Ciéncies Socials 5. Editorial SM 3/3

Estndards daprenentatge i descriptors
1.1. Busca, selecciona i organitza informaci

concreta i rellevant, lanalitza, nobt con-
clusions, reflexiona sobre el procs seguit i
ho comunica oralment i/o per escrit.
Fa activitats utilitzant mapes i imatges
com a font dinformaci.
7.3. Explica com estava estructurada la socie-
tat en ledat mitjana.
Observa les diferncies de la pirmide
feudal.
Per a comenar... Ens situem Durant el desenvolupament

Suggeriments metodolgics
1. Podem comenar llegint en veu alta el nom de la unitat 5. Quins aspectes de ledat mitjana coneixen els alum-
i preguntant als alumnes sobre el significat del terme nes? Per a situar lexplicaci, podem plantejar que els
edat mitjana. alumnes enumeren aspectes que estiguen relacionats
2. Per qu es denomina edat mitjana aquest perode de amb la temtica de la unitat. Que diguen elements,
la histria? Conv que demanem als alumnes que re- conceptes, personatges... que pertanyen a aquest pe-
flexionen sobre el terme perqu comprenguen aquest rode histric.
carcter intermedi de lpoca. 6. Podem continuar comentant la imatge. En aquesta,
3. Entre quines altres eres histriques se situa ledat mit- sentremesclen fotografia i illustraci. Preguntarem
jana? Podem repassar els coneixements dels alumnes als alumnes sobre ledifici que apareix en la doble pgi-
sobre les diferents eres histriques i fins i tot intentar na: Quin edifici s? Per a qu sutilitzava?
recordar quines dates enquadren aquest perode. 7. Podem preguntar-los si coneixen algun daquests edi-
4. Podem mostrar-los algunes imatges caracterstiques ficis, a la seua localitat o en alguna ciutat que hagen
de diferents poques (el Parten, pirmides, castells, visitat, perqu, daquesta manera, prenguen cons-
gratacels, el palau de Versalles...), perqu els alumnes cincia de lexistncia de catedrals i daltres edificis re-
determinen a quina era pertanyen. ligiosos histrics com a part essencial del patrimoni
cultural del pas.
8. Animarem els xiquets i xiquetes perqu porten a clas-
se fotografies de les seues visites per Espanya en les
quals isquen ells al costat de castells, catedrals o mu-
ralles.
130 Unitat 5
Solucions
1 a) Els picapedrers eren els encarregats de llau
rar la pedra i alar construccions com els cas
tells, les esglsies o les muralles durant ledat
mitjana.
S, era un ofici important perqu eren els

nics que coneixien les tcniques de construc
ci de grans estructures.
b) Perqu eren molt sollicitats per les autori

tats dels pobles i de les ciutats per a alar
aquestes construccions.
2 a) Ledifici que apareix al centre de la fotografia

s la catedral. Les catedrals eren grans es
glsies cristianes usades com a lloc per a
loraci i com a refugi per als pelegrins que
feien el cam de Sant Jaume durant ledat
mitjana.
b) Els vidriers treballaven principalment el tim

p de les catedrals i de les esglsies, i totes
aquelles finestres que portaren decoraci
de vidre.
c) A ms dels picapedrers i els vidriers, altres

oficis que es representen en lescena sn els
de botiguer, comerciant o msic.
9. Podem centrar lexplicaci en els picapedrers i mes 12. Les segents qestions permeten fer una major
tres constructors, i una vegada els hem identificat i aproximaci a la illustraci, aix com als dibuixos en
hem descrit qu fan, podem completar lexplicaci qu apareix el mercat.
amb la lectura del text.
Per a acabar
10. En grup, els demanarem que parlen sobre la vida en
aquella poca i que descobrisquen o imaginen quines 13. Reflexionem. Suggerirem als alumnes que refle
professions serien necessries. Podem partir de la xionen sobre com seria la seua vida en ledat mitjana.
pregunta: Qu thauria agradat ser si visqueres en Com seria el carrer? Com serien les botigues? Com
ledat mitjana? anirem vestits?
11. El treball de picapedrer era un dels treballs artesanals
de ledat mitjana. Sobre aquest aspecte, sintrodueix Proposta dactivitats per a casa. Podem suggerir als
la secci Que important que s, en qu sexplica la vi alumnes que busquen la ubicaci de cinc catedrals espa
gncia del treball artesanal en algunes professions i la nyoles edificades durant ledat mitjana, i que indiquen en
necessitat que els alumnes diferencien la qualitat dels quin segle es van construir.
seus productes en comparaci dels elaborats amb
mtodes industrials. Aprenentatge cooperatiu
Quines altres professions artesanals coneixeu? Po Lactivitat 1 b) es pot treballar amb lestructura coopera
dem preguntar als alumnes sobre aquesta qesti tiva 1-2-4.
perqu, entre tots, valoren la presncia del treball ar Vegeu la guia dAprenentatge cooperatiu.
tesanal.
Unitat 5 131
3.1. Utilitza les tecnologies de la informaci i la
comunicaci per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada als temes tractats.
Fa les activitats proposades en Sabadigi-
tal.
4.1. Localitza en lespai i el temps els fets fona-
mentals de la histria dEspanya en ledat
mitjana.
Coneix les principals etapes de ledat mit-
jana.
tat en ledat mitjana i la seua relaci amb la
propietat de la terra com a smbol del po-
der.
feudal.

1. El text central permet que lalumne evoque imatges 4. Podem mostrar la gran durada daquest perode. De-
que li recreen ledat mitjana, com els cavallers o els manarem als alumnes que calculen quantes vides de
castells. Per a iniciar la doble pgina, els podem dema- 80 anys cabrien en aquest perode de temps perqu
nar que anomenen altres elements que els semblen siguen conscients de la seua amplitud.
bsicament medievals. 5. Per a completar lexplicaci podem utilitzar la Presen-
2. A continuaci, i com a complement, podem completar taci Lnia de temps .
lactivitat preguntant sobre algunes qestions en el 6. No obstant aix, s convenient que lalumne entenga
mateix sentit, perqu els alumnes determinen si sn que aquesta perioditzaci t un carcter artificial i me-
prpies de ledat mitjana. Amb aix, podrem valorar el rament indicatiu, i que per tant, els trets que definei-
grau de coneixement que tenen de lpoca. xen ledat mitjana no apareixen en el moment que
3. Podem comenar lexplicaci reflexionant sobre el marca el comenament de lera, sin que alguns
concepte edat mitjana. Seria convenient que els alum- daquests ja sn visibles en els ltims temps de ledat
nes comprenguen aquest qualificatiu com el resultat antiga, i altres trets no es configuraran fins a segles
de la consideraci del perode com una poca interm- desprs de la caiguda de Roma.
dia entre lantiguitat i lera que sinicia amb el Renaixe- 7. Introduirem les dues grans etapes en qu es divideix
ment. ledat mitjana, cada una queda definida per dues for-
mes de vida contraposades que, de manera esque-
mtica, saprecien en les dues illustracions. Com a
complement, podem utilitzar lAnimaci. Del feu al
burg.
132 Unitat 5
Solucions
1 Es demana que els alumnes dibuixen un eix
cronolgic en el quadern, on han dassenyalar
les etapes que conformen ledat mitjana, que
sn lalta i la baixa edat mitjana.
Ledat mitjana va acabar fa un poc ms de cinc

segles.
2 La relaci de columnes s la segent:
Alta edat mitjana Feu Agricultura
Baixa edat mitjana Ciutat Comer
3 Els pobles germnics procedien de lest i del

nord dEuropa.
4 Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que

entren en la web i establisquen una compara
ci entre la vida als feus i a les ciutats medie
vals.
5 Resposta lliure. Els alumnes han delaborar un

text on descriguen com simaginen la vida
quotidiana dun camperol de lalta edat mitja
na.
En el text han dindicar que els camperols for

maven part de lestament dels no privilegiats,
per aix havien de pagar impostos i tenien
unes condicions de vida molt difcils.
8. Practiquem junts. Es molt important que lalumne ma Per a acabar

nege amb precisi la perioditzaci, de manera que s
11. Reflexionem. Plantejarem un debat sobre el grau de
pia comptar el nombre de segles que comprn ledat
justcia de la societat estamental:
mitjana.
Et sembla que la societat medieval era ms o menys
9. A continuaci, treballarem entorn del model dorga
justa que lactual? Per qu?
nitzaci social dels regnes cristians medievals, que en
moltes zones de la Pennsula va presentar trets identi Qu faries per a millorar la societat de ledat mitja-
ficables amb el feudalisme. na? Qu li proposaries al senyor feudal? I als cam-
perols i als comerciants?
El text explica la divisi de la societat en estaments.
Demanarem als alumnes que identifiquen els perso
natges que apareixen en la pirmide estamental per
qu comprenguen en quin estrat social es trobava
cada un.
10. Podem reforar el coneixement de la cerimnia del

vassallatge a travs duna teatralitzaci. Cada grup
haur de triar diferents papers per a representar una
cerimnia de vassallatge. Han descriure el text que
dir cada un intentant utilitzar vocabulari adequat al
nivell social. Finalment, han de representar lescena
davant dels seus companys.
Unitat 5 133
5.1. Situa en una lnia del temps les etapes his-
triques ms importants de ledat mitjana
a la pennsula Ibrica: regne visigot, al-
ndalus i els regnes cristians.
Coneix les caracterstiques bsiques del
regne visigot i dal-ndalus.
5.2 Representa en una lnia del temps els prin-
cipals fets histrics relatius a al-ndalus.
Interpreta la lnia del temps dal-ndalus.
6.1. Descriu el llegat artstic, cultural i econ-
mic dal-ndalus.
Identifica caracterstiques de la cultura
andalusina.

1. El text central comena lexplicaci reflexionant sobre 3. Per a comenar lexposici sobre la presncia musul-
lorigen dalgunes paraules del catal actual. Malgrat mana a la Pennsula, sintrodueix una breu explicaci
ser una llengua procedent del llat, molts vocables i sobre la religi islmica i el seu origen.
nombrosa toponmia catalana procedeix de llenges Podem preguntar als alumnes sobre el coneixement
germniques i de lrab. que tenen de lislam, si saben de quins pasos proce-
Exemples en aquest sentit poden ser noms de rius deixen la majoria dels seus fidels i quines sn les seues
que comencen per guad (aigua en rab), pobles que peculiaritats.
comencen per beni (del llinatge de en rab) o altres 4. Conv que introdum algunes de les creences islmi-
paraules com alcsser, tambor, xifra, barns, alber- ques com, per exemple, els preceptes alcornics (pro-
gnia. Tamb hi ha paraules que procedeixen de les fessi de f, dejuni en ramad, peregrinaci, almoina i
llenges germniques, com brossa, bar, sala, bosc, oraci), a ms de certes restriccions (no menjar porc).
marca, trompeta...
5. A travs del mapa, lalumne podr comprovar quin va
2. A pesar de la brevetat amb qu sexplica el perode visi- ser lorigen de la nova religi i per quines zones es va
got, s important que entenguen aquesta etapa com expandir.
un nexe entre la Hispnia romana i la posterior evoluci
del territori en ledat mitjana. Conv que recordem els Collocarem a la classe un mapa del mn poltic i el
continguts que han vist en 4t sobre el final de lImperi compararem amb el del llibre. Anomenarem els pa-
rom i larribada dels pobles germnics. sos que hi ha hui dia en aquestes zones del mn.
134 Unitat 5
Solucions
6 Els musulmans es van estendre des dsia pels
continents afric i europeu.
7 Resposta lliure. Depenent de la localitat, els

alumnes respondran de forma afirmativa o ne-
gativa, ja que els musulmans no van arribar a
ocupar tota la pennsula Ibrica.
8 Els visigots eren un dels pobles germnics que

van penetrar en lImperi rom durant el segle
V. Van arribar a Hispnia travessant els Piri-
neus i van fundar un regne amb capital a Tole-
do.
9 Suggerirem als alumnes que copien en el qua-

dern el segent eix cronolgic i el completen
assenyalant els principals perodes dal-nda-
lus. Aquestes etapes sn lemirat, el califat, els
regnes de taifes i el regne de Granada.
10 Alguns dels principals edificis que van cons-

truir els musulmans a les ciutats dal-ndalus
sn lalcsser, que era un castell emmurallat,
el soc o plaa del mercat, els banys i la mesqui-
ta, que era el lloc per a loraci i lestudi.
11 Resposta lliure. Es resa en el hram i es crida a

loraci des del minaret.
6
6. A continuaci, sofereix una evoluci sintetitzada de la Per a acabar

histria dal-ndalus des de larribada dels musulmans
9. Reflexionem. Quina importncia t la cultura andalu-
fins a lexpulsi el 1492.
sina per al patrimoni cultural i artstic dEspanya? So-
Remarcarem als alumnes que hi ha una correlaci en- vint, se sol considerar el mn andalus ali a la tradici
tre el color amb el qual sintrodueix cada pargraf i la espanyola, per a al-ndalus es va aconseguir un des-
seua ubicaci en la lnia de temps. envolupament cultural i econmic indit a la resta
7. Es planteja la necessitat que els alumnes distingisquen dEuropa, i moltes de les joies culturals actuals tenen
els diferents rgims poltics que hi va haver al territori lorigen en la presncia musulmana.
andalus, perqu diferencien entre lemirat depenent,
lemirat independent, el califat, el perode de les taifes Proposta dactivitats per a casa. Podem demanar als
i els imperis nord-africans. alumnes que busquen a casa noms de localitats espanyo-
8. Presentarem a continuaci trets de la cultura andalusi- les que porten el nom dalcsser (castell en rab) o medi-
na, essencialment els que tenen a veure amb el seu na (ciutat en rab). Amb aix, podran comprovar lorigen
desenvolupament cultural i amb lempenta de les rab de moltes de les poblacions espanyoles.
seues ciutats.
Per a completar lexplicaci sofereix un dibuix duna Aprenentatge personalitzat
ciutat andalusina, en qu se naprecien els elements (Treballs assignables en Sabadigital)
ms destacats. Document. Ampliaci. Al-ndalus
Per a ampliar
Podem completar lexplicaci amb una Presentaci Activitat interactiva 1
Ciutat musulmana i ciutat cristiana .
Unitat 5 135
Solucions
12 Completem les fitxes:
Regne de Toledo
Els pobles germnics.

