Mas Recursos de Mates

5 PRIMÀRIA
Més recursos
Matemàtiques
• Curiositats matemàtiques ............................................................................................. 3
• Raonament lògic ............................................................................................................ 9
• Problemes ....................................................................................................................... 17
• Operacions ..................................................................................................................... 45
• La calculadora ................................................................................................................ 73
• Tractament de la informació ......................................................................................... 87
• Projectes en equip .......................................................................................................... 103
• Desenvolupament de cossos geomètrics ................................................................... 119
• Jocs matemàtics ............................................................................................................. 127
Grup Promotor
Santillana
187216 _ 0001-0136.indd 1 18/8/09 08:04:45

187216 _ 0001-0136.indd 2 18/8/09 08:04:45
Curiositats
matemàtiques
• Codis de nombres
• Els trencats
• Plató
• La criptografia i la criptoanàlisi
• El xifratge de Cèsar
• Història de les potències
• Euclides
• La il·lusió de Hering i el cinema
• L’inici de la geometria
• Història dels nombres decimals
• John Napier
• El començament de l’estadística
• Per què «estadística»?
• El sistema mètric decimal
187216 _ 0001-0136.indd 3 18/8/09 08:04:45

Curiositats matemàtiques
Codis de nombres
Un dels codis numèrics més comuns són els nombres
que identifiquen els cotxes, és a dir, la matrícula. El sistema
de matrícules actual utilitzat a Espanya és semblant al d’altres
països de la Unió Europea.
La mida de la matrícula és 52 3 11 cm i inclou la lletra
E d’Espanya sobre la bandera de la Unió Europea, més
una combinació de quatre nombres (de 0000 a 9999) i tres lletres
(van començar per BBB i acabaran en ZZZ). Quan s’acaben
els nombres per a una combinació de lletres, es passa a la següent.
En aquest sistema s’exclouen les vocals, les lletres LL, CH
(incompatibles amb el disseny, que no admet quatre lletres
a l’últim grup), Ñ i Q, pel fet que la primera es pot confondre
amb la N i la segona amb la O i el nombre 0.
Els trencats
Les fraccions també es coneixen amb el nom
de trencats.
L’origen de les fraccions, o trencats, és molt remot.
Ja eren conegudes pels babilonis, els egipcis
i els grecs.
Però el nom de fracció li devem a Juan de Luna,
que va traduir al llatí, al segle XII, el llibre d’aritmètica
d’Al-Juarizmi.
De Luna va fer servir la paraula fractio per traduir
la paraula àrab al-Kasr, que vol dir ‘trencar’.
Plató
Plató (420-348 aC) va exercir una gran influència
en el desenvolupament de les ciències exactes. Va fundar a Atenes
la famosa Acadèmia. A l’entrada hi havia un rètol que deia:
«Que ningú no entri aquí si no sap geometria».
Entre altres frases característiques de Plató, hi ha les següents:
«Els nombres governen el món» o «Quan Déu va ordenar el món,
el va adornar de formes i nombres».
4 © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
187216 _ 0001-0136.indd 4 18/8/09 08:04:45

La criptografia i la criptoanàlisi
La criptografia és la ciència que estudia la protecció de la informació amb diferents
mètodes per impedir l’accés a aquesta informació per part de persones no autoritzades.
La criptoanàlisi mira de trencar els mètodes anteriors per aconseguir la informació
original. La criptografia és tan antiga com l’escriptura.
Es diu que les primeres civilitzacions que van fer servir la criptografia van ser l’egípcia,
la mesopotàmica, la hindú i la xinesa.
Avui dia la criptografia és una disciplina de gran importància: les comunicacions
dels governs, entre seus d’una empresa, en transaccions econòmiques, en el comerç
per Internet, en les trucades per telèfon mòbil, necessiten estar protegides davant
d’intrusos per salvaguardar els interessos i la intimitat de les persones.
Els mètodes criptogràfics i de criptoanàlisi actuals utilitzen fórmules molt complexes
que aprofiten l’enorme potència de càlcul dels ordinadors.
El procés acostuma a ser el que veus al gràfic.
Missatge Criptograma Missatge
m M m
Xifratge Desxifratge
Emissor Criptoanàlisi Receptor

A C B
Un emissor A vol enviar un missatge m al receptor B. Perquè un intrús C no el pugui

llegir, A el sotmet a un procés desxifrat, de manera que aconsegueix un criptograma
M, que és el que envia a B. Aquest, en rebre’l, el sotmet a un procés de desxifratge,
i n’obté el missatge original, m. La criptoanàlisi li serviria a C, si té èxit, per obtenir
el missatge m a partir del criptograma M.
El xifratge de Cèsar
El xifratge de Cèsar consisteix a desplaçar cada lletra de l’alfabet tres llocs.
El text que xifrem el posarem en minúscula i el criptograma obtingut, en
majúscules. Observa la relació entre les lletres:
a b c ç d e f g h i j k l m
D E F G H I J K L M N O P Q
n o p q r s t u v w x y z
R S T U V W X Y Z A B C Ç
Per exemple, enemic en xifrar-lo queda I R I Q M F, i en desxifrar Q S V W

obtenim mora. Comprova-ho i prova de desxifrar el missatge següent:
PIW QDXIQDXMUYIW WSR HMZIVXMHIW
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 5
187216 _ 0001-0136.indd 5 18/8/09 08:04:45

Història de les potències

Els babilonis utilitzaven l’elevació a potència com a auxiliar
de la multiplicació, i els grecs feien servir els quadrats.
Diofant (segle III dC) va idear la notació: x, xx, xxx, etc.,
per expressar la primera, la segona i la tercera potències de x.
Descartes (segle XVII) va introduir la notació moderna:
x, x2, x3...
Euclides
Euclides (325-265 aC) va ser un matemàtic grec que va viure a
Alexandria, tot i que no se sap gaire més sobre la seva vida.
Va escriure la seva famosa obra titulada Elements, que constava
de tretze toms. Hi va recopilar tots els coneixements geomètrics
coneguts de la seva època i va descriure la teoria dels nombres.
La il·lusió de Hering i el cinema

La il·lusió de Hering és una il·lusió òptica descoberta pel filòsof alemany
Ewald Hering l’any 1861. Aquesta il·lusió consisteix en el fet que,
des d’un punt de vista perceptiu, una línia recta sembla tòrcer-se.
Aquesta il·lusió és utilitzada per algunes pel·lícules de ciència-ficció

per aconseguir efectes especials.
187216 _ 0001-0136.indd 6 18/8/09 08:04:46

L’inici de la geometria
Una de les històries sobre l’aparició de les matemàtiques
ens remunta a l’antic Egipte.
El faraó Sesostris va dividir la terra del marge del riu Nil
de manera que cada agricultor rebés una parcel·la igual, i amb
això es va originar la geometria. Cal recordar que precisament
la paraula geometria vol dir ‘mesura de terres’.
Història dels nombres decimals

Les antigues civilitzacions no feien servir les fraccions decimals.
Els egipcis es van centrar en les fraccions unitàries i els babilonis utilitzaven
un sistema sexagesimal usant fraccions els denominadors de les quals eren
potències de 60.
Tot i que les fraccions decimals (i, per tant, els nombres decimals)
eren conegudes i utilitzades per àrabs i xinesos, s’atribueix generalment
al científic i matemàtic belga Simon Stevin (1548-1620), a les seves obres
Thiende i Disme, la introducció dels decimals en l’ús comú.
Stevin no va fer servir el nostre sistema de notació actual sinó un sistema propi
una mica enrevessat.
Així, on nosaltres escrivim 923,456, ell ho feia de la manera següent:
923(0) 4(1) 5(2) 6(3), de manera que simbolitzava 923 unitats, 4 dècimes,
5 centèsimes i 6 mil·lèsimes.
Més tard, el suís Jost Bürgi (1552-1632) va simplificar aquesta notació
eliminant la menció de l’ordre de les unitats decimals consecutives i posant
al costat de la xifra de les unitats el signe °. Així, el nombre 923,456 s’escrivia:
923º456.
Pel que fa a la nostra coma decimal no se’n va popularitzar l’ús fins que no la va
fer servir l’escocès John Napier (1550-1617).
Actualment, als països anglosaxons s’utilitza un punt per separar la part entera
de la decimal; així, el nombre anterior queda: 923.456.
Es creu que es va començar a fer servir l’any 1616 amb la traducció d’una obra
de Napier a l’anglès feta per E. Wright.
187216 _ 0001-0136.indd 7 18/8/09 08:04:46

John Napier
John Napier va néixer a Escòcia el 1550. Era un home socialment benestant
que va estudiar a la University of St. Andrews. El 1574 va fer construir un castell
en el qual es reuniren inventors, matemàtics, astròlegs, poetes, pintors...
Va ser un gran inventor i va dur a terme importants investigacions en el camp
de l’agricultura: va crear fertilitzants i substàncies per combatre les plagues.
Per ell, l’estudi de les matemàtiques era un simple passatemps. Va publicar
diversos llibres en els quals sempre es disculpava per la poca profunditat
dels arguments que exposava.
Va morir a la mateixa ciutat que el va veure néixer, Edimburg, el 1617.
El començament de l’estadística
Els primers indicis que fan referència a l’estadística els trobem a l’illa
de Sardenya, a les restes prehistòriques pertanyents als Nuraga, els primers
habitants de l’illa. Els monuments on apareixen són blocs de basalt sobreposats
sense morter a les parets dels quals hi ha senyals bastos que s’han interpretat
com a signes utilitzats per dur el compte del bestiar i la caça.
¿Per què «estadística»?

Al segle XVII, Gottfried Achenwall va anomenar
«estadística» a aquesta ciència perquè,
etimològicament, aquest mot deriva de la paraula
status, que significa estat o situació.
El sistema mètric decimal

El sistema mètric decimal va néixer durant la Revolució Francesa. El 1791
els matemàtics francesos més importants, com Monge, Lagrange, Laplace, Legendre
i Condorcet, van unir esforços per elaborar el sistema mètric decimal tal com
el coneixem actualment. En aquell moment es va definir la unitat fonamental
de longitud com, imagineu-vos, la «deumilionèsima part d’un quadrant
del meridià terrestre». Una mica complicat, oi?, però encara és vigent.
187216 _ 0001-0136.indd 8 18/8/09 08:04:46

Raonament lògic
1. Els malabaristes
Fer inferències
2. On viuen?
Analitzar la informació
3. Sèries de fraccions
Establir relacions lògiques
4. El mentider
Fer inferències
5. Sèries de figures
Establir relacions lògiques
Solucions
187216 _ 0001-0136.indd 9 18/8/09 08:04:46

Fitxa
1 Raonament lògic
Nom Data
Llegeix el que diu cada equilibrista. Després, contesta.
El meu
El meu és verd.
és groc. Jo porto
El meu pal
un pal de color
és blau.
vermell.
PRIMERA ACTUACIÓ
L’equilibrista que duu el pal vermell surt el primer
i l’equilibrista amb el pal blau surt l’últim.
Quins equilibristes poden sortir en segon lloc?
• Poden sortir
SEGONA ACTUACIÓ
L’equilibrista que porta el pal verd surt
Primer Segon Tercer Quart
el primer i l’equilibrista amb el pal blau
surt el tercer. De quantes maneres poden verd blau
sortir els quatre equilibristes?
verd
• Completa la taula.
TERCERA ACTUACIÓ
L’equilibrista que duu el pal groc surt
Primer Segon Tercer Quart
a continuació de l’equilibrista que va amb
el pal vermell. De quantes maneres poden vermell groc
sortir els quatre equilibristes?
vermell vermell groc
187216 _ 0001-0136.indd 10 18/8/09 08:04:46

Fitxa
2 Raonament lògic
Nom Data
Llegeix detingudament, fes una taula i respon.

L’Ismael, en Víctor, la Lucía i la Mercè són amics i cada un viu en una ciutat
diferent. Un viu a Madrid, un altre a Barcelona, un altre a Sevilla i un altre a
Lugo. L’Ismael viu a Madrid. En Víctor no viu a Barcelona i la Lucía
viu a Sevilla. On viu en Víctor? I la Mercè?
Per trobar la solució et pot ajudar fer una taula.
• Primer, escriu les dades • Després, utilitza les dades que

que coneguis. coneguis per trobar més informació.
Ismael Víctor Lucía Mercè Ismael Víctor Lucía Mercè

Madrid Sí Madrid Sí No No No
Barcelona No Barcelona No No No
Sevilla Sí Sevilla No No Sí No
Lugo Lugo No No
En Víctor viu a i la Mercè, a
L’Ismael, en Víctor, la Lucía i la Mercè Ismael Víctor Lucía Mercè
tenen cada un a casa seva un tipus
d’animaló. Canari
Un té un canari, un altre un gos, Gos
un altre un gat i un altre un periquito. Gat
La Lucía i la Mercè no tenen cap gos.
La Mercè no té cap gat. Quin animal Periquito
té cada nen?
L’Ismael, en Víctor, la Lucía i la Mercè
Ismael Víctor Lucía Mercè
tenen cada un una afició preferida.
A un li agrada la fotografia, Fotografia
a un altre el dibuix, a un altre la música Dibuix
i a un altre el bàsquet.
Música
A L’Ismael no li agrada el bàsquet.
A la Lucía i a la Mercè no els agrada el Bàsquet
dibuix. A en Víctor li agrada la fotografia.
A la Mercè no li agrada la música.
Quina és l’afició preferida de cada nen?
187216 _ 0001-0136.indd 11 18/8/09 08:04:46

Fitxa
3 Raonament lògic
Nom Data
Dibuixa i acoloreix els termes que segueixen l’últim dibuixat en cada sèrie.
Després, escriu la fracció que expressa cada part acolorida.
●1 ● 2 ● 3 ● 4 ● ● ●
● 10 ● 10 ● 10 ● 10 ● ● ●
●9 ● 8 ● 7 ● 6 ● ● ●
● 10 ● 10 ● 10 ● 10 ● ● ●
● 45 ● ● ● ● ● ●
● 100 ● ● ● ● ● ●
● 10 ● ● ● ● ● ●
● 100
● 45 ● ● ● ● ● ●
● 100
Observa i acoloreix l’última quadrícula. Després, escriu la fracció

que expressa cada part acolorida.
● ● ● ● ●
● ● ● ● ●
● ● ● ● ●
187216 _ 0001-0136.indd 12 18/8/09 08:04:46

Fitxa
4 Raonament lògic
Nom Data
Llegeix atentament què diuen i esbrina, a cada cas, qui és que diu mentides.
La Sònia diu Jo no dic La Sònia

mentides. mentides. no diu
mentides.
Àlex Sònia Ignasi
• El nen que diu mentides és
La Raquel La Paula En Jaume diu

diu diu La Paula diu
la veritat. la veritat.
mentides. mentides.
Paula Raquel Jaume Màrius
Llegeix detingudament què diuen, esbrina quin nen menteix a cada cas i completa les
frases.
La corda En Pere diu En David diu
vermella fa mentides, la mentides, la corda
60 cm. corda vermella que fa 50 cm és
fa 50 cm. la blava.
Pere David Berta

• La corda vermella fa i la blava fa
La corda verda La corda blava L’Alba no diu la L’Alba diu la

fa 30 cm. fa 25 cm. veritat, la corda veritat, la corda
verda fa 35 cm. que fa 35 cm és la
vermella.
Alba Josep Marta Manel
• La corda verda fa , la corda blava fa i la corda vermella fa
187216 _ 0001-0136.indd 13 18/8/09 08:04:46

Fitxa
5 Raonament lògic
Nom Data
Dibuixa les dues figures que segueixen la dibuixada en darrer terme de cada sèrie.
• Com es forma aquesta sèrie? Explica-ho.
187216 _ 0001-0136.indd 14 18/8/09 08:04:47

