes sonors. Objectes
b. En aquesta pastisseria fan un brownie (manlleu) escenogràfics.
absolutament deliciós. 5. Elements vinculats a l’actor: vestuari, pentinat, maquillatge
c. La metgessa m’ha aconsellat els lactis descremats i accessoris. Objectes de l’actor.
i les verdures. (derivació)
d. Cada diumenge em desperta el renou del tallagespa
a les vuit del matí. (composició)
e. M’han venut un líquid bifàsic per als cabells. (composició Entrevista a Pau Debon, excantant d’Antònia Font
híbrida) 1 • « l’entrevista del dia avui és amb en Pau Debon, excantant
historiograma: representació gràfica dels esdeveniments d’Antònia Font» " introducció.
de la història.
• «Començàvem el programa dient que us enyoram molt...»
encefalograma: registre de l’activitat elèctrica del cervell.
" cos.
cardiograma: representació gràfica obtenguda amb
el cardiògraf. • «Idò, en Pau Debon ens ha presentat aquest projecte»
pentagrama: conjunt de cinc retxes paral·leles i " tancament.
equidistants damunt les quals s’escriu la música. 2 R.M.
Titular 1 " «Quan un projecte arriba a un punt on veus que c. És una oració perquè conté un verb conjugat en forma
et costa seguir amb la línia ascendent». personal (ha anat).
Titular 2 " Canvi de projecte a la vida de Pau Debon. d. És una oració perquè conté un verb conjugat en forma
3 R.L. personal (s’han acabat).
4 R.M.
5 Com ha anat la nit? " Com han anat les nits? "
Pau Debon: Som l’excantant d’Antònia Font. Abans ho havia Subjecte: la nit.
estat d’un grup anomenat Dru amb el qual interpretava S’han acabat les preguntes! " S’ha acabat la pregunta!
versions i algun tema propi. La meva activitat com a cantant " Subjecte: les preguntes.
d’Antònia Font la vaig compaginar amb els meus estudis de 6 • bé
Geografia a la Universitat de les Illes Balears. El 2012 vaig ser • però
papà d’un nin que nom Arnau i en deixar Antònia Font deia • veure.
que em dedicaria al camp, a cercar esclata-sangs, a fer
excursions, a conrear el meu hortet de Bunyola, però al final 7 RM. Una roda de premsa no podria fer-se en una llengua
m’he ficat a un nou jardí. no oficial perquè només poden ocupar els àmbits públics
les llengües oficials.
Entrevista a Fabián León
8 RM. Equip artístic: director, dissenyador del decorat,
1 El programa Master Chef; La fama ; El seu llibre; El futur. dissenyador de vestuari i dos actors (un que interpreti
Hi predominen els temes de caràcter professional. el Pare Noel i un altre que faci el paper de periodista).
2 RM.
«Quan tot va acabar, sortir al carrer va ser un xoc (fa cara
d’espantat, sorprès), perquè gent que no coneixes se’t
queda mirant, o t’assenyala (assenyala amb el dit), o et
ve a felicitar (somriu modestament).»
En el text teatral la informació que hi ha entre parèntesis
i que fa referència als moviments, gestos dels
personatges… s’anomena acotació.
Una roda de premsa accidentada

1 En l’entrevista podem observar tres parts: introducció
(presentació de l’entrevistat i motiu de l’entrevista), cos
(bateria de preguntes i respostes) i tancament (comiat de
l’entrevistador i l’entrevistat).
En la roda de premsa no hi ha presentació de l’entrevistat,
per tant falta la introducció, i tampoc hi ha comiat entre el
periodista i l’entrevistat, per la qual cosa també falta el
tancament.
2 RM.
Introducció: Bon dia a tots i totes! Avui, dia de Nadal,
comptam amb la presència del personatge més destacat de
la jornada, el Pare Noel. Un home estimat i esperat per tots,
excepte pels Reis Mags, amb qui durant molts d’anys ha
mantengut una relació de rivalitat.
Tancament: Per acabar, li desitjam que descansi després
d’una nit de tanta feina, i esperam tornar a entrevistar-lo en
una altra ocasió més tranquil·lament. Gràcies per regalar-nos
el seu temps. Fins aviat!
3 El neologisme és promocional. És una paraula creada per
derivació. L’arrel és promocio- sobre la qual s’afegeix el sufix
-al. Per unir l’arrel i el sufix s’usa una consonant de suport
-n-, com passa en altres casos com nacional.
4 a. És una frase perquè no conté verb.
b. És una frase perquè no conté verb.
Recursos per a l’avaluació
de continguts
ÍNDEX
PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310
PROVA D’AVALUACIÓ. UNITAT 1. PROVA B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312

PROVA A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 314
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS. . . . . . . . . . . 316

PROVA A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 320

PROVA A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 326

PROVA A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332

PROVA A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 338

PROVA A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344

PROVA A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 350

PROVA A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 356

PROVA A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 362
Presentació
L’AVALUACIÓ A LA LOMQE
L’avaluació constitueix una fase fonamental del procés educatiu:

• Ens informa del grau d’adquisició dels continguts i del desenvolupament de les competèn-
cies que s’observa en l’alumnat.
• És un instrument fonamental per orientar la tasca docent perquè, a partir dels resultats, és
possible elaborar plans específics perquè cada alumne o alumna desenvolupi millor les
seves capacitats o habilitats, reforçant i millorant determinats camps en uns casos o apro-
fundint en nous continguts, en d’altres.
AVALUACIONS EXTERNES
La Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) planteja innovacions conside-
rables relacionades amb el procés d’avaluació, la principal de les quals és, sens dubte, l’esta-
bliment de quatre avaluacions externes:
• En acabar els cursos de 3r i 6è de primària.
• Després de 4t d’educació secundària obligatòria.
• En acabar 2n de batxillerat.
Les proves de primària són avaluacions de diagnòstic que tenen per objectiu comprovar l’ad-
quisició de destreses i de competències dels alumnes, de manera que, si s’hi detecta alguna
mancança, es poden establir plans específics de millora.
Tanmateix, les proves de 4t d’ESO i 2n de batxillerat tenen efectes acadèmics importants: si no
se superen, els alumnes no obtendran els títols de graduat en ESO i de batxillerat, respectiva-
ment.
AVALUACIONS EXTERNES EN LA LOMQE
3r primària 6è primària 4t ESO 2n batxillerat
Obtenció Obtenció
Diagnòstic Diagnòstic del títol de graduat del títol
en ESO de batxillerat
UN SISTEMA D’AVALUACIÓ MOLT COMPLET
El projecte SABER FER ofereix un conjunt molt ampli de recursos per facilitar la tasca del pro-
fessorat i respondre a les seves necessitats, atenent tots els aspectes de l’avaluació:
• Avaluació de continguts. Proves de control per a cada unitat didàctica per comprovar el
nivell d’adquisició dels conceptes i procediments principals.
• Avaluació per competències. Proves trimestrals que avaluen el grau d’adquisició de les
competències.
• Rúbriques d’avaluació. Document en què es proporcionen, per a cada unitat didàctica,
criteris per a l’observació i el registre del grau de progrés dels alumnes, d’acord amb els
estàndards d’aprenentatge.
• Generador de proves d’avaluació. Eina informàtica que permet elaborar proves d’avalua-
ció personalitzades mitjançant la selecció d’activitats a través de un sistema de filtres. Tam-
bé permet editar i modificar les activitats o que el professorat n’inclogui altres d’elaboració
pròpia.
• Avaluacions externes: estatals i internacionals. Anàlisi de les avaluacions externes prin-
cipals d’àmbit estatal i internacional, destinades a l’alumnat.
RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
L’avaluació de continguts permet controlar el procés d’ensenyament i aprenentatge, ja que fa

una comprovació permanent del nivell d’adquisició de continguts.
Com a suport per facilitar aquesta tasca, per a totes les unitats didàctiques s’han preparat les
fitxes següents:
• Proves de control. S’hi ofereixen dues proves:
– Prova B. Prova de nivell bàsic en què s’avaluen els continguts mínims que tot l’alumnat
ha d’adquirir.
– Prova A. Prova de nivell avançat, que conté preguntes que requereixen reflexionar i posar
en relació els diferents continguts de la unitat. A més, exigeixen a l’alumne escriure textos
d’una extensió considerable i, per tant, demostrar també la seva competència en comuni-
cació escrita.
• Estàndards d’aprenentatge i solucions. En una taula es relacionen els estàndards d’apre-
nentatge de la unitat amb les activitats de les proves. A més, s’hi inclouen les solucions de
totes les activitats.
1 PROVA D’AVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
COMUNICACIÓ 1 Llegeix aquest fragment i contesta a les preguntes.
A cops al cul de la botella que vàrem trobar al bosc, na Maria i jo vàrem aconse-
guir treure’n un tros de paper gruixat i esgrogueït. El va desplegar i ens el va
ensenyar.
–Barto, no té res escrit –va murmurar na Maria amb desil·lusió–. Només té dibui-
xat aquest punyal…
Efectivament, no hi havia cap paraula escrita, però el punyal que hi havia dibuixat
tenia tot tipus de detalls. L’empunyadura tenia incrustats, de dalt a baix, el que
semblaven set pedres precioses que brillaven com el foc. La creu del punyal tenia
dibuixades unes filigranes, segurament treballades en or o en plata. Enmig de
cada filigrana, ressaltava una lletra. La J a l’esquerra i la W a la dreta. La fulla del
punyal era completament llisa, acabada en una punta fina que feia esmussar les
dents.
Joan Pla (1989) El misteriós punyal del pirata. València: Bromera (adaptació)
a. Quin tipus de descripció es fa en el text? (0,5)

objectiva
subjectiva
b. Quin ordre segueix la descripció? (0,5)

espacial
lògic
2 Llegeix l’oració següent extreta del text anterior i cerca-hi el que et demanam. (1)
L’empunyadura tenia incrustats, de dalt a baix, el que semblaven set pedres precioses
que brillaven com el foc.
• un substantiu "
• un adjectiu "
• un verb copulatiu "
• un símil "
• un marcador espacial "
LÈXIC 3 Subratlla l’hiperònim d’aquestes sèries. (1)
• espasa, punyal, arma, navalla, ganivet.
• or, plata, metall, acer, bronze.
4 La paraula fulla que surt en el text pot tenir diferents significats segons que sigui masculina
o femenina. Escriu full o fulla al costat de cada definició. (1)
• " tros rectangular de paper.

• " part de les plantes.
PROVA B
5 Classifica aquests substantius del text a la graella següent. (1)
Maria – botella – ramat – desil·lusió – dents
comú, concret, comú, concret, comú, comú, concret,

propi, concret
individual col·lectiu abstracte individual
ORTOGRAFIA 6 Fes el plural dels mots següents del text. (1)
punyal " tros " desil·lusió "
botella " creu "
7 Ordena alfabèticament les paraules de cada una d’aquestes sèries. (1)
• cops, desil·lusió, esmussar, incrustats, esgrogueït, ensenyar.
"
• paper, treure, treballades, té, fina, fulla.
"
LLENGUA EN ÚS 8 Torna a llegir el text, analitza l’acte comunicatiu protagonitzat per na Maria, l’amiga del
protagonista, i tria en cada cas l’opció correcta. (1)
missatge emissor receptor codi canal context
«No té res Maria Maria Escrit Vocal i Una conferència

escrit» Barto Barto Català auditiu Una conversa al bosc
Visual entre amics.
LITERATURA 9 Respon.
a. A quin gènere literari pertany el text de l’activitat 1? (0,5)
"
b. Marca la característica que justifica el gènere literari. (0,5)
1. Conté diàlegs i acotacions.
2. Conta els fets que passen a uns personatges.
3. Inclou les reflexions dels autors.
4. Està escrita en vers i té un ritme i una rima determinats.
c. Escriu el nom dels altres gèneres literaris i indica quina característica de les anteriors
correspon a cada un (n’has d’escriure el nombre al requadre). (1)

Nom: Curs: Data:
COMUNICACIÓ 1 Llegeix aquest text i contesta a les preguntes següents.
La meva tauleta de nit té dos calaixos petitons, dos amagatalls secrets, l’un al
costat de l’altre, col·locats sota una superfície que podríem anomenar pròpi-
ament «taula». Quan estam malalts, la tauleta de nit és tota una altra cosa. És
el seu gran moment. Apareixen les medecines, el tassó d’aigua, el termòmetre…
Si la malaltia ens té endormiscats o aïllats, el llumet de la tauleta és com un far
orientador, mentre no remuntam la febre. Durant la convalescència, la taule-
ta de nit és el nostre millor amic: hi ha els llibres que llegirem, l’agenda amb
els telèfons i que ens uneixen amb el món. Però arriba un moment que aques-
ta tauleta queda descontrolada: quan empeny el diccionari tomb la taronjada,
en contestar el telèfon cau la làmpada i entre tantes coses perd la ploma. Quan
passa això, quan tot el llit es converteix en tauleta de nit, la grip ja és fora i ja
és hora d’aixecar-nos.
J. M. Espinàs (1981) Els nostres objectes de cada dia. Barcelona: Edicions 62 (adaptació)
a. De quin tipus de descripció es tracta des del punt de vista de l’emissor? Justifica la resposta. (0,5)
"

b. Localitza en el text un exemple d’aquestes característiques lingüístiques. (1)
• adjectiu qualificatiu "
• verb atributiu "
• marcador espacial "
• símil "
• metàfora "
LÈXIC 2 Explica què és un camp semàntic i digues si les paraules serra i desengramponador
pertanyen al mateix camp semàntic. (1)
"

GRAMÀTICA 3 Canvia el gènere tal com s’indica en cada cas.
a. Passa al plural les paraules següents. (0,5)
dilluns " platja " infusió "

comerç " cactus "
b. Passa al femení les paraules següents. (0,5)
príncep " batle " psicòleg "

emperador " cavall "
PRUEBA
PROVA AB
4 Resol les activitats següents relacionades amb el gènere dels substantius.
• En el text hi ha l’expressió «el llumet de la tauleta». Cerca en el text una paraula amb el mateix
significat. (0,5)
"
• Escriu dos parells de paraules que en masculí signifiquin una cosa i en femení una altra. (0,5)
" "
• Escriu el o la davant cada mot. (0,5)
( ) front ( ) dubte ( ) calor ( ) compte ( ) titella
ORTOGRAFIA 5 Respon.
• Totes les grafies es corresponen amb un únic so? Cerca dos exemples del text que justifiquin la
teva resposta. (0,5)
"
• En què es diferencia el sistema vocàlic català del castellà? (0,5)
"
6 Ordena alfabèticament les paraules de cada una d’aquestes sèries. (0,5)
• collir, columna, col·locats, lona, llibres "
• plaça, placa, placeta, te, té "
LLENGUA EN ÚS 7 Explica què és la comunicació i esmenta els dos tipus que hi ha. (1)
"

8 Analitza el text de l’activitat 1 com a acte comunicatiu indicant els elements que
el configuren. (1)
missatge emissor receptor codi canal
l’autor del text
LITERATURA 9 Respon a les preguntes següents.
a. El text de J. M. Espinàs és un text literari? Justifica la resposta. (1)
"

b. A quin gènere pertany? Raona la resposta. (0,5)
"

1 ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE PROVA B PROVA A
Analitza un text descriptiu. Activitat 1 Activitat 1
Identifica les característiques lingüístiques Activitat 2 Activitat 1

dels textos descriptius.
Reconeix les paraules que formen part d’un Activitat 3 Activitat 2

camp semàntic i distingeix hiperònims
i hipònims.
Coneix els mecanismes de canvi de gènere Activitats 4, 5 i 6 Activitats 3 i 4

i nombre.
Distingeix entre sons i grafies i sap ordenar Activitat 7 Activitats 5 i 6

alfabèticament.
Reconeix els elements d’un acte Activitat 8 Activitats 7 i 8

comunicatiu.
Identifica les característiques del llenguatge Activitat 9 Activitat 9

literari i dels gèneres literaris principals.
NOTES:
"

1 SOLUCIONS DE Les proves d’avaluació
PROVA B PROVA A
1 a. subjectiva 1 a.
És una descripció subjectiva. L’emissor fa una descripció
b. espacial (de dalt a baix) subjectiva perquè presenta els aspectes que més li
interessen de la realitat que descriu, en aquest cas la
2 • un substantiu " empunyadura, pedres, foc tauleta de nit, i destaca les impressions que aquesta li
• un adjectiu " incrustats, precioses produeix.
• un verb copulatiu " semblaven b.
Resposta model (RM).
• un símil " set pedres precioses que brillaven com el foc. • adjectiu qualificatiu " petitons, secrets, malalts, gran…
• un marcador espacial " de dalt a baix • verb atributiu " estam, és.
3 • espasa, punyal, arma, navalla, ganivet. • marcador espacial " l’un al costat de l’altre.
• or, plata, metall, acer, bronze. • símil " El llumet de la tauleta és com un far orientador.
4 full " tros rectangular de paper • metàfora " La meva tauleta de nit té dos calaixos
petitons, dos amagatalls secrets.
fulla " òrgan de les plantes
2 Anomenam camp semàntic un grup de paraules que
5 concret, comú, individual " botella
comparteixen alguna característica de significat i que
concret, comú, individual " dents
pertanyen a la mateixa categoria gramatical. Les paraules
concret, propi, individual " Maria serra i desengramponador pertanyen al camp semàntic de
abstracte, comú, individual " desil·lusió les eines.
concret, comú, col·lectiu " ramat 3 a. dilluns " dilluns platja " platges infusió " infusions
6 punyal " punyals comerç " comerços cactus " cactus
botella " botelles b. príncep " princesa batle " batlessa
tros " trossos psicòleg " psicòloga emperador " emperadriu
desil·lusió " desil·lusions cavall " egua
creu " creus 4 • Làmpada. (lín. 10)

7 • cols, desil·lusió, ensenyar, esgrogueït, esmussar, incrustats • RM.
• fina, fulla, paper, té, treballades, treure. el fi (‘l’objectiu’) /la fi (‘el final’); el llum (‘objecte que fa
llum’) /la llum (‘claror’)…
8 missatge " «No té res escrit»
• (el) front (el) dubte (la) calor (el) compte (el) titella
emissor " Maria
receptor " Barto
5 • No hi ha una relació unívoca entre so i grafia. RM. El so [k]
es representa amb c a calaixos i amb qu en quan. A les
codi " català
paraules gran i llegirem, la grafia g sona diferent.
canal " vocal i auditiu
• En la nostra llengua trobam vuit sons vocàlics: a, e, i, o, u, e
context " Una conversa al bosc entre amics oberta, o oberta i vocal neure mentre que en castellà n’hi
9 a. Narrativa. ha cinc.
b. Conta els fets que passen a uns personatges. 6 • columna, collir, col·locats, llibres, lona
c. 4 Poesia; 1 Teatre; 3 Assaig. • placa, plaça, placeta, te, té
7 La comunicació és l’intercanvi d’informació entre els éssers
de les diferents espècies del regne animal. El que particularitza
els humans és el fet d’usar el llenguatge. Distingim dos tipus
de comunicació: verbal i no verbal.
8 missatge " La tauleta de nit / emissor " l’autor del text /
receptor " el lector / codi " català / canal " visual.
9 a.
RM.
El text de J. M. Espinàs sí que és literari perquè té una
finalitat estètica. Per aconseguir-ho, usa recursos com
les figures retòriques (el llumet és com un far), el sentit
figurat, etc.
b. RM.
El text és un assaig. Utilitza la prosa, com el gènere narratiu,
però no per contar una història sinó per reflexionar sobre
un tema determinat, en aquest cas, la tauleta de nit. Per
això, es coneix també amb el nom de «literatura d’idees».
Nom: Curs: Data:
A dos cantons de ca na Rosa i en Batiste, s’aixecava el forn d’en Germà, un negoci

que s’havia guanyat la confiança de les clientes servint els pans de quart més crui-
xents i, en dies assenyalats, les casques de Reis, les coquetes de Sant Blai o les
mones de Pasqua més gustoses. El taulell des del qual despatxaven na Paqui i na
Violeta, dona i filla d’en Germà, ocupava quasi tot l’espai de la botiga diminuta. Però
darrere la cortina de cotó blanc, s’obria una sala de sostre alt que preservava un forn
de llenya immens i un parell de taules de fusta on en Germà i en Nelo, l’ajudant,
passaven les nits pastant.
Ara bé, no era per admirar l’arquitectura del lloc, que en Tomàs els visitava una
vegada i una altra amb l’excusa de comprar una mesura de farina o deixar-hi la
cassola d’arròs al forn. L’única raó era na Violeta, la filla de l’amo, una morenassa
que omplia la botiga de pretendents i que, des que eren petits i corrien junts per les
síquies i els tarongerars, li tenia el cor robat.
Maria Jesús Bolta (2013) Paraules dolces: Sant Blai. València: Levante-EMV (adaptació)
a. Assenyala en el text el fragment on es descriu un lloc. (0,5)

b. Quin ordre segueix aquesta descripció? Subratlla el que correspongui. (0,5)
• De dalt a baix.
• D’esquerra a dreta.
• De fora cap a dins.
LÈXIC 2 Forma parells de sinònims. (1)

amo • • estança
petits • • ocasió
sala • • menuts
vegada • • gran
immens • • propietari
GRAMÀTICA 3 Subratlla els determinants de les oracions següents. N’hi ha dos en cada oració. (1)
• Algunes fulles han caigut en aquella terrassa.
• La meva amiga Maria viu a Alcúdia.
• En la meva vida no he vist cap ca igual.
• Quin home has vist entrar a ca seva?
• En els diaris sempre es publiquen massa notícies de successos.
• Vaig veure moltes vaques a Astúries, però només quatre ovelles.
4 Classifica els determinants de l’activitat anterior segons el tipus a què corresponen. (1)
• articles " • quantitatius "
• demostratius " • indefinits "
• numerals " • interrogatius "
• possessius "
PROVA B
5 Escriu amb lletres aquests numerals. (1)
• 325 "
• 56 "

ORTOGRAFIA 6 Encercla la paraula de cada parell que conté dígraf i subratlla’l. (1)
• canya / febre • llibreta / col·legi
• arribar / gola • brànquia / àngels
• xarxa / cussa • pistatxo / regal
• boig / targeta • til·la / fetge
7 Retxa la paraula de cada sèrie que està mal separada i separa-la correctament. (1)
• pe-nyal / càr-re-ga / vai-xe-lla / mo-sse-ga-da / brò-quil "

• quei-xa-let / bat-xi-lle-rat / col-le-ga / ja-qu-e-ta / plat-ges "
• ca-bells / ti-l·la / cre-ma-lle-ra / cor-ret-ja / mas-sa "
• met-ge / pi-nya / co-txe / ca-llam / re-co-llir "
• con-ques-ta / in-tel-li-gent / im-pos-si-ble / a-met-la / lle-tjos "
LLENGUA EN ÚS 8 Digues quin tipus de codi (verbal o no verbal) s’empra en aquestes situacions comunicatives. (1)
• Veus un nin que va dins d’un cotxe i et saluda amb la mà. "
• Un amic t’envia una emoticona per WhatsApp. "
• Un amic et crida des del balcó de ca seva: «Aina!». "
• Un semàfor està verd. "
• Reps un correu electrònic de la teva professora amb un resum corregit. "
LITERATURA 9 Llegeix aquest poema i completa la fitxa marcant l’opció correcta.
– Quants de versos té? (0,4)

Xocolata desfeta
2 6
Espessa i lluent,
– Quantes estrofes té? (0,4)
tothom se la menja,
ai!, a cremadent. 2 6
En xicra o en tassa – Quantes síl·labes té cada vers? (0,4)
prou que ho diu la gent, 6 5
mai no n’hi ha massa.
– Com és la rima en els versos imparells? (0,4)
Miquel Martí i Pol,
http://nosaltres.activoforo.com/
consonant assonant?
t34-poemes-de-miquel-marti-pol
– Quin esquema mètric presenta? (0,4)
a b a c a c aabbaa
Nom: Curs: Data:
Això va anar i era un cas que va passar a la vila de Penàguila. Cal dir-vos primer
que aquesta vila és un racó del món. Un bell racó, això sí, enmig d’ombrienques
muntanyes. Devora el poble davalla una costera vorejada d’oms gegantins i fron-
dosos i baix del tot hi ha una font abundantíssima, que trona pels seus més de vint
canonets de bronze. La Travessa és un vell camí romà que puja des del poble de
Penàguila fins a la coronació del coll. Orientat a tramuntana, és aquell un pintoresc
indret però resulta trist i solitari. A mitjan camí, ja veus allà avall, com ho veuria un
xoriguer1, la petita vila, els grans pins que la volten i el terreny extremadament
romput del terme baix.
Allà, en el terme d’un mas anomenat el Bítol de Valor, es conserva un ginebre2 mo-
numental que té més de tres segles, és el més bonic i corpulent de tot el territori.
Davall aquest ginebre misteriosament encara parlen els animals, les plantes i les
aigües. Allà no bat la tramuntana, i les herbes muntanyenques floreixen tothora.
G. Pasqual (2011) L’homenot del barret. La Pobla Llarga: Edicions 96 (adaptació)
1
origuer: ocell rapinyaire d’uns trenta-cinc centímetres, de plomatge
x
vermellós amb taques negres i amb les ungles i el bec forts.
2
inebre: arbust de brancam espès, de fulles agrupades de tres en tres,
g
rígides i punxegudes, i de flors d’un color vermellós.
a. En quin ordre es descriuen els voltants de Penàguila? Justifica la resposta. (1)
De dins cap a fora. De dalt a baix i de baix a dalt.
"

b. Localitza en el text i escriu un exemple dels elements següents. (1)

• marcador espacial "
• símil "
LÈXIC 2 Escriu un sinònim de cada una de les paraules següents del text. (1)
• muntanyes (lín. 3) " • gegantins (lín. 3) "
• indret (lín. 7) " • solitari (lín. 7) "
• vila (lín. 2) "
GRAMÀTICA 3 Completa els buits amb el determinant que s’indica en cada cas. (1,3)
• No vull (demostratiu, proximitat) camisa.
• (article) + (possessiu, diversos posseïdors, 2a pers) familiars viuen
a Alaior?
• (article) Ha dit meteoròleg que vendrà aviat hivern.
• Després de dinar només va sobrar (numeral partitiu) coca farcida.
• No posis (quantitatiu) coses a (article) bossa.
PROVA A
• (indefinit) persones varen demanar per tu anit.