Els visigots.
Els visigots van travessar els Pirineus i van
penetrar a la pennsula Ibrica, on van en-
trar en contacte amb la poblaci hispanoro-
mana.
El llat. El cristianisme.
Al-ndalus
Van accedir a la pennsula Ibrica travessant

lestret de Gibraltar, on van entrar en con-
tacte amb la poblaci hispanoromana i amb
la visigoda.
Alta edat mitjana.
Califa: Lder poltic i espiritual successor
de Mahoma al capdavant de la comunitat
musulmana a partir de lany 632.
Emir: Governador dun territori de
lImperi musulm dependent del califa de
Damasc.
Taifa: Petit territori independent en qu

va quedar dividit al-ndalus desprs del
final del califat de Crdova.
Lordre correcte s el segent:

Obedincia poltica i religiosa Emirat de-
penent
Fi de lobedincia poltica Emirat inde-
pendent de Crdova
Fi de lobedincia religiosa Califat inde-
pendent de Crdova
Parlaven la llengua rab i la seua religi era

la musulmana.
La comunitat autnoma dAndalusia.
13 Completem la taula:
REGNE VISIGOT Al-ndalus
Accs a la Pennsula Travessant els Pirineus Lestret de Gibraltar
Perioditzaci (en segles) Del segle V al segle VIII (tres segles) Del segle VIII al segle XV (set segles)
Llengua principal Llat rab
Religi principal Cristiana Musulmana
136 Unitat 5
Solucions
14 Es demana que els alumnes copien el segent
text i emplenen els buits amb la paraula que
corresponga.
La mesquita s un edifici amb una funci reli-

giosa. La religi dal-ndalus era lislam. Els
seus fidels sn els musulmans, i creuen en un
sol Du, All, i en el seu profeta Mahoma. A
les mesquites sestudia el llibre sagrat de
lislam, anomenat Alcor.
Les mesquites ms grans, com la de Crdova,

es van construir a les grans ciutats dal-nda-
lus, molt desenvolupades grcies al comer.
En lart hispanomusulm susava larc de ferra-
dura.
15 Les persones ms humils es llavaven amb un

pitxer i un recipient, en contraposici a aque-
lles persones ms riques, que solien tindre a
les seues cases banyeres, i fins i tot banys de
vapor als palaus ms rics.
En la illustraci apareix representat un ham-

mam o bany pblic de vapor.
16 Resposta lliure. Es demana que lalumne faci-

lite aquelles raons que estime convenients per
a justificar la necessitat duna higiene saluda-
ble en els ssers humans.
Per exemple, es pot respondre que mantindre

una higiene diria s important per a estar
menys exposat a contraure certes malalties,
no desprendre mala olor corporal o per a sen-
tir-se millor amb un mateix.
Per a comenar... Ens situem

1. Podem repassar els continguts que shan vist fins a aquest

moment en la unitat.
Treball manipulatiu
Completar informaci amb el Mural de la pennsula Ibrica.
Durant el desenvolupament
2. Es confronten les civilitzacions visigoda i andalusina, compa-
rant els seus aspectes principals.
A continuaci, sofereix una pgina dampliaci sobre al-n-
dalus, on es completen continguts sobre lart andalus i sobre
els costums musulmans.
Per a acabar
3. Reflexionem. Podem plantejar propostes de debat sobre la
presncia de trets de la societat andalusina en lEspanya ac-
tual.
Unitat 5 137
5.3. Localitza en una lnia del temps els princi-
pals fets histrics relatius als regnes cris-
tians.
Comprn levoluci territorial dels regnes
cristians.
7.1. Explica el procs de la reconquesta i repo-
blaci dels regnes cristians.
Comprn levoluci territorial i cultural
dels regnes cristians.
der.
feudal.
Per a comenar... Ens situem 4. Conv que ens assegurem que els alumnes comprenen
un procs que, a ms de comportar dificultat per si

1. De nou amb el propsit de vincular els fets histrics
mateix, es presenta prescindint-ne de la lnia cronol-
amb la realitat actual dels alumnes, es planteja una en-
gica, i aix pot generar confusi, ja que els mapes es-
trada en la qual sels fa reflexionar sobre lorigen his-
tan disposats seguint un ordre cronolgic.
tric dels noms de les comunitats autnomes: Quines
comunitats autnomes actuals tenen noms com els Podem alternar la lectura de cada un dels blocs de con-
que apareixen en el mapa? tingut amb la comprovaci en el mapa. Aix, per exem-
ple, si agrupem els tres primers pargrafs (que perta
Durant el desenvolupament nyen al denominat nucli cristi occidental), desprs de
2. Sexplica com des dels nuclis de resistncia septentrio- la lectura de lexplicaci poden observar com evolucio-
nals va comenar un avan cap al sud conegut com Re- na aquest nucli, des de la fundaci del regne asturi
conquesta, que va coincidir amb la progressiva forma- fins que es divideix en els regnes de Portugal, Lle i
ci daquests regnes. Castella, i la posterior uni dels dos ltims en la Corona
de Castella.
3. Lexplicaci es presenta amb un text que reflecteix
levoluci de cada un dels territoris, acompanyada 5. Qu saps sobre el regne de Granada? Conv que sug
duna srie de mapes on saprecia lavan cap al sud gerim als alumnes que tornen a la pgina 96 i busquen
daquests regnes. la informaci que apareix sobre aquest regne. A conti-
nuaci, els demanarem que la busquen en aquesta p-
gina i que, per parelles, parlen per a descobrir la relaci
que hi ha entre una informaci i l altra.
138 Unitat 5
Solucions
17 El primer regne cristi va ser el Regne
dAstries.
18 La Corona de Castella. Perqu lany 1230 es van

unir els regnes de Castella i de Lle.
19 Resposta lliure. Es planteja que cada alumne

investigue i esbrine quin va ser el primer regne
cristi que va conquistar la seua localitat i a
quin segle es va produir.
20 Es demana que els alumnes dibuixen en el

quadern una pirmide social tpica de ledat
mitjana i hi situen els reis, nobles, monjos i
camperols. En aquest cas, reis, nobles i monjos
estaran situats en lestament dels privilegiats,
mentre que els camperols estaran situats en el
dels no privilegiats.
21 Destaquen el fossat, la muralles i les torres.

Serveixen per a defensar-se millor.
Es construen en zones altes perqu sn menys

accessibles i poden defensar-se millor.
6. A continuaci es compara la forma de vida prpia dels Per a acabar

regnes cristians amb el model dorganitzaci social i
9. Reflexionem. Per a culminar lexplicaci de lepgraf, fa-
econmica propi dal-ndalus, i tamb sanalitza com
rem una sntesi de levoluci dels diferents regnes cris-
es va dur a terme el procs de repoblaci.
tians perqu els alumnes comprenguen lorigen de
Demanarem als alumnes que dibuixen algun perso- lorganitzaci territorial de lEspanya actual.
natge dels grups socials i que componguen un petit
cmic en qu aparega cada un dells. Poden usar ba-
farades per a parlar i per a pensar. Proposta dactivitats per a casa. Demanarem als alumnes
que busquen ms informaci sobre personatges de
7. Els suggerirem que establisquen una relaci entre la lpoca (podem facilitar-los-en un breu llistat) i que els re-
pirmide estamental estudiada en el primer epgraf de lacionen amb algun lloc de lEspanya actual.
la unitat i els diferents personatges que apareixen ac
representats. Com a complement, treballarem amb la
Presentaci Societat estamental . Aprenentatge personalitzat
(Treballs assignables en Sabadigital)
8. Finalment, sexplica la importncia de castells i fortifi-
cacions en la lnia de frontera. Preguntarem als alum- Document. Refor. Els nous reg-
Per a comprendre
nes si coneixen algun castell, o que reflexionen sobre nes cristians.
i reforar
lorigen del nom de Castella en relaci amb els fets que Activitat interactiva 1
es tracten en la pgina. Com a font dinformaci, po- Document. Ampliaci. Els nous
den utilitzar lAnnex cartogrfic de la Comunitat Va- Per a aprofundir regnes cristians.
lenciana.
Activitat interactiva 2
Unitat 5 139
2.1. Fa les tasques encomanades i presenta els
treballs d'una manera ordenada, clara i
neta.
Fa les tasques d'una manera ordenada,
clara i neta.
tal.
7.2. Descriu la importncia del cam de Sant
Jaume.
Coneix el significat cultural i artstic del
cam de Sant Jaume.
Per a comenar... Ens situem cionara des de diferents varietats dialectals fins a no-
ves llenges, que serien posteriorment incorporades al

1. Podem iniciar la unitat mesurant el grau de coneixe-
llenguatge culte. Se cita el Cantar de Mo Cid com una
ment que tenen els alumnes sobre els aspectes cultu-
de les obres ms clebres de la literatura castellana
rals de ledat mitjana, per a aix podem usar una din-
medieval.
mica daprenentatge cooperatiu.
4. Podem preguntar als alumnes si coneixen aquest lli-
Aprenentatge cooperatiu bre, aix com el personatge a qu fa referncia. Podem
Se suggereix aplicar lestructura Full giratori perqu anar a la pgina dOrganitzat les idees, en qu apareix
els alumnes apunten el nom dedificis que coneguen de una esttua eqestre del Cid perqu els alumnes ve-
ledat mitjana. gen una representaci daquest personatge histric.
5. El castell que es parla actualment s igual que el que
Durant el desenvolupament es parlava en ledat mitjana? Podem plantejar aquesta
2. Es presenta a continuaci el procs devoluci de les pregunta perqu els alumnes comprenguen que les
llenges romniques des del llat. Podem demanar als llenges sn vehicles de comunicaci en constant evo-
alumnes que enumeren les llenges que procedeixen luci, i que, per tant, estan subjectes a transforma-
del llat i que es parlen a Espanya. cions.
3. s convenient que comprenguen laparici daquestes Per a aix, es pot utilitzar el mateix nom de lobra a la
llenges romniques com una evoluci que t a veure qual sha fet referncia i veure com Cid s un qualifica-
amb la vulgaritzaci de la llengua, a conseqncia de tiu procedent de lrab que sha perdut en lactualitat,
les altes quotes de poblaci analfabeta prpies de sinnim de senyor.
lpoca. Labsncia descriptura va fer que el llat evolu-
140 Unitat 5
Solucions
22 Les llenges romniques sn aquelles que te-
nen larrel lingstica en el llat.
Resposta lliure. Es demana que els alumnes

indiquen com a mnim una llengua romnica
que parlen.
23 Resposta lliure. Els alumnes han daportar tres

caracterstiques de lart cristi medieval. Per
exemple, que es tracta dun art religis els cor
rents principals dels quals van ser el romnic i
el gtic, i on es van crear temples per a acollir
els pelegrins que recorrien el cam de Sant
Jaume.
24 Resposta lliure. Els alumnes han dindicar la

ruta del cam de Sant Jaume que passe ms
prop de les seues localitats.
25 Resposta lliure. Lobjectiu daquesta activitat