Solucions
Fitxa 1 Fitxa 3
• Poden sortir els equilibristes que porten • Resposta gràfica.
els pals verd i groc. 5/10; 6/10.
• Verd, groc, blau, vermell. 5/10; 4/10.
Verd, vermell, blau, groc. • Resposta gràfica.
• Vermell, groc, blau, verd. 36/100; 28/100; 21/100; 15/100;
Verd, vermell, groc, blau. 10/100.
Blau, vermell, groc, verd. 28/100; 44/100; 58/100; 70/100;
Verd, blau, vermell, groc. 80/100.
Blau, verd, vermell, groc. 36/100; 28/100; 21/100; 15/100;
10/100.
Fitxa 2 • Resposta gràfica.
• En Víctor viu a Lugo i la Mercè, a Barcelona. 84/100; 84/100; 84/100; 84/100;
• 84/100.
Ismael Víctor Lucía Mercè
16/100; 16/100; 16/100; 16/100;
Canari Sí No No No 16/100.
Gos No Sí No No Fitxa 4
Gat No No Sí No • L’Àlex diu mentides.
Periquito No No No Sí • La Raquel diu mentides.
• En David diu mentides.
• Ismael Víctor Lucía Mercè • La Marta diu mentides.
Fotografia Sí No No No Fitxa 5
Dibuix No Sí No No • R. G. (Resposta gràfica)
• R. G.
Música No No Sí No
• R. G.
Bàsquet No No No Sí
• R. G.
187216 _ 0001-0136.indd 15 18/8/09 08:04:47

187216 _ 0001-0136.indd 16 18/8/09 08:04:47
Problemes
1. Problemes de dues operacions (suma i resta)
2. Problemes de dues operacions (multiplicació i suma/multiplicació i resta)
3. Problemes d’operacions combinades
4. Problemes d’estimacions
5. Problemes de dues operacions (suma i divisió/resta i divisió)
6. Problemes de dues operacions (multiplicació i divisió)
7. Problemes de dues operacions o més
8. Problemes de fracció d’un nombre
9. Problemes de suma de fraccions amb el mateix denominador
10. Problemes de resta de fraccions amb el mateix denominador
11. Problemes de percentatges
12. Problemes de suma de decimals
13. Problemes de resta de decimals
14. Problemes de multiplicació d’un decimal per un natural
15. Problemes de dues operacions amb decimals
(multiplicació suma/multiplicació resta)
16. Problemes de divisió seguida de zeros
17. Problemes de longitud
18. Problemes d’estimacions d’unitats de longitud
19. Problemes d’unitats de capacitat
20. Problemes d’unitats de massa
21. Problemes d’estimacions de capacitat i massa
22. Problemes d’àrea
23. Problemes amb diners
24. Problemes de mitjana aritmètica
Solucions
187216 _ 0001-0136.indd 17 18/8/09 08:04:47

Fitxa
1 Problemes
Nom Data
A la biblioteca del campament hi havia 84 llibres. Aquest any cada

un dels 52 nois i noies del campament han donat un llibre,
però se n’han rebutjat 16 perquè estaven fets malbé.
Quants llibres hi ha ara a la biblioteca?
1. Comprèn. 3. Calcula.
Pregunta:
Dades:
2. Pensa què s’ha de fer.

una suma.
una resta.
Resposta:
una suma i una resta.
La Pilar duia a la cartera 125 €.

Quants diners li queden després
de pagar el que ha comprat?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una multiplicació. Resposta:
187216 _ 0001-0136.indd 18 18/8/09 08:04:47

Fitxa
2 Problemes
Nom Data
El diumenge van assistir a l’exposició

del museu 123 adults i 212 nens.
Quants diners s’han recaptat?
3€
l’entrada
Pregunta:
Dades:

una suma.
una multiplicació.
Resposta:
una suma i una multiplicació.
L’Andrea ha comprat 4 capses

de bombons. Portava 100 €.
Quants diners li queden?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una resta. Resposta:
una multiplicació i una resta.
187216 _ 0001-0136.indd 19 18/8/09 08:04:47

Fitxa
3 Problemes
Nom Data
Quants quaderns ha comprat en Lluís

per a la seva papereria en total?
Dilluns en compro 234

Dijous en compro 127
Dissabte en torno 98
Pregunta:
Dades:

una suma.
Al taller d’en Manel hi havia en existències 876 rodes.

El dilluns va col·locar 234 rodes i aquell mateix dia
li van portar de la fàbrica 415 rodes més.
Quantes rodes té ara al taller?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una resta i una suma.
187216 _ 0001-0136.indd 20 18/8/09 08:04:48

Fitxa
4 Problemes
Nom Data
En Miquel i el seu pare han anat a la

ferreteria a comprar cargols i femelles
per muntar una prestatgeria.
Aproximadament, quantes femelles han 98
3.2 05
comprat de més respecte els cargols? 4.8
Pregunta:
Dades:

una suma.
una resta i una suma.
Cal comprar 9 ordinadors per a l’aula d’informàtica.

El preu de cada ordinador és de 1.890 €.
Quants diners necessiten, aproximadament, per comprar
els 9 ordinadors?
Pregunta:
Dades:

una suma.
187216 _ 0001-0136.indd 21 18/8/09 08:04:48

Fitxa
5 Problemes
Nom Data
A la classe som 26 alumnes. Per celebrar l’aniversari

d’en Joan, divendres vam portar 468 móres negres
i 130 móres vermelles. Si a tots ens toca el mateix nombre
de móres, quantes en té cadascú?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una divisió.
Resposta:
una suma i una divisió.
Avui hem
Els organitzadors d’una marató es van
repartit 312
endur 576 ampolles d’aigua a la cursa. ampolles.
Les ampolles que van sobrar les van
empaquetar en caixes de 6 ampolles
cadascuna. Quantes caixes van caldre?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una resta i una suma. Resposta:
una resta i una divisió.
187216 _ 0001-0136.indd 22 18/8/09 08:04:49

Fitxa
6 Problemes
Nom Data
A cada ram de núvia, la Carme hi posa 14 margarides.

Avui ha rebut 12 paquets amb 59 margarides cadascun.
Quants rams amb el mateix nombre de margarides pot preparar?
Quantes margarides li sobren?
Pregunta:
Dades:

una divisió.
una suma.
Resposta:
una multiplicació i una divisió.
La Paula té 4 capses de barres de pa.

Si a cada safata la Paula hi posa 16 PA ESPECIAL
44
barres de pa, quantes safates li calen
a la Paula? 44
44
Pregunta:
Dades:

una divisió. Resposta:
187216 _ 0001-0136.indd 23 18/8/09 08:04:49

Fitxa
7 Problemes
Nom Data
En Lluís té 2.815 fotografies al seu arxiu. Tinc cinc carpetes

N’ha desat 965 en capses i la resta com aquesta.
les ha repartit entre les carpetes que tenia
buides. Quantes fotografies ha posat FOTOS
a cada carpeta?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una resta i una multiplicació.
Resposta:
una resta i una divisió.
Per fer la funció de l’escola la mestra de ball s’ha gastat

558 €. Ha comprat 18 faldilles negres a 25 € cada una
i 12 capses d’arracades vermelles. Quant li ha costat
cada capsa d’arracades?
Pregunta:
Dades:

Resposta:
una multiplicació, una resta
i una divisió.
187216 _ 0001-0136.indd 24 18/8/09 08:04:50

Fitxa
8 Problemes
Nom Data
Els nois i les noies del club juvenil del barri

estan fent un trencaclosques gegant de 2.184 peces.
Ja han col·locat 3 parts de les peces.
4
Quantes n’han col·locat?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una divisió.
Resposta:
una divisió i una multiplicació.
Els amics de l’Agustí li volen regalar un

ordinador. Han aconseguit recaptar
4 del valor de l’ordinador.
5
Quina quantitat els falta per recaptar?
Pregunta:
Dades:

una multiplicació.
una divisió, una multiplicació Resposta:
i una resta.
187216 _ 0001-0136.indd 25 18/8/09 08:04:50

Fitxa
9 Problemes
Nom Data
En Daniel avui ha begut 1 de litre de suc de taronja i la seva

4
germana Alícia 2 de litre més que en Daniel.
4
Quina quantitat de suc ha begut l’Alícia?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una divisió.
Resposta:
L’Ester està recorrent amb bicicleta

la «Ruta dels Traginers». Quina fracció
del camí ha recorregut els tres primers
dies?
Pregunta:
Dades:

una suma.
187216 _ 0001-0136.indd 26 18/8/09 08:04:50

Fitxa
10 Problemes
Nom Data
Quina fracció del llibre li falta He llegit Jo n'he

a en Pere per haver llegit 5 3
del meu llibre. llegit .
8 8
el mateix que la Maria?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una resta.
Resposta:
En Cesc va comprar 3 de quilo de maduixes i la Marta

4
en va comprar un quart de quilo menys que en Cesc.
Quina quantitat de maduixes va comprar la Marta?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una resta.
187216 _ 0001-0136.indd 27 18/8/09 08:04:51

Fitxa
11 Problemes
Nom Data
A un càsting per a un programa de la televisió van

anar-hi 800 nois. El 33 % eren rossos, el 45 % eren
morens i la resta pèl-rojos. Quants nois pèl-rojos
van anar al càsting?
Pregunta:
Dades:

una suma, una multiplicació,
una divisió i una resta.
Resposta:
Per l’estrena de teatre al centre cultural Ja hem venut

s’han de vendre 200 entrades. el 15% de les
entrades.
Quantes entrades queden per vendre?
Pregunta:
Dades:

una resta.
una multiplicació, una divisió Resposta:
i una resta.
187216 _ 0001-0136.indd 28 18/8/09 08:04:51

Fitxa
12 Problemes
Nom Data
Quant sumen les distàncies que han

recorregut els cargols?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una divisió.
Resposta:
una multiplicació.
La Rosa i el seu pare han anat a comprar

el que necessitava per jugar a bàsquet.
La Rosa s’ha comprat les vambes
més cares i la samarreta més barata.
Quants diners s’ha gastat?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una multiplicació.
187216 _ 0001-0136.indd 29 18/8/09 08:04:52

Fitxa
13 Problemes
Nom Data
Quina és la diferència de preu entre CLASSES

la classe de piragüisme i la classe Piragüisme ........... 14,95 €
Vela ...................... 12,55 €
de surf de vela? Surf de vela ...... 9,76 €
Pregunta:
Dades:

una suma.
una resta.
La farmàcia que hi ha més a prop de casa d‘en Lluís és

a 47,85 m de la porta de casa seva i la papereria és a 76,52 m.
Quants metres més ha de recórrer en Lluís des de casa seva
per anar a la papereria que per anar a la farmàcia?
Pregunta:
Dades:

una suma.
187216 _ 0001-0136.indd 30 18/8/09 08:04:52

Fitxa
14 Problemes
Nom Data
Per pintar l’entrada de la comunitat de veïns s’han

comprat 42 pots de pintura blanca. Si cada pot ha valgut
14,61 €, quant ha costat tota la pintura?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una multiplicació.
Resposta:
En Joan està reformant el lavabo de la seva He comprat 124

veïna. Quants metres de canonada de coure canonades de coure
ha comprat en Joan per fer la instal·lació de 2,5 m cadascuna.
de lampisteria?
Pregunta:
Dades:

una resta.
una multiplicació.
187216 _ 0001-0136.indd 31 18/8/09 08:04:53

Fitxa
15 Problemes
Nom Data
L’Esteve porta sis sacs de farina de 35,6 kg cada un al camió

i un sac de cebes de 54,5 kg. Quants quilos porta en total
l’Esteve al camió?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una multiplicació i una suma.
Quantes peres més que plàtans s’han

collit a l’horta de l’Ignasi?
Pregunta:
Dades:

una suma.
187216 _ 0001-0136.indd 32 18/8/09 08:04:53

Fitxa
16 Problemes
Nom Data
A la fàbrica d’aliments s’han elaborat 24.000 litres

de gaspatxo. L’han d’envasar en pots de 300 litres
de capacitat. Quants pots necessiten?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una divisió.
Resposta:
una resta.
Diumenge 75.000 aficionats van anar a veure el partit

de futbol. Van haver d’entrar en grups de 50.
Quants grups d’aficionats van haver de fer?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una resta.
187216 _ 0001-0136.indd 33 18/8/09 08:04:53

Fitxa
17 Problemes
Nom Data
L’àvia de la Sara ha posat una tanca al voltant
de la seva parcel·la, que té un perímetre de 3 hm i 45 m.
Si cada metre de tanca li ha costat 8,65 €,
Quant li ha costat en total la tanca?
Pregunta:
Dades:

dues sumes i una multiplicació.
una divisió.
Resposta:
dos multiplicaciones y una suma.
Un grup d’excursionistes ha tardat 3 dies en recórrer una part

del camí de Santiago. El primer dia van recórrer 20,4 km;
el segon dia, 180 hm, i l’últim dia 15.230 m.
Quants quilòmetres han recorregut en total?
Pregunta:
Dades:

dos divisiones y una suma.
187216 _ 0001-0136.indd 34 18/8/09 08:04:54

Fitxa
18 Problemes
Nom Data
En Màrius ha comptat 15 passes

de les seves entre casa seva i el quiosc.
Quants metres ha recorregut
aproximadament?
Pregunta:
Dades:

una suma.
Resposta:
La taula de l’Alba fa 12 pams.

Quants metres fa aproximadament?
Pregunta:
Dades:

una multiplicació i una divisió. Resposta:
187216 _ 0001-0136.indd 35 18/8/09 08:04:54

Fitxa
19 Problemes
Nom Data
Quantes ampolles haurem de buidar

per omplir la gerra?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una divisió.
Resposta:
La capacitat d’una piscina és de 129 kl.

S’hi han abocat 1.236,62 hl d’aigua.
Quants litres d’aigua calen per acabar omplir-la?
Pregunta:
Dades:

una suma.
187216 _ 0001-0136.indd 36 18/8/09 08:04:55

Fitxa
20 Problemes
Nom Data
En Xavier ha comprat 12 pomes iguals que pesen

2 kg i 400 g. Quants grams pesa cada poma?
Pregunta:
Dades:

Un carretó ple de llibres pesa 27 kg. Si els llibres pesen

el 96 % del total, quants quilos pesa el carretó?
Pregunta:
Dades:

una divisió i una suma.
una divisió.
una multiplicació, una divisió Resposta:
i una resta.
187216 _ 0001-0136.indd 37 18/8/09 08:04:55

Fitxa
21 Problemes
Nom Data
La Maria pesa 30 kg i el metge li ha dit que sota cap

concepte el pes del contingut de la seva motxilla pot superar
el 10 % del de la Maria. Quant ha de pesar, com a màxim, el
contingut de la motxilla?
Pregunta:
Dades:

una suma i dues restes.
una multiplicació i una divisió. Resposta:
En Joan s’ha de prendre una cullerada

de xarop cada 2 hores. Quina quantitat
de xarop pot contenir cada cullera?
Quina quantitat de xarop es pren
al dia aproximadament?
Pregunta:
Dades:

una suma.
187216 _ 0001-0136.indd 38 18/8/09 08:04:56

Fitxa
22 Problemes
Nom Data
El terra de la terrassa de casa de l’Òscar fa 400 cm de llargada

i 500 cm d’amplada. Quantes rajoles de 1.600 cm2 calen
per enrajolar aquest terra?
Pregunta:
Dades:

una suma.
Quina és l’àrea de l’hort de l’avi

de l’Elvira si cada quadret té
una superfície d’1 m2?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una resta.
187216 _ 0001-0136.indd 39 18/8/09 08:04:56

Fitxa
23 Problemes
Nom Data
L’Enric ha anat amb el seu pare al

supermercat. Han comprat 12 brics
de llet, 2 pizzes i 2 kg de pebrots.
El pare ha pagat amb un bitllet de 50 €.
Quants diners li han tornat?
Pregunta:
Dades:

una suma.
dues sumes i una multiplicació.
tres multiplicacions, una suma Resposta:
i una resta.
L’Albert té 266 € en monedes a la seva guardiola.