• Va córrer amb molta velocitat i va acabar en (numeral ordinal) posició.
• (article) patates s’han podrit. (exclamatiu) oi!
• (article) + (possessiu, un posseïdor, 2a pers) filla, (interrogatiu)
edat té?
4 Escriu amb lletres aquest numeral. (1)
• 386.587 "
ORTOGRAFIA 5 Subratlla les paraules que contenguin dígraf a les tres darreres oracions del 1r paràgraf. (1)
La Travessa és un vell camí [...] romput del terme baix.
"

6 Torna a escriure les paraules de l’exercici anterior separant les síl·labes. Ten en compte si els
dígrafs es poden separar o no. (1)
"

LLENGUA EN ÚS 7 Explica en què es diferencien els codis verbals dels no verbals i posa’n exemples. (1)
"

LITERATURA 8 Analitza el poema següent, seguint els punts que et presentam a continuació.
• Nombre de versos i d’estrofes. (0,4) "

L’arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.
• El tipus de vers:
¿Proclamarem la pau amb les paraules
– segons el nombre de síl·labes. (0,4) "
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí i Pol, Torna Nadal http://ddd.uab.es/
pub/expbib/1999/mmip/poesies.htm – segons la paraula final. (0,4) "
• El tema del poema. (0,5)"
Reconeix les característiques de les Activitat 1 Activitat 1

descripcions de lloc.
Coneix el concepte de sinonímia i forma Activitat 2 Activitat 2

parells de sinònims.
Identifica els determinants i els classifica Activitats 3, 4 i 5 Activitats 3 i 4

segons el tipus.
Reconeix els dígrafs i separa sil·làbicament Activitats 6 i 7 Activitats 5 i 6

les paraules que contenen dígraf.
Distingeix els codis verbals i no verbals. Activitat 8 Activitat 7
Analitza la mètrica i la rima d’un poema. Activitat 9 Activitat 8
NOTES:
"

PROVA B PROVA A
1 a. El fragment del text on hi ha una descripció és: 1 a.

Els voltants de Penàguila es descriuen de dalt a baix i,
El taulell des del qual despatxaven na Paqui i na Violeta, després, de baix a dalt. Els marcadors espacials i alguns
dona i filla d’en Germà, ocupava quasi tot l’espai de la verbs ens donen la pista, com ara «davalla», «baix de tot»,
botiga diminuta. Però darrere la cortina de cotó blanc, «puja», «a la coronació del coll».
s’obria una sala de sostre alt que preservava un forn de b. RM.
llenya immens i un parell de taules de fusta on en Germà i • Baix del tot.
en Nelo, l’ajudant, passaven les nits pastant.
• Veus allà avall, com ho veuria un xoriguer.
b. De fora cap a dins.
2 • muntanyes " serres
2 amo " propietari
• gegantins " enormes
petits " menuts
• indret " paratge
sala " estança • solitari " deshabitat
vegada " ocasió • vila " poble
immens " gran 3 • No vull aquesta camisa.
3 • Algunes fulles han caigut en aquella terrassa. • Els vostres familiars viuen a Alaior?
• La meva amiga Maria viu a Alcúdia. • Ha dit el meteoròleg que vendrà aviat l’hivern.
• En la meva vida no he vist cap ca igual. • RM. Després de dinar només va sobrar mitja coca farcida.
• Quin home has vist entrar a ca seva? • RM. No posis tantes coses a la bossa.
• En els diaris sempre es publiquen massa notícies de • RM. Algunes persones varen demanar per tu anit.
successos.
• RM. Va córrer amb molta velocitat i va acabar en primera
• Vaig veure moltes vaques a Astúries, però només quatre posició.
ovelles.
• Les patates s’han podrit. Quin oi!
4 • articles "la, els. • La teva filla, quina edat té?
• demostratius " aquella. 4 • Tres-cents vuitanta-sis mil cinc-cents vuitanta-set.
• possessius " meva, seva.
5 " Travessa, vell, Penàguila, coll, aquell, mitjan, allà, avall,
• numerals " quatre.
xoriguer, terreny, baix.
• quantitatius " cap, massa, moltes.
6 Tra-ves-sa; vell; Pe-nà-gui-la; coll; a-quell; mit-jan; a-llà; a-vall;
• indefinits " algunes.
xo-ri-guer; ter-reny. baix.
• interrogatius " quin.
7 En els codis verbals s’usen paraules per crear missatges (per
5 • Tres-cents vint-i-cinc. exemple, el català), mentre que en els codis no verbals no
• Cinquanta-sis. s’empren paraules sinó signes no lingüístics com gestos,
senyals acústics o visuals (per exemple, els senyals de trànsit).
6 canya; llibreta; arribar; bràquia; cussa; pistatxo; boig; fetge.
8 • El poema té sis versos.
7 Cal retxar:
• Els versos són:
• mo-sse-ga-da (mos-se-ga-da).
– segons el nombre de síl·labes: d’art major (10 síl·labes).
• ja-qu-e-ta (ja-que-ta)
– segons la paraula final: femenins.
• ti-l·la (til-la) • El tema del poema és la hipocresia que es veu al món,
• co-txe (cot-xe) sobretot en algunes èpoques com el Nadal, ja que mentre
es proclama la pau, no s’actua per arribar-hi.
• lle-tjos (llet-jos)
8 • no verbal • no verbal • verbal. • no verbal • verbal.
9 – Quants de versos té? 6
– Quantes estrofes té? 2
– Quantes síl·labes té cada vers? 5
– Com és la rima en els versos imparells? Consonant
– Quin esquema mètric presenta? abacac
Nom: Curs: Data:
En Beppo Agranador vivia a la vora de l’amfiteatre en una barraca que s’havia

construït ell mateix amb rajola, bocins de planxa ondulada i cartó enquitranat. Era
extraordinàriament baixet i a més a més sempre caminava una miqueta encongit,
de manera que només passava quatre dits del cap d’en Momo. Per això, semblava
dèbil però no ho era en absolut. El cap, tan gros com un meló, amb una mata de
cabells blancs curts i tots drets, sempre el tenia una miqueta tort, i damunt el nas
duia unes ulleres petitíssimes.
Hi havia molta gent que pensava que en Beppo Agranador no acabava d’estar bé
del cap. Era perquè quan li feien alguna pregunta només somreia amablement i no
donava quasi mai cap resposta, callava. En canvi, si creia que en calia una, meditava
quina havia de ser. A vegades passaven dues hores i fins i tot un dia sencer abans
que es decidís a contestar.
Michael Ende (2013) Momo. Alzira: Bromera (adaptació)
a. Quin tipus de descripció es fa en el primer paràgraf? (1)

objectiva subjectiva
b. Subratlla en el text el fragment on es presenten les característiques psicològiques

del personatge. (1)
LÈXIC 2 Subratlla la paraula antònima. (1)
• prim " gras / alt • negres " foscos / blancs
• llargs " curts / pobres • alt " baix / estret
• fort " dèbil / forçut
GRAMÀTICA 3 Copia cinc adjectius que s’usen a la descripció d’en Beppo. (1)
"

4 Escriu cada adjectiu al costat de la descripció corresponent. (1)
petitíssimes – tort – dèbil – tan gros com un meló
• " Un adjectiu en grau comparatiu.

• " Un adjectiu en grau superlatiu.
• " Un adjectiu de dues terminacions.
• " Un adjectiu d’una terminació.
ORTOGRAFIA 5 Subratlla les paraules que contenen diftong i encercla cada diftong. (1)
vivia mateix duia miqueta quatre
mai tenia quan dues dia
PROVA B
6 Classifica les paraules subratllades a l’activitat anterior segons que el diftong que contenguin
sigui decreixent o creixent. (1)
Decreixent
Creixent
LLENGUA EN ÚS 7 Llegeix aquest avís i marca la resposta a cada una de les preguntes.
• Qui són els receptors i l’emissor de l’avís? (0,4)

Dijous, 11 de març Receptors: Els administradors.
S’informa els veïnats de la Els veïnats de la comunitat.
comunitat que demà des de
Emissor: L’administrador de la comunitat.
les 16 fins a les 17 hores
no funcionarà l’ascensor El propietari.
per operacions de • Quin tipus de relació hi ha entre ells? I quina forma
manteniment. Els pregam de tractament s’hi fa servir? (0,3)
que disculpin les molèsties.
Relació: Confiança (relació entre amics).
L’administrador de la
Distància (relació professional).
comunitat de propietaris
Forma de tractament: Vostès. Vosaltres.
• Indica a quina data correspon demà. (0,3)
12 de març. 11 de març.
LITERATURA 8 Escriu el nom de cada figura literària al costat de la definició corresponent. (1)
1. Al·literació 2. Personificació
• " Repetició d’un o diversos sons en un mateix fragment.

• "A
tribució d’accions o qualitats humanes a animals, plantes
o éssers inanimats.
9 Llegeix aquest poema i escriu quina de les figures retòriques anteriors s’usa en els versos
marcats. (1)
Vinyes verdes vora el mar

Vinyes verdes vora el mar, "
ara que el vent no remuga1, "
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga2, "
vinyes verdes vora el mar.
J . M. Segarra (1937) Cançons de rem i vela.
Barcelona: La Rosa dels Vents.
1
emugar: emetre, una persona, paraules murmurades entre dents sovint en senyal de disgust.
r
2
poruga: que agafa por per qualsevol cosa.
Nom: Curs: Data:
En Neil i n’Elsbeth es varen mirar amb desconfiança. En Neil va pensar que el

conductor tenia raó: la seva cosina tenia una cara redona, molt bonica, amb els ulls
blaus i el nas pigat. Duia uns calçons texans i una camiseta de retxes, com la majoria
de les al·lotes de Londres que coneixia. Tenia els cabells curts i arrissats, un poc
pèl-rojos. «Senyal de mal geni?», es va preguntar en Neil amb aprensió. De fet,
n’Elsbeth no havia somrigut des que els havien presentat. En Neil volia ser amable
i li somreia, però ella no li corresponia.
−Ha estat un te fenomenal. La teva mare és una gran cuinera.
−Bah! Sempre fa algun numeret quan hi ha algun est …−s’interrompé−. Quan tenim
convidats.
En Neil sabia que havia estat a punt de dir «algun estrany».
Alan C. McLean (1998) El fantasma de Kilmory. España: Bruño (adaptació)
a. Quins aspectes físics trobes a faltar en la descripció de n’Elsbeth? Afegeix-hi aquesta descripció
segons com t’imagines tu el personatge. (1)
"

b. Com s’anomenen les descripcions de persones? Quines perspectives poden adoptar? (1)
"

LÈXIC 2 Escriu un antònim per a cada una d’aquestes paraules. (1)
• fort " • prim " • ample "
• eixut " • expressiu "
3 Identifica en el text adjectius amb les característiques que especificam. (0,8)
• Un adjectiu en grau positiu "
• Un adjectiu en grau superlatiu "
• Dos adjectius de dues terminacions "
• Un adjectiu d’una terminació "
PROVA A
ORTOGRAFIA 4 Classifica aquestes paraules extretes del text segons que contenguin diftong o hiat. (1)
blaus – somreia – aprensió – raó – quan
• Contenen diftong "
• Contenen hiat "
5 Copia les paraules de l’activitat anterior que contenen diftong i classifica-les segons el tipus
de diftong que és. (1)
• Diftong decreixent " • Diftong creixent "
LLENGUA EN ÚS 6 Explica què és el context de la comunicació. (1)
El context és
7 Posa un exemple de situació comunicativa i analitza-la tenint en compte els tres aspectes
del context. (1,2)
Exemple "
Anàlisi de l’exemple "
LITERATURA 8 Escriu el nom de la figura literària a què correspon cada definició. (1)
1. Repetició d’un o diversos sons en un mateix fragment "
2. Atribució d’accions o qualitats humanes a animals, plantes o éssers inanimats.

"
3. Substitució d’un terme (A) per un altre (B), amb el qual hi ha una relació de semblança
(B substitueix A). " . .
4. Repetició d’una o diverses paraules al començament de dos o més versos per reforçar-ne
el sentit. ".
5. Consisteix a comparar dos termes que tenen alguna característica comuna (A com B).
".
9 Assenyala en el poema un exemple d’imatge, de metàfora, de personificació

i de comparació. (1)
Semàfor
Groc, vermell, verd. Ara visc en un cantó
Verd, groc, vermell. plantat com un soldat
Som un arc de Sant Martí i vigil amb ulls de vidre
que ha perdut quatre colors. per si els pogués jo trobar.
Màrius Torres,
http://www.locantich.cat/2013/01/marius-torres-rellegit-per-reversos.html (adaptació)
Reconeix les característiques de la Activitat 1 Activitat 1

descripció de persones.
Coneix el concepte d’antonímia i forma Activitat 2 Activitat 2

parells d’antònims.
Identifica els adjectius i els classifica segons Activitat 3 Activitat 3

els tipus.
Reconeix els diftongs i els classifica en Activitats 4 i 5 Activitats 4 i 5

creixents i decreixents.
Analitza el context comunicatiu d’un acte Activitats 6 i 7 Activitats 6 i 7

discursiu.
Identifica les figures literàries d’un poema. Activitats 8 i 9 Activitats 8 i 9
NOTES:
"

PROVA B PROVA A
1 a. objectiva 1 a.

Trets generals, com ara l’estatura i la complexió. RL.
b. Hi havia molta gent que pensava que en Beppo b.
RM.
Agranador no acabava d’estar bé del cap. Era perquè La descripció de persones se sol anomenar retrat.
quan li feien alguna pregunta només somreia Consisteix a descriure les característiques físiques i
amablement i quasi mai donava cap resposta, callava. En psicològiques d’una persona. Pot adoptar una perspectiva
canvi, si creia que en calia una, meditava quina havia de objectiva, sense valoracions, o subjectiva, quan l’emissor
ser. A vegades passaven dues hores i fins i tot un dia manifesta la seva opinió. En aquest darrer cas, pot ser una
sencer abans que es decidís a contestar. opinió positiva (perspectiva idealitzadora) o negativa
(perspectiva deformant, caricatura).
2 • prim " gras • negres " blancs • llargs " curts
• alt " baix • fort " dèbil. 2 fort " dèbil; prim " gras; ample " estret; eixut " humit;
expressiu " inexpressiu
3 Baixet; dèbil; gros; blancs; curts.
3 RM.
4 • tan gros com un meló " Un adjectiu en grau comparatiu.
• petitíssimes " Adjectiu en grau superlatiu. • Un en grau positiu: redona • Un en grau superlatiu: molt
bonica • Dos de dues terminacions: blaus; pigat • Un d’una
• tort " Un adjectiu de dues terminacions.
terminació: amable.
• dèbil " Un adjectiu d’una terminació.
4 • Contenen diftong " blaus; somreia; quan.
5 vivia mateix duia miqueta quatre
• Contenen hiat " aprensió; raó.
mai tenia quan dues dia
5 • Diftong decreixent " blaus.
6 • Diftong decreixent: mai.
• Diftong creixent " quan; somreia.
• Diftong creixent: duia, quatre; quan.
6 El context és la situació en què té lloc la comunicació i les
7 • Receptors: els veïnats de la comunitat
circumstàncies que l’envolten, entre les quals cal destacar la
Emissor: l’administrador de la comunitat. relació entre els interlocutors, l’espai i el temps.
• Relació: distància (relació professional). 7 RM.
Forma de tractament: vostès. Per exemple, en Vicenç és un jove que ha estat estudiant
• 12 de març. Català a casa de la seva companya Paula un dimecres;
8 Al·literació " Repetició d’un o diversos sons en un mateix l’endemà a classe s’adona que no té el llibre de Català
fragment. i demana a na Paula si se’l va deixar a ca seva. La relació
entre l’emissor i el receptor és informal (joves companys
Personificació " Atribució d’accions o qualitats humanes
de classe); l’espai i el temps en què es produeix la situació
a animals, plantes o éssers inanimats.
és la classe, un dijous.
9 Vinyes verdes vora el mar, " Al·literació (so v)
8 Al·literació " Repetició d’un o diversos sons en un mateix
ara que el vent no remuga, "
Personificació fragment.
us feu més verdes i encar Personificació " Atribució d’accions o qualitats humanes
teniu la fulla poruga, " Personificació a animals, plantes o éssers inanimats.
vinyes verdes vora el mar. Metàfora " Substitució d’un terme (A) per un altre (B),
amb el qual hi ha una relació de semblança (B substitueix A).
Anàfora " Repetició d’una o diverses paraules al
començament de dos o més versos per reforçar-ne
el sentit.
Comparació " Consisteix a comparar dos termes que
tenen alguna característica comuna.
9 Imatge: som un arc de Sant Martí.
Comparació: plantat com un soldat.
Personificació: visc en un cantó; vigil.
Metàfora: ulls de vidre.
Nom: Curs: Data:
COMUNICACIÓ 1 Llegeix el text i marca l’opció correcta.
Atenció, pregunta: què pots fer quan la teva vida depèn del maleït ull d’una mòmia
egípcia?
a) Demanar consell en una òptica.
b) Encomanar-te a santa Llucia del Nil.
c) Deixar-te aconsellar per un expert.
d) Fer testament entre els amics més propers.
(Encerclau la resposta que trobeu escaient.)
D’ara endavant, ja no cal que encercleu res.
Però, anem a pams.
Els amics em diuen Max, i tenc tretze anys que a punt han estat de no veure la llum
dels catorze. El motiu? Bé, si som sincer no podem parlar d’un motiu aïllat, sinó de
tot un manat d’esdeveniments i de casualitats que, com si fossin les peces d’un
trencaclosques, el destí s’encarregà d’encaixar a la perfecció per tal de posar-me els
pèls de punta en l’aventura més insòlita que havia viscut mai.
Jesús Cortés (2012) L’ull de la mòmia. Alzira: Bromera (adaptació)
A quin tipus textual pertany el darrer paràgraf del text que acabes de llegir? (1)
És un text descriptiu perquè diu com és el personatge.
És un text narratiu perquè relata uns fets imaginaris, hi ha un narrador que conta els fets.
És un text expositiu, perquè explica un concepte.
2 Marca i raona la resposta. A quina part creus que correspon el darrer paràgraf del fragment
anterior? (1)
Plantejament Nus Desenllaç
"

LÈXIC 3 Indica quina de les paraules següents és polisèmica. (1)

Ull. 1. Òrgan de la visió. 2. Forat, especialment el que travessa de part a part alguna cosa.
Sincer. Que no és fingit, que es manifesta tal com és.
Llum. 1. f. Forma d’energia que fa que puguem veure les coses. 2. m. Aparell que serveix per
il·luminar i que funciona amb electricitat.
4 Explica quins significats pot tenir la paraula pasta en l’expressió Dóna’m la pasta i marca per
què pot ser confusa.
Significat 1 "
Significat 2"
• Pot ser confusa perquè pasta és una paraula col·loquial.

pasta és una paraula polisèmica.
pasta és molt semblant a basta.
PROVA B
GRAMÀTICA 5 Relaciona cada forma verbal amb la descripció corresponent. (1)

Tenc • • 1a persona del plural del passat perifràstic.
Anem • • 1a persona del singular present.
Encarreguí • • 1a persona del singular del passat simple.
Vàrem estudiar • • 1a persona del plural del present.
ORTOGRAFIA 6 Accentua les paraules del quadre i posa-les com a exemple en la regla d’accentuació
corresponent. (1)
fenomens – dema – pagina – abus – facil – clinica – arros – bruixola – rapid
• Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, en vocal + -s, -en o -in.
Exemples:
• Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en vocal, ni en vocal + -s, ni -en ni -in.
Exemples:
• Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre.
Exemples:
7 Localitza en el text inicial tres paraules que duen accent diacrític. Després explica quin és el
significat que tenen. (1)
Mot amb accent diacrític Significat que pren en el text
1. "
2. "
3. "
LLENGUA EN ÚS 8 Relaciona cada definició amb el tipus de variació lingüística corresponent.