s que els alumnes spien diferenciar entre
lart romnic, tpic de la imatge esquerra, i lart
gtic, caracterstic de la imatge dreta.
26 Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que,

de manera individual, entrevisten alguna per-
sona que haja fet el cam de Sant Jaume, i que
posteriorment ho expose a classe davant dels
seus companys.
27 Resposta lliure. Si nhi ha, els alumnes han de

dir el nom dalguna esglsia medieval de la
seua localitat construda en estil romnic o
gtic.
6. La importncia dels aspectes religiosos en ledat mit- 9. A ms de la seua transcendncia religiosa i cultural, la
jana va determinar per complet la tipologia artstica ruta jacobea va ser una via de dinamisme econmic
de lpoca, per aquest motiu els diferents estils arts- que explica el creixement dimportants ciutats al llarg
tics van ser eminentment religiosos. Com a exemple del seu recorregut.
utilitzarem la Presentaci El Romnic .
Per a acabar
7. A continuaci podem comparar els dos estils a travs
10. Reflexionem. Com a conclusi, podrem reflexionar
dels dibuixos que apareixen en la pgina. La contra-
sobre la importncia de la qesti religiosa en el des-
posici dels edificis permet comprovar que les majes-
envolupament cultural i artstic de ledat mitjana.
tuoses catedrals gtiques sn una evoluci tcnica i
esttica de les esglsies romniques.
Aprenentatge personalitzat
Podem fer la comparaci de cada un dels elements i, a
ms, aix obligar lalumne a utilitzar amb propietat el (Treballs assignables en Sabadigital)
vocabulari especfic de la unitat. Document. Ampliaci. Lart me-
Per a aprofundir dieval.
8. Romnic i gtic sn estils internacionals, presents en
bona part del continent europeu, que van ser intro- Activitat interactiva 3
duts a la Pennsula a travs del cam de Sant Jaume.
La seua importncia queda reflectida en el mapa del
cam francs, la ms clebre de totes les rutes, on es
concentra bona part de les millors expressions dart
medieval de la Pennsula.
Unitat 5 141
tal.
8.1. Explica la importncia de la convivncia de
les tres cultures com un element enriqui-
dor per a la cultura hispana.
Valora la convivncia tolerant de cultures
diverses
8.2. Identifica lEscola de Traductors de Toledo
com a lloc de trobada de savis i intellectuals
de les tres cultures i explica per qu va ser
tan important.
Comprn alguna caracterstica de la cul-
tura jueva.
Solucions
28 Fins al riu Duero. El regne ms poders era
lastur-lleons. En aquesta data, el tipus de
govern dal-ndalus era el califat.
29 Van avanar en direcci nord-sud.
30 Resposta lliure. Es demana que els alumnes

esbrinen a quina cultura pertanyia la seua lo-
calitat en els anys 722, 800 i 1150.
Per a comenar... Repassem 3. En aquest sentit, va representar un paper fonamental

laspecte religis, que plantejava la Reconquesta com

1. Els continguts daquest epgraf obliguen a manejar
una lluita entre cristians i musulmans.
conceptes tractats en els epgrafs anteriors. Per tant,
per a comenar, conv que repassem aquests contin- 4. Lexplicaci queda completada mitjanant el Taller
guts formulant preguntes amb respostes que oferis- dhistria, en el qual es presenta un mapa que mostra
quen claus per a situar correctament lexplicaci. levoluci de la Reconquesta al llarg dels set segles que
va durar el procs.
Plantejarem qestions que permeten recordar
larribada dels musulmans, laparici de focus de resis- El mapa comporta una dificultat remarcable, ja que su-
tncia cristians i la creaci de regnes que van encapa- perposa diferents moments histrics en un mateix es-
lar el procs dexpansi cap al sud. cenari.
Per aix, hem de treballar amb molt de compte el re-
Durant el desenvolupament curs, i utilitzarem com a referncia la xarxa hidrogrfi-
2. El terme Reconquesta porta implcita la idea docupaci ca, perqu els alumnes comproven com al llarg dels
de territoris que prviament pertanyien als regnes diferents segles la frontera va anar seguint les grans
cristians. Es tracta duna consideraci controvertida valls fluvials de la Pennsula.
que pot suscitar una reflexi per part dels alumnes. Per a completar lexplicaci podem utilitzar la Presen-
Per qu es considera que els cristians reconqueriren taci La Reconquesta .
territoris? Es planteja valorar si eren hereus dels visi- A ms, podem utilitzar el Mural sobre les ciutats me-
gots o si, per contra, aquest vincle va servir per a legi- dievals.
timar el procs.
142 Unitat 5
Solucions
31 La presa del regne de Granada pels Reis Ca
tlics lany 1492.
32 Per a protegir els seus territoris, tant cristians

com musulmans van alar castells.
33 Explicarem les caracterstiques de:
Els mudjars eren els musulmans que vivien

a les ciutats cristianes desprs de ser aques
tes reconquerides.
Els mossrabs eren els cristians que vivien
en territori rab.
Els mulads eren els hispanoromans i visi
gots que es van convertir a lislam desprs de
la conquesta musulmana de la Pennsula.
34 La ciutat cristiana sassembla a landalusina en
les muralles, el castell, la plaa del mercat, en
laugment del comer...
35 Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que

redacten un text on assenyalen les diferents
cultures que conviuen a la seua localitat, i des
criguen els avantatges i els problemes
daquesta convivncia.
36 Recomanarem als alumnes que entren en la

web de Sabadigital perqu puguen aprofundir
en els seus coneixements sobre lart medieval
a la pennsula Ibrica, com per exemple, lart
visigot, el dels regnes cristians, lhispanomusul
m...
5. Necessitem valorar el coneixement que lalumne t so Per a acabar

bre termes com mudjar, mossrab o mulad. El conei
7. Reflexionem. Van estar cristians i musulmans en
xement daquests conceptes servir perqu compren
guerra durant set segles? Aquesta pregunta pot ser
ga la coexistncia dels diferents grups tnics i religiosos
una bona reflexi final, ja que permet consolidar els
durant ledat mitjana.
conceptes alhora que sofereix una visi ajustada del
6. A pesar daquesta visi general, la veritat s que la Re procs de Reconquesta, en el qual es van succeir pe
conquesta va constituir un procs ms complex, que rodes de pau i cooperaci amb etapes denfrontament
durant set segles va permetre la convivncia de cultu i lluites frontereres.
res i religions diverses en un mateix espai.
Oferir aquesta visi permet treballar valors relacionats Proposta dactivitats per a casa. Suggerirem als alumnes
amb la tolerncia i el respecte a la diversitat cultural, que situen la seua localitat en el mapa de la Reconquesta
tnica o religiosa. i expliquen en quin moment de ledat mitjana va ser ocu
pada pels cristians.
Treball manipulatiu
Aprenentatge cooperatiu
Se suggereix treballar amb el Mural sobre la ciutat
musulmana. Lactivitat 35 es pot treballar mitjanant lestructura
cooperativa Escriptura per parelles.
Vegeu la guia dAprenentatge cooperatiu.
Unitat 5 143
Solucions
37 Els
alumnes han de copiar lesquema en el
quadern i emplenaran els espais lliures.
s el perode de la histria que va des de la caiguda de lImperi rom i el

descobriment dAmrica.
LEDAT
MITJANA es divideix en alta edat mitjana i baixa edat mitjana.
es va caracteritzar per la invasi dels pobles germnics, laparici del

sistema feudal i el sorgiment de la burgesia.
El regne visigot Els visigots eren dorigen germnic, per adopta-

de Toledo ren els costums hispanoromans.
Lany 711 hi arribaren els musulmans des del

nord dfrica. La seua presncia va finalitzar
A LA lany 1492.
PENNSULA
Al-ndalus
IBRICA
Les majors aportacions van ser el desenvolu-
pament de les cincies i de la literatura.
Van sorgir de les poblacions del nord i dels

nobles visigots que havien fugit del
territori musulm.
Regnes Iniciaren la Reconquesta dal-ndalus.

cristians
Ac van nixer les llenges romniques i els
estils artstics. romnic i gtic.
38 Completem el text: Ledat mitjana es va es-

tendre entre els segles V i XV. A Hispnia va
comenar amb les invasions del poble germ-
nic que va donar lloc al regne visigot.
Ms tard, els pobles arribats dfrica van

crear al-ndalus. Els regnes cristians del nord
i al-ndalus van lluitar pels territoris de la pe-
nnsula Ibrica durant segles en un procs
anomenat Reconquesta.
39 Han de definir els conceptes segents:
Al-ndalus: Territoris musulmans a la pe-

nnsula Ibrica.
Reconquesta: Procs de set segles en qu
els regnes cristians van avanar cap al sud i
van ocupar els territoris dal-ndalus.
Llenges romances: Llenges procedents
del llat vulgar evolucionat i barrejat amb al-
tres llenges europees.

1. Suggerirem la possibilitat dorganitzar i sintetitzar els contin-
40 Han de corregir les frases amb errors. guts de la unitat a partir de les activitats dOrganitzat les
a) Fals. Els visigots eren dorigen germnic i idees.
van fundar el regne visigot de Toledo.
b) Fals. Els estils romnic i gtic van sorgir en Durant el desenvolupament
els regnes cristians del nord. 2. Repassarem els continguts de la unitat amb les activitats de
c) Fals. Els musulmans van arribar a la penn- Treballa amb lesquema i de Repassa la unitat.
sula Ibrica en el segle VIII.
Per a acabar
41 Han de relacionar concepte i cultura. 3. Es poden fer les activitats dautoavaluaci a travs
dsmsabadigital.com
Regne visigot Al-ndalus Regnes cristians
Germnic Mesquita Roderic Aprenentatge personalitzat
(Treballs assignabless en Sabadigital)
Feudalisme Mulad Comtats catalans
Per a preparar
Soc Catedral Document. Reps. Ledat mitjana.
lexamen
Islam Mudjar Avaluaci Document. Avaluaci de la unitat 5
Califat
144 Unitat 5
Solucions
42 Els alumnes han de definir els conceptes:
Sistema feudal: Organitzaci social tpica de

ledat mitjana en la qual una minoria de no-
bles controlava les terres i una majoria de
camperols hi treballava i vivia.
Islam: Religi daquells que professen la fe
en All.
Repoblaci: Ocupaci i creaci de nous as-
sentaments humans cristians en territoris
conquistats als musulmans.
Cam de Sant Jaume: Ruta de peregrinaci
fins a la ciutat de Compostella, a Galcia.
Burgesia: Grup social que va prosperar a les
ciutats en lalta edat mitjana grcies, sobre-
tot, a les activitats comercials.
Alcsser: Castell musulm fortificat.
43 Relacionem cada perode amb la seua data:
Emirat depenent - 711

Emirat independent - 756
Califat de Crdova - 929
Regnes de taifes - 1031
44 Observem la imatge i responem:
a) La cerimnia del vassallatge. Sintercanvien

juraments, el rei cedeix un feu i el vassall li
dna ajuda militar.
b) Pertanyien a lestament privilegiat. Perqu

tenien propietats.
45 Responem:
a) Es tracta duna catedral destil gtic.
b) Algunes caracterstiques sn murs prims,

arcs apuntats i grans vidrieres.
46 Lalumne ha de copiar el mapa dels regnes cris-

tians a la fi de ledat mitjana i enumerar els reg-
nes que el componien: regne de Castella, Ara-
g, Navarra, Portugal i Granada.
Resposta lliure. Han de triar un regne de la Pe-

nnsula en el segle XIV i explicar la seua evolu-
ci en els segles anteriors.
47 Lendevinalla fa relaci al castell, un dels sm-

bols ms habituals amb qu es relaciona a
ledat mitjana.
48 Responem:
a) Els Reis Catlics decideixen en un decret ex-

pulsar els jueus dels seus territoris.
b) El castell procedeix del llat.
Unitat 5 145
1.1. Identifica els trets distintius de les cultures
que van conviure a Espanya en ledat mit-
jana.
1.2. Explica les fases ms importants del pro-
cs de reunificaci territorial a Espanya en
ledat mitjana.
Identifica els principals canvis territorials
viscuts durant la Reconquesta.
2.1. Localitza en lespai i en el temps els fets fo-
namentals de la histria dEspanya en
ledat mitjana.
Maneja els mapes de la unitat i resol acti-
vitats relacionades amb aquests.
5.1. Interpreta la histria com a mitj que faci-
lita la comprensi del present, que estudia
la causalitat i les conseqncies dels fets
histrics.
6.2. Descriu els diferents models socials de
ledat mitjana peninsular.
Solucions Lalimentaci en ledat mitjana