Vol canviar-ho per tenir 13 bitllets de 5 €, el màxim nombre
possible de bitllets de 20 € i la resta en monedes d’1 euro.
Quants bitllets de 20 € i monedes d’1 € tindrà?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una multiplicació, una resta Resposta:
i una divisió.
187216 _ 0001-0136.indd 40 18/8/09 08:04:56

Fitxa
24 Problemes
Nom Data
Aquesta és la família Grau. Quina

és l’alçada mitjana de tots els membres
de la família Grau?
Pregunta:
Dades:

una suma.
una multiplicació.
Resposta:
A la comunitat de veïns en què viu la Laura hi ha 100 pisos.

20 pisos fan 86 m2; 40 pisos fan 75 m2; 3 pisos fan 120 m2
i la resta fan 60 m2. Quina és la mida mitjana dels pisos
de la comunitat en què viu la Laura?
Pregunta:
Dades:

tres multiplicacions i una suma.
una multiplicació.
una resta, quatre multiplicacions, Resposta:
187216 _ 0001-0136.indd 41 18/8/09 08:04:57

Solucions
Fitxa 1 Fitxa 9
• 84 1 52 5 136. 1 2 3
• 1 5 .
136 2 16 5 120. 4 4 4
• 16 1 22 1 35 5 73. •
2
1
3
1
1 6
5 .
125 2 73 5 52. 9 9 9 9
Fitxa 2 Fitxa 10
5 3 2
• 123 1 212 5 335. • 2 5 .
335 3 3 5 1.005. 8 8 8
3 1 2 1
• 24 3 4 5 96. • 2 5 5 .
4 4 4 2
100 2 96 5 4.
Fitxa 11
Fitxa 3 • 33 1 45 5 78.
• 234 1127 2 98 5 263. 78 % de 800 5 624.
• (876 2 234) 1415 5 1.057. 800 2 624 5 176.
• 15 % de 200 5 30.
Fitxa 4 200 2 30 5 170.
• 5.000 2 3.000 5 2.000.
• 2.000 3 9 5 18.000. Fitxa 12
• 1,25 1 2,15 1 0,85 5 4,25.
Fitxa 5 • 45,02 1 12,03 5 57,05.
• 468 1 130 5 598.
Fitxa 13
598 : 26 5 23.
• 14,95 2 9,76 5 5,19.
• 576 2 312 5 264.
• 76,52 2 47,85 5 28,67.
264 : 6 ▶ quocient: 44.
Fitxa 14
Fitxa 6
• 42 3 14,61 5 613,62.
• 12 3 59 5 708.
• 124 3 2,5 5 310.
708 : 14 ▶ quocient: 50; residu: 8.
• 44 3 4 5 176. Fitxa 15
176 : 16 5 11. • 35,6 3 6 5 213,6.
213,6 1 54,5 5 268,1.
Fitxa 7 • 44,31 3 3 5 132,93.
• 2.815 2 965 5 1.850. 132,93 2 32,31 5 100,62.
1.850 : 5 5 370.
• 25 3 18 5 450. Fitxa 16
558 2 450 5 108. • 24.000 : 300 5 80.
108 : 12 5 9. • 75.000 : 50 5 1.500.
Fitxa 8 Fitxa 17
3 • 3 hm i 45 m 5 3 3 100 1 45 5 345 m.
• de 2.184 5 2.184 : 4 3 3 5 1.638. 345 3 8,65 5 2.984,25.
4
4 • 180 hm 5 18 km; 15.230 m 5 15,23 km.
• de 725 5 725 : 5 3 4 5 580.
5 20,4 1 18 1 15,23 5 53,63 km.
725 2 580 5 145.
187216 _ 0001-0136.indd 42 18/8/09 08:04:57

Fitxa 18 Fitxa 22
• 15 3 55 5 825 cm. • 400 3 500 5 200.000 cm2.
825 : 100 5 8,25 m. 200.000 : 1.600 5 125.
• 12 3 15 5 180 cm. • 15 3 10 5 150 m2.
180 : 100 5 1,8 m.
Fitxa 23
Fitxa 19 • (12 3 1,4) 1 (2 3 2,13) 1 (2 3 1,75) 5
• 2 ¬ 5 2 3 100 5 200 cl. 5 16,8 1 4,26 1 3,50 5 24,56.
200 : 100 5 2. 50 2 24,56 5 25,44.
• 129 kl 5 129.000 ¬. • 266 2 (13 3 5) 5 266 2 65 5 201
1.236,62 hl 2 123.662 ¬. 201 : 20 ▶ quocient: 10; residu 1.
129.000 2 123.662 5 5.338 ¬. 13 bitllets de 5 €, 10 bitllets de 20 €
i una moneda d’1 €.
Fitxa 20
• 2 kg i 400 g 5 2.000 1 400 5 2.400 g. Fitxa 24
2.400 : 12 5 200. • 1,32 1 1,44 1 1,68 1 1,76 5 6,2.
• 96 % de 27 5 27 3 96 : 100 5 25,92. 6,2 : 4 5 1,55.
27 2 25,92 5 1,08. • 100 2 (20 1 40 1 3) 5 37
20 3 86 1 40 3 75 1 3 3 120 1
Fitxa 21 1 37 3 60 5 1.720 1 3.000 1 360 1
• 10 % de 30 5 30 3 10 : 100 5 3. 1 2.220 5 7.300
• 24 hores : 2 5 12 cullerades de xarop. 7.300 : 100 5 73.
12 3 5 5 60 ml.
187216 _ 0001-0136.indd 43 18/8/09 08:04:57

187216 _ 0001-0136.indd 44 18/8/09 08:04:57
Operacions
1. Sumes de dos o tres sumands i restes amb nombres de fins a sis xifres
2. Multiplicacions per nombres de fins a tres xifres
3. Propietats de la suma, de la resta i de la multiplicació

4. Estimacions
5. Operacions combinades (amb parèntesis i sense, 1, 2, 3)
6. Divisions amb divisor de dues xifres
7. Divisions amb divisor de tres xifres
8. Sumes, restes, multiplicacions i divisions (recopilació)
9. Sumes, restes, multiplicacions i divisions (recopilació)
10. Fracció d’un nombre i comparació de fraccions
1 1. Suma de fraccions amb el mateix denominador
12. Resta de fraccions amb el mateix denominador
13. Suma i resta de fraccions
14. Nombres decimals i fraccions decimals
15. Percentatges
16. Suma de nombres decimals
17. Resta de nombres decimals
18. Multiplicació d’un decimal per un nombre natural
19. Divisió per la unitat seguida de zeros
20. Sumes, restes, multiplicacions i divisions (recopilació de decimals)
Solucions
187216 _ 0001-0136.indd 45 18/8/09 08:04:57

Fitxa
1 Operacions
Nom Data
1. Suma.
3609 5784 8694 5208

4949 5869 4929 6257
16462 17497 15808 19380
218531 412713 324325 123579

359213 128142 112056 359218
1123334 1332337 1253609 1260465
2. Resta.
5213 3832 8436 9579

21543 22628 21002 22956
549381 872000 675923 429371

2228796 2340112 2471891 2187822
3. Envolta en cada cas segons la clau.
vermell sumands blau total
1 2.733 658 3.391 2 3.694 7.897 4.203
3 5.093 1.221 3.872 4 4.082 1.453 2.629
187216 _ 0001-0136.indd 46 18/8/09 08:04:57

Fitxa
2
Nom Data
1. Multiplica.
67 95 78 48 82
33 32 37 33 32
406 293 352 248 123

3 4 3 3 3 4 3 3 3 5
2. Multiplica.
• 12 3 10 5 • 23 3 10 5 • 405 3 10 5
• 4 3 1.000 5 • 3 3 10.000 5 • 678 3 100 5
• 104 3 10 5 • 60 3 100 5 • 8 3 10.000 5
• 145 3 10 5 • 287 3 10 5 • 269 3 100 5
• 79 3 1.000 5 • 65 3 1.000 5 • 43 3 1.000 5
• 32 3 100 5 • 240 3 100 5 • 9 3 1.000 5
3. Multiplica.
38 29 14 57 38
341 353 397 341 372
73 69 43 59 14
318 317 332 334 397
69 12 27 74 42
317 333 332 321 324
187216 _ 0001-0136.indd 47 18/8/09 08:04:58

Fitxa
3 Operacions
Nom Data
1. Aplica la propietat commutativa i calcula.
• 45 1 25 5 • 123 1 34 5
• 1.236 1 109 5 • 5.123 1 673 5
• 7.502 1 90 5 • 12.999 1 71 5
2. Aplica la propietat associativa de la suma i calcula.
• (170 1 30) 1 120 5
• 540 1 (125 1 160) 5
• 450 1 (257 1 976) 5
• (230 1 25) 1 70 5
• 512 1 (18 1 10) 5
• 172 1 (15 1 312) 5
3. Aplica la propietat distributiva i calcula.
• (5 1 4) 3 8 5
• 7 3 (11 1 2) 5
• (9 2 2) 3 6 5
• 30 3 (15 2 9) 5
• (9 2 6) 3 7 5
4. Escriu en cada cas una C si s’aplica la propietat commutativa, una A si s’aplica

la propietat associativa i una D si s’aplica la propietat distributiva. Després, resol.
3 3 28 5 28 3 3 c
33 3 (22 2 21) 5 33 3 22 2 33 3 21 c
96 3 38 5 38 3 96 c
(5 3 9) 3 365 5 5 3 (9 3 365) c
(15 2 8) 3 7 5 15 3 7 2 8 3 7 c
(864 3 1.000) 3 325 5 864 3 (1.000 3 325) c
187216 _ 0001-0136.indd 48 18/8/09 08:04:58

Fitxa
4 Operacions
Nom Data
1. Fes una estimació aproximant el nombre a la centena més propera i calcula.
197 c 269 c 489 c

1397 c 1
1519 c 1
1398 c 1
459 c 398 c 748 c

1329 c 1
1293 c 1
1615 c 1
2. Fes una estimació aproximant el nombre al miler més proper. Després, calcula.
2.980 1 3.985 4.740 2 3.100 3.075 1 4.515
1 2 1
24.054 2 13.102 9.905 1 5.688 3.397 2 2.322
2 1 2
3. Fes una estimació aproximant cada preu a la centena més propera i calcula.
• 3 carpetes a 115 € cada una. c

• 4 vídeos a 285 € cada un. c
• 5 televisors a 305 € cada un. c
4. Fes una estimació aproximant tal com se’t demana.
Miler Centena Miler Centena
1.890 3.827
1.049 4.571
2.098 9.856
2.380 7.589
187216 _ 0001-0136.indd 49 18/8/09 08:04:58

Fitxa
5 Operacions
Nom Data
1. Fes els càlculs.
• 170 2 (30 1 120) 5
• (415 1 180) 2 20 5
• 540 1 125 2 160 5
• 38 1 75 2 25 5
• 823325
• 536225
• (7 2 4) 3 5 5
• 10 3 (19 2 4) 5
• 15 2 8 1 25 5
• 7 1 3 3 (35 1 48) 5
3. Observa els resultats d’aquestes operacions i col·loca els parèntesis allà on correspongui.
• 3 1 4 3 5 5 23 • 2 3 12 1 21 5 66 • 3 3 5 1 3 5 18
• 5 3 8 2 3 5 25 • 18 2 5 3 3 5 39 • 10 1 2 3 5 5 20
• 12 3 6 1 9 5 81 • 3 3 9 1 5 3 3 5 42 • 10 1 3 3 9 5 117
• 13 2 7 1 6 5 0 • 5231658 • 7 3 4 2 2 5 14
4. Treu el factor comú i fes els càlculs.
• 14 3 6 2 5 3 6 5
• 31 3 25 2 31 3 5 5
• 25 3 4 1 15 3 4 5
• 27 3 5 2 8 3 5 5
• 50 3 2 2 25 3 2 5
187216 _ 0001-0136.indd 50 18/8/09 08:04:58

Fitxa
6 Operacions
Nom Data
1. Fes les divisions.
3274 23 540 45 1236 59
3846 73 5016 24 420 56
4056 57 2208 46 1472 27
2. Col·loca els nombres i fes les divisions.
11.875 : 19 5.873 : 91 2.380 : 24
3.729 : 74 2.743 : 63 6.785 : 36

• 70 : 10 5 • 120 : 60 5 • 1.000 : 50 5 • 80.000 : 80 5
• 80 : 20 5 • 320 : 80 5 • 2.000 : 40 5 • 60.000 : 20 5
• 90 : 30 5 • 630 : 70 5 • 3.000 : 60 5 • 40.000 : 40 5

187216 _ 0001-0136.indd 51 18/8/09 08:04:58

Fitxa
7 Operacions
Nom Data
1774 236 5742 345 3724 210
2995 215 9840 368 7298 184
73.604 : 436 24.065 : 821 66.804 : 302
3. Col·loca els nombres, fes les divisions i després fes les proves.
14.672 : 124 46.725 : 623 968.475 : 405
4. Calcula el factor desconegut.
• 3 9 5 882 • 3 107 5 2.675 • : 65 5 34
• 13 3 5 234 • 247 : 5 19 • 5.670 : 5 162
187216 _ 0001-0136.indd 52 18/8/09 08:04:59

Fitxa
8 Operacions
Nom Data
1. Fes les multiplicacions.
3742 2809 6574 8463

3 29 3 57 3 43 3 68
563 857 2538 4635

3204 3340 3505 3970
2. Resol les operacions.
8376 56784 37968 9698

7298 29047 28080 3532
11849 14020
1.932 : 20 1.456 : 74 9.840 : 683
• 42 : (30 2 23) 5 • 338:65
• 12 3 (43 1 51) 5 • (100 2 75) : 5 5
• 832:45 • 32 : (7 1 9) 5
• (60 2 20) 3 2 5 • 835:25
• 4 3 (9 1 1) 5 • (10 2 4) : 3 5
187216 _ 0001-0136.indd 53 18/8/09 08:04:59

Fitxa
9 Operacions
Nom Data
58625 83609 48728 23746

3 728 3 908 3 798 3 409
14672 245 72170 828 19160 342
3. Completa les operacions.
23046 2 2894 2 1686 2 1560

4372 3976 3214 1440
4527 5095 4281 7000

2 2 2 2
3824 3074 1472 2685
• 47 2 36 1 29 5
• 35 2 3 3 (4 1 6) 5
• 16 3 (6 2 3) 5
• 3 3 4 1 5 3 (6 2 3) 5
• 110 2 4 3 8 1 2 5
• 3 3 (8 2 5) 1 115
187216 _ 0001-0136.indd 54 18/8/09 08:04:59

Fitxa
10 Operacions
Nom Data

4
• de 725 5
5
5
• de 816 5
6
2
• de 1.250 5
5
3
• de 945 5
7
3
• de 531 5
9
3
• de 3.350 5
10
2. Escriu >, < o 5 allà on correspongui.
3 9 7 5
1 1 1 1
8 3 7 6
15 1 4 19
1 1 1 1
15 2 15 7
3. Escriu tres fraccions per cada cas.
Més petits que la unitat, el

numerador dels quals sigui 27
Més grans que la unitat, el

numerador dels quals sigui 5
4. Completa les fraccions de manera que l’expressió sigui certa.
7 6
5 1 < 1 > 1 5 1
5 25
187216 _ 0001-0136.indd 55 18/8/09 08:05:00

Fitxa
11 Operacions
Nom Data
8 3 6 2 4 9
1 5 1 5 1 5
9 9 8 8 5 5
3 4 7 2 12 9
1 5 1 5 1 5
5 5 15 15 23 23
2. Completa-ho.
3 5 8 8 12 3 7
1 5 1 5 1 5
9 9 17 17 17 9 9
9 14 16 23 11 15
1 5 1 5 1 5
8 8 8 24 24 24 12 12
12 9 15 10 8 4
1 1 5 1 1 5
16 16 16 25 25 25
■ Respon: quina suma té com a resultat una fracció més gran que la unitat?
4. Pinta la quantitat que representen les diferents fraccions.