1. variació funcional 2. variació social 3. variació geogràfica 4. variació històrica
Les formes que la llengua adopta segons el moment històric.
El model de llengua depèn de l’origen geogràfic de cada parlant.
La variació depèn del grup social del parlant.
La variació està relacionada amb la situació comunicativa.
LITERATURA 9 Marca l’afirmació vertadera sobre el narrador del text inicial. (1)
a. El narrador és extern i omniscient, ja que ho coneix tot sobre els personatges.
b. El narrador és intern i testimoni perquè és un personatge que ha presenciat els fets.
c. El narrador és extern i objectiu, ja que només narra les accions, no els sentiments.
d. El narrador és intern i protagonista perquè és un personatge de la història que relata
els fets en 1a persona i els protagonitza.
Nom: Curs: Data:
COMUNICACIÓ 1 Llegeix el text següent i contesta a les preguntes.
Havien passat unes quantes setmanes i les coses amb en Santiago no havien
canviat, més ben dit, havien anat a mal. En Santiago s’havia ajuntat amb una
colla de brètols ben alimentats igual que ell i no paraven de molestar na Marina.
Però, per sort, n’Enric no se separava d’ella, i n’Anna tampoc.
Na Marina era al pati repassant la lliçó d’Història, asseguda a la gespa, quan se
li va acostar n’Enric.
–Hola, Marina! Vendràs a la mani d’avui capvespre? –li demanà mentre seia al
seu costat.
–Quina mani? –va respondre na Marina amb una altra pregunta quasi sense
sentir-lo.
–Com que quina mani? Portam setmanes preparant-la. Si fins i tot ens has ajudat
a pintar les pancartes. –els va dir enfadat n’Enric.
–Ah, aquelles pancartes eren per a una mani? –va dir na Marina, que no aparta-
va els ulls del llibre.
–No, eren per empaperar la cafeteria de l’institut! –va exclamar n’Enric en to
sarcàstic.
Gemma Pasqual i Escrivà (2005) Marina. València: Alfaguara / Voramar (adaptació)
a. A quin tipus textual pertany el text? Justifica la resposta. (1)"
b. A quina part de l’estructura textual pertany? Per què? (1)"
"

2 Encercla la paraula polisèmica i explica per què ho és. (1)
passar – seure – acostar – apartar
GRAMÀTICA 3 Separa l’arrel de les desinències en les formes verbals següents. (1)
• paraven " • portam "
• apartava " • vendràs "
• demanà "
PROVA A
4 Cerca en el text una forma verbal que s’adeqüi a cada una de les característiques que
s’indiquen. (1)
• " a. Verb de la segona conjugació. Mode indicatiu. 2a persona
singular. Futur.
• " b. Verb de la 1a conjugació. Mode indicatiu. 3a persona singular.
Passat perifràstic.
• " c. Verb de la primera conjugació. Mode indicatiu. 3a persona
singular. Imperfet.
• " d. Verb de la primera conjugació. Mode indicatiu. 3a persona
plural. Plusquamperfet.
• " e. Verb de la primera conjugació. Forma no personal d’infinitiu.
ORTOGRAFIA 5 Accentua les paraules següents si cal i indica si són agudes, planes o esdrúixoles. Després,
explica per què s’han d’accentuar. (1)
• policia: "
• ciencia: "
• facils: "
• carros: "
• pastis: "
6 Construeix una oració que contengui el parell de mots proposat. (1)
• ós/os "
• mòlt/molt "
• dóna/dona "
• nét/net "
• sòl/sol "
LLENGUA EN ÚS 7 Indica si seria adequat usar la paraula «mani» en un examen. Explica per què. (1)
"

LITERATURA 8 Caracteritza el tipus de narrador del text inicial. Fixa’t en la persona gramatical que s’empra,
si participa o no en la història, si coneix o no l’interior dels personatges (sentiments,
pensaments, etc.). (1)
"

9 Rellegeix el text inicial i digues com es presenten en el text les paraules dels personatges.
Com s’anomena aquest estil? (1)
"

Identifica un text narratiu, reconeix les parts Activitats 1 i 2 Activitat 1

de què consta i les característiques
principals.
Sap què és una paraula polisèmica i coneix Activitats 3 i 4 Activitat 2

els significats d’algunes paraules
polisèmiques.
Analitza les formes verbals, segons la Activitat 5 Activitats 3 i 4

persona, el nombre, el temps i el mode.
Aplica les normes d’accentuació. Activitats 6 i 7 Activitats 5 i 6
Concep la llengua com un sistema Activitat 8 Activitat 7

heterogeni i coneix les diferents variacions
lingüístiques.
Identifica el tipus de narrador i l’estil (directe Activitat 9 Activitats 8 i 9

o indirecte) que presenta un text narratiu.
NOTES:
"

PROVA B PROVA A
1 És un text narratiu perquè relata uns fets imaginaris; hi 1 a. El text pertany al tipus textual narratiu perquè s’hi relaten
ha un narrador que conta els fets. uns fets que es desenvolupen en un espai (el pati de
l’institut), en un temps determinat (un matí), hi ha
2 " El fragment pertany al plantejament perquè es presenta
elements propis de la narració com els personatges
la situació inicial i s’introdueix el personatge principal.
(Marina, Enric) i un narrador que és la veu que narra
3 Les paraules polisèmiques són ull i llum. els esdeveniments.
Resposta lliure (RL) b. El fragment pertany a la part del nus perquè s’explica un
4 Significat 1 "massa que resulta de mesclar una substància fet que altera la situació inicial i crea la conflictivitat: les
mòlta amb un líquid. coses amb en Santiago no havien canviat, més ben dit,
Significat 2 "Doblers. havien anat a mal; no paraven de molestar na Marina.
Pot ser confusa perquè pasta és una paraula polisèmica. 2 La paraula polisèmica és passar. És polisèmica perquè pot
tenir diferents significats: recórrer o travessar un camí;
5 • tenc "1a persona del singular, del present. • Anam "1a
estar durant un temps en un lloc; anar més enllà; transcórrer
persona del plural del present. • Encarreguí "1a persona
el temps...
del singular del passat simple. • Vàrem estudiar "1a
persona del plural del passat perifràstic. 3 • paraven: lexema (par-), desinència (- aven)
6 fenòmens, demà, pàgina, abús, fàcil, clínica, arròs, brúixola, • portam: lexema (port-), desinència (-am)
ràpid. • apartava: lexema (apart-), desinència (-ava)
• Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, en • vendràs: lexema (vendr-), desinència (-às)
vocal + s, -en o -in. Exemples: demà, abús, arròs. • demanà: lexema (deman-), desinència (-à)
• Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en vocal, 4 a. Verb de la segona conjugació. Mode indicatiu. 2a persona
ni en vocal + s, ni -en ni -in. Exemples: fenòmens, fàcil, singular. Futur " Vendràs
ràpid.
b. Verb de la 1a conjugació. Mode indicatiu. 3a persona
• Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre. Exemples: singular. Pretèrit perfet perifràstic. " Va exclamar
pàgina, clínica, brúixola.
c. Verb de la primera conjugació. Mode indicatiu. 3a persona
singular. Pretèrit imperfet. " Apartava
7 Mot amb accent Significat que pren en el text
d. Verb de la primera conjugació. Mode indicatiu. 3a persona
diacrític
plural. Pretèrit plusquamperfet. " Havien canviat
1. més "quantitat e. Verb de la primera conjugació. Forma no personal
2. bé "contrari de malament d’infinitiu. " Empaperar
3. pèls "cabells
5 • policia "plana. ciència "esdrúixola. S’accentua perquè
totes les esdrúixoles s’accentuen. • fàcils "plana.
S’accentua perquè és plana acabada en consonant. • carros
8 4 Les formes que la llengua adopta segons el moment
" plana. • pastís "aguda. S’accentua perquè és aguda
històric. V. històrica
acabada en vocal + -s.
3 El model de llengua depèn de l’origen geogràfic de cada
6 • ós/os " L’ós que vàrem veure al zoològic s’ha romput un
parlant. V. geogràfica
os de la pota.
2 La variació depèn del grup social del parlant. V. social
• mòlt/ molt " A ma mare li agrada molt el cafè mòlt.
1 La variació està relacionada amb la situació
• dóna/dona " La meva dona dóna llepolies als nins.
comunicativa. V. funcional
• nét/net " El nét de na Roser sempre va ben net.
9 ✓ d. El narrador és intern i protagonista perquè és un
• sòl/sol " Pren el sol assegut al sòl.
personatge de la història que relata els fets en 1a
persona i protagonitza l’acció. 7 No és adequat, perquè és un truncament que només pot ser
adequat en una situació comunicativa informal.
8 El narrador del text és extern, en 3a persona, objectiu, ja que
no aporta cap informació sobre els pensaments dels
personatges.
9 Les paraules dels personatges s’introdueixen en estil directe;
ho podem confirmar perquè gràficament hi ha uns guions
que indiquen el parlament de cada un d’ells i perquè el
discurs es reprodueix de manera literal.
Nom: Curs: Data:
10 d’abril
Em trob feta un pedaç. M’odii a mi mateixa, sobretot el tros de
mi que es diu gargamella, que em fa veure les estrelles. Les me-
ves amígdales són com dues muntanyes en què algú excava els
cims amb agulles.
Si aquesta vegada sobrevisc, promet no tornar a tenir mai aquests
pensaments sobre en Sam. No cal dir que no tenc cap compren-
sió per part de la mare. No ens creu mai, a cap de nosaltres, des
que es va trobar na Sally comprant mitja hora després de fer
creure que es trobava a les portes de la mort a causa d’una amig-
dalitis.
En Pete s’ha limitat a obsequiar-nos amb el seu espectacle pre-
ferit: «Jo som estudiant de medicina en embrió número u del
món». M’ha dit que no obrís la boca i que prengués una aspirina.
Punyeter setciències! Només té un mal de cap: ja es pensa que
es mor.
Quina ruïna de vacances!
(Escrit per na Susie)
Ann McPherson i Aidan Macfarlane (1990) I jo també sóc una maniàtica!
a. Quin tipus de text és? (0,4)

Un diari personal.
Un diari periodístic.
b. Marca les tres característiques que defineixen aquest tipus de narració. (0,7)
Està escrit en 3a persona.
Conta els fets personals de forma subjectiva, segons el punt de vista de l’autor.
El fets narrats acaben de passar.
Conta fets passats i remots.
Està escrit en 1a persona.
c. Què li passa a la protagonista? Indica quina afirmació s’ajusta més al contingut

del text. (0,4)
Li fa mal la gargamella i la mare no li fa massa cas.
Té un dolor terrible de gargamella però com que va enganyar la mare una vegada,
la mare no la creu.
LÈXIC 2 Marca les oracions que contenen paraules homòfones. (1)

a. Li he dit que es curàs el dit.
b. Aquella dona sempre dóna almoina als necessitats.
c. Al cap de cinc dies, trobaren el cap de l’empresa amb el cap ferit.
PROVA B
GRAMÀTICA 3 Classifica els verbs següents segons que siguin formes simples, compostes o perifràstiques. (1)
vàrem comprar Simple

havíem dit
conduirem Compost
faci
han patit Perifràstic
4 Indica el temps verbal del verb de cada oració. (1)

El metge em diagnosticà una infecció. • • Imperfet d’indicatiu
Sempre passejava amb el ca. • • Passat simple
M’agradaria una casa com aquesta. • • Futur
Els policies han investigat l’assassinat. • • Condicional
Et confondran amb un lladre. • • Perfet
5 Defineix cada verb segons que sigui inocatiu o pur i completa les formes de present. (1)
• El verb patir és
patesc pateix patim
• El verb sentir és
sent sent sentiu
6 Defineix cada verb segons que sigui regular o irregular. (0,5)
Anar " Témer "
ORTOGRAFIA 7 Encercla la paraula de cada sèrie que ha de dur dièresi. Escriu-la correctament a l’espai. (2)
a. guerra, pinguí, guitarra, guant. "

b. foques, Pasqua, questió, quota. "
c. produir, introduit, traduint, conduiré. "
d. cuina, fruita, Raul, reina. "
LLENGUA EN ÚS 8 Subratlla en cada oració la paraula o expressió pròpies del registre informal i substitueix-les
per unes altres del registre formal. (1)
• Em costa un fotimer estudiar Matemàtiques. "

• La bòfia entrà a la botiga i endugué el lladre a la presó. "
LITERATURA 9 Marca només els enunciats vertaders. (1)
a. Els personatges plans presenten una complexitat psicològica i una evolució al llarg de l’obra.
b. En la caracterització directa, el narrador presenta el personatge.
c. El protagonista és el personatge principal i l’antagonista, el que se li oposa.
d. Els personatges fantàstics semblen reals perquè es regeixen per la lògica de la realitat.
e. Segons l’evolució al llarg de l’obra, els personatges poden ser plans i redons.
Nom: Curs: Data:
COMUNICACIÓ 1 Llegeix el text següent i contesta a les preguntes.
dijous, 5 de setembre de 2013

Acab de sopar un bullit d’estrelles tendres, trempat amb quatre gotes de pluja del
desert, reserva del 2000. En acabar, dues tallades de lluna, amb un raig de licor de
plata. A l’hora del cafè, no m’he resistit a servir-me una copa de nit fosca ben freda.
Em desvetllarà, cert. Però, quan els somnis m’acaronin, sé que la nit em cobrirà amb
el mantell daurat de l’alba.
http://mariajesusbolta.blogspot.com.es/ (adaptació)
a. Explica què és un blog i justifica amb exemples per què el text anterior és un blog. (1)
"

b. Creus que empra llenguatge literari? (1)
LÈXIC 2 Indica si les paraules següents són homògrafes o homòfones. (1)
• signe – cigne " • sent – cent "
• moc – moc " • deu – deu "
GRAMÀTICA 3 Completa les oracions següents amb la persona i el temps indicat. (1)
• El meu amic (passat simple conèixer) un futbolista famós.
• Jo no (imperfet d’ind. entendre) la raó del seu comportament.
• Els professors (futur simple resoldre) els conflictes escolars.
• Tu (plusquamperfet d’indicatiu descobrir) les monedes que

cercàvem.
• Encara que no (present de subjuntiu de venir), t’esperarem a casa.
4 Digues si els verbs anar, fer i dormir són regulars o irregulars. Per què? (1)
"

5 Digues quin és el temps verbal de les formes verbals següents. (1)
• vàrem estudiar " • hagué patit "
• hem llegit " • cercava "
• hauríem conegut "
PROVA A
ORTOGRAFIA 6 Escriu dièresi o accent en les paraules que en necessitin. (1)
• Era frequent que en Lluis passejàs per Venecia amb paraigua si plovia. (2 accent i 1 dièresi)
• A en Pasqual l’abus de cafeina li produia espasmes. (1 accent i 2 dièresis)
• N’Angels era una heroina: resolia totes les questions i obeia sempre. (1 accent i 3 dièresis)
7 Explica per què les paraules següents no duen dièresi. (1)
arcaisme "
reunificar "
traduir "
Màrius "
produíem "
LLENGUA EN ÚS 8 Digues si en aquest text s’empra un registre formal o informal i raona la resposta
basant-te en les característiques del registre. (1)
–Tia, no em retxis amb preguntetes, ja t’he dit que allà trobaràs una cosa que t’agrada molt.
Si vols trobar-la… Bé, ja he parlat prou.
"

LITERATURA 9 Llegeix aquesta narració i contesta a les qüestions següents.
Na Raquel era una jove preciosa de bona veritat. Tenia uns ulls grans i rients d’un
color caramel que, per un capritx afortunat de la natura, era idèntic al dels seus
cabells. Tenia els llavis un poc gruixats i sempre vermells, unes faccions correctís-
simes, un coll delicat i el cos ben proporcionat (…)
Les inquietuds que robaven el son a la mare (…) tenien relació directa amb la belle-
sa de na Raquel. (…) Era de veres que li repugnava espiar la filla, però una mare era
una mare i la seva Raquel era massa jove (…) Així que, en efecte, s’acostà l’auricular
a l’orella i… era na Marta. «Bona peça! Aquesta té la culpa que a na Raquel no li
agradin els llibres».
Joaquim Gonzàlez Caturla (1994) Tot l’estiu per davant. Alzira: Bromera (adaptació)
a. Quin tipus de caracterització té cada personatge? (0,5)
Raquel: directa indirecta Marta: directa indirecta
Raona la resposta "
b. De quin tipus són els personatges segons la seva naturalesa? (0,5)
reals i versemblants. fantàstics i irreals.
Reconeix les característiques pròpies dels Activitat 1 Activitat 1

blogs personals.
Identifica les paraules homònimes i les Activitat 2 Activitat 2

classifica en homòfones i homònimes.
Reconeix el temps d’una forma verbal i sap Activitats 3, 4, 5 i 6 Activitats 3, 4 i 5

conjugar diferents verbs.
Utilitza correctament l’accent i la dièresi. Activitat 7 Activitats 6 i 7
Distingeix el registre formal del registre Activitat 8 Activitat 8

informal.
Sap caracteritzar els personatges d’un text Activitat 9 Activitat 9

narratiu, atenent diferents criteris.
NOTES:
"

PROVA B PROVA A
1 a. Un diari personal. 1 a. RM.

b.
Conta els fets personals de forma subjectiva, segons el Un blog és un lloc web que s’actualitza periòdicament
seu punt de vista. / El fets narrats acaben de passar./ i en què un autor, anomenat bloguer, publica les seves
Està escrit en 1a persona vivències i experiències personals. És un text
autobiogràfic, escrit en primera persona (acab, no
c. Li fa mal la gargamella i la mare no li fa massa cas.
m’acaronen, em…), que conta els fets de manera
2 Cal marcar a i c. subjectiva; en aquest cas descriu les emocions. Sol
3 Simple: conduirem, faci escriure’s de manera quasi simultània al moment en
Compost: havíem dit, han patit què passen els fets i, per això, s’hi usa bastant el present
i el perfet (acab de sopar, m’he resistit).
Perifràstic: vàrem comprar
b. Fa servir el llenguatge literari, amb una gran quantitat
4 Diagnosticà " passat simple de metàfores.
Passejava"imperfet d’indicatiu
2 Homònimes: deu-deu; moc-moc.
M’agradaria"condicional
Homòfones: sent-cent; signe-cigne.
Confondran"futur
3 • conegué • entenia • resoldran • havies descobert • vénguis.
5 • El verb patir és incoatiu.
Patir: (patesc, pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen. 4 Els verbs anar i fer són irregulars, ja que canvien l’arrel en
• El verb sentir és pur. conjugar-se en determinades formes: vaig, vas, va, anam,
sent, sents, sent, sentim, sentiu, senten. anau, van; faig, fas, fa, feim, feis, fan. El verb dormir és
regular perquè no canvia l’arrel: dorm, dorms, dorm, dormim,
6 Anar " irregular
dormiu, dormen.
Témer " regular
5 • Vàrem estudiar "passat perifràstic
7 a. pingüí; b. qüestió; c. introduït; d. Raül.
• Hagué patit "passat anterior
8 • Em costa un fotimer estudiar Matemàtiques. (molt) • Hem llegit "perfet
• La bòfia entrà a la botiga i s’endugué el lladre a la presó. • Cercava "imperfet d’indicatiu
(policia) • Hauríem conegut "condicional perfet
9 Cal marcar b, c i e. 6 • Era freqüent que en Lluís passejàs per Venècia amb
paraigua quan plovia.
• A en Pasqual l’abús de cafeïna li produïa espasmes.
• N’Àngels era una heroïna: resolia totes les qüestions
i obeïa sempre.
7 Arcaisme " acaba en -isme.
Reunificar " du un prefix re- seguit de la vocal u.
Traduir " és infinitiu.
Màrius " té una desinència llatina -us.
Produíem " és paraula plana i es pot accentuar
8 "És un registre informal. Ho podem saber per les
característiques següents:
Ús de paraules referides al context comunicatiu (allà, ja)
Tractament de tu entre interlocutors (t’he dit)
Menor riquesa lèxica (cosa)
Ús de recursos expressius, com ara diminutius (preguntetes)
Presència de paraules col·loquials (tia, retxis…)
Estructures sintàctiques inacabades (Si vols trobar-la… Bé, ja
he parlat prou)
9 a. Raquel: directa
Marta: indirecta
Na Raquel té una caracterització directa al principi, ja que la
presenta el narrador. Na Marta té una caracterització indirecta,
a través del que pensa la mare de na Raquel sobre ella.
b. Reals i versemblants.
Nom: Curs: Data:
Tremolors que fan por

La injecció de gas al magatzem de gas submarí Castor, situat a pocs quilòmetres de
Vinaròs, desencadena una crisi sísmica al sud de les terres de l’Ebre i el Baix Maes-
trat
06/10/13 02:00 - LURDES MORESO
Molts de veïnats del Montsià i el Baix Maestrat han notat directament els darrers
dies els moviments sísmics provocats a pocs quilòmetres de la costa, a l’entorn del
magatzem de gas submarí conegut com a Castor. «M’he despertat a la matinada pel
moviment, les copes de l’armariet dringaven», comenta una veïnada d’Alcanar […].
A Vinaròs és on més s’han percebut els terratrèmols, el més fort al tancament d’aques-
ta edició dimarts a la matinada, de 4,2 graus de l’escala Richter. Però la intranquil·litat
s’ha apoderat no només dels que han viscut directament els moviments de la terra,
sinó que aquells que tenen un son més profund i no han percebut els sismes estan
indignats i pateixen per les conseqüències que poden provocar els moviments sís-
mics. En aquest sentit, els productors de musclos del delta de l’Ebre pateixen per si
es produeix una filtració de gas a la badia.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/
682145-tremolors-que-fan-por.htm (adaptació)
a. Com s’anomena cada part? Escriu el nom d’aquestes parts en el lloc corresponent. (0,5)
titular entrada
• " La injecció de gas al magatzem de gas submarí Castor, situat

a pocs quilòmetres de Vinaròs, desencadena una crisi sísmica
al sud de les terres de l’Ebre i el Baix Maestrat.
• " Tremolors que fan por

b. Marca el cos de la notícia en el text i respon. Quin ordre segueix la informació en el cos de la
notícia? (0,5)
Ordre decreixent, de més general a més particular.
Ordre creixent, de més particular a més general.
2 Relaciona. (1)
Què ha passat? • • Al sud de les terres de l’Ebre i el Baix Maestrat.
On ha passat? • • Els darrers dies.
Quan ha passat? • • Per la injecció de gas al magatzem submarí Castor.
Per què ha passat? • • Una crisi sísmica, terratrèmols.
Qui hi intervé? • • Molts de veïnats del Montsià i el Baix Maestrat.
LÈXIC 3 Escriu la paraula correcta en el buit de cada oració. (1)
previsió • El director va demanar la de dates d’acabament de la feina.

provisió • Si no podem sortir, no ens hem de preocupar perquè tenim bona
de menjar al rebost.
PROVA B
real • Ha contat tan bé la història que sembla
reial • El monarca organitzava festes per a la cort
4 Subratlla el parell de parònims de cada sèrie de paraules. (1)
• mèdic, medicina, mesa, metge, medecina.
• jutge, prejudici, perjudicial, perjudici, perjudicar.
GRAMÀTICA 5 Classifica aquests adverbis segons la circumstància que expressen. (1)
dins – abans – prou – prest – millor
lloc temps manera ordre quantitat
6 Marca l’enunciat vertader. (1)

L’adverbi és una categoria gramatical invariable.
L’adverbi només pot modificar un substantiu.
ORTOGRAFIA 7 Escriu cada paraula al lloc corresponent segons la forma de l’article que necessiti. (1)
el la l’
ioga metge
unió institut
índia importància
8 Tria la forma correcta en cada cas per completar les oracions. (1)
• (El/L’) amic de (en/n’) Andreu no va acudir (al/ a la) festa.
• En Pere ha anat a (ca el/cal) metge perquè té (la/l’) ungla malament.
LLENGUA EN ÚS 9 Reescriu l’oració substituint les dues paraules destacades per altres que no siguin
discriminatòries. (1)
– Els alumnes conviden els professors a la festa de benvinguda que se celebrarà el proper
divendres 4 d’octubre.
"