Un origen com 1 Les diferncies: Els jueus i els musulmans no consumien
carn de porc, mentre que els cristians s que en consu-
1 Aquests idiomes tenen en com que sn llenges romni- mien. Una altra diferncia era ls de greix animal per a
ques. cuinar entre els pobles cristians, i doli doliva entre els
musulmans i els jueus.
2 Resposta lliure. Es planteja lactivitat perqu els alumnes
debaten entre ells si les paraules segents tenen o no te- Daltra banda, tamb hi havia semblances entre unes cul-
nen arrel llatina malgrat ser angleses. tures i altres, com ls del pa com a aliment bsic entre les
classes socials ms humils.
Llat Angls VALENCI
A ms, tots ells consumien productes com les verdures i
Frigidus Cold Fred hortalisses, la carn, els ous i el peix.
Lux Light Llum 2 Resposta lliure. Es demana que els alumnes elaboren
una possible llista daliments que ja es consumien en
Liber Book Llibre
ledat mitjana i que han perdurat fins als nostres dies,
3 Resposta lliure. Els alumnes han dargumentar per qu com per exemple els ous, la carn, el peix, el pa o les ver-
s important poder comunicar-se en altres llenges. Per dures, entre daltres.
exemple, poden dir que s important per a viatjar a
lestranger de forma ms segura o perqu s una manera
denriquir-se culturalment.
146 Unitat 5
El vestit en ledat mitjana nom Pa
1 Els nobles vestien amb llargues tniques fetes amb rics Matries primeres Blat, sgol, ordi, civada.
teixits com la seda, i tenyits amb bells tints de colors com
el roig. Per la seua banda, els camperols usaven peces de Com selaborava Es molia el gra per a obtindre la farina.
llana o pells de corder, rabosa o gat sense tenyir. Desprs, es pastava fins a donar-li la forma
desitjada, i finalment el coien al forn.
A ms, els nobles encarregaven les seues peces a sastres,
mentre que les dones camperoles les feien elles matei Per a qu servia Era un aliment indispensable en lalimentaci
xes. quotidiana dels camperols.
2 Resposta oberta. Es demana que lalumne enumere al- Fotografia o dibuix Fotografia o dibuix dun pa.
tres possibles diferncies entre els grups socials de ledat
Pas 2 ada alumne collocar la fitxa que haja elaborat en el
C
mitjana. Algunes opcions poden ser les diversions dels
lloc corresponent (vestimenta, aliment, producte
uns i els altres, les festes, les tasques quotidianes...
dhigiene) dins del paper continu.
Tasca final: Un mercat medieval Pas 3 esprs, aniran dibuixant i decorant el paper continu
D
Pas 1 esposta oberta. Lalumne ha de seleccionar un ali
R amb personatges, carrers..., desttica medieval.
ment, una vestimenta o un producte dhigiene que ja Pas 4 inalment, una vegada estiguen totes les fitxes collo
F
estiguera present en ledat mitjana, i fer una fitxa cades en el lloc corresponent i estiga dibuixat el mer
amb el producte seleccionat, similar a aquesta que cat medieval, hi farem fotografies amb una cmera
adjuntem a continuaci: fotogrfica digital i les guardarem en un CD.
Unitat 5 147
Estndards daprenentatge descriptors
clusions i ho comunica oralment i/o per
escrit.
Fa activitats a partir de diferents fonts
dinformaci com ara imatges i textos.

Fa correctament les activitats de Sabadi-
gital.
3.1. Participa en activitats de grup i adopta un

comportament responsable, constructiu i
solidari.
Participa en activitats grupals i adopta
comportaments constructius i solidaris.
Per a comenar... Ens situem 4. Conv que presentem als alumnes algun mapa o por-
tol de lpoca, i que contesten en grup a les preguntes

1. Linici daquesta unitat s un moment propici per a co-
anteriors. Els formularem noves qestions: Es corres-
nixer les idees prvies que tenen els alumnes sobre
pon la forma dels continents a la que nosaltres conei-
els mapes histrics i la seua interpretaci. Conv que
xem? Per a qu servien aquests mapes? Com selabo-
posem en situaci els alumnes sobre lpoca que ens
raven?
disposem a estudiar. El coneixement del planeta era
aleshores molt limitat i era molt perills aventurar-se a 5. Tamb ser el moment perqu repassem amb els
fer exploracions. alumnes els punts cardinals que ens situen en lespai i
presentar-los com es denominaven en ledat moderna:
2. Conv que els preguntem qu saben sobre la mentali-
orient, occident, septentri i austre.
tat de lpoca: Quin era el mn conegut al final de
ledat mitjana? Per qu els navegants no sallunyaven 6. Per a disposar de cartografia antiga i molta ms infor-
de les costes? Per qu hi havia rutes comercials entre maci, podem visitar la web http://valdeperrillos.
sia i Europa? Quina era lorganitzaci poltica i com/book/export/html/1146.
lestructura social? 7. En lAnnex cartogrfic sinclouen, a ms, continguts
especfics sobre ledat moderna de la Comunitat Va-
Durant el desenvolupament lenciana.
3. La portada daquesta unitat tamb ha de ajudar els
alumnes a reflexionar sobre les ganes daquests perso-
natges dexplorar nous territoris i rutes, i aix poder
ampliar els coneixements que tenien del mn.
154 Unitat 6
Solucions
1 Orient = Est
Occident = Oest
Austre = Sud
Septentri = Nord
2 Lescena representa larribada de les naus de

Cristfol Colom a Amrica.
A coberta, els mariners fan observacions i cl-
culs amb instruments de navegaci, com ara
brixoles, cartes de navegaci (portolans),
quadrants...
8. Podem aprofitar locasi per a mostrar els instruments Per a acabar

de qu disposaven en aquesta poca per a conixer,
11. Reflexionem. Per qu penses que aquesta era es co-
orientar-se, desplaar-se i observar el nostre planeta:
neix com ledat moderna? Quina edat la va precedir i
lastrolabi, quadrant i quadrant de Davis. Els podem
quines van ser les seues caracterstiques?
mostrar com susava el quadrant de Davis collocant
uns llapis amb la m a manera de triangle, apuntant
cap al sol i lhoritz per a determinar la latitud. Proposta dactivitat per a casa. Al comenament del se-
gle xv el mn que coneixien els europeus es limitava a Eu-
9. Podem comparar-los amb les eines modernes, com els
ropa, els territoris que envoltaven el mar Mediterrani i el
satllits i els telescopis espacials, i mostrar-los alguna
mar Negre, lndia, la Xina i el Jap. La resta del mn, aix
utilitat, com Google Earth, o una utilitat de posiciona-
com linterior dfrica, continuava sent desconegut.
ment GPS. Podem visitar les pgines dInternet de la
NASA o lESA (European Space Agency), o la de Proposarem als alumnes que pinten i identifiquen sobre
lInstitut Geogrfic Nacional (www.ign.es). un mapamundi mut en el quadern la part del mn que co-
neixien els europeus en el segle xv.
10. Treball individual. Demanarem als alumnes que ela-
boren un mapa dalgun espai conegut: del poble, del
seu barri, del seu lloc de vacances, etc.
Unitat 6 155
escrit.
dinformaci com ara imatges o textos.

gital.
4.1. Fa treballs i presentacions grupals que su-

posen la recerca, selecci i organitzaci de
textos de carcter histric.
Treballa en grup i exposa oralment de ma-
nera clara i ordenada continguts relacio-
nats amb la histria que manifesten la
comprensi de textos.
5.1. Enumera les principals transformacions

socials, econmiques, poltiques i culturals
que es van produir en ledat moderna.
Coneix els canvis que introdueixen ledat
moderna i situa en una lnia de temps les
etapes daquesta.
Per a comenar... Ens activem 4. Per a conixer lorigen de la impremta, podem veure
un breu vdeo de YouTube en lenlla http://youtu.be/

1. Conv que iniciem lepgraf explicant als alumnes que
L7oGHHnIuBU.
el comenament de ledat moderna no va ser un canvi
sobtat o brusc, sin ms aviat una fase dun procs de 5. s important que els alumnes entenguen amb claredat
profunds canvis que ja shavien iniciat al final de ledat la divisi en etapes de ledat moderna en aquest mo-
mitjana. ment, perqu durant la resta de la unitat anirem apro-
fundint sobre cada una daquestes etapes.
Durant el desenvolupament 6. A aquest efecte, seria positiu que confeccionrem un
2. Una vegada explicat aix, analitzarem tots els canvis fris del temps de gran format similar al que apareix en
socials i els avanos que es van observant en aquest la pgina 109 i posar-lo en el tauler de la classe de ma-
procs de pas duna edat a una altra. Pensem que hi ha nera que els alumnes puguen anar completant-lo, amb
conceptes ms difcils dentendre, com el de monar- la nostra ajuda, amb cartelles de dades, dates, perso-
quia autoritria o la major complexitat de lestructura natges i imatges a mesura que treballem les diferents
social. etapes de la unitat didctica.
3. El paper que la invenci de la impremta va exercir en 7. Conv que mostrem als alumnes algunes imatges
aquest moment podria comparar-se amb el de les no- allusives a aquesta etapa, per exemple artstiques,
ves tecnologies de la informaci, en concret amb Inter- que recopilen obres representatives del Renaixement,
net. La pregunta per a la reflexi la podem formular el Barroc i el Neoclassicisme.
amb dues qestions encadenades: Com era el mn
sense la impremta? Us imagineu el mn actual sense
Internet?
156 Unitat 6
Solucions
1 Illustraci de la pirmide social de ledat mo-
derna similar a la utilitzada en la pgina 91 del
llibre de lalumne.
2 Canvis culturals (progrs cientfic i cultural,

aparici de la impremta...), progressos en la
navegaci (descobriment de noves rutes co-
mercials i continents), canvis poltics (aparici
monarquies autoritries) i canvis socials (en-
fortiment de la burgesia).
3 La lnia del temps es completaria amb els tres

segles en qu es divideix ledat moderna: segle
xvi, Renaixement; segle xvii; el barroc, i segle
xviii, la Illustraci. Ledat moderna va acabar
lany 1789. Fa ms de dos segles.
4
segle Perode Caracterstiques
XVI Renaixement Humanisme
Crisi i desenvolupament
XVII Barroc
cultural
Monarquies absolutes
XVIII Illustraci
i modernitzaci
5 En lanimaci coneixer els trets de la societat

moderna.
8. Podem completar lexplicaci projectant la Pellcula.

rase un vez... las Amricas .
9. Treball individual. Quins personatges histrics conei-
xes que hagen viscut en ledat moderna? Podem de- Per a comprendre Document. Refor. El mn modern.
manar a lalumne que elabore una llista de personali- i reforar Activitat interactiva 1.
tats que han viscut entre els segles xv i xviii.
Aprenentatge cooperatiu
Per a acabar
Podem fer lactivitat 2 amb lestructura cooperativa de
10. Reflexionem. Per qu penses que el perode anterior Full giratori.
es coneix com ledat mitjana? Lalumne hauria Vegeu la guia dAprenentatge cooperatiu
dentendre que el Renaixement suposa una recupera-
ci dalguns dels trets de lantiguitat.
Treball manipulatiu
Se suggereix utilitzar el mural sobre ledat moderna.
Proposta dactivitats per a casa. Els alumnes han de fer
una breu reflexi per escrit sobre les diferncies entre
lorganitzaci social de ledat moderna i la societat actual.
Unitat 6 157
gital.
6.1. Descriu els fets ms destacats del regnat

dels Reis Catlics i els situa en una lnia del
temps.
Reconeix en el mapa dEuropa levoluci/
expansi dels territoris dels Reis Catlics i
la seua poltica denllaos matrimonials.
6.2. Explica les causes que van motivar les

grans expedicions martimes.
Coneix les causes que van motivar les
grans expedicions martimes, com es va
descobrir Amrica i com va ser la primera
volta al mn.
7.1. Avalua els perjudicis ocasionats per la in-

tolerncia social i religiosa dels Reis Ca-
tlics i els ustria.
Coneix els perjudicis ocasionats per la in-
tolerncia social i religiosa i valora la plu-
ralitat social i religiosa i la llibertat.
Per a comenar... Ens situem 4. Conv que ens detinguem amb els alumnes a analitzar
com imposen Isabel i Ferran la seua autoritat en els