Després, fes la suma.
6 3 3 5 8 6
1 5 1 5 1 5
7 7 8 8 9 9
187216 _ 0001-0136.indd 56 18/8/09 08:05:00

Fitxa
12 Operacions
Nom Data
6 2 8 5 9 3
2 5 2 5 2 5
8 8 10 10 14 14
12 8 15 10 17 8
2 5 2 5 2 5
11 11 27 27 33 33
2. Pinta a cada figura la fracció que li correspongui. Després, fes el càlcul.
2 5
12 9
2 5
11 11
3. Completa-ho.
4 2 3 2 7 2
2 5 2 5 2 5
10 10 4 4 14 14
6 2 16 3 25 18
2 5 2 5 2 5
9 9 5 5 25 25
8 4 4 4 8 1
2 5 2 5 2 5
20 20 8 8 9 9
4. Explica per què estan mal fetes aquestes restes i torna-les a calcular bé.
27 3 30
2 5 c
10 10 10
15 4 11
2 5 c
8 8 16
187216 _ 0001-0136.indd 57 18/8/09 08:05:00

Fitxa
13 Operacions
Nom Data
1. Completa-ho i calcula la fracció que representa la part pintada de cada figura.
c c c
c c c
1 5 1 5 1 5
7 3 3 4 2 2 1 5
2 5 1 1 5 1 1 5
4 4 7 7 7 8 8 8
15 2 22 13 20 5
2 5 2 5 2 5
3 3 6 6 10 10
3. Fes els càlculs i escriu en lletra l’expressió del resultat.
9 2
1 5 c
3 3
4 2
1 5 c
4 4
4. Escriu i calcula tres restes amb les fraccions que se’t donen.
8 6 7 2 10 3
9 9 10 10 12 12
2 5 7
9 10 12
• • •
• • •
• • •
187216 _ 0001-0136.indd 58 18/8/09 08:05:00

Fitxa
14 Operacions
Nom Data
1. Completa la taula.
Nombres Unitats Dècimes Centèsimes Mil·lèsimes Deumil·lèsimes
4,2186
7,41
8,5
6,784
3,9057
2,98
2,763
2. Encercla les fraccions decimals.
1 12 9 8 8 10 23 100
7 10 8 100 1.000 50 10.000 110
3. Escriu els nombres decimals següents en forma de fracció decimal.
• 4,8 c • 0,14 c • 8,34 c • 4,123 c

• 0,9 c • 2,1 c • 0,1059 c • 10,7 c
• 10,7 c • 14,23 c • 0,21 c • 27,503 c
4. Escriu les fraccions decimals següents en forma de nombre decimal.
49 67 78
5 5 5
1.000 10 100
45 23 4
5 5 5
10.000 1.000 100
14 109 96
5 5 5
100 1.000 10
187216 _ 0001-0136.indd 59 18/8/09 08:05:00

Fitxa
15 Operacions
Nom Data
1. Escriu les fraccions següents en forma de percentatge.
16 50 62
5 5 5
100 100 100
45 7 21
5 5 5
100 100 100
1 74 34
5 5 5
100 100 100
2. Escriu els percentatges següents en forma de fracció.
• 5% c • 39 % c • 72 % c • 77 % c
• 19 % c • 6% c • 86 % c • 89 % c
• 25 % c • 2% c • 29 % c • 68 % c

• 10 % de 500 5 • 77 % de 100 5
• 34 % de 900 5 • 46 % de 700 5
• 60 % de 600 5 • 53 % de 900 5
• 38 % de 800 5 • 27 % de 1.200 5
4. Pinta a la quadrícula la quantitat que se’t dóna.
26 % 34 % 16 %
. . .
187216 _ 0001-0136.indd 60 3/9/09 13:35:19

Fitxa
16 Operacions
Nom Data
1. Fes les sumes.
3,9 6 6,4 7,2 6 7,9 7,8 7

1 1,8 5 1 0,3 1 1,1 1 4 1 2,1
4,8 9,2 18 1 0,9 9,4

0,6 4,3 3,2 22 0,8
1 4,6 1 3,2 1 5,6 1 5,6 1 1 6,4
2. Col·loca els nombres i fes les sumes.
5,8 1 12,5 56,92 1 456,75 267,5 1 145,68
4,58 1 12,9 1 3,026 8,026 1 12,7 1 6,45 7,09 1 76,4 1 4,489
3. Ordena els resultats anteriors de més gran a més petit.
> > > > >
• 6,09 1 2,74 1 1,106 5
• 7,46 2 (6 2 3,54) 5
• (10 1 5,6) 1 2,5 5

187216 _ 0001-0136.indd 61 18/8/09 08:05:01

Fitxa
17 Operacions
Nom Data
1. Fes les restes.
2 3,8 5 6,3 2 0,5 2 2 1,6 3 4,1 2 3

2 1 9,7 2 4,5 2 0,2 2 4 2 1 6,4 7 6
1 4 5,0 2 7 8 9,2 6 6 1,4 4,6 1 3 7 0 4 8,1

2 4 6,1 8 2 9 5,0 2 9 2 2 4 2,1 8 2 2,0 3 2 1 0,6
2. Col·loca els nombres i fes les restes.
54,9 2 9,543 789,2 2 95,029 167,8 2 59,006
1.800,5 2 976,138 55,783 2 3,6554 981,45 2 161,75
3. Resta 0,25 cada vegada.
2 0,25
6 5,75
4. Completa la sèrie.
2 0,25 14 2 0,75 1 3,5 2 1,5

12 11,75
187216 _ 0001-0136.indd 62 18/8/09 08:05:01

Fitxa
18 Operacions
Nom Data
7 1,4 2 0,3 7 0,4 9 2 1,0 0 8 4,8

3 6 3 12 3 56 3 24 312
4 3 2,4 8 3,1 6 2 2,3 6 8 4,8 7 5,2 4

3 4 3 6 3 2 3 3 323
2. Col·loca els nombres i fes les multiplicacions.
5,6 3 4 8,7 3 2 6,5 3 8
4,9 3 15 6,21 3 27 7,303 3 312
33 32 36 34 38
2,8
39 36 33 35 32
9,5
187216 _ 0001-0136.indd 63 18/8/09 08:05:02

Fitxa
19 Operacions
Nom Data
• 5 : 10 5 • 2.458 : 10 5 • 32 : 1.000 5
• 367 : 10 5 • 4 : 1.000 5 • 3 : 1.000 5
• 7 : 10 5 • 82 : 100 5 • 673 : 100 5
• 78 : 10 5 • 268 : 100 5 • 395 : 10 5
• 143,2 : 10 5 • 714,3 : 100 5 • 625,8 : 1.000 5
• 52,8 : 10 5 • 68,89 : 10 5 • 2,58 : 10 5
• 9,7 : 10 5 • 5,24 : 100 5 • 4,2 : 1.000 5
• 0,6 : 10 5 • 25,8 : 1.000 5 • 125,38 : 100 5
3. Completa la taula.
19,2047 1.356 48.167,21 3,075 521,368
: 10
: 100
: 1.000
4. Completa-ho.
: 10 : 10 : 10 : 10
1.345
: 100 : 100 : 100

5.789
: 1.000 : 1.000
43.365
5. Calcula els nombres que falten.

: 10 5 4,65 : 100 5 7,14 : 1.000 5 25
187216 _ 0001-0136.indd 64 18/8/09 08:05:02

Fitxa
20 Operacions
Nom Data
1. Fes la suma.
1,8 8 8 4 5 2,6 7
5,0 3 4,3 4 1 0,4 1
5 5,5 5 9 8 4,2 3 1 4,2 5
1137 1 1 5,4 1 0,4 8
2. Col·loca els nombres i fes les restes.
752,07 2 98,3 58,61 2 34,5084 878,2 2 81,209
2 4,1 9 2 4 0 9,1 1 3 2 1,8 9 6 5 7 7,5

3 28 3 53 3 76 3 14
• 99,6 : 10 5 • 74,32 : 1.000 5 • 33,63 : 100 5
• 137,9 : 100 5 • 19,97 : 100 5 • 32,8 : 1.000 5
• 53,8 : 10 5 • 62,131 : 1.000 5 • 1.691,4 : 10 5
• (12,25 1 9,45) 3 3 5
• (597,63 1 31,21) 3 5 5
187216 _ 0001-0136.indd 65 18/8/09 08:05:02

Solucions
Fitxa 1 3. 38 3 41 5 1.558.
1. 3.609 1 4.949 1 6.462 515.020. 29 3 53 5 1.537.
5.784 1 5.869 1 7.497 5 19.150. 14 3 97 5 1.358.
8.694 1 4.929 1 5.808 5 19.431. 57 3 41 5 2.337.
5.208 1 6.257 1 9.380 5 20.845. 38 3 72 5 2.736.
218.531 1 359.213 1 123.334 5 701.078. 73 3 18 5 1.314.
412.713 1 128.142 1 332.337 5 873.192. 69 3 17 5 1.173.
324.325 1 112.056 1 253.609 5 689.990. 43 3 32 5 1.376.
123.579 1 359.218 1 260.465 5 743.262. 59 3 34 5 2.006.
14 3 97 5 1.358.
2. 5.213 2 1.543 5 3.670.
69 3 17 5 1.173.
3.832 2 2.628 5 1.204.
12 3 33 5 396.
8.436 2 1.002 5 7.434.
27 3 32 5 864.
9.579 2 2.956 5 6.623.
74 3 21 5 1.554.
549.381 2 228.796 5 320.585.
42 3 24 5 1.008.
872.000 2 340.112 5 531.888.
675.923 2 471.891 5 204.032.
Fitxa 3
429.371 2 187.822 5 241.549.
1. 45 1 25 5 25 1 45 5 70.
3. R. G.
1.236 1 109 5 109 1 1.236 5 1.345.
7.502 1 90 5 90 1 7.502 5 7.592.
Fitxa 2
123 1 34 5 34 1 123 5 157.
1. 67 3 3 5 201. 5.123 1 673 5 673 1 5.123 5 5.796.
95 3 2 5 190.
12.999 1 71 5 71 1 12.999 5 13.070.
78 3 7 5 546.
48 3 3 5 144. 2. (170 1 30 ) 1 120 5 200 1 120 5 320.
82 3 2 5 164. 540 1 (125 1 160 ) 5 540 1 285 5 825.
406 3 4 5 1.624. 450 1 (257 1 976) 5 450 1 1.233 5 1.683.
293 3 3 5 879. (230 1 25) 1 70 5 255 1 70 5 325.
352 3 4 5 1.408. 512 1 (18 1 10) 5 512 1 28 5 540.
248 3 3 5 744. 172 1 (15 1 312) 5 172 1 327 5 499.
123 3 5 5 615.
3. (5 1 4) 3 8 5 5 3 8 1 4 3 8 5 40 1 32 5 72.
2. 12 3 10 5 120. 7 3 (11 1 2) 5 7 3 11 1 7 3 2 5
4 3 1.000 5 4.000. 5 77 1 14 5 91.
104 3 10 5 1.040. (9 2 2) 3 6 5 9 3 6 2 2 3 6 5 54 2 12 5 42.
145 3 10 5 1.450. 30 3 (15 2 9) 5 30 3 15 2 30 3 9 5
79 3 1.000 5 79.000. 5 450 2 270 5 180.
32 3 100 5 3.200. (9 2 6) 3 7 5 9 3 7 2 6 3 7 5 63 2 42 5
23 3 10 5 230.
5 21.
3 3 10.000 5 30.000.
60 3 100 5 6.000. 4. C ▶ 84.
287 3 10 5 2.870. D ▶ 726 2 693 5 33.
65 3 1.000 5 65.000. C ▶ 3.648.
240 3 100 5 24.000. A ▶ 16.425.
405 3 10 5 4.050. D ▶ 105 2 56 5 49.
678 3 100 5 67.800. A ▶ 864 3 325.000 5 280.800.000.
8 3 10.000 5 80.000.
269 3 100 5 26.900.
43 3 1.000 5 43.000.
9 3 1.000 5 9.000.
187216 _ 0001-0136.indd 66 18/8/09 08:05:03

Fitxa 4 (5 2 3) 1 6 5 8.
1. 200 1 400 5 600. (3 3 5) 1 3 5 18.
500 1 300 5 800. 10 1 (2 3 5) 5 20.
300 1 500 5 800. (10 1 3) 3 9 5 117.
400 1 300 5 700. 7 3 (4 2 2) 5 14.
500 1 400 5 900. 4. 14 3 6 2 5 3 6 5 (14 2 5) 3 6 5 9 3 6 5 54.
700 1 600 5 1.300. 31 3 25 2 31 3 5 5 31 3 (25 2 5) 5
5 31 3 20 5 620.
2. 3.000 1 4.000 5 7.000.
25 3 4 1 15 3 4 5 (25 1 15) 3 4 5
24.000 2 13.000 5 11.000.
5 40 3 4 5 160.
5.000 2 3.000 5 2.000.
27 3 5 2 8 3 5 5 (27 2 8) 3 5 5 19 3 5 5 95.
10.000 1 6.000 5 16.000.
50 3 2 2 25 3 2 5 (50 2 25) 3 2 5
3.000 1 5.000 5 8.000.
5 25 3 2 5 50.
3.000 2 2.000 5 1.000.
3. 100 3 3 5 300. Fitxa 6
300 3 4 5 1.200.
1. 3.274 : 23 ▶ quocient: 142; residu: 8.
300 3 5 5 1.500.
540 : 45 ▶ quocient: 12.
4. Miler Centena 1.236: 59 ▶ quocient: 20; residu: 56.
3.846 : 73 ▶ quocient: 52; residu: 50.
1.890 2.000 1.900
5.016 : 24 ▶ quocient: 209.
1.049 1.000 1.000 420 : 56 ▶ quocient: 7; residu: 28.
2.098 2.000 2.100 4.056 : 57 ▶ quocient: 71; residu: 9.
2.380 2.000 2.400 2.208 : 46 ▶ quocient: 48.
1.472 : 27 ▶ quocient: 54; residu: 14.
Miler Centena
2. 11.875 : 19 ▶ quocient: 625.
3.827 4.000 3.900
5.873 : 91 ▶ quocient: 64; residu: 49.
4.571 5.000 4.600 2.380 : 24 ▶ quocient: 99; residu: 4.
9.856 10.000 9.900 3.729 : 74 ▶ quocient: 50; residu: 29.
7.589 8.000 7.600 2.743 : 63 ▶ quocient: 43; residu: 34.
6.785 : 36 ▶ quocient: 188; residu: 17.
Fitxa 5 3. 70 : 10 ▶ quocient: 7.
80 : 20 ▶ quocient: 4.
1. 170 2 (30 1 120) 5 170 2 150 5 20.
90 : 30 ▶ quocient: 3.
(415 1 180) 2 20 5 595 2 20 5 575.
120 : 60 ▶ quocient: 2.
540 1 125 2 160 5 665 2160 5 505.
320 : 80 ▶ quocient: 4.
38 1 75 2 25 5 88.
630 : 70 ▶ quocient: 9.
8 2 3 3 2 5 8 2 6 5 2.
1.000 : 50 ▶ quocient: 20.
2. 5 3 6 2 2 5 30 2 2 5 28. 2.000 : 40 ▶ quocient: 50.
(7 2 4 ) 3 5 5 3 3 5 5 15. 3.000 : 60 ▶ quocient: 50.
10 3 (19 2 4) 5 10 3 15 5 150. 80.000 : 80 ▶ quocient: 1.000.
15 2 8 1 25 5 7 1 25 5 32. 60.000: 20 ▶ quocient: 3.000.
7 1 3 3 (35 1 48) 5 7 1 3 3 83 5 40.000 : 40 ▶ quocient: 1.000.
5 7 1 249 5 256.
3. 3 1 (4 3 5 ) 5 23. Fitxa 7
5 3 (8 2 3) 5 25. 1. 1.774 : 236 ▶ quocient: 7; residu: 122.
(12 3 6) 1 9 5 81. 5.742 : 345 ▶ quocient: 16; residu: 222.
13 2 (7 1 6) 5 0. 3.724 : 210 ▶ quocient: 17; residu: 154 .
2 3 (12 1 21) 5 66. 2.995 : 215 ▶ quocient: 13; residu: 200.
(18 2 5) 3 3 5 39. 9.840 : 368 ▶ quocient: 26; residu: 272.
(3 3 9) 1 (5 3 3) 5 42. 7.298 : 184 ▶ quocient: 39; residu: 122.
187216 _ 0001-0136.indd 67 18/8/09 08:05:03