LITERATURA 10 Indica si són vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions sobre l’espai i el temps
en la narració. (1)
L’espai evocat és aquell que fa referència a un lloc que existeix en la realitat.
En la narració els fets sempre són contats en ordre cronològic (ordre lineal).
Un espai real només existeix en la imaginació del narrador.
Les alteracions del temps poden ser de dos tipus: retrospeccions i anticipacions.
Nom: Curs: Data:
COMUNICACIÓ 1 El text presenta una narració B (la notícia) dins d’una altra narració A (la novel·la).
Llegeix el text i contesta a les preguntes sobre la notícia.
El petit ocell va volar, i na Marina, acompanyada de tots els éssers que més volia,
va tornar a ca seva.
Mentre tot això passava, a molts de quilòmetres, al taulell d’un petit quiosc d’una
petita ciutat, un diari, i a les pàgines de successos, una notícia molt breu:
«Ahir varen trobar en una síquia als afores de València el cos sense identificar d’un
home de raça negra, d’uns vint anys, completament nu, que estranyament duia un
casquet de llana agafat amb força a la mà dreta. El cos tenia evidents signes de vi-
olència.»
Na Marina no se n’assabentaria mai, d’aquesta notícia.
La mort de n’Anna va servir perquè engarjolassin un dels feixistes més perillosos
de València, i per desfer-ne l’organització. Encara que anys més tard aquest sortiria
de la presó i la banda es reorganitzaria amb un altre nom. En Santiago va ser expul-
sat de l’institut. El director va dimitir i na Júlia va ocupar el càrrec.
Gemma Pasqual (2001) Marina. Picanya: Voramar (adaptació)
a. Què passa? (0,5) "
b. On passa? (0,5) "
c. Quan passa? (0,5) "
d. Quines característiques lingüístiques pots identificar a la notícia. Posa’n exemples. (0,5)
"

LÈXIC 2 Explica què són mots parònims. Els verbs aterrir i aterrar són parònims?
Explica’n el significat. (1)
"

GRAMÀTICA 3 En el sintagma molts de quilòmetres, la paraula molts és un adverbi o un determinant

quantitatiu? Raona la resposta. (1)
"

PROVA A
4 Indica de quin tipus és cada un dels adverbis que hem destacat en el text. (1)
• estranyament "
• mai "
ORTOGRAFIA 5 Escriu la forma de l’article corresponent (el, la, l’) davant aquestes paraules. (1)
• ull • universitat • ema (lletra) • inici • iogurt
• única • impremta • handbol • una (hora) • asimetria
6 Corregeix en cada oració una errada relacionada amb l’apostrofació i la contracció. (1)
a. L’interior del habitatge havia estat dissenyat per l’interiorista més famós.
b. L’home de l’estanc ha assistit a l’inauguració de l’Oficina de Turisme del poble.
c. El informe de l’agent de la policia culpava l’estudiant i obligava a presentar-se a la comissaria.
d. La importància de l’herboristeria encara no és valorada per els experts.
e. L’única representant de l’institut a l’assemblea era la alumna de l’aula de 1r d’ESO.
LLENGUA EN ÚS 7 Identifica a la notícia del text inicial una expressió que s’ha usat per evitar el llenguatge
discriminatori. Quina expressió han volgut evitar? Quina expressió se solia usar
tradicionalment? (1)
"

8 Relaciona cada definició amb el concepte corresponent. (1)
anticipació • • moment en què se situen els fets narrats.
espai • • es conten uns fets que passaran en el futur.
època • • és un bot temporal al passat.
retrospecció o flashback • • lloc on ocorren els fets.
durada • • temps que passa des de l’inici fins a l’acabament dels fets.
LITERATURA 9 Torna a llegir el text inicial i respon a les preguntes següents.
• Com és l’ordre de la narració, lineal o no lineal? Justifica la resposta. (0,5)
"

• Quin recurs empra el narrador per a l’alteració del temps? Justifica la resposta. (0,5)
"

Coneix l’estructura i les característiques

Activitats 1 i 2 Activitat 1
de les notícies periodístiques.
Identifica els parònims i els utilitza en el

context adequat.
Reconeix els adverbis i els classifica segons

Activitats 5 i 6 Activitats 3 i 4
la circumstància que expressen.
Coneix les normes d’ús de l’apòstrof

i les contraccions, i les aplica.
Identifica paraules discriminatòries i les

Activitat 9 Activitat 7
substitueix per altres de més neutres.
Caracteritza l’espai i el temps d’un text

literari i coneix els mecanismes que s’usen Activitat 10 Activitats 8 i 9
per alterar l’ordre lineal d’una narració.
NOTES:
"

PROVA B PROVA A
1 a. • entrada " La injecció de gas al magatzem de gas 1 a. S

’ha trobat el cos sense identificar d’un home de raça negra.
submarí Castor, situat a pocs quilòmetres de Vinaròs, b. Als afores de València
desencadena una crisi sísmica al sud de les terres de
c. Ahir.
l’Ebre i el Baix Maestrat.
d. L’ús del temps passat (varen trobar), la narració en tercera
• titular " Tremolors que fan por
persona (varen trobar, tenia) i la precisió en la narració
b. Ordre decreixent, de més general a més particular. dels fets (un casquet de llana agafat amb força a la mà
2 • Què ha passat? " Una crisi sísmica, terratrèmols. dreta).
• On ha passat? " Al sud de les terres de l’Ebre i el Baix 2 Els parònims són paraules que tenen molta similitud en
Maestrat. l’escriptura i en la pronúncia, però amb significats molt
• Quan ha passat? " Els darrers dies. diferents. Les paraules aterrir i aterrar són parònims perquè
presenten una mínima diferència en l’escriptura (les vocals i
• Per què ha passat? " Per la injecció de gas al magatzem
i a), però tenen significats diferents. Aterrir significar ‘causar
submarí Castor.
terror’. En canvi, aterrar significa ‘prendre terra’.
• Qui hi intervé? " Molts de veïnats del Montsià i el Baix
Maestrat. 3 La paraula molts és un determinant quantitatiu perquè
acompanya a un substantiu (quilòmetres) i hi concorda en
3 • El director va demanar la previsió de dates d’acabament
gènere i nombre. Per contra, l’adverbi és una categoria
de la feina.
gramatical invariable, que completa el significat d’un verb
• Si no podem sortir, no ens hem de preocupar perquè tenim o modifica un adjectiu.
bona provisió de menjar al rebost.
4 • estranyament " adverbi de manera
• Ha contat tan bé la història que sembla real.
• mai " adverbi de temps
• El monarca organitzava festes per a la cort reial.
5 • l’ull • la universitat • la ema (lletra) • l’inici • el iogurt
4 • mèdic, medicina, mesa, metge, medecina.
• l’única • la impremta • l’handbol • la una (hora)
• jutge, prejudici, perjudicial, perjudici, perjudicar. • la asimetria
5 6 a. L’interior de l’habitatge havia estat dissenyat per
lloc temps manera ordre quantitat
l’interiorista més famós.
dins prest millor abans prou b. L’home de l’estanc ha assistit a la inauguració de l’Oficina
de Turisme del poble.
6 L’adverbi és una categoria gramatical invariable. c. L’informe de l’agent de la policia culpava l’estudiant
i obligava a presentar-se a la comissaria.
7
el la l’ d. La importància de l’herboristeria encara no és valorada
pels experts.
ioga unió institut e. L’única representant de l’institut a l’assemblea era
metge Importància Índia l’alumna de l’aula de 1r d’ESO.
7 L’expressió que pot ser problemàtica és «un home de raça
8 • L’amic de n’Andreu no va acudir a la festa.
negra». Han intentat evitar «un home negre». Una altra
• En Pere ha anat a cal metge perquè té l’ungla malament. manera de dir-ho seria utilitzar l’etiqueta «afroamericà».
9 – L’alumnat convida el professorat a la festa de 8 • anticipació " es conten uns fets que passaran en el futur.
benvinguda que se celebrarà el proper divendres
• espai " lloc on ocorren els fets.
4 d’octubre.
• època " moment en què se situen els fets narrats.
10 F/F/F/V
• retrospecció o flashback " és un bot temporal al passat.
• durada " temps que passa des de l’inici fins a
l’acabament dels fets.
9 • L’ordre de la narració és no lineal, perquè primer conta dos
fets simultanis que ocorren en el moment de la narració;
després, conta uns fets ocorreguts el dia anterior (a través
de la notícia), i, a continuació, anticipa uns fets que encara
no han passat.
• El narrador ha utilitzat l’anticipació, és a dir, conta uns fets
que no han passat encara sinó que passaran més
endavant. Concretament: «Encara que anys més tard
aquest sortiria de la presó i la banda es reorganitzaria amb
un altre nom.». I també la retrospecció, a través dels fets
que es conten a la notícia i que ens duen al dia anterior.
Nom: Curs: Data:
COMUNICACIÓ 1 Llegeix el text i posa exemples de les característiques que s’indiquen a continuació.
Borumballa: Si no apareix prest, no arribarem a temps de representar

la comèdia a la boda del Duc.
Flauta: Estam amb l’aigua al coll. I si el substituïm?
Borumballa: Impossible. És l’únic que sap fer de lleó.
Culera: (Despertant-se.) De lleó? Ja em toca? (Rugeix.)
Borumballa: Culera!
Culera: No em toca? Està bé; quan em toqui, despertau-me.
Flauta: Però què fa?
Borumballa: Dormir com un tronc… Potser somiar.
flauta: Desperta’t, Culera!
culera: On som? Ah, sou vosaltres. Quina son!
borumballa: Ja has dormit prou.
culera: Quin somni he tengut, quines visions! Jo era…, tenia una…, duia…,
estava amb…, i… I em rascaven.
William Shakespeare (2007) El somni d’una nit d’estiu.
a. Abundància d’oracions interrogatives i exclamatives. (0,5)

"

b. Ús de verbs i expressions que criden l’atenció de l’interlocutor. (0,5)

"

LÈXIC 2 Subratlla quina de les expressions següents del text s’usa en un sentit figurat. (0,5)
• Estam amb l’aigua al coll. • Quina son!
• Ja has dormit prou. • On som?
3 Marca el significat correcte de l’expressió usada en un sentit figurat. (1)

Tenir més ganes de dormir.
Haver dormit massa.
Tenir molts de problemes, per falta de temps o de doblers.
No saber ni on es troba.
GRAMÀTICA 4 Identifica la paraula de cada sèrie que és un enllaç. (0,5)
• tard, temps, boda, si, prou.
• somni, de, bé, toca, aigua.
PROVA B
5 Escriu les dues paraules que has encerclat a l’activitat anterior al lloc corresponent. (1)
Preposició
Conjunció
ORTOGRAFIA 6 Reescriu les oracions substituint l’asterisc pel signe de puntuació adequat (, . ! o ?). (2)
a. A la taula tenia llibres * llibretes * bolígrafs i retoladors *
"
b. Malena * obri la porta *
"
c. Qui ha arribat després *
"
d. Quines flors més guapes *
"
e. En Nicolau * que és el més gran *ocuparà el primer seient *
"
7 Digues a quina funció de la coma corresponen les que has usat a les oracions a i b
anteriors. (1)
Delimitar un vocatiu, que usam per cridar una persona.
Separar mots que formen una enumeració.
LLENGUA EN ÚS 8 Marca a quina família pertany la nostra llengua. (1)

Família ameríndia indoeuropea sinotibetana
Subfamília eslava romànica cèltica
LITERATURA 9 Tria la paraula adequada per completar les definicions següents. (1)
acotacions – monologats – parlaments – dialogats
• Els fragments del text teatral que indiquen les intervencions dels personatges
són els
• Els textos teatrals són quan reprodueixen la conversa entre dos o més
personatges.
10 Subratlla les dues acotacions que s’inclouen en aquest fragment. (0,5)

Borumballa: Impossible. És l’únic que sap fer de lleó.
Culera: (Despertant-se.) De lleó? Ja em toca? (Rugeix.)
11 Marca. Com són les acotacions de l’activitat anterior? (0,5)

Escèniques D’interpretació
Nom: Curs: Data:
COMUNICACIÓ 1 Llegeix aquest text i resol les qüestions.
(Va prenent cos darrere els personatges la imatge difuminada d’una habitació de
palau entrevista a través de claredats i transparències robades a vidrieres, cortinetes,
enreixats d’aprimorada labor i discretes gelosies.)
Borumballa: Resulta que estan reunits amb el Duc dues al·lotes, n’Hèrmia i n’He-
lena, i dos al·lots, en Lisandre i en Demetri.
Culera: Però no paren de discutir, saps?
Borumballa: N’Hèrmia està enamorada d’en Lisandre. N’Helena està enamorada
d’en Demetri.
Culera: Doncs estan que s’enfilen per les parets. Per què deu ser?
Borumballa: És que en Lisandre i en Demetri estan, tots dos, enamorats de n’Hèrmia.
Flauta: Tots dos?
Culera: Tots dos enamorats de n’Hèrmia. Aquí ja pot haver-hi motiu per discutir.
Flauta: Però si n’Hèrmia només vol en Lisandre…
Borumballa: Però son pare vol que ella s’oblidi d’en Lisandre i es casi amb en De-
metri.
Culera: Quin embull!
Flauta: I què diu el Duc?
Borumballa: (Com imitant-lo.) «Si no obeïxes ton pare, passaràs la resta de la teva
vida tancada en un convent.»
William Shakespeare (2007) El somni d’una nit d’estiu. Alzira: Bromera. (adaptació)
a. Digues dues característiques lingüístiques del diàleg i assenyala en el text un exemple de cada
una. (1)
"
b. Aquest fragment pertany al gènere teatral? Explica com ho has sabut fent referència a la manera
de transcriure el diàleg. (1)
"

LÈXIC 2 Localitza en el text una expressió que usa Culera en sentit figurat i explica’n el significat. (1)
"

GRAMÀTICA 3 Subratlla els enllaços que hi ha en aquest fragment i classifica’ls. (1)

–Però son pare vol que ella s’oblidi d’en Lisandre i es casi amb en Demetri.
Preposicions
Conjunció
PROVA A
4 Classifica les conjuncions anteriors segons que siguin coordinants o subordinants. Explica
quina és la diferència entre els dos tipus de conjuncions. (1)
Coordinants
Subordinants
"

ORTOGRAFIA 5 Escriu deu signes de puntuació que falten en aquest fragment de text. (1)
Pista: Hi ha 6 comes, dos punts, un signe d’interrogació i un signe d’exclamació.
L’home se sentia cansat trist i sol El parc que començava a omplir-se de nins li pareixia
un bon lloc on descansar Un nin d’uns sis anys se li va apropar.
−Ei em pots ajudar És que no puc agafar la pilota. Vine i veuràs
De sobte l’home es va sentir millor es va aixecar del banc i va seguir el nin.
6 Encercla la coma que sobra en cada oració i explica per què sobra. (1)
a. Na Isabel, en Toni, en Pere, i jo anirem a esquiar junts.
"
b. Els cans del meu veïnat, estan ben alimentats.
"
LLENGUA EN ÚS 7 Indica quins enunciats són vertaders (V) i corregeix els falsos (F). (1)
No totes les llengües tenen la mateixa importància, ja que depèn del nombre de parlants
que tenen.
Una família lingüística és un conjunt de llengües amb un origen comú.
La nostra llengua pertany a la família indoeuropea.
La família indoeuropea es divideix en dues subfamílies.
La subfamília romànica inclou la nostra llengua.
"
"
LITERATURA 8 Explica què és un parlament en un text dramàtic, quines característiques té i copia’n

un exemple del text inicial. (1)
"

9 Subratlla en el text inicial una acotació escènica i encercla una acotació d’interpretació. (1)
Coneix les característiques dels diàlegs

espontanis.
Identifica expressions en sentit figurat i sap

interpretar-les.
Reconeix els enllaços i els classifica en

preposicions o conjuncions de diferents Activitats 4 i 5 Activitats 3 i 4
tipus.
Utilitza de manera adequada els signes de

puntuació bàsics.
Coneix el concepte de família lingüística i

sap a quina família pertany la nostra llengua.
Coneix la manera com s’estructuren els

Activitats 9, 10 i 11 Activitats 8 i 9
textos teatrals: parlaments i acotacions.
NOTES:
"

PROVA B PROVA A
1 a. Abundància d’oracions interrogatives i exclamatives. 1 a. Abundància d’oracions interrogatives i exclamatives. Per
I si el substituïm?; De lleó? Ja em toca?; No em toca?; què deu ser?: Tots dos?; Quin embull!; I què diu el Duc?
Però què fa?; Quina son!; Quin somni he tengut, quines Ús de verbs i expressions que criden l’atenció de
visions! l’interlocutor. Però no paren de discutir, saps?
b. Ús de verbs i expressions que criden l’atenció de b. Aquest fragment pertany al gènere teatral. Se sap per la
l’interlocutor. manera de reproduir els diàlegs, ja que les paraules dels
Culera!; Desperta’t, Culera! personatges van precedides del seu nom escrit en versaleta
i hi ha acotacions escrites en cursiva entre parèntesis.
2 • Estar amb l’aigua al coll.
2 Estan que s’enfilen per les parets. Significa que estan molt
3 Tenir molts de problemes, per falta de temps o de
enfadats.
doblers.
3 – Però son pare vol que ella s’oblidi d’en Lisandre i es casi
4 • si • de.
amb en Demetri.
5 Preposició: de. Conjunció: si.
preposicions d’, amb
6 a. A la taula tenia llibres, llibretes, bolígrafs
i retoladors. conjunció però, que, i
b. Malena, obri la porta.
4
c. Qui ha arribat després? Coordinants però, i
d. Quines flors més guapes! Subordinants que
e. En Nicolau, que és el més gran, ocuparà el primer seient.
La diferència és que les conjuncions coordinants uneixen
7 b Delimitar un vocatiu, que usam per cridar una persona.
dos o més elements que tenen la mateixa importància,
a Separar mots que formen una enumeració. mentre que les subordinants relacionen oracions dependents
8 Família: indoeuropea. l’una de l’altra.
Subfamília: romànica. 5 L’home se sentia cansat, trist i sol. El parc, que començava
a omplir-se de nins, li pareixia un bon lloc on descansar. Un
9 • Els fragments del text teatral que indiquen les
nin d’uns sis anys se li va apropar.
intervencions dels personatges són els parlaments.
−Ei, em pots ajudar? És que no puc agafar la pilota. Vine
• Els textos teatrals són dialogats quan reprodueixen la
i veuràs!
conversa entre dos o més personatges.
De sobte, l’home es va sentir millor, es va aixecar del banc
10 Culera: (Despertant-se.) De lleó? Ja em toca? (Rugeix.) i va seguir el nin.
11 D’interpretació 6 a. Sobra la coma que va després de Pere perquè en les
enumeracions no es posa coma abans de la i que enllaça
el penúltim element amb el darrer.
b. Sobra la coma que va després de veïnat perquè no és
correcte usar coma entre el subjecte i el verb.
7 F/V/V/F/V
• Totes les llengües tenen la mateixa importància, ja que és
independent del nombre de parlants que tenen.
• La família indoeuropea es divideix en cinc subfamílies.
8 El parlament és la part del text dramàtic que indica la
intervenció d’un personatge. Es caracteritza per estar escrit
en lletra redona i anar encapçalat pel nom del personatge
escrit en versaleta.
Exemple: Culera: Però no paren de discutir, saps?
9 • Acotació escènica: (Va prenent cos darrere els personatges
la imatge difuminada d’una habitació de palau entrevista a
través de claredats i transparències robades a vidrieres,
cortinetes, enreixats d’aprimorada labor i discretes gelosies.)
• Acotació d’interpretació: (Com imitant-lo.)
Nom: Curs: Data:
Na Xènia va tancar els ulls amb força i va intentar contenir les llàgrimes.
–Carles –va murmurar–. Carles…
A poc a poc va començar a llegir de nou. Ell continuava insistint.
7 WhatsApp
«Oh, Xènia! Ho sent, lament haver-te ferit. Esper que trobis la manera de xdonar-me».
8 WhatsApp
«Nanit, princesa».
9 WhatsApp
«Xènia, jo t’estim, i t’estimaré sempre!!!» ♥♥
10 WhatsApp
«Entenc el teu silenci i la teva indiferència per mi»
11 WhatsApp
«T’esper diumenge a les 18 h a la porta del cinema. Tornem a començar, com la
primera vegada. Si no véns, no et tornaré a molestar» ♥♥JJ
Gemma Pasqual (2014) Xènia, tens un WhatsApp. Barcelona: Barcanova (adaptació)
a. Identifica les característiques pròpies de les converses digitals que estan presents
en el text anterior. (1)
Sintaxi simplificada amb supressió d’articles, preposicions…
Ús d’onomatopeies i interjeccions.
Ús de nombres i signes amb valor lingüístic.
Ús d’emoticones.
Repetició de lletres o signes de puntuació.
b. Indica quin signe de puntuació s’usa per delimitar els missatges de WhatsApp i quin signe
s’usa per introduir el diàleg (1)
2 Marca les característiques pròpies de la comunicació per missatgeria instantània, com per
exemple el xat o els WhatsApp. (1)
La immediatesa, els interlocutors intercanvien informació en temps real.
Són textos dialogats planificats.
Coincidència en l’espai.
Han creat un codi d’escriptura propi.
No es poden caracteritzar els gestos ni l’expressivitat.
PROVA B
LÈXIC 3 Retxa el vulgarisme de cada parell de paraules. (1)

• gradar / agradar • prendre / prende • gènit / geni
• ho / heu • dimars / dimarts
GRAMÀTICA 4 Encercla els pronoms d’aquests enunciats del text i classifica’ls en forts o febles. (1)
i la teva indiferència per mi – haver-te ferit – jo t’estim – ell continuava insistint – ho sent
Forts Febles
5 Marca l’afirmació vertadera. (1)

Els pronoms tenen el mateix gènere i nombre que els noms que substitueixen.
Els pronoms tenen el mateix gènere i nombre que els noms que acompanyen.
ORTOGRAFIA 6 Enllaça cada signe amb el cas o els casos en què s’ha d’utilitzar. (1)
• per introduir enumeracions que van encapçalades

Els punts suspensius
per un genèric.
• al final d’una enumeració, si no es completa la sèrie.
• per introduir paraules d’un personatge
Els dos punts
en estil directe.
• per indicar que s’ha elidit el connector.
El punt i coma • quan callam alguna informació que es pot

sobreentendre.

LLENGUA EN ÚS 7 Retxa en cada sèrie la llengua que no és romànica. (1)

• àrab, gallec, francès. • romanès, castellà, rus.
LITERATURA 8 Escriu al costat de cada definició la part del text teatral a què fan referència: actes
o escenes. (1)
• Parts corresponents al desenvolupament de la història,

és a dir, plantejament, nus i desenllaç. "
• Parts vinculades a l’entrada i sortida dels personatges "
9 Completa l’esquema amb la part del text teatral corresponent. (1)

Unitat de temps Entrada i sortida de personatges
Baixada de teló Fosc en la il·luminació
Nom: Curs: Data:
COMUNICACIÓ 1 Llegeix el text i contesta a les preguntes sobre el diàleg espontani.
<Morfeo> M’agrades, Triniti. M’agrades.