1. Conv que iniciem aquest epgraf recordant als alum-
seus territoris respectius, i tamb com expandeixen el
nes la situaci de la pennsula Ibrica al final de ledat
seu poder per Europa. Tamb, en aquest cas, un mapa
mitjana, i que encetem un dileg per a repassar el que
podria ser de gran ajuda per a mostrar com es deixa
han aprs en la unitat anterior sobre el procs de re-
diplomticament allada Frana.
conquesta que t com a resultat laparici dels cinc
regnes peninsulars. Podem basar-nos en un mapa his- 5. Lesdeveniment ms cridaner del regnat dels Reis Ca-
tric que ho represente grficament. tlics va ser el descobriment dAmrica, que va coinci-
dir en el temps amb la finalitat de la Reconquesta
Durant el desenvolupament (conquesta de Granada) i les grans expedicions inicia-
2. En primer lloc hem dexplicar qui eren Isabel de Caste- des pels portuguesos anys abans.
lla i Ferran dArag, i la uni dinstica que va suposar el Es tracta que fem veure als alumnes les motivacions
seu matrimoni el 1469. Hem de deixar molt clar als econmiques, comercials, poltiques i religioses
alumnes que aquesta uni matrimonial nicament va daquestes expedicions.
suposar la uni de les dues dinasties. 6. Suggerirem als alumnes que teatralitzen lentrevista
3. La monarquia dels Reis Catlics s la primera gran mo- que van mantindre els Reis Catlics i Cristfol Colom, i
narquia autoritria, i els dos van seguir un pla perfecta- que va quedar concretat en les capitulacions de Santa
ment traat per a augmentar el seu poder i influncia Fe, per les quals Colom seria nomenat almirall de la flo-
sobre la Pennsula i sobre tot Europa. ta castellana i adelantado de totes les terres descober-
tes.
158 Unitat 6
Solucions
6 Isabel I de Castella i Ferran II dArag es van ca-
sar el 1469, fet que va suposar la uni de les
dues dinasties que governaven els regnes de
Castella i Arag, per no es va produir la uni
dels regnes respectius, ja que cada un va man-
tindre la seua independncia, lleis i institu-
cions.
7 1469: Matrimoni. 1492: Descobriment dAm-

rica i presa de Granada. 1512: Incorporaci de
Navarra.
8 Els nadius americans van ser anomenats in-

dis perqu Colom sempre va pensar que havia
arribat a les ndies.
9 La moneda actual s leuro. S, s la mateixa

per a tot Espanya. No, per s la moneda que
comparteixen 18 pasos de leurozona (Ale-
manya, ustria, Blgica, Xipre, Eslovquia, Es-
lovnia, Espanya, Estnia, Finlndia, Frana,
Grcia, Irlanda, Itlia, Letnia, Luxemburg,
Malta, els Pasos Baixos i Portugal). Tamb la
utilitzen altres estats que ho han acordat amb
els estats de la Uni Europea, com Andorra,
Mnaco, San Marino i el Vatic.
10 Cap a loest (occident).
11 En lanimaci, els alumnes podran saber-ne

ms, sobre lpoca del descobriment.
7. Per a completar lexplicaci, podem visionar la Presen-

Proposta de treball per a casa. Per a treballar les figures
taci Per qu es van produir les activitats martimes?
dels Reis Catlics i de Cristfol Colom, a ms de multitud
daspectes relacionats amb el descobriment dAmrica,
8. Quina s la importncia dels Reis Catlics en la his- podem aprofitar els materials recollits en http://www.
tria dEspanya? Reprendrem lescut de la pgina 53 educa.jcyl.es/educacyl/cm/gallery/Recursos Infinity/te-
del llibre de text per a comprovar com hi apareix reflec- maticas/colon_vcentenario/quien/quienfue.html.
tida la unificaci dinstica que va acabar convertint-se
en lEstat espanyol actual. Aprenentatge personalitzat
9. Practiquem junts. Treballarem els continguts de la do- (Treballs assignables en Sabadigital)
ble pgina en grups per a elaborar una lnia de temps
Document. Refor. Els Reis Ca-
amb els principals esdeveniments del regnat dels Reis Per a comprendre
tlics.
Catlics. i reforar
Activitat interactiva 2.
Per a acabar
10. Reflexionem. Qu va suposar per a Europa el desco- Treball manipulatiu
briment dAmrica? Seria interessant que els alumnes
Se suggereix treballar el mural sobre rutes
comprengueren que el descobriment del Nou Mn va
i descobriments en ledat moderna.
canviar per complet la visi que els europeus tenien
sobre la Terra, a ms doferir una infinitat de possibili-
tats econmiques, culturals, etc.
Unitat 6 159
gital.
8.1. Explica i situa els fets ms importants dels

regnats de Carles I i Felip II. Identifica els
territoris de la monarquia hispnica del
moment, i les manifestacions culturals i
artstiques.
Reconeix qu s la monarquia hispnica.
Situa en el temps els principals esdeveni-
ments dels regnats de Carles I i Felip II
(segle xvi).
Situa en el mapa les possessions de Carles I
i Felip II, i redacta un text comparant-ne les
diferncies.
Coneix la principal obra arquitectnica del
Renaixement espanyol (el monestir de
San Lorenzo de El Escorial) i el principal
pintor daquesta poca (El Greco).
Per a comenar... Ens activem 4. Per a treballar les diferncies territorials de la monar-
quia del rei Carles i de Felip II proposem un estudi dels

1. Per a introduir aquest epgraf, prviament podem fer
escuts dels dos monarques on puguem anar identifi-
una dinmica per a explicar als alumnes qu s un ar-
cant els diferents territoris i situar-los en un mapa.
bre genealgic, i dibuixar-ne un de real prenent com a
Conv que en remarquem les diferncies: Per qu ha
exemple un alumne de la classe que shi preste volun-
desaparegut lguila imperial de lescut de Felip II?
tari.
Per qu hi apareix, en canvi, lescut de Portugal?
Durant el desenvolupament 5. Podem utilitzar la Presentaci Els territoris de la mo-
2. A continuaci presentarem larbre genealgic del rei narquia hispnica .
Carles I, ja que amb ell podrem fer veure els alumnes 6. Respecte a la colonitzaci dAmrica, podrem re-
les relacions de parentiu que fan que herete tants ter flexionar-hi amb els alumnes i fer una llista amb els
ritoris. aspectes positius i negatius que consideren que la co-
3. s possible que observant larbre genealgic, algun lonitzaci va tindre per a cada un dels dos mons que
alumne es qestione qui eren els pares del rei Carles, es van trobar.
ocasi que podem aprofitar per a explicar-los molt 7. Per a acabar aquest apartat, podem treballar el Re-
senzillament la histria de Joana I i Felip. s un as- naixement hispnic fent una visita virtual al monestir
sumpte que es presta molt b en la narraci com si es de San Lorenzo de El Escorial en la web http://www.
tractara dun conte que, sens dubte, captar latenci fundacion.telefonica.com/es/arte_cultura/arsvir-
dels nostres alumnes. Com tamb altres enllaos ma- tual/patrimonio_esp/visitas_virtuales/escorial.htm.
trimonials dels fills i filles dels Reis Catlics.
160 Unitat 6
Solucions
12 La monarquia hispnica s el conjunt dels terri-
toris governats per la branca espanyola de la
Casa dustria, les seues lleis i la seua organit-
zaci poltica. Comena amb el regnat dels
Reis Catlics i finalitza amb larribada de la di-
nastia dels Borb lany en qu es va signar la
pau dUtrecht.
13 Comena ledat moderna en 1492. Carles, rei

(1516). Carles, emperador (1519). Felip II, rei
(1556). Mort de Felip II (1598).
14 a) Europa, Amrica, frica i sia.
b) Felip II afig, als territoris heretats de son

pare, el rei Carles, els territoris portuguesos
a Amrica del Sud, la costa africana i sia en
ser coronat rei de Portugal el 1581. No obs-
tant aix, perd limperi alemany, que el rei
Carles cedeix al seu germ Ferran dustria,
oncle del rei Felip II.
15 Resposta lliure. Conv que deixem que els

alumnes savaluen a si mateixos per mitj
daquesta activitat de reps.
8. Tamb seria interessant conixer la figura dEl Greco.

Proposta dactivitat per a casa. Demanarem als alumnes
Es tracta de veure el vdeo El Greco para nios
que investiguen i escriguen en el quadern els motius pels
(http://youtu.be/0z9DtOiPjJI), i presentar-los algu-
quals el rei Felip II es va fer construir el monestir-palau-
na de les seues obres ms representatives:
pante dEl Escorial. Tamb podrien investigar per qu el
(http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria- va dedicar a sant Lloren, i quina relaci t aquest sant
on-line). Mitjanant lobservaci i el dileg, sn ms amb la forma del traat daquest monument.
accessibles les principals caracterstiques de lartista.
Com a colof, podrien copiar alguna obra de lautor. Aprenentatge personalitzat
9. Treball individual. Demanarem als alumnes que com- (Treballs assignables en Sabadigital)
paren el mapa dels Reis Catlics i el mapa de lherncia
Document. Ampliaci. La con-
de Carles I perqu valoren quins territoris va incorpo-
Per a aprofundir quista dAmrica.
rar dels seus avis.
Activitat interactiva 1.
Per a acabar
10. Podem recollir en forma desquema breu les difern- Aprenentatge cooperatiu
cies i similituds entre els regnats de Carles I i Felip II, i Lactivitat 13 es por fer amb lestructura cooperativa
que els alumnes copiaran en el quadern. 1-2-4.
11. Reflexionem. Quin dels dos reis del segle xvi va tindre Vegeu la guia dAprenentatge cooperatiu
un imperi ms extens? Per qu aleshores no va tindre
mai el ttol demperador?
Unitat 6 161
Notes
Solucions
16 Navegaci, Humanisme, Impremta, Autoritria. 20 Els
Reis Catlics van lluitar contra els musulmans de Gra-
nada.
17 El descobriment dAmrica el 12 doctubre, i la conquesta
Carles I va heretar les possessions dels seus avis Ferran i
del regne nassarita de Granada que va posar fi a la Recon-
Isabel la Catlica.
questa.
Felip II va encarregar un monestir a El Escorial.
18 a) Els monjos als monestirs copiaven a m i illustraven
(miniatures) els nous exemplars. b) Laparici de la im- 21 Cristfol Colom va arribar a Amrica el 1492, amb lajuda
premta de Gutenberg el 1449. Va ser un invent molt im- de la reina Isabel I de Castella. Colom va anomenar els
portant perqu va fer possible reproduir els llibres amb seus habitants indis, ja que pensava que es trobava a
un instrument mecnic ms rpid que la cpia manuscri- les ndies. Els espanyols van obtindre or, plata i nous pro-
ta, que a ms va abaratir la producci de llibres i va possi- ductes, i hi van portar cavalls, bestiar i cereals, per van
bilitar que aquests arribaren a ms lectors. explotar els indgenes.
19 El rei a la cspide. En el nivell segent, els nobles i alt cler-

gat. Hi segueix lartes terrisser i el camperol.
162 Unitat 6
NotEs
22 23 a) erno Magalhes. Juan Sebastin Elcano. Les illes van

F
ReIs ser posades sota el domini del rei Felip II.
Carles I Felip II
Catlics b) Lexpedici va tardar 434 dies a arribar des de la penn-
A la sula Ibrica fins a lestret de Magallanes.
Lluita contra
pennsula Des de la Pennsula fins a les Filipines va tardar 542
lislam
Ibrica dies.
Fundaci de
Va tardar 949 dies des de la Pennsula fins al cap de
ciutats a
Lluita contra els Bona Esperana.
Amrica
Fora de la Descobriment protestants
Lluita contra els
Pennsula dAmrica Lluita contra
protestants
lislam (turcs)
Lluita contra
lislam (turcs)
Unitat 6 163
escrit.
dinformaci com ara imatges o textos.

gital.
9.1. Descriu els esdeveniments que van marcar

el declivi de lImperi espanyol amb els
ustria menors.
Coneix i explica les causes de la crisi del
segle xvii i les relaciona amb els reis Felip
III, Felip IV i Carles II i els seus privats.
10.1. Explica les caracterstiques principals del