2. 73.604 : 436 ▶ quocient: 168; residu: 356. 2. 14.672 : 245 ▶ quocient: 59; residu: 217.
24.065 : 821 ▶ quocient: 29; residu: 256. 72.170 : 828 ▶ quocient: 87; residu: 134.
66.804 : 302 ▶ quocient: 221; residu: 62. 19.160 : 342 ▶ quocient: 56; residu: 8.
3. 14.672 : 124 ▶ quocient: 118; residu: 40. 3. 7.418 2 3.046 5 4.372.
124 3 118 1 40 5 14.672. 6.870 2 2.894 5 3.976.
46.725 : 623 ▶ quocient: 75. 623 3 75 5 4.900 2 1.686 5 3.214.
5 46.725. 3.000 2 1.560 5 1.440.
968.475 : 405 ▶ quocient: 2.391; 4.527 2 703 5 3.824.
residu: 120. 405 3 2.391 1 120 5 5.095 2 2.021 5 3.074.
5 968.475. 4.281 2 2.809 5 1.472.
4. 98 3 9 5 882. 7.000 2 4.3155 2.685.
13 3 18 5 234. 4. 47 2 36 1 29 5 11 1 29 5 40.
25 3 107 5 2.675. 35 2 3 3 (4 1 6) 5 35 2 3 3 10 5
247 : 13 5 19. 5 35 2 30 5 5.
2.210 : 65 5 34. 16 3 (6 2 3) 5 16 3 3 5 48.
5.670 : 35 5 162. 3 3 4 1 5 3 (6 2 3) 5 3 3 4 1 5 3 3 5
5 12 1 15 5 27.
Fitxa 8 110 2 4 3 8 1 2 5 110 2 32 1 2 5 80.
3 3 (8 2 5) 1 11 5 3 3 3 1 11 5 9 1 11 5 20.
1. 3.742 3 29 5 108.518.
2.809 3 57 5 160.113.
Fitxa 10
6.574 3 43 5 282.682.
8.463 3 68 5 575.484. 4
1. de 725 5 725 : 5 3 4 5 580.
563 3 204 5114.852 5
857 3 340 5 291.380. 5
de 816 5 816 : 6 3 5 5 680.
2.538 3 505 5 1.281.690. 6
4.635 3 970 5 4.495.950. 2
de 1.250 5 1.250 : 5 3 2 5 500.
5
2. 8.376 1 7.298 1 1.849 5 17.523. 3
56.784 2 9.047 5 47.737. de 945 5 945 : 7 3 3 5 405.
7
37.968 2 8.080 5 29.888. 3
9.698 1 3.532 1 4.020 5 17.250. de 531 5 531 : 9 3 3 5 177.
9
3. 1.932 : 20 ▶ quocient: 96; residu : 12. 3
de 3.350 5 3.350 : 10 3 3 5 1.005.
1.456 : 74 ▶ quocient: 19; residu: 50. 10
9.840 : 683 ▶ quocient: 14; residu: 278. 3
2. < 1.
4. 42 : (30 2 23) 5 42 : 7 5 6. 8
12 3 (43 1 51) 5 12 3 94 5 1.128. 15
5 1.
8 3 2 : 4 5 16 : 4 5 4 15
(60 2 20) 3 2 5 40 3 2 5 80. 9
> 1.
4 3 (9 1 1) 5 4 3 10 5 40. 3
3 3 8 : 6 5 24 : 6 5 4. 1
< 1.
(100 2 75) : 5 5 25 : 5 5 5. 2
32 : (7 1 9) 5 32 : 16 5 2 7
5 1.
8 3 5 : 2 5 40 : 2 5 20. 7
(10 2 4) : 3 5 6 : 3 5 2. 4
< 1.
15
Fitxa 9 5
< 1.
1. 58.625 3 728 5 42.679.000. 6
19
83.609 3 908 5 75.916.972. > 1.
48.728 3 798 5 38.884.944. 7
23.746 3 409 5 9.712.114. 3. R. Ll.
187216 _ 0001-0136.indd 68 18/8/09 08:05:03

4. R.M. (Resposta múltiple). 12 8 4
7 2 5 .
5 1. 11 11 11
7 8 5 3
6 2 5 .
< 1. 10 10 10
8 15 10 5
7 2 5 .
> 1. 27 27 27
5 9 3 6
25 2 5 .
5 1. 14 14 14
25 17 8 9
2 5 .
33 33 33
Fitxa 11
2. R. G.
8 3 11
1. 1 5 . 3
9 9 9 .
6 2 8 11
1 5 . 4 2 2
8 8 8 3. 2 5 .
4 9 13 10 10 10
1 5 . 6 4 2
5 5 5 2 5 .
3 4 7 9 9 9
1 5 .
5 5 5 12 8 4
2 5 .
7 2 9 20 20 20
1 5 .
15 15 15 3 1 2
12 9 21 2 5 .
1 5 . 4 4 4
23 23 23 16 13 3
2 5 .
3 5 8 5 5 5
2. 1 5 . 8 4 4
9 9 9 2 5 .
8 4 12 8 8 8
1 5 . 7 5 2
17 17 17 2 5 .
4 3 7 14 14 14
1 5 . 25 7 18
9 9 9 2 5 .
9 5 14 25 25 25
1 5 . 9 8 1
8 8 8 2 5 .
16 7 23 9 9 9
1 5 .
24 24 24 27 3 30
4 11 15 4. 2 5 . És incorrecta perquè,
1 5 . 10 10 10
12 12 12 en lloc de restar els numeradors, s’han
36 24
3. . sumat. La solució correcta és .
16 10
22 15 4 11
25
. 2 5 . És incorrecta perquè
8 8 16
36 s’han sumat els denominadors.
• .
16 11
La solució correcta és .
4. R. G. 8
9
. Fitxa 13
7
8 3 4 7
. 1. 1 5 .
8 9 9 9
14 5 2 7
. 1 5 .
9 9 9 9
4 5 9
1 5 .
Fitxa 12 11 11 11
6 2 4
1. 2 5 .
8 8 8
187216 _ 0001-0136.indd 69 18/8/09 08:05:03

7 3 4 8
2. 2 5 . .
4 4 4 1.000
15 2 13 23
2 5 . .
3 3 3 10.000
3 4 2 9
1 1 5 . 48
7 7 7 7 3. .
10
22 13 9
2 5 . 9
6 6 6 .
2 1 5 8 10
1 1 5 . 107
8 8 8 8 .
20 5 15 10
2 5 . 14
10 10 10 .
100
11 21
3. ▶ onze terços. .
3 10
6
▶ sis quarts. 1.423
.
4 100
8 6 2 834
4. 2 5 . .
9 9 9 100
8 2 6 1.059
2 5 . .
9 9 9 10.000
6 2 4 21
2 5 . .
9 9 9 100
7 5 2 4.123
2 5 . .
10 10 10 1.000
7 2 5 107
2 5 . .
10 10 10 10
5 2 3 27.503
2 5 . .
10 10 10 1.000
10 3 7 4. 0,049.
2 5 .
12 12 12 0,0045.
10 7 3 0,14.
2 5 .
12 12 12 6,7.
7 3 4 0,023.
2 5 .
12 12 12 0,109.
0,78.
Fitxa 14
0,04.
1. 4,2186 4 2 1 8 6 9,6.
7,41 7 4 1
8,5 8 5 Fitxa 15
6,784 6 7 8 4 1. 16 %.
3,9057 3 9 5 7
45 %.
1 %.
2,98 2 9 8
50 %.
2,763 2 7 6 3 7 %.
12 74 %.
2. . 62 %.
10
8 21 %.
. 34 %.
100
187216 _ 0001-0136.indd 70 18/8/09 08:05:03

5 7,09 1 76,4 1 4,489 5 87,979.
2. .
100 3. 513,67 > 413,18 > 87,979 > 27,176 >
19
. > 20,506 > 18,3.
100
25 4. 9,936.
.
100 5.
39 18,1.
.
100
6 Fitxa 17
.
100 1. 23,8 2 19,7 5 4,1.
2
. 145,02 2 46,18 5 98,84.
100 56,3 2 4,5 5 51,8.
72
. 789,2 2 95,029 5 694,171.
100
20,5 2 0,2 5 20,3.
86
. 661,4 2 242,18 5 419,22.
100
221,6 2 4 5 217,6.
29
. 4,613 2 2,03 5 2,583.
100
77 34,123 2 16,476 5 17,647.
. 7.048,1 2 10,6 5 7.037,5.
100
89 2. 54,9 2 9,543 5 45,357.
.
100 789,2 2 95,029 5 694,171.
68 167,8 2 59,006 5 108,794.
.
100 1.800,5 2 976,138 5 824,362.
55,783 2 3,6554 5 52,1276.
3. 10 % de 500 5 10 3 500 : 100 5 50.
981,45 2 161,75 5 819,7.
34 % de 900 5 34 3 900 : 100 5 306.
60 % de 600 5 60 3 600 : 100 5 360. 3. 5,5 2 5,25 2 5 2 4,75 2 4,50.
38 % de 800 5 38 3 800 : 100 5 304. 4. 15,75 2 15 2 18,5 2 17.
77 % de 100 5 77 3 100 : 100 5 77.
46 % de 700 5 46 3 700 : 100 5 322. Fitxa 18
53 % de 900 5 53 3 900 : 100 5 477.
1. 71,4 3 6 5 428,4.
27 % de 1.200 5 27 3 1.200 : 100 5 324.
432,48 3 4 5 1.729,92.
4. R. G. 20,37 3 12 5 244,44.
3,162 3 6 5 18,972.
Fitxa 16 0,492 3 56 5 27,552.
1. 3,96 1 1,85 5 5,81. 2,368 3 2 5 4,736.
4,8 1 0,6 1 4,6 5 10. 1,008 3 24 5 24,192.
6,4 1 0,3 5 6,7. 4,87 3 3 5 14,61.
9,2 1 4,3 1 3,2 5 16,7. 4,8 3 12 5 57,6.
7,2 1 1,1 5 8,3. 5,24 3 23 5 120,52.
18 1 3,2 1 5,6 5 26,8. 2. 5,6 3 4 5 22,4.
67,9 1 4 5 71,9. 8,7 3 2 5 17,4.
10,9 1 22 1 5,6 5 38,5. 6,5 3 8 5 52.
7,87 1 2,1 5 9,97. 4,9 3 15 5 73,5.
9,4 1 0,8 1 16,4 5 26,6. 6,21 3 27 5 167,67.
2. 5,8 1 12,5 5 18,3. 7,303 3 312 5 2.278,536.
56,92 1 456,75 5 513,67. 3. 8,4 2 16,8 2 100,8 2 403,2 2 3.225,6.
267,5 1 145,68 5 413,18. 85,5 2 513 2 1.539 2 7.695 2 15.390.
4,58 1 12,9 1 3,026 5 20,506.
8,026 1 12,7 1 6,45 5 27,176.
187216 _ 0001-0136.indd 71 3/9/09 13:35:22

Fitxa 19 Fitxa 20
1. 0,5. 1. 1,8 1 5,03 1 55,55 1 137 5 199,38.
36,7. 8 1 4,341 1 984,2 1 15,4 5 1.011,941.
0,7. 8.452,67 1 0,41 1 314,25 1 0,48 5
7,8. 5 8.767,81.
245,8. 2. 752,07 2 98,3 5 653,77.
0,004. 58,61 2 34,5084 5 24,1016.
0,82. 878,2 2 81,209 5 796,991.
2,68. 3. 24,192 3 28 5 677,376.
0,032. 409,11 3 53 5 21.682,83.
0,003. 321,896 3 76 5 24.464,096.
6,73. 577,5 3 14 5 8.085.
39,5.
4. 9,96.
2. 14,32. 1,379.
5,28. 5,38.
0,97. 0,07432.
0,06. 0,1997.
7,143. 0,062131.
6,889. 0,3363.
0,0524. 0,0328.
0,0258. 169,14.
0,6258. 5. (12,25 1 9,45) 3 3 5 21,7 3 3 5 65,1.
0,258. (597,63 2 31,21) 3 5 5 566,42 3 5 5
0,0042. 5 2.832,1.
1,2538.
3.
19,2047 1.356 48.167,21 3,075 521,368
: 10 1,92047 135,6 4.816,721 0,3075 52,1368
: 100 0,192047 13,56 481,6721 0,03075 5,21368
: 1.000 0,0192047 1,356 48,16721 0,003075 0,521368
4. 134,5 2 13,45 2 1,345 2 0,1345.

57,89 2 0,5789 2 0,005789.
43,365 2 0,043365.
5. 46,5.
714.
25.000.
187216 _ 0001-0136.indd 72 18/8/09 08:05:03

La calculadora
• Ús de la calculadora
• Pràctica amb la calculadora:
1. Suma de nombres enters
2. Multiplicació de nombres enters
3. Resta de nombres enters
4. Divisió de nombres enters
5. Jerarquia de les operacions
6. Suma de nombres decimals
7. Resta de nombres decimals
8. Multiplicació de nombres decimals
9. Divisió de nombres decimals
Solucions
187216 _ 0001-0136.indd 73 18/8/09 08:05:03

Teclejant ON Pantalla on surten
la calculadora els nombres
es posa en marxa. i els resultats.
Teclejant C s’esborra
el que hi ha a la pantalla
i apareix el 0.
Símbol de la divisió.
Símbol de la multiplicació.
Símbol de la resta.
Símbol de la suma.
Símbol de l’igual.
És la coma
dels decimals.
187216 _ 0001-0136.indd 74 18/8/09 08:05:03

Ús de la calculadora
1. Com es divideixen nombres naturals.
Primer, calcula mentalment el quocient de la divisió 80 : 20.
Després, comprova’n el resultat amb la calculadora.
Per calcular
80 : 20 5 4 el quocient de la divisió 80 : 20
teclejo a la calculadora
ON 8 0 : 2 0 5
2. Com s’introdueixen nombres decimals.
Perquè aparegui 34,6

a la pantalla teclejo
ON 3 4 . 6
3. Com se sumen o es resten nombres decimals.