<Triniti > ;-)
<Morfeo> D’acord, continuem.
<Triniti> I ella?
[…]
<Morfeo> Vull dir que el nom és Jo.
<Triniti> Tens ganes de complicar-me l’existència? Jo? No és un nom, això!!!!!
<Morfeo> Llum, només pots escriure un signe d’admiració.
<Triniti> Ets un pesat :-[
<Morfeo> No estim la perfecció. El llenguatge és una part de la perfecció. Una part
important.
[…]
<Triniti> […] Jo pitj de nou una tecla i…, zas! Un mirall…
[…]
<Morfeo> Espera, no te’n vagis!
<Triniti> No puc. He quedat amb els amics. Amb els MEUS AMICS!
<Mofeo> A La Marxa?
<Triniti> No ho sé. Xau!
Gemma Lluch (2001) el-joc.com. Alzira: Bromera. (adaptació)
a. Identifica en el text tres característiques dels xats i posa’n exemples. (1)
"

b. Digues quina característica, típica dels xats, que és conseqüència de la immediatesa

i el tipus de teclat, no està present en aquest text. (0,5)
"
LÈXIC 2 Indica quines de les paraules següents són vulgarismes i respon. (0,5)
• istiu • a10 • pizza • gradar • vendre
• Què és un vulgarisme? (0,5)"
PROVA A
GRAMÀTICA 3 Cerca cinc pronoms en el text inicial i classifica’ls en forts o febles. (1)
Forts
Febles
4 Subratlla els pronoms febles d’aquestes oracions. Vigila de no confondre’ls amb

els articles. (1)
• Les meves amigues varen veure els llibres, però no els varen voler comprar.
• Han cantat la cançó de l’institut i l’han enregistrada.
• Ja has trobat les claus de casa? Jo crec que les vares deixar a ca n’Andreu.
ORTOGRAFIA 5 Posa els dos punts en l’oració que correspongui. Vigila que només els has de posar
en dues de les oracions. (0,5)
a. Han encarregat molts d’embotits mig quilo de llonganisses, un quilo de sobrassades…
b. Han comprat llonganisses, sobrassades, botifarres…
c. Han vengut n’Andreu, en Tòfol, n’Aina…
d. Han vengut tots els meus cosins n’Andreu, en Tòfol, n’Aina…
6 Explica quina funció fan els punts suspensius en «i…, zas!». (0,5)
"

LLENGUA EN ÚS 7 Completa el text següent.

La fragmentació del llatí va donar lloc a , que
presenten semblances i també diferències, motivades per la
i la
8 Relaciona cada llengua romànica amb el territori on es parla. (1)

occità • • Illa de Sardenya
retoromànic • • Meitat sud de França i la Vall d’Aran
sard • • Romania i Moldàvia
francès • • Diversos cantons de Suïssa
romanès • • França, antics dominis francesos i part de Bèlgica i Suïssa
LITERATURA 9 Escriu acte o escena segons correspongui. (1)
• Ha caigut el teló i han canviat el decorat. Abans l’acció transcorria en una casa i ara té lloc
en una aula. S’ha produït un canvi d’
• Es fa fosc l’escenari i hi surten personatges nous. S’ha produït un canvi d’
• L’ també s’anomena seqüència.
• Els textos clàssics solien dividir-se en tres
Coneix les característiques dels diàlegs Activitats 1 i 2 Activitat 1

espontanis i convencions relacionades amb
els signes de puntuació.
Identifica els vulgarismes i reconeix el tipus Activitat 3 Activitat 2

de deformació que s’ha produït en cada cas.
Reconeix els pronoms o els classifica en Activitats 4 i 5 Activitats 3 i 4

forts i febles.
Coneix les normes d’ús dels signes de Activitat 6 Activitats 5 i 6

puntuació.
Identifica quines llengües són romàniques Activitat 7 Activitats 7 i 8

i sap com es varen formar.
Coneix les divisions dels textos teatrals. Activitats 8 i 9 Activitat 9
NOTES:
"

PROVA B PROVA A
1 a.
Ús d’onomatopeies i interjeccions (oh), ús de nombres 1 a.
Ús d’emoticones: ;-) :-[
i signes amb valor lingüístic (xdones), ús d’emoticones Repetició de signes de puntuació: això!!!!
(♥), repetició de lletres o signes de puntuació (!!!). Ús d’onomatopeies: zas!
b.
Les cometes s’usen per delimitar els missatges de b.
L’ús d’abreviatures (supressió o alteració de lletres
WhatsApp. El guió llarg o la retxa s’usa per introduir i síl·labes).
els diàlegs.
2 • istiu • a10 • pizza • gradar • vendre
2 La immediatesa, els interlocutors intercanvien
ls vulgarismes són paraules incorrectes que s’han originat
•E
informació en temps real.
a partir de deformacions d’altres mots.
Han creat un codi d’escriptura propi.
3 • gradar / agradar • prendre / prende • gènit / geni • ho / 3 RM.
heu • diamars / dimarts
4 i la teva indiferència per mi • haver-te ferit • jo t’estim • Forts Febles
ell continuava insistint • ho sent ella m’agrades
jo complicar-me
Forts Febles
te’n
mi -te
jo t’
4 • Les meves amigues varen veure els llibres, però no els
ell ho varen voler comprar.
• Han cantat la cançó de l’institut i l’han enregistrada.
5 Els pronoms tenen el mateix gènere i nombre que els
noms que substitueixen. • Ja has trobat les claus de casa? Jo crec que les vares deixar
a ca n’Andreu.
6 • Els punts suspensius " al final d’una enumeració,
si no es completa la sèrie; quan callam alguna informació 5 a. Han encarregat molts d’embotits: mig quilo de
que es pot sobreentendre. llonganisses, un quilo de sobrassades…
• Els dos punts " per introduir enumeracions que van d. Han vengut tots els meus cosins: n’Andreu, en Tòfol,
encapçalades per un genèric; per introduir paraules n’Aina…
d’un personatge en estil directe. 6 Els punts suspensius s’han emprat per introduir una
• Els punts i coma " per indicar que s’ha elidit informació inesperada.
el connector.
7 La fragmentació del llatí va donar lloc a les llengües
7 • àrab, gallec, francès. • romanès, castellà, rus. romàniques que presenten semblances i també diferències
8 • Parts corresponents al desenvolupament de la història, motivades per la intensitat de la presència dels romans
és a dir, plantejament, nus i desenllaç " actes. i la influència d’altres llengües.
• Parts vinculades a l’entrada i sortida dels 8 • occità " Meitat sud de França i la Vall d’Aran
personatges " escenes. • retoromànic " Diversos cantons de Suïssa
9 • sard " Illa de Sardenya
Unitat de temps
• francès " França, antics dominis francesos i part
acte
de Bèlgica i Suïssa
Baixada de teló • romanès " Romania i Moldàvia
9 • S’ha produït un canvi d’acte. • S’ha produït un canvi
Entrada i sortida de personatges d’escena. • L’escena també s’anomena seqüència.
escena • Els textos clàssics solien dividir-se en tres actes.
Fosc en la il·luminació
Nom: Curs: Data:
COMUNICACIÓ 1 Llegeix aquest text i contesta a les preguntes.
ENTREVISTA A LA JOVE ESCALADORA MARINA VALENCIA

03/08/2011
Amb només 13 anys, la jove escaladora catalana Marina Valencia Corrales,
resident a Rubí, s’ha proclamat recentment campiona de la Copa i el Campionat
d’Espanya d’Escalada Esportiva en la categoria sub-16. Els dos títols els ha
assolits en el seu primer any de competició en l’àmbit estatal, on ha demostrat
el seu alt nivell i motivació. […]
–Marina, com et vares iniciar en l’escalada?
La primera vegada que ho vaig provar tenia 10 anys i va ser durant unes vacances
d’estiu en un petit rocòdrom, ara fa 3 anys. Em va agradar molt i vaig decidir
cercar un lloc per poder practicar l’esport prop de casa.
–Algú de la teva família hi era aficionat?
Doncs no, a la meva família no hi ha cap aficionat al món de l’escalada, però
sempre ens ha agradat molt la muntanya en general. Ara veuen que això és molt
bo i mentre a mi m’agradi i n’estigui contenta, ells estaran amb mi. […]
–Quin entrenament segueixes? Com el valores?
Bastant bé. El meu entrenament varia cada mes. Normalment vaig a la sala de
La Panxa del Bou dues vegades per setmana i durant dues hores aproximadament.
Començ amb un escalfament i estirament i després feim algunes vies o blocs.
A banda, també treballam el físic. És un entrenament molt complet.
[…]
–Quins són els teus objectius a curt i a llarg termini?
A curt termini només esper superar-me cada dia una mica més i poder sortir més
a escalar en roca. A llarg termini m’agradaria poder seguir en el món de la
competició per participar en proves internacionals i poder arribar a ser campiona
d’escalada esportiva. A banda del món de l’escalada, sé que he d’estudiar per al
futur. M’agradaria molt fer feina amb nins.
–Finalment, Marina, on et podrem trobar aquest estiu?
Em podreu trobar per Menorca i també pel Pallars Sobirà, on esper poder escalar
molt!
Anabel Ruiz, http://www.feec.cat/entrevista-la-jove-escaladora-marina-valencia (adaptació)
a. Quin tipus de text és el que has llegit? (0,25)

Un fragment teatral Una entrevista
b. A quina part correspon el primer paràgraf? (0,25)
Acte Introducció cos
c. Quina informació inclou aquesta part? (0,25)
d. Com s’assenyala en el text el paper de cada interlocutor? (0,5)

Amb guions i negreta per a les intervencions del periodista
Amb les inicials de cada interlocutor.
PROVA B
LÈXIC 2 Subratlla el neologisme format per derivació en aquest anunci. (0,5)

Acosta’t a l’estand IDEA SANA i podràs aconseguir una batedora o un llevataps de disseny.
T’hi esperam!
GRAMÀTICA 3 Relaciona cada oració amb el tipus oracional corresponent segons la intenció
de l’emissor. (1)
És un entrenament molt complet. • • oració interrogativa
Bastant bé. • • oració enunciativa afirmativa
Quin entrenament segueixes? • • oració enunciativa negativa
A la meva família no hi ha cap aficionat. • • frase
ORTOGRAFIA 4 Separa les síl·labes de les paraules següents amb una barra vertical i classifica-les
en la graella. (2)
títols – competició – vacances – família – estaran – aficionat – setmana – tenia – això – esport
Agudes
Planes
Esdrúixoles
5 Retxa l’opció incorrecta segons les regles d’apostrofació. (1)

• el estoig / l’estoig • de el metge/ del metge
• a l’institut / al institut • la humitat / l’humitat
• per l’hort / per el hort • del home / de l’home
• la importància / l’importància • l’internat / el internat
• a l’interior / al interior • per l’interès / pel interès
LLENGUA EN ÚS 6 Marca la resposta correcta. (1)

a. Quines són les llengües oficials?
Aquelles que queden bandejades dels àmbits públics.
Aquelles que, d’acord amb la legalitat vigent, s’empren en tots els àmbits
(públics i privats).
b. Quines són les llengües que es parlen a l’estat espanyol?
Aragonès, aranès, asturià, castellà, català, èuscar, gallec.
Català, castellà, francès, èuscar, aragonès, gallec, asturià.
LITERATURA 7 Indica en cada cas si és una feina de l’equip artístic (EA) o de l’equip tècnic (ET). (1)
Canviar els llums durant la representació.

Dirigir l’obra.
Dissenyar el vestuari.
Pentinar els actors.
Nom: Curs: Data:
COMUNICACIÓ 1 Llegeix aquest text i respon.
(Capvespre al camp, vora el riu. El Peixater pesca amb canya. Entra l’Estranger
silenciosament.)
Estranger: Bona tarda.
Peixater: (Fastiguejat.) Bona tarda…
Estranger: No res?
Peixater: No res…
Estranger: Pesca amb cuc?
Peixater: Aquí mai no hem pescat amb una altra cosa.
Estranger: (Agafant un insecte al vol.) Per què no prova amb això?
Peixater: Deixi’m tranquil d’una vegada.
Estranger: Només volia ajudar. Jo crec que si canviàs l’esca…
Peixater: Escolti, no tenc necessitat de pescar cap peix. Jo em guany la vida amb
les meves coses i ja tenc prou amb això. Només vull seure aquí i que em
deixin tranquil un parell d’hores.
Estranger: Entesos (Silenci.) Ha de tenir vostè una feina realment fastigosa.
Peixater: Fastigosa? Pas deu hores al dia suportant els clients a la peixateria, però
li assegur que vostè és bastant més fastigós.
Estranger: És vostè peixater? No ho puc entendre. M’acaba de dir que no necessita
pescar cap peix; ara em diu que és peixater: no és lògic. Podria vendre
els peixos que pesca a la seva peixateria.
Peixater: (Deixant la canya.) Ja n’hi ha prou! Qui és vostè per dir-me el que faig o
deix de fer?
Estranger: Aquestes aigües ofereixen uns peixos magnífics. Els clients agrairien
trobar-los al taulell del seu negoci.
Paco Romeu (2013) L’extraordinària història del fantasma de Quim Quinqué. Alzira: Bromera (adaptació)
El text anterior és un intercanvi de preguntes i respostes. Creus que correspon al gènere

entrevista? Justifica la resposta. (2)
"

LÈXIC 2 Completa cada oració amb la paraula corresponent segons el mecanisme indicat. (1,2)
macrotreball – micròfon – aspiradora – netejavidres
• Li havien regalat un (compost culte).
• Perquè qued ben net necessitaríem (derivat).
• Estava molt satisfet del seu (compost híbrid).
• Per sort, els darrers anys han millorat els sistemes dels (compost).
PROVA A
GRAMÀTICA 3 Extreu del text una frase i una oració. Després explica quina és la diferència fonamental
entre els dos enunciats. (0,8)
"

4 Marca les oracions en què el subjecte és el·líptic. Després, escriu com és cada oració segons
la intenció de l’emissor. (1)
Qui és vostè per dir-me el que faig? "
Deixi’m tranquil d'una vegada."
No tenc necessitat de pescar cap peix."
Jo crec que si canviàs l’esca…"
És vostè peixater?"
ORTOGRAFIA 5 Corregeix les errades ortogràfiques que s’han marcat en el text. (1)
Entrevista a Feliu Ventura

Jordi: Coincidim amb Feliu Ventura al seu concert a La Casa Elizalde de Barcelona
presentant el seu disc Música i lletra, i el primer que aprofitam per demanar-li es la
valoracio de la acollida que està tenint el seu darrer disc.
Feliu: La acollida es molt bona. Realment cada vegada em trob mes comode a el escenari i
sembla que el public ho rep.
Jordi: En quins paisos t’agradaria fer una gira internacional?
Feliu: No tenc preferencies.
http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.php?accio=entrevista&id=1155 (adaptació)
LLENGUA EN ÚS 6 Respon a les qüestions següents.

a. Què és una llengua oficial? I una llengua no oficial? Posa un exemple per a cada cas. (1)
"

b. Quines són les llengües de l’estat espanyol? Encercla la que no és romànica. (0,5)
"

7 Imagina que volem representar el fragment de l’activitat 1. Enumera els objectes

escenogràfics i els objectes d’actor que hi faries servir. (2)
"

Coneix les característiques i l’estructura Activitat 1 Activitat 1

dels textos dialogats planificats.
Identifica els neologismes i els mecanismes Activitat 2 Activitat 2

de formació amb què s’han creat.
Coneix el concepte d’oració, els tipus Activitat 3 Activitats 3 i 4

i l’estructura.
Aplica els continguts ortogràfics que Activitats 4 i 5 Activitat 5

ha après al llarg del curs.
Coneix les llengües de l’estat espanyol. Activitat 6 Activitat 6
Domina conceptes relacionats amb Activitat 7 Activitat 7

la representació.
NOTES:
"

PROVA B PROVA A
1 a. Una entrevista 1 Tot i que presenta una estructura pregunta / resposta, no és
b. Introducció. El primer paràgraf correspon una entrevista, ja que una entrevista és un diàleg planificat,
a la introducció. en què normalment l’entrevistat sap què li preguntaran i no
està permès que respongui a l’entrevistador de mala manera
c.
S’hi presenta l’entrevistada (Marina Valencia)
(«Deixi’m en pau»). D’altra banda, des del punt de vista de
i s’anomenen les raons per les quals es fa l’entrevista
l’estructura, no conté ni presentació, ni titular, ni comiat.
(s’ha proclamat campiona de la Copa i el Campionat
d’Espanya d’Escalada). 2 • Li havien regalat un micròfon.
d. Amb guions i negreta per a les intervencions • Perquè quedi ben net necessitaríem aspiradora.
del periodista. • Estava molt satisfet del seu macrotreball.
2 Acosta’t a l’estand IDEA SANA i podràs aconseguir una • Per sort, els darrers anys han millorat els sistemes dels
batedora o un llevataps de disseny. T’hi esperam! netejavidres.
3 • És un entrenament molt complet. " oració enunciativa 3 RM.
afirmativa Frase " Bona tarda.
• Bastant bé. " frase Oració " Pesca amb cuc?
• Quin entrenament segueixes? " oració interrogativa Els dos enunciats tenen sentit complet, però l’oració conté
• A la meva família no hi ha cap aficionat. " oració un verb conjugat, mentre que la frase no en conté cap.
enunciativa negativa 4 Qui és vostè per dir-me el que faig? " Oració
interrogativa.
4 com-pe-ti-ci-ó, es-ta-ran, a-fi-ci-o-nat, ai-
Agudes Deixi’m tranquil d’una vegada. " Oració imperativa.
xò, es-port
Planes tí-tols, va-can-ces, set-ma-na, te-ni-a No tenc necessitat de pescar cap peix. " Oració
enunciativa negativa.
Esdrúixoles fa-mí-li-a
Jo crec que si canviàs l’esca… " Oració enunciativa
5 • el estoig / l’estoig • de el metge/ del metge • a l’institut / afirmativa.
al institut • la humitat / l’humitat • per l’hort / per el hort •
És vostè peixater? " Oració interrogativa.
del home / de l’home • la importància / l’importància •
l’internat / el internat • a l’interior / al interior • per l’interès / 5
pel interès Entrevista a Feliu Ventura
Jordi: Coincidim amb Feliu Ventura al seu concert a La
6 a. Aquelles que, d’acord amb la legalitat vigent,
Casa Elizalde de Barcelona presentant el seu disc
s’empren en tots els àmbits (públics i privats).
Música i lletra, i el primer que aprofitam per demanar-li
b. Aragonès, aranès, asturià, castellà, català, èuscar, és la valoració de l’acollida que està tenint el seu
gallec. darrer disc.
7 ET. Canviar els llums durant la representació. Feliu: L’acollida és molt bona. Realment cada vegada
EA. Dirigir una obra. em trob més còmode a l’escenari i sembla que el
EA. Dissenyar un vestuari. públic ho rep.
Jordi: En quins països t’agradaria fer una gira
ET. Pentinar els actors
internacional?
Feliu: No tenc preferències.
http://www.decibel.cat/entrevistes/entrevistes.
php?accio=entrevista&id=1155 (adaptació)
6 a.
Les llengües oficials són aquelles que, d’acord amb
la legalitat vigent, gaudeixen del màxim grau de
reconeixement, de manera que s’usen en l’àmbit
administratiu i educatiu. Per exemple: el francès.
Les llengües no oficials, tot i ser pròpies d’un territori,
disposen d’un reconeixement mínim o nul; per tant,
generalment queden bandejades dels àmbits públics.
És el cas de l’asturià o l’aragonès a l’estat espanyol.
b. A l’estat espanyol es parlen set llengües: aragonès,
aranès, asturià, castellà, català, èuscar i gallec.
7 RL.
Recursos per
a l’avaluació
per competències
ÍNDEX
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 370
PROVA COMPETÈNCIES. PRIMER TRIMESTRE

PROVA 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 372
PROVA 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 378
PROVA COMPETÈNCIES. SEGON TRIMESTRE

PROVA 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 384
PROVA 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 390
PROVA COMPETÈNCIES. TERCER TRIMESTRE

PROVA 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 396
PROVA 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 402
Presentació
LES COMPETÈNCIES A LA LOMQE
Les competències són un conjunt integrat de capacitats (coneixements, estratègies, destreses,

habilitats, motivacions, actituds…) que els alumnes han de posar en joc per donar resposta a
problemes quotidians, tot i que complexos, de la vida ordinària.
La nova llei d’educació, basant-se en el Marc de Referència Europeu per a les competències
clau en l’aprenentatge permanent, ha definit set competències que els alumnes han d’haver
adquirit en acabar la seva trajectòria acadèmica.
Aquestes competències són les següents:
Competències
És l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments,

Comunicació sentiments, fets i opinions de forma oral o escrita (escoltar,
lingüística parlar, llegir i escriure), i d’interactuar lingüísticament d’una
manera adequada i creativa en tots els contextos.
Competència Integra l’habilitat d’aplicar els conceptes matemàtics,

matemàtica, amb l’objectiu de resoldre problemes en situacions quotidianes,
científica juntament amb la capacitat d’aplicar el coneixement i el mètode
i tecnològica científic per explicar la naturalesa.
Competència Implica l’ús segur i crític de les tecnologies de la informació

digital i la comunicació en la formació, la feina i l’oci.
Agrupa les habilitats necessàries per aprendre, organitzar

Aprendre
el propi aprenentatge i gestionar el temps i la informació
a aprendre
eficaçment, de forma individual o en grup.
Recull els comportaments que preparen les persones per

Competència participar d’una manera eficaç i constructiva en la vida social,
social i cívica professional i cívica, en una societat cada vegada més
diversificada i plural.
Fa referència a l’habilitat de cada persona per transformar

Iniciativa les idees en actes, posant en pràctica la creativitat,
i actitud a la capacitat d’innovació i d’assumpció de riscos,
emprenedora i a les aptituds necessàries per a la planificació i la gestió
de projectes.
Consciència Implica apreciar la importància de l’expressió creativa d’idees,

i expressió experiències i emocions a través de diferents mitjans (música,
cultural literatura, arts escèniques, arts plàstiques…).
La incorporació de les competències al currículum fa necessari integrar-les a les tasques i ac-

tivitats didàctiques que es desenvolupen en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, per tant,
tenen una relació directa amb l’avaluació de l’alumnat. Això requereix que els estàndards
d’aprenentatge avaluables facin referència no solament als continguts propis de les diferents
àrees, sinó també a la contribució d’aquestes àrees a l’assoliment de les competències.
RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Entre els recursos per a l’avaluació que s’inclouen en el projecte SABER FER, es proporcionen
proves dissenyades per avaluar el desenvolupament i l’adquisició de les competències educa-
tives dels alumnes.
Aquestes proves d’avaluació per competències són complementàries a les que es proposen
per a l’avaluació de continguts. Tant les unes com les altres avaluen els processos cognitius i
el progrés en l’aprenentatge, però les proves d’avaluació per continguts estan més guiades pel
currículum de cada àrea, mentre que les proves d’avaluació per competències se centren en
la contribució de l’àrea a l’assoliment de les diferents competències.
A l’àrea de Llengua, el nostre projecte editorial ofereix els elements següents:
• Proves d’avaluació per competències. Per a cada trimestre s’ofereixen dues proves refe-
rides fonamentalment a la competència més lligada amb l’àrea, la competència lingüística;
però també s’hi inclouen activitats en què es relaciona la competència lingüística amb la
competència digital, la consciència i expressió cultural o la competència social i cívica.
• Estàndards d’aprenentatge. Els estàndards d’aprenentatge del perfil de la competència
es posen en relació amb les activitats.
• Solucions. A les pàgines finals s’inclouen les respostes a totes les activitats plantejades en
cada prova.
1r
Trimestre
PROVA D’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Nom: Curs: Data:
AVENTURA AL CASTELL
Sortiren del poble pel camí del Castell, una carretera estreta i asfaltada que davallava,
travessant horts i horts de tarongers, fins arribar al riu, quasi sec. Enfilaren una sende-
rola que, fent giragonses, conduïa a un grup de cases tirades a terra, que, sens dubte,
devien ser els habitatges dels vassalls. Un altre camí, molt poc freqüentat, arribava al
cim, on estava situat el Castell.
En arribar-hi, quasi sense alè, n’Anna i en Ferran en reconegueren totes les dependèn-
cies, amb prou penes marcades per restes de parets, reduïdes a rengleres de pedres,
que en alguns llocs encara sobresortien del nivell de terra.
A l’estança més ben conservada –encara que no tant per poder esbrinar per a què ser-
via– es varen acostar en una espècie de finestral, a través del qual es contemplava un
paisatge extraordinari: la vall sencera, als peus del turó, amb Simat i Tavernes arrambats
a les muntanyes del Toro i de les Tres Creus, respectivament; i Benifairó, el més petit,
estès com un llençol molt prop del centre. Escampades pels horts de tarongers un munt
de casetes blanques i, tot al voltant de la vall, geomètriques línies de bancals amb mar-
ges arrapaven el pendent de les muntanyes fins a l’altura a què els motors de reg podi-
en elevar l’aigua penosament extreta del subsòl.
N’Anna, que encara panteixava de l’esforç realitzat, explicà:
–Per aquesta finestra, segons diu la llegenda, es llançà al barranc la Reina Mora i la seva
filla.
En Ferran abaixà la mirada: efectivament, una enorme roca vertical tallava la muntanya,
i al fons, a més de seixanta metres, es veia el barranc. A la dreta, quasi en el punt on el
tossal del Castell s’unia a la serra, s’albirava una cova enorme, profunda i fosca. En
Ferran exclamà:
–Quina cova més gran! Ha entrat mai ningú a explorar-la?
A n’Anna no semblà agradar-li molt la pregunta, però contestà:
–En els pobles tu saps que sempre hi ha històries i contalles de vells que passen de boca
en boca a través de generacions, encara que ningú no se les acabi de creure. Segons
una altra llegenda, el tossal del Castell, on nosaltres som ara, està buit per dins i conté
una cambra plena de tresors. Aquesta cambra tenia una finestra –ara tapiada, per això
no es veu– que s’obria a la paret del cingle, enfront de la cova. Des d’aquesta cova, un
sentinella la vigilava nit i dia. Tu saps que històries d’aquestes, de moriscs i tresors
amagats, se’n conten en tots els pobles i ningú no en fa cas; no obstant això, a banda
d’alguns pastors que han arrecerat les cabres i les ovelles d’alguna tempestat a la ma-
teixa entrada, ningú no ha gosat endinsar-s’hi.
–Haurem d’anar un dia a fer-li una visita –comentà en Ferran pensarós.
–Molt bé, però ara anam a berenar, no et pareix?
Pascual, Vicent (1998) El guardià de l’anell. València: Tabarca (adaptació)
1 Marca l’afirmació que s’ajusta millor al text que has llegit.