Segle dOr i de lart barroc.
Investiga i treballa en grup elaborant mu-
rals darquitectura, escultura i pintura
barroques.
Per a comenar... Ens situem 3. Avanarem presentant qui van ser els monarques del
segle xvii: Felip III, Felip IV i Carles II. Coneguts com els
1. Conv que reflexionem i dialoguem amb els alumnes
ustria menors, aquests reis, al contrari que Carles I i
sobre les idees prvies que tenen sobre el concepte de
Felip II, van delegar les tasques de govern en els pri-
crisi. Ho podem vincular amb les notcies econmi-
vats, figura poltica que podria ser comparada amb els
ques i socials de lactualitat. Conv que tinguem algu-
actuals caps de govern que funcionen com a defensa
na referncia del vocabulari que manegen sobre
poltica del monarca.
aquest assumpte. Per a fer-ho, podem preguntar a
tota la classe sobre els conceptes principals: Qu s 4. A continuaci, explicarem com, desprs de dos segles
una crisi? Qu en sabeu, de les crisis econmiques? al capdavant de la Corona espanyola, la Casa dustria
Quines conseqncies pot tindre lempobriment? Les arriba a la seua fi amb Carles II, i les conseqncies
respostes obtingudes les podem anotar en la pissarra daquest fet histric.
en forma de vocabulari bsic, que ser el que empra- 5. Finalment, el Taller dhistria ens ajudar a acostar els
rem per a la nostra explicaci inicial. alumnes a les figures ms representatives del Segle
dOr espanyol a travs dels seus personatges ms im-
Durant el desenvolupament portants; i, a ms, a presentar lart barroc com a art de
2. En primer lloc, explicarem als alumnes les raons i les lpoca, un art ostents i de propaganda religiosa i po-
conseqncies de la crisi del segle xvii en la monarquia ltica que intenta dissimular lpoca de crisi en qu es
hispnica. Les implicacions socials haurien de quedar desenvolupa.
clares, i remarcarem que les classes socials ms empo-
brides sn els que ms acusen les crisis.
164 Unitat 6
Solucions
24 Resposta lliure.
25 Les caracterstiques que haurien dobservar-se

en el dibuix sn: figures que formen diverses
escenes al mateix temps, moviments exage-
rats, temtica religiosa, decoraci recarrega-
da, etctera.
26 Felip III va ser rei dEspanya a principis del se-

gle xvii, segle marcat per la crisi poltica i
econmica de la monarquia hispnica. El com-
te duc dOlivares va ser un noble de confiana
del rei Felip IV, en el qual va delegar el govern
de la naci i el va nomenar privat seu. Carles II
va ser lltim rei de la Casa dustria, home d-
bil i malalts que no va tindre descendncia, fet
que va desencadenar la guerra de Successi.
27 a) Clergat: cures, frares i monges. b) Poble pla:

camperols, jornalers i treballadors urbans.
28 Resposta lliure. Almagro i Alcal de Henares

sn exemples de ciutats que conserven aquest
tipus de teatres.
6. Per a completar lexplicaci, podem utilitzar la Presen-

Proposta dactivitat per a casa. Demanarem als alumnes
taci Literatura barroca del Segle dOr .
que facen un dibuix sobre el fragment llegit a classe del
7. En lAnnex cartogrfic sinclouen, a ms, continguts Quixot o b aquesta estrofa dun poema de Quevedo:
especfics sobre ledat moderna de la Comunitat Va-
rase un hombre a una nariz pegado,
lenciana.
rase una nariz superlativa,
8. Practiquem junts. Llegirem a classe i desprs drama- rase una nariz sayn y escriba,
titzarem algun fragment significatiu del Quixot, algu- rase un pez espada muy barbado.
na poesia de Quevedo o Gngora, o el soliloqui de Se-
gismundo al final del primer acte de La vida es sueo Aprenentatge cooperatiu
de Caldern de la Barca. Podem fer lactivitat 39 amb la cooperaci guiada o es-
tructurada.
Per a acabar
Vegeu la guia dAprenentatge cooperatiu
9. Reflexionem. Es tracta de repassar amb els alumnes el
que han estudiat en aquest epgraf, i els plantejarem
la reflexi sobre els motius pels quals ells creuen que
en una poca de crisi com la del segle xvii arriba a florir
un perode tan ric des del punt de vista cultural.
Unitat 6 165
gital.
11.1. Reconeix els bndols contendents en la

Guerra de Successi i analitza les conse-
qncies del tractat dUtrecht.
Analitza la Guerra de Successi, reconeix
els bndols que hi participen, i en coneix
el desenlla i les conseqncies.
12.1. Descriu les caracterstiques generals del

regnat de Carles III, del despotisme
illustrat i el seu significat.
Coneix i explica en qu consisteix el des-
potisme illustrat del regnat de Carles III i
reconeix Goya com a principal represen-
tant en la pintura.
Per a comenar... Ens situem 3. En un segon moment tractarem larribada al tron del
rei Felip V de Borb, les conseqncies del tractat

1. Per a tancar aquesta unitat abordarem el segle xviii,
dUtrecht (algunes encara vigents hui dia com la situa-
ltim segle de ledat moderna i conegut com el Segle
ci de Gibraltar) i la instauraci duna monarquia abso-
de les Llums. Precisament aquesta designaci ens ser-
luta i un govern centralitzat. s el moment dexplicar
vir per a introduir lepgraf, amb preguntes com ara:
qu s la monarquia absoluta aprofitant el que ja han
Per qu creieu que li van posar aquest nom?
estudiat en aquesta unitat sobre la monarquia autori-
Durant el desenvolupament tria, i qu s un estat centralitzat (unitat 3 Som ciu-
tadans)
2. El segle xviii comena per a Espanya amb una guerra i
un canvi de la dinastia regnant. Per a treballar amb els 4. Larribada dels Borb al tron dEspanya tamb va su-
alumnes aquest moment complicat dentendre comp- posar un procs de modernitzaci, reformes i recupe-
tem amb lajuda de Sabadigital. raci econmica i demogrfica.
5. En tot aquest procs va jugar un paper molt important
Aprenentatge cooperatiu el rei Carles III, mxim exponent del despotisme
El suggeriment metodolgic 2 el podem fer amb illustrat (Tot per al poble per sense el poble).
lestructura cooperativa descriptura per parelles. 6. En qu consisteix aquesta idea? En podem posar
Vegeu la guia dAprenentatge cooperatiu exemples prctics amb la figura del delegat de classe
per a explicar el fonament de labsolutisme. Imagineu
que un delegat de classe pren decisions buscant el b
de tots, per sense preguntar res a ning. Qu t de bo
i qu t de dolent?
166 Unitat 6
Solucions
29 La mort sense descendncia (sense hereu di-
recte) del rei Carles II va ser el fet que va causar
la Guerra de Successi. El canvi de la dinastia
regnant a Espanya. Acaba la dels ustria i co-
mencen els Borb a regnar fins a lactualitat
amb Felip VI.
30 Van establir una monarquia absoluta i van cen-

tralitzar el govern, van reorganitzar territorial-
ment Espanya. Van crear fbriques, compa
nyies comercials i obres pbliques que van
ajudar al creixement econmic i demogrfic.
31 Carles III s conegut com el millor alcalde de

Madrid perqu durant el seu regnat es va dur
a terme la modernitzaci de la capital i es van
construir multitud dobres pbliques per a s i
benefici dels ciutadans, com la Puerta de Alca-
l, el gabinet dhistria natural o el jard bot-
nic; es van ampliar els carrers i es van adornar
amb jardins i fonts, com la de Cibeles o Neptu-
no, i es van construir ponts i nous i ms mo-
derns edificis.
32 Lenciclopdia cont els aspectes fonamentals

del saber. Hi trobem paraules que anomenen
conceptes per a saber-ne el significat i posar-
nos en connexi amb altres conceptes que am-
plien el nostre coneixement sobre un tema
concret. En les edicions en paper, les paraules
estan ordenades alfabticament. En les edi-
cions digitals, sutilitzen els cercadors.
33 a) Bellas Artes de San Fernando. b) Carles IV i

Ferran VII. c) Prado i Carles III
7. A ms de conixer les caracterstiques de larquitectura Per a acabar

neoclssica a travs de Sabadigital, podem apreciar la
11. Reflexionem. Creus que els reis del segle XVIII van ser
importncia de Carles III per a la ciutat de Madrid. Po-
millors monarques que els seus antecessors? Per qu?
dem fer una visita virtual als principals monuments i
edificis fets construir per ell: Puerta de Alcal, fonts de
Cibeles i Neptuno, jard botnic, etc. (http://www.pa- Proposta dactivitats per a casa. Demanarem als alumnes
trimonionacional.es/Home/Visitas-Virtuales.aspx). que facen un treball mural amb alguna obra de Francisco
de Goya. Desprs podem fer una exposici a classe, amb
8. Podem treballar amb els alumnes la localitzaci i orien-
els quadres i la informaci recollida.
taci sobre un plnol prenent com a model el de la ciu-
tat de Madrid. Podem ampliar aquesta possibilitat a
altres localitats que tinguen monuments o jardins re- Aprenentatge personalitzat
presentatius de la Illustraci, i contrastar-los amb (Treballs assignables en Sabadigital)
daltres dpoques anteriors per a observar-ne les di-
ferncies. Treball en equip Elaborem un blog.
9. Per a completar lexplicaci podem utilitzar la Presen-
taci Goya, pintor de la Illustraci .
10. Treball individual. Aprofitant la illustraci de la pgina
119, demanarem als alumnes que definisquen en el
quadern qu s la Illustraci.
Unitat 6 167
Solucions
Organitzat les idees

34 - Monarquia autoritria i absolutista
- Societat estamental
- Monarquia autoritria
- Uni dinstica de Castella i Arag
- Descobriment dAmrica
- Carles I i Felip II
- Colonitzaci dAmrica i primera volta al mn
- Felip III i Felip IV van tindre privats
- Crisi demogrfica i agrria
- Fi del domini en el continent
- Carles II no va tindre descendncia
- Dinastia dels Borb
- Carles III: despotisme illustrat
35 a) edat moderna sinicia a Espanya durant el

L
regnat dIsabel I de Castella i Ferran II
dArag.
b) La nova era es caracteritza pel desenvolu-
pament cultural i pels grans descobriments.
c) En el segle xvi sinstaura la monarquia his-
pnica amb els reis de la Casa dustria.
d) En el segle xvii la monarquia hispnica perd
poder i entra en una crisi econmica, polti-
ca i social.
36
Renaixement barroc Illustraci

El Greco Meninas Carles III
Impremta Felip IV Enciclopdia
Felip II Quevedo Jard botnic
37 El 1449, invenci de la impremta; el 1492, des- Per a comenar... Repassem
cobriment dAmrica; de 1563 a 1584, Felip II

construeix El Escorial; el 1701, guerra de Suc- Plantejarem la possibilitat dorganitzar i sintetitzar els continguts
cessi espanyola; de 1759 a 1788, el regnat de de la unitat a partir de les activitats dOrganitzat les idees.
Carles III.
Repassarem la unitat amb les activitats de Treballa amb
lesquema i de Repassa la unitat.
Per a acabar
Conv que facen les activitats dautoavaluaci a travs
dsmsabadigital.com
Document. Ampliaci. Lart en ledat mo-
Per a aprofundir
derna.
Per a preparar
Document. Reps. Ledat moderna.
lexamen
Per a avaluar Document. Avaluaci unitat 6.
168 Unitat 6
39 Lalumne hauria de fer referncia al fet que
labaratiment i la major rapidesa en la produc-
ci de llibres va possibilitar que sincrementara
el nombre de persones que hi podien accedir,
cosa que va facilitar la difusi dels coneixe-
ments cientfics i de la cultura en general.
40 a)
Els vaixells del descobriment dAmrica van
ser pagats per Ferran II i Isabel I. b) El segle xvii
va ser una poca de crisi en la monarquia his-
pnica. c) La guerra de Successi es va produir
desprs de la mort de Carles II.
41 a)Pertany al barroc. Perqu el quadre cont

diverses escenes en una, pel moviment de les
figures i perqu lobra imita una representaci
teatral (fins i tot t tel). b) Lautor ns Velz-
quez. Tamb va pintar Las meninas, La rendi-
ci de Breda, Les filoses, etc.
42 a)Els cristians sn els conqueridors espanyols.