La suma i la resta de nombres decimals a la calculadora es fa de manera
anàloga a la suma i a la resta de nombres naturals.
Observa com es fan la suma 36,5 1 8,71 i la resta 42,3 2 5,96.
187216 _ 0001-0136.indd 75 18/8/09 08:05:04

4. Com es multiplica un nombre natural per un nombre decimal.
Es fa de manera anàloga a la multiplicació de nombres naturals.

Observa com es fan les multiplicacions 67 3 1,3 i 7,92 3 6.
5. Sumand constant.
Observa diferents maneres de fer la suma següent amb la calculadora.
25 1 35 1 35 1 35
PRIMERA MANERA
La suma 25 1 35 1 35 1 35
es pot fer així:
ON 2 5 1 3 5 1 3 5 1 3 5 5 1 3 0
La Paula
tecleja primer
SEGONA MANERA el 25.
Per fer la suma 25 1 35 1 35 1 35

a la calculadora teclejo
ON 2 5 1 1 3 5 5 5 5
L’Adrià
tecleja primer
TERCERA MANERA el 35.
Per fer la suma 25 1 35 1 35 1 35

a la calculadora teclejo
ON 3 5 1 1 2 5 5 5 5
Hi ha calculadores en què la suma anterior es pot fer procedint com la Paula

o com l’Adrià, però prement una sola vegada la tecla 1.
187216 _ 0001-0136.indd 76 18/8/09 08:05:04

Fitxa
1 La calculadora
Nom Data
Escriu i fes les sumes següents. Després, comprova’n el resultat amb la calculadora.
Dos-cents més dos-cents trenta Tres-cents quinze més cent tres
Amb la calculadora Amb la calculadora
Cent cinquanta més sis-cents Tres-cents vint més cent quinze
Quatre-cents tres més quatre-cents deu Cinc-cents vint més vint-i-cinc
187216 _ 0001-0136.indd 77 18/8/09 08:05:04

Fitxa
2 La calculadora
Nom Data
Observa l’exemple i resol aquestes multiplicacions. Després, comprova’n els resultats

amb la calculadora.
726 3 194 1.427 3 606
3.524 3 890 746 3 230
Utilitza la calculadora i descobreix la regla que segueixen aquestes multiplicacions.

• 15.873 3 7 3 1 5 • 15.873 3 7 3 4 5
• 15.873 3 7 3 2 5 • 15.873 3 7 3 5 5
• 15.873 3 7 3 3 5 • 15.873 3 7 3 6 5
Sense fer l’operació, quin és el resultat de la multiplicació 15.873 3 7 3 7?
187216 _ 0001-0136.indd 78 18/8/09 08:05:05

Fitxa
3 La calculadora
Nom Data
Observa l’exemple i resol aquestes restes. Després, comprova’n els resultats amb
la calculadora.
379 497
2123 2213
Llapis i paper c 256 Llapis i paper c

Calculadora c Calculadora c
378 989
2156 2437
Llapis i paper c Llapis i paper c

394 200
2126 2100

493 747
2231 2256

1425 7909
2 78 26009

9180 25973
24819 214311

187216 _ 0001-0136.indd 79 18/8/09 08:05:06

Fitxa
4 La calculadora
Nom Data
Calcula mentalment el quocient de cada divisió. Després, comprova’n els resultats amb
la calculadora.
• 150 : 30 5 Amb la calculadora c
• 1.400 : 20 5 Amb la calculadora c
Utilitza la calculadora i descobreix la regla que segueixen aquestes divisions.
• Sense fer l’operació, quin és el

35 : 7 5
quocient de la divisió 38.885 : 7?
385 : 7 5
3.885 : 7 5
• Sense fer l’operació, quin és el quocient

42 : 6 5 de la divisió 44.442.222 : 6.666?
4.422 : 66 5
444.222 : 666 5
187216 _ 0001-0136.indd 80 18/8/09 08:05:06

Fitxa
5 La calculadora
Nom Data
Resol les operacions. Després, comprova’n els resultats amb la calculadora.
55 2 4 3 7 27 1 3 1 4
31812 31 1 40 3 2
13 3 5 2 38 63 1 17 3 5
187216 _ 0001-0136.indd 81 18/8/09 08:05:06

Fitxa
6 La calculadora
Nom Data
Resol aquestes sumes. Després, comprova’n els resultats amb la calculadora.
41,2 1 0,25 1 8,73 26,5 1 17,8 1 45,05
54,9 1 63,42 1 11,64 73,36 1 40,9 1 25,27
81,75 1 26,38 1 15,41 45,876 1 34,6 1 72,09
187216 _ 0001-0136.indd 82 18/8/09 08:05:07

Fitxa
7 La calculadora
Nom Data
Resol aquestes restes. Després, comprova’n els resultats amb la calculadora.
443,6 2 28,5 562,7 2 34,92
878,25 2 151,6 294,83 2 247,85
1.512,345 2 86,89 25.273,25 2 719,72
187216 _ 0001-0136.indd 83 18/8/09 08:05:08

Fitxa
8 La calculadora
Nom Data
Resol aquestes multiplicacions. Després, comprova’n els resultats amb la calculadora.
37,6 3 4 2,87 3 5
1,345 3 25 48,5 3 13
5,79 3 318 3,089 3 564
187216 _ 0001-0136.indd 84 18/8/09 08:05:09

Fitxa
9 La calculadora
Nom Data
Resol aquestes divisions. Després, comprova’n els resultats amb la calculadora.
37,6 : 4 2,87 : 5
1,345 : 25 48,5 : 13
5,79 : 8 3,089 : 56
187216 _ 0001-0136.indd 85 18/8/09 08:05:10

Solucions
Fitxa 1 Fitxa 5
• 200 1 230 5 430. • 55 2 4 3 7 5 55 2 28 5 27.
315 1 103 5 418. 27 1 3 1 4 5 34.
150 1 600 5 750. 3 1 8 1 2 5 13.
320 1 115 5 435. 31 1 40 3 2 5 31 1 80 5 111.
403 1 410 5 813. 13 3 5 2 38 5 65 2 38 5 27.
520 1 25 5 545. 63 1 17 3 5 5 63 1 85 5 148.
Fitxa 2 Fitxa 6
• 726 3 194 5 140.844. • 41,2 1 0,25 1 8,73 5 50,18.
1.427 3 606 5 864.762. 26,5 1 17,8 1 45,05 5 89,35.
3.524 3 890 5 3.136.360. 54,9 1 63,42 1 11,64 5 129,96.
746 3 230 5 171.580. 73,36 1 40,9 1 25,27 5 139,53.
• 111.111. 81,75 1 26,38 1 15,41 5 123,54.
222.222. 45,876 1 34,6 1 72,09 5 152,566.
333.333.
444.444. Fitxa 7
555.555. • 443,6 2 28,5 5 415,1.
666.666. 562,7 2 34,92 5 527,78.
• 777.777. 878,25 2 151,6 5 726,65.
294,83 2 247,85 5 46,98.
Fitxa 3 1.512,345 2 86,89 5 1.425,455.
• 379 2 123 5 256. 25.273,25 2 719,72 5 24.553,53.
497 2 213 5 284.
378 2 156 5 222. Fitxa 8
989 2 437 5 552. • 37,6 3 4 5 150,4.
394 2 126 5 268. 2,87 3 5 5 14,35.
200 2 100 5 100. 1,345 3 25 5 33,625.
493 2 231 5 262. 48,5 3 13 5 630,5.
747 2 256 5 491. 5,79 3 318 5 1.841,22.
1.425 2 78 5 1.347. 3,089 3 564 5 1.742,196.
7.909 2 6.009 5 1.900.
Fitxa 9
9.180 2 4.819 5 4.361.
25.973 2 14.311 5 11.662. • 37,6 : 4 ▶ quocient: 9,4.
2,87 : 5 ▶ quocient: 0,57.
Fitxa 4 1,345 : 25 ▶ quocient: 0,053.
• 5. • 5. 48,5 : 13 ▶ quocient: 3,7.
5. 55. 5,79 : 8 ▶ quocient: 0,72.
4. 555. 3,089 : 56 ▶ quocient: 0,055.
50. 5.555.
70. • 7.
80. 67.
70. 667.
70. 6.667.
400.
500.
600.
600.
187216 _ 0001-0136.indd 86 18/8/09 08:05:11

Tractament
de la informació
1. El plànol del parc d’atraccions
2. El plànol del centre comercial
3. El dia de la bicicleta
4. Quin entrepà més bo!
5. M’agrada la bateria
6. Etapa de muntanya
7. Dinem!
Solucions
187216 _ 0001-0136.indd 87 18/8/09 08:05:11

Fitxa
1 Tractament de la informació
Nom Data
El plànol del parc d’atraccions

Ahir vam anar a la inauguració
del parc d’atraccions.
En arribar-hi, vam recollir un plànol informatiu en el qual estaven

assenyalades totes les instal·lacions.
1. La sínia. 6. Tren elevat. 11. Els ràpids.

2. La muntanya russa. 7. Lavabos (masculí i femení). 12. Pizzeria.
3. La llançadora espacial. 8. Les cadenes. 13. Els vagons bojos.
4. Cafeteria. 9. Cinema virtual. 14. Hamburgueseria.
5. Teatre. 10. Gelats. 15. Magatzems.
1. Envolta al plànol segons la clau. Després, escriu.
vermell les instal·lacions recreatives. blau altres instal·lacions.
• Les instal·lacions recreatives són:
• Les altres instal·lacions són:
187216 _ 0001-0136.indd 88 18/8/09 08:05:11

2. Llegeix el diàleg i escriu C, si és certa, o F, si és falsa, la indicació
de l’encarregat del parc d’atraccions.
Disculpi, Vés pel camí

em pot indicar central i al primer
com puc anar encreuament gira
als vagons bojos? a l’esquerra.
3. Imagina que ets a l’entrada del parc d’atraccions.

Escriu els recorreguts per arribar als llocs següents:
• Els ràpids:
• Les cadenes:
4. Dibuixa el plànol del pati de la teva escola.
187216 _ 0001-0136.indd 89 18/8/09 08:05:11

Fitxa
Nom Data
El plànol del centre comercial
Botigues d’esport Lavabos
Boutiques Llibreries
Electrodomèstics Botigues d’alimentació
187216 _ 0001-0136.indd 90 18/8/09 08:05:11

1. Completa el quadre amb el nombre de botigues que hi ha de cada grup.
Grup Nombre
Llibreries
Boutiques
Electrodomèstics
Lavabos
Botigues d’esport
Botigues d’alimentació
2. Acoloreix aquest gràfic amb el nombre de locals de cada grup.
Electrodomèstics
Botigues d’esport
Botigues d’alimentació
Llibreries
Boutiques
Lavabos
3 6 9 12 15 18 21 24 27 30
3. Escriu C, si és cert, o F, si és fals.
Hi ha més botigues de roba esportiva que d’alimentació.

Hi ha tantes botigues d’electrodomèstics com llibreries.
Del que menys botigues hi ha és d’alimentació.
Hi ha un sol espai dedicat a serveis.
4. Marca al plànol el local que està buit. Indica quina botiga hi posaries
i explica per què.
187216 _ 0001-0136.indd 91 18/8/09 08:05:12

Fitxa
El dia de la bicicleta
SORTIDA
km
0 km Passeig del Rei
Via
32
Piri dels
s
Na
neu
cio
Via
nal
Carrer del Sol
km
25
Major
Via d
Carrer dels Músics
e
de la da
Pau
Albereda del Riu

Avingu
km 16
a
Llun
l’Om
Carrer
e la
km
er d
8
km
Carr
50
km 40
META
1. Encercla els símbols al plànol. Després completa la taula.
Significat del símbol Lloc o llocs on apareix
Control de
187216 _ 0001-0136.indd 92 18/8/09 08:05:12

2. En funció de la clau fes un cercle al plànol. Després, escriu els noms dels carrers.
• De color vermell c la sortida

• De color blau c la meta
3. Escriu els quilòmetres que recorrerà un participant que realitzi

els següents recorreguts.
• Si surt de la sortida i arriba a la meta c quilòmetres.
• Si surt de la sortida i arriba al carrer Major c quilòmetres.
• Si s’incorpora al carrer dels Músics i arriba a la meta c quilòmetres.
4. Escriu a quin carrer hi ha els següents ciclistes.
• Un ciclista que està al quilòmetre 8.
• Un ciclista que està al quilòmetre 25.
5. Dibuixa el recorregut d’una cursa d’atletisme amb les següents condicions.
• Distància del recorregut: 12 quilòmetres.

• Sortida: la porta de la teva escola.
Inventa’t els símbols que indiquin: sortida, meta, serveis sanitaris...
187216 _ 0001-0136.indd 93 18/8/09 08:05:12

Fitxa
Quin entrepà més bo!

Al quiosquet d’en Pep han elaborat
una taula amb tots els entrepans que han venut
durant la setmana.
Dilluns Dimarts Dimecres Divendres Dissabte Diumenge TOTAL
Xoriç 24 16 36 35 8 14
Pernil 20 18 12 23 10 5
Truita 25 27 31 25 18 16
Anxoves 9 5 11 11 5 3
Salsitxes 14 12 16 10 14 8
TOTAL
1. Escriu C, si és cert, o F, si és fals.
Dilluns es van vendre més entrepans d’anxoves que de truita.

Dimarts es van vendre més entrepans de pernil que dissabte.
Dijous és el dia que van vendre més entrepans.
L’entrepà de salsitxes va ser el favorit diumenge.
2. Completa la taula amb el nombre total d’entrepans per dia i el nombre total de cada
mena d’entrepà.
3. Quin dia de la setmana es van fer aquestes vendes?
• Xoriç ▶ 36
• Pernil ▶ 12
• Truita ▶ 31
El dia de la setmana és .
187216 _ 0001-0136.indd 94 18/8/09 08:05:12

4. Fes el càlcul i contesta.
• Quin dia de la setmana es van servir 78 entrepans?
• Quin dia de la setmana es van servir 11 entrepans d’anxoves?
• Quants entrepans de truita es van vendre dissabte? I diumenge?
5. Quin dia de la setmana no es treballa al restaurant d’en Pep? Per què?
6. Ordena aquestes dades i fes una taula com la que hi ha al principi de la fitxa.
En una floristeria s’han venut les següents flors durant el cap de setmana.
• Dissabte: 148 roses, 112 margarides, 208 tulipes, 24 orquídies, 216 clavells.
• Diumenge: 196 roses, 221 margarides, 114 tulipes, 36 orquídies, 196 clavells.
187216 _ 0001-0136.indd 95 18/8/09 08:05:12

Fitxa
M’agrada la bateria
Pagaments a termini
• 20 % d'entrada.
• La resta en
12 terminis.
Descompte del 25 %
a persones menors
de 25 anys.
1. Marca amb una creu les frases que siguin correctes.
Si tinc més de 25 anys em sortirà més barat el que vull comprar.

Si no tinc tots els diners que val el violí, no me’l puc comprar.
És possible comprar a terminis.
Si compro a terminis he de donar una entrada del 12 %.
2. Relaciona els passos que hauries de fer per calcular el preu de la bateria.
1r Primer Saber què val la bateria.
Decidir si pago la bateria

2n Segon
en un sol cop o a terminis.
Calcular el descompte del 25 %

3r Tercer
per tenir menys de 25 anys.
187216 _ 0001-0136.indd 96 18/8/09 08:05:12

3. Pinta el 25 % de 320.
4. Calcula els diners que hauries de donar d’entrada i la quantitat que hauries de pagar
cada un dels dotze terminis si vols comprar la bateria.
El que val la bateria: El descompte: Preu final:
L’ENTRADA
Si cal donar el 20 % d’entrada, per calcular-lo he de multiplicar

el preu de la bateria per i llavors dividir el resultat per .
3 5
: 5
ELS TERMINIS
Si d’entrada pago € i la bateria em costa €,

em faltaran per pagar €.
La quantitat resultant és el que he de pagar en 12 terminis.