Conté descripcions d’objectes.
Conté descripcions de llocs.
Conté descripcions de persones.
PROVA 1
2 Cerca i copia els dos marcadors que hi ha a la descripció del barranc de la Reina Mora.
• •
3 Cerca informació en el text i completa-la per fer un fullet turístic.

– Com s’hi arriba:
– Quin monument s’hi pot visitar:
– Interès històric, anècdotes:
4 Torna a llegir el paràgraf 6è («En Ferran abaixà la mirada…») i escriu els cinc hipònims
de l’hiperònim accident geogràfic que hi figuren.
5 Localitza en els tres primers paràgrafs un sinònim per a cada un dels mots definits.
• corriol: camí estret, pel qual només pot passar una persona darrere l’altra.
"
• ziga-zagues: corbes, revolts, canvis de direcció en un camí.
"
• fileres: conjunt de coses disposades l’una al costat de l’altra, o l’una darrere l’altra, formant
una línia recta.
"
• apropar: posar a prop.
"
• camps: conjunts de terres conreades.
"
• vessant: en una muntanya, pendent que uneix el cim amb la part baixa.
"
6 Torna a escriure les oracions següents substituint els adjectius destacats pels antònims
corresponents.
• La carretera estreta i asfaltada davallava travessant horts.
"
• Quina cova més gran! Ha entrat mai ningú a explorar-la?
"
• Segons la llegenda, el tossal del Castell està buit per dins.
"
1r
Trimestre
Nom: Curs: Data:
7 Classifica les paraules destacades del text.
Escampades pels horts de tarongers un munt de casetes blanques i, tot

al voltant de la vall, geomètriques línies de bancals amb marges… […]
N’Anna, que encara panteixava de l’esforç realitzat, explicà:
–Per aquesta finestra, segons diu la llegenda, es llançà al barranc la Reina
Mora i la seva filla.
Determinants Substantius Adjectius Verbs

comuns propis
8 Encercla els determinants de cada oració i indica de quin tipus són. Fixa’t en l’exemple.
• Hi ha força llegendes sobre el castell. " força: quantitatiu invariable

" el: article masculí singular
• Des d’aquesta cova, un sentinella vigilava. "
"
• La Reina es llançà amb la seva filla. "
"
9 Separa les síl·labes de les paraules següents.
• carretera " • habitatges "
• vassall " • dependències "
• paisatge " • històries "

• contalles " • seixanta "
• buit " • tapiada "
10 Analitza el text literari des del punt de vista de la comunicació.
Emissor L’autor, Vicent Pascual.
Receptor
Codi
Canal
PROVA 1
11 Llegeix i respon.
– Molt bé, però ara anam a berenar, no et pareix?
– Quines marques de temps hi ha? "
– Com s’adreça al receptor, amb quin pronom? "
– Quin tipus de relació creus que hi ha entre l’emissor i el receptor? "
– Com podria expressar-se anam a berenar en un codi no verbal? "
12 Marca a quin gènere literari pertany el text i justifica la resposta.
poesia narrativa teatre assaig
13 Cerca informació sobre el castell del text. Fes servir les pistes que et dóna la narració,
com la llegenda o les poblacions que s’hi citen.
– Nom del castell:
– Població i comarca:
– Breu història:
– Alqueries que en depenien:
14 Llegeix i reflexiona.
Davall les construccions medievals, es conserven restes d’un poblat de l’edat del
bronze. Els vestigis principals d’aquest castell són la Porta de l’Albacar, la Torre
de l’Homenatge i la finestra per on diu la llegenda que es va llançar la reina mora.
Entre aquestes ruïnes s’han trobat monedes romanes i un petit tresor de monedes
de Jaume I.
– Quina relació trobes entre aquest fragment procedent d’un article de Wikipedia i el que explica
n’Anna sobre la cova?
"
– Creus que les contalles de vells que passen de boca en boca poden ser reals? Justifica
la resposta.
"

1r
Trimestre
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE
Activitat ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE Competència
1 Distingeix el tipus de descripció. Identificació del tipus textual.
Localitza marcadors en una Reconeixement de les característiques

2
descripció de lloc. pròpies d’un text.
Destria informació i redacta un fullet Discriminació de les característiques

3
turístic. del fullet turístic.
Reconeix paraules que permeten

4 Interpretació del significat del lèxic.
mantenir el referent (hipònims).
Dedueix el significat de les paraules

establint relacions entre elles.
Dedueix el significat de les paraules

establint relacions entre elles.
Discrimina la categoria gramatical Reconeixement de les diferents

7
d’una paraula. categories gramaticals.
Discrimina la categoria gramatical Reconeixement de les diferents unitats

8
d’una paraula. de la llengua i les seves combinacions.
Descompon una paraula en les

Coneixement reflexiu del funcionament
9 síl·labes corresponents. Identifica
i les normes d’ús del llenguatge.
diftongs i hiats.
Identifica la situació comunicativa Identificació dels elements que

10
i els elements de la comunicació. intervenen en un text escrit.
Identifica el context de la Reconeixement dels elements que

11
comunicació en un text narratiu. formen el context de la comunicació.
Identifica les característiques pròpies

12 Discriminació dels gèneres literaris.
de la narrativa com a gènere literari.
Selecció i organització de la informació

Interpreta informació explícita
13 i localització d’informació en fonts
i implícita, i cerca informació.
escrites i electròniques.
Dedueix la informació no explícita

Inferència d’informació no explícita en
14 del text i en fa inferències. Expressa
el text i expressió d’opinions raonades.
opinions raonades.
NOTES:
"

1r
Trimestre
SOLUCIONS DE Les proves d’avaluació PER COMPETÈNCIES
PROVA 1
1 Conté descripcions de llocs. 11 – Quines marques de temps hi ha? " ara

2 al fons, a la dreta – Com s’adreça al receptor, amb quin pronom? " et
3 – Com s’hi arriba: S’hi arriba per una carretera estreta i – Quin tipus de relació creus que hi ha? " N’Anna i en
asfaltada. Després, cal deixar el cotxe i enfilar caminant per Ferran són amics o, en tot cas, tenen una relació de
senderoles i camins amb una forta inclinació, fins arribar al confiança.
cim. – Com podria expressar-se anam a berenar en un codi no
– Quin monument s’hi pot visitar: S’hi pot visitar un castell verbal? " Fent el gest de simular posar-se dins de la boca
morisc. els dits de la mà junts.
– Interès històric, anècdotes: La llegenda diu que des de la 12 narrativa

finestra del castell, la Reina Mora i la seva filla es llançaren. Utilitza la prosa per contar una història. Hi ha un narrador
També es parla de tresors amagats davall el castell. que conta uns fets protagonitzats per personatges, i se
4 muntanya; barranc; tossal; serra; cova. succeeixen en un lloc i en un temps determinats.
13 – Nom del castell: castell d’Alfàndec o castell de Marinyén.
5 corriol " senderola
ziga-zagues " giragonses – Població i comarca: Benifairó de la Valldigna, la Safor, País
Valencià.
fileres " rengleres
– Breu història: construcció àrab. Centre protector i
apropar " acostar
recaptador dels impostos dels habitants de la Vall
camps " bancals d’Alfàndec (actualment Valldigna).
vessant " pendent – Alqueries que en depenien: Massalalí, Alcudiola, Ràfol,
6 • La carretera ampla i asfaltada davallava travessant horts. Alfulell, l’Ombria, la Xara, Simat, Benifairó i Tavernes, de les
• Quina cova més petita! Ha entrat mai ningú a explorar-la? quals només les tres darreres encara perviuen.
• Segons la llegenda, el tossal del Castell està ple per dins. 14 RM.
– És possible que el tresor a què es refereix la llegenda siguin
7 Det. Substantius Adjectius Verbs les monedes romanes o els objectes de bronze.
aquesta comuns propis blanques explicà – Potser tenen base real, però al llarg dels anys es van
seva casetes Anna geomètriques llançà exagerant i transformant tant, que al final tenen poca
relació amb la realitat.
llegenda Reina Mora
8 • Des d’aquesta cova, un sentinella vigilava.

" demostratiu, proximitat, femení singular
" article masculí singular
• La Reina es llançà amb la seva filla.
" article femení singular
" possessiu, un sol posseïdor
9 carretera " car-re-te-ra
habitatges " ha-bi-tat-ges
vassall " vas-sall
dependències " de-pen-dèn-ci-es
paisatge " pai-sat-ge
històries " his-tò-ri-es
contalles " con-ta-lles
seixanta " sei-xan-ta
buit " buit
tapiada " ta-pi-a-da
10 Emissor L’autor, Vicent Pascual.
Receptor El lector
Codi Català
Canal Canal escrit

1r
Trimestre
Nom: Curs: Data:
LÉA SEYDOUX, L’ACTRIU DE MODA
Ha treballat amb Tarantino, Woody Allen i Ridley Scott. La seva darrera pel·
lícula, La vida d’Adèle, guanyà en el Festival de Cannes i ha estat molt ben
valorada per la crítica.
Léa Seydoux –cara rentada, camisa passada fins al coll, calçons blaus, cames encre-
uades– rep el periodista sense el menor interès, mentre s’acaba un cafè sol i juga amb
el seu telèfon. L’actriu està asseguda –més aviat enfonsada– a la bitaca d’una sala
fosca d’hotel on té lloc la promoció de La vida d’Adèle, el film d’Abdellatif Kechiche
que va guanyar la Palma d’Or en el darrer Festival de Cannes.
Seydoux, de 28 anys, és la nova estrella del cine francès i té uns ulls blaus impressi-
onants, una barbeta ampla i unes corbes rotundes. La seva bellesa canviant, de ve-
gades freda i d’altres sofisticada, ha acaparat les portades de totes les revistes fran-
ceses.
Malgrat l’èxit, Seydoux sembla molt fatigada i incòmoda, i en vint minuts d’entrevis-
ta és impossible rompre el gel. El motiu del seu estat s’explica quan apareix el nom
del director de La vida d’Adèle, el tunisià Abdellatif Kechiche.
–En Kechiche és un geni, però mai més tornaré a rodar amb ell –diu amb un somriu-
re infantil.
–Per què?
–El rodatge va ser llarguíssim, durà cinc o sis mesos, i per moments va ser humiliant.
De vegades em sentia en una trampa, d’altres en un malson.
–Però la pel·lícula resultà guanyadora de la Palma d’Or a Cannes, això no compensa?
–Sí, és una pel·lícula molt guapa, una gran creació artística però… N’Abdel té una
forma de fer feina única.
–Com és?
–Difícil.
–I com la va convèncer per al paper?
–Ens vàrem conèixer en un cafè i vaig ser jo qui va insistir perquè em contractàs.
Coneixia la història que volia rodar i m’agradava molt el personatge de n’Emma.
–I què va passar?
–El rodatge va ser duríssim, no podia lluitar contra ell, havia de fer tot el que em
demanava. El més cruel varen ser les repeticions, vàrem fer cent preses de cada es-
cena, i arriba un moment en què no saps ni què fas. Estiguérem tres mesos repetint
escenes que al final no surten en pantalla.
La posada en escena de la promoció sembla massa teatral i dramàtica. La diva, rica,
mona, rossa i mimada, confessa que ha estat torturada pel cineasta intel·lectual, d’ori-
gen humil, i que replica a l’actriu explicant que hagué d’allargar el rodatge per culpa
d’ella. «Na Léa mai va entrar en el paper».
El País Semanal 20/10/2013 (adaptació)
PROVA 2
1 Pinta l’esquema que representa el tipus de text. Després explica-ho transformant l’esquema
en paraules.
entrevista retrat
retrat entrevista

2 Torna a llegir el 2n paràgraf i marca l’ordre que segueix la periodista per a la descripció.
De més general a més específic.
De més específic a més general.
De dins cap a fora.
3 Localitza en el text i copia.
– Característiques físiques de l’actriu:
– Característiques psicològiques de l’actriu:
4 Forma els antònims d’aquests mots del text, afegint o suprimint el prefix.
• passada " • incòmoda "

• impossible " • apareix "
5 Indica el tipus de selecció que s’estableix entre les paraules del text següents.
camp lèxic – sinonímia – antonímia
• rica / humil "

• duríssim / cruel "
• cine / actriu "
6 Cerca en un diccionari de sinònims i antònims diversos sinònims i antònims de les paraules

destacades.
Seydoux sembla fatigada i incòmoda
Sinònims Antònims
• fatigada "
• incòmoda "
1r
Trimestre
Nom: Curs: Data:
7 Localitza en el 2n paràgraf del text («Léa Seydoux –cara rentada…») un exemple del tipus de
substantiu que s’indica en cada cas.
• Substantiu propi femení"
• Substantiu abstracte masculí singular "
• Substantiu concret femení plural "
8 Analitza els adjectius destacats i completa la taula.

Seydoux, de 28 anys, és la nova estrella del cinema francès i té uns ulls blaus impressionants,
una barbeta ampla i unes corbes rotundes. La seva bellesa canviant, de vegades freda i d’altres
sofisticada, ha acaparat les portades de totes les revistes franceses.
Masculí singular Masculí plural Femení singular Femení plural Invariable
9 Indica en quin grau estan els adjectius destacats.
• Un rodatge llarguíssim. "

• És una pel·lícula guapa. "
• L’actriu té els ulls més blaus que el cel. "
10 Ordena alfabèticament les paraules dels grups següents.
• això, cara, camisa, sala, cafè, telèfon, actriu, acaba
"
• estrella, ulls, cinema, barbeta, corba, bellesa, portada, revista
"
• rodatge, repetició, lluitar, mes, escena, pantalla, presa, rossa
"
11 Localitza en el fragment següent paraules que compleixin els requisits indicats.
Malgrat l’èxit, Seydoux sembla molt fatigada i incòmoda, i en vint minuts

d’entrevista és impossible rompre el gel. El motiu del seu estat s’explica quan
apareix el nom del director de La vida d’Adèle, el tunisià Abdellatif Kechiche.
• Tres paraules monosíl·labes "
• Una paraula esdrúixola "
• Una paraula aguda accentuada "
• Una paraula aguda sense accent "
• Una paraula plana accentuada "
• Una paraula amb diftong decreixent "
PROVA 2
1
12 Parteix les síl·labes d’aquestes paraules del text.
• pel·lícula " • impossible "
• rodatge " • estrella "
13 Explica quins codis no verbals fa servir l’actriu per expressar la seva incomoditat durant
l’entrevista. Copia les descripcions del periodista que ho fan notar.
"

14 Cerca a Internet informació sobre els directors de cinema que se citen a l’entrevista
i escriu el títol d’una pel·lícula de cada un.
Tarantino:
Woody Allen:
Ridley Scott:
Abdellatif Kechiche:
15 Interpreta el text i respon a les preguntes.
– El darrer paràgraf del text, conté una informació objectiva o una opinió del periodista? Justifica-ho.
"

– Segons la teva opinió i els comentaris del periodista, és positiu que actriu i director es denunciïn
públicament? Quin interès poden tenir en fer-ho?
"

– Creus que en aquest conflicte hi ha algú més culpable que l’altre?
"

– Si et demanassin de mediar entre les dues parts en conflicte, què diries a l’actriu? I al director?
"

16 Fes un resum de les idees principals del text.
" Es tracta d’una entrevista a Léa Sydoux, una actriu

1r
Trimestre
ACTIVITAT ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIA
1 Reconeix el tipus de text Identificació de tipus textual.

i l’estructura.
2 Identifica l’ordre que s’ha seguit per Reconeixement de les característiques

fer la descripció. pròpies d’un text.
3 Discrimina les característiques Discriminació de les característiques

pròpies del retrat. del retrat.
4 Dedueix el significat de les paraules Interpretació del significat del lèxic.

establint relacions entre elles
(antònims).
5 Reconeix la relació semàntica que Interpretació del significat del lèxic.

s’estableix entre paraules.
6 Dedueix el significat de les paraules Interpretació del significat del lèxic

establint relacions entre elles i cerca de paraules al diccionari.
(sinònims i antònims).
7 Classifica els substantius segons Reconeixement de les diferents unitats

el tipus, el gènere i el nombre. de la llengua i les seves combinacions.
8 Identifica les característiques Reconeixement de les diferents

morfològiques dels adjectius. categories gramaticals.
9 Identifica els diferents graus dels Coneixement reflexiu del funcionament

adjectius. i les normes d’ús del llenguatge.
10 Coneix l’ordenació alfabètica. Consideració del llenguatge com un

objecte d’observació i d’anàlisi.
11 Descompon una paraula en les Coneixement reflexiu del funcionament

síl·labes corresponents. Identifica i les normes d’ús del llenguatge.
diftongs i hiats.
12 Coneix les normes per separar els Coneixement reflexiu del funcionament
dígrafs en una paraula. i les normes d’ús del llenguatge.
13 Identifica la situació comunicativa Identificació dels elements de la

i els elements de la comunicació comunicació no verbal.
no verbal.
14 Cerca i selecciona informació en Desenvolupament d’estratègies de

fonts escrites i electròniques. cerca i gestió de la informació per
adquirir coneixement.
15 Dedueix la informació no explícita Inferència d’informació no explícita en

del text i fa inferències. Expressa el text i expressió d’opinions raonades.
opinions raonades.
16 Sap extreure les idees principals Discriminació de les idees principals

d’un text per sintetitzar-lo. de les secundàries i cohesió de la
informació per construir un resum.
1r
Trimestre
PROVA 2
1 Cal pintar
entrevista (mostra de no prestar atenció al periodista), té una actitud
retrat
distant («impossible rompre el gel»), es mostra fatigada.
2 De més específic a més general. 14 RM
3 • Característiques físiques: cara rentada, camisa cordada fins Quentin Tarantino: Pulp Fiction
al coll, calçons blaus, cames encreuades / té uns ulls blaus Woody Allen: Midnight in Paris
impressionants, una barbeta ampla i unes corbes rotundes. Ridley Scott: Robin Hood
La seva bellesa canviant, de vegades freda i d’altres
Abdellatif Kechiche: La vida d’Adèle, Cuscús
sofisticada…
15 RM.
• Característiques psicològiques: L’actriu està asseguda
– més aviat enfonsada– / sembla molt fatigada i incòmoda, – És una opinió del periodista, perquè comenta que li sembla
i en vint minuts d’entrevista és impossible rompre el gel. tot com un guió, un muntatge teatral, i n’explica els motius.
4 passada " despassada – Només pot ser positiu si es tracta d’una eina de promoció
de màrqueting per generar interès en el públic.
incòmoda " còmoda
– Pel que s’intueix, l’actriu és una al·lota molt mimada i
impossible " possible
potser això fa que no li agradi fer coses que no té ganes de
apareix " desapareix fer, o que la pressionin més del compte.
5 • rica / humil " antonímia – A l’actriu li diria que forma part de la seva feina adaptar-se
• duríssim / cruel " sinonímia a la manera de fer feina del director, per dura que sigui.
• cine / actriu " camp lèxic Al director li diria que ha d’entendre que tothom té un límit
6 • fatigada " Sinònims: cansada, extenuada, rendida, i que ha de respectar la manera de ser dels seus actors
rebentada i actrius. A tots dos els diria que no airegin els seus
problemes en públic.
" Antònims: descansada, animosa.
16 RM.
• incòmoda " Sinònims: molesta, fastiguejada.
Es tracta d’una entrevista a Léa Seydoux, una actriu molt
" Antònims: còmoda. guapa que està de moda a França. L’actriu va fer feina en
7 RM. una pel·lícula que guanyà la Palma d’Or a Cannes, però no
• Substantiu propi femení " Léa n’està gens contenta perquè ho va passar molt malament
• Substantiu abstracte masculí singular " interès per rodar el film, ja que considera que el director va ser
• Substantiu concret femení plural " cames massa dur. Per això es pren les entrevistes de promoció
amb molt poques ganes i no ajuda gens l’entrevistador.
8 Masculí singular " francès
Masculí plural " blaus
Femení singular " nova
Femení plural " rotundes
Invariable " canviant
9 • superlatiu
• positiu
• comparatiu
10 " acaba, actriu, això, cafè, camisa, sala, telèfon
" barbeta, bellesa, cinema, corba, estrella, portada, revista,
ulls
" escena, lluitar, mes, pantalla, presa, repetició, rodatge,
rossa
11 • vint, gel, nom, molt, en, és, el, del, seu, quan, de, la
• incòmoda
• tunisià
• director, minuts, estat, apareix
• èxit
• motiu, seu
12 pel·lícula " pel-lí-cu-la impossible " im-pos-sible
rodatge " ro-dat-ge estrella " es-tre-lla
13 Està enfonsada en un sofà, juga amb el seu telèfon mòbil
2n
Trimestre
Nom: Curs: Data:
LA NOTÍCIA
L’endemà, tot el poble parlava de la notícia. Què devia contenir aquella caixa forta tro-
bada al mas Roig? Segons varen dir a la ràdio i la premsa, no se sabria fins al capvespre.
La policia local havia demanat l’ajuda d’un expert que arribaria cap a les cinc, per obrir
la caixa forta. Fins aleshores, guardarien la caixa al mas, custodiada per un agent.
Aquell dia, tia Sofia i jo vàrem dinar al mas Roig. Era una forma d’agrair-nos l’ajuda.
Durant el matí, la casa havia estat un formiguer de gent, de curiosos que volien fer un
cop d’ull a la caixa misteriosa. Al capvespre, allà a les cinc, s’hi aplegaria tot el poble per
assistir a l’obertura. No hi cabria una agulla, al jardí. A les dues del migdia, però, amb
un sol aplomat i una calor que badava les pedres, els encontorns del mas estaven deserts.
Dinàvem, tan alegrement, quan sentírem el motor d’un cotxe. El ca lladrà i poc després
sonà el timbre. Na Valèria s’aixecà a obrir:
–Bon dia, senyora, venim a obrir la caixa forta. El sergent Marí ens va telefonar ahir. Som
l’inspector Quadrat, de la Policia Nacional, i aquest home és l’expert que obrirà la caixa
en un no res. Hem vengut abans de l’hora convenguda per evitar aglomeracions de gent.
Ja hem parlat amb el policia que hi ha a l’entrada del mas, i ens ha dit que anem fent.
–Molt ben pensat, passin, passin. La tenim al menjador.
Varen entrar i ens saludaren. L’inspector Quadrat era un tipus alt i prim. L’acompanyant,
gros i baixet, amb una tireta al cap pelat. S’aproximaren a la caixa i el gros començà a
toquejar-la. Al cap de pocs minuts, sentírem uns quants «clic» i l’inspector es girà som-
rient:
–Ja està.
En obrir-la, vàrem descobrir que estava plena de feixos de bitllets nous.
–Un bon cop, eh? –murmurà tia Sofia.
–Sí, el millor de tots –contestà el gros.
Fins aleshores, no havia caigut en el compte. Aquells dos homes responien exactament
a la descripció que tia Sofia havia fet dels lladres. El gros obrí una bossa i abocà els
paquets de bitllets. L’alt es girà de cop i volta i ens apuntà amb una pistola.
–Això s’ha acabat. Venim a endur-nos el que és nostre. Tots quiets.
–Sí, ha acabat, però per a vosaltres. Ara! –cridà tia Sofia.
Tan bon punt va pronunciar aquesta paraula, dos agents de policia aparegueren per la
finestra, alhora que el sergent Marí obria la porta de la cuina d’una revolada:
–Tirau les armes, estau rodejats, bandarres!
Els lladres havien caigut a la trampa. Varen ser emmanillats i, a petició de tia Sofia, els
ordenaren seure.
Francesc Gisbert (2003) Misteris S.L. Alzira: Bromera.
1 Llegeix el text i marca. A quin gènere podria adscriure’s?