Els indis sn les persones natives i de cultu-
res que hi havia a Amrica des dabans de
larribada de Colom. b) Lautor opina que el
tracte que els conqueridors espanyols donen
als indis s cruel, violent i inadequat perqu
nabusen. c) Carles I.
43 a) Una reial acadmia s una societat cientfi-

ca, literria o artstica creada per la Corona
com a centre de saber i difusi del coneixe-
ment. Van ser creades durant la Illustraci es-
panyola en el segle xviii. b) La Real Academia
Espaola t com a missi principal cuidar i vet-
lar pel bon s i la unitat de la llengua espanyola
a tots els territoris on es parla i en la seua per-
manent evoluci i expansi. Ledifici sembla
mostrar la solidesa, la perfecci i la bellesa de
la llengua espanyola.
44 El despotisme illustrat consisteix a aplicar la

ideologia de la illustraci als sistemes poltics
Solucions de les monarquies absolutistes del segle xviii.
Bsicament es tracta daplicar mesures de mi-
Repassa la unitat llora de la vida dels sbdits sense tindre en
38 El humanisme va ser un moviment cultural que se centrava en
compte les seues opinions.
les qualitats i les capacitats de lsser hum i el considera com
un sser especial.
El burgs pertany a una classe social de les persones que vi-
vien a les ciutats, que no formaven part ni de la noblesa ni de
la pagesia, i que va comenar a enriquir-se i a guanyar poder a
partir de ledat moderna.
Monarquia autoritria s aquella que t tot el poder concen-
trat en el rei.
La hisenda pblica s el conjunt de recursos que t lEstat per
a administrar els impostos i el tresor pblic.
El privat s la persona de confiana del rei, i exerceix molt po-
der derivat daquesta mateixa confiana, i que quasi es con-
verteix en una delegaci de responsabilitats poltiques.
El tractat dUtrecht va posar fi a la Guerra de Successi a Es-
panya. Va tindre molta repercussi territorial a Europa i va
canviar lequilibri de poder, dominat ara per la Gran Bretanya,
que a ms va aconseguir el control martim.
Unitat 6 169
gital.
3.1. Participa en activitats de grup i adopta un

comportament responsable, constructiu i
solidari.
Confeccionen en grup un joc de taula per
a repassar ldicament el que han aprs en
la unitat.
6.4. Reconeix els principals imperis americans

precolombins i les caracterstiques princi-
pals.
En grup investiga, selecciona, organitza la
informaci i exposa a la classe una breu
presentaci sobre algun imperi americ
precolomb.
8.4. Comprn bsicament el procs de con-

questa dAmrica portat a terme pels prin-
cipals conqueridors.
En grup busca la biografia dalgun con-
queridor i nextrau les dades ms impor-
tants.
Solucions
Els grans imperis americans Els conqueridors
1 Anomenem cultures precolombines aquelles cul- 1 El treball haur de recollir els aspectes bsics de la biografia
tures indgenes dAmrica que es van desenvolu- dalgun dels conqueridors. Conv que els relacionem dalguna
par abans del descobriment dAmrica. Politeis- manera amb els valors tics de la interculturalitat i trobar-hi ele-
me significa que adoraven diversos dus. ments de reflexi.
2 Resposta lliure. Els alumnes hauran dinvestigar 2 Igual que en la resposta anterior, mitjanant la representaci tea-
sobre alguna de les grans civilitzacions precolom- tral, conv que fem un exercici dempatia per a intentar com-
bines i elaborar un mural. Amb el resultat de les prendre el sentiment dels indgenes davant duns ssers vestits
investigacions, podem organitzar una exposici. duna manera tan estranya. Conv que en fem una breu exposici
abans de comenar la representaci.
170 Unitat 6
NotEs
Solucions
La Inquisici, un tribunal religis Tasca final: La gran volta al mn
1 Va ser un tribunal creat pels Reis Catlics per a controlar la fe ca- En la tasca final els alumnes han de confeccionar un
tlica i per a vigilar els musulmans i els jueus convertits al cristia- joc de taula amb la finalitat que repassen de manera
nisme que seguien practicant la seua religi en secret. ldica i grupal els continguts estudiats en la unitat,
alhora que es potencien el treball collaboratiu i la
2 Es denominava heretges a totes aquelles persones que no eren creativitat.
cristianes o negaven algunes veritats de lEsglsia. Podien ser
empresonats o condemnats a mort. Conv que guiem els alumnes en lelaboraci
daquestes targetes amb les preguntes sobre ledat
3 Remarcarem als alumnes que tant la llibertat religiosa com la lli- moderna.
bertat de moviment per a eixir del seu pas i de tornar-hi sn
drets recollits en la Declaraci Universal de Drets Humans (arti- Laprenentatge estar basat en una forta motivaci;
cles 18 i 13, respectivament). aix se nassegura lassoliment. Conv que recollim
totes aquestes targetes per a avaluar-ne el treball
general.
Unitat 6 171
Unitat 5
Fa activitats a partir de fonts dinformaci
com ara mapes i imatges.
4.1. Localitza en lespai i el temps els fets fona-

mentals de la histria dEspanya en ledat
mitjana.
jana.
6.1. Descriu el llegat artstic, cultural i econ-

mic dal-ndalus.
Identifica caracterstiques de la cultura
andalusina.
7.1. Explica el procs de la Reconquesta i repo-

blaci dels regnes cristians.
Comprn levoluci territorial i cultural
dels regnes cristians.
Solucions
Futbol dalt risc El bany...una vegada a lany

Entre els segles XIII i XV. La cultura musulmana.
El pes de ser cavaller Reciclatge obligat

El Cantar de Mo Cid. No hi ha pregunta associada. Podem llegir el text i comen-
tar-lo.
172 Unitat 6
Unitat 6
5.1. Enumera les principals transformacions so-
cials, econmiques, poltiques i culturals
que van produir en ledat moderna.
etapes daquesta.
6.1. Descriu els fets ms destacats del regnat

dels Reis Catlics i els situa en una lnia del
temps.
Reconeix en el mapa dEuropa levoluci/
expansi dels territoris dels Reis Catlics i
la seua poltica denllaos matrimonials.
6.2. Explica les causes que van motivar les grans

expedicions martimes.
Coneix les causes que van motivar les
grans expedicions martimes, com es va
descobrir Amrica i com va ser la primera
volta al mn.
9.1. Escriu els esdeveniments que van marcar el

declivi de lImperi espanyol amb els ustria
menors.
Coneix i explica les causes de la crisi que va
tindre lloc en el segle XVII i les relaciona
amb els reis Felip III, Felip IV i Carles II, i els
seus privats.
Solucions
Cantants molt moderns Una bandera molt marinera

Perqu en lpoca en qu es van fundar les universitats Els smbols dEspanya sn la bandera, lescut i lhimne. La
americanes els territoris pertanyien a Espanya. bandera actual t dues franges roges separades per una
de groga central, que s el doble dampla que cada una de
La ruta cap a El Dorado les roges. Al centre de la bandera apareix lescut constitu-
cional.
Al continent americ, territori descobert per Cristfol Co-
lom. Mxic va ser conquistat per Hernn Corts.
El rei del gelat
En el segle XVII les monarquies eren de tipus absolut o
autoritari: tenien un gran poder poltic i territorial grcies
a lampliaci dels seus exrcits i del nombre de funciona-
ris.
Unitat 6 173
Continguts relacionats
Ledat mitjana. Regnes peninsulars.
Les invasions germniques i el regne visi-
got.
Al-ndalus: evoluci poltica, economia,
organitzaci social, tradicions, religi, cul-
tura, cincies i art. El seu llegat cultural.
Els regnes cristians: el seu origen i procs
de formaci, la Reconquesta i la repobla-
ci, lorganitzaci social, el cam de Sant
Jaume, art i cultura.
La convivncia de les tres cultures: musul-
mana, jueva i cristiana.
Ledat moderna. La monarquia hispnica.
El regnat dels Reis Catlics: la uni dinsti-
ca, la conquesta de Granada, lexpulsi dels
jueus, el descobriment dAmrica.
Lauge de la monarquia hispnica en el se-
gle XVI durant els regnats de Carles I i Felip
II; lorganitzaci de limperi; els problemes
interns i externs.
La decadncia de limperi en el segle XVII.
Renaixement i Barroc: les grans figures del
Segle dOr.
Guerra de Successi i tractat dUtrecht.
La Illustraci.
El despotisme illustrat de Carles III.
Goya i el seu temps.
Test
Solucions
1 C
1. Desprs de completar el test de manera individual, podem fer
2 B parelles formades pels alumnes amb els pitjors i els millors re

3 C sultats. Lalumne de la parella amb millor puntuaci ha
dajudar el seu company amb les preguntes en qu sha pro
4 A
dut algun error. Amb les seues paraules, intentar donar al
5 C seu company una explicaci perqu arribe a la resposta cor
6 C recta.
7 C 2. A continuaci, conv que tornem a presentar un test sem
blant, mantenint-ne els enunciats per introduint algun canvi
8 A
en les respostes. Per exemple, Qui va ser lltim rei Habsburg
9 B a Espanya?
10 B A. Felip V
B. Carles I
C. Carles II
174 Unitat 6
solucions
Posat en el seu lloc

1 Les imatges pertanyerien a lestament no pri
vilegiat. Les primeres dones serien campero
les, la segona, una artesana i la tercera sembla
membre de la burgesia medieval.
2 a. Isabel de Trastmara, anomenada La Catli
ca.
b. Almenys haurien de recordar la uni dinsti
ca amb Arag, la conquesta de Granada i el
descobriment dAmrica.
c. Pertanyia a la noblesa i habitava en diferents
palaus de la corona de Castella.
d. Les dones de la noblesa rebien una certa for
maci; de fet, solien estar ms instrudes
que els seus marits, ocupats fonamental
ment en tasques relacionades amb la guer
ra.
Fets que van canviar la histria

1 a. La primera imatge representa la impremta
de Guttemberg i la segona el descobriment
dAmrica.
b. Amb el salt de ledat mitjana a ledat moder
na.
c. Johanes Guttemberg i Cristfol Colom.
d. La impremta va permetre la difusi de la cul
tura a un ampli espectre social, mentre que
el descobriment dAmrica va significar el
coneixement dun nou mn i la seua con
questa per la corona de Castella.
2 Resposta lliure.
1. Per a fomentar el treball en valors, podem suscitar un debat

sobre la situaci de la dona en ledat mitjana comparant-la
amb la del moment actual.
2. La pregunta 2 de lexercici sobre Fets que van canviar la his-

tria, la podem aprofitar per a proposar als alumnes que escri
guen un breu relat de ficci que conte la histria dalgun per
sonatge annim que va conixer la impremta o que va viatjar
a Amrica.
Per a avaluar Document. Avaluaci 3r trimestre
Unitat 6 175
concreta i rellevant, lanalitza, n'obt con-
ho comunica oralment o per escrit.
Fa activitats a partir de fonts dinformaci
com ara imatges.
2.1. Fa les tasques encomanades i presenta els

treballs d'una manera ordenada, clara i
neta.
Fa les tasques d'una manera ordenada,
clara i neta.
4.1. Localitza en lespai i en el temps els fets fo-

namentals de la histria dEspanya en
ledat mitjana.
jana.

der.
feudal.
5.1 Enumera les principals transformacions

socials, econmiques, poltiques i culturals
que es van produir en ledat moderna.
etapes d'aquesta.
Vinculaci amb altres rees

Amb lrea de Cincies naturals: Valora les aportacions dels in-
vents i dels inventors.
Amb lrea de Llengua: Aplica les normes sociocomunicatives:
escolta activa, espera de torns, participaci respectuosa, adequa-
ci a la intervenci de linterlocutor i certes normes de cortesia.
Empra estratgies de recerca i selecci dinformaci: prendre no-
tes, elaborar esquemes, guions, mapes conceptuals.
Amb lrea de Matemtiques: Identifica diferents perodes de
temps en un calendari. Determina a quin segle pertany un any do-
nat.
Aquesta secci forma part del projecte interdisciplinari del segon

trimestre Un viatge molt natural, desenvolupat en el quadern de
Projectes interdisciplinaris.
176 Unitat 6
solucions
1 Resposta lliure.
2 a. La ferradura per a protegir els cascos dels
cavalls, la ploma per a escriure, la brixola
per a orientar-se, el despertador per a des-
pertar-se, el mol per a moldre el gra i
larmadura per a protegir-se. La ferradura i
larmadura van ser tils per als cavallers, la
ploma per als monjos, la brixola per als na-
vegants, i el despertador i el mol per als
camperols.
b. H
ui dia sutilitzen per a les mateixes coses,
llevat de la ploma i larmadura, que han pas-
sat a ser relquies.
3 a. El telescopi per a observar objectes llunyans,
el para-sol per a protegir-se del sol, el piano
s un instrument musical, els llapis servei-
xen per a escriure, el submar per a des-
plaar-se per sota de laigua i el sandvitx s o
tipus daliment. En cert sentit, tots sn pro-
gressos cientfics, per tal vegada el telesco-
pi i el submar en siguen els ms evidents.
4 El piano i els llapis sn canvis culturals. El teles
copi i el submar canvis tcnics, el para-sol i el
sandvitx canvis socials.
5 Resposta lliure. Els alumnes hauran delaborar
un relat de temtica lliure ambientat en alguna
de les tres ciutats.
Per a comenar...
1. Podem comenar la sessi fent algunes preguntes de reps:

Recordeu quan va comenar ledat mitjana? Quin tipus de so-
cietat es va formar en aquell temps? Quines transformacions
van provocar el comenament de ledat moderna?
2. Demanarem al alumnes que, en primer lloc, facen una lectura
atenta de totes les preguntes. En aquest moment, podem
atendre algun dubte de comprensi lectora que els haja pogut
sorgir.
Per a acabar...
3. Podem fer una exposici de les fitxes de lexercici 5.
Unitat 6 177
NotEs