• Quina operació he de fer per saber la quantitat que he de pagar
cada mes?
• Quina quantitat hauré de pagar a cada termini?
187216 _ 0001-0136.indd 97 18/8/09 08:05:13

Fitxa
Etapa de muntanya
Ahir vam deixar la plana i avui ens enfrontem a una de les etapes
d’alta muntanya més dures d’aquesta volta ciclista.
Els corredors hauran de plantar cara a tres ports de muntanya
i baixar grans pendents.
Aquesta és la gràfica del recorregut de l’etapa.
Alçada
metres La Fletxa
2.500
2.250
2.000 La Llàntia
1.750
1.500 El Gamarús
1.250
1.000
750
500
10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140

quilòmetres
1. Fixa’t en la gràfica anterior i escriu C, si és cert, o F, si és fals.
És una etapa de plana.

En aquesta etapa els ciclistes han de pujar quatre ports de muntanya.
El final de l’etapa és fàcil perquè fa baixada.
La longitud total de l’etapa és de 150 quilòmetres.
Al quilòmetre 90 de l’etapa estaran pujant el port de la Fletxa.
Quan els ciclistes arribin a estar a una alçada de 1.750 metres,
hauran recorregut més de la meitat de l’etapa.
187216 _ 0001-0136.indd 98 3/9/09 13:35:32

2. Completa el següent quadre amb les dades que es donen de cada port.
Quilòmetre
Nombre de Quilòmetre Alçada al Alçada en
en què
quilòmetres en el qual se començament què se situa
comença
de pujada situa el cim del port el cim
el port
El Gamarús 20 km 1.250 m
La Llàntia
La Fletxa
3. Observa la taula i completa la gràfica amb les dades que s’hi recullen.
Quilòmetre
Nombre de Quilòmetre Alçada al Alçada en
en què
quilòmetres en el qual se començament què se situa
comença
de pujada situa el cim del port el cim
el port
Penya Vilalta 10 10 20 0 300
La Ferradura 40 10 50 200 700
Penya Cuca 70 20 80 300 400
Alçada
m
quilòmetres
187216 _ 0001-0136.indd 99 18/8/09 08:05:13

Fitxa
Dinem!
A la plaça de la Ferradura acaben d’obrir
un restaurant en el qual s’ofereix una carta
amb una gran varietat de plats,
tots a bon preu.
Restaurant La Ferradura
Primers plats Segons plats Postres
Mongetes tendres 4,5 € Lluç 7,0 € Pastís de poma 4,5 €

Macarrons 6,2 € Filet a la planxa 6,4 € Gelat 3,0 €
Fabada 5,7 € Costelles de xai 8,5 € Arròs amb llet 4,0 €
Calamars 5,5 € Crema catalana 4,0 €

Paella 6,5 €
Flam 4,0 €
Llenties 3,8 € Mandonguilles 6,0 €
Fruita 3,0 €
Arròs a la cubana 3,5 € Ous ferrats
amb patates 4,0 € Pastís de xocolata 4,5 €
Amanida d'arròs 3,0 €
Sardines 4,0 € Torrades
Amanida russa 4,0 € de santa Teresa 4,5 €
Truita 3,7 €
Sopa de pernil 3,5 € Iogurt 2,5 €
Pollastre a l'ast 5,5 € Pastís de formatge 4,5 €
Coliflor
amb maionesa 5,0 € Croquetes 4,5 € Pasta de full 4,5 €
Gaspatxo 4,5 € Crestes 4,0 € Suc de taronja 3,0 €
1. Subratlla en funció de la clau els primers plats i els segons que continguin:
blau Carn.
vermell Verdures i vegetals.
verd Peix.
187216 _ 0001-0136.indd 100 18/8/09 08:05:13

2. Observa la carta del restaurant La Ferradura i fes aquests quatre menús
amb la condició que no superin els 15 euros.
Un menú per a vegetarians
• 1r plat c
• 2n plat c
• Postres c
• Preu c €
Un menú per a golafres
• 1r plat c
• 2n plat c
• Postres c
• Preu c €
Un menú per a mariners
• 1r plat c
• 2n plat c
• Postres c
• Preu c €
Un menú per a llaminers
• 1r plat c
• 2n plat c
• Postres c
• Preu c €
187216 _ 0001-0136.indd 101 18/8/09 08:05:14

Solucions
Fitxa 1 Xoriç: 133. Anxoves: 44.
1. R. G. Pernil: 88. Salsitxes: 74.
La sínia, la muntanya russa, la llançadora Truita: 142.
espacial, teatre, tren elevat, les cadenes, 3. R. G.
cine virtual, els ràpids, els vagons bojos. Dimecres.
Cafeteria, WC, gelats, pizzeria, 4. Dimarts.
hamburgueseria, magatzems. Dimecres i divendres.
2. És falsa. Dissabte, 18: i diumenge, 16.
3. En el primer encreuament gira a la dreta i, 5. El dia que no es treballa és dijous, perquè a
després de passar la cafeteria, la taula no queda reflectit aquest dia.
trobaràs els ràpids. 6. R. G.
Continua tot recte i a la segona cruïlla
Fitxa 5
gira a l’esquerra. Després de passar
l’hamburgueseria i la pizzeria, la següent 1. F, F, C, F.
instal·lació és la de les cadenes. 2. 1r Saber què costa la bateria.
4. R. G. 2n Calcular el descompte del 25 %
per tenir menys de 25 anys.
Fitxa 2 3r Decidir si pago la bateria en un sol cop
1. Llibreries – 5. o a terminis.
Boutiques – 27. 3. R. G.
Electrodomèstics – 9. 4. El que em costa la bateria: 320 €.
Lavabos – 3. El descompte: 25 % de 320 5 80 €.
Botigues d’esport – 12. Preu final: 320 2 80 5 240 €.
Botigues d’alimentació – 3. […] He de multiplicar el preu de la bateria
2. R. G. per 20 i llavors dividir el resultat entre 100.
3. C, F, C, F. 320 3 20 5 6.400.
4. R. Ll. 6.400 : 100 5 64.
Si pago d’entrada 64 € i la bateria em costa
Fitxa 3 320, em faltaran 256 € per pagar.
1. Policia – Via de l’Om. He de dividir 256 entre 12.
Assistència mèdica – Avinguda de la Pau, 256 : 12 5 21,3 €.
Via Nacional.
Fitxa 6
Control de carrera – Avinguda de la Pau,
Carrer de la Lluna, Albereda del Riu. 1. F, C, F, F, F, C.
Autobusos/transport – Carrer dels Músics. 2.
Quilòmetre Quilòmetre Alçada en
2. Sortida: Via dels Pirineus. Meta: Via de l’Om. en què
Nombre de
en el qual
Alçada al
què se
quilòmetres començament
3. 50 quilòmetres. 10 quilòmetres. comença se situa situa
de pujada del port
el port el cim el cim
32 quilòmetres.
El Gamarús 20 20 km 40 500 m 1.250 m
4. Avinguda de la Pau.
La Llàntia 60 20 km 80 1.000 m 1.750 m
Via Nacional.
La Fletxa 100 40 km 140 750 m 2.500 m
5. R. G.
3. R. G.
Fitxa 4
1. F, C, F. Fitxa 7
2. Dilluns: 92. Divendres: 104. 1. R. G.
Dimarts: 78. Dissabte: 55. 2. R. Ll.
Dimecres: 106. Diumenge: 46. 3. R. Ll.
187216 _ 0001-0136.indd 102 3/9/09 13:35:32

Projectes en equip
1. Nombres naturals
2. Suma i resta de nombres naturals
3. Suma i multiplicació de nombres naturals

4. Divisió de nombres naturals
5. Formes geomètriques
6. Fraccions
7. Sumes i restes de fraccions
8. Figures planes
9. Nombres decimals
10. Operacions amb nombres decimals
1 1. Moda
12. Temps
13. Longitud
14. Capacitat i massa
15. Àrea
187216 _ 0001-0136.indd 103 18/8/09 08:05:14

Fitxa
1 Projectes en equip
Nom Data
Nombres naturals
Els alumnes de l’escola Pla van organitzar una gran rifa per recaptar fons per al viatge de final
de curs. Van fer paperetes de tres colors amb diferents nombres i els nombres premiats van ser:
• Color vermell c Nombres de quatre xifres amb totes les xifres iguals.
• Color verd c Nombres de cinc xifres amb quatre zeros.
• Color blau c Nombres de sis xifres amb la xifra de les centenes de miler igual
que la de les unitats, i la resta de les xifres, zero.
Quins són els nombres premiats en les paperetes de cada color?
Feu un plantejament i presenteu-ne el resultat.

1. Pensa els passos que seguiràs per resoldre aquesta
situació i explica’ls-ho als teus companys d’equip.
2. Llegiu i completeu la taula amb els nombres premiats
en les paperetes de cada color.
Nombres premiats
Color vermell
Color verd
187216 _ 0001-0136.indd 104 18/8/09 08:05:14

Fitxa
Nom Data
Suma i resta de nombres naturals

En Joan i la Marta tenen 360 punts de la tómbola que han instal·lat
per les festes del barri. Volen canviar els punts per regals.
Quins dos regals han de triar per tal que els sobri el menor nombre de punts possible?

1. Pensa quins passos has de seguir per resoldre
la situació i explica-ho als teus companys d’equip.
2. Copieu la taula següent i aneu fent proves, de manera ordenada,
fins que trobeu la solució.
Regals triats Total de punts Punts que sobren
En Joan i la Marta han de triar i

187216 _ 0001-0136.indd 105 18/8/09 08:05:14

Fitxa
1
Nom Data
Suma i multiplicació de nombres naturals

En Lluís i l’Anna han entrat a una botiga d’ocells. Han comprat el mateix nombre de canaris que
de periquitos i han pagat un total de 230 €.
Quants canaris i quants periquitos han comprat?
Ocelleria
PERIQUITO
ARI 25 €
CAN
€
21

1. Pensa quins passos has de seguir per resoldre la situació
i explica-ho als teus companys d’equip.
2. Copieu la taula següent i aneu fent proves fins que trobeu la solució.
Nombre
1
de canaris
Nombre
1
de periquitos
Preu total
En Lluís i l’Anna han comprat canaris i periquitos.

187216 _ 0001-0136.indd 106 18/8/09 08:05:15

Fitxa
2
Nom Data
Divisió de nombres naturals

Avui és dia de festa i la família d’en Xavier ha anat a visitar un gran viver
que hi ha a la ciutat. Han comprat diversos testos de cada mena per decorar
la terrassa de casa seva i s’han gastat 125 € per la compra de cada tipus de test.
Quants testos de cada mena han comprat? Quant els ha sobrat?
5€ 11 € 8€

2. Copieu la taula següent, calculeu quants testos 25 €
de cada mena han comprat i quants diners els han sobrat.
Diners gastats 125 € 125 € 125 € 125 €

Tipus
de test
Nombre de testos
comprats
Diners
sobrants
c Han comprat testos.
c Han comprat testos i han sobrat .
c Han comprat testos i han sobrat .
c Han comprat testos.
187216 _ 0001-0136.indd 107 18/8/09 08:05:15

Fitxa
1
Nom Data
Formes geomètriques
La Irene, en Marc i la Llúcia han sortit al camp per fer volar els estels.
Cada estel té una forma diferent. L’estel de la Irene és el que té
més angles obtusos i l’estel de la Llúcia és el que té més angles aguts.
Quin és l’estel de cada nen?

2. Copieu la taula següent, observeu cada estel i completeu la taula.
Nombre d’angles aguts
Nombre d’angles obtusos
3. Relaciona cada nen amb el seu estel.
187216 _ 0001-0136.indd 108 18/8/09 08:05:16

Fitxa
2
Nom Data
Fraccions
Aquesta setmana els alumnes de cinquè de Primària han format grups per fer un treball
sobre la Terra. Tots els grups han trobat que les tres quartes parts de la superfície
terrestre estan ocupades per aigua i la resta per terra, i han representat
aquestes dades en un dibuix.
Quins grups ho han representat correctament?
Aigua
Aigua Terra
Terra
Grup A Grup B
Aigua
Terra Aigua
Grup C Terra Grup D

2. Observeu la representació que ha fet cada grup i completeu la taula.
Fracció que representa Fracció que representa

la part d’aigua la part de terra
Grup A
Grup B
Grup C
Grup D
• Quins grups han fet una representació correcta?

• El grup A ha fet una representació correcta? Per què?
• El grup D ha fet una representació correcta? Per què?
187216 _ 0001-0136.indd 109 18/8/09 08:05:16

Fitxa
1
Nom Data
Sumes i restes de fraccions

En Vicenç i l’Antoni son pilots i avui han anat de Portano a Banipa.
A l’anada en Vicenç va pilotar durant un terç del viatge i l’Antoni la resta.
A la tornada en Vicenç va pilotar durant tres cinquenes parts del camí i l’Antoni la resta.
Quina fracció del camí va pilotar l’Antoni durant el viatge d’anada?
I a la tornada?
Feu un pla i presenteu el resultat:

2. Observeu l’esquema i completeu la taula.
Portano Banipa
Viatge d’anada c
Banipa Portano
Viatge de tornada c
Viatge d’anada Viatge de tornada
Al viatge d’anada l’Antoni va pilotar durant .

Al viatge de tornada l’Antoni va pilotar durant .
187216 _ 0001-0136.indd 110 18/8/09 08:05:17

Fitxa
2
Nom Data
Figures planes
Avui els alumnes de cinquè de Primària han d’interpretar un mapa.
La mestra els ha dit que les muntanyes estan representades
per triangles, les ciutats per quadrats, els boscos per heptàgons
i els monuments per decàgons.
Quines són les muntanyes, les ciutats, els boscos i els monuments d’aquest mapa?

2. Observeu el mapa i completeu la taula.
Muntanyes
Ciutats
Boscos
Monuments
187216 _ 0001-0136.indd 111 18/8/09 08:05:18

Fitxa
1
Nom Data
Nombres decimals
La Patrícia treballa en una estació meteorològica i ha anotat
la temperatura enregistrada a diferents hores del dia d’avui.
Quina ha estat la temperatura enregistrada cada hora?

1. Pensa quins passos has de seguir per resoldre la situació i explica-ho
als teus companys d’equip.
2. Llegiu la temperatura que marca cada termòmetre i completeu la taula.
Temperatura enregistrada
8 hores 15 graus, 1 dècima
13 hores
18 hores
232 hores
187216 _ 0001-0136.indd 112 18/8/09 08:05:18

Fitxa
2
Nom Data
Operacions amb nombres decimals

La Berta està preparant les vacances d’estiu. Ha mirat diversos fulletons i al final
s’ha decidit per un d’aquests viatges. La Berta ha vist que el viatge li costarà
més de 817,38 € i menys de 840 €.
On va la Berta? Des d’on surt?
sa (8 dies)
París-Alemanya-Suïs
Sor tida Preu en euros

721,21
Madrid-Barcelona
751,27
Bilbao-Oviedo
s 781,32
Resta Península i Balear
823,39
Canàries
Feu un pla i presenteu el resultat:

1. Pensa quins passos has de seguir per resoldre la situació i explica-ho
als teus companys d’equip.
2. Escriviu els preus dels viatges ordenadament de més petit a més gran,
encercleu el que compleix la condició que ens posa la Berta i completeu la frase.
751,27 781
,32
787,33 817,33
823,39 721,2 43 889,50

1 847,
La Berta se’n va a i surt de .