un text literari
una notícia
un reportatge
PROVA 1
– Com és el narrador? En quina persona narra l’acció?
– Quina durada té la història?
– Quants de personatges hi intervenen? Cita’ls.
– On té lloc la història?
3 Localitza i copia tres marcadors temporals que s’usen en el text.
"
4 Redacta una notícia breu a partir dels fets que es relaten en la narració. Pensa en el titular
i l’entrada.
"

5 Cerca en un diccionari en línia aquestes paraules de la lectura i escriu si són polisèmiques

o homònimes.
caixa " agent "
agulla " menjador "
cap " trampa "
6 Tria el significat d’una paraula polisèmica i d’una homònima de l’activitat anterior i inventa
una oració amb cada una.
"

"

2n
Trimestre
Nom: Curs: Data:
7 Completa la frase, sense mirar el text, amb el parònim correcte.
conte – comte – compte
• Fins aleshores, no havia caigut en el .
8 Cerca en el primer i segon paràgrafs verbs que s’ajustin a les descripcions següents.
• Verb passat en forma perifràstica "
• Verb irregular de la 1a conjugació en temps compost "
• Verb de la 2a conjugació en mode indicatiu i temps condicional "
9 Marca l’opció correcta sobre els temps verbals i respon.
En aquesta narració predominen els temps de passat mesclats amb condicional.
En aquesta narració predominen els temps de passat mesclats amb mode subjuntiu.
En aquesta narració predominen els infinitius.
Escriu les tres primeres oracions en present. Què passa amb el darrer verb? Quin temps has
fet servir perquè combini amb el present?
10 Indica si les expressions destacades són adverbis o locucions adverbials i digues de quin
tipus són.
• L’endemà, tot el poble parlava de la notícia. "
• L’alt es girà de cop i volta. "
• Dinàvem, tan alegrement. "
11 Completa el text amb la paraula correcta de cada parell segons les apostrofacions.
Descobriràs el missatge de tia Sofia a la policia.
Demà jo estaré preparada al mas / hotel per esperar l’ lladre / agent a la entrada /
una. Ell m’haurà de dir la informació / enunciació següent: «L’ operació /
intervenció està a punt d’ començar / acabar» i m’ensenyarà la urna / identificació
de l’ universitat / organització de Policia.
"

12 Classifica les paraules destacades del text segons la posició de la síl·laba tònica.
L’endemà, tot el poble parlava de la notícia. Què devia contenir aquella caixa
forta trobada al mas Roig? Segons varen dir a la ràdio i la premsa, no se sabria
fins al capvespre.
PROVA 1
Agudes Planes Esdrúixoles
13 Indica si els enunciats següents pertanyen a un registre formal (F) o informal (I).
• Tirau les armes, estau rodejats, bandarres!
• Bon dia, senyora, venim a obrir la caixa forta.
• Un bon cop, eh?
14 Ordena cronològicament els fets de la narració i digues si pertanyen al plantejament,

al nus o al desenllaç.
La caixa està guardada al mas, custodiada per un policia. "
Obrin la caixa forta. "
Al mas Roig han trobat una caixa forta. "
La policia surt de l’amagatall i encercla els lladres. "
Es descobreix que són lladres: agafen els bitllets i apunten amb la pistola. "
Arriba l’inspector Quadrat i l’expert en obrir caixes. "
15 Marca les afirmacions correctes en relació amb el text que has llegit.
Per introduir les intervencions dels personatges es fa servir un estil indirecte.
El narrador de la lectura és intern.
Els personatges són reals o versemblants.
L’espai de la narració és imaginari.
16 Compara una mateixa notícia de la premsa i de la televisió i respon a les preguntes.

Pots consultar www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu-comunitat-valenciana i, després,
cercar la mateixa notícia en la premsa.
• Quina de les dues notícies és més breu?"
• Quina de les dues notícies presenta més detalls?"
• Quina informació aporten les imatges a la notícia de la televisió?"
• A la notícia en la premsa figura aquesta informació de les imatges? En cas d’afirmativa explica
com s’hi manifesta. "
2n
Trimestre
Reconeix el tipus de text i la seva Comprensió lectora i identificació

1
estructura. d’un tipus textual.
Identifica els elements i l’estructura Identificació de les característiques

2
de la narració. típiques d’un tipus textual concret.
Identifica característiques Localització de les característiques

3
lingüístiques de la narració. típiques d’un tipus textual concret.
Identifica elements i l’estructura Identificació de les característiques

4
de la notícia. típiques d’un tipus textual concret.
Reconeixement de les relacions

Reconeix les paraules polisèmiques
5 lèxiques que s’estableixen entre les
i homònimes i les distingeix.
paraules.

Compon frases amb paraules
polisèmiques i homònimes.
paraules.

Identifica la paraula correcta entre
diverses paraules parònimes.
paraules.
Coneix les formes del verb, segons

8 Anàlisi gramatical de les paraules.
diversos paràmetres.
Reconeix els temps verbals i els

relaciona amb el tipus de text.
Identifica les locucions verbals

i els adverbis.
Coneix les normes d’apostrofació

11 Aplicació dels continguts ortogràfics.
i contracció.
Classifica les paraules segons

la posició de la síl·laba tònica.
Identifica els registres de la

13 Anàlisi de situacions comunicatives.
comunicació.
Comprensió lectora i identificació

14 Identifica la cronologia dels fets.
d’un tipus textual.
Identifica les característiques pròpies Identificació de les característiques

15
del text narratiu. típiques d’un tipus textual concret.
Compara una notícia en diferents Aproximació al llenguatge dels mitjans

16
mitjans de comunicació. de comunicació a través d’Internet.
2n
Trimestre
PROVA 1
1 un text literari 14 2 La caixa està guardada al mas, custodiada per un policia.

2 – Narrador intern protagonista. En primera persona. 4 Obrin la caixa forta.
– Un dia. S’hi narren fets des del matí fins a les cinc del 1 Al mas Roig han trobat una caixa forta.
capvespre aproximadament. 6 La policia surt de l’amagatall i encercla els lladres.
– Narradora, tia Sofia, Valèria, inspector Quadrat, home 5 Es descobreix que són lladres: agafen els bitllets
expert en caixes, dos agents de policia, sergent Marí. i apunten amb la pistola.
– A l’interior d’una casa de poble. 3 Arriba l’inspector Quadrat i l’expert en obrir caixes.
3 L’endemà, fins aleshores, aquell dia, durant el matí, al Plantejament: 1 i 2
capvespre, a les dues del migdia. Nus: 3, 4 i 5
4 RL. Desenllaç: 6
5 caixa " polisèmica 15 El narrador de la lectura és intern.
agent " polisèmica Els personatges són reals o versemblants.
agulla " polisèmica 16 RL.
menjador " homònima
cap " homònima
trampa " polisèmica
6 RL.
7 Fins aleshores, no havia caigut en el compte.
8 RM.
• verb passat en forma perifràstica " varen dir
• verb irregular de la 1a conjugació en temps compost "
havia estat
• verb de la 2a conjugació en mode indicatiu i temps
condicional " cabria
9 En aquesta narració predominen els temps de passat
mesclats amb condicional.
• Tot el poble parla de la notícia. Què deu contenir aquella
caixa forta trobada al mas Roig? Segons diuen a la ràdio
i la premsa, no se sabrà fins al capvespre.
Per combinar amb el present, s’utilitza el futur.
10 " Locució adverbial de temps.
" Locució adverbial de manera.
" Adverbi de manera.
11
Demà jo estaré preparada al mas per esperar l’agent
a la una. Ell m’haurà de dir la informació següent:
«L’operació està a punt d’acabar» i m’ensenyarà la
identificació de l’organització de Policia.
12
Agudes Planes Esdrúixoles
endemà premsa notícia

segons vesprada ràdio
13 Tirau les armes, estau rodejats, bandarres! I

Bon dia, senyora, venim a obrir la caixa forta. F
Un bon cop, eh? I
2n
Trimestre
Nom: Curs: Data:
De viatge
Articles i relats curts, principalment sobre viatges
DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE
Perusa
Per visitar Perusa (capital de la regió i de la província umbrianes) amb calma ens vàrem
allotjar al càmping Il Rocolo, que es troba al Colle de la Trinità, a la muntanya, en una
zona ventilada, envoltada d’oliveres.
Cada dia agafàvem l’autobús per baixar a la ciutat. Visitàvem un museu o passejàvem o
entràvem en una església: Perusa és bellíssima, no cal encalentir-se massa el cap ni
demanar-se on anar, és qüestió d’estar-hi, de caminar. És una ciutat perfecta per als
passejadors. A més vàrem coincidir amb la setmana de la música, l’Umbria Jazz, cosa
que feia més animats els carrers, fins i tot intransitables en algun moment. A poc a poc,
vàrem gaudir de la ciutat tot i haver de combatre la calor estival.
Em va agradar molt recórrer el corso Vanucci i més encara després de saber que la
ciutat ha dedicat el seu carrer principal a la persona que més ha donat a conèixer Peru-
sa: Pietro di Cristoforo Vanucci, anomenat Il Perugino. Al Nobile Collegio del Cambio,
seu en altres temps de la borsa i dels banquers, vàrem tenir l’oportunitat de veure una
exposició excepcional. Aprofitant que la Sala delle Udienze està completament decora-
da amb frescos de Perugino, mestre de Raffaello, hi havia muntada una exposició en la
qual podies contemplar obres dels dos artistes. Una mostra molt curiosa i interessant i,
per si no és prou, en un edifici amb uns frescos, com he dit abans, més que memorables.
També em resulta curiós saber que es troba situada a la vall del Tíber perquè sempre
que parlam d’aquest riu, el pare Tíber per als clàssics, parlam de Roma. El Tíber, però,
té un bon curs en relació amb la resta de rius de la península itàlica. Neix a Monte Fu-
maiolo, als Apenins centrals, i tarda 405 km a deixar les aigües a la mar Tirrena a través
de dos braços: Fiumara i Fiumicino. Un viatge molt interessant, com ja he dit altres
vegades, és acompanyar el curs dels rius, però recórrer les vores del Tíber deu ser un
autèntic goig.
Publicat per Dolors Jimeno a les 12.40

Etiquetes de comentaris: Article, viatge
http://dolorsjimeno.blogspot.com.es/2013/11/perugia.html
(adaptació)
1 Marca a quin gènere pertany el text.

És un conte. És una notícia. És un blog personal.

– En quina data s’ha publicat el text?
– En quina època de l’any es va fer el viatge? Copia el fragment que ho indica.

PROVA 2
1
– Quin temps verbal s’hi utilitza principalment? És el temps usual en aquest tipus de textos?

3 Inventa una oració amb una accepció diferent de les paraules polisèmiques destacades.
• Una exposició en la qual podies contemplar obres dels tres artistes.
"
• Un viatge molt interessant és acompanyar el curs dels rius.
"
• El Tíber tarda 405 km a deixar les aigües a la mar Tirrena a través de dos braços: Fiumara
i Fiumicino.
"

4 Compara l’oració del text amb l’altra que et proposam i extreu tres parells d’homònims.
Indica en cada parell si són homòfons o homògrafs.
• No cal encalentir-se massa el cap ni demanar-se on anar.
• Tenc el cap atabalat com si em pegassin amb una maça, però, segons dius, no tenc cap motiu
per anar a cal metge.
"
5 Transforma el text següent en un text en temps present en primera persona del singular.
Cada dia agafàvem l’autobús per baixar a la ciutat. Visitàvem un museu o passejàvem
o entràvem en una església.
"

6 Completa la taula amb verbs del fragment següent.
Em va agradar molt recórrer el corso Vanucci i més encara després de saber que
la ciutat ha dedicat el seu carrer principal a la persona que més ha donat a
conèixer Perusa: Pietro di Cristoforo Vanucci, anomenat Il Perugino.
Infinitiu Perfet d’indicatiu Passat perifràstic Participi
2n
Trimestre
Nom: Curs: Data:
7 Completa les oracions amb el temps verbal indicat del verb entre parèntesis.
• Tant de bo (HAVER: primera persona plural d’imperfet de

subjuntiu) pogut seguir el curs del riu.
• Després que (PASSEJAR: primera persona singular, passat anterior
perifràstic) pels carrers, vaig anar a l’exposició.
• Mai (IMAGINAR: tercera persona singular, condicional perfet)

que Perusa fos tan bella.
• (OBSERVAR: segona persona plural, imperatiu) quanta bellesa!
• Si (SABER: segona persona singular, plusquamperfet de subjuntiu)

com n’era de guapa la ciutat, hauries vengut abans.
8 Subratlla els adverbis o locucions adverbials i digues de quin tipus són.
• Per visitar Perusa amb calma ens vàrem allotjar al càmping. "
• Cada dia agafàvem l’autobús per baixar a la ciutat. "
• A poc a poc, vàrem gaudir de la ciutat. "
• Em va agradar molt recórrer el corso Vanucci. "
• Vàrem aprofitar que la Sala delle Udienze està completament decorada amb frescos de Perugino.
"
9 Localitza i copia tres paraules del 3r paràgraf que duen accent diacrític i escriu-ne
el significat i la categoria gramatical.
• "
• "
• "
Ara, escriu i defineix les mateixes paraules sense accent.
• "
• "
• "
10 Analitza les paraules que duen accent gràfic en el fragment següent.

Fixa’t en l’exemple.
Cada dia agafàvem l’autobús per baixar a la ciutat. Visitàvem un museu o passejàvem o entràvem
en una església.
• agafàvem " paraula plana acabada en consonant.

• "
• "
• "
• "
• "
PROVA 2
11 Localitza i copia les dues paraules del text que duen dièresi i explica per quin motiu
en duen.
"

12 Marca com és el narrador del text que has llegit.

Narrador intern.
Narrador extern.
Narrador testimoni.
Narrador protagonista.
13 Respon a les preguntes següents. Si cal, cerca’n més informació.

– Quina relació té Il Perugino amb el nom de la ciutat?

– Quin és el nom real d’Il Perugino?
– De qui va ser mestre Il Perugino?
– Quins dos pintors han influït en ell principalment?

14 Reflexiona sobre el blog del qual has llegit una entrada i respon.
– Per a què creus que pot ser útil?

– Si haguessis de fer un blog, sobre què el faries? Per què?

15 Escriu una entrada breu per al teu blog.

2n
Trimestre
Reconeix el tipus de text Comprensió lectora i identificació

1
i l’estructura que té. d’un gènere textual.
Analitza algunes característiques

Identificació de les característiques
2 del text relacionades amb el tipus
típiques d’un tipus textual concret.
textual.

Escriu oracions amb paraules
polisèmiques.
paraules.
Discrimina paraules homònimes Reconeixement de les relacions

4 i distingeix si són homògrafes lèxiques que s’estableixen entre les
o homòfones. paraules.
Transforma un text en funció del

temps i la persona verbal.
Coneix el temps i el mode de les

formes verbals.
Conjuga els verbs en el temps, la

persona i el mode requerits.
Identifica les locucions verbals i els

adverbis i en coneix la funció.
Identifica i comprèn la funció de

l’accent diacrític.
Classifica les paraules segons

l’accent gràfic.
Reconeix la dièresi i en coneix

la funcionalitat.
Identifica el tipus de narrador en una Comprensió lectora i identificació

12
narració personal. d’un tipus textual.
Extreu informació no explícita del

Inferència d’informació no explícita
13 text i fa inferències. Cerca i
en el text i cerca d’informació.
selecciona informació en altres fonts.
Aporta criteris personals per valorar

14 els continguts i expressa opinions Introducció d’elements valoratius.
raonades.
15 Elabora un text de tipus personal. Elaboració d’un text personal.
NOTES:
"

2n
Trimestre
PROVA 2
1 És un blog personal. 13 – El seu sobrenom, Perugino, ve del nom de la ciutat de

Perusa (en italià, Perugia).
2 – 15 de novembre.
– Pietro di Cristoforo Vanucci.
– A l’estiu. «A poc a poc, vàrem gaudir de la ciutat tot i haver
– De Raffaello (Rafael Sanzio).
de combatre la calor estival».
– Piero della Francesca i Verrocchio.
– S’hi fa servir el passat perifràstic majoritàriament, ja que es
14 – RM.
conten fets del passat i no fets que han passat el mateix dia.
Per a la gent que vol viatjar, perquè se li dóna informació
3 " Estam fent obres a la cuina de casa i hi ha molta pols. sobre el que pot visitar.
" Aquest curs estic aprenent molt. – RL.
" Tenc els braços molt llargs. 15 R
L.
4 cal / cal " homògrafes
cap / cap " homògrafes
massa / maça " homòfones
5 Cada dia agaf l’autobús per baixar a la ciutat. Visit un museu
o passeig o entr en una església.
6 Infinitiu " recórrer / saber / conèixer
Perfet d’indicatiu " ha dedicat / ha donat
Passat perifràstic " va agradar
Participi " anomenat
7 • haguéssim
• vaig haver passejat
• hauria imaginat
• Observau
• haguessis sabut
8 • amb calma " manera
• Cada dia " temps
• A poc a poc " manera
• molt " quantitat
• completament " manera
9 • és " tercera persona singular verb ser.
• més " adverbi de quantitat.
• té " tercera persona singular del verb tenir.
• es: pronom reflexiu de la primera i tercera persona
singular
• mes: unitat de temps. Cada una de les dotze unitats
en què es divideix l’any.
• te: nom de lletra / infusió
10 agafàvem " paraula plana acabada en consonant.
autobús " paraula aguda acabada en vocal més -s.
visitàvem " paraula plana acabada en consonant.
passejàvem " paraula plana acabada en consonant.
entràvem " paraula plana acabada en consonant.
església " paraula esdrúixola.
11 • qüestió: per indicar que es pronuncia la u del grup que.
• aigües: per indicar que es pronuncia la u del grup gue.
12 Narrador intern.
Narrador testimoni.
3r
Trimestre
Nom: Curs: Data:
EL DIA DE L’ECLIPSI
En algun lloc de Transsilvània, Dràcula, el monstre, jeu adormit al seu taüt, esperant que
caigui la nit, ja que l’exposició als rajos del sol seria letal.
Ara comença a moure’s. L’agitació de les pipelles és la resposta a un antic i inexplicable
instint que li diu que el sol quasi està amagat. Aquesta nit està particularment afamat i de-
cideix quines seran les víctimes d’aquesta nit: el forner i la seva dona. Suculents, disponibles
i confiats. Sobtadament sap que el sol està amagat i, transformant-se en una ratapinyada,
vola atropelladament a la masia de les seves captivadores víctimes.
–Oh, comte Dràcula, quina sorpresa més agradable! –diu la dona del forner obrint la porta.
(Ha tornat a prendre la forma humana amagant encantadorament el seu objectiu rapaç.)
–Què el fa venir aquí tan prest? Encara falten set hores per al sopar! Que ha vengut a mirar
l’eclipsi?–pregunta el forner.
–Eclipsi?–pregunta Dràcula.
–Sí. Avui és l’eclipsi total.
–Ai, ai! Estic amb l’aigua al coll. Cal que me’n vagi. Ai! Oh, Déu meu… –diu Dràcula mentre
cerca frenèticament el pany de la porta.
–Anar-se’n? Si acaba d’arribar…
–Sí, però em sembla que he comès un error greu…
–Ei, vostè està molt pàl·lid. Per favor –diu el forner–. No ens molesta. No sigui tan educat.
Només ha arribat prest.
–Faig pollastre Pilaf aquesta nit –interromp la muller del forner–. Esper que li agradi.
–Meravellós, meravellós –diu el comte amb un somriure. Llavors, obrint per error la porta
d’un armari, hi entra–. Jesús, on és la maleïda porta?
–Ha! Ha! –riu la muller del forner–. Un home molt divertit, el comte.
–Sabia que us agradaria, això –diu Dràcula, forçant una rialla–. Ara apartau-vos del meu
camí.
–Venga, comte, surti de l’armari. Deixi de fer criaturades.
–Us ho assegur, m’encanta aquest armari. Sembla estrany, però aquí estic passant-m’ho
molt bé.
–Au, surti fora, Dràcula –crida el forner.
–No, feis, feis. Tenc feina aquí dins.
–A l’armari?
–Sí, no deixau que us faci malbé el dia. Puc sentir el que vosaltres dieu. Si hi tenc res a afe-
gir ja m’hi uniré.
El forner, forçant la porta de l’armari, l’obri i crida: «Venga, Dràcula. Sempre l’havia pres
per un home madur. Deixi aquest doi.» La llum del dia hi entra i provoca que el maligne
monstre faci un crit i lentament es dissolgui en esquelet i, després, en pols davant els ulls
de les quatre persones presents. Mirant la pila de cendra blanca al terra de l’armari, la dona
del forner crida: «Això vol dir que avui ens quedam sense el sopar?»
Woody Allen (adaptació)
PROVA 1
1 Respon. De quines dues maneres s’introdueixen els parlaments dels personatges en el text?
Quins signes de puntuació s’hi usen?
"

2 Localitza i copia un exemple de cada una de les característiques lingüístiques següents,

pròpies del diàleg.
• Oracions interrogatives:
"
• Expressió que crida l’atenció de l’interlocutor:
"
• Onomatopeies:
"
3 Inventa el WhatsApp que deu escriure el forner a un amic per explicar-li què ha passat la nit
de l’eclipsi.
"

4 Marca. Quina de les oracions següents té un sentit figurat?

Dràcula es va convertir en una ratapinyada.
Estic amb l’aigua al coll.
Faig pollastre Pilaf aquesta nit.
Explica’n el significat."
5 Reescriu les oracions següents perquè siguin més precises. Per fer-ho cal substituir una
de les paraules de l’oració per una de les proposades en el requadre.
criaturades – cendres – assegura – provoca
• Deixi de fer això, que no li correspon per edat.
"
• Dràcula diu que li encanta l’armari.
"
• La llum del dia fa que el monstre faci un crit.
"
• Dràcula queda convertit en res.
"
3r
Trimestre
Nom: Curs: Data:
6 Relaciona cada oració amb la descripció corresponent.