1. Conv que comencem recordant als alumnes la utilitat

daquesta cronologia com a document de sntesi dels contin-
guts del llibre.
Durant el desenvolupament...
2. Com a activitat, podem demanar als alumnes que, sense mi-
rar la cronologia, anoten en el quadern les dates clau de la uni-
tat que ms els hagen agradat. Per a fer-ho, poden consultar
els continguts del llibre, o Internet si tenen accs des de laula.
Per a acabar
Al final de la sessi, tots els alumnes han de comprovar quan-
tes de les seues dates coincideixen amb les proposades en
aquesta cronologia. Per a aix, podem posar junts els alum-
nes que hagen triat la mateixa unitat. Si no s possible perqu
no hi ha prou alumnes per unitat, crearem tres grups: unitats
de geografia, unitats de ciutadania i unitats dhistria.
178 Aprn ms
NotEs
Com a tasca per a casa, podem demanar als alumnes que elaboren
una llista amb les cinc dates clau en la vida de lalumne o de la seua
famlia. Per exemple:
2005. Vaig nixer un 5 de gener. Els meus pares diuen que sc el
millor regal de Reis que han tingut mai.
2009. A mon pare el destinen a Cadis i tota la famlia ens anem a
viure a aquesta meravellosa ciutat.
2011. Passem les vacances a lEquador per a conixer els meus
avis materns.
2012. Els meus pares se separen i men vaig a viure amb ma mare
a Quito, capital de lEquador.
2015. Tornem a Espanya perqu ma mare ha trobat un bon treball
en un hotel de Valncia. Mencanta la meua nova escola.
Aprn ms 179
NotEs
Solucions
Histria de lastronomia
1 Galileo Galilei s el pare de lastronomia moderna. Va aplicar el mtode
cientfic i lobservaci mitjanant un telescopi per a demostrar que Co-
prnic tenia ra: els planetes giren al voltant del Sol.
En aquest sentit, la srie de dibuixos rase una vez... los inventores

fa un retrat molt adequat daquest pioner de la cincia en ledat mo-
derna: http://www.youtube.com/watch?v=2vkPo8rr44o
Aix sn els moderns telescopis

2 Els telescopis espacials permeten observar lunivers amb un alt grau
de resoluci. Com que estan a lespai, la informaci que capta el tele-
scopi est lliure de les interferncies ptiques provocades per la
presncia de latmosfera terrestre.
180 Aprn ms
NotEs
Solucions
El viatge a la Lluna de lApollo 11
3 Els viatges espacials sn un excellent laboratori per a provar i experi-
mentar nous avanos tecnolgics. A ms, missions com els diferents
viatges que shi han fet des de 1969 amb la finalitat dexplorar la Lluna,
permeten satisfer el desig que els ssers humans han tingut sempre
dexplorar nous llocs.
Les parts dun volc

4 Un volc s una obertura o esquerda de la superfcie terrestre per on
ascendeix magna i gasos procedents de linterior de la Terra a tempe-
ratures molt elevades. Sol tindre una forma cnica per lacumulaci de
materials entorn del crter.
Sempre se situen a lescora terrestre, a la capa ms superficial del pla-

neta.
Aprn ms 181
NotEs
Solucions
Aix s una estaci meteorolgica

1 Les precipitacions es mesuren amb el pluvimetre; els millmetres
daltura de laigua recollida ens informen de quants litres per metre
quadrat han caigut en un lloc.
La pressi de laire es mesura amb el barmetre, que registra el pes de

laire per unitat de superfcie, habitualment mesurada en hecto pas-
cals.
La temperatura es mesura mitjanant el termmetre, en graus cent-

grads.
Grcies a tots aquests aparells i aquests mesuraments podem coni-

xer el temps i el clima que hi ha en un lloc determinat.
Amb la fora dun tornado

2 Els tornados sn molt freqents en algunes zones del planeta. Els ms
violents poden arribar als 500 km/h, fet que provoca importants
danys en edificis, infraestructures, cultius...
182 Aprn ms
NotEs
Solucions
Lavan del desert a Espanya

3 Al sud, centre i, sobretot, sud-est dEspanya s on el risc de desertit-
zaci s ms elevat. Al nord del nostre pas s risc s baix.
Aprn ms 183
NotEs
Solucions
Les arrels de la nostra democrcia actual

1 Una Constituci s la base legal o norma suprema dun Estat, per la
qual aquest Estat estableix com vol regir-se i com ha de fer-ho. Pel fet
de ser la llei de lleis, s molt important en la nostra vida diria: per a
protegir els nostres drets i llibertats, salvaguardar serveis pblics es-
sencials o la nostra identitat nacional i autonmica.
Com es vota a Espanya?

2 Per a elegir els nostres representants poltics en ajuntaments, diputa-
cions provincials, parlaments i assemblees autonmiques, Corts Ge-
nerals (Congrs i Senat) i Parlament Europeu.
3 Un partit poltic s un grup organitzat de persones que comparteixen

la mateixa ideologia i aspiren a aconseguir el vot dels ciutadans per a
representar-los en els diferents rgans de govern.
184 Aprn ms
NotEs
Solucions
La localitat: plnols urbans i organitzaci espacial

4 Resposta lliure, en la qual lalumne haur danalitzar com s el plnol
de la seua localitat i comparar-lo amb els que li oferim.
5 Resposta lliure. Un plnol turstic pot ser una bona referncia perqu
lalumne identifique les parts ms importants de la seua localitat sen-
se sentir-se aclaparat per un excs dinformaci.
La poblaci a Espanya
6 s una poblaci envellida.
7 Perqu cresca la poblaci duna localitat s necessari que augmente el

nombre de naixements, que les persones visquen molts anys i que hi
haja ms immigrants que emigrants.
Aprn ms 185
NotEs
Solucions
1 Resposta lliure. En alguns casos, la nostra localitat pot tro-
bar-se entre dos tipus de relleu. Per exemple, i com s molt
habitual a Espanya, hi ha localitats situades entre la costa i la
muntanya.
Daltra banda, alguns tipus de relleu se situen dins duna for-

maci molt ms mplia des del punt de vista geogrfic. Per
exemple, una ciutat pot estar localitzada en un altipl, per al
mateix temps situar-se en la plana alluvial dalgun riu.
2 Dacord al que han estudiat en la unitat 4, els alumnes conei-

xen la importncia que el Parlament Europeu t en lelaboraci
i tramitaci de lleis. Per tant, respondran que s molt impor-
tant que una llei siga tramitada en el Parlament Europeu en la
mesura que els seus diputats sn la representaci dels ciuta-
dans els pasos dels quals formen part de la Uni Europea.
186 Aprn ms
NotEs
En aquest apartat els podem demanar als alumnes dues tasques:
1) Que investiguen un poc ms en relaci amb els personatges

que apareixen esmentats en aquesta pgina.
2) Que pensen entre tots en altres europeus illustres que cone-

guen, i elaboren fitxes similars a aquestes en que expliquen
per qu sn o van ser importants. Convindria que els alumnes
enfocaren la seua recerca (encara que no de manera exclusi-
va) en aquelles dones europees que, per diferents motius,
han destacat al llarg dels segles.
Aprn ms 187
NotEs
Solucions
LAlhambra: un exemple darquitectura musulmana

1 Lany 711. Com han aprs en la unitat 5 del llibre de lalumne, desprs
de la derrota de lltim rei visigot el territori de la pennsula Ibrica
controlat pels musulmans va passar a formar part del califat omeia
amb el nom dal-ndalus.
188 Aprn ms
NotEs
Podem suggerir als alumnes que comparen els dos tipus dedificis
que apareixen en la doble pgina, lAlhambra de Granada i el cas-
tell medieval, i que anoten quines similituds i quines diferncies
aprecien entre els dos.
Tamb seria interessant que els elements que senumeren en

lapartat Caracterstiques de larquitectura musulmana foren
comparats amb els elements arquitectnics de lart cristi medie-
val, romnic i gtic, que apareixen en la pgina 98 de la unitat 5.
Aix mateix, els podem indicar que assenyalen els elements que
comparteixen la ciutat cristiana medieval que apareix en aquesta
pgina amb la ciutat andalusina de la unitat 5.
Aprn ms 189
NotEs
Solucions
Larquitectura barroca
1 Els alumnes haurien de respondre que durant ledat moderna es van
succeir els segents estils artstics: Renaixement, barroc i neoclassi-
cisme, aix com lestil rococ. Podem assenyalar als alumnes que els
tres palaus que apareixen en la imatge estan construts en una barreja
entre barroc i neoclassicisme.
190 Aprn ms
NotEs
Els alumnes poden relacionar els avanos en la navegaci marti-

ma i en matemtiques, astronomia, fsica i medicina amb el con-
junt de transformacions que van tindre lloc a partir del segle XV i
que van donar lloc al mn modern. Daquesta manera els perme-
tr vincular aquests continguts amb el que han estudiat en la uni-
tat 6.
Aprn ms 191

Ciéncies Socials 5. Editorial SM 3/3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ciéncies Socials 5. Editorial SM 3/3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estndards daprenentatge i descriptors

1.1. Busca, selecciona i organitza informaci

Per a comenar... Ens situem Durant el desenvolupament

S, era un ofici important perqu eren els

b) Perqu eren molt sollicitats per les autori

2 a) Ledifici que apareix al centre de la fotografia

b) Els vidriers treballaven principalment el tim

c) A ms dels picapedrers i els vidriers, altres

Per a comenar... Ens situem Durant el desenvolupament

Ledat mitjana va acabar fa un poc ms de cinc

2 La relaci de columnes s la segent:

Alta edat mitjana Feu Agricultura

Baixa edat mitjana Ciutat Comer

3 Els pobles germnics procedien de lest i del

4 Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que

5 Resposta lliure. Els alumnes han delaborar un

En el text han dindicar que els camperols for

8. Practiquem junts. Es molt important que lalumne ma Per a acabar

10. Podem reforar el coneixement de la cerimnia del

Per a comenar... Ens situem Durant el desenvolupament

7 Resposta lliure. Depenent de la localitat, els

8 Els visigots eren un dels pobles germnics que

9 Suggerirem als alumnes que copien en el qua-

10 Alguns dels principals edificis que van cons-

11 Resposta lliure. Es resa en el hram i es crida a

6. A continuaci, sofereix una evoluci sintetitzada de la Per a acabar

Els pobles germnics.

Van accedir a la pennsula Ibrica travessant

Taifa: Petit territori independent en qu

Lordre correcte s el segent:

Parlaven la llengua rab i la seua religi era

La mesquita s un edifici amb una funci reli-

Les mesquites ms grans, com la de Crdova,

15 Les persones ms humils es llavaven amb un

En la illustraci apareix representat un ham-

16 Resposta lliure. Es demana que lalumne faci-

Per exemple, es pot respondre que mantindre

Per a comenar... Ens situem

1. Podem repassar els continguts que shan vist fins a aquest

un procs que, a ms de comportar dificultat per si

18 La Corona de Castella. Perqu lany 1230 es van

19 Resposta lliure. Es planteja que cada alumne

20 Es demana que els alumnes dibuixen en el

21 Destaquen el fossat, la muralles i les torres.

Es construen en zones altes perqu sn menys

6. A continuaci es compara la forma de vida prpia dels Per a acabar

ves llenges, que serien posteriorment incorporades al

Resposta lliure. Es demana que els alumnes

23 Resposta lliure. Els alumnes han daportar tres

24 Resposta lliure. Els alumnes han dindicar la

25 Resposta lliure. Lobjectiu daquesta activitat

26 Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que,

27 Resposta lliure. Si nhi ha, els alumnes han de

29 Van avanar en direcci nord-sud.

30 Resposta lliure. Es demana que els alumnes

Per a comenar... Repassem 3. En aquest sentit, va representar un paper fonamental

laspecte religis, que plantejava la Reconquesta com

32 Per a protegir els seus territoris, tant cristians

33 Explicarem les caracterstiques de:

Els mudjars eren els musulmans que vivien

35 Resposta lliure. Suggerirem als alumnes que

36 Recomanarem als alumnes que entren en la

5. Necessitem valorar el coneixement que lalumne t so Per a acabar

2 a) Ledifici que apareix al centre de la fotografia

b) Els vidriers treballaven principalment el tim

c) A ms dels picapedrers i els vidriers, altres

Taifa: Petit territori independent en qu

a) La cerimnia del vassallatge. Sintercanvien

b) Pertanyien a lestament privilegiat. Perqu

b) Algunes caracterstiques sn murs prims,

a) Els Reis Catlics decideixen en un decret ex-

b) Felip II afig, als territoris heretats de son

22 23 a) erno Magalhes. Juan Sebastin Elcano. Les illes van

10.1. Explica les caracterstiques principals del