187216 _ 0001-0136.indd 113 18/8/09 08:05:18

Fitxa
1
Nom Data
Moda
A la classe de la Irene estan preparant una excursió. Han proposat quatre
llocs i després han fet una enquesta per esbrinar quin és el lloc que la majoria prefereix.
Les respostes són les següents:
La piscina El zoo El museu
La muntanya La piscina La muntanya
La piscina La piscina El zoo
El zoo La muntanya La piscina
El museu La piscina La muntanya
On volen anar d’excursió la majoria dels alumnes?
La piscina c 11
La muntanya c
El zoo c
El museu c

2. Completeu la taula de recompte de dades i contesteu.
Lloc preferit Recompte Total

La piscina
La muntanya
El zoo
El museu
187216 _ 0001-0136.indd 114 18/8/09 08:05:19

Fitxa
2
Nom Data
Temps
És la Festa Major del poble de la Berta i l’Àlex. A la plaça hi han posat un rètol
amb l’horari de totes les activitats que es faran.
A quina hora comença cada activitat?
PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR

11:00 c Jocs de cucanya
12:15 c Curses de sacs
17:45 c Concurs de disfresses
20:30 c Ball
La Berta i l’Àlex dibuixen un rellotge d’agulles amb l’hora

a la qual comença cada activitat. Fes-ho tu també.
2. Copieu la taula i dibuixeu les busques dels rellotges
amb l’hora corresponent.
Comença
Jocs de cucanya
Curses de sacs
Concurs de disfresses
Ball
187216 _ 0001-0136.indd 115 18/8/09 08:05:19

Fitxa
1
Nom Data
Longitud
En Manel ha de mesurar l’altura d’una torre i disposa d’una corda vermella de 25 m,
una altra corda verda de 47 m, una altra de blava que fa 52 m i una de groga que fa 85 m.
En Manel ha comprovat que l’altura de la torre és igual a la longitud de dues d’aquestes cordes.
Quina pot ser l’altura de la torre?

2. Copieu la taula i feu proves per esbrinar quina pot ser l’altura de la torre.
Cordes utilitzades Altura de les torres
Corda vermella i corda groga _______ + _______ = _______
Corda vermella i corda verda _______ + _______ = _______
Corda vermella i corda blava _______ + _______ = _______
187216 _ 0001-0136.indd 116 3/9/09 13:35:38

Fitxa
2
Nom Data
Capacitat i massa
L’Alícia i en Miquel són cuiners i estan acabant de preparar un estofat.
Només els falta afegir-hi 1 litre d’aigua, 200 g d’arròs i 350 g de patates.
Llegeix què diu cadascun d’ells i esbrina de quina manera poden mesurar el litre d’aigua
i pesar les patates i l’arròs amb els recipients i els pesos que tenen.
Només tenim una gerra Tenim un pes de 250 g, un

de 5 ¬ i una altra de 2 ¬. altre de 100 i un altre de 50 g.
5¬
2¬
50 g
100 g
250 g
2. Esbrineu com podeu aconseguir 1 litre d’aigua amb les gerres que teniu
i escriviu els transvasaments que heu de fer.
2¬ 5¬
3. Dibuixeu els pesos que posaríeu a cada plat de la balança.
Per pesar les patates Per pesar l’arròs
187216 _ 0001-0136.indd 117 18/8/09 08:05:20

Fitxa
1
Nom Data
Àrea
En Daniel i la Laia estan jugant amb un trencaclosques geomètric i estan intentant construir
un quadrat. Saben que han d’utilitzar totes les peces menys una i que el quadrat que han
de construir té una superfície de 16 quadrats.
Quin quadrat és?

2. Calqueu i retalleu les figures del trencaclosques de la làmina. Aneu fent proves
fins que trobeu la solució i dibuixeu el quadrat que hagueu trobat.
187216 _ 0001-0136.indd 118 18/8/09 08:05:21

Desenvolupament
de cossos
geomètrics
1. Cub
2. Prisma triangular
3. Prisma pentagonal
4. Piràmide quadrangular
5. Piràmide pentagonal
6. Cilindre
7. Con
187216 _ 0001-0136.indd 119 18/8/09 08:05:21

Fitxa
1 Desenvolupament de cossos geomètrics
Cub
187216 _ 0001-0136.indd 120 18/8/09 08:05:21

Fitxa
Prisma triangular
187216 _ 0001-0136.indd 121 18/8/09 08:05:21

Fitxa
Prisma pentagonal
187216 _ 0001-0136.indd 122 18/8/09 08:05:21

Fitxa
Piràmide quadrangular
187216 _ 0001-0136.indd 123 18/8/09 08:05:21

Fitxa
Piràmide pentagonal
187216 _ 0001-0136.indd 124 18/8/09 08:05:21

Fitxa
Cilindre
187216 _ 0001-0136.indd 125 18/8/09 08:05:21

Fitxa
Con
187216 _ 0001-0136.indd 126 18/8/09 08:05:21

Jocs
matemàtics
• Nombres de fins a nou xifres
• Operacions amb parèntesis
• Tangram
• Suma i resta de fraccions decimals
• Suma i resta de nombres decimals
• Construccions i àrees
• El quadrat enemic
187216 _ 0001-0136.indd 127 18/8/09 08:05:21

Jocs matemàtics
Nombres de fins a nou xifres

Prepara les targetes de cartolina següents
amb les unitats que s’indiquen.
135 u. de miler 15 c. de miler 40 d. de milió
65 d. de miler 13 u. de milió 58 d. de miler
234 d. de miler 208 u. de milió 2 c. de miler
Organització i material:
1. Formeu grups de tres alumnes i prepareu un lot de targetes
per a cada grup. Col·loqueu les targetes en una pila tombades
cap avall.
2. Cada alumne, per torns, roba una targeta i escriu en un full el nombre
d’unitats que indica la targeta. Per exemple:
13 u. de milió 13.000.000
3. Compareu els nombres escrits pels tres nens i encercleu el més
gran. L’alumne que l’hagi escrit guanyarà un punt.
4. Després de jugar-hi les vegades que indiqui el professor o professora,
guanyarà l’alumne que hagi obtingut més punts en total.
187216 _ 0001-0136.indd 128 18/8/09 08:05:21

Jocs matemàtics
Operacions amb parèntesis

Prepara les següents targetes de cartolina
amb les unitats que se t’indiquen.
Vermell Blau
1 5 10 15 55 60
Groc
5 40 45
1. Feu grups de tres alumnes i prepareu tres targetes vermelles per cada alumne
i tres de blaves i tres de grogues per cada grup.
2. Cada alumne ha de dibuixar en un full el següent esquema:
vermell 3 S vermell 1 vermell D 5 targeta blava

vermell 3 S vermell 2 vermell D 5 targeta groga
3. A cada grup, remeneu les targetes blaves i les targetes grogues i col·loqueu-les,
separades, en dues piles, de cara avall.
4. Cada alumne tindrà les seves targetes vermelles i agafarà de la pila
una targeta blava i una altra de groga. Posarà la targeta blava al lloc
corresponent de l’esquema i intentarà col·locar les tres targetes vermelles
a diferents posicions fins aconseguir que la igualtat sigui certa.
5. Completeu de la mateixa manera la segona igualtat, amb les tres
targetes vermelles i la groga.
6. En cada grupo ganará el alumno que complete antes sus dos igualdades.
Completa aquestes igualtats amb els nombres de les targetes vermelles i els signes 1, 2, 3.
S D 5 16 S D56
S D 5 60 S D 5 45
187216 _ 0001-0136.indd 129 18/8/09 08:05:21

Jocs matemàtics
Tangram
Calca el quadrat i retalla’l.
1. Cada alumne ha de retallar els set polígons
que formen el quadrat per la línia de punts.
2. Construeix les figures següents
amb els set polígons retallats.
187216 _ 0001-0136.indd 130 18/8/09 08:05:22

Jocs matemàtics
Suma de fraccions decimals

Prepara 18 targetes de cartolina amb les fraccions decimals que se t’indiquen.
1. Formeu grups de tres alumnes, col·loqueu les 18
targetes al mig i repartiu-ne 6 a cada alumne del grup.
2. Els alumnes han de mirar les seves targetes i si tenen
una parella formada per dues fraccions la suma de les
quals sigui un nombre natural, l’hauran d’ensenyar
i deixar les dues targetes a un costat de la taula.
3. Per començar, feu-ho a sorts. L’alumne que li toqui
ha de posar una de les seves targetes a sobre de la taula de cara amunt.
4. L’alumne que tingui una targeta la fracció de la qual sumada a la fracció
de la targeta que hi hagi a la taula doni com a resultat un nombre natural,
l’ensenyarà, recollirà la targeta de sobre la taula i en deixarà una altra.
5. Guanya l’alumne que es quedi més aviat sense targetes.
Observa aquestes tres targetes i contesta.
Quines fraccions poden tenir les tres targetes

tapades perquè formin un nombre natural
al sumar-se amb les targetes destapades?
Resta de fraccions decimals

Cal procedir de forma anàloga a l’activitat anterior. En aquest cas,
cal demanar a cada grup que busqui i formi parelles de fraccions
la resta de les quals sigui un nombre natural.
187216 _ 0001-0136.indd 131 18/8/09 08:05:22

Jocs matemàtics
Suma de nombres decimals

Prepara cinc targetes de cartolina amb els nombres
decimals que se t’indiquen.
1. Formeu grups de tres alumnes. Prepareu i repartiu
a cada grup les cinc targetes anteriors
i un full per copiar-hi la taula següent.
8,96 10,3 11,37 11,46 12,71 16,91
2. Cada grup ha de buscar i escriure a la casella

corresponent els nombres de les tres
targetes la suma dels quals sigui cada
un dels nombres que hi ha a la taula.
3. El grup que primer acabi la taula

ha d’aixecar la mà i el mestre
o la mestra haurà de comprovar
a la pissarra les sumes. Si són correctes,
aquest grup serà el guanyador.
Resta de nombres decimals

Cal procedir de manera anàloga a l’activitat anterior.
En aquest cas, cal demanar a cada grup que busqui
i escrigui a cada casella els nombres de les dues
targetes la resta dels quals sigui el nombre
indicat a la taula.
1,7 2,5 4,2 1,16 4,11 5,45
187216 _ 0001-0136.indd 132 18/8/09 08:05:22

Jocs matemàtics
Construccions i àrees
Calca els polígons amb la quadrícula i retalla’ls.
1. Cada alumne ha de retallar els sis polígons.
2. Amb algun dels polígons s’han de construir les figures següents.
3. Cal comptar els quadrats i completar l’àrea de cada figura amb centímetres quadrats.
Construeix aquesta figura amb Construeix aquesta figura amb

tres dels polígons retallats. quatre dels polígons retallats.
Construeix aquesta figura amb Construeix aquesta figura amb

cinc dels polígons retallats. sis dels polígons retallats.
187216 _ 0001-0136.indd 133 18/8/09 08:05:22

Jocs matemàtics
El quadrat enemic
És un joc per a dos o tres jugadors. Les fitxes es col·loquen per torns
a sobre del taulell. Perd el jugador que, en col·locar la fitxa, formi
un quadrat amb les altres tres ja col·locades.
Es juga amb un taulell de 5 3 5.
1. Cada jugador ha de col·locar, per torns, una fitxa sobre el taulell.

2. Perd el jugador que, en col·locar la fitxa sobre el taulell, formi
un quadrat de 2 3 2 amb les altres tres fitxes col·locades.
Experimenta i juga
Juga diverses partides per familiaritzar-te amb el joc. Observaràs que
a mesura que el nombre de fitxes augmenta es fa més difícil evitar
que es formi un quadrat.
Anota a cada partida el nombre màxim de fitxes que s’han pogut
col·locar al taulell sense formar cap quadrat.
187216 _ 0001-0136.indd 134 18/8/09 08:05:22

Més recursos Matemàtiques 5 és una obra col·lectiva, dissenyada i creada
pel Departament de Primària de Grup Promotor/Santillana,
sota la direcció d’Enric Juan Real i Pere Macià.
Il·lustració: Jesús Aguado, Alex Fito, Carolina Temprado i José María Valera
Correcció: Marta García i Laura Martínez.
Edició: Mar García, Núria Grinyó i Lidia Gil.
© 2009 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica)
08005 Barcelona
Imprès per
ISBN: 978-84-7918-413-1
CP: 187216
Depósito legal:
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la propietat
intel·lectual correspon a Santillana. Als usuaris legítims només els està
permès fer-ne fotocòpies per fer-les servir com a material d’aula. Està
prohibida qualsevol utilització fora dels usos permesos, especialment si té
finalitat comercial.
187216 _ 0001-0136.indd 135 3/9/09 13:35:40

187216 _ 0001-0136.indd 136 18/8/09 08:05:22

Mas Recursos de Mates

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mas Recursos de Mates

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

5 PRIMÀRIA

• Curiositats matemàtiques ............................................................................................. 3

• Raonament lògic ............................................................................................................ 9

• Tractament de la informació ......................................................................................... 87

• Projectes en equip .......................................................................................................... 103

• Desenvolupament de cossos geomètrics ................................................................... 119

• Jocs matemàtics ............................................................................................................. 127

187216 _ 0001-0136.indd 1 18/8/09 08:04:45

• Història de les potències

• La il·lusió de Hering i el cinema

• Història dels nombres decimals

• Per què «estadística»?

• El sistema mètric decimal

187216 _ 0001-0136.indd 3 18/8/09 08:04:45

4 © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

187216 _ 0001-0136.indd 4 18/8/09 08:04:45

Emissor Criptoanàlisi Receptor

Un emissor A vol enviar un missatge m al receptor B. Perquè un intrús C no el pugui

Per exemple, enemic en xifrar-lo queda I R I Q M F, i en desxifrar Q S V W

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 5

187216 _ 0001-0136.indd 5 18/8/09 08:04:45

Història de les potències

La il·lusió de Hering i el cinema

Aquesta il·lusió és utilitzada per algunes pel·lícules de ciència-ficció

6 © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

187216 _ 0001-0136.indd 6 18/8/09 08:04:46

Història dels nombres decimals

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 7

187216 _ 0001-0136.indd 7 18/8/09 08:04:46

¿Per què «estadística»?

El sistema mètric decimal

8 © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

187216 _ 0001-0136.indd 8 18/8/09 08:04:46

187216 _ 0001-0136.indd 9 18/8/09 08:04:46

Llegeix el que diu cada equilibrista. Després, contesta.

187216 _ 0001-0136.indd 10 18/8/09 08:04:46

Llegeix detingudament, fes una taula i respon.

Per trobar la solució et pot ajudar fer una taula.

• Primer, escriu les dades • Després, utilitza les dades que

Ismael Víctor Lucía Mercè Ismael Víctor Lucía Mercè

En Víctor viu a i la Mercè, a

187216 _ 0001-0136.indd 11 18/8/09 08:04:46

Observa i acoloreix l’última quadrícula. Després, escriu la fracció

12 © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

187216 _ 0001-0136.indd 12 18/8/09 08:04:46

La Sònia diu Jo no dic La Sònia

Àlex Sònia Ignasi

• El nen que diu mentides és

La Raquel La Paula En Jaume diu

Paula Raquel Jaume Màrius

• El nen que diu mentides és

Pere David Berta

• El nen que diu mentides és

La corda verda La corda blava L’Alba no diu la L’Alba diu la

Alba Josep Marta Manel

• El nen que diu mentides és

• La corda verda fa , la corda blava fa i la corda vermella fa

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 13

187216 _ 0001-0136.indd 13 18/8/09 08:04:46

• Com es forma aquesta sèrie? Explica-ho.

• Com es forma aquesta sèrie? Explica-ho.

• Com es forma aquesta sèrie? Explica-ho.

• Com es forma aquesta sèrie? Explica-ho.

14 © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.