Això vol dir que avui ens quedam sense el sopar. • • Conté una preposició
Ara apartau-vos del meu camí. • • Conté dues conjuncions
Sí, però em sembla que he comès un error greu… • • Conté una preposició i una conjunció
7 Localitza en el text i copia dues oracions que contenguin un o més pronoms personals.
Després, encercla els pronoms.
Forts "
Febles "
8 Transforma cada una de les frases en una oració. Revisa el text per recordar-ne
el sentit.
• Eclipsi?
"
• Oh, comte Dràcula, quina sorpresa més agradable!
"
• A l’armari?
"
9 Explica quina funció fa la coma en cada enunciat.
• Suculents, disponibles i confiats.
"
• Dràcula, el monstre, jeu adormit al seu taüt.
"
• Venga, comte, surti de l’armari.
"
• Sembla estrany, però aquí estic passant-m’ho molt bé.
"
10 Cerca a Internet i respon. Quina és la llengua oficial de Transsilvània?
"
11 Marca. A quina subfamília pertany aquesta llengua?
Germànica
Eslava
Romànica o itàlica
Cèltica
12 Cita almenys altres tres llengües d’aquesta subfamília.

"
PROVA 1
13 Converteix aquest fragment en un diàleg teatral. Pensa en incloure-hi acotacions i totes les
convencions pròpies dels textos teatrals.
–Ei, està pàl·lid. Per favor –diu el forner–. No ens molesta. No sigui
tan educat. Només ha arribat prest.
–Faig pollastre Pilaf aquesta nit –interromp la muller del forner–.
Esper que li agradi.
–Meravellós, meravellós –diu el comte amb un somriure. Llavors,
obrint per error la porta d’un armari, hi entra–. Jesús, on és la ma-
leïda porta?
–Ha! Ha! –riu la muller del forner–. Un home molt divertit, el comte.
–Sabia que us agradaria, això –diu Dràcula, forçant una rialla–. Ara
apartau-vos del meu camí.
"

14 Cerca informació sobre la novel·la Dràcula i completa la fitxa.
Títol de la novel·la:
Autor: Any en què es va escriure:
Argument:
3r
Trimestre
Identifica les característiques formals Comprensió lectora i identificació

1
del diàleg. d’un tipus textual.
Identifica característiques Identificació de les característiques

2
lingüístiques del diàleg. típiques d’un tipus textual concret.
Coneix les característiques

lingüístiques de les converses Identificació de les característiques
3
digitals i té capacitat de creació típiques d’un tipus textual concret.
pròpia.

Identifica l’ús del sentit figurat
4 lèxiques que s’estableixen entre
de les paraules.
les paraules.

Converteix enunciats imprecisos
5 lèxiques que s’estableixen entre
en d’altres de més precisos.
les paraules.
Discrimina les preposicions

i les conjuncions en un text.
Identifica els pronoms personals

i reconeix si són forts o febles.
Distingeix les característiques

de l’enunciat i de l’oració.
Identifica els signes de puntuació

i les seves funcions.
Cerca informació sobre la llengua

10 Cerca d’informació a Internet.
d’un país.
11 Identifica les famílies de llengües. Anàlisi de situacions comunicatives.
12 Coneix les llengües romàniques. Anàlisi de situacions comunicatives.
Transforma un diàleg en text teatral,

Identificació de les característiques
13 amb totes les característiques
típiques d’un tipus textual concret.
pròpies del tipus de text.
Cerca d’informació a Internet.

14 Completa una fitxa informativa. Capacitat d’interpretació i reelaboració
de la informació.
NOTES:
"

3r
Trimestre
PROVA 1
1 Les paraules dels personatges van precedides d’un guió o

retxa inicial i també, en el darrer paràgraf, es presenten entre
cometes.
2 RM.
• Anar-se’n?
• Ei, vostè està molt pàl·lid.
• Ha! Ha!
3 RL.
4 Estic amb l’aigua al coll.
" Vol dir que està en dificultats.
5 • Deixi de fer criaturades, que no li correspon per edat.
• Dràcula assegura que li encanta l’armari.
• La llum del dia provoca que el monstre faci un crit.
• Dràcula queda convertit en cendres.
6 • Això vol dir que avui ens quedam sense el sopar. " Una
preposició i una conjunció.
• Ara apartau-vos del meu camí. " Una preposició.
• Sí, però em sembla que he comès un error greu. " Dues
conjuncions.
7 RM.
Fort " Ei, vostè està molt pàl·lid.
Feble " Esper que li agradi.
8 RM.
• Avui hi ha eclipsi?
• Oh, comte Dràcula, quina sorpresa més agradable ens
ha donat!
• Té feina dins de l’armari?
9 • Separa els ítems d’una enumeració.
• Delimiten un incís o aclariment (el monstre).
• Delimiten un vocatiu.
• Marca els límits entre la proposició principal
i la subordinada.
10 La llengua oficial de Transsilvània és el romanès.
11 Romànica o itàlica.
12 RM.
El castellà, el francès i l’italià.
13 RL.
14 RM.
Títol de la novel·la: Dràcula. Autor: Bram Stoker. Any en què
es va escriure: 1897. Un jove anglès ha de viatjar a
Transsilvània per tancar unes vendes amb el comte Dràcula,
on és retingut i aprofita l’ocasió per descobrir la personalitat
del vampir i del món que l’envolta. Després de moltes
dificultats, aconsegueix fugir, tot i que passa moltes
dificultats i, finalment, és recollit per unes monges que el
cuiden. Una vegada a Londres, s’assabenta que el comte
està a la ciutat i va mossegant gent per convertir-los en
vampirs. Finalment, el jove aconsegueix matar el comte
Dràcula.
3r
Trimestre
Nom: Curs: Data:
PROCÉS AL NEBOT
Jutge. Que s’aixequi l’acusat! Què nomeu?

Acusat. Lossi, Albert, nebot del senyor Lossi, Pius.
Jutge. Conec el senyor Lossi, Pius: una excel·lent persona des de qualsevol punt de
vista. De què se us acusa?
Fiscal. Justament, senyor jutge, a l’inculpat l’acusen d’haver ofès greument el seu
oncle. Imagini’s que en una redacció a classe ha escrit: «Lossi és el pare de
tots els vicis»! Els testimonis estan tots d’acord: el senyor oncle és un model
de virtuts. No beu, no fuma, no surt de nit, no juga a la loteria, no gasta les
soles de les sabates, no s’eixuga els peus amb la tovallola de les mans, no agafa
la sal amb els dits, no es fica els dits al nas, i no fica el nas allà on no el demanen.
Jutge. És veritat, tot això? Acusat, responeu.
Acusat. És d’allò més cert, senyor jutge.
Jutge. I vós heu gosat calumniar el vostre oncle? Heu gosat escriure en la vostra
redacció que aquest ciutadà exemplar és ni més ni menys que el pare de
l’enveja, l’avarícia, la gola, la ira, i qui sap de quins altres vicis?
Acusat. Però, senyor jutge, tot ha estat per culpa d’un apòstrof i de dues lletres.
Jutge. Quin apòstrof? Aquí no en veig cap, d’apòstrof.
Acusat. Justament, es tracta d’un apòstrof que no hi és.
Jutge. Ja ho entenc, s’ha fugat. Es tornarà un bandoler fora de la llei.
Advocat Defensor. Senyor jutge, l’acusat Lossi Albert tenia la intenció d’escriure:
«L’oci és el pare de tots els vicis.» Però l’apòstrof ha fugit i la ce i les dues esses
s’han embolicat.
L’oncle. Sí, senyor jutge, jo també estic convençut que el meu nebot, en el fons, és un
bon al·lot.
Jutge. Un bon al·lot? Jo diria que es mereixeria anar a la presó.
L’oncle. Sí, sí, ja ho entenc, senyor jutge. Però em sabria molt greu que hi anàs. Sap?
Jo havia fet projectes sobre el seu futur. Som propietari d’una pròspera botiga
d’electrodomèstics i tenia la intenció de contractar el meu nebot com a
aprenent. No tenc fills i, si no ajud n’Albert, a qui hauria d’ajudar?
Jutge (commogut). Vostè és certament una persona de bon cor. Farem el que vostè
diu. Acusat, ho heu sentit?
Acusat. Sí, senyor jutge.
Jutge. Fareu per manera de convèncer l’apòstrof fugitiu perquè torni al bon camí?
Canviareu les lletres?
Acusat. Ho promet, senyor jutge.
Jutge. Molt bé; per aquesta vegada, estau perdonat.
(L’oncle i el nebot es fan una abraçada. Més ben dit: s’abracen amb apòstrof.)
Gianni Rodari (2012) Contes per telèfon. Barcelona: Joventut (adaptació)
PROVA 2
1
1 Marca el tipus de text i el gènere literari a què pertany la lectura.

• Tipus de text " Descripció Narració Diàleg 
• Gènere literari " Poesia Teatre Conte
2 Indica si les intervencions següents pertanyen a l’obertura (O), al desenvolupament (D)

o al tancament (T) de la conversa.
Un bon al·lot? Jo diria que es mereixeria anar a la presó.
Molt bé; per aquesta vegada, estau perdonat.
Que s’aixequi l’acusat! Què nomeu?
3 Encercla la paraula que en aquest mateix fragment es fa servir en sentit literal i en sentit
figurat. Copia cada enunciat allà on correspongui.
– No es fica els dits al nas.
– No fica el nas allà on no el demanen.
• Sentit figurat "
• Sentit literal "
4 Localitza en el text un exemple de frase i un exemple d’oració i copia’ls.

• Frase "
• Oració "
5 Identifica quatre enllaços diferents en el fragment següent i classifica’ls.
Jo havia fet projectes sobre el seu futur. Som propietari d’una pròspera
botiga d’electrodomèstics i tenia la intenció de contractar el meu nebot
com a aprenent. No tenc fills i, si no ajud n’Albert, a qui hauria d’ajudar?
• Preposicions "
• Conjuncions "
6 Identifica el pronom que conté cada oració, indica a qui o a què es refereix, a partir de la
lectura del text, i classifica’l. Fixa’t en l’exemple.
• Jo havia fet projectes sobre el seu futur.
• De què se us acusa?
• Vostè és certament una persona de bon cor.
• Justament, senyor jutge, a l’inculpat l’acusen d’haver ofès greument el seu oncle.
Pronom Es refereix a… Persona Fort o feble
jo l’oncle primera singular fort
3r
Trimestre
Nom: Curs: Data:
7 Localitza en el fragment següent paraules amb les característiques indicades i copia-les

on correspongui.
Advocat Defensor. Senyor jutge, l’acusat Lossi Albert tenia la intenció d’escriure:
«L’oci és el pare de tots els vicis.» Però l’apòstrof ha fugit i la ce i les dues esses
s’han embolicat.
• Paraula amb accent diacrític "

• Paraula plana amb accent greu "
• Paraula amb diftong decreixent "
• Article apostrofat "
Per què la intenció no s’apostrofa? "
8 Completa el text posant els signes de puntuació que s’indiquen on hi ha l’asterisc.

10 comes i 3 punts
L’autor del text* Gianni Rodari* va ser un escriptor i periodista italià* va fer de mestre i*
posteriorment* va fer feina com a periodista al diari L’Unitá* on va descobrir la seva vocació
d’escriptor per a nins* des d’aleshores* va publicar més d’una vintena de llibres en els
quals combina magistralment l’humor* la imaginació i una fantasia desbordant* amb una
visió crítica* no exempta d’ironia* del món actual*
9 Transforma el fragment següent en el diàleg d’una narració. Fes servir dos punts i els punts
suspensius.
Acusat. Però, senyor jutge, tot ha estat per culpa d’un apòstrof i de dues lletres.
Jutge. Quin apòstrof? Aquí no en veig cap, d’apòstrof.
Acusat. Justament, es tracta d’un apòstrof que no hi és.
Jutge. Ja ho entenc, s’ha fugat. Es tornarà un bandoler fora de la llei.
"

10 Respon.
• En quina llengua té lloc el diàleg del text? "

• A quina família lingüística pertany? "
PROVA 2
11 Copia una acotació del text i indica de quin tipus és.
"
Tipus:
12 Inventa una acotació inicial breu per al text que has llegit. Per fer-la, llegeix quins aspectes
se solen tenir en compte.
L’acotació inicial presenta el marc temporal i espacial. Normalment, se sol fer una referència
general a la localització i oferir, a continuació, una breu descripció de l’organització espacial de
l’escenari emprant expressions com a la dreta, en segon terme, etc.
"

13 Descriu breument els objectes que consideres necessaris per a la representació del text
teatral que has llegit.
a) Objectes escènics
• Decorat i utillatge:
• Il·luminació:
• Música i efectes sonors:
b) Objectes de l’actor
• Vestuari i maquillatge:
• Accessoris:
14 Indica totes les persones que participen en un judici i quina funció fan.
"
"
"
"
"
"
3r
Trimestre
1 Reconeix el tipus de text i la seva Comprensió lectora i identificació

estructura. d’un tipus textual.
2 Identifica els elements i l’estructura Localització de les característiques

del diàleg. típiques d’un tipus textual concret.
3 Identifica l’ús del sentit figurat i literal Reconeixement de les relacions

de les paraules. lèxiques que s’estableixen entre les
paraules.
4 Distingeix les característiques Anàlisi gramatical de les paraules.

de l’enunciat i de l’oració.
5 Discrimina les preposicions Anàlisi gramatical de les paraules.

i les conjuncions en un text.
6 Identifica els pronoms personals Anàlisi gramatical de les paraules.

i els analitza.
7 Coneix els continguts ortogràfics bàsics. Anàlisi gramatical de les paraules.
8 Situa correctament els signes de Aplicació dels continguts ortogràfics.

puntuació en un text.
9 Transforma un text teatral en diàleg Aplicació dels continguts ortogràfics.

i fa servir correctament els signes de
puntuació.
10 Identifica les famílies de llengües. Anàlisi de situacions comunicatives.
11 Identifica els elements del text teatral Identificació de les característiques

i en reconeix les marques definitòries. típiques d’un tipus textual concret.
12 Identifica l’estructura del text teatral Identificació de les característiques

i produeix un text. típiques d’un tipus textual concret.
13 Identifica el context d’una representació Identificació de les característiques

teatral. típiques d’un tipus textual concret.
14 Cerca informació i explica la funció dels Cerca i reelaboració d’informació.

participants en un judici.
NOTES:
"

3r
Trimestre
PROVA 2
1 • Diàleg  • A la família indoeuropea (subfamília romànica o itàlica).
• Teatre 11 RM.
2 D Un bon al·lot? Jo diria que es mereixeria anar a la presó. • Acotació d’interpretació " (commogut).
T Molt bé; per aquesta vegada, estau perdonat. 12 RL.
O Que s’aixequi l’acusat! Què nomeu? 13 RL.
3 Cal encerclar: nas. 14 RM.
• Sentit figurat " no fica el nas allà on no el demanen jutge " persona que valora les intervencions i emet una
• Sentit literal " no es fica els dits al nas sentència segons les lleis.
4 • RM. acusat " persona a qui s’atribueix un delicte.
• Frase " Un bon al·lot? advocat defensor " persona que defensa l’acusat.
• Oració " L’oci és el pare de tots els vicis.
denunciant " persona que demanda o acusa una altra
5 • Preposicions " sobre, d’, com a, a d’un delicte.
• Conjuncions " i (dues vegades), si testimoni " persona que ha estat present en els fets
6 que s’han denunciat i aporta el seu punt de vista.
Pronom Es refereix Persona Fort o
jurat popular " grup de persones triades a l’atzar que,
a… feble
en alguns judicis, emeten un veredicte.
jo l’oncle primera singular fort
us Lossi Albert segona plural feble
Vostè l’oncle segona singular fort
l’ Lossi Albert tercera singular feble
(l’inculpat)
7 • Paraula amb accent diacrític " és

• Paraula plana amb accent greu " apòstrof
• Paraula amb diftong decreixent " escriure, hauria
• Article apostrofat " l’acusat, l’oci, l’apòstrof
Perquè comença per i àtona.
8 L’autor del text, Gianni Rodari, va ser un escriptor i

periodista italià. Va fer de mestre i, posteriorment, va fer
feina com a periodista al diari L’Unitá, on va descobrir la
seva vocació d’escriptor per a nins. Des d’aleshores, va
publicar més d’una vintena de llibres en els quals
combina magistralment l’humor, la imaginació
i una fantasia desbordant, amb una visió crítica, no
exempta d’ironia, del món actual.

9 RM.
L’acusat es va dirigir al senyor jutge i es defensà:

–Però, senyor jutge, tot ha estat per culpa d’un apòstrof i
de dues lletres.
–Quin apòstrof? Aquí no en veig cap, d’apòstrof –digué el
jutge.
A la qual cosa l’acusat respongué:
–Justament, es tracta d’un apòstrof que no està.
–Ja ho entenc, s’ha fugat –afegí el jutge–. Es tornarà un
bandoler…
10 • Català.
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.
Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro, Laura Gil de Tejada Alemany i Marisa Valbuena Rodríguez.
Confecció i muntatge: Esperanza Martínez Molina, Laura Gil de Tejada Alemany i Patricia López Fernández.
Correcció: Clàudia de Val del Amo i Aina Mascaró Seguí.
Documentació i selecció fotogràfica: Marina de León-Sotelo Barberá.
Fotografies: I. Codina; J. Jaime/IES Santa Teresa de Jesús; A. G. E. FOTOSTOCK/Hilary Jane Morgan,

Pete Stone, Xavier Subias; EFE; GETTY IMAGES SALES SPAIN/Thinkstock; HIGHRES PRESS STOCK/
AbleStock.com; I. PREYSLER; ISTOCKPHOTO/Getty Images Sales Spain; PHOTODISC; PHOTOTHÈQUE
DU MUSÉE DE L’HOMME, PARIS; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA.
© 2015 by Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Gremi de Teixidors, 26, local 11, 1r
07009 Palma
PRINTED IN SPAIN Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la
seva propietat intel·lectual correspon a Illes Balears/Santillana.
Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne
ISBN: 978-84-680-9334-5 fotocòpies per usar-les com a material d’aula. Queda prohibida
CP: 599608 qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment
Depòsit legal: M-26383-2015 aquella que tengui finalitats comercials.

Dia A Dia Llengua 1 ESO Bal

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dia A Dia Llengua 1 ESO Bal

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Dia a dia a l’aula

Dia a dia a l’aula per a 1r ESO és una obra col·lectiva

Hi ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Per què SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Recursos didàctics i Atenció a la diversitat . . . . . . . . . . . . 11

Proves d’avaluació de continguts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307

Proves d’avaluació per competències. . . . . . . . . . . . . . . . . . 367

L’IMPULS QUE NECESSITA

UNA METODOLOGIA CENTRADA EN L’ALUMNE, PERQUÈ ASSOLEIXI

UN SISTEMA D’AVALUACIÓ POTENT COM A GARANTIA D’ÈXIT

L’ATENCIÓ ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Llibres amb una seqüència didàctica centrada en l’alumne, en l’adquisició de competèn-

Per al dia a dia a l’aula:

Competències per al segle XXI. Projectes i tasques per al seu desenvolupament

• Proves d’avaluació de continguts.

UNA BONA OFERTA DIGITAL

• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

• Comunicació lingüística explicar determinats aspectes gramaticals o ortogràfics,

Llengua Saber fer. Comentar un text. El bagul del tresor

Els camps semàntics: hiperònims i hipònims

Classes de paraules: els substantius

Els sons i les grafies

La comunicació. Els elements de la comunicació

La literatura i els gèneres literaris

RESUM DELS BANC D’ACTIVITATS BANC DE TEXTOS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Aprendre La descripció d’objectes (pàg. 8 - 12)

1 La descripció 3 Característiques de la descripció

2 Tipus de descripció • Utilització de verbs atributius.

Llegir El bagul del tresor. Comentar un text (pàg. 9)

Saber fer Vendre un objecte a Internet (pàg.11)

Substantius i adjectius per descriure objectes

Saber fer Descriure oralment un objecte (pàg. 12)

Aprendre Els camps semàntics: hiperònims i hipònims (pàg. 13)

Aprendre Classes de paraules: els substantius (pàg. 14-15)

1 Classes de paraules • El substantiu és una categoria variable, és a dir, té

• A propòsit de l’activitat 4 de Gramàtica, proposau-los la consulta de diferents diccionaris en

Els sons i les grafies (pàg. 16-17)

1 Tipus de sons • Algunes dificultats per a l’ordenació alfabètica són:

Aprendre La comunicació (pàg. 18-19)

1 La comunicació – Missatge: la informació que s’intercanvia.

• La comunicació és l’intercanvi d’informació de – Emissor: qui emet el missatge.

animal veu acció

ase bram bramar

cavall renill renillar

colom parrup parrupar

elefant bramul bramular

moix miol miolar

ca lladruc lladrar, bubar

lleó rugit rugir

llop udol udolar

oca cloqueig cloquejar

pollet piulet piular

Aprendre La literatura i els gèneres literaris (pàg. 20-22)

1 Què és la literatura? • La poesia es defineix fonamentalment per l’ús del

2 Els gèneres literaris • El teatre és un gènere dialogat, destinat a la

Saber fer Interpretar la signatura d’un llibre (pàg. 22)

Gatapata, el pirata lector

BANC D’ACTIVITATS i BANC DE TEXTOS

RESUM DELS CONTINGUTS (pàg. 23)

BANC D’ACTIVITATS (NIVELL I i NIVELL II) (pàg. 24-25)

BANC De textos (pàg. 26-27)

• Proves d’avaluació de continguts.

• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

• Comunicació lingüística explicar determinats aspectes gramaticals o ortogràfics,

Llengua Saber fer. Comentar un text. El bagul del tresor

1 Classes de paraules • El substantiu és una categoria variable, és a dir, té

1 Tipus de sons • Algunes dificultats per a l’ordenació alfabètica són:

• La comunicació és l’intercanvi d’informació de – Emissor: qui emet el missatge.

1 Què és la literatura? • La poesia es defineix fonamentalment per l’ús del

2 Els gèneres literaris • El teatre és un gènere dialogat, destinat a la

b) Com aconsegueix el jove que el rei el deixi lliure?

c) Com es descobreix al final el secret del rei?

Inventa una altra comparació

Si el penjat es despenjàs • Llegiu-los en veu alta i tan ràpidament com

• Inventau una endevinalla i llegiu-la als companys perquè la resolguin.

aparcar vint cotxes més.